Dossier: El Fals pen de la conquesta

una manipulaci histrica en status de reliquia, al servici del pancatalanisme.

-1-

Dossier: El Fals pen de la conquesta CONTEXT Molt sha escrit al voltant del Pen de la Conquesta i la seua autenticitat, i no pretn este dossier presentar-se com una tsis doctoral que done llum al respecte, si no ms be posar de manifest el dubtes raonables que presenta lautenticitat desta reliquia i com la seua existncia ha segut utilisada de manera malintencionada pel pancatalanisme com a mig de alienaci i sistemtic vilipendi du del nostres tems identitaris, la histrica i singular Real Senyera valenciana. NDEX 1. El problema, tan trist com real. 2. Dubtes raonables, el pen no s el de la conquesta. 3. La soluci definitiva: Datar la relquia.

-2-

Dossier: El Fals pen de la conquesta

1. EL PROBLEMA, TAN TRIST COM REAL. s ben sabut i actual, que la deriva nacionalista i secessionista sha apoderat del govern de la vena Catalunya, i tamb s ben sabut el carcter anexioniste que el propi nacionalisme catal, com la majoria dels nacionalismes, du implcit. Daix ben sabem els valencians, que des de principis del sigle XX fins ad estos precissos instants, venim patint en primera persona la voracitat pancatalanista, ya siga per la suplantaci paulatina de la milenria llengua valenciana pel dialecte barcelon, estandarisat per lInstitut dEstudis Catalans i impost als valencians a travs de lAVL, o be per invassions directes del territori, com en ltima celebraci de la Diada el passat 11 de Setembre, o incls elevant a les Corts Catalanes resolucions que reconeixen lexistncia de lentelquia dels passos catalans. En notcies aparegudes recentment en els mijos, El Govern aboga por el reconocimiento de los passos catalans como una realidad cultural, lingstica, histrica y nacional.

-3-

Dossier: El Fals pen de la conquesta Ya en lany 1847, Prspero de Bofarull, director catal de lArchiu de la Corona dArag, fic les primeres pedres cientfiques a lanexionisme catalaniste, alimentant la falsa teoria de la repoblaci catalana del Regne de Valncia a base de la manipulaci del Llibre del Repartiment del Regne de Valncia, da on elimin i substitut llinages aragonesos, castellans i navarresos per catalans, en lobjectiu de donar-li ms importncia numrica als catalans. Este afany del nacionalisme catal per anexionar-se els territoris de cultura, histria i llengua comunes, segons la prpia resoluci del parlament catal, ha tingut sempre una font dalimentaci continua en la resposta tbea, condescendent i en molts casos cmpli, dels successius governs autonmics valencians. La creaci de lAcadmia Valenciana de la Llengua, ent poltic fruit dun pacte Aznar-Pujol, ns un bon eixemple de la colaboraci cmpli i condescendent del govern valenci en el procs de llaminaci social i modificaci dels patrons dautoestima i identitaris que el pancatalanisme porta descarregant sobre el poble valenci en lltim sigle, i per desgrcia en molta ms intensitat en els ltims 35 anys. Linfiltraci del pancatalanisme en tots els estaments poltics i administratius, t com a principal vctima lmbit educatiu, ya siga universitari o preuniversitari, a n el catalanisme sha fet amo i senyor ya des dels anys 70 i des da on descarrega tota la bateria de manipulacions histriques, que sn la base de lactual llaminaci social del poble valenci, inmers en un procs de confusi i vilipendi sistemtic dels seus patrons identitaris. Entitats colaboracionistes manants del pancatalanisme ms radical, com Escola Valenciana, Xarxa Ramn Llull, Xarxa Vives i atres del mateix tall, campen pel sistema educatiu sense oposici de ladministraci, difonent el seu mensage sesgat i que no sajusta a lhistria real del poble valenci, i atentant directament contra disposicions del propi Estatut dAutonomia, llei de mxim ranc i mxima expressi de la voluntat majoritria del poble valenci. En el seu artcul quart, lEstatut dispon que la bandera de la Comunitat Valenciana s la tradicional Senyera, de quatre barres roges sobre fondo groc, coronada sobre franja blava.

