LUNIVERS I EL SISTEMA SOLAR

CEIP BADIES
5B
Com va nixer lUnivers?
Des de sempre lsser hum ha explicat els fenmens
naturals i la creaci de lUnivers mitjanant histries,
creences divines, superticions,

Com penseu vosaltres que va nixer lUnivers?
Qu hi ha a lUnivers?
Quina s la nostra galaxia?
Quin s el nostre satllit?
La teoria del Big Bang o gran explosi, suposa que, fa entre 12.000 i
15.000 milions d'anys, tota la matria de lUnivers estava concentrada en
una zona extraordinriament petita de l'espai, i va explotar. La matria
va sortir impulsada amb gran energia en totes direccions.

Els xocs i un cert desordre van fer que la matria s'agrups i es
concentrs ms en alguns llocs de l'espai, i es van formar els primers
estels i les primeres galaxies. Des d'aleshores, l'Univers continua en
constant moviment i evoluci.


Lunivers
Lunivers cont milions de galxies, formades
per centenars de milers destels. Al voltant
daquests estels giren planetes, satellits i altres
objectes.
Les distncies sn inmenses, per mesurar-les
lsser hum ha inventat lany llum. Per recrrer
1 any llum, caldra fer ms de 240 milions de
vegades la volta a la Terra
Univers
Les galxies poden clasificar-se segons les
seves formes:



ELLIPTIQUES
ESPIRAL NORMAL
ESPIRAL BARRADA
LENTICULARS
Qu trobem a lunivers?
Els estels sn astres formats per gasos molt calents
que emeten energia en forma de llum i calor. No
viuen sempre, neixen quan les partcules dalguna
nebulosa (regions del medi interestelar constituides
per gasos i elements qumics en forma de pols)
sajunten. Viuen milions i milions danys i quan el gas
sels acaba es moren i molts estels quan shan mort
formen un forat negre (zona de lespai que no brilla).
Un planeta s un astre de forma aproximadament
esfrica que gira al voltant dun estel i que no emet
llum prpia.

La Via Lctia
s la nostra galxia.
s una galxia en forma despiral formada per
uns 100.000 milions destels, entre els quals hi
ha el Sol.
La Via Lctia t forma de lent convexa. El nucli
t un bony central de forma ellptica d'uns
8.000 anys llum de dimetre. Els estels del
nucli estan ms agrupats que els dels braos.
Al seu entorn hi ha un nvol d'hidrogen,
alguns estels i cmuls estellars.

Sistema Solar
El Sistem Solar est format per el Sol i tot all
que recorre lespai al seu voltant, incloent-hi
vuit planetes, un grapat de planetes nans i un
centenar de llunes.
Els planetes nans sn esfrics i un poc ms
petits que els planetes. El ms conegut es
Plut que abans es considerava un planeta.
Els asteroides sn fragments de roca o metall
de grandries i formes diverses. Molts es
concentren en un cintur que envolta el Sol
entre les rbites de Mart i Jpiter.

Cintur dOri
Meteorits i estels fugaos
Els meteorits sn asteroides que xoquen amb
els planetes o els satllits i formen crters en
la superfcie daquets.
Els estels fugaos sn meteorits diminuts que
es desintegren quan entren en contacte amb
latmsfera.
Els cometes sn objectes compostos per
roques i gels. Quan saproximen al Sol, el calor
solar nevapora els materials i els arrossega, la
qual cosa fa que formin una cua.

Alguns exemples
ASTEROIDE:


METEORIT:


ESTEL FUGA:
Alguns exemples
COMETA:



Cometa Halley, llgrimes de Sant Lloren,

Observatori Astronmic de Costitx
Meteorit TAGOUNITE, trobat al Sur del Marroc. Meteorit rocs.
Observatori Astronmic de Costitx
Meteorits provinents de la Lluna. Varen ser arrancats de la Lluna per altres meteorits
que xocaren violentamente i els varen expulsar cap a lespai.
Els planetes del Sistema Solar.
El Sistema Solar est compost per vuit
planetes: Mercuri, Venus, Terra, Mart, Jpiter,
Saturn, Ur i Nept.

La TERRA
s lnic planeta del Sistema Solar on hi ha vida i t
aigua lquida en la superfcie.
Est envoltadad duna capa daire: latmsfera que no
pot escapar degut a la gravetat de la Terra.
Est a una distncia del Sol de 149,6 milions de
quilmetres i el seu dimetre es de 12.756
quilmetres.
Triga 365,2 dies en fer una volta al Sol.

La Terra
Geosfera, formada per:

Nucli intern: format per metalls molt calents.

Mantell: format per roques calentes i toves

Escora: format per roques slides i fredes.
Atmsfera o capa daire que
envolta la Terra.
Hidrosfera o conjunt daiges que
cobreixen la Geosfera
Rotaci i Traslaci
La Terra realitza dos moviments:
ROTACI: La Terra gira sobre el seu eix. Triga 1 dia en
fer una volta completa. La rotaci origina la successi
del dia i la nit.
TRASLACI: La Terra tamb gira al voltant del Sol en
una rbita ovalada. Una traslaci completa dura 1
any o 365 dies. La traslaci origina les estacions.
Sol
s un estel groc quasi esfric, comparat amb altres
estels t una grandria mitjana.
Una part de lenergia que desprn el Sol semet a
lespai en forma de calor i llum i arriba a tots els
cossos del sistema solar.
El Sol t taques, sn regions ms fosques perqu
estan a una temperatura inferior a les regions que les
envolten.
El Sol t protuberncies: s com lerupci dun volc
per no surt lava sino que surten gasos

Sol: taques i protuberncies
El cel.
Des de sempre lhome ha observat el cel a simple
vista o amb algn instrument com el telescopi.
El telescopi sn instruments que permeten estudiar
millor els astres que coneixem i per descubrir-ne de
nous.
El primer telescopi va ser inventat per Galileo Galilei
lany 1609.
Actualment els telescopis ms potens estan en els
observatoris astronmics. A Espanya lobservatori
ms important est a les Illes Canries i a Mallorca
tenim lObservatori de Costitx.
Telescopis
ALMA: Complexe astronmic Andes Xilens
La Lluna
Lnic satllit de la Terra, s una roca duns
3476 quilmetres de dimetre.
No t atmsfera ni hidrosfera i est coberta de
crters per limpacte de meteorits.
La terra de la Lluna est coberta de pols i
pedres. Hi ha crters inmensos i muntanyes.
La Lluna
La Lluna gira sobre si mateixa en un moviment de
rotaci que dura 29 dies i mig. La traslaci sobre la
Terra tamb t la mateixa durada, per aix des de la
Terra sempre veiem la mateixa cara, tot i que la
veiem illuminada en diferents porcions que reben el
nom de fases lunars.

La influncia de la Lluna sobre laTerra
La proximitat i les dimensions de la Terra fan que
la Lluna exerceixi sobre el nostre planeta efectes
fcils de notar:
Eclipsi lunar: quan la Terra sinterposa entre el
Sol i la Lluna
Eclipsi solar: quan la Lluna oculta el Sol des de la
perspectiva de la Terra
Marees: sn pujades i baixades de la mar, sn
degudes a que la Lluna i la Terra satrauen per la
fora de la gravetat.
https://www.youtube.com/watch?v=hbDbRH7p
_OY (min 1:47 al 3:30)