Antologia de

TREBALLS CREATIUS PROSA MEDIEVAL 21C

1. Lltim exemple: el llop i la formiga, de Slvia Perea 2. Ordre de cavalleria, millor ser honrat que covard, de Laura Gracia 3. Contra aquelles qui amb enginy i astcia es fan hmens de camp contra tota natura, de Cristina Ramos 4. Com du cre la peresa de lhome i la duresa de la dona, de Laura Pedrero 5. Com du cre lestupidesa a lhome, de Mamen Guillem 6. El set manament: no fars fornicaci, dAaron Ponce 7. Na Mercadera una dona que esdev herona popular, dEva Aull 8. Lobra de Du no sn el mar i la terra, sin els teus ulls i les teues mans , de Maria Zahonero 9. Combat en honor a lal, dAndrs Fortaleza 10. Ra de batalla, de Raquel Fernndez 11. Magdalena del segle XXI, de M. ngels Romeu 12. Treball creatiu Ros de Corella, de Laura Fresno

IES JOANOT MARTORELL DE VALNCIA DEPARTAMENT DE VALENCI Mar de 2014 1r de Batxillerat

Lltim exemple: el llop i la formiga

El lle ja assabentat de les maquinacions de la guineu per a furtar-li el poder, va fer-la cridar al seu palau. Quan la guineu va arribar el lle li va dir: - Durant molt de temps he escoltat les teues histories i exemples, ara deixa'm que jo et conte una. - Ser un plaer majestat -digu la guineu. Llavors el lle va comenar a narrar el seu exemple: En un prsper i pacfic territori regnava un savi i just tigre, aquest tigre a diferencia de altres reis que patien una dolenta malaltia que consistia en voler tindre ms i ms poder, importncia, coses... El tigre governava de manera justa, preocupant-se pel seu poble, ell no portava un vida luxosa, ni volia ms poder ni ms terres, per per desgrcia la abans dita malaltia no afectava sols als reis sin que tamb afectava a alguns sbdits. Aix que un dia un astut llop amb alguns trucs i enganys va assassinar al tigre i va aconseguir que semblara un accident. El llop es va oferir per a governar mentre que les coses es normalitzaven i es buscava un altre rei just, doncs aix va passar el temps i el llop no deixava el poder, cada vegada estava ms malalt i volia ms, regnava de forma injusta i mentre que ell vivia una luxosa el poble passava fam per ning feia res perqu tenien molta por del llop. Un dia el llop estava passejant pels seus camps i en mig del cam va veure una formiga,que era amiga seua de l' infncia, tombada i ferida. El llop li digu: - Per qu no estes treballant formiga? - Qu per qu no estic treballant -va exclamar la formiga- Em passe tota de la vida treballant tots el dies sense descans per a poder pagar els alts impostos que tu poses, per passa que ja no puc pagar ms no tinc ms diners, tinc fills i han de menjar. I aix han vingut un dels teus soldats a pels diners d'aquest mes i com te he dit no els tinc, doncs m'han apallissat. Ara et suplique que per la nostra amistat em perdones aquestos diners- va dir la formiga mentre que plorava. -El que tens que fer es treballar ms i que et quede clar no et vaig a perdonar el teu deute. Per l'amistat que en el passat tenem et done cinc dies per a que em dones els diners. Dit aquest el llop es va anar, la formiga que no sabia que fer es va quedar al cam plorant fins que es va trobar amb uns altres amics amb ells va acordar que el dia que havia de tornar els diners donarien l'oportunitat de canviar al llop o el matarien. Els cinc dies van passar rpid i el llop es va presentar a la casa de la formiga, on esperaven l'esperaven tots, finalment el llop encegat per la seua malaltia no va voler canviar i va morir a mans dels que un dia van ser els seus amics. El lle va acabar de contar la histria i li digu a la guineu que estava tremolant perqu ja sabia el que anava a passar: - I b que t'ha agradat l'exemple, perqu aix mateix s el que et passaria si hagueres fet el que et proposaves, de tota manera no vas a viure molt ja que m'has trat- Dit aquest el lle va matar a la guineu. Slvia Perea 21C

