El Timbal de L'abril de 2014

El Timbal 1
NO LLENCIS AQUESTA REVISTA!

PASSA-LA!
El Timbal
Revista del Baix Gai - Exemplar gratut des de 1994
jsmbaixgaia@hotmail.com
#78
Abril 2014
,
Economia La Veu del Poble
Paella Popular pel primer any de
Casal Popular Cua Roja
Pgina 8 Pgina 23
El Timbal 2
PASSA-LA!
Sopar pel Timbal
El passat 5 dabril es va organitzar un
sopar benfc pel Timbal. Lacte va
tenir lloc al Casal Popular Cua Roja i
es va fer coincidir amb unes jornades
sobre comunicaci popular. Hi van
participar la Directa, Tarraco Profana
i Poble Viu. Per la tarda tamb es va
presentar Rdio Terra, la rdio dels
Pasos Catalans que impulsen els mo-
viments socials. La vetllada va acabar
amb un recital de Farigola.
Presentaci
de Rdio Terra
El 5 dabril es va presentar al CP Cua
Roja el projecte Rdio Terra, que pre-
tn ser un altaveu dels moviments so-
cials de tots els Pasos Catalans.
Les antigues festes majors de
la Pobla de Montorns
Duns anys en shan anat recuperant molts elements
de les antigues festes majors. Sens dubte un dels trets
distintius del model festiu dels nostres pobles eren les
gralles i els castells. Abans de la guerra es llogaven a
la Pobla els Xiquets de Valls i colles de grallers com els
Casimiros. Els actes organitzats per la parrquia eren
molt viscuts tot i que havien anat perdent el protago-
nisme dpoques anteriors. Sense dubte als anys trenta
destacaven els actes de societat, on diferents entitats
safanyaven a organitzar un cartell dactes ben lluts que
atraguessin el mxim nombre de vens i visitants.
El 1887, per exemple, es va fer missa en una hora cen-
tral i process desprs del ball realitzat davant del Caf
Liberal. En aquesta process desflaven la creu de la
parrquia, les banderes dels gremis, els sants, el clero
sota tlem, els regidors, les dones portant ciris, etc. A
festes majors posteriors -1919, 1920, 1927, 1930 i 1933,
per exemple- en destaquen els castells realitzats pels Xi-
quets de Valls davant de la Cooperativa i del Caf de
lAgustinet.
El 1919, per exemple, a part de castells, van fer ball qua-
tre dies seguits, per la tarda i per la nit, amb els grallers
Els Casimiros. Tamb es va fer ofci, serenates i concerts.
Del 1920 sabem que es va fer repic de campanes per
anunciar linici de les festes, completes, process, cerca-
vila i balls de societat. Val a dir que en aquella poca nhi
havia dues, de societats: la Joventut lo Pensament (la
Cooperativa), que tenia local, i la Joventut Humorstica,
que tenia un entoldat. Daquesta entitat tenim notcies
dels seus actes entre els anys 1920 i 1933. A la Pobla
de Montorns coneixem de lexistncia daltres societats
recreatives. La Violeta es va crear el 1926. Tenia una tren-
tena de socis. Algun dels seus presidents van ser Josep
Nin Nin, Josep Giralt Casas i Josep Sol Sol. Aquesta
associaci es va dissoldre el 1935. Aquell any la succei-
rien dues noves entitats: LAlegria, sota la presidncia de
Flix Gell Riambau, que tenia una gramola per fer ball
els diumenges, i la Joventut Vida Nova que organitzava
festes i balls. El seu president era Josep Mateu Coch.
Les diferncies amb les festes de llavors amb les davui
en dia sn evidents. Jo destacaria, per, la prdua de la
fora de la societat civil organitzada. Segurament, ens
hem acostumat a qu les administracions ens organitzin,
fns i tot, les revetlles. Davant la crisi actual potser caldr
tornar a organitzar-se en societats per tal de gaudir de la
cultura i la festa. Lnima necessita aliment i si deixen de
donar-ne lhaurem de crear, no?
J.S.
El Timbal 3
PASSA-LA!
La torrenca Beln
Mrquez es pre-
senta amb un lli-
bre collectiu sota
el bra. Es tracta
del recull de relats
En un segundo,
editat per Atlantis i
escrit amb Angeli-
que Pftzner, Jordi
Matamoros i Javier
Alcover. Es va pre-
sentar a principis
dabril a la Biblio-
teca Mestra Maria
Antnia de Torre-
dembarra. Una
bona aposta de
cara a Sant Jordi.
Altafulla ha tornat a gaudir duns mesos musicals de
qualitat. Grcies a lacord amb el festival BarnaSants i
lAjuntament hem pogut escoltar de concerts com el de
la Meritxell Gen i el Jordi Gasion (a la foto), el 29 de
mar, a la Pallissa de lEra del Senyor.
En un segundo El BarnaSants
a Altafulla
Dolors Miquel, a la
poeteca
El passat sis de febrer la poetessa Dolors Miquel va re-
citar a lespai la Createca lEixample de Barcelona dins
el cicle La Poeteca. Ho va fer, en una ocasi nica, junt
amb els seus companys Josep Pedrals i Enric Casasses.
Les Filomenes
Terres del Gai consoli-
da la marxa i la fra
Concentraci pels
Solidaris
Les Filomenes sn un grup de dones que canten canons
picants acompanyades dun acordi diatnic, una pande-
reta i un contrabaix. Entre elles hi trobem la Carme Plana
de la Riera de Gai. El cant polifnic omple la major part
del so del grup, cosa
que produeix molta
joia a qui les escol-
ta. Es presenten per
fres i pobles amb un
disc acabat de cuinar
que ha comptat amb
la collaboraci de la
Nria Feliu.
LAssociaci Terres del Gai va participar en lorganitzaci
de la Fira de Santa Llcia de Santes Creus per tal de
centrar-la en els productes de la conca del riu. De la ma-
teixa manera, una de les seves comissions de treball ha
estat lencarregada de posar en solfa la cinquena edici
de la Marxa per les Terres del Gai. A la imatge podeu
veure els membres de lentitat valorant el funcionament
de la fra esmentada en una reuni celebrada al Catllar el
passat 14 de desembre de 2013.
El 26 de mar va tenir lloc la concentraci de suport als
Bastoners Cop a Cop de la Vila de Grcia que estan pa-
tint un procs judicial a lAudincia Nacional desprs de
participar a la manifestaci de l11 de setembre de 2012
exhibint retrats de les dues preses poltiques catalanes.
Lacte es va fer a la plaa del Castell de Torredembarra.
El Timbal 4
PASSA-LA!
Fins a principis del mes de maig coincideixen
dues exposicions pictriques a Torredemba-
rra. De tant que coincideixen van inaugurar-
se el mateix dia i hora (quasi). Per un costat,
Grop s a la Biblioteca Mestra Maria Antnia
fns el dos de maig. Obren matins i tardes
dentre setmana. Hi trobareu 18 obres que re-
lacionen textos i poemes amb imatges. Con-
versus s el nom que engloba els treballs de
cinc artistes: el rodenc Fabio Guzman fa uns
mesos vam poder gaudir de les seves tapes
de clavegueres tunejades-, lAntonio Boira,
el Pere Bruix (www.bruix.net), la Paquita
Esteban, el Jordi Morera i la Sibilla (http://
ceramiksibila.com). Els dos darrers els tro-
bareu al carrer Eduard Benot, en un espai
cultural obert recentment. Hi podreu apren-
dre illustraci, alemany, cmic, etc.
A la sala Llus dIcart, a lAjuntament, i fns a
fnals de maig, es pot visitar una altra exposi-
ci collectiva dautors locals organitzada per
la regidoria de Cultura i Patrimoni. Hi troba-
reu quadres de Ramon Cul Cul (Vic, 1931),
Francesc Llorach Balcells (Torredembarra,
1914-2006), Ramon Montells (Barcelona,
1924-Torredembarra, 2002) i Manel Pujol Pi-
cas. La inauguraci va ser molt concorregu-
da. Hi vam poder veure familiars i amics dels
pintors. La visita a lexposici s una bona
oportunitat per descobrir una part del Palau
dels Icard que normalment no veiem.
Pomell Roses de la Verge de Montorns
A principis de la dcada de 1920 sestenien per tot el
pas nuclis locals dels Pomells de Joventut, a iniciativa
de lescriptor J. M. Folch i Torres (1880-1950) i grcies
a lampli ress de la revista dEn Patufet. Es tractava
dassociar a les noies joves per tal de formar-les en els
valors catlics i catalanistes. Les seves activitats com-
binaven actes culturals, com la representaci obres de
teatre o el recital de poesies, i obres piadoses per tal
dajudar gent propera tot seguint lideari esmentat. La
seva esttica s recordada per les seves ca-
putxes blanques. La seva vida fou efmera per-
qu fou prohibida per la Dictadura de Primo
de Rivera.
A la Pobla de Montorns es cre un Pomell
el desembre de 1921, amb el nom de Pomell
Roses de la Verge de Montorns. La seva pri-
mera presidenta fou lAdela Muoz. A la junta
lacompanyaren lAntnia Rovira, lAdela Oli-
v i la Maria Mercad. A larxiu Folh i Torres,
ubicat al castell del Palau-Solit i Plegamans
shi conserva un full amb les signatures dunes
quantes scies. Segurament, neren ms. Fra
bo de recuperar les fotografes antigues que
documenten lexistncia daquesta entitat.
Aqu teniu els noms de les scies que hi surten: Adela Mu-
oz, Carmen Rovira, Maria Mercad, Maria Batlle, Adeli-
na Nin, Carme Mercad, Rogelia Muoz, Teresa Jans,
Maria Busquets, Roser Montserrat, Mercedes Seg, Rosa
Fortuny, Rosa Parera, Maria Borrs, Teresa Ma, Pilar
Mercad, Pepita Mercad, Maria Jans, Pilar Batlle, Maria
Busquets, Maria Recasens, Rosa Recasens, Teresa Ma
i Dolores Jans.
J.S.
El Timbal 5
PASSA-LA!
El proper 11 de setembre de 2014
surt el Timbal nmero 80!
Ser el seu 20 aniversari!
Qu tagradaria que hi sorts?
Per qu no ho prepares tu?
Aquella entrevista al teu avi, aquella
refexi que comparteixes amb les
teves amistats, aquell quadre que no
has ensenyat, aquell cartell que has
penjat al facebook, el projecte que
teniu entre mans amb la teva entitat,
el concert que prepares amb el teu
grup...
Quins temes ens interessen: Baix Gai,
moviments socials, llibres, pintura,
escultura, entitats, histria, geogra-
fa, sociologia, verdura, antropologia,
xarxes socials, revoluci, autodeter-
minaci, dades que ajudin entendre
els canvis socials, articles que desem-
mascarin als bancs, les preferents,
lirph, les rutes, els camins, el Gai, els
castells, la cultura popular, els centres
destudis, la gastronomia, els perso-
natges, la solidaritat, el teatre, la foto-
grafa, els espais naturals, els arbres,
lombra, les ener-
gies renovables, el
turisme, les fbri-
ques, leconomia
del b com, les
cooperatives, els
homenatges, les
protestes contra les
retallades, els Pa-
sos Catalans, les
revistes, el Roquer,
els grups de m-
sica, la pagesia, el
quilmetre zero, la
producci ecolgi-
ca, el vi, la dansa,
les gralles, el de-
creixement, les ciu-
tats en transici, les
biblioteques, etc.
Manifest de la V Marxa per les Terres del Gai
2-5 de maig de 2014
V Marxa per les Terres del Gai
Un riu ple de futur
Per cinqu any consecutiu desenes
de persones de les Terres del Gai re-
correm els camins que ens porten al
mar des de Sant Coloma de Queralt.
Resseguim el nostre riu, redescobrim
els pobles, aprenem el nom de les
plantes, la toponmia, coneixem gent,
admirem el paisatge i les antigues
construccions rurals, riem i compar-
tim pats cuinats amb productes de la
terra. Escoltem bilegs, caminadors,
esportistes, empresaris, enlegs, ar-
tistes, escriptors i gent de tota mena
que ens dibuixen un riu diferent de
com lhavem conegut.
Per cinqu any consecutiu som aqu
i no ho fem pas per nostlgia. Hi som
pel plaer de convetir-nos en riu, en riu
de gent que acompanya laigua en la
seva baixada fns a les terres planes.
No ho fem per recordar que un dia
aquests pobles van ser. Caminem pel
present: pel gaudi danar a peu i ser
Terres del Gai. I ho fem
per reivindicar aquest
tros de mn. Som aqu
pel futur. Volem un te-
rritori viu, amb una
economia sostenible,
on es pugui viure de la
terra, del turisme, on
sinstallin empreses,
serveis i noves tecno-
logies.
Al llarg daquests cinc
anys hem vist millores
impulsades per diferents adminis-
tracions i entitats- que ens fan omplir
desperana: la recuperaci del castell
del Catllar, les Jornades dEstudi i Di-
vulgaci de les Terres del Gai, la sen-
yalitzaci del Cam de les Terres del
Riu Gai, larranjament de camins, les
obres del castell de Santa Perptua, el
cabal ecolgic, etc.
Durant vint anys vam viure desquenes
al riu. El vam convertir en un abocador
en la seva part baixa i vam despoblar
lAlt Gai. Ara, el riu ha esdevingut un
tret dindentitat daquest territori ubi-
cat entre el Peneds i el Camp, entre
la Segarra i el mar. El riu connecta tres
comarques, ajunta caminadors de di-
ferents pobles, atreu ciclistes, inspira
a poetes, dna nom a desenes po-
bles, associacions i projectes. El riu
crea sinergies i dna peu a noves pro-
postes. Cada vegada el riu s menys
aigua i ms territori.
Llarga vida al riu Gai i les seves
Terres!
Salut i Gai!
Aquest nmero el tornar a maquetar
el Mart!
El Timbal 6
PASSA-LA!
Histries de Renau
Lany 2012 va aparixer la primera