Est tem identitari del poble valenci, t els seus origens al voltant de lany 1377, quan en agrament del Rey Pere II el Cerimonis als esforos dels valencians en rebujar a les tropes de Pere I de Castella, li dona al poble valenci lEnsenya Real del Rei dArag, en la distinci de la corona blava sobre fondo blau. Pareix probable que la primera representaci grfica que es conserva de la Real Senyera s la plasmaci herldica de lescut barrat en la corona que simprim, en forma de sagell, uns anys ms tart en la ciutat de Valncia. -4-

Dossier: El Fals pen de la conquesta A partir dah sn multituts els testimonis grfics que es conserven en diferents museus, biblioteques, iglsies i molts atres llocs al voltant del mn.

1339. Portol d'Angel Dulcert.Biblioteca Nacional de Frana

1410. Portol annim. Biblioteca Nacional Frana

1468. Portol de Pere Rosell. Biblioteca Hispanic Society de Nova York

Iglsia de Sant Jordi. Alcoy

1538. Palau de les Atarassanes De Barcelona. Rac del fresc de Bartolom Olives, dedicat a Valncia

Al voltant deste smbol identari dels valencians, el pancatalanisme tamb ha escampat falses interpretacions i manipulacions histriques que tenen com a punt de partida el fals pen de la conquesta que es conserva en el Archiu Municipal de lAjuntament de Valncia. Esta reliquia que el pancatalanisme ha volgut presentar com una prova cientfica de que compartim bandera en la Corona dArag, i per tant en els vens del nort, ha segut part important del conflicte dels smbols dels valencians, conflicte que hui en da est molt llunt de estar tancat, s ms, se presenta com u dels cavalls de batalla de lentramat dassociacions, editorials, partits poltics, sindicats i dems colectius de tall fusteri, que han vingut alimentant la confussi, escampant la falsa validea del pen de la conquesta com a pretext per a vilipendiar per sistema a la bandera que representa a tots els Valencians, la Real Senyera. Est intent del catalanisme en seguir avivant el foc de la confussi, de la controvrsia i de la alienaci dels nostres smbols, sempre en la nula o fluixa resposta dels governants, es feu ben patent recentment en la vergonyosa exposici que tingu lloc en els corredors de les Corts Valencianes, a n el catalanisme consegu colar una colecci sesgada i manipulada de lhistria recent dels valencians, una provocaci permesa pels representants del govern valenci i finanada en diners de les boljaques dels valencians.

-5-

Dossier: El Fals pen de la conquesta

-6-

Dossier: El Fals pen de la conquesta Este fet dista molt de ser puntual, i t la seua mxima expressi en la disidncia activa i la sistemtica utilisaci de la bandera dArag en tota la simbologa de les associacions, entitats, partits poltics, i dems colectius que centren esforos diaris en seguir alimentant la confussi i la polmica, contribuint a diari en la modificaci dels patrons identitaris dels valencians. Ac mostrem eixemples grfics i actuals del sistemtic menyspreu a la Real Senyera.

Trobada descoles en valenci. Castell 2007. Correllengua organisat per lassociaci Escola Valenciana en El Campello, Alacant.

Manifestaci dEscola Valenciana

-7-

Dossier: El Fals pen de la conquesta

-8-

Dossier: El Fals pen de la conquesta Incls en les festes tradicionals dels pobles valencians, els ajuntaments omplin de banderes darag carrers i plaes, en un evident sntoma de que algo sest fent malament des del govern autonmic al no fer complir la llei 8/1984, del 4 de decembre, per la que se regulen els smbols de la Comunitat Valenciana i el seu us.

