SOLEDAD RAMN

ALCALDESSA DE CATARROJA
SALUDA
TROBADES
DESCOLES EN
VALENCI
La llengua valenciana forma part de
les nostres senyes didentitat com a
poble i constitux un dels nostres va-
lors ms preats. Per aix depn de tots
conservar-la i seguir desenrotllant-la
perqu les prximes generacions la co-
neguen, la usen i la disfruten. Des de
lensenyana, els jvens podran utilitzar
tamb el valenci com a instrument per
a disposar duna formaci de primer ni-
vell.
Parlar de Catarroja s parlar dun po-
ble valenci, de catarrogins i catarrogi-
nes valencianoparlants que volen seguir
amb el llegat dels seus avantpassats,
que volen una educaci on el valenci
es complemente amb el castell, llen-
ges que ens enriquisquen, sent part
fonamental de lensenyana dels nos-
tres fills, per a oferir-los el futur ms
prometedor de leducaci en el present
ms actual.
Per aix, com a alcaldessa dun poble
valenci com Catarroja, done la benvin-
guda a la Trobada dEscoles en Valenci
de lHorta Sud, que se celebrar el pr-
xim dia 17 de maig al nostre municipi.
Durant estos ltims anys, a Catarro-
ja estem treballant per a oferir les mi-
llors infraestructures educatives per als
nostres jvens, treballant per millorar la
qualitat i loferta dels nostres centres,
per a enfortir leducaci com a pilar fo-
namental del nostre full de ruta, amb
lobjectiu ltim daconseguir ciutadans
millor formats i ms competitius. En
este cam del progrs, no devem mai
deixar de costat la nostra llengua, com
a senya didentitat i vehicle de conei-
xement.
Una abraada.
GUAIX, COORDINADORA PEL
VALENCI A LHORTA SUD.
ESCOLA VALENCIANA
EDITORIAL
Mitjanant aquest escrit reivindi-
quem, un any ms, tindre una escola
pblica valenciana i en valenci, una
normalitzaci lingstica, la supera-
ci duna situaci diglssica* respec-
te al castell, laplicaci duns models
daprenentatge, el reconeixement dun
necessari i especial tractament escolar
i social duna llengua minoritzada com
la nostra, el respecte pel dret daquells
que han decidit fer escola en valenci i
que han hagut de recrrer als tribunals
de justcia per a qu eixe dret no fora
conculcat, la possibilitat de continuar
exercint el dret i que no suprimisquen
les unitats escolars que el fan possible,
com est ocorrent actualment. Reivin-
diquem latenci de les autoritats cor-
responents, que han de saber atendre
i administrar i disposar de mitjans de
comunicaci en la nostra llengua on
els nostres escolars i aprenents puguen
vore-la dignificada.
Desprs de ms de trenta anys, i es
diu prompte, encara clamem pel dret
a sser qui som, impulsats per reflexi-
ons tan contundents com la de qu el
dest duna llengua es frustra quan no
el sost la slida voluntat de fer-hi una
cultura com deia el mestre Joan Fus-
ter entenent la cultura com levoluci
duna forma de viure i entendre la vida
en comunitat, amb una llengua que s
lexpressi deixa forma de viure.
Escola Valenciana que propugna una
escola pblica, democrtica, arrelada
al medi, integradora i solidria, ha pre-
sentat a les autoritats, lestudi elaborat
per la Unitat dEducaci Multilinge de
la Universitat dAlacant: Lescola valen-
ciana. Un model deducaci plurilinge
per al sistema educatiu valenci, docu-
ment que ha rebut el suport de totes les
universitats pbliques valencianes i de
tota la comunitat educativa i cientfica i
no ha estat escoltada. Seguim reivindi-
cant la racionalitat davant laprenentat-
ge dels idiomes.
La trobada s ms que una festa,
es la mostra real duna poblaci que
reclama una opci escolar, una opci
daprenentatge, injustament menystin-
guda per qui hauria datendre-la, per
suportada per la tenacitat de les perso-
nes alumnes, pares, mares i mestres -
que sense recursos i havent de superar
greus dificultats estan convenudes de
la seua convenincia.
Volem la nostra escola estudiant en
valenci. Aprendrem altres llenges,
posant molt de trellat. La nostra s la
cultura que mai hem doblidar.
Hem daprendre a estimar all que
ens uneix. La llengua ens mant com
un poble viu, que tot sho mereix, que
histria en tenim i tamb grans erudits.
Molts anys farem enguany,
molts anys duni,
davan, ra i afany.
Ens cal deixar ben clar
quants i qui som,
omplir de gom a gom
carrers i parcs
i un cop tots junts
prendre lal,
lal com
que un any ms far patent
qu som i qu volem.
*Diglssia.- Situaci socioligstica
en qu dos idiomes o parlars sn usats
amb valor social diferent:lun s usat per
a funcions formals, generalment en ls
escrit, enfront de laltre, que s usat per
a funcions informals, bsicament orals.
MANIFEST
TROBADES 2014
ESCOLA VALENCIANA, LA NOSTRA ESCOLA
Els centres educatius que participen a
les Trobades 2014 sn la nostra escola.
Sn lexemple de lescola que ens obri
la porta a les llenges, amb professorat
i famlies que creuen en aquest model
educatiu dxit, bastit amb la implicaci
de la societat des de fa trenta anys.
El lema Escola Valenciana, la nostra
escola s la crida dels qui tenim el con-
venciment que la millor escola possible
s lescola a la qual tothom t dret,
lescola conformada pels mestres i pel
professorat amb illusi, per aquelles i
aquells que treballen de valent perqu
tot lalumnat tinga una educaci pti-
ma. s lescola de les mares i els pares
participatius, lescola de les comunitats
educatives que apliquen els valors pro-
pis duna societat valenciana que sap
estar a laltura de les circumstncies,
malgrat les actuacions de lAdministra-
ci educativa.
La nostra s lescola digna i arrelada
a lentorn ms proper, la que aplica de
forma profunda els criteris de democr-
cia participativa elementals i necessaris
amb lobjectiu ltim dafavorir el millor
aprenentatge possible a un alumnat di-
vers en un context intercultural.
Eixa s lescola valenciana que tenim
i lescola valenciana que defensem. s
lescola que entre totes i tots fem per
millorar cada dia, malgrat els greus
atacs als quals ens tenen sotmesos.
Davant de la marginaci de lense-
nyament plurilinge en valenci, davant
de la insuficient oferta educativa en la
nostra llengua; davant dun Decret de
plurilingisme sense recursos; i davant
de la imposici de lleis prpies de lera
predemocrtica com la LOMCE, totes i
tots els qui ens sentim identificats amb
el model educatiu que s lescola pbli-
ca, en valenci i de qualitat ens sentim
orgullosos destar enxarxats en un mo-
viment que de cap de les maneres per-
metr que un dret universal i bsic com
leducaci siga marginat i desvirtuat per
les ms altes instncies institucionals.
Les Trobades dEscoles en Valenci
2014 se centren en la defensa descola
que millors resultats acadmics dna:
lescola en valenci, un model que est
establert, bsicament, en el sistema
educatiu pblic.
Les Trobades 2014 sn el smbol del
treball que esteu fent els qui creieu en
la nostra escola. Festes ldiques i re-
ivindicatives que recorren les comar-
ques per visualitzar lestima pel valenci
i per a defensar la necessitat de desti-
nar els recursos pblics que es mereix
una escola com la nostra, la que est
formant els valencians i les valencianes
del futur.
s inacceptable que un govern tan-
que centres educatius. s antidemocr-
tic que sintente eliminar lensenyament
en valenci. Cada famlia a la qual es
nega el dret bsic que els seus fills i fi-
lles estudien en valenci est patint una
poltica governamental autoritria.
Les Trobades sn lexemple de la
democrcia participativa, els altaveus
socials del treball invisible i lactitud
constructiva de totes les persones que
dignifiquen lescola i, aix, dignifiquen
tamb una altra manera de ser valen-
cians.
Fa anys que estem obrint pas al va-
lenci de lescola al carrer, un pas fo-
namental per a la normalitzaci de la
nostra llengua i perqu lalumnat tinga
referents en valenci ms enll de lau-
la. Els mitjans de comunicaci sn clau
en aquest sentit. El govern ha deixat els
xiquets i les xiquetes valencians sense
cap mitj audiovisual dmbit de pas
que emeta programaci en la nostra
llengua. Sha fet un colp destat medi-
tic i ens han privat de mitjans de comu-
nicaci pblics en valenci. Lalumnat t
dret a referents audiovisuals que parlen
en valenci; s ms, qui ens governa t
lobligaci doferir aquest dret a tota la
ciutadania.
s per aix que la nostra escola vol
que es recupere un espai meditic que
fomente el nostre mxim tret didentitat
i que servisca de model per a treballar
continguts tamb a laula.
Els mxims responsables poltics han
de respectar la llengua dels valencians
i de les valencianes. Els que ocupen
crrecs a les grans institucions han de
ser models i referents de la normalit-
zaci del valenci. Hauria de ser lgic
que sexpressaren en la nostra llengua.
s per aix que han dassumir la seua
responsabilitat i ser els primers a uti-
litzar-la i promoure-la. Han de fer tots
els possibles perqu loferta densenya-
ment en valenci es normalitze i perqu
el valenci tinga el seu espai en tota la
resta dmbits ds.
Qui qestiona la nostra llengua qes-
tiona les persones que hem escollit viu-
re en valenci. La nostra s una escola
a tot color i qualsevol atac que la vulga
pintar de gris est marginant el model
densenyament ptim al Pas Valenci,
lescola en valenci, la nostra escola.
PRESENTACI TROBADES 2014
30 ANYS DE LA LLEI DUS
I ENSENYAMENT DEL VALENCI
ROSA RAGA, MESTRA PIONERA DE L'ENSENYAMENT
EN VALENCI A MASSANASSA.
VICENT MORENO, PRESIDENT D'ESCOLA
VALENCIANA.
La Llei dus i Ensenyament del valen-
ci publicada en 23 de novembre de
1983, i aprovada sense cap vot en con-
tra per les Corts Valencianes reunides
a Alacant, va ser una llei indispensable
i clau per a la recuperaci de la llengua
en la societat valenciana, i per a la in-
troducci del valenci a les escoles.
En lactualitat s difcil imaginar les di-
ficultats que comportava comenar una
lnia en valenci a lescola en aquells
moments, abans de la publicaci de
la Llei, ja que suposava embarcar-se
en una tasca sense suport legislatiu ni
social. Es necessitava la implicaci de
persones amb molta illusi pel projecte
de lEscola en Valenci.
Presentava tantes dificultats que
sols algunes escoles cooperatives: en
primer lloc La Tramuntana, i seguint el
seu cam La Comarcal, La Masia, La
Gavina, El Censal a Castell, Les Caro-
lines i molt poques escoles pbliques,
Almoines, Riola, Massanassa, Culle-
ra.... satreviren a donar el pas. Foren
les escoles pioneres.
Poques persones poden valorar tant
el que fou la publicaci de la Llei, com
els mestres i pares que intentaren po-
sar en funcionament escoles o lnies
de valenci, en els anys anteriors a la
seua publicaci. Eren una minoria. Eren
valencians que sestimaven la llengua i
que estaven convenuts que sense les-
cola la recuperaci del valenci en tots
els mbits seria impossible.
Uns pocs anys abans de 1983, les
escoles cooperatives, tot i que tingue-
ren en els seus inicis moltes dificultats,
partien de situacions molt favorables.
Per una banda comptaven amb unes