entrega de la Histria del Baix Gai.
El volum va ser escrit pel Salvador-J.
Rovira dAltafulla i tracta ledat moder-
na. El Joan Carles Blanch de la Rie-
ra de Gai i jo, que sc de la Torre,
estem preparant el volum de letapa
contempornia. Us deixo aqu el meu
contacte per si voleu collaborar expli-
cant els vostres records del segle XX
o cedint alguna imatge antiga per tal
que lescanegem.
Alguns del noms que
ens hem trobat en co-
menar a remenar a pa-
pers antics sn alcaldes
com lAntonio Armengol
(1873), Francisco Dal-
mau Montserrat (1874),
Pau Armengol i Figue-
rola (1876-1892), Jau-
me Sanrom Sanabra (1885), Josep
Ventura Casanovas (1898), Anselm
Aguad Dalmau (1901), Josep Dalmau
(1908), Pau Armengol (1912-1915),
Pau Veciana (1918-1920), Josep Ve-
ciana (1931), Josep Urp i Pascual
(1933), etc.
Entre els grans esdeveniments so-
cials hem localitzat la restauraci de
lermita, sota la direcci de larquitecte
Josep M. Jujol i el pintor de Vallmoll
Ramon Ferr, inaugurada el 1925 .
Tamb cal destacar una crnica de la
festa major del 1932: En el pintores-
co pueblo de Renau se celebrar su
tradicional festa de invierno dedicada
a la Virgen del Loreto, los das 9, 10 y
11 de diciembre. El da 9, al medioda
habr repique general de campanas
anunciando la festa; a las siete, so-
lemnes completas y fnal de la nove-
na dedicada a la Virgen. Da 10, a las
ocho de la maana, misa de Comu-
nin general con pltica preparatoria;
a las diez, solemne ofcio y sermn,
cantado a cargo de la Orquestina Vila
de Maspujols; a las doce, sardanas en
la plaza; a las cuatro de la tarde, trisa-
gio cantado; a las diez concierto en la
Sociedad Agrcola. Da 11, a las cinco
de la tarde y noche. A las once, bai-
les de sociedad amenizados por dicha
Orquestina.
Finalment, destacar tamb larribada
de la llum lany 1935, sent alcalde
Pau Armengol. La llum provenia de
lempresa de Josep Fortuny del Cat-
llar. Per inaugurar la installaci es va
celebrar una festa que va comptar
amb lassisitncia de mossn Barenys,
lalcalde, el comissari de la Generalitat
Vila, el periodista Modest Dalmau i el
mestre Adri Broseta.
Leconomia era total-
ment agrria. El 1909
es van produir 113
hectlitres de blat, 353
dordi, 38 de civada, 4
de cigrons, 6 de faves
i favons, 3 de vesses, 8
daltres llegums, 12.036
de vi, 88 doli, 204.000
quilograms de garro-
fes, 1.000 de patates i
500 de farratges. Pensem que llavors
aquest poble tenia 173 habitants i
estava composat per 36 cases, amb
5 carrers i una plaa, i els caserius
dAltrera i Peralta, a ms dalguna ma-
sia.
Fins aviat,
Jordi Su
antropologiaimes@gmail.com
La Batalla de Torredembara
El Centre dEstudis Sinibald de Mas ha editat el catorz
Recull de Treballs. A la portada hi podem veure una es-
pectacular fotografa aria de Torredembarra en el mo-
ment de ser brutalment bombardejada per laviaci fran-
quista. Es coneix perfectament la trama urbana -la Torre
i Baix a Mar- i la zona rural del terme amb terrenys cul-
tivats, casetes i masies, la via del tren i la carretera que
llavors travessava, els camins, el litoral amb els muntan-
yans, la platja i el Roquer. Entre els articles podem des-
tacar els dedicats a la Batalla de Torredembarra (1713),
del Joaquim Nolla, a la poesia de la Dolors Miquel, escrit
per la Montserrat Piqu, al teatre dafcionats a la vila, de
la Maria-Rosa Wennberg, a la construcci del ferrocarril
a fnals del segle XIX, del Llus Catal, al bloc de Baix a
Mar, del Gabriel Comes, al xillgraf Antoni Gelabert, de
la Nria Canyelles, a la ruta pel Gai, del Txiki Lpez,
als horts ecolgics, de lElisenda Fors, als Hortone-
da, del Salvador J. Rovira, al ball parlat de Sant Roc de
lArgilaga, del Marc Dalmau, a la lleva del biber dAntoni
Mercad, i a lArxiu Municipal, de la Nria Canyelles. El
volum de 272 pgines s una aposta valenta per recollir
la histria de Torredembarra i dels pobles de la rodalia.
El Jofre actua al Victria
El Jofre Borrs est actuant al Teatre Victria, al Parallel,
a Barcelona. El trobareu fent de jefe en una comdia
dembolics dirigida per Alexander Herlod i adaptada pel
Paco Mir (Tricicle) titulada Un jeta, dos jefes. Darrere
aquesta posada en escena hi ha el Tricicle, Dagoll Dagom
i Anexa. En el repartiment destaca Diego Molero amb el
paper de manat no gaire llarg que provoca moltes de les
situacions gracioses de lespectacle. El Jofre se situa en
un espai ben
diferent del
que ens tenia
acost umat s.
Ja no s el
jove esboja-
rrat de Ber-
nadeta Xoc
( 1999-2000) ,
ni msic adolescent del Cor de la Ciutat (2003-2004). Ara
s un home de negocis, elegant, amb una parla sobrada,
amb un castell perfecte. Amb aquesta nova fta el Jofre
ens mostra la seva versatilitat i la capacitat de sobreviu-
re amb xit- en uns temps molt difcils per al mn de la
farndula.
El Timbal 7
PASSA-LA!
100 anys del naixement de Francesc Llorach Balcells
El Francesc Llorach va ser un torrenc enamorat de la pla-
tja i de la pintura. Lart va ser la seva passi i tota la vida
va relacionar-se amb pinzells i teles. Per inspirar-se ho
tenia molt fcil: agafava els seus estris i es traslladava a
Baix a Mar. Tamb li agradava retratar els paisatges que
desprs pintava a casa tot escoltant el Bara per la rdio.
El Sisquet Pintor, com el coneixia tothom, va nixer el
1914 a Torredembarra, a cal Sumoy, a cal Sisquet Pas-
cual, al carrer Carnisseria nmero 12. La seva primera
exposici va tenir lloc abans de la guerra, el 1936, al
local de la Cooperativa Popular la Veritable, que era al
carrer Santa Rosalia. A partir de llavors faria moltes ex-
posicions amb un xit destacable. El Palau dels Icard de
Torredembarra, seu actual de lAjuntament, va acollir una
bona mostra de la seva pintura el 2006, organitzada pel
Patronat Municipal de Cultura, en motiu de lhomenatge
que va rebre per part de la famlia i el poble de la Torre
que ell tan va estimar.
La seva vida va estar marcada per la guerra i la repressi.
De jove va militar a Esquerra Republi-
cana de Catalunya. De fet, el seu pare,
en Francisco Llorach Sumoy, era un
histric militant del Centre Republic
Democrtic Federal. Un cop comena-
da la guerra les seves responsabilitats
van augmentar i el mes doctubre de
1936 va ser elegit per la majoria de re-
presentants poltics i sindicals com al-
calde. Va estar tres mesos en aquest
crrec. Desprs va lluitar al front de
Terol amb lexrcit republic. Poste-
riorment fou represaliat pel franquisme,
passant per un camp de concentraci i
per la pres de Pilats.
Llorach, acompanyat sempre de la seva parella, Pepita
Sol Damian, va superar com va poder aquests temps
difcils i va gaudir de nou amb la pintura. Es van casar.
Primer sinstallaren al carrer Antoni Roig. Desprs es
traslladarien a Barcelona. No va deixar mai de venir a la
nostra vila.
Exposaria sobretot a Torredembarra i a Barcelona. Tam-
b va guanyar algun premi,com el de Mra dEbre, amb
quadres sobre Miravet. Li agradava el mar, la platja, les
postes i les sortides de sol. Un bon exemple daquests
temes s lexposici que realitz a la Fonda Coca, al pri-
mer pis, lany 1948, inaugurada la viglia de la festa major.
En el programa hi podem llegir el nom de les 24 obres que
hi expos. Destaquem-ne algunes: Tamarit, Platja (Torre-
dembarra), Pins (Platja Llarga), Contrallum (Els Munts),
Roques (Torredembarra), Barca dArrossegament, Punta
de la Galera i Carrer del Rosari.
Llorach va morir el 2006.
J.S.
Rar
Amb aquest nom tant estrany es pre-
senta un nou grup musical liderat
pel torrenc Manel Gris. Els seus trets
didentitat sallunyen de la moda ca-
rrinclona de melodies kumbais i lle-
tres costu-
mistes. Els
agraden els
efectes de gui-
tarra, les ro-
des dacords
r ebuscades
i amagades
entre dibuixos
marcats per
notes greus i
di storsi ona-
des. La veu s
meldica i t referents entre els cls-
sics del rock setanter i les orquestres
actuals que es passegen pel pas. La
seva posada en escena s contundent
i enrgica. Bateria Xavier Painous-,
baix Xavi Pomar- i guitarra es projec-
ten de manera cohesionada per lofci
de cadascun dells i pel fet de tenir
unes temes molt treballats. Algunes
d aquest es
canons es-
tan penjades
a internet i es
poden escol-
tar gratuta-
ment (rever-
bnation.com/
rarestrany).
Darrerament
han estat no-
tcia per haver
enr egi s t r at
el videoclip de la can Tho direm
saltant a la plaa de la Vila i al carrer
Major de la Torre.
El Timbal 8
PASSA-LA!
Espai reservat per entitats
La Veu del Poble
La Veu del Poble
Dies enrere es va presentar una nova secci local de lAssemblea Nacional
Catalana. Es tracta de lassemblea de Creixell. Amb aquesta ja sn 4 les
assemblees locals al Baix Gai -Altafulla, Torredembarra, Creixell i la Riera
de Gai-.
Neix lAssembla
de Creixell
6 anys esperant el judici Primer aniversari
del Cua Roja El cas del Llus s una mostra ms
del tracte colonial que t Madrid vers
Catalunya. Lestiu del 2008 el regidor
de Torredembarra va ser acusat per la
Junta dExtremadura i per la Fiscalia
dinjries a lEstat. Des de llavors el
procs ha avanat lent i ple de des-
propsits. El primer va ser lintent de
portar el judici a jutjats dExtremadura,
cosa que hagus facilitat el linxament
meditic. Desprs de guanyar aquesta
primera batalla -el judici es far a Ca-
talunya- els advocats defensors han
aconseguit que la fscalia es retiri del
cas, demani el sobresement i la Jun-
ta rebaixi la petici de pena. Mentre,
la solidaritat coordinada per la Plata-
forma Llus Absoluci ha aconseguit
el suport de diversos Ajuntaments
-La Nou de Gai, Altafulla, Torredem-
barra, El Catllar, Salom, Vila-Sacra,
Sant Pere de Torell, Vic, Ripoll, El
Papiol, El Morell, Balaguer, Hostalric,
El Brull, Poboleda, Urgellet, Copons,
La Pobla de Montorns, Montesquiu,
Sant Esteve de Palautordera, Arb-
cies, Sant Aniol de Finestres, El Pinell
de Brai-, Consells Comarcals -Tarra-
gons i Osona- i entitats -Associaci
de Municipis per la Independncia,
Assemblea Nacional Catalana de To-
rredembarra, Associaci Cultural la
Traviesa i Revista el Timbal-. Entre les
activitats que ha organitzat lentitat
cal destacar lenregistrament del vi-
deoclip amb la can dels Rar Tho
direm saltant que ha estat produt per
Seit Films.
El 20 doctubre va tenir lloc el dinar
i el concert de Josep Romeu per tal
de celebrar el primer aniversari del
CP Cua Roja. Els dos cuiners, el Mc-
Guiver i el Maquinus, van preparar un
excellent fdeuejat.
L1 de novembre, per fnalitzar la cele-
braci del Casal Popular es va fer una
mostra de Balls Populars a la plaa de
lEscorxador, lacte va fnalitzar amb
un concert a la mateixa plaa.
El Timbal 9
PASSA-LA!
La Veu del Poble
La Veu del Poble
El Timbal 9
PASSA-LA!
Mgia al Cua Roja CSO Les Naus, nou espai allibertat a
Torredembarra
El mag Gens Lpez va actuar al CP
Cua Roja el passat 3 de gener. En el
marc dels actes de les festes de Nadal
tamb van actuar en format acstic la
Gypsy i lIban.
El passat 30 de gener, es va procedir
a locupaci dun immoble a la vila
de Torredembarra. Es tracta de dues
naus, abandonades des de feia anys,
propietat duna empresa constructora
que ha fet fallida. A causa daquest
abandonament, les naus han sofert
diferents robatoris i destrosses, s
per aix que les ocupants consideren
que necessitem una fora collectiva
per posar en marxa aquest projecte.
Qualsevol tipus dajuda o suport ser
benvingut.
Lespai alliberat es converteix, aix, en
el primer centre social ocupat i auto-
gestionat al municipi i esperen que en
les circumstncies socials precries
actuals, molts altres collectius i enti-
tats se sumin a la iniciativa i alliberin
espais desocupats.
Davant lesclavitud
que els genera el
treball assalariat i
la dependncia en
latur, opten per
crear el seu propi
cam. Volen un es-
pai on construir re-
lacions que facilitin
el creixement per-
sonal i collectiu.
Tamb volen recollir
aquelles lluites socials que necessitin
suport i difusi. Entenen lEstat, el pa-
triarcat i el capitalisme com a violn-
cies estructurals que ens limiten com
a persones, reduint-nos a peons. s
per aix, diuen, que volem trencar
amb la normalitat que envaeix les nos-
tres vides i el context on ens movem.
Desitgen que aquest espai, un cop
habilitat, sigui de proft per a tothom i
que participin en els tallers i activitats
que es realitzaran i que de la mateixa
manera, sanimin a proposar idees i
iniciatives per fer daquest espai un
