Eullia Saguer i Claudia Soto

4t dESO
Escola: Vedruna Immaculada
Tutor: Josep Jov
Assignatura: Treball de recerca
Data de lliurament: 30/5/14
2013-2014














ESTUDI SOBRE LA INFLUNCIA
DE LES SONATES PER PIANO
EN FA MENOR I DO MAJOR
DE BEETHOVEN
SOBRE EL CREIXEMENT
DE LA PLANTA DEL CIGR

1

1. ndex:
Contingut
1. ndex: .............................................................................................................................. 1
2. Abstract: ......................................................................................................................... 2
3. Introducci: ..................................................................................................................... 3
4. Planificaci i objectius: ....................................................................................................... 4
4.1. Estructura de la recerca .............................................................................................. 4
5. Estat de la qesti: ............................................................................................................ 5
6. Fonaments terics: ................................................................................................................ 7
7. Cos de treball ....................................................................................................................... 8
7.1. Parmetres i variables ..................................................................................................... 8
Parmetres: ....................................................................................................................... 8
Variables independents: ................................................................................................. 9
7.2: Emissi dhiptesis ...................................................................................................... 9
7.3: Material emprat: ........................................................................................................ 10
7.4 - Disseny del treball de camp, documental i/o de laboratori: ....................................... 10
7.5.- Desenvolupament de treball de camp: ..................................................................... 12
7.5.1.- Recollida de mostres i/o dades: ......................................................................... 12
7.6 Tractament de resultats: ............................................................................................. 14
Anlisi: .......................................................................................................................... 14
Grfiques: ..................................................................................................................... 14
Interpretaci: ................................................................................................................. 16
8. Conclusions: .................................................................................................................... 17
9. Valoraci personal: .......................................................................................................... 17
10: Agraments: ................................................................................................................... 18
11: Bibliografia: .................................................................................................................... 18
12: ANNEXOS ..................................................................................................................... 19






2

2. Abstract:


Catal
Aquest s un treball de recerca de metodologia de laboratori.
Pretn observar el creixement de les plantes del cigr; un grup quan estan sota la influncia
de dues peces de Beethoven en diferents modes (major i menor) i un altre sense cap tipus
dinfluncia, que ser la referncia del creixement normal de la cigronera. Totes aquestes
plantes estaran en les mateixes condicions; lnica diferenciaci s que unes estaran sotmeses
a diferents tipus de msica i les altres, no. La conclusi final s que la msica perjudica a les
plantes si lexposici s molt llarga, per la msica en tonalitat menor influeix duna manera
encara ms negativa que la major.
Paraules clau: cigr, msica clssica, mode major, mode menor, creixement, Beethoven.

Castellano
Este es un trabajo de investigacin de metodologa de laboratorio.
Pretende observar el crecimiento de las plantas del garbanzo; un grupo cuando est bajo la
influencia de dos piezas de Beethoven en diferentes tonalidades (mayor y menor) i otro sin
ningn tipo de influencia, que ser la referencia del crecimiento normal de la planta. Todas
estas plantas estarn en las mismas condiciones; la nica diferenciacin es que unas estarn
sometidas a diferentes tipos de msica i las otras, no. La conclusin final es que la msica
perjudica a las plantas si la exposicin es muy larga, pero la msica en tonalidad menor
influye de una manera todava ms negativa que la mayor.
Palabras clave: garbanzo, msica clsica, modo mayor, modo menor, crecimiento,
Beethoven.

English
This is a research project of laboratory methodology
It aims to see the growing of the chickpea while they are under the influence of two pieces
of Beethovens music in different modes (major and minor) and some of them without any
type of musical influence, for knowing how does that plant grow up normally. All of these
plants are in the same conditions; the only differentiation is that they will hear two different
musical pieces of music, or no one. The final conclusion is that the music damages the plants
when the exposition is very long, but the music in major mode influences in a worse way than
the minor one.
Key words: Chickpea, classical music, major mode, minor mode, grow, Beethoven.

