Estudi de la influncia

descoltar o no un so de
95db sobre la
localitzaci dun so
posterior de 45db








Clia Barcel Mart i Alba Toro Valls
4t ESO
Curs 2013 - 2014
2

NDEX
INTRODUCCI pg. 3
RESUM INTRODUCTORI pg. 4
ESTAT DE LA QESTI pg. 5
FONAMENTS TERICS pg. 6
PLANIFICACI I OBJECTIUS pg. 9
ASSIGNACI DEL SIGNIFICAT A LES VARIABLES pg. 9
HIPTESI pg. 10
DISSENY DELS INSTRUMENTS DE RECOLIDA DINFORMACI pg. 10
DISSENY DE LEXPERIMENTACI pg. 12
TRACTAMENT DE RESULTATS pg. 13
CONCLUSI pg. 16
VALORACI PERSONAL pg. 16
AGRAMENTS pg. 16
WEBGRAFIA pg. 17
ANNEXOS pg. 18










3

INTRODUCCI
Actualment vivim en una societat on estem constantment envoltats de sons i sorolls.
Sotmetre la oda a sons dalta intensitat pot ser perjudicial. En escoltar aquests sons no
ens nadonem per poden provocar prdues temporals daudici i aix a llarg termini
passa factura. Aquestes prdues temporals potser fan ms difcil la tasca didentificar
la provinena dels sons.
Sempre sens ha dit que no escoltem la msica amb auriculars a molt volum perqu
sin quan siguem grans tindrem greus problemes daudici. No es pot percebre si aix
s cert, noms ho podem notar quan ja som grans i ja s massa tard. El que ens
agradaria saber s si escoltar aquesta msica o aquests sons dalta intensitat provoca
algun tipus de problema en lacte.
Donades les conclusions obtingudes es creu que es podria seguir investigant i
desenvolupant aquest treball. Seria des dun punt de vista ms cientfic, camps en els
quals no es pot aprofundir sense els coneixements especfics en la oda ni sense el
material necessari. Es podria seguir investigant en el perqu dels resultats, com per
exemple, en el perqu loda queda atordida.
Sha decidit estudiar aquest tema amb aquest mtode perqu pensem que mitjanant
la localitzaci de sons s senzill saber si loda ha quedat afectada o no pel so que sha
escoltat prviament.
El treball consta de qualitat cientfica. s factible i resoluble, sha pogut realitzar sense
gaires problemes i shan obtingut uns resultats certs. s real, est basat en les dades
que shan recollit. Ja se sap que els sons forts afecten a loda, per tant, no genera nous
coneixements. No s rellevant per la societat, sn coses que ja passaven per que no
estaven comprovades. Encara que sanalitza un problema, el treball no ofereix cap
recurs per solucionar-lo.
El treball s significatiu, els resultats estan basats en dades reals que no es poden
atribuir a la casualitat. Les conclusions assolides poden aplicar-se en altres mbits, ja
que sempre que sescolti un so dalta intensitat loda quedar afectada i aix
dificultar altres tasques, no noms la localitzaci de sons. Si es fes aquesta
investigaci els resultats serien similars perqu sn dades bastant significatives.
No hem tingut dificultats per hem hagut de dedicar molt temps a les proves ja que
constaven de dues parts i eren fora llargues.
Amb el nostre treball volem observar si un so dalta intensitat provoca una prdua
temporal daudici que no permeti localitzar correctament sons posteriors.

4

RESUM INTRODUCTORI
El nostre treball consisteix en la localitzaci del so. Es comparen els resultats duna
prova on el subjecte ha de localitzar quatre cops un so de 45db i duna segona prova
on aquest mateix localitza aquest so quatre cops ms per escoltant abans un so de
95db. Els resultats mostren que el fet descoltar el so de 95db abans de localitzar els de
45db fa ms difcil aquesta tasca. Lestudi sha efectuat fent les proves als alumnes de
3r i 4t dESO de lescola Vedruna Immaculada.
Paraules clau: localitzaci, so de 45 decibels, so de 95 decibels.

Nuestro trabajo consiste en la localizacin del sonido. Se comparan los resultados de
una prueba donde el sujeto debe localizar cuatro veces un sonido de 45dB y una
segunda prueba donde este mismo localiza este sonido cuatro veces ms pero
escuchando antes un sonido de 95db. Los resultados muestran que el hecho de
escuchar el sonido de 95db antes de localizar cada los de 45db hace ms difcil esta
tarea. El estudio se ha efectuado haciendo las pruebas a los alumnos de 3 y 4 de
ESO de la escuela Vedruna Inmaculada.
Palabras clave: localizacin, sonido de 45 decibelios, sonido de 95 decibelios.

