Grcies, Manuel, per presentar aquesta conferncia. Aquests dies han estat durs per a tuilatevafamlia,tagraeixodoblementquesiguisavuiaquambtotsnosaltres.

Lany ha estat intens. Cadascun de vosaltres des de la vostra associaci, des del vostre sindicat, des de la vostra empresa, des de la vostra entitat o simplement com a vens i venes heu treballat de valent per al dia a dia i tamb per definir el futur de LHospitalet,persomiarquinaciutatvolemconstruir. Hohemfetjunts,ambunprocssincer,unprocsparticipatiuidedileg.Hohemfeta travsdelquehemdenominatLHospitaleton. Ha estat unany ambms reptes que mai: heu treballat molt, hem treballat molt. Hem definitplegatselcamihemcomenatacaminar. LaterceratransformacideLHospitaletjaestenmarxa! Grciesperseravuiaquipelvostrecomproms! Faunany,enlamevaconferncia,usdemanavaelvostreajutperiniciarunprocs de debatireflexicollectiusobreelfuturestratgicdelaciutat. Elprocshaestatunxit. Hemfetentretotsunexcellentequip. Hemdemostratuncopmsqueaqusabemferlescosesdeformadiferent. La ciutadania ens demana participar en la vida poltica que lafecta cada dia. I quan hem demanat comproms i participaci, quan des de la poltica hem escoltat activament els ciutadans i les ciutadanes, han pres la paraula. Ms de 1.200 persones presencialment i ms de 6.000 persones a travs de les xarxes shan comproms amb elfuturdelaciutat. Hem decidit transformar econmicament LHospitalet per generar ocupaci estable i de qualitat. I volem que tota la riquesa que generem, tecnolgica i econmica, reverteixi en favor de la ciutadania. Volem continuar garantint la igualtat doportunitats i la redistribuci de la riquesa, entre persones i entre barris... Aix s el queanomenemmodelLHospitalet. El model LHospitalet s redistribuci, seny i sostenibilitat. A LHospitalet no hem impulsat monuments a la crisi. Tot el que hem planificat sha desenvolupat, malgrat la situacieconmica.Itotelqueshafetresponalesnecessitatsdelaciutat. 1

Malgratelsmomentsdifcilsquevivim,estemmostrantquepodemlluitarambesfori tenacitat per estar al costat de les persones que ho passen malament per la crisi, per gestionareldiaadia,pergarantirlaigualtatdoportunitatsi,alhora,continuarsomiant iconstruintfuturiesperana.Iperferho,tenimunafrmula:lasuma. LHospitalet on ens ha marcat el cam del desenvolupament econmic com a frmula detransformacidelaciutat.Leconomiaalserveidelespersones. Deixeume abans fer una reflexi. Sc una ferma convenuda que s el moment de la polticapercanviarlapoltica,deferlescosesdeformadiferent,decanviarallqueja noserveix. AntnCostas,presidentdelCercledEconomia,faunessetmanesdeiaqueelquecalia a Espanya per sortir de la crisi econmica i institucional s un canvi econmic, social i poltic.Ittotalara. Cal un canvi del model econmic en el qual el valor afegit de la recerca, el desenvolupament i la innovaci siguin cabdals per ser competitius. I cal tamb que aquesta economia estigui al servei de les persones, i no les persones al servei de leconomia. Cal un canvi en el model social, per garantir lestat del benestar, leducaci, la sanitat, la dependncia i les poltiques socials. Cal garantir drets tan bsics com el de lalimentaci,leducaci,lasanitatolhabitatge. I cal uncanvi en la forma dentendre i de fer lapoltica. Hem de ferles coses de forma diferent,hemdereplantejarnoselmodel. ALHospitaletestemcompromesosambelcanvidelmodeleconmic,ambelcanvidel modelsocialiambelcanviamblaformadentendreideferpoltica. Avui afirmo amb rotunditat que el mn local, els ajuntaments, som la soluci. Que no ens enganyin, els municipis, els ajuntaments, som lltima defensa de lestat del benestar. La prdua de drets accelerada que, amb lexcusa de la crisi, sha produt en aquestpas,lapateixendeformadirectaelsnostresvensilesnostresvenes. Els alcaldes i les alcaldesses ho sabem. Pep Flix Ballesteros a Tarragona, Anna del Frago a Barber o Toni Poveda a Sant Joan Desp, nosaltres estem al costat cada dia daquellvequeesquedasensehabitatge,delavduaqueamblasevapetitapensiha demantenirelsseusfillsalaturodelamarequepateixperqunosapcomomplirla neveraaquellasetmana. Elsalcaldesilesalcaldessesestemalseucostativolemcontinuarajudantlespersones quepitjorhoestanpassant. 2

