Está en la página 1de 10

1.

Explica en quina mesura el context sociopoltic dels anys


posteriors a la guerra civil fins als anys 70 condiciona la producci narrativa
de lpoca.
Per a parlar de la producci literria de postguerra (1939) hem de parlar de la
nostra cultura sota el franquisme. Malauradament, la nostra llengua deixava de ser
oficial, els progressos aconseguits durant la ep!"lica #uedaren a"olits$ la llengua
desapareixia del panorama p!"lic, de l%administratiu i de l%ensen&ament i tornava la
clandestinitat.
'o o"stant aix(, malgrat la falta d%una infraestructura editorial, en la d)cada
dels *+ apareix la novella ms complexa y colpidora d%a#uest per,ode$ Incerta
glria de -oan .ales, #ue pat, la censura, on es narra l%experi/ncia de la guerra des
del punt de vista dels ven0uts. 1%o"ra va estar guardonada am" el premi -oanot
Martorell.
2urant els an&s 3+ i 4+ am" la dictadura 5a consolidada, es deixa una certa
permissivitat, tot i #ue l%am"ient era contrari a la normalit6aci ling7,stica,
apareixen els grans narradors am" o"res de denuncia social.
8al destacar d%una "anda, de tem9tica costumista i rural$ :nric ;alor,
Lambici dAleix; i d%altra, fant!stica i ciencia ficci$ Manuel de Pedrolo,
Mecanoscrit del segon origen.
<am") des de lexili$ Merc) odoreda, La plaa del Diamant i Pere 8alders
Invasi subtil i altres coses; o ") en recerca del temps perdut$ 1loren0 ;illalonga,
Bearn.
". Explica les caracterstiques ms importants de lo#ra liter$ria
dEnric %alor.
1%o"ra literria d%:nric ;alor (8astalla, 1911=>+++) es caracterit6a, so"retot,
per una gran ri#uesa l/xica i una frase elegant, a la manera de les velles novel?les
realistes. 2e fet, les seues o"res narren a la perfecci la vida social del sud del Pa,s
;alencia, des de finals del segle @A@ a la desfeta de la Buerra 8ivil (1933=39) i
descriuen la natura d%una manera realista, sense lirisme, com a rerefons de la lluita
d%uns homes per so"reviure dia a dia.
1a seua primera novel?la fou Lambici dAleix (pu"licada l%an& 193+) per(
l%o"ra novel?l,stica m)s important )s el Cicle de Cassana #ue consta de tres
novel?les$ !ense la terra promesa (19C+), "emps de batuda (19C3) i #nll$ de l%orit&
(1991). D#uesta trilog,a representa una recuperaci de la memoria col?lectiva del
1913 al 1939. ;alor hi rememora les seues viv/ncies de 5oventut so"re la destrucci
d%una classe social i no amaga els conflictes i les tensions.
1a seua o"ra m)s coneguda sn les Rondalles valencianes (19*+=19*C), on
recopila i dna car9cter literari a 33 populars valencianes.
8om a lexic&graf t) un paper destacat en la difusi de la gram9tica catalana
al Pa,s ;alencia, am" o"res com Millorem el llenguatge (1941), 'urs mit($ de
gram)tica catalana re*erida especialment al +a,s -alencia (1943) i La *lexi verbal
(19C3).
'. (a producci liter$ria de )erc *odoreda incideix so#re la
psicologa dels personatges. Est$s dacord am# aquesta asseveraci+
Explica per qu+
.,, es o"vi, 5a #ue Merc/ odoreda en les seues novel?les realit6a un profund
an$lisi dels pensaments i els sentiments de les dones , #ue sn les
protagonistes, a trav)s del mon(leg interior.
:n les seues o"res, l%autora recrea l%univers de la infantesa, #ue sim"olit6a la
felicitat, front al mn adult de la protagonista, #ue representa el patiment. .n dones
marcades per les circumstncies adverses, el desengan&, el dolor i la soledat.
