Tres pagesos: Joan,Pere i Aleix, van al mercat amb les seves dones: Maria, Caterina i Aina.

No sabem com estan formades les tres parelles, aix l a!rem de descobrir per les dades seg"ents.Cada !na de les sis persones va pagar per cada ob#ecte comprat tants e!ros com ob#ectes compr$. Cada ome va gastar %& e!ros m's (!e la seva esposa. A m's daix sabem (!e Joan va comprar ) ob#ectes m's (!e Caterina i Pere* ob#ectes m's (!e Maria. +!i estava casat amb (!i,

-i llegim len!nciat a poc a poc entendrem (!e la despesa de cada persona ve donada per !n (!adrat perfecte .cada ob#ecte costa tants e!ros com ob#ectes compra/ . 0 (!e si !na dona gasta n1 e!ros, el se! esps gasta .n23/1 essent la difer4ncia %& e!ros. Ara b', la difer4ncia .n23/1 5 n1 6 n1 2 13n 2 31 5 n1 6 13n 2 31 i a de ser %&

7escompondre %& com a s!ma d!n (!adrat perfecte m's !n nombre parell no de! permetre massa variants. C8NT0N9A:

Com (!e %& 's parell i 13n tamb' o 's, necess$riament 31 a!r$ de ser; o tamb' 31 <= 13n >1 3 = n > 7espesa 7ona > 7espesa ome *

%&

>=

<1

&

%%

>>

>>

><

?es parelles de casats a!ran de tenir despeses >,* %,& o >>,>< Ara b' si Joan va comprar ) ob#ectes m's (!e Caterina, !na sen@illa mirada a la ta!la ens di! (!e la Anica possibilitat 's (!e Joan gast$s >< i Caterina % 0 si Pere va comprar * ob#ectes m's (!e Maria, el mateix raonament ens serveix per dir (!e Pere va gastar & i Maria > Per tant Pere .&/ 's el marit de Caterina .%/ 0 Maria .>/ a de ser lesposa de (!i va gastar .*/ (!e a!r$ de ser Aleix 0 Joan .></ est$ casat amb la (!e va gastar .>>/, Aina ?es parelles estan fetes: PBCB;CATBC0NA , A?B0D;MAC0A , J8AN;A0NA