ESTUDI DE LA INFLUNCIA DE LA POTNCIA DE LES BOMBETES DE BAIX CONSUM (5watts, 16 watts I 30 watts) EN EL CREIXEMENT DELS CIGRONS
Sestudia la relaci que hi ha entre els diferents tipus de llum artificial de baix consum ( 5 watts, 16 watts i 30watts) sobre el creixement de les plantes.Shan anat regant setmanalment i shan pres imatges desprs del reg. Sha utilitzat els cigrons fuente-saco, es vol demostrar leficcia del creixement amb llum artificial, totes les dades estn shan incorporat en una taula dividida en tres seccions diferents, una per cada llum. Les taules mostren que el creixement amb les llums artificials pot ser mateix eficaa que la llum natural, tamb ens indica quin tipus de llum ens pot fer crixer ms rpidament.
ESTUDIO DE LA INFLUENCIA DE LAS BOMBILLAS DE BAJO CONSUMO (5VATIOS, 16 VATIOS Y 30VATIOS) EN EL CRECIMIENTO DE LOS GARBANZOS Se estudia la relacin que existe entre los diferentes tipos de luz artificial de bajo consumo (5 vatios, 16 vatios y 30vatios) sobre el crecimiento de las plantas .Se han ido regando semanalmente y se han tomado imgenes despus del riego. Se ha utilizado los garbanzos fuente-saco, donde se quiere demostrar la eficacia del crecimiento con luz artificial, todos los datos estn han incorporado en una tabla dividida en tres secciones diferentes, una para cada luz. Las tablas muestran que el crecimiento con las luces artificiales puede ser misma eficacia que la luz natural, tambin nos indica qu tipo de luz puede hacer crecer ms rpidamente.
STUDY ABOUT THE INFLUENCE OF THE POWER OF SAVING LIGHT BULBS ( 5 WATTS, 16 WATTS AND 30 WATTS) IN THE GROW OF CHICKPEAS
It is studied the relation between the different types of saving light bulbs (5 watts, 16 watts i 30 watts) on the groth of the plants. It has been watered once a week and it has been took a picture after the water. It has used Fuente-saco chickpeas, where it wants to be demonstrated the efficacy of the artificial light in growths, all the details wereincorporated in three differents tables, one box for a type of light. The tables demonstrate that the artifical growth plants are as same effective as natural light growth, and it indicates what kind of light can help more on the growth of the plant more faster.
Les plantes juguen un paper molt important al nostre mn i aquesta s una de les raons per les quals han estat estudiades a fons. A moltes se'ls hi pot donar un s medicinal i la majoria formen part de la nostra dieta.
El cigr s una de les plantes cultivades ms antigues i el seu conrreu est exts per gaireb tot el mn. De fet, sn la base de la dieta mediterrnia. A ms a ms sn plantes de creixement rpid i de fcil conreu.
S'utilitza el cigr de Fuentesauco perqu s l'exemplar ms comercialitzat i de creixement ms rpid.
Existeixen molts estudis relacionats amb els factors que fan creixer un planta com per exemple la msica, la temperatura, la llum natural o artificial... per no existeix cap treball relacionat amb la potncia d'una bombeta. La majoria de plantacions es realitzen a l'aire lliure utilitzant l'energia solar. Si es poguessin realitzar plantacions amb llum artificial, molts paisos nrdics podrien enriquir la seva dieta amb llegums i cereals que noms es poden conrear en un medi mediterrani. A ms, es potenciaria el conreu general perqu es podrien utilitzar plantacions que no necessitessin llum natural, que s un dels factors ms importants a l'hora de conrear un cereal.
L's d'herbicides i altres productes qumics per incrementar el creixement de la planta cada cop s ms elevat. Es creu que un conreu ms natural, per a la vegada rpid, es possible utilitzant llum artificial.
L'importaci als pasos nrdics es reduira perqu el conreu local de llegums com el cigr o la llentia es reduirien i, si el conreu amb llum artificial fos realment efectiu, es podria plantejar la exportaci cap a altres pasos en els que les condicions tampoc fossin favorables, per els medis no fossin suficients per dur a terme aquest tipus de conrreu.
