Aquest text s un fragment de larticle Modernisme i noucentisme de Jordi Castellanos.

El Modernisme havia nascut a les acaballes del segle XIX, entorn duna revista, LAven, que serv de catalitzador a la joventut catalana ms inquieta del moment. La revista ja havia destacat per la seva voluntat renovadora des de la seva aparici, el 1881, com a hereva del catalanisme avanat republic de Valent Almirall i amb una actitud positivista, quant al pensament, que corresponia en literatura a la defensa del realisme i del naturalisme. Aquesta actitud avanada i renovadora es fu palesa, sobretot, quan el 1891 engeg una campanya de reforma ortogrfica del catal. Fou aleshores quan la colla de fundadors de la revista (Jaume Mass i Torrents, R.D. Pers, Ramon Casas, etc.) connectaren amb altres grups dartistes i escriptors que tenien, com ells, una actitud crtica i renovadora. Aix, Alexandre Cortada, Raimon Casellas, Joan Maragall, Santiago Rusiol, Pompeu fabra i tants daltres comenaren a collaborar-hi. Fou, per, amb lentrada de Jaume Brossa, el 1892, que totes aquelles actituds configuraren un moviment conjunt, conscient, amb un programa i uns objectius. Era la primera vegada que apareixia a Catalunya una generaci dintellectuals que no eren ja advocats o terratinents o metges o fabricants que escriuen sin escriptors i artistes, per dir-ho aix, de professi. En realitat, era la primera vegada que, collectivament, escriptors i artistes catalans prenien conscientment un sentit estamental, com a intellectuals i catalans. Eren, doncs, el producte duna societat plenament burgesa, els fills duna burgesia plenament aposentada. Daquella burgesia que, desprs del 1874, havia renunciat a les aventures poltiques, que shavia collit a la protecci del centralisme i que shavia anat enriquint a base destalviar pesseta a pesseta. La revista LAven aplegava els fills daquesta burgesia, uns fills que havien sortit artistes. Uns fills que es rebellaren contra les mesquines personetes dels seus pares, disfressades de burgs, per amb mentalitat de menestral, que limitaven els sentits de les seves vides a comprar-se un casa de quatre pisos a Barcelona, i la torre destiueig a La Garriga. LAven lluit, doncs, per enrunar i per derruir tot all que hi havia darrera daquesta mentalitat conformista i alienada: un sistema politicosocial estancador el de la Restauraci borbnica-, una cultura oficial castellana, plena de mites falsificadors i imposada a Catalunya com a arma dassimilaci i de desnaturalitzaci, i lluit tamb contra la concepci localista, regionalista, de la cultura catalana, caracteritzada pel folklore semioficial dels Jocs Florals, conformada amb la situaci destancament i de retardament ideolgic i consolada a fer lelegia dun passat gloris. El moviment de la Renaixena era vist, doncs, com una trava, com un impediment per a la construcci duna cultura que creien que havia de respondre a la realitat nacional del pas. Com, per, crear un art, una literatura, una cultura, autnticament nacionals? Trencant amb el localisme estret i resclosit i obrint Catalunya a les idees ms noves, ms potents, ms agosarades de lEuropa contempornia i, amb aix, desvetllar la personalitat autntica del pas que, tants anys, havia dormit esmortut, tot aix per tal de crear una sntesi entre modernitat i catalanitat de la qual sorts una cultura veritablement cosmopolita i autnticament catalana. La ruptura artista-societat El programa renovador del Modernisme top, com s obvi, amb els interessos creats de les classes dirigents del pas, les quals, en una situaci de crisi poltica (les guerres colonials), industrial (la crisi de la febre dor) i agrria (la filloxera), adoptaren

posicions clarament conservadores. Per al burgs catal, els joves modernistes eren desequilibrats, i fins i tot bojos i decadents, mentre que per a lartista, el burgs era lanttesi de tot all que pogus tenir valor. Per aix, el Modernisme va nixer marcat pel signe de la ruptura entre lartista i la societat. En efecte, la nova intellectualitat, per primera vegada entre nosaltres, plantej cruament la problemtica que havia caracteritzat tota la literatura europea den de la Revoluci Industrial: lenfrontament artista-societat. Lartista, en aquest conflicte, se sent portador duns valors superiors que no entren en lrbita en qu es mou el materialisme del burgs, indiferent ales coses elevades. LArt, el veritable, no es paga amb diners: no s ni objecte de luxe, ni simple passatemps. Per tant, el burgs el rebutja, com tamb rebutja el que significa artista (un mot que adquireix plenament, aleshores, el seu sentit especfic, diferenciat de lantiga significaci dartfex), perqu no el pot comercialitzar. El conflicte artista-societat, en el Modernisme, recull dues grans lnies de tensi: duna banda, lenfrontament entre lart i la societat mercantilista que menyst el producte artstic, de laltra lenfrontament a la versi local de la burgesia, una burgesia que, si b ha assolit una certa estabilitat econmica, no compta amb el poder poltic i, per tant, no compleix amb el tros de poder i paper que li pertocaria com a classe dirigent del pas. Rusiol a LAuca del senyor Esteve, planteja clarament el sentit daquestes tensions en prendre com a model la seva prpia famlia, una fbrica de fabricants txtils, i reduir-la, dins de lobra, a una famlia menestral. Rusiol, doncs, tipifica la mentalitat del burgs rebaixant-la a menestral i canviant-li la fbrica per la botiga de vetes-i-fils, dins de la qual els senyors Esteves hi encabeixen tot el mn, un mn que t com a paisatges habitual el taulell, la caserna i els glacis de la ciutadella i, com a paisatge extic, la Muntanya Pelada i Montserrat. [...] Interessa tot aix perqu aquest conflicte inform tota lactivitat ideolgica, tot lart, tota la literatura del Modernisme, que gira sempre entorn de lenfrontament entre dues forces: lindividu enfront de la massa, lartista enfront de la societat, la mobilitat enfront de limmobilisme, el progrs enfront de la rutina i la tradici, la sensibilitat enfront de la indiferncia, etc. En resum, lart, la literatura, com a autntica expressi de lindividu creador, sn la vida. Art i literatura, doncs, han de portar inquietuds, moviment, sensibilitat. Lartista, com el comte Arnau, s el despert entre els adormits que sent i transmet- la crida a una vida superior, aquella crida que els altres han oblidat. La lluita per modernitzar la cultura catalana passa, aix, per la creaci duna literatura que ha de desvetllar el pas adormit. I lha dimpulsar endavant, cap al progrs, cap a Europa. Art per lart i regeneracionisme bviament, daquesta problemtica generadora del Modernisme en surten actituds diverses. El grup de LAven, el 1893, mostra clarament que uns mateixos problemes i uns mateixos objectius poden derivar en prctiques ideolgiques, culturals i esttiques diferents. Aix, de la ruptura artista-societat en surten dos grups potser millor due sgrans actituds, ms que grups concrets-, els defensors de lart per lart i els regeneracionistes. Els primers, els que recolzen en les idees de lart per lart, identifiquen la missi de lartista amb una religi, la religi de lart. Ell, lartista, ns el sacerdot. Converteixen lart en el refugi contra lhostilitat duna societat prosaca i materialista, en el consol suprem als mals de la civilitzaci moderna; refugi per abrigar els qui sentin fred al cor, diu en Santiago Rusiol. En darrer terme, converteixen lart en una evasi, una evasi, amb tot, que no podia sser portada fins a les darreres

conseqncies, perqu els problemes estructurals de la cultura catalana no ho permetien. La temptaci de lart per lart es presenta a la segona i, sobretot, a la tercera Festa Modernista de Sitges, per part de Rusiol, Casellas i, fins i tot, momentniament, per part de Maragall. En el fons, per, darrere tota aquesta sublimaci artstica, hi havia all que Marfany ha anomenat: valoraci social de lart. La reivindicaci de lespai social per a lart i lartista. En conseqncia, tamb, i sobretot, lespai econmic, s a dir, una professionalitzaci digna i total. Per aix defensen lart com a article de primera necessitat que la societat utilitarista no vol consumir. Lart s la pluja per als camps, el smil s de Rusiol a Cigales i formigues i s prou grfic. Lartista, volen dir, no s un parsit, ans al contrari. Tal com va escriure Manuel de Montoliu lartista comercia amb el producte ms noble de tots. Per aix aquest grup, quan acusa la burgesia de menestral, el que ataca sn les concepcions estretes, petitburgeses de lart. El que vol s una societat normal, s a dir burgesa, consumidora de lart, com ho s la gran burgesia europea. Els regeneracionistes, en canvi, creuen que la renovaci ha de partir dun desvetllament ideolgic, per aix mostren el seu desacord amb les concepcions decadentistes i de lart per lart. Creuen que lart no sha de separar de la societat, que lacci revulsiva de lindividu ha dactuar al bell mig de la massa. Menen, doncs, tota una campanya de crtica social, poltica i ideolgica del sistema. En desaparixer LAven, el 1894, alguns dells, especialment Brossa i Corominas, es llencen a lacci social revolucionria des de les files anarquistes amb la convicci, expressada per Brossa en larticle-programa Viure del passat, que pel pervindre de Catalunya no cal esperar res de laristocrcia ni de la burgesia (...) sin que tenim que girar els ulls vers la massa annima, adscrits a la gleba, conservadora del geni de la raa. Entorn del 1896, Brossa hagu dexiliar-se i Corominas fou processat en el fams procs de Montjuc, que segu a lexplosi duna bomba al carrer de Canvis Nous, durant la process de Corpus de la parrquia de Santa Maria del Mar. A Corominas li fou demanada la pena de mort. Sen sort, per, amb una forta crisi ideolgica que acab amb el cam iniciat. El cop rebut pels regeneracionistes, i la crisi politicosocial, produda per les guerres colonials, serviren per potenciar novament el Modernisme.

http://batxillerat.blogspot.com.es/2005/02/documents-diversos-sobre-elmodernisme.html

Exercicis
1. Quina s la revista que polaritza el naixement del modernisme, segons Jordi Castellanos? 2. Amb quin corrent ideolgic combregaven els fundadors de la revista? 3. Qui va aconseguir imposar un programa i uns objectius per al modernisme?

4. Segons Jordi Castellanos, la generaci dintellectuals modernistes es van diferenciar de les generacions anteriors en diferents aspectes. Quins van ser? 5. Castellanos parla dun canvi tctic que va adoptar la burgesia catalana pels volts de 1874. Quin va ser? 6. A qu soposa la revista lAven? 7. Els modernistes consideraven positiva la tasca de la Renaixena? Per qu? 8. Explica les causes de lenfrontament artista-societat durant el modernisme. 9. Quines caracterstiques presenta la concepci esttica de lart per lart? 10. Explica en qu consistia la concepci regeneracionista de lart.

Llengua catalana i literatura 1, Santillana