1es seues novel?les estan plenes de sim#olisme $
1:n Aloma #ue representa la ,oventut , descriu el pas d%una 5ove
adolescent a l%edat adulta a trav)s de la relaci ,ntima i desgraciada
am" un home madur parent seu.
2La plaa del Diamant , #ue representa la maduresa , )s considerada una
o"ra mestra de la nostra literatura on es narra la vida personal &
l%evoluci psicolgica de la protagonista, 'atalia, am" un intens to
su"5ectiu, paral?lelament als fets hist(rics del moment$ ep!"lica,
Buerra 8ivil i postguerra.
3Einalment, Mirall trencat , sim"olit6ar la vellesa i la mort .
:n conclusi, es pot afirmar #ue Merc/ odoreda )s la principal exponent de la
novella psicol&gica de la postguerra .
-. .u destacaries de la narrativa dels anys 70 fins lactualitat+
*eflexiona/ so#retot/ entorn de les novetats en la tcnica liter$ria i del
context sociocultural.
2urant els an&s setanta assistim a un de"ilitament de la 2ictadura fran#uista,
exemplificat per la salut precria del dictador i l%eliminaci de la censura pr/via. Dm"
la mort de Eranco, >+ de novem"re de 194*, l%estat espan&ol viu un proc)s de
transici pol,tica #ue conduir a sistema democrtic.
Dm" sistema democrtic i els diferents estatuts d%autonomia, la nostra llengua va
recuperar, en certa mesura, la consideraci social i legal #ue havia perdut an&s
enrere. 1a cooficialitat i l%entrada en el sistema docent van contri"uir a millorar
#uantitativament i #ualitativament el circuit literari #ue, a partir dels an&s 4+, veur
augmentar considera"lement el nom"re d%editorials i de premis, entre ells els Premis
Fctu"re, #ue des de l%an& 1943 atorga Dcci 8ultural del Pa,s ;alenci9.
2urant a#uest per,ode els autors de narrativa han conreat temti#ues i t/cni#ues
"en diferents$ des de la narrativa realista i de tall tradicionalista, passant per
novel?les transformadores i transgressores. Dlguns d%ells han apostat per una
literatura ur"ana, deixant de costat l%am"ient costumista i rural d%an&s anteriorsG
altres, en canvi, per la narrativa de g/nere polic,aca, de terror, er(tica o de ci/ncia=
ficci.
<ot i #ue resulta complicat fer una selecci d%autors de la narrativa catalana actual,
podr,em destacar Montserrat oig am" o"res com #l temps de les cireres, Huim
Mon6 am" contes com .* va dir ell o #l per/u0 de tot plegat, i <erenci Moix am"
novel?les com #l dia /ue va morir Maril1n o #l sexe dels $ngels. Pel #ue fa a autors
valencians desta#uem entre d%altres$ Asa"el 8lara=.im am" o"res com 23lia, -osep
1o6ano am" 'rim de 4ermania, i Eerran <orrent am" o"res com !ocietat Limitada
5o empren1eu el comissari o La vida en labisme.
0. Explica en quina mesura la narrativa curta de .uim )on1
reflecteix la societat contempor$nia i am# quins recursos literaris 2o fa.
:n primer lloc, cal fer una "reu introducci so"re la figura literria de Huim Mon6.
'ascut a Iarcelona, ha pu"licat nom"roses novel?les, contes i lli"res am" reculls
d%articles period,stics seus, tam") ha traduJt o"res d%importants autors estrangers. D
m)s, les seues o"res han estat traduJdes a m)s de vint lleng7es i ha guan&at
diversos premis literaris. <am") cal dir #ue les seues fre#7ents col?la"oracions als
mit5ans de comunicaci (televisi i rdio) han contri"uJt a fer=lo un dels autors
catalans m)s populars.
1es seues narracions curtes reflecteixen la nostra societat actual per#u/ desta#uen
els aspectes m)s rid,culs de la vida #uotidiana des d%un punt de vista gens innocent
com en .* va dir ell.
