FONTICA En tots els exmens que seguisquen el model PAU tindreu una pregunta el contingut de la qual s de fontica.

Es tracta d'indicar la pronncia d'una grafia que apareixer remarcada en una paraula. Les preguntes poden ser les segents: 1. Indicar si la pronunciaci d'una vocal e o una vocal o s oberta o tancada. 2. Indicar si la pronunciaci d'una consonant s sonora o sorda. 3. Indicar si en un enlla fnic entre dues vocals es conserven les dues o s'elideix una d'elles. 4. Indicar si en un enlla fnic entre dues consonants la pronunciaci s sonora o sorda. 5. Indicar si la pronunciaci d'una consonant a final de paraula s sonora o sorda. 6. Indicar si en un enlla fnic entre consonant i vocal consonant s sonora o sorda. EL SISTEMA VOCLIC En posici tnica, el valenci distingeix set vocals: [a] alt, mar cel, terra fera, ceba la pronunciaci de la

[] (e oberta) [e] (e tancada) [i] dir, estiu

[] (o oberta): port, vora [o] (o tancada) [u] dur, vull calor, colze

En posici tona, el sistema voclic es veu redut a cinc vocals: [a] [e] [i] [o] [u] vela, brisa perd, verds pilar, vists cobrar, votar cullera, muntanya

Si comparem amb el castell, la diferncia ms destacada est en la distinci de dos

graus d'obertura per a la e i per a la o. Cal tenir en compte que aquesta distinci tamb s rellevant des del punt de vista semntic, s a dir, hi ha paraules que noms es diferencien per l'obertura de la vocal: Ex: dona /dna/ persona de sexe femen dna /dona/ del verb donar Des d'aquest punt de partida, l'estndard oral ha de distingir clarament i sense vacillacions entre aquests parell de sons voclics. Aquestes sn unes referncies generals que ajuden a consolidar una pronunciaci estndard en l'mbit valenci

La e oberta []
En general, la lletra e es pronuncia // en els casos segents: 1. Quan la vocal de la sllaba segent s una i: acadmia, conveni, evangeli, exrcit, incendi, misteri, nervi, obsequi, premi, silenci (excepcions: squia, spia). 2. Quan la vocal de la sllaba segent s una u: cllula, fcula, ingenu, molcula, perpetu, rcula. 3. Davant de l o ll: arrel, cel, cruel, empelt, fel, gel, melsa, pl, rebel, tela, novella, parcella (excepcions: delta, feltre, selva). 4. Davant de rr: Benferri, esquerre, ferro, guerra, parterre, serra, terra, verro . 5. Davant de r seguida de consonant: cert, comer, ert, hivern, Paterna, perdre, perxa, verb, verd, verge (excepcions: crvol, ferm, erm, herba, serp, terme ). 6. Quasi tots els mots esdrixols: ancdota, xtasi, fretre, gnere, gnesi, pcora, Sneca. 7. La major part dels mots cultes: acfal, museu, ptal, telgraf (excepcions: castrense, forense, anatema, teorema). 8. Els mots acabats en -ecta, -ecte, -epta i -epte: collecta, afecte, correcte, respecte, recepta, concepte, excepte, precepte. 9. En alguns mots amb el diftong -eu: deu (numeral), fideu, peu, preu, museu. 10. En alguns mots davant del grup consonntic -ndr-: cendra, divendres, gendre, tendre. 11. Altres: el numeral set i els noms propis Vicent, Lloren o Josep.

La o oberta []