Our project consists in the localization of the sound. We compare the results of a test
where the subject must locate four times a sound of 45db and a second test where the
same person must locate four more times the sound but listening before another
sound of 95db. The results shows that hearing the 95db sound before locating the
45db sounds makes more difficult this task. The study has been made by testing 3rd
and 4th ESO students in Vedruna Immaculada School.
Keywords: location, 45 decibels sound, 95 decibels sound.







5

ESTAT DE LA QESTI
El doctor Carlos Barajas del Rosal , Otorinolaringleg del Hospital USP San Camilo, ha
fet un estudi demostrant el segent:
Un so dalta intensitat, en ocasions, pot provocar un problema sanitari ja que
pot deteriorar loda i afectar al sistema nervis central.
El so dalta intensitat no afecta noms per la seva intensitat, sin que tamb
per la seva duraci.
Si la exposici a sons dalta intensitat ( superiors a 80db) sn prolongats, es pot
ocasionar una prdua permanent de la audici.
Si la exposici a sons dalta intensitat es produeix durant una durada curta, es
pot originar una prdua temporal de laudici.
Un so duna intensitat molt alta (superior als 110db), encara que sigui durant
poca estona, pot produir una prdua permanent de laudici.

















6

FONAMENTS TERICS
Sentit de loda
L'oda es divideix en tres zones:
Oda interna, oda mitjana i oda externa.
L'oda externa s la part de l'aparell auditiu que permet localitzar un so, s a dir, saber
si els sons vnen per davant o per darrere, de dalt o de baix.

VIES AUDITIVES CENTRALS:
El sistema auditiu central s una xarxa de vies cap al cervell. s responsable de la
nostra habilitat de localitzaci, de comprendre la parla i altres sons, tamb la msica.
Qu s el so?
El so s un fenomen fsic en forma denergia provocat per les vibracions dels cossos
que creen ones sonores que es propaguen en totes les direccions. Van perdent fora a
mesura que sallunyen de la font del so. Aquestes ones sn captades per loda.







Oda externa
Oda mitjana
Oda interna
7

Propietats del so:
Definici Podem escoltar: Com es mesura?
Altura /
Freqncia
Nombre de
vibracions per segon.
Sons aguts:
freqncia major
Sons greus:
freqncia menor
Es mesura en
HERTZ (Hz)
Intensitat
Amplitud dona de la
vibraci, depn de la
energia utilitzada.
Sons forts: major
amplitud
Sons suaus: menor
amplitud
Es mesura en
DECIBELS (db)
Timbre
Qualitat del so que
ens permet distingir
els tipus de veu o
instruments diferent.
Sons diferents i els
podem identificar.

Duraci
Persistncia de lona
sonora.
Sons llargs: ms
duraci
Sons curts: menys
duraci
En segons, minuts,
hores...

La intensitat
s la qualitat que indica si un so s fort o dbil. Es basa en la quantitat denergia sonora
que travessa una superfcie per segon. Es mesura en decibels. Permet ordenar els sons
del ms fort al ms suau. La intensitat depn de la longitud dona que varia segons els
decibels que produeixi la font sonora i la distncia a la que ens trobem daquesta, si es
duplica la distncia entre la font i el receptor, se sentir el so 6 dB ms baixos.
Sons i les seves intensitats:

8

Sha escollit aplicar un so de 95dB perqu s un so dalta intensitat que pot provocar
una lleugera prdua temporal de la oda per no s tant intens com per danyar-la
permanentment.
El so que saplicar posteriorment s de 45dB perqu s un so que normalment sentim
sense problema, com el cant dels ocells, i es vol saber si la prdua temporal afecta
sobre la identificaci daquest so.
Propagaci de les ones del so
El so es propaga en forma dones mecniques, longitudinals i tridimensionals; s per
aix que el so no es pot desplaar pel buit, ho necessita fer a travs dun medi
material. Si aquest medi s elstic, el so es propaga a menys velocitat i satenua ms
rpidament; si el medi s rgid el so es propagar ms rpidament.
Latenuaci del so s la prdua dintensitat que pateix lona quan es transmet a travs
del medi, aquesta atenuaci depn del medi en qu es propaga i de la freqncia (com
ms freqncia, s a dir, sons ms aguts, ms atenuaci).
La difusi del so es caracteritza per:
Sons directes arriben al receptor sense que hagin estat reflectits per les parets i
elements de lentorn.
Sons indirectes arriben al receptor desprs d'haver estat reflectits per les parets i els
objectes de lentorn.
El principi de Huygens diu que cadascun dels punts d'un front d'ones esfriques pot ser
considerat com un nou focus emissor d'ones secundries tamb esfriques.
La reflexi quan una ona topa amb un obstacle que no pot traspassar ni rodejar
rebota al medi del qual prov, s a dir, torna pel mateix cam pel qual ha arribat, per
en sentit contrari.
Difracci si l'obstacle s petit en relaci amb la longitud d'ona, el so el rodejar,
perqu el so es reflecteixi la mida de l'objecte ha de ser igual o major que la longitud
d'ona del so.
Absorci si una ona sonora topa amb una superfcie porosa, aquesta superfcie la
absorbir. Si el material s fibrs, no noms dissipen energia les cavitats, sin que les
fibres absorbeixen tamb energia de l'ona.



