NDEX 1. JUSTIFICACI DEL TIL. 2. CRITERIS GENERALS I ACTUACIONS GENERALS I ESPECFIQUES PER A LES ADEQUACIONS DEL PROCS D'ENSENYAMENT DE I EN LES LLENGES A LA REALITAT SOCIOECOMMICA I CULTURAL DEL CENTRE. 3. CONCRECI DE LES REES, MATRIES, MDULS O MBITS DE CONEIXEMENT IMPARTITS EN CADA UNA DE LES LLENGES. 4. CRITERIS PER A L'ATENCI ESPECFICA DELS ALUMNES D'INCORPORACI TARDANA AMB DFICIT DE CONEIXEMENTS EN ALGUNA O AMBDUES LLENGES OFICIALS. 5. CRITERIS DE COORDINACI ENTRE LES REES O ELS DEPARTAMENTS IMPLICATS EN EL PROCS D'ENSENYAMENT APRENENTATGE EN LLENGUA ESTRANGERA. 6. MECANISMES DE SEGUIMENT I AVALUACI DELS RESULTATS EN COMPETNCIES LINGSTIQUES DE L'ALUMNAT. 7. SEGUIMENT I AVALUACI DEL PROJECTE.
1. JUSTIFICACI DEL TIL
Al CEIP Montaura un dels nostres principals objectius sn que els infants, en acabar el perode d'escolaritzaci obligatria, adquireixin el domini del catal i del castell i les competncies adequades en angls, d'acord amb l'article 3 del TIL, i evitar la segregaci dels alumnes per raons de llengua d'origen o de llengua educativa d'elecci (que podria afavorir la segregaci social i dificultar els processos de cohesi social, tan necessaris en situacions de crisi econmica i de sacsejades demogrfiques com les que ens han afectat el llarg dels darrers decennis). Pel que fa a les dues llenges oficials, els infants de famlies que no tenen el catal com a llengua habitual estan molt menys exposats al contacte amb el catal: en aquestes famlies el castell s la llengua mpliament majoritria i el catal hi t una presncia molt reduda, evitable, i fins i tot, en alguns casos n's totalment absent. En aquest mateix sentit, amb relaci als factors que condicionen els usos, s'ha de valorar, d'una banda, l'existncia de monolinges castellanoparlants, que, com que sn incapaos de parlar el catal, a la prctica impossibiliten o dificulten l's del catal amb ells; i, d'altra banda, la inexistncia de monolinges catalanoparlants, perqu tots els residents a les Illes que saben catal tamb saben castell. Tot aix, dins un context en qu es percep natural que hi hagi monolinges castellanoparlants i aberrant que qualc tengui dificultats per expressar-se en castell, afavoreix l'evitaci del contacte amb el catal i la creena en la inutilitat d'usar-lo.
2. CRITERIS GENERALS I ACTUACIONS GENERALS I ESPECFIQUES PER A LES ADEQUACIONS DEL PROCS D'ENSENYAMENT DE I EN LES LLENGES A LA REALITAT SOCIOECONMICA I CULTURAL DEL CENTRE.
CRITERIS GENERALS En base al decret 15/2013, i per segon any, el nostre projecte lingstic sha transformat en projecte de tractament integrat de llenges (PTIL). Enguany saplica a tots els cursos de primria i infantil (excepte 6 dinfantil) i encara que, com a Claustre i equip pedaggic, pensam que hi ha alternatives a la imposici dun projecte duna conselleria que no ens concedeix els recursos suficients per dur-ho a terme de manera efectiva i eficient, estam obligats a fer-ho. Tornam a reiterar una srie de punts que dificulten la nostra tasca que, amb rectificacions i millores, significarien una millora en lensenyament de les tres llenges: - manca de recursos humans i materials - rtios massa alts per poder donar una atenci individualitzada a lalumnat - mesures especfiques per aquells alumnes amb necessitat de suport educatiu El decret 15/2013 considera que les tres llenges objecte de tractament integrat tenen la mateixa consideraci i mereixen el mateix tractament escolar. Si el projecte ha de considerar la realitat socioeconmica i cultural de cada centre s evident que el castell i langls sn llenges globals per nombre de parlants i per distribuci geogrfica, mentre que el catal s minoritria i de distribuci geogrfica molt localitzada; a ms el catal i el castell sn llenges cooficials i langls no. Per tot aix cal compensar aquest desequilibri en el context escolar per aconseguir que lalumnat, al final de les etapes especialment lobligatria aconsegueixi un domini per igual de les dues llenges cooficials, a ms duna llengua estrangera. Aix, i dacord amb els articles 4 i 18.3 de la Llei Orgnica 1/2007, el nostre estatut estableix que els poders pblics asseguraran el coneixement de catal fins a arribar a la igualtat plena de les dues llenges oficials, i que s'ha de vetllar per la defensa i protecci de la nostra identitat. En conseqncia, la normalitzaci de la llengua catalana ha de ser un dels nostres objectius com a centre docent per aconseguir la cohesi i la inclusi social del nostre alumnat, com tamb la garantia de salvaguardar i transmetre els sabers autctons -segons recomanacions de la Directora General de la UNESCO-.