En general, la lletra o es pronuncia // en els casos segents: 1. Davant de la vocal i, siga de la mateixa sllaba o de la sllaba segent: Alcoi, almoina, boira, celluloide, heroi, troica (excepcions: els mots acabats en -oix, com ara coix, moix, toix); biblifil, custdia, elogi, lgica, metdic, misgin, nefit, odi, oli, pdium, slid, xirimoia. 2. Davant de la vocal u o de sllaba amb una u: bou, dijous, moure, nou, ou, ploure, prou, sou (excepcions: jou, sou [del verb ser], tou); cmput, cnjuge, Corpus, mdul. 3. Sol ser oberta en els mots esdrixols: clera, cmoda, Digenes, inclume, nmada, rfena (excepcions: frmula, tmbola, plvora, trtora). 4. Tamb acostuma a ser oberta en mots cultes: amorf, anmal, autnom, demagog, esfag, meteorgraf, mongam, patogen, prleg, quirfan, sarcfag, trax, xenfob (excepcions: estmac, pluriforme). 5. Alguns mots aguts acabats en -os: arrs, cos, esps, gros, os, reps, tros, tos (occpit); els participis dels verbs derivats de cloure, com excls, recls, incls, descls. 6. Uns quants mots acabats en -osa: alosa, cosa, enclosa, llosa, nosa, posa, prosa, rosa, resclosa. 7. Uns pocs mots acabats en -o: a, aix, all, bo, do, so, to, tro i compostos. 8. En la terminaci -oc, -oca: albercoc, foc, groc, lloc, poc, bajoca, lloca, oca (excepcions: boc, boca). 9. En la terminaci -ofa: carxofa, estrofa, Moncofa. 10. En la terminaci -oig, -oja: boig, goig, roig, boja, roja (excepci: estoig). 11. En la terminaci -ol, -ola: bunyol, caragol, consol, dol, fesol, Puol, sol, banderola, escola, pistola (excepcions: gola, bola, cola, grinyol). 12. En la terminaci -oldre: absoldre, resoldre, moldre. 13. En la terminaci -olt, -olta: solt, desimbolt, revolt, volt, mlt, volta (excepcions: molt, escolta). 14. En la terminaci -pondre: respondre, correspondre, compondre . 15. En la terminaci -ort, -orta: esport, mort, fort, suport, tort, horta, porta. 16. En la terminaci -ossa: brossa, carrossa, crossa, destrossa (excepcions: gossa, bossa, rossa). 17. En la terminaci -ost, -osta: cost, impost, rebost; costa, crosta, llagosta, posta (excepcions: agost, congost, most).

18. En la terminaci -ot, -ota: Burjassot, clot, devot, dot, got, ninot, pot, vot; cabota, granota, pilota, pota, quota (excepcions: bot, brot, mot, nebot, rot, singlot, tot; bota, bta, jota, sota). Fontica sintctica La fontica sintctica observa la pronncia dels enllaos fnics, s a dir, les alteracions fontiques produdes pel contacte entre dos sons de paraules consecutives. Enllaos fnics entre dues vocals Podem trobar els segents casos de contacte voclic:

PARAULA COMENADA AMB

VOCAL TNICA

VOCAL TONA

ES CONSERVEN TOTES DUES: VOCAL TNICA cam ample: /kammple/ PARAULA ACABADA AMB ES CONSERVEN TOTES DUES: VOCAL TONA casa nica /kzanica/

S'ELIDEIX LA VOCAL TONA: cam estret /kamstret/

S'ELIDEIX LA VOCAL MS TANCADA: casa elegant /cazalegant/

EL SISTEMA CONSONNTIC

BILABIAL

LABIO DENTAL

DENTAL

ALVEOLAR

PALATAL

VELAR

/p/ sorda polp OCLUSIVA sonora bac /f/ sorda foc FRICATIVA sonora vols

/t/ tot

/k/ cuc que /g/ gat guia /s/ cel dol passa /z/ zero casa / ts / // reixa peix caixa // jove gent // xocolate punxa cotxe roig // metge platja

/b/

/d/ dia

/v/

sorda potser

AFRICADA sonora

/ dz / dotze // simple mar rural

VIBRANT (sempre s sonor)

/r/ mltiple riu carro /l/ // llop fill allau // canya any

LATERAL (sempre s sonor)

mil

/n/ NASAL (sempre s sonor) /m/ nena mes

Enllaos fnics entre dues consonants i entre consonant i vocal

1. A FINAL DE PARAULA, les consonants sonores es pronuncien sordes: verd: /vrT/ sang: /sanK/ verb: /vrP/ 2. DAVANT DE PARAULA QUE COMENA AMB CONSONANT SORDA, les consonants sonores es pronuncien sordes: verd fosc: /vrTfsk/ /snKkoagulda/ /vrPtranzitu/ sang coagulada: verb transitiu:

3. DAVANT DE PARAULA QUE COMENA AMB CONSONANT SONORA, les consonants sordes es pronuncien sonores: sac d'arrs: /sGdars/ llop blanc: cert dia: /Bblnk/ /srDda/

matalaf groc: /matalBgrk/ 4. DAVANT DE PARAULA COMENADA AMB VOCAL les consonants sordes es pronuncien sonores: els ous: pots anar: /elZus/ /mDZesmorzr/ /pDZanr/ mig esmorzar: