Comprensió Lectora

Comprensi lectora
Entendre b el que es llig s un

requeriment bsic en laprenentatge
de qualsevol matria. Per aix,
oferim a continuaci quinze textos
per a treballar la comprensi lectora.
Els textos seleccionats tenen una
caracterstica comuna: sn textos
expositius en els quals sinforma
dalguna cosa, generalment dalguna
curiositat que pot cridar latenci de
lalumnat.
Deliberadament hem deixat de banda
uns altres tipus de textos, narratius,
potics, descriptius o dramtics, per
a atendre exclusivament les
carncies que poden presentar molts
escolars en la comprensi de textos
no literaris.
LLENGUA
UNIDAD
1
Llengua
Comprensi
lectora 1
CL
Nom i cognoms: ..........................................................................................................................................

Curs: .......................................................................
Data: .......................................................................
Llig el text amb molta atenci. Primer fes-ne una lectura rpida;
desprs, torna a llegir-lo lentament per a respondre, sense mirar-lo, les
preguntes de la pgina dactivitats.
La bicicleta
La bicicleta s un vehicle lleuger de dues rodes del
mateix dimetre, la de davant s la directora i la de
darrere la motora. Es mou per un sistema de pedals
i transmissi per cadena. Servix per a practicar esport
i per a traslladar-se dun lloc a un altre. s un vehicle
sa que no contamina i molt econmic. Per a circular
correctament i evitar accidents cal conixer i complir el
codi de circulaci.
El seu s est generalitzat en gaireb tot Europa. s
un dels principals mitjans de transport en pasos com
Holanda, Sussa, Alemanya, algunes zones de Polnia
i en els pasos escandinaus.
Hi ha diferents classes de bicicletes.
De cross: sutilitza per a practicar el ciclocross.
Ergomtrica: s una bicicleta fixa que permet fer proves desfor.
GRUPO ANAYA, S.A., Llengua 3r. Educaci Primria. Material fotocopiable autoritzat.
Esttica: s, tamb, una bicicleta fixa que no t rodes i permet fer gimnstica.
Tot terreny: servix per a practicar lesport per la muntanya i llocs amb pendents.
De passeig: se sol usar per carretera, pobles i ciutats.
Nom i cognoms: ........................................................................................................................
CL1
Per a qu servix la bicicleta?

..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
Qu cal fer per evitar accidents?

..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
En quins pasos dEuropa est generalitzat ls de la bicicleta?

..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
Quins tipus de bicicletes sanomenen en la lectura?

..............................................................................................................................................
Tens bicicleta? ...........................................................
Si la resposta anterior s afirmativa, explica per a qu la utilitzes?

..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
Pensa un poc ms
Per qu diu la lectura que la bicicleta s un vehicle sa que no contamina?
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
LLENGUA
Comprensi lectora 2
1
CL
Nom i cognoms: ..........................................................................................................................................

Curs: .......................................................................
Data: .......................................................................
ELS MOSQUETERS
Reclutament de lexrcit
Al principi del segle XVII, Europa vivia en guerra. En
els exrcits francesos, alemanys o anglesos faltaven
soldats. Per aix es reclutaven aventurers i miserables a qui no importava arriscar la vida a canvi daliment i de diners. Aquests nous soldats sallistaren
com a mosqueters.
Amb el mosquet a lesquena
Els mosqueters se sumaven als batallons de soldats
a peu. Duien una nova arma de guerra, el mosquet,
que de tant en tant, substitua larcabs. El mosquet
funcionava amb crregues de plvora que el mosqueter duia a la cintura i que podien esclatar en
qualsevol moment.
Capa roja o capa blava

El 1622, el rei Llus XIII, cre la seua prpia companyia de mosqueters. Com que els seus cavalls
eren grisos, els anomenaven els mosqueters grisos.
Els que servien el rei duien capes blaves i els que
servien el seu ministre, el cardenal Richelieu, capes
roges.
Adaptat i extret de Reporter DOC, nm. 105.
Nom i cognoms: ........................................................................................................................
CL2
Quin continent vivia en guerra al principi del segle XVIII?

..............................................................................................................................................
En quins exrcits faltaven soldats?

Francesos, alemanys i portuguesos.
Francesos, suecs i portuguesos.
Francesos, alemanys i anglesos.
Al principi, com anaven els mosqueters?

A cavall
Amb carruatge
A peu
Quina arma usaven els mosqueters?

..............................................................................................................................................
Quina altra arma sanomena en la lectura?

El rifle
Larcabs
Lescopeta
Quin rei va crear una companyia de mosqueters prpia?
En qu es diferenciaven els mosqueters del rei i els del cardenal Richelieu?

..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
Pensa un poc ms
Els mosqueters es batien en duel per qestions dhonor. Creus que era una bona
soluci? Per qu?
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
LLENGUA
Comprensi lectora 3
1
CL
Nom i cognoms: ..........................................................................................................................................

Curs: .......................................................................
Data: .......................................................................
Les serps
Les serps sn rptils. Tenen el cos allargat i estret,
amb un cap en un extrem, una cua en laltre i un llarg
ventre enmig. No tenen potes i es desplacen reptant.
El cap s aplanat i la pell t escates. Les serps que
viuen a la zona mediterrnia es poden dividir en colobres i escurons.
Les colobres tenen la pupilla de lull redona, escates

grans al cap que no es diferencia del coll i en general
no tenen ver. Les ms conegudes sn la serp blanca,
la serp verda i groga i la serp verda. No sn perilloses
per a les persones, nicament la serp verda t capacitat per a injectar ver a les seues preses abans dengolir-les.
Els escurons tenen la pupilla vertical, un cap ben diferenciat amb escates menudes i dents verinoses ben
desenvolupades i no shan de destorbar per evitar la
seua picada.
Les serps tenen bona vista per no possexen aparell
auditiu, encara que capten les vibracions del sl mitjanant les escates del ventre. Muden la pell unes tres
vegades a lany i solen viure uns set anys.
Nom i cognoms: ........................................................................................................................
A quina classe pertanyen les serps?

peixos
CL3
rptils
insectes
Quins dos tipus de serps podem trobar a la zona mediterrnia?

