LL.

13 UN MN GLOBALITZAT
1.- ELS RECURSOS DEL MEDI NATURAL 1.1. La diversitat del medi natural: Format pel relleu, els sls, el clima, la vegetaci i la fauna. Gran diversitat de paisatges: Paisatges de zones clides: paisatge equatorial, tropical i desrtic. Sestenen per la zona intertropical . Paisatges de zones temperades: paisatge mediterrani, ocenic o atlntic i continental. Els trobem als dos hemisferis. Paisatges de zones fredes: paisatge polar i dalta muntanya. Els trobem als dos cercles polars i a les serralades ms altes de la Terra. 1.2. Els recursos naturals del planeta: Els podem classificar en: Recursos renovables: es regeneren a una taxa igual o superior a la taxa dexpl otaci. Poden ser: o Crtics: aigua, sl, flora, fauna... o Perpetus o perennes: radiaci solar, ones, vent... Recursos no renovables: es troben en quantitats finites. Alguns poden reciclar-se fins a certs nivells. Poden ser: o Reutilitzables: minerals metllics o Potencialment renovables: minerals no metllics. o Consumibles: combustibles fssils (carb, petroli i gas natural), nuclears (urani). Laugment de la poblaci i del consum de bns ha comportat una reducci dels recursos naturals i un increment dels residus i la contaminaci. 1.3. Distribuci dels recursos al mn: (mapa pg. 279) Combustibles fssils: o El 50% del petroli prov de lOrient Prxim, la resta de EUA, Mxic, Veneuela, Rssia... o La major part del carb sextreu a EUA, Xina i Rssia. o EL gas natural es troba a les reserves de Rssia, Orient Prxim, Canad, EUA, Mxic i Nord dfrica. Energia nuclear: o La majoria de centrals nuclears estan en pasos desenvolupats (EUA, Jap, pasos europeus...) o Els jaciments ms importants a Xina, ndia i Brasil. Jaciments minerals: o La major part es localitzen a pasos en vies de desenvolupament. o Els consum elevat i lesgotament dels recursos sovint crea conflictes geopoltics. 1.4. Els impactes mediambientals al mn: Fa referncia a qualsevol transformaci de lambient que tingui repercussions per al paisatge, els ecosistemes o el benestar de les persones. Els principals impactes sn: o La producci i el consum energtic: contaminaci atmosfrica, destrucci de la capa doz, efecte hivernacle i pluja cida. o Els usos del sl: Desertitzaci. o Laigua: Explotaci accelerada contaminaci. o La biodiversitat: Desforestaci i sobreexplotaci.

1.5. Els riscos ambientals: s la possibilitat de que es produeixi una catstrofe en el medi ambient a causa dun fenomen natural o duna acci humana. Al planeta Terra hi ha diverses zones de risc. Podem dividir els riscos en naturals, tecnolgics i mixtos. 2. LES ACTIVITATS ECONMIQUES EN UN MN GLOBAL 2.1. Paisatge agrari: s el resultat de diversos factors: caracterstiques fsiques del medi i models socials al llarg de la histria. Morfologia agrria: les parcelles poden ser: Per la mida: latifundis i minifundis. Per la forma: regulars o irregulars. Pels lmits: open fields, bocages . Sistemes de conreu: Policonreu Monoconreu Regadiu Sec. Tipus dagricultura i ramaderia: Agricultura i ramaderia intensives: alt rendiment per superfcie. Abundant m dobra, adobs i llavors seleccionades. Agricultura i ramaderia extensives : baix rendiment per superfcie. Poca m dobra. Intervenci de mquines. Alta producci a un preu baix. 2.2. Agricultura de subsistncia i ramaderia tradicional: Agricultura destinada a subsistir. Agricultors que dediquen ms de dues terceres parts del sl i de la feina a conrear productes per al consum familiar (autoconsum) . Venen petits excedents als vens o mercats locals. Treball manual i poques eines. Molta m dobra. Explotaci poc efica. Manca de tcniques cientfiques i maquinria. Basada en el policonreu. Principal problema ambiental: necessita major superfcie destrucci de boscos. Predomina a: sia, Oceania i Amrica Llatina i gaireb a tot frica. Unes 3 quartes parts dels agricultors del mn. Agricultura itinerant per cremaci, extensiva de sec i la irrigada de larrs Ramaderia tradicional completa lagricultura. El bestiar sutilitza per a treballar el camp i procurar adob. Alguns proporcionen aliment i vestit. Zones intertropicals i Mediterrnia. En zones molt seques, nomadisme. 2.3. Agricultura de mercat i ramaderia comercial: Es desenvolupa a partir de la Revoluci Industrial. Mecanitzaci de les feines del camp. Especialitzaci dels conreus. Rpida comercialitzaci. Poca m dobra i molta maquinria. Tcniques de conreu modernes. Problemes ambientals: s excessiu dherbicides i de fertilitzants que han contaminat les aiges i el sl. Es practica a: Amrica del Nord, Europa Occidental, Jap, Austrlia, Nova Zelanda i zones dArgentina. Ramaderia comercial: intensiva o extensiva en funci dutilitzar granges o grans extensions de terreny.

2.4. La pesca: Principals zones de pesca: on la plataforma continental s extensa (per exemple aiges europees de lAtlntic Nord); zones de contacte de corrents marins (mar del Jap); zones amb abundncia de plncton (costes del Per, sud-oest dfrica o banc sahari). Pasos: Xina, Indonsia, ndia, Per, Jap, EUA, Xile, Rssia, Noruega i Espanya. Sobreexplotaci dels bancs de pesca. Creaci dalgunes lleis per tal de controlar -ho. En un futur es preveu abandonar el sistema de predaci i substituir-lo per tcniques daqicultura. 3. LES ACTIVITATS ECONMIQUES EN UN MN GLOBAL: LA INDSTRIA 3.1. Tendncies de la indstria mundial: Augment del dinamisme de la revoluci tecnolgica que ha fet que la producci augmenti i els costos disminueixin. Desenvolupament de nous sectors industrials degut a lenfortiment de les tecnologies de la informaci: electrnica, informtica, telecomunicacions, robtica. Aparici despais industrials ms dinmics. Localitzats en pasos en vies de desenvolupament (bsicament sia). 3.2. Els espais industrials al mn: La indstria als pasos industrialitzats: o Moderna amb un alt nivell de productivitat. o Molt variada: des de distribuci de matries primeres, passant per les tradicionals (maquinria, productes qumics...) fins a les indstries punta (informtica, telecomunicacions, electrnica...) o Descentralitzaci. o Pasos: EUA, Jap, Pasos de la Uni Europea (Alemanya, Frana, Regne Unit...) i Rssia... La indstria en els pasos en vies de desenvolupament: o Baix nivell de productivitat. o Gran dependncia dels pasos desenvolupats. o Posici perifrica en el mercat internacional. o Es basa en lextracci de matries primeres o fabricaci de productes amb poc valor afegit. o Indstries poc competitives. o Pasos recentment industrialitzats (economies emergents) . Manufactures destinades a lexportaci. o Hi trobem: Brasil, Mxic, Xina i ndia. 3.3. Els transports i les comunicacions: Augment de la mobilitat. Factors decisius: seguretat, preu i temps. Noves tecnologies han afavorit la globalitzaci de la indstria. 4. ELS INTERCANVIS I LES DESIGUALTATS TERRITORIALS AL MN. 4.1. Territoris centrals i territoris perifrics: Segons el grau de desenvolupament i dingressos podem agrupar els pasos en: Territoris centrals: (EUA, Jap i Uni Europea). Controlen el comer i la tecnologia. Alts nivells de productivitat i economies diversificades. Situaci de domini i explotaci a travs de dependncia financera, comercial i cultural. Territoris perifrics: Economies poc complexes, baixa productivitat. Base agrria i poca industrialitzaci. Relacions comercials dependents i desavantatjoses. Pasos de lfrica subsahariana + altres pasos sense recursos naturals rellevants i immersos en guerres tribals (pasos oblidats). Territoris semiperifrics emergents: combinen caracterstiques dels dos grups

anteriors la qual cosa comporta un cert desequilibri. Segueixen les directrius dels pasos centrals per han aconseguit generar un desenvolupament propi que els pot convertir en lders regionals i amb pes i influncia en les decisions internacionals. s el cas de Brasil, Argentina, Sud-frica, ndia, Xina, Turquia... 4.2. El sistema mundial dintercanvis: el comer desigual: Volum comercial dels pasos menys desenvolupats molt escs. Alguns no disposen de bns per a poder accedir al comer internacional. Altres (productors de caf, cacau, sucre i cot) depenen un 80% i 90% de les exportacions. Preus fixats a les grans metrpolis: Nova York, Londres, Pars... Tres grans fluxos comercials: o Amrica del Nord. o Uni Europea o Jap-Corea. rees extenses de lAmrica Llatina, frica i sia queden allades de les rutes comercials. Les seves balances comercials sn deficitries. Problema del deute extern.(condonaci del deute). 5. LA POBLACI I LES CIUTATS AL MN. 5.1. La distribuci de la poblaci mundial: Any 2009 = 6755 milions dhabitants.(densitat aproximada=50h/km 2). Distribuci desigual (major en zones riques i desenvolupades que en zones pobres i en vies de desenvolupament). Major concentraci en zones urbanes que en zones rurals. 50,4 % homes i 49,5 % dones. Estructura per edats: o Pirmide de base ampla, expansiva degut a lalta natalitat dels pasos pobres. o Edat mitjana 29,1 anys.(1994 = 24,4 anys / 2040= 36,6 anys). 5.2. Les dinmiques demogrfiques: Desacceleraci del creixement degut a un descens de la natalitat des de la dcada dels 70. Grans diferncies entre els pasos rics (10 , 1,6 fills per dona) i pasos pobres (40 , i 2,7 fills per dona). Mortalitat 8,3 . Esperana de vida 67,6 anys. Augment de les migracions durant els darrers 30 anys (en direcci als pasos desenvolupats). Pasos amb ms immigrants: EUA, Federaci Russa, Alemanya, Frana, Arbia Saudita, Canad, ndia i Regne Unit. 5.3. Poltiques demogrfiques: Pasos desenvolupats: poltiques natalistes. Pasos poc desenvolupats: poltiques antinatalistes. 5.4. Les xarxes urbanes: un mn de ciutats La globalitzaci contempornia es recolza en les ciutats. La influncia de les ciutats en el seu entorn depn de molts factors. Tres veritables ciutats globals: Nova York, Tokio i Londres. La majoria de les ciutats de ms de 20 milions dhabitants es localitzen a pasos subdesenvolupats o en vies de desenvolupament (Canton, Sel, Ciutat de Mxic, Delhi, Bombai, So Paulo). Rnquing mundial (trets socials i econmics, culturals, sanitat, educaci...): Viena, Zuric i Ginebra. LA darrera Bagdad.

