Premis AURIGA 2007

Material Didàctic

“Teseu, Ariadna i la Minocabra”.

Material audiovisual per a Grec de Batxillerat

Santiago Carbonell Martínez

http://aigialos.blogspot.com
IES COTES BAIXES
ALCOI ALACANT

1
“Teseu, Ariadna i la Minocabra” Santiago Carbonell Auriga 2007

Índex

1.Títol del treball

2.Justificació del treball

3.1. Les llengües clàssiques en el sistema educatiu
3.2. Principis metodològics

3.Descripció del material

4.1. Contingut
4.2. Seqüenciació i metodologia

4.Objectius

5.Aplicació didàctica : “Guia del professor”

6.1. Orientacions metodològiques per a la seua aplicació pràctica

6.2. Avaluació

Apèndix: Text grec

2
“Teseu, Ariadna i la Minocabra” Santiago Carbonell Auriga 2007

1. Títol

Teseu, Ariadna i la Minocabra. Material audiovisual per a Grec de Batxillerat

2. Justificació del treball

2.1. Les llengües clàssiques en el sistema educatiu

De tots és sabuda la crisi que des de fa cert temps travessen les humanitats en
general i l’estancament dels estudis clàssics en particular. Les causes són també
conegudes. En la mesura que les disciplines humanístiques esdevenen un simple
mitjà de coneixement del passat, la literatura i la civilització antigues perden
progressivament interès davant de les ciències, la tecnologia i la productivitat. Les
conseqüències són previsibles, els pobles que desconeixen la seua història estan
condemnats a repetir-la.
No és aquest però el moment de justificar la necessitat d’una major presència
en l’ensenyament de les llengües clàssiques, ni de queixar-nos de la fràgil situació en
que es troben en l’actual sistema educatiu. Més que mai és urgent que ens
replantegem la qüestió de la qualitat i millora del procés d’ensenyança i aprenentatge
de la cultura grecoromana.
Amb les successives reformes educatives el Grec i el Llatí s’han mantingut en
el currículum oficial dintre d’uns paràmetres mínims. Tanmateix, el nombre d’alumnes
ha anat decreixent al mateix temps que el nivell amb el que arriben a les universitats
els futurs filòlegs clàssics, segons ens manifesten sovint els professors universitaris.
En aquesta situació han influït també d’una banda la poca preparació didàctica
del professorat, -allò de “cada maestrillo tiene su librillo” ha tingut sempre molta
acceptació en les nostres disciplines- i d’altra el immobilisme d’aquells qui amb una
actitud resignada o conformista han confiat que, malgrat les constants amenaces, el

3
“Teseu, Ariadna i la Minocabra” Santiago Carbonell Auriga 2007

grec i el llatí mai no desapareixeran de les aules simplement pel fet de formar part
intrínseca del nostre patrimoni cultural o perquè són llengües en les que s’han
transmès missatges de caràcter universal. En general els professors de clàssiques no
hem sabut renovar l’enfocament didàctic adaptant-lo al nou panorama educatiu.
Cada vegada però som més els qui pensem que cal trobar nous mètodes
motivadors i eficaços d’aproximació a la cultura clàssica i dinamitzar la didàctica del
llatí i del grec, aprofitant al màxim l’escàs temps que tenim. Aquesta seria la millor
defensa que podem fer de les nostres disciplines. En aquest pla d’actuació s’inscriu el
material que presentem a continuació.

