LENER G I A N U C CARA, L E AR IN

SEGUR I PRES A CIND

IBLE

A R A C

r a le c u n ia r t s d in la Al contrari del que a t s e u q a , ia n a d a t iu intenta vendre a la c ls E . a r a c lt o m ia g lo o s una tecn n e n io t s e g e u q s e s e r p m e s le e d is c e ben n e ix e u d o r p s e s r a le les centrals nuc la a n e d a ll s a r t s e en realitat perqu e u q r u t u f e d s o t s o c societat grans . n e ix e m u s s a o n s e aquestes empres

A ms, lene rgia nuclear s inherentm i els riscos a ent insegura ssociats sn , tan alts que haurem dh mai no aver comen at a fer-la s ervir.

INSEGURA

R U T U F E S N E S

PRESCINDIBLE

Lenergia nuclear, a sobre, no s necess ria. Representa una part molt petita de lene rgia que es consumeix a la majoria dels paso s i es pot substituir per altres fonts menys contaminants i ms segures.

, t n e s e r p e d i c p o a n u s o n r a e l c u i n n a r u d s e Lenergia v r e s e r s e L . r u t u f e d s y n e m s u p i t t s per molt e u q a e u q n e x i e d e p m i i s e x d i a e t u b i r t n o c sn limi o n c o p m a T . i z t i l a r e n e g s t e n a r e d i s n o denergia c , e u q s t a , c i t m i l c i v n a c s n o i s s i m e a frenar el a t n e s e r p , i n a r u l e d t e l p m o s e i g r e n e el cicle c s e l e d l o v e s l a u q a s r o i r e p u s de CO2 . s e l b a v o n re

A D A N I R E V N E A I C N R E H

r e p s e r u t u f s n o i c a r e n e g s e l a a x i e d s e e u q a i c n r e h r n o j e t i u p q i l a l p x n e s s s s u i t m c o a n o e u q s e l b a l u c l a Els residus radi c n i a m e l b o r p n u i n t e s , a o i c g r n e U n . s e l y n e d a r d o s t r c e e l i s l m e e n d e l s r o r a t n n e t o c e cen u q s n o i c a r o p r o c s n a r g s e l n e s o p s i d u q e d r e d . o a i p c l e r c p o m e d e d a c n a m a l i c i t l o p r e d o p l e b m a a i c n conniv

CA R A, I N S E G U R A I P R E S C I

LENERGIA NUCLEAR:

N D I B LE

La M i n e r i a de l U r a n i i la F a b r i c a c i del C o m b u s t i b l e Activitats amb un elevat impacte ambient al i social

La mineria en general s considerada com una de les activitats humanes ms danyoses per al medi ambient. En el cas de lurani, la radioactivitat la converteix a ms en molt perillosa i ns i tot letal.

s e d a it m li n s i n ra u d s e rv se re Les
Segons lorganitzaci Energy Watch Group, sarribar al pic durani abans del 2050 La producci mundial durani va augmentar un 6% el 2010 (ns a les 53.663 t) segons lAssociaci Nuclear Mundial, el nivell ms alt des de 1990, amb Kazakhstan com a pas lder. Lescassetat de recursos no renovables, entre ells lurani, cap a la segona meitat del segle XXI generar tensions i conictes de conseqncies imprevisibles.

Mina durani

ia r is m i i c a li o p s Mineria durani: e
Lurani es troba a la natura en concentracions molt baixes. Per a obtenir 1 kg durani fssil cal moure uns 190.000 kg de roques. Aix genera grans impactes ambientals, requereix quantitats elevades denergia (en forma de petroli) i encareix el procs com ms baixa s la concentraci. A mitjans dels anys 2000, els projectes de construcci de noves centrals nuclears arreu del mn van desencadenar una pujada espectacular en la cotitzaci del mineral durani (el 2007 es va arribar als 136 $/lliura). Els preus determinen lexplotaci de zones amb mineral de baixa llei. A lEstat espanyol hi ha zones que podrien explotar-se si els preus pugen (Salamanca i Cceres), per noms durant 7-8 anys. Desprs, ressorgir el fantasma de latur i com a colof quedar el forat que no enterrar la misria de la zona, tal com prometen les empreses.
Extracci durani en funci del preu. Font: Energy Watch Group

Fabricaci del combustible nuclear

Cal enriquir lurani, per tal delevar-ne el percentatge dU235 (fssil). La tecnologia s la mateixa que per a la fabricaci de la bomba atmica i es duu a terme en pocs llocs del mn. Posteriorment es fabriquen les pastilles de combustible, que sagrupen en barres i en elements combustibles. A lEstat espanyol, la planta dENUSA a Juzbado (Salamanca) fabrica els elements de combustible nuclear des de 1985, per al consum a lEstat i lexportaci a pasos com ara Sucia o Blgica. Lurani utilitzat s importat en la seva totalitat.