centre social per a tots.
C.S.O. Les Naus,
Via Pobleviu.cat
El Timbal 10
PASSA-LA!
La Veu del Poble
El Timbal 10
PASSA-LA!
XX calotada independentista del Baix Gai
Per vint any consecutiu va tenir lloc la Calotada Independentista del Baix Gai. Hi van ser presents vens dels diferents
pobles de la comarca aix com activistes culturals de Castell, Barcelona, Reus i el Pla de Santa Maria, entre daltres.
Fotos antigues de la Calotada Independentista del Baix Gai
1998
2003 2004 2007
2000 2002
El Timbal 11
PASSA-LA!
La Veu del Poble
La Veu del Poble
El Timbal 11
PASSA-LA!
Campanya de collaboradors i socis al Casal Popular
Cua Roja: perqu el Casal el fem entre tots!
Desprs del primer any i escaig de
vida del Casal Popular Cua Roja mi-
rem enrere per fer balan. Hem fet
ms duna cinquantena dactivitats
de tot tipus: presentacions de llibres,
de projectes cooperativistes o de
mitjans de comunicaci alternatius,
xerrades dhistria com la comme-
moraci del tricentenari del pas de
les tropes borbniques per Torredem-
barra, o les activitats de nadal que ja
son tot un clssic. Tamb hem servit
de seu per a quatre collectius que
shi han anat reunint: Arran i les Filles
de les Fetilleres, que ja existien abans,
i daltres que han nascut a la escalfor
del Casal: Reacciona i la CUP. Tots els
collectius han mantingut una activitat
regular. El Casal tamb ha seguit im-
plicant-se com a impulsors del Corre-
llengua i de la festa de Barraques de
Torredembarra, i ens agradaria seguir
engrandint la popularitat daquests
actes.
Tot aquest moviment vol dir que el
Casal ha aconseguit ser un espai on
canalitzar inquietuds, un espai aut-
nom i dabast local, que contrbueix
humilment a mobilitzar dinamitzar
Marxa de vehicles per denunciar el
malbaratament de diners pblics
El passat 22 de mar una marxa lenta
de vehicles va recrrer els principals
espais on lAjuntament de Torredem-
barra aboca milers deuros pblics
de manera intil. Un bon exemple s
Les seccions locals de lAssemblea
Nacional Catalana van ser les encarre-
gades de coordinar els trams de la co-
marca de la Via catalana del passat 11
de setembre. Diverses entitats locals
van collaborar en lorganitzaci. Vam
poder veure collectius dIgualada i
dEsplugues, paelles, msics, rapso-
des, fotgrafs, vies, famlies sence-
res i molta illusi.
el de laparcament del carrer Filadors
on no entra cap vehicle i shan de pa-
gar 100.000 euros anuals per mantenir
lequipament. Lacci va estar organit-
zada per la Plataforma Ara no Toca.
Lxit de la Via
la societat civil. s un espai on la he-
terogenetat de la gent que hi participa
esdev un valor que es tradueix en di-
versitat dactes de tot tipus. Arribats al
2014, amb una crisi econmica que
no deixa dapretar la soga, i amb un
estat espanyol ms intransigent que
mai en negar-nos els nostres drets
com a poble, creiem que el nostre
projecte s ms necessari que mai.
Cal doncs que seguim fent passes en-
davant.
s doncs el moment de recordar que
el paper de collaboradors i socis s
fonamental per a que aquest pro-
jecte segueixi avanant. Aquest pro-
jecte s possible nicament grcies
a ells i per aix us demanem que ens
ajudeu.
Com puc collaborar amb el Casal?
a) Si la teva situaci econmica tho
permet i vols recolzar-nos pots fer
una aportaci econmica segons
creguis convenient. Trobars la but-
lleta de soci al Casal o en les parade-
tes que posem de tant en tant quan
fem actes.
b) Toques en algun grup de msica?
Vols fer una presentaci del teu pro-
jecte? Hi ha alguna activitat que vol-
dries desenvoulpar en un espai com-
partit? El Casal s el teu espai! Vine
a lassemblea sense comproms i en
parlem! El proper 27 dAbril a les
19:00h s la propera assemblea
oberta per tal de reimpulsar el Ca-
sal.
c) Tamb pots collaborar amb no-
saltres amb petits gestos: entra al
Feisbuc del Casal o fes-te seguidor
del seu twitter. Vine als actes que or-
gantizem. Porta un amic o animal,
si ell pot i en t ganes a participar del
Casal, fent-se soci, proposant activi-
tats o venint als actes. Pots ajudar-nos
a fer difusi compartint i repiulant les
diverses activitats que anem organit-
zant.
El Timbal 12
PASSA-LA!
La Veu del Poble
El Timbal 12
PASSA-LA!
El Club Excursionisme Torredembarra,
ha escrit el seu primer any dhistria, durant el qual shan fet molts amics
i shan recorregut moltssim camins. Alguns, tot i estar al costat de casa,
eren desconeguts per la majoria dexcursionistes.
Tot va comenar amb la iniciativa
duns quants senderistes, cansats
de veure a molta gent amb ganes
de caminar per sempre pels ma-
teixos camins, sols o en petits gru-
pets de tres o quatre persones.
Un bon dia van decidir fer una cri-
da a tothom que tingus les matei-
xes inquietuds. Ganes de caminar en
companyia; descobrir nous camins,
propers i ms llunyans; amb tot tipus
de difcultat. Sorprenentment, aquell
dia van ser ms de 30 persones, el
boca orella va donar bon resultat.
Es van fer unes quantes crides ms
per tal de veure com responia la gent,
veure si podia haver-hi continutat a
la iniciativa. No es podia esperar una
resposta millor per part de tothom,
cada vegada hi havia gent ms inte-
ressada.
El cop fort va ser lagost de fa dos
anys, que, abans de constituir legal-
ment el Club, es va proposar el rep-
te de fer una caminada nocturna, a
la llum de la lluna plena, per la costa
de Tarragona a Torredembarra. Ni les
millors previsions indicaven un xit tan
rotund. La resposta de la gent va ser
sorprenent.
Ms de 100 senderistes es van apun-
tar a fer el recorregut. Van donar tota
la seva confana a un grup totalment
desconegut que mai havien muntat un
esdeveniment tan multitudinari i enca-
ra molts no ho van poder fer degut a
que les inscripcions ja estaven tanca-
des.
Aquella nit van saber que la iniciativa
no es podia aturar, la gent sho me-
reixia i calia fer el que fos per tirar-ho
endavant.
En poc ms dun any de vida, el Club
Excursionisme Torredembarra t gai-
reb 150 socis, sense comptar amb la
quantitat de gent que, sense ser socis,
sapunta a les diferents sortides que
es van fent.
El Club Excursionisme Torredemba-
rra es va donar a conixer ofcialment
amb la Caminada Popular Pont del
Diable- Torredembarra, assolint els
200 participants.
Lagost de lany passat es va tornar
a repetir la caminada nocturna de
Tarragona-Torredembarra, amb ms
xit que la primera. Ms de 200 parti-
cipants i un petit refrigeri a larribada.
A la platja de la Paella, amb coca, re-
frescs i cava.
Agraments des daqu a tota la gent,
socis i no socis, que en cada sorti-
da que es proposa, all estan. Amb
un somriure, un acudit i les ganes de
passar-sho b.
Sha passat de ser uns desconeguts,
a aconseguir una amistat que difcil-
ment es trencar.
s per aquests moments pels quals la
junta del Club t el plaer de treballar.
Quin s el seu objectiu?
Donar oferta ldica a la gent de la To-
rre i voltants, als residents de cap de
setmana, a les famlies, a fer partcips
a grans i petits. A demostrar que a
banda de platja, a Torredembarra tam-
b es pot gaudir daltres opcions, en
aquest cas, la muntanya.
Donar a conixer el nostre entorn, que
malauradament hi ha encara molta
gent que no lha descobert, no
som conscients dels llocs tant
fantstics que tenim al costat
de casa. Noms cal apartar la
vista una estona del mar i mirar
les muntanyes del darrera.
El Club Excursionista Torre-
dembarra fa tres sortides habi-
tualment al mes. Sintenta que
puguin gaudir els diferent tipus
dexcursionistes, per tal que ca-
dasc es trobi a gust amb el seu
perfl.
Una de baixa difcultat, fent sorti-
des pels voltants de Torredemba-
rra, fcils de fer i gaudint de mig
mat a laire lliure. Fins a la data
shan fet sortides des de Torre-
dembarra, passant per Altafulla,
La Riera de Gai, La Nou de Gai,
Roda de Bar, La Pobla de Mon-
torns, Creixell, Bonatre, entre daltres
indrets i procurant que cada sortida es
faci per camins diferents.
Una de mitja difcultat, per tal de donar
a conixer el nostre entorn una mica
ms lluny, comarca o altre territori.
Shan gaudit de sortides com les de
Montrebei, Farena, la Mola de Coll-
dejou, ronda litoral LAmetlla-Ampo-
lla, seguint el GR-92, La Febr, entre
daltres. Sha passat un cap de setma-
na a Nria, amb grans i petits, gaudint
daquell entorn meravells que molts
encara no coneixien.
I una dalta difcultat, que s la dalta
muntanya. On saposta per lascensi
a pics i gaudir de les vistes tan me-
ravelloses que fan que et compensi
lesfor de la pujada. Fins a la data
sha assolit el Puigmal, Pic de Basti-
ments, Mulleres, Pic de Serrera, Pen-
yes Altes, Pedraforca i ja se nestan
preparant daltres.
Tamb sha comenat a introduir algu-
na via ferrata, sortida en kaiak, shan
fet sortides per a donar a conixer el
nostre terme als collegis i instituts de
Torredembarra, per mai sense perdre
lobjectiu principal del Club, que s el
de fer senderisme i gaudir de la mun-
tanya.
Per tots aquells, que vulguin conixer
una mica ms el Club Excursionista
Torredembarra i descobrir aquestes
sensacions, ens poden trobar al local
ubicat a Avda. dels Garrofers, 8, Esc.
C local 3 (costat Biblioteca Maria An-
tnia Mestre), on els atendran tots els
divendres de 18 a 20 h., o b dirigir-se
a travs del correu electrnic excur-
sionista@outlook.com; al facebook
Excursionisme Torredembarra; o b al
blog excursionismetorredembarra.
Us hi esperem!!!
I recordeu sempre..tots els triomfs
neixen quan ens atrevim a comenar!!!!
La Junta Directiva.
El Timbal 13
PASSA-LA!
La Veu del Poble
La Veu del Poble
El Timbal 13
PASSA-LA!
El Silvestre Morros s un membre ac-
tiu de la Plataforma Salvem els Mun-
tanyans. Desprs duna llarga recer-
ca per a destapar la corrupci que
amagava la urbanitzaci Muntanyans
II que shavia de construir al tram f-
nal del Torrent den Gibert, va fer una
srie de declaracions als mitjans de
comunicaci que van fer reaccionar al
llavors alcalde de Torredembarra Ma-
nuel Jimnez. Jimnez va denunciar a
Morros per injries. Finalment, el jutge
ha dictaminat labsoluci del Silvestre.
Enguany, per Sant Jordi, podreu trobar
la parada del Casal Popular Cua Roja
a la plaa Mn Joaquim Boronat de Tor-
redembarra. Hi seran durant tot el dia.
Hi trobareu llibres, samarretes, prem-
sa, vermuth, la Gaianada, les Filles de
les Fetilleres i tots els collectius que
es mouen pel Casal.
Han absolt al Silvestre El CP Cua Roja
surt a la plaa
Per uns pressupostos socials
El 2 de febrer ms
de 200 persones
es manifestar pels
carrers del nucli
antic de Torredem-
barra per reclamar
uns pressupostos
socials. La Platafor-
ma Ara no Toca va
convocar lacte i va
denunciar laugment
dels impostos i les
despeses inneces-
sries dun ajunta-
ment cec davant del
patiment de la po-
blaci.
PAH arriba al Baix Gai
El Baix Gai es una comarca en Tarra-
gona con muchas personas afectadas
por el acuciante problema de la hipo-
teca, familias desahuciadas que no
saben donde acudir para resolver su
gran problemtica.
Por ese motivo hemos decidido crear
nuestra propia plataforma con la ayu-
da y el apoyo de la PAH.
Este es el primer post de nuestro re-
cien estrenado blog que estar enla-
zado con la sede central de la Plata-
forma de Afectados por la Hipoteca.
Nuestra primera misin es difundir
este mensaje para que todo afectado
de las siguientes poblaciones pueda
acudir a esta plataforma.
Poblaciones que conforman el Baix
Gai:
Catllar, Renau, Vespella de Gai, Salo-
m, La Nou de Gai, La Riera de Gai,
La Pobla de Montorns, Altafulla, To-
rredembarra, Creixell i Roda de Ber
Hemos creado un correo electrnico
para poder estar en contacto con los
afectados
pahbaixgaia@gmail.com
Prximamente crearemos una pgina
en facebook , abriremos una cuenta
de twitter donde podris seguir todas
nuestras aciones .
Juntos podemos!!
S Se Puede!!!
El Timbal 14
PASSA-LA!
#29sTotsSomDocents Vinyes de lAlb
El llibre de Vespella
Denuncien labocador
illegal de les
Roques Planes
El 29 de setembre, a les 18h, es van
concentrar un centenar de persones a
la plaa del Pou dAltafulla, convocats
per lAssemblea Nacional Catalana.
Jordi Molinera, regidor del consistori
i membre de lANC del municipi, va
iniciar lacte dirigint unes paraules als
assistents. Seguidament dues mes-
tres van llegir el manifest. Lacte es va
cloure amb el cant de la Balanguera,
lEstaca i els Segadors. Lorganitzaci