3

3. Introducci:


La msica sempre ha sigut un element essencial en les diverses cultures. Est present en la vida
quotidiana de les persones, forma part de moltes activitats socials i tothom reconeix que pot arribar a
influir en les seves emocions i sentiments.
Dins de la msica hi ha un gran ventall de tipologies, cada una amb les seves caracterstiques. Una
delles s la msica clssica, que ha perdut popularitat en els ltims anys tot i haver estat important
durant segles. Sha decidit observar la seva influncia musical en el creixement de les plantes. Els
coneixements i interessos musicals previs de les autores han influt en aquesta decisi.
Algunes terpies utilitzen la msica per tractar certs trastorns emocionals de les persones. Com que
seria impossible mesurar una reacci emocional en les plantes, sha decidit estudiar la influncia
musical en el seu creixement, que s un aspecte fcilment mesurable. La planta utilitzada ser la
cigronera, ja que t un rpid creixement i s una espcie molt comuna.
El tipus de planta que sestudiar sha escollit pel seu rpid creixement i la tipologia de msica,
com sha dit anteriorment, ha estat escollida per la manca de presncia de la tipologia clssica en les
noves generacions i per la seva infravaloraci i letiqueta que t de ser una msica avorrida i
antiga.
Es disposa duna mica menys de sis mesos, pel que fa temps de treball, aix que el factor de la
planta que sestudiar no ser el fruit de la planta, sin el creixement daquesta. Sestudiar noms
lalada de la tija, no altres factors com poden ser els fruits o les flors.
En un futur, si es disposs dels mitjans necessaris i del temps adequat, es podria realitzar aquest
mateix estudi per ms complet, incloent-hi el total creixement de la planta, els fruits i les flors.
La fiabilitat i la validesa daquest treball sn quasi completes, ja que es tracta amb ms duna
planta i tamb sestudia el creixement normal, sense cap mena dinfluncia.
Aquest treball s de metodologia de laboratori, tic, ja que no vulnera cap cap codi moral. Tamb
s factible, perqu es disposa dels mitjans adequats (espai, aparells de mesura, materials...). El treball
genera un nou coneixement, ja que ning ha estudiat la influncia musical daquestes dues obres sobre
aquest tipus de planta.
Aix doncs, el treball que es realitzar a continuaci vol estudiar la influncia duna msica que ha
perdut popularitat en aquesta societat com s la msica clssica, en una planta que tothom coneix i s
tan emprada per tothom per a realitzar experiments: la cigronera.











4

4. Planificaci i objectius:
4.1. Estructura de la recerca

Plantejament del
problema

Elecci del tema
El tema triat sorgeix a causa de la
nostra incapacitat per realitzar el
treball planejat inicialment i per
la nostra afinitat amb la msica.
Tamb perqu es creu que la
resposta dun organisme vegetal
no tindr elements subjectius.
18 de setembre
Concreci i valoraci del
problema
Sescull el tema i sorgeixen els
parmetres.
2 doctubre
Prospecci del
problema
Revisi bibliogrfica
Es cerca informaci relacionada
amb el tema del nostre treball.
2 doctubre
Planificaci de la
recerca
Observaci de la situaci
Sorgeixen dubtes sobre la
influncia de lestaci de lany en
la qual sha de plantar les plantes
(hivern).
9 doctubre
Determinaci dobjectius,
parmetres i variables
Es determinen quins factors
serien comuns i quins no.
23 doctubre
Emissi dhiptesis
Des dun bon principi sha estat
pensant quin podria ser el resultat
del nostre treball de camp.
Pensem que realment hi ha una
influncia sobre les plantes
depenent del mode tonal de la
msica. Sestableix la nostra
hiptesi.
30 doctubre
Disseny del treball de
camp
Es comena a organitzar el
treball prctic.
8 de gener
5

Desenvolupament de
la recerca
Realitzaci de treball de
camp
1. Planificaci dels objectius i de
la recollida de dades
2. Definici de lexperincia.

1. 11 de desembre
2. 6 de gener

Recollida de dades
1. Plantament de les plantes a
observar.
2. Transplantament
1. 19 de gener
2. 16 de febrer
Tractament de dades Anlisi dels resultats
Sestudien els resultats de les
experincies donant la hiptesi
inicial per vlida o descartant-la.
5 de mar
Etapa de reflexi

Generalitzaci
Es dna lopini personal sobre
aquest treball, tenint en compte
els aspectes positius i negatius.
30 dabril


5. Estat de la qesti:


- Com afecta la msica als animals?

La msica exerceix una influncia ms que notable sobre els animals. Per exemple, es va fer uns
experiments amb vaques i porcs: les vaques produen ms llet i els porcs engreixaven ms rpidament
escoltant Beethoven i Mozart. Les investigacions van concloure que era el ritme i no la melodia el que
provocava aquests efectes.

La msica tamb influeix sobre els animals domstics: redueix lestrs i lansietat dels animals (que
pot augmentar quan estan temps sols a casa). Tamb es pot posar msica als animals per intentar
reduir la seva hiperactivitat i violncia.






6

- Com afecta la msica a les plantes?

a) Dorothy Retallack va fer un gran nombre de proves lany 2001,
exposant plantes a diferents tipus de msica. Va exposar moltes plantes a
msica clssica i aquestes van crixer en direcci a laltaveu entre 35 i 60
graus. Les altres, que estaven exposades a msica rock i estaven al costat de
laltaveu eren ms dbils i tenien menys arrels. El fet dexposar les plantes
24 hores a vibracions les pot matar. De fet, les plantes de Dorothy van viure
noms 14 dies. Les plantes que Dorothy va exposar unes 3 hores diries a la msica van crixer ms
que altres.

b) Per una altra banda, un estudi de Marcela Marchat i el professor Ramn Robles va demostrar
que unes plantes que estaven sotmeses a msica van crixer un 25% ms que les plantes que no
estaven exposades a cap so . Aquestes plantes van estar en observaci durant 56 mesos i van mostrar
ms fulles i flors.

c) En un estudi de 2003 que van portar a terme uns investigadors de la Universitat Nacional de
Singapur, van trobat que la msica heavy metal tenia un efecte beneficis sobre el creixement de les
fulles de les plantes. El blat de moro exposat a alts nivells de so de msica heavy metal van mostrar
una millora dun 86,2% a les fulles.

d) Un estudi realitzat per la companyia japonesa Pioneer est investigant la influncia de les
vibracions en el creixement de vegetals. Aquesta companyia va descobrir que, reproduint msica
clssica diverses hores al dia, les plantes creixen ms rpid.

e) El doctor japons Masaru Emoto ha dut a terme diversos estudis sobre la influncia de paraules,
msica i sons sobre la forma dels cristalls daigua. Els estudis realitzats sobre la msica engloba en
general algunes tipologies de msica. En ells es pot veure les diferents formes adoptades pels cristalls
daigua depenent de la msica sota la qual van estar influenciades. Per tant, si laigua reacciona de
diferent manera depenent del tipus de msica a la qual s sotmesa, tamb ho far tot all que contingui
aigua, com les plantes.






7

- Com afecta a les plantes a que sels parli?

En un programa de Caadors de Mites (Discovery Channel) van fer un experiment sobre lefecte de
parlar amb les plantes i de sotmetre-les a la influncia de la msica. Al primer grup de plantes no sels
va posar cap tipus de msica ni els van parlar (aquestes van tenir menys pes i pitjor aspecte); al segon
grup van posar-hi unes gravacions on una veu femenina deia paraules boniques a les plantes (aquestes
van crixer exitosament); al tercer grup sels va posar una veu femenina dient expressions
desagradables (aquestes van crixer igual de b que les del grup 2); al quart grup van posar-hi msica
clssica de Mozart (aquestes van crixer excel lentment, millor que els grups 1, 2 i 3); per ltim, les
del grup 5 van estar sotmeses a msica Death Metal (i aquestes van tenir millor creixement i un sabor
millor).


