EL GAT DELS FRARES

Al monestir tenien un gat molt llest i espavilat que coneixia els costums del convent
tant b com el mes vell dels monjos. Aix que sentia tocar la campana que cridava la
comunitat al refetor corria cap al menjador i no es movia del costat dels frares que es
mostraven ms generosos amb ell.
Un dia s'escaigu que el gat es va posar en una de les dependncies poc
freqentades del monestir, la porta de la qual solia tancarse amb clau, i quan se n'an! el
monjo que l'"avia oberta, el gat rest! tancat dintre de l'"abitaci# sense poder sortir a l'"ora
de l'!pat.
A mitja tarda un altre monjo "agu d'anar al lloc on "i "avia el gat tancat, que sort
precipitadament en obrir la porta i, emps per la gana, fu cap al refetor, on naturalment
no trob! ning$ ni res. Aquella desolaci# deseper! el gat, el qual record! que la
concurrncia al refetor i a l'!pat es produ%en al so d'una campana. &regu que bastava
tocarla perqu l'!pat fos fet, i s'engin'! per tal de fer sonar la campana del refetor. ('un
bot es penj! a la corda i la sacsej! i balandrej! fins a ferli produir un bon repiqueig.
)'extemporani toc sorprengu la comunitat, que, encuriosida i intrigada, acud al refetor a
veure qu passava, i trobaren el sen'or gat penjat a la corda repicant la campana en
demanda que a "onor seu es fes un !pat.
*l cas fou molt celebrat i comentat i el gat dels frares arrib! a gaudir de tanta fama,
que "a restat com a personatge proverbial, retret per a titllar alg$ de garneu.