Está en la página 1de 9

masala s barreja despcies

Peridic dinformaci, denncia i crtica social a Ciutat Vella Juliol-agost 2013 Nm. 68, segona poca

PGINA 2 // Una redada arbitraria y homofbica destapa la persecucin discriminatoria de locales de ocio PGINA 3 // Un dia a Nova York. Els viatges de lalcalde Xavier Trias PGINA 5 // El Ayuntamiento oculta un informe sobre el Plan de Usos encargado a una empresa asesora de hoteles PGINA 5 // La plaza del PAHdr. La Obra Social La PAH llega al Raval PGINA 9 // Afirmacions i resistncies a Ciutat Meridiana PGINA 10 // LAnuari M dia.cat dels silencis meditics. Entrevista a Sergi Picazo PGINA 11 // Festa i contrapoder. Una reflexi sobre les festes populars autogestionades a Barcelona PGINA 14 // Brasil Indignat: no sn 20 centaus

Illustraci / @electric

MASALA | JULIOL-AGOST 2013

BARRI
per Joan Rodrguez

BARRI
Verticals A. Turstic camp de tir del senyor Puig. Cuc guillotinat. B. Descarrega les seves missions de pau en pasos conflictius. Sota el jou dels espartans. La pronuncia qui de sobte se nadona. C. Quelonis, ofidis, sauris i cocodrils. El cant del llop. D. En blanc i negre. Shi inspir Sendero Luminoso. Va fer el ridcul amb el seu Partit Reformista. E. Pels japonesos, els xinesos hi sn. Shi serveixen pintes. F. Ni sap, ni contesta. A linrevs, diuen que la democrcia ten dna. G. Sembla una serp. Bocabadat. Aturat cavall. Esculls alcalde gangs. H. ...diu el republic al rei. Aquesta i la segent, una tbia, per exemple. I. Formatge. s angls. Pago al jutge per sortir lliure. J. Altra vegada i a linrevs, votant dun partit que ens va fer ingressar a lOTAN. Plural. K. Promeses electorals. A linrevs, nom de lexprimera dama catalana. Mil. L. Profund concepte filosfic o habitual saldo del compte corrent. ...li diu CiU al PP, el PP a CiU.

MASALA | JULIOL-AGOST 2013

Lagenda de lalcalde Trias a Nova York va ser gestionada per lempresari Leopoldo Rods, lhome que fa quatre dcades que es menja el ram de Cap dAny amb el banquer Emilio Botn

Un dia a Nova York


Masala Segons el lobby Barcelona Global, els contactes de lempresari Leopoldo Rods (fundador de Media Planning, conseller de La Caixa fins el juny de 2013 i expresident del Instituto de la Empresa Familiar) van ser claus per farcir lagenda de lalcalde barcelon, el passat mes de maig, a la ciutat de Nova York. A banda de la presncia dels tinents dalcalde Recasens i Vives, la comitiva novaiorquesa de Xavier Trias va comptar amb la participaci del president de Barcelona Global, ladvocat Emilio Cuatrecasas, dels membres de la junta directiva Leopoldo i Gonzalo Rods, i de Mateu Hernndez, el director general de lentitat. La dona de Leopoldo Rods, Ainhoa Grandes, tamb va acompanyar el seguici durant bona part de la jornada. La missi a Nova York va incloure una trobada amb els socis de Barcelona Global International Council als EEUU, una entrevista amb el Director del MOMA, una visita al New York Titida de la reuni, Cuatrecasas, fent gala duna impecable modstia, va afirmar que els moments compartits amb lalcalde de Nova York havien estat possibles porque nuestra ciudad es muy conocida en todo el mundo i porque hay coincidencia en que es una capital extraordinaria. Santa elegncia.

CUERVO INGENUO
La mateixa can
Diu el relat oficial (i ho repetia fa pocs mesos lalcalde Trias durant la commemoraci del vint aniversari de Barcelona92) que les Olimpades van ser leina fonamental per propiciar el gran canvi econmic, social i cultural que va viure Barcelona a finals del segle XX. Les paraules de Xavier Trias reconeixent la tasca de Juan Antonio Samaranch i daltres persones destacades de la societat civil barcelonina com Leopoldo Rods, Pere Duran Farell o Carles Ferrer Salat permeten recordar que la Barcelona olmpica va ser, abans que una exitosa campanya de marquting la converts en un somni collectiu, una estratgia empresarial concebuda als ms selectes despatxos de la ciutat. Els mateixos que durant dcades, i en directa connivncia amb el franquisme, havien mantingut i fet crixer les seves fortunes familiars es van conxorxar, des de principis dels anys vuitanta, per bastir la maquinria que havia de servir per transformar Barcelona en una ciutat moderna. Avui, i davant lolmpic esclat del model de ciutat que van parir els nostres ms illustres prohoms, el govern Trias segueix confiant en els mateixos personatges i en els seus hereus (sanguinis o espirituals). Trenta anys desprs (i tot i que avui la lletra sigui en angls), a la Casa Gran segueix ressonant la mateixa melodia: Barcelona ser business friendly o no ser.

Capital global econmica de promoci econmica


Masala El viatge pels Estats Units dAmrica de Xavier Trias, Snia Recasens i Antoni Vives va ser literalment, segons el servei de premsa del consistori barcelon, una missi per a promoure Barcelona com a capital global econmica de promoci econmica i captacions de noves inversions per a la capital catalana i la seva rea Metropolitana. Durant els cinc dies que va durar laventura americana, lalcalde i la seva comitiva van visitar les ciutats de San Francisco, San Jos, Los Angeles, Washington i Nova York. Qui es queda a casa perd el temps, ara hem de sortir a vendre, ms que mai, com vosaltres, a lluitar per triomfar va exclamar Trias davant una trentena de membres de la colnia catalana de San Francisco. La intensa agenda de lalcalde va combinar trobades de cortesia amb alcaldes i empresaris amb la signatura dacords de collaboraci amb institucions com el Banc Mundial o la New York Academy of Sciences. Tot i la nula repercussi meditica que va tenir en els mitjans de comunicaci nordamericans, el viatge de lalcalde va servir, com a mnim, per a deixar records imborrables entre els membres de la seva comitiva. De ben segur que les cares dimmensa satisfacci dels alcaldes de San Francisco, Los Angeles i Nova York en rebre la samarreta del Bara, signada per Leo Messi, o les desenfadades xancletes que lluia un dels creadors de Whatsapp quan va baixar a saludar a Trias i Vives sn moments daquells que costar oblidar.

CrucigraMasala

Aquest lobby es planteja com a missi fer de Barcelona una de les ciutats ms atractives del mn per desenvolupar-hi activitat empresarial i talent

Make it happen Aixoplugada sota el lema Make it happen (Fem que passi), la plataforma civil, privada, independent i sense nim de lucre Barcelona Global est formada per lders empreDesquerra a dreta, Gonzalo Rods, Xavier Trias, Leopolsarials, professionals i emprenedors do Rods, Ainhoa Grandes i Emilio Cuatrecasas durant la compromesos amb Barcelona i el seu seva missi a Nova York La missi a Nova York va futur. Tal i com expliquen ells maEn el cas de la reuni amb el nonageteixos, els membres de lentitat sn incloure una trobada amb nari Rockefeller, lamistat personal de les empreses que generen ms ocupaels socis de Barcelona GloLeopoldo Rods amb el fams banquer ci a Barcelona en sectors clau de la nosbal International Council va fer possible una trobada en un despa- tra economia i les persones que per la tx que, segons el nostre alcalde, sembla- seva reputaci, talent i influncia sn imals EEUU, una entrevista va un museu. Per la seva banda, Emilio prescindibles per assolir els objectius de amb el director del MOMA, Cuatrecasas, imputat per un presump- lassociaci. Aquest lobby es planteja com una visita al New York Tite delicte devasi fiscal de quatre milions a missi fer de Barcelona una de les ciudeuros (un cas arxivat pel jutge per re- tats ms atractives del mn per desenvolumes i una presentaci del corregut per la fiscalia), va exercir de par-hi activitat empresarial i talent. Mobile World Capital mestre de cerimnies durant la trobada Tot i el paper jugat en el viatge de Trias, protocollria amb el multimilionari al- lentitat afirma no tenir cap afiliaci pomes i una presentaci del Mobile World Ca- calde de Nova York Michael Bloomberg. ltica i assegura que la seva agenda de pital encapalada pel tamb membre de la Bloomberg, que va visitar Barcelona una treball s completament independent de la junta directiva de Barcelona Global Agus- vegada fa vint anys, va xerrar breument de qualsevol partit poltic. Per si a alg li t Cordn. Les dues visites ms importants amb Trias sobre temes com lobesitat, el queda encara algun dubte, Barcelona Gloper Trias, per, eren les cites amb David tabaquisme, el Museu Reina Sofia de Ma- bal aclareix que les simpaties poltiques Rockefeller, mecenes entre els mecenes, i drid o el procs separatista de Catalun- dels seus socis no tenen cap transcendnamb Michael Bloomberg, alcalde de Nova ya. Tal i com recollia el periodista Carlos cia per a lAssociaci. Uns professionals. Mrquez Daniel al diari El Pas, a la sorYork.

Horitzontals 1. Clar exemple de desgavell per consanguinitat. Entela el vidre. 2. Capital bulliciosa vctima del seu invent. Va prometre que no retallaria en educaci ni sanitat, com en Mariano. 3. Amb rima o amb suc. Actitud modernilla i prepotent. 4. El 1937 tenia mili i mig de militants.Aquest, amb lEstatut, inici la moda deles retallades. Cognom dOpus. Corbes. 5. Nombre irracional. 999. Partit catalmonotemtic. La woman de Morrisson. 6. Al final de lespectre visible, on algunes en fan bandera. Vulgarment, dit del que vota als fundadors del GAL. 7. A linrevs, capital on actu lultradret Anders Behring. Inicial del pas anterior. Tamb a linrevs, SER, El Pas, Canal+, etc. 8. Mot insubms. Bruixot del Cavall Fort. La llum, el gas, el menjar, laigua, lhabitatge... 9. 25% i pujant. Anar a Espanya. En Calvino, per exemple. 10. Poden ser nacionals o internacionals. Retallem el PP. 11. Apareix arrel dhaver-hi quelcom buit i necessari. Infusi. La que manipula, acarona, llena, estomaca, agafa. 12. En Camps no hi anir pas, per tu vs amb compte. Pea que bifurca.

Una redada arbitraria y homofbica destapa la persecucin discriminatoria de locales de ocio


Masala La noche del 27 al 28 de junio, vspera del da del orgullo LGTB, la clientela del Bar 23 Robadors y de La Bata de Boatin conocido punto de encuentro de la comunidad gay-lsbica-trans sufri una muestra de violencia y prepotencia que, al paso de los das, ha servido para mostrar que lo ocurrido esa noche es ms habitual de lo que pueda pensarse. Unas seis o siete furgonetas de la Brigada Mbil de los Mossos dEsquadra irrumpan en la calle Robador, entre las tres y las cuatro de la madrugada, reteniendo algunas de las personas que en ese momento se encontraban en la calle, entrando con violencia en ambos locales y sacando a la clientela o retenindola en su interior. Decenas de personas fueron colocadas contra la pared, registradas y en algunos casos golpeadas e insultadas. Concretamente, un cliente del 23 Robadors afirm que tras pedir a uno de los agentes que dejara acceder a los lavabos a una chica que se encontraba conmigo al fondo del local, uno de los agentes me empuj contra la pared, amenazndome. Los locales afectados denunciaron en un comunicado que tanto los establecimientos como los clientes sufrieron daos materiales, agresiones fsicas, vejaciones y amenazas y llamaron la atencin sobre la clara vulneracin de la presuncin de inocencia: se habla de once detenciones pero que sepamos ninguna de ellas se ha producido en nuestros locales. Estara bien saber de dnde viene la orden ya que, para ordenar allanar un establecimiento, debe haber una presuncin de delito, que se ha mostrado inexistente. mismo Raval. Esta unidad policial realiz su fin de fiesta celebrando, a su manera, el da del orgullo LGTB. Los hechos de Stonewall de 1969, que originan el 28 de junio como fecha internacional contra la persecucin homofbica, lesbofbica y transfbica, se refieren precisamente a una redada policial contra un local del barrio neoyorquino de Greenwich Village, punto de encuentro de la comunidad homosexual. Lo ms probable es que los agentes que irrumpieron en 23 Robadors y La Bata de Boatin ni siquiera tengan conocimiento de este precedente y, por tanto, sin saberlo, han asociado su actuacin a uno de los smbolos ms universales de la infamia. Pero esta accin, adems, ha dejado en evidencia que la violencia policial ejercida esa noche no es una excepcin sino una regla aplicada, eso s, de manera selectiva y discriminatoria. Das despus de los hechos, varios locales de ocio del Raval y el Gtic denunciaban la persecucin permanente por parte tanto de la Gurdia Urbana como de los Mossos dEsquadra a locales que tienen en comn ser negocios familiares de pequeo formato. Durante el acto, sealaron que una semana antes se haba producido el mismo operativo, con los mismos mtodos, en los alrededores de la plaza George Orwell. Los firmantes del comunicado 23 Robadors, La Bata de Boatin, La Concha y El Sif sealaron que se est haciendo una aplicacin discriminatoria de la ordenanza, habiendo locales que sufrimos cinco o seis inspecciones al ao. Al respecto, remarcaron que la cuestin no se limita a lo que ocurre con sus establecimientos sino a una dinmica de intervenciones policiales que tiene como consecuencia la estigmatizacin del barrio. En este sentido, pusieron de relieve la relacin entre estas acciones y la poltica urbanstica. Joan, uno de los propietarios del 23 Robadors, destacaba que hay una relacin matemtica en estas redadas. Son bares que tienen los cafs a menos de dos euros y las birras a dos euros. Si quieren echar a la gente que no puede o no quiere pagar cuatro euros por una cerveza, lgicamente tienen que cerrar aquellos lugares donde no se ponen esos precios.

Lorientaci business de les actuacions municipals


Lobsessi de Xavier Trias per convertir Barcelona en una ciutat business friendly va ms enll de les missions institucionals que han protagonitzat en els darrers mesos lalcalde i els seus lloctinents. Els Estats Units, la Xina o Frana sn noms alguns dels escenaris on sha posat en prctica una teoria basada en la idea que si tenim cura dels rics, i aconseguim que inverteixin a casa nostra, tot anir b. Fet i fet, transformar la capital catalana en un lloc fcil per generar activitat econmica s un dels objectius de ciutat recollits al Pacte entre la poltica i la gesti: marc estratgic de lAjuntament de Barcelona 2012-2015. El document, que estableix el full de ruta del mandat de Xavier Trias, posa sota la responsabilitat de la gerncia dEconomia, Empresa i Ocupaci de lAjuntament de Barcelona (capitanejada per lESADE boy Jordi Joly) el que anomena orientaci business de les actuacions municipals. Sota aquest criteri, el consistori convergent ha impulsat iniciatives com Barcelona Growth (un projecte destinat a garantir les condicions per al creixement econmic) o Do it in Barcelona (un programa per atraure talent internacional). En la mateixa lnia, i, a travs de Barcelona Activa (avui definida com lorganitzaci executora de les poltiques de promoci econmica de lAjuntament de Barcelona), sha creat el Barcelona Venture Hub que ofereix serveis i espais de treball al districte 22@ per a inversors internacionals.