famlies convenudes que volien per als
seus fills ensenyament en la nostra llen-
gua, i per una altra comptaven amb un
grup de mestres illusionats per iniciar
un cam que obrira portes a lensenya-
ment en valenci.
A lescola pblica el context era ms
dificults.
Feien falta mestres convenuts i il-
lusionats per fer avanar la renovaci
pedaggica a les escoles i que eixe
canvi fora en valenci. A la majoria dels
centres no hi havia suficients mestres
amb capacitaci lingstica i per altra
banda el concurs de trasllats no exigia
cap requisit lingstic (aix feia tronto-
llar la possibilitat de donar continutat
al projecte).
Feien falta un grup de pares i mares,
que prengueren la decisi descolaritzar
els seus fills en valenci, malgrat que en
aquell moment era per a ells una aven-
tura ja que no coneixien experincies
prvies i ning no els podia garantir la
continutat de les lnies.
Per ltim, feien falta als grups esco-
lars, un equip directiu i un inspector que
estigueren dacord, o com a mnim no
dificultaren amb burocrcia el projecte
i confiaren en el projecte descola que
siniciava.
Amb tots aquestos entrebancs, si
no shaguera publicat la Llei en 1983,
quantes escoles farien actualment en-
senyament en valenci?
En 1983, es va publicar la LUEV i en
ella, entre altres articles, es deia textu-
alment: La incorporaci del valenci a
lensenyament s obligatria en tots els
nivells educatius.
En altre article es garanteix la capaci-
taci lingstica dels mestres i per tant
la continutat de les lnies. Larticle diu
aix: Atesa la cooficialitat del valenci i
el castell, els professors han de coni-
xer les dues llenges
Les garanties daquesta normativa
varen facilitar lextensi continuada de
lensenyament del valenci, i en valen-
ci, a tots els pobles i comarques va-
lencianes.
Actualment la valencianitzaci de
lensenyament a tot el territori valenci ,
s un fet. La nostra llengua t un futur,
i lescola valenciana tamb. Per eixe
futur lhem de guanyar amb la lluita i
lesfor continuat de tots els valencians:
pares, mestres, amb el recolzament de
tot lentorn social. Sense eixe recolza-
ment, resultar molt difcil afrontar les
dificultats i els entrebancs que posen
en perill, cada vegada ms, continuar
avanant. Perqu no podem oblidar els
interessos i la prepotncia daquells que
aspiren i es mouen per frenar, i fins i
tot fer recular, el moviment renovador
de lescola valenciana.
El 30 aniversari que es va complir
al 2013, ens haguera agradat que fora
una celebraci especials, i a ms a ms
desprs deixos 30 anys haver aconse-
guit una normalitat en ls i coneixe-
ment, per no ha estat aix. Necessitem
seguir treballant per fer realitat aquest
dret.
Per tota lestima que tenim per la llen-
gua i el Pas, totes les persones que ens
creguem el projecte davanar en lEs-
cola Valenciana i la normalitzaci del
Valenci a tots el mbits, estem con-
venuts que seguirem avanant malgrat
els entrebancs dels governs i amb el su-
port de moltes persones annimes que
creuen tamb i continuen tenint illusi
en el projecte de lEscola Valenciana.
Entre tots i totes ho aconseguirem.
TROBADA A VALNCIA, ANY 2012, PER CELEBRAR ELS 25 ANYS DE TROBADES DE LES COORDINADORES DE CAMP DE TRIA, CAMP DE MORVEDRE, HORTA NORD, HORTA SUD I VALNCIA CIUTAT.
COMUNITATS DAPRENENTATGE
ISMAEL SANZ.
GUAIX, COORDINADORA PEL VALENCI
DE LHORTA SUD
Hi ha somnis que es somnien per
allunyar-nos i escapolir-nos de la re-
alitat que no ens agrada. I els hi ha,
que tapropen a la realitat desitjada.
Daquesta darrera naturalesa sn els
somnis de les Comunitats Educatives.
Qui no desitja que el nostre alumnat
augmente els resultats acadmics?
Qui no desitja que es millore la convi-
vncia dintre i fora de lEscola?
Quina persona no desitja sentir-se
acceptada i no exclosa del grup?
s aix entre altres coses el que tas-
segura lexperincia de ms de 30 anys
de COMUNITAT DAPRENENTATGE arreu
de tot el mn, avalada per la Comunitat
cientfica internacional (INCLUD-ED).
Parteixen dun principi obvi: Aprenem
en i de la comunitat on cresquem.
Aprenem en lescola, per tamb dels
amics i de les persones que ens tro-
bem al barri, de les idees que es com-
parteixen al poble...tamb dinternet
per suposat, per qui crea corrent de
pensament (all que educa), sn els
comentaris de qui tenim al costat quan
rebem aquella informaci. Vulguem
o no, s la Comunitat qui ens edu-
ca. Com deia quelcom: es necessita
tot un poble per educar a un infant.
Per qu no assumir-ho? I si s aix per
qu no ens organitzem i ens unim per
millorar? Pensem que ja tenim lespai
perqu confluesca tota la comunitat,
tot el barri, el poble... i ja els hem ficat
nom: CENTRES EDUCATIUS (Escoletes,
Escoles, Instituts...). Comunitat dApre-
nentatge, s un projecte Educatiu Glo-
bal, que posa als Centres Escolars en
lepicentre del fet educatiu, ferramenta
bsica per la integraci de totes i tots
els ciutadanes.
Tres factors shan de donar per ficar
en marxa aquesta nova forma dorga-
nitzaci dels Centres, de les aules i de
les relacions entre les persones impli-
cades en la educaci de les nostres xi-
quetes i xiquets que per raons de latzar
ens trobem en el seu cam. Diguem-li a
aquesta etapa MOMENT DE SENSIBI-
LITZACI
1
:
1.- Un professorat Format i Illusionat
en aquestes actuacions dxit i que t
las voluntat de que arriben a totes i ca-
dascun del seu alumnat. Sols el profes-
sorat que vol canviar la seua forma de
fer a lescola, de millorar els resultats
del seu alumnat, es pot illusionar en
canviar. Sense una aprovaci del claus-
tre per obrir les portes del centre a tota
la comunitat educativa, ni comencem
a parlar-ne.
El Sistema Educatiu (recordeu, un
pilar fonamental per consolidar i aug-
mentar lEstat del Benestar) fins ara,
ha centrat les Qestions daprenentat-
ge i dorganitzaci dels centres educa-
tius, en mans exclusivament de les i
els mestres. Han deixat a les famlies
al marge del que els seus fills i filles
han daprendre. I aix tamb crea pen-
sament: es considera a les famlies
com una ingerncia, una intromissi,
en el quefer educatiu
2
. Si recone-
guem en lEducaci un Gran Poder en
el creixement personal i professional de
les persones, comporta al temps, una
Gran Responsabilitat, que no t perqu
assumir sols el professorat.
2.- Que les famlies sinvolucren. Es
veritat que hi ha formes de participar
dels pares i mares que empitjoren el
Centre, per daltres que el milloren
espectacularment. s qesti de plan-
tejar adientment la participaci de la
famlia (i per extensi, la gent del barri,
del poble...). Quan ms possibilitat de
decisi t una persona, ms creu en la
seua participaci i ms responsabilitats
assumeix. Quan les decisions afecten
als processos educatius: des de lentra-
da a laula al propi disseny de lescola i
de les activitats que hi es fan..., millors
resultats acadmics i de convivncia
es recullen als estudis realitzats per
lINCLUD-ED.
Haurem de dissenyar diferents ma-
neres de participar per a que tot fami-
liar
3
que vulga participar trobe el seu
espai: al centre, al barri, a casa, des
dinternet...
4
3.- Que lalumnat estiga motivat per
aprendre. No hi ha millor motivaci
que el poder aprendre grcies als seus
companys i companyes, junt al seu ve,
la iaia o la mare; quan no sels apar-
ta del seu grup, quan fem de lescola
una escola inclusiva, on hi caben tots
i totes, independentment de les seues
creences religioses, poltiques, de les
seues potencialitats intellectuals o
econmiques, de la seua tnia o del
seu sexe. Perqu els valors que regenta
una escola inclusiva i democrtica sn
els de la justcia, la llibertat, la igualtat
i la solidaritat.
Una Comissi gestora, formada per
persones dels diferents grups que aca-
bem de nomenar, ser lencarregada
de ficar el procs en marxa. El profes-
sorat ha de cedir, o millor dit, repartir
part del poder
5
que li ha atorgat tradici-
onalment el Sistema Educatiu, entre la
resta de les persones implicades en la
tasca educativa.
EL MOMENT DE SOMMIAR
La comunitat
6
expressa els seus
somnis. Qu volem que passe a la nos-
tra escola, al nostre institut? No im-
porta el tipus de somni que es somie.
Hi hauran somnis grans i menuts i de
color de rosa i blaus, que es fan costat
entre els verds i els de ms enll fins a
linfinit... La comissi gestora arreple-
gar el cabs de somnis i els agrupar
per temtica. De cada grup de somnis
naixer una Comissi Mixta
7
, que estu-
diar i ordenar els somnis, prioritzant
aquells que ms demanda han tingut.
Desprs hauran de buscar estratgies
i recursos per fer-los viables i que en
definitiva aniran transformant el centre,
fent-lo ms seu, com quan redecores
ta casa per sentir-la ms teua. Seran
els components de cada comissi qui
decideixen lhorari de reunions per a
que hi puguen acudir els membres que
la composen. Encara que es recomana
una vegada al mes, per a que no per-
den vigncia i sentit les actuacions pro-
posades i fer-ne el seguiment, hauran
de tenir autonomia cadascuna delles
per establir la temporalitat de reunions.
La Gestora, coordinar totes les comis-
sions.
En aquest article no podrem parlar
de les nou actuacions dxit, de les
que ens parlava Ramon Fletxa, per s
volem apuntar-ne una de les que ms
sestan implementant als centres
8
.
GRUPS INTERACTIUS
La mestra prepara les activitats per
una sessi pensant en un temps de
15 20 minuts per activitat; distribu-
eix lalumnat en grups heterogenis de
5 6 persones (xics-xiques, diferents
capacitats intellectuals-manuals, di-
ferent tniacreences). Hi caben tots i
cap persona ha deixir de la classe. Sn
les ajudes les que hi entren. Per cada
equip constitut hi haur una persona
adulta (voluntria lanomenarem), la
funci de la qual, no ser explicar lac-
tivitat a fer (funci que recaur en la
mestra o mestre), sin el dassegurar
que cap alumne quede sense acabar la
tasca, dinamitzant lajuda entre lalum-
nat, demanant a la resta que expliquen
i facen lactivitat de forma conjunta
9
.
Acabat el temps, el grup dalumnes
passar a un altre grup, on hi haur
una activitat diferent a fer (la persona
que fa de voluntria resta al seu grup
sense moure, rebent al nou). Aix de
senzilla es la dinmica. Caldr reservar
al final de la sessi un temps, encara
que fos curt, per reflexionar sobre el
que ha passat en cada grup, avaluar el
treball plantejat, tan per part de lalum-
nat com del voluntariat i el professorat.
s una forma dorganitzaci de laula
que millora els resultats per tots.
-Per a qui ajuda: Quan realment
aprehens un aprenentatge, linterio-
ritzes i lincorpores als que ja tens, s
quan sha dexplicar a laltra persona
per a que aquesta ho entenga. De-
senvolupa la nostra intelligncia aca-
dmica, perqu sense esfor no hi ha
aprenentatge.
-Per a qui rep lajuda: Tots sabem que
la persona que ms matemtiques sap,
no sempre s la que millor ensenya
matemtiques, per ficar un exemple.
Per ensenyar a alg ens hem de ficar
al seu nivell de comprensi dels nous