CRITERIS ESPECFICS
LLENGUA CATALANA Objectius Tenir competncia comunicativa plena en el llenguatge oral i escrit. Comprendre i expressar-se adequadament de forma oral i escrita, en les distintes situacions de comunicaci. Assolir el lxic fonamental, dacord amb letapa evolutiva, i nivell, i ampliar-lo progressivament. Descobrir en la llengua catalana un mitj daproximaci al patrimoni cultural, i a travs daquest endinsar-se en altres cultures. Reconixer i valorar les varietats dialectals de la llengua com a patrimoni com de la comunitat lingstica i cultural. Adquirir conscincia del valor de la llengua catalana com a signe didentificaci de la prpia comunitat. Mostrar respecte i inters per les manifestacions lingstiques i culturals que facilitin el domini daltres llenges, pel que suposen de mitj dintegraci daltres cultures. Aconseguir augmentar els recursos materials referits a la llengua catalana (llibres, jocs, etc.). La correspondncia individual (circulars, notes informatives, fullet trimestral, agenda...) amb pares dalumnes es far sempre en catal. A les reunions generals amb pares, es parlar en catal. No obstant, si qualc no entn lidioma, al finalitzar la reuni se li explicar els punts que no shagin ents.
Metodologia Es procurar en tot moment i en totes les matries, que es fan en llengua catalana, la motivaci adequada de l'alumnat, procurant despertar linters per la nostra parla, histria i cultura. Es potenciar la coordinaci i la participaci conjunta entre els cicles i nivells per unificar criteris i millorar laprofitament dels recursos. A letapa dEducaci Infantil el treball escolar haur de girar entorn de les vivncies dels infants, de les seves experincies i jocs, duna forma globalitzada. El que es treballa primordialment s el llenguatge oral mitjanant: contes, canons, embarbussaments, lectura dimatges... perqu quan acabin hagin adquirit vocabulari i les expressions prpies de la classe, de lescola i de lentorn. Pel que fa al llenguatge escrit es pretn que els infants sinteressin per la interpretaci del llenguatge escrit: llibres, rtols, imatges, textos escrits significatius pels infants... La lectura escriptura en el primer cicle es far en catal. El castell sintroduir primer a nivell oral i desprs a nivell escrit. Al segon cicle es reforaran els coneixements del cicle anterior amb lobjectiu darribar a un domini bsic de la llengua i uns contactes amb els nivells formals o estndards. Al tercer cicle sha de tenir present que la feina de la llengua s un procs continu. Lobjectiu ser adquirir un domini bsic oral i escrit i la introducci progressiva de lestudi abstracte de la llengua i de les formes cultes. Al mateix temps es comenar l'estudi sobre la nostra literatura, amb una atenci especial als/les escriptors/es insulars.
LLENGUA ESTRANGERA (ANGLS) Objectius Introduir la llengua estrangera a partir dels 3 anys. Fomentar ls de langls i el respecte cap a la seva cultura. Potenciar la comunicaci entre els alumnes dins laula.
Metodologia La llengua anglesa s la primera llengua estrangera al nostre centre i sintroduir a partir de 4t dEducaci Infantil. Lalumne adquireix lidioma mitjanant activitats en les que la llengua s utilitzada amb propsits concrets: canons, dilegs senzills... la qual cosa fa que la llengua anglesa tengui un s funcional. Els alumnes utilitzaran la llengua anglesa com la llengua vehicular en les hores impartides en angls. Des del tercer curs de primria, els alumnes aprenen a utilitzar frases i estructures senzilles de la llengua estrangera de forma escrita i oral de manera simultnia. Es donar especial atenci a les activitats auditives. La reflexi gramatical sintroduir en el tercer cicle i es far a travs dexercicis sobre aspectes que ja coneixen.
