Estudis dInformtica, Multimdia i Telecomunicaci.

Grau de Multimdia

Tractament i publicaci dimatge i vdeo

Jaume Reig Carrascosa
Segona Prova dAvaluaci Continuada (PAC2)

UOC. Estudis dInformtica, Multimdia i Telecomunicaci. Grau de Multimdia

Tractament i publicaci dimatge i vdeo. 1er semestre 2011-2012. PAC2. Jaume Reig Carrascosa

1. Quins parmetres tcnics de qualitat diferencien principalment diferencien els tipus de pantalles i perqu? Realitza una taula comparativa daquests parmetres per a cadascuna de les pantalles estudiades.

MATERIAL CRT
Material fosforescent (raigs catdics)

AVANTATGES

INCONVENIENTS

Amplia reproducci cromtica Es poden adaptar a diferents resolucions de pantalla. Una gran relaci de contrast. Llarga vida fins de 50.000 hores Imatges ms brillants Colors ms vius Major resoluci Estalvia costos de fabricaci Estalvi denergia

Sn els ms voluminosos de tots Consumeixen molta energia No saprofita tota la pantalla Tenen el problema de possibles zones cremades El color negre pur no es pot reproduir Pitjor definici de colors i contrast (Que CRT) Menor quantitat de colors Redut angle de visi Temps de refresc elevat

TFT LCD

Cristall liquid

PLASMA

Material fosforescent (plasma)

Durada de 30.000-40.000 hores Major contrast El cost de fabricaci superior (que Major angle de visi (que LCD) el cas LCD) Absncia de temps de resposta No cont mercuri Colors ms suaus a lull hum Ms diversitat i precisi de color Millor definici del color negre (que LCD) Ms prims i flexibles Ms econmics Menys consum denergia Possibilitat descalar les pantalles a Grans dimensions Capacitat de fabricar pantalles flexibles Major rang de colors Ms contrastos i brillantors Major angle de visi Menor consum Temps de vida curts Procs de fabricaci car (experimental)

OLED

Diodes

UOC. Estudis dInformtica, Multimdia i Telecomunicaci. Grau de Multimdia

Tractament i publicaci dimatge i vdeo. 1er semestre 2011-2012. PAC2. Jaume Reig Carrascosa

2. Investiga sobre la tecnologia dels *vdeo-projectors i les seves caracterstiques. Escriu un petit resum. Que casos els usaries respecte a un monitor de pantalla plana i perqu en una presentaci pblica?
Bsicament hi ha 3 tipus de vdeo-projectors: Projector TRC: Venen a ser les pantalles CRT, per en projector, i la caracterstica ms important s que t 3 tubs catdics (vermell, vert, blau). Son molt pesats i voluminosos, pel que noms sn adequats per a installacions fixes. Projector LCD: Sn els ms simple i econmics a nivell tcnic, i per tant els de ms s en lmbit domstic. En aquesta tecnologia la llum es divideix en 3 (vermell, vert, blau) i es fa passar a travs de 3 panells de cristall liquid. T el problema de la possible aparici de pxels morts i duna vida limitada de la lmpada dunes 2000h. Projector DLP: Sn projectors digitals. Destaquen per la seva excellent qualitat dimatge. Sn els ms cars de tots. Utilitzen una tecnologia de micromiralls per a projectar les imatges.

Els projectors son adequats sobretot en pantalles de mides grans mbils. O sigui en espais , actes i presentacions on es requereixi bsicament muntar una pantalla ocasionalment. Tenen lavantatge de poder projectar les imatges sobre qualsevol superfcie blanca o clara, tot i el ms adequat s projectar-les en pantalles especials per a projeccions, que poden ser enrrollables, plegables o retroalimentales, incls es pot projectar des del darrera de la pantalla depenent del projector i la pantalla. Son ideals en presentacions empresarials o educatives on podem mostrar les imatges, vdeos, animacions interactives, des dun porttil, pc,.. grcies a qu la majoria de projectors disposen de mltiples conectivitats dentrada (VGA, S-Vdeo, HDMI,..) aix els fa especialment tils per a mostrar powerpoints, flash,.. i en general presentacions no seqencials.