conceptes, tan a nivell intellectual
com lingstic. Per aix laprenentat-
ge entre iguals s ms efectiu. Quan
una xiqueta explica a un altre, el que
un adult no arriba a explicar (per la dis-
tncia que de vegades estableix ledat:
vocabulari, complicitat, maneres de co-
municar), laltre lentn. I s aleshores
quan es senten acollits, es senten del
grup. I aleshores, torna linters i ses-
forcen per aprendre. Notarem sense
cap dubte els canvis que es produeixen
als xiquets i xiquetes que pensaven de-
senganxats.
Per a ms, en aquest procs ses-
tan produint altres aprenentatges. Les
persones que es troben a la classe,
que es veien pel barri, acaben conei-
xent-se quant sajuden. Hi ha una rees-
tructuraci en les maneres de relacio-
nar-se. Lalumnat es solidari amb laltre;
es coneixen les persones adultes i els
infants, i es saluden quan es troben pel
carrer, sinteressen pel seu benestar,
es tornen ms amables, seduca en
lamistat, el valor ms alt que es dna
en qualsevol tipus de relacions en el
futur(amistat en la famlia, en la pare-
lla, en els amics). No saprn el que es
diu sin el que fem.
Tanmateix hi ha qestions educatives
que els grups interactius per si sols no
poden resoldre. Hi ha aprenentatges
que no poden encrestar-se en la seua
estructura i funcionament, perqu ne-
cessiten de ms temps, daltres espais.
On queda el que ens aporta el ball, el
teatre, lhort escolar, o els projectes de
treball on lalumnat participa en la tria
de laprenentatge que desitja fer?, per
ficar alguns exemples; o no s creu en
el valor educatiu daquests?. Perqu
aquests sn activitats tamb per a tots
i totes.
Treballar tant intensament les cinc
hores escolars els cinc dies de la set-
mana s impossible, perqu en termes
de lmbit laboral, treballar en grups
interactius s treballar a preu fet ( a
estall). I hi ha aprenentatges que ne-
cessiten que sestoven.
Per altra banda hem de continuar
plantejant-nos quins continguts estan
aprenent.
s cert que amb aquesta frmula
laprenentatge sintensifica, per que
intensifiquem?
Aprendre Habilitats socials millora
la nostra capacitat de relacionar-nos,
per tamb es cert que si a un delin-
qent, com deia Manuel Segura, li en-
senyem habilitats socials, lestem con-
vertint en un millor delinqent. Abans
doncs, caldr canviar el seu sistema
de valors, canviar la seua manera de
pensar.
Quin sentit t per exemple fer grups
interactius en una classe de religi
catlica, sin intensificar els valors
del cristianisme catlic no sols entre
lalumnat sin entre el voluntariat que
hi assisteix?. No deurem primer plan-
tejar-nos si eixos continguts sn adi-
ents en una Escola Pblica, que per de-
finici de pblica no potser sin laica?
O qu passa si el contingut a intensi-
ficar en la nova LOMQUE, s de veure
el franquisme com una etapa plcida
de la nostra Histria?
O qu passa quan un Centre Edu-
catiu opta per un Projecte Plurilinge
en valenci i el voluntariat no el parla?
Qu estarem transmitent aleshores?.
Potser en aquest cas caldria agafar el
cam de la Formaci de les Famlies als
Centres(que resulta ser un altra actu-
aci dxit), i com es fa al programa
PAE(Programa dAcollida Escolar), en-
senyar al voluntariat, com acci prvia,
el valenci.
LEscola ha de ser transmissora dels
valors dels poders fctics, o la seua
funci ha de ser transformadora dels
valors en la construcci duna societat
ms justa?, s un altra pregunta que no
podem obviar.
Sn qestions a les quals, cal anar
donant resposta, per que no resten
validesa a la filosofia i potencial edu-
catiu de les Comunitats dAprenentat-
ge. Malgrat que cada persona tenim un
soroll al ventre, com deia pel carrer una
senyora gran, si els fiquem en simfonia,
podem fer una bona orquestra.
1. Des del grup CREA (Centre de Re-
cerca dActuacions dxit) de Barcelo-
na i des dels centres que ja ho estant
experimentant al nostre pas, podrem
trobar formaci i assessorament.
2. Amb la que est caient, en aquesta
desfeta de lEscola Pblica que estem
sofrint, ms valdria trobar-nos colze a
colze amb tota la comunitat educativa
(totes les persones que per alguna ra
o altra estan vinculades a un Centre
Educatiu), quan vinguen a per nosal-
tres.
3. Familiar en el sentit ms concret,
per tamb en el ms ample : CONE-
GUT (persona de la comunitat)
4. Hi haur persona que pel seu ho-
rari personal no hi pot acudir al centre.
5. De vegades una crrega ben fei-
xuga.
6. Sinclou el professorat, lalumnat,
els pares i mares, iaios i iaies, per
tamb consergeria, personal de neteja i
cuina, associacions del barri, , els xico-
tets comeros, el boticari i lassistenta
social...
7. Grups xicotets on hi es troben re-
presentants de tots els collectius, que
configura la Comunitat.
8. Per a que siguen reconegudes i
avalades com a tal, per la Comunitat
Cientfica Internacional, han de demos-
trar que on sapliquen, independent-
ment del pas, del poble, del centre o
de lalumnat que siga, aquestes tenen
lxit assegurat. Sols cal aplicar-les.
9. No s necessari que el voluntariat
spiga de la matria o de com es rea-
litza tal o qual activitat. La seua funci
s la dorganitzar el temps i el torn de
paraula, per a que la concentraci en el
treball a fer, siga la mxima possible...
all de no perdre el temps.
SOPAR DE TARDOR
ALBA LVAREZ.
GUAIX, COORDINADORA PEL VALENCI
DE LHORTA SUD
El passat 22 de febrer a Catarroja,
Guaix, Coordinadora pel valenci de
lHorta Sud va celebrar el seu tradicio-
nal Sopar de Tardor al bell mig de lhi-
vern. El canvi destaci, com molt b
va explicar Vicent Font, president de
lassociaci, vingu donat per tal de
fer coincidir la celebraci de la XI Nit
dEscola Valenciana amb el 30 ani-
versari de la Llei ds i Ensenyament del
Valenci, de la qual Guaix, tamb en va
ser partcip.
A boqueta nit, els assistents van anar
aplegant i entre salutacions, abraades,
gestos dafecte i per qu no, tamb al-
guna crtica punyent contra la desfeta
a qu ens t sotmesos la Conselleria
dEducaci, vam anar omplint de gom
a gom el sal on tindria lloc lacte. Un
aplec farcit democions, amb una am-
pla representaci de les escoles i els
collectius implicats amb lensenya-
ment del valenci de lHorta Sud, tamb
alguns poltics amb la sensibilitat justa
per reconixer la importncia de lacte
i tota la bona gent que all va voler es-
tar, per homenatjar i reconixer la feina
engrescadora que suposa treballar per
la nostra llengua, per la nostra cultura.
Cada any, la junta directiva de Guaix,
valora i decideix retre-li homenatge a
una personalitat destacada de la co-
marca, que per la seua feina impulsa
i promou ls i la normalitzaci del va-
lenci. En aquesta edici del Sopar de
Tardor i tenint en compte que enguany
la Trobada de lHorta Sud se celebrar
el 17 de maig a Catarroja, es va decidir
que lhomenatjat, no podia ser altre que
Miquel Gil, cantaor de la terra, cercador
i precursor incansable de les nostres
tradicions i dels nostres sons ms ge-
nuns.
s tanta lestima que desperta el m-
sic de Catarroja, que molts dels seus
amics, grans artistes, no volgueren
perdres lacte i van participar-hi de la
forma que millor saben, regalant-nos
el seu art. Aix doncs, Pau Alabajos, el
cantautor de Torrent, ens va aborronar
la pell al recitar una tria de versos del
nostre ms gran poeta nacional, Vicent
Andrs Estells. Tamb tingurem el
plaer descoltar al grandssim Pep Gi-
meno Botifarra, amic i company de
batalla de lhomenatjat, amb lespecta-
cle NUS, on la parella fa una passeja-
da musical pel nostre pas. En aques-
ta ocasi, el cantaor de la Costera, va
estar acompanyat per David Reig a la
guitarra. Tampoc no ens podem oblidar
del regal en forma de poema del com-
pany Emili Olmos, ni del grup novell,
Naia, que ens va amenitzar durant tota
la vetllada, amb la seua msica folk i
ens va fer un tast dels seus treballs: Joc
democions i No caminem sols. Desprs
daquestes actuacions, vam aprofundir
ms en la trajectria professional i vital
de Miquel Gil grcies al muntatge audi-
ovisual de Tubal Perales i la intervenci
plena destima del fundador i nima del
mtic grup Al Tall, Vicent Torrent.
La segona part de lacte, va estar
ms marcada si cap, per la reivindi-
caci que fem i la responsabilitat que
assumim com a societat civil. s per
aix, que tant el parlament de Vicent
Font com el de Vicent Moreno, Presi-
dent dEscola Valenciana; no deixaren
de banda temes com larranjament
escolar, que suposa una estocada de
mort per a cinc escoles densenyament
en valenci i per a lescola pblica en
general amb 151 unitats afectades, o el
projecte dordre sobre la consulta a les
famlies, que no s ms que una corti-
na de fum, ja que les famlies escullen
programa des de fa 30 anys en el full
de matriculaci, per el que no troben,
perqu la Conselleria no ho garanteix ni
posa soluci, s suficient oferta dEn-
senyament en valenci. Tampoc no van
oblidar mencionar, la necessitat duna
RTVV pblica, de qualitat i en valen-
ci, com a eina fonamental per portar
endavant la normalitzaci de la nostra
llengua, perqu lalumnat t dret a
referents audiovisuals que parlen en
valenci; s ms, qui ens governa t
lobligaci doferir aquest dret a tota la
ciutadania. Malgrat tot, el missatge per
part dambds, partint daquesta crua
realitat que ens cau a sobre, va ser clar:
Nosaltres seguim tot en positiu per
tots junts i amb el suport de tots els
amics i amigues dEscola Valenciana.
Com diu P.Freire, passem de la cul-
tura de la queixa a la cultura de la
transformaci i per tant, al llarg de la
nit tamb tingurem temps per fer reco-
neixements a aquelles escoles que han
arribat als 25 anys fent escola en valen-
ci (El Pat de Silla, el Lope de Vega de
Torrent i a la secci de secundria de La
Florida) . A les set escoles que han en-
cetat noves lnies en valenci en aquest
curs (Juan Esteve dAlbal, 9 doctubre
dAlcsser, Orba dAlfafar, Paluzi de
Catarroja, Sant Cristfol de Picassent,
Ramon y Cajal i Rei En Jaume de Xiri-
vella) i per suposat, el ms gran reco-
neixement als nostres companys Rafa
Martnez, Susi Chisvert i Xavi Gomis que
enguany, desprs danys i panys de fei-
na ben feta, es jubilaran.
Lacte va arribar al seu final amb dos
moments per al record. Per una banda,
Miquel Gil va interpretar La rosa de pa-
per, acompanyat per la dansa dIsabel
Any, neta de Vicent Andrs Estells i
per altra, com a comiat, els msics pre-
sents es va arrancar a cantar la mtica
Tio Canya, acompanyats per tots els
assistents. Aix doncs, tan se val hivern
o tardor, qui tingurem el goig de reu-
nir-nos al Mas de lEstrela, estigurem
ben a prop de lesclat de la primavera.
Una reuni damics, quasi un centenar
de persones, compartirem el desig tan-
gible, perqu el construm cada dia, de
tenir una escola valenciana i en valen-
ci. La nostra escola.
CAMPO DE FUTBITO BAR
CAMPO DE FUTBOL
CAMPO DE BALONCESTO
Cuadro
Maquinas
PISCINA
PISCINA
TENIS
TENIS
TENIS
Fuente
VESTUARIOS PISCINA
VESTUARIOS