Ordre de cavalleria, millor ser honrat que covard

[...] Desprs de estar parlant a l'ombra de l'arbre, l'escuder i el cavaller s'adonaren que ja havien passat varies hores i que si no s'afanyaven l'escuder no hi arribaria a la cort. El cavaller volgu acompanyar-lo per a poder continuar parlant ja que s'havien fet molt bons amics. Pel cam es trobaren a un jove escuder que tamb anava per a ser aparellat com a nou cavaller. Aquest volia arribar abans que el nostre escuder per a tindre menys rivals, per aix li va dir: -Jo tamb volia anar per a fer-me cavaller, per he decidit tornar al meu poble, no m'agrada estar batallant fora, jo vull quedar-me amb la meua famlia. Si vols arribar prompte agafa aquest altre cam. Pareix ms perills per arribars en un moment. -D'acord, moltes grcies! -va contestar l'escuder, sense saber que hi era mentida-. El jove escuder va continuar pel cam correcte mentre que l'agradable escuder va anar per l'altre cam que era molt llarg i dificults. Quan ja portaven moltes hores caminant es van adonar que el jove foll li havia enganyat perqu aquest cam era molt llarg. -Deurem tornar pel cam correcte, s'est fent de nit i no arribarem a la cort fins dem pel mat.digu el cavaller-. -Per tindrem que estar cavalcant tota la nit, no podem descansar quan arribem al cam correcte?contest preocupat l'escuder-. -Un bon cavaller lluita pel que vol de veritat. Si vols ser cavaller tens que estar cavalcant tota la nit si fa falta. -contest el cavaller-. Desprs d'un gran esfor arribaren a la cort. El palau era molt gran i estava ple d'ornaments, tots els cavallers anaven amb bones vestidures i estaven ballant i rient. L'escuder va anar on estava el rei per a que li aparellara com a cavaller. Quan el rei el va veure tan abatut i desfet li va preguntar: -Com has vingut fins ac, benvolgut escuder? -He vingut cavalcant, majestat.- va respondre-. Per altre escuder em va dirigir per altre cam i he estat cavalcant tota la nit. -Aix s de molt bon cavaller- li va dir-. Per aix et vaig a fer el meu cavaller personal, has demostrat ser valent, honrat i no t'has venut. -Moltes grcies, majestat. No s com agrair-vos.-va respondre agrat i content el nou cavaller-. -No et preocupes, ja m'ho agrairs ms endavant.-digu el rei-. El nou cavaller va anar a dir la nova notcia al vell cavaller, els dos estaven molt illusionats i van anar a ballar i a riure amb els altres cavallers de la cort. L'escuder foll que els havia mentit no hi va ser aparellat com a cavaller per no haver demostrat la seua honradesa. Laura Gracia 21 C

Contra aquelles qui amb enginy i astucia es fan hmens de camp contra tota natura (Cap. DCLXX)
En aquest temps present, la mare de la fornicaci, una bruixa, domina tan poderosament el cor d'algunes dones que, qualsevol que siga el cos amb qu la natura els ha donat, elles, amb intelligncia i estratagema volen, contra natura, semblar homes, homes de camp, sense cap prova de bellesa en els seus cossos. I per obtenir aquesta bellesa rural, prova de la seua masculinitat, es deixen crixer el bigoti, i ni tan sols ho fan deixant-se alguns pls amb un cert dibuix, que al menys, els donen una marca de metrosexualitat. I no noms aix, sin que deixen a la vista de tots la seu pilositat, escampada per tot el cos, no posant remei. A ms no van perfumades amb colnia, sin amb el propi suor de les tasques domstiques, que semblen cabrers, amb l'olor d'estar tot el dia entre animals i fems. Per qui es pare a pensar en a, es donara compte que aquest excs de masculinitat tan gran i tan perills, pot portar la catstrofe per les raons segents. La primera, perqu Du ha donat a les dones les seues virtuts femenines per ha poder usar-les com a arma de seducci, i si aquestes es perden, no es podr donar l'amor entre la dona i l'home, ja que no sn moltes les diferncies entre els dos, i tota la societat resultar ferida, ja que aquest fet acabar amb les noves generacions que ni arribaran a nixer. La segona s que, aquestes es dediquen a la cura de la casa i de la seua famlia, i si s dediquen tamb als treballs dels seus homes, com anar al camp i fer treballs que requereixen molta fora, a significaria un gran desastre i la perdici de la comunitat. La tercera, perqu aquest fet s en si mateix s una cosa molt lletja, que les dones vulguin tenir les caracterstiques del sexe oposat, anant contra natura i deixant enrere la diferncia entre l'home i la dona. Sembla que vulguen renunciar a la seua naturalesa i que vulguen ser homes.

