UD Els Hàbits

Taller multidisciplinari de larea Coneixement de
si mateix i autonomia personal Gr. 3T

Index
1. Descripcio 1-2
2. Contextualitzacio 2-4
3. Objectius didactics
Generals 4-5
Especifics 5-7
4. Continguts disciplinaris 7-8
5. Competencies basiques 8-10
6. Interdisciplinarietat 10-11
7. Transversalitat 11-12
8. Metodologia densenyament 12-13
9. Temporalitzacio 14-15
10. Desenvolupament de les
sessions 15-42
11. Avaluacio 43
12. Possibles adaptacions
curriculars 44-45
13. Recursos en linea i referencies
bibliografiques 46

1
1. Descripci
La segent unitat didctica tracta sobre Els hbits. Hem triat aquest tema perqu
considerem que s molt important en aquesta etapa, ja que al estar dirigida a xiquets
de tres anys s linici dun nou perode de vida en societat i, per tant, han destablir
una srie dhbits per tal dafavorir la convivncia i potenciar lautonomia personal.

Entenem per hbit la manera dadquirir per repetici actes iguals que es consoliden
per la llarga i constant prctica d'un mateix exercici, s a dir, sn pautes de
comportament que ajuden als infants a estructurar-se, a orientar-se i a formar-se
millor.

Lobjectiu que es persegueix s que el xiquet puga aconseguir la seua autonomia en els
hbits. Encara que al llarg de lEducaci Infantil es treballaran ms hbits, en aquest
perode ens centrarem en el segents: lalimentaci, la higiene, lordre, la convivncia i
el respecte del medi ambient; ja que sn la base per a treballar la resta.

Per a dur a terme aquesta tasca, s necessria l'ajuda contnua del mestre/a en
collaboraci amb les famlies, ja que shan de treballar a casa i a lescola per tal de
donar pautes coherents i comuns, evitant aix crear confusions i inseguretats a linfant.
Per a reforar aquests hbits, proposarem activitats relacionades amb cadascun
d'aquests aspectes, tenint en compte la seua edat, les seues habilitats i el seu grau
d'autonomia.

Si eduquem en autonomia els alumnes adquiriran seguretat, seran conscients de les
seues capacitats, tindran confiana en si mateixos i sabran que confiem amb ells. El
desenvolupament dels hbits d'autonomia personal incideix en les actituds, la
personalitat, les habilitats i tamb en el desenvolupament de l'autoestima i la
socialitzaci.

2
Dacord amb aquest plantejament, a continuaci desenvoluparem una srie de
sessions per treballar cada un dels hbits que els infants han danar adquirint al llarg
del segon cicle de lEducaci Infantil.

2. Contextualitzaci
Lescola El Castell es troba a la localitat dAlmoines. Aquest s un municipi de 2500
habitants, situat a la comarca valenciana de La Safor. Aquest terme municipal afronta,
per tramuntana amb el Real i Gandia, per llevant amb Bellreguard i Rafelcofer, pel
migdia amb el terme de Beniarj, i per la banda de ponent, amb el riu dAlcoi, que fa
de fita territorial amb el Real de Gandia.

En quant a les dades del centre, hem de dir que el CEIP El Castell est ubicat al Carrer
Enric Valor, 02, dAlmoines (Valncia), concretament a lextrem sud-oest del poble,
junt al poliesportiu, ledifici de lanterior escola i lescoleta municipal. s lnic centre
que hi ha a la poblaci.

Pel que fa a la infraestructura del centre, cal dir que aquest comen a funcionar a
ledifici actual el curs 2004-2005, ja que abans estava localitzat en un altre edifici.
Consta de tres unitats dEducaci Infantil, set de Primria, una dEducaci musical, una
dangls, una dEducaci fsica i una de Pedagogia Teraputica. A ms, compta amb
tres patis (un dinfantil inutilitzat i el de primria dividit en dos, una part per a infantil i
una altra per a primria), un mini trinquet, un hortet, una zona destinada a les
diferents vegetacions que es troben en la zona (marjal, bosc i plantes aromtiques), un
laberint fet amb arbres i un hivernacle.

En quant a lestructura organitzativa del centre trobem la segent: un equip directiu
format pel director, la vice-directora (que encara que no est en aquest crrec de
forma oficial, el centre sempre ha volgut comptar amb aquesta figura per tal de poder
organitzar millor el centre i repartir de forma ms eficient les tasques), la cap destudis

3
i la secretria; els especialistes del centre, que sn la mestra dangls, el deducaci
fsica, la de msica, la de religi, la de pedagogia teraputica, la educadora, la
psicloga i la daudici i llenguatge; i els docents de cada curs (4 mestres a infantil, una
mestra de suport a infantil i 6 mestres a primria).

Lescola El Castell s una escola pblica valenciana, pluralista, oberta, participativa i
democrtica. Des de lEducaci Infantil es pretn fomentar continguts de leducaci
fsica i musical, laprenentatge en la utilitzaci de les tecnologies de la informaci i
comunicaci (informtica), lautonomia personal dels xiquets i lensenyament en tres
llenges: el valenci, el castell i langls. Tamb consideren fonamental leducaci en
valors coeducatius, ecolgics, de respecte i de solidaritat i ofereixen una atenci
individualitzada amb un Servei Permanent de Suport i un Gabinet Psicopedaggic, de
logopdia i de compensatria.

A ms, cal comentar lambient sociocultural del centre i, per tant, dels seus alumnes.
Hem de dir que el centre realitza enquestes annimes a principi de curs tant als pares
com als alumnes per tal de conixer aspectes com: ledat de les famlies, la
procedncia, la situaci laboral, la situaci lingstica, la situaci econmica, les
caracterstiques de les vivendes, les caracterstiques familiars, les relacions amb
lescola i les possibles suggerncies que sels ocrreguen. Concretament a lescola
dAlmoines podem observar que predominen les famlies on els pares tenen entre 31 i
35 anys i sn procedents del propi poble, encara que tamb hi ha dels voltants de la
comarca, en la seua gran majoria i amb una situaci laboral activa. No obstant, degut a
la situaci econmica i laboral que estem vivint, no es destranyar trobar-nos amb
moltes famlies on la situaci datur afecta a almenys un membre de la famlia. A ms,
gran part de les famlies parlen i llegeixen a casa el valenci (84%), la qual cosa facilita
la comunicaci de famlia amb escola i a linrevs. No obstant a lescola es troben amb
alumnes de procedncia rab, que al no comptar el centre amb cap programa ni amb
personal especialitzat per a tractar amb aquesta situaci dincomprensi o dificultat
lingstica, els professors i els especialistes es veuen amb dificultats a lhora de
comunicar-se amb aquests alumnes i famlies.

4
Concretament, en aquest centre, trobem quatre aules dEducaci Infantil, una per a 3
anys, dues per a 4 anys i la classe de 5 anys. Aquestes aules es troben en la planta
baixa del centre, unes al costat de les altres, i comunicades per un mateix corredor que
dna, per una part a lentrada de la unitat dinfantil i per laltra part al vestidor de
lescola.

Pel que fa a laula en la que ens basem, hem de dir que compta amb 23 xiquets i
xiquetes (16 xiquetes i 7 xiquets). Aquests passen la major part del dia a lassemblea, ja
que aix pretenem que es creen nexes afectius, socials i cooperatius i fomentar
ladquisici de coneixements a travs del llenguatge oral (el coneixement previ, contes,
dubtes, nova informaci...) i lobservaci i prctica directa amb objectes externs de
lescola aportats pels alumnes o per la mestra i amb els diversos racons.

3. Objectius didctics
A la Unitat Didctica es treballen els segents objectius de lrea de Coneixement de
si mateix i autonomia personal del DECRET 38/2008, de 28 de mar, del Consell, pel
qual sestableix el currculum del segon cicle de lEducaci Infantil a la Comunitat
Valenciana:
GENERALS
1. Conixer el propi cos i les seues possibilitats dacci, adquirint de manera
progressiva una precisi ms gran en els gestos i moviments.
2. Descobrir i utilitzar les prpies possibilitats motrius, sensitives i expressives,
adoptant postures i actituds adequades a les diverses activitats que exercix en la seua
vida quotidiana.
3. Adquirir progressivament autoconfiana i una imatge ajustada i positiva de si mateix
i identificar les seues caracterstiques i qualitats personals.

5
4. Respectar les caracterstiques i qualitats de les altres persones, acceptant i valorant
la varietat de sexes, tnies, creences o qualsevol altre tret diferenciador.
5. Adquirir coordinaci i control dinmic en el joc, en lexecuci de tasques de la vida
quotidiana i en les activitats en qu haja dusar objectes amb precisi, dacord amb el
seu desenrotllament evolutiu.
6. Conixer, manifestar i explicitar els propis sentiments, les emocions i les necessitats,
i respectar els dels altres.
7. Adquirir una progressiva autonomia en les seues activitats habituals.
8. Adquirir hbits relacionats amb el benestar, la seguretat personal, la higiene i la
salut, aix com dorde, constncia i organitzaci relacionats amb les diverses tasques.
9. Prendre la iniciativa, planificar i seqenciar la prpia acci per a resoldre tasques
senzilles i problemes de la vida quotidiana, reconeixent els seus lmits i possibilitats, i
buscant la collaboraci necessria.
10. Desenrotllar actituds i hbits de collaboraci i ajuda articulant el seu propi
comportament amb les necessitats, demandes, requeriments i explicacions dels altres.

ESPECFICS
Alimentaci:
Sensibilitzar l'alumnat sobre la importncia d'una alimentaci equilibrada i
la relaci entre aquesta i l'estat de salut .
Traslladar a les famlies la importncia duna alimentaci saludable i tamb
la de la seva collaboraci.
Assabentar de la rellevncia que t l'alimentaci per a un bon
desenvolupament fsic, psquic i social dels infants. El creixement dels nens
ser ptim si es duu a terme una dieta saludable.
Conscienciar dels efectes de desnutrici a la primera infncia de ( 0-8 ) anys
poden ser devastadors i duradors, poden impedir el desenvolupament
intellectual del nen, el rendiment escolar i debilitar la salut dels nens .

