lf,l t RDUC(-t()

Ln pnTDICACI EN LA BAIXA EDAT MITJANA

En la societatoccidentalmoderna,la religi s en gran manerauna qestiprivada,personal.Els valors del creient en la vida pblica,d'altressistemes sn independents, d'idees,com ara les poltiqueso les que difonen els tecnolgics, cientfics;ax,els descobriments per exemple, sovint ensdonen ms conscincia de pertinyer a I'Occident ha estatuna que no pas la religi (tot i que el cristianisme que ha format el mateix concepted'Occident). de les bases Aquestacircumstincia generalobliga a fer un esforEsi volem entendrequalsevolaspecte de la cultura medieval: histric,ja que en aquellasocietat un esforqd'acostament s que existienplenamentun poder poltic i espiritual-el i una ideologia-la cristianapapat i la xarxa eclesiisti supranacionals, presents arreu amb evidncia. Deixant de bandala histria poltica que resultadel poder (fra Vicent, com veurem,n's un institucionalde I'Esglsia bon exemple), ara enshem de centraren I'altre component, no s sin un mecanisme en efecte, de perqula predicaci,, difusi de la doctrina cristianao, millor direm, d'una visi del mn que subordinaqualsevolaltre punt de vista a la salvaci de I'home,esdevenint aix un ineludiblepunt de referncia de la realitat,amb un model exemplarsuperior: Ell sl'epicentre de la Bblia-de maneraque Jesucrist. l'Antic Testaments'interpretatot en funci del Noui, paral'lelament, el seunaixement divideixla histria de la humanitaten un abans i un desprs de la redempci. La feinadel predicador, basant-se en el tresorde la veritat i seguintelspassos bblicarevelada de Jesucrist i dels apstols, sdemostraraquesta histrica: perspectiva la redempcisignificala renovacidel sentit de la vida humana,creadapor Du al parads, frustradapel pecat desde I'exili terrenal,al dilema original i ara acarada, o condemnar-se. suprem:aix s,salvar-se La vida sun lloc

sarvr vrcF-Nl rERRER

dolors de la lluita di)ria entre la virtut i el de pas,I'escenari pecat,i I'home, si vol guanyarde nou la felicitat,ha de viure pressupsits pendentde la mort i del judici. D'aquests de divulgar uns neix, lgicament,la necessitat esbossats bisics i unesreglesde conducta(el catecisme), coneixements que s el a la confessi, molt especialment adreEades de la redempci) que sagramentexpiatori (una actuahtzaci permet a I'home estarsempreben prep arat per al ms enll).

La predicaci moderna Ara b, durant segles, la predicaci,, a part la prictica missionera de conversimultitudin)ria de poblespagans, va restarvinculada ala particularitatd'un a abadia o d'una dicesi,sense que existissin unesnormes tampoc,en general, que donessinforma al serm.D'altra banda,en tot l'Occident cristianitzathavienanat sorgint centres bon de culturaclericali de vida asctica, elsmonestirs, exponentdel divorci entre aquellsque coneixien -el llat- i la societat l'instrumentdel saber laica. El propsit deciditd'educaren la fe aquesta societat s la clau de volta de I'anomenada predicacimoderna,que, al llarg dels tres ltims segles medievals, converteix el serm en una realitatquotidianaa tots els imbits de la mateixacomunitat cristiana. Per valorar I'abastd'aquestcanvi revolucionari,conv tenir presents, en termesgenerals, tres factors.En primer lloc, el moviment de renovaciespiritualprotagonitzatper una sried'heretgies d'ampli resspopular, encapqalades per predicadorscarism)tics,autnticsldersde masses. Desprs, la importincia adquiridaper les ciutatsrespecte rural ifeudal, i, amb elles, de la societat el predomini d'uns grupssocials una progressiu capaEos de desenrotllar culturalaicarival. Finalment,l'aparicide lesuniversitats, centres d'educaci superiorvinculatsa lesciutatsi, doncs, alternatius del model de culturamonistica. xltt, En aquesta conjuntura,la creaci, a principi del segle

L e t r a P c a p t a l m r n i a d ad u n m a n u s c n t i o r n p o s tp e l d e C a t h o l r c o nd , i c c r o n a rc f r a r e d o m n c G i o v a n n iB a l b La n y 1 2 8 6 f n la m .iatu'a Ln tra'e do'rin ca. assegJl a l a s e v a c t e d r a ,e x p l c a a I Q o o l e c t t aa ,,. o. n dp'.arpc l F F s . n . a l B o lo l e c a de rnonestrr).

1 f c c t (
C

(
I
f

flnatrirct

U.r$ ctlnrnou q Ctnn{t, cftmoaoqu/t'tt1cgtl8u

-franciscans i dominicans- ser) rmrorbubfotunrDfi dels ordes mendicants

sennoNs 3

.&l*.