Obra real: "Contra aquelles qui amb art especial es fan bells hmens contra tota natura", de Francecs Eiximenis. Cristina Ramos 21C

Com du cre la peresa de lhome i la duresa de la dona

[]Els homes sn molt ganduls , com es demostra dia a dia arreu del mn , perqu estan fets del fang , que s una substncia fosca i sin es barreja terra i aigua el sol no es fa. El mateix li passa als homes quan arriben a casa . Les dones , d'altra banda , que sn d'una naturalesa ms dura , estan fetes d'una costella , fan tot elles soles sense ajuda de cap home . Aix entre les dones de bona reputaci noms parlen dels seus problemes , perqu tenen prou amb solucionar-los soles . Altres atribueixen un altre ra a la peresa dels homes . Diuen que , com tenen el cos ms gran i ms fort , de seguida que es mouen es cansen , per aix sempre estan asseguts i fan el menys possible . Aix mateix , com tenen la forma del seu cos al seient no pensen mai en aixecar-se, sin que de la mateixa manera que el coala dorm 20 hores diries perqu no t molta energia , igualment l'home noms passa 4 hores actiu al dia , que fa servir per menjar. Per aix , diuen alguns poetes que nostre Senyor va crear l'home d'una cosa tan tova i sense resistncia , i com Adam estava morint de fam i d'infeccions va demanar al Senyor que cres de la seva costella a una dona , perqu seria dura i aguantaria tot . I diuen que el Senyor li va contestar: -Adam, hauria d'haver creat a ella primer, ella ser la que patisca quan nasca un altre individu de la vostra espcie, ella ser la dura i no tu. I com Adam es moria poc a poc, li va suplicar al Senyor que la cres. Va agafar una costella i la va crear.I ella, de seguida, va veure a Adam malalt i el va curar i li va donar de menjar, per ell no li van dir que no agafara pomes d'aquell arbre i per culpa de no avisar van ser condemnats al pecat. Quan la dona va dir: -Ha sigut culpa d'Adam ell no m'ha dit que estava prohibit. El Senyor li va respondre: - Ho s, per aix mai se sabr. Direm que va ser la teua culpa agafar el fruit prohibit. I aix va ser la veritable histria d'Adam i Eva. Adaptaci: Com du cre la llengua a la dona- Francesc Eiximenis

Laura Pedrero 21-C

Com du cre lestupidesa a lhome

Els homes sn subjectes, que com demostra l' experincia quotidiana no poden fer res sense les dones per aix Du no va tindre altra opci que fer-li a Adam una companya per a poder procrear. Contrriament les dones son de naturalesa forta, i estupidesa no es el que tenen al cap precisament, les dones son les que porten al seu ventre una vida durant nou mesos i patix un dolor terrible per a donar la llum a un xiquet. Tamb hi ha pitjors coses que atribuxen la estupidesa al home. Com que diuen que, ells son el sexe fort i a soles son forts per a treballar al camp portant sacs de terra. Tamb son capaos de dir que sin ells, nosaltres no podem viure, fins ac arriba la seua estupidesa ja que sense una dona, un home no naixeria. Aleshores si nosaltres no podrem viure sense ells, ells que no criden molt alt aix per que ells sense nosaltres tampoc. Lestupidesa d' un home no s res comparada amb la estupidesa de cinc o sis hmens junts, per que quan es junten cinc o sis hmens poden ser pitjor que un nen menut, per pesats i borinots. Per a digueren molta gent que escriu, que el nostre Senyor cre a la dona per petici de Adam per que estava trist, ja que ell no pot fer tot el que necessitava el parads. I diuen que va dir: -Du, no puc amb tot el que m' has demanat per a fer ac, al parads. Necessite a alg que no siga tan vague i peress com jo. I com que no parava de suplicar, Du cre Eva, una dona per li digu: -Adam, Eva s una dona, ella s ms forta que tu, ms llesta i pot portar el parads ella a soles. Has tingut molta sort que et fera a tu primer, per que ella mai t' haguera demanat. I encara que a siga ficci potica, prova prou la nostra intenci. Text creatiu-Francesc Eiximenis ( Com Du cre la llengua a les dones.)

