Cultura sense tortura, patrimoni de la humanitat. En memria de Xeln, el cavall que mor ahir a Sevilla.

I de Titnico, Tinajero, Viborilla, Incansable, Emocionado i Ingenioso, els 6 bous que mataren a la plaa. I dEntretenido II i Lento, els sobrers1. I de tots els animals que han patit, pateixen i patiran a una plaa de bous. Per qui s a fora, per al seu costat. Per tota la gent que acabar amb aix.

http://www.facebook.com/media/set/?set=a.323544251047392.74298.134591976609288&type=1 https://plus.google.com/u/0/108765868907483609873/post

Segons els acords de la UNESCO, el patrimoni cultural immaterial2 identifica valors que han de perdurar, que han de passar duna generaci a laltra i reforar els sentiments didentitat de les persones i els grups entre ells, amb el seu entorn i la natura i amb la seua histria. Lorganisme internacional adverteix que han de ser compatibles amb els drets humans, que han de servir al respecte mutu entre individus i comunitats i no han danar contra un desenvolupament sostenible. Al Pas Valenci, les institucions taurines han volgut disfressar de patrimoni cultural a preservar la tortura dels bous a places i carrers. Una lectura del reglament estatal despectacles taurins3 ens permet entendre el que entenen per cultura, per respecte dels drets ms elementals que tamb tenen els altres animals, per all que han de ser uns valors a transmetre a les noves generacions. Els bous mascles no viuran a les deveses ms de 6 anys. El negoci s el negoci i, normalment, patiran el seu dest poc desprs de tindre ledat establerta, que s de 4 anys si han estat elegits per a corregudes de bous i de 2 si van a morir a les corregudes a cavall o a les de jnecs. Els espectacles taurins on participa gent que no s professional, com els bous al carrer, han de comptar amb una autoritzaci especfica per a fer servir animals de ms de 2 anys (articles 45 i 46 del reglament). La seua sort els persegueix des de que naixen. Genets amb llargues vares anomenades garrotxes els assetgen al camp i els tomben per a comprovar les seues reaccions, i sn sotmesos a la tienta a recintes tancats on, suposadament, mostren la bravura que els pot permetre arribar als 4 anys. Aquesta perspectiva de negoci est reservada pels millors, molt pocs. Del rebuig de tienta trien els lots dindividus de 2 anys que moren com a jnecs, els que es van als bous al carrer o els que sn torturats amb 1 any o fins i tot menys a espectacles com les becerrades cadafaleres dAlgemes o a les escoles taurines. Els xiquets i xiquetes poden comenar a matar aquests vedells a partir dels 14 anys (art. 92). Els animals que tenen defectes a les banyes, de naixement
Plaa de bous de la Maestranza de Sevilla. Fira dAbril, matinal del diumenge, 29.04.2012, 18a de labonament de temporada. Ordre del dia dels bous de Bohorquez. http://www.plazadetorosdelamaestranza.com/index.php/noticias/sorteo/687-orden-de-lidia-de-los-toros-de-ferminbohorquez 2 Convenci per a la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial. Pars, 17 d'octubre del 2003. http://www.unesco.org/culture/ich/doc/src/00009-CA-PDF.pdf llistat altres idiomes: http://www.unesco.org/culture/ich/index.php?lg=es&pg=00102 3 Reial Decret 145/1996, de 2 de febrer, pel qual es modifica i dna nova redacci al reglament de espectacles taurins. BOE nmero 54 de 2/3/1996, pgines 8401 a 8421 (21 p.).
1

