Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge

Idea conceptual i creaci Nria Canals Sangr, Nria Cruset Tonietti i Llus Pagespetit Blancafort, viladraueducaci.com Disseny Blanca Vigas Esqus, Fundaci Vincles Correcci Rosa M. Lluci Santanach i Anna Puente Lluci

No hauria estat possible sense la participaci de: Imma Esquerr, Gilbert Sandoval, Maria Bassagaa, Rosa M. Deitg, Anna Montmany, Roser Balls, M. Carme Salvans, M. Carme Font, M. Snia Loureiro, Agns Mrquez, Sandra Petitbo, Maria Roura, Pilar Salmanca, Miquel Vilar, Gemma Blasi, Eva Castan, Assumpta Pujol, Irene Roquet, Elisabet Torrents, Noelia Vallejo, Imma Castany, Assumpta Codina, Griselda Arrey, Tina Pecelln, Eugnia Juanola, Nria Izern, Marta Zenzen, Rocio de Sardi, M. Dolors Tortades, Olga Mayans, M. Merc Valero, Marta Ricart, Emili Bagu i Sira Puig. Dels centres ESC Segimon Comas, ESC Vilanova de Sau, Collegi Fedac-Prats, ESC Lluans, ESC Marta Mata, ESC Pompeu Fabra, ESC Mare de Du del Sl del Pont, Collegi Vedruna Tona, ESC Vall del Ges, Collegi Sagrat Cor, ESC Sant Marc, INS Antoni Pous i Argila, Collegi Pare Coll, Collegi La Salle Manlleu, ESC Quatre Vents, EBM Els Picarols, Collegi Casals-Grcia, ESC Dr. Joaquim Salarich, Collegi lEscorial, EBM Colors, Collegi Carme Vedruna i SES Bisaura.

Amb la collaboraci de: Antoni Serrat, Merc Punti, Anna Riera , Jordi Valldeoriola, Glria Valads. CRP , Centre de Recursos Pedaggics dOsona i Margarida Feliu.

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge

Presentaci 5 Introducci 7 Estructura, continguts i orientacions metodolgiques Relaci curricular de continguts, eix temtic de residus Recursos didctics 1 Qu en sabem? 2 Trobem la cpia i ordenem la seqncia 3 De residu a producte 4 Veig el doble 5 Toquem i encertem. Qu hi ha al contenidor? 6 Dibuixa el residu 7 Concentrem-nos 8 A la recerca de... safari al pati 9 El senyor Multiproducte 10 Fem el nostre joc de cartes 11 Atrapem deixalles 12 Lacrstic de la planta de triatge 13 Arribem al contenidor 14 Qui sc? 15 On vaig? Sudoku 16 Expliquem una histria 17 Escoltem, cantem i ballem 18 Escoltem, cantem, ballem i escrivim 19 Com pot acabar la histria 20 Qu en sabem? Deu preguntes 9 11 19 19 21 23 25 27 29 31 33 35 37 39 41 43 45 47 49 51 53 55 57

Annexes 59 Annex 1. Trobem la cpia i ordenem la seqncia 59 Annex 2. De residu a producte 60 Annex 3. Lacrstic de la planta de triatge 62 Per saber-ne ms Recicla i guanya. Un joc en qu tots guanyem Llibres de la maleta per a consultar Altres recursos bibliogrfics

CD amb materials complementaris

La maleta A Osona, Multiproducte! Multirecursos per a tria selectiva i la guia que lacompanya s fruit dun treball collectiu dut a terme entre diferents escoles de la comarca dOsona en collaboraci amb viladraueducaci.com, amb la voluntat que esdevingui una eina educativa per fomentar lhbit del reciclatge. Osona s una comarca pionera pel que fa a quantitat de residus reciclats, cosa que representa una mostra de la conscincia cvica de la poblaci. Des de lAdministraci sha fet, durant anys, una bona feina en aquest mbit i cal fer-la extensiva a tota la poblaci. No cal dir que la feina que es faci des de lescola ser primordial per conixer els diferents tipus de residus que es generen diriament i aprendre tot el que podem fer per al medi ambient. El procs daprenentatge s molt extens i sha dencarar des de diverses rees. Saber fer b les coses i portar-les a terme requereix un procs de transferncia de laprenentatge. Amb ls de la maleta es pretn parlar dels residus duna manera didctica i clara per afavorir els seus cicles de vida i reduir aix limpacte ambiental. Esperem que sigui una eina til a les vostres aules i que serveixi per fer arribar el resultat de laprenentatge a les llars.

Joan Roca Ti President del Consell Comarcal dOsona

Passar a lacci no s fcil, ja que pensar i conixer sn processos que no determinen necessriament actuar en conseqncia. Per aix, entre saber i fer hi ha aquest procs compartit tan enriquidor que ens delata com a creadors de nous aprenentatges collectius. Aquesta guia de la maleta pedaggica MULTIRECURSOS per a la tria selectiva vol ser una proposta clara i pautada, amb un fort component ludicodidctic, perqu,sense gaires complicacions, ens ajudi a parlar del que ens sobra desprs de fer servir bns i recursos, i de la coresponsabilitat a lhora de triar els residus, per reduir aix la nostra petjada ecolgica. Lobjectiu s ajudar a facilitar laprenentatge dels alumnes. Es tracta, intencionadament, dun recull de propostes sorgides del professorat. Desprs daquest procs de creaci collectiva ens hem adonat que el resultat s una bateria de recursos i jocs procedimentals que es poden utilitzar simultniament a laula des del treball en parella, en petit grup i per a tota la classe. Aquests recursos han estat fruit de la feina amb el professorat de la comarca durant tres sessions el darrer trimestre del curs 2012/13, de dos seminaris deducaci ambiental, del Pla de Formaci de Zona (PFZ), als quals el professorat ha participat amb molta illusi per buscar-ne lencaix en les seves programacions curriculars i, amb la voluntat de donar suport i complementarietat a les altres propostes didctiques que ja sestaven desenvolupant a les aules. Volem donar les grcies una vegada ms als trenta-cinc mestres i professors/professores que han collaborat en linici del projecte amb les seves valuoses aportacions. Professionals i companys de cam que, malgrat els vents adversos, encara mantenen la illusi en la seva feina i la convicci que leducaci dels infants i joves s un dels elements bsics per a la millora de la societat.

Primer es presenta la relaci de continguts curriculars referents a leix temtic de residus per a educaci infantil, primria, secundria i batxillerat. Tot i que no pretn ser exhaustiva, ens s molt til per contextualitzar els diferents continguts de cada nivell i rea a lhora de crear les propostes didctiques que us presentem. A la maleta hi trobem tamb una pancarta que podrem penjar a un lloc visible i exterior de lescola. s important divulgar i donar a conixer el que fem a lescola a la resta de la comunitat educativa. Cada proposta dactivitat sexplica en una fitxa amb la descripci metodolgica. Quan el recurs s un joc aquest tamb va acompanyat, si cal, de la fitxa amb les instruccions ds.