Mamen Guillem 21C

El set manament: no fars fornicaci

Sant Vicent Ferrer: Naix a Valncia i ingress prompte en l'ordre dels dominicans. Estudi en les millors universitat de l'poca i fou confessor i conseller de diversos membres de la famlia reial. Tingu intervenci en el Cisma d'Occident, on fou partidari del papa d'Aviny i tamb intervengu en el Comproms de Casp i estava de part de Ferran d'Antequera com a successor de Mart l'Hum en la Corona d'Arag; encara que la faceta que ms li caracteritza s per la fama de predicador. Encara que no escrigu cap serm, foren recopilats pels seus reportadors que escrivien amb suma exactitud els seus sermons, a ms aquestos textos constitueixen la mostra ms important i valuosa de l'oratria de l'poca.

Ooh infelios d'aquells que cometen el set pecat mortal de la fornicaci amb bsties, bum! a quests tamb els castigars per anar contranatura oh Senyor Jesucrist, perqu cometen l'acte ms impur entre tots, desfogant el seu instint ms primitiu amb pobres animals, castiga'ls perqu saben molt b el que fan; fum! de cap a l'infern, que la seua descendncia no li dirigisca paraula, que el seu blat amargue, la seua llavor muira i el seu pobre ramat peresca. Ooh Senyor Jesucrist, tin pietat de tots nosaltres, mes no som ms que els teus humils serfs i emporta't aquests que pateixen aquesta impia necessitat i que Lucifer no tinga pietat d'ells, que es cremen durant tota l'eternitat i que els diables els punxen fins als ssos aix: xium, xium! que totes les seues cremades no cessen mai i estiguen tots coberts de pstules; aiii, quin dolor ms gran Du meu! Aaron Ponce 21 C

Na Mercadera una dona que esdev herona popular

Ramon Muntaner,fou un militar, administrador, poltic i cronista catal. Eminentment conegut per ser el redactor d'una de les quatre grans crniques, visqu de primera m diverses gestes militars dels reis d'Arag. La seua crnica es la ms extensa i apassionada de totes. Ens conta amb un to apassionat totes les gestes dels monarques, Utilitza un llenguatge directe, viu i colloquial. El meu treball creatiu est basat en el fragment " Na Mercadera, una dona que esdev herona popular." He volgut relacionar-lo amb la actualitat, en contra del maltractament a la dona, on finalment la dona amb valentia acaba guanyant.

TREBALL CREATIU

Ella va entrar corrent a la cuina, es disposava a fer el sopar, aquell sopar que ell esperava. Comena una vegada ms aquella sensaci de por corrent per cada rac del seu cos. Devia ser rpida sin les conseqncies serien terribles. Lltima vegada quasi la mata. Escoltava com el seu fill jugava en el sal, era l'nica cosa bona que havia tret d'ell. Agaf el davantal, va posar-sel damunt de la seva camisa que tant odiava i a ell tant li agradava. Comena a pelar les crelles i posa la paella al foc. De sobte va escoltar la porta, ja havia arribat, i el seu sopar no estava fet. Qu seria capa de fer aquesta vegada? Ell s'acosta a ella amb pas fort. Ha begut. Se'n adona que el sopar no est fet i ella nota la seua ira en els seus ulls. - Porta'm una cervesa - li va dir amb veu enfadada. A continuaci ix al sal on es troba el seu fill. De manera brusca li diu al seu fill que s'anara del sal. Ella estava farta, farta d'ell. A havia d acabar. Va agafar el ganivet, i va notar com una valentia que mai havia tingut va posar-li el pl de punta. A havia dacabar. Ning ms podia ajudar a ella i al seu fill. El cor li anava estranyament tranquil per a el que estava a punt de fer. S'acosta al sal amb el ganivet en la m esquerra. Va veure al seu marit assegut en la butaca d'esquena a ella, veient la televisi, esperant la seua cervesa. Quan va estar lo suficientment a prop, li va amollar tal colp de ganivet al seu coll,que aquest home tan valent com semblava es va fer menut i feble. Ella saca el ganivet del seu coll, i ell dessagnant-se cau a terra portant-se la m a la ferida intilment. Ara es veu en els seus ulls tot el por que ella havia sentit. Tira el ganivet i al seu lloc agafa al seu fill. Mentre obri la porta de casa va marcar el 016. A havia acabat. Eva Aull 21 C

Lobra de Du no sn el mar i la terra, sin els teus ulls i les teues mans
Un assolellat dia de primavera als jardins del castell, margarides, clavells, roses i el gessam, per excellncia, impregnava duna dolor exuberant tot Constantinoble. Aquell mateix dia, en un secretisme absolut lEmperador es va reunir amb el seu heroi Tirant. Una nova gesta estava preparada per a ell i per a tots els seus cavallers, entre ells el seu cos Diafebus, i el seu gran exrcit ple de valents enamorats del seu territori. Un viatge llarg i dur estava en cam. El Regne de Polnia, lOrdre dels cavallers Teutons, devia caure. Anys enrere, quan lEmperador era petit, envaren Constantinoble, acabant amb tot i amb tots, quedant ell com lnic supervivent de la seua famlia. Ara, Tirant i companyia haurien deixir dall per emprendre aquesta nova aventura, la qual podria fer-se la ms difcil de totes. LOrdre Teutnica contava amb un total de nou-cents mil homes i amb la millor cavalleria i armes que hi podria tenir qualsevol altre exrcit arreu del mn. Per aix no era motiu de preocupaci per a Tirant, sin que no hi havia altra cosa, ni ning sota el mateix cel que li imports ms que la seua amada Carmesina. La nit dabans de partir cap a la nova gesta, Tirant no hi podia parar de pensar, romanent al llit, on veia des dall les estreles, de sobte li vingu la melancolia i es va ficar a escriure unes paraules per a Carmesina amb un pesar molt fort al pit. En cap de les altres batalles havia sentit un dolor tan fort. Per a ell aquesta era una de les grans i no podia defraudar a tots aquells que hi havien confiat en ell tot el que ara hi era. Tirant sassegu a la cadira i va estendre a la seua escrivania, dor esmaltat i noguera, el full on anava a escriure-li tantes paraules damor fins a esgotar-les totes. Deia aix Tirant:

Volguda meua, una vegada ms he de partir per honor a ton pare, al nostre territori i sobretot a tu, Carmesina, la meua deessa. Des de la meua arribada vaig poder veure en tu el que mai havia pogut veure en ning, vaig quedar impregnat de la teua pell ms blanca que el marfil, de la teua singular bellesa. Un raig del Sol entrava per la finestra i en direcci a la perfecci hi va anar. De cap manera pensaria que hi pogus amar com tame a tu, mai pensaria que veuria cosa igual, per des daquell dia s que el parads existeix i que no hi ha res al mn que poguera superar-ho. Des deixe moment vaig saber que no anava a tindre ulls per a una altra que no fores tu, vares abalanar-te cap al meu cor com lestrella fuga que acabe de veure caure des don estic escrivint-te, mai els meus llavis havien tastat res millor en besar-te aquelles mans amb els dits tan fins i dbils. En nits com aquesta, puc veure que tots els moments que he viscut han sigut per amar-te, per guanyar el teu cor. Cadasc dels moviments de la meua espassa, cadascuna de les batalles que he lliurat, no eren altra cosa que el preludi de les conteses que hem viscut al llit on vaig conixer que lobra de Deu no sn el mar i la terra, si no els teus ulls i les teues mans, que ara enyore. Partir cap a Polnia amb tu, perqu la meua ment no hi malgasta el temps no pensant-te i el meu cor no hi pot vibrar a les batalles sense tu, cada crit de guerra, cada gran a la pres, cada victria, tot s grcies a la fora que hi fas dintre de mi, al meu cor, a la meua nima. Pot ser, no hi regresse per vull que spigues que si caic mort, no deixar de cuidar-te des dall on estiga i per suposat, que el meu cor et pertany Carmesina. I perqu a puga donar-se de fe, pose el meu propi nom signat amb sang de la meua persona.
TIRANT LO BLANC

Maria Zahonero 21C

Combat en honor a lal

Havent-li Tirant dit aix al prncep de Galles, aquest li respongu: - Encara que estigues nafrat, haur de pagar-me el mal que li has fet al meu al, ja siga servint-me com a cavaller o amb la teua sang en una batalla home a home. - No hauria acabat amb la vida del vostre al- digu Tirant- si aquest no s'hagus posat al meu cam. Si voleu que us pague la seua vida, haureu de derrotar-me al camp de batalla, i per qu la batalla siga en honor a l'al, lluitarem amb les mans, res d'armes i cavalls. - Sereu honorable cavaller si em guanyeu al camp sense armes ni cavalls -digu el prncep- dem tornar a dir-vos el camp i el dia que els jutges vejen corresponents per la nostra batalla. Tirant descans eixa nit i l'endem el prncep torn per dir-li: - Assass cavaller, la nostra batalla hi ser al camp del castell dels reis d'Anglaterra, desprs de la missa del diumenge vinent, i ser una batalla a mort i sense cap arma ni cap animal. Qui siga el guanyador ser recompensat amb les possessions de l'altre. Si no acceptes les condicions, m'encarregar personalment de qu em tornes el mal que m'heu fet. - Si no accepts, no hi seria veritable cavaller-digu Tirant- aix que accepte combatre amb vs per no vull quedar-me amb les vostres possessions desprs d'haver acabat amb vs. El prncep s'an enfurit desprs de les ultimes paraules de Tirant, mentre que aquest estava tranquil pensant en les seues prximes travessies. Arribat el dia de la batalla, Tirant i el prncep lluitaren home a home davant els reis, nobles, clergat... d'Anglaterra. La lluita estava entretinguda quan era home a home i sense cap arma, per el prncep, enfurit per les ultimes paraules de Tirant abans del combat es tragu de la mnega una punta de llana, la qual no podia ser vista per la gent de fora, ja que era oculta per la m, per si per Tirant. Quan el cavaller va veure que el seu contrincant no volia complir l'nica norma que ell havia posat, s'enfur molt ms del que ho estava el prncep, i aquest sense poder fer res va rebre un colp tan fort a la m, que la punta de llana li fiu una nafra i comena a sagnar a clots. En veure a el rei d'Anglaterra, digu: - Per l'autoritat que Du m'ha concebut, que es pare immediatament el combat. Aquest covard prncep ha fet trampes i no ser l'honorable cavaller Tirant qui acabe amb la seua vida, sin que ser l'atxa que li tallar el cap. El combat va ser guanyat per Tirant, encara que aquest no accept la victria i s'an de les illes britniques pensant que a soles havia guanyat a un miserable gos. Mentrestant, el covard prncep va ser decapitat al pati del castell d'Anglaterra i el seu cap va ser mostrat a la porta del castell durant una setmana. [...] Andrs Fortaleza 21 C

Ra de batalla
[...] Quan Toms de Muntalb s'adon que el seu ms apreciat tresor anava a prendre matrimoni amb aquell nou heroi que no s noble de bressol i en veure's en aquesta situaci, el cavaller inicia el segent parlament: >>- Jo no s si aquest nou cavaller s diable o fruit d'encanteri. Oh trist, miserable de mi, sens ventura! Com m'ha pogut ocrrer aix? Li hauria donat tantes riqueses que la seua carmesina llengua hi hauria tastat el millor d'aquest mn, per fe jo l'hauria seguit sense cap qesti. Acabant-lo de dir, dels seus ulls destillaven vives llgrimes que mai ning no havia vistes en tanta quantitat ni de tan grosses, perqu quan es plora per un amor d'eixe valor plora per passi i aix es filtren els ms profunds sentiments a les llgrimes per afavorir la puresa de l'nima. En veure el seu germ com es trobava se li acost i li digu: >>-Per favor germ, sang de la meua sang, fill dels nostres pares i rei de tot d'aquest imperi, dis-me pel meu amor quin s el vostre mal, perqu si puc remeiar-lo, ho far de molt bona voluntat. >>- Germ meu que tant et preocupe, de moment no fa falta que spigues el meu mal, perqu aquest no t ms remei que gitar-me al llit i plorar fins a trobar la meua vida acabada.>>- No vulgueu turmentar-me mes, Digueu, jo us demane per favor que no em vulgueu amagar res que de vos siga.

I conversant es quedaren els dos germans, en esbrinar el seu mal d'acord els dos decidiren reptar a Tirant i fent-lo per mitj d'una lletra de cavalleria negant tot el seu honor i culpant-li de qu amb armes dissimulades havia procurat la mort dels dos reis. Amb aquesta intenci Toms deix de lamentar-se i comena a practicar mentre el seu germ feia escriure la lletra de batalla. >>- Germ -digu Toms-, que Du em deixe guarir d'aquestes ferides que tinc a l'nima i que gose de ms amor cap a aquella gran dona per qu amb les armes amb les quals Tirant ha aconseguit ferirme, amb aquelles el ferir, perqu l'amor tot ho pot. [...]