6
Conixer la importncia duna correcta higiene dels aliments i del lloc on es
menja.

Som endreats:
Fomentar hbits dordre en la vida quotidiana del xiquet.
Saber on es guarda cada objecte de laula.
Conixer els avantatges i la utilitat de tindre les coses ordenades.
Mantindre lordre a la classe i entre els objectes personals de cadasc.
Adquirir responsabilitats i compromisos per a ser encarregats de distintes
tasques.

Convivncia:
Prendre conscincia de la importncia que cadasc posseeix en els diferents
mbits de la seua vida.
Desenvolupar la capacitat per a resoldre conflictes i afrontar dificultats.
Acceptar les regles i normes per a tindre una bona convivncia.
Motivar als xiquets cap al compliment de les seues tasques.
Fomentar el valor de compartir.
Potenciar les actituds d'afecte cap als altres.

Higiene i cura personal:
Adquirir una progressiva autonomia en les seues activitats habituals.
Adquirir hbits relacionats amb el benestar, la seguretat personal, la higiene
i la salut.
Conixer les accions que afavoreixen la salut i latenci dun mateix, aix
com la seua importncia.
Desenvolupar els sentits de lolfacte i el tacte.
Aprendre a rentar-se les diverses parts del cos.

7
Reciclem i respectem el medi que ens envolta:
Desenvolupar actituds i valors de la cura i respecte envers l'entorn.
Conixer i classificar els tipus d'escombraries.
Distingir entre els diferents contenidors d'escombraries.
Fomentar el reciclatge i la reutilitzaci de materials del nostre entorn.
Conixer i utilitzar les escombraries de forma creativa i com un recurs
didctic ms.

4. Continguts disciplinaris
CONCEPTUALS:

El coneixement del propi cos i les possibilitats que aquest ens ofereix.
La identificaci i lexpressi dels sentiments i emocions prpies i dels
dems.
Normes generals de relaci de convivncia.
Latenci a lentorn i el benestar personal.

PROCEDIMENTALS:

Els hbits dalimentaci, ordre, convivncia, higiene i respecte del medi
ambient.
Exploraci i identificaci de les caracterstiques i qualitats del propi cos.
Utilitzaci de les possibilitats expressives del propi cos en situacions
diverses.
Manifestaci, regulaci i control de les necessitats bsiques en situacions
quotidianes.

8
ACTITUDINALS:

Valors com la responsabilitat, el comproms, el respecte dels dems i la cura
del material.
Capacitat per a treball en equip.
Inters cap all que saprn.
Acceptaci i valoraci positiva de la prpia identitat i de les seues
possibilitats i limitacions.
Respectar les diferncies prpies i les dels altres evitant discriminacions.
Iniciativa i autonomia en les tasques diries, en els jocs i en la resoluci de
problemes.
Valoraci del treball ben fet, reconeixement dels errors i acceptaci de les
correccions per a millorar les accions.

5. Competncies bsiques
Cal dir que les competncies bsiques:

Promouen el desenvolupament de capacitats ms que l'assimilaci de
continguts.
Tenen en compte el carcter aplicatiu dels aprenentatges per a la resoluci dels
problemes que es puguin plantejar en qualsevol situaci.
Es fonamenten en el seu carcter dinmic ja que es desenvolupen de manera
progressiva i en situacions i institucions formatives diferents.

Tenen un carcter interdisciplinari i transversal, integrant aprenentatges
procedents de diverses rees i disciplines acadmiques.

9
Sn punt de trobada entre qualitat i equitat ja que intenten garantir una
educaci que servisca de base comuna a tots els alumnes i que done una
resposta adequada a les necessitats reals de l'poca en qu vivim.
Pretenen el desenvolupament integral del nen/a, s a dir, de les seves
capacitats intellectuals, d'integraci i relaci social, afectiva i emocional.

Segons queda establert en la LOE, es tracta d'afavorir el desenvolupament inicial de
vuit competncies bsiques (autonomia i iniciativa personal, competncia en
comunicaci lingstica, competncia matemtica, competncia social i ciutadana,
competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic, tractament de la
informaci i competncia digital, competncia per aprendre a aprendre, competncia
cultural i artstica). No obstant, en aquesta unitat didctica al llarg de les diferents
activitats realitzades es treballen diverses competncies bsiques, les comentem a
continuaci:
Autonomia i iniciativa personal: es basa en el coneixement de si mateix que va
construint el xiquet/a a travs de la seva interacci amb el medi, amb els seus iguals i
amb els adults i en la seva capacitat per actuar amb iniciativa prpia .
Competncia en comunicaci lingstica: aquesta competncia est relacionada amb el
desenvolupament i s adequat de les destreses bsiques del llenguatge: escoltar,
parlar, llegir i escriure.
Competncia social i ciutadana: s'entn que la persona adquireix aquesta competncia
mitjanant el desenvolupament progressiu de les habilitats socials necessries per
relacionar-se amb els altres, d'una manera equilibrada i satisfactria, interioritzant les
pautes de comportament social que regeixen la convivncia i ajustant la seva conducta
a elles.
Competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic: pretn que els
alumnes amplien el seu coneixement de les persones, els objectes i altres elements

10
que conformen el mn que els envolta, desenvolupant les habilitats i destreses
necessries per interpretar la realitat.
Tractament de la informaci i competncia digital: fa referncia a l'inici del
desenvolupament d'habilitats per buscar, obtenir, processar i comunicar la informaci i
transformar-la en coneixement. L'ordinador, els programes multimdia i la resta dels
mitjans audiovisuals s'han convertit en un mitj ms i habitual i imprescindible dins
d'aula d'Educaci Infantil.
Competncia per aprendre a aprendre: l'adquisici d'ella, suposa una millora en la
capacitat d'aprendre de forma autnoma ja que permet recolzar-se en aprenentatges i
experincies anteriors per tal d'utilitzar i aplicar els nous coneixements i capacitats en
diferents contextos.
Competncia cultural i artstica: ha de ser entesa en el etapa d'Educaci Infantil en una
doble dimensi: en el context de l'acostament dels alumnes al mn que els envolta, i
de forma parallela, com el desenvolupament de les seves capacitats creatives.

6. Interdisciplinarietat
La interdisciplinarietat s un plantejament de la metodologia docent que es basa en la
interrelaci de les diferents disciplines que rep el xiquet. Aquesta pretn mostrar a
lalumnat el coneixement com a un conjunt, en contraposici a la divisi per matries
que parcialitza el coneixement mostrant una realitat distorsionada.
Esta metodologia adquireix especial importncia a lEducaci Infantil, on el xiquet
comena a construir el coneixement a partir de les seues primeres experincies amb
lentorn que lenvolta. Per tant, aquestes hauran de permetre-li conixer el tot per a
desprs poder conixer les parts.

11
s precisament lrea de Coneixement de si mateix i autonomia personal la que ms es
pot treballar des de les diferents matries, ja que els seus objectius estan presents en
la majoria de les activitats que es realitzen en el dia a dia de laula dEducaci Infantil.
Per tot a, hem volgut donar-li a esta unitat didctica un enfocament interdisciplinar,
de manera que a partir dels diferents hbits es treballen totes les rees de
coneixement. Considerem que els docents hem de tindre lhabilitat per a integrar els
continguts propis de letapa en els temes dinters dels xiquets, ja que creguen que
esta s la millor manera de que all que aprenen estiga relacionat amb el seu entorn i
la seua vida quotidiana i, per tant, se senten motivats per aprendre.

7. Transversalitat
Els temes transversals recullen els aspectes culturals, tics i morals que han adquirit
gran rellevncia en la nostra societat. Tenen lobjectiu de que els alumnes reflexionen i
interioritzen uns valors bsics que els permetran formar-se com a persones saludables,
ntegres i ciutadans sensibilitzats amb el seu entorn.
Per aquest motiu, s imprescindible transmetrels des de menuts, de una manera
globalitzada i complementria, de forma que impregne tota lactivitat escolar i que la
metodologia docent sinspire en lensenyament primordial daquestos valors per a
aconseguir que els xiquets i xiquetes desenvolupen actituds adequades.
En concret, els temes transversals que es treballen en esta unitat didctica sn:
- Educaci ambiental: mitjanant lhbit de respecte i cura del medi ambient,
donant especial importncia al reciclatge.
- Educaci per a la pau: mitjanant lhbit de la convivncia, on es treballen
valors com el respecte als dems, la tolerncia, la cooperaci, etc.
- Educaci del consumidor: mitjanant lhbit de respecte i cura del medi
ambient, on es promou un consum responsable dels recursos dels que
disposem.

12
- Educaci per a la igualtat doportunitats entre sexes: mitjanant la coeducaci i
el tractament igualitari de tot lalumnat.
- Educaci per a la salut: mitjanant els hbits dalimentaci i higiene, que
promouen hbits de vida saludable.
- Educaci cvica i moral: mitjanant lhbit de la convivncia, on es fa especial
incidncia als valors.

8. Metodologia densenyament
La metodologia constitux el conjunt de normes i decisions que organitzen de forma
global l'acci didctica al centre. Per aix la lnia de treball que hem considerat ms
adequada a l'hora d'elaborar la nostra unitat didctica es basa en els principis
metodolgics de l'Educaci Infantil. Estos principis sn els segents:

Globalitzaci, el xiquet de letapa infantil coneix i aprn de forma global. Per
aquest motiu realitzarem mltiples connexions entre els diferents
aprenentatges.

Aprenentatge significatiu, per a qu els nens troben sentit als seus
aprenentatges, establirem vincles substantius entre els nous continguts que
han daprendre i els que ja posseeixen en les seues estructures cognitives.

Activitat, els xiquets seran els qui experimenten, observen, investiguen... i el
mestre ser lorientador en el procs densenyament - aprenentatge, per aix
proposarem una organitzaci espacial que permetr que es desenvolupen de
forma autnoma.

13
El joc com a motor de desenvolupament, ja que aquest afavoreix lelaboraci
de les estructures de coneixements i els seus esquemes de relaci, a travs de
lactivitat ldica desenvoluparem tot el treball a laula.