L'utilitzaci de bombetes de baix consum per al treball, incrementar el preu de la despesa del material, per garantitzar un millor resultat. Les bombetes de baix consum utilitzen l'energia dels fluorescents per generar un millor rendiment mentre gasten menys energia.
Si apliqussim aquest fet al conreu, tamb suposaria un dispendi, per a la llarga, l'aplicaci de les bombetes de baix consum per al correu artificial tindria un millor resultat.
Les bombetes es classifiquen de moltes maneres; una d'elles s per la seva potncia. Una bombeta de ms potncia hauria d'aconseguir un millor resultat respecte al creixement d'una planta.
5
3. PLANIFICACI I OBJECTIUS
DATA ACTIVITAT OBJ ECTIUS 24 de Gener del 2014 Ttol del treball
Buscar un ttol adient que faci referncia els objectius que volem recercar.
30 de Gener del 2014 Estat de la qesti i fonaments terics
Cercar informaci per a poder completar-ho b 12 de Febrer del 2014
Germinaci de les plantes
Les hem deixat a un lloc sec i humit, amb la llum corresponent per cada grup de plantes.
Del 12 de Febrer fins al 5 dAbril Mesurar les plantes
Veure el desenvolupament de la planta
Abril Conclusions del treball Treure les conclusions del projecte Maig Agraments, Valoraci Personal i Bibliografia Acabar el projecte
6
4. ESTAT DE LA QESTI
Les plantes sn un objecte en el que se nha realitzat tot tipus destudi: amb el tipus daigua, amb la msicaNo se nha trobat cap estudi igual que compari diferents intensitats de bombetes de baix consum en la influncia del creixement, per se nhan trobat de molt propers:
Es va fer un estudi en que la variable dependent era lsser hum. Segons aquests estudi, la llum generada artificialment, en particular la de les llums solars, pot emetre massa radiaci ultraviolada i / o radiaci infraroja que sn perjudicials per a l'sser hum i poden causar mals de cap i altres problemes. La vitamina D, un element essencial per als ssers humans, noms pot ser absorbida per la llum natural del sol.
Hi ha un altre estudi en el que es va realitzar en el Laboratori Time Lapse Research ,un dels laboratoris ms coneguts, ha demostrat que les pomes conreades sota llum artificial van ser incapaos de desenvolupar el seu color caracterstic i no maduren fins que s'exposen a la llum solar natural. No sha pogut trobar quin tipus de bombeta, ni la quantitat de temps en el que es va realitzar aquest estudi.
5. FONAMENTS TERICS Des de ben petits hem aprs que el cot te unes propietats que ajuda a germinar llavors que tenim per casa, com llenties, cigrons, monjetes, etc. Ja que aquestes llavors son de creixement rpid i les propietats del coto podem observar rapids canvis que succeixen durant el procs. Entenem per creixement lalada que t la planta des de que surt del sl fins la ltima fulla de la planta, en el nostre cas, lalada la mesurarem en milmetres.
- Els Marges ptims: Els cigrons fuente-saco, acostumen a crixer ms rpidament durant lestaci de lestiu, sobre temperatures mediterrnies, s a dir, uns 20 fins a 25 graus centgrads. Ha de hi haver-hi humitat, ja sigui naturalment o artificialment. Els Marges de tolerncia: Com es pot veure, els cigrons creixen en climes mediterranis, s a dir, en els pasos nrdics no tindrn els mateixos cigrons que els pasos mediterranis, ja que tenen un clima molt ms fred i sec que el mediterrani.
7
6. COS DEL TREBALL
6.1. PARMETRES I VARIABLES
Parmetres: Tipus de planta sobre la qual sestudia: Els cigrons fuente-saco, ja que tenen les propietats ms adequades per realizar el nostre estudi. Humitat del lloc on estan: Estar en un lloc sec, a dins de capses de 25x45, hi hauran 3 capses (cada capsa tindr una llum diferent), cadascuna amb 6 plantes. Aigua: Utilitzarem la font de la vivenda de casa. Safegirn un mililtre per cada 10 grams de terra. Les hores de llum: les posarem a la llum( cada llum amb cada respectives. Terra: Sha utilitzat COMPO SANA UNIVERSAL, cont Turba, Perlita i cal.