Raquel Fernndez 21 C

Magdalena del segle XXI

Isabel de Villena fou una religiosa i escriptora valenciana del segle XV. Va nixer probablement a Valncia, el 1430, filla bastarda d'Enrique de Villena, noble castell de la casa dels Trastmares. Isabel va ser batejada amb el nom d'Elionor Manuel i va viure des de petita a la cort de Maria de Castella, educant-se dins els ambients aventurers i oberts que envoltaven Alfons el Magnnim. El 1445 va professar en el Monestir de la Trinitat de les clarisses de Valncia, on seria nomenada abadessa el 1463. Durant la seua vida religiosa sor Isabel es va guanyar fama de santedat i va reunir al seu voltant un nodrit grup d'escriptors que la veneraven per la seua altura intellectual. Isabel de Villena s la primera escriptora amb nom conegut de la literatura catalana. Va morir al mateix convent on va residir quaranta-cinc anys, vctima d'una epidmia que assol Valncia l'any 1490. L'nica obra que s'ha conservat d'ella s el Vita Christi, publicat a Valncia el 1497 per l'abadessa que la va succeir.

<<I, creixent la flama d'amor dins ella, acabat el serm, se'n torn a sa casa a peu, no volent ja cavalcar, avorrint de tot cor el que tant solia amar.>>
Magdalena es va alar com un dia qualsevol, s'estir i badall obrint molt a poc a poc els ulls. El seu crit va sonar en tota la finca... Finca? Magdalena va fer un salt i toquej tot, no entenia com podia ser, hi havia unes coses molt rares en les finestres, com un plstic que protegia de la llum del Sol, desprs de fer una volta amb els ulls a l'habitaci es qued una mica confosa, tot era diferent, el seu llit de palla s'havia transformat en una espcie de llit mollet, molt blanet i blanc, amb molls que rexinaven. S'al i comprov tota aquella 'casa' tan estranya, res tenia sentit, quan an fins a la porta i en obrir s'adon de les escales i eixe calaix gris brillant amb un bot es va espantar On estava? Qu era tot aix? Per qu no havia despertat al seu llit? Era l'hora d'anar a veure a sa altesa, la Mare de Du. Sense entendre res investig totes ixes sales plenes d'objectes grisos brillants i estranys, hi havia un blanc enorme, tenia dues portes, en obrir una d'aquesta eixia una gran llum blanca, estava fred, era com el cel per estava ple de plantes verdes, pot ser comestibles, i si aix era menjar qu?, tast un tros d'alguna cosa dura, de color marr, parava dolcet, li agradava, clarament. De sobte quan anava pel corredor es va veure reflectida en un espill, quina era eixa vestimenta? 'Que descarada!' pens, per... Que estava passant?, es va decidir a eixir al carrer, per no pens que tot seria tan inversemblant, res tenia sentit, en eixir hi havia unes escales que Magdalena comen a baixar per no pensava que seria tant llarg, quatre pisos, el ms estrany de tot s que podia llegir i aix abans no sabia fer-ho. Obr una porta i tota decidida va traspassar llindar, el sol es ficava en la seua pell al descobert com mai havia sentit. Camin sense un rumb fix, pregunt a dues persones majors on es trobava el lloc de culte cristi, els ancians li van preguntar que si es referia a una esglsia i ella pens que si, ahir encara existia eixa manera d'anomenar als llocs de culte. Es dirig a la direcci indicada i parl amb un bisbe que all es trobava, aquest home li explica tot sobre l'Esglsia catlica perqu Magdalena es va fer passar per una persona que no sabia res de religi per havia sentit que hi havia de pertnyer al