Vivencial, partint de lentorn ms immediat dels alumnes i aprofitant les
situacions que es donen en la vida diria. Utilitzarem elements que capten la
atenci y que siguen prxims a ells per a vivenciar situacions (un robot, una
oruga gegant, un barret mgic) i aix tamb crear un fil conductor entre les
activitats.

Les relacions fluides i continuades amb la famlia, permetran unificar criteris i
pautes dactuaci entre els adults que intervenen directament en leducaci
dels alumnes. Perqu aquestes relacions siguen el ms naturals possible
demanarem la participaci dels pares en multitud dactivitats.

14
9. Temporalitzaci
La segent Unitat Didctica est programada per a ser portada a la prctica a partir de
la tercera setmana del curs, ja que creiem convenient deixar les dues primeres
setmanes per al perode dadaptaci dels xiquets a lescola. En el segent calendari
podem observar quin dia comena el curs i la durada de la Unitat Didctica:

Com b hem vist, la realitzarem al llarg de cinc setmanes, en cadascuna de les quals es
treballar un hbit en concret. Cada dia de la setmana es destinar un perode
aproximat dentre 45 minuts a 1 hora per a dur a terme les activitats programades,
encara que si es considera necessari es pot emprar ms temps o reprendre-ho en un
altre moment. No obstant, a no significa que una vegada acabada la setmana, es
deixe de banda lhbit treballat, sin que es planteja com a un procs daprenentatge
acumulatiu. A continuaci, hem elaborat lhorari que es seguir durant les cinc
setmanes, on podem observar que cada dilluns es realitzar una assemblea per
introduir-los lhbit que treballaran la resta de la setmana, els dimecres es far el Taller
de Contes i la resta de la setmana es duran a terme activitats sobre lhbit
corresponent.

15

10. Desenvolupament de les sessions
En aquest apartat hem fet una explicaci de les activitats que es realitzaran al llarg de
la Unitat Didctica. Estan ordenades per setmanes i hbits, i junt amb cada activitat
trobem la seua descripci, els materials i els objectius que sassoleixen mitjanant la
seua realitzaci.

Setmana 1: Lalimentaci

Per comenar amb la Unitat Didctica, treballarem lhbit de lalimentaci. Les
activitats que realitzarem al llarg daquesta setmana tractaran de fer comprendre als
nostres alumnes la importncia duna alimentaci saludable i equilibrada al mateix
temps que aprenen les propietats dels aliments. La finalitat daquestes sessions s
aconseguir que els infants interioritzen els bons hbits alimentaris per a la resta de la
seua vida, ja que si aquest repte es compleix des de ben xicotets, el ms segur s que

16
els reprodueixen quan siguen ms majors i daquesta manera potenciarem la seua
autonomia personal.

DILLUNS: Assemblea
Objectius:
Sensibilitzar l'alumnat sobre la importncia d'una alimentaci equilibrada i la
relaci entre aquesta i l'estat de salut .
desenvolupament fsic, psquic i social dels infants. El creixement dels nens ser
ptim si es duu a terme una dieta saludable.
Materials:
Diversos aliments
Pster amb la pirmide dels aliments (ANNEX 1)
Descripci de lactivitat:
Per comenar amb lassemblea daquesta setmana, la mestra collocar al centre
daquesta, una poma, brioixeria, unes safanries i una pea de carn i peix de joguet.
Com s natural, els xiquets comenaran a preguntar-se qu fan aquests aliments a la
classe, amb el que la mestra aprofitar per fer-los preguntes sobre quins aliments
coneixen, qu saben dels aliments i si saben quins shan de menjar ms a sovint i quins
no. Nosaltres com a mestres explicarem la importncia duna bona alimentaci i que
per a conixer-la tots i totes i aix crixer forts i no posar-nos malalts lestudiarem al
llarg de la setmana per a poder dur-la a terme correctament a partir daqueix moment.
Ensenyarem i explicarem tamb, la pirmide dels aliments i la importncia de beure
aigua.

17
DIMARTS: Aprenem a utilitzar el tovall
Objectius:
Traslladar a les famlies la importncia duna alimentaci saludable i tamb la
de la seva collaboraci.
Conixer la importncia duna correcta higiene dels aliments i del lloc on es
menja.
Materials:
Tovall
Prviament a aquesta sessi, en la reuni informativa del principi de curs, shaur
explicat les diferents sessions dhbits que anem a dur a terme per comptar amb la
collaboraci de les famlies. En aquest cas, en lhbit de lesmorzar, demanarem que
guarden el menjar dels seus fills en portaviandes i que els colloquen tamb un tovall
per posar el menjar al sobre quan estan esmorzant a les seues taules per evitar que
sembrute lesmorzar i la taula.
Amb aquesta sessi el que pretenem s que els xiquets tinguen cura de la higiene dels
aliments i de la neteja del lloc on mengen.
Explicarem i mostrarem als xiquets la importncia de que les mares i pares els guarden
lesmorzar en una portaviandes, per a que aix es mantinga net i no ens pugam posar
malalts.
Desprs els explicarem ls del tovall: aquest utensili serveix per a collocar el menjar
al sobre per a que no sembrute i tamb per a evitar que les molletes, plstics, etc. es
queden en la taula.
Acte seguit, mostrarem com collocar el tovall, ben estiradet davant del nostre lloc en
la taula i que quan acabem desmorzar: punteta amb punteta i punteta amb punteta,
farem un saquet per llenar les restes de lesmorzar al fem. Quan acabem amb aquesta
feina, anirem a la taula i punteta amb punteta i punteta amb punteta anirem doblant-
lo per tau de guardar-lo al saquet.

18
DIMECRES: Contem un conte!
Objectius:
Conixer la importncia duna correcta higiene dels aliments.
Materials:
Conte (ANNEX 2)
Aigua
Ganivets per a xiquets
Punxons de fusta
Fruita
Contem el conte: LA MALALTIA DE LA MALA VIDA
Fem broquetes de fruita: Per realitzar aquesta activitat agafarem unes quantes fruites
(tenint en compte si cap xiquet t allrgia a alguna delles). Amb la collaboraci dels
xiquets, rentarem i pelarem les fruites, les tallarem a trossets ms o menys de la
mateixa mida i anirem inserint cada trosset en els punxons de fusta, procurant alternar
colors i fruites, perqu resulten ms vistosos per als xiquets.

DIJOUS: Mural duna pirmide
Objectius:

19
Materials:
Pster duna pirmide alimentaria (ANNEX 1)
Paper continu blanc
Revistes de supermercats
Tisores
Pegament
Amb lajuda dun pster sobre una pirmide dels aliments, explicarem als xiquets
perqu cada aliment est situat en cada altura de la pirmide , la importncia que t
cada aliment Desprs daquesta explicaci deixarem de model el pster que hem
utilitzat prviament i repartirem les revistes, tisores i pegament per a que plenen la
pirmide que la mestra haur dibuixat en el paper continu amb els aliments que vagen
retallant.
Quan acaben de fer la pirmide dels aliments la penjaran en una paret de la classe.

DIVENDRES: Repassem la pirmide dels aliments amb un joc interactiu i fem un
men setmanal
Objectius:

20
Traslladar a les famlies la importncia duna alimentaci saludable i tamb la
de la seva collaboraci.
Materials:
Pissarra digital o ordinadors
Plantilles amb un horari setmanal de lhora de lesmorzar (ANNEX 3)
Colors
Llapis
Joc interactiu: http://argentina.aula365.com/Tutoriales/IUD2/IUD2_pres_i01.htm
Men setmanal: Reunirem als xiquets en assemblea i a partir dels coneixements
adquirits sobre la importncia duna alimentaci equilibrada i amb lajuda de la
mestra, els xiquets escolliran els aliments que creuen que haurien desmorzar, els
dibuixaran i pintaran i si algun xiquet sap escriur el nom de laliment. Com sn xiquets
de 3 anys, la mestra els ajudar en tot el que siga necessari.

Setmana 2: Som endreats

Aquesta setmana es dedicar a treballar lhbit de lordre. Totes les activitats
proposades tindran la finalitat daconseguir que els xiquets siguen cada vegada ms
endreats. Per aix, es pretn que, quan acaben de fer un joc, una tasca o qualsevol

21
altra activitat, deixen tot ordenat al seu lloc. Amb aquest plantejament no noms
volem que aquest hbit estiga present a laula, sin que es busca que els xiquets, a poc
a poc, siguen ms autnoms en el seu dia a dia.

DILLUNS: Assemblea
Objectius:
Ser conscients de la importncia de mantindre lordre al nostre voltant
Reflexionar sobre si els nostres comportaments promouen lordre..
Materials:
No s necessari cap.
A lassemblea daquesta setmana introduirem lhbit de ser endreats, per a la qual
cosa parlarem sobre la importncia de lordre i de mantindre cada cosa en el seu lloc.
Aix mateix, demanarem als xiquets que posen exemples de en quins moments i com
ordenen i guarden les coses a la classe, a casa, etc. Aprofitarem per a explicar que, a
partir dara, abans danar-sen a casa, hauran de deixar tot ordenat per tal de trobar
tots els materials en el seu lloc a lendem. A ms a ms, els explicarem que per a
mantindre la classe ordenada, hem destablir normes i encarregats per a cada tasca.

DIMARTS: A ordenar!
Objectius:
Saber on es guarda cada cosa.

22
Materials:
Joguets i materials dels racons de laula.
Canons per a arreplegar:
http://www.youtube.com/watch?v=E3N_9I-lGPg
http://www.youtube.com/watch?v=FOzoYLIhjrY
Aquest dia pel mat, quan els xiquets arriben a classe, es troben que molts dels joguets
i materials dels racons de laula estan en un munt en el mig de la classe. La mestra
explicar que per la nit ha vingut la bruixa Malapuixa i ho ha desordenat tot, quin
desastre ha organitzat! Afortunadament, com que els xiquets i xiquetes ja han aprs a
ordenar les coses, entre tots, sencarregaran darreplegar-ho tot i tornar a deixar la
classe ordenada. La mestra sencarregar de supervisar que tots participen i pot
ajudar-los fent-los preguntes com:

A qu es? On va?

