Está en la página 1de 25

28 09 2013

SETEMBRE, TEMPS DE VEREMA


Catleg de l'exposici

Centre Excursionista de Vallirana Grup de Recerca

02

Setembre, temps de verema

Benvolguts amics: Quan al mes de Setembre es va fer un llibret escrit per en Francesc Oll de la vinya a Vallirana, des del Centre Excursionista i ms concretament el Grup de Recerca; vam pensar en posar cara a tots aquells elements que s'hi explicaven. Es per aix que va sorgir l'idea de fer una petita exposici amb aquells estris que el Centre compta dins del seu patrimoni, juntament amb d'altres que ens han cedit algunes famlies de Vallirana i Ordal. Ens agradaria que aquest recull d'estris pel conreu de la vinya serveixi per conixer millor una de les feines ms importants de Vallirana als segles passats i es pugui transmetre a generacions venidores. Grup de Recerca

Centre Excursionista de Vallirana, Grup de Recerca

03

Setembre, temps de verema LA PLANTA


EL CEP
s una planta arbustiva amb unes fulles simples lleugerament palmades, anomenades pmpols. Normalment el tronc es poda perqu no creixi excessivament, deixant quatre branques principals, molt curtes, don surten les vergues. Els ceps joves fan una producci bona a partir del quart any i se solen arrancar a partir dels quaranta.

EL PMPOL
Fulla del cep, ms aviat rasposa i de classe dentada, trilobulada i palmatinrvia.

EL RAM
Fruita de la vinya, comestible, que susa per a lelaboraci del vi.

Centre Excursionista de Vallirana, Grup de Recerca

04

Setembre, temps de verema

EL SARMENT
Sn les branquetes molt primes que surten de la soca de la planta i daquestes petites branques en surten els pmpols

EL PLOR DE LA VINYA
Moment en que comena a circular la saba pel cep i al tallar-lo goteja

EL CIRCELL
rgan filaments i prnsil que els serveix per a aferrar-se a qualsevol suport

Centre Excursionista de Vallirana, Grup de Recerca

05

Setembre, temps de verema

L'EMPELT
Sn les branquetes molt primes que surten de la soca de la planta i daquestes petites branques en surten els pmpols

LA RAPA
Branca o part llenyosa del ram deprs de llevar-li el grans. Tamb s'en diu "barrusca".

EL GOTIM
Porci esquinada d'un ram, constituda per una branqueta i uns quants grans.

Centre Excursionista de Vallirana, Grup de Recerca

06

Setembre, temps de verema

LES FEINES DE LA VINYA

Gener Febrer Mar Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre

Podar. Podar, llaurar. Podar, llaurar, abonar. Llaurar i abonar els ceps. Esporgar, ensofrar i llaurar. Esporgar, escavallar, llaurar i sulfatar. Llaurar, ensofrar i sulfatar.

Plantar els ceps Plantar els ceps Plantar els ceps

Treure pedres, depenen de l'any a finals d'agost es comena a veremar Veremar. Veremar. Llaurar. Podar.

Centre Excursionista de Vallirana, Grup de Recerca

07

Setembre, temps de verema

LES MALALTIES
Daktulosphaira vitifoliae s un petit insecte emparentat amb el pug originari dAmrica. Ataca en massa a les arrels dels ceps xuclant-los la saba fins a matar-los. Aquest insecte va causar estralls durant el segle XIX a tot Europa, i va caldre la importaci de peus de vinya americans resistents a linsecte els quals es van empelt a la vinya autctona .

LA FILLOXERA

EL MLDIU
s produt pel fong Plasmopara vitcola . Afecta a les fulles i als rams dels ceps. Les fulles afectades s'esgrogueeixen fins que cauen. El mldiu de la vinya va arribar d'Amrica, juntament amb els empelts que es portaven per evitar la filloxera. Els ceps europeus eren molt sensibles al mldiu i aix va produir una nova plaga, per el remei per evitar-lo (el brou bordels, que s sulfat de coure i cal apagada) va ser descobert prou rpid com per evitar una nova gran crisi com la que havia produt la filloxera

Centre Excursionista de Vallirana, Grup de Recerca

08

Setembre, temps de verema

EL CICLE DE LA VINYA
PIOTXA

PLANTAR

Patrimoni del CEV

Amb aquest bec tant llarg era possible fer un bon clot per plantar els ceps, com ms tros s'estovava la terra,millor vivia el cep. S'havia d'esmorzar b per fer anar aquesta eina

XAPO, AIXADA
Patrimoni del CEV

Aixada ampla, sovint amb el mnec corbat i ms curt, que serveix per a cavar o per a arreplegar terra. Espcie de cvec ms ample, de fulla prima i mnec curt utilitzat per escurar les rases i cavar el cep desprs que sha llaurat la vinya, a partir de labril (abans sutilitza larpiot) Arrabassar: cavar amb el xapo.