9

PLANIFICACI I OBJECTIUS
ACTIVITAT TEMPS OBJECTIU
Elecci del tema 2 dies
Disposar dun tema per al Treball de
Recerca
Concreci i valoraci del problema 4 dies
Disposar dun Treball de Recerca
factible.
Estat de la qesti i fonaments
terics.
1 setmana
Obtenir informaci sobre treballs
anteriors i informaci de rellevncia..
Determinaci dobjectius, variables i
parmetres
1 setmana
Tenir clar que es vol obtenir daquest
treball i qu sha de tenir en compte
per fer-ho.
Emissi dhiptesi 2 dies
Poder comprovar si el que se suposa
s cert.
Disseny de lexperimentaci 1 setmana
Tenir clar els passos que se seguiran
per realitzar lexperiment.
Realitzaci del treball experimental i
recollida de dades
1 mes i mig
Tenir les dades necessries per poder
comprovar si la hiptesi s certa.
Anlisis de resultats 2 setmanes
Arribar a una conclusi basada en les
dades extretes.

ASSIGNACI DEL SIGNIFICAT A LES VARIABLES
La variable independent s escoltar o no un so de 95db abans de localitzar-ne un de
45db.
La variable dependent s si es localitza o no aquest so posterior de 45db.
Els parmetres sn els segents:
- La mateixa sala: es realitzar lexperiment sempre al mateix lloc perqu el so
ambient sigui aproximadament el mateix. s de 50db.
- La mateixa distncia: la persona es trobar sempre a la mateixa distncia de les
fonts del so de 45db (tres metres) per escoltar aquests sons amb la mateixa
intensitat.
- La mateixa durada: sempre sexposar el so de 95db el mateix perode de
temps per assegurar-se que afecta de la mateixa manera, 10 segons.
- La mateixa edat: les persones a les quals sels hi fa la prova sn dentre 14 i 16
anys (3r i 4t dESO de lescola Vedruna Immaculada).


10

HIPTESI
Es creu que al aplicar el so de 95db far ms complicat localitzar el so posterior de
45db, perqu est demostrat que sotmetre la oda a sons dalta intensitat pot provocar
un prdua lleu i temporal del sentit.
DISSENY DELS INSTRUMENTS DE RECOLIDA DINFORMACI
Sonmetre sha utilitzat el sonmetre per a calcular el so ambient de la sala on es fa
lexperiment.

Cinta mtrica sha utilitzat la cinta mtrica per a mesurar una distncia de 3 metres
entre el punt on se situar la persona que far la prova i les fonts del so de 45db.

Reproductors de msica se nhan utilitzat dos; un sha utilitzat per aplicar el so de
95db i laltre per al so de 45db.

11

Altaveu sha connectat al reproductor de msica que emet el so de 45db i aquesta
ha estat la font des don ha sortit aquest so.

Auriculars per aplicar el so de 95db shan utilitat uns auriculars, sempre els
mateixos.

Adhesius shan utilitzat per marcar on sha de situar la persona i on sha de situar la
font de so.


12

DISSENY DE LEXPERIMENTACI
Lexperiment consta de dues proves: en la primera es localitza quatre vegades un so de
45db, de dos segons de durada. En la segona sha de localitzar quatre vegades ms el
so per havent escoltat prviament un so de 95db durant deu segons.