Esta accin ha dejado en evidencia que la violencia policial ejercida esa noche no es una excepcin sino una regla aplicada de manera selectiva y discriminatoria.
La unidad responsable de este operativo ya haba realizado varias intervenciones, esa misma noche, en la Barceloneta y en el

1987-2012: 25 anys de msica, cultura i comproms social


Comtessa de Sobradiel 8 Tel. 93 310 07 55 Barcelona

MASALA | JULIOL-AGOST 2013

BARRI
Plan de Usos: un decretazo en manos de Hbitat Urb
Que el encargo del informe a BDO se llevara a cabo desde la regidura de Antoni Vives en lugar de por el propio Distrito de Ciutat Vella, no es casualidad. Mientras los tcnicos que han elaborado el plan s pertenecen al Distrito, los organismos polticos de ste han tenido un lugar secundario. La minora en la que se encuentran PP y CiU en el pleno de Ciutat Vella una de las primeras derrotas del equipo de Trias fue precisamente al plantear la revisin del Plan de Usos al principio de la legislatura y el desprestigio poltico de Merc Homs han sido dos factores determinantes para que sean Vives y su departamento la voz cantante. Tambin por esta razn la aprobacin inicial del plan se ejecut prcticamente por decretazo, en la Comisin de Gobierno, sin pasar por discusin alguna en el Pleno del Distrito. Cuando estamos a punto de cerrar esta edicin de Masala, la propuesta del Plan de Usos est a punto de ser tumbada precisamente en el principal rgano representativo institucional de Ciutat Vella. Un duro golpe a su legitimidad. Cmo puede ejecutarse un Plan de Usos rechazado por la mayora de regidores de un distrito?

BARRI

MASALA | JULIOL-AGOST 2013

El Ayuntamiento oculta un informe sobre el Plan de Usos encargado a una empresa asesora de hoteles
Masala Desde 2012 el Ayuntamiento de Barcelona dispone de un informe preliminar sobre el Plan de Usos de Ciutat Vella, encargado por la regidura de Hbitat Urb a BDO Auditores, empresa que entre otras reas de negocio se dedica a la asesora de empresas del sector del turismo, ocio y hoteles. Dicho informe, sobre cuyo contenido no han querido pronunciarse ni la empresa responsable ni el departamento de Antoni Vives, podra tener una especial relevancia, ya que es probable que fundamente algunas de las medidas que ms revuelo vecinal han levantado. Pese a ello y a que el Plan de Usos estuvo en periodo de alegaciones y exposicin pblica hasta el pasado viernes 21 de junio, un momento que exiga poner a disposicin del pblico el mximo de informacin posible, dicho documento slo ha sido visto por el gobierno municipal. Ni la oposicin ni las entidades vecinales han tenido la oportunidad de consultarlo. Al respecto, fuentes de Hbitat Urb han declarado a este peridico que el documento es una herramienta de trabajo interna, y que no puede ser conocida hasta despus de ser aprobado el plan. Las mismas fuentes no han sabido responder si esta reserva se debe a todo o parte del contenido del estudio. Tampoco el responsable de BDO Santiago Sa ha querido pronunciarse sobre el contenido del informe, aduciendo la confidencialidad en su trato con sus clientes. Finances para el sector de Hoteles, Turismo y Ocio. El estudio que con tanta cautela guarda el Ayuntamiento sera un apoyo tcnico, jurdico y prospectivo a los consensos polticos entre el gobierno de Trias y el sector hotelero. Negociacin privada high level, participacin pblica low cost Esta alianza se ha expresado a coro y sin disonancias de ningn tipo desde el principio de la legislatura. En julio de 2011, cuando apenas haban pasado dos meses de las elecciones del 22 de mayo, el presidente de la Confederacin

Plan de Usos y prostitucin

Geografa variable y doble moral


Masala Lo que no puede ser es que en el Eixample las prostitutas puedan trabajar dentro de locales y aqu no (La Vanguardia, 9/09/2009). La afirmacin de la ex regidora del Distrito de Ciutat Vella Itziar Gonzlez habla de una doble moral que es el comn denominador de todo el arco institucional del Ayuntamiento de Barcelona en materia de prostitucin. En las distintas combinaciones de tripartitos, bipartitos, sociovergencias y ppvergencias, el Raval coincide en ser la zona que ms excita la voluntad del uso de la fuerza para afrontar una cuestin compleja como el trabajo sexual. Prohibida significa criminal Del nuevo Plan de Usos de Ciutat Vella, hay poco de nuevo en este aspecto. El anterior plan prohiba en todo el Distrito la apertura de meubls y de locales donde se ejerciera prostitucin, y la propuesta actual mantiene ambas prohibiciones. Si acudimos a la normativa general, las condiciones de emplazamiento del epgrafe salas de exhibicin sexual, locales donde se ejerce la prostitucin y sex-shops son las siguientes: locales de acceso directo a la calle, que no sean contiguos a viviendas y que tengan una distancia mnima de 200 metros respecto a usos protegidos (escuelas, centros cvicos) y de otros locales con actividad semejante. Aunque Clarisa Velocci, de la asociacin Genera, afirma que as es prcticamente imposible abrir un local de estas caractersticas en ningn punto de la ciudad, lo cierto es que en la abigarrada topografa del Raval, donde cualquier sitio puede estar a 200 metros de cualquier sitio, hablaramos de un ms difcil todava. Si la normativa ya prohbe de facto, poner el nfasis en el concepto de prohibicin tiene tambin una funcin poltica, concretamente estigmatizadora: prohibida significa criminal. Geografa variable y doble moral Una comparativa con las normativas de concurrencia pblica de otros distritos confirma una doble vara de medir. Slo el caso del Port Olmpic contiene una prohibicin. En cambio, en Les Corts, uno de los puntos de mayor actividad, el trabajo sexual ni siquiera se cita en la normativa. En el caso de Grcia se flexibilizan las condiciones de la normativa general: las distancias entre locales de actividad semejante se reducen a 150 o incluso 75 metros segn las zonas. El Plan de Usos de Ciutat Vella es el nico que prohbe la obtencin de licencia de hostal meubl, enmarcada habitualmente entre las actividades de pensin y hotelera. Exceptuando el caso de Horta-Guinard, donde la normativa exige que los meubls no sean contiguos a viviendas, el resto de normativas de Distrito no explicitan ninguna condicin especial al respecto. En cambio, la normativa de Ciutat Vella impone un veto total y absolutocon una excepcin: el rea portuaria. En funcin de la geografa, la moral de CiU tambin tiene su zona duty free. Adems de los dominios portuarios, el Plan de Usos de Sarri-Sant Gervasi tampoco establece ninguna normativa especfica referente a los meubls. Y en cuanto a locales donde se ejerza la prosti tucin, en su artculo 24, que regula la dotacin de aparcamientos, establece que los locales con exhibicin sexual, prostitucin con bar y prostitucin con espectculo, con una superficie global superior a 50 metros cuadrados, dispondrn de una plaza de aparcamiento por cada 10 metros cuadrados. A estas alturas parece que la moral de Xavier Trias, que alguna vez ha hablado de la prostitucin como la esclavitud del siglo XXI, se acomoda de otra manera.

BDO Auditores En todo caso, el documento, denominado como Estudi previ doportunitats de millora del Pla dUsos de Ciutat Vella y por el que se pagaron 21.000 euros, ser necesariamente favorable a los intereses de la industria hotelera. BDO Auditores, que recibi el encargo por designacin directa sin pasar por concurso, cre en febrero de 2011 un departamento especializado en asesoramiento a Hoteles, Turismo y Ocio con el objetivo de reforzar esta rea de negocio y su capacidad de crecimiento en la firma, ante la creciente demanda de asesoramiento especializado detectada en el mercado. Pero es desde principios del 2012 que BDO cuenta con un equipo especializado conformado por Santiago Sa y Daniel Farr adems de especialistas en derecho laboral, mercantil, fiscal y de gestin del fraude. Segn un boletn de la empresa, BDO organiz en febrero de este ao, en el Crculo Ecuestre, un desayuno de trabajo que cont con la asistencia de importantes grupos hoteleros catalanes sobre la aplicacin judicial de la reforma laboral y sus implicaciones en el sector. En este acto intervino Montse Rodrguez, responsable de Asesoramiento Laboral de BDO y firme partidaria de flexibilizar las condiciones de despido, en un momento en que se habla de la industria hotelera como eventual creadora de empleo. Ms tarde, en abril y en la misma ubicacin, la empresa organiz otro acto similar, deSantiago Sa y Daniel Farr, responsables del rea de Hoteles dicado en este caso a lneas de financiacin del Institut Catal de y Turismo de BDO

Por el Estudi previ doportunitats de millora del Pla dUsos de Ciutat Vella se pagaron 21.000 euros y ser favorable a los intereses de la industria hotelera.
Espaola de Hoteles y Alojamientos Tursticos (CEHAT) Joan Molas afirmaba que hay grupos interesados en hacer hoteles en edificios emblemticos actualmente en desuso. Pero, para que se concreten, el Ayuntamiento debera replantearse la moratoria. En marzo de 2011, una noticia en La Vanguardia mencionaba la existencia de una mesa de negociacin del Gremi dHotels con el distrito que dirige la concejal Merc Homs, y que llevavan ya algunas semanas trabajando en buena sintona. Una sintona inversamente proporcional a la denuncia vecinal del Plan de Usos. Ni mesa de negociacin, ni informes tcnicos que recogieran las reivindicaciones vecinales, ni odos que quisieran escuchar. Lo cierto es que el plan vena precocinado y esperando el microondas de la ppvergencia. No tendr el equipo de gobierno de Trias el detalle de publicar una memoria participativa que, incluyendo el men junto al orden del da, recoja las actas de los bis a bis con representantes de los hoteleros.

El Plan de Usos de Ciutat Vella es el nico que prohbe la obtencin de licencia de hostal meubl, enmarcada habitualmente entre las actividades de pensin y hotelera
Este debate, clave para las cuestiones de comunidad y convivencia en el Raval, se ha abordado por sistema sin contar con las trabajadoras sexuales, muchas de ellas residentes en el barrio, ni con el resto de habitantes con voz sobre el tema. El nuevo Plan de Usos, actualmente en proceso de alegaciones, no es una excepcin. Aunque a menudo el Ayuntamiento ha pretendido escudarse en la opinin de una parte del vecindario para imponer mecanismos exclusivamente represivos, la prostitucin se muestra como una realidad irreductible. Tanto que, tiempo despus de las citadas declaraciones de Itziar Gonzlez, la plataforma vecinal Raval per Viure, que se haba caracterizado por defender medidas fundamentalmente policiales en el espacio pblico, realiz una propuesta para abordar el trabajo sexual que pasaba por su reconocimiento y regulacin: la emulacin del modelo de barrio rojo de Amberes. Sin detallar en qu consistan una y otra propuesta, ni la idea de la ex regidora ni la de Raval per Viure (que provocara serias diferencias entre los miembros de la plataforma) conseguiran abrir brecha en el cctel institucional y meditico que conforman Raval y prostitucin. Una cuestin incmoda que es tambin un juguete muy til para maniobras de distraccin.

La Plaza del PAHdr


La Obra Social La PAH llega al Raval
@silviaglaa (@PAH_BCN) La accin se convoc en redes como #AccinSusana. Susana tiene una hipote ca con el Banco Popular y, en teora, bamos a invadir una de sus sucursales para desatascar la negociacin: pura estrategia PAH, esta vez, adems, con ms motivos que nunca, porque el Banco Popular nos desaloj el mircoles 10 de julio de su oficina de las Ramblas, y la gente, la verdad, le tena muchas ganas. El plan: viernes 12 de julio a las 10 horas en la ronda Sant Antoni y vamos juntas hasta la sucursal de la calle Hospital. Ambiente muy festivo, Iaioflautas, gente de otras PAHs catalanas y periodistas. Una marea de camisetas y globos verdes provoca a su paso aplausos y ovaciones entre los vecinos del barrio. Primera parada: plaa del Pedr. Y sorpresn: tras varios minutos de espera en los que la gente no sabe muy bien si estamos esperando a otra PAH o a los medios, de lo alto del edificio nmero 5 cae una enorme pancarta: Obra Social La PAH. Rescatamos personas, no bancos. #AccinSusana se ha convertido en lo que en realidad era desde el principio: #ImPAHrables13, la ocupacin, o, mejor di cho, recuperacin para uso social de un edificio que lleva tres aos rehabilitado y deshabitado, pasto claro de intereses especulativos en un barrio en claro estado de emergencia habitacional. Por supuesto, nos hemos informado bien antes de recuperarlo: el edificio perteneca al Banco de Valencia, rescatado con dinero pblico y comprado por un euro por CaixaBank, que evidentemente se deshace antes de sus activos txicos, asumidos por el

Cacerolada del 19 de junio en la calle Robador

Foto /Masala

AREB, conocido popularmente como el S banco malo. Banco malo que, por cierto, tambin pagamos con dinero pblico: o sea, doble rescate, repquer de legitimidad para nosotras. Como no poda ser de otra manera, llegan los Mossos y la negociacin es confusa: primero confirman que el edificio es del SAREB pero que es inhabitable porque hay un supuesto informe que habla de fallos de estructura y podran desalojar por motivos de seguridad. Nos ponemos en marcha: ocho arquitectos vienen, comprueban y fir-

#ImPAHrables13 es la recuperacin para uso social, de un edificio que lleva 3 aos rehabilitado y deshabitado, pasto claro de intereses especulativos

man un informe confirmando que de fallo estructural nada de nada. Pero a media maana cambian de estrategia: Servihabitat, inmobiliaria de La Caixa que gestiona el edificio, dice que lo ha vendido hace slo tres das. Veremos qu es cierto y qu no. De momento La PAH tiene dos cosas claras: 1. De aqu no nos movemos hasta que las cuatro familias realojadas tengan una alternativa de alquiler social. 2. Acabamos de destapar un chanchullo que pone en evidencia la connivencia entre bancos y mafias especulativas: un bloque entero convertido en apartahotel para turistas, el uso ms antisocial que se puede dar a un edificio que (qu vergenza!) se ha rescatado por lo menos dos veces con nuestro dinero y, por tanto, debera ser nuestro. As que, de momento y hasta nuevo aviso, lo es. Y si no que se lo pregunten a la gente del barrio, que ha celebrado la recuperacin con alegra y emocionantes muestras de solidaridad.