..............................................................................................................................................
De les caracterstiques segents, quines pertanyen a les colobres?

Tenen la pupilla de lull redona.
Tenen dents verinoses.
Les escates sn menudes.
Les escates sn grans.
Quines sn les espcies de colobres ms conegudes?

..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
Les serps no tenen aparell auditiu, com capten les vibracions del sl?
..............................................................................................................................................
Quantes vegades muden la pell?
..............................................................................................................................................
Has vist alguna vegada una colobra o un escur? On?

..............................................................................................................................................
Pensa un poc ms
Com creus que hem dactuar en cas de mossegada dun escur?
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
LLENGUA
Comprensi lectora 4
1
CL
Nom i cognoms: ..........................................................................................................................................

Curs: .......................................................................
Data: .......................................................................
Els fars
Els fars sn edificacions en forma de torres situades
en punts significatius de la costa. Servixen per a indicar els punts ms importants que puguen ser dinters
per als navegants.
Un far est format per una planta baixa destinada a
habitatge dels tcnics, sala de mquines, despatx, taller i magatzem. I la part superior, que s una torre
elevada de forma cilndrica amb una habitaci envidrada anomenada llanterna. La llanterna cont un focus
que emet raigs lluminosos de llarg abast, amb una seqncia de llampades determinades perqu els navegants puguen conixer la seua situaci.
Cada far t unes peculiaritats que el distingixen de
tots els altres:
de nit, les caracterstiques de la llum: color, perode,
etc.
de dia, la construcci: forma, material, color de ledifici, etc.

Al llarg dels anys, els fars han sofert diverses modificacions, tant pel que fa als edificis, amb la millora de les
condicions dhabitabilitat, com a laspecte tcnic, amb
la substituci dels antics sistemes denlluernament
(llenya, oli, petroli, gas acetil o electricitat).
Les persones que antigament tenien al seu crrec el
servei de manteniment dels fars es deien torrers de
fars. La seua funci principal era mantindre encs el
llum de forma permanent durant la nit. Desprs es digueren tcnics mecnics de senyals martims.
Nom i cognoms: ........................................................................................................................
CL4
Qu s un far?
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
Quins dues parts es diferencien en un far?

..............................................................................................................................................
Marca les estances que es poden trobar a la planta baixa dun far.
habitatge
sala de ball
biblioteca
taller
magatzem
Digues les peculiaritats que diferencien un far dun altre.

De nit ..................................................................................................................................
De dia .................................................................................................................................
Quina funci tenien els antics torrers?

..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
Quants fars coneixes? On estan situats?

..............................................................................................................................................
Thauria agradat ser torrer? Explica la resposta.

..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
Pensa un poc ms
Explica per qu sn importants els fars.
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
LLENGUA
Comprensi lectora 5
1
CL
Nom i cognoms: ..........................................................................................................................................

Curs: .......................................................................
Data: .......................................................................
Les molses
Sn plantes molt menudes, mai no despassen els
10 centmetres daltura i algunes ni tan sols arriben
als 10 millmetres. Viuen distribudes per tot el
mn en llocs on hi ha molta humitat: sobre el tronc
dels arbres, a les roques, a les teulades, a la vora
de rius i rierols, i mai no es troben en aigua salada.
Les falgueres
Fa molts milers danys, la superfcie de la Terra estava coberta de boscos de falgueres que feien fins
a 20 o 30 metres dalria. No hi havia encara arbres com els actuals, i labsncia daltres plantes
que els feren la competncia o danimals que se les
menjaren va permetre que, durant un temps, dominaren la terra ferma.
A poc a poc el clima de la Terra va canviar i hui les
falgueres noms es troben a zones humides, boscos i rees tropicals.
Adaptat dEl mn vegetal.
Nom i cognoms: ........................................................................................................................
CL5
De quin dos tipus de plantes parla la lectura?

..............................................................................................................................................
Marca les respostes correctes.

Les molses sn plantes molt menudes.
Les molses sn plantes molt grans.
Viuen per tot el mn en llocs on no hi ha molta humitat.
Viuen per tot el mn en llocs on hi ha molta humitat.
Escriu el nom dalguns llocs on es poden trobar molses.

..............................................................................................................................................
Quins tipus de boscos cobrien la terra fa milers danys?

..............................................................................................................................................
Quants metres dalria podien arribar a tindre?

..............................................................................................................................................
Escriu el nom dalguns llocs on es poden trobar falgueres.
Escriu el nom daltres plantes que tu conegues.

..............................................................................................................................................
Pensa un poc ms
Creus que la pujada de temperatures a causa del canvi climtic pot afectar les
plantes? Com?
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
LLENGUA
Comprensi lectora 6
1
CL
Nom i cognoms: ..........................................................................................................................................