o per qu se les han estellades o trencades, entren en aquests lots4. Pel que fa a les femelles, una part s destinada a la cria. Moltes acaben a lescorxador quan han fet els 4 mesos, com els mascles que mai xafaran una plaa. Algunes tamb pateixen als espectacles taurins, i una part acaba les escoles taurines i els espectacles de joneguers novells, on no tenen la ms mnima oportunitat de defensar-se. Quan arriba el dia, els sotmeten a un llarg viatge a dins de calaixos individuals on no es poden moure, per a evitar moviments i colps que podrien trencar les preuades banyes (art. 49.2). A la plaa de bous, els tanquen a prop dels cavalls que utilitzaran els seus botxins, els bous esquellers que els oferiran tranquilitat amb la seua presncia quan calga i de les mules que els arrossegaran. Als corrals, els sotmeten a un reconeixement veterinari que noms ha destablir si valen el preu pagat per ells (art. 55.1), i que es repetir poc abans de ser abocats a la plaa per comprovar que no han patit cap minva (art. 56.1). De nou, els observen individus que volen preveure la seua actitud a la plaa i que estableixen lots que adjudicar, per sorteig, als toreros (art. 59.1). No tarden en rebre el primer colp amb la divisa, el primer guarniment de vius colors que claven a la seua carn, la primera eina de tortura que els fa sagnar5. Resten als corrals, on tot el que passa fins al moment de la correguda queda entre els bous i els seus captors. No es poden manipular les banyes del animals per a corregudes de bous i de jnecs picades. Per a les corregudes a cavall i de jnecs sense picadors, es pot fer sense arribar a la clavilla ssia (los viu) i amb la supervisi duna persona veterinria (arts. 47 i 48.2). La llibertat per a manipular les defenses del bou s total a la resta despectacles, i fins i tot obligatria quan intervenen individus de ms de 2 anys (art. 48.3). El reglament no fa cap referncia i, per tant, no estableix cap limitaci, a altres possibles manipulacions com ls de drogues i productes qumic s o els maltractaments fsics, per a que els bous isquen a la plaa afeblits i estabornits. Noms es penalitza la presentaci dun bou manifestament intil per a la ldia, per patir defectes ostensibles o adoptar conductes que impedisquen el normal desenvolupament d'aquesta (art. 84.1). Segons la norma, shan de mantindre les aparences. Els aboquen a martiri a un circ rom a travs de la foscor de tnels que semblen que ofereixen una eixida en forma de llum cegadora. Prompte descobreixen que no s un cam de fugida, que s una rampa de crits i sorolls estranys totalment tancada. Al seu davant tenen un torero i la seua quadrilla de banderillers, picadors i mossos (art. 70.2) ben entrenats i organitzats, amb experincia per a aprofitar tots els avantatges que els dona lespectacle. Es pot veure envoltat pel torero i fins a 3 dels seus ajudants (art. 71.2): ha comenat el que ells anomenen el primer ter. El primer engany deixar clar tot el que pot donar de si aquesta dansa. Si un reglament prohibeix una prctica, s perqu cal fer-ho: crida latenci la de tapar el cap del bou amb el capot per a aconseguir que tope contra la barrera o els refugis

48.1. Els animals bornis, amb banyes estellades que conserven part de la punta (despitorrados) o que les han perdut (escobillados) no podran ser torejats en corregudes de bous. Podran ser-ho en novillades picades, a excepci dels bornis, sempre que s'incloga en el mateix cartell de la festa i amb carcters ben visibles l'advertncia: Rebuig de tempta i defectuoses. Un bou borni (bizco) no t les banyes simtriques: cadascuna a la seua banda, una s ms alta que laltra. 5 59.5. Tots els caps de bestiar que es toregen en places de primera i segona categoria portaran les divises identificatives de la ramaderia, que tindr les segents mesures: seran de doble arp de 80 mm de llarg, dels quals 30 mm seran destinats al doble arp, que tindr una amplada mxima de 16 mm.
4

