En defensa de lEstat del Benestar

Per

Vicen Navarro
Catedrtic de Poltiques Pbliques, Universitat Pompeu Fabra Professor of Public Policy, The Johns Hopkins University Ex-Catedrtic dEconomia Aplicada, Universitat de Barcelona Director de lObservatori Social dEspanya

Smptomes daquest atac: Qu est passant a Catalunya i a Espanya?

Disminuci dels salaris Augment de latur Descens de locupaci Diluci de la protecci social Reducci de la despesa pblica social Privatitzaci de les transferncies i dels serveis de lestat del benestar Reducci dels drets laborals i socials Debilitament de la negociaci collectiva i dels sindicats Reducci i privatitzaci de les pensions pbliques
2

Per qu les crisis? La resposta de la saviesa convencional de lestablishment europeu, espanyol i catal
Declaracions del Sr. Mario Draghi, president del Banc Central Europeu en la seva entrevista al Wall Street Journal (24.02.12): el model social europeu s insostenible
Declaracions de la cancellera Angela Merkel a la televisi pblica alemanya (16.05.12) La crisi de leuro est causada per una falta de disciplina fiscal de varis pasos dels quals els dirigents van actuar irresponsablement Declaracions del Sr. Mariano Rajoy, president del govern espanyol. Conferncia de premsa del 04.06.12: Ens hem gastat per sobre de les nostres possibilitats. Fins que aix es corregeixi no podrem sortir de la crisi Declaracions del Sr. Artur Mas, President de la Generalitat de Catalunya (08.06.12): Hem de seguir unes poltiques dausteritat que ens faran forts en el futur
3

Aquest atac est tenint lloc a tota la Uni Europea per molt especialment als pasos perifrics de leurozona: Catalunya, Espanya, Grcia, Portugal i Irlanda. Qu tenen aquests pasos en com?

Han estat governats per dictadures dultradreta (Catalunya, Espanya, Portugal i Grcia) o governs conservadors autoritaris (Irlanda) en la majoria del perode post II Guerra Mundial fins als anys vuitanta
4

 Conseqncies daquesta realitat poltica

Tenen Estats repressius, poc redistributius i escassament socials

Aquests pasos tenen el nmero de policies per 10.000 habitants major de la UE-15 i el menor percentatge de la poblaci adulta treballant en el seu estat del benestar. Tenen tamb les majors desigualtats de la UE. Vegem les dades.

Ingressos a lEstat com a percentatge del PIB (2009)

UE-15
Espanya Grcia Portugal Irlanda Sucia
Font: Eurostat

44%
34% 37% 39% 34% 54%

Espanya, incloent Catalunya, t un dels percentatges dingressos a lestat ms baixos de la UE-15

Despesa social com a percentatge del PIB (2008)

UE-15 Catalunya Espanya Grcia Portugal Irlanda
Sucia

27.6% 19.9% 22.1% 26.2% 24.3% 22.3%

29.5%
Font: Idescat

Els percentatges de despesa social de Catalunya i Espanya sn dels ms baixos de la UE-15

7

Treballadors pblics com a percentatge de la poblaci adulta (2008)

UE-15 Catalunya Espanya Grcia Portugal Irlanda Sucia 15% 9% 10% 14%* 7% 12% 25%

* El 30% dels treballadors pblics a Grcia treballen en el sector de lAdministraci Pblica i defensa. Font: Eurostat i Idescat

Els percentatges de treballadors pblics (incloent els dels serveis pblic de lestat del benestar) de Catalunya i Espanya sn dels ms baixos de la UE-15

I la poltica fiscal s molt regressiva. Sn pasos de grans desigualtats socials i destats molt poc redistributius
2009
Percentatge de la poblaci Percentatge de la poblaci que viu en la pobresa abans que viu en la pobresa desprs de transferncies socials de transferncies socials CATALUNYA 24 20

ESPANYA
EU-15 SUCIA

24
25 27

20
16 13

Espanya i Catalunya sn dels pasos amb major taxa de pobresa desprs de transferncies socials i amb una taxa de reducci de la pobresa menor que a la resta de la UE-15.
Font: Eurostat
9

Qui paga impostos a Catalunya i Espanya?

Espanya
Ingressos a lEstat Treballadors de la manufactura
(Percentatge que els impostos representen del que paga un treballador de la manufactura suec en impostos)

UE-15 44% PIB

Sucia 52% PIB

34% PIB

74%

88%

100%

1% de renda superior, que deriva els seus ingressos de les rendes del capital

20%

70%

100%

10

Context Poltic: Per qu tenen uns estats socials tan febles

1. Dictadures ultraconservadores 2. Com la seva integraci a leuro es va dur a terme. Leuro es va establir a costa dafeblir els seus estats del benestar (ja molt febles). 3. Com lestat est responent a la crisi. De nou, reduint la despesa pblica social i limitant els drets socials, laborals i poltics.
11

Lade evolucin del gasto pblico social como porcentaje del PIB en la Unin Evoluci la despesa social com a percentatge del PIB a la Uni EuropeaEuropea-15 y en Espaa 15 i a Espanya
30 28 27 25 22 20 24 21
UE-15 UE-15

15 14 10

Espanya Espaa

1975

1993

2007

La ms baixa de la UE (desprs dIrlanda i Luxemburg )

12

Dficit de despesa pblica social per cpita entre Espanya i la mitjana de la UE-15, en unitats de poder de compra. 1995-2007

Font: Eurostat

La reducci del dficit de lestat per aconseguir la integraci dEspanya a lEurozona es va fer a base daugmentar el dficit social dEspanya
13

Abaixar impostos s desquerres President Zapatero Aquesta baixada dimpostos va crear un dficit pblic estructural, que apareix clarament quan la crisi sinicia
2007 2008
Els ingressos cauen en 27.223 milions degut a la reforma tributria de 2006
72% degut a retallades dimpostos 28% decreixement de lactivitat econmica
Font: Informe sobre els ingressos fiscals de 2008 del Servei dEstudis i Estadstiques Fiscals del Ministerio de Economa y Finanzas
14

On van tenir lloc les retallades dimpostos?

Els impostos sobre el capital es van reduir el 39% I limpost sobre la renda personal (rendes altes) es va reduir un 11%

15

Hi ha alternatives a les poltiques dausteritat. Don vindrien els diners? Per cada retallada hi ha una alternativa
1. Congelar les pensions (1.200 milions deuros) Alternatives:

2. -

Mantenir limpost de patrimoni (2.100 milions deuros)

Anular les rebaixes de limpost de successions (2.552 milions deuros) Revertir la baixada dimpostos de les persones que ingressen ms de 120.000 euros a lany (2.500 milions) Retallada en sanitat: 6.000 milions deuros Anular la baixada de limpost de societats de les grans empreses que facturen ms de 150 milions deuros a lany (que representen noms el 0.12% de totes les empreses) (5.300 milions deuros)

Alternatives:

3. Retallades en Sanitat, Educaci i Serveis Socials: 25.000 milions deuros Alternatives: Corregir el frau fiscal de les grans fortunes, la banca i les grans empreses que representen el 71% de tot el frau fiscal (44.000 milions)

4. Retallades en els serveis dajuda a les persones amb dependncia: 600 milions deuros Alternatives: - Reduir el subsidi de lEstat a lesglsia catlica per ensenyar religi a les escoles pbliques o reduir la inversi en equipament militar (650 milions cada una) 16

Per cada retallada hi ha alternatives, a CATALUNYA

Es podrien recollir 2.788 milions deuros mitjanant les segents mesures:
1.000 milions mitjanant un impost finalista (que ans a la sanitat) de carcter progressista 600 milions deuros a base de gravar els beneficis exuberants del capital financer, tal com va suggerir el mateix Fons Monetari Internacional; 400 milions deuros, resultat de mantenir i no eliminar limpost de successions; 538 milions de euros com a conseqncia de recuperar limpost del patrimoni, modificat per centrar-se en les grans fortunes; 150 milions deuros mitjanant la modificaci de les multes i sancions per fer-les ms progressives (tal com passa en els pasos nrdics) 150 milions deuros dun impost ecolgic que consistiria en un impost de cinc euros per cada vol que surti de lAeroport del Prat.
17

Hem viscut per sobre de les nostres possibilitats? NO Espanya: PIB per cpita: 94% PIB de la UE-15 74% de la despesa social de la UE-15

Despesa social per cpita:

Si en comptes del 74%, la despesa social fos el 94%, Espanya tindria 66.000 milions deuros per finanar el seu subfinanat estat del benestar.
18