cristianisme. En eixir d'aquell lloc amb mltiples esttues de totes les persones que ahir eren familiars com els apstols que sempre acompanyaven a sa senyoria. Tot estava sent molt confs, el bisbe li havia explicat l'actual situaci religiosa... Que hi ha gent que no creu en Du! Que la dona est en un estat molt precari en tot el que reflecteix a l'Esglsia, que hi ha un 'Papa' que mana sobre tots els creients, que hi ha moltssimes ms religions i que molts pasos actualment estan en guerres per la seua religi. Magdalena no tenia res clar, no sabia que fer ni que pensar... Era aix l'infern? Que estava passant? Per qu la seua vida s'havia tornat potes a dalt justament quan tot li anava b? Veia a dones pel carrer, algunes molt tapades i unes altres que donaven ganes de regalar-li un tros ms de tela. Magdalena arrib a la porta d'on havia eixit aquest mat per no s'havia com tornat a obrir-la, prov per tocar un bot amb llum, aix va fer un soroll molt fort i Magdalena es va emportar un petit esglai, contest una dona preguntant 'Qui s?' Magdalena tan sols respongu amb el seu nom i la porta es va obrir, quan puj els quatre pisos hi havia una nota en la porta que deia 'Baix de l'estoreta dels peus hi ha una clau, amb aix la porta s'obrir' Magdalena tota alarmada va seguir les instruccions per aconseguir entrar, una vegada dins tot estava igual que quan ella havia marxat, es fic a resar i de sobte sa altesa aparegu! Estava elevada del sl i amb les mans extenses, una mirada brillant i una veu dola que va suggerir 'Magdalena, filla meua, tu tens el poder per canviar l'actual situaci cristiana, tu ets l'enviada de Du, pots elegir entre tornar a la teua poca o intentar que tot a canvie, el paper de la dona s molt important en l'Esglsia' Magdalena es va quedar bocabadada, intent respondre per primer va pensar, alguna cosa dins d'ella va tornar a brillar, un sentiment, una dignitat, un orgull de ser dona que sense poder parar-lo va elegir quedar-se, perqu ella tenia molt que fer, en aquest moment va dir 'Elegir entre dues opcions temptadores s difcil, per no impossible. En la meua poca he aconseguit molts triomfs i pense que ara s el moment de canviar el present.' I aix, sense ms dilataci la verge va desaparixer amb un somriure i Magdalena va assimilar tot el que hi havia acceptat.

Res tornar a ser igual

Maria ngels Romeu 21 C

Treball creatiu Ros de Corella

s tan fort el dolor que el meu pobre i condemnat cor ara sent, que la idea de la mort ja no m'angoixa, puix seria gran alleujament ja que se'n portaria la tristesa que en mi hi ha, i que pareix voler quedar-se eternament, a la qual cosa jo no hi pose cap objecci, ja que trobar-me en aquest estat, que s el que meresc, em plau. I quina s, la causa d'aquest, tan terrible dolor? No s si podran reflectir tan lleig crim que s la causa d'aquesta agonia meua, les meues paraules, i encara que pogus, dubte que aquell que les escolte puga romandre sense sentir gran llstima i pesar al seu cor. Darrere els murs de la formosa ciutat de Valncia, a una molt humil llar, hi viu una donzella, a la qual la meua d'amor ferida persona ha servida durant llarg temps, de bellesa i discreci tan incomparables, que dubte que hi haja a Espanya, no, al mn sencer, dona tan plena de grcia i tan illustre i de conversaci tan enginyosa com ella. B sabia ella en quina gran estima jo la tenia, i encara que aquesta gentil dama era dona discreta i prudent, em donava a veure en totes les nostres converses, que tamb em tenia gran estima. Aix, amb l'esperana de trobar en ella alguna mostra d'afecte cap a la meua persona, anava a veure-la tots els dies que el meu temps m'ho permetia i conversava amenament amb ella. I arrib un dia en que, anant de cam cap a la casa d'aquesta donzella, propietria del meu cor, vaig veure-la al jard parlant amb alg. Em vaig apropar discretament i des de fora de la casa, entre els espais de la reixa, vaig observar l'escena que esdevenia al jard i en comprendre el que estava passant, vaig sentir com si alg estrenyira el meu cor i els meus pulmons en tanta fora que em costava respirar, fins al punt de que creia que ja m'havia arribat l'hora i la vida se m'escapava com se m'escapava l'al en veure aquells dos al jard, donant-se clares mostres d'amor, abraant-se i besantse. Ella li dedicava paraules plenes d'amor i li acariciava el rostre, tot demanant-li que es quedara amb ella un poc ms, per ell havia de marxar, i aix ho feu, mentre ella l'observava, les mans al pit, a l'altura del cor, els ulls plens de tristesa per la marxa del seu enamorat i el rostre colorat per la batalla que recentment havien lliurat tots dos amants. I en veure com desapareixia el seu enamorat carrer abaix, vaig retornar sobre els meus passos i vaig deixar a la illustre senyora, la qual m'havia coms terrible culpa sense saber-ho, sentada entre l'herba del jard, sospirant pel seu amat i sense sospitar que jo havia presenciat aquella escena. A mi no em queda ja altre remei per a les meues penes que el escriure a aquestes pgines aquest lleig crim i aquesta gran tragdia que ara estic vivint, i que acabar consumint el meu al fins que al final, se'n porte ma fora i jo muira, declarant en silenci amb la meua mort que, com que ella, encara que ha coms tan horrible crim, t el meu cor entre les seues mans, aix com el cos del seu enamorat, s la vencedora.

Laura Fresno 21C