Curs: .......................................................................
Data: .......................................................................
La llagosta
La llagosta s un insecte de color terrs rogenc.
Quan est en reps es camufla amb lambient natural on es troba, daix sen diu mimetisme. De
les sis cames que t, les dues posteriors sn molt
llargues i potents, que li permeten saltar a gran
distncia. A lestiu la podem veure saltant pels
camps i les terres de sec. Salimenta de vegetals. Es reprodux per ous que la femella introdux
dins la terra a la tardor. Els ous sobren a la primavera i les cries aconseguixen la maduresa en els
mesos de juliol i agost.
El cos de la llagosta s masss. Per al seu estudi
el dividim en tres parts: cap, trax i abdomen.
El cap s allargat i hi t els rgans dels sentits:

la boca, els ulls i les antenes.
El trax t sis cames articulades, les dues darreres adaptades per poder saltar. La llagosta pot
cantar amb les seues potes, fregant una xicoteta
llima de les extremitats posteriors amb les ales
anteriors.
A labdomen es troben els timpans. Sn unes
superfcies clares i circulars situades darrere de
larticulaci de les potes posteriors.
Podem trobar la llagosta per tot el mn, on es
donen les condicions de vida necessries per a la
seua subsistncia. Algunes classes es mengen
en poblacions dels deserts africans i sn considerades exquisides en moltes parts del mn.
Nom i cognoms: ........................................................................................................................
CL6
Qu s una llagosta?
..............................................................................................................................................
De les caracterstiques segents, quines pertanyen la llagosta?

T huit cames.
Salimenta de peix.
Salta pels camps.
Es reprodux per ous.
Relaciona les part del cos de la llagosta amb els rgans que t cada una.
cap
trax
abdomen
timpans
rgans dels sentits
sis cames articulades
Segons el text la llagosta pot cantar amb les potes. Coneixes uns altres animals que
puguen cantar? Quins?
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
Per qu creus que les llagostes sn un plat exquisit en algunes cultures?

..............................................................................................................................................
Tu, en menjaries, de llagostes? Raona la resposta.

..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
Pensa un poc ms
La llagosta es camufla amb lambient on es troba. Quins altres animals tenen tamb
aquesta caracterstica?
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
LLENGUA
Comprensi lectora 7
1
CL
Nom i cognoms: ..........................................................................................................................................

Curs: .......................................................................
Data: .......................................................................
Les tortugues
Les tortugues marines formen part dun dels grups de
vertebrats ms antics del nostre planeta. Sn rptils
que fa ms de dos-cents milions danys que viuen a la
mar. Tenen el cap i les aletes coberts descates i la resta del cos tancat dins duna closca dura. No tenen boca,
tenen bec. Les tortugues sn nadadores excellents grcies a les seues potents aletes i poden romandre submergides durant un parell dhores.
A les aiges de la mar Mediterrnia trobem tres espcies de tortugues marines: tortuga babaua, tortuga verda i tortuga llat. La seua alimentaci s molt variada
i cada classe de tortuga t una dieta caracterstica.
La tortuga babaua s la ms abundant de les tres espcies. Salimenta de meduses, s carnvora.
La tortuga verda s herbvora, ja que noms menja

algues.
La tortuga llat s la espcies ms rara. s omnvora
perqu salimenta de peixos, meduses, crustacis i algues.
Les tortugues sn una espcie protegida, ja que estan
en perill dextinci. Aquests animals patixen els efectes provocats per les captures accidentals amb arts de
pesca, el trnsit martim, la ingesti de plstics i altres
restes flotants i la contaminaci pels vessaments txics a la mar. Les tortugues marines poden viure molts
anys si no patixen cap accident.
Nom i cognoms: ........................................................................................................................
CL7
De quin grup formen part les tortugues? Qu sn?

..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
Qu els cobreix el cap i les aletes?

..............................................................................................................................................
Com tenen el cos?

..............................................................................................................................................
Quines espcies de tortugues trobem a la Mediterrnia?

..............................................................................................................................................
Relaciona cada espcie de tortuga amb lalimentaci que t.

tortuga verda
carnvora
tortuga babaua
omnvora
tortuga llat
herbvora
Escriu alguns dels perills que troben les tortugues a la mar.

..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
Pensa un poc ms
Pensa i escriu coses que podem fer per ajudar les tortugues marines.
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
LLENGUA
Comprensi lectora 8
1
CL
Nom i cognoms: ..........................................................................................................................................

Curs: .......................................................................
Data: .......................................................................
PAISATGES ILLENCS
Menorca. Vent de ponent
A la costa oest de Menorca, entre Ciutadella i el
cap dArtrutx, trobem cala Blanca i el seu entorn
rocs. s precisament en aquests penya-segats
on rompen les ones empeses pel vent de ponent. Grans ones enfurismades descuma blanca es llancen contra la costa alta i rocosa de cala Blanca, alant nvols que el vent escampa
com una pluja fina contra els penya-segats.
Un horitz tenyit dun rosa pllid separa el blau
intens de la mar dun cel blanc.
Els raigs del sol de ponent harmonitzen i omplin
la imatge amb diferents intensitats de daurat.
Mallorca. Sller
Quasi amagat entre els cims de la serra
de Tramuntana a lilla de Mallorca, hi
trobem el poble de Sller, que ompli una
vall menuda i senfila per les faldes de
les muntanyes dels voltants.
Una vegetaci abundant de cultiu envolta el poble. Cases senzilles que guaiten
tmidament dentre els diferents verds
que cobrixen la localitat.
Lemplaament daquest poble ens permet admirar a lhoritz alguns dels cims
ms alts de la serra de Tramuntana,
com ara el Puig Major que amb 1 443
metres s el ms alt de lilla.
CL8
Nom i cognoms: ........................................................................................................................
En la lectura es descriuen dos paisatges. A quines illes pertanyen?

..............................................................................................................................................
Quines altres tres illes pertanyen a les Balears? Encercla-les.

Formentera
Cabrera
Tenerife
Lanzarote
Eivissa
La Gomera
Quin daquests vents bufa a Menorca segons el text?