Conclusions

Element de combustible nuclear. Font: ENUSA

ls ia c o s i ls ta n ie b m a s te c a p im ra e n e g i n ra u l e d a ri e in La m , ia rg e n e d ts ta ti n a u q s n ra g e d a is c re P . ts n a rt o p im molt t n e m re c in n u e u q ra e n a m e d , li o tr e p e d a rm fo n e t n e fonamentalm r. a le c u n le b ti s u b m o c l e d t n e m ri a c n e l a c li p im t s e u q a en el preu d s e n a u q n e u g a m a s e u q 2 O C e d s n io s is m e a s o Tot aix sup la , re b o s A . c ti m li c i v n ca l a i c lu o s la m o c r a le c u n parla de la it g fe a c s ri l e ta n e s re p t n e im u q ri n e l a r e p a ri s s e c e n tecnologia . rs a le c u n s e rm a d i c ra de la prolife

CA R A, I N S E G U R A I P R E S C I

LENERGIA NUCLEAR:

N D I B LE

s r a e l c u n s t Acciden i seguretat
LEnergia Nuclear s la ms perillosa i contaminant de les activitats humanes. s inherentment insegura, i les conseqncies dun accident sn tan greus que representa un risc inassumible. En 6 dcades ds civil i militar sn nombrosos els incidents i accidents esdevinguts, alguns dells amb conseqncies trgiques i que han deixat una reguera de morts, contaminaci radiolgica, centenars de milers de persones desplaades i grans espais inhabitables.
En nombroses ocasions les autoritats han ocultat els fets o nhan minimitzat els impactes, el nombre dafectats i el cost originat, com va passar amb laccident de Windsdale (Regne Unit, 1957), que el 1983 es va reconixer com a possible causant de 39 morts per cncer. El 1990, lAgncia Internacional de lEnergia Atmica (AIEA) va introduir lescala INES, de 0 a 7, per classicar els successos i accidents radioactius.
Gravetat (Escala INES)
Nivell 7 Nivell 6 Nivell 5

Nom de la Central Nuclear o Installaci

Txernbil Fukushima Kyshtym y Mayak Chalk River Windscale Lucens Three Mile Island Goiania Sellafield Idaho Falls Bohunice Saint Laurent des Eaux Buenos Aires Tomsk-7 Tokaimura Mihama Vandells I (Tarragona) Trillo (Guadalajara) Vandells II (Tarragona) Asc I (Tarragona)

Pas
Ucrana Jap Russia Canad Gran Bretanya Sussa EUA Brasil Gran Bretanya EUA Eslovquia Frana Argentina Rssia Jap Jap Espanya Espanya Espanya Espanya

Any del succes

1986 2011 1957 1952 1957 1969 1979 1987 5 accidentes entre 1955-1979 1961 1977 1980 1983 1993 1999 2004 1989 1992 2004 2008

Nivell 4

Three Mile Island, E E U U, 1979

Una fallada del circuit secundari de refrigeraci va fer que la temperatura del reactor comencs a augmentar. El vas del reactor es va trencar i es va produir una explosi dhidrogen. Es va expulsar un nvol de vapor i hidrogen per tal devitar una segona explosi, fet que va alliberar 2,5 milions de Curies. Es van evacuar 25.000 persones en un radi de 8 km. La neteja va durar 14 anys i va costar prop d1 mili deuros.

Nivell 3 Nivell 2

Parc nuclear espanyol

Cap de les centrals nuclears a lEstat espanyol compleix amb els criteris mnims de seguretat establerts desprs de laccident de Fukushima. A ms, acumulen centenars de successos noticables (prop de 100 noms el 2012), parades imprevistes, fallades de sistemes mecnics o elctrics, i errors de seguretat que podrien haver derivat en greus accidents.

6 8 9 1 , a n a r c U , il b n r Txe

Es va perdre el control durant un simulacre de tall elctric. Una primera explosi va aixecar la tapa de 1.000 tones i una segona explosi va emetre 700.000 m3 de residus radioactius i 200 t de combustible gastat. Milers de liquidadors es van dedicar a descontaminar la zona, treballant en condicions extremes per construir un sarcfag, actualment en pssim estat. Ucrana va xifrar els morts en 100.000 i lAcadmia de Cincies Russa els situa en ms de 200.000. Es van evacuar 130.000 persones dun permetre de 30 km2 que roman inhabitable.

Plans demergncia. Insucincia i burocrcia

Lexistncia dinstallacions radioactives exigeix plans demergncia que diguin com actuar en cas daccident. Els simulacres han estat en ocasions fracassos estrepitosos. Molts municipis no disposen de les infraestructures i mitjans adequats, i les zones dactuaci sn insucients. A lEstat espanyol es considera una zona de 10 km de radi, on es preveu evacuaci o connament a lhabitatge, i una altra de 30 km, en qu es preveu la vigilncia daigua i aliments. Fukushima ha demostrat que en un accident nuclear seris els plans es mostren intils i obliguen a recrrer a la improvisaci. Les distncies devacuaci i control es van ampliar a 40 km i 50 km respectivament a les poques setmanes de laccident, quan inicialment eren de 20 km i 30 km.