Incompliment de la llei de banderes per part de lajuntament de Pedreguer

Anys 60. Festes de Sant Jordi. Alcoy

-9-

Alcoy en lactualitat

Dossier: El Fals pen de la conquesta 1. DUBTES RAONABLES, EL PEN NO S EL DE LA CONQUESTA. Lautenticitat de la reliquia que es conserva en lArchiu Histric Municipal de lAjuntament de Valncia presenta molts dubtes de ser el pen que hissaren els andalusins de Balansiya en la torre dAli Bufat de Valncia, lactual Palau del Temple, en la capitulaci de la ciutat de Valncia davant les tropes de Jaume I. En paraules del investigador valenci Ricart Garca Moya, i que reprodum ntegrament:
Las Provincias 21 de Septiembre de 1994 SOBRE EL LLAMADO "PENDN DE LA CONQUISTA" Por Ricardo Garca Moya De regreso a tierras valencianas, y cuando esperaba tranquilidad tras un verano tenso -visitar la biblioteca de Catalua y otros centros relacionados con el pujolsocialismo erosiona a cualquierame encuentro con la polmica sobre el pendn y, lo peor, artculos que simplifican los datos basndose en comentarios pie de foto del "Tratado de la Real Seera". En el libro, aparte de los asuntos principales, esbozo varias hiptesis sobre esta ensea. EI llamado pendn de la Conquista, aunque su confeccin material fuera anterior de 1538, aparece en la historia en tal ao gracias a la oratoria del fantasioso Beuter. Ningn documento, durante tres siglos, hace referencia a la ensea depositada (en teora) por Jaime I en San Vicent de la Roqueta. Jams mereci una lnea del ao 1238 al 1538, y en ningn acto festivo, religioso, ulico o militar consta su presencia o que fuera objeto de la mnima atencin. Las reliquias dudosas hunden sus races en la cmoda "tradicin", hasta que alguna evidencia establece el tope cronolgico mximo, y en este caso -siendo indulgentes y sin faltar el respeto a nadie- bien pudiera establecerse que el 9 de octubre de 1338 (en que se conmemor solemnemente el primer centenario de la Conquista), todava no exista el presunto pendn. Las crnicas describen cmo el pueblo valenciano y sus mximas autoridades visitaron en procesin cvica las iglesias -incluida la de San Vicent de la Roqueta- en plena exaltacin de la figura de Jaime I, e ignoraron totalmente la presencia del pendn, hecho inadmisible de haberse encontrado all la ms valiosa reliquia donada por el conquistador a Valencia. En consecuencia, a partir de 1338 hay que entrar en el campo de la especulacin para aventurar su procedencia, hecho habitual en este tipo de objetos, pues quin sera capaz de escudriar la procedencia de la "autntica bandera del caballero San Jorge Mrtir", o del "pedazo de esponja (sic) con que dieron hiel y vinagre a Cristo"? Ambas reliquias "autnticas", como el pendn, tambin Ilegaron entre los siglos XIV al XVI a los templos de Valencia. Respetando el tope cronolgico de 1338, en el Tratado de la Real Seera sugiero varias hiptesis, teniendo en cuenta que las iglesias reciban banderas de todo tipo, desde las contemporneas de la guerra de la unin contra Pedro IV de Aragn (p.e: en las cercanas de Btera, el 19 de diciembre de 1347, las tropas del Reino capturaron enseas al ejrcito real), hasta las utilizadas en el mar, como el estandarte de una galera de Lepanto que Miquel de Moncada don al convento del Remedio de Valencia. Pero las ms numerosas, hasta el punto de que a fines del XVI cubran los muros de algunas iglesias, eran las confeccionadas para actos relacionados con la monarqua, desde visitas reales a exequias. Se confeccionaban hasta "300 senyals reyals", como en las exequias de Juan I I (ao 1478), a las que acompaaban otras banderas de reinos y posesiones de la Corona de Aragn. Incluso cuando fue trasladado el cadver del rey de Mallorca -muerto en la batalla de Lluchmajor- , se encarg una bandera real (no del reino de Mallorca) que fue colocada sobre "su cos den la seu de Valencia". EI "pagamente" de 1414 cita "la corda de canem e cadena on penja la dita bandera". Y no hay que olvidar que la propia Iglesia utilizaba banderas barradas. Cuando el cismtico Benedito XIII entra en Valencia en 1414, es precedido por un "ganfan" o bandera eclesial de barras rojas y amarillas, idntica a la que llevaba el vexilario papal en el Concilio de Costanza, tambin en 1414. Pero los valencianos, no lo olvidemos, ya tenamos la Real Seera coronada, como demuestran los pergaminos de Pars fechados en 1410 y 1413. Y hay un hecho esclarecedor: toda la quincallera atribuida a Jairne I es, por lo menos, un siglo posterior al mismo. EI famoso casco con el monstruo (usurpado por la actual Generalidad Valenciana al soberano de la Corona de Aragn), se remonta al reinado de Pedro el Ceremonioso, hacia 1350, la venerada espada de don Jaime, que estuvo clavada durante siglos en el artesonado de la Casa de la Ciudad, es del XV, y el tan divulgado fotogrficamente escudo del conquistador, no supera en antigedad el ao 1400. La fecha de origen del pendn debe encajar en estas centurias en que la fiebre por poseer reliquias Ileg a extremos disparatados. Lo que sera absurdo es atribuir al "mestre en Sacra Theologa Beuter" el encargo material del pendn, bastante atarantado anduvo aquel ao de 1538 con la feligresa embarazada. EI cannigo slo transform, con su oratoria, una vulgar ensea de las abundantes que cubran los muros eclesiales en la seera de Jaime I. Y en aquel 9 de octubre de 1538, la nica bandera que presidi todos los actos fue la Real Seera coronada. Las mximas autoridades -incluidos Virrey, nobleza, diputados de la Generalidad y alto clero-, acompaaron a la ensea que haba salido verticalmente por la ventana de la Sala del Archivo... no de San Vicent de la Roqueta.

-10-

Dossier: El Fals pen de la conquesta Tamb molt interessant i revelador lartcul de Joan Ignasi Culla en Las Provncias el 9.10.08 i que tamb vos reprodum ntegrament:
Las Provincias 9 de Octubre de 2008 EL PENO DE LA CONQUESTA, UNA FALSA RELIQUIA" Por Joan Ignaci Culla En el sigle XIV, pero sobre tot en el XV, florixen quantitat de reliquies que son entregades a les iglesies, sense importar molt ni la seua procedencia, ni per descontat la seua autenticitat. La fama i prestigi que alcanaven determinats temples per estos vestigis (no qestionats per la mentalitat ciutadana de l'epoca), aconseguien, d'una banda, fidelisar als feligresos proxims (eren temps on proliferaven la construcio massiva d'iglesies), i d'una atra, i en funcio del tipo de reliquia, obtindre un continu pelegrinage per a la contemplacio de les mateixes, lo que es tradua en un aument considerable de donatius. A manera d'eixemple, nos trobem que, sense tindre constancia per part de l'Evangeli de malformacions congenites de Jess o dels apostols, es relacionen tres prepucis de Crist: en Anvers, Hildesheim i Santiago de Compostela. De Sant Joan Baptiste s'han arribat a contabilisar mes de 60 dits (entre ells 11 indexs) en diverses iglesies i convents europeus, 7 caps de sant Felip, 17 braos de sant Andreu, o les mes de 500 dents de santa Apolonia, en Frana. Tambe son curioses les llentilles i pa sobrants de l'Ultim Sopar en el Sancta Sanctorum de Roma, o la cua de l'aca que va portar a Jess, en el Museu de Prehistoria Contemporania. Encara que pot ser, les reliquies mes extraordinaries d'esta enumeracio que podria ser inacabable, siguen el suspir de Sant Josep, que es troba en una botella depositada per un angel en una iglesia proxima a Blois i conservada ara en el Sancta Santorum del Vatic, o el portentos estornut de l'Esperit Sant, que guardat tambe en una botella es venerava en l'iglesia de Sant Frontino i que hui est, tambe, en el Sancta Sanctorum. La catedral de Valencia es rica en la coleccio de reliquies, pero per a no cansar al llector i posar alguna referencia de les que es conserven en la nostra Comunitat, nomes indicar que en Lliria tenim plomes dels arcangels Gabriel i Miquel. Pero parlant de falses reliquies, no podia deixar de mencionar, aprofitant el 800 aniversari del naiximent del rei Jaume I, aquelles que es relacionen en el nostre monarca i que de forma enganyosa per als visitants exhibix el Museu Historic Municipal de l'Ajuntament de Valencia. Entre les perles expostes figuren l'espasa del rei, el supost escut o Trofeu de la conquesta en el fre i espola, encara que de totes estes reliquies la que se'n porta la palma es el famos, i hui emblema dels catalanistes, Peno de la Conquesta. De tots estos objectes s'han publicat diversos estudis que desmonten la seua autenticitat, per lo que, de moment, no reincidirem en els mateixos. Pero davant l'insistencia dels catalanistes en reivindicar, una vegada mes (en esta ocasio en motiu de l'Any de Jaume I), el Peno de la Conquesta com a emblema nacional dels valencians, en contraposicio de la nostra Real Senyera, nos obliga a insistir en que el Peno, es mes fals que les plomes dels arcangels Gabriel i Miquel. Encara que en atres articuls incidirem en l'impossibilitat historica de que la reliquia exposta fora la que isaren els moros en la torre d'Ali Bufat (despres del Temple), convindria recordar lo que ya denunciava el prestigios Roc Chabs, davant de la presunta falsetat del Peno en 1900, arreplegat per Carreres Candi en Geografia del Regne de Valencia, Tom de la provincia de Valencia, p.550: no es posible sea la bandera real la que tiene el Ayuntamiento, porque la tela, pintura y paleografa de la fecha la denuncia como obra del siglo XV o XVI. Les afirmacions de Roc Chabs, i la de tants atres investigadors, hagueren quedat confirmades ademes de historicament, cientificament, d'haver-se completat les proves oportunes. M'explique. Era principis dels anys 90, quan la regidora de l'Ajuntament de Valencia M Dolores Garca Broch, fidel a la promesa electoral (cosa inedita en la classe politica), li va demanar ajuda al gran valencianiste i llavors president del Colege de l'Art Major de la Seda, Edison Valls, l'assessorament tecnic per a, d'una vegada per sempre, desmontar la falacia del Peno. Edison va contactar en els millors experts del textil, en la vila d'Alcoy. Sense entrar ni en qestions politiques ni culturals, i cenyint-se exclusivament a la seua professionalitat, ya a simple vista van detectar els tecnics que, el torut dels draps no corresponien a l'epoca del supost orige del Peno (S. XIII), sino mes be al XV. Se'ls va propondre la realisacio de la prova del Carboni 14, per a determinar la seua data exacta, descartant-la els experts, ya que van concloure que era molt mes rigorosa, per a este cas per la seua precisio, la prova del Polen. M Dolores Garca Broch, i en ella tots els valencians que no volen conviure en falses mentires que denigren al nostre poble, va vore trencat el seu proposit quan va rebre la prohibicio contundent de seguir en l'investigacio per part del seu president de partit (UV) i tinent alcalde, Vicente Gnzalez Lizondo. La rao, encara que incompressible, era molt senzilla: UV estava negociant, en eixe moment, en diversos partits, entre ells els de tall catalaniste liderats per Rafael Blasco i Pepa Chesa; i un dels requisits indispensables per a que fructificara el mateix, era la paralisacio de l'investigacio del Peno. Poc de temps despres es firmaven les Bases minimes per a una Convergencia Valenciana. L'escandol que va provocar la filtracio i denuncia de les Bases, redactades en perfecte catala, va abortar este proyecte politic antinatura. A la prensa va transcendir (i aixina es va publicar) que, no es podia realisar la prova al Peno davant de l'impossibilitat de trobar la clau de l'urna a on es conserva, quan la realitat es que no es necessita cap clau, ya que s'obri per darrere de la vitrina. A Garca Broch, l'encabotament en ser lleal al seu poble, li va costar patir un calvari en el seu partit, i els valencians nos quedarem sense la prova cientfica, encara que tenim les historiques que son igual de rotundes i contundents per a demostrar la falsetat de la reliquia del Peno.