Gregal
Tramuntana
Ponent
On est situada cala Blanca?

..............................................................................................................................................
Qu s un penya-segat?
Costa formada per roques de gran altura.
Pedra gran i allada.
Roques i minerals.
A quina serra pertany el Puig Major?

..............................................................................................................................................
Quin poble es descriu a lilla de Mallorca?
..............................................................................................................................................
Pensa un poc ms
Descriu la teua localitat.
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
LLENGUA
Comprensi lectora 9
1
CL
Nom i cognoms: ..........................................................................................................................................

Curs: .......................................................................
Data: .......................................................................
LES FLORS
Totes les plantes necessiten llum per a
crixer, per els boscos solen ser ombrvols. Qu fan, doncs, les flors del bosc
per a sobreviure?
Als boscos on els arbres perden les fulles

a la tardor, moltes plantes creixen i florixen abans que els arbres traguen les fulles de nou a la primavera. Les plantes recullen aix tota la llum que poden abans
que els arbres els la tapen. En uns altres
casos, com als boscos tropicals, hi ha
unes espcies dorqudies que no viuen a
terra, sin que viuen enfilades a les branques i als troncs dels arbres. Aquestes
flors no fan cap mal als arbres i en canvi
com ms amunt estan ms llum reben.
Si passeges pel camp encara pots trobar flors silvestres a les vores dels camins, als marges dels camps i als espadats o els pendents. Els herbassars
normalment estan plens de flors silvestres. Lhome, amb ls prolongat de
tractors i dherbicides, ha fet desaparixer moltes daquestes flors i ha convertit els herbassars en pastures. Aix i tot,
hi ha plantes de prat, com ara la milfulles, molt resistents que poden sobreviure encara que les haja tallades una
mquina de segar i tamb poden crixer
al marge de les carreteres.
Adaptat de Flors. David Burnie. Ed. Crulla.
Nom i cognoms: ........................................................................................................................
CL9
Segons el text, qu fan les plantes del bosc per sobreviure? Marca la resposta
correcta.
Traure moltes flors alhora.
Sobreviure desprs de ser tallades per una segadora.
Florir abans que els arbres traguen les fulles.
Fer olor perqu acudisquen els insectes.
Com obtenen llum algunes espcies dorqudies als boscos tropicals?

..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
Relaciona aquestes frases segons que pertanyen al primer pargraf o al segon.

Algunes florixen abans que els arbres traguen les fulles.
Lhome ha transformat els herbassars en pastures.
1r pargraf
Hi ha plantes resistents que sobreviuen en les pastures.

Altres viuen enfilades als arbres.
2n pargraf
Pel camp hi ha moltes flors silvestres.

Quines daquestes caracterstiques t la planta milfulles? Marca-les.
Viu enfilada als arbres.
s una planta de prat molt resistent.
Florix abans que els arbres traguen fulles.
Pot sobreviure encara que lhaja tallada una segadora.
Pot crixer al marge de les carreteres.
Viu en boscos ombrvols.
Pensa un poc ms
Teniu plantes a casa? Com les cuideu?
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
LLENGUA
Comprensi lectora 10
1
CL
Nom i cognoms: ..........................................................................................................................................

Curs: .......................................................................
Data: .......................................................................
El foc
Abans de conixer el foc, els ssers humans eren com animals. Cada
mat buscaven aliment per a ells i per als membres de la comunitat. Per quan el sol samagava noms tenien lopci de tornar a dormir.
Els humans descobriren el foc en la natura. Al principi recollien les brases que quedaven desprs dels incendis naturals o la caiguda de rajos.
Per el problema ms gran era mantindre el foc encs.
Uns dels primers mtodes per aconseguir el foc va ser la rotaci duna
punta de pal sobre una fusta seca.
El foc va suposar canvis molt importants en la vida dels nostres avantpassats:
La cocci dels aliments va significar un aven important perqu permetia fer digeribles algunes parts dels animals que caaven.
El manteniment de les fogueres els proporcionava calor a linterior de
les coves en els freds hiverns.
Tamb es va convertir en un mecanisme de protecci contra els animals perillosos.

El manteniment duna foguera encesa va significar tindre llum. Artificialment, els humans havien allargat la duraci del dia i aix va permetre les relacions socials entre els membres de la comunitat. El foc va
facilitar les primeres converses i lintercanvi dexperincies.
Nom i cognoms: ........................................................................................................................
CL10
Segons el text, qu feien els humans abans de conixer el foc? Marca la resposta
correcta.
Buscar aliment i dormir.
Buscar aliment i parlar.
Buscar animals perillosos.
Al principi, com aconseguien foc els humans?

..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
Explica com van aconseguir foc els humans per si mateixos.

..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
Marca vertader (V) o fals (F).
Amb el foc es cremaven els aliments.

Amb el foc es van poder coure els aliments.
El foc va proporcionar fred a linterior de les coves.
El foc va servir perqu els animals localitzaren els humans.
El foc va servir de protecci contra els animals perillosos.
El foc va facilitar les primeres converses.
Pensa un poc ms
Quin dels avenos pel descobriment del foc consideres que s ms important per a
lsser hum? Raona la resposta.
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
LLENGUA
1
CL
Nom i cognoms: ..........................................................................................................................................