(burladeros, art. 71.3), que es sanciona amb una falta lleu penada amb multa de 30 a 1506. Ell sintentar defensar i trobar una fugida, i pensar que els capots i la muleta que es mouen davant els seus ulls sn els ms perillosos, els que lhan encerclat i no li deixen trobar lloc segur. Fins al final, pensar que els humans no tenen la culpa, i fins i tot buscar la seua protecci. Noms alguna vegada, entendr que hi sn al darrere. Li xuclaran tota la seua fora amb la pica, una llana que li claven des dun cavall i que est pensada per a trencar la seua musculatura, per a fer brollar la sang sense parar7. Est prohibit que el picador bloquege la fugida del bou si considera que encara no ha acabat amb ell, o remoga la llana a dins de la ferida per a fer ms mal (li diuen barrinar). Si ho fa, rebr tot el pes de la llei amb una falta lleu que el deixar sense canvi a les butxaques (art. 72.4). A una plaa de primera categoria, els bous han de rebre la pica, com a mnim, dues vegades. A la resta de places, el torero pot decidir acabar amb la tortura desprs de la primera (art. 72.6). Si la presidncia considera que el bou no ho aguantar, el pot condemnar amb el mocador roig (art. 69.2) a rebre les banderilles de cstig, anomenades banderilles negres8 (art. 75). Lanimal no pot arribar sencer al segon ter: cada individu t reservats dos parells daquests estris (art. 62.3). Al ter de banderilles, els toreros fan de cavallers i es cedeixen el protagonisme els uns als altres. Li clavaran a lanimal un mnim de dos parells daquests arpons9, quasi sempre els tres de rigor (art. 76.1). Moltes vegades, en rebre la fiblada, el bou es tornar enrere cercant qui li fa mal, alar el cap amunt i soblidar del banderiller, que podr fugir ms tranquil. Amb el bou ferit i cridant, comenaran el tercer ter. Els toreros tenen fins a 10 minuts per a abusar de lengany abans dentrar a matar ( art. 80.1). El bou ha de morir travessat per una llarga espasa anomenada estoc10, patint una llarga agonia. Els toreros haurien daprofitar el seu impuls i el del bou en envestir, encertar a clavar lespasa als hoyos de agujas per a evitar la columna vertebral per lesquerra o per la dreta , tallar en sec venes i artries principals i generar una mort relativament rpida. Aix no sol passar: la major part de les vegades que encerten a clavar lestoc a fons, es desvia de la trajectria i perfora els pulmons, el diafragma, el fetge El bou encara sest ofegant amb la seua sang quan li tallen les orelles o, fins i tot, quan les mules larrosseguen cap als corrals. Sovint, claven lestoc a mitges perqu sels escapa de la ma o perqu topen amb los. Han de traure
Llei 10/1991, de 4 dabril, sobre potestats administratives en matria despectacles taurins, art. 17. Segons larticle 13, la falta prescriu si no sobre el procediment de sanci en els termini de 2 mesos, i la sanci tamb prescriu si no saplica en el termini dels 2 mesos desprs dhaver-se resolt. http://www.boe.es/aeboe/consultas/bases_datos/doc.php?id=BOE-A-1991-8266 7 64.1. Les piques (puyas) tindran la forma de pirmide triangular, amb arestes o talls rectes, d'acer tallant i punxant i les seues dimensions, apreciades amb lesquadra, seran: 29 mm de llarg en cada aresta per 19 d'ample a la base de cada cara o triangle; estaran provedes a la base de un lmit de fusta, coberta de corda encolada de 3 mm d'ample en la part corresponent a cada aresta, 5 mm a comptar del centre de la base de cada triangle, 30 mm de dimetre a la base inferior i 60 mm de llarg, acabada en una creueta fixa d'acer, de braos en forma cilndrica, de 50 mm des dels seus extrems a la base del lmit i un gruix de 8 mm (annex III). 64.2. La vara en la qual es munta la pica ser de fusta de faig o freixe, lleugerament bombada, havent de quedar una de les tres cares que formen la pica cap amunt, coincidint amb la part convexa de la vara i l'escaire en posici horitzontal i parallel a la base de la cara indicada. 64.3. El llarg total de la garrotxa, s a dir, la vara amb la pica ja collocada, ser de 2,55-2,70 m. 64.4. En les corregudes de jnecs picades s'utilitzaran piques de les mateixes caracterstiques, per es rebaixar en 3 mm d'altura de la pirmide. 8 63.2. En les banderilles negres o de cstig, l'arp, en la seua part visible, tindr una longitud de 8 cm i una amplada de 6 mm. La part del arp de la qual ix la punta de fixaci ser de 61 mm, amb un ample de 20, i la separaci entre el terminal de la punta de fixaci i el cos del arp ser de 12 mm. Les banderilles negres tindran el pal amb una funda de color negre amb una franja en blanc de 7 cm a la part mitjana. 9 63.1. Les banderilles seran rectes i de material resistent, amb empunyadura de fusta de faig o freixe, amb una longitud de pal no superior a 70 cm i d'un gruix de 18 mm de dimetre. Introdut en un extrem hi haur el arp, d'acer tallant i punxant, que en la seua part visible ser d'una longitud de 60 mm, dels quals 40 mm seran destinats a la punta de fixaci (arponcillo), que tindr una amplada mxima de 16 mm. 10 66.1. Els estocs tindran una longitud mxima d'acer de 88 cm des de l'empunyadura a la punta.
6