va distribuir 50 samarretes verdes de
la campanya solidria amb els do-
cents de ses Illes. Entre el pblic es
van poder veure cares conegudes del
teixit associatiu altafullenc. Tamb shi
van apropar alguns vens de Torre-
dembarra i la Riera de Gai.
Molts coneixereu al Joan Carles
Blanch pels anys que va treballar a
la Fonda de la Riera de Gai, al cos-
tat de ca la Felia. Els sopars tertlia
i les exposicions van convertir aquell
local emblemtic en un centre cultu-
ral i gastronmic. Durant aquells anys
el Joan Carles va continuar treballant
la seva vessant artstica i descriptor.
Passats els anys podem veure que el
seu recorregut ha estat profts i ple
de publicacions. Destaquem-ne dues
molt conegudes pels torrencs i les to-
rrenques illustrades per ell: Arrels de
Torredembarra (2010) i Visca Santa
Rosalia! (2011).
Blanch (www.jcblanchtorrebadell.
cat) es passeja aquests dies pel Baix
Gai amb un nou treball sota el bra.
El llibre de Vespella s el seu ttol.
Lha editat Cossetnia dins la seva
collecci el Tinter. Es tracta duna ini-
ciativa valenta de lAjuntament vespe-
llenc. Amb aquest llibre, el seu alcalde,
Daniel Cid, consolida la publicaci de
llibres de temtica local. El primer fou
el Llibre blau de Vespella (1998) i des-
prs, lOnomstica de Vespella (2010).
Aquest nou llibre s una aposta cara
per posar en valor a histria i el patri-
moni local.
Lautor ha dividit el llibre en nou ca-
ptols: Localitzaci i identifcaci, el
medi fsic i e natural, el medi hum,
la cultura popular, el patrimoni ar-
quitectnic i artstic, lensenyament i
les escoles, lestructura econmica,
els poders fctics i la histria. El vo-
lum t 410 pgines, compta amb un
prleg de lhistoriador i alcalde de
Salom Antoni Virgili, quadres, dese-
nes dimatges i illustracions fetes pel
propi autor. Daquestes destaquen les
recreacions de fets histrics i les expli-
catives delements patrimonial com el
mol medieval de la Fontova. Aquests
dibuixos ajuden al lector a entendre la
vida en altres poques i la seva evo-
luci.
Diversos vens i venes de Torredembarra, convocats per
lAlbert Valls i per lAlternativa Baix Gai, van denunciar
el passat 15 de mar labocador illegal de les Roques
Planes. Lacci va consistir en una neteja de lespai i en
la installaci duna pancarta.
Pels fondos i les serres de lAlb, al
municipi dAiguamrcia (Alt Camp),
sestn una constellaci de masos,
testimoni de lestructura socioecon-
mica que bona part de la Catalunya
rural va conixer fns ben entrat el se-
gle XX. Una daquestes antigues pro-
pietats s la Vilella; de les seves vinyes
elaboren els seus vins.
El Timbal 15
PASSA-LA!
Dissabte 28 de setembre va tenir lloc
la jornada Rius en famlia en el marc
de la festa major de Vespella de Gai.
Lacte, condut per Hctor
Hernndez de lAssociaci
Mediambiental la Snia, va
comenar a les 12 del mat
a la Plaa Catalunya. Des-
prs duna breu descripci
del paisatge, xiquets i xique-
tes, acompanyats de pares
i mares, es van dirigir fns a
lAlbereda de la Sort del To-
rrent de Vespella, on es va fer
una descoberta de lindret.
A part dels aspectes naturals, van
sorprendre als excursionistes tots
els elements darquitectura popular
Rius en famlia
Situada als afores de Vilabella (Alt
Camp), el Cam de la Font s una fnca
duna hectrea i mitja, plantada lany
1949 amb ceps de macabeu. Produeix
poc ram i molt con-
centrat, amb un alt
contingut alcohlic i
mineral.
Oriol Prez de Tu-
dela i Merc Salvat
hi fan una inter-
venci enolgi-
ca mnima, que
sinspira en la
creena que la
vinya i la planta,
tan vella, tenen
moltes coses a
dir-nos.
El vi resultant s
clid, honest i
complex. s vo-
lumins (fruit de
lestructura i de
la criana que
se li dna) i, tan-
mateix, sorpre-
nentment fresc.
El Timbal us el recomana.
Reforesten amb savines lespai
natural de Tamarit
Recuperant lAlbereda de la Sort
El 23 de novembre un grup de volun-
taris coordinats per lAssociaci Me-
diambiental la Snia van participar en
la reforestaci de savines a Tamarit.
La plantada va ser realitzada a una de
les fnques en custdia, a lentorn
del castell de Tamarit. s la sego-
na campanya de reforestaci que
realitzen en aquest espai, amb
lobjectiu de consolidar un nucli de
savinar litoral a aquest indret. Ac-
tualment, noms hi viuen alguns
exemplars de manera allada, que
shan salvat de lacci de lhome.
En total, es van plantat 35 peus de
savina, que shan reproduit a partir
El 15 febrer lAssociaci Me-
diambiental La Snia va orga-
nitzar una plantada de roures i
alzines, sacs, gatells i arbo.
Hi van participar diverses fa-
mlies de Vespella i rodalies.
Cam de la Font
que es van trobar, com els marges i
la barraca de pedra seca. Finalment,
es van penjar caixes-niu i menjadores
per a ocells. Lactivitat forma
part del projecte deducaci
ambiental Rius en fam-
lia, on participen la Snia i
lAssociaci Habitats, amb el
suport del Departament de
Territori i Sostenibilitat de la
Generalitat de Catalunya. En
aquesta ocasi tamb hi ha
collaborat lAjuntament de
Vespella de Gai.
de llavors de peus de lEIN de Tamarit
Punta de la Mra. I tamb van apro-
ftar per recollir brossa i fer un tomb
per aquest rac tan bonic del nostre
litoral.
Reforesten un
tram de riu Gai
El passat dissabte 26 doctubre, i dins
de la campanya de Rius en Famlia, lAssociaci Me-
diambiental la Snia va organitzar una plantada darbres
i arbusts de ribera amb les Tecletes de Tarragona. Di-
ferents persones daquesta entitat van participar en la
reforestaci dun tram de riu Gai, on recentment shavia
desbrossat el canyar. Es van plantar freixes de fulla peti-
ta, tamarius, ar blanc i roser silvestre.
El Timbal 16
PASSA-LA!
Las horas cannicas u ocho momentos de marzo: Prima
Santes Creus es un Monasterio cisterciense y sepulcro
de algunos reyes catalanes. No voy a recitar aqu toda
su historia porque no es mi idea y adems, el que quie-
ra saber ms, que clique este enlace y la wikipedia se
encargar de resolver todas sus dudas. Lo que si reco-
miendo es visitar este lugar. En Catalunya nos llenamos
la boca con Ripoll, Sant Joan de les Abadesses, el eje
Girona-Canig (Santa Ceclia de Moll, Sant Mart del
Canig, Sant Miquel de Cuix hasta Sant Pere de Ro-
des) e incluso los monasterios romnicos del Pirineo de
Lleida, todos ellos como el origen de nuestro pas. Y es
as, en gran parte. Pero esta predileccin por el norte del
pas suele excluir casi siempre las comarcas del sur y el
patrimonio histrico tan bestial que hay en ellas: Santa
Maria de Vallbona, Santes Creus y el ms conocido San-
ta Maria de Poblet. En defnitiva, el Cster. Una orden que
articula la memoria ltima (o primera, en verdad) de lo
que es este pas y de lo que somos.
El Cster fue fuerte aqu. Se aprovech de una tierra re-
conquistada, profun-
da y rica en agricultu-
ra cerca del ro Gai
(como del Francol o
el Riucorb) y viedos
circundantes en el se-
cano. Me alegra saber
que empiezan a haber
unos discretos pero
frmes movimientos de
revalorizacin del terri-
torio, articulado entor-
no al ro, con los vinos,
por ejemplo, como uno
de sus ejes conducto-
res. Habr que estar
pendiente.
De la visita a Santes
Creus, ms all del
magnfco claustro, de los sepulcros reales, de la iglesia y
el palacio real, de todo un conjunto armnico, me quedo
con un mapa que ha dado vueltas en mi cabeza muchas
veces despus. Es el mapa europeo, con sus detalles de
la Pennsula y de la antigua Corona de Aragn tambin,
de la expansin del Cster entre los siglos XII y XIII. El
vino, tan necesario en la liturgia religiosa pero tambin
en el consumo diario (ya sabemos que la salubridad del
agua no ha sido muy fable durante la historia) fue uno de
los motores de los cistercienses. Se instalaron en zonas
donde la uva era de gran calidad, usaron el vino en su
liturgia y en su vida diaria, tambin comerciaron con l.
Sensibles como eran, central como fue el papel del vino,
contribuyeron defnitivamente a su refnamiento.
Sabiendo esto, para alguien ligeramente familiarizado
con los mapas europeos de zonas vincolas, la detalla-
da observacin del mapa de la expansin del Cster por
Europa da pistas, explica cosas, se entiende por qu en
unos lugares hay Monasterios y en otros no, y por qu en
algunas zonas abundan ms que en otras, mucho ms
dispersos. Miremos la Borgoa y los grandes ros centra-
les europeos, miremos el arco mediterrneo y los valles
del Ebro y del Duero, miremos el gran vaco del sur pe-
ninsular (claro, los rabes) y la espectaculra traza del Ca-
mino de Santiago. Esta gente, a la que debemos tanto,
saba un rato de donde haba que estar para aprovechar
lo mejor de la tierra. Ora et labora.
Por la tarde, y despus de comer en el Grau, un lugar
como tantos hay en Catalunya, fruto del desarrollismo
franquista, donde se come y se bebe decentemente (a
menudo sin que los dueos sepan lo que tienen entre
manos), ahora en poca de calots, aqu si, damos un
paseo en coche por la zona, Oriol me quiere ensear
algo. Subimos por una carretera bastante estrecha, cru-
zando pequeas aldeas. Una zona algo remota, entre
tres denominaciones como son Peneds, Tarragona y la
Conca de Barber. Alturas cerca de los 900 metros. Nos
vamos internando en bosque cerrado mediterrneo. Ah,
aislado, aparece el Mas de la Vilella abandonado, y unos
vigorosos viedos jvenes, plantados en tierra arcillosa,
muy roja, recientemente labrados y podados. Estamos
en el terreno de Les
Vinyes de lAlb, una
zona pura, aislada, ale-
jada de todo pero no
tanto como pareciera.
Un enclave magntico.
Haba probado el vino
pero no conoca en ab-
soluto las tierras que
lo ven nacer. Un fabu-
loso cierre de da. Hoy
no hemos pedaleado,
pero qu ms pode-
mos pedir?
No puedo dejar de con-
tar una ancdota sim-
ptica que se produjo
en la entrada del recin-
to. Entre la explanada
donde aparcan los autobuses e intramuros haba cuatro
tenderetes, el tpico mercadillo de sbado, con produc-
tos de la regin (algn vino, frutos secos, aceite, miel
y confturas), libros de viejo, una especie de anticuario
con ms baratijas que otra cosa y la consabida parada
de quesos. De queso, ms bien. Porque haba un slo
queso. Enorme, un gruyre que un muchacho sencillote
y simpaticn iba ofreciendo a los transentes: Quiere
probar, seora?, Un poco de queso, seor?. Al pa-
sar nosotros por delante sigue con la cantinela y Oriol, ni
corto ni perezoso, le suelta: De dnde es este queso?,
De Suiza, seor, es un gruyre!, Ah! Es que no hay
buenos quesos por aqu, que hay que traerlos de Suiza?
dicho sea que Oriol lo solt sin malcia, ms por provocar
y divertirse que por otra cosa. Pero el muchachote de los
quesos qued algo trastocado: bueno si esto. Y
ah le dejamos con sus dudas metafricas sobre el origen
del queso suizo a las puertas de la tumba del Rey Pedro
III de Aragn.
http://lavialiquida.wordpress.com
El Timbal 17
PASSA-LA!
Alliberen dues tortugues de rierol a la
resclosa de La Riera
Rogaine Altafulla-
Baix Gai 2014
Dins del programa Rius en famlia,
nens i nenes, pares i mares, monitors
i monitores de lesplai Campiquipugui
de La Rie-
ra de Gai i
l Associ aci
Mediambien-
tal la Snia
van realitzar
una acci el
passat mes
doctubre que
va consistir en
lalliberament
de dues tor-
tugues de rie-
rol, per tal de
consolidar la petita poblaci que viu
en aquest espai natural. I tamb, van
plantar diferents espcies que viuen
125 participants va tenir ledici
denguany del Rogaine Altafulla-
Baix Gai.
Es tracta duna cursa atltica en la
que grups de corredors de entre 2 i
5 persones, amb lajuda dun mapa
(que lliura lorganitzaci amb mnim
15 minuts abans de donar la sortida) i
una brixola, han de realitzar la major
puntuaci possible en un temps deter-
minat.
Els punts sobtenen quan lequip pas-
sa pels punts que trobaren dibuixats
al mapa. La puntuaci dels controls
(entre 3 i 9 punts) ve determinada per
difcultat tcnica i fsica dels mateixos.
Lestratgia aix esdev clau per la
victria fnal ja que els equips escu-
llen lliurement quins controls visitaran
i quins no, aix com el seu ordre.
amb les arrels dins de laigua, com
ara la boga, el lliri groc i la salicria.
Des de fa diversos anys, estan duent
a terme dife-
rents accions
de millora
dhbitats de
la zona hu-
mida de la
resclosa de
La Riera. Cal
destacar, que
grcies a un
acord verbal
amb la Co-
munitat de
Regants de
La Riera, aquest espai t garantit un
rgim daigua constant.