-11-

Dossier: El Fals pen de la conquesta Abds artculs posen de manifest les incongruncies histriques que presenta lautenticitat del pen, aixina com la seua falta de rigor herldic. En el segent artcul de Domingo Gimeno Pea, senumeren de manera ordenada tots els erros i contradiccions del Pen de la Conquesta.
EL PENO DE LA CONQUESTA AUTOR: DOMINGO GIMENO PEA En l`epoca Gotic-Renaixentista, la creacio de falses reliquies era practica quotidiana. De Jaume I, ademes del Peno de la Conquista tenim : l`espasa, el caixco, l`escut, la brida i el freno del cavall, les claus de la ciutat que el rei Zaian li va entregar en la capitulacio, etc. Reliquies religioses en la Catedral de Valencia en l`any 1828, se conservaven : Parte del velo que llevaba la Virgen Santisima, parte del craneo del Patriarca Zacarias, padre del bautista, brazo y mano derecha de San Lucas evangelista con que escribio los Santos Evangelios y pinto esta santa imagen de nuestra seora, la nuez del cuello de san Pedro apstol, la camisita que la Virgen Santisima labro con sus manos y puso al nio Jess en Belen, relicario de plata dentro del cual hay leche de la santisima, un pedazo de la bandera de San Jorge Martir, etc. ( Nota de las reliquias existentes en esta Santa Iglesia Metropolitana y orden con que se manifiestan los fieles. Valencia, ao 1828. ) La llogica i el sentit comu han fet que la religiositat hage evolucionat, sent en l`actualitat mes culta i rigorosa com els temps actuals demanen, pero atres reliquies historiques son mantingudes com a base probatoria d`una historia valenciana que mai va existir, sent tant falses les afirmacions com les proves. Per al catalanisme el Peno es la bandera que duya Jaume I en la conquista i que despres va donar en agrament a l`iglesia de Sant Vicent Martir ( despres defenen que no ni havien mossaraps ). Atres diuen que es la senyera que els moros van alar en la torre de la ciutat quan es rendiren al eixercit cristia, per lo tant deu ser la nostra bandera nacional, deixant la Real Senyera coronada sobre blau, exclusivament per a la Ciutat de Valencia. Va ser el 9 d`octubre de 1538, en la celebracio del tercer centenari de la conquista quan Pere Antoni Beuter va traure a la llum el Peno com a bandera portada per Jaume I en la conquista. No existix cap referencia anterior, i les posteriors donen com unica font a Beuter, sense aportar tampoc arguments, documents o algun detall que justifique la consideracio de Peno de la Conquista . No existix cap indici que prove la pertenencia del Peno al Conquistador, pero alguns detalls demostren clarament la seua falsetat. 1 Les fantasies de Beuter ya eren conegudes en el seu temps; en 1605 el tesorer de la Catedral de Malaga, Francisco Padilla, s`escandalisava per les histories contades per Beuter. ( Historia Eclesiastica de Espaa. Malaga 1605 ). Joan Fuster en, Comentarios sobre la Historia de Valencia de Beuter diu : "Beuter solia dejarse llevar por la imaginacin; unas veces por la de los autores precedentes, y otras, ay , por la propia. Le faltaba sentido critico, en la seleccin de las fuentes". 2 Es del tot increble que algo tant important com la bandera del fundador del regne, permaneixquera trescents anys en l`anonimat, sense cap referencia en documents i sobre tot en la tradicio popular, sent la Real Senyera i no el Peno qui va presidir la celebracio d`eixe any i dels posteriors dasta hui. 3 Alfons X el Savi, casat en 1244 en Violant d`Arago, filla de don Jaume diu : Los pendones, anchos por el asta y agudos por el batiente, eran para los maestres de las ordenes militares y para quienes mandasen de cincuenta a cien caballeros. Mentres eren les banderes les que permaneixien junt al rei. 4 En absolutament tots els gravats, documents, pergamins, taulells, monedes, primers quadros historics, portularis i cintes de seda lacrades en la documentacio real, anterior a 1377 ( Pere el Ceremonios ), les barres o palos son dos i no cuatre com d el Peno, lo que nos demostra clarament, la impossibilitat de perteneixer a l`epoca de la conquista. 5 La tela i la pintura no son les utilisades en el sigle XII, sino molt posteriors lo que explica que despres de set sigles i mig, tres d`ells en absolut abando el seu estat de conservacio siga acceptable, al contrari que alguns portularis que sent varios sigles posteriors i sempre conservats en archius en condicions optimes han perdut practicament tot el color com a consecuencia del pas del temps. En el sigle XXI, disponem d`investigacio i mijos tecnics suficients per a demostrar sense duptes la verdadera historia de la Corona d`Arago i de tots els estats que la formaven, pero desde la renaixena, el catalanisme ha pres mes en serio les fabules creades per cronistes o historiadors romantics i creadors de falses reliquies que les fonts series i documentades, per que estes negen absolutament les seues teories, deixant-los en total evidencia. Ya se sap, en historia com en tot, qui no pot segar espigole. (* Tratado de la Real Seera, Ricardo Garcia Moya)