LLENGUA CASTELLANA Objectius Tenir competncia comunicativa plena en el llenguatge oral i escrit. Potenciar la comunicaci entre alumnes dins laula el temps de castell. Comprendre i expressar-se adequadament de forma oral i escrita, en les distintes situacions de comunicaci. Assolir el lxic fonamental, dacord amb letapa evolutiva, i nivell, i ampliar-lo progressivament. Mostrar respecte i inters per les manifestacions lingstiques i culturals que facilitin el domini daltres llenges, pel que suposen de mitj dintegraci daltres cultures.
Metodologia Es procurar en tot moment i en totes les matries que es fan en llengua castellana, la motivaci adequada de l'alumnat, procurant despertar linters envers aquesta llengua. Es potenciar la coordinaci i la participaci conjunta entre els cicles i nivells per unificar criteris i millorar laprofitament dels recursos. A l'educaci infantil es treballar la comprensi i expressi oral. La lectura escriptura en el primer cicle es far en catal. El castell sintroduir primer a nivell oral i desprs a nivell escrit. Al segon cicle es reforaran els coneixements del cicle anterior amb lobjectiu darribar a un domini bsic de la llengua i uns contactes amb els nivells formals o estndards. Al tercer cicle sha de tenir present que la feina de la llengua s un procs continu. Lobjectiu ser adquirir un domini bsic oral i escrit i la introducci progressiva de lestudi abstracte de la llengua i de les formes cultes. Al mateix temps es comenar l'estudi de la literatura.
3. CONCRECI DE LES REES IMPARTIDES EN CADA UNA DE LES LLENGES. INFANTIL En aquesta etapa, segons la normativa vigent, es dur a terme lensenyament en les dues llenges oficials amb tal de garantir lequilibri lingstic. L'inici a la lectura i escriptura la feim a partir de la llengua catalana, que s la manera com els infants poden aconseguir la possessi d'un sistema de sons ms ric, que els facilitar l'aprenentatge d'altres llenges, i els far ms fcil incorporar, de manera ms o menys espontnia, l'escriptura i la lectura en castell. PRIMRIA Dacord amb la normativa vigent, els pares, mares o tutors legals del alumnes de primria i dEducaci infantil tenen el dret a triar la llengua del primer aprenentatge sempre que sigui la primera matrcula a les Illes Balears. D'aquesta manera s'assegura la igualtat d'oportunitats al facilitar a l'alumnat el coneixement d'ambdues llenges. DISTRIBUCI DHORARI APLICANT LA NOVA NORMATIVA LOMCE LOE LOMCE LOE LOMCE LOE 1R 2N 3R 4T 5 6 LL. CATALANA 4h 4h 35h 35h 35h 35h LL. CASTELLANA 4h 4h 35h 35h 35h 35h LL. ANGLESA 2h 15h 25h 2h 3h 3h MATEMTIQUES 4h 35h 4h 4h 4h 35h C. NATURAL MEDI 15h 3h 15h 35h 15h 35h C. SOCIAL 15h 2h 15h EDUCACI FSICA 2h 25h 2h 2h 2h 2h RELIGI/VALORS (ALTERNATIVA) 15h 15h 15h 15h 15h 15h ARTSTICA 2h 25h 2h 25h 2h 2h ESPLAI 25h 25h 25h 25h 25h 2'5h TOTAL 25h 25h 25h 25h 25h 25h DISTRIBUCI HORRIA SETMANAL DEL 1r CURS D'EP (LOMCE) Horari lectiu rea Llengua catalana Llengua castellana Llengua anglesa TOTAL 4 Matemtiques