Hem viscut per sobre de les nostres possibilitats? NO Catalunya: PIB per cpita: 110% PIB de la UE-15 73% de la despesa social de la UE-15

Despesa social per cpita :

Si en comptes del 73%, la despesa social fos el 110%, Catalunya tindria 19.600 milions deuros per finanar el seu subfinanat estat del benestar.
19

IMPACTE SOCIAL DEL DFICIT FISCAL

(segons diu el propi partit governant a Catalunya i considerant que el 4% del PIB queda a nivell de lEstat, tal com proposa aquest partit)
Despesa social com a percentatge del PIB, 2007

Vicen Navarro. OBSERVATORIO SOCIAL DE ESPAA

20

IMPACTE SOCIAL DEL DFICIT FISCAL

Despesa social per habitant (en unitats de poder de compra), 2007 9.000 8.000 7.000 6.000 5.000 4.000 3.000 2.000 1.000 0 8.210 6.236 5.475

Despesa realitzada

Despesa si el dficit fiscal es destins a despesa social segons l'actual assignaci del pressupost

Despesa segons nivell de riquesa corresponent a Catalunya

21

Rendes del treball % de la renda nacional

Participacin de las rentas del trabajo sobre la renta nacional 72,00 70,00 68,00 66,00 64,00 62,00 60,00 58,00 56,00

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

Unin Europea 15

Espaa

Font: AMECO

2008

22

Les causes europees

Per qu la demanda de retallades per la Troika (Comissi Europea, Banc Central Europeu i FMI), el Consell Europeu i el govern alemany?
Per qu es va establir leuro? La reunificaci dAlemanya es va fer sota la condici que lAlemanya unida sintegrs a lEuropa Democrtica. Una manera de fer-ho era substituint el marc per leuro. Condicions que va posar el Govern alemany: Bundesbank BCE Control de la inflaci Pacte dEstabilitat

23

 El Banc Central Europeu no s un banc central. Es un lobby de la Banca. Qu fa un Banc Central? (ex. Federal Reserve Board, Banc dAnglaterra, Banc de Jap, )
Imprimeix diners i compra deute pblic. s el que defineix els interessos dels bons pblics. Aix protegeix els estats de lespeculaci financera.
24

El Banc Central Europeu imprimeix diners PER NO COMPRA DEUTE PBLIC. En comptes de fer aix deixa diners a la banca privada, a uns interessos baixssims (menys dun 1%), i amb aquests diners la banca privada compra deute pblic a uns interessos molt elevats (6%, 7% o fins i tot 12%). s un NEGOCI ROD PER A LA BANCA!

El BCE no protegeix els estats de lespeculaci financera. I els bancs deliberadament creen (a travs de les agncies davaluaci) crisis perqu els interessos pugin.
25

La resposta que dna lestablishment europeu

Els interessos sn molt alts perqu el dficit i el deute pblic sn molt alts. (No s cert. Espanya tenia supervit i el seu deute era el ms baix de la UE-15 quan va comenar la crisi). El dficit i el deute pblic han de baixar perqu els interessos baixin. (No s cert. El deute pblic a Espanya ha pujat i els interessos baixen. Per qu? El BCE ha indicat que intervindr).
s el BCE el que controla els interessos.
26

Per, per qu Alemanya es va convertir en la major font deuros?

Sha de recordar el debat Schrder - Oskar Lafontaine a Alemanya

Schrder:

Model alemany: Model econmic basat en les exportacions Basat en la demanda domstica

Lafontaine:

Schrder Merkel van guanyar i Lafontaine va perdre. Gran acumulaci deuros, exportats a la perifria de leurozona que van finanar les bombolles immobiliries, inclosa lespanyola.
27

 Avui la banca alemanya t al voltant de 700.000 milions deuros als pasos PIGS (200.000 milions a Espanya). La incapacitat o manca de voluntat daquests pasos PIGS per pagar els seus deutes (pblics i privats) seria la caiguda de la banca alemanya.

100.000 milions en ajuda financera (aprovats pel parlament alemany) estan ajudant els bancs i lestat espanyols a pagar als bancs alemanys i daltres.
28

Sn les pensions viables?