2%altra "anda, en el lli"re de contes Lilla de Maians (5o tinc res per posar6me
7alitosi) indueix el lector a reflexionar so"re la societat consumista actual, la falta de
valors, les manies i paranoies ur"anes, la tirania de les m#uines, etc., usant l%humor
agre.
Pel #ue fa als seus recursos literaris, Mon6 )s un escriptor #ue "arre5a dos registres$
un #ue podr,em anomenar realista i l,ricG l%altre, fantstic i grotesc.
<) una voluntat de renovaci formal i temtica. .ap 5ugar de manera virtuosa am"
les paraules i usa la ironia i fins i tot el sarcasme.
3. 4escriu les tendncies ms rellevants de la poesia en el perode
que va des de la postguerra fins a finals dels anys 70.
:l 1933, la poesia catalana va aconseguir uns nivells nota"les de #ualitat literria. :ls
poetes de m)s renom d%a"ans de la guerra eren -osep 8arner, 8arles i"a o -.;. Eoix.
1a poesia de postguerra va seguir les l,nies "si#ues de la l,rica anterior a la guerra$
15oesia dinfluncia sim#olista. Postulava l%!s sistemtic del ritme de les
paraules i dels s,m"ols, per#u/ remeten a les seues connotacions, 5a #ue el
poeta havia de suggerir la realitat. 1a poesia estava condicionada per la
clandestinitat i l%exili. :n l%exili$ 5ab, (-osep 8arner) i #legies de Bierville (8arles
i"a). 2urant a#uests an&s, se seguien emprant t/cni#ues sim"olistes, per( la
temtica s%o"r, m)s a l%exterior, a les preocupacions del moment, i accentu
les #uestions trascendentals. Dutors$ 8arles i"a, -osep 8arner, .alvador
:spriu, -oan Euster, -oan ;alls, etc.
25oesia de tendncia avantguardista. Dlguns autors #ue a"ans de la guerra
seguien els corrents avantguardistes (so"re tot .urrealisme), continuaren
pu"licant en a#uesta l,nia (-.;. Eoix). :s produeix la com"inaci de tradici i
modernitat (Dusis Marc, amon 1lull i els tro"adors en manifestacions
d%avantguarda).
35oesia de tendncia realista. .eguien l%est/tica del realisme hist(ric i
propugnaven el comprom,s dels intel?lectuals am" el seu temps i am" la
col?lectivitat, i una postura de den!ncia social de la dictadura. .%utilit6ava una
llengua m)s directa i col?lo#uial, una forma m)s narrativa i el vers lliure.
Predomini del contingut envers la forma. <emtica$ la reflexi moral i
metaf,sica, la den!ncia social i pol,tica, temtica sat,rica i #uotidianitat. Dutors$
;icent Dndr)s :stell)s, Pere Huart i Ba"riel Eerrater.
7. Explica les aportacions de %icent 6ndrs Estells al gnere potic.
;icent Dndr)s :stell)s es va dedicar professionalment al periodisme, cosa
#ue va condicionar el seu estil, 5a #ue la seua poesia es una cr(nica social de la
realitat #ue va viure. 1a ma5or part de la seua producci no fou editada fins els an&s
4+.
2esta#uen les seues o#res Llibre de meravelles Les pedres de l$m*ora i Les
%omilies d8rgan1$.
:l 194C va ser guardonat am" el Premi d%Konor de les 1letres 8atalanes, ra
per la #ual va ser destituJt del seu crrec de redactor al diari Las +rovincias. <am")
va ser guardonat am" el Premi d%Konor de les 1letres ;alencianes.
D la seua poesia, es caracterit6a la referncia constant a la realitat. :ls
temes principals son la mort, la fam i la mis/ria de la postguerra, la ptria i la
llengua, i l%amor o"sessiu i desesperat en diversos matisos des dels sentiments
espiritualit6ats fins a les manifestacions sofisticades del desig i sexe expressat, de
manera #ue aconsegueix un am#ient er&tic #ue l%ha fet c/le"re.