Les competncies bsiques que ms es treballen sn: Transversals: Competncies comunicatives - Lingstica i audiovisual - Artstica i cultural - Tractament de la informaci i competncia digital - Aprendre a aprendre - Autonomia i iniciativa personal

Competncies metodolgiques

Competncia personal

Especfiques:

Coneixement i interacci amb el mn fsic Social i ciutadania

Vint recursos per conixer duna manera diferent (tocant, parlant, movent-nos, imaginant, dibuixant i escoltant) amb la finalitat de fomentar en grup les vivncies sensorials i afectives. Hem procurat tamb que les activitats proposades estiguin estructurades tenint en compte el multinivell, s a dir, escollides per la seva adaptabilitat a les diferents edats i als coneixements previs dels alumnes, amb la voluntat dassolir nous aprenentatges socials per a una bona tria i gesti dels nostres residus. En la majoria dactivitats es fa incidncia en la posada en com final, per tal reflexionar de manera cooperativa i aix detallar i concretar els conceptes clau de la correcta selecci en origen i del triatge per allargar el cicle ds dels recursos i reduir limpacte ambiental del nostre consum. Els recursos estan orientats als tres mbits segents: reconeixement i comprensi, aplicaci i anlisi, sntesi i valoraci. Tinguem en compte que la primera fa referncia als coneixements previs i que la darrera s una activitat davaluaci, que ens ajudar a esbrinar qu recorden i qu saben del multiproducte els nostres alumnes desprs de treballar alguns dels recursos. Tamb hem utilitzat aquest criteri per formular lndex. Cada un dels recursos disposa dun nmero per tal que sigui ms fcil buscar-los a la maleta. Per complementar i ampliar els continguts, tamb shi inclouen quatre llibres publicats recentment i un llistat daltres ttols que ens poden ser tils.

DESCOBERTA DE LENTORN 2N CICLE Exploraci de lentorn Observaci i identificaci de qualitats delements de lentorn. Respecte pels elements de lentorn natural i social, participaci en actuacions per a la conservaci del medi. Observaci i identificaci de lentorn social: lescola, el carrer, el barri, el poble o la ciutat. Reconeixement de pertinena a la famlia, a lescola, al grup classe, i presa de conscincia les relacions que shi estableixen. Valoraci de les normes que regeixen la convivncia en els grups socials,tot establint relacions de respecte i collaboraci amb les persones de lentorn proper.

CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL, SOCIAL I CULTURAL CI Matria i energia Distinci dobjectes dun sol material o de diversos materials. Aplicaci de criteris de separaci i selecci als residus urbans. Participaci en la reducci, reutilitzaci i reciclatge de residus a lescola. Manteniment de la neteja i collaboraci en lordre i lestalvi de materials a lescola. Persones, cultures i societats Reconeixement de la importncia de la participaci i coresponsabilitat en les tasques de la vida domstica, escolar i social relacionades amb la reducci, reutilitzaci i reciclatge de residus de lescola.

CM

Lentorn i la seva conservaci Observaci i descripci de limpacte de lactivitat humana en lentorn. Identificaci dactuacions responsables orientades a ls sostenible de lentorn,valorant les repercussions globals que t, per exemple, la gesti local dels residus. 11

Matria i energia Responsabilitzaci en el manteniment de la neteja, lordre i lestalvi de materials i energia a lescola i a casa. Persones, cultures i societats Desenvolupament dactituds i estratgies personals i collectives de consum responsable. Compra verda a lescola i a casa. Observaci directa de lentorn proper i de les dades.

CS

Matria i energia Observaci de canvis qumics en relaci als fenmens quotidians: combustions, oxidacions i fermentaci. Aplicaci a lobtenci del compost. Lentorn i la seva conservaci Realitzaci dun treball dinvestigaci a partir del plantejament de qestions i problemes rellevants de lentorn proper mitjanant el treball cooperatiu.

EDUCACI ARTSTICA CI CM No sesmenta No sesmenta

CS

Interpretar i crear Reutilitzaci dobjectes i imatges de lentorn amb la finalitat dexplicar visualment experincies, desitjos i valoracions crtiques de lentorn.

EDUCACI PER AL DESENVOLUPAMENT PERSONAL I LA CIUTADANIA CI No sesmenta

CM CS

No sesmenta Identitat i autonomia Identificaci dactitud i estratgies personals i collectives de consum responsable i cura del medi.

12

Convivncia i valors cvics Identificaci de drets i deures per mitj de laplicaci de conductes de responsabilitat i preservaci en el seu s. Pertinena i ciutadania. Defensa i cura de lentorn, valorant les repercussions que t globalment la gesti local dels recursos i identificant les bones prctiques alternatives i les estratgies de consum responsable.

MATEMTIQUES CI Relacions i canvi Selecci, classificaci i ordenaci dobjectes segons diferents criteris.residus de lescola.

CM

No sesmenta

CM

Aplicaci de tcniques i instruments adequats per mesurar Disseny de lestratgia adequada per fer una mesura en un context significatiu. Crear i resoldre problemes.

CINCIES DE LA NATURALESA 1R CICLE La matria Anlisi del cicle de materials ds habitual. Identificaci de les matries primeres: don provenen, els diferents passos en el seu procs dobtenci i s, i on van a parar els productes de rebuig que es generen al llarg de tot el procs. Elaboraci dun projecte per a un s ms sostenible dalguns dels materials. Collaboraci en grup per a la recerca dinformaci i la presa de decisions. La tecnologia i el procs tecnolgic. Eines i materials de tecnologia. Valoraci de la necessitat de fer un s responsable dels materials, en vista del possible estalvi, la reutilitzaci i el reciclatge.

13

2N CICLE

FSICA I QUMICA (optativa) Continguts comuns s dels conceptes apresos per fonamentar lactuaci i per interpretar aplicacions tecnolgiques i problemes socioambientals. Les reaccions qumiques Anlisi dalgun procs dobtenci de materials ds quotidi. Discussi sobre els aspectes que cal tenir en compte per minimitzar limpacte del procs de producci o del seu s en el medi.

BIOLOGIA i GEOLOGIA (optativa) Continguts comuns s dels conceptes apresos per fonamentar lactuaci i per interpretar aplicacions tecnolgiques i problemes socioambientals. Reconeixement de la complexitat dels problemes quotidians i de la necessitat dinterrelacionar models terics provinents de diferents disciplines per donar-hi resposta. Interacci entre els subsistemes de la Terra i lactivitat humana Anlisi de les causes, processos i conseqncies dalguns problemes ambientals, com ara la generaci de residus, la pluja cida, la disminuci de la capa doz i laugment del dixid de carboni atmosfric. Argumentaci de mesures preventives i correctores per afrontar alguns daquests problemes i concreci de propostes dactuaci a lentorn proper. La Terra, un planeta que canvia Aproximaci a la conceptualitzaci de la Terra com un sistema que sautoregula. Anlisi de les conseqncies dalgunes activitats humanes en funci de la teoria de Gaia.

EDUCACI PER AL DESENVOLUPAMENT PERSONAL I LA CIUTADANIA 1R CICLE ESO No sesmenta

2N CICLE ESO

Ciutadania en un mn global Assumir i practicar estratgies de consum racional i responsable.

14

TECNOLOGIA 1R CICLE ESO Processos i transformacions tecnolgiques en la vida quotidiana Valoraci de limpacte de la transformaci de matries primeres en el medi.