Curs: .......................................................................
Data: .......................................................................
Els arbres
Les plantes primitives eren tan xicotetes que nhaurien calgut dotzenes per tapar lextrem duna agulla de
cap. Aquestes cllules tan menudes vivien als oceans de lantiga Terra, i lnica cosa que permet classificar-les com a plantes s que necessitaven la llum
del sol per a crixer. A partir daquests comenaments
tan humils, el regne de les plantes ha evolucionat fins
a ser com el coneixem hui.
Moltes plantes van quedar-se a laigua, per daltres

van colonitzar la Terra. Per aconseguir-ho els calia alguna cosa que les ajudara a suportar el propi pes i
daquesta manera algunes plantes van anar desenvolupant un material anomenat lignina, que els va fer les
tiges resistents i llenyoses i els va permetre crixer.
Com que totes les plantes necessiten llum, les ms
altes van reeixir i en canvi les menudes no, ja que havien de sobreviure a lombra de les grans. Desprs
van aparixer les plantes amb un sol tronc gran: van
ser els primers arbres. Els arbres grans, com les sequoies gegants de Califrnia, poden pesar ms de sis
mil tones, cosa que fa que siguen la matria viva ms
pesada que haja existit mai a la Terra.
Adaptat de Larbre. David Burnie. Altea. Grup Promotor.
Nom i cognoms: ........................................................................................................................
CL11
On vivien les plantes primitives?

..............................................................................................................................................
Quina grandria tenien aquestes plantes?

..............................................................................................................................................
Qu s el que permet classificar-les com a plantes?

..............................................................................................................................................
Qu va permetre crixer les plantes?

Fulles enfiladisses.
Tiges resistents i llenyoses.
Els boscos tropicals.
Quin arbre gegant sanomena en la lectura?

..............................................................................................................................................
Don sn aquests arbres?

..............................................................................................................................................
Escriu el nom dalguns arbres que conegues.
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
Pensa un poc ms
Unix cada frase feta, relacionada amb el mn vegetal, amb el seu significat.
Ser de bona fusta.
Tindre molts pinyons.
Traure les castanyes del foc.
Responsabilitzar-se.
Ser robust.
Ser ric.
LLENGUA
1
CL
Nom i cognoms: ..........................................................................................................................................

Curs: .......................................................................
Data: .......................................................................
LA COVA DALTAMIRA
Al segle XIX, el descobriment de la cova dAltamira
El 1879 Marcelino Sinz de Sautola va visitar la cova amb
la seua filla Maria de 8 anys, qui es va adonar que hi havia
unes pintures al sostre.
Els pobladors dAltamira
Els homes de Cromany ocupaven la cova en qualsevol
poca de lany i, a les rodalies, caaven, pescaven al riu
i agafaven marisc. Per, a ms, el laberint de galeries, al
llarg de 270 metres, era un lloc ideal per plasmar-hi el seu
art: la pintura rupestre.
Les pintures de la cova
A Altamira hi ha al voltant de 250 gravats i pintures que

tenen uns 14 000 anys dantiguitat. Representen animals:
bisons, crvols, porcs senglars, cavalls... Tamb hi ha huit
figures humanes gravades i unes quantes mans estampades a la roca. A ms, hi ha moltes lnies i signes geomtrics, per el sentit daquests encara s un misteri.
La tcnica dels artistes
Els homes que van decorar la cova van emprar la pintura,
el siluetatge, lombrejat, el gravat i el raspat amb mestria.
Aprofitaven els buits, els bonys i les fisures de la roca per
donar relleu a la pintura. Els colors que ms empraven
sn el negre, el roig, el groc i el marr.
La capella Sixtina prehistrica
Aix s com anomenen la gran sala de Policroms. Al sostre, hi ha representats quasi un centenar danimals i signes, pintats de color roig i negre molt realistes. Els animals donen al conjunt una gran sensaci de moviment.
Nom i cognoms: ........................................................................................................................
CL12
Qui es va adonar que hi havia pintures al sostre de la cova dAltamira?

..............................................................................................................................................
Quines activitats realitzaven els homes de Cromany a les rodalies de la cova?

..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
Qu van fer dins del laberint de galeries de la cova?

..............................................................................................................................................
Quins animals hi ha representats?

..............................................................................................................................................
Quantes figures humanes hi ha gravades?

deu
sis
Marca vertader (V) o fals (F).
huit
V
Aprofitaven la llum per donar relleu a la pintura.

Aprofitaven els bonys per donar relleu a la pintura.
Empraven els colors negre, roig, groc i marr.
Empraven els colors negre, blau i verd.
Com sanomena tamb la sala de Policroms?
..............................................................................................................................................
Pensa un poc ms
Per qu creus que els homes de la prehistria pintaven les coves?
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
LLENGUA
1
CL
Nom i cognoms: ..........................................................................................................................................

Curs: .......................................................................
Data: .......................................................................
A qu juguen les paraules?
Hi ha un munt de jocs en qu lnic que cal fer s
parlar. Probablement, thi deus haver entretingut alguna vegada. Un daquests jocs s el veig, veig,
que consistix a endevinar una cosa que alg veu, el
nom de la qual comena per una lletra determinada.
En el joc del vaixell, qui comena diu Ha vingut un
vaixell carregat de, i diu una paraula (pomes, per exemple); aleshores, tots els altres participants han de dir paraules que comencen per la
mateixa lletra, fins que alg falle.
Tamb hi ha el joc de les paraules encadenades,

que es formen dient una paraula que comence per
lltima lletra o sllaba de la paraula que ha dit el
jugador anterior.
Un altre tipus de joc sn les endevinalles; per exemple: s un canari molt groc, / que no canta gens ni
poc. (ja saps que s el pltan). Tamb sn molt divertits els embarbussaments, que sn textos breus,
fets amb paraules difcils de dir seguides i de pressa: Setze jutges dun jutjat mengen fetge dun penjat.
Per animar les reunions damics no hi ha res millor
que explicar acudits. No tothom t la mateixa grcia, per normalment en tots els grups hi ha alg
que els explica molt b.
Si els acudits no et van b, pot ser tens unes altres
habilitats, com per exemple imitar altres persones
(personatges coneguts, esportistes, cantants, poltics, etc.). Pots imitar-los amb la veu i, per fer ms
grcia, tamb amb els gestos.
Adaptat dEnsenyam la llengua. Almudena Jimeno. Ed. Crulla.
Nom i cognoms: ........................................................................................................................
CL13
Escriu el nom dalguns dels jocs que sanomenen en la lectura.

