12

aracriatures
Lleure/ Escola

DISSABTE, 13 DE JULIOL DEL 2013 ara

Qu dinem?
CRISTINA SERRET
FOTO: ACTIVAT / FUNDACI THAO

Aprendre a estar sans

Iniciatives com el projecte Activat pretenen ensenyar als escolars hbits alimentaris i estils de vida saludables
lescola tamb puguin gaudir de lactivitat fsica, ja sigui jugant a pales amb els amics, ja sigui fent una bona caminada en companyia de la mare. Daquesta manera, cada any els mestres deducaci fsica de lInstitut Collblanc fan una proposta dels nens que poden participar en el programa. El nucli de candidats sn nois i noies amb sobreps o obesitat, sedentaris o amb hbits alimentaris incorrectes, per tamb ens hem trobat amb nois que tenen bons hbits i els agrada lesport i que volen apuntar-se al programa: en aquests casos tamb poden formar part del projecte, perqu fan que el grup funcioni millor, explica la Mara Jos.
Agents implicats

l Daniel Moya t quinze anys. Dos cops a la setmana va a nedar a la piscina amb un amic. Tamb vigila una mica la seva alimentaci, especialment al vespre, quan mira de deixar de banda els fregits i menjar ms verdures. Est satisfet, perqu fa uns anys el seu estil de vida era molt diferent. Ara, grcies al programa Activat, que es va posar en marxa al seu institut, sap qu ha de fer per alimentar-se correctament i com ha de practicar esport perqu resulti saludable: Mhi vaig apuntar perqu llavors estava una mica grassonet i gaireb no feia esport, i la veritat s que mha anat molt b. Els meus pares nestan encantats, explica. Activat s un programa adreat a nens i nenes de segon i tercer dESO creat i desenvolupat al departament deducaci fsica de lInstitut Collblanc, a la Canonja (Tarragons). Cada any hi participa un grup de 12 estudiants, i t dos objectius principals: promoure la prctica de lactivitat fsica de manera regular i oferir conceptes de nutrici i alimentaci per fomentar els bons hbits nutricionals. Mara Jos Escobar, cap del departament, explica que, quan van plantejar el projecte a lescola, van arribar a la conclusi que la millor manera de dur-lo a terme seria encabint-lo com a matria optativa per als cursos de segon i tercer. Tenem molt clar que lobjectiu era crear un hbit, per aix vam pensar que valia la pena desenvolupar-lo al llarg de dos anys escolars. La nostra intenci s ensenyarlos a practicar esport, per tamb donar-los eines perqu fora de

Un institut de la Canonja impulsa un pla per promoure leducaci en la nutrici Tenem molt clar que volem crear un hbit, explica la Mara Jos, cap drea a linstitut

Per en aquesta selecci no noms saplica el criteri dels educadors. Des del departament deducaci fsica de linstitut es va aconseguir engrescar i implicar altres especialistes i agents que complementen el programa des dels seus respectius mbits dactuaci. Comenant pels metges del CAP de la Canonja i Bonavista, que collaboren en la selecci de candidats i fan la important funci de receptar lActivat als nois i noies

que sen poden beneficiar. O lequip dassessorament i orientaci psicopedaggica de linstitut, amb un psicleg a disposici dels alumnes que puguin necessitar assessorament o ajuda. En lmbit nutricional, Activat tamb compta amb la collaboraci dels alumnes de cicles formatius de grau superior en diettica de lInstitut Callpolis de Tarragona. Sencarreguen de promoure les activitats, tallers i xerrades informatives sobre alimentaci saludable. A ms, fan tasques de tutoria amb els alumnes i sencarreguen del control de les dades antropomtriques dels nois i noies participants, control de pes i talla. Tota aquesta feina i lexperincia viscuda lacabaran reflectint en una memria, perqu tot aix forma part del seu crdit de sntesi final del grau. Amparo Vergara, professora del cicle formatiu del grau superior de diettica, ho valora de manera molt positiva: Treballar amb nens i nenes que tenen problemes reals s molt motivador. Tamb ho s el fet que, en acabar, els nostres estudiants hagin de fer una memria que es presentar i valorar com una part ms dels estudis. Per Mara Jos Escobar, poder comptar amb aquests estudiants s un valor afegit perqu als nois de 19 o 20 anys els veuen de manera diferent que a un mestre de linstitut, els crea una motivaci diferent de la que els podem donar nosaltres.
Dades preocupants

