LA MODALITZACI El concepte de modalitzaci abraa una gamma extensa d'elements lingstics i no lingstics que vehiculen les actituds, creences,

apreciacions, opinions i intencions de l'emissor respecte a l'enunciat. La modalitzaci s, doncs, el !enomen que dna compte de la manera com l'emissor incorpora a l'enunciat marques de la seua pres"ncia i, de vegades, tamb la del receptor. #quest concepte ens remet al de discurs subjectiu, tpic de la narraci, d'unes mem$ries, d'un diari personal o d'un article d'opini. La sub%ectivitat d'un discurs cont . Marques de modalitzaci: &. Fen mens d!"m#asi' !ocalitzar, mani!estar valoracions positives o negatives, incredulitat, ironia, sorpresa, etc. (pic de la llengua oral. Exemples' Ah! s ben interessant all que expliques! La teua O-BLI-GA-CI- s compartir amb mi les faenes e casa! ). Les modalitats oracionals no asserti$es %interro&ati$a' e()ortati$a' e(clamati$a' dubitati$a i desiderati$a* tenen !unci modalitzadora. Exemples' "u# $ols% &ine cap a casa! 's ma(n)fic! *eu ser if)cil +apro$ar! *esit(e que ho faces b *. A#i(os' +re#i(os i su#i(os que e(+ressen un judici subjectiu de &randesa o +etitesa' a#ecte' men,s+reu, etc. +olen ser els augmentatius, diminutius, pe%oratius i superlatius. Exemples' homenet, $enti-ol, par aliu, poetastre, $euarra, sen.ill)ssim, re olent, superf/cil, arxisabut ,. -lements l"(ics de categoria gramatical di!erent que tenen com a missi evidenciar els prop$sits i les valoracions de l'emissor. -erbs per!ormatius' felicitar, lamentar, opinar, criticar, etc! -erbs valoratius' responsabilit.ar, soli arit.ar, en(an0ar, merixer, preten re . +ubstantius valoratius' ll/stima, a miraci1, lleialtat, noblesa, esperan2a, olor! #d%ectius valoratius' ma(n)fic, sincer, perfecte, trist, rialler. #dverbis i sintagmes preposicionals valoratius' esespera ament, amb efic/cia!!! #lguns quanti!icadors' molt, poc, massa, (ens, for2a, prou, bastant!!! s directament proporcional a la quantitat d'elements modalitzadors que

.. Les interjeccions' ah!, oh!, uf!, hurra!, ca!, carall!, n ia!, iantre!, ll/stima!

/. Les unitats #raseol &iques' locucions, !rmules rutin0ries i proverbis. Exemples' $aques flaques 3escassesa4, clar i net 3transparent4, sa i estal$i 3 il5l#s46 per molts an0s, i $ost que ho$e-a, ac) pau i all/ (lria, -a ho crec, clar que s), ni e bon tros, paraula +honor6 el ruc callat, per sa$i s reputat6 ms $al $estir sants que espullar borratxos! 1. Al&unes #i&ures ret riques, que no sols s'usen en literatura sin tamb en la llengua oral, com ara la interrogaci i l'exclamaci ret$riques, la met0!ora, la hip"rbole, la comparaci o la ironia. Exemples' 7er qu# la $i a s tan in(rata% "u# he fet -o per a ser tan infeli2% Aquest xic s un ase, o, noms li falta la cua per a ser un ase! Li ix foc pels ulls i serps per la boca, ca a $e(a a que es posa aix), tremole com una fulla 2met0!ores3! La cara que fem quan ormim s in$olunt/ria! 8o se+ns ha e tenir en compte 2ironia de 4oan 5uster3. 6. L!alternan.a de codi tamb pot mani!estar en certs contextos una valoraci del que es diu. Es tracta del canvi d'una llengua per una altra. Exemple' 9l molt imb#cil em $a ir: ;7ues no s e qu se que-a;! 9m respon sempre: ;9(o sum qui sum; i m+a(uante! .