Variables:
Variables independents: Tipus de llum: Usarem les segents bombetes com a font de llum, sn de baix consum:
- El model de la bombeta s el 3U amb potncia de 5w i del tamany E14. El seu color s , 6400 k. s la que t menys potncia del mercat.
- La segona bombeta s tamb de 3U amb potncia de 16w. El seu
- La ltima tambm s de 3U smb potncia de 30w i de tamany E27. Tambm t el mateix color
Variables dependents: - Creixement de la planta: Sentendr el creixement de la planta com a laltura daquesta. Aquest factor depn del primer, s la variable que volem estudiar.
6.2. EMISSI HIPTESIS
Hiptesi 1: Creiem que la planta sotmesa a la potncia ms alta de llum artificial ( 30w) creixar ms. Hiptesi 2: Creiem que la planta sotmesa a la potncia mitjana (16w) ja que t una llum ms semblant al sol, i el creixement ser igual o ms elevat que la planta sotmesa a la bombera de 30w. Hiptesi 3: Totes les bombetes creixern per igual, s a dir , mesurarn iguals totes iguals.
8
6.3. DISSENY DE LUTILATGE EXPERIMENTAL
Materials usats per a crear el circuit:
Cable elctric Endoll Porta-bombetes Bombeta
Construcci del circuit:
Primerament, sha agut de tallar el cable elctric en dos trossos, i shan connectat en les dues desviacions del endoll. Desprs amb la part principal del cable elctric, sha connectat al porta bombetes. Finalment, es rosca la bombeta, i si es connecta en algun endoll, les llums shi illuminaran.
Material per a crear el refugi de les plantes:
Capsa de cartr de 25cm x 40cm Bossa de plstic
Construcci del refugi:
Sha agafat la capsa buida per dins, i sha fet una incisi a la part superior de la capsa, deixant aix, suficient espai per a que noms hi cpiga la bombeta, aix les plantes noms reben la llum artificial. Tamb sha fet una incisi lateral, per a poder vigilar, regar i mesurar les plantes. Sha inserit una bossa de plstic a la superfcie plana per a que la capsa no es mulli.
9
6.4. DISSENY DEL TREBALL EXPERIMENTAL
Des de ben petits hem aprs que el cot te unes propietats que ajuda a germinar llavors que tenim per casa, com llenties, cigrons, mongetes, etc. Ja que aquestes llavors son de creixement rpid i amb les propietats del coto podem observar rpids canvis que succeeixen durant el procs.
En aquest treball sentn per creixement lalada que t la planta des de que surt del sl fins la ultima fulla de la planta.
Aquest treball de recerca consisteix a cultivar 18 plantes de cigr Fuentesauco i alterar el seu ambient natural aplicant diferents potencies de llum artificial de baix consum:
6 plantes amb una bombeta de baix consum de 5 watts 6 plantes amb una bombeta de baix consum de 15 watts 6 plantes amb una bombeta de baix consum de 30 watts
Es va decidir collocar les plantes a linterior de caixes de cartr amb una altura de 50 cm, amb ventilaci perqu puguin respirar les plantes per amb la llum corresponent, sense abast de llum natural.
Per mesurar les plantes sutilitzar un cinta mtrica.
10
6.5.DESENVOLUPAMENT DEL TREBALL EXPERIMENTAL
Per comenar, shan obtingut 18 pots de iogurt Activia, buits i nets. A continuaci sha afegit 60g de terra marca Compo, comprimint-la una mica i deixant una profunditat de 5mm de la tapa fins la terra. Un cop obtenim tots el pots omplerts, fem un petit forat per introduir la llavor i es torna a tapar. Ms tard vam classificar en els 3 grups de plantes amb A per la llum de 5 watts, B per la llum de 16 watts i C per la llum de 30 watts.
A1, A2, A3, A4, A5 i A6 : llum de 5 watts B1, B2, B3, B4, B5 i B6 : llum de 16 watts C1, C2, C3, C4, C5 i C6 : llum de 30 watts Un cop preparades totes les plantes amb les seves corresponents caixes, saplicaran les tres llums a lhora en un perode de 3 hores (20:00 23:00) durant tots el dies de la setmana.