TENIS
CAMPO DE BALONMANO
88
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
52
53
54
55
56
57
58
59
60
61
62
63
64
65
66
67
68
69
70
71
72
73
74
75
76
77
78
79
80
81
82
83
84
85
86
87
89
90
91
92
93
94
95
96
97
98
99
100
101
102
103
104
105
106
107
108
109
110
111
112
113
114
115
116
117
118
119
120
121
122
123
124
125
126
127
128
129
130
131
132
133
134
37
38
39
40
41
32
33
34
35
36
C
/

S
A
N
T

M
I
Q
U
E
L
C
/ L
A
F
O
N
T
C/ ESGLESIA
C/ SALVADOR PECHUAN

DEL
MERCAT
C/ CAM REiAL
C
/

L
A

P
A
U
PLAA
MAJOR
C/ TRINQUET
C
/

C
O
L
O
N
A
V
/

M
U
R
C
I
A
C/ SANT VICENT FERRER
CEIP JOAN XXIII
CEIP VIL LA
ROMANA
C
/

J
O
A
Q
U
I
M

O
L
M
O
S
A
V
/ LA
R
A
M
B
LETA
A
L
B
A
L
M
A
S
S
A
N
A
S
S
A
CORREDOR SUD
MARCEL.L ROSALENY I ROMERO
N Collegiat: 4.341
ENGINYER D'EDIFICACI
ARQUITECTE TCNIC
XXVII TROBADA DESCOLES EN VALENCI
CATARROJA 2014
LLEGENDA
APARCAMENTS
ZONA TALLERS
CERCAVILA A: CEIP VIL LA ROMANA
CERCAVILA B: CEIP JOAN XXIII
ESTACI RODALIES RENFE
SERVEIS PBLICS
POLICIA LOCAL
POLICIA LOCAL
POLICIA LOCAL
SANITARIS
www.instructorsassociats.com
ZONA D'ESPLAI
VOLUNTARIAT
TROBADA VOLUNTARIAT
TROBADA
VOLUNTARIAT
TROBADA
VOLUNTARIAT
TROBADA
VOLUNTARIAT
TROBADA
VOLUNTARIAT
TROBADA
c/ del hort n16 baix, 46470 albal (valencia),
www.instructorsassociats.com, instructors.m@gmail.com
tel: 96 143 34 19 mobil 650 488 678
ESCENARI CONCERT
CERCAVILA (A)
CONCENTRACI
CP. VILLA ROMANA
CATARROJA
C.P.Paluzi
C.P. Villa Romana
C. Larrod
CI. Escoleta de Maru
C.P. Jaume I, el Conqueridor
Florida Secundria.
XIRIVELLA
TORRENT
SILLA
SEDAV
QUART DE POBLET
PICASSENT
PICANYA
PAIPORTA
MISLATA
CATARROJA
C.P. Joan XXIII
Escoleta Xip i Xop
Escoleta El Solet
C.P. Bertomeu Llorens i Royo
E.P.A.
IES Berenguer Dalmau
MANISES
BENIPARRELL
BENETSSER
ALFAFAR
ALDAIA
ALCSSER
ALBAL
ALAQUS
MASSANASSA
CERCAVILA (B)
CONCENTRACI
C.P. JOAN XXIII
ACTIVITATS
AL VOLTANT DE LA
TROBADA
DIA 30 DABRIL
VOLTA A PEU I CONCENTRACI EN LA PLAA MAJOR
Eixe dia les escoles de Catarroja commemoraran el 25 dabril i sanunciar la
celebraci de la Trobada amb la inauguraci en la Plaa Major del mural de
les comarques.
DEL 5 AL 8 DE MAIG
TROBADA MUSICAL
Es far pel mat, en horari escolar, al Teatre Auditori Francisco Chirivela
(TAC) de Catarroja, amb la participaci de les escoles de la comarca i lactu-
aci musical dEnric Esteve.
DIA 9 DE MAIG
LLIURAMENT DELS PREMIS DEL CONCURS LITERARI SAMBORI
El dia 9 per la vesprada al TAC de Catarroja es liuraran els premis comarcals
del concurs literari Sambori, amb lactuaci musical de Dani Miquel.
DIA 17 DE MAIG
ACTES DE LA TROBADA
9.00 h. Muntatge dels talers per les persones voluntries que collaboren en
lorganitzaci.
17.00 h. Concentraci de les cercaviles
Cercavila A: CEIP Villa Romana
Cercavila B: CEIP Joan XXIII
17.30 h. Inici cercaviles i recorreguts pel poble fns a confuir a la Plaa
Major
18.00 h. Lliurament de recordatoris als centres participants a la Plaa Major,
amb lassistncia de les autoritats de la comarca.
18.30 h. Talers en lavinguda Diputaci de Valncia
19.00 h. Contacontes en el Pac de El Secanet.
Passejada en carro i desflada de Moros i Cristians.
19.30 h. Teatre de carrer pel recinte dels talers, a crrec de la companyia
Scuraplats, amb lespectacle Animtic
20.45 h. Batucada pel recinte dels talers.
21.00 h. Sopar de cabasset en lavinguda Rambleta,
davant de lEscola dAdults
22.30 CONCERT: Actuaci dels grups NAIA i PUPILLES DILATIVES.
Fi de festa amb lactuaci del grup SVA-TERS
X TROBADA
MUSICAL
DIA 5 DE MAIG
1 ESCOLETA DE MARU, CATARROJA
2 CP.LES TERRETES, TORRENT
3 CP.SAN CARLOS BORROMEO
4 CP.9 DOCTUBRE,ALCASSER
5 ESCOLA SANTA CREU ,MISLATA
6 CP.REI EN JAUME,XIRIVELLA
DIA 6 DE MAIG
1 ESCOLA EL DRAC,TORRENT
2 CP.FEDERICO MAICAS,TORRENT
3 CP.ANTONIO MARTINEZ TORRES,ALDAIA
4 ESCOLA GAVINA,PICANYA
5 CP.JOANXIII,CATARROJA
DIA 7 DE MAIG
1 LES CAROLINES , PICASSENT
2 CP. ORBA , ALFAFAR
3 CP.SANT IGNASI,PICASSENT
4 LA NOSTRA ESCOLA COMARCAL ,PICASSENT
5 CP.LLUIS VIVES ,PAIPORT
DIA 8 DE MAIG
1 ESCOLA LARROD , CATARROJA
2 CP.BERTOMEU LLORE I ROYO,CATARROJA
3 IES.BERENGUER DALMAU, CATARROJA
4 CP. JAUME IEL CONQUERIDOR , CATARROJA
5 CP.JAUME I EL CONQUERIDOR ,CATARROJA
6 IES. BERENGUER DALMAU,CATARROJA
C/ JOSEP SERRA CARSI
C/ LA UNI MUSICAL
C/ MANFREDO MONFORTE
C/ALBORAIA
C/ALZIRA
C/ JOAQUIM ESCRIBA I PEIRO (RETOR)
AV/ RAMBLETA
C/ MANFREDO MONFORTE
C/ ALACANT
AV/ RAMBLETA
P
Z
/
M
E
S
T
R
E
I T
U
R
B
I
P
Z
/
M
E
S
T
R
E
I T
U
R
B
I
P
Z
/
M
E
S
T
R
E
I T
U
R
B
I
C
/
M
I G
U
E
L
C
H
I R
I V
E
L
L
A
L
U
C
A
S
C
/
M
I G
U
E
L
C
H
I R
I V
E
L
L
A
L
U
C
A
S
A V / R E I E N J A U M E I A V / R E I E N J A U M E I
8
8
1
2
3
4
5
6
7
8
9
1
0
1
1
1
2
1
3
1
4
1
5
1
6
1
7
1
8
1
9
2
0
2
1
2
2
2
3
2
4
2
5
2
6
2
7
2
8
2
9
3
0
3
1
4
2
4
3
4
4
4
5
4
6
4
7
4
8
4
9
5
0
5
1
5
2
5
3
5
4
5
5
5
6
5
7
5
8
5
9
6
0
6
1
6
2
6
3
6
4
6
5
6
6
6
7
6
8
6
9
7
0
7
1
7
2
7
3
7
4
7
5
7
6
7
7
7
8
7
9
8
0
8
1
8
2
8
3
8
4
8
5
8
6
8
7
8
9
9
0
9
1
9
2
9
3
9
4
9
5
9
6
9
7
9
8
9
9
1
0
0
1
0
1
1
0
2
1
0
3
1
0
4
1
0
5
1
0
6
1
0
7
1
0
8
1
0
9
1
1
0
1
1
1
1
1
2
1
1
3
1
1
4
1
1
5
1
1
6
1
1
7
1
1
8
1
1
9
1
2
0
1
2
1
1
2
2
1
2
3
1
2
4
1
2
5
1
2
6
1
2
7
1
2
8
1
2
9
1
3
0
1
3
1
1
3
2
1
3
3
1
3
4
3
7
3
8
3
9
4
0
4
1
3
2
3
3
3
4
3
5
3
6
C
/

T
R
I
N
Q
U
E
T
E
s
c
e
n
a
r
i
C
o
n
c
e
r
t
T
A
L
L
E
R
S
1
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
2
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
3
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
4
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
5
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
6
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
7
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
8
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
9
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
1
0
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
1
1
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
1
2
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
1
3
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
1
4
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
1
5
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
1
6
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
1
7
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
1
8
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
1
9
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
2
0
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
2
1
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
2
2
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
2
3
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
2
4
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
2
5
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
2
6
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
2
7
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
2
8
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
2
9
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
3
0
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
3
1
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
3
2
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
3
3
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
3
4
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
3
5
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
3
6
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
3
7
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
3
8
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
3
9
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
4
0
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
4
1
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
4
2
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
4
3
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
4
4
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
4
5
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
4
6
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
4
7
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
4
8
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
4
9
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
5
0
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
5
1
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
5
2
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
5
3
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
5
4
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
5
5
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
5
6
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
5
7
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
5
8
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
5
9
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
6
0
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
6
0
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
6
1
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
6
2
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
6
3
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
6
4
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
6
5
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
6
6
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
6
7
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
6
8
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
6
9
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
7
0
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
7
1
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
7
2
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
7
3
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
7
4
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
7
5
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
7
6
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
7
7
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
7
8
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
7
9
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
8
0
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
8
1
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
8
2
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
8
3
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
8
4
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
8
5
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
8
6
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
8
7
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
8
8
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
8
9
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
9
0
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
9
1
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
9
2
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
9
3
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
9
4
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
9
5
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
9
6
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
9
7
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
9
8
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
9
9
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
1
0
0
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
1
0
1
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
1
0
2
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
1
0
3
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
1
0
4
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
1
0
5
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
1
0
6
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
1
0
7
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
1
0
8
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
1
0
9
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
1
1
0
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
1
1
1
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
1
1
2
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
1
1
3
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
1
1
4
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
1
1
5
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
1
1
6
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
1
1
7
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
1
1
8
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
1
1
9
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
1
2
0
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
1
2
1
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
1
2
2
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
1
2
3
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
1
2
4
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
1
2
5
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
1
2
6
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
1
2
7
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
1
2
8
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
1
2
9
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
1
3
0
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
1
3
1
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
1
3
2
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
1
3
3
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
1
3
4
:
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
E
:

1
/
1
5
0
0
T
R
O
B
A
D
A

D
E

L
E
S

E
S
C
O
L
E
S

E
N

V
A
L
E
N
C
I

C
A
T
A
R
R
O
J
A

2
0
1
4
M
A
R
C
E
L
.
L

R
O
S
A
L
E
N
Y

I

R
O
M
E
R
O
N

C
o
l
le
g
ia
t
:

4
.
3
4
1
E
N
G
IN
Y
E
R

D
'E
D
IF
IC
A
C
I
A
R
Q
U
IT
E
C
T
E

T

C
N
IC
w
w
w
.
i
n
s
t
r
u
c
t
o
r
s
a
s
s
o
c
i
a
t
s
.
c
o
m
c
/ d
e
l h
o
r
t
n

1
6
b
a
ix
, 4
6
4
7
0
a
lb
a
l (
v
a
le
n
c
ia
)
,
w
w
w
.in
s
t
r
u
c
t
o
r
s
a
s
s
o
c
ia
t
s
.c
o
m
, in
s
t
r
u
c
t
o
r
s
.m
@
g
m
a
il.c
o
m
t
e
l: 9
6
1
4
3
3
4
1
9
m
o
b
il 6
5
0
4
8
8
6
7
8
ALAQUS
87 CP Ciutat de Cremona
85-86-86 CP Vila dAlaqus
ALBAL
84 CP La Balaguera
83 CP Sant Carles Borromeo
82 Escoleta Ninos Albal
81 IES Albal
ALCSSER
80 CP Jaume I
79 CP 9 doctubre
ALDAIA
130 CP J. Antonio Martnez Torres
131-132 CP Platero y Yo
ALFAFAR
78 CP La Fila
77 IES 25 dAbril
76 Escoleta Ninos Alfafar
BENETSSER
73 CP Blasco Ibez
74 CP Coln
93 AMPA Nostra Sra. dels Socors
CATARROJA
107 Escoleta El Solet
108 Escoleta Xip i Xop
109 Escoleta de Maru
112 CP Bertomeu Llorens i Royo
113 114 CP Jaume el Conqueridor
115 CP Joan XXIII
116 La Florida
117 Larrod
118 CP Paluzi
119 CP Villa Romana
110-111 IES Berenguer Dalmau
120-121 CIPFP Catarroja
106 Escola dAdults Catarroja
MANISES
122-123-124
CP Felix Rodrguez De la Fuente
MASSANASSA
126 CP Llus Vives
127 CP Ausis March
PAIPORTA
65-66-67-68 CP Ausis March
64 CP Jaume I
63 CP Llus Vives
61 CP LHorta
62 CP Rosa Serrano
PICANYA
60 CP Ausis Mach
59 CP Baladre
58 Escola la Gavina
57 Escoleta Ninos Picanya
PICASSENT
105 CP Sant Ignasi de Loyola
104 Collegi Les Carolines
102-103 La Nostra Escola Comarcal
101 Collegi Sant Cristfor
100 Escoleta Ninos Picassent
QUART
55 CP La Constituci
56 Escoleta Ninos Quart
SEDAV
99 CP Sant Climent
98 CP Vicent Pla Paredes
SILLA
97 CP Verge dels Desemparats
95-96 IES Enric Valor
TORRENT
54 CP. Antonio Machado
53 CP. El Mol
52 CP. Federico Maicas
51 CP. Les Terretes
50 CP. Lope de Vega
43 CP. Miguel Hernndez
48 CP. Sant Pasqual
47 Escola El Drac
XIRIVELLA
128 CP. Rei En Jaume
ALTRES TALLERS
25-26 Edicions del Bulent
21-22 Edicions 96
23-24 Editorial Bromera
12-13 Editorial Denes
27-28-29 Camacuc, Forcuin
i LEixam Edicions
69 Llibreria La Moixeranga
30 Collegi Ofcial de Bibliotecaris
10 Revista Sa
125 La veu del pas valenci
9 La Gavela
31 Escola Marina de Miramar
37-38 Docendo Grup Valesport
7 Andana Editorial
33 Facultat de Magisteri
34 Universitat Politcnica de Valncia
35 FAPA
11 IDECO
32 Grup Caps
129 Samaruc
70 Grup de Danses Xicala
71 LArtesana
72 La Intercomparsa
14-15-16-17-18-19-20 Associacions de
Pescadors i Vela Llatina
TALLERS
P
A
S
S
E
J
A
D
A
E
N
C
A
R
R
O
C
O
L

