La finalitat principal del document Unes humanitats amb futur, promogut per professors de diferents disciplines sota lempara

de lInstitut dEstudis Catalans i de la Facultat de Teologia de Catalunya, s fer prendre conscincia a la societat civil que les mancances funcionals i personals en humanitats afebleixen el patrimoni cultural i deterioren el dileg de la nostra cultura amb les altres cultures del mn. Tot seguit presentem el text ntegre. DOCUMENT 1. Les darreres transformacions en el mn de lensenyament, els vastos processos culturals de canvi i les convulsions en la situaci econmica i poltica, amb el predomini de la lgica del mercat capitalista, sn factors que incideixen en el conreu de les que, en els pasos occidentals, es coneixen com a humanitats. Les humanitats han configurat la cultura occidental des dels seus inicis (Atenes, Roma, Jerusalem) mitjanant un lligam amb les cincies i la tcnica, el qual es manifesta sobretot en el Renaixement i es perllonga fins a la modernitat. Aquesta es fonamenta en lesperit crtic i dialogal, la democrcia, la tolerncia, el respecte a la cincia, el pluralisme de creences i el coneixement filosfic. Allunyar-se de les humanitats empobreix i alla. Occident ha forjat una visi del mn en la qual lautonomia i la dignitat de la persona i la seva constituci espiritual sn a la base dun sentiment com. 2. La intensa preocupaci, plenament justificada, dels governs i de la societat civil pel foment de la cincia, la tecnologia i les noves formes de transmissi del coneixement i de la

informaci, ha anat acompanyada duna minva en latenci envers les humanitats. Igualment, altres factors, com la prdua dels grans relats histrics i dels referents collectius, han contribut a afeblir el conreu de les humanitats. Les dificultats amb qu es troben les humanitats sinscriuen en una crisi ms general del saber, tamb del saber cientfic, sovint valorat tan sols per les seves aplicacions prctiques i sense que sel relacioni amb la pregunta pel sentit. 3. La minva de la cultura humanstica comporta lempobriment del pensament, la precarietat del discurs tic i la prdua de la cohesi de la nostra civilitzaci. En aquest sentit, s urgent sortir de lanalfabetisme funcional i simblic, que deixa grans buits en el sistema de referncies personals i collectives i permet submissions i manipulacions. Cal una recuperaci del smbol, comenant pel llenguatge mateix, en els seus horitzons filosfic i religis, com un dels senyals distintius duna cultura humanstica completa. La cultura humanstica s una inversi necessria. 4. Les humanitats sn percebudes com a mancades datracci, com si fossin poca cosa ms que un llegat arcaic i sense inters. Tanmateix, porten dins delles la passi per la bellesa i per un mn ms humanitzat, lliure i feli. Les humanitats sn interessants i tils, perqu ajuden la persona humana a examinar-se a si mateixa i a valorar i admirar el que rep daltres persones, perqu contribueixen a articular crticament el propi pensament i a expressar-lo de manera intelligible, perqu discernir i tenir criteri s imprescindible per viure i per orientarse. Cal, per, recuperar lentusiasme per totes les creacions de lesperit hum{ i restablir i potenciar la figura del mestre que conrea i comunica les humanitats amb passi.

5. Leducaci sha erigit en un repte cabdal en un mn que tendeix a lindividualisme i a la desvinculaci de les responsabilitats compartides. La transmissi del saber i de la saviesa no pot quedar al marge de la societat del coneixement. Ms aviat la tecnosfera ha de permetre una circulaci mplia de la cultura humanstica. Igualment, en els mitjans de comunicaci, les propostes de tipus humanstic han de trobarhi un ress rigors i de qualitat. Les humanitats formen part del nucli dur de les formes espirituals de vida, ms enll del materialisme i de lutilitarisme. Per tot aix, fem les propostes segents: 1. Les llenges i la literatura, la filosofia, la histria i les arts sn els pilars fonamentals de la civilitzaci i la cultura. Per aix, s imprescindible garantir que tothom spiga parlar, llegir i escriure correctament. En relaci a Secundria, els escriptors clssics, grecs i llatins, i els grans relats de la Bblia (lantiga histria sagrada) han de ser referents culturals que han de trobar el seu lloc en el currculum escolar. Per aix, cal impulsar laprenentatge de les llenges modernes i de les llenges cl{ssiques (grec i llat), les quals shan de mantenir com a matries optatives per no residuals. Daltra banda, pel que fa a la literatura, cal establir un c{non obert dautors i dobres que resumeixi els fruits del coneixement humanstic que tothom hauria dassimilar. En no poques cultures europees, tot emulant la familiaritat dels grecs amb Homer, es tendeix a promoure el coneixement dels clssics respectius durant la Secundria. Aquesta tendncia ha de ser mantinguda en el cas de la cultura catalana, que no ha de menystenir els grans valors de la literatura universal, entesa com a patrimoni de la humanitat.

2. La Universitat ha de combinar lespecialitzaci amb una consideraci global dels sabers. La connexi i la transversalitat es fan, doncs, especialment necessries. Cal plantejar frmules intelligents que facin presents les humanitats a linterior dels currculums de les carreres tcniques. Concretament, en els currculums escolars i universitaris sha de trobar lequilibri entre les disciplines tcniques i les humanitats. No es poden confinar les humanitats a les carreres de lletres. Les cincies necessiten les humanitats, i les humanitats no poden desvincular-se de la cincia. 3. Les humanitats han de procurar establir aliances estratgiques amb les cincies, amb les tecnologies i amb el mn de la comunicaci. La cultura humanstica sha de valer de tots els aliats possibles per tal de contribuir eficament a lesperit del temps. s convenient, per exemple, que la cultura humanstica empri les noves tecnologies sense abandonar del tot els formats tradicionals, sin fent veure la complementarietat entre tradici i innovaci, i buscant la millor manera de difondre i impulsar all que s essencial al mn del pensament: lautoritat de la ra. Les humanitats necessiten una discriminaci positiva. En aquest sentit, seria convenient fomentar el gust per la lectura, lescriptura i el coneixement dels clssics. 4. Els mitjans de comunicaci tamb aquells que utilitzen els nous codis comunicatiussn vehicles potents de difusi cultural, i en darrer terme han esdevinguteducadors, sobretot de les generacions ms joves. La cultura humanstica ha dentrar dins el mn de la comunicaci, i cal receptivitat per part dels mitjans perqu aix sigui factible. Les

humanitats tindran futur en la mesura que siguin enteses com a factor dhumanitzaci, de responsabilitat moral i cvica i de creixement de lesperit hum{. Barcelona, 16 de gener de 2013 Salvador Giner, Armand Puig, Rafael Argullol, Agust Borrell, Victria Camps, Llus Font, David Jou, Jordi Llovet, Xavier Morlans, Perico Pastor, Ramon Pla, Francesc Torralba, Maringela Vilallonga