Ls un poeta poc acad/mic i cultista, am" aspectes contradictoris, com ara
la prefer/ncia per petites circumstncies de la vida i de la #uotidianitat en comptes
de la visi m)s negativa d%a#uesta #uotidianitatG la poetit6aci d%elements de la
cultura del momentG o la tendresa i la ironia. D#uesta contradicci es manifesta en
els seus procediments ret&rics i estilstics.
Presenta un to colloquial am" formes ling7,sti#ues pr(pies del seu parlar.
7. Explica les caracterstiques ms importants de la producci potica
de 8alvador Espriu.
.alvador :spriu, Premi d%Konor de les 1letres 8atalanes i proposat al 'o"el, va iniciar
la seua activitat literria com a narrador, a"ans de la Buerra 8ivil (Laia o Ariadna al
laberint grotesc). :n la postguerra, es #ued a Iarcelona on va dur una vida retirada
i discreta. 'o torn a escriure narrativa i es dedic #uasi exclusivament al conreu de
la poesia, am" o"res com La pell de brau Llibre de !inera !etmana !anta 9inal del
laberint o Les canons dAriadna.
:ls seus sis primers poemaris tracten el tema de la mort, am" un to melangis
i eleg,ac, o sat,ricament. Ki a"unden meditacions i interrogants sense resposta
possi"le.
<ot i #ue continua am" el tema de la mort, La pell de brau )s un llarg poema
de caire social i comproms poltic. Ki analit6a la Buerra 8ivil :span&ola.
Dl Llibre de !inera, persisteix el to de poesia civil, per( centrada en la ptria
catalana.
!etmana !anta reflecteix una preocupaci metafsica.
:n #uant a les caracter,sti#ues generals de la seua o"ra, hi a"unden els
sm#ols i la pres/ncia dels mites (.epharad, .inera, la"erint). :l tema central de la
seua o"ra )s la mort i el ms enll$ i es preocupa pel dest de 9atalunya despr)s
de la guerra. 2omina tots els registres de la llengua. Dl costat del discurs metaf,sic
sec i aspre, es tro"en pin1ellades d2umor dur i cruel.
:. 4escriu les caracterstiques #$siques de la poesia actual.
:n primer lloc, cal fer una "reu introducci so"re el context social des dels an&s 4+
fins a l%actualitat$ fi del fran#uisme, reconeixement dels drets ling7,stics, creaci
d%editorials (3iM, .a, etc.), nous premis literaris, )s a dir, un marc #ue facilita la
divulgaci d%o"res literries.
Huant a la poesia, els nous poetes formen una gran varietat de tend/ncies i estils
#ue, d%una "anda, tenen en com! el re"uig del realisme reivindicatiu i de den!ncia
anterior i, d%altra "anda, tenen un afan& d%investigar i innovar am" el llenguatge #ue
ser9 un instrument d%indagaci en la intimitat pr(pia. :l poeta )s un al#uimista #ue
experimenta, la seua poesia es herm/tica, formalista i am" influ/ncies
avantguardistes.
:ls autors #ue podem destacar sn$ Pere Bimferrer, #ls miralls #ui usa procediments
avantguardistes com l%escriptura automtica i la intertextualitat a fi de reconstruir el
seu mn ,ntim.
2%altra "anda, -aume P)re6 Montaner, L%eura del desig per a #ui les reflexions
,ntimes i el mn social formen un con5unt "en articulat.
-oan ;alls, .alvador -fer, -osep Piera, 1lu,s Dlpera, amon Buillem i Marc Branell sn
altres poetes rellevants.
10. (a poesia de )iquel )art i 5ol 2a aconseguit un gran ress& social.
Explica;2o i raona;2o.
