Què és fer pedagogia?

Trilla, J, Hacer pedagogía hoy. Ruiz Berrio,  Pedagogía y

educación ante el siglo XXI, UCM, 2005
 
 Brezinka, W, Sobre las esperanzas del educador y la
imperfección de la pedagogía, Revista Española de
Pedagogía, No 223, (2002). 
 
Guida Al·lès
 
Origen històric de

1
les Ciències de
l’Educació
S. XVIII. Il·lustració=
Ciència de l’educació=
propagar el saber
racional, millorar la
moral + escolaritat
obligatòria (Brezinka)
 

Alvin Toffler: Revolució

industrial
2
Situació actual

¿Podría decirse que la

Pedagogía sigue
sirviendo todavía a los
pedagogos teóricos
pero no a los prácticos?
(Brezinka, Trilla)
 
3
Què és fer
pedagogia?

Comprometerse no sólo
con el conocimiento sino
sobre todo con la acción…
No sólo conocer sinó
conocer para actuar
(Trilla)
 
 Propostes. Com

4
fer pedagogia
avui?

Brezinka +
Jaume
Trilla
 
Origen històric de

1
les Ciències de
l’Educació
S. XVIII. Il·lustració=
Ciència de l’educació=
propagar el saber
racional, millorar la
moral + escolaritat
obligatòria (Brezinka)
 

Alvin Toffler: Revolució

industrial
Al principi, la teoria de l´educació (ciència de l’educació) =
finalitat pràctica
(útil per educar i ensenyar. El seu valor científic està en
la seva aplicabilitat)
1805. Imperi Austíac. Primeres càtedres de Pedagogia.

Brezinka, pàg 400.

Comenio (1657)

Un método
seguro para el
arte de enseñar
adecuadamente
todo a todas las
personas de un
modo tal que el
éxito no pudiera
faltar.
mp3
Helvetius (1774)

Para hacerse feliz

y competente no
tiene más que
perfeccionarse en
la Ciencia de la
Educación

Brezinka, pàg 402

 S. XX. Tractament
empíric
Pedagogia descriptiva
Pedagogia experimental
Pedagogia empírica

Sabers colaterals (Psicologia aprenentatge, social…)

Conseqüències:
Els mestres han d´aprendre més del
que necessiten
No es valora el saber pràctic
Saber científic fragmentat, imprecís,
incomplet per entendre el ser humà
 S’imposa una pedagogia científica

Ciència de l’educació
Pedagogs= diagnosticar, pronosticar
i curar
com a metges

La pedagogia és igual que la medicina una ciència i un art

que es fonamenta en la praxis.

W. A. Lay, 1912

Brezinka, pàg 403

Altes expectatives
+
Realitat
=
Frustració
Pedagogia acadèmica, erudita però poc pràctica

Brezinka, pàg 402.

2
Situació actual

¿Podría decirse que la

Pedagogía sigue
sirviendo todavía a los
pedagogos teóricos
pero no a los prácticos?
(Brezinka, Trilla)
 
A. Conèixer a partir
de la pràctica
B. En contacte amb
la pràctica
C. S’alimenta
d’altres discursos
1. Disminució confiança en la utilitat pràctica de la
pedagogia. Llibres pràctics escrits per altres especialistes
(Trilla)

1. Disminució de capacitat dels pedagogs teòrics per aportar

als educadors un saber pràctic i aplicable (Brezinka)

1. Disminució apreciació valor científic de la pedagogia

(Brézinka)

No ha donat resposta a les expectatives creades

Corregir falses expectatives i

basar-les en bons coneixements
Brezinka
3
Què és fer
pedagogia?

Comprometerse no sólo
con el conocimiento sino
sobre todo con la acción…
No sólo conocer sinó
conocer para actuar
(Trilla)
 
Si educar és preparar per
viure
El saber científico no es
suficiente para educar.
Se
requiere....... 
(Brézinka, pàg 409)
 
En una época de pluralismo de valores y de nihilismo, prescindir
de juicios de valor y establecer una neutralidad axiológica no
ayudaría a nadie….

Ninguna vida humana

se halla libre de
valores ni tampoco la
educación ….
Quien pretenda dar una ayuda educativa ha de exponerse en
materia moral y cosmovisional, cosa que no podrá ser sin que
una Ilustración
surjan conflictos…. Propongo
moderada, sin ilusiones y sin una
resignación pesimista.
Brezinka, pàg 410.
4
Com fer
pedagogia avui?

Jaume
Trilla
 
Alerta amb els
paradigmes.

Paradigmes Kuhn no s´adapten a pedagogia.

Els de Habermas tampoc (positivista, interpretatiu, crític).
Pedagogia és alhora tecnològica, interpretativa i crítica.
La pedagogia és una
disciplina promíscua.

No es casa amb ningú però alterna amb tothom

Alerta amb l’erudició.

Allò que s´ha de saber es com ensenyar ( E. Ch. Trapp ,

1779-1783)
Quan l´educador té massa coneixements pateix una modificació
del seu destí d’educar.

Goethe. Sólo en la limitación se consigue algo. El

saber bien y realizar bien una cosa da una formación mayor que el
aprender ciento pero sólo a medias.

Brezinka
Avui la investigació en cienciès de l´educació
un camp sense
és
coordinació teòrica.
És urgent rehabilitar la pedagogia pràctica.

Brezinka
La pràctica educativa
ha de ser l’origen i el
destí de la
investigació
 Ni pessimistes ni
il·luminats
Pessimistes pedagògics:
• Fatalisme (calvinisme)
•Biologisme (cárrega genètica)
•Sociologisme

Optimistes:
• Perspectiva individual. Som educables. Requisit per plenitud.
•Perspectiva social. Motor transformació social

CONCLUSIÓ: Optimistes però no

il·lusos.
Rehabilita
r els bons
models
Padre Manjón
Makarenko
Montessori
Freinet
Milani
Neill

No desperdicir el
bon coneixement
(Dewey)
 Recuperar
perspectives globals.

Sabem més però hem perdut mirada global sobre el procés, l´acció
i les institucions (Montessorim Manjón, Ferrer i Guàrdia, Decroly,
Freinet o Neill, Milani)
Freinet
. Por
una
escuel
a del
pueblo