2.2. Principis metodològics

La nostra inquietud en el terreny de la didàctica naix d’una trista constatació:

molts filòlegs clàssics no hem aconseguit el propòsit fonamental de la nostra
formació, que no era altre sinó poder gaudir dels autors clàssics en la seua llengua
original. Aquesta deficiència és conseqüència de la repetició sistemàtica dels
sistemes tradicionals menys pedagògics basats en un excessiu enfocament
gramaticalista de les llengües clàssiques.
Molts filòlegs avui coincideixen que cal abandonar l’exposició sistemàtica de la
gramàtica, ja que l’ús del idioma en realitat és més beneficiós que els preceptes
teòrics. De fet una llengua, materna o estrangera, mai no s’arriba a dominar si no
s’entén o no s’empra, tant a nivell escrit com a nivell oral. Per això, a banda del
tradicional sistema de traducció de textos clàssics, la pràctica en el procés
d’aprenentatge del grec i del llatí ha d’incloure necessariament la comprensió i
composició de textos escrits i orals.
El curt que presentem és resultat d’una experiència pràctica basada en estos
principis. Es tracta d’un material concebut com a recurs didàctic complementari.
Inclou una sèrie d’activitats basades en una metodologia activa que potencien el
desenrotllament del currículum i l’ús didàctic de les Tecnologies de la Informació i la
Comunicació.

4
“Teseu, Ariadna i la Minocabra” Santiago Carbonell Auriga 2007

3. Descripció del material

3.1. Contingut

El material presentat consta d’un DVD amb la filmació d’una història

ambientada en l’antiguitat grega, inspirada en el métode de grec Athenaze de M.
Balme, G. Lawal, L. MIraglia, T.F. Bórri, Accademia Vivarium Novum 1999, composta i
representada per alumnes de Grec de 1er de Batxillerat (I.E.S. San Vicent). Hi ha una
versió original i una subtitulada en català.
El DVD s’acompanya del guió original i guia per al professorat en CD.

3.2. Seqüenciació i metodologia

Com a treball final en la 3ª avaluació, després de cobrir els continguts i

objectius de la Programació Didàctica, es va proposar als alumnes plasmar els seus
coneixements de llengua i cultura grega assolits al llarg del curs amb la elaboració
d’un DVD.
Les fases d’aquest treball foren les següents:

a. Composició escrita i lectura dels guions inicials

- Repartits en grups els alumnes van composar un text dramàtic en grec, de
temàtica lliure i guiats pel professor (3 sessions). Els alumnes es van inspirar en els
textos vistos a classe.
- Després de les correccions oportunes, cada grup va llegir el seu text davant
la resta de companys. (1 sessió).

b. Traducció del guió seleccionat

- Cada grup va passar el seu guió a la resta de companys que van preparar la
traducció al català (1 sessió). Entre tots varem seleccionar el guió més interessant.

5
“Teseu, Ariadna i la Minocabra” Santiago Carbonell Auriga 2007

c. Assajos
- Es van repartir els papers i es van fer un parell d’assajos a l’institut (2
sessions).

d. Gravació
- Com activitat extraescolar ens varem desplaçar a les instal·lacions del Castell
de Santa Bàrbara i a una platja d’Alacant on varem filmar la pel·lícula durant un parell
de matins.
- A part es va gravar la veu en off del narrador, així com parts de banda sonora.
S’han emprat peces de música grega antiga, interpretades amb el clarinet per una
alumna del grup.
e. Edició
-El muntatge i edició del projecte va estar a càrrec del professor.
f. Projecció i difusió
-El vídeo resultant es va projectar als alumnes participants i la resta d’alumnes
de 1er de Batxillerat durant la cerimònia final d’entrega de notes.
-El video s’ha penjat en la xarxa i s’ha emprat com material auditiu per als
estudiants de 2n curs. Cf.
Primera part
http://www.youtube.com/watch?v=B_5DS4bS3ds
Segona part
http://www.youtube.com/watch?v=thya22SNCcg

4. Objectius

El material presentat constitueix un recurs didàctic que s’adequa i potencia els

Blocs de Continguts de les matèries de Grec I i Grec II de 1er i 2n de Batxillerat
establerts en el Currículum Oficial de la Comunitat Valenciana.
En primer lloc el treball ha incidit en els coneixements Lingüístics. Amb la
realització del vídeo hem contribuït a que els alumnes coneguen amb major

6
“Teseu, Ariadna i la Minocabra” Santiago Carbonell Auriga 2007

profunditat els fonaments morfològics, sintàctics i lèxics de la

llengua grega. En concret les activitats realitzades han donat èmfasi a la comprensió i
l’expressió dels alumnes, tant a nivell escrit com oral. El treball ha explotat al màxim
el valor lingüístic que té la pràctica oral i la composició de textos originals en grec.

Com l’aprenentatge de la llengua ha d’anar lligat a la civilització, al llarg del

procés s’ha tractat de que els alumnes reconegueren i valoraren els factors culturals
heretats dels grec que s’han convertit en patrimoni universal, desenrotllant el
sentiment de pertinència a la unitat política, social i cultural que és Europa, amb
actituds de tolerància i respecte cap a altres pobles. D’altra banda la lliure elaboració
d’un text amb una història inspirada en l’antiguitat greca els ha fet aproximar-se amb
sentit crític al món històric i cultural de la Grècia antiga. Amb les seues versions els
alumnes accepten o rebutgen la visió de la realitat i la humanitat que tenien els grecs.
La finalitat del treball ha estat, en definitiva, fer partícips als alumnes del seu
propi aprenentatge donant-li valor significatiu a tot el procés, fomentant els
procediments i plantejant activitats creatives, que impliquen la interacció i
comunicació oral, per tal d’abandonar la idea del grec com a llengua morta.

5. Aplicació didàctica : guia per al professor

A banda d’algunes cintes ja antigues amb lectures de fragments de textos

clàssics, per a les llengües antigues no disposem de recursos audiovisuals que
potencien el seu aprenentatge de manera activa.
El material presentat té per tant una clara aplicació didàctica en l’ensenyament
del grec clàssic tant en 1er com en 2n de Batxillerat.

5.1. Orientacions metodològiques per a la seua aplicació pràctica

El material presentat es pot usar, a mode orientatiu, del següent mode:

 Treball previ amb el text grec: lectura i anàlisi sintàctica.

7
“Teseu, Ariadna i la Minocabra” Santiago Carbonell Auriga 2007

 1ª Projecció de la versió subtitulada en català per comprovar que la

traducció que s’ha fet era la correcta. Es pot fer incidència en els passatges
traduïts de manera més lliure i proposar als alumnes una de més literal.
 2ª Projecció de la versió original. A continuació el professor pot comprovar
que els alumnes entenen la història mitjançant preguntes de comprensió del tipus:
- On i quan té lloc la història?
- Qui és Hermes? Qué paper té en el video?
- Qui són els personatges protagonistes ?
- On viu i cóm la Minocabra?
- Qué li diu Ariadna a la seua esclava quan troben Teseu estes en la platja?
- Què li demana Ariadna a Teseu en la presó?
- Per què decideix Teseu ajudar-la?
- Què respon Ariadna a la proposta de Teseu d’anar-se’n amb ell a Atenes?
- Quina és la sort final de Teseu i els seus companys?
- Quins són doncs els canvis introduïts en la història segons el mite tradicional?
També es pot seleccionar una única escena per practicar els diàlegs en veu
alta.
 Activitats complementaries propostes:
- Un exercici interessant consisteix a trobar les fonts clàssiques i detectar els
canvis introduïts.
Per exemple: la història presentada és en realitat una adaptació i barreja de
l’episodi d’encontre entre Odisseu i Nausica narrat en la Ilíada d’una banda, amb el
mite de Teseu i el Minotaure d’altra. Teseu no s’enamora d’Ariadna ni permaneix a
Cnossos al final de la història. Ariadna no patia cap malaltia ni necessitava de la llet
del Minotaure (Minocabra en la versió, anomenada amb un joc de paraules “Busita”,
del grec βοῦς, bou), per a la seua sanació, etc.
- Resum de la història en grec.
- El DVD pot servir de model per a la creació de materials propis en cada
centre.