2N CICLE ESO

Els projectes tecnolgics Valoraci de lestalvi de material: reciclatge, reutilitzaci i economitzaci.

TECNOLOGIA INDUSTRIAL 1R CURS Materials Valoraci de limpacte ambiental produt per lobtenci, la transformaci i les deixalles de materials. Processos de fabricaci Valoraci de limpacte ambiental dels procediments de fabricaci. Determinaci dels tractaments dels residus industrials.

2N CURS

Materials Descripci dels procediments de reciclatge de materials.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1R CURS El sistema Terra i el medi ambient Descripci de lexplotaci dels recursos naturals al llarg de la histria. Diferenciaci o comparaci entre recursos renovables i no renovables. Identificaci dels recursos energtics convencionals i alternatius. Valoraci de ls racional en lexplotaci dels recursos. Relaci entre alguns consums i els residus que en deriven. Definici del concepte dimpacte ambiental. Caracteritzaci dalguns impactes ambientals a diferents escales. Caracteritzaci del concepte de gesti ambiental. Valoraci de les conseqncies de les accions humanes sobre el medi ambient. Identificaci de diferents postures ideolgiques davant els problemes ambientals. Relaci entre creixement econmic i problemes ambientals: comparaci entre el conservacionisme i el desenvolupament sostenible. 15

2N CURS

Gesti ambiental i desenvolupament sostenible Definici del concepte de residus slids. Identificaci i caracteritzaci dels residus urbans, agrcoles, ramaders, forestals, sanitaris, industrials i radioactius. Exposici i debat dels problemes que presenta el tractament dels residus i la seva gesti. Anlisi de la producci i gesti dels residus urbans en una ciutat. Exposici i comprensi del concepte de gesti ambiental i dels seus instruments. Descripci i aplicaci de mesures preventives: s de les normatives i aplicaci a un estudi de cas per avaluar limpacte ambiental. Anlisi dalgun exemple de gesti ambiental. Valoraci del conflicte entre alguns sistemes econmics i el desenvolupament sostenible. Caracteritzaci dels trets bsics de leducaci ambiental i de la sostenibilitat. Anlisi crtica dalgunes cimeres internacionals sobre el desenvolupament sostenible i la viabilitat dels acords presos.

GEOGRAFIA 1R CURS No sesmenta

2N CURS

Continguts comuns a tots els blocs Presa de conscincia del carcter exhaurible dels recursos, de la necessitat duna producci respectuosa amb el medi ambient i dunes pautes de comportament individual i collectiu responsable. Apreciaci de la diversitat de paisatges i de la necessitat de gestionar-los i preservar-los. Medi ambient i paisatges Identificaci del paper dels factors naturals, socioeconmics, tcnics, poltics i culturals en la configuraci, dinmica i transformaci dels espais geogrfics. Territori i activitats econmiques Anlisi del creixent protagonisme dels serveis i de la seva heterogenetat. Valoraci de la dimensi econmica, ambiental i dimpacte social del sector dels transports i les comunicacions en la producci i el consum. Anlisi del paper econmic i de la incidncia mediambiental dels espais turstics. Valoraci dels serveis socials i les poltiques referides a leducaci i la sanitat.

16

18

CM i CS 30 minuts Classe 7 psters DIN A3 6 jocs de 19 cartes 1 joc de 9 cartes per al dinamitzador

Coneixement del medi natural social i cultural.

- Associar els productes que han danar al contenidor del multiproducte. - Reconixer la diversitat de materials dels residus que van al contenidor blau i groc.

Per comenar a jugar farem sis grups de quatre o cinc alumnes cadascun. A cada grup li donarem un pster DIN A3 i un joc de dinou cartes. Un pster DIN A3 sel queda el dinamitzador del joc. Cada grup ha dagrupar les cartes segons el tipus de material que mostren: els diversos tipus de plstics, paper, cartr, llaunes, brics, vidre, rebuig... Quan tots els grups han acabat, el dinamitzador ensenya el seu DINA3 i va mostrant les cartes de la seva baralla, una a una. Dall en surten els nou tipus de residus que van al contenidor multiproducte: cartr, metalls, paper, plstic film, brics, plstic mixt, alumini, plstic PET, plstic PEAD.

Tractament de la informaci i competncia digital. Coneixement i interacci amb el mn fsic. Social i ciutadania.

Agrupar correctament els productes segons el material amb el qual estan produts.

19

CI i CM 20 minuts Petit grup 1 joc de 24 fitxes

Coneixement del medi natural, social i cultural

- Relacionar les imatges iguals. - Reproduir el procs de la planta de triatge de multiproducte dOsona.

Aquest recurs est pensat per dur a terme en grups de sis alumnes com a mxim. Es giren totes les fitxes de manera que no es pugui veure cap imatge i sescampen sobre la taula. Sestableix un ordre de joc. El primer jugador tria una fitxa i la gira; desprs nescull una altra i tamb la gira. Si les imatges destapades sn iguals, el jugador es queda amb la parella de fitxes i torna a comenar el procs. Si no sn iguals, les torna a deixar al mateix lloc de cap per avall. El segent jugador fa el mateix. Pot girar una de les fitxes que ha girat el jugador anterior, o b dues de diferents. El joc sacaba quan shan trobat totes les parelles. Les imatges que shan anat destapant sn part del procs de selecci i separaci de residus que es porta a terme a la planta de triatge de multiproducte dOsona. Per tant, un cop tenim totes les fitxes aparellades, es proposa al grup que les ordenin per tal de reproduir els passos que segueixen els residus del contenidor de multiproducte fins que estan a punt per portar a les plantes de reciclatge. En aquesta activitat, tot i que sentn el procs, hem redut el nombre de passos respecte a la realitat de la Planta de Triatge. Per fer la seqncia es poden fer dos grups, ja que tenim totes les imatges repetides. Podem fer la visita virtual i consultar-ho a: www.ccosona.net/planta_de_triatge

Tractament de la informaci i competncia digital. Aprendre a aprendre.

- Identificar imatges iguals. - Relacionar cada imatge amb la part dun procs i construir-ne la seqenciaci.

SOLUCI Mirar lAnnex 1. Trobem la cpia i ordenem la seqncia

21

CM i CS 20 minuts Petit grup 1 joc de 24 fitxes

Coneixement del medi natural, social i cultural Educaci per al desenvolupament personal i la ciutadania

- Reconixer quins productes van al contenidor blau i groc. - Relacionar cada residu amb el producte reciclat que sen treu.

Aquest recurs est pensat per dur a terme en grups de sis alumnes com a mxim. Es giren totes les fitxes de manera que no es pugui veure cap imatge i sescampen sobre la taula. Sestableix un ordre de joc. El primer jugador tria una fitxa i la gira; desprs nescull una altra i tamb la gira. Lobjectiu del joc es trobar un residu amb el producte en qu es converteix un cop seleccionat i reciclat. Quan les dues fitxes que destapem estan relacionades, el jugador es queda la parella de fitxes i torna a comenar el procs. Si no estan relacionades, les torna a deixar al mateix lloc de cap per avall, i passa el torn al jugador segent. El joc sacaba quan shan trobat totes les parelles.