Las mujeres que ejercen prostitucin mantienen el pulso con el Ayuntamiento


Masala

El proceso que comenz el mes de marzo pasado con el encuentro con la Sndica de Greuges, Maria Assumpci Vil, contina vivo. Luego de conseguir su primer objetivo, reunirse con Xavier Trias el 26 de abril en la Casa Gran, el colectivo an espera respuestas. En aquella ocasin, las mujeres que fueron portavoces de la organizacin dejaron las cosas claras: era necesario hacer un giro en las polticas pblicas respecto de la prostitucin y proponer medidas que fueran una mejora real de la convivencia sin vulnerar sus derechos. Para ello, se ofrecieron a comenzar un proceso de negociacin siempre y cuando la brutal presin policial a la que se ven sometidas cotidianamente cesase. Si bien con pocas concreciones, el alcalde traspas de alguna manera la tarea pendiente a la actual concejala de Dona i Drets Civils, Francina Vila, tambin presente durante la reunin, para dar seguimiento a las conversaciones. Casi dos meses ms tarde, la continuidad de estas propuestas era inexistente. El silencio se rompi de forma unilateral por parte de las mujeres trabaja-

doras del sexo. El anuncio de una cacerolada sorpresa el pasado 12 de junio en el blog del colec tivo de Prostitutas Indignadas daba las explicaciones que las llevaban a iniciar esa accin de protesta: La situacin actual es insostenible, la violencia vivida da a da, la falta de recursos, la incomprensin y el estigma. Somos mujeres valientes, autnomas, capaces de decidir. Estamos enfadadas con el trato, las faltas de respeto, las negativas a buscar soluciones. Durante los ltimos cuatro mircoles, las calles de Robador y Sant Ramon se han convertido en un espacio de reivindicacin cacerola en mano para recordar al Ayuntamiento que se les debe una explicacin. Muchas personas se fueron acercando, por cercana o por solidaridad, y las acompaaron. Se entiende perfectamente la sensacin de que ciertos espacios pblicos del barrio chino son territorio de ensayo de prcticas policiales represivas; es ya una expresin colectiva. Dicen que la cacerolada del ltimo mircoles fue la ltima, que necesitan tiempo para pensar nuevas acciones. Tendremos que prestar atencin a sus propuestas en los prximos meses porque no parece que el colectivo de prostitutas tenga razones para dejar de sentir indignacin.

Exposicions, sucs de fruita, batuts, pastissos, narguil, tes extics

dilluns i dijous de 9 a 22h divendres i dissabtes de 10 a 24h diumenges de 11 a 22h

www.herbolariborn.es

c/Joaqun Costa 36 Tel. 933014763

Tel. 933190533 Baixada de Viladecols 2 bis 08002 Barcelona www.teterialaclandestina.com

MASALA | JULIOL-AGOST 2013

BARRI

BARRI
de ressaltar que aquests dos membres de la Gurdia Urbana van ser condemnats el 2011 a penes de ms de tres anys de pres per greus tortures contra un jove de Trinitat i Tobago, manipulaci datestats i fals testimoni, justament les mateixes accions sofertes pels joves del cas 4F i que van acabar portant-los a la pres. Tant el documental com el comunicat es fan ress de les persones cmplices de tot aquest muntatge: laleshores alcalde de Barcelona Joan Clos, la jutgessa dinstrucci Carmen Garca Martnez, els regidors Carles Mart i Jordi Hereu, el cap dInformaci de la Gurdia Urbana Vctor Gibanel i bviament els dos agents de la Gurdia Urbana Victor Bayona i Bakari Samyang.

MASALA | JULIOL-AGOST 2013

Entrevista a Rodrigo Lanza Huidobro

Esto an no acaba ni espero que lo haga


Masala 4F: ni olvido, ni perdn. El lanzamiento del documental parece que inicia una nueva fase en la lucha por el desmontaje del caso 4F. Para ti, cules son los objetivos que se pretenden y los pasos a seguir ahora? Creo que los objetivos varan mucho dependiendo de las personas. Hay mucha gente en este caso y cada uno o una con su punto de vista y objetivos a futuro, cada cual igual de vlido. Hay quienes se desentienden porque quieren pasar pgina, quienes se lo toman como una lucha personal, quienes intentan unir ms luchas a su vivencia, quienes lo toman como algo ms personal que poltico, quienes a pesar de no haberse involucrado ahora estn movindose mucho para que se haga justicia (tanto institucional cmo histrica)... Yo personalmente estoy ms interesado en esta ltima que en la supuesta justicia institucional, en la que ya hace tiempo he perdido toda fe. Creo que el documental es fundamental para conseguir llevar este caso a ms personas y, lo que es ms importante, que ayude a que ms casos parecidos de abuso policial, represin, torturas, corrupcin poltica, judicial y ese largo etctera al que lamentablemente muchos y muchas se estn acostumbrando, salgan a la luz. Por otra parte seguimos alegando nuestra inocencia por las vas legales y pensamos apelar a tribunales fuera de Espaa para pedir nuestra absolucin y la de toda la gente que se vi inocentemente involucrada en este montaje. El documental lo encuentro clave en este punto. Lo de la justicia ya veremos cmo la buscar... En el documental, uno de los puntos clave que se denuncia es el racismo en las detenciones. Nos puedes contar este y otros puntos clave del montaje judicial y la impunidad policial? De los nueve detenidos, slo los tres sudamericanos (y los nicos tres no comunitarios) fuimos llevados a prisin preventiva. Los dems que, junto a nosotros tres, tuvieron cargos con entrada en prisin tras la apelacin al Supremo de Madrid eran las y los nicos no catalanes, a parte de una chica alemana. Ser un poco coincidencia? Yo creo que no! Y no me refiero slo al racismo por parte de la polica, sino tambin de los jueces. De hecho la juez Carmen Garca Martnez decret la entrada en prisin de Juan slo por el hecho de ser argentino (por supuesto riesgo de fuga), cosa que por ejemplo no hizo con la chica alemana, cuando por ese entonces tenan los mismos cargos. Otra cosa impor-

Foto / Albert Garca (Setmanari Directa)

Desprs dun passeig pels carrers del Casc Antic, es va okupar lantic Palau del Cinema a la Via Laietana, que va passar a dir-se Cinema Patricia Heras
La jornada va deixar ben clara la determinaci de portar el desmuntatge del cas 4F fins el final: es reclama la investigaci a fons i lesclariment de tots els fets que van portar nou persones a detenci, tortures, pres (Rodrigo, lex, Juan, Patri) i al sucidi de Patricia Heras. Les peticions sn: anullaci de les condemnes i que es declari nul el judici del cas 4F; reobertura del cas sobre les tortures infligides als joves del 4F, arxivat per la jutgessa Carmen Garca Martnez; condemna no tan sols dels policies que van participar en el muntatge, sin tamb dels poltics i jutges implicats; i per ltim reparaci del dany causat a totes les vctimes del cas 4F. Encara que sigui impossible tornar-li la vida a Patricia Heras, finalitza el comunicat. El documental fa una recerca profunda dels fets, dna veu a una gran diversitat de testimonis, i fa un desmuntatge total del cas, fins a la prova definitiva. Tamb es denuncia que muntatges com els del 4F no sn casos tan allats com es voldria pensar. s indispensable veure aquesta investigaci videogrfica per entendre el que ha estat un dels episodis ms flagrants i espantosos de muntatge judicial, tortura policial i manipulaci poltica i meditica dels ltims deu anys a la ciutat de Barcelona. Cal difondre aquesta pellcula arreu, cal fer crrer la veu, perqu es compleixin les demandes sobre el cas i finalment es faci justcia. Ni oblit ni perd.

tante fue el tema de la discriminacin esttica: durante todo el juicio se nos trat como a jvenes de esttica okupa o antisistema, durante todo el juicio hubo como una especie de nube sobre la sala con este tema. Se nos discrimin tanto por ser inmigrantes como por una esttica que nunca se logr definir, y se usaron estas dos cosas como argumento jurdico en un juicio, cosa que me parece de lo ms aberrante. Sobre lo de la impunidad policial, qu puedo decir... Me parece increble que lleguemos a un punto de impunidad en el cual la gente tenga que temer ms a la polica que a cualquier otro organismo o institucin del Estado, pero por otra parte no me sorprende en absoluto. Qu podemos esperar de los tteres del poder, de su brazo armado, cuando este poder es corrupto, xenfobo, fascista y represor?

que su bsqueda te impulse a luchar por algo mejor, algo donde s podamos ser merecedores de nombrar palabras tan fuertes e importantes, palabras por las que tanta gente ha dado su vida o renunciado a ella. Creo que deberan ser pilares de un sistema nuevo por el que vale la pena luchar. A qu lugares y crculos se est proyectando la difusin del documental para la denuncia del caso? Yo personalmente no pondra ninguna clase de frontera respecto a dnde puede llegar el documental. De hecho sera muy interesante proyectarlo en una comisara y ver las reacciones [risas], o en el Congreso... Por mi parte, cuanta ms gente lo vea mejor, como tantos otro documentales. Sabemos que estos temas se mueven por lo general en ciertos ambientes ms fcilmente que en otros, lo cual me parece perfecto, pero tambin creo necesario salir de la burbuja e intentar llegar ms lejos (lo de la comisara claramente es una exageracin en esto [risas]). Salir a veces de nuestros crculos y apuntar a otros... De momento creo que se est logrando. Me consta que hay inters de llevarlo a Latinoamrica (Chile, Argentina y Mxico seguro) y por Europa todos los pases a los que se pueda. Cmo has sentido la experiencia obligada de la crcel? Reflexiones sobre lo ocurrido? En general ha sido una experiencia muy dura y larga, sobre todo eso, pareca como una tortura que nunca acaba, y an a da de hoy siento el peso de la crcel sobre mis espaldas, lo cual tambin me parece normal, y tampoco ha impedido que retome mi vida con una sonrisa en el rostro. Supongo que se aprende ms mordiendo el polvo que en la victoria, y bueno, de esta historia somos muchas y muchos los que hemos aprendido bastante. Lamentablemente creo que lo que ms he aprendido es a odiar, especialmente tras el suicidio de Patri, y eso es algo que no se olvida, una herida que nunca cicatriza ni deseo que lo haga. Despus de eso s que mi vida no ser una vida corriente y espero simplemente ser digno de todo el apoyo recibido y de que la gente me haya credo, la importante claro, no los jueces. Hay miles de momentos en los cuales la vida hace que te definas como persona y me siento bastante orgulloso de cmo nos ha definido a m y a mis compaeros todo esto. Pero por otra parte esto an no acaba ni espero que lo haga, quermoslo o no esta historia de represin, crcel y tortura es mi historia y por ende es parte de m. Pero me voy con muchas ms experiencias positivas que negativas, eso lo tengo claro, eso para m es lo importante.

Supongo que se aprende ms mordiendo el polvo que en la victoria y de esta historia somos muchas y muchos los que hemos aprendido bastante
Qu significa para ti que el documental haya salido a la luz, con ciertos testimonios muy clarificadores de lo ocurrido? Para m ha sido precioso ver el documental terminado, pero lo mejor realmente ha sido el proceso y la gente que he conocido durante ste, y no slo me refiero a los y las realizadoras, tambin a los y las compaeras que cayeron presas conmigo, como a los y las que se salvaron de la crcel, a sus amigos y familias, a los presos que conoc y me tendieron una mano, a mis amigos y amigas que nunca han dejado de estar a mi lado a pesar de mis fallos y errores... En fin, creo que lo mejor del documental es todo lo que est detrs, toda la gente que lucha y sigue luchando y que, como bien dice Juan, no han sido cmplices de este montaje. En unas declaraciones tuyas dices que para ti las palabras justicia y verdad ya no tienen sentido en s mismas. Qu significan para ti a dia de hoy estos dos trminos? Digamos que les sigo buscando sentido [risas]... No me refiero a que no lo tengan, pero es que son conceptos demasiado difciles de definir cuando te has sentido libre entre rejas y cuando has dejado de entender qu es justicia durante tantos aos. Creo que lo importante no es definir estas cosas, sino

Cronografa / @nilska

4F: ni oblit ni perd


Masala Gran expectaci hi havia el dissabte 8 de juny al carrer Carders davant de lassociaci RAI (Recursos dAnimaci Intercultural) per veure el documental 4F: ni oblit ni perd. Unes quatre-centes persones volien veure qu ms quedava per saber del muntatge judicial, policial, meditic i poltic que va comenar amb la detenci arbitrria de nou joves el 4 de febrer del 2006, arran dun agent de la Gurdia Urbana que va quedar en coma per un projectil llenat des dun edifici okupat al carrer Sant Pere Ms Baix (un lloc que res tenia veure amb els espais alliberats del Forat de la Vergonya ni amb el moviment okupa). Cap dels encausats va ser detingut al lloc precs dels fets: sis van ser detinguts al carrer, i no pas dins ledifici, i dos a lHospital del Mar.