El sarcfag de Txernbil avui dia

Fukushima, Jap, 2011

Com a conseqncia dun tsunami es van produir danys en 12 reactors nuclears del Jap, amb fusi del nucli en 3 reactors de Fukushima-Daiichi, un enorme alliberament de radioactivitat al sl, aire i aigua, 80.000 desplaats per la radioactivitat, una zona dexclusi de 20 km de radi, i defuncions i impactes encara per determinar.

Nvol radioactiu desprs de laccident de Fukushima-Daiichi. A laltra imatge, explosi dun dels reactors

CA R A, I N S E G U R A I P R E S C I

LENERGIA NUCLEAR:

N D I B LE

s t l u c o s o t s o c Els r a e l c u n a i g r e n e l de
d i c a z t i t a Priv
Molts dels costos de lenergia nuclear sn assumits pels estats, s a dir, pel conjunt de la societat, per assegurar els benecis de les empreses explotadores de les centrals. Si les centrals nuclears nassumissin tots els costos, pels seus titulars seria un negoci runs.
Central nuclear de Lemniz (Bizkaia)

s o t s o c s l e d i c a z t i l a i c o s i s i c els bene

Les assegurances
Qualsevol empresa ha de contractar, per la seva activitat, una assegurana que cobreixi tots els danys possibles. Per cap companyia dassegurances del mn est disposada - ni en seria capa - a cobrir totes les despeses derivades duna catstrofe nuclear. A lEstat espanyol les assegurances tenen un lmit de 1.200 milions deuros. La resta la pagaria lEstat, com ha succet en altres casos, en els quals shan estimat costos de centenars de milers de milions deuros. 1954. Bomba Bravo, Atol de Bikini
o Explosi de Mururoa

Els residus
Segons el Pla General de Residus Radioactius (PGRR, de 2006), la gesti dels residus radioactius a lEstat espanyol ns al 2070 costar al voltant de 15.000 milions deuros. El 96% daquests residus prov de les centrals nuclears, per elles noms en pagaran una part mnima (35%), mentre que la part ms gran lassumiran els consumidors a travs de la tarifa elctrica. A partir de 2070, lEstat assumir la titularitat dels residus; es tracta duna factura incalculable, ja que nassumir la gesti durant centenars de milers danys en qu seguiran sent un perill.

Larmament nuclear
El procs per a lenriquiment del combustible nuclear s com al de la fabricaci de la bomba atmica. La indstria nuclear sha beneciat histricament de la investigaci en la indstria armamentstica, aix com del suport institucional pel fet de ser considerada una activitat estratgica, encara que sen desconeixen les quanties, o les possibles subvencions creuades, en tant que secret militar.

La moratria nuclear
Lany 1984, la moratria nuclear va suposar la compensaci a les companyies per les centrals que no van arribar a funcionar (Valdecaballeros I i II, Lemniz I i II i Trillo II). Els seus actius estaven valorats en 457.241 milions de pessetes (uns 2.750 milions deuros). Des de llavors, es paga aquesta compensaci, de forma fraccionada, a travs del rebut de lelectricitat. El deute es va titulitzar lany 1994 (Llei 40/1994), de manera que inversors privats van avanar els diners a les elctriques a canvi duns interessos substanciosos, que sacabarien de pagar lany 2015 (per part dels consumidors). En aquell moment, shauran pagat gaireb 5.000 milions deuros.

Central nuclear de Trillo (Guadalajara)

CA R A, I N S E G U R A I P R E S C I

LENERGIA NUCLEAR:

N D I B LE

Problemes socials de lenergia nuclear

Un model generador de conictes poltics i socials
Despoblaci de zones amb centrals nuclears
Les poblacions amb centrals nuclears i les que les envolten pateixen, generalment, una despoblaci progressiva. Per exemple, als pobles que envolten Asc, la poblaci ha disminut, en el perode comprs entre 1981 ns a 2008, entre un 15% (a Asc) i un 37% (a Riba-Roja dEbre). A Cofrentes, entre 1996 i 2005, ha disminut un 5% (censats); a Trillo, un 7%, i a Almaraz, en el mateix perode, un 10% (segons dades de lINE). Per, a ms, moltes de les persones censades no viuen realment als pobles, sin que es mantenen empadronades all per tal de beneciar-se dels diners que es reben de la central.

Monocultiu econmic. Problema d

e desenvolupament rural

A lentorn de les centrals nuclears s difcil desenvolupar altres activitats econmiques (turisme, agricultura, ramaderia...). A ms, la meitat dels llocs de treball de les centrals sn ocupats, normalment, per personal ali als municipis. LAMAC (Associaci de Municipis Afectats per Centrals Nuclears), explicava el juliol de 2011 que el pla de desenvolupament de la comarca de Santa Mara de Garoa havia servit nicament per generar 20 llocs de treball, i que 6 de cada 10 persones potencialment actives que havien abandonat el seu lloc de residncia a la provncia de Burgos (excloent-ne la capital) corresponien a la zona dinuncia daquesta central.
Central nuclear dAsc (Tarragona)

Llocs de treball
Lenergia nuclear genera molts menys llocs de treball que les renovables. El Foro Nuclear xifra en 30.000 els llocs de treball directes i indirectes de la indstria a lEstat espanyol, mentre que les renovables donaven feina a 188.000 persones lany 2016, entre llocs de treball directes i indirectes: entre 3 i 4 vegades ms ocupaci per unitat denergia i, pel que fa a algunes tecnologies, entre 10 i 20 vegades ms. Una central nuclear ocupa a unes 500 persones, a les quals se nhi afegeixen 900-1000 durant les recrregues, que duren entre un mes i un mes i mig, cada dos anys.

140,00 120,00 100,00 140,00 80,00 120,00 60,00 100,00 40,00 80,00 20,00 60,00 0,00 40,00
E li ca

Ocupacions directes per GWh

Ocupacions directes per GWh

hid

ni

E li

ca S o

0,00

Mi

ni

lar

20,00

1,80 1,60 1,40 1,20 1,00 0,80 0,60 0,40 0,20 0,00

Ocupacions directes i indirectes per GWh

hid S tr ruolar lica ter mica So mo lar So t rm So elct lar ric ica lar f ter a o mo tov el olt ctr So ic lar ica a fot B ov iom olt ass ic B a a ioc a r Bio bu ran ma ts s sa Bio car TO Bi bu TA ran L R ogs ts ENO VA BL TO B ES iog TA LR s EN OV AB LES

Tecnologia Ocupations directes Elica 32.906 Mini hidrulica 6.661 Solar trmica 8.174 Solar termoelctrica 968 Solar fotovoltica 26.449 Biomassa 4.948 Biocarburants 2.419 Biogs 2.982 Total renovables 89.000

GWh/any 27.754 4.166 1.082 8 498 1.665 4.443 166

Usos trmics (ktep) 93

ru

382

Ocupations/GWh 1,19 1,60 7,56 121,00 53,11 2,97 0,54 17,96

lica

Llocs de treball de les diferents tecnologies en energies renovables a Espanya en 2007. Font: ISTAS.
Ocupations directes i indirectes Nuclear Europa (1) Nuclear Espanya (1) Renovables Espaa (2)
(1)

Mi

1,80 1,60 1,40 1,20 1,00 0,80 0,60 Nuclear Europa (1) Nuclear Espanya (1) Renovables (2) 0,40 0,20 0,00

Ocupacions directes i indirectes per GWh

GWh/any 1.000.000 57.250 188.149

(2)

Ocupations/GWh 0,40 0,52 1,59

400.000 30.000 188.000 Dades del Frum Nuclear

Nuclear Europa (1) Nuclear Espanya (1) Renovables (2)

Dades de ISTAS i MITYC

Model energtic centralitzat

Llocs de treball directes i indirectes de la indstria nuclear i de les renovables a lEstat espanyol (2007).

La generaci centralitzada delectricitat, en grans installacions com sn les centrals trmiques o les nuclears (entorn dels 1.000 MW de potncia), presenta diversos problemes: Les prdues en transport i distribuci representen entre el 10% i el 12%. Inueix en el desconeixement per part dels consumidors dels impactes que genera la generaci delectricitat, la qual cosa dna lloc a un consum irresponsable i frena possibles estratgies destalvi i ecincia. Estableix les bases del negoci en mans de les grans empreses i capitals, que diculta la possibilitat duna major democratitzaci del sistema energtic.

CA R A, I N S E G U R A I P R E S C I

LENERGIA NUCLEAR:

N D I B LE

s r a le c u n ls a r t n e c s e L al mn
Lenergia nuclear es restringeix a certes regions, fonamentalment als Estats Units, a Europa i al Jap. La Xina, lndia i altres pasos tenen reactors i programes nuclears en marxa. No obstant aix, el nombre de reactors al mn est estancat o en un lleuger descens. La indstria nuclear aposta, ms que per construir nous reactors (que sn molt costosos), per ampliar la vida dels existents, la qual cosa incrementa el risc al qual est sotmesa la poblaci a nivell mundial.
1 Pasos Baixos 7 19 Regne Unit 17 Alemanya 10 Sucia 4 32 15 Ucrana 1 Eslovnia 6 Rep. Checa 2 Bulgria ndia 20 Romana 2 Pakistan 2 Xina 13 Jap Armnia Coreja Sud 21 1 Rssia