EXPERIMENTACI:
Primera prova:
1. La persona se situa on es troba la creu.
2. Sescoltar el mateix so (de 45db) quatre cops, cadascun dun punt diferent
(representats amb punts vermells).
3. La persona haur de dir don ha escoltat el so.
Segona prova:
1. La persona se situa on es troba la creu.
2. Escoltar durant deu segons un so de 95db.
3. Sha de localitzar quatre cops ms el so (de 45db). Cada vegada shaur escoltat
prviament el so de 95db.
4. La persona haur de dir don ha escoltat el so.
En total shaur escoltat el so de 45db quatre cops sense cap so anterior i desprs
quatre cops ms havent escoltat el so de 95db abans.
(El criteri per decidir si sha localitzat el so correctament s que el marge derror s
dun metre; s a dir, en cas que la persona localitzs el so ms enll dun metre de la
font sonora sinterpretar que el so sha localitzat incorrectament.)
13

TRACTAMENT DE RESULTATS
TAULA 1:
Sense so anterior (1a prova) Amb so anterior (2a prova)
Errors Persones Errors Persones
Quatre 0
Quatre 0
Tres 0
Dos 0
Un 0
Zero 0
Tres 10
Quatre 4
Tres 2
Dos 0
Un 4
Zero 0
Dos 27
Quatre 2
Tres 6
Dos 17
Un 2
Zero 0
Un 33
Quatre 3
Tres 15
Dos 13
Un 2
Zero 0
Zero 30
Quatre 9
Tres 9
Dos 8
Un 4
Zero 0

En la taula 1 es pot observar detalladament i de manera ordenada els resultats. Es veu
el nombre de persones que han fet 0, 1, 2, 3 o 4 errors en la primera prova i a partir
daqu quantes persones han fet 0, 1, 2, 3 o 4 errors en la segona prova.





14

TAULA 2:

Menys errors en la 2a
prova
Els mateix nombre
derrors en les dues
proves
Ms errors en la 2a
prova
Alumnes 6 21 73

GRFIC 1:

En la taula 2 i en el grfic 1 es veu el total de persones que han fet menys errors en la
segona prova que en la primera, els que ho han fet igual i els que, en la segona prova,
han fet ms errors.










6%
21%
73%
Comparaci de les dues proves
Millor en la 2a prova
Igual en les dues proves
Pitjor en la 2a prova
15

TAULA 3:
Errors
Nombre de persones a
la
1a prova 2a prova
Zero 30 0
Un 33 12
Dos 27 38
Tres 10 32
Quatre 0 18

GRFIC 2:

En la taula 3 i en el grfic 2 es pot comparar el nombre de persones que han fet 0, 1, 2,
3 o 4 errors en la primera i en la segona prova, respectivament.







0
5
10
15
20
25
30
35
40
Zero Un Dos Tres Quatre
N
o
m
b
r
e

d
e

p
e
r
s
o
n
e
s
Nombre d'errors
Comparaci dels errors en les dues
proves
Nombre de persones a la
1a prova
Nombre de persones a la
2a prova
16

CONCLUSI
Desprs dhaver recollit totes les dades i dhaver analitzat els resultats, hem comprovat
que la nostra hiptesi era certa. La majoria de les persones han localitzat el so de 45db
ms vegades al no haver escoltat prviament el so de 95db. Per tant, desprs dhaver-
lo escoltat, loda ha quedat endormiscada durant un perode curt de temps i aix ha
dificultat la localitzaci del so de 45db.
Com s desperar hi ha hagut algunes excepcions, en les quals els so de 45db sha
localitzat ms cops al haver escoltat abans el so de 95db. La ra per la qual aix ha
passat la desconeixem per aquestes excepcions sn insignificants en comparaci als
altres casos.
Tamb hi ha hagut un percentatge de gent al qual escoltar el so de 95db no ha influt
en la localitzaci del so de 45db, s a dir, han obtingut els mateixos resultats en
ambdues ocasions.
Aix es pot veure clarament en les taules 1, 2 i 3 i els grfics 1 i 2 que es poden
observar en lapartat anterior.
VALORACI PERSONAL
Aquest treball ens ha aportat grans coneixements i ha suposat una gran experincia.
Hem aprs com sha de fer un treball de recerca, tota la feina que aix comporta i
lorganitzaci que hi ha darrere. Sens han ensenyat moltes tcniques de treball que
ben segur que utilitzarem i ens ajudaran en treballs posteriors. Hem aprs a recollir
dades prpies i analitzar-les per poder-ne extreure unes conclusions.
AGRAMENTS
Volem agrair al Josep Jov i al Manel Belmonte per haver-nos ajudat i guiat durant tot
el temps que hem estat realitzant el treball.
Al Llus Nez per haver-nos facilitat el sonmetre que vam necessitar per a mesurar el
soroll ambient de la sala on hem fet les proves.
Al Llus Garca Leiva, per haver-nos ensenyat el funcionament de lExcel que hem
utilitzat per les taules i els grfics.
A lequip directiu de lescola Vedruna Immaculada per haver-nos deixat les
installacions on hem realitzat les proves.
A tots els alumnes que han participat en les nostres proves i ens han ajudat a fer el
treball ja que sense ells no podrem haver obtingut uns resultats i una conclusi.