Reforestaci prop del Castellot
El dissabte 5 dabril lEsplai Campi-
quipugui, lAssociaci Mediambiental
la Snia i lAjuntament de La Riera de
Gai van organitzar una jornada de
reforestaci
al riu Gai.
Aquesta fes-
ta de larbre
al riu Gai,
es va fer en
un tram del
riu, duns
200 metres
de llargada,
a tocar del
cam que
uneix el po-
ble de La
Riera amb el Castellot. En total es van
plantar una setantena de plantes entre
arbres i arbusts de set espcies dife-
rents, entre els que destaquem arbres
com el freixe de fulla petita i el roure,
i arbusts com ara el tamarius, el roser
silvestre i la ginesta.
III Marxa pels
Castells del Baix
Gai
A fnals de gener ms de 550 persones
van participar a la Marxa dels Castells
del Baix Gai organitzada, per ter-
cer any consecutiu, per lAjuntament
dAltafulla i Atletes dAltafulla.
Els objectius daquesta activitat eren
fomentar la participaci i el voluntariat
ambiental, en segon lloc la recupera-
ci i millora dun tram del bosc de ribe-
ra del Gai,
on shan
e l i m i n a t
canyes per
poder plan-
tar vegeta-
ci prpia
del riu. I per
ltim, amb
la vegeta-
ci daquest
tram i quan
creixin els
arbres, sigui
ms agradable el passeig per aquest
cam.
Per ltim, tamb es va aproftar la jor-
nada per a penjar una caixa niu per a
ocells insectvors, en un arbre proper
al riu.
baixgaiaturistic.cat
Ja funciona la pgina web del Consorci de Municipis Turstics del Baix Gai.
Hi trobareu allo-
tjaments restau-
rants i rutes, en-
tre daltres.
El Timbal 18
PASSA-LA!
Biure de Gai a Pontils i St Miquel de Montclar
(Conca de Barber) Ruta el 24/04/2013;
15,3 km; +580 -580; 5 hores. Excur-
si organitzada amb el segent itine-
rari: Biure de Gai, Pontils, castell de
Montclar, St Miquel de Montclar i Biu-
re. Tipus de sortida: circular; Difcultat:
fcil (amb atenci).
FA ANYS: El dia 25 dabril de 1196 va
morir a Perpiny (al comtat del Ros-
sell) Alfons I el Cast, sobir de Cata-
lunya i rei dArag. Era fll de Ramon
Berenguer IV i de Peronella dArag.
Aquest sobir del territori catal i com-
te de Barcelona, va ser el primer que
va ser coronat com a sobir de la Co-
rona dArag (la Confederaci catala-
no aragonesa).
Biure de Gai (647m) s el punt dinici.
Estem en terra de frontera i per tant al
que a fnals del 900 seria la Catalunya
Nova. La primera frontera de la Marca
Hispnica es va formar seguint, ms
o menys. El Llobregat. La segona va
ser a les terres del Gai. Aquesta lnia
de protecci va suposar la construcci
de 40 castells entre les comarques del
Tarragons, lAlt Camp i la Conca de
Barber.
Dalt del tur, per sobre del poble,
hi ha el castell de Biure. Es coneix el
lloc com a Benviure, del llat bene
viver i va ser organitzat el segle XI
probablement pel sistema de quadres.
Una quadra era un espai de territori
cedit a un grup de colonitzadors, un
dels quals era designat com a cap i
senyor amb la obligaci que construs
elements defensius i era servit per les
altres famlies. Generalment es feia per
una constituci de carta de franquesa
i poblament. Els qui anaven, doncs,
tenien uns drets ds i llibertat sobre la
terra que no tenien la gent a la Cata-
lunya Vella, on el sistema de servituds
amb la noblesa els mantenia en nom-
broses obligacions de servei.
El castell va ser adquirit pels ves-
comtes de Boll-lloc, ja dins del segle
XX i es va fer una remodelaci total per
transformar-lo en el palau fortifcat que
actualment es pot observar. Donat que
s ds privat no es pot visitar.
Anem seguint la ruta, seguint el sentit
de les agulles del rellotge, en direcci
sud. Per algun tram de la pista, laigua
ens barra el pas i cal fer un petit tomb
per no mullar-se. El torrent de Biure es
va ensorrant i tancant i deixem de veu-
re lermita de sant Miquel que, feia una
estona, veiem mirant cap a ponent.
El torrent de Biure neix al vessant
oriental del coll de Deogrcies i des-
prs de tot el seu recorregut va a parar
al Gai a prop de Pontils. Arribem al
fnal del torrent, on hi ha un embassa-
ment. Les parets abruptes i la presa en
tanquen el pas. Toca anar en compte
i trobar el sender, fora amagat, que
surt a lesquerra, per pujar amunt i po-
der seguir el cam, molt ms evident,
que porta fns a Pontils.
Arribem a Pontils, situat sota el tur
on hi havia lantic castell (a 650m) i
del que actualment en queden po-
ques restes. El poble s petit i tranquil,
per t un terme municipal ms extens
que Montblanc. La escassa poblaci
sexplica pel fet que es tracta dun
territori molt accidentat limitat per la
serra de Queralt, a lest, la serra de
Brufaganya i per la serra de Montclar a
ponent. Lesglsia parroquial est de-
dicada a la Nativitat de la mare de Du,
una advocaci que probablement va
substituir la de sant Sadurn, de la qual
es t notcia el segle XII. Lindret s
esmentat el 1057, quan els comtes de
Barcelona el van encomanar als Cer-
vell.
Desprs de fer un mos seguim enda-
vant i passem pel costat dunes mar-
gues. Ja sabeu que les margues sn
aforaments de materials geolgics
generalment compostos per una ba-
rreja dargiles i carbonat de calci, que
quasi sempre van estar formades en
condicions aqutiques. En molts ca-
sos deriven de sediments dorigen
mar i que per tant van estar sotmesos
a condicions de baixa energia.
Al costat de les restes del castell de
Montclar situat dalt dalt del cim, hi ha
la capella de Sant Miquel, esmentada
lany 1154. Consta duna nau rectan-
gular capada amb un absis semicir-
cular i coberta amb volta de creueria,
tot plegat construt amb pedres molt
poc treballades. La porta sobre a la
faana de migdia i s de mig punt,
adovellada. Lany 1975 va ser restau-
rada amb un criteri discutible.
Espais dInters
El Timbal 19
PASSA-LA!
Espais dInters
Lermita de Sant Miquel de Montclar,
prov de la que devia ser la capella
castral que amb els anys va adquirir
molta anomenada. La gent hi ana-
va en pelegrinatge i es creia que loli
de la llntia sanava la sordesa. Sota
lesglsia, a llevant, hi ha un espadat
que duu el nom de Relliscada de Sant
Miquel. La tradici diu que shi pot
observar lempremta de la ferradura
del cavall de sant quan va fer el bot per
saltar la vall del Gai. El temple que
veiem ara s una reconstrucci que
es va fer el 1975. No s gens estrany
ladvocaci al sant, ja que per tractar-
se de larcngel dels exrcits del cel,
era molt sovint apropiat per a les ad-
vocacions a les capelles dels castells
de la conquesta.
Ja esmentat el 1151. Durant aquell
segle XII els senyors van ser la famlia
Aguil i amb el temps va passar, per
donaci, a lorde dels Hospitalers de
tal manera que va passar a dependre
de la comanda de la comarca. Va ser
una estructura potent, dins de la lnia
de defensa de la frontera sud de la
Catalunya Nova, que tenia la frontera
nord amb la Catalunya Vella, tal com
he esmentat a tocar del Llobregat. Aix
com la primera frontera estava forma-
da per un territori difuminat de pactes,
sobiranies i vinculacions amb els mu-
sulmans, aquesta segona, ms al sud,
els hi va ser conquerida i per tant va
ser molt ms necessria la construc-
ci de elements defensius per tal de
mantenir-ne el domini.
La documentaci permet saber que
el 1033 Bernat Sendred de Gurb va
comprar a Arnau Od tot el terme de
Montclar i que el 1057, el seu fll, Oliver
Bernat, juntament amb la seva muller,
va donar els castells de Montclar i Biu-
re, meitat en alou i meitat en feu, a
Ramon Arnau. La possessi en alou
vol dir que es tracta dun domini til
i lliure dels bns, sense condicions de
serveis reals i personals, excepte a al-
gun cens o servei menor, que en qual-
sevol cas sn sempre molt inferiors a
les condicions dun feu. Nosaltres
seguim baixant per un sender perfec-
tament marcat, en direcci nord que
va crestejant i en algun moment baixa
dret. Cal anar en compte amb les pe-
dres soltes.
A mida que baixem anem gaudint dun
paisatge aeri extraordinari, fns que
ja estem a tocar de Biure de Gai. El
castell el podem veure, ara, des de
dalt. Val a dir que probablement el mot
Gai deu ser un derivat de nom pro-
pi, rom, Gaius.
Tornem a ser al poble de Biure de Gai
on ara el sol toca la faana de lesglsia
parroquial dedicada a Sant Joan.
Sembla que el temple original, destil
romnic, va desaparixer i aquest s
una obra barroca del XVIII. Sobre el
portal hi ha lescut senyorial, que a
mi mha semblat de Pontils i tamb la
curiositat de unes creus de Malta. No
he trobat informaci ms precisa, per
sembla lgic pensar que es devia trac-
tar dalguna relaci vinculada amb al-
gun cavaller, de la famlia dels senyors
del terme, que hi devia anar. Al davant
de lesglsia hi ha una bonica creu de
terme, que va ser restaurada el 1973,
desprs dels danys provocats durant
la guerra civil espanyola.
http://eoliumtrek.cat/
Vaig fer la maleta
un dia de juny
Alatac DO Catalunya
Som al juny del
1909. Barcelona cre-
mar daqu poques
setmanes, per nin-
g no ho intueix.
LEullia, una adoles-
cent de bona fam-
lia, est convenuda
que la vida de veritat
noms es llegeix als
llibres. Acompanyar
el seu pare en un
viatge de negocis al
nord dAnglaterra com a intrpret. Fa la maleta a casa
seva i no simagina que tardar molt de temps a des-
fer-la, si s que la pot desfer
mai. En el viatge descobrir les
condicions de vida dels obrers.
LOliver, poc ms gran que ella,
li ensenyar qu vol dir treba-
llar a una fbrica... i que la vida
de veritat tamb es pot viure.
Cinta Arasa ha guanyat amb
Vaig fer la maleta un dia de juny
el Premi Enric Valor de Narrati-
va Juvenil 2013.
El Timbal us el recomana!
Alatac sn vins de Brfm elaborats i embotellats per a
Exclusives Sard, S.L. Sn vins joves agradables al pala-
dar, amb les varietats de ram ull de llebre i merlot (negre),
macabeu, xarel.lo i muscat (blanc) i ull de llebre i merlot
(rosat). En el cas del blanc, s un vi amb notes de fruites
suaus amb fns matisos sensaci de frescor, sabor suau
equilibrat amb una fna estructura cida, fons fruiters de
poma verda i pinya. s amable la persistncia al paladar.
El rosat s un vi elaborat desprs duna curta ma-
ceraci del
most amb les
seves pells,
fermentat a
una tempera-
tura de 17C.
T expressi
color cirera.
El seu pas en
boca s sa-
bors, fresc i
amb un fnal
que mant
les seves no-
tes afruita-
des.
El Timbal 20
PASSA-LA!
Les Torres de Selma
Som al Pla de Manlleu. El Joan i lElisabeth sn els dos
protagonistes daquesta histria. Un pags i una af-
cionada al recupart. Les seves idees shan creuat a
les Torres de Selma. Pretenen compartir amb els seus
hostes el privilegi de
viure en un lloc en-
cantador amb segles
dhistria. Noms
el cant dels ocells
pertorba aquesta
tranquillitat, al mig
del bosc i de la vinya.
Desprs de quatre
quilmetres de cam
forestal, salbira la
masia allada. s
envoltada de vin-
yes, cirerers i bos-
cos. Ledifcaci est
construda sobre la
roca, amb dues to-
rres. s una casa de
pags habilitada per
rebre-hi hostes.
La casa va ser refor-
mada amb encant:
bigues pintades, terres de fang i banys polits. Al menja-
dor hi podem veure les espitlleres i la llar de foc de pe-
dra tallada. El mas disposa dun bon espai exterior amb
barbacoa, una cuina, taula i cadires. Podreu gaudir de
calotades, caminades, verdura ecolgica, verema, bo-
lets, ous de les prpies gallines, mel de les seves abelles,
sortides fns el poble abandonat de Selma, etc.
Eco-turisme - Agroturisme - Enoturisme
El 2003 van co-
menar una petita
producci de vi ne-
gre orgnic en bio-
dinmica (DO Pene-
ds), sota el nom de
Les Torres de Selma.
Produeixen espe-
cialment les varietats
de merlot, ull llebre
(Tempranillo), que a
600 metres dalada
dna un vi amb una
acidesa equilibra-
da. El seu aroma s
agradable, amb no-
tes de fruites negres,
com la pruna, amb
la combinaci duna
acurada criana li
confereixen un nas
fresc i dinmic. El
paladar s equilibrat, amb un bon pas per boca i persis-
tent en el post-gust. Records dels torrats de la criana.
+ info: www.lestorresdeselma.com/
Concentraci contra el
tancament de Mirades
Concerts a la Traviesa
Les quatre associacions de mares i pares de les escoles
dinfantil i primria de Torredembarra van organitzar una
concentraci el 12 dabril a la plaa del Castell per a re-
clamar que Mirades continu oberta. Unes dues-centes
persones van respondre a la convocatria. Fins a fnals
de curs es preveuen ms accions de protesta.
El mtic local de Torredembarra, a travs de lAssociaci
Cultural la Traviesa, ha preparat una primavera farcida
de msica en viu. El Timbal us avana els concerts del
mes de maig que comenaran a dos quarts de vuit del
vespre-. Esperem que us agradin. Dissabte 3 PLAT DU
JOUR (folk rock, TGN), diumenge 4 A CONTRA BLUES
(blues, BCN), dissabte 10 THE WALKING STICK MAN
(blues,Tdb), diumenge 11 SARDINAS GOLDEN RULE
(soul/rnb, TGN), diumenge 18: THE NEW ROSES (hard
rock, Alemanya), diumenge 25 WHISKEY DUST (Hard
rock, BCN/Madrid/Sussa) i dissabte 31 LA REINA DEL
BLACK JACK (blues, Terres de lEbre). Recordeu que tots
els diumenges la Travi (carrer Girona, 5) continua acollint
el mercat de segona m i artesania, d11 del mat fns les
4 de la tarda.
El Timbal 21
PASSA-LA!
En bici por el Baix Gai
Hoy, con esta entrada, nos trasla-
damos a Torredembarra, a la Ronda
Verda del Baix Gai, para conocer,
montados en nuestras bicicletas, la
arquitectura y encanto de esos pe-
queos pueblos que nacieron alrede-
dor del ro que los irriga, el Gai.
Dice la leyenda que, antiguamente,
antes de que existiese el ro Gai, los
terrenos que recorreris con dicha ruta
estaban completamente secos, por
lo que los campesinos de la zona no
paraban de pedir a Sant Mag que les
ayudase. Tras sus plegarias, el Santo
decidi tirar su garrote bien lejos y de-
cir All donde caiga el gaia-
to que tirar, un ro nacer.
De esta manera, naci el ro
Gai y, su poblacin, en agra-
decimiento, decidi llamarlo
como el gaiato del Santo.
As, pues, para reseguir el ro
de dicha leyenda, nos despla-
zaremos hacia Torredembarra
(desde Passeig de Grcia es
fcil llegar con la Renfe), des-
de donde, despus de desa-
yunar en la Plaa de la Font
y visitar su iglesia, nos dirigi-
remos a la Plaa del Castell
para iniciar nuestra ruta.
Un paseo que, no slo os per-
mitir conocer dichos peque-
os pueblos, caracterizados
por sus carismticos campa-
narios de iglesia, sino tambin
rodar por distintos tipos de
paisaje, llegando al Pantano
de Gai (creado expresamen-
te para proveer de agua la
petroqumica de Tarragona) y,
especialmente, al mar Medite-
rrneo, punto fnal de la salida y una
experiencia realmente fascinante al
convertirse en una recompensa nica
y mgica despus del esfuerzo reali-
zado.
Por otro lado, adems, destacar que,
entre campos y huertas, encontraris
tambin distintos castillos, dado que
dicha ruta alberga tambin la de Cam
del Castells del Baix Gai, un viaje en
el tiempo, hacia ese ro que fue duran-
te tanto tiempo la frontera entre el con-
dado de Barcelona y el Al-Andalus, es
decir, la llamada la Marca Hispnica.
Tenis ms informacin de la ruta en
su pgina web www.baixgaiaturistic.
cat
En defnitiva, unos 35kms aproxima-
damente (con tramos de un relativo
cierto desnivel) que os permitirn pa-
sear tranquilamente por esta zona de
la provincia de Tarragona, conociendo
algunos de sus rincones menos cono-
cidos, y pasar un buen da con vuestra
bicicleta.
Desde Torredembarra, saldremos di-
reccin la Riera de Gai, la siguiente
poblacin que podemos encontrar ha-
cia el interior. Para ello, tendris que
recorrer, con cuidado y por el arcn,
algunos kilmetros de una carretera
poco transitada. Una vez llegado a la
Riera de Gai, tan slo tendris que
buscar la llamada Ronda Verda que,
a travs de las huertas y campos de
olivos y via, os llevar al siguiente
punto de la ruta.
Ardenya es una pequea poblacin
destacada por su pequeas iglesia y
ermita. En la plaza que se localizan,
podris reposar tranquilamente en la
sombra al lado de su fuente.
A partir de aqu, son dos las alternati-
vas de ruta, en funcin de la situacin
del terreno. En determinadas pocas
del ao, el Pantano de Gai se abre
para darle ms afuencia al ro y man-
tener su cabal ecolgico, provocando,
as, un cambio de su curso y, por lo
tanto, haciendo que nuestra ruta no
pueda llevarse a cabo. As, pues, si
se da dicho caso como me pas a m,
tendris que dejar de seguir las sea-
lizaciones de la ruta y dirigiros, desde
la pequea plaza de Ardenya, hacia
la carretera, a travs de la calle que
quedar a vuestra derecha mirando
la iglesia. En tan slo un par de kil-
metros, llegaris al siguiente punto, a
El Catllar, desde donde podris coger
el camino asfaltado hacia elpantano.
Har bastante subida pero las vistas
pueden ser realmente bellas. Ade-
ms, pasaris por uno de los cas-
tillos que comentbamos en unas
lneas ms arriba.
La ruta la podis continuar hacia
Vespella de Gai y els Masos de
Vespella para, de manera circular,
acabar en Torredembarra nueva-
mente. Sin embargo, si queris lle-
var a cabo la ruta que yo hice este
fn de semana, podis dar media
vuelta, parar en El Catllar para visi-
tar su castillo y conocer su tradicin
castellera (la primera colla castelle-
ra que levant un castillo de seis pi-
sos fue la de El Catllar en el 1770) y
pasar nuevamente por Ardenya y la
Riera del Gai para, en vez de volver
a Torredembarra, continuar la Ronda
Verda direccin Altafulla. Veris que
el paisaje se vuelve ms hmedo y
distinto a los tramos anteriores dado
que la zona fnal del ro conforma
unas lagunas protegidas.
Divisar su castillo como punto fnal
de la ruta es una maravilla pero, so-
bre todo, se hace todava ms fas-
cinante llegar a la playa, especial-
mente ahora en invierno, para tomar
un poco el sol y disfrutar de l sin la
masifcacin del verano, aparte de la
sensacin de libertad y relajacin que
se despertar en vosotros nada ms
ver el mar y sus encantadoras casitas
de pescadores, despus de los 35km
recorridos.
En defnitiva, la ruta por el ro Gai
se convierte en un paseo en bicicleta
ideal para un fn de semana de invier-
no, un itinerario que os permitir des-
conectar de vuestro da a da sin salir
muy lejos de Barcelona y disfrutar de
la bicicleta y de ese solecito que tanto
se agradece en esta temporada.
www.labcnquemegusta.com
Economia
El Timbal 22
PASSA-LA!
La nova cultura de lenergia,
estratgia clau de superaci de la crisi
El debat ja no s si energies
renovables o no, sin com
simplanten:
centralitzadament afavorint uns
pocs, com fns ara, o de forma
descentralitzada, un b univer-
sal..
Lenergia doncs pot ser tanmateix re-
novable i lliure, democrtica i social,
integradora i inclusiva socioambien-
talment i, evidentment, rentable, com-
petitiva, neta, efcient, estalviadora,
fable, segura, adaptable, respectuo-
sa, harmnica, ecolgica... sostenible
de veritat a tots nivells!!
Amb limpuls decidit de la gene-
raci distribuda enfront el model
centralitzat imperant, afavorint la
implantaci de minisolars, minieli-
ques, minigeotrmiques, minibio-
massa, minimaremotriu...
amb kits cada vegada ms i ms ef-
cients, econmics i netament ecol-
gics, arreu de les teulades i subsls
de les nostres cases, barris, pobles,
urbanitzacions, polgons i comunitats
vries..
Promocionant ensems estratgies
vries destalvi i efcincia energtica,
implementant smart grids de gesti
intelligent de loferta i demanda ener-
gtica, desenvolupant lhidrogen com
a font principal demmagatzament i
transmissi denergia i amb els dife-
rents vehicles com a sistemes parells
dacumulaci, installant estacions de
recarrega a labast..
Cal deturar i recon-
duir la prostituci eli-
ca ofcial, i evitar els
seus impactes directes i
indirectes sobre el medi
natural i el paisatge, a
canvi duns eteris in-
gressos;
parcs elics -i horts so-
lars- que sn si ms no
veritables eufemismes
de massiva implantaci
de grans centrals elc-
triques.
Veure:
ht t p: / / www. l avan-
guardia.com/
participacion/cartas/
20110225/54119925708/
prostitucio-eolica.html
No pas gravant fscalment la pro-
ducci descentralitzada denergia,
i llavors, amortitzada la inversi en
pocs anys, cobrant en ves de pagar
el rebut de la llum.
Veure:
http: //hemeroteca. l avanguar-
di a. com/ previ ew/ 2009/ 12/ 02/
p a g i n a - 6 0 / 7 9 9 3 4 6 2 7 / p d f .
html?search=Hermann Scheer 2 di-
ciembre 2009
Com a pas previ, cal assolir la ple-
na transparncia del fnanament
dels partits poltics, publicitar-se els
interessos ocults dels lobbies ener-
gtics, i llavors, per lgica,
poder desbloquejar i afavorir fscal-
ment la generaci descentralitzada de
lenergia.
Socialitzant-la i, daquesta manera,
superar decididament la crisi econ-
mica, el canvi climtic..
Desenvolupant noves fonts docupaci
en la producci, installaci i manteni-
ment dels diversos sistemes de pro-
ducci,
sincrnicament amb la necessria
rehabilitaci energtica dhabitatges,
ofcines i indstries, tant dels meca-
nismes actius com passius..
Veure:
http://pobleviu.cat/2011/12/03/ur-
geix-una-nova-cultura-de-lenergia/
Un futur inexorable de noves
oportunitats:
la tecnologia ja s a punt i
lenergia fueix arreu de la bios-
fera!
Veure:
http://www.lavanguardia.com/
magazine/20111230/54243443064/
j eremy-ri fki n-economi sta-nor-
teamericano-tercera-revolucion-
industrial-profeta-social.html
En el marc de la Tercera Revoluci In-
dustrial que salbira: obviant la depen-
dncia actual del carboni, dun petroli
que sacaba i que ens aboca a la crisi
sistmica, per a mitigar quan abans
millor el canvi climtic i tanmateix
esquivar una molt probable 3a.Gran
Guerra.. Esdevenint implcitament
un nou sistema dorganitzaci social,
amb poder lateral, distribut, alternat..
Un nou paradigma tamb geopoltic i
amb avantatges tanmateix pels pasos
pobres, que no caldr que reconver-
teixin infraestructures caduques..
Temps de crisi, temps doportunitats,
de canvis..
Toni Bara
Bileg
Catalitzadora per a assolir la sostenibilitat socioambiental a nivell planetari
Economia
El Timbal 23
PASSA-LA!
Lexcusa ofcial s el descens de la
natalitat. Per el cert s que Torre-
dembarra ha crescut 1000 habitants
des de linici de la crisi i que la matr-
cula de P3 es mant molt per sobre
de les xifres de lany 2006, quan es va
aprovar crear lEscola Mirades. Els pa-
res i les mares de les quatre escoles
dinfantil i primria shan comenat a
coordinar per a preparar accions de
protesta.
Tanquen una escola a Torredembarra per les retallades
Mai havem tingut tant datur
Evoluci de la poblaci de Torredembarra
Batent rcords. Ning plega, ning dimiteix. Cap reforma,
cap canvi en la poltica econmica. Ms aviat es refora
el poder dels que van provocar aquesta crisi sense pre-
cedents. Els joves marxen. La precarietat es queda. 3668
aturades i aturats al Baix Gai. Sumeu-hi els que han
marxat, els que han deixat de buscar feina, els pensio-
nistes, la canalla i el lumpen. La grfca dels aturats ens
indica vries coses. En primer lloc, la destrucci de llocs
de treball va comenar a la comarca abans de lesclat de
la bombolla immobiliria. En segon lloc, la destrucci de
llocs de treball va ser ms gran entre el 2007 i el 2010. En
tercer lloc, malgrat que queden pocs llocs de treball i que
els joves marxen continuem destruint
llocs de treball.
Hi ha una altra grfca que impressio-
na. Es tracta la que ens indica levoluci
demogrfca. La poblaci sha estancat
per la lnia de la poblaci masculina ha
comenat a descendir. Es tracta dun
fenomen que indica un futur proper
dimmigraci defnitiva. Primer marxa
lhome -tal qual- a lestranger. Cerca
feina i quan en troba crida a la famlia.
I marxen. I no tornen; noms per veu-
re la famlia. I els flls arrelaran lluny. No
us sona? s la histria de moltes de
les nostres famlies, per en un sentit
invers. Abans Catalunya era la terra
dacollida, la terra de les oportunitats.
La poblaci sha estancat per el que tampoc era nor-
mal que amb 10 anys augmentssim un 33% la poblaci.
Abans de lesclat de la bombolla immobiliria creixem
2000 habitants per any. Llavors ens estranyvem de la
manca de la cohesi dels pobles del Baix Gai, la manca
de conscincia collectiva i les difcultats per articular la
comarca per s que era, literalment, impossible.
Una tercera grfca que podrem analitzar ben aviat s la
de la pirmide poblacional. A ms crisi, menys natalitat.
La pirmide saprimar per la base. A ms crisi, menys
joves i ms poblaci envellida. En parlarem.
Impost sobre bens immobles
Ajuntament de Torredembarra
Rev. Catastral: Ao de entrada en vigor de valores catastrales
de urbana, resultantes de procedimientos de valoracion colec-
tiva de caracter general.
T. Urbana: Tipo de gravamen urbana (uso residencial).
T. Rustica: Tipo de gravamen rustica:
Carat. Esp: Tipo de gravamen de caracteristicas especiales.
El Timbal 24
PASSA-LA!
IV CAMINADA POPULAR
SENYORIU DE SELMA I LES VALLS DE MARMELLAR