6. Fonaments terics:
- Tipus de planta: Sutilitzar la planta del cigr de tipus Fuentesauco.

- A Espanya hi ha tres tipus de cigrons: els de Maragateria (rugosos i grans), els de Pedrosillano
(que sn petits, ataronjats i pell fina) i els de Fuentesauco (sn grans, rics en protenes, el ms
comercial a Espanya). Els que millor germinen i els que creixen ms rpidament sn els de
Fuentesauco.

- Creixement mxim de la cigronera: Aquest tipus de planta pot crixer en vint dies sense flor ni
fruit. Si creix amb flor i fruit triga entre cent cinquanta i cent vuitanta dies. Pot arribar fins a uns
60 centmetres.

- Volum de la msica: Un volum i una vibraci excessius sn negatius per al creixement i
supervivncia de la planta, com sha demostrat en els estudis de Dorothy Retallack (vegeu estat de
la qesti, apartat 5). Per tant, ha de ser un volum mitj. Lideal s de 9, segons la cadena de
msica utilitzada (marca Airis).


NECESSITATS DE CONREU DE LA PLANTA

- Quantitat i tipus daigua que ha de rebre la planta: s una planta resistent als climes secs, per
tant, no ha de rebre aigua en excs.

- Humitat: Llocs on no sacumula la humitat, poc humits, per a un millor desenvolupament de la
planta.

8

- Temperatura: Pot germinar a partir dels 10 graus centgrads, encara que la temperatura ideal de
desenvolupament s de 25 a 35 graus. Si les condicions de temperatura sn ms baixes, el temps
de germinaci s ms baix.

- Tipus de llum que ha de rebre: Prefereix la llum de dies clars.

- Tipus de sl: El sl no ha de ser gaire ric en sal, perqu s perjudicial per al creixement dels
cigrons. Es requereixen sls rics en potassi, sofre, fsfor, i pobres en guix. El sl no ha dhaver
estat cultivat amb anterioritat o, si ms no, ha dhaver estat sense cultiu durant 3 o 4 anys. No
necessita prcticament adob. La llavor sha de plantar dos centmetres per sota la superfcie.
o pH. Lideal per a la planta dels cigrons s entre el 6 i el 9. Un excs dcid pot
provocar fusarium sp, un fong que obstrueix les vies per on circula la saba, que
acabaria matant la planta.

- Tipus de test: No est documentat que aquest factor influeixi en el seu creixement.

- poca ideal per sembrar: s la primavera, per aqu al Mediterrani un endarreriment en lpoca
de sembrar pot provocar una reducci del creixement i desenvolupament de la planta. A lfrica
es sol sembrar a finals doctubre o principis de novembre.


7. Cos de treball
7.1. Parmetres i variables
Parmetres:
- Tipus de planta sobre la qual sestudia: La planta del cigr, de tipus Fuentesauco.

- Llum que reben les plantes: Ser la llum natural per a totes les plantes.

- Temperatura a la qual estan: A temperatura ambiental, la mateixa en totes les plantes.

- Humitat del lloc on estan: Ser un lloc poc humit, ja que aquestes plantes no toleren gaire b lexcs
dhumitat.

- Aigua amb la qual es rega la planta (quantitat i tipus): Laigua ser de laixeta, i es regaran les
cigroneres cada 3 dies. La quantitat s dentre dos i quatre cullerades de postres (40 ml).

- Substrat: En els primers terminis de creixement de la planta, aquesta creixer envoltada de cot. Un
cop assolida laltura de 10 cm de la tija, es trasplantar en un recipient amb terra. Semprar un
9

substrat de la marca Burs del tipus J-2, terra universal. La seva composici s: escora de pi
compost, compost vegetal, turba de Sphagnum i perleta. El seu pH s dentre 6 a 7,5. El substrat
porta incorporat vitahumus (estimulador de creixement).