..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
Explica com es juga al joc del veig, veig.

..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
Qu ha de dir el jugador quan comena el joc del vaixell?

..............................................................................................................................................
Relaciona.
Embarbussaments
Acudits
Paraules
encadenades
Es juga dient una paraula que comence

per lltima lletra o sllaba de la paraula
que ha dit el jugador anterior.
Sn textos breus, fets amb paraules
difcils de dir seguides i de pressa.
Joc de paraules o historieta breu que
sexplica per a fer riure.
Quins dels jocs que presenta el text tagrada ms? Per qu?
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
Pensa un poc ms
Escriu una endevinalla curteta. Si no en saps cap, inventa-la.
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
LLENGUA
1
CL
Nom i cognoms: ..........................................................................................................................................

Curs: .......................................................................
Data: .......................................................................
La Llotja de Valncia
Les llotges eren edificis pblics on es reunien els mercaders i els comerciants per a fer els seus tractes.
El desenvolupament del comer en la edat mitjana es
va manifestar en la construcci de grans edificis com la
Llotja de Barcelona, la Llotja de Mallorca i la Llotja de
Valncia.
La Llotja de Valncia o Llotja de la Seda s un edifici de
la ciutat de Valncia, construt entre el 1482 i 1548 pel
giron Pere Comte seguint el model de la de Mallorca.
El conjunt est format per tres cossos que, observats des
de la plaa del Mercat, comprenen la sala de contractaci, una torre central i, a la seua esquerra, el consolat de
mar.
La sala de contractaci, anomenada tamb el sal

columnari, s una gran sala de tres naus i huit columnes. Aquesta sala sutilitzava per a realitzar les operacions bancries del moment.
La torre central consta de planta baixa i dos pisos
alts, que en origen es dedicaven a pres dels mercaders que no pagaven els seus deutes.
Completa el conjunt ledifici del consolat de mar,
construt lany 1498.
Actualment, en ledifici de la Llotja, cada diumenge, hi
ha exposicions de segells i monedes antigues.
Nom i cognoms: ........................................................................................................................
CL14
Segons el text, qu eren les llotges? Marca la resposta correcta.

Edificis pblics on es reunien els forners.
Edificis privats on es reunien els mercaders i els comerciants.
Edificis pblics on es reunien els mercaders i els comerciants.
En quina poca es van construir aquests edificis?

En la prehistria.
En lpoca actual.
En la edat mitjana.
Quines tres llotges importants sanomenen en la lectura?

..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
En quines tres parts est dividida la Llotja de Valncia?

............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
Quina zona estava dedicada a pres de mercaders?
..............................................................................................................................................
Qu podem trobar actualment, diumenges, a la Llotja?

..............................................................................................................................................
Pensa un poc ms
Ara els comerciants i els mercaders no usen les llotges per a fer tractes comercials.
On creus que es reunixen actualment?
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
LLENGUA
1
CL
Nom i cognoms: ..........................................................................................................................................

Curs: .......................................................................
Data: .......................................................................
REACCIONS DEL COS
El singlot
Desprs de menjar, lestmac pot pujar i pressionar el diafragma, el mscul que ompli i buida els
pulmons. Aleshores, el diafragma es contrau amb
fora.
El diafragma baixa bruscament i estira els pulmons cap avall. Tot duna els pulmos aspiren
molt daire. Les cordes vocals es tanquen quan
laire passa a la gola. Aquesta contracci, anomenada singlot, s tan forta que sacseja tot el cos.
El badall
Amb la boca oberta del tot, agafes molt daire.
Estires els msculs de la cara, els del coll i els
que servixen per a respirar.
Desprs buides els pulmons. Badalles quan ests cansat, quan tavorrixes, quan tens gana o
quan veus alg que badalla.
El formigueig
Recolzes el cap al bra. La monyica, que est plegada, fa que, a la sang, li coste passar per les venes. Els nervis comprimits ja no transmeten informaci al cervell.
Estires el bra: la sang li arriba de forma brusca.
Tot duna, els nervis envien tants missatges al
cervell, que no els pot entendre. Notes una sensaci de formigueig desagradable: se tha adormit el bra. La picor acaba quan la sang torna a
circular normalment.
Nom i cognoms: ........................................................................................................................
CL15
Quins rgans intervenen en un singlot?

Lestmac, el diafragma, els pulmons i les dents.
Lestmac, el diafragma, els pulmons i les cordes vocals.
Lestmac, el cor, els pulmons i les cordes vocals.
Quan pots patir singlot, abans o desprs de menjar?

..............................................................................................................................................
Segons el text, quan badallem?

..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
Pensa i escriu si desprs de badallar et trobes millor.

