LLL. 3.

ELS RECURSOS DE LA NATURA

1.- L'AIGUA, UN RECURS ESCS Espanya s una rea geogrfica rida la qual cosa s causa de la migradesa dels recursos hdrics.

1.1. Les conques hidrogrfiques:

al curs d'un mateix riu.

Entenem per conca hidrogrfica el conjunt de terres i aqfers que aporten les seves aiges Distingim tres vessants a la Pennsula Ibrica: Vessant Atlntic: grans rius peninsulars. Vessant Mediterrani: amb estiatge. Desequilibri Hdric 2.2. Els recursos hdrics: Les confederacions hidrogrfiques gestionen els recursos hdrics dels territoris assignats. A Espanya els recursos hdrics disponibles sn 43340 hm3 (superior a la demanda total que s de 37029 hm3). 1.3. Les demandes d'aigua: Els usos ms importants de l'aigua sn: s agrcola i ramader: Superior al 80%. Augmenta degut a l'increment del regadiu (ja que augmenta la productivitat i el nivell de vida de l'agricultor) Planteja alguns problemes: contaminaci de l'aigua per adobs, pesticides o purins. S'intenta resoldre amb reg per degoteig o per aspersi. Les hortes mediterrnies presenten un dficit d'aigua important. s urb i industrial: Presenta una demanda molt inferior a la del consum agrari. Prioritria per a usos domstics (qualitat important) S'acostumen a combinar amb l'aigua dels aqfers i l'aigua de pluja. Augment del consum a l'estiu en rees turstiques. Problemes de contaminaci produts per aiges residuals i abocaments. Depuradores. 1.4. Les poltiques hdriques Estan destinades a obtenir aigua. La poltica de transvasaments: l'abastiment de grans ciutats es realitza a travs de petits transvasaments. Troben oposici en la poblaci. Sn molt costosos. Poden alterar els aqfers. Pla Hidrolgic Nacional. La dessalinitzaci de l'aigua de mar: Plantes dessalinitzadores . Procs car i alt consum energtic. En trobem a les illes Canries, Almeria i costa mediterrnia. La recuperaci dels aqfers: Procs molt llarg.

Vessant Cantbric i Gallec: amb rius curts degut a l'orografia del terreny.

 Esgotament dels aqfers degut a diverses causes: Explotaci excessiva dels recursos . Salinitzaci de l'aigua. Urbanitzaci al litoral mediterrani. Contaminaci per purins, filtraci d'aiges residuals, productes qumics... Els plans de sanejament dels rius: Major control d'abocaments urbans i industrials, installaci de depuradores... Exemples: Bess (Catalunya), Ego (Pas Basc) i Guadiaro (Andalusia). 2.- ELS RECURSOS ENERGTICS L'obtenci d'energia a Espanya es basa en l'explotaci de jaciments carbonfers, importaci d'hidrocarburs, aprofitament de recursos hidroelctrics i en l'explotaci dels minerals radioactius. Tot aix combinat amb altres energies alternatives com: l'elica, la biomassa i la solar. 2.1. Espanya, un pas amb dficit de recursos: Juntament amb la industrialitzaci, la mecanitzaci del camp i el desenvolupament de les comunicacions i serveis ha augment el consum d'energia primria. Implica la importaci de recursos energtics, la qual cosa ens converteix en un pas dependent. Plans Energtics Nacionals: refor de les energies tradicionals (carb i hidrulica) reduir el consum de petroli i diversificar les fonts. Augmentar la participaci del gas natural. Introducci d'energies renovables. Pactes amb la Uni Europea (xarxa ferroviria). 2.2. L'aigua com a recurs energtic: Salts d'aigua per aprofitar la fora de l'aigua. Quantitat d'energia hidrulica important. Problema: cost inicial molt elevat. Actualment connectades a la xarxa nacional elctrica (poc percentatge :7,30%). 2.3. El carb: Substitueix a la fora de l'aigua perqu oferia una energia ms constant i ms efica. Depenia del preu del petroli: quant un minvava, l'altre creixia. Ha estat sempre molt important per actualment es troba en procs d'ajustament. La qualitat s baixa (poca hulla per a carb de coc siderrgia). Cost de producci molt alt: vetes estretes, barrejat i friable. Zones de producci: Asturlleonesa,Zona Sud, Catalunya i Arag. L'Estat Espanyol s'esfora per a mantenir l'activitat minera per tal de disminuir la dependncia energtica. Conflicte amb els acords de Kyoto. 2.4. El petroli i el gas natural: EL PETROLI: Protagonitza el creixement econmic desprs de la 2a Guerra Mundial. Les variacions del preu produeixen conseqncies econmiques. El nostre abastiment depn de pasos com: Rssia, Mxic i Arbia Saudita. Poltica actual encaminada a diversificar la procedncia del subministrament. Reducci de costos: transport propi, refineries.