UOC. Estudis dInformtica, Multimdia i Telecomunicaci. Grau de Multimdia

Tractament i publicaci dimatge i vdeo. 1er semestre 2011-2012. PAC2. Jaume Reig Carrascosa

3. En les noves tecnologies de pantalla com LCD, TFT, o Plasma, un dels principals problemes s lobtenci de nivells de negres correctes. Perqu? Com ho aconsegueixen?
Les pantalles LCD no produeixen llum per elles mateixes, sin que disposen duna lmpada a la part del darrera que subministra la llum blanca i mitjanant filtres polaritzadors RGB obtenim els colors a mostrar. El fet daix (de no poder ocultar totalment la llum de fons) s que les pantalles LCD no poden produir un negre pur, sin ms aviat grisos foscos. Cal dir que existeixen dos tipus de pantalles LCD. Les de matriu passiva i les de matriu activa (normalment anomenades TFT), aquestes poden controlar cada pxel de la imatge mitjanant transistors pel que es pot minimitzar i controlar ms b la brillantor i el contrast que les de matriu pasiva, tot i que no es pot aconseguir un negre pur. Les pantalles de plasma estan formades per milers de grups de celles amb gas xen i ne, darrera de les quals hi ha els elctrodes que proporciones la carrega elctrica que fa que el gas sionitzi i formi plasma. Cada cella de la pantalla s lencarregada de proporcionar el color, que t que ser precargada per iluminar-la, i aquesta precarga comporta que juntament amb la brillantor de fons no puguin aconseguir un negre pur. Tor i aix les pantalles de plasma tenen ms contrast que les LCD. Per minimitzar els efectes de no aconseguir un negre pur els fabricants de pantalles de plasma intenten reduir els temps de precarga i la brillantor de fons.

UOC. Estudis dInformtica, Multimdia i Telecomunicaci. Grau de Multimdia

Tractament i publicaci dimatge i vdeo. 1er semestre 2011-2012. PAC2. Jaume Reig Carrascosa

4. Realitza lexercici 1 sobre formats de la pgina 8 del mdul Els formats de vdeo
Cel.luloide ANY
1892 1956 2003 1929 1933 1996 1975 1973 1975 1985 1987 1990 1978 1986 1986 1994 1993 1995 1994 1996 1995 2003 1998 1996 2000 1998 2005 2003 1995 1994 2003 1965 2005 2005 Leica 1929 Kine Exakta Nikon D1 N.E N.E 2000 1312 Polzada B o B segmentat VHS Betamax Vdeo 8 mm S-VHS Hi 8 U-Matic Betacam SP D1 D5 Betacam Digital DVD DV i mini-DV DV Cam DVC Pro 25 XD Cam DVC Pro 50 Betacam SX Betacam IMX Digital-S Blu Ray Disc HDV Digital-S HD HD-D5 HDCAM HDCAM SR 52 lnies 250 lnies 200 lnies 250 lnies 420 lnies 420 lnies 260 lnies 300 lnies 720x576 720x576 720x576 720x576 720x576 720x576 720x576 1920x1080 720x576 720x575 720x575 720x575 1920x1080 720 i 1080 720 i 1080 ? 1080 ? Super 8 Arri D20 Panavision nesis DALSA RED ONE Ge1920x1080 1920x1080 ? 4520x2540 Quadruplex HDCAM SR 400 lnies 920x1080

Vdeo analgic FOTOGRAFIA Format Resoluci

Video digital CINEMA Format Resoluci

35 mm N.E

VDEO Format Resoluci

UOC. Estudis dInformtica, Multimdia i Telecomunicaci. Grau de Multimdia

Tractament i publicaci dimatge i vdeo. 1er semestre 2011-2012. PAC2. Jaume Reig Carrascosa