Som conscients que la reforma laboral ni promou leconomia ni fomenta locupaci de qualitat, que la nova llei de pensions va en detriment del poder adquisitiu de la gent gran,quelareformadelalleidelavortamentvacontralesdonesoquelasituacique pateixleducacieliminaoportunitatsfutures. Pasapas,gotaagota,lleiallei,lasocietatscadacopmsdesigualimsinjusta. LapassadasetmanaIntermnvapresentarlinformesobredesigualtateconmica. Apunta una reflexi interessant: les desigualtats estan provocant un monopoli doportunitats per alsfills dels ms rics. El mateix informe constata que aEspanyaels 20espanyolsmsricstenenlamateixariquesaqueel20%delapoblacimspobra. Hem de tornar a recuperar els drets que hem perdut. Tinc el ferm convenciment que serem els ajuntaments els que liderarem la sortida de la crisi. I ser des dels ajuntaments des don tornarem a recuperar la justcia social i lestat del benestar. La regeneraci poltica ser de baix cap a dalt. Comena per les administracions ms properesalsciutadans,elsajuntaments. No ens ho posen fcil: la nova llei dadministracions locals aprovada pel govern de Mariano Rajoy no va contra els alcaldes i les alcaldesses, va contra els ciutadans i les ciutadanes. 3 S o s, hem de continuar treballant. Hem de donar solucions: fent poltiques dacompanyament, apuntalant leducaci, reforant les poltiques socials i les de lhabitatgeiimpulsantleconomiaperfomentarlocupaci. Continuaremtreballantpelpresent. Malgratelpssimfinanamentquepatimelsajuntaments,aLHospitaletlAjuntament no fa retallades en serveis a les persones. Davant les retallades de drets socials i de serveisdaltresadministracions,nosaltresoferimmsserveisalaciutadania. Icomhofem?Prioritzantiambeficinciairigor. Si els governs dEspanya i de Catalunya redueixen les seves aportacions tenim dues opcions:baixarnelaqualitatiretallarserveisoapujarelsimpostos.Ilanostraopcis quenovolemretallarallqueconsideremfonamental. I s, apugem els impostos de forma raonable. En moments de dificultat apellem a la solidaritat per ajudar a qui ms ho necessita. Aquest s el tarann que sempre ha caracteritzataquestaciutat,undelsseustretsdefinitoris.