:n primer lloc, cal fer una "reu introducci so"re Mi#uel Mart, i Pol (oda de <er=
Fsona 19>9=>++3) poeta, traductor i #ue tam") ha fet nom"roses col?la"oracions
musicals 5a #ue els seus poemes han estat musicats per 1lu,s 1lach, M. del Mar Ionet,
Paco MuNo6... i recordar #ue ha sigut un dels nostres poetes m)s guardonats. :ntre
els premis #ue ha o"tingut desta#uen el Premi 'acional de 1iteratura i el Premi
d%Konor de les 1letres 8atalanes, a m)s, ha estat proposat com a candidat al Premi
'o"el de 1iteratura en diverses ocasions. 1a seua o"ra po/tica s%ha traduJt a moltes
lleng7es.
1a seua poesia de #ualitat no s%ent)n sense el seu comprom,s am" el po"le, la seua
condici o"rera i una malaltia, l%esclerosi m!ltiple, #ue l%acompan&ar tota la vida.
1a poesia de Mart, i Pol t) un caire auto"iogrfic i la podem classificar en diverses
etapes$ de vegades els seus temes v)nen condicionats per la seua malaltia i sn la
solitud, l%angoixa i la pres/ncia de la mort$ -int6i6set poemes en tres temps.
.uperada esta etapa, es renova am" l%actitud d%agafar=se a la vida i d%apostar
clarament pel futur am" optimisme$ :uadern de vacances. :n a#uest context de
represa vital, al final dels an&s setanta, pu"lica #ls bells camins i un lli"re de poesia
amorosa, #stimada Marta. D#uesta o"ra estava dedicada al seu nou amor, un segon
matrimoni despr)s de la mort de la seua primera esposa.
:n els lli"res #ue pu"lica durant els an&s noranta, la poesia presenta un nou
tom"ant, definit pel desconcert, el desenc,s i la inseguretat. Dl Llibre de les solituds
fa una reflexi so"re el pa,s en el vessant pol,tic i social.
11. 4escriu la renovaci teatral del perode que va des de la
postguerra fins als anys 70.
8om a introducci cal assen&alar #ue durant la postguerra, la dictadura controlava
totalment l%activitat teatral i impos el teatre en castell. 'o o"stant aix(, durant els
an&s *+ i 3+, el fran#uisme comen0 a autorit6ar algunes o"res en la nostra llengua
#ue hagueren de patir la censura pr/via i la limitaci de pu"licitat en premsa i rdio.
Malgrat els entre"ancs, es va produir una certa recuperaci del teatre a Iarcelona on
se representa .alvador :spriu, +rimera %istria d#st%er i altres autors coetanis.
<anmateix a ;al/ncia, es viu una situaci de digl(ssia$ teatre culte en castell i
teatre humor,stic i popular en valenci. :l sainet era l%estrella.
2urant els 3+, en els cercles universitaris es comen0a a fer un nou teatre
independent #ue "uscava un p!"lic am" cert nivell cultural. D#uest teatre seguia els
nous corrents europeus$ el teatre avantguardista, el surrealista, l%a"surd.
:n els 4+, apareixen grups #ue oferixen espectacles am" noves t/cni#ues
dramti#ues com el mim o la provocaci.
1es compan&ies teatrals #ue podem destacar sn$ Els <oglars dirigits per 6l#ert
=oadella, #ue en esta /poca fan teatre /pic de "andolersG Els 9omediants, #ue
representen al carrerG 4agoll;4agom i (a >ura dels =aus #ue porten a terme
poderoses i agressives imatges plsti#ues.
Huant als autors, els dramaturgs m)s importants sn$ Ienet i -ornet, -ordi <eixidor i
odolf .irera.
1". 4escriu els aspectes ms importants de lo#ra teatral de )anuel
de 5edrolo.
1%o"ra de Manuel de Pedrolo )s una de les m)s extenses i variades de la
literatura contempornia. Dm" m)s d%un centenar de t,tols pu"licats, Pedrolo ha
cultivat prcticament tots els gneres literaris i ha tre"allat una gran multiplicitat
de temes i t/cni#ues.