..............................................................................................................................................
La lectura parla del formigueig que es produx en la monyica i per qu. En quines
altres parts del cos creus que podem sentir aquesta sensaci?
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
Pensa un poc ms
Pensa i escriu unes altres reaccions que es produxen o es poden produir en el teu cos.
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
SOLUCIONS
COMPRENSI LECTORA 1
1. Servix per a practicar esport i per a traslladar-se

dun lloc a un altre.
5. Capten les vibracions del sl mitjanant les escates del ventre.
2. Cal conixer i complir el codi de circulaci.
6. Muden la pell unes tres vegades a lany.
3. Holanda, Sussa, Alenanya, algunes zones de

Polnia i en els pasos escandinaus.
7. Resposta oberta.
4. De cross, ergomtrica, esttica, tot terreny i de

passeig.
Pensa un poc ms:

Resposta oberta.
5. Resposta oberta.
6. Resposta oberta.
Pensa un poc ms:
Resposta model. Perqu funciona per un sistema de
pedals i no usa per a moures cap tipus de combustible.
COMPRENSI LECTORA 4
1. Els fars sn edificacions en forma de torres situades en punts significatius de la costa.

2. Es poden diferenciar una planta baixa i una torre en la part superior.
3. Habitatge, taller, magatzem.
COMPRENSI LECTORA 2
1. Europa.
2. En els exrcits francesos, alemanys i anglesos.
3. A peu.
4. Usaven el mosquet.
5. Larcabs
6. El rei Llus XIII.
7. Els que servien el rei duien capes blaves i els
que servien el cardenal Richelieu, capes roges.
Pensa un poc ms:
Resposta oberta.
4. De nit les caracterstiques de la llum: color,

perode, etc.
De dia la construcci: forma, material, color
de ledifici, etc.
5. Tenien al seu crrec el servei de manteniment
dels fars.
6. Resposta oberta.
7. Resposta oberta.
Pensa un poc ms:
Resposta oberta.
COMPRENSI LECTORA 5
1. La lectura parla de les molses i les falgueres.

COMPRENSI LECTORA 3
1. Rptils.
2. Colobres i escurons.
3. Tenen la pupilla de lull redona.
Les escates sn grans.
4. Les ms conegudes sn la serp blanca, la serp
verda i groga i la serp verda.
2. Les molses sn plantes molt menudes.

Viuen per tot el mn en llocs on hi ha molta
humitat.
3. Poden viure sobre el tronc dels arbres, a les roques, a les teulades, a la vora de rius i rierols.
4. Boscos de falgueres.
5. Podien arribar a tindre fins a 20 o 30 metres
dalria.
6. Les falgueres es troben a zones humides, boscos

i rees tropicals.
7. Resposta oberta.
Pensa un poc ms:
Resposta oberta.
COMPRENSI LECTORA 8
1. A Menorca i Mallorca.
2. Formentera, Cabrera, Eivissa.
3. Ponent.
4. Est situada entre Ciutadella i el cap dArtrutx.
5. Costa formada per roques de gran altura.
COMPRENSI LECTORA 6
1. La llagosta s un insecte de color terrs rogenc.

2. T huit cames.
Salta pels camps.
Es reprodux per ous.
6. Pertany a la serra de Tramuntana.

7. Es descriu el poble de Sller.
Pensa un poc ms:
Resposta oberta.
3. Cap rgans dels sentits

Trax sis cames articulades
Abdomen timpans
4. Resposta model. Poden esmentar el nom dalgunes aus.
5. Resposta oberta.
6. Resposta oberta.
Pensa un poc ms:
Resposta model. Poden esmentar el camale i alguns noms dinsectes.
COMPRENSI LECTORA 7
1. Les tortugues marines formen part dun dels

grups de vertebrats ms antics del nostre planeta. Sn rptils.
2. Tenen el cap i les aletes coberts descates.
3. El cos est tancat dins duna closca dura.
4. La tortuga babaua, la tortuga verda i la tortuga
llat.
COMPRENSI LECTORA 9
1. Florir abans que els arbres traguen les fulles.

2. Viuen enfilades a les branques i als troncs dels
arbres.
3. 1r pargraf:
Algunes florixen abans que els arbres traguen
les fulles.
Altres viuen enfilades als arbres.
2n pargraf:
Lhome ha transformat els herbassars en
pastures.
Hi ha plantes resistents que sobreviuen en les
pastures.
Pel camp hi ha moltes flors silvestres.
4. s una planta de prat molt resistent.
Pot sobreviure encara que lhaja tallada una
segadora.
Pot crixer al marge de les carreteres.
Pensa un poc ms:
Resposta oberta.
5. Tortuga verda herbvora

Tortuga babaua carnvora
COMPRENSI LECTORA 10
Tortuga llat omnvora
1. Buscar aliment i dormir.
6. Les captures accidentals, el trnsit martim,

la ingesti de plstics i altres restes flotants i la
contaminaci pels vessaments txics a la mar.
2. Al principi recollien les brases que quedaven desprs dels incendis naturals o la caiguda de rajos.
Pensa un poc ms:

Resposta oberta.
3. Uns dels primers mtodes per aconseguir el foc

va ser la rotaci duna punta de pal sobre una
fusta seca.
4. Amb el foc es cremaven els aliments. F

Amb el foc es van poder coure els aliments. V
El foc va proporcionar fred a linterior de les
coves. F
El foc va servir perqu els animals localitzaren
els humans. F
El foc va servir de protecci contra els animals
perillosos. V
El foc va facilitar les primeres converses. V
Pensa un poc ms:
Resposta oberta.
1. Vivien als oceans de lantiga Terra.