--ii ."*E
.--i' +,':-=::==*

i:;;,r'$

combativaa les perqusignifiquenuna resposta decisiva, (lesllenges heretgies amb l's de mitjans equivalents vulgarsen primer lloc), perqus'adrecen sobretot a lescomunitatsurbanes,i perqu mantenencontacte encarnala rplica amb el saberuniversitari.SantFrancesc popularistaipredica I'ideal de reforma portant de una vida de pobresa,itinerant,calcada c'xemplarment haver Domnec, en canvi, destaca per estat l'evanglica. Sant de dotar elspredicadors .'l primer a concebrela necessitat i regulada. Aquestesdues emb una formaci especialiada inicialsacabaran configurantuna autntica trrientacions cultura de la predicaci,difosa capil'larmentpertot, gr)cies l caricter internacion dels ordes i a la vocaciviatgera una cultura, d'altra banda,estable ;rmbqu van ser creats; i slidaen posseircentresde formaci i un ampli repertori ,.1'instruments per a la confeccidel serm:dels manuals l'art de predicara les col'leccions de sermons que ensenyen reculls modlics, diversosdels materials passant per que caliamanipular. La potnciai flexibilitat d'aquestcanaldifusor el fa ms .omparableals mitjans de comunicaciactualsque no r la predicaciencaraexistent.Per aixd, a part el valor de

A a i u s t r a c d e 1 ad r e l a , sant Domnecde Guzman(1170 1221). f u n d a d o r d e I ' c r d e d o m r n i c ,q u e v a s e r l l l l ' a n y1 2 1 7 . a p r o v a tp e l p a p a H o n o r r Scnors "n'V eprt <:rl Dnmenec ' ' l a ' n e s c e s s a v e d e l l e g r r p . e i c a ' I fe ' l o ' a c i o . . D e t a l ld , n a p n l u . a d e F . a ,r e s c d e l G i o t t o A n g e i c o A l ' e s q u e r r af o . c . p n ' p q p a l aI c ( a p ^ a n o 6 6 n f . 6 6 p o n t f c i a d e l a r e g l a f r a n c i s c a n a( A s s s : E s g ' 9 9 s J D e r r od ' e s a n l I r a q c e s c) . L ' o r d ef r a n c s c e s v a f u n d a re n t r ee l s a n y s 1 2 0 8 1 2 0 9 E l 1 2 1 0s a n tF r a n c e s c i els seus prrrners l r a r e sv a f o b t e n r d e l papa Innocenc I R e g a d e 1s e u o r d e a p r o v a c o r a l d e l a

s..r vrcENT FERRER

I'impactepopular, hem de saberreconixer en els sermons -i en els textos associats- la capacitat d'influir en la mentalitatde I'home medievali, per tant, en les manifestacions culturals d'altramena,com arala literatura profana.A ms,com que sobretot esdestinena reprovar la mala conductadi)ria, ensofereixenamb el detall d'un negatiufotografic -deformats pels atacsencesos, si esvoluna galeria d'usosi costumsde l'pocaque, en positiu, podrem trobar en obres literiries d'un altre gnere. El serm popular Tots aquests aspectes, per, sn en el fons valors afegits, perquel serm pot posseiruna qualitat literiria en ell mateix (i, sensdubte, aquestno spas el menor intersdels de santVicent). Ara b, abansde caracterttzarper sobrela tcnicadel serm modern, conv recordarque el gneres fonamentalment oral i que, per tant, quan avui dia llegim -ms un serm o menys reelaborat- ensperdem tot el que significava l'actuacidel predicadorpopular i el clima emocionalen qu esproduia (en veurem proves a bastament -deia un dels en el casde santVicent).El predicador primers tericspensanten I'auditori- ha de ser plaent un joglar i hibil com un mercader. Entretingut :oi convincent-glossarem-, capaE, doncs,de seduir el pblic amb recursosque van desde la dramatitzact a l'argumentaciastuta.
1. El ritualcristi)compta ambun calendari queprevcu elsactes litrgics decada la fixaci dia,inclosa de la lectura d'un passatge d'unaepstola i un delsEvangelis. Encara ar.ui la dira predicacr homilitica o litrgica t com a missi< explicar aquests fragments i mostrar-nc el scntit morali prictic. En el nostre cas, elssermons s'ajustaven al calendari citati solien consaBrar-sc monograficamentJ quans'esqucia, a les festivitats d'alguns sants o a altres celebracions asscnyaladcs dc I'any cristia. Vegcu elstextos xvrri xvnrde l'antologia, qucconv Ilcgirdecostat ambI'explicaci Indicarem 9uesegueix. sempre referincics aquestes ambcl nmcro entre parntesis.

Ara b, ensenganyarem si pensssim que una d'aquestes pecesest) concebudaamb la mateixaingenuitatque sovint podia distingir I'auditori: el serm modern esbasa, d'entrada,en una estructuralgica,tcnicament complexa, que t ms a veure amb l'estudi universitarique no pas amb la primitiva predicacievanglica o amb altresformes posteriorsde comentaride la paraulade Du. En esquema, el predicador partia del tbem4 -l'yel sagrada-, s a dir una frasebblica corresponent a la lecturadel dia o adequada a una festivitat';u.t cop enunciatel tema i preparatl'auditori amb una oraci,procediaa extreure'nla matriaamb un sistema que reprodueixvisualmentla figura d'un arbre.

SERMONS 5

l'

rtt

*,'.."
*J, _

Primer venia la introducci -com si digussim, el rronc-, que tenia la funci d'exposarla relacientre la frasei el -'ontingutdel serm;s a dir, que rraEava les lniesbisiques J'interpretacidel tema i el justifi cava recorrenta I'autoritat Jelstextos sagrars i a exemples que retinguessin l'atenci Je l'oient. Desprsespassava aladivisite la matria-les rranques- per mtodesdiversos,semprederivatsdel tema; f er exemple, espodia segmentar la fraseen parts, o buscar Jiversossentitsa una de les paraulesen qeiti (xvrr),o .implementtrobar-hi una aplicacimltiple (xvrrr).Aquesta livisi inicial, ms o menys sofisticad ^, ,i^la carcassa e .'exposici subsegent, una garantiad'ordre, i caliaque fos :etingudaa la memria,fonamentalen la comuni.aci oral.