:ntre 19*C i 1933, va escriure un total de 13 o"res teatrals centrades en la
temtica de l%autenticitat, el sentit de l%exist/ncia i la lli"ertat, analit6ada des de
diferents angles, i am" coincid/ncies t/cni#ues, formals i estil,sti#ues #ue permeten
relacionar=les am" l%anomenat teatre de la#surd.
:n 'ruma Pedrolo va plante5ar l%autenticitat de l%home des de premisses
heideggerianes, segons les #uals, com m)s aut/ntic es l%home, m)s incapa0 es
mostra de comunicar=se am" el mn exterior. :n 7omes i 5o va tractar la re"el?li
d%una parella 5ove contra el conformisme heretatG i en peces com !ituaci bis
Darrera versi per ara o L3s de la mat0ria va reflexionar so"re la lli"ertat des d%una
(ptica m)s genuJnament pol,tica i social.
.orgit de la necessitat d%exposar una situaci col?lectiva de repressi, el seu
teatre, per tal de "urlar=se de la censura fran#uista, despulla el dileg de #ualsevol
refer/ncia #ue permeta localit6ar=ne l%acci$ les seues peces no tenen ni geografia
ni 2ist&ria i defugen la reproducci anecd(tica de la realitatG els personatges sn
sm#ols o encarnen actituds #ue l%autor enfronta a situacions l,mit, des d%un
plante5ament existencialista.
M)s #ue no el #ualificatiu de l%a"surd, Pedrolo reivindicava per la seua o"ra el
de teatre de la#stracte.
1'. 4escriu les caracterstiques #$siques de lescriptura teatral
actual.
D partir dels an&s setanta, els nous camins teatrlas es concreten en els seg7ents
punts$
?nvestigaci de nous espais escnics. 1es compan&ies de teatre actuals
improvisen espais i sovint representen les o"res al carrer o en espais insospitats. Per
exemple La 'ubana, #ue comen0a la representaci fora del recinte teatral o La 9ura
dels Baus o #ls 'omediants #ue converteixen un estadi ol,mpic en un teatre.
*e#uig del teatre escrit a priori. Dlgunes compan&ies ela"oren el text a l%interior
del grup. e"ut5en aix, la figura de l%autor teatral #ue escriu sol, a sa casa. :n sn un
exemple #ls 2oglars.
?mport$ncia de la figura del director escnic. :ll )s #ui decideix finalment els
detalls de tot all( #ue s%ha de representar, hi ha doncs, una implicaci total en l%o"ra$
'ompan1ia 9lotats, 'ompan1ia del "eatre Lliure.
*e#uig de la visi occidental del teatre. 2avant la crisi #ue pateix el teatre
occidental ha augmentat l%inter)s i la investigaci per les formes teatrals africanes i
so"retot orientals (@ina, -ap), totes elles m)s rituals i sim"(li#ues.
=arre,a de mit,ans expressius. <ot )s vlid en l%expressi teatral. Dix,, les noves
tecnologies penetren tam") en el mn teatral actual, #ue "arre5a t/cni#ues antigues
com el mim (El @ricicleA i el circ (Els 9omediants) am" la pro5ecci cinematogrfica
de l%o"ra so"re una pantalla am" actors #ue de so"te la travessen ((a 9u#anaA.
1-. Explica lo#ra teatral de <osep )aria =enet i <ornet i la seua relaci
am# el mn audiovisual.
:l teatre de Ienet i -ornet, d%inspiraci realista, es "asa, sovint en t/cni#ues d%origen
literari (fullet, ci/ncia=ficci, c(mic, etc). Ienet i -ornet tracta la pro"lemtica
d%a#uella generaci #ue va viure la postguerra i les seues limitacions, #ue van veure
la seua vida escap0ada, i denuncia l%actitud d%a#uells #ue una vegada van aconseguir
el "enestar econ(mic i una posici s%o"lidaren de les pen!ries #ue havien passat.