Aprendre a aprendre. Coneixement i interacci amb el mn fsic.

- Associar la recollida selectiva a un fet quotidi. - Entendre que podem donar valor de nou a materials ja utilitzats.

SOLUCI Mirar lAnnex 3. De residu a producte

23

CM i CS 20 minuts petit grup 56 cartes circulars

Coneixement del medi natural, social i cultural. Educaci per al desenvolupament personal i la ciutadania.

- Reconixer quins productes van al contenidor blau i groc. - Associar dibuixos i imatges de residus que van al contenidor de multiproducte.

Veig el doble! s un recurs per jugar en grups de sis alumnes com a mxim i es pot dur a terme de tres maneres diferents: - El contenidor infernal. Es reparteix una carta a cada jugador i es posa la resta de cartes al centre de la taula, de cap per avall. Es gira la primera carta de la baralla central i,quan es fa un senyal, tots els jugadors giren la seva carta. El primer jugador que troba que un dels dibuixos de la seva carta s igual que un dels dibuixos de la carta central, ha de dir el nom daquesta imatge en veu alta i agafar la carta de la baralla central. Aleshores es gira una altra carta del centre i es torna a repetir el mateix procediment. Aix successivament fins acabar les cartes de la baralla central. Guanya el jugador que ms cartes ha aconseguit. - De multiproducte a multiproducte. Es reparteix el mateix nombre de cartes a cada jugador. Posem una carta al centre de manera que en puguem veure els dibuixos. Cada jugador t al davant la seva pila de cartes girades. Quan es fa el senyal, els jugadors giren la primera carta de la seva pila. A partir daquest moment han de buscar que un dels dibuixos de la seva carta sigui igual a un dels dibuixos de la carta central. Quan el trobin han de dir el nom de la imatge en veu alta i tapar la carta central amb la seva carta. Quan es torna a fer el senyal, els jugadors giren la carta segent de sobre la seva pila i aix successivament. Es va repetint el mateix procediment fins que tothom es queda sense cartes. Guanya el jugador que sha quedat sense cartes ms aviat. - Alliberat del multiproducte. Es reparteix una carta tapada a cada jugador. La resta de cartes queden a un costat, perqu sutilitzaran durant les segents rondes. Expliquem una ronda: un cop es fa el senyal, tots els jugadors giren les cartes de manera que tothom pugui veure clarament les cartes dels altres jugadors. Quan un jugador troba el smbol idntic entre la seva carta i la dun altre jugador, diu el smbol en veu alta i passa la carta al jugador amb el smbol idntic al seu, de manera que el jugador que rep la carta t una nova carta sobre la que ja tenia. Es continua jugant, i si la persona que veu el smbol idntic ja t dues cartes, passa totes les cartes al jugador que t un smbol idntic al seu, de manera que al final de la ronda un jugador shaur quedat amb totes les cartes. Es torna a repartir. El joc sacaba quan shan jugat totes les cartes.

Tractament de la informaci i competncia digital. Aprendre a aprendre. 25 - Saber identificar rpidament els objectes que van al contenidor de multiproducte. - Desenvolupar conductes actives per jugar tot desenvolupant les possibilitats i limitacions dun mateix.

CI / variant per a CS 15 minuts classe 5 bosses i residus

Coneixement del medi natural social i cultural i educaci artstica

- Reconixer un objecte amb el tacte. - Relacionar els materials que es toquen amb un residu.

Per comenar a jugar hem de preparar cinc bosses amb vuit o nou objectes (reals) del contenidor de multiproducte a cada una. Podem demanar als alumnes que portin objectes de casa. s recomanable que preparem nosaltres mateixos les cinc bosses, ja que s convenient que els alumnes no vegin els objectes que hi ha a dins. La bossa, per tant, hauria de ser opaca. Per comenar a jugar farem grups de cinc o sis alumnes i donarem una bossa amb residus a cada grup. Una persona del grup s lencarregada de la bossa i de posar un residu sota la funda, sense que la vegin la resta de participants. Els quatre jugadors restants posen la m dins la funda, de manera que no puguin tocar lobjecte de forma directa sin que hi tinguin roba entremig. La finalitat de lactivitat s descobrir lobjecte amagat. El primer que identifica correctament lobjecte el diu en veu alta i sel queda. Un cop sha descobert lobjecte es canvia la persona que amaga objectes, i un altre jugador fica un nou objecte al fons de la bossa. Es repeteix el mateix procediment fins que shan palpat tots els residus. Variant per a Cicle Superior: un cop es reconeix lobjecte, sha de dir el nom en tres idiomes diferents (catal, castell i angls o francs).

Comunicativa lingstica i audiovisual. Coneixement i interacci amb el mn fsic.

- Identificar els materials dels diferents residus que van al contenidor del multiproducte. - Reconixer diferents materials. - Saber dir els objectes amb diferents idiomes (per a CS).

27

CM i CS 1 hora classe 1 joc de 51 cartes 2 pissarres 4 retoladors 4 esborradors

Coneixement del medi natural social i cultural i educaci artstica

- Reproduir un text amb un dibuix. - Associar dibuixos a una acci. - Relacionar accions amb la temtica que sest treballant.

Es fan dos grups, i un grup juga contra laltre. Cada grup se situa en una part de laula o de lespai on estiguem fent lactivitat. Es reparteix una pissarra, dos retoladors i un esborrador a cada grup. El dinamitzador es queda amb les cartes entremig dels dos grups. Cada grup escull una persona que dibuixar. Aquesta ha danar fins al dinamitzador, que els mostra una carta en qu hi ha escrita una paraula que pot ser una acci o un objecte. Cada jugador torna a la taula amb el seu grup i, quan el dinamitzador faci el senyal, comena a dibuixar. El grup que encerti abans lobjecte o acci representat al dibuix t un punt. Es torna a repetir el procediment canviant la persona que dibuixa. Es pot anar fent fins que sacabin els dibuixos o posant un lmit de temps.

Comunicativa lingstica i audiovisual. Artstica i cultural. Social i ciutadana.

- Relacionar cada paraula amb un dibuix. - Desenvolupar una producci artstica amb confiana, respecte i satisfacci.

29

CM i CS 1 hora individual Caixeta MINIARCO Quadern

Educaci artstica

- Estimular la capacitat de concentraci i observaci. - Experimentar i indagar les possibilitats expressives de la imatge.

Obriu lestoig i colloqueu les fitxes amb els nmeros de cap per amunt sobre la tapa de lestoig. Podeu veure els nmeros de l1 al 12, vermell a les fitxes i negres a les caselles dels fons de lestoig. Recordeu que els nmeros de les preguntes i les fitxes sn sempre vermells, i que els de les respostes i caselles sn sempre negres. Agafeu qualsevol de les pgines del quadern i mireu el primer dibuix de la primera columna. Busqueu el que s igual de la segona columna. Amb la fitxa daquest segon, tapeu la casella corresponent. Una vegada collocades totes les fitxes a lestoig, comprovareu fcilment si les vostres respostes sn correctes si feu el segent: tanqueu lestoig amb cura, doneu-li la volta i obriu-lo per darrere. Hi apareixer una figura: si aquesta coincideix amb la que hi ha dalt la pgina ho heu fet b.