Estrena del documental al Cinema Patricia Heras


Lestrena del documental tenia sorpresa: la projecci no es va fer al local de RAI, sin que, desprs dun passeig pels carrers del Casc Antic, es va okupar lantic Palau del Cinema a la Via Laietana, que va passar a dir-se Cinema Patricia Heras, en honor a una de les detingudes del 4F que es va treure la vida durant un dels permisos penitenciaris mentre estava complint condemna per aquest cas. Com deia el comunicat difs en el moment de lobertura del cine: El dolor s massa gran com per deixar que els culpables dormin tranquils, per aix hem vingut aqu a explicar la veritat. A ms, lokupaci del cinema, propietat del Grup Bala, implicava la reivindicaci dun espai cultural que fa ms de dotze anys que est tancat. En una ciutat on la cultura sest convertint en un luxe impagable, on falten espais per a la creaci i on sobren espais buits, aquest espai espera la impossible recuperaci de la bombolla immobiliria, comentava el comunicat. Tamb es defensava la gesti comunitria despais en dess com aquest; tindria un cost insignificant per a lAdministraci, generaria molts llocs de treball i donaria una sortida a la creativitat i les produccions culturals de molts joves daquesta ciutat. Lenorme pati de butaques del cinema es va omplir de gom a gom, mentre els Iaioflautes protegien lentrada. La projecci del documental va ser tot un xit, per moltes de les cares a la sortida del Cinema Patricia Heras eren de perplexitat, tristesa i rbia. Molta gent no sexplica com ha pogut passar una barbaritat daquestes dimensions, un malson de qu sn responsables poltics, magistrats i tcnics, a ms dels membres de la Gurdia Urbana Vctor Bayona i Bakari Samyang, que van torturar els detinguts, van manipular els atestats i van mentir durant el judici, acusant persones de fets que mai han coms. Sha

Ms informaci:
http://www.desmontaje4f.org http://www.documental4f.cc/

MASALA | JULIOL-AGOST 2013

AMB ALTRES ULLS

BARRI Superhroes de Barrio

MASALA | JULIOL-AGOST 2013

Afirmacions i resistncies a Ciutat Meridiana


Solidaritats entre un venat empobrit
Masala Al lloc on avui hi ha Ciutat Meridiana, al Districte de Nou Barris, als anys seixanta shi va descartar la construcci dun cementiri, perqu eren uns terrenys massa costeruts i humits. Aquell espai de la serra de Collserola es convertiria a partir de 1973 en un smbol de lurbanisme especulatiu franquista. En un principi el barri era un polgon de blocs de pisos sense serveis urbans ni equipaments bsics. El moviment venal va haver de lluitar per aconseguir les lnies dautobs, el Centre dAtenci Primria i el metro. Una lluita que encara continua, per que ha quedat eclipsada per una nova situaci demergncia social: lempobriment drstic de la gent que hi viu. Ciutat Meridiana s un barri de migrants des del seus inicis, per part de les segones i terceres generacions de la poblaci originria ha anat marxant cap altres barris ms ben comunicats i amb ms recursos. Actualment hi viuen 11.000 persones, de les quals un 36% sn nous migrants, vinguts a la dcada dels 2000, majoritriament llatinoamericans, asitics i africans. Ells sn els primers que han patit les conseqncies de lesclat de la bombolla immobiliria. Aquestes famlies van comprar piA principis del 2012 a Ciutat Meridiana hi havia pendents 400 desnonaments, a ms dels que ja shavien executat fins aleshores. Daquests, ms de 200 ja shan fet efectius a data davui, i 300 famlies ja han sigut desnonades del seu pis. Moltes no coneixen lassociaci, van optar per escollir altres vies o per abandonar el pis al primer avs per por o desconeixement del que podien fer, ens expliquen en Fili Bravo i en Manuel Cubero, de lassociaci de vens. Lentitat sha mantingut ferma en les seves demandes a lAdministraci i als bancs responsables dels desnonaments sobretot a Catalunya Caixa, que s responsable dun 60% dels ms de 300 casos registrats per lassociaci i han obtingut unes quantes victries durant aquests dos anys de protestes i negociacions. Aix, amb Catalunya Caixa hi ha un acord de fa mesos pel qual el banc es compromet a no efectuar cap dels
Els desnonaments al barri han reactivat el moviment venal. Fotos / Fili

Con Angelo nos reunimos en la ya cerrada librera Icaria, pero de base, cabe aclarar que es un momento de transicin, acaba una etapa, pero no quiere decir que acabe todo, y la posibilidad de transformar la librera en una cooperativa, pasndola al circuito de la economa social y solidaria, es una idea muy acorde con nuestro pensamiento editorial.
y medianas editoriales con temticas similares: ciencias sociales, ecologismo, pensaAngelo, uruguayo, pas su niez y adoles- miento crtico, por supuesto, mujer y gnero, cencia en Argentina. En la universidad de relaciones Norte/Sur, ecologa social y soliBuenos Aires curs arquitectura, estudios daria La librera ha funcionado como esque dej por otras actividades, como su mi- caparate de un pensamiento poco divulgado litancia en los movimientos de izquierda y que no se encuentra en las grandes librede aquel entonces en el Cono Sur. A media- ras. Afortunadamente, Barcelona sigue tedos de los setenta consigui asilo poltico en niendo libreras de tipo asociativo y cooperaSuecia, ya que su compaera estaba siendo tivo que cumplen con esta funcin de acercar perseguida en Argentina por la polica uru- al pblico un tipo de bibliografa que no es guaya: eran los aos de la Operacin Cn- habitual. Ahora, nuestra intencin es potendor. Tras casi un lustro en el pas escandi- ciar y dar a conocer la librera virtual, sonavo, lleg a Barcelona en 1981 y empez a bre todo para aquellos que, de pronto, viven trabajar como traductor en la revista Inte- en pequeas poblaciones y no disponen de ligral, que por aquella poca funcionaba como breras especializadas, o las que existen no cooperativa, con un carcter idealista que se disponen de depende qu publicaciones. Cufue trastocando tras los aos. Despus de un brimos huecos que a los grandes monstruos periodo de ocho o nueve aos en la publica- de la edicin y sus libreras no les interesa cin, entr a formar parte en el equipo de porque no les resulta rentable. La librera ubicada en el Forat de la Vercomunicacin y elaboracin de proyectos de Alternativa Solidaria, organizacin de coo- gonya ha estado atenta a la evolucin del baperacin y ayuda a los pueblos indgenas de rrio y la ciudad: el Plan de Abusos cumple Guatemala, Nicaragua, Per, Amazonas, con las caractersticas propias del lugar peentre otros. De all, decide crear junto a una ro que se estn tornando universales. Es una poltica capitalista que marca las reglas del juego y se dedica a transformar las ciudades en parques temticos. Cuando llegu hace treinta y dos aos, me sorprendi ver que la ciudad daba la espalda al mar. Con el gran proceso urbanstico que se origin con los Juegos Olmpicos, uno crea que abrirse al mar iba a beneficiar a la poblacin local, pero todo era un plan que tuvo su continuidad con la operacin cosmtica y de intereses inmobiliarios de el Frum de les Cultures; y ahora con estos abusos que provocan una gentrificacin que causa desplazamientos obligados a los vecinos de toda la vida. Con Angelo nos reunimos en la ya cerrada librera Icaria, pero de base, cabe aclarar que es un momento de transicin, acaba una etapa, pero no quiere decir que acabe todo, y la posibilidad de transformar la librera en una cooperativa, pasndola al circuito de la economa social y solidaria, es una idea muy acorde con nuestro pensamiento editorial. Desde Icaria y en lo personal se viene apoyando la gestin comunitaria del equipamiento, y queremos seguir organizando actividades para que siga sienBarcelona sigue teniendo libreras de tipo do un espacio de referencia en el barrio y en la ciudad. asociativo y cooperativo que cumplen con Un lugar de reflexin donde un poco esesta funcin de acercar al pblico un tipo desenmascarar ta idea de ciudad que nos est vendiendo la poltica, que de bibliografa que no es habitual nos quiere hacer creer que la estn transformando en beneficio de la poblacin, cuanamiga, Transforma, un proyecto de librera do sigue siendo la panacea de las cuatrociensin local, ambulante y de venta por catlogo. tas familias de siempre. Angelo tiene claro que la sociedad lquiSu relacin con Icaria empieza hace unos veinte aos: con Icaria se dio la oportuni- da y el hedonismo consumista desmesuradad de compartir local, y as Transforma pa- do son dos frentes difciles de combatir, pero s a tener su base de operaciones en el an- con su optimismo de raz y las lecturas que tiguo espacio de la calle Ausis March. En le acompaan y divulga espera que benefiaquel tiempo, la editorial valor abrir una cien y sean positivas en el mbito local, en lo librera en un nuevo local para poder ofrecer social y que mejoren la calidad de vida de la el fondo de Icaria, ms el de otras pequeas poblacin. Youssef Elmaimouni
Ilustracin / Gclavera

Angelo

Rumores sobre El Siglo XX en pleno siglo XXI


Evaristo Latorre Segn relata el Grup de Recerca de la Memria Cooperativa de la Barceloneta, la Sociedad Cooperativa de Consumo El Siglo XX fue una asociacin obrera fundada el 20 de febrero de 1901. Se articul alrededor de una tienda de comestibles, un horno de pan y un cafbar. La entidad llegara a proporcionar a sus asociados subsidios por enfermedad y pensiones de vejez y viudedad, y tambin colaboraba en causas humanitarias, como ayuda a las familias de los marineros muertos en naufragios. En los aos veinte, aos de mxima actividad de la cooperativa, sta lleg a tener trescientos socios y emita moneda propia. Durante la Repblica cambi su nombre por el de Cooperativa Obrera y Popular El Siglo XX. En los aos de la guerra civil la actividad de la entidad se paraliz. En enero de 1939 el edificio fue bombardeado y totalmente destruido. Durante los primeros aos de la dictadura, una nueva junta rectora consigui un crdito para la compra del solar y construccin del nuevo edificio, inaugurado en 1941. Aunque nunca funcion como antes de la guerra, el local acoga actividades sociales y culturales como bodas, bautizos, obras de La legislacin sobre cooperativas, que trata de preservar el patrimonio cooperativo para evitar que se convierta en un bien privado, determina que si una cooperativa se disuelve, sus bienes pasan a ser propiedad de la Federaci de Cooperatives. En abierta contradiccin con esta norma, en el Registro de la Propiedad correspondiente, que no ha sido modificado desde 1948, la SCCL Obrera Popular El Siglo XX sigue constando como propietaria. Pero la ley prev una excepcin: que una asamblea universal de socios apruebe por mayora cualificada la disolucin de la cooperativa y su venta a un propietario privado. Hecha la ley, hecha la estafa. Nadie sabe dnde est el acta de la ltima asamblea del Siglo XX, esa a la que asistieron Julin Garca y sus amigos. Segn relat una antigua socia que asisti a esa asamblea: Nos reunieron en la Administracin Barceloneta [] ramos cuatro viejos. Nos explicaron que como el edificio no tena dueo, pero s una deuda, tendramos que pagarla nosotros. Para evitar eso, ellos se quedaban con el edificio y pagaban la deuda. Despus pondran el edificio a disposicin del barrio. Dijimos que s y lleva ms de quince aos vaco. Los nuevos propietarios pusie-

Ms de 200 llanaments ja shan fet efectius a data davui, i 300 famlies ja han sigut desnonades del seu pis

Les organitzacions de base es veuen gestionant la pobresa all on lAdministraci no arriba o no vol arribar
sos per 200.000 o 300.000 euros; ara no en valen ni 30.000. En aquell temps les immobiliries demanaven fins a set o vuit mesos dentrada per als lloguers, de manera que resultava ms fcil signar una hipoteca, que es presentava com lnica opci1 . Es va anar consolidant una gran estafa: lloguers desorbitats, hipoteques de benvinguda, males prctiques per saltar-se les lleis amb hipoteques creuades, falsificaci de dades i sobretaxacions de pisos2 . Abans de lesclat de la crisi, va arribar a haver-hi fins a onze immobiliries; ara noms en queda una. Xarxes de suport mutu contra els desnonaments i la desnutrici Els carrers de Perafita, Rasos de Peguera i Les Agudes sn els que ms desnonaments acumulen des del 2008, possiblement de tot lEstat Espanyol. El barri sautoanomena Villadesahucio. En aquest context, lAssociaci de Vens de Ciutat Meridiana, juntament amb la PAH i la Plataforma 500x20, dedicada a temes dhabitatge a Nou Barris, van comenar a coordinar-se per aturar una allau de desnonaments, de vegades fins a tres en un mateix dia. Des del 2011 ja se nhan evitat una seixantena.

desnonaments pendents al barri i a passar els pisos afectats a lloguer social, incls per a famlies desnonades per altres bancs. A ms, shan aconseguit altres pisos de lloguer social per a famlies a travs dun mediador del Districte, figura que sha introdut grcies a la pressi venal. Per lacord firmat el passat dia 10 de juny entre Catalunya Caixa i lAjuntament de Barcelona estableix un nmero de pisos de lloguer social per sota del que shavia proms. Les famlies que han vist aquests pisos afirmen que estan en pssimes condi-

cions i sembla que no es poden llogar de cap manera al mercat immobiliari formal. Els casos de famlies sense recursos que no poden pagar el lloguer i acaben ocupant o vivint en condicions precries sense llum i ni aigua comencen a ser ms nombrosos que els de desnonaments. Lassociaci de vens tamb atn casos com aquests amb els seus advocats, i dna suport a locupaci dhabitatges buits, alhora que mira daconseguir lloguers socials per als pisos ocupats. Lassociaci tamb procura ajudar a superar el discurs oficial que culpabilitza les persones afectades i les fa responsables de la seva frgil situaci socioeconmica, com si es tracts dun fracs personal, per a transformar-ho en empoderament, polititzaci i lluita collectiva. Una altra de les realitats a qu senfronta el barri s la desnutrici dels infants i adolescents. Si fa pocs mesos els mitjans oficials alertaven que a Barcelona hi ha ms de 2800 nens i nenes malnodrits, uns 900 viuen al districte de Nou Barris, i daquests uns 200 aproximadament viuen a Ciutat Meridiana. A ms, el Banc dels Aliments i els menjadors escolars tanquen a lestiu. La Federaci dAssociacions de Vens de Barcelona (FAVB), lAjuntament i les parrquies que collaboren amb el Banc dels Aliments estan assabentats de la situaci, alertats per lassociaci de vens, i es preparen per assumir una part daquestes mancances en poca estival. Tot i aix lassociaci t un banc daliments demergncia propi. Un altre exemple de solidaritat venal

imprescindible s el bar de lestaci de tren, que ofereix dinar per a setanta persones un cop a la setmana. El cost daquest pat s assumit pels treballadors de lestabliment. En definitiva, les organitzacions de base es veuen gestionant la pobresa all on lAdministraci no arriba o no vol arribar. Els Serveis Socials, els CAP, lAgncia de lHabitatge, o fins i tot els mateixos bancs que desnonen, han arribat a enviar famlies a lassociaci de vens, a 500x20 o a la PAH. Aix doncs, lAdministraci no

Lassociaci de vens dna suport a locupaci dhabitatges buits, alhora que mira daconseguir lloguers socials per als pisos ocupats
es fa responsable de la situaci de pobresa i negligeix la seva funci de redistribuci dels recursos als ms desafavorits. Mentrestant, el barri, com quan va nixer, ha de tornar a lluitar per drets fonamentals com lhabitatge i ha de suportar les retallades en ajudes socials, sanitat i educaci. Altres bombolles podrien explotar.