Les plantes es regaran amb 6ml daigua (1 ml daigua per cada 10g de terra) cada setmana, concretament cada dimarts.
Cada dimarts es mesurar cada planta amb cinta mtrica i sanotaran els resultats corresponents.
Tot aquest procs es durar a terme durant 1 mes i mig, i estaran installades a la resdincia dun company fins que finalitzi lentrega del treball.
11
6.6.TRACTAMENT DE RESULTATS
A continuaci es mostren les tres taules on apareixen cada grup de plantes amb la potncia corresponent: 30 watts ( A ), 16 watts ( B ), 5 watts ( C ).
A les segents taules no shan incls les plantes que no han a crescut. Totes les plantes han estat mesurades en cm.
Les taules estan formades per:
La data de cada mesura. La potncia de la bombeta que shi ha aplicat. Les mesures de cada planta. La mitjana de cada dia.
TAULA A
12
TAULA B
TAULA C
13
6.7 GRFIQUES
En les segents grfiques sha representat el creixement durant totes les setmanes amb la mitjana de cada grup de plantes.
FRMULA : Y= 576x- 515
FRMULA: Y= 701X- 5,71
14
FMULA: Y= 4,40X-3,95
COMPARACI DE LES TRES DIFERENTS GRUPACIONS DE LES PLANTES 15
6.7. MOSTRA DEL CREIXEMENT DE LES PLANTES
18 DE FEBRER DEL 2014 Les plantes segents (A), (B) i ( C ) van ser mostrades a les llums de 30 watts (A), 16 watts (B) i 5 watts ( C ).
A: Hi ha hagut creixement en les plantes A1, A4 i A5.
B: Hi ha hagut creixement en les plantes B1, B2, B3,B5 i B6
C: Hi ha hagut creixement en les plantes C2, C3 i C6
16
25 DE FEBRER DEL 2014
PLANTES DE 30W
PLANTES DE 16 W
PLANTES DE 5 W
17
25 DE MAR DEL 2014
PLANTES DE 30W
PLANTES DE 16W
PLANTES DE 5W
18
7. CONCLUSI
Desprs danalitzar les taules amb els resultats, hem arribat a la conclusi de que la nostra hiptesi, plantejada al inici del treball, s incorrecte. Vam plantejar que la cigronera creixeria ms si el voltatge de la bombeta era major. Contra tot pronstic, hem pogut comprovar que la cigronera que ha crescut ms ha estat la que estava sotmesa a la bombeta de 16 watts, per tant, podem arribar a la conclusi de que s la potncia adequada per a un millor creixement exposat a llum artificial.
8. VALORACI PERSONAL Aquest treball ha sigut una experincia molt enriquidora i ens ha aportat nous coneixements a lhora daplicar el mtode cientfic i delaborar nous projectes de cara al futur. Lhem vist com un tast previ al que ser el treball que ens exigeixin al batxillerat, per aix ens ho hem pres seriosament i hem intentat fer una bona feina. El tema triat va sorgir grcies a la nostra curiositat i preocupaci cap als pasos nrdics a lhora de plantar aliments, ja que tenen un clima molt diferent al nostre En el nostre experiment, hem utilitzat les bombetes de 5, 16 i 30 watts, per, el treball es podria haver ests si hagussim utilitzat ms tipus de plantes i les hagussim sotms a altres voltatges. Ha sigut un treball complicat, per molt enriquidor i ens ha donat una sensaci de satisfacci molt gran.
19
9. AGRAMENTS Principalment, volem agrar al nostre mentor Josep Jov per haver-nos guat amb tanta facilitat per dirigir el nostre treball de recerca, tamb voliem agrar als pares del Llus Jiang per ajudar a controlar les hores de llum de les plantes. Tamb volem agrar al professor Llus Leiva per explicar-nos i ajudar-nos en el tema de les grfiques.
2 Claudia Soto I Eulalia Saguer - Estudi Sobre La Influencia de Les Sonates Per A Piano en Fa Menor I en Do Major de Beethoven Sobre El Creixement de La Planta Del Cigro
2 Estudi Sobre La Influencia de Les Sonates Per Piano en Fa Menor I en Do Major de Beethoven Sobre El Creixement de La Planta Del Cigro Eulalia Saguer I Claudia Soto