La mestra pot ensenyar-los algunes canons per a arreplegar que faran que esta
activitat siga ms entretinguda i divertida per als xiquets (veure materials).

DIMECRES: Conte El robot desprogramat
Objectius:
Entendre un conte: reconixer els personatges que apareixen i els fets que
ocorren, extraure la moralitat, etc.
Aprendre la importncia de lordre en el nostre dia a dia.
Materials:
Conte: El robot desprogramat (ANNEX 4)
Dibuixos de les accions del conte

23
La segent activitat, consistir a contar un conte als xiquets per a que reflexionen
sobre la importncia de ser ordenat. A ms a ms, amb aquest conte tamb es
treballen valors com la solidaritat i la collaboraci.
El conte el narrar la mestra en lassemblea de classe. Pot ajudar-se de dibuixos que
vagen representant all que est contant de manera que els alumnes puguen seguir-lo
ms fcilment.
Una vegada acabat el conte, tots junts podran reflexionar sobre la moralitat del conte i
extraure conclusions. Algunes de les preguntes que podrem fer als xiquets sn:
- Us ha agradat el conte? Per qu?
- Vosaltres a vegades teniu lhabitaci desordenada com la tenia Carla?
- A casa, qui sencarrega darreglar els joguets quan acabeu de jugar? Els pares o
vosaltres a soles?
- Heu ents per qu s important ser ordenats?
- Quines accions se us ocorren que podreu fer per a mantindre la classe ordenada?

DIJOUS: Pictogrames per a donar ordres
Objectius:
Desenvolupar la motricitat fina mitjanant a pintura i lexpressi plstica.
Explicar als companys una opini personal i justificar-la amb arguments.
Establir normes dordre.
Materials:
Colors, retoladors, llapis, ceres, etc
Pictogrames per a acolorir (dibuixos):
ordinador, joguines, material de classe, servicis, aixeta, construccions,
disfresses, assemblea, biblioteca, trencaclosques, joc simblic (cuina, metge,
perruqueria,), plstica, cap de cua, horari, menjador, oratge, repartir els fulls,
notetes de casa, passar llista, tovalla, cistella de lesmorzar, etc.

24
Molts xiquets encara no saben qu sha de fer en cada lloc de la classe o en els racons,
on es guarden els joguets, etc. Per a treballar-lo, podem repartir una srie de dibuixos
per a qu pinten els diferents objectes que hi ha a la classe i activitats que sha de fer
en cada lloc. Podran elegir lliurement com volen decorar cada pictograma i, desprs,
quan estiguen fets, entre tots farem una posada en com on cadasc explique el seu i
conte on creu que shauria de ficar. Finalment, cada xiquet collocar el seu en el lloc
corresponent. Daquesta manera, noms a veure el dibuix, sabran qu han de fer o qu
han de ficar en cada lloc.

DIVENDRES: Jo mencarregue de
Objectius:
Sentir-se responsable.
Comprometres a ser ordenat realitzant alguna acci.
Ser capa de prendre decisions per si mateix.
Materials:
Barret mgic
Foto amb nom de tots els alumnes
El mural dels crrecs (paper continu, colors i fotos)
Desprs de tota aquesta setmana en la que hem aprs a arreplegar la classe, ens hem
adonat de que s una tasca molt laboriosa. Per aix, la mestra proposar establir
encarregats per a les diferents tasques.

Per tal de que lactivitat siga ms motivadora, la mestra pot elaborar targetes amb les
fotos i els noms dels xiquets. Els introduir en un barret mgic, que ser el que triar a
cadasc. El xiquet o xiqueta elegit, podr decidir de quina tasca vol encarregar-se. Per

25
a assegurar-se de que participen tots, la mestra no tornar a introduir els noms que ja
han eixit, de manera que al llarg del quadrimestre s establisca un torn dencarregats
que podem reflectir en un mural que elaboraran entre tots: El mural dels crrecs.

Setmana 3: Convivncia: respectar torns de paraula, compartir,
respectar als dems.

Esta setmana la dedicarem a treballar hbits de convivncia, per a aix hem plantejat
algunes activitats que durem a terme durant el perode d'una setmana i que fomenten
l'autoestima, la cooperaci, la resoluci de conflictes, l'empatia i la responsabilitat,
valors que creiem imprescindibles per a un desenrotllament harmnic de l'alumnat.

DILLUNS: Assemblea
Objectius:
Conscienciar als alumnes del compliment de les normes de convivncia per a
una bona relaci amb els altres i amb un mateix
Prendre conscincia de la importncia que cadasc posseeix en els diferents
mbits de la seua vida
Materials:
Fotografies
Cartolines
Aquesta setmana introduirem els hbits de convivncia, per a comenar ens reunirem
en lassemblea i parlarem sobre la importncia de complir les normes per a mantindre
una bona relaci amb els companys. Parlarem sobre aspectes com: el respecte als
altres, la cooperaci, el torn de paraula, lempatia. A continuaci durem a terme una
activitat la qual anteriorment haurem comentat als xiquets i requerit l'ajuda de la

26
famlia. Per aix, haurem redactat una nota informativa per mitj de la qual
demanarem als pares que collaboren amb el seu fill en l'elaboraci d'un pster de
fotos, que tenen que dur a classe per a aquesta activitat (ANNEX 5).
En primer lloc, la mestra parlar als xiquets sobre la importncia de la famlia, dels
amics, s a dir, d'estar rodejat de gent que ens vol i amb qui ho passem b. I per a que
els nostres companys coneguen un poquet de la nostra vida em portat aquestes fotos.
Primer comenar la mestra (es tracta de una cartolina en la qual apareixen diverses
fotos, en el centre una foto de la mestra i al voltant fotos de persones que estima en
diferents llocs o situacions divertides). Explicar als xiquets com s ella, que coses li
agrada fer, quan se sent trist o feli, qui sn les persones que estan al seu voltant i que
activitats realitzen junts. Sanimar als companys per a que fagen preguntes sobre el
que veuen en les fotos.
Depenent del transcurs de lactivitat, per a que no ens porte massa temps podrem
realitzar-la en dos sessions. Per a finalitzar, penjarem en un lloc visible els psters, de
manera que quan senten alguna emoci negativa, poden mirar-lo i recordar-se de
totes les persones que els volen tal com som, encara que no els isqui tot a la primera.

DIMARTS: Conec als meus companys
Objectius:
Desenvolupar un adequat coneixement i valoraci de si mateix i dels altres

Materials:
Caixa
Cartolina
Fotos

27
Ens seiem en cercle a l'estora i dediquem uns minuts per a observar com van vestits els
nostres companys. A continuaci cada xiquet ficar una pea seua de vestir (sabates,
jaqueta, mocador) en un calaix. El professor anir traguent-les duna en una, de
manera que les analitzarem per a conixer a qui pertanyen. Si no aconsegueixen
endevinar-ho, podrem donar- los pistes. Desprs recordarem coses que eixa persona
ens ha contat sobre si mateix recolzant- nos en els psters penjats a la paret.
Finalment cadascun pensar en una paraula bonica per a dir-li.

DIMECRES : Conte Compartim les nostres coses
Objectius:
Fomentar en els xiquets el valor de compartir
Aprendre a donar les grcies i a demanar les coses correctament

Materials:
Joguines

Aixecats en el rac de l'assemblea iniciem una conversa entorn al valor de
"compartir". Intentem que els xiquets reflexionen sobre aquest concepte: qui
comparteix coses amb nosaltres, que coses compartim amb els altres, com em sent
quan comparteixen coses amb mi. Ajudem aportant exemples: la meua germana
comparteix els joguets amb mi i jo amb ella, d'eixa manera ambds podem jugar amb
ms varietat de joguets. Seguidament comptem un conte que tracta d'un xiquet que
no compartia res amb els altres. Al finalitzar comentem la seua actitud i les
conseqncies que t eixe comportament. (ANNEX 6)
Finalment realitzem una activitat perqu porten a la prctica aquest concepte. Primer
els xiquets es collocaran en cercle i presentaran el seu joguet: les caracterstiques
que te i perqu els agrada. Desprs se'ls demanar que intenten canviar-los fins que

28
tots puguen jugar amb cadascun dells. Insistirem en el fet que sempre s'ha de dir "per
favor" quan demanem quelcom, i "gracies", quan rebem.
Aix tamb quan un company preste un joguet a un altre aquest haur de ficar-se al
costat per a explicar-li com sha de jugar. Al finalitzar l activitat parlarem sobre el que
ens em divertit compartint joguets.

DIJOUS: Sabem conviure?
Objectius:
Desenvolupar la capacitat per a mostrar signes dafecte
Aprendre normes de convivncia que ens faciliten la relaci amb els altres
Materials:
Illustracions dels hbits (ANNEX 7)
Msica
Amb les activitats anteriors hem pogut observar com tots tenim al nostre voltant a
gent que ens vol. Per aix, s important que cuidem les nostres relacions, comportant-
nos correctament, sent amables i mostrant actituds d'afecte. Es per aix que hem de
treballar aquests conceptes i ho farem mitjanant aquesta activitat. Comenarem
distribuint als xiquets en quatre grups, desprs els donarem dos imatges dhbits a
cadascun, les quals hauran de comentar entre ells. Seguidament, les visualitzarem en
la pantalla i es convidar al grup que t eixes imatges a qu les explique. Finalment,
tots junts realitzarem un mural on collocarem els diferents hbits.
Per a portar a la prctica alguns daquestos hbits realitzarem una activitat en la qual
utilitzarem la msica. Consisteix en formar parelles que ballen al ritme de una can,
quan aquesta pare, la mestra donar una indicaci que sha de realitzar, com pot ser :
donem un bes a les persones que porten pantalons blaus, fem una carcia als qu
tenen el monyo llarg, etc.. La caracterstica daquest ball consistir en que em de
mantenir contacte amb el nostre company mitjanant alguna part del nostre cs. Aix

29
tamb, aniran canviant de parella quan sordene i no podran ballar amb la mateixa
persona dos vegades.