 GAS NATURAL: Mescla de gasos. Importncia creixent a Espanya. Reserves escasses, el provement exterior prov principalment d'Algria. 3.- L'ENERGIA NUCLEAR I LES ENERGIES RENOVABLES ALTERNATIVES 3.1. L'energia nuclear: Disposem de recursos minerals d'urani per importem urani enriquit bsicament de Frana. Dos processos: fissi nuclear i fusi nuclear. Avantatges: gran poder calorfic + energia neta. Inconvenients: rebuig social, residus problemtics (emmagatzematge...) 3.2. Les noves fonts d'energia renovables: Solar: Molt de potencial per poc desenvolupada. Elica: Pas muntanys amb vents de gran intensitat. Installacions eliques a: CastellaLa Manxa, Galcia, Castell i Lle, Arag i Andalusia. A Tarifa, Cadis el parc elic ms gran d'Europa. Biomassa: Combusti o fermentaci de matria orgnica. Geotrmica: calor interna de la Terra. 4.- ELS RECURSOS MINERS 4.1. L'explotaci dels recursos miners: Anteriorment molta importncia. Ara reconversi. Objectius poltica minera (UE): Incrementar la competitivitat. Millorar el medi ambient. Fomentar la investigaci i el desenvolupament tecnolgic. Mineria metllica: metallrgica, qumica, transformaci... retrocs definitiu al tancar-se les grans explotacions (ferro a Biscaia, mercuri a Almadn Ciudad Real, coure i pirita a Riotinto-Huelva). Mineria no metllica: Alta producci de SAL. Sals potssiques: adobs, colorants, sabons i vidre. Roques industrials: qumica i construcci. 5.- L'AIGUA I ELS RECURSOS ENERGTICS I MINERALS A CATALUNYA 5.1. La demanda d'aigua a Catalunya: Centrada en la Ramaderia i l'Agricultura. Augment de la demanda de la indstria, usos urbans i hoteleria. Conques hidrogrfiques: CONCA DE L'EBRE: Diverses comunitats autnomes. Responsabilitat de la Generalitat de Catalunya i de la Confederaci Hidrogrfica de l'Ebre. 8 % de la poblaci catalana i el 60 % dels recursos hdrics explotables (bsicament per a l's agrcola i ramader).

 CONQUES INTERIORS: Concentren el 92 % de la poblaci i consumeixen el 40 % dels recursos hdrics (urb). Problemes d'abastiment: rgim de precipitacions + manca d'inversions. Previsions: plantes dessalinitzadores, recuperaci d'aqfers, millora dels sistemes de canalitzaci i de reg i reutilitzaci de l'aigua regenerada. 5.2. ELS RECURSOS ENERGTICS I MINERALS: Catalunya s un pas amb pocs recursos energtics i minerals la qual cosa ens fa tenir una forta dependncia de la producci d'Espanya o de l'estranger. SECTOR ENERGTIC: Carb: lignit (per a centrals trmiques). Centrals nuclears: Asc I i II, Vandells II. Hidroelctrica: Noguera Pallaresa i Noguera Ribagorana i Ter + Ebre. Guanyen terreny les energies renovables. SECTOR MINER: No metllica: Sallent (potassa). ROQUES INDUSTRIALS: rids naturals, r. calcria i argiles.