S e g o n ss a n t V r c e n t ," l o s p r e i c a d o r sn o o e u e n e s t a rl o t s t e m p s e n u n m o n e s t l r , m a s a n a r a p r e i c a rp e r l e s v i l e s p e r h o n o r d e D u " . E l s l a i c s ,F e r t a s s y 5 r . 6 . , h a v ' e r d a c u d ; ra e s c o r t a r e t s s e r m o n s ,i a q u e , s e g o n s s a n t V i c e n t ,. l ' h o m q u i s e n u t l ad ' o i r s e r m o n s ,m a l s e n y a l s , S e n y a ld e r e p r o v a c i " .M l n a t u r a d ' u n m a n u s c r i td e I a s C a n t r g a s d ' A l f o n sX e l S a v i ( E l E s c o r i a f B i b fi o t e c ad e i m o n e s r r r .

sn.Jl vrcENT FLRRER

Per aix solia enunciar-se amb frases rimades(xvll) i, ms d'una vegada, la trobem revestida d'una analogia que la pinta vvidamenten la imaginaci del pblic. Fra Vicent,per exemple, partint del smil de Jesucrist-metge que ensguareix elsmals-pecats, explicaelsmecanismes de la salvaci recorrentels passos de la pr)ctica mdica(examina r la cara, el pols, l'orina, etc.),o comparala introduccidel temaal fet de parar la taula,i lesparts de la divisi als plats del dinar, s a dir, lesvirtuts,que sn alimentsespirituals. La restadel sermconsisteix a exposar en ordre lespartsde la divisi fins a una possible conclusi, aix amb el benents que cadapart, sovint incloentramificacions, s'inicia retornant al tronc com del qual deriva,demostrataix per una lgicareiterativa. L'avantatge d'aquest procediment sistem)ticsque admet I'amplificacisense lmits i alhora mantun principi d'ordre.Sobrela xarxab)sica(vegeu la imatgeen el text IX) espoden teixir els contingursdoctrinals -molt simplesen la predicacivulgar-, i demosrrar-los i aplicar-los a la vida real amb mltiplesmarerials didctics. I aix entrem en I'aspecte ms decididamenr literari del sermpopular: la necessitat d'explicar,de predicaramb utilitat (rr),comporraun sak consranr de ia doctrinaa la realitat.r ...t que la primera recolzaconstantment sobre les autoritatsbbliques(sa dir, les citesque renenvalor demostratiu indiscutible), per s'hade renir en compreque les Escriptureseren llegidespels estudiosos medievals amb un sistema que, en part, leshaviaconvertides en una font 2. Valguil'cxcnrple dcl metge o la inexhaurible d'imatges i de semblances2. D'altra banda, cilcbrefiguraci dela vidacoma batall,i al costatde les autoritatsen llat, sovint parafrasejades en espiritual, quednalloca reprcsentacions pl)stiques o literiries vulgar, i de la galeriade similituds,el predicadorampliava detotamena. Esrelativament facil, la xarxa amb el recursdid)ctic per excel.lncia: I'exemplum lhvors,acoblar lessiries de prcccptcs a siricsd'clements continguts enuna narratiu.Milers i milers d'histriesbreus,d'origen divers, semblanga, com lesarmes delcavaller classificades alfabticament en invenraris, acumulades per o lesparts No caldir quc d'un cxrcit. llibres existien quccatalogauen aquestcs segles de literaturamoral, servienal predicadorper il.lustrar, sembhnce cs o , mt a m b e hihvi entreteniri amonestar els oients.Aix, i aquestpotser s repertoris d'autoritats, i qucun predicador podiaseleccionar I'aspecte competent ms destacable en el nostrecas,aquesta massa de lesms adequades al cas a travs materials farcia I'aridesa de la carcassa plena d'autoritats, alfabtics d'ndexs de lesparaules dela Bblia. com si es tracts-si se'nspermet una comparaci abusiva- de les imatgesque acompanyen la informaci en

SRtttCINS 7

:.ig*"
a.f

.#

:tl

Predicac de sant Pere,obra de Pere S e r r a( B r b a o : M u s e u d e B e l l e sA r t s ) P e r e S e r r av a p n t a r s a n t P e r e c o m u n p r e d r c a d o rm e d r e v a l e i s s e u s o t e n t sc o m a m e m b r e s d e l e s c l a s s e sb u r g e s e s oenestants, un audtto que lamb anava a e s c o l t a re l s s e r m o n sv c e n t i n s

.i soctetat actual.El comentaridels textosvicentinsens rcrmetr) acostar-nos ms a I'expressivitat del serm,per ,\)nvtenir semprepresentque els recursoscomentats, pels j ualsavui l'estudiemdins d la histria de la literatura,esran i. serveide I'educacimoral; sense entendre'nla finalitat, i reda I'estil i la gr)cia, per esperd el joc que esrableixen .nb la realitat.

sN'r vrcF.NT TTF.RRER

S a . t V r c e ' t f e " e ' v a ' e r a s e v ap ' o ' e s s r o r e g r o s ae n e c o n v e n td e s d o m l n r c a n s d e V a l n ca , e l 6 d e f e b r e r d e 1 3 6 8 F . a m a n 'n . r n r p t : . l p n . n r . p d e . l d e L