-12-

Dossier: El Fals pen de la conquesta De tots els dubtes exposts en els artculs anteriors, dos sobrexen com fets histrics

Les barres dArag en el sigle XIII eres 2 i no 4.

Numerosos documents grfics, arqueolgics, cartogrfics etc. mostren de manera fidel que lEnsenya Real dArag en els sigles XIII i XIV eren dos barres roges sobre fondo groc, dos barres i no quatre. Ac exponem noms una chicoteta selecci.

Portol d'Angel Dulcert, 1339 (Biblioteca Nacional de Frana)

Atles dels germans Abraham i Jafuda Cresques, 1375 (Biblioteca Nacional de Frana)

Detall de la tomba de Jaume I en Poblet, en la Senyal del Rei en dos barres

-13-

Dossier: El Fals pen de la conquesta

-14-

Dossier: El Fals pen de la conquesta Lincripci Ao 1238

No cal estendres molt, en lany 1238 la grafa no existia encara, i manco que lutilisara Jaume I.

-15-

Dossier: El Fals pen de la conquesta Tots els dubtes que genera el pen de lArchiu histric municipal de Valncia entren en contrapossici en lexistncia dun pen del sigle XIII en la localitat de Daroca. Esta pea, a on saprcia la diferncia de la pea original (de dos barres) en les posteriors reconstruccions, encaixa perfectament en les crniques de lpoca, que conten que durant la conquista de Valncia, les tropes de Daroca destacaren pel seu valor. U dels episodis en ms res fon lassalt a la ciutat, en el qual les tropes de Daroca clavaren la bandera en les barres dArag en la porta de Serrans de Valncia, perdent en lassalt al seu capit. Com a senyal dagrament pel valor demostrat, el rey Jaume I feu entrega als vens de Daroca de dos banderes en les barres dArag. Retalls destes banderes es conserven en lajuntament de Daroca, cosits a banderas modernes. Estes banderes precedixen al ple de lajuntament en els actes solemnes que realisa.

-16-

Dossier: El Fals pen de la conquesta 3. LA SOLUCI DEFINITIVA: DATAR LA RELIQUIA". Havem vist com lexistncia del pen de la conquesta ha segut utilisada pel pancatalanisme com una pea ms per a sostindre la seua estratgia alienatria contra tots els tems culturals valencians, incls la Real Senyera, consagrada en lEstatut com a smbol representatiu de tots els valencians. Vist que el problema dels smbols continua ms patent que mai, exigim a la Senyora Alcaldesa de Valncia, Na Rita Barber, que recupere la prova del polen per al pen en lobjectiu de determinar certerament la seua antiguetat i demostrar la falsetat del mateix, com tots els indicis aixina ho marquen. Es fa necessari buidar darguments i manipulacions a tots els enemics de lo valenci, de tot all que mos definix i mos singularisa com a poble, i s absolutament responsabilitat dels nostres governants el defendre en tots els mijos llegals, qualsevol intentent de menyspreu pels valors i smbols del poble valenci, escomenant per la bandera, La Real Senyera.

-17-