02

FOTOS PORTADA: A DALT, UN DELS GRAVATS DE JOAQUIM PLA I DALMAU PER A ESTAMPES DE GIRONA; A BAIX, JORDI MAYM I MARIM PLA I DALMATA TRIAD NAVEGANT PEL RIU TMESI.

EL SUMARI
6 DE MAIG DE 2012
4 I 5 GIRONINS AL MN

Un mn descongut
Jordi Maym fa ms de d os anys que viu a Lond res, on treballa de brok eim en una de

Reportatge

Diumenge, 23 de mar de 2014

Dominical

4 I 5 GIRONINS AL MN

TEXT SEBASTI

ROIG

Un mn descongut
Jordi Maym fa ms de d os anys que viu a Lond res, on treballa de brok eim en una de

4 I 5 GIRONINS AL MN

Un mn descongut
Jordi Maym fa ms de d os anys que viu a Lond res, on treballa de brok eim en una de

Dominical
Passeig General Mendoza 2. 17002 GIRONA Telfon: 972 20 20 66 dominical.diaridegirona@epi.es
Director Jordi Xargay
Cap de redacci

Alfons Petit

Administrador Flix Noguera

a Companyia Elctrica Dharma i Santi Arisa han normalitzat la fusi de rock i cobla com una de les particularitats del nostre paisatge musical. Abans dells, per, ja ho havia intentat el msic Florenci Maun i Marimont (Figueres, 1925-1995). Aix ho testimonien els dos singles publicats amb Edigsa pel grup Maun i els seus Dinmics, el 1966 i el 1967. En els discos, la banda empordanesa arrencava les sardanes de les places majors i les traslladava a les sales de ball, convertides en descrregues de ritme vitamnic, seguint el model dels hits instrumentals de Booker T & the M.G.s, The Surfaris o The Ventures. Els sectors ms tradicionals del sardanisme arronsaven el nas davant daquests experiments. Tot aix dhibridar tenores amb un baix, una guitarra, una bateria i uns teclats els semblava un sacrilegi. Montserrat Maun, la filla del msic, recorda: Laparici del primer senzill, o la interpretaci de sardanes arranjades com si fossin msica moderna, no va agradar massa als sardanistes barcelonins. Els de Girona, en canvi, ho toleraven sense queixar-se. La reacci en contra va ser exagerada. Florenci Maun sen lamentaria, en una entrevista amb Jaume Nonell, lany 1984, dient: Vaig ser molt criticat perqu deien que era estripar la sardana. I al cap de tres o quatre anys ja tothom va fer-ho. No li faltava ra. De fet, quan es va proposar reconvertir els cls-

Q Sobre aquestes lnies, un cartell promocional de Maun y sus Dinamiks. 1. El msic guerenc Florenci Maun, als teclats. 2. Els integrants de Maun i els seus dinmics: assegut a terra, Joan Puig, i drets, desquerra a dreta, Eduard Poms, Florenci Maun, Josep Joli i Toni Gadea. 3. Florenci Maun i Salvador Escamilla a Radioscope, el 1966. 4. Joan Puig tocant la tenora sense deixar la guitarra elctrica. 5 i 6. El grup, en plena actuaci. 7. Una fotograa publicitria.
FOTOS:

sics catalans al rock denvelat i discoteca, Maun no ho va fer mogut per intencions iconoclastes. Ell sestimava la msica de cobla des de la infantesa. Carles Maun i Alai, el seu pare, tocava la tenora i el tible, era compositor de sardanes i msic de la popular cobla figuerenca Antiga Pep. Quan Florenci va fer divuit anys, Carles el va incorporar a la cobla i, ben aviat, el jove va compondre Nostra dansa, la seva primera sardana. I en vindrien moltes ms... UN QUINTET DE MSICA MODERNA Florenci Maun era un home inquiet i amb una visi musical avanada, oberta i eclctica. El pare feia moltes innovacions orquestrals, molts darranjaments explica la seva filla. Mirava destar al cas del que sortia, copiava molta cosa del que feien a lestranger. Shavia passat molts anys fent arranjaments per a lOrquestra Caravana i lOrquestra Costa Brava, de la qual nera fundador. Se nanava sovint a la botiga de discos Electrobasar Albert, de Figueres,