Tambin se rumorea que se han interesado por el inmueble tanto una empresa de cervezas, con la intencin de hacer un caf/cabaret, como una empresa hotelera, para convertirlo en un hotel para jvenes
teatro, sociedades corales, clubes o secciones deportivas. El horno no se abri, la tienda funcionaba a medio gas y el bar devino el centro de la entidad, as como los bailes del domingo que an recuerdan muchas vecinas. En los aos posteriores a la transaccin democrtica, El Siglo XX se encontraba con pocos socios, envejecidos y apenas implicados, y su actividad se fue extinguiendo en los aos ochenta, contribuyendo as a la falta de espacios comunitarios en el barrio. El PERI de la Barceloneta de 1986 calific El Siglo XX como equipamiento y prevea, tras haber firmado un convenio con la cooperativa, restaurar el edificio y convertirlo en un centro sociocultural1. A principios de los aos noventa el edificio estaba en desuso, con los impuestos por pagar y amenaza de embargo, hasta que fue comprado por un sobrevenido grupo de socios a un precio bajsimo (parece que la deuda pendiente con el Ayuntamiento era de entre 12.000 y 15.000 euros). Sabemos que los rumores no son una fuente fiable de informacin; pero tambin sabemos que los actuales e ilegtimos propietarios del inmueble no anotaron el cambio de titular en el Registro de la Propiedad y han tratado de evitar que se sepa quines son. Y los rumores apuntan a conocidos personajes de la Barceloneta: Julin Garca (que se hizo socio el mismo da de la asamblea en que se decidi la disolucin de la cooperativa), Jaime Torres (que, dicen, es quien tiene la mayor parte), los hermanos Villalta, Cnovas hijo, y Julio de la Autoescuela Barceloneta. Los rumores dicen que tambin fueron propietarios Agapito de Can Ganassa y Xito (no confundir con la familia del bar Chitos), y que el primero ha vendido su parte por 180.000 euros. Rumores, quin se los cree? ron el inmueble en barbecho especulativo y a disposicin de su lucro personal. En 2010 estaba a la venta por 1.500.000 euros. As, pretenden hacer negocio con un patrimonio que es del barrio, porque se levant con el esfuerzo cooperativo de generaciones de vecinos y vecinas. Por si esto fuera poco, nuevos rumores sealan que los actuales propietarios han contratado recientemente a un tasador, que ha visitado el edificio. Tambin se rumorea que se han interesado por el inmueble tanto una empresa de cervezas, con la intencin de hacer un caf/cabaret, como una empresa hotelera, para convertirlo en un hotel para jvenes. Cualquiera de las dos opciones es un ataque al barrio y a su memoria. Entre tanto rumor, alguna certeza tenemos: que El Siglo XX debe volver a ser, como La Flor de Maig en el Poble Nou o La Lleialtat en Sants, un espacio de sociabilidad que respete la memoria de quienes ayudaron a construir una sociedad ms justa en momentos en los que, como hoy, el mercado y el Estado no garantizaban los mnimos derechos fundamentales. En definitiva, la nica propietaria legtima del Siglo XX es la comunidad heredera de su cooperativa, es decir, toda iniciativa colectiva local que d un servicio al barrio de forma autogestionada y con principios cooperativos y solidarios.

1 Segons fonts de la Plataforma 500x20, associaci de Nou Barris que treballa pel dret universal a lhabitatge des del 2006, i que va comenar reclamant en cada barri 500 pisos amb un lloguer que no suposs ms dun 20% dels ingressos. 2 Segons informa la PAH (Plataforma dAfectats per la Hipoteca).

Lestafa dels pisos de Regesa


El passat 15 de maig al barri de Torre Bar es van ocupar alguns dels 32 pisos de REGESA empresa del Consell Comarcal del Barcelons que feia cinc anys que estaven buits. Sn pisos que lAjuntament va comprar per 9 milions deuros i que havien de llogar-se per 700 euros a estudiants i professors de la Universitat de Barcelona. Amb aquesta compra lAjuntament va salvar REGESA del seu dficit de 2012, 10 milions deuros, sense considerar que la constructora ACSA taxava els pisos a 5 milions. Aquests 9 milions deuros, com denuncia lassociaci de vens, podrien haver solucionat gran part del problema dhabitatge que pateixen Ciutat Meridiana i Torre Bar. Per lAjuntament ha preferit rescatar una immobiliria amb diners pblics. Pel que fa a la resta de pisos de REGESA, 140 seran destinats a un dubts lloguer social de 300 euros: lAjuntament els llogar per aquest preu, per pagar a REGESA 400 euros ms per cada pis durant els primers tres anys. Desprs no se sap si els pisos mantindran el mateix preu o si lapujaran. Locupaci dels pisos ha donat lloc a negociacions entre lAjuntament, el Districte de Nou Barris i lAssociaci de Vens de Ciutat Meridiana: sha acordat que un 25%, en lloc dun 20%, dels pisos de REGESA siguin destinats a lloguer social, i que passin de 27 a 35 els pisos per a emer-

Locupaci dels pisos ha donat lloc a negociacions entre lAjuntament, el Districte de Nou Barris i lAssociaci de Vens de Ciutat Meridiana
gncies socials. Tot i que lAjuntament sha comproms a crear una taula de seguiment de cada cas, les condicions i preus de lloguer continuen sent encara inassequibles per a moltes famlies que no tenen ingressos mensuals superiors a 300 euros.

1 El planeamiento vigente sigue ca li ficando el espacio como equipamiento comunitario. Modificaci del PERI de la Barceloneta per a la refosa i actualitzaci del planejament vigent. Estudis previs i diagnosi. Abril 2011 / febrer 2012. Foment de Ciutat Vella i Urbaning.

11

MASALA | JULIOL-AGOST 2013

AMB ALTRES ULLS

AMB ALTRES ULLS

MASALA | JULIOL-AGOST 2013

10

Festa i contrapoder
Una reflexi sobre les festes populars autogestionades a Barcelona
Andrs Antebi Entre els diversos camps de batalla en qu podrem situar avui el que Chris Ealham anomen la lluita per Barcelona la ciutat comercial i desconflictivitzada que somnien les classes dirigents vs. la ciutat dissident i bellugadissa duna part dels seus dirigits shi troben les festes populars a peu de carrer . grans models de festa enfrontats que sn tamb, en el fons, models de ciutat... i de vida. Un s dissenyat des de dalt, fruit del dirigisme institucional, el mrqueting urb i els interessos privats. Laltre es construeix des de baix, fruit de la precarietat, la imaginaci i la incansable voluntat dalguns de canviar les coses. Ja des del temps de La Transacci, en qu per moments la recuperaci dels espais pblics per celebrar o reivindicar va generar un fort sentiment popular de llibertat, els successius rgims dominants a la ciutat han anat configurant a Barcelona un impressionant aparell ldico-festiu amb voluntat de dominaci simblica i material. Un aparell alhora domesticador i espectacular amb objectius identitaris, publicitaris i autolegitimadors, en qu la crida a la participaci ciutadana ha acabat confonent-se, sobretot a partir dels anys noranta, amb la crida al consum de masses o a la pura contemplaci del xou. La festa o, millor, la festivalitzaci com a corollari duna ciutat suposadament alegre dsser oberta en canal als capricis del capitalisme global. I tamb, com a reclam i valor distintiu duna ciutat mediterrniament disneyficada. Parallelament, de laltra banda de la barricada, grups i organitzacions ms o menys consolidades de lrbita anticapitalista sanaven fent fortes en larena festiva. I, festivament, barri a barri, any rere any, han aconseguit anar esquerdant els vidres opressius de la ciutat aparador. De fet, all difcilment definible que hem convingut a anomenar festes alternatives sn una de les seves victries ms sonades. En els darrers vint-i-cinc anys, aquestes festes populars autogestionades, primer celebrades al marge i en famlia, i actualment amb un seguiment aclaparador en barris com Grcia o Sants, han perms activar mecanismes socials, poltics i econmics de tota mena que potencien el treball quotidi de les lluites de autogestionades a la ciutat. Aquella batalla es va guanyar i va acabar enfortint i alhora modificant el moviment festiu antagonista. A Grcia, per exemple, trobem avui tres festes alternatives diferents, i a Sants sha passat de celebrar les festes en places mitjanes, a ubicar-se al macrorecinte del parc de lEspanya Industrial. Lxit de les festes populars autogestionades barcelonines, malgrat tot, no est exempt dombres i amenaces. Especialment en una ciutat gestionada per una aliana pblico-privada que sha mostrat capa de comercialitzar gaireb qualsevol cosa. I en un moment com lactual, en qu la indstria turstica treu pit i reclama la transici duna ciutat museu, la del 92, a una ciutat experincia en qu els atractius en venda ja no sn noms larquitectura, els centres culturals o la platja, sin tamb els carrers, la seva vitalitat humana i la festa non-stop. Tot i les notables diferncies entre una i altra, a Grcia i a Sants, les festes alternatives dalternatives en tenen ben poc. Avui sn loferta ldica ms important en el decurs de les respectives festes majors destiu. I la quantitat de pblic que apleguen fa necessari resoldre els problemes logstics, organitzatius i

Conversem amb Sergi Picazo, participant de lAnuari Mdia.cat, projecte que publica cada any els temes ms silenciats per part dels mitjans de comunicaci

Per nosaltres s un silenci meditic tot aquell tema que hagi estat censurat, silenciat, redut o maltractat
Masala Quan i com comena la idea diniciar un projecte com lAnuari Mdia.cat? Vam comenar fa tres anys. De fet la idea s una iniciativa sorgida fa trenta anys als Estats Units amb el nom de Project Censored. s un projecte que surt de diferents universitats, que durant tot lany van monitoritzant el que diuen i el que no diuen els grans mitjans de comunicaci nord-americans, i daqu treuen una revista on sescullen els vint-i-cinc temes ms censurats per la premsa. Nosaltres fem una adaptaci als Pasos Catalans, amb menys mitjans i ms modesta: lAnuari Mdia.cat dels silencis meditics, amb els quinze temes que considerem ms silenciats. Qu hi ha darrere del que anomeneu silencis meditics? Per nosaltres s un silenci meditic tot aquell tema que hagi estat censurat, silenciat, redut o maltractat pels mitjans de comunicaci. Veiem que avui en dia la pitjor censura s el silenci, no ets notcia. Nosaltres creiem que la censura no existeix als Pasos Catalans, per que existeixen una srie de mecanismes sibillins, implcits o amagats que actuen com si no existissin per que acaben fent que uns temes surtin molt i daltres no surtin gens. Per qu? creiem que sn interessos empresarials, publicitaris o per influncia i pressions poltiques, ms la falta de capacitat del mitj per sortir de la vorgine de lactualitat i agafar distncia amb un tema i tractarlo en profunditat. Parleu dun concepte com lslow journalism, repescant el periodisme ms clssic. Com veieu el periodisme actual i qu s per a vosaltres recuperar aquest periodisme clssic? Jo, personalment, estic una mica en contra dels adjectius a la paraula periodisme, ni periodisme lent, ni periodisme crtic, ni periodisme alternatiu. El que nosaltres defensem s un retorn al periodisme, aquell periodisme bsic i clssic, que s anar a buscar temes amagats, anar a preguntar a les fonts adequades i escriure sobre un tema amb ms profunditat, complexitat i amb tot el rigor possible. Tractem aquells temes que al poder no li interessa que tractem. Com deia en Noam Chomsky a lentrevista que li vam fer: El que es necessita s honestedat i valentia per desobeir el que marca o el que dicta lagenda meditica imperant en la nostra societat i en els nostres mitjans de comunicaci gades tracten noms una porci de la realitat i abandonen el discurs sobre la major part de la realitat, deixantla en mans dels mitjans de comunicaci convencionals, i aix per mi s un error. Per mi els mitjans de comunicaci alternatius haurien de cobrir la roda de premsa del Govern de la Generalitat, qu fan o deixen de fer les empreses catalanes, o les festes majors, sense cap mena de por, i aportarien la visi a qu no arriben els grans mitjans de comunicaci. Quin paper juguen per vosaltres aquest tipus de mitjans davant de tanta sobreinformaci? Juguen un paper molt important, perqu expliquen i donen veu per explicar coses que sovint sn difcils dexplicar als mitjans convencionals. s un espai que va molt b que existeixi, perqu diuen coses que molts altres no diuen, aix que dins de la pluralitat informativa est molt b que continun existint. Tot i aix, jo tamb reivindico que existeixi lABC; jo crec que quants ms cosa que els mitjans convencionals no fan. Per una cosa s informar a favor de la transformaci social, de la democrcia i de la justcia, i una altra cosa s manipular a favor del fort i poders; per mi hi ha una gran diferncia i jo s en quin bndol estic.

Els successius rgims dominants a la ciutat han anat configurant a Barcelona un impressionant aparell ldicofestiu amb voluntat de dominaci simblica i material
La festa s un ritual de sociabilitat exacerbada on ballant, bevent, menjant, xerrant, besant-nos o qui sap, al cap i a la fi ens representem a nosaltres mateixos. Un dispositiu enrgic i poders on literalment la societat es posa en joc que des de finals dels anys setanta del segle passat sha mostrat com un territori propici per a copsar de quina manera ha anat desenvolupant-se el conflicte entre models poltics i socials antagnics. Simplificant, podrem parlar de dos

Promogudes a linici per sectors drbita llibertria o de les querra independentista,ides prs pel moviment dokupaci, les festes populars autogestionades han sabut crixer, sumar noves sensibilitats i resistir
base a bona part de la ciutat, i ms enll. Alhora, han esdevingut punts de trobada i altaveus per a totes aquelles idees, posicionaments o prctiques reprimides, invisibilitzades o directament criminalitzades per plantar cara activament al diktat de la ciutat marca. Promogudes a linici per sectors drbita llibertria o de lesquerra independentista, i desprs pel moviment dokupaci, les festes populars autogestionades han sabut crixer, sumar noves sensibilitats i resistir. Potser, pel que fa a la resistncia, el punt dinflexi va ser durant el bienni 2004-2005, quan lofensiva poltica, meditica i policial va amenaar seriosament all que shavia construt al llarg danys de constncia i convicci. Un seguit dincidents allats a les festes de Grcia de fet una baralla entre la policia i uns quants borratxos van suposar larrelament de lespiral higienista que portaria ni ms ni menys que a laprovaci de lOrdenana Cvica. De retruc, aquells episodis van ser utilitzats compulsivament durant dos estius com ariet per intentar deslegitimar i prohibir el conjunt de les celebracions populars

Crec que els mitjans de comunicaci alternatius han de deixar de considerar-se alternatius i han de pensar que sn mitjans de comunicaci normals, que informen des dun altre punt de vista
Per ltim, quin cas dels que heu tret fins ara us ha semblat ms denunciable que no hagi sortit a la llum en els mitjans? Ens voleu parlar dalgun cas de silenci meditic del 2013? Comenar per comentar-te dos casos, un dxit i un altre que no tant. Un dels casos dxit seria en referncia als Centres dInternament dEstrangers (CIEs). Vam denunciar els maltractaments, les morts que shavien produt dins dels CIEs i els abusos que patia la poblaci estrangera internada en aquests centres. Vam fer un primer reportatge quan a penes ning havia parlat del tema, excepte alguns mitjans alternatius que en parlaven, i ho vam denunciar i avui ja sen parla. No sabem quina influncia va poder tenir lAnuari en tot aix, per en tot cas ens alegrem que sen parli. En el sentit contrari, un cas que em semblava molt flagrant era que AGBAR (Aiges de Barcelona), no tenia contracte legal per subministrar laigua a Barcelona. Aix es va descobrir a travs dun jutge, arran dun cas petit i concret sobre una mala facturaci a un client. Al final el jutge va concloure en ferm que AGBAR no tenia llicncia per subministrar aigua als ciutadans. Vam fer un reportatge i vam concloure que era bastant evident que no existia aquest contracte. Ara en els ltims mesos ho han arreglat duna manera com mig damagat amb una societat mixta entre AGBAR i lAjuntament de Barcelona, i el tema no ser ms explicat, no ser notcia, acabar en la foscor i el silenci ms absolut. Per acabar, del 2013 magrada un tema dinvestigaci que hem fet sobre Ciutat Meridiana. Normalment els mitjans de comunicaci expliquen les notcies negatives, els conflictes, els problemes que produeix la societat. Est b i s normal que ho facin, per una de les qestions que es silencien ms sn els temes en positiu, quan la societat sorganitza i tira endavant iniciatives, i des de lAnuari ho hem volgut reivindicar. Expliquem en un reportatge en profunditat sobre Ciutat Meridiana com els vens organitzats a les escoles, associacions de vens o entitats han creat espais de solidaritat i dajuda mtua per intentar frenar els cops ms durs daquesta crisi, ja que a Ciutat Meridiana s especialment contundent, s el barri amb ms desnonaments de Barcelona. T uns percentatges datur, pobresa i fins i tot malnutrici infantil que estan per sobre de la mitjana i que fan la vida especialment insofrible per a la gent. Tot i aix, la gent sha organitzat i ha buscat mecanismes de solidaritat, dautoajuda entre ells a nivell econmic i emocional. Sn temes que passen desapercebuts, que estan oblidats, que no arriben mai a la categoria de notcia. Aix s injust.