lespasa clavada i tornar a provar (art. 80.2) amb rapidesa, per a evitar els avisos i el fracs de no matar el bou (art. 81). Han de vncer la temptaci dintentar prmer lespasa clavada a mitges, o de ferir lanimal amb qualsevol altra eina (art. 80.1) De nou, cometrien falta lleu (art 8o.3). Al toreig a cavall, la proesa consisteix en clavar banderilles. Els executors poden fer servir fins a tres parells, a ms de 3 banderilles de cstig11 (art. 88.5). Poden elegir entre les especfiques daquesta modalitat, curtes12 i llargues13, i les que sn idntiques a les toreig a peu14. Han de matar sense baixar del cavall i amb les banderilles de mort15 (art. 88.5), dotades dun arp molt ms gran. Les estocades i les banderilles de mort es poden anar repetint i fer eterna lagonia del bou. El reglament permet que, una vegada shaja clavat correctament lestri de mort, es puga optar per matar amb lestoc de rematada, conegut com a descabello16 (art. 80.4), que sha de clavar entre les banyes dun animal quasi immobilitzat pel dolor, per a trencar la medulla espinal. Les errades contnues i els seus crits de patiment poden seguir fins que, destrossat, deixe caure el cap sobre el terra. s aleshores quan intentaran acabar la faena amb el cop de grcia17 o, encara pitjor, aprofitar que ha perdut el sentit per a amagar linfern als corrals, on ser vctima dels ganivets dels matancers, que el comenaran a esquarterar quan encara s viu. El mite del bou indultat ens parla daquell que, a les places de 1 i 2 categoria, ha suportat totes les fases de la ldia, pica i banderilles incloses, amb excellent comportament i bravesa. Ser indultat amb lesperana de que puga ser semental que done fama a la seua ramaderia i preserve la puresa de la raa. Com si fora un gladiador rom, per a rebre el mocador taronja (art. 69.2) ha de ser aclamat pel pblic, reconegut pel seu rival a mort i acceptat per qui el va vendre (art. 83.1), que haur de compensar qui el va comprar (art. 83.5). Les circumstncies sn excepcionals, per no aconsegueixen que el circ renuncie a la sang. Show must go on: el torero ha dentrat a matar amb una banderilla, una ms que el bou semportar clavada (art 83.2). Tamb es simular lentrega de les orelles i la cua, si el torero s mereixedor dels records (art. 83.4). s molt difcil que, amb les ferides patides, les millors cures veterinries aconseguisquen salvar un bou indultat. No passa res: com tots els altres, quan deixa la plaa s histria. s el mateix pels bous que, a laltre extrem, sn considerats indignes del circ. El mocador verd de cstig (art. 69.2) establir leixida dels esquellers, que el portaran als corrals (art. 84.2) per a que, fora de la vista de la gent, siga condut fins a lescorxador de la plaa. Corre la mateixa sort el bou denunciat pel torero per haver estat torejat abans, perqu un bou no pot saber el que el torero

Un bou que, quan li claven el ganivet a l'escorxador, ala el cap i torna a demanar el que s seu, el que li han furtat. El treballador ni tan sols reacciona, per la fora de la costum.
11