Blgica 58 18 Canad Sussa 104 EE UU 2 Mxic Frana 5

Finlndia

54

Hongra

4 Eslovquia

2 Brasil

Centrals nuclears a lEstat espanyol

Centrals en construcci
1

2 Argentina

Xina 26 Rssia 11 India 7 Corea 3 Jap 2 Eslovquia 2 Ucrana 2

Pakistan 2 Brasil 1 Frana 1 Finlndia 1 EUA 1 Argentina 1

Font: OIEA, 2011

2 Sud-frica

6 4 7 5

Als pasos ms desenvolupats, amb prou feines sobren nous reactors. La gran majoria de noves installacions estan a tres pasos: la Xina, Rssia i lndia.

Centrals nuclears i risc ssmic

Moltes centrals es troben en zones dalt risc ssmic, com el Jap, que era un dels pasos ms nuclearitzats del mn... ns al gran tsunami. El maig de 2012 totes les nuclears japoneses es trobaven parades, en bona mesura, a causa de la desconana de la poblaci. Com a conseqncia de la catstrofe de Fukushima, Sussa i Alemanya estan en procs de tancament dels seus reactors. De la mateixa manera, Itlia, la Xina, lndia, Indonsia i el Jap alenteixen i/o paralitzen els seus programes nuclears. A Frana sest reobrint el debat i, en general, a Europa es duran a terme costoses inversions per tractar de garantir una major seguretat.
Centrals nuclears 2 Vandells II 3 Asc I i II 4 Almaraz 5 Cofrentes 6 Trillo Centrals nuclears en desmantellament 7 Zorita 2 Vandells I Centrals nuclears en cessament dexplotaci 1 Garoa

8 Estat espanyol

Antiguitat dels reactors

348 tenen ms de 20 anys 33 tenen ms de 40 anys (que s la vida de disseny) La indstria nuclear pretn allargar la vida operativa de les centrals ns als 60 anys, ats que una vegada amortitzada la inversi, el beneci s enorme. Al contrari, construir nous reactors s molt car i difcil de nanar. Un parc nuclear vell implica un major risc a nivell mundial.
Anys de funcionament dels 436 reactors nuclears del mn (Font: OIEA, 2011)
35
Nombre de reactors

r ea cl nu a gi er en d um ns co l de es ad D
Les centrals nuclears noms van proporcionar el 2,3% de lenergia que el Mn va utilitzar lany 2009 (Agncia Internacional de lEnergia). A lEstat espanyol, la nuclear representa el 12% del total denergia primria, per noms el 5% de lenergia nal que arriba al consumidor, atesa la inecincia de les nuclears i a les prdues (dades del 2011).
Central Jos Cabrera-1 (Zorita) Garoa Vandells-1 Almaraz-1 Almaraz-2 Asc-1 Cofrentes Asc-2 Vandells-2 Trillo-1 Tipus Potencia (MW) Propietaris Any engegada Any tancament PWR 141 UFG 1973 2006 BWR 446 Endesa 50%, Iberdrola 50% 1975 2013 GCR 480 Hifrensa 1976 1990 PWR 1.011 Iberdrola 53%, Endesa 36%, Gas natural-U.Fenosa 11% 1987 PWR 1.006 Iberdrola 53%, Endesa 36%, Gas 1988 PWR 995 Endesa 1988 BWR 1.064 Iberdrola 1989 PWR 997 Endesa 85%, Iberdrola 15% 1990 PWR 1.045 Endesa 72%, Iberdrola 28% 1992 Iberdrola 49%, Gas natural U. Fenosa 34,5%, HC energa 15,5%, Endesa 1% 1992 PWR 1.003

30 25 20 15 10 5 0
0 2 4 6 8 10 12 14 16 18 20 22 24 26 28 30 32 34 36 38 40 42

Edat (en anys)

CA R A, I N S E G U R A I P R E S C I

LENERGIA NUCLEAR:

N D I B LE

Els residus radioactius generats per les centrals nuclears seran perillosos durant centenars de milers danys, un perode de temps que fa impossible de garantir que no contaminaran lentorn ni quines conseqncies tindran. Un llegat que deixem a les generacions futures, obligades a vigilarlos i gestionar-los per la irresponsabilitat duna generaci.