8
“Teseu, Ariadna i la Minocabra” Santiago Carbonell Auriga 2007

Es important que els alumnes utilitzen l’ordinador per escriure el seu text en
grec, familiaritzant-se així amb les noves tecnologies. Recomanem, per exemple, el
controlador del teclat Euclides publicat per la Universitat de Barcelona, que es pot
descarregar gratuïtament i és de fàcil ús.
Cal buscar la interdisciplinarietat i el treball en equip, involucrant en el projecte
a professors d’altres especialitats, com ara del departament de Plàstica per a la
creació d’un story board, de Música per a la gravació de banda sonora amb cor i
instruments o del de Confecció per a la elaboració del vestuari adient.

5.2. Avaluació
Els criteris d’avaluació tractaran de constatar el grau de desenvolupament per
part de l’alumnat de les capacitats i coneixements propis de matèria. En el apartat
dels continguts lingüístics cal considerar tant l’habilitat de lectura i declamació,
d’anàlisi i comprensió, com de traducció i retroversió.
S’han de valorar també els procediments, l’ús de les TIC’s per a la obtenció
d’informació i processament de dades, així com la capacitat de síntesi i adaptació del
material original.
Tot i que la motivació sol estar garantida amb aquest tipus d’activitats, cal
tindre en consideració també les actituds, la disposició per al treball en grup i interès
per aprendre estructures sintàctiques o lèxic desconegut.

9
 “Teseu, Ariadna i la Minocabra” Santiago Carbonell Auriga 2007

Apèndix
Ο ΘΗΣΕΥΣ, Η ΑΡΙΑΔΝΗ ΚΑΙ Η ΜΙΝΩΑΙΞ

Hermes.
Χαίρετε ὦ φίλοι ἐγὼ ὁ Ἑρμῆς, ὁ ἄγγελος τῶν θεῶν εἰμί,
καὶ ἐθέλω ὑμῖν ἐρωτικὸν μῦθον εἰπεῖν
περὶ παρθένου, ὀνόματι Ἀριάδνης καὶ νεανίου, ὀνόματι Θησέως.
Ἀκούετε οὖν τὴν ἱστορίαν:
Ἰδού ἡ παρθένος, ἡ Ἀριάδνη. Παρὰ τὸν αἰγιαλὸν βαδίζει σὺν τῇ
δούλῃ αὐτῆς.
ἐνταῦθα δὴ βλέπει ἄνθρωπον τινα ἐπὶ τῇ γῇ κείμενον.

Ariadna.
Μὰ τὸν Δία, οὐ νεκρός ἐστιν, ἀλλὰ ζωός
Φέρε τὸν πατέρα μου, ταχέως

Hermes.
Δι᾿ ὀλίγου ἀφικνείται ὁ Μίνως

Minos.
Χαῖρε, ὦ ξένε.
Λέγε μοι, τίς καὶ πόθεν εἶ;

Hermes.
ὁ δὲ νεανίας στενάζει καὶ λέγει:

Teseu.
Ἐγώ ὁ Θησεύς εἰμι

10
 “Teseu, Ariadna i la Minocabra” Santiago Carbonell Auriga 2007

Minos.
Ἄγε αὐτὸν εἰς τὴν ἀκρόπολιν

Hermes.
Ἰδοὺ ὁ λαβύρινθος τῆς Κνωσσοῦ ἐν τῇ Κρήτῃ.
Ἕπεσθέ μοι. Ἐκεῖ οἰκεῖ ἡ Μινώαιξ, θηρίον τι δεινόν, τὸ μὲν ἥμισυ
ἄνθρωπος, τὸ δὲ ἥμισυ αἴξ.
Tῇ ὑστεραίᾳ ὁ Μίνως, ὁ βασιλεύς καὶ πατὴρ τῆς Ἀριάδνης,
φύλαττει τὸν Θησέα καὶ τοὺς ἑταίρους ἐν τῷ δεσμωτήριῳ, ἐπεὶ
βούλεται αὐτοὺς παρέχειν τῇ Μινώαιγι ἐσθίειν.
Ἡ δὲ Ἀριαδνη τὸν Θησέα ἐν νῷ ἔχει σῴζειν, ἐπεῖ ἄρρωστή ἐστι καὶ
τὴν βοήθειαν αὐτοῦ κέχρηται. Ὅτε εἰς τὸ δεσμωτήριον ἀφικνεῖται,
τòν δεσμωφύλακα εὑρίσκει.