- Tipus de msica: Seran dues sonates, de lautor Ludwig Van Beethoven, interpretades per Daniel
Barenboim. Una delles est en tonalitat major interpretada en un piano (sonata per a piano en do
major) i laltra en tonalitat menor, tamb per a piano (sonata per a piano en fa menor).

- Temps de msica: Les plantes estaran exposades a la msica durant una hora diria, ja que una
llarga exposici podria fer que les plantes morissin prematurament.

- I nstruments amb els quals sinterpreta la pea: Sn dues peces interpretades pel mateix msic
(Daniel Barenboim) amb el mateix instrument (piano).

- Volum al qual es reprodueixen els temes: Volum 9 de la cadena de msica Airis.

- Distncia entre la planta i laltaveu: Totes les plantes estaran a 8 centmetres de laltaveu, ja que no
se sap exactament quina distncia s lptima. Aquesta distncia ha estat triada a latzar.

Variables independents:

- Tipus de tonalitat: La primera ser en fa menor i la segona en do major.

- Creixement de la planta: Sentendr el creixement de la planta com laltura, en vertical, de la tija
a partir que surtin del cot on hauran estat plantades. Aquest factor depn del primer; s la variable
que volem estudiar.


7.2: Emissi dhiptesis

Es creu que les plantes sotmeses a msica en mode major, tenen ms possibilitats de tenir un
creixement ms notable. Per tant, les plantes influenciades per la sonata en la major, tindran un
millor desenvolupament i creixeran ms de pressa i ms dretes.
Tenint en compte que el mode menor transmet i va associat a la tristesa, es creu que aix tamb es
transmetr a les plantes i, en conseqncia, el creixement daquestes, com ha estat demostrat en
diversos estudis esmentats a lestat de la qesti, ser menor o nul.

10

7.3: Material emprat:

- 18 cigrons de Fuentesauco crus.
- 18 testos petits de plstic.
- Cot (per a les primeres setmanes destudi).
- Aigua de laixeta.
- Reproductor de msica.
- Un CD amb les dues sonates gravades.
- Regle per a mesurar lalada de les cigroneres.
- Mesurador de mitjana de temperatura i humitat.
- Sostrat amb un pH dentre 6 a 9. Sutilitzar el sostrat de la marca Bures, que t un pH dentre 6 i
7,5.

7.4 - Disseny del treball de camp, documental i/o de
laboratori:

Per comenar, shan daconseguir divuit cigrons crus, del tipus Fuentesauco. Per tant, es comena
anant a una botiga de llegums i comprant cigrons crus. Aquests cigrons crus es plantaran en un pot de
vidre cadascun.
La plantaci, per qestions temporals del treball i perqu la temperatura anir esdevenint ms
calorosa fins labril, ser a finals de gener; per tant, la seva germinaci ser cap a principis de febrer.
En comptes de comenar des dun inici plantant els cigrons en terra, es plantaran en un cot
completament mullat per a poder calcular la quantitat daigua que la planta necessita. El cot ajuda
retenint laigua fent que la planta nabsorbeixi noms la quantitat que necessita i aix podem saber
cada quant temps i amb quina quantitat daigua regar.
Quan el cot en el qual sha plantat en cigr ja no estigui humit, es torna a humitejar afegint-hi 3
cullerades petites daigua (30 40 ml). Sha danar controlant quant triga la planta en absorbir laigua
subministrada, perqu quan la planta assoleixi una alada de 10 centmetres, sha de trasplantar.
Han de ser trasplantades, aquesta vegada en sostrat. Abans del transplantament, per, sha de
comprovar que el tipus de sl. Aquesta comprovaci ha de ser realitzada amb lajuda del material de
laboratori de lescola, amb un paper que serveix per a mesurar lacidesa del sl, anomenat paper de
tornassol (sempre que no ho indiqui ja el paquet de sostrar). Mitjanant la prvia anotaci del
subministrament daigua per a la planta, es sabr aproximadament cada quan i quina quantitat daigua
sha de subministrar a la planta.
Hi haur tres grups de sis cigroneres cada un: el primer grup estar exposat a la sonata en do
major (msica en tonalitat de do en mode major); el segon estar exposat a la sonata en fa menor
(msica en tonalitat de fa en mode menor), i finalment el tercer grup, no estar exposat a cap tipus de
msica.
Cada dia, com que una reproducci de msica massa llarga s perjudicial, fins i tot mortal, sha
decidit exposar les plantes a una hora diria de msica, a un volum 9 duna cadena de msica de la
11