Laliana dels partits desquerres que governa la ciutat es basa en els principis de la justcia social i la igualtat doportunitats. I aquests principis i valors sn els que marquen el nostre pla dactuaci, els pressupostos i el dia a dia a cada barri de la ciutat. Jo estic convenuda que les administracions, en lloc de retallar, hem de fer esforos i fer inversi pblica. No far la llista de tot el que hem fet o farem, per crec que s important destacar que les inversions milloren els barris, enforteixen la cohesi social, beneficienelsciutadansiensfanmsforts. Per aix, aquest mandat donem a joves i aturats ms oportunitats al nou espai de TorreBarrina. A labril obrirem un nou espai de lleure i daprenentatge a lantic Cinema Romero.Un nou punt de trobada perqu els joves i els infants puguin desenvoluparse com a ciutadans. El nou Centre Municipal Ana Daz Rico ha donat resposta a les demandes de les entitats de la Florida que sollicitaven un espai on poder realitzar activitats. Aquest centresestconvertintenunelementdecohesiidinamitzaciperalbarri. En aquest barri tamb, en pocs dies siniciaran les obres del nou Mercat de la Florida, queserunnouespaiderevitalitzacicomercialonhihaurmsimillorcomer. En el nou equipament del Gornal, a lestiu hi haur noves oportunitats per a la formaciilaprcticaesportiva. Lesinversionsquefemrepresentennoves oportunitatsdocupaci,necessriesperals diferentsbarrisiperalaciutatenelseuconjunt. A ms, hem introdut com a condici a les empreses que realitzen aquestes obres lobligatorietatdecontractaraturatsdelaciutat. I s: alguns ens han criticat amb largument de lestalvi, per us dic que el petit increment sobre el cost que significa ser un estalvi per al pressupost dels serveis socials. Ams,iselmsimportant,serunaformadedonarautoestimaidignitatapersones que estan a latur i que sense la inversi pblica difcilment tindrien una altra oportunitat,parlodelsjovesidelespersonesaturadesmajorsde50anys. 4

Avui far un reps per alguns dels aspectes estratgics que ens hem marcat per al futur de LHospitalet i explicar com ja hem comenat a caminar. Us parlar deducaci,decultura,detecnologiaalserveidelespersones,delauniversitat. Us parlar tamb dinfraestructures i de la necessria cooperaci entre administracionsidelacooperacientreelsectorpblicielsectorprivat. I la formaci ha de ser una base slida, els nostres fonaments. Fa anys que lAjuntament sesfora per reforar ms enll de les seves competncies leducaci. Leducacienelseusentitmsampli. En aquesta ciutat grcies a lesfor municipal que ha cobert necessitats bsiques com les beques menjador, que ha impulsat programes com lEscola de Msica, el projecteClauodaltresprojecteseducatius,shaprodutunamilloradelxitescolar dun16%aprimriaidun9%asecundria. Leducaciselfutur. Elmeucompromsscontinuarinvertintenlesescolesbressol,enleducaciprimriai enleducacisecundria. Tambenlaformaciprofessional,moltscopsoblidadaperestratgica. Us vull anunciar que aviat tindrem un nou centre de formaci professional a lentorn del Campus de Bellvitge que avui ens acull. Impulsat per la Universitat de Barcelona, ser un centre de referncia. Formar tcnics especialitzats en salut. La seva creaci palliar el dficit de formaci que en lmbit biosanitari tenim no solament a LHospitaletsintambaCatalunya. AlCampusUniversitarideBellvitgejahihamsde4.000alumnesiaquestsnouscicles de formaci professional complementaran loferta i sens dubte faran de LHospitalet LaMasiasanitriadeCatalunya. DdacRamrez,rectordelaUniversitatdeBarcelona,iMiquelVias,delegatdelrector al Campus de Bellvitge, coneixen el seu potencial i han fet una aposta clara pel futur del Campus. I els vull agrair i reconixer que per primer cop en la histria de LHospitalet,universitaticiutattreballemplegades. Eljuliolpassatvamestrenarunnouaulari.sunanovaoportunitatperampliarloferta formativa. 5