6. EL PROCS DE GLOBALITZACI ECONMICA 6.1. Progrs de les noves tecnologies de la comunicaci: A escala mundial, laplicaci de les noves tecnologies ha comportat: Deslocalitzaci i desestructuraci industrials. Augment dels serveis dinformaci i cultura. Mobilitat geogrfica. Lliure circulaci de capitals. o Actualment el capital es pot invertir sense lautoritzaci del govern. o Tipus de capital: Capital productiu: invertit en activitats de tipus industrial o de serveis. Capital financer: opera en Borsa. 6.2. La liberalitzaci dels mercats financers: Resultat de les mesures a partir del 1979 dels governs de Ronald Reagan (EUA) i Margaret Thatcher (GB). El capital circula lliurement per les borses de tot el mn. Gran creixement del mercat de capitals. Especulaci. Gran pes de determinades borses: Nova York, Londres i Tokio. 6.3. La concentraci del capital: Formaci de grans empreses multinacionals. Oligopolis o monopolis. Concentren un poder econmic enorme i influeix de manera clara en les decisions poltiques a nivell estatal i internacional. Lexpansi de les empreses: Els centres de producci i gesti subiquen a diversos llocs del mn. Relaci dinterdependncia entre empreses, sistemes productius i territoris. Les empreses repatrien beneficis. Algunes empreses espanyoles: Repsol YPF, Iberdrola i Telefnica. 6.4. La globalitzaci social: Grans canvis socials: Incorporaci de la dona al mercat de treball remunerat. Nous models familiars. Nous comportaments demogrfics. Alteraci de la vida familiar tradicional. Augment del nivell de consum. Uniformitzaci del consum. Mercat laboral globalitzat. 6.5. La globalitzaci cultural: Cincia: grans centres mundials dinvestigaci estableixen vincles de cooperaci. La informaci i el coneixement sn sectors estratgics. Major inversi en I+D. Pasos ms avanats: EUA, Uni Europea, Jap i Corea del Sud. Gustos artstics i esportius: Uniformitzaci. Paper molt important dels mitjans de comunicaci. 7. LA GEOPOLTICA 7.1. Ordre i desordre mundials: Declivi relatiu de lordre mundial establert pels EUA. Presncia de diversos conflictes: o Islamisme com a guia poltica: Iran, Afganistan, Algria o Conflicte entre Israel i Palestina. o Xina. o Conflicte entre Rssia i Gergia. El paper de lONU (veure quadre pgina 295). 8. LES ORGANITZACIONS INTERNACIONALS 8.1. Organitzacions internacionals: Sn organitzacions que inclouen membres de dos o ms pasos que cerquen una cooperaci

econmica, poltica o dun altre tipus. Trobem dos grups diferenciats: Organitzacions internacionals pbliques: ONU... Organitzacions internacionals privades: (ONG). Creu Roja, Amnistia Internacional... 8.2. Organitzacions internacionals de cooperaci poltica i militar: Organitzaci dEstats Americans (OEA). Uni Africana (UA). Lliga rab Organitzaci del Tractat de lAtlntic Nord (OTAN) Les organitzacions globalitzadores i antiglobalitzadores: Fons monetari internacional (FMI) Organitzaci per a la Cooperaci i el Desenvolupament Econmic (OCDE) G-7, G-8 i G-20. Organitzaci Mundial del Comer. Frum Social Mundial i Frum Social Europeu.