DISSABTE 10 DE MAIG DEL 2014 A LA JONCOSA DEL
MONTMELL

EXCURSI CURTA
HORA SORTIDA: 9 H
HORA ARRIBADA: 12:30 H
DIFICULTAT: MITJA/BAIXA
RECORREGUT: LA
JONCOSA-CAL BULLANGA-
ESMORZAR A LA ERMITA-
CASTELL-LA JONCOSA
EXCURSI LLARGA
HORA SORTIDA: 9 H
HORA ARRIBADA: 13:30 H
DIFICULTAT: MITJA
RECORREGUT: LA JONCOSA-
CAL BULLANGA-ESMORZAR A
LA ERMITA-SERRA DEL
MONTMELL-P DE LES TRES
SOQUES-LA JONCOSA
CAL PORTAR CALAT ADIENT I LESMORZAR.
EN EL MOMENT DE LINSCRIPCI ES DEMANARAN LES DADES PER LASSEGURANA
TEMPORAL
A LARRIBADA HI
HAUR UN PICA-PICA
PER A RECUPERAR
FORCES!!

LES INSCRIPCIONS LES PODEU
FER:

AL MAIL
romina.ajuntament@gmail.com

AL TELEFON DE
LAJUNTAMENT
977 688 429

O EL MATEIX DIA DE LA
CAMINADA A PARTIR DE LES 8
DEL MAT

PREU: 3

El Timbal 25
PASSA-LA!
Antnia Font, per sempre ms
El 28 de novembre passat Antnia
Font anunciava la seva dissoluci amb
un comunicat a travs de les xarxes
socials. A primera hora del mat, per,
el periodista Jordi Bast des de RAC1
avanava la notcia -encara no ofcial-
i la data de lltim concert. En aquell
moment, sorpresos i encara sense
paraules, vrem poder arribar a temps
de comprar les entrades del que
sanunciava com lltim concert ofcial
del grup, lltim! Al cap de pocs mi-
nuts, bviament, estaven exhaurides.
Desprs sen programarien dos ms.
Antnia Font ha estat, s i ser un
grup de referncia per diverses raons.
Per la seva msica, per la seva origi-
nalitat, pel seu univers interior i genu,
per la seva manera de ser i actuar,
per saber transmetre aquella mgia
que noms els grans
aconsegueixen. Un
grup que ha sorprs
en cada disc que ha
publicat, que no sha
repetit, que sha su-
perat dia a dia, que ha
situat defnitivament
Mallorca al mapa mu-
sical, que ha estat re-
conegut i admirat pels
seus coetanis i que ha
sabut fer-se un lloc
en la histria musical
dels Pasos Catalans.
Des que vaig desco-
brir el grup deuria
ser cap al 1999- fns
avui, puc dir que hem anat a concerts
de totes les seves gires, que la seva
msica ens ha acompanyat en molts
moments personals i collectius, que
lhem compartida amb molta gent,
que les seves canons ens han fet
descobrir racons i expressions illen-
ques per molts desconegudes fns
aleshores i que, fns i tot, hem tingut
el privilegi que ens dediquessin una
can en un concert personalment
especial. Per tot aix i ms les seves
canons ja formen part del nostre vo-
cabulari i univers habituals i quedaran
per sempre ms en la nostra memria
collectiva.
Antnia Font no ha calat noms en
part de la societat mallorquina sin
que tamb ha sabut fer-se un lloc fora
de les illes. Som molts els seguidors
del principat que hem comprat els
seus discos i que hem fet quilmetres
per anar a molts dels seus concerts.
Aquest cop, com no podia ser duna
altra manera, no ens hem volgut per-
dre aquests concerts de comiat i en-
mig de les festes nadalenques hem
agafat un avi fns a Palma per po-
der ser testimonis de lesdeveniment.
Locasi sho valia. Lescapada ha val-
gut molt la pena i quedar per sem-
pre ms en el nostre record. Naltros hi
vam ser!
s divendres. Pels carrers de Palma
es respira ambient nadalenc, la ciutat
t un encant especial que saccentua
per aquestes festes. En unes hores, al
Teatre Principal de la ciutat, Antnia
Font dir adu als escenaris i posar
el punt i fnal a disset anys duna bri-
llant carrera artstica que passar a la
histria. Poc a poc a lexterior del tea-
tre shi va aglomerant ms gent. Una
paradeta la darrera- per poder com-
prar discs i samarretes del grup no
dna a labast, crec que ho vendran
tot. Malgrat la prohibici denregistrar i
fotografar el concert tothom t a punt
mbils i cmeres per immortalitzar
lesdeveniment.
A les 20:30 puntuals sapaguen els
llums i comena lespectacle! Pau De-
bon, tal i com ja va fer en el concert del
dia anterior, situa una samarreta verda
de la Crida per una educaci pblica
de qualitat davant de lescenari que
presidir tot el concert. El grup far
un reps a la seva discografa en un
concert que durar gaireb 3 hores i
que ens passar volant. Pau Debon
dna la benvinguda al concert dun
grup que li deien Antnia Font, una
frase que ens feia adonar que all,
ara s, anava de deb. El repertori
del concert va ser un regal per tots
els seguidors del grup. Van interpre-
tar 39 canons i 9 ms als bisos. Tres
canons del primer disc Antnia Font,
quatre de A Rssia, cinc dAlegria, vuit
de Taxi, vuit de Batiskafo Katiuscas,
set de Lamparetes i tretze de Vost s
aqu. El concert va tenir uns primers
moments de contenci (el pblic no
es va posar dempeus fns a Alegria,
la dissetena can) per rpidament
la connexi va esdevenir total i abso-
luta. Musicalment la interpretaci del
concert va ser sublim i la posada en
escena senzilla per impecable. Per
primera vegada vaig notar un Joan
Miquel Oliver (lartfex i compositor del
grup) emocionat, especialment durant
la recta fnal del concert i desprs de
les presentacions dels
membres del grup,
llargament ovacio-
nats, amb els darrers
acords de Mecanis-
mes. El concert va
tenir moments me-
morables com quan
Pau Debon va vati-
cinar que daqu uns
anys Islas Baleares
esdevindria lhimne
ofcial de ses illes, la
interpretaci fora de
micrfon de Cartes
a Ramiro (que pren
la glosa popular Un
homo sense doblers
onsevulla fa nosa) o
la dedicatria de Lunivers s una fes-
ta a Pere Estarellas, el primer baixista
del grup, tamb present a la sala.
Crec que molts vam marxar del tea-
tre sense voler-nos creure que aquell
concert havia estat el darrer al que
assistem. Joan Miquel Oliver, Pau
Debon, Pere Debon, Jaume Manre-
sa i Joan Roca passaran a la histria
per haver creat i format part dun grup
anomenat Antnia Font que va marcar
un abans i un desprs de la msica
pop-rock dels Pasos Catalans.
Grcies Antnia Font per haver existit!
David Morl
Publicat a:
www.nuvol.com
El Timbal 26
PASSA-LA!
En defensa de la flosofa a lensenyament
A la hora de defensar el paper de la
flosofa en lensenyament el ms im-
portant em sembla posar en relleu
all que noms aporta la flosofa. Sn
moltes les assignatures que contri-
bueixen conjuntament amb la floso-
fa a coses tals com lesperit crtic,
aprendre a ordenar les idees, millorar
la expressi, i altres habilitats com ar-
gumentar b. bviament la flosofa
tamb hi contribueix i cal reivindicar-
ho, perqu si es perden hores en aix
tamb s part del que es perd. Per
en general, les pitjors conseqncies
son les incalculables, no en el sentit
metafric de grans conseqncies
valuossssimes, sin incalculables
precisament en el sentit de
no poder atribuir-los un va-
lor concret, i mestic referint
per tant a un mal silencis,
silencis precisament per la
seva incalculabilitat. Qu es
perd quant es perden hores
de flosofa? Es perden coses
tals com el naixement de bo-
nes idees, i les bones idees
sn invisibles i incalculables
quant no shan arribat a tenir.
En flosofa avaluem com
en qualsevol altra matria el
progrs de lalumne en tota
una sria dhabilitats que
aquest ha dinterioritzar, per
el ms valus de lassignatura
s all que no podem avaluar,
noms lalumne sap de que
li ha aportat a ell tal o qual
refexi. Sha dit sovint, que
tant important com respondre
s fer-se les preguntes ade-
quades: ambdues activitats
sn essencials en la flosofa i
apunten cap al fet dorientar-
se. s dentrada molt discu-
tible que se li hagi datribuir
una utilitat en el sentit fort de
la paraula a la flosofa, com ho s que
es pugui afrmar tranquillament que
no t cap utilitat: la flosofa serveix
per a tot i per a res al mateix temps,
i en aquesta paradoxa sobren totes
les caracterstiques discutides de la
matria, tamb les evenetuals utilitats,
tamb la orientaci que sen desprn.
Com la liba del prleg del llibre so-
bre lgica de Hegel, la qual no aixeca
el vol fns que no veu la llum del sol,
la flosofa ens ajuda a orientar-nos,
i per aix juga una infuncia directa
en com actuem els ssers humans;
ens ajuda a fer-nos una idea dall
que s problemtic per naturalesa, en
el sentit que no gaudeix de resoluci
positiva, per aquestes preguntes que
tornen un cop i un altre a nosaltres ja
no tornen de la mateixa manera, sin
continuament renovades conforme
hem anat veient-hi millor, i s per aix
que es font de llum com la llum solar
que invita a la liba a alar el vol, una
llum relativa respecte el tot del que
podriem arribar a saber, per absolu-
tament lluminosa respecte la absoluta
foscor o ignorncia; en qualsevol cas,
una llum que orienta les nostres ac-
cions.
Preguntes com s la misra una im-
moralitat?, Qu s el coneixement i
com shi arriba?, Qu s la veritat?,
Quin s el sentit de la vida?, Com
s un govern just?, Qu som els s-
sers humans?, s la mort principi o
fnal?, Quin s el sentit i signifcat
de la histria?, Qu s la cultura?
o Hem de jutjar la bondat o maldat
dels actes segons les intencions o els
resultats? estan condemnades a tor-
nar a nosaltres; formen part de la nos-
tra vida les volguem reconixer o no:
elles sn origen de les contradiccions
de les que fugim en el nostre dia a
dia. Que hi guanyem reconeixent-les?
Fins i tot aprenent a reconixer-les per
negar-nos a considerar-les preguntes
vlides...
La nova reforma de la Llei Wert deixa
aquesta matria en molt mala situaci.
Desapareixen la majoria dhores del
Batxillerat, per la retirada dHistria
de la Filsofa, i desapareixen totes les
hores de secundria: queden noms
doncs, dues minses hores duna nova
Filosofa i Empresa que es donar
a primer de Batxillerat, canviant la in-
gerncia ideolgica de la Ciutadania
per la de la Empresa. Des dels anys
80 cada reforma ha retirat hores a les
matries de lrea de Filosofa. Estem
doncs davant de lenssim
retrocs.
s ben cert que durant segles
la immensa majoria dhumans
no han tingut la oportunitat
dintorduir-se a la flosofa. A
molts pasos del mn s en-
cara aix. Els professors de
flosofa cal que defensem
aquesta necessitat si de ve-
ritat pensem que el canvi tin-
dr conseqncies. Qui ser
la musa que excitar la cu-
riositat dels nostres alumnes
per obligar-los a fxar-se en
la complexitat del mn que
ens rodeja? Com ser una
societat els membres de la
qual no hagin passat pel pro-
cs que implica fer-se a un
mateix totes aquestes pre-
guntes? En una can ano-
menada Pijos powers dun
grup de punk-rock anomenat
Gatillazo, ens contraposen
labundncia de la banalitat
en les societats occiden-
tals contempornies a algu-
nes daquestes preguntes,
diguem-ne trascendents.
Sembla clar doncs, que la liba cada
cop ho t ms difcil per aixecar el
vol, aix sempre i quant, s clar, no
resolguem el problema a temps: con-
frontant-lo i ocupant el paper que ens
toca; explicar un cop ms qu creiem
que s la flosofa i perqu creiem que
cal que formi part de lensenyament,
i movent-nos en conseqncia per a
que no desaparegui.
Pau Roig Planas
Professor de Filosofa
El Timbal 27
PASSA-LA!
Les llegendes del Gai (3)
Sant Mag de la Brufaganya
La Hermandad
El naixement del riu Gai tamb t una
llegenda, o dues. Diuen que les terres
per on ara passa el Gai tenien poca
aigua. Els vens varen demanar insis-
tentment a sant Mag que solucions
aquest problema. En aquella se li atri-
buen molts miracles. Al fnal, cansat,
llen el seu gaiato tant lluny com va
poder. All on va caure hi va nixer el
riu. I daqu li ve el nom de Gai, del
gaiato.
Tamb sexplica que Sant Mag fou
martiritzat a principis del segle IV pels
romans. Portava uns trenta anys reti-
rat en una cova de la serra de Brufa-
ganya, al terme de Pontils, fent vida
deremita i sent alimentat pels ngels.
El prefecte Daci va iniciar la perse-
cuci als cristians seguint ledicte de
lEmperador Maximi. En conixer
lxit de les prdiques i miracles de
Mag el va fer agafar. En Mag, per,
es va negar a abandonar la seva reli-
gi. Fou alliberat pels ngels i torn a
la cova. Els seus perseguidors el tro-
baren, no sense abans patir tot tipus
de calamitats. Desprs de martiritzar-
lo una bona estona li van demanar ai-
gua perqu estaven assedegats. Mag
don tres cops amb el gaiato a la roca
i sortiren tres fonts. Els soldats, des-
prs de dormir una estona, el degolla-
ren defnitivament. En aquell lloc shi
constru, posteriorment, una capella i
s des de llavors un indret de peregri-
natge. Diuen que laigua de les fonts,
si la veus, cura malalties.
Pel que fa a Mag, fou canonitzat i de-
clarat patr de la ciutat de Tarragona.
Com a curiositat cal recordar que du-
rant les festes de sant Mag de Tarra-
gona es va a buscar aigua a les fonts
de Sant Mag de la Brufaganya.
Ja s als cinemes la darrera pellcula
de Julio Mart gravada en part a San-
tes Creus. La protagonista principal s
la Ldia Bosch que interpreta el paper
duna escriptora de novelles de mis-
teri que va a parar a un monestir itali
on descobrir un fet sorprenent. s
un thriller que est rebent bones cr-
tiques.
http://lahermandad-lapelicula.es
El pastor de les abelles
A la Nou de Gai trobareu al Daniel Orenetu. Entre guitarres i canons shi ama-
ga un apassionat de les abelles. Ofereix serveis dapicultura, divulgaci, rescat
deixams, apiterpia, polinitzaci i tintura de prpolis. Un dels projectes que t
en marxa s lapadrinament darnes. Una delles, per exemple, ha estat apadri-
nada per lEscola les Condinetes de la Nou. El trobareu al facebook.
El Timbal 28
PASSA-LA!
Roca Plana
Baix Gai
Aquest s el nom del segon concurs
literari organitzat per la Biblioteca de
Roda de Ber, amb el suport de la
Xarxa de Biblioteques del Baix Gai.
V Marxa des del naixement a la
desembocadura del Gai
Sacosta el maig i per cinquena vega-
da Terres del Gai organitza una mar-
xa a peu des del naixement a la des-
embocadura del riu Gai.
La Marxa pel riu Gai s un acte obert
a tothom amb el qual Terres del Gai
vol reivindicar la conservaci i la pro-
tecci daquest territori i del cabal
ecolgic del riu. s una forma activa
i festiva de viure intensament el nos-
tre territori, compartir un travessa amb
gent diversa i conixer a fons el riu
Gai.
Qui pot participar-hi?
La marxa s una activitat
oberta a tothom.
Dates?
2, 3 i 4 de maig de 2014
Recorregut?
1a etapa: Santa Coloma de
Queralt - Querol.
Sortida a les 10h de les Fonts
de les Canelles, de Santa Co-
loma.
2a etapa: Querol - Vilabella
Sortida a les 9h de Querol
3a etapa: Vilabella - Tamarit
Sortida a les 8.30h de Vilabella. Els de
Vilabella, que cada any fan una cami-
nada fns al mar, safegiran a la marxa
i junts faran lltima etapa.
El primer dia un autocar far el trajec-
te ascendent entre els pobles per on
passa el Gai, comenant per Alta-
fulla, i recollir a tots els que faran la
marxa.
Allotjament i menjar?
Cal portar esmorzar i dinar per a
la primera etapa. A Querol, al refu-
gi, hi haur sopar i lloc per a dormir.
Lendem lorganitzaci preparar es-
morzar i un pcnic pel dinar.
Tamb per a Vilabella estar tot a punt
per poder passar la nit i per menjar-hi.
Qu cal portar?
Et far falta el sac de dormir i algu-
na cosa ms per passar els tres dies.
Tria b qu necessites, per no pa-
teixis pel pes, no caldr que caminis
amb molta crrega, un cotxe de servei
transportar lequipatge entre el punt
dinici i el punt darribada.
El preu complet: autocar, allotjament,
cotxe de servei i pats s de 50 per
persona.
Per als que faran la travessa noms
dues o una etapa.
Pots venir noms a fer una o dues eta-
pes, en aquest cas, caldr que truquis
al 608141149 i consultis el preu, de-
pendent del servei de transports que
et faci falta i dels pats que necessi-
tars el preu variar.
Informaci i inscripcions
Cal que tinscriguis abans del 27
dabril, des daquest enlla podrs
obrir el full dinscripci, apunta-hi.
Per qualsevol consulta podeu trucar al
608141149 o escriure a:
terresdelgaia@gmail.com
El Timbal 29
PASSA-LA!
35 anys de les canons de la lluna al barret.
El 2013 shan complert 35 anys de la
primera edici del poemari Canons
de la lluna al barret del poeta Miquel
Desclot. Un llibre que ha estat -i s en-
cara- un referent de la poesia popular
infantil catalana. Segons lautor, aquest
llibre, que es va fer en una poca en que