DIVENDRES: Titelles Tina i Tana
Objectius:
Desenvolupar la capacitat per a resoldre conflictes i afrontar dificultats.
Fomentar la reflexi en els xiquets i la discriminaci dactituds perjudicials per a
la convivncia
Materials:
Marionetes
Palletes
Fulls amb dibuixos de Tina i Tana (ANNEX 8)
Realitzarem una representaci amb titelles on es mostraran distintes situacions
conflictives que ocorren a casa o en l'escola, com per exemple: empentar els nostres
companys quan formem la fila, no respectar el torn de paraula en la classe, cridar, no
cooperar en classe, pegar als nostres companys, etc. Una de les titelles s positiva i no
s'afona davant de les dificultats, aquesta representar formes adequades de fer les
coses. L altra titella es negativa i senfada fcilment, aquesta representar el que no
s'ha de fer. Se'ls preguntar als xiquets quina de les dos est prenent millors decisions i
per qu l'altra est triant una soluci incorrecta. S'aplaudir cada vegada que la titella
positiva realitze les coses de manera correcta i amb bon humor. Esta ajudar a l'altra
titella perqu realitze amb xit les activitats sense deixar-se portar per les seues
"males" emocions.
Al finalitzar la representaci, els xiquets confeccionaran les seues prpies titelles
perqu tamb ells puguen realitzar representacions com estes.

30

Setmana 4: Higiene i cura personal: rentar-se les mans, anar al
bany, etc

Lhbit dhigiene i cura personal s molt important en aquesta etapa. Lalumne ha
daprendre a cuidar-se per si mateix i conixer com fer-ho adequadament. Per aquest
motiu, cal incloure activitats per a treballar a lescola aquest hbit i anar
progressivament augmentat lautonomia del xiquet.
DILLUNS: Assemblea
Objectius:
Conixer les accions que afavoreixen la salut i latenci dun mateix.
Desenvolupar els sentits de lolfacte i el tacte.
Materials:
Objectes dhigiene corporal: gel, xamp, colnia, pasta de dents, tovalles,
pintes, esponges, raspalls de dents...
Explicarem als xiquets la importncia de la higiene en la vida diria i els preguntarem
per qu creuen que s important tenir hbits dhigiene, aix com qu fan ells per
estar sempre nets. Desprs de parlar sobre el tema, direm que durant aquesta
setmana anem a aprendre a rentar-nos les mans, les dents i anar al bany sols.
Per conixer els elements que formen part de la higiene i cura personal, farem un
taller de tacte i olfacte. Es posaran en diferents recipients xamp, gel, pasta de
dents, colnia... perqu els xiquets passen i els oloren. Tamb posarem tovalles,

31

DIMARTS: Ens rentem les mans

Objectius:
Adquirir una progressiva autonomia en la higiene i cura personal.
Aprendre a rentar-se les mans correctament.
Materials:
esponges i manyoples perqu les toquen i manipulen. Totes aquestes tasques es
faran amb els ulls tancats, per tal de treballar els sentits del tacte i lolfacte i que els
xiquets es familiaritzen amb els elements relacionats amb la higiene. Els
preguntarem coses com: qu sentiu quan oloreu el gel? I el xamp? Us agraden les
olors? Hi ha algun que no us agrade? etc.
Desprs, sexposaran diversos utensilis reals per al bany. En un primer moment,
deixarem que els xiquets i xiquetes toquen i experimenten un poc amb ells perqu
es familiaritzen amb els mateixos. Desprs, els preguntarem el nombre de cada un i
per a que serveix o en qu zona del cos sutilitza. Aix com preguntes relacionades
amb les sensacions que provoquen els utensilis: com s la tovalla ? s suau? s
aspra? etc.
Podem complicar lactivitat demanant tots els objectes que siguen necessaris per a
realitzar un acte en concret, com pot ser rentar-se els dents, afegint altres objectes
que no tinguen relaci amb el bany i que el xiquet haja de seleccionar els objectes
que necessita utilitzar.
http://actividadesinfantil.com/archives/6824

32
Pictogrames de diferents situacions per a rentar-se les mans.
Aquesta activitat t dues parts: primer els xiquets aprendran quan cal rentar-se les
mans i la seua importncia i, desprs, aprendran com fer-ho.
Primera part
Comenarem explicant que s molt important tenir unes mans netes. Preguntarem als
alumnes: quan hem de rentar-nos les mans? La mestra els ajudar perqu arriben les
respostes (desprs de fer diverses activitats, anar al bany, jugar, abans de menjar)
per a no agafar malalties i posar-se malalts.
Jugarem a un joc que consisteix en encertar qu situacions de les que diu la mestra, el
xiquet actua dun mode correcte o incorrecte. s necessari motivar als xiquets perqu
estiguen molt atents i, quan el xiquet ho estiga fent b, hauran de cantar la can del
s (s, s, s, a s, s, s, s aix). Quan el xiquet ho estiga fent mal, hauran de cantar la
can del no (no, no, no, a no, no, no, no s aix). La mestra pot ajudar-se de
pictogrames perqu els xiquets tinguen un suport visual i captar ms la seua atenci.
La mestra indicar que comencen a cantar desprs de preguntar: est b o est mal?
Alguns exemples sn:
- Joan es renta les mans abans de dinar: est b o est mal? Resposta: s, s, s, a s,
s, s, s aix.
- Maria est jugant amb el seu gos y no vull rentar-se les mans quan arriba la seua
mare amb el berenar: est b o est mal? Resposta: no, no, no, a no, no, no, no s
aix.
- Sara sha rentat les mans desprs danar al bany: est b o est mal? Resposta: s, s,
s, a s, s, s, s aix.
- Daniel no sha rentat les mans desprs danar al bany: est b o est mal? Resposta:

33
no, no, no, a no, no, no, no s aix.
Segona part
Una vegada la mestra ha explicat quan cal rentar-se les mans, haur de mostrar els
passos per a fer-ho. Imprimirem diverses fotografies del procs, aix els alumnes
podran visualitzar el que la mestra est explicant, de manera que es familiaritzen ms
amb aquest hbit. Al mateix temps que la mestra nombra els passos, els xiquets des
del seu lloc repetiran els gestos que faa la mestra i aix entendran millor el procs.
Aquest seria:
1) Ens arromanguem per a no mullar-nos la roba
2) Obrim laixeta i ens mullem les mans
3) Tanquem laixeta per a estalviar aigua.
4) Ens posem sab en les mans i freguem b.
5) Obrim laixeta i ens esbaldim les mans.
6) Tanquem laixeta.
7) Ens assequem les mans amb una tovalla neta.
Collocarem en classe alguna foto com la segent amb els passos, de manera que els
xiquets les puguen veure quan vulguen.

34

Desprs dhaver fet tot a, caldr anar u per un per a veure com ho fan, que no
sobliden dels passos i corregir-los si fan alguna cosa malament. Aix com reforar quan
estan fent-ho b. Al mateix temps, els posarem una can per motivar-los mentre es
renten les mans.
http://www.youtube.com/watch?v=aH2QGHG7iGo

DIMECRES: Conte: El renoc dentut
Objectius:
Conixer la importncia de cuidar les dents.
Materials:
Conte El renoc dentut (ANNEX 9)
Aquesta activitat consisteix en contar un conte sobre la importncia de rentar-se les
dents, per a conscienciar als xiquets i introduir-los en aquest hbit per millorar la seua
autonomia personal. Es posaran tots en assemblea mentres la mestra llegeix el conte,
aquesta pot ajudar-se de pictogrames o imatges per atraure latenci dels xiquets.

35
Desprs de llegir el conte la mestra far una xicoteta reflexi amb els xiquets sobre la
importncia de cuidar les dents i rentar-los diverses vegades al dia.
http://cuentosparadormir.com/infantiles/cuento/el-sapo-dentudo

DIJOUS: Em rente les dents
Objectius:
Aprendre a rentar-se les dents correctament.
Materials:
Raspalls de dents
Rentar-se les dents, com han pogut observar en el conte del dia anterior, s molt
important, especialment abans de gitar-se per evitar laparici dinfeccions i altres
problemes de salut bucal. Aprofitant el conte, el recordarem un poc fent preguntes
sobre aquest per introduir-los altra vegada en aquest hbit. Direm als alumnes que
alcen la m els que es renten les dents tots els dies, per veure si ja practiquen aquest
hbit o encara no ho fan.
La mestra far de model per explicar com realitzar el raspallat de la manera ms
correcta. Sels demanar que estiguen molt atents i que imiten a la mestra respecte al
procediment que han de seguir per a rentar-se b les dents. Haur de reforar aquest
comportament saludable i fer-les saber que el raspallat diari s tan important tant com
la forma en qu es realitza.
Els alumnes tindran un raspall de dents a laula per practicar aquest hbit saludable i

36
fer-ho correctament. Comenaran per la geniva, de dalt a baix. No sha doblidar de
rentar per darrere i utilitzar el raspall per la part que masteguem de dins a fora. Per
acabar, dir-los que han de passar el raspall per la llengua per eliminar els microbis i
esbaldir-se la boca amb aigua.

DIVENDRES: Aprenem a anar al bany
Objectius:
Aprendre a anar al bany a sol.
Materials:
En aquesta activitat sutilitzar el bany que hi ha a classe.
Aprendre a anar sol al bany s una tasca important que sha de treballar tant a laula
com a casa. A classe dedicarem un temps per explicar que hem de fer quan anem al
bany i aix poder anar sols.
Primer, els ensenyarem a llevar-se i posar-se la roba, les tcniques per a fer-ho de
manera fcil. Desprs, les ensenyem a fer pipi i caca dins del wter (s molt important
tindre un seguiment a casa) per no embrutar-nos. Les direm que una vegada hem
acabat, hem de rentar-nos ve i tirar el paper al bany, aix com estirar de la cadena.
Com hem treballat quan ens hem de rentar les mans, els recordarem que desprs
danar al bany han de rentar-se b per tenir les mans netes. Per ltim, dir que
sestabliran moments per anar al bany durant el dia, de manera que tots practiquen
aquest nou hbit.