Patrimoni del CEV

PIC O PICOT

Per excavar el terreny o per remoure pedres.

Centre Excursionista de Vallirana, Grup de Recerca

09

Setembre, temps de verema

EL CICLE DE LA VINYA

EMPELTAR
CISTELL D'EMPELTADOR

Patrimoni del CEV

Cistell de llauna amb compartiments, per posar les eines i els empelts.

TASC
Cedit cal Muntaner

Per aprofundir el tall fet per la Falcia, amb un martell.

FALCIA O FALSIDA
Cedit cal Muntaner

Especie de ganivet, per fer el tall al cep i empeltar-lo.

POT DE LA PEGA
Patrimoni del CEV

Pot en forma de braser, la part de sota; la part superior te un altre pot per posar-hi la pega a fondre

Centre Excursionista de Vallirana, Grup de Recerca

10

Setembre, temps de verema

EL CICLE DE LA VINYA
PODALL
Patrimoni del CEV

PODAR

La funci ms habitual del podall s tallar branques o tiges encara verdes i de dimensions relativament redudes per tal de fer empelts o per esporgar la vinya.

XERRAC
Cedit per cal Pau de l'aigua

Servia per serrar els brots que eren massa grossos, estaven malalts o morts, a lpoca de podar.

TISORES DE PODAR
Patrimoni del CEV - Barraca de cal Pepet maco

Va ser inventada per Antoine Franois Bertrand de Molleville, ex-ministre de Llus XVI. Abans de la invenci de les tisores desporgar es feia servir una petita fal modificada anomenada fal, que requeria habilitat per al seu s

Centre Excursionista de Vallirana, Grup de Recerca

11

Setembre, temps de verema


PER FER TRACTAMENTS
SULFATADORA
Patrimoni del CEV,

EL CICLE DE LA VINYA

Estri fet amb llauna de zinc o coure, amb un sistema de bombeig manual pel qual surt el lquid polvoritzat sobre els ceps amb productes insecticides.

ENSOFRADORA DE MANXA
Patrimoni del CEV,

Es tracta de una manxa, que en el forat per agafr l'aire si colloca un embut amb tap. A l'interior s'hi posa el sofre i al manxar juntament amb l'aire surt el sofre .

ENSOFRADORA DE POT
Cedit cal Pau de l'aigua

Lestructura es quasi sempre cnica triangular de llauna, somple de sofre per la part superior i a la inferior hi ha un seguit de forats per on surt sacsejant lestri.

SETROT
Patrimoni del CEV,

Gerro per transvasar el sulfat

Centre Excursionista de Vallirana, Grup de Recerca

12

Setembre, temps de verema

EL CICLE DE LA VINYA

ELS TRACTAMENTS

EL SULFAT O BROU BORDELS El coure, juntament amb el sofre, s un dels productes fitosanitaris que sutilitzen des de fa ms temps. La seva acci principal contra el mldiu va ser descoberta per casualitat per A. Millardet durant el segle XIX, una poca durant la qual hi va haver grans epidmies daquest nou parsit procedent dAmrica. Els ceps que estaven a la vora dels camins es pintaven amb sulfat de coure per tal de dissuadir els lladres de ram curiosament, a aquests ceps no els afectava el mldiu. De seguida es va entendre el perqu i, des de llavors, el coure ha esdevingut una eina indispensable, primer en forma de brou bordels i desprs han anat apareixent altres formes comercials. Avui en dia, aquesta molcula s un pilar en la lluita contra el mldiu, tant s aix que s lnica matria activa realment efica contra aquest fong en viticultura ecolgica.

Centre Excursionista de Vallirana, Grup de Recerca

13

Setembre, temps de verema

EL CICLE DE LA VINYA
ARADA

REMENAR LA TERRA

Patrimoni del CEV,

Instrument agrcola per a obrir solcs a la terra que s arrossegat per animals o per un tractor i es compon de rella, dental, cameta, camatim i esteva.

ARADA DE MAGENCAR
Cedit cal Muntaner

Arada per netejar la vinya d'herbes, la part inferior anomenada Rella era intercanviable i podia tenir varies mides

ARADA DE SOLCAR
Cedit cal Muntaner

Instrument per fer llaurar a la vinya i fer solcs. L'arada era arrastrada per un animal i guiada des de darrera per una persona.

ARPIOTS
Patrimoni del CEV,

Eina en forma de cvec amb la fulla dividida en dues o tres pues llargues per cavar i llaurar la terra.

Centre Excursionista de Vallirana, Grup de Recerca

14

Setembre, temps de verema

EL CICLE DE LA VINYA
BACALL

REMENAR LA TERRA

Patrimoni del CEV,

Cvec de forma allargassada, que era emprada per cavar amb terrenys rocallosos.