67.1. les piques de cstig seran d'un llarg total de 1,60 metres i la llana estar formada per un fibl (cubillo) de 6 cm de llarg i 15 de fulla de doble tall per vedells i 18 cm per als bous, amb un ample de fulla en ambds casos de 25 mm. A la part superior del fibl portar una creueta de 6 cm de llarg i 7 cm de dimetre en sentit contrari a la fulla del pica. 12 67.4. En les corregudes de piques, les banderilles curtes tindran una longitud de pal de 18 mm de dimetre per 20 cm de llarg amb el mateix arp que les banderilles llargues, podent ser de fins a 35 cm. Les banderilles roses consistiran en un cap de fins a 20 cm de llarg amb un arp de 8 mm de gruix. 13 67.2. Les banderilles llargues (farpas) tindran la mateixa longitud que les piques, amb un arp de 7 cm de llarg per 16 mm d'ample. 14 63.3. Les banderilles utilitzades a en el toreig a cavall tindran les caracterstiques que assenyala l'apartat 1 d'aquest article, i el pal pot tenir una longitud mxima de 80 cm. 15 67.3. Les piques de mort tindran les segents mesures mximes: 1,60 m de llarg, fibl de 10 cm, i les fulles de doble tall, 60 cm pels vedells i 65 pels bous, amb 25 mm d'ample. 16 66.2. Lestoc de rematada (descabello) anir provet d'un lmit fix en forma de creu de 78 mm de llarg, compost de tres cossos: un central o de subjecci de 22 mm de llarg per 15 d'alada i 10 de gruix, bisellades les seues arestes, i dos laterals de forma ovalada de 28 mm de llarg per 8 d'alada i 5 de gruix. El lmit ha d'estar situat a 10 centmetres de la punta de l'estoc. 17 El reglament no defineix les caracterstiques del ganivet curt conegut com a puntilla, que sutilitza per a intentar seccionar la medulla o destrossar el bulb raquidi.

sap (art. 84.3). Noms si els esquellers fallen en la seua tasca, i el bou atemorit decideix romandre a la plaa, ser matat davant dels ulls de tothom, amb lestoc de matar o directament amb el de rematar (arts. 81 i 84.4). A lescorxador acaben els bous morts, els moribunds, els rebutjats (art 84.5) i els sobrers que ning recorda. Tamb s la fi dels bous als espectacles on fan creure que no els maten, com els que utilitzen al toreig cmic especialment pensat per a xiquets i xiquetes. El reglament diu que no sels pot infringir danys cruents ni matar a larena, per que shan de sacrificar quan acaba lespectacle (art. 90, punt 2). Segons el reglament, a les festes taurines populars, els bous no han de patir maltractament ni patiment injustificat davant del pblic (art. 91, punt 5) per han de ser matats discretament, per a tranquilitat del pblic (punt 6). Els nics bous vius sn a mans dels ramaders i sn el futur del negoci. Un bou venut s un bou mort, duna manera o altra. Quelcom aix no representa un factor dapropament, intercanvi i entesa entre els ssers humans18. Si, es tracta dun conjunt dusos, representacions, expressions, coneixements i tcniques, amb els instruments, objectes, artefactes i espais que els sn inherents, amb una llarga histria. Per, afortunadament, les comunitats i els grups als que suposadament representen no els reconeixen com a part integrant del seu patrimoni cultural, perqu la majoria rebutja el sacrifici al circ dalg que no deixa de demanar clemncia, que no deixa de cridar de dolor fins que se li escapa lltim al de vida. Aix no s cultura. Aix no s patrimoni. Si la histria ens ha deixat com a herncia un espectacle de tortura i matana, s hora de llanar a reciclar tots els seus usos, representacions, expressions, coneixements i tcniques, amb els seus estris de tortura. s hora de deixar espai als bons valors i fomentar un desenvolupament cultural sostenible. s hora que els que fan negoci amb els nostres impostos i a costa del patiment de pacfics herbvors spiguen que no tenen cap pretext creble, cap justificaci acceptable.

Puntilla.

18

Convenci per a la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial de la UNESCO.