37
Setmana 5: Reciclem i respectem el medi que ens envolta:
separaci del fem

Un altre hbit que treballarem amb els xiquets ser el reciclatge. s fonamental que ja
des de ben xicotets siguen conscients de que hem de tenir cura del medi ambient per
poder sobreviure, aleshores el que pretenem fomentar en ells s el respecte pel nostre
entorn i lhbit de reciclar tot all que estiga al nostre abast.

DILLUNS: Assemblea
Objectius:
Materials:
Fotografies
Lmines informatives
Materials de rebuig
A classe, parlem sobre la temtica que tractarem aquesta setmana: el reciclatge i la
classificaci del fem en els diferents contenidors que existeixen. Els xiquets seuran en
assemblea i expressaran les idees prvies que tenen sobre el reciclatge, els
ensenyarem lmines informatives, fotos, materials, etc. per introduir-los el tema i que
vagen familiaritzant-se amb ell.
Presentarem els diferents contenidors que existeixen i explicarem la seva utilitat,
classificarem els materials de rebuig que la mestra ha dut per ensenyar-los el
contenidor al qual aniran destinats.
Entre els contenidors trobem el de fem (gris), el de plstic (groc), el de paper (blau) i el
de vidre (verd), no obstant profunditzarem en els tres primers, ja que en lescola els

38
xiquets no poden dur vidre ni tampoc s un material que puguen utilitzar, aleshores
sobre aquest tan sols farem una petita introducci per qu el coneguen i spiguen quin
material li correspon.

DIMARTS: Elaborem el nostre mural de reciclatge!
Objectius:
Materials:
Dibuixos dels tres contenidors (paper i cartr, plstic i fem)
Materials de rebuig
Colors
Paper continu per al mural
Pegament
Amb part del material que hem recollectat tant la mestra com els alumnes elaborarem
entre tots un mural. Aquest consistir en pintar 3 contenidors (de blau, groc i gris) i els
pegarem sobre el paper continu. Desprs, situarem diferents tipus de materials de
rebuig en cada un d'ells pegant-los dalt del contenidor corresponent. s convinent que
hi haja prou material per qu tots els xiquets puguen participar almenys una vegada.
Quan el mural ja estiga acabat, el situarem en un rac de la classe per qu els nens
puguen utilitzar-lo de referncia cada vegada que hagen de dipositar el fem als
contenidors.
DIMECRES: Conte La mgia de reciclar
Objectius:

39
Materials:
Conte La mgia de reciclar (ANNEX 10)
Per realitzar aquesta activitat aprofitarem lhora de Taller de Contes per a introduir-los
una historieta sobre el reciclatge molt divertida i interessant.
Els xiquets seuran en assemblea i escoltaran el conte a mesura que van visualitzant-lo,
ja que la mestra els el mostrar per despertar ms la seua atenci. Una vegada contat
el conte, com que els xiquets ja coneixen la temtica daquest perqu han estat
estudiant lhbit de reciclar, la mestra realitzar preguntes a fi de que els xiquets
expressen el que han ents sobre la narraci.

DIJOUS: Fem la nostra prpia joguina
Objectius:
Fomentar el reciclatge i la reutilitzaci de materials del nostre entorn.
Conixer i utilitzar les escombraries de forma creativa i com un recurs didctic
ms.
Materials:
Un cartr d'ous net i buit
Pintura de dits
Ulls mbils
Botons, purpurina, gomets...
Llana
Pegament

40
Lactivitat consisteix en elaborar amb els materials de rebuig que recollectem una
joguina. Una joguina que poden realitzar els xiquets i que s molt senzilla de fer s una
eruga. Aquesta la realitzarem utilitzant oueres de cartr.
1. Repartirem un buit douera a cada alumne, i hauran de pintar-lo amb pintures de
dits de la manera que ms els agrade.
2. Una vegada secs, els decoraran utilitzant el material que ms els agrade: gomets,
purpurina, botons, etc. Ho far utilitzant barres de pegament.
3. Per ltim, les mestres farem un forat al davant i laltre al darrere del buit douera, i a
continuaci les unirem totes utilitzant un cordell de llana.
4. Quan tingam la nostra eruga feta, al primer buit douera li ficarem dos ulls. El
resultat de la nostra eruga reciclada ser similar al segent:

DIVENDRES: Joc interactiu
Objectius:
Materials:
Joc

41
Ordinador o pissarra digital
Aquesta activitat consisteix en un joc interactiu on els xiquets han de classificar el fem
en els tres contenidors (plstic, vidre i orgnics). Es pot dur a terme tant en lordinador
com en la pissarra digital ja que aix tamb fomentem ls de les TIC dintre de laula.
No obstant, el ms convinent seria que els xiquets pogueren jugar amb la pantalla
digital, ja que mentre un realitza lactivitat la resta dels companys tamb aprenen
observant i ajudant al company. La podran realitzar dun en un ja que s una activitat
molt senzilla i ja coneixen els continguts o amb lajuda de la resta de la classe en cas de
qu hi haja dificultats.
http://www-tudiscoverykids-com.discoveryisispreview.com/juegos/vamos-a-
reciclar/swf/clasifica330x250_latam.swf
DIVENDRES: Fabriquem els nostres propis contenidors per a l'aula
Objectius:
Materials:
Tres papereres (blava, gris i groga)
Cartell amb el nom del material que anir en cada paperera
Dibuixos dels diversos materials
Colors
Per a aquesta activitat agafarem papereres de diferents colors (blau, groc i gris) i entre
tots els adjudicarem un lloc en la classe. Els xiquets pintaran diversos cartells amb el
nom del material que ha danar en cada paperera, aix com dibuixos de diversos
materials perqu puguen guiar-se millor.
Desprs, collocaran els cartells sobre les papereres corresponents. A ms, al pati

42
tamb es collocaran diversos contenidors amb cartells, per seguir amb lobjectiu
daquest hbit.

TOTS ELS DIVENDRES DEL CURS: Reciclem entre tots.
Objectius:
Materials:
Bosses de fem
Aquesta s una activitat que es dur a terme cada setmana del curs. Tres xiquets de
cada classe (tant dEducaci Infantil com de Primria) seran els encarregats del
reciclatge, aleshores semportaran a les 16:30 de la vesprada les bosses de fem de la
classe i junt amb els seus pares hauran de tirar-les al contenidor corresponent. Hem
elegit tres alumnes ja que hi ha fem de tres papereres diferents, per en cas de que no
hi haja prou deixalles per a tots, tan sols seran encarregats els xiquets necessaris.

11. Avaluaci
Lavaluaci que durem a terme ser, per una banda, contnua. Es far una avaluaci
inicial del xiquet per conixer les seues capacitats i aix adequar el procs
densenyament - aprenentatge a les seues possibilitats. Mitjanant aquesta avaluaci
inicial, podrem saber com evolucionen els alumnes al conixer el que sabien al principi
i si van adquirint nous coneixement al llarg de la unitat.

43
Daltra banda, lavaluaci tamb s formativa, ja que tracta de donar la informaci
necessria sobre el procs educatiu per, si cal, reajustar els objectius, mtodes,
recursos A ms, aquesta avaluaci ser global perqu far referncia al conjunt de
capacitats del xiquet, considerant al xiquet en la seua totalitat i integrant totes les
rees dEducaci Infantil.
Lobservaci directa i sistemtica ser la tcnica principal del procs davaluaci. Es
tracta, daquesta manera, duna avaluaci individualitzada que t en compte el punt
de partida de cada alumne. Per tant, no hi ha que oblidar els processos educatius amb
els quals shan desenvolupat els aprenentatges, s a dir, es requereix tenir un registre
dels processos individuals que segueix cada alumne en cadascuna de les activitats
propostes. Aix es far a partir dun diari de classe que tindr el professor, per tal de
registrar el treball diari. Els criteris davaluaci que seguir aquest estaran ajustats a
les caracterstiques del grup dalumnes.
Per ltim, dir que tamb hi haur una avaluaci pels docents, que avaluaran el procs
densenyament - aprenentatge i la seua prpia prctica educativa, per aix millorar poc
a poc la prctica docent. Aquesta avaluaci s tan important com la que nosaltres fem
als xiquets, ja que es necessari conixer els nostres errors per tal de no cometrels en
un futur.

44
12. Possibles adaptacions curriculars

Hi ha multitud de factors tant externs com interns que creen diferncies entre els
nostres alumnes. Seguint el principi fonamental de l'escola comprensiva (una educaci
per a tots) a nosaltres com a mestres se'ns fa imprescindible adequar el procs
d'ensenyament - aprenentatge a estes diferncies.

En la nostra classe comptem amb un alumne amb Sndrome de Down, per aix a l'hora
de dur a terme les activitats, hem de tindre present el seu desenrotllament i
limitacions. En primer lloc, hem de ressaltar que el nostre alumne mostra una
maduresa i un nivell de desenrotllament psicomotor i cognitiu prou bo, en relaci als
altres xiquets sense dificultats de la seua mateixa edat cronolgica, aix mateix el seu
estat general de salut s bo, encara que hem de considerar que la funcionalitat dels
seus sentits, pot repercutir negativament en els processos d'entrada d'informaci, aix
com tamb hem de tindre en compte certes caracterstiques. Per aix realitzarem una
adaptaci curricular individualitzada, no significativa, en la que sobretot ens centrarem
en les estratgies educatives, adaptaci dels temps i elecci de les activitats, que a
continuaci exposem:

El seu inters per l'activitat a vegades est absent o es mante durant poc de temps, per
aix hem de situar l'alumne prop de nosaltres per a facilitar l'accs a la informaci i
motivar-lo amb alegria i objectes variats. Planejarem la forma en qu ell puga
intervenir en les activitats i tinga un paper principal.

En diverses ocasions no pot realitzar l'activitat tot sol, per aix moltes de les activitats
es realitzaran en parella o en grup. En altres casos on l'activitat siga ms individual, el
docent el guiar en primer moment fins que ell puga continuar a soles o designarem
un company especial perqu li acompanye i ajude.

45
Hem de seleccionar les tasques, seqenciar-les i repartir-les en el temps, per a que
puga realitzar-les correctament i no rebutge la situaci. Utilitzarem ms ajuda directa i
demostracions (modelatge) que llargues explicacions.

Pot aprendre millor quan ha obtingut xit en les activitats anteriors, per aix hem
d'oferir-li moltes oportunitats d'xit, i al final de cada activitat sempre reconixer els
seus mrits i lesfor demostrat.

46
13. Recursos en lnea i referncies
bibliogrfiques

http://www.csicsif.es/andalucia/modules/mod_ense/revista/pdf/Numero_28/GEMA_
%20URBANO%20REYES_1.pdf

http://gotitasdecristalundos.blogspot.com.es/2011/10/las-competencias-basicas-en-
educacion.html

http://poemasrimasycuentos.blogspot.com.es/2010/11/normas-de-convivencia.html

http://www.fundacioncadah.org/web/articulo/ensenar-habitos-de-autonomia.html
http://www.aytosagunto.es/repositorio/educar%20para%20la%20autonomia.pdf

http://serferpensarconviure.xucurruc.org/ca/index.html

Ihttp://www.fundacioncadah.org/web/articulo/ensenar-habitos-de-autonomia.html
http://www.aytosagunto.es/repositorio/educar%20para%20la%20autonomia.pdf

http://cp.ciudaddelaire.alcala.educa.madrid.org/pdf/FOLLETOS/02%20HABITOS%20DE
%20AUTONOMIA%20PERSONAL.pdf

http://www.guiainfantil.com/articulos/ocio/manualidades/manualidades-de-reciclaje-para-
ninos-con-hueveras/

HERNNDEZ, Fernando. Los proyectos de trabajo, Mapa para navegantes en mares de
incertidumbre. (Article)

SOL, Isabel. HUGUET, Teresa. BASSEDAS, Eullia. Aprendre i ensenyar a leducaci
infantil

Annex 1
LA PIRMIDE DELS ALIMENTS

Annex 2
LA MALALTIA DE LA MALA VIDA
Fa molts, molts anys, totes les persones estaven fortes i sanes. Feien menjars molt
variats, i els encantava la fruita, les verdures i el peix; diriament feien exercici i
gaudien de valent saltant i jugant. La terra era el lloc ms sa que es podia imaginar, i es
notava en la vida de la gent i dels nens, que estaven plenes d'alegria i bon humor.
Tot all s'enfadava terriblement a les bruixes negres, que noms pensaven en fer el
mal i fastiguejar a tothom.
La pitjor de totes les bruixes, la malvada Caramala, va tenir la ms terrible de les idees:
entre totes unirien els seus poders per inventar una poci que tragus les ganes de
viure tan alegrement .
Totes les bruixes es van ajuntar al bosc dels pantans i van collaborar per fer aquell
maligne encanteri. I era tan poders i necessitaven tanta energia per fer-ho, que quan
una de les bruixes es va equivocar en una sola paraula, hi va haver una explosi tan
gran que va fer desaparixer el bosc sencer.
L'explosi va convertir a totes aquelles malignes bruixes en ssers tan petits i
minsculs com un microbi, deixant atrapades en el lquid verd d'un petit pot de vidre
que va quedar perdut entre els pantans.
All van estar tancades durant centenars d'anys, fins que un nen va trobar el pot amb
la poci, i creient que es tractava d'un refresc, se la va beure sencera. Les
microscpiques i malvades bruixes van aprofitar l'ocasi i encara que eren tan petites
que no podien fer cap mal, aviat van aprendre a canviar els gustos del nen per
perjudica .
En pocs dies, els seus pessics en la llengua i la boca van aconseguir que el nen ja no
voldria menjar les bones verdures, la fruita o el peix, i que noms sents ganes de
menjar gelats, pizzes, hamburgueses i llaminadures. I els mossegadetes a tot el cos van
aconseguir que deixs de semblar divertidssim crrer i jugar amb els amics pel camp i
noms sents que totes aquelles coses li cansaven, aix que preferia quedar-se a casa
assegut o estira .
Aix la seva vida es va anar fent ms avorrida, va comenar a sentir-se malalt, i poc
desprs ja no tenia illusi per res, la maligna poci havia funcionat! I el pitjor de tot,
les bruixes van aprendre a saltar d'una persona a una altra, com els virus, i van
aconseguir que el malvat efecte de la poci es converts en la ms contagiosa de les
malaltia, la de la mala vida.
Va haver de passar algun temps perqu el metge Saludakis, ajudat del seu microscopi,
descobrs les bruixetes que causaven la malaltia.
No hi va haver vacuna ni xarop que pogus acabar amb elles, per el bon doctor va
descobrir que les bruixetes no suportaven l'alegria i el bon humor, i que precisament la
millor cura era esforar-se a tenir una vida molt sana, alegre i feli.
En una persona sana, les bruixes aprofitaven qualsevol esternut per fugir a tota
velocitat.
Des de llavors, les seves millors receptes no eren pastilles ni injeccions, sin una
miqueta d'esfor per menjar verdures, fruites i peixos, i per fer una mica d'exercici. I
quants passaven per la seva consulta i li feien cas, acabaven curant totalment de la
malaltia de la mala vida.

Annex 3

Annex 4
EL ROBOT DESPROGRAMAT
Hi havia una vegada una xiqueta anomenada Carla que vivia en una preciosa casa del
futur amb tot el que volia. Encara que no ajudava molt a casa, es va posar
contentssima quan els seus pares van comprar un robot majordom ltim model. Des
d'aquell moment, anava a encarregar-se de fer-ho tot: cuinar, netejar, planxar, i
sobretot, arreplegar la roba i la seua habitaci, que era el que menys li agradava a
Carla. Aix que aquell primer dia, Carla va deixar la seua habitaci feta un desastre,
noms per a alar-se l'endem i comprovar que tot estava perfectament net i en el seu
lloc.
De fet, estava "massa" ordenat, perqu no era capa de trobar la seua samarreta
favorita, ni el seu millor joguet. Per molt que els va buscar, no els va trobar per cap
lloc. A mesura que passaven els dies, va anar ocorrent el mateix amb moltes altres
coses que desapareixien. Aix que va comenar a sospitar del seu brillant robot
majordom. Va preparar tot un pla d'espionatge, i va seguir al robot per tot arreu, fins
que el va pillar in fraganti, agafant un dels seus joguets del sl i guardant-sel.
La xiqueta va anar corrent a explicar als seus pares tot el que havia ocorregut:
Carla: Mare, aquest robot est trencat i malament programat. Per favor, canvieu-lo!
Mare: De cap manera Carla, a s impossible. Estem encantats amb el majordom, que
a ms cuina divinament i ens deixa la casa perfecta tots els dies.
Aix que Carla va haver de comenar a aconseguir proves i prendre fotos d'amagat.
Contnuament insistia als seus pares sobre el "lladre" que s'amagava sota aquell
amable i simptic robot, per molt que cuinara millor que l'via. Per ells no prestaven
atenci a les seues queixes.
Un dia, el robot va sentir les seues protestes, i es va acostar a ella per a retornar-li un
dels seus joguets i una mica de roba.
Robot: Ho sent, xiqueta. No sabia que a et molestava- va dir amb la seua metllica
veu.
Carla: Com no va a molestar-me! Portes setmanes robant-me coses!
El robot va contestar amb cert aire orgulls:
Robot: Perd, ho feia perqu creia que no t'agradaven, i que per a les tractaves tan
malament i les tenies pel sl. Jo estic programat per a arreplegar tot el que puga servir,
i a les nits ho envie a llocs on una altra gent puga donar-los bon s. Sc un robot de
eficincia mxima, no ho sabies?
Llavors Carla sen va adonar del seu comportament inadequat i va comenar a sentir-se
avergonyida. Portava tota la vida tractant les coses com si no serviren per res, sense
cura cap, quan era veritat que molta gent estaria encantada de tractar-les amb tota la
cura del mn i, a ms ams, faria un bon s delles. Per aquest motiu, va comprendre
que el seu robot no estava trencat ni desprogramat, sin que estava veritablement ben
programat! I, per tant, el que havia de reprogramar-se era ella canviant la seua actitud
front a les coses que tenia.
Des daquell dia, va decidir convertir-se ella mateix en una "xiqueta d'eficincia
mxima" i va posar vertadera cura a tractar b les seues coses, tenir-les ordenades i no
tenir ms de les necessries. I sovint comprava coses noves per a acompanyar al seu
bon amic el robot a visitar i ajudar a aquelles altres persones.

Annex 5

NOM: Nicolau Lloris Forner
DATA: ________________

Estimats pares, vos escric esta carta amb motiu de la realitzaci duna activitat en la que es
precisa de la vostra collaboraci. Es tracta de que els xiquets es presenten als altres
companys, mitjanant fotos. Necessitarem que cada xiquet porte amb una cartolina
diverses fotos pegades: una dell mateix collocada al centre, i les altres 4, opcionals (
poden ser situacions divertides, persones del seu entorn mes prxim, etc.). Aquest
poster de fotos hauran de dur-lo a classe el dia________, que es realitzar lactivitat.