CVEC O MAGALLA DE VINATER


Patrimoni del CEV,

Eina semblant a laixada, per de fulla ms estreta, que seixampla una mica a la part posterior, proveda a vegades de dues pues a laltre costat de lull.

MAGALL
Patrimoni del CEV,

Eina per a cavar la terra consistent en una aixada proveda d'escarpell L'escarpell es un mena de destraleta, que forma part del ferro dun magall i daltres eines semblants, i est situat a la banda oposada a la fulla principal.

PICASSA
Patrimoni del CEV,

Eina per trossejar les pedres en forma d'aixada i amb escarpell.

Centre Excursionista de Vallirana, Grup de Recerca

15

Setembre, temps de verema

EL CICLE DE LA VINYA
FAL

COLLIR

Patrimoni del CEV,

Mena de fal petita emprada per a tallar els rams durant la verema.

PORTADORA
Cedit per en Teo Gibert

Recipient format de dogues de fusta i crcols de ferro, de forma ovalada, amb dos agafadors laterals a la part superior (anomenats cornaleres), que serveix principalment per a transportar ram o vi. Als agafadors laterals s'hi posaven dos pals llargs anomenats semalers per transportar la portadora.

MA
Cedit cal Muntaner

Instrument per atacar el ram a dins la portadora per que n'hi capigues ms. El most no es perdia per que la portadora era estanca.

COVA
Cedit cal Muntaner

Recipient de fondria superior que damplada, fet tradicionalment de vmet, que serveix per aplegar el ram collit

Centre Excursionista de Vallirana, Grup de Recerca

16

Setembre, temps de verema

EL CICLE DE LA VINYA
BOTIJA
Patrimoni del CEV,

ANAR A LA VINYA

Petit recipient de cermica envernissada, per dur el vi al camp o a la vinya.

CARRETELL
Patrimoni del CEV,

Recipient de fusta ms petit que una bota; en el forat es collocava un galet fet amb una canya per veure.

PITXELL
Patrimoni del CEV,

Recipient semblant al cntir, amb dues nanses, per ms petit per beure vi.

PEDRA D'ESMOLAR
Patrimoni del CEV,

Pedra natural arenosa de gra abrasiu (Saul), emprada per a esmolar instruments i eines de tall.

Centre Excursionista de Vallirana, Grup de Recerca

17

Setembre, temps de verema

EL CELLER
Del cup al xopet, del xopet a la portadora i de la portadora a la bta EL CUP
Cup del CEV, cal Capellades

Cup : recipient on el most fermenta o, desprs de fermentat, es fa envellir el vi. Les parets estan enrajolades amb toves vidrades.

EL XOPET
Xopet del CEV, cal Capellades

El cup tenia un tap de suro en el que es posava una aixeta per sortir el vi que anava a parar al xopet. El xopet era un forat a terra de forma quadrada o rectangular protegit als laterals per pedra o rajoles, al fons hi havia una superfcie ms fonda, normalment un plat, a on anaven a parar pinyols o restes del ram. Amb la cassa el vi es posava a la portadora

Centre Excursionista de Vallirana, Grup de Recerca

18

Setembre, temps de verema

EL CELLER
CASSA
Patrimoni del CEV

Vas de coure amb un mnec per treure vi de recipients de molta superfcie, la seva capacitat era variable entre quatre o cinc litres. Les feia el calderer. Es feien servir tamb per treure el vi del xopet

BTA
Patrimoni del CEV

Recipient de fusta ms llarg que ample, de secci transversal circular o oval i ms gran al ventre que a les testes, que serveix per guardar i envellir el vi. Normalment sn de fusta de roure o de castanyer, amb crcols de ferro. La bta catalana t un volum de 500 l.

BTA DEL RAC


Patrimoni del CEV

Bta a on es guardava el vi ms bo de la casa, la mistela o el vi bullit

PITXOL
Cedit cal Pau de l'aigua

Aixeta de fusta tornejada, adaptada a un tap cnic, que pot sser aplicada a barralons, btes, etc.

Centre Excursionista de Vallirana, Grup de Recerca

19

Setembre, temps de verema

EL CELLER
AIXETA DE BTA
Cedit cal Pau de l'aigua

Vlvula d'accionament manual, que treballa per afinadura i tanca i obre el pas del vi de la bota. D'aixetes n'hi havia de molts tipus en funci de la seva utilitzaci.

AIXECABTES
Cedit cal Conrado, Ordal

Estri de fusta que es feia servir al celler per aixecar les btes i buidar el vi.

CARRET DE PORTADORES
Patrimoni del CEV

El carret s'utilitzava per transportar el ram amb les portadores fins el carro, o be per entrar el ram fins el cup.