Artstica i cultural. Tractament de la informaci i competncia digital. Autonomia i iniciativa personal.

- Observar i relacionar diferents imatges. - Comprovar els encerts dun mateix. Autocorregir-se i refer lactivitat fins a fer-la b.

31

CM i CS 25 minuts Classe 30 petos Una bossa per a cada 4/5 exploradors Llapis i paper

Coneixement del medi natural, social i cultural

- Reconixer objectes que no sn al lloc que els correspon. - Millorar i fomentar els bons hbits per tenir cura de lentorn.

Aquesta activitat es pot fer al pati del centre educatiu o en un espai pblic del municipi proper al centre. Al pati o espai que haguem escollit es fan equips de quatre o cinc alumnes. Aquests equips han de buscar diferents objectes per lentorn. Cada grup disposa duna llista amb els objectes que han de buscar prioritriament, tot i que si troben altres objectes que no sn a la llista tamb els poden recollir. Es posa un lmit de temps per buscar objectes. Quan sha esgotat el temps, cada grup presenta els objectes que ha trobat. Hem donat una puntuaci per a cada objecte, que dependr del cost ambiental que t cada objecte (de major a menor impacte), tot i no que no tindrem en compte la quantitat, que s un dels factors importants que cal considerar. Brics i porexpan - 5 punts Plstic film (bosses) - 4 punts Plstic dur - 3 punts Llaunes, ferralla i paper alumini - 3 punts Ampolles de plstic - 2 punts Paper i cartr - 2 punts Rebuig i altres - 1 punt Cada grup suma els punts que ha aconseguit.

Coneixement i interacci amb el mn fsic. Social i ciutadana.

- Associar una actuaci un espai proper a una bona prctica per tenir cura de lentorn. - Conixer els diferents materials dels quals estan fetes les deixalles. - Augmentar el sentit de pertinena i de protagonisme en la millora de lentorn proper. 33

CI 20 minuts Classe/Parella 2 titelles mitj del senyor Multiproducte, 1 mural, 1 joc de 30 cartes i agulles destendre

Descoberta de lentorn

- Identificar el material que sha de dipositar al contenidor blau i groc.

Presentarem als alumnes el Senyor Multiproducte i pengem el mural. Es pregunta als nens i nenes qu s el dibuix del mural i per a qu serveix. Un cop els alumnes han respost, fem servir el titella del senyor Multiproducte per explicar que els jocs que faran serveixen per aprendre que cada deixalla sha de llenar al seu contenidor, i que avui parlarem de les deixalles que van al contenidor de multiproducte. Es reparteix una carta a cada alumne. El dinamitzador agafa el titella i cada alumne li va ensenyant la seva carta. Si s un residu que va al contenidor del multiproducte, lagafa i la guarda a la caixa; si no, fa passar de llarg lalumne que li mostra la carta. Cada alumne, abans de passar per davant del titella, dir si creu que el senyor Multiproducte lhi agafar o no. Aquesta activitat tamb es pot fer en parella. Es colloca cada una de les cartes en una agulla destendre, i sescampen per sobre la taula de manera que quedin dretes. Cada un dels dos jugadors es posa el titella a la m i t trenta segons per recollir tants residus de la fracci multiproducte com sigui possible.

Tractament de la informaci i competncia digital. Aprendre a aprendre.

- Reconixer alguns dels residus del contenidor multiproducte. - Relacionar un joc i un personatge amb accions quotidianes.

35

CS 45 minuts Classe 48 cartes (anvers blanc i revers amb dibuix. Cal imprimir-ho del CD) i llapis de colors

Educaci artstica, educaci per al desenvolupament personal i la ciutadania, coneixement del medi natural, social i cultural.

- Reconixer els diferents tipus de residus que es poden dipositar al contenidor multiproducte. - Experimentar i indagar les possibilitats expressives de la imatge. Apreciar que lart s una manera de donar forma a les experincies, a les idees i a les emocions.

Entre tots els alumnes de la classe volem crear una baralla de cartes tradicional amb dibuixos dels residus que podem llenar al contenidor multiproducte. Els quatre pals seran: Plstics: PEAD, PET, film i mixt. Brics Paper i cartr. Metalls: materials frrics i aluminis. Es poden fer quatre grups i que cada grup elabori les dotze cartes de cada pal, imitant una baralla espanyola per amb dibuixos dels residus de cada pal. El revers de les cartes est al cd que acompanya aquest dossier.

Comunicativa artstica i cultural Aprendre a aprendre

- Observar els diferents residus i identificar la manera dagrupar-los. - Expressar de forma senzilla el que ens porti la imaginaci.

37

CM i CS 1 hora Classe 4 tires de roba per penjar, 1 joc de 33 cartes amb plstics identificadors i 30 petos.

Educaci fsica. Coneixement del medi natural, social i cultural.

- Associar la gran quantitat de deixalles que va al multiproducte. - Diferenciar els diferents productes i saber a quin contenidor van. - Identificar aquells productes compostos per diferents materials.

Aquest s un joc per fer al pati del nostre centre o en un espai ampli per poder crrer. A les quatre cantonades de lespai escollit situem les quatre lones amb dibuixos dels diferents contenidors de recollida de residus: multiproducte, orgnic, rebuig i vidre. Sescull un alumne, que ser el recollidor, i es reparteix una carta a la resta dalumnes. El recollidor ha datrapar les deixalles (companys) i portar-les al contenidor correcte, s a dir, les ha dacompanyar fins al contenidor on li sembla que ha danar aquell residu. El company atrapat deixa el seu residu enganxat a la lona i passa a ser un nou recollidor. Un cop ja no queden companys per atrapar, quan tots els jugadors sn recollidors, agafem les diferents lones amb els residus enganxats i fem una posada en com. Posada en com: fem preguntes a tota la classe sobre la quantitat i la procedncia dels residus que hem anat collocant a cada contenidor, quin tipus de residus sn i qu creiem que sen pot fer una vegada es trien a la planta de triatge. ATENCI! Alhora de fer la possada en com cal parlar de que hi ha productes (plstic identificador, pot de vidre amb tap, bossa del t, mantega amb paper alumini...) que poden estar compostos de diferents materials, i que, per tant, per ser llenats al contenidor corresponent, shaurien de separar els diferents materials que els formen abans de llenar-los al contenidor, per tal que es puguin reciclar correctament.

Comunicativa lingstica i audiovisual. Artstica i cultural. Coneixement i interacci amb el mn fsic. Social i ciutadania.

- Separar els diferents tipus de residus. - Adonar-se que hi ha residus de composici mltiple que shan de separar per poder reciclar-los.

39

CS 1 hora Classe/Parella ordinadors per als alumnes, projector, fitxa amb lacrstic de la planta de triatge (Cal imprimir-ho del CD).

mbit de llenges, coneixement del medi natural, social i cultural i informtica

- Conixer el procs que segueixen els residus un cop arriben a la planta de triatge. - Identificar els diferents elements que se separen a la planta de triatge.