Ariadna.
Ἡ Ἀριάδνη εἰμί. Ἐθέλω εἰς τὸ δεσμωτήριον εἰσβαίνειν.

Vigilant
Δια τί;

Ariadna.
Τὸν Θησέα ἐθέλω ἐπισκοπεῖν

Vigilant
Οὐ δυνατόν ἐστιν

11
 “Teseu, Ariadna i la Minocabra” Santiago Carbonell Auriga 2007

Ariadna.
Σε ἰκετεύω

Vigilant.
Καλῶς, ἀλλὰ σπεῦδε.

Hermes.
Ἐπεὶ δὲ ἡ Ἀριάδνη ἔνδον τοὺ δεσμωτηρίου ἐστί, τὸν Θησέα καλεῖ
καὶ λέγει:

Ariadna.
Σίγα, ὦ Θησεῦ, ἐγὼ ἡ Ἀριᾶδνη πάρειμι.
Ἄκουέ μου:
Μὴ ἀπέκτεινε ἐν τῷ λαβυρίνθῳ τὴν Βουσίταν, ἀλλὰ ἀμέλγε αὐτὴν
τοῦτῳ τῷ σκεύει .
Σε ἰκετεύω, τὸ γάλα φέρε μοι τῇ θεραπείᾳ μου, ἄρρωστη γὰρ εἰμι.

Teseu.
Συμφωνῶ, πρῶτον μὲν τὸ ζῴον ἀμέλγω.
Ἔπειτα δὲ τὸ γάλα φέρω σοι,
ἐπεῖ ἐρῶ σοῦ καὶ βούλομαι σε σῴζειν.

Hermes.
Τῇ δὲ ὑστεραίᾳ ὁ Θησεύς τὴν Βουσίταν ἀμέλγει.
Ἐπεὶ δὲ γίγνεται ἡ ἡμέρα, ἐξέρχεται ἐκ τοῦ λαβυρίνθου
καὶ σπεύδει πρὸς τὸ ὅρος φέρων τὸ γάλα τοῦ θηρίου.
Ἐκεῖ τὴν Ἀριάδνην ὁρᾷ. Ἡ δὲ παρθένος τὸν Θησέα μένει.

12
 “Teseu, Ariadna i la Minocabra” Santiago Carbonell Auriga 2007

Ariadna.
Εὐχαριστῶ σοι, ὦ Θησεῦ

Teseu.
Ἂρα ἐθέλεις μετὰ ἐμοῦ καὶ τῶν ἑταίρων εἰς τὰς Ἀθῆνας ἀποπλεῖν;

Ariadna.
Οὐκ ἐθέλω
Teseu.-
Οὐκ ἐθέλεις; Διὰ τί;

Ariadna.
Ὁ πατὴρ μου με ζητεῖ. Ἡ γὰρ ἑορτὴ ἀρχίζει καὶ τοὺς χοροὺς ἐθέλω
θεωρεῖν. Ἆρ’ ἐθέλεις καὶ σὺ τὴν ἐορτὴν μετ’ ἐμοῦ θεωρεῖν;

Teseu.
Ἴωμεν δή.

Hermes.
Τοῦτο τὸ τέλος τοῦ μῦθου.
Ὁ Θησεύς καὶ ἡ Ἀριάδνη ἐζησαν καλῶς καὶ ἡμεῖς καλλίον
Χαίρετε, ὦ φίλοι

13