' u 9 , ! ' l v v ' ! ! q v v Y v v v \

c o n v e n to o " n c a d e c e r v e r a p r r t a l p e ' p e , e G a r c l a d e B e r . a v a r '. q - e . e p ' e s e n t a 'escena d e s a n tV r c e n t d e 1 ap r o f e s s i ( P a r s M u s e ud e e s A r t s D e c o r a t r v e s )

DEsANTVtcr,Nt Fnnnr,n Ers sERMoNS

Vida i obra Vicent Ferrer va nixer a Valnciael 1350i, voretantla va morir el 1419a la ciutat bretonade Vannes, setantena, El 1455va ser on I'haviadut la sevavocacimissionera. canonitzat,gr)ciesa una fama de taumaturgque ja el va acompanyarenvida i que encaraavui el fa objectedestacat de la devocipopular, sobretot en terresde Valncia.Ara, per, ms que els prodigis miraclersque se li atribueixen, ensconv remarcar,d'entrada,lasevaslida formaci intel'lectual(sobretoten lgica i en teologia,matria

srnvoNs 9

en la qual esva doctorar),aconseguida passant per les aules delsestudisdominicansi les universitiries.La necessitat de I'estudi,associada desdels orgensa I'orde dominici -dit significativament delspredicadors-, ser) una recomanaci semprepresenten els consellsde fra Vicent (vr, vrr, xrrr). D'acord amb aquesta formaci superior,durant bona part de la sevavida va alternarla docnciade diverses disciplines (desde 1378)i elsc)rrecsa la cort: va amb la predicaci arribar a confessor(1383)de la muller francesa de l'infant hereu la de Corona catalano-aragonesa,iva ser home Joan, de confiangadel cardenalaragons Perede Luna, esdevingut papaamb el nom de BenetXIII (1394)en ple conflicte del ja que hi Cisma.Es tractade duesorientacions vinculades, haviaen aquell moment la seupontifcia de Roma i la d'Aviny, i fra Vicent feia anys que s'haviaarrenglerat, com justcia, I'infantJoan,al costatde la segona. En doncs, caldriaobrir aqu un captol sobre l'activitat poltica del futur sant,que s'afegiriaa la semblanEa d'una figura ben rllunyada de I'aparentingenuitatdel predicadorde masses. Bastianotar,per al nostre inters,que el seuprotagonisme csva prolongar quan ja s'haviaconsagrat noms aIa faceta que l'ha fet mspopular. Aix, va intervenir decisivament, mb conscincia poltica i del prestigi adquirit, en el consell que va votar la candidaturade Ferran d'Antequera al tron

^&'i -,*. ::'**-*-2 '4 *-'-* ..

4 "'*'-g; ';* ".** ".-, ?-**-"- . ' . .
?4;t

w,

E s c u td e P e r o M a r t r n e s de Luna ( 1328, 1 4 2 3 ) e ' a " n o so a p a B e n e tX l l l q u e e s corserva en -r^a po'ta del castell de P e n i s c o l a ,o n B e n e t X l l l v a p a s s a r e l s t r n s r m s d f c l s a n y s d e a s e v a v i d a

V sta del palaupapal d Av ny,residncia o f r c l a ld e l s p a p e s e n t r ee l s a n y s 1 3 0 9 1 3 7 7, O e S D r e S en . p r eC , s ^ r a d Occrdenl. d e C m e n tV l l i d e B e n e tX l l l ,q u e h v a r e s r d rfr r n sl a n y 1 4 1 0 .S a n tV r c e n t a m b h r v a v i u r ee n t r ee s a n y s 1 3 9 5 - 1 3 9 8

.l
q.:

*'1

It

' r c l N T l . rR R F R 1 0 s , q N r\ r

D e l a d e a l a u a c e n l r a d e l r e l a ue d e s b , eS a n c h od e R o l a s( M a d r d arqL:eb \ , 4 - s e .d c P ' a o o ) [ N e J e s , s c o ' o d , ues d A n t e q u e r aq com a re Ferran p r e s e n t a tp e , u n s a n t d o m n r c F e r r a n c j A n l e q u e r av a s e r u n r e m o t v n c u ' a l a orde do.n n c espeoa menta sani Vrcenl que va delensara seva de Casp t c a n d d a l u r ae n e c o m p r o r n s m o t D e e n e s s e u ss e r m o n s en va parlar -Aquesl re no ra conoc o oe casle a m a s d e c a t a l o a r a g o n e s N o l e arngues. tot verge venc (va att bat) a malrimon

(Casp, l4l2), i va pronunciar a Perpiny) catalano-aragons (1416)el sermque anunciava que elsreishisp)nics amb el Benet XIII per tal d'acabar a l'obedincia sostraurien conflicte.Un conflictepoltic, naturalment,per tambuna crisi que feia trontollar el centrede I'espiritualitati que oferia una imatgede confusi (va arribar a haver-hitres papesalhora)en una pocamarcadapel signede la fi del mn (xrv).

SERMONS 1I

Vicent Ferrer no solamentva actuar-hipolticamentsin la sevavida a partir de 1399, consagrant-hi com si estracts d'un deixeble eminentque reuniaelsexemples de sant -l')ngel Francesc i santDomnec,d'un emissari div apocalptic- enviat a extirpar les heretgies i a promoure cl penedimentgeneraldavantla imminnciadel final i I'adveniment de l'Anticrist (xv). Aix doncs,fra Vicent va deixarla cort d'Aviny per comenEar una etapamissionera que el va convertiren el predicadorde multituds ms clebre i, juntamentamb santBernardde Siena, en el mixim representant del gneredurant el seglexv. Viatjant sense treva,va recrrerbona part de la Pennsula i d'Europa Occit)nia,Franga, Paisos Baixos, els Suissa, Itlia), predicant diriament alsheretges, alsfidelsi a lescomunitats i musulmanes, probablement forgades i vctimesdels iueves r'alotspopulars encesos pel fervor del sant. Aquesta ltima dada,o les referncies a conversions nultitudiniries sn indicatives del clima en qu esprodua .;rpredicaci, un actecomparable alsespectacles de masses Je la culturamoderna:en una ocasi, per citar un exemple, \ congregara Barcelonaun auditori equivalenta un quart Je la poblacide la ciutat.Col'laboraven a l'atmosferala

+@4
.n:

.-

Bacu de papa EenelXl I (Madrio l\4useu Arqueotogic)

D e t a d e r e t a ue d e s a f l a C a t e r n a s a n l a C l a r a .o b r a d e P e r e G a r c a d e B e n a v a r r e n q u e a p a r ex e n d o s a LsLrF d.5 p o'a^' p o' es .enlpqF''' np cpq' p a.,'-se a -a a a ga la

c

r C a t e o ' o e B ' c eo ^ a r

S a n t V c e n t d e f e n s a v aQ u e m L l s u r m a n s
P ^Pq(n: o(c'lr ats se'ryons

cr st ans

a | r T n a v aq u e , s o n m a e l s

r o s s e n y o r sq u e n o c o n s e n l e nq u e n e n g u o s p r ec , ,

1 2 s , r N r '\ ' r ( l . N l F t R R R

llegendade miraclesque el precedia, la imatgede puresa franciscana amb qu espresentava i el seguicique li feia costat -la companyia-: una massa tumultuosa de penitentsocasinrir o b uns pocs cenrenars de pelegrins fixos, sotmesos a I'autoritat del sant,com si estractsd'un convent itinerant. L'entrada de la companyiaen una vila preparava l'ambient amb processons de flagel.lants que invocaven, amb crits iplors, el perd (xvl). LJnesdeveniment, doncs,que culminavaen el serm gricies als extraordinaris imitant veus recursosdramitics de fra Vicent: gesticulant, i actituds,reproduint di)legs,exclamant-se, suscitant la pietat,el riure o la por, tocavatotes lesfibres sensibles de l'auditori. Ara b, com ja hem advertit,de tot aix, noms ensen quedenles tracesi un estil col'loquial que reflecteix l'oralitat en grausdiversos. De fet, elssermonsduravenentre duesi sis hores (una altraprova de la sevaamenitat),i un singulartestimoni ensfa suposarque els textos conservats no representen msde la meitat del temps real,ja que d'anotacions preses directamentper velogos procedeixen reportadors;aquestes transcripcions desprs eren copiades de nou i recollidesperqu servissin de lecturai de model. Al llarg d'aquestprocs,i en funci del destinatari, els sermons Per podien ser traduits i ms o menys resumitsi reelaborats. aix en posselmen llat, en castell)i en catal).D'altra banda,sovint hi trobem elisions(un etc.que preveuun exempleconeguto una disquisicihabitual;citesbbliques que espoden completar;referncies a un serm recent; indicacionsa I'usuari perqu amplii una qesti abreujada). I, per aix mateix,de vegades ms I'aspecte de esconserva frasesinacabades, text copiat en viu (msrepeticions, digressions penjades, interpel'lacions al pblic),i d'altres una major coherncia amagauna reduccims gran de I'original. Els sermons en catali L'antologia que presentemes basaen el corpus dels gaireb tres-cents sermonsen catali editats(vegeula nota

R e t r a td e s a n t V r c e n lF e r r e r D e t a l ld u n a
1 -

. d , l d t l C d l l d l ' I r a l uU e d u d ( P O ' Oe
l ^ ^

' ^ l r ^ .

p e r u n d e x e b l ed e V a n i ap i n t a d a Roderc d Osona

SERMONS 13

:'+::
,11,;a; .. ,..ai;

.--n. r rLt .a: ! ?:!:. . -,:l

J 1 -.-.=. -, :i

,.:. - :
+-!

, q?..-'.-r4j.-

'.;,,ji ;
'ia.

..'.{:: ::
-' ),t

"*il:

,*.i:
G ' a v a ls e t c e ' r s t l a o e M I O . 1 e ' e ^ q . l ee s r e p r e s e n t a a p a r l c d e l n g e d e i a g u a r d a a s a n t V i c e n t a n y 1 3 9 8a B a r c e o n a L a l e g e n d ad a q u e s t a a p a r r o v a d o n a r n o m a u n p o r t a ld e a .Lra a oe Ba'celona ei porta de lA.rgel s u b s tt u r r 1 o r - e ^ c a r a e x s l e l l a l . o r e sd a . a . q L e v a 'antlc n o m d e p o r t a ld e s O r b s

ribliogrfica). Mirarem arad'oferir-neuna imatgede JOnjunt que,alhora,correspongui alstextosque el lector t .rresmans. hem vist en el primer apartatque la figura de Jesucrists _le cl model suprem.Per santVicent aix vol dir predicar amb .'exemple (r);educar i centrar-se en elscaminsde la salvaci .conducta,i no cap altre coneixement, ser) la matria rrioritria (n) d'un ofici que t una claragenealogia: desprs Jelsdeixebles de Jesucrist, ve la renovaci,el fundador de

14

s,tr \'rcrr Nl FF RRT R

KM
FF

=t
f e

I'orde a qu pertanyamb orgull (ru).Un ofici, no cal dir-ho, sublim,perqucontinuala missidel model,com si, a travs de la Bblia,Jesucrist continus predicantper bocad'altri (rv),d'on lesqualitatsmiraculoses de la veu del predicador (v) i que,com hem advertitabans, I'estudide lesEscriptures sigui,per sobrede la cincia teolgica, imprescindible (vl, vtt, vut). Aquestaclara conscincia de la missi d'intrpretpblic de la veu de Du s'adiuperfectament amb el to apocalpticcomentat(xtv, xv, xvr) i esreflecteixen la semblanEa amb qu defineixel predicadorideal:una profticatrompetade guerraque somou la gent (xrrr). El lligam evanglic, d'altra banda,sal darreradel smil del serm com a xarxa,en fondre una idea d'estructura-ia comentada- amb la finalitatimposada alsapsrols: pescar nimes(lx, x). Qualsevoldesviaci de les guies-Jesucrist, els apstols,la Bblia- desvirtuaI'eficcia de la predicaci: fer casdels filsofs i delspoetes(x), buscaruna compensaci material(xr) o la fama(xrr). Per als seuspropsitsd'instrucci moral, fra Vicent partia sobretotde lesvidesde Jesucrist, la Vergei elssants. El tema i el calendarilitrgic donavenaquesta entradaa un serm (recordeu la nota 1) que, aprofitantla tcnicajadescrita, combinavala divulgacid'unes histdriesexemplars amb I'aplicaci alsfonaments de la doctrinacristiana. Ara b, sense que calgui detallar-laaqu, bastala lecturadelstextos xvtl i xvIII per adonar-se gu, en un serm ntegre,hi ha molt ms que aix, atesa la facilitat amb qu fra Vicent encadena comentaris, explicacions i il.lustracions de tota mena.Limitant-nosal contingut,espodria dir que la vitalitat d'aquests textos equival a un repo rtatgede la vida real i de la imaginaci-no menys real- de l'home medieval.Vegem-nealgun exemple. El debat sobre la superioritatde la fe o de la ra -qesti d'alta volada en el pensament medieval- esresol naturalmenten beneficide la primera i en detriment dels fildsofs(xrx) i de I'escepticisme de I'home del carrer(xxr). Amb tot, fra Vicent, que tenia una formaci completa,no s'esta d'aclarir-hoamb un parelld'analogies cientfiques

t :*
z
t

Retratde Sanl V cenl Ferrer P at d rn relaule atrrDurl al prnlor JaConrart ( C a l e d r a d e V a l e n ca ) S a n t V r c e n l s o s l u n f l a c l e r La m b l a r n s c fp c s e g u e n t , . T t m e l eD o m t n u m e ( d a l e t l l l notOtem qut rPnt!hot 1 tud(]t etUS (Ap 1a 7) {Terneu e Senyor honreu o perqueha arrrbal hora del seu ' p ' 6 ' g n 1d e v d e l a l S e - o d p e ' lldrcr) d e l a p r o p e r a 1 rd e l m n de mrssalger crcurnslancra Incansaolemenl r e p e t r d ae n e s s e u s s e r m o n s - S a p a t s que en breu deu venrrla ll del mon e Anlecrst E per go varg 1ope mn p e r a v r s a r ' v o se r n o s t r a r ' v o sl a t e "

SERMONS 15

=:= :
!

't:i.-'.r'
s-:'= <=:
j:'

-+e

J'

.. .::.

."'ij

+J

.],$

F.ss
Cilst baixant als nferns. f aa d'un r e t a u l ep r n t a tp e r B a r t o l o m Bermelo (BarcelonaM . useud'Artde Catalunya). S a n t V r c e n tv a d e s c r u r e a i x a q u e s t a e s c e n a . A D r e sl a s u a s a n t a p a s s i o t a n t o s ln o s e n v o l g u p u j a r e n l o s c e l s , a n s p e r l a s u a p r o fu n d i s s i m ah u m a n t t a t v o l g u p r m e r a m e n td e v a l l a re n l o s i n l e r n sm o l l s e c r e t a m e n p t er dar glra als s a n t se n p a r a d i s ,q u e a l a m b g r a n d e s i g I e s p e r a v e ne t a n t o s tc o m l o v e r e n (vererenh ) a g u e r e ng r a n g o i g e g l o n a " .

-':*

+=

referents a l'entorn natural (xx). I, quan li conv (xxrr), s justifi ipaEde carla bondat de fer processons pasquals amb una perfectaexpli caci6fsicade les tempestes i les pedregades primaverals, seguida d'una ra teologal -superi on els dimonis sn comparatsals )toms. -fot aix, s clar, per anara parar a la intenci ms prosaica: cal desterrarles supersticions ancestrals amb qu esvolia rpaivagarel mal temps. L,stracta,doncs,de viatjar constantmentd'unes realitats Ilunyanes a ia vida concreta,enfocant-les i acostant-les gr)ficamenta I'auditori. N's un bon exemplela visi del msenll) (xxttI-xxvtt), que t la funci -necess)ria en uns textosque parlen de la conducta- d'estimularla voluntat mb el premi celestial, per sobretot amb el rerror de la mort i de l'infern. S'alternen aqu el rep)s de la geografia J'un mn ocult sota terra (xxv, xxvi, aquestincloent una

l6

san vrcENr FERRER

precisasemblanga cientfica) amb escruixidoresdescripcions del dolor de la mort (xxrrr)i la condemnaci(xxrv), que l'orador imprimeix en elsulls de la imaginacidel pblic amb realismepintoresc,fins a I'extrem de reproduir (xxvII) el so d'un pecadorllanEata la caldera-xof!-, on escour) en un foc tan potent, que el foc que coneixem-diuens (xxIV).Aix, aquestes futures es semblariarefrescant escenes converteixenen una representaci viva i immediata,amb (xxtv, diilegs, exclamacions personatges, i onomatopeies xxvr, xvrr).
i1:

..-,. ..

:.:

G r a v a td ' u n a e d r c i r n c u n a b l e fr a n c e s a del'Ars bene mortendi,guia religiosa per preparar-se a morrr cristianament(Paris: B i b l i o t e c aN a c i o n a l )

Dominador de tots els recursosverbalsi fidel al propsit educatiu,santVicent demostrala sevacapacitat did)ctica en tots els camps.El seupblic natural era generalment el poble menut, la bona gent (b que hi ha sermonsque indiquen un auditori ms selecte), per aix no li impedeix d'explicarles raons d'algunesveritats(xxvtII-xxxll) gu, d'altra banda,eren motiu d'elevades disquisicionsdels -tenia telegs. en Com a bon professor experincia I'ofici-, sabiaque no bastava amb afirmar, sin que calia desmentirles ideesfalses, avanEant-se als dubtesdels oients. Valguin, en aquestsentit,els aclariments sobrela transmissi (mostrada de la realitat un amb exemple original del pecat xxvtrr) o les analogies naturalsque fan evidents cavalleresca: algunsmisteris:la Trinitat scom el sol, d'on surt el raig i, d'aquest,la calor (xxrx); la Verge simmaculadade la mateixamaneraque un vidre s translcid(xxx); I'hstia com un mirall: un trossetreflecteixla imatge contJesucrist en fi, total (xxxII); la redempci(el perd delspecats), renovala vida igual com reneix de les prpies cendresla mtica au fnix (xxxI), inclosaen els llibres de zoologia de l'pocaamb valor moral. Aquestesmostrespertanyien,com hem dit, a la divulgaci superiors.Sn ms elementald'uns coneixements que afecten per, les explicacions abundants, immediatamentla conductade cadadia (xxxur-xlv). S'obre del catecisme aqu un ventall que aniria desdels preceptes (manaments, etc.)fins als consellsmsprictics sagraments, -avui insospitats- per dur una vida virtuosa:d'aquesta distants,el profit manerasabrem,per citar exemples

SERMONS 17

" : d, ' \-_ t,=

F

F:='

-=

rj

=
ii

--.-

Els set pecats capitals de H Bosch ( M a d rd : M u s e ud e P r a d o ) U . n dels t e m e s c e n t r a l sd e l a p r e d r c a c i de s ordes nerorca^ls v se. el oe s set p e c a l sc a p t a s { s L p e ' ba a v a i l cd . - x - r r a e , ^ v e j aq . o t r a p e . e s a )| e s s e v e sv r l u l s c o n l r a p o s a d e s ( h u m t lt a t , g e n e r o st a t , c a s t e d a t ,p a c t n c t a , l e r n p r a n Q a ,c a t a t i d i l t g n c t a ) .

jc' confessar-se (gr)ciesa un conte:xxxvrr), que cal - mp2sSr-se l'hstia com una pndola (xxxvrrr)o de quina :ranerala casada pot mortificar-sesense que el marit, ;ue la vol agradable al tacte,se n'adoni (xr-v).La reprovaci jcls vicis, comenEant per la luxria (xxxrv), sun martelleig - r)nstant, una nota mantinguda,sobre la qual, per, .l predicadorteixeix el detall de la vida: calbarcjarels nens .-vitarque morin abans-insisteir-, i llavors ensenya - om s'han de cuidar les donesprenyadeso adverteixdel :crill d'ofegarel nounat en donar-li el pit, alhora que lasmaI'avortamentfent sentir en directela veu dels infants ics de I'infern (xxxv). i-a ingenutatdel to, l'expressivitat emotivadel llenguarge :uanyen la partida en connectaramb els sentiments ropulars: s el casde la imitaci humorsticade les 9u, ::rentre fan oraci, aprofiten el temps per prep ararel menjar,

18

s,Nr vTcENI FFRRI.R

S a r l V r c e n ll J S l r g a v a c o n l t n L a " r e nl e S modes a cosmlrca f e n r e n l n e sU n a d e les modes que va crlt car ms sov nl va

.'., Jg i o d^ uq . o , ^1 lvd ^ uq hrn,,nc ud yJ F - -f -i p -

a m b d u e s p u n x e s - V o s a i t r e s n e sf r l l e s q u e D e u s v o s h a f e t e sd o n e s e e l l e sf a n ' s e c a b r e s e v a q u e s .v a q u e s a b a q u e l l s c o r n s r . D e l a I d u n r e t a u l ea t r b u i t a L l u r s Borrass (V c lvluseuDroces).

vestir-seo arreglar-se (xI-u),o de la reproduccidel diileg, ple de diminutius afectuosos, entre una mare i un nen que aprna resar(xr-ur). s lgic, doncs,que, si n'invertim el punt de vista,el detallisme i la capacirar expressiva ens ofereixinun frescque retrataels costumsde la vida quotidiana(xLVI-rw),ja que el predicador, per condemnarlos, els descriviaamb la mateixariquesagr)fica. Assistim, llavors,a escenes que no tenenpreu, com arala d'un pare ensenyant al noi a tornar-s'hi,si I'insulten, i la d'una mare instruint la filla en els secrets de la cosmtica i del ball (xr-vrrr). I passem, novament, per la galeria de prctiques (xLIX-LuI): luxurioses desd'uns nensjugant a papis i mam)s (xr-rx), a lestradicionals burlescontralesdonesque van a la moda (r-r). O, encara, ensimaginemuna vila el diumengeal mat,amb els que aprofiten per fer negocii els que jugant a pilota,provant les armes s'esbargeixen o apassionant-se amb els daus(r-w). Noms per la capacitat de fer viure la realitattants segles desprs, els sermonsde santVicent ja ocuparienun lloc destacat en la histria de la literatura.Ho hem anat apuntant en les pginesanteriorsen comen:'ar la innata vivacitat

SER-N,IONS 19

expressiva, la facultatdram)tica i el recursconrinu a la tcnicade I'analogiasota formes variades. Ara, per acabar, convdestacar-ne una sobretot:l'exemp/e. Sotaaquest tcrme s'entenia, en general, qualsevoltext breu que servs per a l'edificaci moral: un proverbi,una similitud,una histria(per aix,semblanga i exemple sovint fan de mal distingir). De similituds,per,ja n'hem vistesde menesdiferents: des d'un pur smil,com la xarxa-serm (rx) a la comparaci basada en elscostumsd'un animal(xxxr).Ara ensfixarem en els exemples en sentit estricte,s a dir, en les narracions curtes,el conjunt de les q"llr -ja ho hem comenraten el primer apartat- circulavalliurement desde feia segles. Per tant, nomshem d'atribuir a sanrVicent la gr)cia amb qu lesadapta i explica. L)efet, jala narracide passarges de la Bblia -una de les fonts d'exemples- cont algunes de les mostresms clares, i divertides,de I'esperitpopularitzador (lv-r-vrr).Aix, s'hi combinenamb encerrla narracicol.loquial amb el di)leg Jirecte,contrapuntejatamb comentarispersonals del mateix rrradorque, naturalment,pren partit i demanala complicitat Je I'oient (mso menys com avui, quan expliquemuna pel'lculaa un conegut).Aquest clima de confianEa .rugmenta si est en compte que fra Vicent s'acosta al pblic ot modernitzant els fets passats o b fent-seress Je les tradicionspopulars:la traidora Salomballa

P r i m e r ar l t i m ap l a n a d ' u n l t i b r ed e c o m p t e sd e l s e g l ex r v , il lustrades arnb una mrnratura de la marede Du i de sanj ^/arcevangelista ( C a t e d r a ld e C r u t a td e Mallorca).

20

s , q ^ - ' rv l c r - N T F I . R R F T R

una dansamedievalben coneguda(r-vr)i la Verge tracta que feien el seumarit de "beneit", com en tantesnadales broma de santJosepi la sevanul'la participacien la (lvrr). concepci de Jess la pietat No cal dir que aquesttresor d'histriessatisfeia i la credulitatde la bona gent,apropant-li els seusobjectes de devoci i admirant-laamb fets prodigiosos.La mostra que oferim comprn algunsdels gneres ms notables:les videsde sants,plenesde detallismeemotiu i dramatisme heroic (lvttt-r-x);el fascinantviatgea l'ultratomba (lxrrr); les faules les narracionsdevotes(t-xIv-t-xv) o profanes(r-xvr); (lxvIt-rxvlII), d'animals etc.Encaraque probablement el text que ensha arribat deu ser una ombra de la versi predicada, aquestes conserven pigines, especialment, el vigor i I'espontaneitat amb qu van subjugarel pblic fa ms de cinc-centsanys.

Ln pnESENT ANToLocrA
S a n t V i c e n tv a m o r r a V a n n e s( B r e t a n y a ) en la e l 5 d ' b r ld e l 1 4 1 9i v a s e r e n t e r r a t c a t e d r a ld e l a m a t e x a c u t a t .D e t a I d ' u n r e t a ue d e l s a n l e n q u e s r e p r e s e n t a el t V a l n ca : M u s e u d e s e u e n t e r r a m e n( Belles Arts de sant Carles).

La finalitat did)ctica de I'antologia-i l'espaiaconsellaven la selecci de fragmentsms que no la reproduccintegrad'uns pocs sermons,sovint arduspel teixit d'autoritatsi les elisionsde la transcripci.La primera secci, de fet, sun suport il'lustratiu de I'explicacide la predicaciesbossada en la introducci; caldriacompletar-la amb I'an)lisi de l'estructura,que hem fet explcita,d'un dels sermonssencers recollitsen el segon apartat. A partir del tercer,hem procurat que dominsel component literari delsfragments.Cada part, i els epgrafs interns,actuencom a simple guia d'una possiblelecturaordenada(de la doctrina de la als recursosliteraris)i assistida per les referncies introducci. Aix, per, no vol pasdir que els textos ms narratius,posem per cas,noms figurin al'apartat Exemples o que aquests no tinguin valor doctrinal. Les duesfacetes del discursmoral permeten,doncs,usar el llibre lliurement, triant els fragments-si esvol- amb un criteri estrictament literari, sa dir, seleccionant ms expressius elspassatges o l'ampli repertori de mecanismes analgics.