no hi havia res per a nanos, va ser el
seu primer llibre de poemes construt,
amb una coherncia, una unitat estilsti-
ca. Miquel Desclot t una dilatada tra-
jectria com a escriptor, especialment
dobres adreades al pblic infantil. Ha
escrit prosa, narrativa, poesia, teatre, ha
tradut altres autors i ha rebut nombro-
sos premis i reconeixements. Tamb
ha posat lletra a moltes cantates infan-
tils que han estat musicades per autors
com Josep Vila Casaas, Baltasar Bibi-
loni o Guida Sellars.
En lentrevista que li va fer lscar Rocabert amb mo-
tiu del seu 60 aniversari explicava, entre daltres coses,
com havia sorgit la idea daquest poemari escrit entre
1975 i 1978.
Com que, en aquella poca, la can encara es-
tava ben viva, vaig pensar que escriure canons
podia ser una manera de fer poesia moderna, amb
imatgeria i llengua actuals, per rica i, sobretot,
accessible, sense fer simple neopopularisme. I,
de fet, tot el llibre est musicat, per compositors
diversos. O sigui que ha fet la funci que li dema-
nava, que era fer arribar la poesia a un pblic que
havem oblidat. Havem arribat a un punt que fiem
el ridcul: escrivem uns sonets perfectes, s, per
ja no sabem on ens portava, aquell cam. Cal pen-
sar que la paraula, al contrari que la msica, est
basada en la semntica. No pots forar les coses,
ni oblidar que, en el teu text, alg espera trobar-hi
un agafador. Aix, vaig muntar Canons de la lluna
al barret pensant en la generaci dels meus avis; la
meva via valenciana, que era molt xerraire i sabia
moltes histries i acudits de la seva terra, era anal-
fabeta per, en canvi, tenia una cultura tradicional
molt viva. Aquesta generaci encara tenia canons
per a tot: per ballar, per treballar, per enamorar, per
jugar, canons de bressol Llavors, premeditada-
ment vaig organitzar el llibre com un itinerari vital.
Tot i estar concebut com un poemari, el seu ttol no deixa
cap mena de dubte que el que hi trobem sn canons,
versos amb una clara estructura de can tradicional.
Prcticament tot el llibre ha estat musicat per diversos
autors, grups i formacions variades al llarg daquests 35
anys. Sn versos senzills, que parlen de situacions quoti-
dianes amb un llenguatge entenedor, popular per alhora
molt ric.
Del llibre se nhan fet diverses edi-
cions, totes elles a travs dEdicions
62. La primera data del juny del 1978
i es va publicar amb el nmero 48 de
la collecci Els llibres de lescorp.
Lany 1981 es va fer una segona edici.
Ms tard lautor va fer-ne una actualit-
zaci es van suprimir alguns poemes,
sen van afegir de nous i es van modi-
fcar els noms daltres- que es va edi-
tar lany 1986 com una tercera edici
ampliada i revisada. Finalment, exhauri-
des totes aquestes edicions, lany 2001
sen va fer una quarta i, de moment, de-
fnitiva seguint la versi del 1986- dins
la collecci de butxaca El Cangur.
Desclot amb aquest llibre va aconseguir
aleshores el seu objectiu: fer arribar la
poesia a un pblic que havem oblidat.
Alguns daquests poemes han esdevingut molt populars
fns al punt de perdre, en alguns casos, lautoria i ser re-
coneguts per molta gent com dautor desconegut. Heus
aqu lxit daquestes canons. Jo mateix vaig estar anys
pensant que la Can de jugar a soldats que havia can-
tat de petit a la coral no tenia autor conegut. s un llibre
que no ha passat mai de moda i, encara ara, s consultat
i en alguns casos els seus versos son musicats de nou.
Alguns dels poemes ms musicats han estat, per citar-ne
alguns, la Can del faroner (Coses, Josep Vila, Jorge
Saraute), El campaner de Tal (Coses, Primera Nota,
Josep Vila, Jorge Saraute), Can de patinar (Josep
Vila), Can de jugar a soldats (Coses, Josep Vila),
Can de la lluna prenys (Tralla), El drac de Sant Llo-
ren de Munt (Mesclat) i un llarg etctera. El llibre encara
es pot trobar al catleg dEdicions 62.
Avui sortosament
la literatura infan-
til compta amb
una extens ca-
tleg dobres de
tot tipus (narra-
tiva, poesia,...) i
sn molts els au-
tors que conreen
aquest camp de la
literatura adreada
als ms petits..
David Morl
davidmorla.cat
El Timbal 30
PASSA-LA!
Leconomia del B Com:
Una proposta a debat
LEconomia del B Com (EBC) s una alternativa al sis-
tema econmic actual. Les propostes de lEBC sn si-
milars a les daltres sistemes anomenats sistemes o mo-
dels deconomies socials, sostenibles i solidries. LEBC
s un model que, des de 2010, sest sent implementat
per centenars dempreses i organitzacions, especialment
a pasos centreeuropeus. Aquest model implica que
leconomia ha de tenir com a objectiu el B Com, en
el sentit que leconomia ha dorganitzar-se dacord amb
una harmonia social, mediambiental i poltica, que afavo-
reixi la majoria de la poblaci.
La proposta de lEBC, creada pel socileg austrac Chris-
tian Felber, cerca establir un nou model econmic que
impliqui una economia democrtica. LEBC s un tipus
deconomia amb mercat social;
es proposa que el mercat sigui
un instrument al servei dels in-
teressos socials democrtics; i
per al seu bon funcionament, els
actors econmics han de produir
i intercanviar bns i serveis, au-
toorganitzant-se lliurement, amb
responsabilitat individual i social,
de forma cooperativa, solidria,
ecolgica i democrtica.
LEBC es basa en els valors hu-
mans que la majoria de la pobla-
ci voldria promoure socialment;
sn una srie de principis bsics
que representen els valors hu-
mans de: confana, honestedat,
responsabilitat, cooperaci, so-
lidaritat, generositat, compassi,
la co-determinaci i la voluntat
de compartir. Sn els valors que
ens fan millors i ms felios.
Aquelles organitzacions i empre-
ses que es guin pels principis i
valors de lEBC haurien dobtenir
avantatges legals que les afavoreixin davant de les que
escullen els valors del lucre, lespeculaci i la compe-
tncia. Per aquest motiu, LEBC, com a model econ-
mic, requereix que el marc legal econmic canvi, desin-
centivant lafany de lucre i la competncia, i afavorint la
cooperaci i la contribuci al B Com. Igualment, calen
canvis poltics legals per a facilitar la creaci de bns de-
mocrtics, i institucions econmiques pbliques amb un
control democrtic real en camps com: leducaci, la sa-
lut, lacci social, lenergia, la mobilitat i la comunicaci.
Hi ha unes eines, uns instruments per a qu es pugui apli-
car i mesurar el grau dimplicaci de cada organitzaci o
empresa a lEBC; sha creat una Matriu del B Com (una
srie de pautes a aplicar per les empreses) i el Balan
del B Com (un sistema de mesura de laplicaci de la
matriu). Aquestes dues eines permeten determinar qui-
nes empreses haurien dobtenir (o quines no) benefcis
fscals; i, per exemple, permeten a cada persona, si s un
consumidor responsable, triar a qui premiar consumint
els seus productes.
Amb aquest model lxit econmic deixa de mesurar-se
mitjanant indicadors de valors de canvi per mesurar-se
mitjanant indicadors de justcia i dutilitat social. No es
mesura lxit econmic amb indicadors monetaris com
el benefci fnancer. De forma prioritria, socialment, en
cada pas, el PIB o el PNB han de deixar pas a altres in-
dicadors com lndex de Felicitat Nacional Bruta (FNB), o
ndexs similars que ja es tenen en compte en pasos, com
en el cas de Bhutan, per a inspirar les prioritats de les
poltiques pbliques. La FNB valora positivament, com el
Balan del B Com, tot all que collabori al B Com,
de manera que com ms social,
ecolgica, democrtica i solidria
sigui una activitat econmica mi-
llors resultats shi obtenen.
A ms, en el model de lEBC
savaluen les externalitats de
lactivitat econmica, es tenen en
compte, especialment, els efec-
tes de lactivitat i de les decisions
econmiques: sobre la salut i el
benestar de la poblaci, sobre
el medi ambient,...; pretenent
afavorir: institucions, empreses,
organitzacions i entitats no lu-
cratives, lemprenedoria social....
Aquesta proposta es concreta
en el suport explcit a: la crea-
ci de cooperatives socials, a les
monedes locals, la banca tica,
la producci local ecolgica de
proximitat, als grups de consum
responsable,...
Cal actuar amb responsabilitat
social, aquesta ha de guiar tot
comportament econmic. En el sistema econmic ca-
pitalista es promouen relacions econmiques entre les
persones que no sn saludables, i que responen als inte-
ressos duna oligarquia, una elit transnacional capitalis-
ta. Per, afortunadament, cada vegada ms, la majoria
de la poblaci valora que el sentit de la vida no ha de
ser competir per a guanyar diners i consumir; es prefe-
reix cooperar, la confana social, lautoestima i respec-
te pels altres. LEBC considera que el rol econmic de
lindividu, en relaci amb els altres, ha dimplicar actuar
de manera que el qu fem sigui positiu pel conjunt, per a
una economia holstica.
LEBC s tamb un moviment social democrtic, des del
qual es promouen i es desenvolupen algunes de les orien-
tacions concretes cap al B Com, aplicables a tot tipus
dorganitzacions, no noms les especfcament econmi-
ques. Aix, a nivell social, es pretn la conscienciaci
social cap a un canvi de sistema, i, a nivell poltic, es pro-
El Timbal 31
PASSA-LA!
mouen, des de la participaci ciutadana, canvis poltics
i en les lleis per a fer-les compatibles amb lorientaci al
B Com. En aquest sentit, i per a aconseguir-ho, lEBC
tamb necessita que la democrcia representativa si-
gui completada per la democrcia directa, deliberativa i
participativa. Concretament es proposa que, mitjanant
processos participatius i r-
gans de participaci, es cren
assemblees econmiques ciu-
tadanes, es facin pressupostos
participatius de forma regular, i
es cre els bancs democrtics.
LEBC, com a moviment social
transversal de transformaci
del sistema econmic, proposa
un sistema dinmic, basat en
un procs social democrtic i
participatiu continu, de desen-
volupament obert, que busca
sinrgies amb organitzacions,
moviments, propostes i pro-
cessos similars dEconomia
Social, Sostenible i Solidria:
el moviment de Bns Comuns,
lEconomia del Postcreixe-
ment, la Xarxa dEconomia So-
lidria, el moviment per a una
Democrcia Econmica,...
Al Baix Gai, en els darrers
mesos, hi ha hagut una xerra-
da/presentaci daquest mo-
viment social a lajuntament
dAltafulla; tamb lEBC va fer
una assemblea oberta, en la qual es va debatre i decidir
de fer diferents accions de difusi informativa de lEBC,
promoure noves activitats, i collaborar amb activitats si-
milars existents, creant-hi sinrgies; aix van sorgir pro-
postes per collaborar amb diferents projectes al Baix
Gai, com el Banc del Temps dAltafulla o els horts eco-
lgics comunitaris de Torredembarra.
Finalment, cal refexionar sobre si lEconomia del B
Com, com a moviment social, pot ser un dels agents po-
sitius de canvi, en el marc dun ampli procs democrtic,
a nivell econmic, poltic i so-
cial, que, anant de baix cap
a dalt, doni a la ciutadania, al
poble, el rol dagent actiu pel
canvi social. En el context ac-
tual, hi ha un retrocs en drets
socials i llibertats, crisi econ-
mica, poltica i social, per
tamb hi ha, potencialment, la
possibilitat dun canvi social
que impliqui, entre altres, un
canvi de model econmic. En
aquest context destaquen pro-
cessos democrtics que, com
el dempoderament de la ciu-
tadania o el de la creaci del
nou Estat Catal, poden ser
una oportunitat per a facilitar
un replantejament del model
econmic, poltic i social, que
faci que, augmentin les que
avui sn petites experincies
dEconomia del B Com, fns
que esdevinguin les principals.
LEconomia del B Com no
s el model econmic defni-
tiu del fnal de la histria, per
s que s un model que fa una
proposta oberta, a debat, per a un futur ms sostenible,
just i democrtic, que s possible i que depn de la vo-
luntat de la ciutadania.
Xavier Vila
Most del Gai
El most Baixas Lehnberg es produeix a la fnca Mas Re-
gany, a prop de les Pobles, al municipi dAiguamrcia,
a lAlt Camp, a 450 metres
dalada. Utilitzen siste-
mes tradicionals i naturals
per a la cura dels cultius
de vinya i olivera. Empren
adob verd i compostatge
a partir de fems. Formen
part de la Cooperativa
del Pont dArmentera i de
lADV Gent del Camp. Mas
Regany s una fnca de 15
ha dedicades al cultiu eco-
lgic. Aquest projecte s
liderat pel Jess Baixas i
lEmma Lehnberg, que es
van installar al Mas ara fa
30 anys.
El most s un producte dorigen ecolgic gaireb inexis-
tent al mercat. Aporta equilibri energtic i gran part dels
microelements necessaris
per lorganisme. s fcil-
ment assimilable. En poden
prendre el nadons com a
complement de la llet ma-
terna. T un efecte revitalit-
zant i desintoxicant. El most
negre s la principal font
de polifenols, substncies
altament antioxidants i que
per tant allarguen la vida de
les nostres cllules i tenen
efectes anti-cancerignes.
baixas_lehnberg@tinet.
org
El Timbal
PASSA-LA!
Editorial
El Timbal
Ms crisi. La taxa de confana en
els partits poltics a lEstat espanyol
s del 5%. El 83% dels catalans est
poc o gens satisfet amb la democrcia
(www.ceo.gencat.cat). Lesglsia rep
cada any 11.000 milions deuros p-
blics (ms de l1% del PIB de lEstat).
La Llei Concursal que prepara el PP
afavorir la banca. Des que governa
el PP el deute de lEstat ha pujat 26
punts del PIB. El Ministre Gallardn
(PP) va indultar per setmana santa al
director dun banc que havia robat
30.000 a un client.
Brots. Ha augmentat la inversi es-
trangera a Catalunya ens els dos da-
rrers anys. Catalunya aporta a Europa
cada any el 0,69% del seu PIB. Ale-
manya noms aporta el 0,42%.
Referndum. El 9 de novembre po-
drem votar si volem un estat propi. La
majoria de vens que votaran s, s
tenen les arrels a Espanya. Una gran
part de vens que votaran s, s tam-
b se senten espanyols. Les enques-
tes parlen dun augment dels catalans
que no se senten espanyols (31%). En
canvi les enquestes ens diuen que els
catalans i les catalanes que votaran
a favor de lEstat propi superaran el
50%. Aquest feno-
men sociolgic ens
diu moltes coses.
Apuntem-ne algu-
nes: lEstat que es-
tem construm no el
podem basar amb
trets identitaris si no
amb la voluntat de
ser. No podem ba-
sar el nou Estat amb
una identitat nica,
reiterativa i monolin-
ge. Volem una Re-
pblica amb igual-
tat doportunitats,
construda des de la
base, que posi f a les injustcies que
provoquen les oligarquies catalanes i
espanyoles.
Un altre mn s possible. El Timbal va
participar al darrer Frum Social Cata-
Neix Atzavara
La municipi de Roda de Ber acaba de
nixer una nova associaci. Es tracta
dAtzavara que est formada per un
grup de persones, amb les mateixes
inquietuds i interessos, amb ganes
de canalitzar les seves idees a travs
de lentitat. Tenen ganes de sumar i de
donar-se a conixer per tal que shi
apunti ms gent. Organitzaran activi-
tats culturals, socials, medi ambien-
tals, assistencials i recreatives. Ara
mateix preparen la seva presentaci
pblica, que ser amb una botifarra-
da. El seu correu s:
atzavararoda@gmail.com.
El Timbal agraeix a totes les persones que han fet possible la present edici.
Els escriptors i fotgrafs que collaboren amb el Timbal no tenen perqu
compartir leditorial de la revista.
Ens veiem l11 de setembre de 2014, us convidem a participar-hi!
La maquetaci daquest nmero ha anat a crrec del Mart Mercad.
l (http://fscat.blog.pangea.org) ce-
lebrat a Barcelona a principis dabril.
Ho va fer junt amb altres desenes
dentitats del pas que estan a favor
de la globalitzaci de la justcia social i
la construcci dun mn diferent basat
en la cooperaci i els valors recollits al
primer Frum celebrat a Porto Alegre.

El Timbal de L'abril de 2014

Cargado por

Información del documento

Título original

Derechos de autor

Formatos disponibles

Compartir este documento

Compartir o incrustar documentos

Opciones para compartir

¿Le pareció útil este documento?

¿Este contenido es inapropiado?

Copyright:

Formatos disponibles

El Timbal de L'abril de 2014

Cargado por

Copyright:

Formatos disponibles

El Timbal 1

NO LLENCIS AQUESTA REVISTA!

También podría gustarte