40

DIUMENGE, 19 DE GENER DEL 2014

ara

aracincia
SABIES QUE...
ELS ARBRES GRANS I ANTICS EMMAGATZEMEN MS CO2
Els boscos acumulen CO2 i, per tant, es consideren un dels embornals ms importants per tal de segrestar de latmosfera aquest gas contaminant. Fins ara, hi havia el supsit que els arbres, a mesura que envellien, alentien el seu creixement i absorbien menys CO2. Per un estudi indica que no s aix. Ben al contrari, el seu desenvolupament saccelera i sincrementa la capacitat que tenen dacumular aquest gas contaminant. Els cientfics han analitzat ms de 670.000 arbres que pertanyen a 403 espcies.

CINCIA DE CADA DIA

LES PLANTES TAMB PODEN PATIR CNCER
En els animals, un tumor es desenvolupa quan una o diverses cllules perden el control sobre el seu creixement a causa de certes mutacions. Les plantes poden experimentar el mateix fenomen i les mutacions que hi ha al darrere poden ser a causa de fongs, bacteris o virus, s a dir, els agents infecciosos que les poden atacar. A diferncia dels animals, per, els tumors que pateixen les plantes no provoquen metstasi. Aix s perqu les seves cllules estan tancades per una matriu rgida que funciona com un mur i, per tant, les cllules malignes no poden escampar-se. Les plantes tampoc no tenen rgans vitals i poden sobreviure igual amb una part danyada.

Entrenar la ment amb la lectura afavoreix lempatia

Un estudi publicat a Science conclou que les criatures que llegeixen ficci de qualitat tenen ms facilitat a lhora de captar les emocions dels altres
DAVID BUENO ing dubta dels grans nostre cervell, i es desenvolupa dubeneficis que aporta la rant la infantesa i ladolescncia. lectura: eixampla la Durant aquest procs cal un aprenostra visi del mn, nentatge que la faci madurar. amplia els coneixeAquest aprenentatge el proporments, incrementa lactivitat i lagi- ciona la mateixa societat, amb les litat mental i proporciona benestar, interaccions quotidianes entre els entre altres coses. En definitiva, po- individus, infants i adults. Una tencia la nostra humanitat, entesa mostra sn les preguntes que de en sentit ampli. Un aspecte impor- manera espontnia sovint formutant de la nostra humanitat s, tam- len els pares i els educadors als inb, lestabliment de relacions soci- fants quan fan alguna acci que reals. Per participar en aquestes rela- percuteix en una altra persona, fent cions, sovint complexes, necessi- que reflexionin sobre com creuen tem ser capaos de captar els estats que se sent laltre, si content o trist, emocionals de les alfent que observi lextres persones, per anpressi de la seva caticipar-nos i adaptarra. La falta dempatia ESSENCIAL nos a les seves accisassocia a diverses Com a espcie, ons: saber interpretar psicopatologies que lempatia permet si estan tristos o condificulten les relaciestablir vincles tents, envejosos o ons interpersonals. amb els altres, collaboradors, etc. essencial per a la Lectura de qualitat La lectura pot afavosupervivncia tant rir aquesta capacitat? La lectura incremende lindividu com Aquesta s la pregunta la capacitat de dedel grup. ta que es van fer Daduir qu pensen els vid Comer Kidd i altres. I per veure fins Emanuele Castano, de The New a quin punt la lectura dobres literSchool for Social Research de Nova ries de ficci pot contribuir a desenYork, als EUA. Els seus resultats, volupar aquestes capacitats, Kidd i publicats a Science, indiquen que Castano van dissenyar una srie llegir bona literatura de ficci incre- dexperiments que van realitzar menta temporalment la capacitat amb un nombrs grup de voluntaque tenim dinterpretar els estats ris. Primer, els van passar uns tests emocionals i les intencions de les al- estandarditzats que permeten valotres persones. rar la capacitat de deduir lestat emocional i les intencions daltres La teoria de la ment persones a travs dimatges facials. Desprs, els van donar a llegir Per establir i, sobretot, per mantenir relacions socials complexes, ne- fragments significatius de diversos cessitem detectar i entendre les llibres de ficci de reconeguda quaemocions dels altres, i inferir les se- litat literria no necessriament ves creences i intencions. El desen- bestsellers, obres de ficci de poc volupament daquesta capacitat, valor literari i obres divulgatives soque de manera genrica es coneix bre temes diversos. Finalment, els amb el nom de teoria de la ment, for- van tornar a fer passar tests. El rema part del programari bsic del sultat va ser molt clarificador. Els

LESTUDI Un grup de voluntaris van haver de completar tests abans i desprs de llegir ficci. La seva capacitat dempatia havia augmentat amb la lectura.
KIM CARSON / GETTY

participants que havien llegit obres de ficci de reconeguda qualitat literria obtenien ms puntuaci en el segon test que en el primer, mentre que els que havien llegit altres tipus de llibres treien la mateixa puntuaci en tots dos tests. s a dir, els del primer grup havien millorat temporalment la seva capacitat de deduir lestat emocional i les intencions dels altres.
Ms imaginaci, ms empatia

Segons els autors de lestudi, lefecte pot ser causat per la necessitat dimaginar els personatges a partir de les descripcions que sen fan, que en les obres amb qualitat literria inclouen frases i paraules sovint polismiques, amb construccions sintctiques i matisos subtils i subjectiuspelquefaalseusignificat,quecal valorar mentalment en cada cas en

funci del context. I aix s, precisament, el que fa la nostra ment quan intenta deduir els estats emocionals i les intencions dels altres. Dit duna altra manera, la lectura daquestes obresseriaunamenadentrenament mental que permetria agilitzar i diversificar aquests processos. La conclusi dels autors s que la lectura de bones obres literries de ficci incrementa la capacitat que tenim de captar els estats mentals dels altres, no noms pel que fa al que pensem sin tamb a com ho pensem, per aquest efecte pot ser transitori, cosa que justifica la convenincia de mantenir uns hbits lectors regulars des de la infantesa i la joventut, que s quan es desenvolupa aquesta capacitat.e
DAVID BUENO S PROFESSOR DE GENTICA A LA UB