L
E
C
T
I
U
C
A
V
A
L
L
A
R
triem
bromera
Nous llibres de text 2014-2015
PROJECTE
Al centre del poble de Picassent es
troba situat el nostre collegi, Sant
Cristfor Mrtir. La nostra lluita per la
lnia en valenci comena quan un grup
de famlies d Infantil van voler que els
seus fills estudiaren en valenci. Aix
que amb tot el suport del centre i de
les famlies es va demanar a Conse-
lleria l implantaci de la lnia, per el
somni es va truncar quan desprs dun
silenci administratiu molt molt llarg es
va denegar.
Les famlies disposades a lluitar per
la seua llengua, junt amb Escola Va-
lencia, van recrrer la resoluci ad-
ministrativa i finalment es va dictar la
sentncia que ens va permetre encetar
aquesta nova etapa.
Des de aquestes lnies volem agrair
a les famlies, a Escola Valenciana i al
propi centre la implicaci i la lluita que
ens han portat fins ac, un avan molt
important per a les nostres escoles que
cada dia se senten ms atacades amb
els retalls i amb les traves per acostar-
nos i defensar la nostra cultura.
Al CEIP Rei En Jaume de Xirivella
sollicitrem lany 2008 la transforma-
ci de la Lnia PIP a PIL, acollint-nos a
una normativa en vigor, reunint tots els
requisits exigits per la Conselleria, pre-
sentant la corresponent documentaci,
amb el suport unnim del Consell Es-
colar, de lAMPA i del Consell Escolar
Municipal, linforme favorable de la Ins-
pecci i la decisi clara del 100% dels
pares documentada amb la correspo-
nent sol.licitud i, a ms, sense lesionar
els drets de ning.
Malgrat aix, la Conselleria va de-
negar la sol.licitud (desprs de quasi
un any, vulnerant els drets dels pares,
incomplint la normativa publicada per
la mateixa Conselleria, a ms de la llei
ds i ensenyament en Valenci i el
propi Estatut dAutonomia del Pas Va-
lenci que estableix a larticle 6, punt
2,: Tots tenen dret a rebre lense-
nyament del, i en, valenci.).
Aleshores, el Consell Escolar del cen-
tre va presentar un recurs al Sndic de
Greuges, per considerar que no ses-
taven respectant els drets dels pares/
mares.
Amb tot, a les instruccions de principi
de curs 2009/10, la Conselleria dEdu-
caci continuava oferint la possibilitat
de sol.licitar el canvi de lnia PIP a PIL,
establia els requisits i marcava el pro-
cediment. El nostre centre ho va sol.li-
citar de nou, complint altra vegada tots
els requisits i presentant tota la docu-
mentaci pertinent. Tamb van exigir
que sacomplira la resoluci del Sndic
de Greuges.
s revelador que, en una localitat
castellanoparlant i amb un percentatge
dimmigrants superior del 35% (en al-
gunes classes arriba al 75%, siguen els
pares i mares els que reclamen, amb
fora, indignaci i persistncia, lense-
nyament en valenci. Davant aquesta
negativa els pares, amb lassessora-
ment dEscola Valenciana, presentaren
un recurs contencis al TSJCV que fi-
nalment va sentenciar al seu favor en
desembre de 2012.
Aix va aplanar el cam i va permetre
laprovaci del nostre PLC i laplicaci
efectiva de la sentncia en comenar
el curs 2013/14.
Ha estat un treball dur, per una llui-
ta en positiu i una resistncia cvica
que ens marca el cam per a oferir una
educaci ptima per al nostre alumnat
i defensar els drets que tenim recone-
guts i que sens neguen de forma total-
ment arbitrria, segons la sentncia.
SENTNCIES. XIRIVELLA
CEIP REI EN JAUME
SENTNCIES. PICASSENT
COLLEGI SANT CRISTFOR
MRTIR
El CEIP Paluzi va nixer a 1927. Po-
deu imaginar que al llarg de tot aquest
temps, molts han sigut els canvis i les
adaptacions a les circumstncies de
cada moment, per sempre mirant cap
al futur i amb la meta daconseguir el
millor per als nostres alumnes.
Desprs de 86 anys, al setembre pas-
sat, el centre va comenar amb el Pro-
grama Plurilinge en Valenci (PPEV).
Un pas molt important, difcil, per se-
gur; carregat dil.lusi i amb lesperana
de continuar donant als nostres alum-
nes el millor.
Molts han sigut els mestres i els
alumnes que han passat per ac i que
sempre formaran part de la histria
del nostre centre. s el nostre desig
continuar per molts anys engrandint la
nostra histria educativa per tamb
la historia del Poble Valenci treballant
amb una de les seus senyes didentitat
que s la llengua valenciana i que dara
endavant estar ben present a les nos-
tres aules.
Estem segurs que el nostre desig do-
nar els seus fruits!
NOVES LNIES. CATARROJA
CEIP PALUZI
El CEIP ORBA dAlfafar es troba ubicat
al Barri Orba, nucli urb paradigmtic
de la diglssia lingstica a lrea me-
tropolitana de Valncia. A aquest barri
conviuen famlies amb llenges mater-
nes diferents: castell, rab, romans i
altres llenges de pasos subsaharians i
dEuropa de lEst.
Lensenyament de les llenges a
lalumnat del CEIP ORBA i la normalit-
zaci del valenci com a llengua ds
oral i escrit s tot un repte. Des de fa
20 anys tenim lexperincia del desen-
volupament dels programes lingstics
al centre dImmersi Lingstica (PIL)
i Programa dIncorporaci Progressiva
(PIP), observant diferncies plausibles
de competncia lingstica i comuni-
cativa entre lalumnat dun programa
lingstic i un altre: lalumnat de PIL
mostra un millor domini de les dues
llenges oficials, especialment en el
valenci i principalment en lexpressi
oral i escrita. Al llarg daquests 20 anys
densenyament en un context dimmer-
si tamb sha observat que no a so-
les lalumnat castellanoparlant era el
que podia aconseguir un millor domini
en la seua segona llengua (valenci),
sin tamb alumnat de famlies proce-
dents dEuropa de lEst o frica tamb
aconsegueixen els mateixos nivells de
competncia comunicativa i lingsti-
ca si han realitzat lEducaci Primria
al Programa dImmersi Lingstica en
Valenci.
A partir de la publicaci del Decret
127/2012 del 3 dagost, el repte den-
senyament de les llenges al CEIP ORBA
es torna ms complexe: la introducci
de langls com a tercera llengua que
vehicula el procs densenyament-apre-
nentatge s una qesti que ha supo-
sat al Claustre reflexi, debat i consens
al disseny del Projecte Lingstic de
Centre (PLC). Basant-se en lexperincia
del PIL a letapa dEducaci Primria,
dos anys de formaci del professorat en
el tractament integrat de les llenges i
de lanlisi de la tipologia dalumnat del
centre es considera fonamental dur en-
davant a letapa dEducaci Infantil el
Programa Plurilinge dEducaci en Va-
lenci (PPEV). Al nostre centre es dona
la particularitat de que a soles tenim
autoritzada una lnia a letapa dInfantil
i, per tant, sha hagut de sollicitar el
canvi de modalitat lingstica (de PIP a
PPEV).
En laprovaci daquest canvi de mo-
dalitat lingstica ha sigut fonamental
en consens de la comunitat educativa.
Al Consell Escolar del centre es va apro-
var per un 90% i al procs de matrcu-
la (vital per a laprovaci definitiva del
canvi de lnia) el 83% de les sollicituds
optaven pel PPEV. Es dna la paradoxa
que, encara que el canvi de lnia estiga
aprovat pel Consell Escolar del centre
sn les famlies que opten al mateix
centre les que tenen la ltima paraula
en laprovaci del programa lingstic a
desenvolupar. Afortunadament, les dos
dcades densenyament del i en valen-
ci al barri Orba ha fet que es prenga
una major conscincia de la importn-
cia de laprenentatge i ls de la nostra
llengua. Afortunadament, leducaci
encara s capa de conscienciar a la
societat i de fer visibles les cultures dun
poble.
NOVES LNIES. ALFAFAR
CEIP ORBA
25 ANYS DESCOLA EN VALENCI I COMUNITAT DAPRENENTATGE
CEIP 9 DOCTUBRE
DALCSSER
Sembla que va ser ahir, i ja portem
ms de vint-i-cinc anys descola en va-
lenci. Llarg ha estat el cam des de
linici de la primera lnia en valenci al
poble dAlcsser. Aquells primers cursos
no fren gens fcils, la matrcula en va-
lenci mai arribava a la rtio de la clas-
se de PIP, la capacitaci del professorat
en valenci no era total, la recerca dels
materials curriculars tampoc no era
fcil, els i les mestres daquells anys a
lescola es buscaven literalment la vida
per tal que lalumnat tinguera les millors
propostes didctiques, hores de treball
intens confeccionant materials i creant
recursos perqu xiquets i xiquetes es-
tudiaren en la llengua prpia amb ga-
ranties dxit. Amb la illusi i el treball,
aquelles primeres classes de 12 o 15
alumnes anaren creixent i ampliant la
matrcula any rere any.
Pass el temps i comenaren a vindre
a Alcsser famlies estrangeres amb les
quals es treball molt per tal daconse-
guir que els xiquets i les xiquetes nou-
vinguts feren tamb el seu aprenentat-
ge en valenci, ho varem aconseguir,
al cap i a la fi, quan lalumnat arribava
amb desconeixement de les dues llen-
ges oficials del nostre pas, no hi havia
cap ra per a escolaritzar en PIP tenint
loportunitat descolaritzar-los en PEV i
aconseguir aix que dominaren per igual
les dues llenges.
Als darrers cursos, lobjectiu que ens
vrem plantejar va ser duplicar la lnia
donat que les sollicituds de matrcula
majoritriament eren per al Programa
dEnsenyament en Valenci. Per la
Conselleria es negava a autoritzar la se-
gona lnia, a pesar de laprovaci en el
Consell Escolar del Centre i a pesar de
la demanda de les famlies.
Continurem insistint, i un curs dar-
rere daltre sol.licitant la segona lnia
PEV. Finalment, a finals del passat curs,
aconseguirem el nostre objectiu, i en-
guany ja tenim al centre el programa
nic dEnsenyament en Valenci.
I, desprs daconseguit el nostre ob-
jectiu respecte a la llengua vehicular
densenyament a lescola, aquest curs
ens varen plantejar un nou repte, trans-
formar-nos en Comunitat dAprenentat-
ge.
Al mes de setembre tot el professo-
rat del claustre va realitzar les 30 hores
de formaci amb professorat del grup
CREA. Conforme anvem endinsant-
nos en els principis de les comunitats