Es comena lactivitat amb tota la classe fent una visita virtual a la planta tractament de triatge de multiproducte dOsona, a Vic: www.ccosona.net/planta_de_triatge Amb la visita virtual a la planta de tractament de triatge dOsona descobrim quin s el recorregut que segueixen els residus i en quantes fraccions se separen els diferents tipus de residus. La segona part de lactivitat es pot fer per parelles, i consisteix a descobrir la paraula amagada de lespiral de mots. Per trobar aquesta paraula, sha de buscar quines sn les paraules que corresponen a les definicions. Per ajudar a resoldre lacrstic, sha de tornar a fer la visita virtual a la planta tractament de triatge.

Comunicativa lingstica i audiovisual. Tractament de la informaci i competncia digital. Autonomia i iniciativa personal

- Resoldre lacrstic. - Descriure el procs que segueixen els residus un cop han arribat a la planta de tractament de triatge de Vic.

Podeu utilitzar tamb com a guia lesquema de lAnnex 1. Trobem la cpia i ordenem la seqncia

41

CI, CM i CS 30 minuts Classe 30 Petos, 2 mocadors i 4 jocs de 15 cartes (2 jocs grocs i 2 jocs blaus)

Educaci fsica. Coneixement del medi natural, social i cultura

- Reconixer diferents residus que es llencen al contenidor multiproducte. - Utilitzar el coneixement del propi cos, les capacitats fsiques i les habilitats motrius per resoldre i adaptar el moviment a les necessitats o circumstncies de cada situaci. - Participar activament en el treball en grup.

Es divideix la classe en dos grups en un espai obert, i a cada grup se li dna un mocador. Per comenar a jugar es reparteix una targeta del color del grup a cada alumne. A cada grup hi ha un jugador que t el mocador amb el dibuix del contenidor. Lobjectiu del joc es trobar lalumne que porta el mocador amb el contenidor. Hauran de pensar una estratgia perqu lequip contrari no trobi el mocador del seu grup. Cada targeta t un nmero i un dibuix. El nmero serveix per indicar el grau daquella targeta, de manera que el grau ms alt guanya tots els inferiors excepte l1, que guanya el 8. Quan dos alumnes, un de cada grup, es trobin, shauran densenyar la targeta. Lalumne que tingui un grau de targeta ms elevat es quedar amb la targeta de laltre (shan de fixar amb el text de cada carta, que recorda el seu valor), i aquest podr anar a buscar una nova targeta, que el mestre li repartir a latzar (per aix disposarem de dos jocs ms). A mesura que els alumnes van recollint cartes, les hauran de tornar al dinamitzador. 8. Safata de porexpan (1 carta) 7. Ampolla daigua (1 carta) 6. Llauna de refresc (3 cartes) 5. Ampolla de detergent (3 cartes) 4. Llauna de sardines (3 cartes) 3. Paper de diari (2 cartes) 2. Caixa de cartr (1 carta) 1. Bossa de plstic (1 carta) 0. Contenidor (1 mocador) Quan un grup aconsegueix trobar lalumne que guarda el mocador (el contenidor)sacaba el joc.

Comunicativa lingstica i audiovisual. Autonomia i iniciativa personal. 43 - Preparar una estratgia per aconseguir lobjectiu del joc. - Descriure diferents residus de la fracci multiproducte i la necessitat de reciclar-los.

CI, CM i CS 1 hora Parelles 15 cintes i 30 cartes (15 imatges de color groc i 15 iguals de color blau)

Coneixement del medi natural social i cultural. Llenges

- Identificar els residus que van al contenidor de multiproducte. - Descriure un objecte. - Preveure el missatge que el company transmet.

Podem jugar amb parelles, es reparteix a cada parella una cinta i dues cartes, una groga i una blava amb diferents imatges, es posen la cinta amb la imatge al cap. Shan de preguntar: Qui sc?. El company/a li ha de descriure lobjecte que hi ha a la imatge sense dir el seu nom fins que laltre lendevini. Un cop ho ha endevinat, agafa una altra carta (un nou residu) i torna a preguntar Qui sc? al seu company. Un cop ho hagi fet tres vegades es canvia el rol i ara ser la parella qui es posar la cinta al cap i agafar les targetes. Aquesta proposta es pot fer fent la descripci oral de lobjecte, fent mmica o dibuixant, tamb es proposa utilitzar el recurs per a practicar langls.

Comunicativa lingstica i audiovisual. Aprendre a aprendre. Coneixement i interacci amb el mn fsic. Social i ciutadana.

- Expressar (amb paraules, mmica o dibuix) de forma senzilla el que podem observar amb la vista. - Descriure diferents residus que van al contenidor multiproducte.

45

CS 20 minuts Petit grup /Parelles 4 cartells DIN A3 8 retoladors

Matemtiques

- Combinar els dibuixos per solucionar el sudoku. - Preveure una combinaci de dibuixos per obtenir el resultat que busquem.

En grups de tres o quatre alumnes. Es reparteix un cartell DIN A3 amb el sudoku buit i dos retoladors a cada grup. Sha de completar la graella collocant els nmeros a cada quadrant sense que sen repeteixi cap ni en una mateixa fila ni en una mateixa columna.

Matemtiques Aprendre a aprendre

- Treballar en equip per aconseguir resoldre el sudoku. - Observar i preveure totes les opcions per aconseguir lobjectiu.

47

CS 20 minuts Classe 6 jocs de 3 daus de fusta

Educaci per al coneixement personal i la ciutadania. Llengua catalana i literatura

- Avaluar bones prctiques en la gesti de residus. - Fomentar actituds correctes per a la convivncia. - Estimular la imaginaci. - Organitzar un text amb coherncia i cohesi amb lajuda de pautes i utilitzant els coneixements lxics i morfosintctics de ledat corresponent.

En petits grups, de quatre o cinc persones,ens inventem una petita histria relacionada amb les imatges del dau. Lactivitat es pot realitzar de dues formes diferents: Jugar en grup de forma individual. Cada alumne llana els cubs a la taula i explica alguna histria amb sentit que connecti les tres imatges que han quedat a la part superior dels cubs. La frase ha de comenar amb Hi havia una vegada.... Es comena pel dibuix que ms ha cridat latenci. Un cop la persona que ha llanat els cubs sha inventat la histria, lescriu o la dibuixa. El dinamitzador de lactivitat concertar lextensi de la histria abans de comenar el joc (histria curta, de quatre o sis lnies...). Jugar en grup de forma cooperativa. El primer alumne que llana el cub comena la histria amb la frase Hi havia una vegada....Quan aquest ja ha relacionat totes les imatges que li han aparegut a la part superior del cub, un altre alumne llana els cubs i continua la histria relacionant les imatges. Aquest mateix procs, tirar els cubs i continuar la histria, el fan tots els components del grup, de manera que finalment queda una histria dentre quinze i vint frases en qu han participat de forma directa tots els integrants del grup. No hi ha respostes incorrectes: lobjectiu s que les imatges despertin la imaginaci dels participants.

Comunicativa lingstica i audiovisual Aprendre a aprendre Autonomia i iniciativa personal Coneixement i interacci amb el mn fsic. Social i ciutadana.