5. Per als formats de vdeo anteriors, classificals segons el tractament del senyal de vdeo, luminancia-crominancia: * Vdeo compost * Vdeo separat (I/C) * Vdeo per components (YUV)
FORMAT
Polzada B o B segmentat VHS Betamax Vdeo 8 mm S-VHS Hi 8 U-Matic Betacam SP D1 D5 Betacam Digital DVD DV i mini-DV DV Cam DVC Pro 25 XDCAM DVC Pro 50 Betacam SX Betacam IMX Digital-S Blu Ray Disc HDV Digital-S HD HD-D5 HDCAM HDCAM SR Super 8 Arri D20 Panavision Genesis DALSA RED ONE x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x

VDEO COMPOST
x x x x

VDEO SEPARAT I/C

VDEO PER COMPONENTS YUV

x x

UOC. Estudis dInformtica, Multimdia i Telecomunicaci. Grau de Multimdia

Tractament i publicaci dimatge i vdeo. 1er semestre 2011-2012. PAC2. Jaume Reig Carrascosa

6. Realitza lexercici 1 sobre tcniques i suports denregistrament de la pgina 11 del mdul Els formats de vdeo.

FORMAT
DAT (digital audio tape) Memria USB (pen drive) Disc compacte (compact disc) Minidisc DV Blu Ray Disc Disc dur Targeta SIM Suport magntic

TCNICA ENREGISTRAMENT
Suport en estat slid Suport ptic Suport magnetoptic Suport magntic Suport ptic Suport magntic Suport en estat slid

UOC. Estudis dInformtica, Multimdia i Telecomunicaci. Grau de Multimdia

Tractament i publicaci dimatge i vdeo. 1er semestre 2011-2012. PAC2. Jaume Reig Carrascosa

7. Quins sn els avantatges de lenregistrament azimutal?

La idea bsica en ls de la gravaci azimutal s permetre ls de pistes solapades amb diferents angles de tal forma que permet ms temps de gravaci. Daltre forma les pistes haurien de tindre bandes de guarda perqu els capals tant sols llegeixin el senyal sobre la seva prpia pista i no les adjacents, per tant al posar bandes de guarda sobre les pistes estem reduint lespai i tamb el temps de gravaci-reproducci.

UOC. Estudis dInformtica, Multimdia i Telecomunicaci. Grau de Multimdia

Tractament i publicaci dimatge i vdeo. 1er semestre 2011-2012. PAC2. Jaume Reig Carrascosa

8. Explica el perqu de la necessitat ds dels diferents codis de temps en un enregistrament digital i en el seu posterior procs de postproducci tant a nivell de vdeo i udio.
Hi han varis tipus de codis de temps, per en destaquem 3: CTL: s un senyal analgic que utilitzen tots els sistemes de gravaci magntics de vdeo lineal. Serveix bsicament per mantenir la sincronia en la lectura. s un comptador en temps real. No serveix per ledici. LTC: s una senyal digital composta que sincrusta al senyal de vdeo en lnies buides i grava el codi de temps en format hh:mm:ss:frames. Es fa servir per ledici. Al gravar-se en longitudinalment en la cinta no es pot fer servir en gravacions en velocitats variables. VITC: s el sistema ms utilitzat actualment. Es similar al LTC tcnicament, per en aquest cas es grava en vertical, juntament amb la informaci de les pistes de vdeo. T la particularitat respecte al LTC que es pot utilitzar en gravacions a velocitats variables.

UOC. Estudis dInformtica, Multimdia i Telecomunicaci. Grau de Multimdia

Tractament i publicaci dimatge i vdeo. 1er semestre 2011-2012. PAC2. Jaume Reig Carrascosa

9. Feix un llistat de codecs indicant el sistema de compressi de vdeo que realitzen i si s un sistema de compressi espacial i temporal.
Compressi espacial o intraframe: saprofita la redundncia dinformaci que hi ha a la imatge de cada fotograma, com en les imatges JPEG. Compressi temporal o interframe: saprofita la redundncia dinformaci que hi ha entre fotogrames consecutius.

* La compressi interframe normalment sempre porta inclosa la intraframe.

CODEC
H.261

SISTEMA COMPRESSI
predicci compensada dimatges en moviment i codificaci de transformaci espacial amb quantitzaci escalar, escaneig en ziga-zaga i codificaci dentropia Utilitza noms compressi intracuadro. No sutilitza predicci temporal MPEG1 utilitza 8x8 DCT, predicci intercuadros i compensaci del moviment i divideix els frames en tres tipus I, P i B. No suporta vdeo entrellaat MPEG2 utilitza 8x8 DCT, predicci intercuadros i compensaci del moviment i divideix els frames en tres tipus I, P i B. Suporta vdeo entrellaat predicci compensada dimatges en moviment i codificaci de transformaci espacial amb quantitzaci escalar, escaneig en ziga-zaga i codificaci dentropia

ESPACIAL
x

TEMPORAL
x

MJPEG

MPEG-1

MPEG-2

H.264/MPEG-4 AVC

10

UOC. Estudis dInformtica, Multimdia i Telecomunicaci. Grau de Multimdia

Tractament i publicaci dimatge i vdeo. 1er semestre 2011-2012. PAC2. Jaume Reig Carrascosa

10. Avantatges/desavantatges de ls dun sistema dentrellaat progressiu i entrellaat.

La principal diferencia entre aquests dos mtodes consisteix en que en un dispositiu entrellaat contruieix les imatges en lnies parells e imparells que es van actualitzant a una velocitat determinada perqu lull hum no percebi el moviment. En els dispositius progressius es contruiex limatge a quadre sencer.
*Normalment susa i per identificar entrellaat i p per progressiu. Aix per exemple podem veure: 720p o 1080i que fan referncia a progressiu i entrellaat
AVANTATGES ENTRELLAAT PROGRESSIU P DESAVANTATGES

Les imatges sn de ms calitat sen- Requereix un equip ms potent per a captura/reproducci se parpadeixos Totalment compatible amb les pan- Posible perdua de fuidesa en les imatges a causa de consumir ms retalles LCD, plasma, OLED cursos Ofereix ms bons resultats alhora de convertir vdeos a major resoluci

ENTRELLAAT I

Es ms lleuger, i no requereix un Menys calitat en les imatges (sobreequip tant potent per a la seva captu- tot en imatges en moviments diagora-reproducci nals)

11

UOC. Estudis dInformtica, Multimdia i Telecomunicaci. Grau de Multimdia

Tractament i publicaci dimatge i vdeo. 1er semestre 2011-2012. PAC2. Jaume Reig Carrascosa

11. Realitza les activitats 1 i 4 la hi pgina 27 del mdul Lalta definici. 1. Actualment en el mercat hi ha una gran quantitat de pantalles amb letiqueta HD Ready iamb letiqueta Full HD. Investigueu quines sn les diferncies entre els dos tipus denumeraci.
Bsicament la diferencia vindria donada per: - Quan parlem de Full HD, vol dir que t una resoluci de 1920x1080 amb escanejat progressiu, o sigui el que es sol abreviar com a 1080p. - Quan parlem de ready HD, vol dir que el dispositiu est preparat per admetre com a mnim 720 linies verticals amb escanejat entrellaat. Entrades analgiques de vdeo per components, i com a mnim una entrada digital en DVI o HDMI amb suport HDCP, i que les connexions admetin 720p res i 1080i de resoluci.

12

UOC. Estudis dInformtica, Multimdia i Telecomunicaci. Grau de Multimdia

Tractament i publicaci dimatge i vdeo. 1er semestre 2011-2012. PAC2. Jaume Reig Carrascosa