Els meus cordials agraments i salutacions:

_____________________________

Annex 6

EL PRNCEP QUE NO VOLIA COMPARTIR

Hi havia una vegada un xicotet prncep acostumat a tindre quant volia. Tan capritxs era
que no permetia que ning tinguera un joguet si no ho tenia ell primer. Aix que qualsevol
xiquet que volguera un joguet nou en aquell pas, havia de comprar-ho dos vegades, per a
poder entregar-li un al prncep. Un cert dia va arribar a aquell pas un misteris jogueter,
capa d'inventar els ms meravellosos joguets. Tant li van agradar al prncep les seues
creacions, que li va invitar a passar tot un any en el castell, prometent-li grans riqueses, si a
canvi creava un joguet nou per a ell cada dia. El jogueter noms va posar una condici: Els
meus joguets sn especials, i necessiten que el seu amo jugue amb ells - va dir - Podrs
dedicar una estoneta al dia a cada un?"
Clar que s! - va respondre impacient el xicotet prncep- El far encantat. I des d'aquell
moment el prncep va rebre tots els matins un nou joguet. Cada dia pareixia que no podria
haver-hi un joguet millor, i cada dia el jogueter entregava un que superava tots els
anteriors. El prncep pareixia feli. Per la collecci de joguets anava creixent, i al cap
d'unes setmanes, eren massa com per a poder jugar amb tots ells cada dia. Aix que un dia
el prncep va apartar alguns joguets, pensant que el jogueter no es donaria compte. No
obstant aix, quan va arribar la nit el xiquet es disposava a gitar-se, els joguets apartats van
formar una fila front a ell i un a un li van exigir la seua estoneta diria de joc. Atesos els
joguets, fins ben passada la mitjanit no va poder anar-sen a dormir.
L'endem, cansat per l'esfor, el prncep va dormir fins molt tard, per en les poques hores
que li quedaven al dia va haver de descobrir un nou joguet i jugar un estoneta amb tots els
altres. Novament va acabar tardssim, i tan cansat que a penes podia deixar de badallar.
Cada dia era encara un poquet pitjor que l'anterior. El mateix temps, per un joguet ms.
Esgotat i endormiscat, el prncep a penes podia gaudir del joc. I a ms, els joguets estaven
cada vegada ms enfadats i furiosos, perqu l'estoneta que dedicava a cada un comenava
a ser ridcula.
En unes setmanes ja no tenia temps ms que per a anar de joguet en joguet, menjant
mentre jugava, parlant mentre jugava, banyant-se mentre jugava, dormint mentre jugava,
canviant constantment de joc i joguet, com en un horrible malson. Fins que des de la seua
finestra va poder veure un parell de xiquets que passaven el temps junt amb el palau,
entretinguts amb una pedra. Hummm, tinc una idea! - es va dir, i els va manar cridar. Estos
es van presentar resignats, preguntant-se si els obligaria a entregar la seua pedra, com
tantes vegades els havia tocat fer amb els seus altres joguets.
Per no volia la pedra. Sorprenentment, el prncep noms volia que jugaren amb ell i
compartiren els seus joguets. I a l'acabar, a ms, els va deixar emportar-se aquells que ms
els havien agradat. Aquella idea va funcionar. El prncep va poder divertir-se novament
tenint menys joguets de qu ocupar-se i, la qual cosa era encara millor, nous amics amb qui
divertir-se. Aix que va fer el mateix cada dia, convidant a ms xiquets al palau i repartint
amb ells els seus joguets
I per a quan el jogueter va haver d'anar-sen, els seus meravellosos 365 joguets estaven
repartits per totes les bandes, i el palau s'havia convertit en el major sal de jocs del regne.

Annex 7

Annex 8

Annex 9
EL RENC DENTUT
Fa molt, molt de temps, hi havia un mag que per casualitat va inventar un
embruixament una mica tonto, capa de donar a qui el rebs una dentadura perfecta.
Com no sabia qu fer amb aquell descobriment, va decidir utilitzar-ho amb un dels
seus renocs. El renoc es va transformar en un somrient i alegre animal, que a ms de
poder menjar de tot, va comenar tamb a parlar.
- Estic encantat amb el canvi- repetia el renoc amb orgull- preferisc mil vegades les
dolces llepolies que continuar menjant brutes i fastigoses mosques.
Veient el regal tan meravells que suposava aquella dentadura per al renoc, i la poca
atenci que posava per triar els seus menjars, el mag no deixava de repetir-li:
- Cuida les teues dents, Renoc. Rentals i no deixes que semmalalteixen ni tinguen
cries. I, sobretot, no menges tantes llepolies...
Per Renoc no feia molt de cas: pensava que la seua dentadura era massa resistent
com per haver de rentar-la, i les llepolies li agradaven tant que ni intentava deixar de
menjar-les.
Aix que un dia van aparixer les cries en la seua dentadura i es van anar estenent per
la seua boca a poc a poc, fins que el descuidat de Renoc va descobrir que tenia totes
les dents buides per dins, i se li van comenar a caure. El mag li va dir:
- Encara ests a temps de cuidar les teues dents, si no ho fas ara ser massa tard per a
salvar-los.
Renoc, que estava preocupat per les seues dents, va decidir que a partir dara es
rentaria les dents desprs de cada menjar perqu estigueren sans i lluents. I no
menjaria tantes llepolies perqu no eren bones per a les seues dents, sin que
menjaria altres coses ms saludables.

Annex 10
LA MGIA DE RECICLAR

Hi havia una vegada i mentida no s, que hi havia una ciutat anomenada CIUTAT
TIRONA. Era un lloc on la gent no sabia que fer amb les escombraries i les tirava al
carrer.

Aviat tot va quedar cobert per les escombraries i els escombriaires no podien recollir
tant de fem i mantenir-ho tot net. Ja no hi havia espais per jugar, tot feia mala olor, els
ocellets no visitaven la ciutat i la gent comenava a posar-se trista i emmalaltir .

Aquesta situaci no agradava als protagonistes d'aquest conte: Anna, Pau i Joan. Van
parlar i parlar i cap soluci trobar. Ning els havia ensenyat com solucionar el
problema. Llavors , un ocellet que els va escoltar, i els digu :

-"No us preocupeu que ho teniu molt fcil, espereu una mica i ajuda tindreu ".

Molt contents es van posar i, de sobte, una msica singular van escoltar.
"Si vols ajudar aprn a reciclar, clar, clar, aprn a reciclar " .

Anna, Pau i Joan es van quedar molt sorpresos :

- OH! Qui ha cantat?

De lluny van veure com se'ls acostava un vell mag amb una vareta mgica. El mag es va
acostar i es va presentar :

- Sc el Mag Reciclatge i ja s el que us passa. Un ocellet m'ho ha explicat. Us
ensenyar la mgia de Reciclar.

El Mag Reciclatge va aixecar la seva vareta i amb uns moviments secrets aquest conjur
va comenar a llanar :

-Pin, catap el menjar el fique ac .

I llavors, per art de mgia, un gran contenidor gris va aparixer. A continuaci, un altre
encanteri va llanar :

-Pin, catap el paper el guarde ac .

I va sorgir un contenidor gran de color blau. I va seguir llanant un altre conjur :

-Pin, catap el vidre el tire ac.

I va brollar un nou contenidor , de color verd , que servia per guardar el vidre. Els nens
estaven bocabadats , per la mgia de Reciclar encara no havia acabat :

-Pin, catap els envasos van ac.

I al costat dels tres contenidors va aparixer l'ltim , de color groc, que servia per
guardar els envasos lleugers. Tots es van quedar sorpresos:

-Com de poders s aquest mag!

Hi havia creat quatre contenidors amb la seva mgia. Un gris per les restes de menja ,
un altre de color blau per al paper, un altre verd per al vidre i el quart i ltim de color
groc per als envasos lleugers de plstic, metall i cartr. Abans de marxar, el mag
Reciclatge va llanar un grandis conjur a tota la ciutat:

-Plis, plas, catapls la mgia de reciclar aprendrs .

Al poc temps, tots els habitants de Ciutat Tirona comenaren a deixar les seves
escombraries en cadascun dels seus contenidors. Les restes de menjar al contenidor
gris, els papers i diaris vells en el contenidor blau, les ampolles de vidre que no servien
al contenidor verd i els envasos lleugers en el groc. Mentre portaven les escombraries
aquesta can es posaven a cantar :

"Si vols ajudar
aprn a reciclar , clar , clar ,
aprn a reciclar .
La teva amiga naturalesa
malalta est ,
cuidala amb cura
doncs tots la volem .
Si vols ajudar
aprn a reciclar , clar , clar ,
aprn a reciclar " .

Al cap del temps tot estava netssim. I el nom de la ciutat va canviar, doncs de dir-se
Ciutat Tirona, va passar a dir-se CIUTAT RECICLONA . I COLORADO VET AQU , AQUEST
CONTE VA ARRIBAR A LA SEVA FI .

Annex 11
CARTES DEL SENYOR HBIT

Bon dia xiquets i xiquetes!! Com esteu?

Sc el Senyor Hbit i cada setmana vindr a visitar-vos amb la
meua mascota La eruga per a explicar-vos qu farem. Perqu
em conegueu un poc, us dir que magrada molt menjar b. I a
vosaltres? Qu us agrada menjar? Espere que quan torne a
visitar-vos hagueu aprs moltes coses sobre lalimentaci.

Ens veiem la setmana que ve amics i amigues!

Hola una altra vegada!

Com ja heu aprs els aliments que cal menjar, aquesta setmana
anem a aprendre un nou hbit. A ms de menjar b, tamb
magrada tindre les meues coses ordenades perqu si no, no les
trobe mai... I vosaltres, sou uns xiquets ordenats?



Espere que hagueu aprs moltes coses noves, la mestra mha
contat que ja sou uns xiquets molt ordenats i que mengeu molt
b. A mi tamb magrada molt portar-me b amb els meus
amics. I a vosaltres, coneixeu als vostres companys?



Mhe assabentat que ja no us baralleu amb els vostres
companys i heu aprs moltes coses dells. Altra cosa que
magrada molt s estar sempre net. I a vosaltres? Sabeu rentar-
vos les mans i les dents? I anar al bany sols? Espere que la
prxima setmana hagueu aprs totes aquestes coses.



Ja quasi heu aprs tots els hbits necessaris. Lultima cosa que
us contar que magrada s tenir cura del medi que
menvolta. I a vosaltres? Com ho podeu cuidar?
Espere que hagueu aprs molt aquestes setmanes amb mi i la
meua mascota. Mha agradat molt acompanyar-vos en aquest
viatge!

Ens acomiadem de vosaltres i us desitgem bona sort!
Adu amics i amigues!!!

UD Els Hàbits

Cargado por

Información del documento

Derechos de autor

Formatos disponibles

Compartir este documento

Compartir o incrustar documentos

Opciones para compartir

¿Le pareció útil este documento?

¿Este contenido es inapropiado?

Copyright:

Formatos disponibles

UD Els Hàbits

Cargado por

Copyright:

Formatos disponibles

Taller multidisciplinari de larea Coneixement de

si mateix i autonomia personal Gr. 3T

También podría gustarte