daprenentatge ms sens movien per
dins les ganes de treballar perqu el
nostre centre arribara a la transforma-
ci. Acabada la formaci el claustre va
decidir encetar dit procs.
Es va informar a lAMPA de lescola i
es va crear la Comissi Promotora que
va treballar per tal de sensibilitzar a les
famlies i organitzar lASSEMBLEA. Al
mateix temps sanaren posant en mar-
xa les primeres actuacions educatives
dxit: grups interactius en diferents au-
les del centre i tertlies dialgiques.
A febrer comen el conte enrere fins
arribar al dia de lassemblea, cada di-
lluns el rebedor de lescola sorprenia a
xiquets i xiquetes, pares, mares i pro-
fessorat amb una installaci artstica
que evocava el cam que havem co-
menat a recrrer junts. Aix la primera
setmana la installaci consistia en una
muntanya de maletes, recordant-nos
que anvem a emprendre un viatge cap
a lescola que volem; la segona setma-
na un llit ens transportava a la fase del
somni; la tercera setmana, una redona
de cadires i faristols amb obres clssi-
ques evocava el sentit de les tertlies
dialgiques, la quarta un bon grapat de
sabates de tots els colors i grandries
seguien un cam per a finalment pujar
una escala, amb un clar significat: junts
arribarem ms alt, cap a lxit escolar.
Finalment es van collocar dos photo-
call amb un important missatge VOLEM
SER COMUNITAT DAPRENENTATGE.
I aix, poc a poc arrib el divendres 28
de febrer de 2014, quan es va realit-
zar lassemblea per tal dinformar a les
famlies sobre les comunitats dapre-
nentatge, i de que prengueren la seua
decisi.
Ha estat un principi de curs intens
amb grans objectius aconseguits grci-
es a la illusi i el treball de mestres,
mares i pares. Quatre aules dInfantil
amb PEV, les de 3 i 4 anys, i el cam
encentat cap a la transformaci en Co-
munitat dAprenentatge. Lescola respi-
ra un aire nou, les reunions per a captar
el voluntariat han estat un xit, les aules
sorganitzen per a fer grups interactius,
es fan tertlies dialgiques i a les cares
i als ulls dels xiquets i xiquetes, dels pa-
res i mestres, i del professorat hi ha un
brillo especial.
Volem somiar lescola que ens agra-
daria tindre, volem fer realitat les uto-
pies.
Estem convenuts que, com diu Ra-
mn Flecha, els somnis sn possibles,
millorar la realitat sense somnis s im-
possible.
Estem lluitant per metes comunes,
tenim altes espectatives per a tots els
xiquets i les xiquetes, ho aconseguirem
mitjanant la inclussi, la solidaritat i la
tolerncia. Junts, estem fent lescola de
futur, lescola en valenci, lescola in-
clusiva, lescola dialgica, la Comunitat
dAprenentatge del 9 dOctubre dAlcs-
ser.
25 ANYS DESCOLA EN VALENCI
EN TORRENT
CEIP LOPE
DE VEGA
Estem davant dun esdeveniment
nic per a Torrent: enguany celebren el
25 aniversari de la implantaci de la
lnia en valenci al nostre CEIP Lope de
Vega.
Tota la comunitat educativa del Cen-
tre, des de lequip directiu, els pares i
les mares i el professorat del centre,
est implicant-se en les activitats com-
memoratives deste entranyable ani-
versari per tal doferir a la nostra ciutat
loportunitat de participar en esta cele-
braci tan important per a Torrent.
Desitgem que aquesta llavor continue
al llarg del temps, volem tindre la lnia
en valenci a lescola per sempre per
tal de continuar estimant i defensant la
nostra llengua.
MS DE VINT-I-CINC ANYS FENT ESCOLA EN VALENCI
FLORIDA SECUNDRIA: UN
PROJECTE EDUCATIU I
CULTURAL EN VALENCI
El centre educatiu Florida va nixer el
curs 1977-78, on un grup de persones
joves, recolzades pel moviment coope-
ratiu emergent a la Comarca, somnia-
rem que un altre tipus deducaci, era
possible i que ja havia arribat lhora de
dir prou i de sortir de la foscor en la qual
ens trobvem des de feia molts anys.
Des del inicis, volem ser una escola
arrelada al nostre territori, a la nostra
comarca i, s per aix, que tingurem
ben clar que la llengua de la nostra terra
havia destar ben present en les aules i
havia de ser vehicle de comunicaci i
densenyament i aprenentatge.
Tot i que de manera oficial el primer
curs en qu ens varen autoritzar a im-
partir ensenyament en valenci fou el
curs 1986-87, ja en el Projecte Edu-
catiu inicial apareix com un valor del
centre: el domini correcte del valenci
s una clau fonamental didentitat i de
promoci de la cultura prpia, per la
qual es potenciar la docncia i ls de
material didctic en valenci...
Al llarg de tots aquests anys, a ms
de la docncia en valenci, Florida Se-
cundria ha anat construint un projecte
educatiu i cultural innovador i arrelat a
la comarca. Dins de la nostra trajectria
cal destacar elements com: la revista
escolar en valenci La Cassola amb
29 nmeros publicats-, els premis lite-
raris de poesia i narrativa La Rosa de
Paper (amb XVII edicions), la realitzaci
de diverses jornades i trobades amb
escriptors/es, contacontes i msics va-
lencians
Aquest treball cultural i lingstic tin-
gu el seu fruit amb el Premi Baldiri
Reixac de la Fundaci Llus Carulla, com
a reconeixement a la trajectria den-
senyament en valenci del nostre cen-
tre A ms, Floria Secundria participa
de manera activa en els moviments ciu-
tadans i culturals: com Escola Valenci-
ana, lIDECO, la Uni de Cooperatives
dEnsenyament del Pas Valenci
A ms, les cooperatives, junt a les
escoles pbliques, formem part del
GUAIX, deixe grapat de tiges noves que
broten dels grans darrs perqu pu-
guen guaixar i que la planta puga crixer
ben gran...; i tenim lobjectiu com de
treballar per defensar la nostra llengua
i una escola de qualitat per a tots i per
a totes. Per aix, hem treballat i conti-
nuarem fent-lo per fer realitat el somni
densenyar i estimar la nostra llengua:
una llengua de cultura, una llengua per
a lensenyament, una llengua per a la
vida plena en societat.
VINTI-I-CINC ANY FENT ENSENYAMENT EN VALENCI
COLLEGI PBLIC EL PAT
DE SILLA
Comenrem el disseny del progrma
dimmersi lingstica en valenci lany
vuitanta-sis, al collegi Sant Roc - actu-
alment San Roque i amb una suposa-
da incorporaci progressiva en valenci
que no s per qu ( o si que ho s) ha
esdevingut a nomenar-se lnia en cas-
tell - . Rebrem el suport de Joan Vila
- assessor que crec, era de Catarroja- i
atenent la demanda de dsset famlies.
Aleshores eixa barriada de Silla, co-
menava a tindre famlies formades per
persones immigrades daltres parts de
lestat espanyol casades amb valen-
cians o valencianes; comenava una
nova forma dintegraci i comenava el
programa dimmersi en valenci, tot i
que al principi ens miraven amb des-
confiana i fins i tot alguns ens rebut-
javen.
Durant letapa dinfantil, aleshores
de dos cursos i anomenada preesco-
lar, anrem augmentant la matrcula i
normalitzant-nos a lescola, no sense
dificultats, perqu era difcil elaborar els
materilas que no hi havia al mercat -
tampoc anem sobrats ara, per desgr-
cia - per si que hi havia un suport per
part de ladministraci educativa - que
ara no tenim - . Anrem intentant nor-
malitzar el valenci a lescola, compar-
tida amb un programa dincorporaci
progressiva.
El curs del vuitanta-vuit al vuitanta-
nou, hi havien tres grups: els dos de
preescolar i un de primer. Feiem troba-
des dins lescola, per a qu els alumnes
comprovren, que hi havien companys
que tamb empraven el valenci per co-
municar-se i aprendre.
El trauma fou al curs del vuitanta-nou
al noranta, quan hagurem dinaugurar-
mai inaugurat oficialment- un nou cen-
tre, al barri del Pat de Silla - relativament
prxim a Sant Roc- i on anrem a parar
per desglossament; alumnes, pares,
mares i mestres que duiem endavant
el programa dimmersi. Fou traumtic,
ms que res, perqu hagurem de com-
partir centre amb persones desglossa-
des del centre Verge dels Desemparats,
que havien rebutjat incorporar-se a un
programa densenyament en valenci.
El claustre era explosiu, el centre nou,
sense expedients, sense mobiliari ni
material lhaguerem dinstallar durant
lestiu per poder incorporar-nos al cen-
tre el setze de setembre-.
No tots els professors que acompa-
nyaren la lnia dimmersi foren des-
glossats, en van haver de voluntaris
que volgueren continuar amb aquelles
persones illusionades en una escola
diferent i en valenci.
Anvem a les trobades tots i tots
participvem, alumnes, mares, pares i
mestres, fins i tot els avis. No ens calia
res, hi havia voluntat de trobada.
Els cursos anaven passant, vencent
loposici daquells que en el mateix
centre ens negaven la necessitat dun
mestre de suport per als primers cur-
sos, una major dotaci per a les aules
i una discriminaci positiva necessria.
Tamb hagurem de vencer les con-
seqncies de maniobres de carcter
administratiu en concursos de trasllat
interessats, sobre catalogaci dels llocs
de treball i capacitaci i competncia
lingstica del professorat. Fins i tot,
aconsegurem que les dues lnies del
centre foren densenyament en valen-
ci.
Com no!, tamb ens afectaren les re-
formes llegislatives; comenrem amb
EGB i desprs la reforma dUCD, la LOG-
SE, la LOCE; la LOE i ara ens ha atro-
pellat la LOMQUE - quina vergonya, no
tindre una llei deducaci estable amb
un pacte destat i tamb hem suportat
la utilitzaci poltica, interessada i mal
intencionada, denfrontament social per
ls de la llengua.
Ens cal tamb la superaci deixa
assumida cessi del valenci davant
del castell i la plena voluntat norma-
litzadora, ls vehicular del valenci en
tots els mbits educatius i la formaci i
concienciaci dels educadors per acon-
seguir-ho.
Noms hi ha una cosa, emprica-
ment demostrada, que fa que lescola
valenciana vaja endavant: la voluntat
dacceptar una opci escolar daprenen-
tatge i la tenacitat dels interessats en
portar-la a terme.