EMBUT PER BTES, DE FUSTA


Cedit cal Muntaner

Recipient de fusta fet amb dogues de fusta i crcols de ferro, per posar a sobra la bta. Te dos peus per mantenir-lo horitzontal m'entres el vi omple la bta.

Centre Excursionista de Vallirana, Grup de Recerca

20

Setembre, temps de verema

EL CELLER
EMBUT PER BTES, DE LLAUNA
Patrimoni del CEV

Instrument de fusta, ferro, aram o llauna que t forma de con buit invertit amb un tub al vrtex que, aplicat al coll o forat dun recipient, serveix per abocar-hi lquids, com ara el vi a les btes.

COLADOR DE MOST
Cedit cal Muntaner

Instrument que serveix per colar el most, que es el suc de ram abans de fermentar i, per tant, abans d'esdevenir vi.

FILTRE DE VI
Cedit cal Conrado, Ordal

Per filtrar el vi, recipient amb doble filtre, l'interior es un tams molt fi. L'hi manca la tapa que va acollada amb sis cargols i porta un forat per connectar la mengera que porta el vi. El vi es bombejava amb una bomba manual

PUNX D'ESPINJOLAR
Cedit cal Muntaner

Per punxar la bta i tastar el vi, desprs es tapa amb paper destrasa i la bta no perd

Centre Excursionista de Vallirana, Grup de Recerca

21

Setembre, temps de verema

EL CELLER
BARLONERA O TRASBALSADOR
Patrimoni del CEV

Per travessar el vi de la bota i omplir bots.

ESCURABTES
Cedit cal Muntaner

Eina de ferro corbada, per rascar els laterals de les btes i extreure les mares del vi

ESCORREDOR DE VI
Patrimoni del CEV

Recipient de terrissa per recollir el degotis de les botes.

CALDERA
Cedit cal Muntaner

Les calderes de coure es feien servir per bullir el vi de la bota del rac. Tamb tenia altres aplicacions: en la matana del porc shi bullien les botifarres i altres derivats i per fer sab

Centre Excursionista de Vallirana, Grup de Recerca

22

Setembre, temps de verema

EL CELLER
FERRO PER MARCA BTES
Patrimoni del CEV

Ferro amb la marca del propietari, que escalfant-lo al foc marcava la bta.

LLUQUET
Cedit cal Muntaner

Tireta impregnada de sofre que es crema a l'interior de la bta per treure'n les emanacions malsanes. En cremar desprn dixid de sofre, d'acci conservant i antioxidant.

BOTELLER
Patrimoni del CEV, masia de can Prunera

Suport per penjar les ampolles cap per vall, per escorre-les desprs de netejar-les

BTA PER TRANSPORTAR


Patrimoni del CEV

Bta amb nansa.

Centre Excursionista de Vallirana, Grup de Recerca

23

Setembre, temps de verema

PER MESURAR
EBULLIOSCOPI
Patrimoni del CEV, cal Bund

Per mesurar el grau del vi. El primer ebullioscopi fou inventat el 1838 per Brossard-Vidal, amb l'objectiu de mesurar el contingut alcohlic d'una dissoluci.

MESURA DE VI, DE TERRISSA


Patrimoni del CEV

Per mesurar el vi

MESURA DE VI, DE LLAUNA


Patrimoni del CEV

Per mesurar el vi, el pal de dalt s'anomena Bscula i marca la mida del vi

Centre Excursionista de Vallirana, Grup de Recerca

24

Setembre, temps de verema

PER TRANSPORTAR Y BEURE


GARRAFA
Cedit cal Pau de l'aigua

Ampolla grossa de coll curt que sovint va encistellada

PORRO
Patrimoni del CEV

Recipient de vidre per veure vi. T forma cnica, amb un coll a la part superior per on es pot omplir i un broc llarg, ample de baix i prim de laltre extrem, a la part inferior, per on brolla el vi.

PORRONA
Patrimoni del CEV

El mateix que el porr pro amb el broc de darrera recta.

LLEVATAPS
Cedit cal Pau de l'aigua

Espiral de metall amb un mnec, terminada en punta, que serveix per a treure els taps d'ampolla.

Centre Excursionista de Vallirana, Grup de Recerca

25

Setembre, temps de verema

AGRAMENTS

Volem donar les gracies a la famlia de ca la Nena, per la seva collaboraci i tamb a la famlia Montaner, en Teo Gibert i a cal Pau de l'aigua per cedir algunes de les peces que hem exposat. Agrair tamb la l' informaci donada per en Joan Carb i en Josep Tres

Amb la collaboraci de: Amics de Vallirana Ajuntament de Vallirana

Centre Excursionista de Vallirana, Grup de Recerca

También podría gustarte