marca Airis i a una distncia de 8 centmetres de laltaveu.

Procediment diari:
- Es reprodueix la sonata en do major per a les sis primeres plantes durant una hora en
bucle. En cap moment sha dinterrompre les repeticions de lobra ni la seva reproducci. Durant
aquesta hora, els dos altres grups de cigroneres es situaran a una distncia des de la qual la msica
sigui inaudible, de manera que no sinfluenciaran.
- Es reprodueix la sonata en fa menor per al segon grup de plantes, un cop acabada la
sessi del primer grup. Es reprodueix durant el mateix temps.
Un cop acabades les dues sessions per als dos grups, es tornaran a deixar les plantes al seu lloc
inicial. Aquest procediment es comenar a fer quan totes les plantes hagin tret un primer brot, per
molt petit que sigui.
Cada tres dies shan de regar les plantes (com prviament sha observat amb el cot). A part, cada
diumenge durant el perode destudi, es mesurar amb un regle lalada de cada planta, apuntant-ho en
un paper per a anotar-ho seguidament en els grfics que es faran. Tamb sanotar la temperatura i la
humitat mximes i mnimes de lambient que shan registrat durant la setmana; mitjanant un
mesurador de temperatura (graus centgrads) i humitat (grams/litre). Aix es podr controlar que totes
les plantes han estat sotmeses als mateixos parmetres i es podr tenir en compte aquestes dades a
lhora danalitzar lexperiment.
Quan es tinguin els resultats, es realitzar un grfic que mostri el creixement de cada grup. Aquests
grfics ajudaran a determinar si la hiptesi principal s certa o no es sost.
Pot donar-se, tamb, que hi hagi llegums que no germinin. Hi han sis plantes de cada tipus, entre
les quals es fa la mitjana per fer un quart grfic on es veis el creixement del grup sencer de 6 plantes.
Si una de les plantes dun dels grups no germins o mors, la mitjana es faria entre aquelles cigroneres
que s que ho hagin fet. A lhora de fer les conclusions, tenir en compte quantes plantes de cada tipus
han mort durant lexperiment.















12

7.5.- Desenvolupament de treball de camp:
7.5.1.- Recollida de mostres i/o dades:

TAULA 1

Tipus
dinfluncia
Planta Creixement
1 setmana
Creixement
2 setmana
Creixement
3 setmana
Creixement
4 setmana
Creixement
5 setmana
Mode major Planta
1
6 cm 23 cm 33 cm 35 cm 36 cm
Planta
2
3 cm

27 cm - - -
Planta
3
4 cm 7 cm - - -
Planta
4
6 cm 25 cm 26 cm 26 cm 27 cm
Planta
5
4 cm 23 cm 27 cm 28 cm 29 cm
Planta
6
1 cm 2 cm 3 cm 4 cm 5 cm


TAULA 2

Tipus
dinfluncia
Planta Creixement
1 setmana
Creixement
2 setmana
Creixement
3 setmana
Creixement
4 setmana
Creixement
5 setmana
Mode
menor
Planta
7
3 cm 5 cm
-
- -