1. Comit dExperts sobre les Pensions
Alarma! lesperana de vida dels espanyols amb 65 anys era duns 10 anys; avui esperen viure vint anys ms

2. Informe sobre les pensions. Comissi Europea 2008

Espanya, que avui gasta un 8% del PIB en pensions, gastar un 15% al 2060
29

Lerror dels supsits dalarma

Lesperana de vida de les persones de ms de 65 anys ha doblat des de 1900 Per el que el comit no diu s que el PIB ha crescut 24 vegades (en monedes constants) des de 1900
30

La suposada inviabilitat de les pensions

2007
Inversi en prestacions per a la vellesa

2060 15% PIB

8% PIB

Daquestes dades la Comissi Europea conclou que el 15% s un percentatge massa elevat
NO HI HAUR RECURSOS PER ALS NO PENSIONISTES

ERROR! IGNORA LA PRODUCTIVITAT

31

. Si la productivitat creix un 1,5% per any, llavors el PIB al 2060 ser 2,25 vegades ms gran que al 2007:
al 2007: 100 8 = 92 per als no pensionistes al 2060: 225 33 = 192 per als no pensionistes

Fa cinquanta anys Espanya (i Catalunya) es gastava en pensions el 3% del PIB. Ara es gasta el 8% del PIB.

Aix no vol dir que els no pensionistes tinguin menys recursos ara que fa cinquanta anys.
32

. Esperana de vida
El fet de que lesperana de vida hagi augmentat quatre anys des de 1990 no vol dir que una persona gran visqui quatre anys ms.

Com es calcula lesperana de vida?

Situaci 1: Espanya t dos ciutadans, el Pepito i la Sra. Garcia El Pepito viu: 0 anys Esperana de vida La Sra. Garcia viu: 80 anys promig:(0+80)/2 = 40 Situaci 2: Pas imaginari t dos ciutadans: el Juanito i la Sra. Prez El Juanito viu: 20 anys Esperana de vida La Sra. Prez viu: 80 anys promig: (20+80)/2 = 50

Aix no vol dir que la Sra. Prez visqui deu anys ms que la Sra. Garcia. ESPERANA DE VIDA LONGEVITAT
Laugment de lesperana de vida a Espanya i Catalunya es deu al descens de la mortalitat infantil.
33

. Conseqncies per classe social dendarrerir

obligatriament ledat de jubilaci.
La senyora de la neteja de la Universitat viur set anys menys que el catedrtic. No s just que treballi dos anys ms (alguns demanen cinc) per pagar les pensions del catedrtic.
34

Per, quin s el punt ms dbil de la suposada insostenibilitat de les pensions i de lestat del benestar? Levoluci de les rendes del capital versus les rendes del treball
Evoluci trimestral de les rendes del treball i del capital al PIB (1980-2013)
60,0%

50,0%

Percentatge del PIB

40,0%

30,0%

Rendes del treball Rendes del capital

20,0%

10,0%

0,0%
TI TIV TIII TII TI TIV TIII TII TI TIV TIII TII TI TIV TIII TII TI TIV TIII TII TI TIV TIII TII TI TIV TIII TII TI TIV TIII TII TI TIV TIII TII TI TIV TIII TII TI TIV TIII TII TI

198019811982198319841985198619871988198919901991199219931994199519961997199819992000200120022003200420052006200720082009201020112012 2013

35

Distribuci de la riquesa a Espanya entre les rendes del capital i les del treball
4,00 0,5

3,50

Rendes del treball

0,5

3,00

2,50

1 Pensions

2,00

Salaris
Capital

1,50 Rendes

1,00

del capital

0,50

0,00 Dcada 1980 Dcada 2010

36

Persones ocupades (milers)

Espanya. I trimestre 2013
30.000 30.000

Personas ocupades (milers)

Espanya. Previsi futura

26.787
25.000 25.000

20.000

20.000

16.635
15.000 15.000

17.858

11.090
10.000 10.000

5.000

5.000

ocupats (taxa d'ocupaci del 44%)

ocupats si la taxa d'ocupaci fos el 70%

ocupats (taxa d'ocupaci del 44%)

ocupats si la taxa d'ocupaci fos el 70%

Si la taxa docupaci dEspanya fos el 70% (com la dalguns pasos nrdics dEuropa), actualment hi hauria uns 10 milions de persones ms treballant i cotitzant. I, en el futur, aplicant una aproximaci de levoluci prevista de lestructura de la poblaci, un augment de la taxa docupaci permetria tenir uns set milions ms de persones treballant i cotitzant.
37

Per a ms informaci veure www.vnavarro.org

38