Un seguit dincidents allats a les festes de Grcia van suposar larrelament de lespiral higienista que portaria ni ms ni menys que a laprovaci de lOrdenana Cvica
tamb poltics que genera la massificaci. El creixement exponencial t contrapartides. Pot abocar a la falta denergies, lesgotament i, fins i tot, una certa professionalitzaci de lorganitzaci. O al xoc entre celebrants que volen que la festa no acabi mai i els organitzadors que mostren un excs de zel en el compliment estricte dunes normatives municipals cada cop ms restrictives. O, fins i tot, pot passar que tot plegat sestetitzi massa i que sacabin minimitzant les dimensions reivindicatives de la festa. El gran perill s, al cap i a la fi, que aquesta eina valuosssima de lluita social i contrapoder que entre tots i totes sha anat consolidant, acabi esdevenint, sense voler-ho, un reclam ms; una postal de la Barcelona rebel que tamb forma part de la promoci a escala global en el seu vessant ms hipcrita i cnic que avui es fa de la marca BCN.

Sergi Picazo

Foto / Masala

mitjans i ms pluralitat tinguem ser millor per a la nostra societat. No sha de ser innocent i cal destacar que no tenen la mateixa capacitat econmica o influncia poltica que t lABC, aix es una injustcia. s una pluralitat molt desigual. Vivim en una era plena dinformaci per moltes vies. Qu penseu respecte la manipulaci relacionada amb el poder que t la informaci avui en dia en els grans mitjans? Jo no matreviria a utilitzar la paraula manipulaci, almenys generalitzant. s cert que en alguns mitjans convencionals, tractant temes relacionats amb els moviments socials, hi ha hagut casos de manipulaci, per no ens agrada fer la crtica general, perqu si no la fem molt concreta i molt exacta al final els que estem manipulant som nosaltres. La meva reflexi s que no hi ha cap informaci ni cap mitj de comunicaci independents; tothom manipula la realitat segons el seu punt de vista, els seus valors, la seva ideologia o els seus interessos econmics. Per tant manipula, en certa manera, La Directa o manipula El Mundo, per est clar que els mitjans alternatius fan una feina informativa crtica, de buscar informaci amagada all on toca els interessos del poder,

Illustraci / Mara Romero

Lxit de les festes populars autogestionades barcelonines, malgrat tot, no est exempt dombres i amenaces. Especialment en una ciutat gestionada per una aliana pblico-privada que sha mostrat capa de comercialitzar gaireb qualsevol cosa

El que nosaltres defensem s un retorn al periodisme, aquell periodisme bsic i clssic, que s anar a buscar temes amagats, anar a preguntar a les fonts adequades i escriure sobre un tema amb ms profunditat
Quina visi teniu respecte els mitjans alternatius o de contrainformaci? Jo crec que els mitjans de comunicaci alternatius han de deixar de considerar-se alternatius i han de pensar que sn mitjans de comunicaci normals, que informen des dun altre punt de vista. El problema s que a ve-

13

MASALA | JULIOL-AGOST 2013

EL MN AL REVS

MIGRANTS

MASALA | JULIOL-AGOST 2013

12

Entrevista a Ulus Atayurt, periodista i activista.

La revolta a Turquia. De la defensa dun parc al qestionament del poder


Masala En quina situaci esclata la revolta? Pots fer una panormica de la situaci social a Turquia? Turquia s definida des de fora com un pas democrtic amb poblaci islmica, per la realitat s prou diferent. Hi ha una gran diversitat de grups tnico-culturals. Un 15% dels 72 milions de persones que viuen a Turquia sn alevins (definits pels sunnites com una secta de lislam, cosa que ells mateixos neguen); un altre 1520% sn kurds, la meitat dels quals voten el partit kurd desquerres BDP. I una considerable part de la poblaci s laica, encara que als seus carnets didentitat hi posa islam. En els ltims deu anys el pas ha passat per una mercantilitzaci accelerada basada en la urbanitzaci, la privatitzaci i la financiaritzaci. Uns 5 milions de persones han hagut demigrar a les ciutats a causa de les poltiques agrcoles. El 94,4% de les famlies tenen ingressos per sota del llindar de pobresa i viuen endeutades a base de crdits. Leconomia del pas s altament dependent del sector immobiliari (amb gaireb un mili dhabitatges buits a Istambul), els megaprojectes, les inversions en infraestructures i el turisme. Molts pensen que el final daquest model s a prop. Quins han estat els precedents de la revolta que es desencadena a partir del 27 de maig? Des de lany 2007, hi ha hagut grans manifestacions per tal daconseguir celebrar el Primer de Maig a la plaa Taksim, on durant trenta anys ha estat prohibit protestar-hi. El Primer de Maig de 1977, la celebraci ms multitudinria de la histria de Turquia, 34 persones van morir a causa dels dispars de les forces paramilitars. El 2010, amb grans manifestacions, els treballadors van aconseguir prendre el seu dret a celebrar el Primer de Maig a la plaa Taksim. Per el Primer de Maig de 2013 va tornar a ser prohibit, i tot el dia hi va haver bombes de gas. Dos dies desprs, el 3 de maig de 2013, el Govern va anunciar la prohibici de qualsevol tipus de protesta o reuni als entorns de Taksim, el cor de la ciutat. El 22 de maig a Ankara, la capital, hi havia anuncis als carrers dient que la gent hauria de comportar-se dacord amb els codis morals (islmics) de la societat. Finalment, el 29 de maig, el Govern va comenar la construcci del tercer pont sobre el Bsfor. Aquest pont no noms destruiria els boscos que queden i la conca hidrogrfica de la metrpoli eliminant almenys dos milions darbres, sin que a ms ha estat batejat amb el nom dun emperador otom (Yavuz Sultan Selim) que s fams per haver massacrat els alevins. Aix que bsicament les poltiques capitalistes neoislmiques de lAKP han cabrejat tothom: kurds, treballadors, alevins, ecologistes, antimilitaristes, moviments socials, laics, joves... Quina s la composici social i poltica de les protestes? Quin paper han tingut les organitzacions i moviments socials ja existents? Hi ha una gran diversitat. Els activistes dels primers dies es remunten als dies de Diren Istanbul/Resist Istanbul, que el El parc Gezi i els plans de construir-hi un centre comercial sn molt simblics tant per al govern com per als revoltats. 1- Istanbul s una ciutat lletja, amb el major nmero de centres comercials de tota Europa. 2- Almenys quaranta-set barris encara estan en perill de demolici en mans duna ferotge economia immobiliria. El projecte durbanitzaci del parc simbolitza un model econmic insostenible i antibaLa reacci del govern ha estat absolutament antidemocrtica. No van poder calcular les dimensions de la revolta. El primer ministre Erdogan va dir que els activistes eren una colla de apulcu (pillastres); llavors tot el pas va comenar a apuling (pillastrejar), un neologisme que resignifica lexpressi com a lluita pels drets democrtics. Per, pitjor encara, van escampar mentides per tal de mozar la gent conservadora, i van comenar a aparixer feixistes amb ganivets i pals a les assemblees pbliques per atacar la gent. Van exercir la violncia fsica contra la gent amb tota la intenci, atacant dos cops el parc desprs dhaver anunciat que no ho farien. Ara estan fent servir les velles tctiques: detenint persones i empresonant-les amb qualsevol pretext. Hi ha ms de 9000 activistes poltics, periodistes, advocats, estudiants i fins i tot parlamentaris a la pres. Per ja no tenim por. Quin paper han jugat els grans mitjans de comunicaci pblics i privats? I els mitjans alternatius? Els grans mitjans han mostrat la seva veritable cara. Durant els quatre primers dies, van guardar silenci absolut, retransmetent documentals i programes de cuina. De fet, els grans mitjans estaven sota el control de lAKP des de feia temps, i totes les veus crtiques havien perdut la seva feina. Durant la revolta, la gent va fer grans concentracions davant les oficines centrals dels anomenats mitjans liberals.Com diem en turc: no pots tapar el sol amb fang. rrial. 3- El parc ara s un espai lliure i volen fer-hi un centre comercial i habitatges de luxe, cosa que representa la immensa desigualtat social. 4- Amb milers de projectes de pantans i de mines de carb i dor, i amb el conseqent arrunament de valuoses terres agrcoles, Turquia sest enfonsant en una destrucci ecolgica massiva. Quines han estat les prctiques? Quines diferents formes de lluita shan articulat? Com sha organitzat la gent a les places i ms enll? La fora de la insurgncia ha estat molt gran. Desprs duns pocs dies, la gent ja no tenia por. Vam veure gent pujant damunt de cotxes de policia i parant tancs de la policia. Fins i tot es va intentar ocupar el despatx del primer ministre a Besiktas. Hi havia molts focus de revolta: ms de trenta barricades que eren habitades per la gent; el parc amb lacampada i les assemblees; i tots els entorns de Taksim, on la gent acudia a gaudir de lambient plcid i dists. La vigilncia, la neteja, latenci mdica, el menjar gratut i el dispositiu antiincendis van funcionar be. Quines han estat les reaccions del govern? Quin ha estat el nivell de repressi i com shi est fent front? Podries valorar qu s el que sest guanyant i qu est en joc? En primer lloc, simplement hem guanyat el parc: el centre comercial no es construir. Erdogan ha hagut de retractar-se per primera vegada en deu anys. Per altra banda, als ulls del mn, en tres setmanes lAKP ha passat de ser un partit demcrata conservador a ser un partit islmic amb tendncies desptiques. Per sobretot, la majoria dels turcs que ignoraven el nivell de violncia al Kurdistan dels ltims trenta anys han simpatitzat amb els kurds per primera vegada. Hi ha hagut manifestacions conjuntes que eren gaireb inimaginables abans de Gezi. Unes paraules per acabar des de la vivncia daquests dies excepcionals? En aquells onze dies a Taksim, sense lEstat, tothom era germ i germana de tothom. Podies sentir-ho en els ulls de la gent. Com si hagussim despertat dun malson i trobssim la nostra veritable fa mlia esmorzant al voltant de la taula. Ara tenim una de les histries reals del pas, que mereixeran ser explicades a les futures generacions de companys. Sabem que quan hem experimentat la llibertat, ja no podem deixar de buscar-la.

La realidad de la DGAIA: proteccin o indefensin?


La poltica de la Generalitat con los jvenes migrantes no acompaados
Albert Pars, abogado social del Colectivo Iuris y de la asociacin Noves Vies Desde el ao 2009 he defendido ante los tribunales de justicia los derechos de los menores subsaharianos, cuya situacin ha variado poco desde entonces: acreditan con pasaportes (emitidos a menudo por sus embajadas en Madrid) que son menores de edad, pero la Direcci General dAtenci a la Infncia i lAdolescncia (DGAIA) y la Fiscala de Menores no aceptan estos documentos. Acto seguido se les somete a pruebas mdicas los denominados mtodos Greulich, Pyle y Dermijian, basados en la evolucin sea y odontolgica para

La comunidad cientfica reclama una reelaboracin de las tablas de edad sea que representen de manera adecuada una poblacin peditrica multitnica
determinar si realmente son menores de edad. En el 99% de los casos da un resultado negativo. Ni la Generalitat ni la Fiscala tienen en cuenta que estos resultados mdicos, como afirman tanto el Sndic de Greuges como el Defensor del Pueblo, no son exactos y que existe un margen de error que obliga a proteger la eventual condicin de menor de edad de estas personas.

Ilustracin / Maria Pons

Justcia de Catalunya y el Tribunal Supremo determinaron que los juzgados de lo civil deban resolver sobre la obligacin de la Administracin ante situaciones de desamparo, muchas de las personas afectadas ya haban alcanzado la mayora de edad. Sentencias contra los derechos del menor En la actualidad, casi todos los juzgados de Barcelona que han emitido sentencias al respecto, acostumbran a favorecer los intereses polticos de la DGAIA y la Fiscala por encima de los derechos de los menores. Slo un juzgado se atreve a dictar sentencias a favor de los menores, argumentando que las pruebas mdicas no estn en condiciones de contradecir al pasaporte como documento vlido. Tal y como afirmaba el Defensor del Pueblo en su Informe 2009: La literatura cientfica insiste igualmente en que las pruebas que vienen utilizndose no se concibieron propiamente para fijar una edad, sino para apreciar el grado de maduracin biolgica. Al mismo tiempo, se insiste en que los estudios disponibles no toman adecuadamente en cuenta

La Plaa Taksim durant el dies de la revolta

La majoria dels turcs que ignoraven el nivell de violncia al Kurdistan dels ltims trenta anys han simpatitzat amb els kurds per primera vegada
2009 van organitzar grans manifestacions contra una cimera del Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial. Els mateixos grups tamb van estar implicats en la confluncia de deu mil persones contra la demolici de la sala de cinema ms antiga de Taksim, un edifici pblic anomenat Emek Sinemasi (Cinema del Treball). Per no noms estan preocupats per Taksim i la transformaci urbana. Aquests grups sn molt afins a Taksim Solidarity, una plataforma de collegis professionals, moviments socials, partits desquerres, associacions de barri i persones a ttol individual, que senfronten obertament al Pla Taksim. Quines sn les idees i els smbols que ms han ressonat? Quins sn els desitjos, les demandes i les expectatives que atravessen la insurrecci popular?