Residus rad i a c lherencia e tius: nverinada

RESIDUS RADIACTIUS Tipus Baixa i mitja activitat (RBMA) Alta activitat (RAA) Durada Decenas a pocos cientos de aos Actius durant milers danys El 93% provenen de les centrals Combustible gastat de les centrals (ms del 90%), nuclears, la resta s molt variat: Origen el grafit de la central de Vandells I i alguns hospitals, activitat industrial, materials dels reactors una vegada desmantellats ensenyament No existeix una soluci definitiva. Desprs de 40 Estan a les installacions anys de funcionament shauran generat a lEstat Gesti dENRESA a El Cabril (Crdova), espanyol 6.674 tonelades de Combustible Gastat durant uns centenars danys (CG). La seva perillositat s extrema

La gesti dels residus dalta activitat

Desprs de 50 anys, segueix sense existir una soluci per als residus dalta activitat. Lnic que es pot fer s mantenir-los refrigerats i separats de lentorn. El combustible gastat de la majoria dels reactors del Mn es guarda en piscines annexes a lespera duna soluci denitiva. En alguns casos, shan construt magatzems temporals, i als pasos amb armes atmiques es reprocessa el combustible per extreure plutoni per armament. La indstria parla de magatzems geolgics i de tcniques de transmutaci, per la realitat s que continuen sent un futurible sense cap mena de garantia.
EMMAGATZEMAMENT TEMPORAL MTI - Magatzem Temporal Individualizat MTC - Magatzem Temporal Centralizat

Residus radioactius en l'Estat espanyol

Es tracta demmagatzemar els residus Sn magatzems annexos a cada central de diverses centrals en un nic punt. El nuclear. Selimina la necessitat del MTC proposat per a lEstat espanyol es transport, per exigeix controlar un refrigeraria per aire per mitj dunes major nombre demplaaments. Diverses xemeneies de 45 metres dalada, durant centrals a lEstat espanyol disposen ja un perode de 70 anys. Exigiria uns 4.500 dun MTI transports

176.300 m3 de RBMA
Desmantellament CCNN 77,1% Desmantellament altres installacions 0,5% Fabricaci FC 0,3% Operaci CCNN 20,3%

12.800 m3 de CG/RAA
Elements combustibles DWR 15,5% Vdrios VD1 0,6% MRA Reproceso VD1 5,7% Desmantellament CCNN 8,6% Altres 6,6%

II.RR. 2,8% Altres 3,8% Elements combustibles PWR 63,8%

El 95% provenen de les centrals nuclears. Font: ENRESA (6 PGRR)

Transport de residus nuclears

Piscina de combustible de la central nuclear dAsc

Cementiri nuclear dEl Cabril (font: ENESA, llicncia Creative Commons)

Emmagatzemament geolgic profund (AGP)

Es tracta de trobar un lloc a certa profunditat i geolgicament estable. Alguns projectes, com el reposador de Yucca Mountain, als Estats Units, han estat cancellats per falta de pressupost. A ms, ning en garanteix lestabilitat durant milers danys.

Transmutaci
Consisteix a bombardejar el plutoni amb neutrons per trencar el nucli i obtenir materials amb una vida mitjana ms curta. s una operaci intensiva en energia. A ms, separar el plutoni genera greus impactes i requereix la tecnologia de la bomba atmica, per la qual cosa tan sols cinc estats (els Estats Units, la Xina, Rssia, Frana i el Regne Unit) tindrien perms per fer-ho.

CA R A, I N S E G U R A I P R E S C I

LENERGIA NUCLEAR:

N D I B LE

Un model obsolet que s nec

El sistema energt i c a lEstat espanyol

essari canviar

El sistema energtic de lEstat espanyol s car, contaminant i fortament depenent de les importacions de combustibles fssils i durani. s imprescindible el canvi cap a un model basat en lestalvi, lecincia i les energies renovables, autctones i sostenibles. A ms, en el sector elctric es pot prescindir perfectament de les energies ms brutes, com el carb i la nuclear, sense posar en risc la cobertura de la demanda.

Consum denergia
El consum denergia a lEstat espanyol ha tingut una tendncia de fort creixement en les ltimes dcades. En 2008 es va produir un descens en la demanda a causa de la crisi econmica, sense que shagin posat mesures reals per reduir el consum i augmentar lecincia. De lenergia primria, que s la continguda en les matries primeres energtiques, es perd una part important a causa de les transformacions, sobretot en electricitat. Per a ms, de lenergia que arriba als punts de consum (energia nal), noms una part ms o menys petita es converteix en energia til per als diferents usos (transport, processos trmics, etc...)
Energia primria (132.123 ktep)
Gas natural 23,3% Nuclear 12,2% Petroli 48,5% Hidrulica 2,6% Otras renovables 8,5% Energes Productes petrolfers 54,6% renovables 8,4% Carb 1,7% Electricitat 21,5%

Consum denergia a lEstat espanyol en 2010

Mtep
140 120 100 80 60 40 20 0
1971 1973 1975 1977 1979 1981 1983 1985 1987 1989 1991 1993 1994 1995 1997 1999 2001 2003 2005 2007 2009

Solar, geotrmica i elica Agrocarburants i residus Hidrulica Nuclear Gas natural Petroli Carb

Energia nat(99.839 ktep)