17

WEBGRAFIA
(06/11/2013)
http://coleccion.educ.ar/coleccion/CD13/contenidos/materiales/archivos/sonido.pdf
(20-11-13) Estat de la qesti:
http://www.nuevaempresa.com/peligros-del-ruido/
(27-11-13) Fonaments terics:
https://sites.google.com/a/xtec.cat/totcos/el-sentit-l-audicio-i-l-equilibri
27-11-13 Fonaments terics: http://www.xtec.cat/~sgirones/elso/el_so.htm
(29-11-13) Fonaments terics:
http://www.edu365.cat/aulanet/comsoc/treballsrecerca/treballs_03_04/treb_publicats/co
nta_acustica/el%20so%20i%20el%20soroll.pdf
http://www.xtec.cat/serveis/crp/b7990112/copma13/acustica.htm#M
http://www.xtec.cat/~cllombar/sentim/sentim.htm
http://ca.wikipedia.org/wiki/Intensitat_sonora













18

ANNEXOS
RECOLLIDA DE DADES
Alumnes
Localitzaci del so
Sense so anterior Amb so anterior
1r 2n 3r 4t 1r 2n 3r 4t
1 s s no s no no s s
2 s s no no no no no no
3 s s s s s no s no
4 s no no s no s no s
5 s no s s s no no no
6 s s no no no no s s
7 s s s s no no no no
8 no s s s no s no no
9 no s no s s s no no
10 s s s s no no s no
11 s no no no no no no no
12 no no s s s no s no
13 s s s s no no no no
14 s s s s no no s s
15 no s no s no no s s
16 s s s s s s no s
17 s s s no s s no no
18 s s s s no s s no
19 no no s s s s no s
20 s s s s no s no no
21 s no no s s no no s
22 s s no no no s s no
23 no s s s s no no no
24 no no s s no s no no
25 no no no s s s no s
26 s s s no no no no no
27 s s s no s no no s
28 no s s s no s no s
29 s s no s s no no no
30 s no no no no no no no
31 s no s s no no s s
32 s s s s s no no no
33 s no no s no s no no
34
s s s no s no s no
35 s s no s no no no s
36 s no s s no s no no
37 s s s s s no s no
38 no s no no s no no no
19

39 s s s s s no no no
40 no no s s no s no s
41 s s s s no no no no
42 no s s s s s no s
43 s s no no s no no no
44 s no s s no s s no
45 s s s s no no no no
46 no no s s no s s no
47 s no s s no no no no
48 s no s s no s no no
49 s s no no s no no no
50 s s s s no no s no
51 s s s s s s no s
52 s s s s s no no s
53 s s s s no no no s
54 no s s no s no no no
55 s s s s no no no no
56 s s no no no no s s
57 s no no s s no s s
58 s s s no no no s s
59 s s s s s s no s
60 s no s s no no s no
61 s s s no no no s no
62 s s s s no no no no
63 s s s s s no no s
64 s s s no no no s no
65 s s s no no s s s
66 s s no no s s no no
67 s s s no s s no no
68 s no no no no no no no
69 no s s s s no no no
70 s s s no no no no no
71 s s no no no s no s
72 no s no no no no no no
73 s s no s no s no no
74 s s s s s no no s
75 s s s s s s s no
76 s s no s no no s s
77 s no no s no no s no
78 s s no s s s no no
79 no s no no s no s s
80 s s s s no no no no
81 s s s s s s no no
82 s no no s no s s no
83 no s s no no no no no
20

84 s s s s s s no s
85 s no s s s s no no
86 s s s s no no no no
87 s no no no s s s no
88 s s s no no no no s
89 no s no s no s s no
90 no s no no s no s s
91 s no no s s no no s
92 s no no s no no s s
93 s s s s no no no s
94 s no no no no no no s
95 s s s no s no no no
96 s s s s no no no no
97 s s no s s no no s
98 no s s no s s no no
99 s s s s no no s no
100 s s no s no s no no