03

La tenora i-i
Florenci Maun va revolucionar el mn sardanista a mitjans dels anys seixanta, fent adaptacions rockeres de peces dEnric Morera i Pep Ventura; mentre els Beatles incorporaven el sitar a melodies psicodliques, els figuerencs Maun i els seus dinmics feien el mateix amb la tenora
on coneixia la dependenta. All li deixaven gravar les novetats i les peces de moda, que adaptava de seguida per interpretar-les amb els Dinmics. La creaci dels Dinmics va ser una decisi meditada. Va nixer del propsit de Maun de canviar el seu ritme laboral. En aquells moments, el figuerenc compatibilitzava la msica a lorquestra amb la feina a la botiga familiar de calat. Tot plegat li resultava ardu, complicat i esgotador. Per alleugerirse va decidir muntar un quintet que noms interprets msica moderna i que inicialment es va dir Maun y sus Dinamiks (encara que ben aviat en catalanitzaria el nom). El pare va fer el grup amb la idea de poder tornar a dormir a casa cada dia comenta Montserrat. Amb lorquestra, es desplaaven i llogaven llocs per dormir, perqu potser sestaven tres dies all mateix. A part de Setmana Santa i Quaresma, quan no tocaven, la resta de lany era passarse una setmana aqu, una setmana all Com que el pare i lavi eren msics, els diumenges i els festius la meva mare i lvia es quedaven a casa. Tamb era una vida dura per elles. A lhora de muntar els Dinmics, Maun va decidir que tocaria el piano i la claviolina elctrica, a ms dencarregar-se de les feines de contractaci i direcci. Maun va contactar amb tres msics que ja coneixia: Josep Joli i Blanch (baix i viol), Joan Puig i Fornis (cantant, saxo, clarinet, tenora i guitarra elctrica) i Eduard Poms (saxo, clarinet i viol). Trobar un bateria va costar una mica ms. Al final, es decidirien per Toni Gadea i Reduan, que aleshores tenia poc ms de tretze anys. En Toni tocava al Casino Menestral, amb un grup que es deia Los Ritmos. En Joli nhavia sentit a dir meravelles i sen van anar a escoltar-lo amb el pare. Aquell dia, per, quan van tirar amunt la cortina de lescenari, es va endur la bateria, que shi havia quedat enganxada. Quan van resoldre el problema, va poder tocar i els va agradar molt. Li van demanar si voldria formar part dun grup, va dir que s. Era un prodigi: tocava la bateria amb les mans, els peus, les sabates, amb el que calgus. Josep Joli, el baixista, creu que Maun i els seus Dinmics van ser un dels conjunts gironins ms espectaculars de lpoca. En Florenci va treure molt partit de tots nosaltres. Tenem la feina que volem: els dies feiners a la nit tocvem a Roses, Llan, LEstartit, Tamariu i els diumenges a les sales de ball i discoteques de Figueres, Banyoles, Olot, Ripoll, Riudarenes, Blanes A les festes majors I quan convenia acompanyvem atraccions flamenques, que quasi sempre duien els papers malament. Per donar-se a conixer, el msic figuerenc va encarregar psters i cartells publicitaris al dissenyador Eduard Bartol i el fotgraf Josep Sala. Algun daquests treballs serviria per illustrar un dels dos singles que
CONTINUA A LA PGINA 4

Reportatge

Diumenge, 23 de mar de 2014

Dominical

04

Diumenge, 23 de mar de 2014

Dominical

R
VE DE LA PGINA 3

Reportatge

el grup va publicar amb la discogrfica Sandiego, de Girona. En aquests discos hi interpretaven temes ballables, en castell, a ritme de bolero, tx-tx-tx o twist. Les gravacions incloen dues peces originals de Maun: Pgina en blanco i Cadaqus. LESCLAT DE TENORA 66 La incorporaci de la tenora va aportar al grup un so distintiu i inconfusible. Josep Joli recorda: En Florenci va adaptar la tenora a la msica moderna. Al principi la gent daqu ho va agafar amb diversitat dopinions. Ms tard, quan ja ens coneixien, deien: Que surti el de la tenora! . En Joan Puig feia una creaci a cada nmero. Causvem molt impacte en el mn turstic. Els estrangers quedaven bocabadats. Lalegria colorista i vibrant de la tenora de Puig, de fet, va ser un dels motius principals que els van dur al segell Edigsa. Una nit, mentre tocvem a La Raqueta, de Tamariu, ens va sentir un gran instrumentista de flauta, Salvador Gratacs, que era el director de gravaci dEdigsa. Va dir-nos que sonvem molt b, que rem molt originals i que havem de fer un disc. Tal dit, tal fet. Maun i els seus Dinmics van arribar a un acord amb la discogrfica, van anar per feina i van enregistrar el seu primer senzill en catal, sota la denominaci genrica Tenora 66. El vinil contenia unes versions psicodliques i arriades de les sardanes Per tu ploro, Lemigrant, La Santa Espina i la can Pel teu amor (Ros). Durant la promoci del treball, el grup va participar en el programa especial de TVE Barcelona, de la muntanya al mar, ems durant les festes de la Merc. El crtic televisiu de Destino, Jordi Bonet, els va lloar dient: Maun ha demostrat que amb la tenora tamb es pot ser i-i. Setmanes abans, tamb des de Destino, el crtic musical Albert Mallofr havia aplaudit laparici del disc dient que obria un cam noveds a altres msics. Qui vingui darrera de Maun escrivia, far b de tenir en compte que respectar una partitura aliena no consisteix sobretot en sub-