El conflicto se encuentra ahora pendiente del Tribunal Supremo y, dependiendo de lo que ste resuelva, podra llegar hasta el Tribunal Europeo de Derechos Humanos.
Determinacin de edad o desamparo? Durante mucho tiempo ni siquiera era posible saber, en los juzgados de Barcelona, ante qu instancia judicial podan hacer valer sus derechos las y los menores. Sobre qu tenan que resolver los tribunales? Sobre la validez de las pruebas de determinacin de edad frente a la de los pasaportes o sobre la situacin de desamparo? Durante aos tanto los juzgados de lo contencioso administrativo (que haban de resolver el conflicto entre documentos oficiales y pruebas mdicas) como los juzgados de lo civil (que deban juzgar sobre el desamparo) rechazaron ser competentes en este asunto. Mientras tanto, decenas de jvenes permanecan en un limbo legal. Tal es as que cuando el Tribunal Superior de

Ni la Generalitat ni la Fiscala tienen en cuenta que estos resultados mdicos, como afirman tanto el Sndic de Greuges como el Defensor del Pueblo, no son exactos

aspectos raciales, tnicos, nutricionales, medioambientales, psicolgicos y culturales que tienen una influencia directa en el desarrollo y crecimiento de los sujetos, por lo que la comunidad cientfica reclama una reelaboracin de las tablas de edad sea que representen de manera adecuada una poblacin peditrica multitnica. Esto convierte al documento de identidad en el valor probatorio fundamental a la hora de determinar la edad de una persona, sobre todo teniendo en cuenta que la metodologa de estos anlisis se basa en poblacin blanca y americana. No obstante, la mayora de los juzgados dan por buenas las pruebas de edad, pese a las contradicciones respecto a su margen de error entre los propios forenses encargados de defender este mtodo ante los tribunales. Algunos especialistas se han referido a un 10% de margen de error, otros a un 3%, y algunos han dado a la prueba una validez del 100%. Otros, seguramente ms honestos cientficamente, han declarado la imposibilidad de establecer un margen de error por la falta de estadsticas comparativas con la poblacin subsahariana. Una imprecisin que no ha impedido numerosas sentencias desfavorables a menores migrantes en base a estas pruebas. El conflicto se encuentra ahora pendiente del Tribunal Supremo y, dependiendo de lo que ste resuelva, podra llegar hasta el Tribunal Europeo de Derechos Humanos. De la prueba mdica a la tramitacin de residencia Pero si las y los menores llegan a superar esta prueba mdica y quedan bajo tutela de la DGAIA, tienen otro problema: la trami-

tacin de la residencia. Si bien la normativa actual impone la obligacin de que la Administracin solicite esta autorizacin, en la actualidad la DGAIA no realiza ninguna actividad para que quienes estn bajo su proteccin gocen de todos sus derechos. Ello comporta que menores que residen en centros de proteccin como animales les dan una cama, comida y poco ms a los 18 aos se tienen que buscar la vida. Slo quienes han tenido un comportamiento ejemplar llegan a tener una segunda oportunidad cuando alcanzan la mayora de edad. El resto cae otra vez en una situacin de desproteccin por la dejacin de funciones de la propia Administracin.

Durante mucho tiempo ni siquiera era posible saber, en los juzgados de Barcelona, ante qu instancia judicial podan hacer valer sus derechos las y los menores

Pero desde 2011 esta situacin se agrava, ya que la nueva normativa permite que sea el mismo menor quien solicite la residencia, algo que desconocen tanto los afectados como los educadores y personas responsables de los centros. La consecuencia es que, en la prctica, no existen las condiciones para que los derechos reconocidos por ley sean efectivos en la realidad.

LLIBRERIA RODS

Compra i venda de llibres antics i revistes, gravats i postals Carrer dels Banys Nous 8. 08002 Barcelona. Tel: 933181389

15

MASALA | JULIOL-AGOST 2013

RessenYes

EL MN AL REVS

MASALA | JULIOL-AGOST 2013

14

Sombras en el paraso

El Lokal, desde 1987, un rincn libertario en Barcelona


Aritz Nafarroa Emotivo, carioso y re- libertario en Barcelona flexivo homenaje de los AA.VV. (edicin bilinge catal/ que participaron y con- castellano) vivieron en un lugar mgico, donde pudie- Edicin: El Lokal, 2012 ron reunirse cuantos Precio: 15 euros (incluye CD) movimientos de resistencia popular al capitalismo surgieron en Barcelona en los ltimos veinticinco aos. Trabajaron desde posiciones libertarias, nietos de La Rosa de Foc, con mucha sangre punk, fruto de los movimientos del 77 al 80 en la ciudad que despertaba de la pesadilla franquista, cuando la primavera libertaria fue hibernada mediante represin, droga hasta qu punto no fue utilizada tambin como otra arma de represin? y desencuentros. El Lokal. Desde 1987, un rincn

Brasil indignat
Aritz Nafarroa Aquests dies els mitjans de comunicaci han comenat a informar de les massives manifestacions que sestan produint a diferents ciutats del Brasil. Les protestes van comenar el 6 de juny arran de la pujada de 20 centaus (8 cntims deuro) del bitllet del transport pblic, molt deficient. La desmesurada repressi daquestes manifestacions, que el dijous 13 va afectar molts periodistes, va sortir a primera plana als mitjans. A ms, el dia 15 sinaugurava la Copa de les Confederacions: mentre fora de lestadi 5000 persones criticaven la despesa en els esdeveniments esportius, quan els serveis pblics en general sn molt deficients, a dins la classe mitjana-alta feia una xiulada a Dilma Rousseff, presidenta del Brasil. Una histria de pobresa i desigualtat Brasil s un pas molt gran i complex, i per tant explicar el que est passant tamb ho s. s un pas de 200 milions dhabitants, 267 vegades Catalunya en quilmetres quadrats, amb un 23% de poblaci rural i la ciutat ms gran de lAmrica del Sud, So Paulo. En aquesta metrpoli, amb 22 milions dhabitants, es troben bona part de les oficines de les empreses brasileres i internacionals que estan desenvolupant Llatinoamrica i convertint el PIB brasiler en el set del mn. Desenvolupament basat sobretot en lexportaci de commodities (mercaderies) a la Xina (ferro, carn i soja), i de productes manufacturats a lAmrica Llatina, i carregat sobre les esquenes de milions dhabitants: un 47,8% de la poblaci viu amb una renda inferior a un salari mnim (678 R$ [Rals Brasilers] = 243 ), i el 73,6% viu amb menys de dos salaris mde feixistes als manifestants. Per mentre aix passa al centre de So Paulo i de Rio, les classes populars surten als extraradis a tallar les autopistes, demanant millors serveis pblics. Des de llavors, les manifestacions es succeeixen; les de la classe mitjana decauen, mentre certs sectors de lesquerra i els moviments populars inicien assemblees tant al centre de les ciutats com a les barriades de lextraradi. El nou moviment ja no s abanderat per les organitzacions tradicionals de lesquerra. Juntament a moviments socials de llarga durada, que tamb surten al carrer, emergeix un nou subjecte amb organitzaci horitzontal i que utilitza tant els mitjans tradicionals com les xarxes socials.

Policas
Aurelio Castro
El cinefrum Sombras en el paraso, con el que comparte nombre esta columna y que organiza una vez al mes proyecciones en la Associaci de Vens i Venes del Casc Antic, celebr el 14 de junio su ltima sesin del curso. Lo haca a la fresca, en el Forat de la Vergonya, y en colaboracin con la asamblea de barrio; adems, la banda sonora del pase corri a cargo de MUTS (es decir, Pau Vidal a la flauta y Arnau Obiols a la batera), puesto que los filmes eran silentes en verdad, el cine mudo nunca fue mudo: siempre ha hablado por los codos.

El Lokal se convirti en refugio de los hijos bastardos de todas esas derrotas, ayudando a reconstruir los movimientos que ms tarde volveran a plantar cara a los ataques deshumanizadores del capitalismo
El Lokal se convirti en refugio de los hijos bastardos de todas esas derrotas, ayudando a reconstruir los movimientos que ms tarde volveran a plantar cara a los ataques deshumanizadores del capitalismo de finales del siglo XX y principios del XXI: okupacin, insumisin, movimiento de resistencia global (MRG), los nuevos medios de comunicacin alternativa entre los que nos encontramos , o ltimamente la asamblea ravalera del 15M. Slo acabar citando a un marxista para permitirme hablar del libertario Lokal y su alma ms constante, paisano mo, Iaki: Hay hombres que luchan un da y son buenos. Hay otros que luchan un ao y son mejores. Hay quienes luchan muchos aos y son muy buenos. Pero hay los que luchan toda la vida: esos son los imprescindibles (Bertolt Brecht). Gracias al Lokal por existir, y ayudarnos a andar. Por veinticinco aos ms.

El cartel empezaba con A corner in wheat (D.W. Griffith, 1909), cuya radiografa de los efectos materiales del trabajo abstracto, la mano invisible del poder financiero, la obtencin de plusvala y el sometimiento del cuerpo social a la mquina capitalista, difcilmente podra resultar ms implacable y an, cien aos despus contempornea. Tras estos 14 minutos de malestar y robo se prevean, no obstante, otros 45 de risa colectiva y reflexiva: Pickpocket ne craint pas les entraves (Segundo de Chomn, 1909), Big business (Laurel&Hardy, 1929) y Cops (Buster
Keaton, 1922) iban a poner en escena a personajes que han de vrselas o directamente deben escapar de la polica. La cuestin no es balad: En el [cine] burlesco [...] vemos al dbil, al pobre, al idiota, no soportar al poderoso, al rico, al dominador; hacer todo lo posible para expulsarlo o para hacerlo huir, movilizar todo su cuerpo contra el otro cuerpo que no es tolerado y que interesa sacarse de encima. En este sentido la violencia fbica del cine burlesco tiende un lazo hacia la violencia del cambio simblico, de la lucha poltica y de la revolucin (Jean-Louis Comolli). Cmo sacarse de encima a la polica es tambin, a diario o a menudo, la asignatura corporal de sinpapeles, desahuciadas o manifestantes. Lstima que los quiebros de Buster Keaton slo tengan xito durante

The Bamboos o el funk de las antpodas


Jum Hagamos un ejercicio mental colectivo de autohipnosis recordatoria: si nos dicen Australia, nos vienen a la cabeza nombres como Cocodrilo Dundee, Nicole Kidman, el demonio de Tasmania o Russell Crowe. Pues ahora debemos aadir a la lista otro ms: The Bamboos, la banda estandarte del funk en Australia. Originalmente nacida como cuarteto en Melbourne, all por el 2001, la banda es una idea hecha realidad del guitarrista neozelands Lance Ferguson, y su actual alineacin oficial consta de nueve miembros. La banda tiene cinco lbumes oficiales de estudio (Step It Up, Rawville, Side-Stepper, 4 y Medicine Man), dos directos y una envidiable coleccin de diecisiete singles, material que ha sido publicado mayoritariamente en el sello independiente britnico Tru Thoughts, al que estn unidos desde 2005. La vocalista oficial del grupo es Kylie Auldist, que adems cuenta con dos lbumes propios bajo la frmula The Bamboos Present. Pero delante de la banda tambin se han puesto, aunque a modo de colaboracin, Alice Russell, Ohmega Watts, Aloe Blacc o Fallon Williams. The Bamboos han sido remezclados por productores tan dispares como Kid Koala, Marc Mac, Kjell, Lanu, o Dr. Don Don Mix, y suenan frecuentemente en eventos de break dance, gracias a tracks imparables como The witch, Transcend me, Black foot o el mismsimo The Bamboos Theme. El sonido de The Bamboos se mueve en aguas de un deep funk instrumental muy rtmico, alternado por coqueteos con otros estilos, que vienen siempre de la mano de sus colaboraciones vocales. As, podemos tener acercamientos al northern soul si canta Megan Washington, o al funk vocal ms energtico y festivo, si es el cantante y rapper Lyrics Born quien coge el mic. Desarrollos de teclado Hammond frenticos, punteos de guitarra fluidos, vientos implacables y bajos groovosos son la marca de estilo de la banda. A junio de 2013, el ltimo posteo en su web oficial revela que The Bamboos andan encerrados en el estudio, grabando lo que ser su sexto lbum oficial. Pero no nos dejemos impresionar por el oscuro brillo cegador de The Bamboos, porque existen otras bandas en las antpodas, menos conocidas, como Mighty Show Stoppers, The Cactus Channel, The PutBacks, Deep Street Soul (las cuatro de Melbourne), Randa & The Soul Kingdom (Perth) o Dojo Cuts (Sydney), que tambin son merecedoras de una escucha atenta. Muchos de estos grupos graban sus temas en vinilos de 7 con sellos como el australiano HopeStreet Records, el ingls Freestyle Records o el italiano Record Kicks.

emergent, els evanglics. Des del govern pseudopopulista de Getlio Vargas1 o de Juscelino Kubitschek 2, passant per la dictadura militar que va derrocar el govern de Joo Goulart3 (que havia comenat a fer la reforma agrria i poltiques favorables a la classe obrera), els governs neoliberals de Fernando Collor de Mello4 i de Fernando Henrique Cardoso5, fins al PT de Lula i Dilma, que tan sols han fet alguna poltica palliativa de lextrema pobresa, com la Bolsa Familia, una ajuda de 200 R$. Laltra cara daquest context s el Moviment dels Sense Terra (MST), que existeix des de fa vint anys i que aplega 924.000 famlies cinc milions de persones que ocupen terres dels fazendeiros, cultiven ecolgicament com alternativa a lagroindstria i fins i tot compten amb una universitat po-

La desigualtat al Brasil s gegant, entre un sud ms industrialitzat, i el nord-est i lAmaznia, eminentment rurals i selvtics, amb el govern parallel dels fazendeiros, grans terratinents que expulsen i assassinen indgenes i camperols
nims. A ms, la globalitzaci ha igualat els preus, i el Brasil est immers en una bombolla especulativa. La desigualtat dins del Brasil tamb s gegant, entre un sud ms industrialitzat, i el nord-est i lAmaznia, eminentment rurals i selvtics, amb el govern parallel dels fazendeiros, grans terratinents que expulsen i assassinen indgenes i camperols per plantar soja o criar bestiar per a lexportaci, protegits per la bancada ruralista del congrs. Aix s producte duna histria on els governs sempre han defensat els interessos de les classes altes. Cap govern ha tocat les estructures de poder ms arrelades al Brasil: els fazendeiros, els industrials, la premsa, i la nova fora pular. Una realitat sistemticament invisibilitzada per la premsa i que pateix una forta repressi que inclou, de tant en quant, assassinats de membres de lMST per ordre dels fazendeiros. Una protesta amb molts malestars Les protestes que aquests dies fixen latenci internacional van comenar quan un moviment apartidista desquerres pel transport pblic Movimento Passe Livre (MPL) va cridar a manifestar-se el 6 de juny contra laugment de 20 centaus del bitllet de transport, de 3 R$ a 3,20 R$. Les manifestacions de la primera setmana, on hi havia al voltant de 5000 persones, eren

durament reprimides i acusades de vandalisme pels mitjans de comunicaci, la veritable dreta brasilera. Com hem dit, el dijous 13 de juny durant la manifestaci els periodistes van rebre; llavors el missatge dels mitjans va canviar, i van mostrar com era la violncia policial la que iniciava els enfrontaments, amb imatges de policies colpejant els manifestants pacfics. Com tamb hem apuntat al principi, el dissabte 15 els moviments populars contra la despesa i les expropiacions pels esdeveniments esportius es manifesten a Braslia a linici de la Copa de les Confederacions, mentre a dins les classes mitjanes-altes (lentrada ms barata costava 400 R$) fan una xiulada a la presidenta Dilma. El dilluns 17 les manifestacions sn massives arreu del pas. A So Paulo i a Rio surt sobretot la classe mitjana, i els organitzadors sn sobrepassats per la magnitud de la protesta. Les reivindicacions sestenen a la situaci de leducaci i de la sanitat pbliques, la desmesurada despesa pels esdeveniments esportius especialment davant les deficincies dels serveis pblics i la corrupci. Un nou subjecte social enmig dun munt de contradiccions i repressi El dimecres els prefectes (alcaldes) de So Paulo i de Rio decideixen suprimir laugment en la tarifa del transport pblic. El dijous, milions de persones tornen a sortir al carrer, per aquest cop, grups de les classes mitjanes que es sumen a la protesta des de posicions dretanes ataquen els activistes amb banderes de partits desquerra i del moviment negre. Les consignes daquests grups de la dreta es centren en la corrupci, deixant de banda les exigncies de justcia social. Lesquerra poltica i part de la social decideixen retirarse de les manifestacions, i fins i tot criden