Gas 16,8%

Font: MITYC

Productes petrolfers
Transporti Productes petrolfers 5,7%

Electricitat (300.775 GWh)

Carb 8,5% Nuclear 20% Hidrulica 18,4%

Indstria

Diversos Gas natural 31,7% Elica 14,6%

Biomassa i residus 1,4% Solar 2,4%

La meitat de lenergia que consumim prov del petroli, gaireb una quarta part del gas natural, i la resta es reparteix entre carb, nuclear i renovables. Noms el 14% de lenergia que consumim es genera de forma autctona, fonamentalment a partir de renovables. Tenir un mix energtic basat en combustibles fssils i en nuclear, ens obliga a importar de lexterior grans quantitats de matries primeres energtiques, qesti que no noms afecta el medi ambient, sin que repercuteix greument en leconomia de lEstat i lautonomia energtica.

Potncia elctrica installada: sobra potncia

El consum mxim en lestat espanyol ronda els 45.000 MW, per hi ha ms del doble de potncia installada, per la qual cosa les centrals nuclears podrien parar sense problemes. De fet, durant els ltims anys hi ha hagut diverses ocasions en qu la meitat del parc nuclear va estar parat sense causar problemes de subministrament. A ms, el sistema elctric peninsular s exportador net des de fa diversos anys.
Potncia (MW) Gas natural Elica Hidrulica Carbn Nuclear Fuel Oil - Gas Oil Solar fotovoltaica Solar termoelctrica Biomasa i residuos TOTAL 34.825 22.722 19.804 11.758 7.853 3.429 4.538 2.000 957 107.886 Estructura (%) 32,3% 21,1% 18,4% 10,9% 7,3% 3,2% 4,2% 1,9% 0,9%

l e c l e d s t u ig a c is c e Ben
Lestructura del mercat elctric fa que centrals amortitzades, com la gran hidrulica o la nuclear, rebin enormes benecis per la venda de lelectricitat. Aix s possible, tamb, perqu molts dels seus costos els assumeix la societat.

La urgncia del canvi de model

El canvi de model s possible i urgent. Podem prescindir de les energies ms brutes, perilloses i contaminants. El futur ser renovable, per s necessria una reducci important del consum als pasos industrialitzats, major democrcia i sobirania energtica.

CA R A, I N S E G U R A I P R E S C I

LENERGIA NUCLEAR:

N D I B LE

Canvi climtic
Lenergia nuclear no s la soluci
El cicle complet de lenergia nuclear t emissions de CO2 superiors a qualsevol tecnologia renovables. No s una tecnologia generalitzable a escala mundial, ni resol tots els consums denergia. Daltra banda, els mltiples problemes de lenergia nuclear (perillosa, cara i generadora de residus), la fa incompatible amb un futur sostenible, i a ms, la inexibilitat de les centrals nuclears limita el desenvolupament de les veritables fonts sostenibles, les renovables.

Emissions de C O2 associades a la indstria nuclear

Tot i que durant la generaci delectricitat les centrals no emeten CO2, el cicle complet del combustible nuclear, especialment en les fases de mineria, construcci i desmantellament de les centrals, t grans emissions associades.

Cicle del combustible nuclear Mineria Fabricaci del combustible Transport Construcci de les centrals Operaci i manteniment Desmantellament Gesti dels residus
g CO2-eq /kWh

Emissions de diferents tecnologies de generaci elctrica

1200 1000 800 600 400 200 9,5 11,5 0
Elica a lctric Hidroe
1000 664 443 11 13 27 32 38 66 778

sa

rmica

olar

taica

Gas na tural Pila d hidrg en

Biogs

Diesel

Termo s

Bioma

Fotovo l

Font: Valuing the greenhouse gas emissions from nuclear power: A critical survey. Sovacool, Energy Policy, 2008.

Una qesti de temps i de recursos

La lluita contra el canvi climtic s urgent, per la construcci duna central nuclear triga una mitjana de 6 anys. A ms, les reserves durani sn limitades, i el cicle de lurani s fortament depenent del petroli. Les centrals nuclears necessiten per a la seva refrigeraci grans quantitats daigua que saboca a rius i llacs amb una temperatura superior. Els estudis preveuen menor cabal en els rius espanyols, i els fan ms sensibles a la contaminaci trmica. A ms, lenergia nuclear no resol totalment el problema del transport ni el de la calefacci. Tampoc s una tecnologia generalitzable a gran part de la poblaci mundial, per les reserves disponibles durani, i per qestions de seguretat (proliferaci nuclear).

es bl va no re es gi er en s le de t en am up ol nv se de Lenergia nuclear limita el

Desconnexi de parc elics i solars (15/04/2012)
8000
Resto de reg. esp. MW

6000 4000 2000 0 12000

Lenergia nuclear s molt poc exible per variar la seva potncia. Aix la fa incompatible amb un sistema que sha dadaptar a les variacions de la demanda i de les fonts disponibles. A lEstat espanyol, cada vegada sn ms freqents les desconnexions daerogeneradors a causa de lexcs de potncia. En 2011 es van desconnectar ms de 10 vegades ms d1.000 MW elics (lequivalent a una central nuclear), deixant passar el vent sense poder aprotar-ho. El 15 dabril de 2012, no noms es van parar 1.500 MW elics durant 6 hores, sin tamb centrals solars.