Araja,elnouaulariposaalabastdelsestudiantsunesmillorscondicionsperaprendre i anar fent cam cap a la seva futura professionalitzaci. Aquest magnfic espai acollir elnoucentredeformaciprofessional. Amb la Universitat de Barcelona estudiem nous projectes que aniran a poc a poc desenvolupantelCampusdeBellvitgeifentrealitatlanovauniversitatdeLHospitalet. Tenimdiversosprojectesenmarxa,elprimerdelsqualsesmaterialitzardemmateix quan signem el rector i jo lacord per a la construcci duna nova residncia universitriaenelCampus. A ms, estudiem altres projectes que consolidaran la presncia de la universitat a LHospitalet, treballem en la installaci dun nou centre didiomes universitari, treballem per la creaci dun nou campus a la ciutat vinculat a les rees socials i treballem per fer realitat un conveni perqu els estudiants del Campus de la Diagonal espuguinubicaralsbarrisdeCollblanc,laTorrassaiPubillaCases,alnorddelaciutat. Comveieuestemenmarxa. LHospitaletonhadefinitlaculturacomamotordeciutat. s un instrument profundament transformador de la societat, s un b de primera necessitat que dna oportunitats, millora la vida, cohesiona les comunitats i ajuda a la realitzaci personal. A ms, s un potent instrument de dinamitzaci econmica i industrial. Avuiusvullanunciarunamoltbonanotcia:loberturadelaNauIvanowaLHospitalet. A lantiga Mistral, al barri de Sant Josep, abans de lestiu veurem una planta baixa ara buida i bruta plena de vida i inundada dartistes. s la primera pedra del DistrictedelesArtsidelaCulturadeLHospitalet. XavierBasiana,impulsorifundador delaNauIvanow,sunvisionariquehacreguten laculturacomamotordedesenvolupamentdelterritori.EllvaconstruirlaNauIvanow albarridelaSagreraaBarcelona.DesdelAssociacideVensdelseubarrivaimpulsar un espai de difusi i creaci de la cultura. Un espai especialitzat en arts escniques, especialment adreat als joves creadors. Ser per a nosaltres un privilegi que sinstalli alaciutat. La cultura s font docupaci, de promoci econmica. Darrere de qualsevol expressi artstica i cultural, hi ha uns artistes, una indstria de producci i distribuci, uns serveis associats, uns ingressos i, al capdavall, uns beneficis socials i econmics. Els ajuntaments hem d'invertiren cultura com a estratgia per generar riquesa a la llarga. Laculturaileconomiavandelam.

No partim de zero. Una part de la feina ja la tenim avanada. Equipaments com el Teatre Joventut, el Barradas o la Tecla Sala sn ja referents a lrea metropolitana. I tenimunaimportantxarxadentitats,equipamentsiartistesdistributsatotelterritori delaciutat. No tota la iniciativa s pblica, tenim tamb grans empreses de la cultura que sn referents en la seva especialitat. Tenim creadors i tenim espais de formaci pblics i privatsquenonomsformencreadors,tambfanplanterdespectadors. IelpaperdelAjuntamenthadeserafavorirlasumadetotesaquestesrealitatsqueja existeixen i afavorir noves realitats. Per ferho, el proper mes de mar farem un pas ms en aquesta direcci, ja que se celebrar una jornada de treball de la indstria cultural a la ciutat. Un seminari sobre la ciutat, leconomia i la cultura que posar en contacte empresaris, creadors, urbanistes i funcionaris municipals. Servir com a base dedilegperferrealitatelnouDistrictedelesArtsidelaCultura. En el triangle que hem definit com a base per al nou districte hi ha la fbrica Cosme Toda, un edifici protegit del 1923, obra de larquitecte local Antoni Puig i Gairalt, amb msde6.000metresquadratsdesuperfcie.Serunnouelementqueintroduiremper fer daquella zona, a cavall de Sant Josep, Santa Eullia, la Torrassa i el Centre, el districtedelaculturadeLHospitalet. Tecla Sala, Cosme Toda i Can Trinxet han de ser el triangle cultural de la ciutat. Els edificis que fa un segle eren centres de productivitat industrial ara ens donaran indstria,riquesaiprojeccicultural. Us he explicat els passos que ja estem fent per conquerir el futur que volem en educaci i en cultura. A LHospitalet on han decidit que tamb prioritzem els canvis tecnolgics. Laclauperaconseguirhonoslatecnologiaensimateixa;laclausquelatecnologia estiguialserveidelaciutadaniailesempreses. Volempassardeserunasmartcityaunasmartsocialcity,deserunaciutatintelligent a ser una ciutat socialment intelligent. Com ho fem? Hem definit el barri de Pubilla Casescomelnostrelaboratoriperalexperimentacidelatecnologiasocial. Hem ofert aquest barri a les universitats, a les empreses del tercer sector i a les empreses tecnolgiques. Pubilla Cases ser el laboratori de la innovaci en la tecnologiasocial. Tenimjaprojectesconcrets:undeseguimentdhbitsalimentarisdelagentgran.sel programa NANA, destacat com una de les 22 solucions urbanes, socials i de participacimsinnovadoresaSanFranciscoenlatrobadadelLivingLabs. 7