- Saber descriure actituds que afavoreixin una bona convivncia. - Utilitzar els coneixements lxics i morfosintctics per a la cohesi del text.

49

CI 20 minuts Classe projector, cd i equip de msica.

Educaci artstica Educaci fsica Llenges

- Saber escoltar. - Opinar i explicar el contingut de la can. - Interpretar la can a travs de lexpressi corporal.

Tot el grup classe escolta la can Reciclem. Es pot mostrar la lletra projectant-la amb el projector o fer-ne cpies per cada grup de 4/5 alumnes. Desprs descoltar la can cada grup sha daprendre la can de memria i preparar un ball per fer davant els altres grups.

Comunicativa lingstica i audiovisual. Artstica i cultural. Coneixement i interacci amb el mn fsic. Social i ciutadana.

- Saber explicar qu diu la can. - Participar del ball per interpretar la can.

51

CM i CS 20 minuts Classe projector i CD. La lletra de la can (Cal imprimir-ho del CD)

Educaci artstica Educaci fsica Llenges

- Saber escoltar. - Entendre el contingut de la can. - Identificar les paraules importants de la can. - Aprendre a comunicar una idea a la resta de persones.

Tot el grup classe escolta i aprn la La rumba del reciclatge. Escoltem, cantem i comuniquem. Un cop sha escoltat la can, en petits grups es prepara una petita exposici a travs de dibuixos o fotos en qu el grup comuniqui el que ha ents de La rumba del reciclatge. Es pot pensar una forma original de presentar lexposici. Escoltem, cantem i escrivim. Desprs descoltar la can, en petits grups es fa una llista de les paraules que es consideren ms importants de la can (vuit paraules).Un cop escollides, es proposa crear una nova can utilitzant la llista de paraules importants. Com a base de la nova can es pot utilitzar la melodia duna can coneguda.

Comunicativa lingstica i audiovisual. Artstica i cultural. Coneixement i la interacci amb el mn fsic.

- Saber comunicar i expressar el que volem explicar. - Utilitzar totes les paraules de la llista de paraules importants. - Crear una can amb sentit.

53

CS 1 hora Classe Conte

Llenges. Educaci per al desenvolupament personal i la ciutadania. Coneixement del medi natural social i cultural.

- Elaborar una histria seqenciada i argumentada en grup. - Comunicar els resultats de diferents interpretacions i conixer el valor de la prevenci o reducci de limpacte de les activitats sobre el medi.

Fem la lectura individual o en grup a classe. Es fan quatre o cinc grups de cinc membres, que shan de posar dacord i escriure la continuaci daquesta visita a la planta de triatge. En un full han descriure unes deu lnies. Cada un dels membres del grup pren el paper dun dels protagonistes i desprs de fer un petit assaig, posen a prova les seves dots dinterpretaci i presenten als altres companys de classe la continuaci i final de la histria. Posem-hi una mica dimaginaci! No tots han de fer el mateix final ni encertar la continuaci de la visita. Si estan encallats, com a guia podem proposar unes preguntes com: - En quantes parts trien les escombraries en Joan, la Nria, en Roger i la Berta a casa seva? - Com han arribat les seves deixalles a la planta de triatge? - Qu s la maquineta que ha vist en Roger a la cadena de triatge? - Que far la Berta quan arribi a casa seva?

Aprendre a aprendre. Coneixement i interacci amb el mn fsic. Social i ciutadana.

- Identificar els diferents productes i residus. Saber en quantes fraccions recollim les deixalles al nostre municipi. - Situar-se en lentorn, desplaar-se, i localitzar determinats elements. - Construir un argument escrit en petit grup i transformar-lo en un petit gui per a la teatralitzaci.

55

CI, CM i CS 1 hora Per parelles Dau de preguntes

Coneixement del medi natural social i cultural

- Relacionar continguts treballats a travs daltres activitats. - Avaluar els coneixements adquirits de forma individual.

Un component de la parella obre el dau i agafa una targeta de pregunta.Llegeix la pregunta en veu alta. El company ha de respondre la pregunta correctament. Si la pregunta sha respost correctament, el company es queda la carta; en cas contrari, es torna a ficar la targeta sota el pil de preguntes. s pot fer tamb amb el grup classe, en aquesta opci ser el mestre el que llegeix la pregunta i lalumne que sap la resposta aixeca la m. s convenient tamb fer-ne la reflexi conjunta.

Comunicativa lingstica i audiovisual. Tractament de la informaci i competncia digital. Matemtiques Coneixement i interacci amb el mn fsic. Social i ciutadana.

- Respondre correctament el mxim nombre de preguntes. - Saber relacionar continguts treballats a travs daltres activitats amb la pregunta que sha fet.

57

Un PROCS COMPLEX...
2
Bscula Zona de recepci Selecci manual de voluminosos Cabina de triatge manual de voluminosos Obridor de bosses

Plstics

Llaunes Brics

Contenidor multiproducte

Camions de recollida

Cartr Paper

Bales:

11
Garbell giratori
Material gran >15 cm

Sitges:

Estocatge

Premsa

Cartr

Materials frrics
Material mitj 8-15 cm Material fi

< 8 cm

6
Cabina de triatge manual
Material lleuger Material pesat

7
Electroimant Electroimant

Paper Tramuja vibratria

Plstic film
Material petit

Brics

9
Selecci manual dafinament Inductor de Foucault
No plstics No plstics

8
Separador ptic Separador ptic
Plstics

Plstic mixt

Alumini Separador ptic

Selecci manual dafinament

10

12
Rebuig

Plstic PET

Plstic PEAD

Dipsit controlat

1. Contenidor 5. Garbell giratori ... amb una VALORITZACI FINAL

2. Cami recollida 3. Selecci manual voluminosos 4. Obridor de bosses

6. Tramuja vibratria 7. Electroimant 8. Separador ptic

9. Inductor de Foucault 10. Selecci manual d'afinament 11. Premsa i estocatge 12. Dipsit controlat

59

60

61

MU L T I P ROD UC T E MA N U A L B S CU L A GA R B E L L T R EMU J A I ND UC T OR P R EMS A R E C I C L A R P T I C D E N S I T A T F OUCA U L T CON T E N I DO R T R I A T GE

E L E C T R O I MAN T
62

Tipus de separaci que es realitza a la cabina de triatge. Es troba a lentrada de la planta de triatge i s on saturen tots els camions per saber quants quilos de deixalles han recollit. Cilindre amb diversos orificis que separa els residus segons la mida. s vibratria, a la planta separa els residus per densitat segons si son fins lleugers o pesants. Separa i repl les llaunes dalumini. Mquina que compacta cada un dels materials classificats al llarg del procs de triatge. Della en surten bales de paper, cartr, alumini, etc. Acci que es realitza un cop shan separat els productes a la planta de triatge per a convertir-los en nous productes. Dispositiu infraroig que separa diferents materials. A la planta de triatge en trobem 3. Relaci inversa entre massa i volum, la tremuja vibratria separa segons aquest tipus de mesura. Inductor que separa les llaunes dalumini de la resta de residus. El del multiproducte s de color blau amb la tapa groga. Acci de classificar totes les deixalles recollides als contenidors del multiproducte. Mecanisme que separa els materials frrics (llaunes, tapes, xapes,) de la resta de residus.