A les barriades populars la policia dispara amb bales de plom i no de goma ja portem ms duna desena de morts, mentre els mitjans tornen a parlar de manifestants violents i intenten dividir el moviment entre pacfics i violents
La repressi policial es fa ms dura: a les barriades populars la policia dispara amb bales de plom i no de goma ja portem ms duna desena de morts, mentre els mitjans tornen a parlar de manifestants violents i intenten dividir el moviment entre pacfics i violents. Per altra banda, Dilma, ms conscient que els altres governants que han patit mobilitzacions en els ltims temps, crida a realitzar una reforma poltica, amb una assemblea constituent ratificada. Els partits de la dreta queden fora de joc, per desprs Dilma, per pressions partidistes, ha de fer-se enrere, sense deixar clar fins on podria arribar la reforma. Totes les possibilitats estan enlaire; no sabem si el moviment continuar amb fora o no. En el moment de tancar aquest article (1 de juliol), els camioners han tallat els accessos a So Paulo i les mobilitzacions a Rio i altres ciutats han estat importants, encara que ms petites que els dies anteriors. El carcter gegant del Brasil i la seva complexitat no permeten fer cap pronstic segur. 1 President en quatre ocasions, entre els anys 1930 i 1954. 2 President entre 1956 i 1961, perode en qu es va construir Braslia, lactual capital federal. 3 President entre 1961 i 1964, derrocat per un cop militar executat amb el suport dels Estats Units i que va durar oficialment fins el 1985. 4 President entre 1990 i 1992. 5 President entre 1995 i 2002.

En el cine burlesco vemos al dbil, al pobre, al idiota, no soportar al poderoso, al rico, al dominador; hacer todo lo posible para expulsarlo o para hacerlo huir
la hipnosis cinematogrfica, y no en la calle. Esta era la sesin imaginada. La real, sin embargo, sufrira algunos contratiempos: tres nias del Forat, de entre doce y ocho aos, que media hora antes de que empezase la funcin ya haban tratado de agenciarse el micro de Pau y aporrear la batera de Arnau, iniciaron un pequeo sabotaje contra la proyeccin. Bailar, cantar o gritar delante de la pantalla; taparla con las manos o intentar desmontarla; molestar a los msicos, al pblico; todo o casi todo vala con tal de desobedecer el rgimen de atencin que ese dispositivo de luces y sombras haba emplazado, a las diez de la noche, en un rincn de su lugar cotidiano de juegos. Quiz porque lo que estaba en juego era eso mismo: llamar la atencin. Lo ms gracioso del desencuentro fue que ninguno de las organizadores supimos durante al menos un cuarto de hora lo que dura A corner in wheat cmo atajar el envite. Ni los gestos de autoridad, poco crebles, ni las buenas palabras, devueltas con guasa o desaire, surtan efecto. Suerte que un compaero acab dando con la tecla: Se lo vamos a decir a tu madre... As que la buena noticia es que tres cuerpos dbiles bastan para poner en jaque un dispositivo y a los agentes que lo custodian. Pero la mala es que los policas de verdad no proyectan pelculas.

As, podemos tener acercamientos al northern soul si canta Megan Washington, o al funk vocal ms energtico y festivo, si es el cantante y rapper Lyrics Born quien coge el micrfono

www.casasoli.pangea.org

Aborto libre (en Londres) para las ricas. Sin aborto para las pobres
La mayora absoluta permite al PP aprobar sus magistrales ideas sobre la sociedad: los ricos a la derecha, los pobres a la izquierda (y cara a la pared)
(segn datos de la Fiscala del Tribunal Supremo, que hacen referencia a mediados Cuando se habla de las migraciones de los de los aos setenta), en la mayora de los espaolitos en los aos del franquismo y casos en situaciones tan precarias que el los primeros de la predemocracia (quin nmero de mujeres que moran se calcula inventara ese eufemismo?), se habla de los en unas 3.000 al ao. Para la mayora el gran problema era obreros que reventaron Alemania (incluso el cine le dedic perlas como Vente a reunir las 30.000 pesetas necesarias paAlemania, Pepe) o de los catalanes cana- ra la intervencin, ms el precio del viallescos que cruzaban la frontera para vi- je, cantidades que normalmente se consevir emociones prohibidas en los cines por- guan con la ayuda de los amigos, porque no (trmino que hoy puede darnos risa) de los padres estaban menos preparados an que sus hijas para aceptar una circunstanPerpignan. No hemos visto contabilizar, en cam- cia que les desbordaba y avergonzaba. Pebio, el flujo increble de chicas y mujeres ro tambin hay que sealar la enorme dijvenes que los fines de semana cogan un ficultad para encontrar informacin sobre avin con destino a Londres y msterdam, dnde acudir, pues el peligro y el miedo atenazaban las concienSegn datos del Gobierno britnico, cias. Durante las cuatro dcadas negras del fran20.000 mujeres viajaban anualmente a quismo, las referencias Londres, pero sumando los otros destinos al sexo o a sus consecuencias eran nulas, excepto posibles fcilmente duplicaremos la cifra en algunos reducidos crculos universitarios y all total de obligadas viajeras donde llegaban las organizaciones feministas, entre otras ciudades. Llenaban los aviones. Muchas no haban estrenado todava la que montaron unos discretos circuitos inmayora de edad, y no estaban preparadas formativos donde se daba apoyo a las mujeni tenan los medios necesarios para ser res que llegaran en busca de ayuda y se les madres. Pero todas iban a lo mismo. Ner- indicaban las agencias de viajes y los cenviosas? Yo dira: terriblemente angustia- tros mdicos adecuados. Esos circuitos se das. No a que el avin se estrellara y re- fueron profesionalizando a escondidas, solapados bajo el nombre de centros de planificacin familiar, que tambin lo eran, y acabaron organizando viajes de fin de semana, aunque siempre con el ay! de una denuncia en el cuerpo. En 1980, un juez proces a una mujer que abort en Londres porque consider que haba extraterritorialidad en el delito. Las pastillas anticonceptivas se autorizaron en 1978, pero no se poda hacer Protesta por el proceso a las once de Bilbao, que fueron condenapublicidad sobre su das por abortar . Marzo de 1982 venta o su existencia. sultaran muertas en el accidente ms de Visto con los ojos de hoy, da la sensacin cuatro lo habran preferido; tenan mie- de que estamos hablando de la Era Cuaterdo a la aventura que ninguna de ellas ha- naria, cuando la Tierra estaba todava caliente y los hombres tenan que caminar a ba deseado jams. En Espaa, la interrupcin del emba- saltitos para no quemarse los pies. Cuando en 1985 fue autorizado el aborrazo era un delito penado con seis aos de crcel (aunque la pena poda reducir- to, por supuesto con unas limitaciones exse a seis meses si la inculpada declaraba traordinarias, el pas haba cambiado que lo haba hecho para ocultar su desho- tanto en su visin del sexo que era prctinor), y slo caba arriesgarse a un abor- camente irreconocible. El desmadre que sito clandestino o salir al extranjero quienes gui a la muerte del dictador haba desborpodan permitrselo. Segn datos del Go- dado las previsiones ms locas, y triturar bierno britnico, 20.000 mujeres viajaban las normas era la gran norma. Pero ahoanualmente a Londres, pero sumando los ra, la nueva ley que prepara el desgobierotros destinos posibles fcilmente dupli- no del PP, para derogar la actual Ley de caremos la cifra total de obligadas viaje- Salud Sexual y Reproductiva, que permite ras. Aunque esas cifras no pueden ocultar abortar en las primeras catorce semanas la terrible realidad de los 300.000 abortos de gestacin, nos quiere devolver al susoclandestinos que se realizaban en el pas dicho 1985. Aunque lo ms seguro es que Juli Peir ese sea slo el primer paso, pues esa ley fue recurrida ante el Tribunal Constitucional por Fraga Iribarne; el recurso lo present el padre de Ruiz Gallardn, y el actual ministro ya pone en tela de juicio el derecho de abortar incluso en el caso de malformacin del feto: La discapacidad no puede significar un trato desigual y una merma de derechos. Y esa no discriminacin debe aplicarse tambin a los concebidos y no nacidos, ha dicho. Eso puede llevar a millones de mujeres a la ttrica situacin que vivieron sus abuelas, o peor. Mdicos de prestigio han hecho pblico un documento con su disconformidad: Ninguna sociedad, y menos pudiendo evitarlo, tiene el derecho de cargar a ningn ser humano con sufrimientos ms all de lo imaginable. Espaa siempre ha sido un pas cangrejero: a cada paso hacia adelante le siguen Abortistas espaolas en Londres. Abril de 1985 nueve pasos hacia atrs. Porhan dado cuenta de que ya no se puede haque, como lea no hace mucho en una crblar por hablar, no se puede decir las munica internauta, aqu siempre ha habido jeres estn para violarlas, por ejemplo, aborto, disfrazado de lo que fuera, y en las porque siempre hay algn enemigo agazacondiciones que fuere. Con una diferenpado (igual un amigo que est esperando cia: la seguridad, que no tena nada que tu cada para ocupar la plaza) que quiere ver segn se tratara de una mujer rica o de hundirte. Los twitteros entran en tromuna mujer pobre. Como siempre tambin. ba ante cualquier frase repajolera. Con el Se cuenta en la crnica internauta citada PP, las ricas abortarn en Londres, miencmo, en 1973, una chica de quince aos, tras en Espaa las pobres morirn en madel Raval barcelons, fue tratada por una nos de cualquier abortera, explica uno de abortera en su propia casa. La tumb en la ellos, cargado de razn, ante las palabras cama de su madre y lo hizo todo. Nunca de una diputada llamada Beatriz Escudeen mi vida he pasado por algo tan dolororo que se las pinta sola a la hora de unir so. Un sufrimiento que se acenta cuando palabras huecas. piensas que ests haciendo algo prohibiPero Gallardn no le va a la zaga: La do. La enfermera le introdujo una cnula fina, flexible, con ayuda de una aguja de hacer media, y Las organizaciones feministas montapor ah meti la lavativa. La ron unos discretos circuitos informativos abortera se fue, y empez el dolor. La muchacha no pu- donde se daba apoyo a las mujeres que lledo levantarse de la cama en muchos das. Salvo para ex- gaban en busca de ayuda y se les indicapulsar los restos del aborto ban las agencias de viajes y los centros en un barreo. No se lo deseo a nadie. Ninguna mujer mdicos adecuados debera hacerlo en esas conlibertad de la maternidad es la que hace a diciones, dice, cargada de razn. Con los las mujeres autnticamente mujeres. Dos aos, ha procurado olvidar y ha sido feliz. diputadas socialistas, Elena Valenciano y Pero no ha podido tener hijos, segn el mCarmen Montn, le interpelaron en el Condico, por la infeccin que tuvo tras su ingreso. Qu le han hecho las mujeres?, le tervencin clandestina. Pero muchas moinquiri la primera. El ministro responran, recuerda la muchacha con tristeza. di: Nosotros repondremos el derecho de El discurso con que los dirigentes del los no nacidos, para aadir: La defensa PP preparan la reforma ya muestra de ende los ms dbiles justifica mi vida poltitrada cmo sus cerebros estn varados en ca. Aunque, como muy bien seala un comundos obsoletos. Y hoy las redes sociamentarista, cuando Gallardn se refiere a les, de una fuerza cada da ms brutal, les los dbiles, habla de los seres que an no vapulean con un desprecio absoluto. Nunhan nacido, pues, sobre los dbiles ya naca, ni en los peores tiempos del franquiscidos, est clara la obsesin de su partido mo, se haba menospreciado tanto a los popor favorecer a los ricos en detrimento de lticos, y el descrdito de los miembros del los pobres. Gobierno se lleva la palma. Todava no se

@masalacv masala s barreja despcies masalaciutatvella

8.000 exemplars repartits en comeros, associacions, centres cvics... Masala no s la veu de cap entitat, ONG, secta o partit. Podeu collaborar amb articles, dibuixos, notcies, fotografies, poesies, entrevistes i en la distribuci a centres socials, biblioteques... Masala noms es fa responsable dels articles firmats com a Masala. Ens pots trobar els dilluns de 17 a 21h a El Lokal (C/de la Cera, 1 bis).

ww w. masala .c at

Aquesta edici sha tancat el 15 de juliol de 2013

masala@ravalnet.org 629196170

También podría gustarte

  • Masala 76
    Masala 76
    Documento27 páginas
    Masala 76
    masala4788
    Aún no hay calificaciones
  • Masala 75
    Masala 75
    Documento68 páginas
    Masala 75
    masala4788
    Aún no hay calificaciones
  • Masala 74
    Masala 74
    Documento52 páginas
    Masala 74
    masala4788
    Aún no hay calificaciones
  • Masala 73
    Masala 73
    Documento35 páginas
    Masala 73
    masala4788
    Aún no hay calificaciones
  • Masala 75
    Masala 75
    Documento37 páginas
    Masala 75
    masala4788
    Aún no hay calificaciones
  • Masala69 Set Oct 2013
    Masala69 Set Oct 2013
    Documento9 páginas
    Masala69 Set Oct 2013
    masala4788
    Aún no hay calificaciones
  • Masala 72
    Masala 72
    Documento35 páginas
    Masala 72
    masala4788
    Aún no hay calificaciones
  • Masala 71
    Masala 71
    Documento35 páginas
    Masala 71
    masala4788
    Aún no hay calificaciones
  • Masala65 Gener Febrer2013
    Masala65 Gener Febrer2013
    Documento9 páginas
    Masala65 Gener Febrer2013
    masala4788
    Aún no hay calificaciones