4
4 1,5 Cincies naturals 1
0,5 1,5 1,5 Cincies socials 1
0,5 1,5 1 Educaci artistica plstica
1 1 1 msica 1
1 2 Educaci Fsica 2
2 4 Llengua castellana
4
4 4 Llengua catalana 4
4 2 Llengua anglesa
2 2 1,5 Religi valors socials I civics
1,5
1,5 2,5 Temps d'esplai
2,5 25 Total 9 9.5 4 25
DISTRIBUCI HORRIA SETMANAL DEL 2n CURS D'EP (LOE) Horari lectiu rea Llengua catalana Llengua castellana Llengua anglesa TOTAL 3,5 Matemtiques
3,5
3,5 3 Medi 2
1 3 2,5 Educaci artistica plstica
1,5 1.5 msica 1
1 2,5 Educaci Fsica 2,5
2 4 Llengua castellana
4
4 4 Llengua catalana 4
4 1,5 Llengua anglesa
1,5 1,5 1,5 Religi valors socials I civics
1,5
1,5 2,5 Temps d'esplai
2,5 25
9.5 9 4 25
DISTRIBUCI HORRIA SETMANAL DEL 3r CURS D'EP (LOMCE) Horari lectiu rea Llengua catalana Llengua castellana Llengua anglesa TOTAL 4 Matemtiques
4
4 1,5 Cincies naturals 1,5
1,5 2 Cincies socials 1
1 2 1 Educaci artistica plstica
1 1 1 msica 1
1 2 Educaci Fsica 2
2 3,5 Llengua castellana
3,5
3,5 3,5 Llengua catalana 3,5
3,5 2,5 Llengua anglesa
2,5 2,5 1,5 Religi valors socials I civics
1,5
1,5 2,5 Temps d'esplai
2,5 25
9 9 4,5 25
DISTRIBUCI HORRIA SETMANAL DEL 4t CURS D'EP (LOE) Horari lectiu rea Llengua catalana Llengua castellana Llengua anglesa TOTAL 4 Matemtiques
4
4 3,5 Coneixement del medi 2,5
1 3,5 2,5 Educaci artistica plstica
1,5 2,5 msica 1
2 Educaci Fsica 2
2 3,5 Llengua castellana
3,5
3,5 3,5 Llengua catalana 3,5
3,5 2 Llengua anglesa
2 2 1,5 Religi valors socials I civics
1,5
1,5 2,5 Temps d'esplai
2,5 25
9 9 4,5 25
DISTRIBUCI HORRIA SETMANAL DEL 5 CURS D'EP (LOMCE) Horari lectiu rea Llengua catalana Llengua castellana Llengua anglesa TOTAL 4 Matemtiques
4
4 1,5 Cincies naturals 1
0,5 1,5 1,5 Cincies socials 1
0,5 1,5 1 Educaci artistica plstica
1 1 1 msica 1
1 2 Educaci Fsica 2
2 3,5 Llengua castellana
3,5
3,5 3,5 Llengua catalana 3,5
3,5 3 Llengua anglesa
3 3 1,5 Religi valors socials I civics 1.5
1,5 2,5 Temps d'esplai
25
10 7.5 5 25 DISTRIBUCI HORRIA SETMANAL DEL 6 CURS D'EP (LOMCE) Horari lectiu rea Llengua catalana Llengua castellana Llengua anglesa TOTAL 3,5 Matemtiques
3,5
3,5 3,5 Coneixement del medi 2,5
1 3,5 2 Educaci artistica Educaci plstica
1 1 msica 1
1 2 Educaci Fsica 2
2 3,5 Llengua castellana
3,5
3,5 3,5 Llengua catalana 3,5
3,5 3 Llengua anglesa
3 3 1,5 Religi valors socials I civics
1,5
1,5 2,5 Temps d'esplai
2,5 25
9 8,5 5 25
Llengua Castellana: Es treballar com a matria lingstica i ser la llengua daprenentatge de lrea de religi i/o Valors Cvics / Alternativa i de Matemtiques. Llengua Anglesa: Es treballar com a matria lingstica i com a llengua daprenentatge de tota lrea deducaci plstica. A ms, es treballaran determinats blocs de continguts de les rees de Cincies Natural i Socials / Medi amb lelaboraci de tasques que impliquen processos de comunicaci i/o recursos TIC. Daquesta manera es promou la interactivitat i lautonomia de lalumne.