4. Actualment es troben en ple apogeu els continguts generats i produts en sistemes de 3D. Investigueu quins formats hi ha en lactualitat, tenint en compte el procs de rodatge distribuci del senyal.
Video 3D -Esteroscpic De diversos tipus de tcniques de gravaci, edici, visualitzaci i mltiples variants en podem destacar 3: Anaglifo Polaritzaci Camp-seqencial Anaglifo: La tcnica Anaglifo es basa en gravar les imatges amb 2 cmeres simultniament aa una distancia de separaci entre cmeres equivalent a lull hum, i s clar les cmeres perfectament sincronitzades entre elles, tant de temps, distancia focal, obertura diafragma, etc.. Posteriorment el material sedita muntant les dues seqncies resultants una a sobre de laltre per obtenir-ne 1 (ja que el desplaament ja lhem efectuat al gravar les dues cmeres a una distancia separades) i aprofitant el canal vermell en una cmara i en laltre el vert-blau. Per visualitzar lefecte del vdeo necessitarem unes gafes especials amb els filtres de colors amb qu hem editat el vdeo. (aquestes normalment es fabriquen en plstic i cartr i sn senzilles i barates) Polaritzaci: El sistema de producci de les imatges s el mateix que en el cas Anaglifo, i lnic que canvia s com visualitzem les imatges (les gafes anaglifo sn molt senzilles). Les gafes polaritzades utilitzen unes lents que filtren les ones de llum i les projecten a certs angles. Cada lent i de forma compatible tan sols permet passar la llum polaritzada, s a dir que cada ull veur una part de la composici. Camp-seqencial: El sistema de producci de ls imatges s el mateix, per en aquest cas les gafes que sutilitzen per visualitzar sn de cristall liquid (LCD) que estan sincronitzades amb el vdeo. s el sistema ms car de tots per el que dna uns ms bons resultats a nivell de qualitat de les imatges.

13

UOC. Estudis dInformtica, Multimdia i Telecomunicaci. Grau de Multimdia

Tractament i publicaci dimatge i vdeo. 1er semestre 2011-2012. PAC2. Jaume Reig Carrascosa

BIBLIOGRAFIA EXTRA UTILITZADA

Colaboradores de Wikipedia. Tubo de rayos catdicos [en lnea]. Wikipedia, La enciclopedia libre, 2011 [fecha de consulta: 23 de diciembre del 2011]. Disponible en <http://es.wikipedia.org/w/index.php?title=Tubo_de_rayos_cat%C3%B3dicos&oldid=50701144>. Colaboradores de Wikipedia. Pantalla de cristal lquido [en lnea]. Wikipedia, La enciclopedia libre, 2011 [fecha de consulta: 23 de diciembre del 2011]. Disponible en <http://es.wikipedia.org/w/index.php?title=Pantalla_de_cristal_l%C3%ADquido&oldid=52362775>. Colaboradores de Wikipedia. Pantalla de plasma [en lnea]. Wikipedia, La enciclopedia libre, 2011 [fecha de consulta: 23 de diciembre del 2011]. Disponible en <http://es.wikipedia.org/w/index. php?title=Pantalla_de_plasma&oldid=52327843>. Videoproyector. [en lnia]. [data consulta: 23 desembre 2011]. http://www.videoproyector.es/videoproyector/ Comparativa de tipos de pantallas y consumos. [en lnia]. [data consulta: 23 desembre 2011]. http:// www.tecnocodigo.com/noticias.php?id=34 la imagen estereoscpica en formato digital. un nuevo medio de expresin. [en lnia]. [data consulta: 20 desembre 2011]. http://www.tav.net/3d/imagen_estereoscopica.pdf Caractersticas comunes para los dispositivos de visualizacin. [en lnia]. [data consulta: 20 desembre 2011]. http://www.duiops.net/hifi/cine-en-casa-pantalla-caracteristicas.html Barrido progresivo frente al barrido entrelazado. [en lnia]. [data consulta: 20 desembre 2011]. http://www.axis.com/es/products/video/camera/progressive_scan.htm Video. (2011, December 21). In Wikipedia, The Free Encyclopedia. Retrieved 13:19, December 23, 2011, from http://en.wikipedia.org/w/index.php?title=Video&oldid=467044843 Collaboradors de la Viquipdia. Anglif [en lnia]. Viquipdia, lEnciclopdia Lliure, 2011 [data de consulta: 25 de novembre del 2011]. Disponible en <//ca.wikipedia.org/w/index.php?title=An%C3 %A0glif&oldid=8506127>.

Jaume Reig Carrascosa Desembre de 2011

14