Fem lectors Construm Pas Valenci
Diversos i dispersos versos
conversos i perversos dels
universos
Josep Ballester i Paco Gimnez
Ensenyar, commoure i
adelitar
Antoni Lpez i Abel Puig
Mestres de la Repblica
a lHorta Sud
Wilson Ferrs
A cor obert
Manel Joan i Ariny
Ms enll del mar
Enric Lluch
Ensenyar, commoure i
adelitar
Antoni Lpez i Abel Puig
MSICS DE LA COMARCA
ALBA LVAREZ.
GUAIX, COORDINADORA PEL VALENCI
DE LHORTA SUD
Enguany, ens cal parlar de finestres
obertes, ens cal parlar de msica.
Enguany, que des de GUAIX sha ho-
menatjat la trajectria professional de
Miquel Gil, que Raimon ha estat guar-
donat amb el 46 Premi dHonor de les
Lletres Catalanes per la seua defensa
constant de la nostra llengua i cultura.
Enguany, que encetrem el curs amb la
notcia que Al Tall plegava veles i laca-
barem amb ladu dObrint Pas, dues de
les formacions musicals que han estat
capaces de mantindre el pols al nostre
malms pas, des de les acaballes de la
dictadura fins als actuals anys de mal-
govern. Enguany, s un bon moment per
rascar la corfa institucional amb la que
intenten silenciar la bona salut creativa
de la qual gaudim. Perqu sn molts
els que a colp de partitura, malgrat tots
els entrebancs, mantenen el llegat dels
nostres sons i les nostres veus, inves-
tiguen, innoven i recuperen la nostra
histria auditiva, ens acaricien lnima
i ens vertebren el territori posant-li nom
a la nostra banda sonora vital.
Per aix, des daquestes lnies, pen-
sem que s important recordar que al
2005, els nostres msics i cantants,
farts del silenci imposat, decidiren po-
sar en marxa el COM -Collectiu Ovidi
Montllor de musics i cantants del Pas
Valenci- per tal de donar suport a la
nostra msica, cohesionar una indus-
tria que aculla la gran diversitat mu-
sical, esttica, escnica i destils que
practiquem i potenciar lemergncia
de noves propostes, aix com millorar
la professionalitat i consolidar les ja
creades. Hui, uns nou anys desprs i
huit edicions de Premis Ovidi Montllor
a lesquena, la msica en valenci i feta
pels valencians ha continuat millorant i
creixent en qualitat i en quantitat i ms
enll de la msica de transmissi oral
i lska, trobem propostes de pop, rock,
reggae, can dautor, bossa, rap, soul,
jazz, folk, blues, fusi, electrnica, no-
ves msiques...
El COM, no ha caminat sol i ha anat
enfortint-se amb lajuda dun bon gra-
pat de collectius locals i comarcals,
els mitjans alternatius de premsa, radio
i internet i organitzacions de la societat
civil com Ca Revolta, La Societat Coral
el Micalet, Acci Cultural del Pas Va-
lenci i com no, Escola Valenciana amb
La Gira, que des de lany 2006 dins de
les activitats de Les Trobades, sha anat
consolidant com a circuit que funciona
daparador de la msica en valenci i
que, a ms, demostra la bona salut de
qu gaudeix aquest sector en els ltims
anys, perqu no s fruit de la casuali-
tat que la producci de discos al Pas
Valenci shaja anat multiplicant durant
els ltims anys.
s per aix, que des daquest menut
altaveu, volem fer difusi daquesta rea-
litat, que necessita el vostre suport, que
es mereix ms i millor difusi entre el
seu pblic i per tant, us oferim un tastet
dalguns dels musics de la nostra co-
marca, tot i que el ventall s molt ms
ampli.
Entre ells, podem trobar al cantautor
de Torrent, Pau Alabajos, que va co-
menar la seua carrera artstica actuant
als carrers de Valncia, interpretant les
seues canons junt als Msics Furtius.
Lany 2004 va publicar el seu primer
disc, Futur en venda i al 2008 el seu
segon treball, Teoria del caos, tots dos
amb Cambra Records. Lany 2011 va ei-
xir a la llum Una amable, una trista, una
petita ptria amb Bureo Msiques. El 29
de setembre de 2012 va celebrar al Pa-
lau de la Msica de Valncia un concert
commemoratiu dels seus 10 anys de
carrera musical, amb lOrquestra Simf-
nica del Coral Romput i la collaboraci
de grans personalitats darreu del nos-
tre territori. Els arranjaments simfnics
van ser composats per a locasi per la
violinista Laura Navarro, amb qui fa un
tndem excepcional. Lestiu passat, va
presentar a lauditori del Jard Botnic
de Valncia, Pau Alabajos diu Mural
del Pas Valenci de Vicent Andrs Este-
lls, un llibre-disc amb catorze poemes
escollits del llibre pstum del poeta de
Burjassot. El reconeixement del pblic,
va lligat a un gran nombre de guardons
per tots els seus treballs.
Un grup novell, que ve amb fora, s
Naia. El grup, format per joves valenci-
ans provinents del llarg i ample del pas
(dAtzeneta del Maestrat a Xbia pas-
sant per Castell de la Ribera, Valncia i
Alcsser) format des de lestiu de 2007,
va encisar a pblic i crtica amb el seu
primer treball discogrfic, Joc dEmo-
cions, presentat a lAuditori del Centre
Cultural dAlcsser. La crtica diu dells
que tant al seu disc, de 13 canons ben
treballades, com en el seu fresc direc-
te, podem trobar un punt dencontre
entre ritmes i generacions, combinant
can de transmissi oral (cants de
batre, havaneres, vetlatoris, canons
de simbomba...) amb can dautor i
influncies provinents del pop. Junt
a la qualitat meldica, hi trobem unes
lletres que ens parlen de comproms
i lluita pel territori i per lidioma, per
tamb de sentiments, b de la seua
prpia collita o donant veu a poetes del
pas com Ramon Guillem, Marc Granell
o Vicent Andrs Estells. Tot a els
va servir la nominaci a millor disc de
folk als premis Ovidi Montllor a la m-
sica en valenci 2010, i ser finalistes
del Concurs Sons 2011 organitzat per
la revista Sons de la Mediterrnia, del
grup Enderrock. Ara, tornen amb nou
directe, nous sons i noves canons amb
No caminem sols.
No ens podem oblidar dels Sva-Ters,
el genu i descarat grup dAlcsser. Pre-
cursors de lsva i festers de mena ens
atrauen amb el seu estil, barreja de rock
clssic, ska, jazz, rumba i reggae, entre
daltres i molta, molta diversi. A les se-
ues lletres trobem una mescla dcida
ironia i directes reivindicacions socials i
poltiques. Fins al moment, Sva-ters ha
llenat tres discos: A foc, lany 2002,
Berlangastyle, al 2006 i Sexe, Putxero
i Rock&Roll, del 2011. Llarga vida al Lio
Sva!
Al recer de la figura dOvidi Montllor,
la nostra msica creix. Ara, que ja no
ens alimenten molles, li ho devem. Ens
ho devem. Perqu encara hem dalar
la veu per moltes reivindicacions, i entre
totes ho farem tot! Caldr fer cas als
dObrint Pas quan diuen all que el po-
ble que canta mai no mor. Li pese a qui
li pese, cantem doncs.