2. Eren tan menudes que nhaurien calgut dotzenes per tapar lextrem duna agulla de cap.
3. Necessiten la llum del sol per a crixer.
4. Tiges resistents i llenyoses.
5. La sequoia.
6. Sn de Califrnia.
Pensa un poc ms:

Resposta oberta.
1. El joc de veig, veig, el del vaixell, el de les paraules encadenades, les endevinalles, els embarbussaments i els acudits.
2. Consistix a endevinar una cosa que alg veu, el
nom de la qual comena per una lletra determinada.
3. Qui comena diu Ha vingut un vaixell carregat
de, i una paraula.
4. Embarbussaments. Sn textos breus, fets amb
paraules difcils de dir seguides i de pressa.
Acudits. Joc de paraules o historieta breu que
sexplica per a fer riure.
Paraules encadenades. Es juga dient una paraula
que comence per lltima lletra o sllaba de la
paraula que ha dit el jugador anterior
5. Resposta oberta.
Pensa un poc ms:
Resposta oberta.
7. Resposta oberta.
Pensa un poc ms:
Ser de bona fusta. Ser robust.
Tindre molts pinyons. Ser ric.
Traure les castanyes del foc. Responsabilitzar-se.
1. Edificis pblics on es reunien els mercaders i els

comerciants.
2. En ledat mitjana.
1. Maria, la filla de Marcelino Sinz.
3. La Llotja de Barcelona, la Llotja de Mallorca i la

Llotja de Valncia.
2. Caaven, pescaven al riu i agafaven marisc.
4. La sala de contractaci, la torre central i el consolat de mar.
3. Pintura rupestre.
5. La torre central.
4. Hi ha representats bisons, crvols, porcs senglars i cavalls.
6. Exposicions de segells i monedes antigues.
5. Huit.
Pensa un poc ms:

Resposta oberta.
6. Aprofitaven la llum per donar relleu a la pintura. F

Aprofitaven els bonys per donar relleu a la
pintura. V
Empraven els colors negre, roig, groc i marr. V
Empraven els colors negre, blau i verd. F
1. Lestmac, el diafragma, els pulmons i les cordes vocals.
7. Sanomena tamb la capella Sixtina prehistrica.
2. Desprs de menjar.
3. Badallem quan estem cansats, quan ens avorrim, quan tenim gana o quan veiem alg que
badalla.
4. Resposta model. Normalment, desprs de badallar sentim una sensaci agradable en el cos.
5. Resposta model. Poden anomenar les extremitats

del cos, per exemple, els peus.
Pensa un poc ms:
Resposta model. Poden anomenar les ventositats, la
pell de gallina quan tenim por, etc.

Comprensió Lectora

Cargado por

Información del documento

Título original

Derechos de autor

Formatos disponibles

Compartir este documento

Compartir o incrustar documentos

Opciones para compartir

¿Le pareció útil este documento?

¿Este contenido es inapropiado?

Copyright:

Formatos disponibles

Comprensió Lectora

Cargado por

Copyright:

Formatos disponibles

Comprensi lectora

Entendre b el que es llig s un

Nom i cognoms: ..........................................................................................................................................

Nom i cognoms: ........................................................................................................................

Per a qu servix la bicicleta?

Qu cal fer per evitar accidents?

En quins pasos dEuropa est generalitzat ls de la bicicleta?

Quins tipus de bicicletes sanomenen en la lectura?

Tens bicicleta? ...........................................................

Si la resposta anterior s afirmativa, explica per a qu la utilitzes?

Nom i cognoms: ..........................................................................................................................................

Capa roja o capa blava

Nom i cognoms: ........................................................................................................................

Quin continent vivia en guerra al principi del segle XVIII?

En quins exrcits faltaven soldats?

Al principi, com anaven els mosqueters?

Quina arma usaven els mosqueters?

Quina altra arma sanomena en la lectura?

Quin rei va crear una companyia de mosqueters prpia?

En qu es diferenciaven els mosqueters del rei i els del cardenal Richelieu?

Nom i cognoms: ..........................................................................................................................................

Les colobres tenen la pupilla de lull redona, escates

Nom i cognoms: ........................................................................................................................

A quina classe pertanyen les serps?

Quins dos tipus de serps podem trobar a la zona mediterrnia?

De les caracterstiques segents, quines pertanyen a les colobres?

Quines sn les espcies de colobres ms conegudes?

Has vist alguna vegada una colobra o un escur? On?

Nom i cognoms: ..........................................................................................................................................

de dia, la construcci: forma, material, color de ledifici, etc.

Nom i cognoms: ........................................................................................................................

Quins dues parts es diferencien en un far?

Digues les peculiaritats que diferencien un far dun altre.

Quina funci tenien els antics torrers?

Quants fars coneixes? On estan situats?

Thauria agradat ser torrer? Explica la resposta.

Nom i cognoms: ..........................................................................................................................................

Nom i cognoms: ........................................................................................................................

De quin dos tipus de plantes parla la lectura?

Marca les respostes correctes.

Escriu el nom dalguns llocs on es poden trobar molses.

Quins tipus de boscos cobrien la terra fa milers danys?

Quants metres dalria podien arribar a tindre?

Escriu el nom dalguns llocs on es poden trobar falgueres.

Escriu el nom daltres plantes que tu conegues.

Nom i cognoms: ..........................................................................................................................................

El cap s allargat i hi t els rgans dels sentits:

Nom i cognoms: ........................................................................................................................

De les caracterstiques segents, quines pertanyen la llagosta?

Salta pels camps.

Es reprodux per ous.

Per qu creus que les llagostes sn un plat exquisit en algunes cultures?

Tu, en menjaries, de llagostes? Raona la resposta.

Nom i cognoms: ..........................................................................................................................................

La tortuga verda s herbvora, ja que noms menja

Nom i cognoms: ........................................................................................................................

De quin grup formen part les tortugues? Qu sn?

Qu els cobreix el cap i les aletes?

Com tenen el cos?

Quines espcies de tortugues trobem a la Mediterrnia?

Relaciona cada espcie de tortuga amb lalimentaci que t.

Escriu alguns dels perills que troben les tortugues a la mar.

Nom i cognoms: ..........................................................................................................................................