:ntre les seues o"res cal destacar$ Beren$veu a les *os/ues La desaparici de
;end1 :uan la r$dio parlava de 9ranco #.<. i "estament (les dues !ltimes portades
al cinema per ;. Pons.
Per( si avui dia )s conegut )s per ser el creador del serials televisius en catal de
gran audi/ncia$ OPo"le 'ouP, OosaP, O'issaga de PoderP, O1a"erint d%om"resP,
O;entdelplP i O:l cor de la ciutatP.
OPo"le 'ouP fou la primera telenovel?la en catal i tot un fen(men social digne
d%estudi. 1a "ase eren dos temes clssics$ el canvi de fortuna d%una fam,lia i la
contraposici entre el vell i el nou. 1%acci se situava a Iarcelona, #ue esdevenia aix,
s,m"ol de tota 8atalun&a. 1%eix central de l%argument es teixia al voltant d%una fam,lia
tradicional, els Diguad), la vida dels #uals canviava #uan a la mare li tocava la
loteria. :l completaven altres hist(ries perif/ri#ues. Dix,, van apar/ixer divorcis,
adulteris, paternitats no reconegudes, homosexuals i preocupacions socials com ara
la sida. :s tractava d%un h,"rid entre el relat de costums i l%estil fulletonesc. 1a
hist(ria, molt catalana, havia de contri"uir a la integraci social, a m)s de ser un
vehicle clau per a la normalit6aci ling7,stica. :n la s/rie s%intentaven transmetre
valors tolerants a trav)s de la hist(ria dels personatges.
10. %alora la repercussi de lassaig de <oan >uster en el context de
lpoca.
-oan Euster (.ueca 19>>=199>) )s, com a assagista, una figura cimera en la
literatura catalana del segle @@. Eou un intel?lectual comprom)s am" els indigents i
am" la recerca de la identitat valenciana vinculada a tots els territoris de parla
catalana. 1a seua dedicaci a l%assaig )s ampl,ssima, va escriure assaig human,stic,
sociopol,tic i d%hist(ria cultural. :l seu estil )s fresc, desenfadat, carregat de f(rmules
col?lo#uials. 1a seua mirada )s su"til, saga0, ir(nica i moltes vegades custica.
1%assaig, fou especialment perseguit durant els primers an&s de la postguerra,
5a #ue era considerat perills per la seua forta crrega ideol(gica. Euster hagu) de
v)ncer en la seua tra5ect(ria intel?lectual moltes adversitats$ censura, hostilitats, falta
de mit5ans, a"s/ncia d%am"ient cultural, silenci dels mit5ans de comunicaci del Pa,s
;alenci, atonia c,vica...
:ntre les seues o"res de carcter human,stic cal destacar #l descr0dit de la
realitat (19**)$ una reflexi so"re la funci de l%art, so"re la capacitat creadora de
l%homeG Diccionari per a ociosos (193M) i L%ome mesura de totes les coses (1934),
#ue tracten de la crisi de l%home contemporani i de les diverses manifestacions
art,sti#ues.
:ls textos sociopol,tics sn els m)s pol/mics i influents, i provo#uen tant
adhesions com enfrontaments en una /poca en #u/ 5a s%entreveia la fi del r/gim$
:=esti de noms (193>), on s%analit6a la pol/mica pel nom de la llengua #ue afe"leix
la consci/ncia nacional dels valenciansG 5osaltres els valencians (193>), una o"ra
ca"dal en #u/ es fa una reflexi profunda so"re el passat i el present dels valencians,
on s%analit6en les nostres mancances i frustracions com a po"le$ l%autoodi, el
provincianisme, la manca de una for0a social compromesa... Euster plante5a la presa
de consci/ncia nacional dels valencians com a fet indispensa"le per a la construcci
del nostre futur.
13. <oan >rancesc )ira 2a reflexionat en els seus assa,os so#re la
nostra realitat contempor$nia. Explica;2o.
