ARTICLE SOBRE LA INTEGRACI SOCIAL DELS PUNKS

Introducci Pel que fa a larticle a tractar, el nostre grup hem escollit aquesta temtica ja que, s un tema que a les tres ens interessa molt i a ms a ms perqu ens va agradar molt la conferncia del passat divendres dia vuit de Novembre de 2013, sobre els projectes de fotografia den Pau Coll, de la qual hem tret el segent article que explicarem, ja que pensem que ens pot treure molt profit pel que fa a lmbit de la nostra carrera.

Tenen una pgina web, que s la segent: http://www.ruidophoto.com/photo/ , on es destaquen tots els projectes realitzats fins ara. Aquesta pgina sanomena RUIDO Photo, que s una organitzaci integrada per fotgrafs, periodistes i dissenyadors, que entenen el documentalisme com una eina de reflexi i transformaci social. s una plataforma des don es pot exercir un documentalisme independent amb fort contingut social i comproms social. RUIDO Photo es centra sobre tot en tres temtiques en les seves fotografies: migraci, conflictes i violncia. Porten des de 2004 ideant molts projectes on fomenten la participaci, el debat i la sensibilitzaci sobre temes relacionats amb els drets humans. Tot aix ho van a travs de formes innovadores com la fotografia, vdeos, llibres, llargs metratges, blocs, etc. I, debatent quin projecte agafar dell, ens hem decidit pel reportatge de Kuidado ke muerden, que s un taller de fotografia participativa amb punks de LHabana.

Qu s el projecte punk? El projecte punk va sorgir de la idea devitar els estereotips marcats sobre Cuba. Molta gent al imaginar-se aquest indret simagina la tpica imatge de platges paradisaques, el ron de beguda caracterstica o els puros de lHavana. Per la realitat s molt diferent. El projecte pretn donar una visi ms honesta sobre lentorn quotidi de la illa.

De la m de Marcos, Alberto, Urraka, Jakelin, Ivalu, Oliver, Didie o Taquechi cubans de tota la vida, podem conixer el seu dia a dia, les seves alegries, i les seves penries, entre altres. Els protagonistes sn punks i van aprendre a utilitzar les noves tecnologies i plasmar a travs de la fotografia el seu propi mn, s a dir, la realitat ms propera que els envolta. Les fotografies fetes ens mostren una nova tendncia social i cultural emergent i com han de conviure amb els rols socials preestablerts.

Les histries i vivncies personals a travs la fotografia tenen ms rellevncia que no pas el contingut esttic de la prpia fotografia en s, ja que s a travs daquest medi que per primer cop, els protagonistes poden manifestar els seus desitjos i inquietuds i mostrar-nos la realitat quotidiana de Cuba. A travs daquest reportatge fotogrfic podem anar observant com la realitat social del pas presenta moltes desigualtats i la presncia duna diferenciada jerarquitzaci social cada cop ms significativa.

Els orgens daquests punks

El moviment punk cub comen a finals dels anys vuitanta, per a causa dels pocs recursos de les primeres bandes no van aparixer fins als anys noranta. En 1991, en Gil va formar el seu grup de msica Rotura, per la banda no va resistir a causa de problemes interns que van provocar la desintegraci del grup en el 1993. Tamb en el 1991 lAbel va formar el grup de Futuro muerto, una banda que va durar molt poc. Un any ms tard lAbel ja va comenar amb un altre projecte: Detenidos, una de les bandes ms radicals. Eren temps difcils per a lilla i la caiguda dels socialistes va significar un fort revs per a leconomia de Cuba, aix va repercutir a la vida quotidiana. Aquests tres grups van crear una altra manera de veure la realitat i que, les seves principals referncies musicals provenien del Pas Basc, de lEstat espanyol i de Gran Bretanya.

Els grups Rotura, Futuro muerto i Detenidos van obrir un cam que seguirien altres. A mitjans del 1994 van aparixer els grups VIH a lHabana i Eskoria a Santa Clara, probablement la banda ms veterana de Cuba. Actualment el moviment mant part de les seves arrels. Els msics shan fet grans i tenen activitats ms corrents. LAlexis (El Urraka) treballa de mecnic i a la vegada es fa crrec del seu germ Takechi. En Markitos va deixar la banda VIH i treballa fent tatuatges i grcies aix t una famlia. En Didie treballa en la construcci i juntament amb la Yadira tenen dos fills. LAlejandro toca la bateria en dos grups de Heavy metal, Eskape i Combat Noise. LAnas (mnager dEskoria), s advocada i lErnest (fundador dAkupunktura i ex integrant dEskoria) informtic. Les noves generacions no han deixat morir el moviment. Estudiants de sociologia, artistes i msics formen lescena punk actual. Eskoria, Akupunktura, Arrabio, Limalla, Gatillo, Chispaitren i Albatros sn les bandes de msica ms destacades. Els assaigs es fan en cases particulars, garatges o en espais cedits per associacions culturals. Es realitzen deu festivals de rock a lany i els punks participen en dos: Rockasol i Ciudad Metal. En aquests festivals els punks es reuneixen, sempre que leconomia els hi permeti.

Fotografies

Finalment, les persones punks, com ja sabem la majoria de la societat, es caracteritzen per un cabell diferent al nostre, que en aquest cas seria en forma de punxa, i la roba dun estil de rock, o ms hippies, seria una barreja entre aquests dos estils. En aquest article, tal com hem dit abans, est extret duna pgina web anomenada RUIDO PHOTO i hem escollit el reportatge que tracta sobre els punks. De la qual cosa, hem pogut extreure unes fotografies que ens han semblat ms importants i ms significatives, que reflexa molt la vida daquestes persones a lHabana, i les seves condicions de vida.

Hem destacat exactament tres fotografies importants. La primera, mostrada a continuaci, reflexa les condicions de vida daquestes persones, s a dir, com viuen el dia a dia, i com sn les seves cases.

Pel que fa a la segona fotografia, aquestes persones sn molt caracteritzades a ms a ms per la seva forma de vestir i pentinar-se, tamb per la quantitat de tatuatges que tenen al cos. I cadascun dels tatuatges signifiquen sempre algun significat per a ells. Per aix hem destacat tamb aquesta fotografia, pel fet que es reflexa molt b els tipus de tatuatges que solen portar normalment.

Per ltim, i no menys important, la tercera fotografia tracta sobre la famlia, i de que cada famlia s un mn diferent, per, si una famlia s de punks, llavors la majoria dels membres della tamb ho seran, ja que ja neixen ensenyats a partir dels seus pares. Com es pot veure a la segent fotografia, apareixen quatre membres de la famlia, on dos dells sn els fills i es veu clarament que sn punks, i, els altres dos sn els pares, tamb amb un estil punky. Fotografies extretes de: http://www.ruidophoto.com/photo/wpcontent/uploads/2012/12/sondelpunk/index.html http://www.ruidophoto.com/photo/galerias/kemuerden/index.html.