TASCA 2

Albert Cabellos Vidal

Grau dEducaci Social Tecnologies de la Informaci i la Comunicaci per a la Intervenci Socioeducativa Bruno Fernndez Cladera

Facultat dEducaci Universitat de les Illes Balears 4 de novembre del 2013

ndex 1. Alfabetitzaci digital 2. Dimensions de lalfabetitzaci digital 3. Bretxa digital 4. Competncia digital 5. Alfabet en la societat de la informaci 6. Esquema dels principals plans, iniciatives i programes a nivell mundial, europeu i nacional 7. Referncies bibliogrfiques 6 10 3 3 4 5 5

1. Alfabetitzaci digital El concepte danalfabetisme ha anat variant durant els anys. Es segueix defensat que una persona analfabeta s qui no sap llegir ni escriure, per a ms han sortit variants daquest terme com lanalfabetisme funcional o lanalfabetisme digital. Segons el Thesauro de la UNESCO (2013) lanalfabetisme funcional s el concepto general que asocia la alfabetizacin a la mejora de las condiciones de vida. Segons Ehringaus (1990, citat a Jimnez, 2005) s la incapacidad de ciertos individuos de hacer frente a las exigencias de la vida diaria. Per tant, el concepte analfabetisme digital formaria part del funcional, ja que avui en dia les TIC formen part del dia a dia. Segons Manuel Area Moreira (2012), avui en dia una persona alfabeta, digitalment xerrant, s aquella que sap, a ms de llegir i escriure, desembolicar-se dins el mn de les tecnologies i la informaci:

Debe ser capaz tambin de interactuar (...) mediante un teclado, un ratn o una pantalla tctil, saber navegar a travs de documentos hipertextuales sin perderse, conocer los mecanismos y procedimientos para grabar imgenes, procesarlas y difundirlas en un sitio web, poseer las destrezas para buscar y encontrar en la Red aquel dato o informacin que necesita para resolver un problema, saber discriminar y otorgar significado a las numerosas informaciones que llegan diariamente por mltiples medios, escribir un documento y enviarlo por correo electrnico o por SMS (...).

2. Dimensions de lalfabetitzaci digital Com exposa Manuel Area (2012), un dels pilars bsics per ladquisici de coneixements dins les TIC per lalfabetitzaci digital sn cinc mbits o dimensions que el subject e ha de desenvolupar. Aquets sn: Dimensi instrumental: Tenir competncies tcniques de les tecnologies i saberne fer un bon us. Aquesta dimensi es refereix als coneixements prctics del hardware i el software.

Dimensi cognitivo-intellectual: Saber cercar, trobar i identificar la informaci a la xarxa. s imprescindible saber filtrar la informaci adequada, ja que a la societat de la informaci i el coneixement, aquesta s abundant i no tota s til. Dimensi sociocomunicacional: Desenvolupament de les habilitats en el processament de texts i la seva difusi, aix com establir la comunicaci amb ms persones a travs de les tecnologies. A ms, cal conixer les pautes i normes de comportament a travs de les xarxes socials. Dimensi axiolgica: Presa de conscincia de la transcendncia social, cultural i poltica que tenen les TIC. Dimensi emocional: Ampli ventall democions i sentiments que es donen amb les TIC. Ja poden ser en entorns virtuals, com els videojocs, o en un mbit social com les xarxes socials.

3. Bretxa digital Segons el Thesauro de la UNESCO (2013), la bretxa o fractura digital sn irregularidades en el acceso y en el empleo de las tecnologas de la informacin y de la comunicacin, como Internet, tanto entre diferentes pases como dentro de un mismo pas. La denominaci de bretxa o fractura, comenta Area (2012), deriva de la distncia que han produt les noves tecnologies entre els educadors i els educands. s a dir, actualment hi ha joves que posseeixen ms coneixements en les TIC que els seus pares o professors. Este hecho podemos sugerir es nico en la historia, en el sentido de que los jvenes saben ms en un determinado dominio o mbito relevante de la sociedad actual, como es la tecnologa, que sus predecesores o educadores (Area, 2012). Per la seva banda, Fernando Vidal (2012) exposa que les famlies de classes baixes i amb baix nivell educatiu sufren un menor desarrollo informacional. Aquest, sovint, no deriva de la falta daccs a les tecnologies, sin de ls familiar que sen fa delles. Els pares i mares daquestes classe baixes i amb menor nivell educatiu dominen i participen menys amb les TIC, per els seus fills es passen llargues hores fent-ne s.

4. Competncia digital Manuel Area (2012) comenta que durant els darrers an ys sha afegit al currculum escolar el Tractament de la informaci i la competncia digital. Aquesta es defineix com les habilitats per la recerca dinformaci i la seva transformaci en coneixement. A ms de ls de les TIC per com a eina imprescindible per a la comunicaci, la formaci i laprenentatge. Aquesta competncia ha de servir per transformar a lindividu en una persona autnoma, efica, responsable, crtica i reflexiva a lhora dinteractuar amb la informaci les seves fonts. Aquestes actituds que shan dadquirir sn a ms dutilitat per valorar i contrastar la informaci trobada. Cal respectar les pautes socialment acordades pel que fa a la utilitzaci de la informaci i de les fonts.

5. Alfabet en la societat de la informaci Area (2012) ens comenta levoluci que hi ha hagut en el llenguatge durant els segles a totes les civilitzacions.

Desde Mesopotamia a la civilizacin azteca, desde la China imperial hasta la civilizacin fenicia, desde el Egipto de los faraones al Imperio Romano (). Estos sistemas de representacin han oscilado en un continuum que va desde la representacin figurativa y realista de un dibujo () hasta la abstraccin de los smbolos del alfabeto textual moderno Com diu Manuel Area (2012), la prctica social de lalfabetitzaci est condicionada en funci dun context cultural, tecnolgic i histric especfic. La historia de la alfabetizacin est ntimamente ligada a la historia de la evolucin de la tecnologa y la comunicacin humana. Des de les primeres pintures a les coves fetes per lHomo spiens, passant per les primeres escriptures, la impremta de Gutenberg i la cultura audiovisual, arribam a la digitalitzaci de la informaci dels nostres dies.

6. Esquema dels principals plans, iniciatives i programes a nivell mundial, europeu i nacional

1. Nivell Mundial 1.1. 1994: Informe Al Gore 1.2. 1996: Informe Delors 1.2.1. Propostes dun grup dexperts de la UNESCO Coordinats per Jack Delors 1.2.2. Es posa mfasi a la funci de leducaci 1.2.2.1. 1.2.2.2. Pel desenvolupament dels individus Cap a les societats del futur Propiciar el progrs i la reducci de Pobresa
Exclusi Ignorncia

1.2.2.2.1.

1.3. 2000: Cumbre del Milenio 1.3.1. Desenvolupar les poltiques educatives internacionals 1.3.2. Aprovada per 189 pasos 1.3.3. 8 objectius de desenvolupament del Mileni 1.3.3.1. 2n objectiu: Escolaritzaci universal

1.4. 2001: IFAP. Programa de Informacin para Todos 1.5. 2003-2005: CMSI. Cumbre Mundial para la Sociedad de la Informacin 1.5.1. Democratitzaci de les TIC Promoure els objectius de la Declaraci del Mileni 1.6. 2005: Declaraci dAlejandria 1.6.1. Alfabetitzaci informacional i parenentatge per a tota la vida 1.6.1.1. 1.6.1.2. 1.6.1.3. Desenvolupament Prosperitat Llibertat

2. Nivell Europeu 2.1. 1993: Libro Blanco sobre crecimiento, competitividad y empleo Coordinat per Jack Delors 2.1.1. Estratgies per enfortir: Creixement, competitivitat i ocupaci Tenint en compte les debilitats de les economies europees 2.1.1.1. Millorar les xarxes dinformaci i les xarxes de transport i

energies transeuropees 2.2. 1994: Informe Bangemann 2.2.1. Objectius: 2.2.1.1. 2.2.1.2. 2.2.1.3. Econmics Socials Poltics

Impulsen al 1999 e-Europa: Societat de la informaci per tots Leconomia basada en el coneixement Aconseguir ser la ms competitiva i dinmica del mn 2.3. 2000: Estratgia de Lisboa. e-Europa 2000. 2.3.1. Continuar amb la reforma econmica 2.3.1.1. 2.3.1.2. Preparar leconomia del coneixement Consolidar el model social europeu

2.4. e-Europa 2002 2003: Declaraci de Sevilla 2.4.1. Objectiu principal: e-Europa 2005 2.4.1.1. Accs a les xarxes per tots

2.5. 2005: Declaraci de Manchester 2.5.1. Pla dAcci i2010 2.5.1.1. Societat de la informaci europea per locupaci i el creixement

2.6. 2007: Declaraci de Lisboa 2.6.1. Reformulaci de lEstratgia de Lisboa

2.6.1.1.

Estratgia europea pel creixement econmic i locupaci de

qualitat Garantia de progrs i cohesi social 2.7. 2009: Declaraci de Malm 2.7.1. Aprofitament del potencial de les noves TIC 2.7.1.1. Major transparncia i participaci ciutadana amb lAdministraci

Pblica 3. Nivell Nacional 3.1. 2000: Plan Info XXI: La Sociedad de la Informacin para todos. 2001-2003 3.1.1. Possibilitats de participaci dels ciutadans i empreses en la construcci de la societat de la informaci 3.1.1.1. Aprofitar les oportunitats que la SI ofereix Augmentar cohesi social Millorar qualitat de vida i de treball Accelerar creixement econmic

3.1.1.1.1. 3.1.1.1.2. 3.1.1.1.3.

3.1.2. Tres grans lnies 3.1.2.1. 3.1.2.2. 3.1.2.3. Incorporar a tots a la SIC Impuls dels continguts digitals espanyols a Internet Potenciar ladministraci electrnica

No comporta els resultats esperats

3.2. 2003: Espaa.es 3.2.1. Conjunt daccions i projectes 3.2.1.1. 3.2.1.2. Impuls pel desenvolupament de la SIC a Espanya Eixos principals: Administraci electrnica Formaci digital Introducci de les TIC a les pymes Accions per fomentar les TIC i que els ciutadans coneguin

3.2.1.2.1. 3.2.1.2.2. 3.2.1.2.3. 3.2.1.2.4.

les seves avantatges

8

3.2.1.2.5. 3.2.1.2.6.

Incentivar a les empreses a crear continguts digitals Pla de comunicaci per informar de totes les possibilitats

3.3. 2004: Plan Avanz@ Programa Ingenio 2010 3.3.1. Rellanament de lEstratgia de Lisboa 3.3.1.1. Objectiu estratgic: 2010 Uni Europea cap a la mateixa

direcci 3.3.1.1.1. 3.3.1.1.2. Renta per cpita Desenvolupament de la Societat del Coneixement

3.4. 2009: Plan Avanz@ 2 3.4.1. Posada al dia del Plan Avanz@ 3.4.1.1. s intensiu i generalitzat de les TIC per la recuperaci econmica Especial inters a projectes que ajustin la sostenibilitat i lestalvi energtic 3.4.2. 5 eixos dactuaci 3.4.2.1. Capacitaci Ciutadana Pymes Dedica recursos a sectors socials

3.4.1.1.1.

3.4.2.1.1. 3.4.2.1.2. 3.4.2.2. 3.4.2.3. 3.4.2.4. 3.4.2.5.

Continguts i serveis digitals Desenvolupament del sector TIC Infraestructures Confiana i seguretat

7. Referncies bibliogrfiques Alfabetizacin funcional. (2013). Thesauro de la UNESCO. Consultat el 4 de novembre del 2013 a: http://databases.unesco.org/thessp/wwwi32.exe/[in=affiche.in]/ Area, M. (2012). La alfabetizacin en la sociedad digital. Area, M., Gutirrez, A., & Vidal, F., Alfabetizacin digital y competencias informacionales (3-42). Barcelona: Editorial Ariel. Consultat el 4 de novembre del 2013 a:
https://ddv.ull.es/users/manarea/public/libro_%20Alfabetizacion_digital.pdf#page=18

Brecha digital. (2013). Thesauro de la UNESCO. Consultat el 4 de novembre del 2013 a: http://databases.unesco.org/thessp/wwwi32.exe/[in=affiche.in]/

Jimnez, J. (2005). Redefinicin del analfabetismo: El analfabetismo funcional. Revista de Educacin, (338). 273-294. Consultat el 4 de novembre del 2013 a:
http://www.revistaeducacion.mec.es/re338/re338_17.pdf

Vidal, F. (2012). De hogares informatizados a familias informacionales: Educacin y TIC en las familias espaolas. Area, M., Gutirrez, A., & Vidal, F., Alfabetizacin digital y competencias informacionales (99-197). Barcelona: Editorial Ariel. Consultat el 4 doctubre del 2013 a:
https://ddv.ull.es/users/manarea/public/libro_%20Alfabetizacion_digital.pdf#page=114

10