1%eix gen/ric d%a#uestes reflexions )s la complicada #7esti de la identitat i totes les
conse#7/ncies #ue se%n deriven, especialment el seu !s pol,tic. :l nacionalisme, la
relaci entre la cultura i el poder, la creaci i evoluci de les identitats i dels s,m"ols
#ue les conformen, la importncia de les lleng7es per tal de crear Oconsci/ncia
col?lectiva, i la possi"ilitat de manipular tots a#uests elements en "enefici
d%interessos molt concrets, sn els temes centrals.
Moltes de les reflexions de Mira es "asen en l%experi/ncia, la seua i la dels seus
lectors, la #ual cosa aproxima i facilita molt la lectura d%unes o"res #ue resulten
accessi"les i suggeridores. Qna de les grans virtuts de Mira )s demostrar, sempre
am" un punt de vista esc/ptic respecte a les conviccions a"solutes, #ue la
pro"lemtica tan pecular #ue valencians i catalans tenim al voltant de la nostra
condici nacional no )s tan diferent de la #ue pateixen molts altres po"les del mn,
fins i tot a#uells #ue s%autoproclamen OnormalsP.
Dix,, en la 'r,tica de la naci pura, s%analit6a el nacionalisme des de la perspectiva
de l%antropologia social. Mira desf tota una s/rie de t(pics so"re la naci, entesa
com un element OpurP, net i lliure de contradiccions, per mostrar=nos el #ue realment
)s$ una creaci social, humana dependent dels s,m"ols i sempre en construcci. Dm"
una s(lida argumentaci aporta un punt de vista cr,tic i engrescador #ue
desemmascar les postures OneutresP de molts te(rics, generalment adeptes al
nacionalisme espan&ol.
!obre la naci dels valencians )s una reflexi so"re la complicada adscripci nacional
dels valencians. Mira opta per una via OvalencianaP, allun&ada tant de la depend/ncia
espan&ola com de l%a"stracci intel?lectual #ue representa l%opci catalanista.
'ultura lleng=es nacions o !obre ,dols i tribus complementen la reflexi de Mira
so"re la identitat com a element clau en la pol,tica moderna.
:s#uema de autores & o"ras$
1)= -oan .ales$ Incerta glria
= :nric ;alor$ Lambici dAleix
= Manuel de Pedrolo$ Mecanoscrit del segon origen
= Merc/ odoreda$ La plaa del Diamant
= Pere 8alders$ Invasi subtil i altres coses
= 1loren0 ;illalonga$ Bearn
2):nric ;alor$
Lambici dAleix
'icle de 'assana> !ense la terra promesa temps de batuda i #nll$ de l%orit&
<ondalles valencianes
Millorem el llenguatge
'urs mit($ de gram$tica catalana re*erida especialment al +a,s -alenci$
La *lexi verbal
3)Merc/ odoreda$
1Aloma6 5oventut
2La plaa del Diamant6 maduresa
3Mirall trencat R vellesa i mort
3) <end/ncies$
.im"olista$
-osep 8arner$ 5ab,
8arles i"a$ #legies de Bierville
.alvador :spriu
-oan Euster
-oan ;alls
Dvantguardista$
-.;.Eoix
ealista$
;icent Dndr)s :stell)s
Pere Huart
Ba"riel Eerrater
4) ;icent Dndr)s :stell)s$
1Llibre de meravelles
2Les %om,lies d8rgan1$
3Les pedres de l$m*ora
C) .alvador :spriu
o 'arrador$
Laia
Ariadna al laberint grotesc
o Poeta$
La pell de brau
Llibre de !inera
!etmana !anta
9inal del laberint
Les canons dAriadna
1>) Manuel de Pedrolo$
1'ruma
27omes i 5o
3!ituaci bis
4Darrera versi per ara
5L3s de la mat0ria
1*) -oan Euster$
o 8arcter human,stic$
#l descr0dit de la realitat
Diccionari per a ociosos
L%ome mesura de totes les coses
o 8arcter sociopol,tic$
1:=esti de noms
25osaltres els valencians

También podría gustarte