La prova pilot ja est en marxa. Si tot funciona, sestendr el servei a la resta de persones grans de la ciutat que tenen servei datenci domiciliria. La tecnologia al servei de les persones. s la filosofia de la tercera transformaci de LHospitalet. La combinacideconomiaitransformacisocial. Us he parlat de novetats en educaci, en cultura i en tecnologia social. Ara us parlar dedesenvolupamenteconmicidecomdurantel2013hemaprofunditenestratgies decreixementperalcomeriperalesempreses. La segona transformaci de LHospitalet va servir a la ciutat per a la installaci dequipamentsestratgicsperaleconomiadelreametropolitanaideCatalunya. La Fira s segurament un dels majors exponents daquest fet i un dels majors tractors de leconomia del pas, amb una facturaci de 117 milions deuros va acollir durant el 2013 ms de 60 salons i congressos internacionals. s un projecte dxit grcies a lequipdeJosepLlusBonetiAgustCordn. El 2013 a la Fira vam tenir un important repte. Vam acollir per primer cop ledici del Mobile World Congress. El trasllat des dels pavellons de Montjuc fins al recinte de Granvia va ser un repte que vam superar amb xit. Barcelona i LHospitalet vam demostrarqueestvemalalada. EnguanyelMobileespreveuquenovamentserunxit.Lesprevisionsperalsalque comena el proper mes sn dun impacte econmic en lmbit metropolit de 340 milionsdeuros,75.000visitantsi7.000llocsdefeinatemporalsperaaquestsdies. El nostre repte enguany s que la ciutat es benefici en la seva totalitat de la fira del mbil. El passat mes doctubre vam iniciar un programa educatiu conjunt entre el Mobile i lAjuntamentquehapermsrealitzar13accionsformativesperajovesiperagrans. Amb John Hoffman, el mxim responsable del congrs, vaig signar un acord de collaboraciqueenspermettreuredelaFiralesperitmobile.Perajoves,peragrans, a tota la ciutat, hem fet accions destinades a difondre la tecnologia mbil, per donar novesoportunitatsitrencaramblescletxadigital. El repte social lestem superant b, ara el mes de febrer tindrem el repte econmic. Treballem amb els hotels i la prpia organitzaci perqu els participants coneguin els nostres eixos comercials, la nostra gastronomia dautenticitat, els nostres establiments. Fa un any deia que un mbit al qual havem de prestar atenci era el turisme de negocis. 8

La ciutat acull ja en aquests moments ms de 250.000 persones cada any als nostres hotels. Fa uns anys ning no hauria dit que LHospitalet tindria hotels i molt menys turistes,peraquestarealitathacanviat. Aquestasetmanahemacollitunnouhotelde4estrellesaLHospitalet. Som la segona ciutat de Catalunya en pernoctacions per turisme de negocis. Estem entre les primeres 10 ciutats en ingressos per taxa turstica al costat de ciutats amb llargatradicicomSalouoLloret. Hem passat de no tenir cap hotel a generar ms de 3.000 llocs de treball, a generar activitat econmica i a recaptar impostos, que destinem a fer poltiques socials i a generarmsocupaci. I en la lnia de les primeres accions per al desenvolupament econmic de LHospitalet, vullsaludarlacreacidunanovaagrupacidempresarisdelentorndeplaadEuropa promoguda per AEBALL. Ser un bon instrument per difondre i promocionar lentorn, crear sinergies entre les empreses i tamb per establir canals de dileg efectius amb lAjuntament.HaestatgrciesalabonafeinadesenvolupadaperManuelRosilloiRosa Fiol:usvullagrairelvostrecomproms. Lobjectiu s clar i cal continuar avanant en les eines per aconseguirho. Lany passat parlava de la necessitat de crear lAgncia de Desenvolupament Econmic, com a instrumentqueensajudienelcamdecreixementdelaciutat. Les reflexions de LHospitalet on ens han definit ms clarament quins han de ser els objectiusdelAgncia. Ha de ser un instrument de concertaci pblica i privada, que detecti les oportunitats de creixement de leconomia de la ciutat i ajudi a desenvolupar el traat fet per LHospitalet on. Ha de ser un instrument que miri ms enll del terme municipal, capa dacordar relat i serveis. Capa datreure inversions per a LHospitalet, lrea metropolitanaiCatalunya. Amb visi de ciutat i de pas. Per aix, treballem amb la Cambra de Comer amb Miquel Valls, per impulsar la nova Agncia de Desenvolupament Econmic de LHospitalet, perqu sigui un veritable rgan de promoci econmica, amb serveis concrets per a les empreses que sinstallin a la ciutat, per amb una clara visi en el contextmetropolit. Un espai de collaboraci amb els agents socials de la ciutat perqu puguin aportar, opinar i treballar de forma conjunta en el nostre impuls econmic. La suma de tots, teixitempresarial,agentssocialsiadministracionsensfarmscompetitius. 9

Ser un instrument que ens ajudar a donar ple sentit a la marca Barcelona. Perqu, Toni Vives, amb el perms de lAjuntament de Barcelona, la marca Barcelona tamb s nostra, i ho sap b Rosa Clar, la nostra ambaixadora de la moda arreu del mn. Lobjectiu ha de ser generar una rea metropolitana com a motor, per consolidarnos comareferentenrecercaiinnovaciaCatalunya,aEspanya,aEuropaialmn. I per ser ms competitius necessitem algunes infraestructures bsiques. Lany passat vaigferduespeticions:laposadaenmarxadelaLnia9ilamilloradeRodaliesatravs delaconstruccideltneldeLHospitalet. He estat molt crtica amb el conseller Vila per lendarreriment daquesta infraestructura. Llus Recoder sap com en puc arribar a ser, de pesada, quan defenso els interessos de la ciutat. Ara, per, vull aprofitar aquesta tribuna per felicitar el consellerVila. Agram des de la ciutat que hagi recondut la situaci i donat llum verda al ramal que ha de connectar lAeroport amb la Fira, la ciutat de LHospitalet i la zona universitria delaDiagonal. Dimarts passat vaig tenir loportunitat de parlar dinfraestructures amb el conseller de TerritoriiSostenibilitatilaministradeFoment,aprofitantlasevavisitaalaciutat.Vam parlar de la Lnia 9, de la remodelaci de lestaci de Bellvitge i del tnel de LHospitalet. La ministra i el conseller em van comunicar una bona notcia: la remodelaci de lestaci de Bellvitge siniciar aquest any. s una obra llargament esperada, que donarbeneficisalsvensdelbarrideBellvitgeidelGornalialcomplexbiosanitari. Snmomentsdausteritat,enscplenamentconscient.Perlausteritatnopotllastrar leconomia dun pas. S que tot no es pot fer, per hi ha obres que si no es fan alentiranleconomia. La millora de Rodalies de la regi metropolitana passa per la construcci del tnel de LHospitalet.sunaobrafonamentalentermesdeficinciaenmobilitatientermesde competitivitatperalpas. s una obra cabdal per a la connexi de la lnia de la costa. Per a la mobilitat dels ciutadansqueenstrobementreMatariVilanova. A ms, lalliberament de sl pel nou tnel ferroviari podria arribar a generar una producci anual directa propera als 3.400 milions deuros i uns 22.000 llocs de treball directes. 10

Necessitem que lobra del tnel vegi la llum. s bsica per al desenvolupament econmic de Catalunya. A ms, des de la ciutat continuarem insistint i reivindicant lactuaci perqu la noconstrucci del tnel ha paralitzat el desenvolupament de zonesestratgiquesdelaciutat. Una de les quals s la segona fase del soterrament de la Granvia. Una obra que ja no potesperarms. LeixdeGranvia,desdelaplaadEuropafinsalriu,noestacabatisnecessariperal desenvolupamentdelclsterbiosanitari. Per aix, lAjuntament hem pres la iniciativa, hem presentat a la Generalitat una nova proposta de transformaci de la Granvia que no necessita el soterrament de les vies. Hem iniciat ja els primers passos per a la redacci del Pla director urbanstic entre la plaadEuropaielriuLlobregat. Estem parlant duna acci que afecta ms dun mili de metres quadrats, que representenel8,6%delasuperfcietotaldeLHospitalet. EstractadaplicaruntractamentsimilarentrelaplaadEuropaielriuLlobregatalque es va fer entre la plaa Cerd i la plaa dEuropa. Una obra sense cap cost ni per a lAjuntament ni per a la Generalitat. La Granvia es convertir en una gran avinguda urbanaintegradaenelbarrideBellvitge,pensadaperalsvianants,quefacilitarelpas ilesconnexionsdinsdelclsterbiomdic. El Departament de Territori i Sostenibilitat ha cregut tamb en aquesta proposta i per aix aquesta zona s un dels 10 plans directors estratgics que vol impulsar a Catalunya fins al 2017. Urbanisme al servei de leconomia, collaboraci entre dues administracions en el Consorci de la Granvia. Aix s com plantegem la tercera transformacideLHospitalet.Sumem... Victor Hugo deia que el futur t molts noms. Per als dbils s linabastable. Per als temorosos, el desconegut. Per als valents s loportunitat. Ara s el moment de ser valents i cercar oportunitats, amb seny per sense covardia. Tenim la fora per continuarlanostratransformacieconmicaisocial. sunprojecteagosaratperrealistaperaLHospitalet,peralentornmetropolitiper aCatalunya.LHospitalet,comasegonaciutatdeCatalunya,sunapeaclau,iundels motorseconmicsdelreametropolitana. La realitat s que si Barcelona i lrea metropolitana volem tenir futur i competir en el mn global, cal fer una poltica econmica coordinada en lmbit metropolit. Cal complementarseiajudarsei,entretots,crixer.

11

El projecte econmic, cultural i social de LHospitalet s realista i est a lalada del pas. La solvncia que hem demostrat com a ciutat per assumir reptes difcils fa que estigui convenuda que LHospitalet t la capacitat de tenir un paper cabdal en el desenvolupamenteconmicdelreametropolitana. No hem doblidar que el nostre model, el model LHospitalet treballa cada dia per guanyar competitivitat. Per tamb per generar ocupaci estable i de qualitat i per oferiroportunitatsdefuturalaciutadaniadavuiialesproperesgeneracions.Peraix, aLHospitaletposemleconomiaalserveidelaciutadania. En aquests moments de dificultats cal ms imaginaci, visi de futur i estratgia que mai. s el moment daixecar la mirada. El jo ja no funciona, no s suficient. Ara les receptes clssiques estan obsoletes i s lhora de pensar en el nosaltres, en el collectiu. I amb una visi crtica, valenta i compromesa amb els valors progressistes que ens caracteritzen, LHospitalet afronta el 2014 amb la vista posada al 2025. Aquest any, 100anysdesprsquecomencssimaserciutat,segurqueenssentiremorgullososdel quehemconstrutplegats. Us demano el vostre comproms, aquest s un projecte collectiu, de cadascun i cadascunadenosaltres.Totssomnecessaris,totshemdaportarelnostregradesorra. Vull traslladarvos el meu ferm comproms i el de lequip de govern per continuar treballant amb dedicaci i illusi en la construcci dun LHospitalet ms just i igualitari. Esticconvenudaqueambelvostretalentilavostraempentahoaconseguirem. Squepuccomptarambvosaltres! Moltesgrcies!

12