Documentos de Académico
Documentos de Profesional
Documentos de Cultura
02
Benvolguts amics: Quan al mes de Setembre es va fer un llibret escrit per en Francesc Oll de la vinya a Vallirana, des del Centre Excursionista i ms concretament el Grup de Recerca; vam pensar en posar cara a tots aquells elements que s'hi explicaven. Es per aix que va sorgir l'idea de fer una petita exposici amb aquells estris que el Centre compta dins del seu patrimoni, juntament amb d'altres que ens han cedit algunes famlies de Vallirana i Ordal. Ens agradaria que aquest recull d'estris pel conreu de la vinya serveixi per conixer millor una de les feines ms importants de Vallirana als segles passats i es pugui transmetre a generacions venidores. Grup de Recerca
03
EL PMPOL
Fulla del cep, ms aviat rasposa i de classe dentada, trilobulada i palmatinrvia.
EL RAM
Fruita de la vinya, comestible, que susa per a lelaboraci del vi.
04
EL SARMENT
Sn les branquetes molt primes que surten de la soca de la planta i daquestes petites branques en surten els pmpols
EL PLOR DE LA VINYA
Moment en que comena a circular la saba pel cep i al tallar-lo goteja
EL CIRCELL
rgan filaments i prnsil que els serveix per a aferrar-se a qualsevol suport
05
L'EMPELT
Sn les branquetes molt primes que surten de la soca de la planta i daquestes petites branques en surten els pmpols
LA RAPA
Branca o part llenyosa del ram deprs de llevar-li el grans. Tamb s'en diu "barrusca".
EL GOTIM
Porci esquinada d'un ram, constituda per una branqueta i uns quants grans.
06
Gener Febrer Mar Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre
Podar. Podar, llaurar. Podar, llaurar, abonar. Llaurar i abonar els ceps. Esporgar, ensofrar i llaurar. Esporgar, escavallar, llaurar i sulfatar. Llaurar, ensofrar i sulfatar.
Treure pedres, depenen de l'any a finals d'agost es comena a veremar Veremar. Veremar. Llaurar. Podar.
07
LES MALALTIES
Daktulosphaira vitifoliae s un petit insecte emparentat amb el pug originari dAmrica. Ataca en massa a les arrels dels ceps xuclant-los la saba fins a matar-los. Aquest insecte va causar estralls durant el segle XIX a tot Europa, i va caldre la importaci de peus de vinya americans resistents a linsecte els quals es van empelt a la vinya autctona .
LA FILLOXERA
EL MLDIU
s produt pel fong Plasmopara vitcola . Afecta a les fulles i als rams dels ceps. Les fulles afectades s'esgrogueeixen fins que cauen. El mldiu de la vinya va arribar d'Amrica, juntament amb els empelts que es portaven per evitar la filloxera. Els ceps europeus eren molt sensibles al mldiu i aix va produir una nova plaga, per el remei per evitar-lo (el brou bordels, que s sulfat de coure i cal apagada) va ser descobert prou rpid com per evitar una nova gran crisi com la que havia produt la filloxera
08
EL CICLE DE LA VINYA
PIOTXA
PLANTAR
Amb aquest bec tant llarg era possible fer un bon clot per plantar els ceps, com ms tros s'estovava la terra,millor vivia el cep. S'havia d'esmorzar b per fer anar aquesta eina
XAPO, AIXADA
Patrimoni del CEV
Aixada ampla, sovint amb el mnec corbat i ms curt, que serveix per a cavar o per a arreplegar terra. Espcie de cvec ms ample, de fulla prima i mnec curt utilitzat per escurar les rases i cavar el cep desprs que sha llaurat la vinya, a partir de labril (abans sutilitza larpiot) Arrabassar: cavar amb el xapo.
PIC O PICOT
09
EL CICLE DE LA VINYA
EMPELTAR
CISTELL D'EMPELTADOR
Cistell de llauna amb compartiments, per posar les eines i els empelts.
TASC
Cedit cal Muntaner
FALCIA O FALSIDA
Cedit cal Muntaner
POT DE LA PEGA
Patrimoni del CEV
Pot en forma de braser, la part de sota; la part superior te un altre pot per posar-hi la pega a fondre
10
EL CICLE DE LA VINYA
PODALL
Patrimoni del CEV
PODAR
La funci ms habitual del podall s tallar branques o tiges encara verdes i de dimensions relativament redudes per tal de fer empelts o per esporgar la vinya.
XERRAC
Cedit per cal Pau de l'aigua
Servia per serrar els brots que eren massa grossos, estaven malalts o morts, a lpoca de podar.
TISORES DE PODAR
Patrimoni del CEV - Barraca de cal Pepet maco
Va ser inventada per Antoine Franois Bertrand de Molleville, ex-ministre de Llus XVI. Abans de la invenci de les tisores desporgar es feia servir una petita fal modificada anomenada fal, que requeria habilitat per al seu s
11
EL CICLE DE LA VINYA
Estri fet amb llauna de zinc o coure, amb un sistema de bombeig manual pel qual surt el lquid polvoritzat sobre els ceps amb productes insecticides.
ENSOFRADORA DE MANXA
Patrimoni del CEV,
Es tracta de una manxa, que en el forat per agafr l'aire si colloca un embut amb tap. A l'interior s'hi posa el sofre i al manxar juntament amb l'aire surt el sofre .
ENSOFRADORA DE POT
Cedit cal Pau de l'aigua
Lestructura es quasi sempre cnica triangular de llauna, somple de sofre per la part superior i a la inferior hi ha un seguit de forats per on surt sacsejant lestri.
SETROT
Patrimoni del CEV,
12
EL CICLE DE LA VINYA
ELS TRACTAMENTS
EL SULFAT O BROU BORDELS El coure, juntament amb el sofre, s un dels productes fitosanitaris que sutilitzen des de fa ms temps. La seva acci principal contra el mldiu va ser descoberta per casualitat per A. Millardet durant el segle XIX, una poca durant la qual hi va haver grans epidmies daquest nou parsit procedent dAmrica. Els ceps que estaven a la vora dels camins es pintaven amb sulfat de coure per tal de dissuadir els lladres de ram curiosament, a aquests ceps no els afectava el mldiu. De seguida es va entendre el perqu i, des de llavors, el coure ha esdevingut una eina indispensable, primer en forma de brou bordels i desprs han anat apareixent altres formes comercials. Avui en dia, aquesta molcula s un pilar en la lluita contra el mldiu, tant s aix que s lnica matria activa realment efica contra aquest fong en viticultura ecolgica.
13
EL CICLE DE LA VINYA
ARADA
REMENAR LA TERRA
Instrument agrcola per a obrir solcs a la terra que s arrossegat per animals o per un tractor i es compon de rella, dental, cameta, camatim i esteva.
ARADA DE MAGENCAR
Cedit cal Muntaner
Arada per netejar la vinya d'herbes, la part inferior anomenada Rella era intercanviable i podia tenir varies mides
ARADA DE SOLCAR
Cedit cal Muntaner
Instrument per fer llaurar a la vinya i fer solcs. L'arada era arrastrada per un animal i guiada des de darrera per una persona.
ARPIOTS
Patrimoni del CEV,
Eina en forma de cvec amb la fulla dividida en dues o tres pues llargues per cavar i llaurar la terra.
14
EL CICLE DE LA VINYA
BACALL
REMENAR LA TERRA
Cvec de forma allargassada, que era emprada per cavar amb terrenys rocallosos.
Eina semblant a laixada, per de fulla ms estreta, que seixampla una mica a la part posterior, proveda a vegades de dues pues a laltre costat de lull.
MAGALL
Patrimoni del CEV,
Eina per a cavar la terra consistent en una aixada proveda d'escarpell L'escarpell es un mena de destraleta, que forma part del ferro dun magall i daltres eines semblants, i est situat a la banda oposada a la fulla principal.
PICASSA
Patrimoni del CEV,
15
EL CICLE DE LA VINYA
FAL
COLLIR
Mena de fal petita emprada per a tallar els rams durant la verema.
PORTADORA
Cedit per en Teo Gibert
Recipient format de dogues de fusta i crcols de ferro, de forma ovalada, amb dos agafadors laterals a la part superior (anomenats cornaleres), que serveix principalment per a transportar ram o vi. Als agafadors laterals s'hi posaven dos pals llargs anomenats semalers per transportar la portadora.
MA
Cedit cal Muntaner
Instrument per atacar el ram a dins la portadora per que n'hi capigues ms. El most no es perdia per que la portadora era estanca.
COVA
Cedit cal Muntaner
Recipient de fondria superior que damplada, fet tradicionalment de vmet, que serveix per aplegar el ram collit
16
EL CICLE DE LA VINYA
BOTIJA
Patrimoni del CEV,
ANAR A LA VINYA
CARRETELL
Patrimoni del CEV,
Recipient de fusta ms petit que una bota; en el forat es collocava un galet fet amb una canya per veure.
PITXELL
Patrimoni del CEV,
Recipient semblant al cntir, amb dues nanses, per ms petit per beure vi.
PEDRA D'ESMOLAR
Patrimoni del CEV,
Pedra natural arenosa de gra abrasiu (Saul), emprada per a esmolar instruments i eines de tall.
17
EL CELLER
Del cup al xopet, del xopet a la portadora i de la portadora a la bta EL CUP
Cup del CEV, cal Capellades
Cup : recipient on el most fermenta o, desprs de fermentat, es fa envellir el vi. Les parets estan enrajolades amb toves vidrades.
EL XOPET
Xopet del CEV, cal Capellades
El cup tenia un tap de suro en el que es posava una aixeta per sortir el vi que anava a parar al xopet. El xopet era un forat a terra de forma quadrada o rectangular protegit als laterals per pedra o rajoles, al fons hi havia una superfcie ms fonda, normalment un plat, a on anaven a parar pinyols o restes del ram. Amb la cassa el vi es posava a la portadora
18
EL CELLER
CASSA
Patrimoni del CEV
Vas de coure amb un mnec per treure vi de recipients de molta superfcie, la seva capacitat era variable entre quatre o cinc litres. Les feia el calderer. Es feien servir tamb per treure el vi del xopet
BTA
Patrimoni del CEV
Recipient de fusta ms llarg que ample, de secci transversal circular o oval i ms gran al ventre que a les testes, que serveix per guardar i envellir el vi. Normalment sn de fusta de roure o de castanyer, amb crcols de ferro. La bta catalana t un volum de 500 l.
PITXOL
Cedit cal Pau de l'aigua
Aixeta de fusta tornejada, adaptada a un tap cnic, que pot sser aplicada a barralons, btes, etc.
19
EL CELLER
AIXETA DE BTA
Cedit cal Pau de l'aigua
Vlvula d'accionament manual, que treballa per afinadura i tanca i obre el pas del vi de la bota. D'aixetes n'hi havia de molts tipus en funci de la seva utilitzaci.
AIXECABTES
Cedit cal Conrado, Ordal
Estri de fusta que es feia servir al celler per aixecar les btes i buidar el vi.
CARRET DE PORTADORES
Patrimoni del CEV
El carret s'utilitzava per transportar el ram amb les portadores fins el carro, o be per entrar el ram fins el cup.
Recipient de fusta fet amb dogues de fusta i crcols de ferro, per posar a sobra la bta. Te dos peus per mantenir-lo horitzontal m'entres el vi omple la bta.
20
EL CELLER
EMBUT PER BTES, DE LLAUNA
Patrimoni del CEV
Instrument de fusta, ferro, aram o llauna que t forma de con buit invertit amb un tub al vrtex que, aplicat al coll o forat dun recipient, serveix per abocar-hi lquids, com ara el vi a les btes.
COLADOR DE MOST
Cedit cal Muntaner
Instrument que serveix per colar el most, que es el suc de ram abans de fermentar i, per tant, abans d'esdevenir vi.
FILTRE DE VI
Cedit cal Conrado, Ordal
Per filtrar el vi, recipient amb doble filtre, l'interior es un tams molt fi. L'hi manca la tapa que va acollada amb sis cargols i porta un forat per connectar la mengera que porta el vi. El vi es bombejava amb una bomba manual
PUNX D'ESPINJOLAR
Cedit cal Muntaner
Per punxar la bta i tastar el vi, desprs es tapa amb paper destrasa i la bta no perd
21
EL CELLER
BARLONERA O TRASBALSADOR
Patrimoni del CEV
ESCURABTES
Cedit cal Muntaner
Eina de ferro corbada, per rascar els laterals de les btes i extreure les mares del vi
ESCORREDOR DE VI
Patrimoni del CEV
CALDERA
Cedit cal Muntaner
Les calderes de coure es feien servir per bullir el vi de la bota del rac. Tamb tenia altres aplicacions: en la matana del porc shi bullien les botifarres i altres derivats i per fer sab
22
EL CELLER
FERRO PER MARCA BTES
Patrimoni del CEV
Ferro amb la marca del propietari, que escalfant-lo al foc marcava la bta.
LLUQUET
Cedit cal Muntaner
Tireta impregnada de sofre que es crema a l'interior de la bta per treure'n les emanacions malsanes. En cremar desprn dixid de sofre, d'acci conservant i antioxidant.
BOTELLER
Patrimoni del CEV, masia de can Prunera
Suport per penjar les ampolles cap per vall, per escorre-les desprs de netejar-les
23
PER MESURAR
EBULLIOSCOPI
Patrimoni del CEV, cal Bund
Per mesurar el grau del vi. El primer ebullioscopi fou inventat el 1838 per Brossard-Vidal, amb l'objectiu de mesurar el contingut alcohlic d'una dissoluci.
Per mesurar el vi
Per mesurar el vi, el pal de dalt s'anomena Bscula i marca la mida del vi
24
PORRO
Patrimoni del CEV
Recipient de vidre per veure vi. T forma cnica, amb un coll a la part superior per on es pot omplir i un broc llarg, ample de baix i prim de laltre extrem, a la part inferior, per on brolla el vi.
PORRONA
Patrimoni del CEV
LLEVATAPS
Cedit cal Pau de l'aigua
Espiral de metall amb un mnec, terminada en punta, que serveix per a treure els taps d'ampolla.
25
AGRAMENTS
Volem donar les gracies a la famlia de ca la Nena, per la seva collaboraci i tamb a la famlia Montaner, en Teo Gibert i a cal Pau de l'aigua per cedir algunes de les peces que hem exposat. Agrair tamb la l' informaci donada per en Joan Carb i en Josep Tres