Elica MW

8000 4000 0

Estalvi, ecincia i renovables, representen lnic model realment sostenible, capa de combatre lescalfament global i lesgotament dels combustibles fssils.

CA R A, I N S E G U R A I P R E S C I

LENERGIA NUCLEAR:

N D I B LE

Geot

Nuclea

Carb

El mn desprs

Present i futur de lenergia nu c

de Fukushima

lear

El desenvolupament de lenergia nuclear ha sofert punts dinexi desprs dels grans accidents. Laccident de Three Mile Island (EUA, 1979) va fer que es revisessin les mesures de seguretat, i pocs anys desprs, el de Txernbil (Ucrana, 1986) va suposar la prctica paralitzaci als pasos industrialitzats de la construcci de noves centrals. Tristament la histria ha tornat a donar la ra al moviment antinuclear. Fukushima, en un dels pasos ms desenvolupats tecnolgicament, ha demostrat que s impossible preveure els mltiples detonants dun accident daquest tipus.

Laccident de Fukushima hauria de suposar laband de lenergia nu

Desprs de Fukushima es produeix el descens ms gran de consum en la histria de la indstria nuclear, en gran part perqu Jap mant apagat la prctica totalitat del seu parc. Xina i ndia tenen potents programes nuclears, encara que ns i tot aquests pasos revisaran probablement els seus plans arran de laccident de Fukushima. Alemanya, Blgica, Sussa, Veneuela, i ns i tot Frana, tenen plans per al tancament de tots o part
TWh

clear

dels seus reactors, i els italians van votar majoritriament en contra de la nuclear. Els plans per construir noves centrals shan ralentit, alguns projectes shan enfonsat, i diverses centrals han tancat per falta de seguretat. A ms de la forta oposici popular, lencariment de lurani en la construcci de reactors, i la falta de liquiditat, poden ser les causes dun gradual aband de lenergia nuclear.

Consum procedent denergia nuclear al mn

3000,0 2500,0 2000,0 1500,0 1000,0 500,0

1965 1967 1969 1971 1973 1975 1977 1979 1981 1983 1985 1987 1989 1991 1993 1995 1997 1999 2001 2003 2005 2007 2009 2011

sia Pacfic Amrica del Nord Europa i Eursia Orient Mitj, frica i Sud-amrica

Consumo procedent denergia nuclear al Mn (Fuente: BP Statistical Review of World Energy)

Les centrals nuclears en lEstat espany ol

LEstat espanyol compta amb un parc nuclear antic i aigit de freqents fallades tcniques i de seguretat. Enfront de lopini majoritria, les centrals segueixen funcionant, acumulant fallades i sense esmenar les decincies detectades en els tests destrs desprs de Fukushima, estudis que ja de per si van ser insucients. El govern ha intentat per tots els mitjans allargar la vida de la central de Garoa, malgrat el seu estat lamentable, i ser bessona al reactor 2 de Fukushima. A ms, es planeja construir un cementiri nuclear que permeti allargar la vida de la resta de centrals ms enll dels 40 anys, la qual cosa redundar en un major risc per a la poblaci.
Manifestaci contra el Cementiri Nuclear a Villar de Caas

El cementiri nuclear
Lenergia nuclear comporta la generaci de residus, molt perillosos durant centenars de milers danys. Des de 1985 va haver-hi diversos intents dinstallar en lestat espanyol un Magatzem Geolgic Profund (AGP), tots ells fracassats per loposici popular (Aldedvila, Trillo, Nombela, Los Pedroches, Los Pintanos, Suria, Montanchez y Villasandino). Finalment sha optat per un Magatzem Temporal Centralitzat en superfcie (ATC), amb una vida prevista de 60 anys prorrogables. Desprs dun procs de 5 anys, en 2010, els esdeveniments es van accelerar i en pocs mesos es va designar a Villar de Caas (Conca), dentre diverses candidatures. Tot el procediment ha estat ple dirregularitats i de falta de transparncia. Per exemple el Ple de Villar de Caas on es va decidir la seva candidatura va ser gaireb de matinada i sense gurar la proposta en lordre del dia. Tampoc hi ha hagut participaci pblica. La poblaci afectada no ha estat informada ni consultada. Els criteris tcnics han quedat en un segon pla, prevalent els de convenincia partidista.

CA R A, I N S E G U R A I P R E S C I

LENERGIA NUCLEAR:

N D I B LE