Planta
8
0 cm 1 cm 1 cm 2 cm 2 cm

Planta
9
6 cm 25 29 cm 30 cm 30 cm
13


Planta
10
0 cm 2 cm 4 cm - -

Planta
11
0 cm 1 cm 2 cm - -

Planta
12
2 cm 5 cm 6 cm 6 6


TAULA 3

Tipus
dinfluncia
Planta Creixement
1 setmana
Creixement
2 setmana
Creixement
3 setmana
Creixement
4 setmana
Creixement
5 setmana
Sense
msica
Planta
13
3 cm 21 cm 30 cm 32 cm 34 cm
Planta
14
3 cm 31 cm 36 cm 31 cm 39 cm
Planta
15
3,5 cm 14 cm 27,5 cm 29 cm 31 cm
Planta
16
5 cm 32 cm 35 cm 37 cm 39 cm
Planta
17
7 cm 29 cm 32 cm 33 cm 36 cm
Planta
18
3 cm 15 cm 28 cm 32 cm 34 cm






14

7.6 Tractament de resultats:

Es far a partir de les tres grfiques resultants de les dades anotades durant lexperiment.
Anlisi:
En primer lloc, shan anotat les dades en un paper, en brut. Un cop acabat lexperiment shan passat
a net les dades a ordinador. (Mirar taules 1, 2 i 3) Amb aquestes dades shan fet els grfics que
mostren els resultats obtinguts.
Els resultats shan presentat amb forma de grfica (grfiques 1, 2, 3 i 4) i de taula (taules 1, 2 i 3)
Lestimaci dels errors relatius i absoluts pot ser duns pocs millmetres en lanotaci de les mides
de les plantes.
Els tractaments matemtics emprats han sigut diversos:
- Mitjana: Sha calculat la mitjana setmanal de les sis plantes de cada tipus, que s la
que apareix en la grfica 4.

Els criteris per a la confecci de grfiques han estat les alades setmanals que es tenien del
creixement de les plantes. Cada grup t un color assignat, marcat a les etiquetes que hi havia a les
macetes, per diferenciar-ne el grup: verd per la tonalitat major, vermell per la menor i lila per el grup
que no t msica. Els dos factors sn els creixement (altura) de les plantes i la seva unitat sn els
centmetres; i el temps amb unitats de dies.
Grfiques:

GRFICA 1

15

GRFICA 2


GRFICA 3




16

GRFICA 4



Interpretaci:

Les plantes sota la influncia de la msica en tonalitat major han anat creixent irregularment:
algunes han tingut un alt creixement i unes altres un creixement ms baix. Noms quatre de les sis
plantes que hi havia han acabat lexperiment amb vida. Tot aix es pot veure a la Grfica 1.
Les plantes sota la influncia de la msica en tonalitat menor han tingut dificultats notables en el
seu creixement. Noms 3 han sobreviscut i, les que ho han fet, han tingut un creixement molt baix,
excepte la planta 9, que ha estat lnica amb un alt creixement, com es pot comprovar a la grfica 2.
Les plantes que no han rebut cap mena dinfluncia musical han sobreviscut totes i el seu
creixement ha sigut alt, continu i regular, com es pot veure a la Grfica 3.




17

8. Conclusions:

Per poder arribar a una conclusi cientficament correcte, shauria de fer un estudi ms intensiu i
durant ms temps, com sha dit anteriorment; per com que no ha estat el cas, shan trobat diverses
conclusions.
1. Desprs danalitzar els resultats sha comprovat que la hiptesi prviament feta era errnia perqu
les plantes que no han rebut influncia de cap tipus musical han crescut ms que les que s que
nhan rebut (veure grfiques). En conclusi, les plantes s que reaccionen davant dun estmul com
s la msica clssica. Aix es pot comprovar observant les grfiques que mostren els resultats de
lexperiment. Encara i aix seria profits realitzar aquest experiment amb un nombre ms elevat
de plantes per poder garantir la qualitat cientfica.
2. El creixement de les plantes no s tan favorable quan aquestes estan exposades a les peces de
Beethoven.
3. El creixement de les plantes no s tan favorable quan aquestes estan exposades a peces de msica
clssica.
9. Valoraci personal:

El tema daquest treball ens va cridar latenci des del primer dia perqu a les dues ens agrada molt
la msica i tot el que es relacioni amb ella. Malgrat tot, la idea inicial que tenem era la de fer un
treball estudiant la influncia musical per en nens petits. Aquest treball no es va arribar a realitzar, s
per aix que al principi vam perdre una mica linters pel treball amb les plantes ja que les nostres
expectatives eren unes altres. Ens vam trobar amb dificultats: al principi, durant la primera plantaci
del cigr cru, va resultar errnia. Vam col locar malament el cot, de manera que si el cigr
germinava, no podria haver emergit ja que el cot impedia el seu pas. La segona dificultat amb qu ens
vam trobar van ser les condicions climtiques, ja que era hivern i la temperatura ideal que
necessitvem era duns pocs graus ms elevats. La nostra manca de coneixement sobre la jardineria
ens va causar problemes a lhora de trasplantar-les, aix que vam haver de demanar ajuda.
Durant aquest treball hem aprs uns quants conceptes de jardineria, aix com de manteniment de
plantes, ja que abans no nhavem plantat mai. Tamb ha estat constructiu en laspecte que hem aprs a
organitzar el nostre temps, i, al ser un treball que sha de treballar a conscincia, a organitzar la seva
estructura per poder realitzar-lo i a planificar-lo. Els errors que shan coms han estat a lhora
destructurar algunes parts del treball, ens equivocvem de conceptes o els col locvem en apartats que
no tocaven. Tamb ha estat una errada el fet de plantar noms sis plantes de cada tipus, perqu no
podem preveure quantes moririen. A nivell desfor podem dir que est compensat amb el resultat
obtingut. Cal dir que hem fet les dues la mateixa feina, ha estat una bona decisi de fer el treball
juntes, i que aquesta afinitat sha vist reflectida en el resultat.
En resum, aquesta assignatura ha estat educativa per preparar-nos per lany que ve, ja que tamb
haurem de fer un treball de recerca. Al ser tant important aquesta assignatura, ens ha fet adonar-nos de
com havem de treballar, i planificar-nos i organitzar-nos, ja que no era un treball de classe al qual
estvem acostumades. Ha estat una bona experincia, constructiva i profitosa.
18

10: Agraments:

- Maite Ibez, per ajudar-nos en la trasplantaci dels cigrons.
- Als tutors Elisabet Garcia i a Josep Jov, i a Manel Belmonte, pel temps que han dedicat
corregint el treball i donant-nos consells per poder millorar-lo.
- Nria Gavald, per haver-nos ajudat a la revisi final de la memria.

11: Bibliografia:

Estat de la qesti:

http://disfrutalaciencia.lacoctelera.net/post/2007/05/25/influencia-la-musica-los-animales-y-
vegetales
http://www.ehowenespanol.com/investigacion-cientifica-efecto-musica-plantas-lista_54801/
http://www.ehowenespanol.com/musica-heavy-metal-afectar-crecimiento-plantas-
info_204010/
http://www.masaru-emoto.net/english/water-crystal.html

Fonaments terics:

http://www.infoagro.com/herbaceos/legumbres/garbanzo.htm
http://www.elhuertodelabu.es/cultivos-del-huerto/el-garbanzo
http://answers.yahoo.com/question/index?qid=20090421045028AATBtZF (volum msica)
http://www.wobook.com/WBn710U2EM6A/Collection-1/Germinacion-y-crecimiento-del-
garbanzo.html
http://www.youtube.com/watch?v=T6YTd9z8PQM (fa menor)
https://www.youtube.com/watch?v=8O0kl-BHvKk (do major)





19

12: ANNEXOS


MATERIAL EMPRAT


















PLANTACIO DELS CIGRONS:






20

CONTROL DEL CREIXEMENT

TONALITAT MAJOR


TONALITAT MENOR


SENSE MSICA



21

TRASPLANTACI


















ARRELS
AFERRADES AL COT
22