REA CURS BLOC DE CONTINGUTS UDs CINCIES SOCIALS I NATURALS / MEDI Tots els cursos BLOC 1: CONTINGUTS COMUNS (S) BLOC 1: INICIACI A LACTIVITAT CIENTFICA (N) Aquests continguts es treballaran en estreta collaboraci amb el/la mestre/a tutor per complementar i ampliar la feina fet a la programaci daula. BLOC 2: EL MN QUE ENS ENVOLTA (S) BLOC 2: LSSER HUM I LA SALUT (N) BLOC 3: VIURE EN SOCIETAT (S) BLOC 3: ELS SSERS VIUS (N) 4t, 5 i 6 BLOC 4: MATRIA I ENERGIA (N)
4. CRITERIS PER A L'ATENCI ESPECFICA DELS ALUMNES D'INCORPORACI TARDANA AMB DFICIT DE CONEIXEMENTS EN ALGUNA O AMBDUES LLENGES OFICIALS. En cas d'incorporaci tardana d'un alumne amb dficit de coneixement en alguna o ambdues llenges oficials, passarem unes proves inicials per determinar el seu nivell. A partir d'aqu podem diferenciar dos tipus d'alumnes d'incorporaci tardana i un improbable tercer tipus: Dficit de coneixements en llengua catalana: o Com que coneixen una llengua d'aprenentatge donarem suport a l'rea lingstica de llengua catalana, farem adaptacions d'accs a aquelles rees on sigui necessari i rebr suports sempre segons els recursos de que disposi el centre i fins que la competncia lingstica en llengua catalana sigui suficient per accedir als continguts de les rees que es fan en aquesta llengua. Dficit de coneixements en llengua catalana i castellana. o L'atenci a aquest alumnat es far segons el pla d'acollida del centre.
Dficit de coneixements en llengua castellana. o Com que coneixen una llengua d'aprenentatge donarem suport a l'rea lingstica de llengua castellana, farem adaptacions d'accs a aquelles rees on sigui necessari i rebr suports sempre segons els recursos de que disposi el centre i fins que la competncia lingstica en llengua castellana sigui suficient per accedir als continguts de les rees que es fan en aquesta llengua. o 5. CRITERIS DE COORDINACI ENTRE LES REES O ELS DEPARTAMENTS IMPLICATS EN EL PROCS D'ENSENYAMENT APRENENTATGE EN LLENGUA ESTRANGERA. Al CEIP Montaura tenim un mestre titulat amb el B2 d'angls encarregat dimpartir les classes de llengua estrangera. Amb aquest segon any de PTIL, i amb laplicaci de la LOMCE, no ser suficient un mestre per dur a terme totes les hores dangls a les rees lingstiques i no- lingstiques estipulades. Tenim una mestra amb nivell C2 al centre, en comissi de serveis per equip directiu. Si podem seguir comptant amb ella, ser ms viable dur a terme el projecte de manera eficient i efectiu. En cas de que s, es facilitar un temps i espai per coordinaci entre ells. En cas de que no, no es pot assegurar un compliment del projecte per manca de recursos humans.
6.MECANISMES DE SEGUIMENT I AVALUACI DELS RESULTATS EN COMPETNCIES LINGSTIQUES DE LALUMNAT. Cada trimestre es fa la sessi davaluaci, on des de sempre, es fa un seguiment dels resultats de totes les competncies lingstiques (a les diferents rees) i no lingstiques de lalumnat. Sexposen els resultats obtinguts, possibles problemtiques i propostes a seguir. Les sessions queden registrades amb les actes pertinents. A ms a ms, es far un seguiment i avaluaci del projecte de tractament integral de llenges mitjanant diversos indicadors i mecanismes:
- Elaboraci de la PGA Setembre/ Octubre - Valoraci de les proves davaluaci externes i internes al final de 3r i 6 Setembre/ Octubre - Reunions de la Comissi de Tractament Integrat de Llenges Al llarg del curs - Reunions de Claustre (CCP) Al llarg del curs - Revisi i seguiment de la PGA Febrer - Memria de final de curs Juny - Reunions de Consell Escolar Al llarg del curs
COMISSI PTIL Amb la finalitat de coordinar el tractament de llenges al nostre centre, es constituir una Comissi de Tractament Integrat de Llenges format per un membre de lequip directiu i un/a mestre/a de cada cicle que imparteix una rea no lingstica en angls o en castell. Les funcions de la comissi es trobaran a lannex 1.
7. SEGUIMENT I AVALUACI DEL PROJECTE. El projecte de tractament integrat de llenges es revisar, i actualitzar si cal, al menys un cop cada quatre anys. Cal afegir que la tasca de du a terme una avaluaci es dificulta amb les constants modificacions i noves ordres rebuts des de conselleria. Per aquest motiu, pensam que el centre ha de tenir una certa llibertat per aplicar el projecte segons les seves possibilitats i circumstncies particulars.
ANNEXOS: Annex 1: Composici i funcions de la Comissi PTIL Annex 2: Relaci de docents habilitats per impartir matries no lingstiques en llengua estrangera. Annex 3: Tractament integrat de llenges al segon cicle d'educaci infantil