A crra de Jordi Tiena:,,.

'
i

' " ._ *,

Autors Els Nostres

Ediciom E nnOnEnn

INTRODUCCI
Blandn de Cornualla suna novel'la medievalde cavalleria; una novel'la a la manera del roman medievall, escritaen vers i que recull I'ideal cavalleresc elaboraten el s. XII per la literatura francesa, a partff de relats pics i mtico-folclricsanteriors,del delicatconceptedela cortesiade ies corts provengals, i dels elementsfant)stics i meravellosos de la literaturapopular. I en aquestsentit,
| ,.El roman medievals un gneresituat a mig cam entre el conte folclric i la novel'lamoderna;com aquell,recull elementsfant)sticsi meravellosos de i tradici popuiar i els transformaen substncia prpia de la narraci,per, com la novel.la,el roman tracta semprede fer versemblants tots els elements del relat i procuramantenir la lgicainterna del discursnarratiu,, (prlegd'ArXIV seni PCHECo a Blandn de Cornualla i altres nanacions en aersdelssegles i Xy' Barcelona,1983,p)g. 12).

ci adscriure'I, tant pel temacom per I'ambient,en I'anonrenada matria de Bretanlta, malgnt Ia diferent perspectivaque mant el nostredesconegut autor sobrerqr.r, mn cavalleresc.

1. EL CoNCEPTEDE,CAVALLER Aproximadament durant el s. XII, Europa, i espe_ cialment la Frangaseptentrional,sI'escenari e profrrndes transformacionssocials i poltiques que havien d'alterarconsiderablement I' organrtzaci feudalvigent des de l'any mil. El resultatsuna novasocietat en expansi econmica,i de tot tipus, Que hom ha anom.rrn,, .r, expressi de M. Bloch, la segonaedatfeudal. Es rracta ms b de modificacionsque no d'una ruptura anrb el passat immediat. En ror cas,els canvisproduits modificarenel sistema prpiamentfeudali obligarenlesciasses dirigents a una adaptaca les noves .ii.umst)ncies, a travsd'una reformulaci ideolgicadels conceptes de l'organitzaci social i polticar. Un delsconceptes, de gran import)ncia, que sofreix aquestatransformaci,i que ens interessa especialment per la seva repercussi literaria sel de cavaller(chevalier). El terme s la traducci del llat miles o cabalariu's, uttlitzat a Europa ja a finals del s. X. Es tractava realment de professionals de la guerra,no provinents de I'aristocricia, lligats als granssenyors per juramentsde fidelitat, la missi dels quals era assegurar la pau en els dominis
' n.I a aquesra e t a p ah i s t c \ r i c a ' e g e e u l c l ) s s i cl l i b r e d e J a c q u e L s r GorF, z _ Baja Edad ,lIedia, Nfadrid, Sielo XXI. 1981.

d'aquells i que ascendien de categoria socialen relacionarse amb els grans senyorsi rebre d'ells, pels seusserveis en la guerra,la concessi d'un feu. Lexistnciade dos conceptes diferentsi en relaci,dominus-milites/cabalarius, ax s,senyori cavaller, com a contraposatsindica tant la diferncia sociald'ambdscom la relacide dependncia en qu es basava la societat feudal2. A partir del s. XII, per, I'expansi econmicapossibilita ei reclutamentde mercenaris per als exrcits que, a peu i armatsinnoblement (ganivets, arcs,...), reben diners pels seusserveis; en conseqncia, la guerradeixa de ser la funci prpia de la cavalleria. El concepte de cavaller,llavors, sadoptatcom a propi pels granssenyors. D'aquestamaneft ia cavaileria deixa de tenir una significacifuncional militar i passa a designarun estament tancatal qual s'hi accedeix nicament (adoubement), a travsd'un ritus cerimoni aI:I'adobament que si en un principi es referiaa l'actefuncional de dotar d'armesel guerrer)ara al'ludeix a la cerimnia mit)angant la qual el cavaller entra en una instituci de car)cterelitista i superior,reservada als elegits,i amb un codi forga complexr. En definitiva,aquestimportant canvi condueix,en l'aspecte social,a la fixaci d'una noblesa de ca,cter hereditari, basada en el fet del naixementi la pertinenga a aquesta instituci,i en I'aspecte ideolgic,a l'elaborajustifiqus ci d'un ideal que i ennoblsI'adopcide la cavaileria per part de I'aristocr)cia,i la convertsen una
r t'cg. G. Dugr. "Los orgcncs cle l cbllcri", Hotbrt's l L'strtrLtu)'L t()' l E,ld ,llt'dt. \iadrid, Siglo XXI. 1977, pp.2C9-218. i vcg. R.rn.rc,nLLt t-t Ll:brc dc l'orrlrt' clt' c,t-'"tllcri.

rnstrtucr tancadai reservada. Pel que fa ala literatura,al costatdels gneres populars i pics,explicatsa la vora del foc, o narrats per joreligis,fonamentalment glarsitinerants,i la de caracter hagiografica, les corts provengals, quant a la lrica, i les narratius, de la Bretanya,ms al nord, quant als gneres estimulenla creacid'uns modelsliterarisd'acordamb amoroelsnous tempsi amb l'ideal de la vida cortesana, la poesia delstrobadors,escritaen llensa i cavalleresca: guadoci) o provengal,i el roman courtois,escrit en vers francs, de rnatria clssica, ms o menys histrica, i de matria de Bretanta.

2. LA MATRIADE BRETAI\YA D'aquestaproducci literriaens interessa especialment el roman breton,o, msen gener:tl,lamatra de Bretanya. Amb aquesta denominacis'acostuma a designar el corpusnarratiu, novel'lstic,escrit en vers, i origin)rianascuta I'emparade les corts de Bretament en francs, nya, durant el s. XII, que gira a I'entorn de la figura mtica del rei Arts i de les aventuresdels seuscavallers'.
1 La iigura d.-i rei Arts pertan' al mn mtico-llcgcndari iiel Pasde Gal'les. b c o m a c a p i t o sr top e r b q u e s el i h a s i v o l g u t t r o b a r u n a i d e n t i t a th i s t r i c mi en el poema gal'lsGododdin(- 6C0),b conr a cabdill vencedordels anen una obra de Nennius (* 8C0). entrc altres. Aquestes llegendei s glosaxons tradicions f o r e nr e c o l l i d c s e n c l sM a b i n o g i o t tc . . ' n i u n t d . ' r e l a t sg a l ' l e s o s i r,e c o RegurnBritannittede Godoilides i tractadcs com fets histricsa la Htsto'ta de la qual esconvertiren en nratria litcraria fred de l\'{onmouth.anrbla traducci per a) rontan bretrn. r'cg.Carlos i per a la ntri,t de Bretnya cn general, Pcr a aquesta qestici, /to\,-eldt etn'opeas, Niadrid. I971, i, del m;rteixautor, GcnC,{ Gu-lt, Printers Histori't del ret .4rtttro t' dc los nol,lesj' errtrntes c,tbllcros de l TblaRedond, N { a c l r i d1 . 983.

10

Hereus de les cangonsde gesta,dels relats mtics i llegendaris, i de I'ideai cavalleresc i amors de la poesia incorporadaa Frangaper Elionor dAquit)trobadoresca, nia, els relatsbretonsconstitueixen,pel seuvalor intrnseciper I'extraordin)ria influnciaque tingueren,i potser encaratenen indirectament,una de iespecesmsimportants, si no la ms important, de la literatura medieval. Aquest cicle novel'lstics inicat ala segonameitat - 1.190), del s. XII per Chrtien de Troyes(- 1.135servidor, primer, del comte de Champagne i, desprs, de Felip dAldcia, i ell n'sel m)xim i el millor representant. Lobra de Chrtien de Troyesest) compostaper cinc obres: Erec i Enid, Cligs, Lancelot o El caual/er de la cArreta,Ivain o El cavaller del lle, i Perceualo El conte del Graal,, inacabadal;totes sn en vers i estan centrades en la figura de diferentscavallers de la Taula Rodona. El rei Arts, QUe no smai protagonista, lliga i dna cohernciaal conjunt. com un dels grans Chrtien de Troyesse'nspresenta novel'listes i de la cultura eurode la literatura francesa pea del moment: per Ia sevahabilitat narrarva,per la facilitat versificadora, conscincia de la tcniper la seva ca literaria, pel seu refinament cortes), no exempt d'ali per un cen distanciamentirnic. guns tocs realistes, La sevaobra s significativade les aspiracionsi les inquietudsde la ciailitzacide la cortesia.EIl,certament.
1 En catal,hi ha El cat'llerde /a carret,t editaclaper Bromera, a cura de F-. I , { A R C - H I R A NE Tn . s n q u a t r el e s n a r r a c i o n s l'abast en la seva t r a d u c c i c s pcr C:rrlo-s Al-\.\R, Editora Naeionrl.Madrid. tellan;Erec t'Enid, preparada 1982,El cabal/ero de l crreta, preparadaper L.A. l-rt-CUL*c- i C. G,\R( ,t El cbllero tlel /en,preparadr pcr \i. GUAL, Alianza Editorial, lladrid, 1983, per preparacla J. LE\'IARCHxI, EdicionesSiruela,Madrid, 1984,i Percet,al, M. o Rtqutn, Espasa C i a l p eN , { a d r i d .1 9 6 1 .

t1

no inventa els temesde la ntatria de Bretanya, per en reelaborar-los a la nova sensibilitatcortesai adaptar-los na, els fa literatura i, en conseqncia, els universalitza. PerquChrtien s totalment conscientde la seva tasca d'escriptor, i d'escriptoral serveid'un ideal,sota el qual bategala defensa de tot un mn. ha Hi en les seves obres,ms enll del toc rom)ntic en la creacid'un mn fant)stic ribetejatd'elements realistesi quotidians,una clara intenci moral: la imposici de la visi car,alleresca de la societati de l'amor; la justificaci i la defensa de I'ordre de cavaiieria en la ser,a missi de dirigir els destinsde la societatfrancesa. millor que cap altrg en paraules En definitiva, representa de C. GarcaGual, I'optimismehumanistade la civilitzaci i corts,i la ma.ximafita cultural del feudalisme. cavalleresca Per ltim, la transcendncia de I'obra de Chrtien fou tal que molt aviat tingu continuadors.Entre ells Robert de Boron amb la trilogia Josepb destaquem dArirnathea, arnb interpolacide temescrisMerl,i Perce.ta/, tians,i \X/alter Mrpp amb la denomin adaVulgatadel Sant refon, amplia i ordenael conjunt de narracions Graal,, on sobrela matria.D'altra banda,la ser,a influncia derivar) fins alsllibres de cavalleriesdels segles XV i XVI, que havien de tornar boig Alonso Quijano.

3. ln MAr'RrADF.BRETANyA EN LA NosrRA I LI-fERATU RA Atesa la relaci de la noblesai dels trobadors cata' E,ntcniu una visiri a M. Llt Rrgurn Histri tle la LiteraturLt Catd,e,eneral lna.II, B,rrcclon:r i. 96.1, p)e. 1i i ss.

12

lans amb les corts provengals, no ens pot estranyarque aquestes narracionsaviat fossinconegudes a les terresde la Corona d'Ang6. Ja en el mateix s. XII, el trobador Guerau de Cabrera se'n fa ressen el seuEnsenhament2, ofl sn citats el rei Arts, el seu nebot Gah,'anyi Erec, amb al'lusions referentsa les narracionsde Chrtien. I Bernat Desclot, en la sevaCrdnica, narra la liegendade I'engendrament de JaumeI d'una maneramoit semblanta com sexplicadala de Galaad,cavallerfill de Lancelot:Queconclour I'aventuradel Sant Graal. Ens consta, d'altra banda, que PereIII orden) fer una cpia de la hula Rodona t que Joan I tenia el Merl. Aix mateix, no s estranytrobar cavallers reals,com Galeot de Bardax,amb els noms delspersonatges apareguin de ficci, i que aquests citats en la literatura dels ss. XIV i XV (p. .. en el Viatge al Purgatorl de Ramon de Perellso al Tirant lo Blanch de Joanot Martorell). Literariament,la producci d'obresrelacionades amb Ia matria deguser,possiblement,molt superior a les mostresque s'han conservat,ms aviat escasses. Deixant de bandael Jaufre,annim i d'autoria catalana discutida, per adregada al rei Alfons II, totes les que ens han obreso fragments, originalso traduccions, pervingut daten dels ss.XIV i XV. Del s. XIV sn les duesniques obres originals i ntegresque posse'im:La Faula, de Guillem de Torroella, t el Blandn de Cornualla, d'autor annim. Tamb d'aquestsegledatenuna trat lEnser4,arnent s una llarga eomposicio,.t nrincn.'lc sirventis, contr el j o g l a r C : b r r . d c l c t . ,d e I'autor: const.l cle216 \'trsos. iotcrcix un penoramr c o m p l c t d c I c u l t u r a I i t e r i l i a d c l r n o n r en t : t r ( ) b : r r l o r s . iricl. rr.rtiri.r dc Bretanva l mltcs classlcs.

13

ducci ntegra de la Requestadel Sant Graal i els fragments de ies traduccions del Tristany i del Lancelot. I s del segleXV I'adaptacii la traducci d'un fragment de La mort dArts, que amb el ttol de La Tiagdiade Langalot fu Mossn Gras1.

4. nT BLANDN DE CoRNUALLA 4.1,. Autoria i llengwa El text que comentem, que, com ha estat dit, cal situar a principis del XrV (o potser a finals del XIII), consta i ens ha arribat en de 2.394versosoctosl'labs apariats, un nic manuscrit, forga incorrecte,obra d'un copista itali). segle, el seuautor Contra el que shabitual en aquest ha volgut romandre annim, i no tenim, doncs,cap dada que enspermeti de formular la msmnima hiptesi. En canvi, s que podem, graciesa l'estudi de la llengua en un )mbit nacioque empra, situar-lo geograficament nal ben determinat, malgratque les opinions delscrtics no semprehagin estatcoincidents. sobre aquestassumpte Avui, per, s'accepta com a indubtable que el seu autor pertanyiaa una zona de domini lingstic catal):
t L Faula de Guillenr de Torroella ha estateditadaper P. BoHtc.ls i ViJ. de Lzngalot nl At-CClr'R,Edicions T)rraco, Tarragona,1984;i La Tiagdia de ivlossn Gras,inclosala reproduccide I'incunable,per Mart Lr RIQUER, fa aI Blandn de Cor1984.Pel qr.re Edicionsdels Quaclerns Crema, Barcelona, . 6 d e l a l t { . O . L . C . ,d ' E d . 6 2 , a c u r a d ' A . n u l l , s i n c l r \ se n e l v o l u m n r - r9 PACHECo. D'ltr banda,una traducci del Tristanyde J. Botln, versien prosafrancesadeisoriginals,la teniu editadaper lesEdicionsdelsQuadernsCrema,Barcelona, com tamb la introducci.s de CmEs fue. i98,1.La traducci catalana.

14

malgrat que el text est) escriten llenguadoci)o provengal, els catalanismes de tot tipus hi sn tan abundantsi eviexplicats per dentsque nomspoden ser satisfactriament la procedncia lingsticadel seu autor. Fra inversemblant, a pesarque s'ha intentat, creureque un escriptorprovengal -quan aquesta llenguat encaraun prestigireconegut prpia llenen la poesia- es mostri tan inh)bil en la seva gua. El nostre annim pretn escriureen provengalclassic, per el traeixenconstantmentles solucionscatalanes) com s'esde# en tots els nostrespoetescultes del s. XfV, de tal manen que, llevat dels,fillegs,es pot dubtar, raonablement, si s'estdavant d'un text provengalcatalanitzat o d'un text catal) aprovengaiatl. 4.2. Una no.,e\'lade caaalleria La nostra narraci relata les aventures, d'armes i d'amor, de dos cavallerserrants de Cornualla, anomenats Blandn de Cornualla i Guiot (o Guillot) Ardit de Miramar. I si s cert que noms la procednciad'ambds, aix s,la regi bretonade Cornualla, la lliga directament amb Ia matria de Bretanya,a mancad'elements o noms de lloc llegendaris o de I'aparicide personatges del cicle artric, tamb s cert que per molts detalis i si no per la intenci, cal relacionar-la-hi per I'atmosfera, clarament.No sper tant en algun element aillat on cal cercar aquestarelaci, sin en l'acumulaci de petits elements. prou Deixant de bandala llenguaen qu est) escrita, a la mspura tradici narmtivamesignificativa, s'adscriu
rvcs. M.or o, p . c i t . . p i g . 1 8 ,n o t a 5 . Rtgt--lnflistri...,11

15

dieval,i de la novel.iaartrica.en utilitzar el vers ocrosl'lab apariat,com aI roman courtois de la literatura francesa i la provengal,que nosaltresconeixem amb el nom de noaesrimades. s, per, en el contingut on ms evident es fa la relaci;en la presentaci d'un mn entrereali fabulsque aprofita tots els recursos (personatges, espais i situacions) del rontan breton,per b que no hi manqui l'originalitat i una perspectivad'autor un bon xic dif-erent, com veurem ms endavant. el nostre relat se'nsmostra Quant als personatges, original noms en la sevaelecci,en la mesuraque cap d'ells(Blandn,Guiot, Briandao Peitavn) no apareix en cap dels textosartrics coneguts; en canvi, el seu comportament i els seusatributs. igual que els dels personatges secundarisque hi intervenen, els acostenals personatges tipus d'aquells.Blandn s en tot moment el cavailercortsi valent, ornat amb totes les qualitats de I'ideal cavalleresc de la cortesia:jove, bell, mesurat,corts,valent,geners, lleial,amb sentirde I'honor, discret, etc. Brianda respontamb al prototipus de la donzella. I els personatges secundaris sn tamb els tpics de les novel'lesartriques,desdels mals cavallers, que sn derrotats,precisament perquno actuend'acordamb I'ideal exigitl, fins als informadors habituals,I'ermit) i el pastor, passant pels inevitables gegants, malvatsi armats,tamb inevitablement,amb una maQa.
Aix cl cavellcr negrc r'lel \';\'r'r, qLre s'adrcg,rdcscorrcsantcnt a Guiot, o cls c a v a l l e r sq u c e l f a n p r e s o n e r , c n b r t a l l ec l c s i e u a l ,e l s c n v o r . l c l s q u a l s s v e n g u r desprs pcr Bl:rndn, cluc ii perdonl i r'id.r percluf l fi es cornporr;.r c()rrectament: o els cav,-rllers clarament descortesos que gu,rrclcn, i ocupen. cl castell de Brir-rda. i