jectar-se a la seva lnia meldica, sin en conservar la seva essncia. Per no tothom veia aquestes modernitats amb bons ulls. Una crnica del setmanari Tele/estel, publicada el novembre de 1966, apuntava que Maun shavia pres gracioses i anodines llibertats amb les sardanes, cosa que havia aixecat una polseguera que lest enterrant viu. Per defensarse, el figuerenc argumentava que no havia fet res ms que contribuir a la divulgaci duna msica ben nostra entre una joventut que no en tenia ni tan sols notcia i que, perqu les coses no morin, cal que evolucionin. Malgrat les crtiques, Maun i els seus Dinmics van repetir la gesta el 1967, en un segon senzill amb Edigsa. Aquest cop van versionar Evocaci al Pirineu, Can de Traginers, Muntanyes del Canig i Dansa Brava, una pea escrita pel mateix Maun. El grup va continuar les seves actuacions habituals, molt sovint per les comarques gironines, durant els anys segents,

Q Sobre aquestes lnies, un cartell promocional de Maun y sus Dinamiks. 8. Portades dalguns dels discos que van editar Maun i els seus dinmics i un fullet promocional. 9. Una fotograa destudi del grup per a nalitats publicitries i una de les targetes que usaven per donar-se a conixer.
FOTOS:

(Totes les imatges que illustren aquest reportatge han estat extretes del blog Amics de Florenci Maun)

amb fora xit de convocatria. La temporada 1968-69, el grup va patir el seu primer sotrac. Toni Gadea, el bateria, els va deixar per anar amb lOrquestra Meravella. El canvi del bateria, per Jess Soler, va anar seguit de la incorporaci de Josep Maria Surrell, per fer-se crrec del piano i afavorir que Maun pogus dedicar-se ms a feines de contractaci i promoci. El daltabaix definitu els va arribar la nit del 22 al 23 dagost de 1970, mentre tocaven a la sala Lords, de Roses. Quan interpretaven els primers compassos de Rock around the clock, Maun es va sentir malament. La m dreta li va quedar aturada damunt del teclat mentre patia una emblia cerebral. Latac li faria perdre la parla, lescriptura i les nocions musicals. Amb una gran fora de voluntat, aconseguiria al cap dels anys recuperar part daquestes facultats. Els Dinmics, sense el seu lder, van continuar tocant un temps per es van acabar desfent. En paraules de Josep Joli, sense ell, el grup era com un ramat sense pastor. Montserrat Maun, que va ajudar el seu pare durant aquells dies amargs, lamenta que latac li vingus quan es trobava en plenitud de facultats musicals. Encara ens hauria pogut oferir moltes ms obres, que de ben segur ens haurien sorprs. A mesura que es refeia, Florenci Maun va tornar a estudiar msica per correspondncia. Grcies a aix, va arribar a escriure quatre sardanes noves. Lany passat, La Principal de la Bisbal va gravar set sardanes de Maun en el CD De tu a tu. Sn la darrera incorporaci a la seva discografia, en la qual refulgeixen amb personalitat prpia els experiments de Tenora 66. El pas del temps ha tractat molt b aquestes gravacions. No s rar, doncs, que Xavier Albert volgus incloure la seva versi de Lemigrant dins lespectacle Al cel (un oratori per a Jacint Verdaguer), de Narcs Comadira, estrenat al Teatre Lliure lany 2009. Els cibernautes que vulguin descobrir-les, tenen loportunitat descoltar-les si visiten el blog Amics de Florenci Maun, que promou i coordina la filla del compositor. Anar-hi val molt la pena. Q