El sobreps Algunes xifres

e La Fundaci Thao va presentar al maig un estudi realitzat durant el curs escolar 2011-2012 en lmbit de lEstat que va posar de manifest unes dades preocupants en relaci amb el sobreps de les criatures: e Un 28,3% de la poblaci infantil estudiada t sobreps o obesitat. e Aquesta epidmia es presenta en totes les franges dedat estudiades (de 0 a 12 anys). e Lexcs de pes s especialment preocupant en la franja de 3 a 5 anys, en qu afecta 1 de cada 5 nens. e LOMS alerta que aquest problema seguir creixent en els prxims anys.

HBITS. El projecte Activat ensenya als infants

hbits alimentaris saludables.

El sobreps i lobesitat sn, a parer de lOrganitzaci Mundial de la Salut, una epidmia de carcter mundial, i s especialment preocupant en els infants. A ms, lOMS alerta que la prevalena dobesitat al mn sha

doblat en els ltims 30 anys i la tendncia s que aquest problema creixi de manera progressiva. Segons la Fundaci Thao (www.thaoweb.com), una organitzaci no lucrativa que treballa per combatre el sobreps i lobesitat en la poblaci infantil, un 28,3% de la poblaci de 3 a 12 anys t sobreps o obesitat. Per combatreho, la fundaci treballa en la promoci dhbits saludables en el marc de la comunitat. Rafael Casas, director cientfic de la fundaci, explica: Limpacte del nostre programa no es limita a lmbit escolar perqu pensem que cal actuar en tots els mbits de proximitat dels infants: avui dia els nens fan extraescolars, van al metge, van a comprar el menjar, passen estones de lleure amb la famlia Per aix nosaltres treballem llanant el missatge a tota la comuni-

ara DISSABTE, 13 DE JULIOL DEL 2013

aracriatures

13

La setena hora

Jaume Cela & Juli Palou Lectures destiu

ACCI. Tant el projecte Activat com la Fundaci Thao impliquen les escoles en ladopci de bons hbits dactivitat i alimentaci entre els infants.

lestiu toca recuperar forces i, sovint, desintoxicar-se. Hi ha qui ho fa amb els clssics, com ara Proust, el Quartet dAlexandria, Tolstoi, els clssics grecs, Foix o Cernuda. O Ausis March, que segons alguns no va escriure en la mateixa llenguaqueLlulloRodoreda(ihoafirmen sense que el cel els caigui a sobre!). Tamb tenim els clssics en versi assaig, com Bauman, Steiner, Nussbaum, Mlich, Bloom o Arendt. I encara els autors que divulguen sabers ms especialitzats, de qualsevol branca cientfica. Tamb nhi ha que opten per obres ms lleugeres, que no vol dir obres menors. Sn els que repassen, per exemple, la novella negra, obres romntiques i histriques. O b trien algun daquells llibres que els saberuts deixen com un drap brut, per que es venen com xurros. Hi ha mestres que llegiran les novetats de literatura infantil i juvenil, amb el propsit dafinar les recomanacions que faran als seus alumnes, i per constatar que un bon llibre no va adreat a una edat determinada. Ah! Ho aprofitem per recordar que conv rellegir El petit prncep, perqu estem entre el setant aniversari de la seva publicaci i de la mort de lautor. Tot el que s essencial s invisible als ulls. Les recordeu? Sn paraules del prncep petit, que, si ms no, ens poden desintoxicar de la prosa de la llei Wert.

Remei contra lestupidesa

tat. I considerem que qui ha de liderar el programa s lalcalde del municipi, cal un lideratge poltic. Desprs, es busca una persona que es responsabilitzi de la direcci tcnica, que pugui aplicar el nostre programa de manera flexible i creativa segons la comunitat i lentorn concret on es troba. El Programa Thao, que promou lalimentaci equilibrada, per tamb lactivitat fsica regular, lestmul dhbits adequats de descans i la intervenci en els estmuls psicolgics i socials que intervenen en el benestar dels infants i les famlies, pretn posar a disposici dinstitucions locals, escoles, comeros, associacions, etc., materials pedaggics i plans dactuaci elaborats i avaluats per equips dexperts. Aquest programa es va posar en marxa el 2007 i avui dia ja aglutina 75

municipis de lEstat, molts dels quals a Catalunya, i arriba a ms de 155.000 escolars. A la fundaci han desenvolupat un programa adreat especialment a la primera infncia (de 0 a 3 anys), ja que, com assegura Rafael Casas, els hbits dalimentaci saludables es creen des de molt petits, quan als 4-6 mesos sintrodueix lalimentaci complementria i, poc desprs, cap a lany de vida, ja es menja de tot. En aquest sentit Thao ha posat en marxa els tallers Petita infncia, adreats a mares, pares, cuidadors i professionals de les escoles infantils, aix com a professionals de pediatria i atenci primria.
Feina de llarg termini

Fes esport Com i per qu

e Mara Jos Escobar, cap del departament deducaci fsica de lInstitut Collblanc de la Canonja, explica que el seu objectiu principal s que els estudiants aprenguin a fer esport de manera regular i higinica. s a dir afegeix, que a ms de saber com nedar o jugar a bsquet cal que aprenguin la importncia de fer-ho de manera correcta, com ara escalfant abans de comenar, evitant les hores de ms sol o comportant-se correctament dins del vestidor. Al departament entenem leducaci fsica com un aprenentatge per gaudir de lesport de manera continuada i saludable, perqu esdevingui un hbit. El programa Activat formaria part daquest projecte integral.

Una altra caracterstica del Programa Thao s que s un projecte a llarg termini, amb una durada de quatre anys que, segons

afirma Rafael Casas, molts alcaldes solen renovar. Lobjectiu s de la mateixa manera que passa amb el programa Activat crear uns hbits de vida saludables que es mantinguin en el temps. De moment, sembla que els estudis realitzats sobre les dades obtingudes amb els infants que han participat en el programa donen xifres esperanadores pel que fa al control de lobesitat i el sobreps. El director cientfic de la fundaci es mostra satisfet daquest resultat, alhora que apunta que lobjectiu final de la fundaci s convertir el projecte en un programa de pas, de manera que involucri tots els agents possibles. La intenci del projecte, i de totes les parts implicades, s mirar de frenar una tendncia preocupant i que ja est considerada un greu problema de salut pblica al mn desenvolupat.e

Esclar que per a aquest procs de recuperaci de forces i de desintoxicaci de mentalitat wertiana que necessiten els mestres, caldr que es posin directes a la vena moltes altres medicines, tamb clssiques. Recomanem Freinet, per no oblidar que la vida ha dentrar a lescola. Una bona dosi de Freire enfortir el convenciment que llibertat i crtica sempre van de bracet. Jollien evidenciar el valor de la diferncia. Corprendr Korczak, el pedagog polons que va acompanyar els seus alumnes a Treblinka. Dewey permetr imaginar una altra manera de fer, com Sensat, Montessori i Decroly. Van Manen recordar el valor del tacte. I ens acostaran a les nostres aules, Josep M. Puig, Joan Domnech, Tana Serra, Montserrat Fons i molts altres. Tenim un estiu per recuperar forces i la lectura pot ser un bon antdot contra lestupidesa. No els podem donar el plaer de veurens retrocedir. Omplim-nos aquest estiu de fora, didees i de valor. La nostra feina sho val.
Jaume Cela s mestre i escriptor i Juli Palou s doctor en filosofia i educador