16

Els espais del nostre relat, d'altrabanda,sn tamb els habitualsen aquests tipus de narracions: boscos, prats, jardinsi castells, amb lesconnotacions significatives i fun(i cionalsque els sn prpies que per no allargaraquesta introducci, s'expliquenen notes a peu de p)gina). No hi manquen,lgicament,les escenes de batalla i d'amor, aquestes ltimes molt esquem)tiques, que constitueixen el nucli central de la novel'la,harmnicament ajustades al codi cavalleresc: la figura del cavallererrant en buscad'aventura per tal d'aconseguir fama i honor, el socorsa les donzelles, els combats,els di)legs,mesurats i educats,iniciats gairebsempre amb les paraules gentil corts,l'esbarjo plaent i lleuger,etc.Ni falta,tampoc, I'element fabuls o meravells: un ocell que parla, un sarraque no pot morir a no ser que li arrenquin una dent, una donzella encantada,i un astor de propietats fant)stiques. Fins i tot algunsdemllsensrecordenles narracionsde Chrtien: Blandn du, com el cavallerdel llo, Ivain, armesvermelles, i els dos amics,Guiot i Blandn, seseparen en un punt i emprenen camins diferentsi aventuresdistintes,que el narrador ens relataseguintprimer l'un i despresI'altre,com succeeix en el Pqceualo el Conte del Gral amb Percevali Galvany, respectivament,o aI l^ancelot o el cavaller de la carreta amb aquesti Galvany. Fins i tot, i sah,anttotes les dist)nciesi els elementsrondallstics,la de I'astorper paft de Blandn dna pasals amors conquesta amb Brianda, igual que a la conquestade l'esparver, una altra au de presa,segueixen els amors d'Erec i Enid, o el fet que la novel'las'inicii, donant pasa la primera aventura, amb un fet inslit i prodigis,protagontzat per un animal, igual que en algunesde les novel'lesdel de Troyes.

17

Amb tot aix,per, no volem dir que toteslessemblances siguin degudes a una influnciadirectade Chrtien, ni que ei nostre autor el segueixisen.ilment.No feia falta. Ei gnerefou tan conegLrt i esta\'l tan codificat,puix que seguia sempreun mrteix esquema, que per forgan'havia de recollir molts elements. Altrament no estarem davantd'una novefia de cavalleria. D'altra banda, el nostretext, molt msesquem)tici de qualitat liter)ria ciarament inferior als de Chrtien, s indubtablementuna creacioriginal i., com ja hem esmentati direm msendavant, manifesta una posiciideolgica davant del mn cavalleresc un bon xic diferent. 4.3. L'element/abuls o meravells Ms amunt ja n'hem esmentat la seva ms presncia, o menvs comuna al conjunt de narracionsd'aquestteffi, que apareix des del primer moment, i que possiblementcal relacionaramb la influnciade duesfonts literries, culta I'una i popular I'altra.distinres i a la verel.rcir>nades. gadaprobablement referim,pel que fa a la culta, a\slais, narracions E,ns breusi en versde car)ctermera\rells i sor.intambient,rdesen el mn artric,anteriors i contemporanies a l'obn de Chrtien,, i pel que fa a la popular a l'anomenada rondalla tnerave//oia.com i.t r':i .tSSerr\'xlr1r encertadament V. Proppr.
i Vi.linrir I)ROI,l, llotiilo,t , { t ' l < ' i t t t r ,L . .tl. I tLr:rinrcntr:. - l . r c e l . .\ l . r d r i r l .

1 9 f J 7 .[ - ' r . r t o r c s t u t l i c i s e l c n r c n t r r l c l . r r , r n ' l l l , r r r ( r . . r \ r ' 1 ] ( ) \ i e l s c l t s i f i c . i i t ' l t . l r l , t r e r t l ' n r i r r , , l , r g i . rC n , r l i t z c l e t . r l l t l n r c nL t n f r eI r l . r - u n .lt r t , r / i r jc . .lircb.totes les funeions b)siqLres clc ll part centrl tl.'l.r r,,nrl.rllr ro.lcn icr loc.rlitzd e s , e n c l n o s t r c r e l a t . c n I ' e p i s o d i c l e l r l c s c n c r n r l r l c n rc l e l l r i n c l ; r .

1B

A cap lector, mnimament atent, del Blandn se It pot escapar Ia similitud que hi ha entre l'encantament de Brianda i el motiu del conte popular de La BellaDorment; ni tampoc no seli passar) per alt el to rondailstic de les provesque ha de superarBlandn per aconseguir l'objecte m)gic, en aquestcas el Blanc Astor, capagde despertarla donzelladel seu son d'encanterii obrir el cam de la felicitat als joves i bells protagonistes. Sn, sensdubte, elements de rondalla meraaellosa. L'autor aprofita materialsdel conte popular i els refon en l'estructura de la seva narraci,conservant, per molts dels elementsde I'arquitecturad'aquests tipus de rondalles. 4.4. Estructura i narrati,ua El Blandn, malgratno tenir un nic fil argumental i estarconstituit per una successi constant d'aventures, estructurat en parts. Ser tres POt -La primera part abraga desde l'inici fins a la separaci dels dos amics.En ella se'nsanunciael contingut de la narraci i se'nspresenteni caracteritzen els personatgesa travsde duesaventures, continuaci lgica I'una de I'altra. -La segona part segueixles aventures dels dos cavallers per separati culmina amb el desencantament de Brianda.Com ja s'haviainsinuaten la primera pft, mentre Guiot svengut, Blandn triomfa i resultavencedor. -La tercera,per ltim, reprn la narcaci a partir del moment en qu ambds cavallers es van separar, els posanovament en contacteen una nova aventurade Blandn, i es precipita cap al finai de la novei'la, on es con-

19

centra el seu sentit, a maner?de conclusi i consell. i amb molta rapidesa, Lacci -que es desenvolupa fins itot precipitaci- i els di)legsdominen tota la nari els pocs raci.Gairebno hi ha elementsdescriptius, de batallasobretot,es que hi apareixen, en les escenes repeteixen contnuament,i no ran msenll) d'unespoquespinzellades. Blandn de Cornua/la s,narrativament,una novel'la els casforgaesquemtica. Intilment cercarem els detalls: maltells sn simplement bells i graciosos, els gegants jardins vats,lesdonzellesbellesi gentils,en els hi ha arbres i les escenes d'amor i ocellsque cantenrleravellosament, nomshi sn apuntades, mssuggerides que no narrades. de batallasn una mica msdesenvoNoms lesescenes lupades,i aixc\ amb una pobresade mitjans expressius evident. d'altrabanda,sn extraordin)riament Els personatges, plans,sense conflictes interns,i sense complexitat,sense cap evoluci al llarg del relat. si tenim en compte la riquesa Tots aquests elements, de les primeres novel'lesdel gnere, situen la nostra narraci en un niveil literari notablement inferior. Malgrat aix, I'autor deI Blandn mostn un cert dolligar els difemini de la tcnicanarrativaen la manerac-le en la unificaci del relat en rents episodisi, en especial, de la narracide les aventures un nic fil narratiu, desprs aquesta unifiper separat: que Guiot i Blandn segueixen que caci es fa a trarsd'un parlament del protagonista, d'altrabandaresumeixI'accide la novel'lafins al moment de la separaci, seguinttamb en aix ei mcdelde la maabansdel recapitulacions tria on sn freqentsaquestes final del llibre per tal que I'auditori recuperiel fil narratiu.

20

D'altra banda,aquest possiblement procediment, provinent de lescn7ons de gesta., on shabitualmentutilitzat) juntament amb els elements rondallstics i la constantdel narrador que es dirigeix a I'audipresncia tori amb expressions com ,.no cal dir", ono cal parlanr, acostenel nostre text als gneresnarratius orals. Malgrat el seuesquematisme i la falta d'ornamentaci litedria, i la inhabilitat mosvada per I'autor en el domini del provengal, que ens fan pensaren un escripno professionall, tor ocasional, eI Blandn,,tot i que la consideremuna obra menor, ofereix una lectura plaent i s una mostra curiosa i original d'aquesttipus de narrac. 4.5. Sentit del Blandn p)Ja hem anunciat repetidamental llarg d'aquestes ginesque la visi sobreel mn cavalleresc que ensoferia aquestaobra ens semblavadiferent a la que palesenles novel'les cl)ssiques del gnere, en qu I'autor s'identifica plenamentamb el mn que descriui, doncs,el defensa i I'ajusta al model ideal i literari establert. En el llibre que teniu a les mans,i com ha estatobservatper M. de Riquer, hi ha, en canvi,una actitud ms despreocupada i irnica, que pot observar-se en el tractament de I'elementfabuls i en algunsdetallsrelatius als herois,i en la mateixadespreocupaci pels elements ms literaris,descriptiusi ornamentals, que hi sn eiidits, com ja s'ha dit anteriorment.
' C,rm cls trobadors, nts i orgullosos se u p.rperd'cscriptors, ccinscie c'lel o corlr nove'l.les. c l n r a t e i r C h r t i c n q u c a i x h , r f , r c o n s t rc n l ' i n i c i d c l e s s e v e s

21

Efectivament,les escenes en qu apareixl'element fabuls sn introduides a la novel'lasense que l'autor prepari el clima de misteri adequati sn presentades amb absoluta normalitat dintre d'una tmma eminentmentrealista. Igualment,poden trobar-se notestan poc adients a la gravetati seriositatd'una obra de tema cavalleresc com la resposta, ben poc cortesa, de Blandn quan mostra la sevaindignaci dient: ,.Mostreu-meaquellesbsties,que ja sem'han inflat els nassos pel que m'heu contat d'aquell sarra". Per on I'autor sembla distanciar-se ms del model sen el final de la novel'la;final felig en qu els dos cavallers renunciena I'exercicide lesarmesen beneficid'una vida tranquil'la i familiar. Aquestaproposta, eue aconsellaseguir als seuslectors, sembla ms prpia de les aspiracionsburgeses de pau i felicitat sedent)ria que del codi amors i cavalleresc del roman bretonl. D'altra banda,la contraposicientre els dos cavallers, Guiot i Blandn, resulta molt significativad'aquestdistanciamentideolgic.Aix, Guiot, que actuamogut nicamentper l'obtenci de la fama personal,acaba sempre derrotat, mentre que Blandn triomfa, perqu emprn els fets d'armesper tal de socrrer i ajudar el proi'sme. Per tot plegat, el Blandn de Cornualla apunta, b que molt esquem)ticament, un conjunt d'elements que

rVal

la pen;r recordar que una rctitud ix .ls clramcnr censur;rd;r al Erec i

E n t d d e C h r t i e n : I l r e c e s r e t i r a d c L - s a r n r e s i c s l l i u r ; r I a v i d ra m o r o s a i t r n quil'la amb Enid, la qual cosa s motiu de la crtica i menvsprcu vers Ercc, que per recupemr fama ihonor e s v e u r o b l i g a t . e s p c r o n : 1 tp e r l a m a t e i x a E n i d , . r emprendre novament la recerca d'aventures.

22

i que tinanuncienuna nova visi del mn cavalleresc, dran la ser.aexpressien la nov-el'lacaualleresca Posteel imprecisos, forga sn lmits e1s rior. Malgrat que de Blandn ha de ser situat, i no solamentdesdel punt de la matci)ssiques vist,rcronolgic,entre lesnovel'les rta claBretdnyd i eI Tirant lo Blanc.

5. AQUESIA\/ERSI E,l text que llegireu ha estat prosificat i caalanitzat la llenguaactual,a partit del text original en vers sesons pu.rrgrl. Hem intentat ser el m)xim possiblede resens hagi amb ell, a Pesarque aquestrespecte pectuosos por,r, a solucionsuna mica dures i la prosa se n'hagi E,lspocs elementsque hi hem afegit o modifiressentit. cat no n'afectenel contingut ni, almenys aix ho hem Hem deintentat, el ritme, i sn de cadcter secundari. alhoraque una moinnecessaris, fugit tamb elsarcaismes S que hem conservat,en canvi, el excessiva. dernitzacr que ha lxic relatiu a l'armament o al codi cavalleresc, estar anorar a peu de p)gina. Les lnies de punts indide versosen l'original. completen aquesta quen l,absncia edici les notes,un apndix que reprodueixun fragment de treball. de I'original i unes ProPostes
JORDI TINENA

23