- Les deixalles i el reciclatge al teu abast. Textos de Grard Bertolini i Claire Delalande. Illustracions de Nicolas Hubesch. Ed. Empries, collecci El mn estimat. Un llibre per reflexionar sobre la classificaci de les deixalles i sobre el que comprem. Amb algunes propostes de bones prctiques i un petit diccionari. - El meu petit manual de desenvolupament sostenible. Energies renovables, reciclatge, comer just. Textos de Mlanie Perez. llustracions de Sandrine Lamour. Edicions Philippe AUZOU, Paris (2010). De ledici catalana: Editorial Zendrera Zariquiey, Barcelona 2010. A partir de 6 anys. Un llibre amb propostes dexperiments cientfics per divertir-se. Parla de lefecte hivernacle i del desgla de les glaceres. - Manualidades ecolgicas para nios. Kate Lilley de MINIECO. Fotografies de Carolyn Barber. Publicat originariament per Ryland Peters & Small, Londres (2012). Traducci castellana per Editorial Juventud S.A., Barcelona (2012) 35 trabajos creativos para que los ms pequeos y los adultos se diviertan juntos. - Com es fan les coses? Qu hi ha darrere dels objectes quotidians. Text de Christiane Dorion. Disseny i manipulaci de paper Andy Mansfield. Publicat originariament a la Gran Bretanya per The Templar Company plc (2012). Editorial Crulla, Barcelona (2012). - 10 coses que puc fer per ajudar el meu mn. Melanie Walsh. Publicat originalment per Walker Books (2008). RBA Libros S.A. (2008). 10 coses ben senzilles que pots fer per millorar el mn on vivim.

63

CICLE INICIAL - TURNBULL, S. La basura y el reciclaje. Fox, C. (il.). Barcelona: Usborne, 2007. A partir de 7 anys. Llibre illustrat, sobre els residus: la recollida, el transport, la gesti, etc. A la part final hi ha un petit glossari per comprendre el significat dalguns conceptes. - GUTIRREZ, M. Juegos ecolgicos con... botellas de plstico. Barcelona: Inde, 2006. A partir de 6 anys. Material didctic orientat principalment a professorat dEducaci fsica. Proposa una extensa relaci de jocs i activitats que noms requereixen ls de material reciclat, en aquest cas ampolles de plstic que es troben fcilment i no requereixen cap cost addicional. - AGRAMUNT, X.; MAR, H. Juega y crea reciclando. Carrillo, L. E. (fot.). Barcelona: Monsa, 2004. A partir de 5 anys. Els exercicis que es proposen estan adreats als educadors i educadores que volen ensenyar manualitats a nenes i nens. - GUSTI. Basur-arte: crear, divertirse y reciclar. Barcelona: Ocano Travesa, 2009. A partir de 3 anys . presenta diferents maneres de reutilitzar els residus produts en creacions dobjectes sorprenent. Al comenament explica la problemtica actual de la gran quantitat descombraries que produm. - CAPDEVILA, C. Les Tres bessones i les tres erres. Capdevila, R. Barcelona: Icaria, Intermn Oxfam, Cromosoma, 2001. A partir de 4 anys. Una histria de les 3 bessones centrada en les 3R. - THEULET-LUZI, B. Reciclem!: creacions amb material recuperat. Barcelona: Zendrera Zariquiey, 2003. - NAVARRO, A. Crea i recicla. Barcelona: circulo de lectores,2011. A partir de 5 anys. Proposta dactivitats de destresa i habilitat manual fomentant el lleure i la creativitat. - GUILLAUME,V. Reciclatge creatiu. Barcelona: Editorial zendrera Zariquiey, 2009. A partir de 5 anys. 11 creacions divertides, prctiques i decoratives explicades pas a pas amb materials que podem trobar a casa, tant per a infants petits com per als ms grans per fer en famlia o a lescola. - DE ROSAMEL, G. Personatges simptics. Barcelona: Editorial zendrera Zariquiey, 2009. A partir de 5 anys.1 2 creacions de diferents personatges divertides, prctiques i decoratives explicades pas a pas amb materials que podem trobar a casa, tant per a infants petits com per als ms grans per fer en famlia o a lescola. - LLIMS,A. Reciclatge. Barcelona: Parramn, 2007. A partir de 5 anys. En cinc passos es poden realitzar totes les manualitats que es proposen, a travs de tcniques senzilles i materials comuns.

65

- RIPOLL,O.; MARTN,F.;. Com construir les teves joguines. Cuxart,B. Barcelona: Grupo editorial 62, S.L.U, Etrella polar, 2010. A partir de 6 anys. Segueix pas a pas les instruccions i veurs com nes de fcil fer les teves prpies joguines amb material fcil de trobar a casa.

CICLE MITJ - BOUTTIER-GURIVE, G.; THOUVENOT, T. Ajudo el meu planeta: a protegir la natura i salvar els animals. Barcelona: Greenpeace, WWF, 2008 - LUNA, G. Residus? Quins residus?: una publicaci sobre els nous models de gesti de residus. Bauer, M. (il.). Barcelona: Mediterrnia, 2007. A partir de 8 anys. Lectura per reflexionar i debatre sobre la gran quantitat de deixalles que genera la nostra societat. Explica com funcionen diferents installacions de tractament i gesti de residus: un ecoparc, una planta de triatge, una de compostatge, etc. - CALDERS, P. Raspall. Sol, C. (il.). Barcelona: Associaci de Mestres Rosa Sensat, Magenta Universal Production, 2009. A partir de 8 anys. Una bona lectura per explicar com se li pot donar un altre s ben diferent a coses que sn considerades residu. - TUBAU, V. Manufacturas: 30 ideas sencillas para fabricar objetos con residuos. Barcelona: Combel editorial, 2010. Un llibre per divertir-se, construir, imagiunar, crear i apendre a fabricar objectes amb cartr, ampolles de plstic, retalls de tela i totes aquelles coses que ja no necessitem. - CHILD, L. Tingues cura del teu planeta. Barcelona: RBA Libros, 2008. A partir de 6 anys. Conte den Carles i la Laia on aquesta comena a llenar moltes de les seves coses i el seu germ li pregunta I perqu no recicles? - PEREZ, M. El meu petit manual de desenvolupament sostenible: energies renovables, reciclatge, comer just. Lamour, S (il.). Garriga, P .; Sala, A. (trad.).Barcelona: Editorial zendrera Zariquiey, 2010. Conjunt dexperiments senzills i variats, explicats pas a pas, per comprendre millor els reptes ecolgics del dia de dem. - GUSTI. Basurarte: crear, divertirse y reciclar. Barcelona: Ocano Travesa, 2009. A partir de 3 anys . presenta diferents maneres de reutilitzar els residus produts en creacions dobjectes sorprenent. Al comenament explica la problemtica actual de la gran quantitat descombraries que produm. - FRITH, A. Conoce por dentro el reciclaje y la basura. Allen, P (il.). Barcelona: Usborne, 2007. A partir de 7 anys. Llibre illustrart, sobre els residus: la recollida, el transport, la gesti, etc.

66

Realitzat per:

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge