Documentos de Académico
Documentos de Profesional
Documentos de Cultura
2013
24762
DISPOSICIONES ADICIONALES Primera. Lenguaje no sexista Todas las denominaciones contenidas en el plan especial que figura en el anexo del presente decreto que se efecten en gnero masculino se entendern hechas y se utilizarn indistintamente en gnero masculino o femenino segn el sexo de la persona que realice las funciones descritas en el plan. Segunda. No incremento del gasto La aprobacin del plan especial no comporta la creacin de nuevas lneas presupuestarias, ni el aumento de las ya existentes. Los gastos derivados de la implementacin del plan sern atendidos con los medios personales y materiales de las conselleras implicadas en la operatividad del plan.
24763
DISPOSICIONS FINALS Primera. Habilitaci normativa Es faculta el conseller competent en matria de protecci civil per a realitzar les actuacions i dictar totes les disposicions que siguen necessries per al desplegament i laplicaci deste decret. Segona. Entrada en vigor El Pla Especial davant del Risc Radiolgic de la Comunitat Valenciana entrar en vigor una vegada que haja sigut homologat per la Comissi Nacional de Protecci Civil i publicada la homologaci en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana. Valencia, 30 dagost de 2013
El president de la Generalitat, ALBERTO FABRA PART El conseller de Governaci i Justcia, SERAFN CASTELLANO GMEZ
DISPOSICIONES FINALES Primera. Habilitacin normativa Se faculta al conseller competente en materia de proteccin civil para realizar cuantas actuaciones y dictar todas las disposiciones que sean necesarias para el desarrollo y aplicacin de este decreto. Segunda. Entrada en vigor El Plan Especial ante el Riesgo Radiolgico de la Comunitat Valenciana entrar en vigor una vez haya sido homologado por la Comisin Nacional de Proteccin Civil y publicada la homologacin en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana. Valencia, 30 de agosto de 2013
El president de la Generalitat, ALBERTO FABRA PART El conseller de Gobernacin y Justicia, SERAFN CASTELLANO GMEZ
24764
24765
Fonaments
Este apartat cont els fonaments legals i tcnics del pla, establix el seu carcter de pla director de la planificaci territorial dmbit inferior i definix per tant, el contingut mnim dels plans dactuaci municipal davant del risc radiolgic.
Estructura i organitzaci
Este apartat definix els rgans de direcci i coordinaci demergncies que es constituxen en funci de les diferents fases de lemergncia.
24766
Operativitat
En este apartat es definixen els procediments operatius que desenrotllen els diferents servicis, centres i organismes involucrats en el plaper a fer front a les situacions demergncia derivades del risc radiolgic.
Implantaci i manteniment
En este apartat es descriuen les diferents fases que es duen a terme per a efectuar la implantaci i el manteniment de loperativitat del pla.
24767
Annex I
Este annex cont una recapitulaci de les definicions i els acrnims utilitzats en el pla especial.
Annex II
Este annex cont una recapitulaci dels conceptes bsics sobre el risc radiolgic i acrnims usats en el text del pla.
24768
Marc legal i competencial 3.1. 3.2. 3.3. 3.4. 3.5. 3.6. Marc legal Responsabilitat dels titulars Obligacions dels titulars de les installacions regulades Fonts rfenes El pla especial com a pla director Marc competencial
4.
Els plans dactuaci municipal 4.1. 4.2. 4.3. Concepte Funcions Contingut mnim
24769
1.
Introducci
El grau de desenrotllament de la Comunitat Valenciana afavorix la implantaci dun alt nombre dactivitats econmiques tant en el sector industrial, comercial i sanitari com dinvestigaci. Els avanos que ls de les radiacions ionitzants ha aportat dins de les diferents activitats suposa la incorporaci de fonts radioactives i generadores de radiacions ionitzants als diversos processos de control, anlisi, diagnstic i terpia utilitzats en les installacions referides. El Reial Decret 1564/2010, de 19 de novembre, pel qual saprova la Directriu Bsica de Planificaci de Protecci Civil davant del Risc Radiolgic, establix els diferents nivells de planificaci necessaris per a la consecuci dels objectius de reduir el risc o mitigar les conseqncies dels accidents en el seu origen i evitar o, com a mnim, reduir en la mesura que es puga els efectes adversos de les radiacions ionitzants sobre la poblaci i els bns. En este sentit, introdux la responsabilitat de les comunitats autnomes delaboraci dels plans especials corresponents davant demergncies radiolgiques, com a part del nivell de resposta exterior establit per la Directriu. Aix mateix, amb data 22 de mar de 2012 es va firmar el conveni de collaboraci entre la Conselleria de Governaci de la Generalitat i el Consell de Seguretat Nuclear sobre planificaci, preparaci i resposta davant de situacions demergncia radiolgica, pel qual el CSN collaborar
amb la Generalitat en lassessorament, la formaci, lequipament i la cooperaci en matria de planificaci, preparaci i resposta davant demergncies radiolgiques.
Es justifica, per tant, la necessitat de disposar a la Comunitat Valenciana dun pla especial davant del risc radiolgic que establisca lorganitzaci, els procediments, els mitjans i els recursos necessaris per a protegir la poblaci i el medi ambient dels efectes nocius de les radiacions ionitzants i que establisca les mesures de prevenci i correcci davant demergncies radiolgiques, qualsevol que en siga lorigen.
24770
2.
Objecte i mbit
2.1. Objecte
Als efectes del pla, sentn per: Radioistops no encapsulats: els istops es poden presentar en forma lquida, slida o gasosa, continguts en recipients tancats per no segellats. Fonts radioactives encapsulades: els istops es troben tancats en cpsules segellades de materials resistents. Igualment, es consideren com a fonts radioactives encapsulades aquelles en qu el material radioactiu es troba slidament incorporat en materials slids inactius, de manera que estiga protegit contra tota fuga. Accident nuclear o radiolgic: succs no intencionat que es produx en una activitat o una installaci nuclear o radioactiva i que dna lloc o pot donar lloc a exposici incontrolada a les radiacions ionitzants, per irradiaci o contaminaci, a les persones, els bns o el medi ambient.
Atemptat nuclear o radiolgic: acte intencionat contra una installaci o activitat nuclear o
radioactiva, o perpetrat utilitzant material nuclear o radioactiu, a fi de provocar intimidaci o dany a les persones, al medi ambient o als bns. Installaci o activitat regulada: installaci o activitat que habitualment utilitza substncies nuclears o radioactives i que, per tant, est subjecta al rgim dautoritzacions que establix la legislaci nuclear en general, i en particular el Reglament dInstallacions Nuclears i Radioactives. Installaci o activitat no regulada: installaci o activitat que no utilitza substncies nuclears o radioactives i que, per tant, no est subjecta al rgim dautoritzacions que establix la legislaci nuclear en general, i en particular el Reglament dInstallacions Nuclears i Radioactives, per en la qual poden aparixer ocasionalment de forma inadvertida o fora de control les substncies mencionades, com ara installacions de processament de material metllic, duanes, etc.
24771
Este pla t per objecte establir lorganitzaci i els procediments dactuaci dels recursos i servicis la titularitat dels quals corresponga a la Comunitat Valenciana i els que se li puguen assignar per altres administracions pbliques i entitats pbliques o privades, amb la finalitat de fer front a les emergncies que puguen donar-se en cas duna situaci demergncia amb risc radiolgic.
2.2. mbit
El pla ser aplicable al territori de la Comunitat Valenciana per a donar resposta a les emergncies radiolgiques que puguen originar-se com a conseqncia de: a) Activitats o installacions regulades o no, segons les definicions de lapartat anterior, des del moment en qu els plans demergncia interior o plans dautoprotecci no siguen suficients per a respondre a lemergncia i siga necessari activar recursos addicionals als previstos en eixos plans. b) c) Successos excepcionals que tenen lorigen en activitats illcites la intenci de les quals s provocar dany a les persones o als bns. Successos excepcionals relacionats amb la presncia de material radioactiu.
Este pla no ser aplicable a: a) Les emergncies produdes durant el transport terrestre de material radioactiu, cas en qu ser aplicable el pla especial davant del Risc dAccidents en el Transport de Mercaderies Perilloses per Carretera o Ferrocarril. b) Les emergncies incloses en lmbit daplicaci del Pla dEmergncia Nuclear Exterior a la Central Nuclear de Cofrentes (PENVA). En emergncies radiolgiques produdes en installacions que disposen dun pla demergncia exterior especfic, com s el cas de ports, aeroports i establiments afectats pel Reial Decret 1254/1999, sactivaran els plans demergncia exterior respectius, a lestructura dels quals sincorporaran els recursos especfics necessaris per a fer front a les emergncies radiolgiques previstes en este pla.
24772
3.
24773
El Reial Decret 1308/2011, de 26 de setembre, sobre protecci fsica de les installacions i els materials nuclears, i de les fonts radioactives.
En larticle 5.1 de la Norma Bsica de Protecci Civil sestablix que, en els plans especials davant de riscos tecnolgics, hauran de determinar-se les actuacions i responsabilitats dels titulars de les installacions generadores de risc. Aix mateix, el ttol 1, apartat 5, de la Directriu Bsica davant del Risc Radiolgic, establix respecte daix que els titulars de les installacions regulades i, en general, de totes les installacions o activitats en qu excepcionalment puga existir risc radiolgic estan obligats a collaborar amb les autoritats pbliques tant en la posada en prctica com en les activitats delaboraci, implantaci i manteniment defectivitat dels plans demergncia radiolgica.
24774
documents segents, els quals actualitzaran, en el cas que corresponga, el contingut dels presentats al sollicitar lautoritzaci de construcci: a) Estudi de seguretat. Contindr la informaci necessria per a realitzar una anlisi de la installaci des del punt de vista de la seguretat nuclear i la protecci radiolgica, aix com una anlisi i avaluaci de riscos derivats del funcionament de la installaci, tant en rgim normal com en condicions daccident. A ms, contindr una anlisi dels accidents previsibles derivats del mal funcionament delements i aparells, derrors doperaci o dagents externs a la installaci i les seues conseqncies. b) Reglament de funcionament. Este document contindr, entre altres, la informaci segent: Organitzaci. Especificar lorganitzaci i les funcions del personal adscrit a la installaci tant en condicions normals com demergncia. Normes doperaci en rgim normal i en condicions daccident. Mesures de protecci radiolgica aplicables. c) Pla demergncia interior. Detallar les mesures previstes pel titular i lassignaci de responsabilitats per a fer front a les condicions daccident, a fi de mitigar-ne les conseqncies, protegir el personal de la installaci i notificar la seua idea de forma immediata als rgans competents, incloent-hi lavaluaci inicial de les circumstncies i de les conseqncies de la situaci. A ms, establir les actuacions previstes pel titular per a prestar la seua ajuda en les intervencions de protecci a lexterior de la installaci, dacord amb el pla demergncia exterior, quan aix ho determine el Consell de Seguretat Nuclear. d) Pla de protecci fsica. Document que descriu el sistema de protecci fsica duna installaci o dun material nuclear o de fonts radioactives, en qu sestablixen les mesures que saplicaran per a garantir la protecci dels materials nuclears o de les fonts radioactives contra el robatori, el furt o una altra apropiaci illcita, com tamb
24775
per a evitar actes de sabotatge, el contingut dels quals sestablix pel Reial Decret 1308/2011. En el cas de les fonts radioactives de categories 1, 2 i 3 (classificaci arreplegada en lRD 1308/2011) en les installacions en qu es produsquen, es processen, es manipulen, sutilitzen o semmagatzemen, hauran de disposar dun sistema de protecci fsica, de conformitat amb lavaluaci vigent de lamenaa, lincentiu relatiu de les fonts radioactives, la naturalesa destes i les conseqncies previsibles derivades de la seua retirada no autoritzada o dactes de sabotatge. El titular de la installaci a qu pertanguen haur didentificar un responsable directe de la seua protecci fsica. El Ministeri de lInterior, amb la collaboraci del Consell de Seguretat Nuclear, dacord amb la legislaci i la normativa vigent de seguretat privada, determinar quins titulars hauran de constituir un departament de seguretat, al capdavant del qual es trobar un director de seguretat, que haur destar habilitat pel Ministeri de lInterior. Els titulars que no hagen de constituir un departament de seguretat propi hauran dencarregar-ne les funcions prpies a una empresa de seguretat degudament habilitada per a aix pel Ministeri de lInterior.
24776
Les actuacions que cal dur a terme per a fer front a emergncies radiolgiques degudes a fonts rfenes sn establides, si s el cas, en els plans dautoprotecci de cada installaci o activitat, en els acords que establisquen els ministeris competents i el Consell de Seguretat Nuclear amb els sectors potencialment afectats, aix com en este pla.
24777
En el cas particular del risc radiolgic, el Reial Decret 1564/2010, de 19 de novembre, pel qual saprova la Directriu Bsica de Planificaci de Protecci Civil davant del Risc Radiolgic, establix que els plans autonmics seran aprovats per lrgan competent de la comunitat autnoma i seran homologats per la Comissi Nacional de Protecci Civil, amb un informe previ del Consell de Seguretat Nuclear. Els informes del Consell de Seguretat Nuclear tindran per objecte els aspectes relatius a seguretat nuclear i protecci radiolgica continguts en els plans. Pel que fa a lmbit municipal, lelaboraci i laprovaci dels plans dactuaci municipal davant del risc radiolgic corresponen a lrgan de govern municipal. La seua homologaci es realitzar per la Comissi de Protecci Civil de la Comunitat Valenciana, amb laprovaci prvia per part del ple de lajuntament corresponent.
24778
4.
4.1. Concepte
El pla dactuaci municipal (PAM) establix lorganitzaci i les actuacions dels recursos i servicis propis, a fi de fer front a les emergncies radiolgiques, dins del seu mbit territorial. Com sha mencionat anteriorment, lespecialitzaci dels equips que intervenen en este tipus demergncies aconsella una direcci i una coordinaci autonmica que assegure la mobilitzaci dels recursos ms adequats. En este sentit, noms es considera necessria lelaboraci de PAM davant daccidents radiolgics en el cas dels municipis capitals de provncia, Alacant, Castell de la Plana i Valncia, ja que disposen de servicis dintervenci propis en matria de foc, rescat i salvament.
4.2. Funcions
Les funcions bsiques dels plans dactuaci municipal seran: a) b) Identificar el risc i els elements vulnerables del terme municipal. Preveure lestructura organitzativa i els procediments per a la intervenci en emergncies en installacions o activitats amb presncia de material radioactiu que es produsquen dins del territori del municipi que corresponga, en coordinaci amb les unitats bsiques previstes en el pla especial. c) d) Especificar procediments dinformaci i alerta a la poblaci, en coordinaci amb els previstos en el pla especial. Preveure lorganitzaci necessria per a la posada en prctica, en cas daccident, de mesures orientades a la disminuci de lexposici de la poblaci als riscos dexposici i contaminaci que puguen produir-se. e) Catalogar els mitjans i recursos especfics per a la posada en prctica de les activitats previstes.
24779
Anlisi del risc 3.1. Empreses i activitats en qu es produsquen, processen, manipulen, utilitzen o emmagatzemen substncies radioactives 3.2. Elements vulnerables
4.
Estructura, organitzaci i funcions 4.1. Estructura municipal davant demergncies 4.2. Integraci dels recursos municipals en les unitats bsiques dintervenci previstes en el pla especial
5.
Operativitat 5.1. 5.2. 5.3. 5.4. Zonificaci Notificaci i activaci del pla Actuacions que cal desenrotllar Mesures de protecci a la poblaci
6.
Implantaci i manteniment de loperativitat del pla 6.1. 6.2. Implantaci Manteniment de loperativitat del pla
No ser necessria lelaboraci dels apartats 2 i 4 en el cas en qu el municipi tinga elaborat el pla territorial municipal (PTM) corresponent.
24780
24781
Risc per tipus dactivitat Catleg dinstallacions o activitats 5.1. Installacions exemptes de laplicaci deste pla 5.2. Installacions no exemptes de laplicaci deste pla, per que noms requerixen desenrotllar nivell interior de resposta 5.3. Installacions que requerixen el desenrotllament dels nivells interior i exterior de resposta 5.4. Equips mbils 5.5. Installacions o activitats no regulades
24782
1.
Conceptes generals
24783
unitat de temps i en un moment determinat la substncia radioactiva. La seua unitat de mesura en el sistema internacional s el becquerel (Bq). Dosi absorbida (D): energia absorbida per unitat de massa. D = d/dm, on d s lenergia mitjana impartida per la radiaci ionitzant a la matria en un element de volum i dm s la massa de la matria continguda en este element de volum. La seua unitat de mesura en el sistema internacional s el gray (Gy). Dosi equivalent (HT): dosi absorbida, en el teixit o rgan T, ponderada en funci del tipus i la qualitat de la radiaci R. Est determinada per la frmula: HT,R= wR DT,R on DT,R s la dosi absorbida amitjanada sobre el teixit o rgan T, procedent de la radiaci R, i WR, el factor de ponderaci de la radiaci. Quan el camp de radiaci es compon de tipus i energies amb valors diferents de WR, la dosi equivalent total est determinada per la frmula: HT,R = R wR DT,R Els valors apropiats per a WR sespecifiquen en lannex II de lRPSRI. La seua unitat de mesura en el Sistema Internacional s el sievert (Sv). Dosi collectiva: amb referncia a un rgan determinat o a tot el cos, dosi equivalent que reben els membres duna collectivitat durant el mateix perode de temps. Dosi efectiva (E): suma de les dosis equivalents ponderades en tots els teixits i rgans del cos que sespecifiquen en lannex II del Reglament sobre Protecci Sanitria contra Radiacions Ionitzants, a causa dirradiacions externes i internes. Sestima per mitj de la frmula: E = T wT R wR DT,R
24784
on, DT,R s la dosi absorbida amitjanada sobre el teixit o rgan T procedent de la radiaci R; WR s el factor de ponderaci de la radiaci, i WT s el factor de ponderaci tissular del teixit o rgan T. Els valors adequats per a WT i WR sespecifiquen en lannex II del Reglament sobre Protecci Sanitria contra Radiacions Ionitzants. El valor de la dosi efectiva E ens dna una informaci sobre el risc global en lorganisme hum. La seua unitat de mesura en el Sistema Internacional s el sievert (Sv). Tant la dosi equivalent com la dosi efectiva sn magnituds utilitzades en la reglamentaci actual per a establir els lmits de dosis aplicables als treballadors exposats i als membres del pblic. Dosi evitable: quan es tracta dexpressar el benefici net duna acci protectora destinada a reduir el risc defectes estocstics, la magnitud dinters s la dosi que pot estalviar-se en el perode de temps que dure eixa acci protectora. La unitat de dosi evitable s el sievert (Sv). Dosi individual: amb referncia a un rgan determinat o a tot el cos, dosi absorbida per un individu durant un cert perode de temps. Dosi projectada: s la magnitud adequada per a expressar el risc defectes deterministes, s a dir, la dosi total rebuda per totes les vies al llarg dun perode de temps comptat a partir de laccident. La unitat de dosi projectada s el gray (Gy).
24785
Efectes deterministes. Es produxen quan lexposici a radiacions ionitzants origina la mort de tal quantitat de cllules que dna lloc a un mal funcionament dun teixit o rgan. Laparici destos efectes es produx noms quan la dosi supera un cert valor denominat llindar de dosi. La gravetat de lefecte dependr de la dosi rebuda. Efectes estocstics. Si es produxen transformacions cellulars a causa de lexposici a radiacions ionitzants, estes poden donar lloc a laparici dun cncer o a malalties hereditries sobre els descendents de la persona exposada. A diferncia dels efectes deterministes, per a estos efectes no hi ha un llindar de dosi. Ara b, la probabilitat que apareguen s que depn de la dosi. Clnicament no s possible distingir els que tenen lorigen en una exposici a radiacions ionitzants dels que shan produt per altres agents. Atenent la transmissi dels efectes de les radiacions ionitzants, es poden classificar en: Somtics. Si apareixen en lindividu exposat i no en els seus descendents. Gentics. Si afecten els descendents de lindividu exposat.
24786
2.
Criteris radiolgics
El terme criteris radiolgics fa referncia als parmetres quantitatius o qualitatius establits per a ajudar en la presa de decisions sobre les mesures de protecci i altres actuacions de carcter radiolgic que cal adoptar en les emergncies radiolgiques, i comprn els punts segents: Els principis bsics de protecci radiolgica aplicats a les emergncies radiolgiques que sn considerades com a intervencions. Lestabliment de nivells dintervenci per a mesures de protecci a la poblaci. Lestabliment de nivells de dosi demergncia per a protecci del personal dintervenci.
24787
Limitaci de dosi: els lmits de dosis reglamentries establits per lRPSRI, sense aplicar-se als treballadors que realitzen les intervencions, a excepci dels casos dexposici perdurable. LRPSRI establix que el CSN ha de fixar els nivells de dosi demergncia per al personal dintervenci tenint en compte les necessitats tcniques i els riscos per a la salut i que, en casos excepcionals, podran arribar a admetres exposicions per damunt destos nivells especials, a fi de salvar vides humanes, noms a crrec de personal voluntari que siga informat dels riscos de la seua intervenci. El Consell de Seguretat Nuclear podr establir per a la poblaci altres valors especfics basant-se en el coneixement detallat i realista de la naturalesa, evoluci i conseqncies de laccident.
24788
No sn valors estndard. No establixen el lmit entre situaci segura o insegura dexposici a la radiaci o de contaminaci radioactiva. Representen valors de referncia per als quals les accions de protecci estan justificades. Permeten flexibilitat depenent de les caracterstiques de cada accident i de consideracions locals.
24789
3.
3.1.1. Radiodiagnstic
Es coneix amb el nom de radiodiagnstic el conjunt de procediments dexploraci i visualitzaci de les estructures anatmiques de linterior del cos hum per mitj de la utilitzaci de raigs X. Ocupa un lloc preponderant entre les tcniques dimatge a causa del gran nombre dinstallacions, dexploracions que es realitzen i de professionals que es dediquen a esta especialitat. Laparici continuada de noves tcniques i indicacions fa que dia a dia sincremente el nombre dactes mdics en qu sutilitzen els raigs X. La imatge radiogrfica s una conseqncia de la diferent atenuaci que les diverses estructures anatmiques del pacient produxen en el feix de raigs X que incidix sobre ell. 3.1.1.1. Radiografia convencional En este cas, el receptor de la imatge radiogrfica s una placa fotogrfica. En incidir el feix de raigs X sobre ella mateixa, simpressiona i shi forma una imatge latent que es posar de manifest en revelar la placa. 3.1.1.2. Fluoroscpia s la tcnica en qu el receptor de la imatge radiogrfica s una pantalla fluorescent que sillumina en incidir-hi el feix de raigs X. La diferent intensitat de la llum emesa en les diverses
24790
parts de la pantalla produx la imatge. La intensitat desta imatge lluminosa que apareix en la pantalla s amplificada per mitj dintensificadors dimatge i recollida per una cmera de televisi per a oferir-la en un monitor de TV.
24791
3.1.1.3. Radiologia digital Laplicaci de la informtica al diagnstic mdic ha suposat una important incidncia en lobtenci, lemmagatzematge i el tractament dimatges. El tractament digital de les imatges mdiques sutilitza en tcniques com la tomografia computada (TC), langiografia digital, la medicina nuclear i, des de fa relativament poc de temps, saplica ja en la radiologia convencional. En lactualitat, el desenrotllament de la informtica permet no sols el tractament sin tamb la transmissi destes imatges a llarga distncia i la possibilitat de larxivament electrnic. A ms, permet disminuir el nombre destudis repetits per errors de la tcnica dexposici, la qual cosa comporta una reducci de dosis als pacients. 3.1.1.4. Tomografia computada Permet obtindre imatges de talls transversals del cos hum amb un tractament informtic que en possibilita la reconstrucci en tres dimensions. Estes permeten visualitzar amb nitidesa diverses estructures anatmiques com ara ossos, rgans, nervis, etc., i patologies que no es podien diagnosticar amb la radiologia convencional. Sutilitza un feix de raigs X molt estret que gira al voltant del cos del pacient. Les imatges es construxen a partir de la informaci subministrada per uns detectors distributs sobre un arc, que reben la radiaci dispersada per lorganisme. 3.1.1.5. Radiologia intervencionista La radiologia intervencionista s una branca de la radiologia que, per mitj de procediments mnimament invasius, diagnostica i tracta diverses patologies, tant en el sistema vascular com fora. Per tant, hi ha una radiologia intervencionista diagnstica i una altra de teraputica.
24792
3.1.2. Radioterpia Lobjectiu de la radioterpia s la destrucci de cllules i teixits tumorals per mitj de la radiaci, procurant irradiar el mnim possible els teixits sans circumdants del tumor. Aix saconseguix per mitj duna planificaci individualitzada per a cada pacient utilitzant simuladors per a presa de dades i planificadors, que permeten la reconstrucci de la distribuci de la dosi i de la zona que cal irradiar en una imatge tridimensional. Un tractament en radioterpia ha de tindre en compte el segent: Caracterstiques de la radiaci que sutilitzar. Condicions geomtriques del feix i de la zona anatmica que cal tractar. Resposta cellular (tipus de tumor, reparaci cellular, radiosensibilitat, etc.). Proximitat drgans crtics (en qu no sha de sobrepassar un lmit de dosi). 3.1.2.1. Modalitats de radioterpia Atenent la distncia que hi ha entre la font radioactiva i la zona que cal tractar rebr el nom de teleterpia o braquiterpia, segons que siga superior o inferior a 5 cm, respectivament. Les radiacions utilitzades en radioterpia poden provindre dequips o tindre lorigen en determinats radionclids. En el cas que provinguen dequips, lemissi destes radiacions cessa una vegada finalitzat el tractament. En canvi, quan provenen de radionclids, com s el cas dels equips de telecobaltoterpia, lemissi es mant una vegada finalitzat el tractament, per aix estes fonts radioactives, quan no sestan utilitzant en terpia, estan allotjades en un capal degudament protegit amb plom, perqu desta manera es puga entrar i eixir de la sala de tractament sense risc radiolgic. Les activitats dels radionclids utilitzats en radioterpia sn molt elevades, i poden arribar a ser entorn de bilions de becquerels. Les fonts utilitzades en braquiterpia estan generalment encapsulades i es poden presentar en forma de grans, fils, agulles, forquetes, plaques i tubs. Tamb poden utilitzar-se fonts no encapsulades, aplicat per a tractaments intraarticulares, en medicina nuclear.
24793
3.1.2.2. Terpia metablica s un mtode de tractament en qu sadministra al pacient, a les installacions de medicina nuclear, determinats radionclids que sincorporen a les cllules que formen a lrgan o teixit que cal tractar.
24794
24795
3.1.4. Radioimmunoanlisi
s una tcnica analtica utilitzada per a mesurar la quantitat i concentraci de nombroses substncies (hormones, frmacs, etc.) en mostres biolgiques obtingudes, prviament, del pacient. T una elevada sensibilitat i permet mesurar-ne concentracions molt xicotetes. Sutilitza tant en diagnstic clnic com en investigaci biolgica. Sn tcniques realitzades in vitro (en un tub dassaig) i, per tant, el pacient no est en contacte amb el material radioactiu. Generalment, les mostres es marquen radioactivament amb iode 125 i, en altres casos, amb hidrogen 3 (triti). Sutilitzen activitats molt xicotetes.
24796
Aplicacions basades en ls de traadors. La tcnica consistix a incorporar radionclids a un material per a seguir el seu curs o comportament per mitj de la detecci de la radiaci ionitzant que emeten. Estes tcniques es troben mpliament difoses des dels estudis mdics i bioqumics fins a lestudi de transport de fluids i la contaminaci ambiental.
24797
per a mesurar la humitat en materials a granel (arena, ciments, etc.) i en la producci de vidre i formig. Gammagrafia o radiografia industrial. Esta tcnica es basa en labsorci diferencial de la radiaci quan esta travessa materials de diferent densitat. Est mpliament utilitzada per a verificar les unions de soldadura en tubs; per a aix, sintroduxen fonts porttils dins de la canonada que cal inspeccionar i es fixa una pellcula a lexterior que actua com a detector. Control de seguretat i vigilncia. Els raigs X sutilitzen per a vigilar el contingut de maletes en aeroports i per a la detecci dexplosius en cartes i paquets postals en oficines de correu. Detectors de fum. Estos dispositius contenen una font xicoteta que emet radiaci alfa. Si el fum sinterposa entre la font i el detector, impedix que la partcula incidisca en el detector i es dispara una alarma. Esterilitzaci de materials. Es basa en lacci bactericida de la radiaci. Per a aix, sutilitzen fonts encapsulades delevada activitat i acceleradors de partcules. s un mtode utilitzat sovint en la indstria farmacutica i alimentria. Eliminaci delectricitat esttica. Es basa en els fenmens dionitzaci que provoquen les radiacions en el medi que travessen. s molt til en els processos industrials en qu lacumulaci delectricitat esttica provoca grans inconvenients, com poden ser la indstria: txtil, de materials plstics, paper, vidre, transport de combustibles, etc. Producci de materials luminiscents. Es fonamenta en la propietat de les partcules alfa i electrons de produir fenmens de luminiscncia en alguns materials. Els productes obtinguts solen ser utilitzats per a la senyalitzaci (en avions, barcos, etc.). Dataci. Al llarg de milers danys, la relaci entre el carboni estable i el carboni 14 sha mantingut inalterada en estat dequilibri en latmosfera. Esta mateixa relaci es mant en tots els sers vius. Quan moren, lequilibri es trenca a causa de la desintegraci radioactiva del carboni
24798
14, i analitzant la quantitat de carboni radioactiu present en les restes orgniques que es vullguen datar sen pot estimar lantiguitat. Detecci de fugues. Sutilitzen radionclids, de perode molt curt, que es mesclen amb el fluid i sintroduxen en les canalitzacions. La situaci de la fuga sestablix utilitzant detectors capaos de localitzar el radionclid quan este ix de la canalitzaci per alguna ruptura.
24799
Augment de la resistncia de malalties, a fi devitar desta manera ls de productes qumics contra plagues. Augment del rendiment dels cultius. Millora dels carcters agronmics: ms resistncia al fred o augment de la tolerncia a la calor. Millora de les caracterstiques de les llavors: augment del valor nutritiu o la facilitat de cocci. Lluita contra plagues dinsectes. La tcnica dels insectes estrils (TIE) consistix a exposar individus mascles criats en laboratori a dosis de radiaci apropiades per a esterilitzar-los. Quan sn alliberats competixen amb els mascles normals i saparellen amb les femelles sense produir descendncia. Aplicacions en zootcnia. Es duen a terme estudis amb radioistops per a determinar el valor nutritiu i labsorci dels pinsos i altres subproductes de diverses indstries que habitualment servixen daliment al bestiar, de manera que el rendiment de la producci lletera i ramadera sha vist augmentada. Tamb sn tils estes tcniques en els programes de cria per a determinar amb exactitud el perode reproductiu de les femelles. Finalment, es pot esmentar la irradiaci amb raigs X per a produir vacunes contra diverses malalties del bestiar. Prolongaci del perode de conservaci dels aliments. El procs consistix a exposar els aliments a irradiaci generalment amb raigs gamma emprant tres nivells de dosi depenent de la finalitat perseguida. A dosis baixes, per a inhibir la germinaci (per exemple, de les crelles), la desinsectaci i el retard de la maduraci, a dosis mitjanes per a prolongar el temps de conservaci reduint la crrega microbiana i a dosis altes per a lesterilitzaci, incloent-hi leliminaci de virus.
Un gran nombre danlisis bioqumiques requerixen la detecci de quantitats molt xicotetes de material. Esta limitaci sha palliat pel desenrotllament duna tecnologia de marcadors
24800
radioactius, lextraordinria sensibilitat de la qual ha perms que els estudis amb substncies en quantitats molt xicotetes siguen pura rutina. Un compost marcat s un tipus de molcula en qu un o ms dels seus toms shan substitut pels seus radioistops corresponents. Per aix, esta molcula tendix a aconseguir el grau de major estabilitat energtica per mitj de desintegracions nuclears. Desta manera, la molcula marcada traador radioactiu s fcilment detectable per diferents tcniques (autoradiografia, recompte de centelleig, etc.) en funci del camp de radiaci que produxen o els radioistops que la componen. El procediment per a introduir un istop radioactiu en una molcula sanomena marcatge radioactiu. Lobjectiu de les diferents aplicacions de les radiacions ionitzants en investigaci s lestudi dels diferents processos biolgics que tenen lloc en els sers vius. Estes aplicacions es poden abordar per mitj dassaigs in vivo o assaigs in vitro. Assaigs in vivo. El fonament consistix en ladministraci duna substncia radioactiva traador a un organisme viu, cllules, bacteris, virus, llevats, animals o plantes i efectuar-ne un seguiment, consistent a estudiar la seua evoluci. El resultat s laparici, desaparici o transformaci duna molcula marcada ms o menys complexa que forma part del sistema o procs que sest estudiant. Assaigs in vitro. Consistixen en el marcatge de diferents macromolcules que han sigut prviament extretes del sistema biolgic a qu pertanyien i purificades. En este tipus de tcniques sutilitzen quantitats molt baixes de radiotraador, ja que la mostra biolgica sol ser molt xicoteta. Per a aix, safig un traador radioactiu utilitzant quantitats xicotetes de radioistops, de lorde de MBq. Lobjectiu pot ser tan senzill com detectar lexistncia duna molcula determinada o la seua localitzaci dins duna mostra (cllules o teixits prviament allats). En altres casos, es pretn obtindre dades quantitatives, com la seua concentraci, o qualitatives, com el seu paper biolgic.
24801
Resulta impossible enumerar totes les aplicacions de les radiacions ionitzants en el desenrotllament de la investigaci cientfica, tant bsica com aplicada. Sutilitzen en nombrosos estudis de biologia cellular i molecular del cncer, patologies moleculars, evoluci gentica, terpia gnica, desenrotllament de nous frmacs, etc.
24802
4.
La taula segent detalla els riscos associats a les activitats amb implantaci a la Comunitat Valenciana, o situacions que potencialment puguen donar-se a la Comunitat, atenent lexistncia daeroports, ports martims comercials i duaners en el seu territori.
Taula 1
Tipus dactivitat
Installacions dirradiaci industrial (FEAAS)
Risc
Possibilitat de successos catastrfics o actes malintencionats que puguen donar lloc a danys en blindatges. No hi ha probabilitat demissions o abocaments a lexterior de la installaci. Necessitat daplicaci de mesures urgents en cas de robatori o prdua de fonts per ser estes dalta activitat. A lemplaament, possibilitat defectes deterministes greus en la salut del personal si sutilitzen incorrectament les fonts. Els danys en blindatges podrien donar lloc a superaci dels lmits o efectes deterministes en la salut de les persones a linterior de la installaci i, per tant, requeririen mesures de protecci per al personal dintervenci.
Possibilitat de successos catastrfics o actes malintencionats que puguen donar lloc a danys en blindatges. No hi ha probabilitat demissions o abocaments a lexterior de la installaci. Necessitat daplicaci de mesures urgents en cas de robatori o prdua de fonts dalta activitat. Els danys en blindatges, en este cas, podrien donar lloc a superaci dels lmits o efectes deterministes en la salut de les persones a linterior de la installaci i, per tant, requeririen mesures de protecci per al personal dintervenci.
24803
Possibilitat de successos catastrfics o actes malintencionats que puguen donar lloc a danys en blindatges. No hi ha probabilitat demissions o abocaments a lexterior de la installaci. Necessitat daplicaci de mesures urgents en cas de robatori o prdua de fonts per ser estes dalta activitat. Major probabilitat de robatori o prdua per ser fonts mbils. Els danys en blindatges podrien donar lloc a superaci dels lmits o efectes deterministes en la salut de les persones a linterior de la installaci i, per tant, requeririen mesures de protecci per al personal dintervenci.
Installacions de radioterpia
Possibilitat de successos catastrfics o actes malintencionats que puguen donar lloc a danys en blindatges. No hi ha probabilitat demissions o abocaments a lexterior de la installaci. Necessitat daplicaci de mesures urgents en cas de robatori o prdua de fonts per ser estes dalta activitat. A lemplaament, possibilitat defectes deterministes greus en la salut del personal o dels pacients si sutilitzen incorrectament les fonts. Els danys en blindatges podrien donar lloc a superaci dels lmits o efectes deterministes en la salut de les persones a linterior de la installaci i, per tant, requeririen mesures de protecci per al personal dintervenci.
Cap possibilitat dalliberament superior als nivells dintervenci per a laplicaci de mesures de protecci urgents. Lactivaci de materials podria donar lloc a superaci dels lmits o efectes deterministes en la salut de les persones a linterior de la installaci i, per tant, requeririen mesures de protecci per al personal dintervenci.
Possibilitat de successos catastrfics o actes malintencionats que puguen donar lloc a danys en blindatges. No hi ha probabilitat demissions o abocaments a lexterior de la installaci. Necessitat daplicaci de mesures urgents en cas de robatori o prdua de fonts en cas de ser estes dalta activitat.
24804
A lemplaament, possibilitat defectes deterministes greus en la salut del personal o dels pacients si sutilitzen incorrectament les fonts. Installacions de fabricaci distops radioactius Possibilitat de successos catastrfics o actes malintencionats que puguen donar lloc a emissions o abocaments a lexterior de la installaci o danys en blindatges. Baixa probabilitat dun alliberament superior als nivells dintervenci per a mesures de protecci urgents fora de la installaci. Els danys en blindatges o les emissions podrien donar lloc a superaci dels lmits en la salut de les persones a linterior de la installaci i, per tant, requeririen mesures de protecci per al personal dintervenci. Installacions de gesti de residus de baixa activitat Possibilitat de successos catastrfics o actes malintencionats que puguen donar lloc a emissions o abocaments a lexterior de la installaci o danys en blindatges. Molt baixa probabilitat demissions o abocaments fora de lemplaament que faa necessria lactivaci de mesures de protecci urgents o de llarga duraci. Els danys en blindatges o les emissions podrien donar lloc a superaci dels lmits a linterior de la installaci i, per tant, requeririen mesures de protecci per al personal dintervenci. Installacions dirradiaci industrial, equips de control de processos i installacions de radiografia industrial que utilitzen fonts de radiaci amb taxes de dosi sense blindatge inferior a 100 mGy/h a 1 metre Cap possibilitat dalliberament superior als nivells dintervenci per a laplicaci de mesures de protecci urgents. Necessitat daplicaci de mesures de protecci en cas de robatori o prdua de fonts. Major probabilitat de robatori o prdua en cas de ser fonts mbils. Els danys en blindatges podrien donar lloc a superaci dels lmits a linterior de la installaci i, per tant, requeririen mesures de protecci per al personal dintervenci. Radiofarmcies Possibilitat de successos catastrfics o actes malintencionats que puguen donar lloc a emissions o abocaments a lexterior de la installaci o danys en blindatges. Cap possibilitat dalliberament superior als nivells dintervenci per a laplicaci de mesures de protecci urgents a lexterior de lemplaament.
24805
Els danys en els blindatges o les emissions de iode radioactiu podrien donar lloc a superaci dels lmits a linterior de la installaci i, per tant, requeririen mesures de protecci per al personal dintervenci. Altres installacions hospitalries i mdiques Possibilitat de successos catastrfics o actes malintencionats que puguen donar lloc a emissions o abocaments a lexterior de la installaci o danys en blindatges. Cap possibilitat dalliberament superior als nivells dintervenci per a laplicaci de mesures de protecci urgents a lexterior de lemplaament, excepte en cas de robatori o prdua de fonts si estes sn dalta activitat. Els danys en els blindatges o les emissions de iode radioactiu podrien donar lloc a superaci dels lmits a linterior de la installaci i, per tant, requeririen mesures de protecci per al personal dintervenci. A lemplaament, possibilitat defectes deterministes greus en la salut del personal o dels pacients si sutilitzen incorrectament les fonts. Installacions o llocs on poden aparixer fonts radioactives fora de control Possibilitat de sobreexposici i defectes deterministes en cas de manipulaci de fonts no blindades. Si la font est danyada pot haver-hi, a ms, risc de contaminaci. Es requerixen mesures de protecci en estos casos (allunyament de persones, autoprotecci, control daccessos). La dispersi originada per activitats humanes pot contaminar una rea considerable. Actes terroristes o criminals en qu sutilitze material radioactiu Possibilitat de sobreexposici i defectes deterministes. Pot haver-hi, a ms, risc de contaminaci interna i externa. Es requerixen mesures de protecci (confinament, evacuaci, mesures dautoprotecci, profilaxi radiolgica en cas de presncia de iode radioactiu, etc.). Estes situacions poden provocar pnic entre la poblaci incls sense risc radiolgic apreciable. Caiguda de satllits amb fonts radioactives Possibilitat de sobreexposici per dispersi de fragments dalta activitat que requerisquen mesures dautoprotecci ciutadana (informaci i instruccions a la poblaci a fi devitar la manipulaci de restes que pot arribar a produir efectes deterministes en la salut). Impossibilitat de delimitar lrea a causa de lextensi. Accident amb armes nuclears Possibilitat de dispersi de plutoni en cas dincendi o explosi que requeriria mesures de protecci com ara reallotjament o restricci daliments per a evitar la
24806
inhalaci del nvol radioactiu o la resuspensi dels materials depositats, que poden arribar a produir efectes deterministes en la salut. Dificultat de detecci amb els instruments habituals de monitoritzaci bsica. Alliberament transfronterer Possibilitat de depsits radioactius que requerisquen mesures de protecci com ara reallotjament o restricci daliments. Altres mesures de protecci en funci de la distncia a la installaci afectada.
24807
5.
Correspon al Consell de Seguretat Nuclear establir i demanar les dades i informacions necessries per a lelaboraci dun catleg nacional dinstallacions o activitats que puguen donar lloc a situacions demergncia per risc radiolgic, en qu sidentifiquen expressament les activitats que, encara que estiguen registrades en un determinat territori i a causa de les seues caracterstiques de portabilitat o mobilitat, puguen estar operant en llocs diferents dels que oficialment estiguen registrades. A ms, actualitzar estes dades i informacions amb la periodicitat necessria. La Comissi Nacional de Protecci Civil va aprovar al mes de maig de 2012 el document elaborat pel Consell de Seguretat Nuclear anomenat Catleg nacional dinstallacions o activitats que puguen donar lloc a situacions demergncia per risc radiolgic. Document de criteris. La informaci continguda en el Catleg es troba en modificaci permanent, com a conseqncia de les altes i baixes produdes en les activitats laborals corresponents, per la qual cosa es considera adequat disposar dun sistema que garantisca la consulta telemtica de les installacions que integren este catleg. Respecte daix, sestablix que la Direcci General de Protecci Civil i Emergncia del Ministeri de lInterior facilitar la infraestructura i els procediments adequats per a assegurar el manteniment del Catleg i garantir que els rgans competents en matria de protecci civil de les comunitats autnomes hi tinguen accs en el seu mbit territorial. En el cas de la Comunitat Valenciana, es designa la Sala dEmergncies de la Generalitat com a punt de contacte de la Comunitat Valenciana per a laccs al registre. Les dades contingudes en el Catleg per a cada installaci sn: Titular de la installaci Ubicaci Activitat de la installaci Caracterstiques de les fonts radioactives o materials nuclears
24808
Identificaci de laplicaci del requisit de nivell de resposta exterior Identificaci de les fonts o equips radioactius porttils utilitzats a Espanya En el Catleg sestablix la classificaci dinstallacions segent, a lefecte de laplicaci deste pla especial.
5.2. Installacions no exemptes de laplicaci deste pla, per que noms requerixen desenrotllar nivell interior de resposta
Shi inclouen les installacions radioactives autoritzades basant-se en els criteris establits pel RINR, provedes exclusivament dequips generadors de radiacions ionitzants. Sinclouen en este apartat: Els acceleradors de partcules que no donen lloc a la producci de substncies radioactives.
24809
Les installacions radioactives de tercera categoria que disposen dautoritzaci per a la possessi i ls de substncies radioactives en forma encapsulada o no encapsulada. En estes installacions no es considera necessari planificar ladopci de les mesures de protecci de pblic a lexterior de la installaci afectada i sn suficients les previsions establides en els PEI. No obstant aix, podran ser adoptades mesures relacionades amb el control daccessos a la installaci i activaci de recursos externs per a suport a les actuacions previstes en el PEI, per a la qual cosa ser exigible al titular de la installaci la notificaci de lemergncia al Centre de Coordinaci dEmergncies de la Generalitat (CCE Generalitat).
5.3. Installacions que requerixen el desenrotllament del nivell interior i exterior de resposta
Es referix a les installacions de: Installacions radioactives de primera i segona categoria. Totes les installacions que disposen de fonts encapsulades dalta activitat (FEAA), segons lRD 229/2006. Barcos de propulsi nuclear, per la qual cosa shauria de planificar la resposta exterior a les bases navals i ancoratges on podrien atracar este tipus de barcos.
24810
operadors de transport de material radioactiu, els ports i aeroports de la Comunitat Valenciana on es realitza este tipus de mercaderia sn: Els aeroports dAlacant (ubicat al municipi dElx) i Valncia (ubicat a la localitat de Manises) El port martim de Valncia. Duanes. El port duaner de Valncia es troba en el moment delaboraci deste pla
acollit al Protocol dactuaci en cas de detecci de moviment inadvertit de o trfic illcit de material radioactiu en punts dinters general. Installacions adherides al protocol de vigilncia radiolgica de materials
metllics. La relaci actualitzada destes installacions podr ser consultada a travs de lenlla segent: <https://oficinavirtual.mityc.es/IVR/>. Troballa duna font rfena.
24811
No obstant aix, hi ha la possibilitat que en alguna installaci o activitat no regulada es puga produir algun tipus dincident amb repercussions a lexterior de la mateixa installaci o del recinte on sexercix lactivitat. Els llocs referenciats sn els ms probables, basant-se en lactivitat declarada.
24812
Centre de Coordinaci dEmergncies de la Generalitat 3.1. 3.2. La Sala dEmergncies de la Generalitat 112 Comunitat Valenciana
6.
7.
Estructures de gesti de preemergncia 7.1 Dispositiu preventiu 7.2 Punt de Comandament Preventiu (PCP) 7.3 CECOPI Preventiu 7.4 Evoluci de lestructura en cas demergncia
24813
8.
El Centre de Coordinaci Operativa Integrat (CECOPI) 8.1. El comit de direcci 8.2. El comit assessor
9.
El gabinet dinformaci 9.1. El gabinet de premsa 9.2. El gabinet tcnic 9.3. El Telfon dAtenci a Vctimes i Familiars
10. 11.
El Punt de Comandament Avanat (PCA) Unitats bsiques. Composici i funcions 11.1. Unitat Bsica dIntervenci 11.2. Unitat Bsica Radiolgica 11.3. Unitat Bsica de Seguretat 11.4. Unitat Bsica de Suport Logstic 11.5. Unitat Bsica Sanitria 11.6. Participaci de personal voluntari
El Centre de Recepci de Mitjans (CRM) Participaci de la Unitat TEDAX-NRBQ del Cos Nacional de Policia i Gurdia Civil Participaci del Consell de Seguretat Nuclear Participaci de recursos de les Forces Armades Participaci dENRESA Estructura i organitzaci municipal: el CECOPAL Comit Estatal de Coordinaci (CECO)
24814
1.
Fonaments de lestructura
Lestructura del present pla es basa en: Lexistncia duna organitzaci permanent de resposta davant demergncies que sactiva quan es rep la notificaci de lexistncia duna situaci demergncia. La garantia doperativitat permanent del Centre de Coordinaci dEmergncies de la Generalitat, que a travs de sengles sales operatives, la Sala dEmergncies de la Generalitat i la Sala dAtenci de Telefonades 112, s responsable de la recepci de la comunicaci dels incidents, alerta dels diferents organismes la participaci dels quals es preveu en este pla, aix com la coordinaci dels diferents servicis dintervenci. Lavs immediat a la totalitat dels operatius la resposta dels quals es preveu en el pla especial i lactivaci escalonada del pla, amb la constituci duna estructura de resposta proporcional a la gravetat de lemergncia. Lorganitzaci sectoritzada de les funcions que cal desenrotllar davant de les situacions demergncia: unitats bsiques, PCA, CECOPAL, CECOPI, comit de direcci, comit assessor, Gabinet dInformaci, etc.
24815
2.
Preemergncia
La preemergncia s la fase que, per evoluci desfavorable, pot donar lloc a una situaci demergncia. Lobjecte desta situaci s alertar les autoritats i els servicis implicats i informar la poblaci potencialment afectada. Podrien ser objecte de declaraci de la preemergncia situacions relacionades amb: Prdua, aband, robatori o s no autoritzat de fonts dalta activitat o de fonts rfenes. Previsi de caiguda de satllits amb fonts radioactives dins del territori de la Comunitat Valenciana. Amenaa dactes terroristes o criminals en qu sutilitze material radioactiu. Accidents en installacions situades en altres pasos, levoluci de les quals puga implicar conseqncies radiolgiques en alguna part del territori de la Comunitat Valenciana. Qualsevol altra situaci que, a criteri de la direcci del Pla, requerisca la declaraci duna situaci de preemergncia.
24816
3.
Situacions demergncia
Esta fase es caracteritza per la materialitzaci duna situaci de risc precedida o no per una situaci de preemergncia. En funci de les necessitats dintervenci derivades de les caracterstiques de laccident i de les seues conseqncies ja produdes o previsibles, dels mitjans dintervenci disponibles i la valoraci de la gravetat de laccident, sestablir alguna de les situacions demergncia segents: Situaci 0. Situaci demergncia en qu els riscos es limiten a la mateixa installaci i poden ser controlats pels mitjans disponibles en el pla demergncia interior o pla dautoprotecci corresponents. En el cas que lemergncia radiolgica no estiga associada a una installaci o activitat que tinga pla demergncia interior o dautoprotecci, ser la referida als accidents que puguen ser controlats pels mitjans disponibles i que, incls en la seua evoluci ms desfavorable, no suposen risc per a la poblaci. Situaci 1. Situaci demergncia en qu es preveu que els riscos poden afectar les persones a linterior de la installaci, mentres que les repercussions a lexterior, encara que molt improbables, no poden ser controlades nicament amb els recursos propis del pla demergncia interior o del pla dautoprotecci i es fa necessria la intervenci de servicis del pla especial. En el cas que lemergncia radiolgica no estiga associada a una installaci o activitat que tinga pla demergncia interior o dautoprotecci, ser la referida als accidents que poden ser controlats amb els mitjans dintervenci disponibles en el pla especial i requerixen la posada en prctica de mesures per a la protecci de les persones que es puguen veure amenaades pels efectes derivats de laccident.
24817
Situaci 2. Situaci demergncia en qu es preveu que els riscos poden afectar les persones tant a linterior com a lexterior de la installaci i, en conseqncia, es preveu el concurs de mitjans de suport de titularitat estatal no assignats al pla especial. En el cas que lemergncia radiolgica no estiga associada a una installaci que tinga pla demergncia interior o pla dautoprotecci, ser la referida als accidents en qu, per al seu control o la posada en prctica de mesures de protecci de les persones, es preveu el concurs de mitjans de suport de titularitat estatal no assignats al pla especial. Tamb seran declarades emergncies de Situaci 2 les que requerisquen per al seu control la constituci del CECOPI. Situaci 3. Situaci demergncia en qu la naturalesa, la gravetat o labast dels riscos requerix la declaraci de linters nacional pel ministre de lInterior.
24818
4.
Estructura organitzativa
4.1. Preemergncia
En situaci de preemergncia, desprs de realitzar lalerta, el CCE Generalitat efectua el seguiment de la situaci i sollicita la informaci a tots els organismes involucrats en loperativitat. Els municipis afectats podran activar els seus plans dmbit municipal en fase de preemergncia i la direcci del pla podr ordenar la constituci destructures de gesti com els dispositius preventius, el Punt de Comandament Preventiu (PCP) i/o el CECOPI Preventiu. Addicionalment, per part de lEstat es podran activar preventivament els seus rgans de coordinaci de la informaci i seguiment.
24819
En esta situaci, el CCE Generalitat actua com a suport del pla dmbit local (PTM o PAM) o dels plans demergncia interiors o dautoprotecci que es troben activats.
24820
En esta situaci, els diferents recursos mobilitzats al lloc de lemergncia pel CCE Generalitat i les centrals de coordinaci dels servicis dintervenci sorganitzaran en unitats bsiques, al comandament dun coordinador que sintegrar en el PCA. En esta situaci podr constituir-se el Centre de Recepci de Mitjans (CRM). A escala municipal, per al suport a lestructura autonmica i a fi de coordinar les mesures de protecci a la poblaci en el cas demergncia, podr constituir-se el/els CECOPAL del municipi o municipis afectats per lemergncia.
24821
Esta situaci es caracteritza per la necessitat dintervenci de recursos extraordinaris no adscrits al pla especial que seran coordinats pel Centre Estatal de Coordinaci (CECO).
24822
5.
La Llei 13/2010, de 23 de novembre, de la Generalitat, de Protecci Civil i Gesti dEmergncies, establix que el Centre de Coordinaci dEmergncies servir per a assegurar la imprescindible coordinaci de les diverses administracions i entitats que hagen dactuar en cada situaci durgncia i emergncia, garantint una resposta gil i efica a les demandes dajuda dels ciutadans. Tot aix, respectant la competncia que corresponga a cada organisme en lexecuci material del servici sollicitat i en lorganitzaci, la mobilitzaci i la gesti dels recursos que es consideren adequats per a lactuaci en concret. El Centre de Coordinaci dEmergncies de la Generalitat, dependent de la conselleria competent en matria de protecci civil i gesti demergncies, es troba ubicat a la localitat de lEliana (Valncia). En matria de gesti demergncies, el Centre de Coordinaci dEmergncies t assignades competncies en dos rees de responsabilitat: a) La coordinaci de la gesti de les situacions de preemergncia i emergncia, aix com les altres situacions de greu risc collectiu, catstrofe o calamitat pblica en qu sactiven plans de protecci civil a la Comunitat Valenciana. b) La gesti del telfon nic demergncies 112.
24823
a) b) c) d) e)
Activar els plans demergncies, procediments dactuaci i protocols operatius daplicaci en cada emergncia. Comunicar i notificar les diferents situacions de preemergncia o emergncia declarades. Coordinar les actuacions dels servicis essencials o complementaris implicats en la resoluci duna situaci demergncia o catstrofe. Informar de levoluci de lemergncia als servicis essencials i complementaris dintervenci implicats en la resoluci de lemergncia. Rebre la informaci relativa a les intervencions dels diferents servicis operatius que actuen en una emergncia a travs de la direcci del PCA, quan este es trobe constitut, o a travs de les centrals operatives respectives dels servicis demergncia que, en tot cas, estaran obligats a facilitar la informaci que sels requerisca en relaci amb la situaci demergncia.
f)
Elaborar, com a font dinformaci oficial que s, la informaci dirigida a la poblaci i als mitjans de comunicaci sobre els consells dautoprotecci, levoluci i el balan de lemergncia.
g) h) i)
Assumir la interlocuci i coordinaci en matria de gesti demergncies amb les administracions locals, lAdministraci de lEstat i amb altres comunitats autnomes. Implantar, a decisi de la direcci del Pla, centres datenci telefnica per a informar la poblaci i els afectats sobre la situaci demergncia. Lalerta i la mobilitzaci dels recursos humans i materials propis i, en particular, la mobilitzaci i gesti dels vehicles del PCA i les comunicacions de la Generalitat.
24824
a)
Posar a disposici dels ciutadans un nic nmero de telfon gratut per a latenci de les telefonades demergncia procedents de qualsevol punt de la Comunitat Valenciana.
b) c) d) e)
Rebre les telefonades demergncies dels ciutadans i organismes dins de lmbit territorial de la Comunitat Valenciana. Garantir un temps datenci de la telefonada compatible amb la naturalesa del servici que es gestiona. Atendre les telefonades demergncia i obtindre la informaci necessria per a la gesti adequada dels incidents demergncia. Identificar els servicis essencials competents per a la resoluci de la situaci demergncia, en funci de la naturalesa de lemergncia i de lmbit territorial de competncia del servici.
f) g) h) i) j) k)
Alertar amb rapidesa als servicis essencials competents en la resoluci de lemergncia. Proporcionar als servicis essencials que intervenen en la resoluci de lemergncia la informaci de retorn actualitzada sobre levoluci de lemergncia. Preveure les necessitats especfiques dels collectius amb discapacitat per a facilitar latenci de les seues telefonades a 112 Comunitat Valenciana. Elaborar els protocols operatius datenci i gesti de telefonades demergncies. Implantar i mantindre un sistema de control de la qualitat del servici que presta. Incorporar les novetats tecnolgiques que milloren la prestaci del servici.
24825
6.
Correspondr a la Generalitat la direcci deste pla en preemergncia i les emergncies declarades de Situaci 0, 1 i 2. Tal com sestablix en la Norma Bsica de Protecci Civil (Reial Decret 407/1992) i en la Directriu Bsica de Planificaci de Protecci Civil davant del Risc Radiolgic (Reial Decret 1564/2010), correspondr a lAdministraci de lEstat la direcci deste pla en les emergncies declarades dinters nacional (Situaci 3). En les emergncies la competncia de les quals corresponga a la Generalitat, correspondr la direcci del pla al conseller competent en matria de protecci civil i emergncies, que assumir les funcions de comandament nic, dacord amb el que establix larticle 12 de la Llei 13/2010, de 23 de novembre, de Protecci Civil i Gesti dEmergncies. En preemergncia i en les emergncies declarades de Situaci 0 i 1, a fi de millorar loperativitat en la gesti demergncies, el conseller competent en matria de protecci civil i emergncies delega la direcci del pla en el director general competent en matria de protecci civil i emergncies. Corresponen a la direcci del Pla: Declarar la preemergncia i la situaci demergncia i la seua finalitzaci segons el que establix este pla. Declarar lorde de constituci del CECOPI i la seua ubicaci. Determinar la suficincia de recursos humans i materials, establir les prioritats dactuaci que crega oportunes i decidir la necessitat de sollicitud al Comit Estatal de Coordinaci (CECO) del suport de recursos no adscrits a este pla. Determinar la informaci que ha de facilitar-se a la poblaci i als mitjans de comunicaci social en relaci amb la situaci demergncia.
24826
Establir les prioritats de cara al restabliment dels servicis pblics essencials. Informar les comissions de seguretat radiolgica i de protecci civil de la Comunitat Valenciana de les emergncies que suposen lactivaci deste pla en Situaci dEmergncia 2. Assegurar loperativitat del pla per mitj de la seua implantaci i el manteniment de la seua operativitat. La direcci deste pla i la Presidncia del Comit Estatal de Coordinaci establiran els mecanismes necessaris per a garantir la total coordinaci de les seues actuacions.
24827
24828
Dispositiu de Protecci Civil i Gesti dEmergncies: integrat per tcnics demergncia de la Generalitat, consorcis provincials de bombers, parcs municipals de bombers, brigades demergncia i tcnics daltres administracions. Dispositiu Radiolgic: integrat per personal expert en matria de seguretat radiolgica que pertany a les diferents administracions, a les empreses generadores de risc i/o a les empreses especialistes. Dispositiu Sanitari: integrat pels recursos sanitaris. Dispositiu de Seguretat: integrat pels recursos del Cos Nacional de Policia, de la Gurdia Civil, de la Unitat del CNP adscrita a la Comunitat Valenciana i de les policies locals.
24829
24830
8.
El Centre de Coordinaci Operativa Integrat (CECOPI) s lrgan superior de gesti demergncies, que es constituir dacord amb el que establix este pla quan es declare lemergncia de Situaci 2. Est compost per: El comit de direcci El comit assessor El Gabinet dInformaci El CECOPI podr constituir-se en les dependncies del Centre de Coordinaci dEmergncies de la Generalitat o, si les circumstncies ho aconsellen, podr constituir-se totalment o parcialment (comit de direcci i els membres del comit assessor que es determinen) en les proximitats de la zona de lemergncia.
24831
24832
9.
El Gabinet dInformaci
Ser lrgan responsable de la gesti global de tota la informaci relacionada amb lemergncia. El Gabinet dInformaci estar format per: El gabinet de premsa. El gabinet tcnic. El Gabinet dAtenci i Informaci a la Poblaci.
24833
24834
Consignes de protecci que, segons el cas de qu es tracte, podran: o Referir-se, entre altres, a: Restricci del consum de certs aliments que puguen estar contaminats. Normes senzilles dhigiene i descontaminaci. Distribuci i s de substncies protectores. Disposicions que hagen dadoptar-se en cas devacuaci. Anar acompanyades, si fra necessari, de consignes especials per a determinats grups de poblaci. Consells de cooperaci, en el marc de les institucions i requeriments formulats per les autoritats competents. En situaci de preemergncia, shaur de difondre informaci a la poblaci que es puga veure afectada relativa a: Demanar a la poblaci afectada que estiga a les escoltes de la rdio o de la televisi. Consignes preparatries als establiments que tinguen responsabilitats collectives especials. Recomanacions a les professions especialment afectades. Esta informaci i estes consignes es completaran, si correspon, amb un recordatori de les nocions bsiques sobre la radioactivitat i els seus efectes en el ser hum i el medi ambient. La descripci detallada de les funcions que han de desplegar els rgans que componen el Gabinet dInformaci, aix com els fluxos de comunicaci que cal seguir en cas demergncia, es detallen en lannex del Pla Territorial dEmergncies de la Comunitat Valenciana Procediment de gesti de la informaci que, com que es tracta dun procediment dactuaci de carcter horitzontal, ser aplicable en cas dactivaci de qualsevol pla de protecci civil.
24835
Composici El PCA estar compost en funci dels recursos mobilitzats per a la resoluci de lemergncia per: Els coordinadors de les unitats bsiques. Representants dels municipis afectats. Funcions del director del PCA El director del PCA, com a mxim responsable en el terreny, assumir les funcions segents: Constituir el PCA. En la fase inicial, assumir la coordinaci i direcci de tots els recursos en la zona fins que sincorpore al PCA la resta de coordinadors de les unitats bsiques, moment en qu cada coordinador ser responsable dels seus propis recursos. Valorar la tipologia o gravetat de laccident i proposar a la direcci del Pla, a travs del CCE Generalitat, la situaci demergncia. Determinar i establir la zonificaci de seguretat.
24836
En absncia dels coordinadors de les unitats bsiques, dirigir i coordinar in situ les actuacions de les diferents unitats bsiques per a fer front a lemergncia, a fi doptimitzar els recursos humans i materials disponibles. Canalitzar la comunicaci entre el lloc de lemergncia i el CCE Generalitat, i informar sobre: Evoluci de la situaci demergncia i de les accions preses per a palliar les conseqncies. Els recursos mobilitzats i la valoraci de la seua suficincia. Afectaci directa a persones, amb identificaci del seu estat. Mesures de protecci a la poblaci adoptades. Estat de les infraestructures i altres que tinguen implicaci sobre lactivitat normal de persones i bns. Traslladar les ordes de la direcci del pla als coordinadors de les unitats bsiques. Valorar la necessitat de constituci del Centre de Recepci de Mitjans (CRM) i designar-ne, si s el cas, un responsable. Recomanar a la direcci del pla les mesures de protecci ms idnies en cada moment per a la poblaci, el medi ambient i els bns. Canalitzar la informaci entre el lloc de lemergncia i lajuntament del municipi afectat de cara a facilitar la coordinaci de recursos municipals disponibles. Assessorar la direcci del pla sobre la convenincia de decretar la fi de la situaci demergncia. En cas necessari, preveure punts de trobada per a evacuacions.
24837
24838
realitzar en matria de foc, rescat i salvament, aix com delimitaci de zones, segons els criteris establits en este pla. Durant la primera intervenci i fins a la incorporaci de personal expert en matria de seguretat radiolgica, es comptar amb lassessorament remot facilitat a travs de la Sala dEmergncies de la Generalitat. Direcci de la intervenci davant del sinistre en matria de foc, rescat i salvament. Avaluaci i adopci de les primeres mesures dactuaci per a combatre o, si s el cas, palliar les conseqncies de la situaci demergncia. Fins a larribada dels recursos adscrits a la Unitat Bsica Radiolgica, aplicaran les mesures de protecci ms urgents, dacord amb els criteris establits en este pla. Fins a larribada dels recursos adscrits a la Unitat Bsica Sanitria, prendran les mesures necessries per a latenci dels ferits.
24839
En cas de considerar-se necessari per part de lalcalde del municipi en qu shaja produt laccident, es podr incorporar a esta unitat un delegat com a coordinador de recursos municipals en el terreny. Funcions del personal tcnic del Servici dEmergncies de la Generalitat Realitzar el seguiment de levoluci de laccident o succs i de les possibles conseqncies radiolgiques a la poblaci. Assessorar la direcci del PCA, amb el suport tcnic del Consell de Seguretat Nuclear o tcnics assessors dempreses o entitats especialistes, si fra necessari, dels aspectes radiolgics de lemergncia i les mesures de protecci al personal de les unitats bsiques intervinents. Efectuar el seguiment del control dosimtric i determinar les mesures de protecci radiolgica del personal de les unitats bsiques. Collaborar amb la Unitat Bsica Sanitria en les funcions de la identificaci del personal i dels grups de poblaci que hagen de ser sotmesos a control i vigilncia mdica per la possible exposici a la radiaci. Realitzar el registre de dades de la poblaci afectada. Caracteritzar i avaluar la situaci radiolgica de lrea afectada per laccident o succs durant lemergncia. Notificar al CCE Generalitat, a travs de la direcci del PCA, la situaci real en cada moment, per mitj davaluaci i les mesures de camp pertinents. Coordinar la gesti dels residus radioactius que hagen de dur-se a terme en la fase demergncia, sense perju de les responsabilitats que corresponguen al titular de la installaci. Mesurar i avaluar la contaminaci externa i interna de la poblaci potencialment contaminada i del personal dintervenci. Mesurar i avaluar la contaminaci en vehicles, en altres mitjans materials demergncia i, si s el cas, en els bns. Gestionar lallotjament provisional de les fonts rfenes.
24840
Funcions del responsables de la installaci o activitat generadora del risc Assessorar el director del PCA sobre els riscos de les fonts o material radioactiu involucrats en lemergncia. Avaluaci inicial de les conseqncies que laccident o activitat puga tindre a lexterior de la installaci. Collaborar amb el tcnic demergncies de la Generalitat en lavaluaci de la situaci de lemergncia. Facilitar material de blindatges i equips de protecci personal. Facilitar instrumentaci i equipament per a la caracteritzaci de la situaci radiolgica, recuperaci de fonts, condicionament de residus i altres mitjans disponibles que, a criteri del coordinador desta unitat bsica, contribusquen a una gesti de lemergncia ms efica. Gesti dels residus radioactius que puguen considerar-se directament relacionats amb lactivitat de lempresa, que hagen de dur-se a terme en la fase demergncia. Funcions del personal tcnic assessor pertanyent a empreses o entitats especialistes en matria de risc radiolgic Prestar assessorament telefnic o, en cas necessari, participar per mitj de la mobilitzaci de tcnics experts i recursos materials necessaris per a fer front a les situacions demergncia fins al restabliment de la normalitat.
24841
Composici Gurdia Civil o Cos Nacional de Policia, en funci de la demarcaci. En cas de mobilitzaci de recursos especialitzats en matria NRBQ, quedaran integrats dins desta unitat. Policia local. Policia de la Generalitat (Unitat del Cos Nacional de Policia adscrita a la Comunitat Valenciana). Funcions Regular i controlar els accessos a les zones afectades. Facilitar el trnsit dels vehicles demergncies i, si s el cas, devacuaci. El control del trnsit: senyalitzaci de la zona, talls i desviacions (en cas necessari). Assegurar la custdia de bns, el manteniment de lorde pblic a les zones afectades i garantir la seguretat ciutadana. Fins a larribada del personal adscrit a la Unitat Bsica Sanitria, prendran les mesures per a latenci de ferits i identificaci de vctimes. Els avisos a la poblaci. La coordinaci duna possible evacuaci.
24842
Composici Personal de les diputacions provincials i consorcis de bombers, com a responsables davituallament i de la gesti de maquinria per a rehabilitaci. Personal dels ajuntaments. Unitat de Brigades dEmergncia. Brigades dobres dels titulars de carreteres. Pla Sectorial dAbastiment. Personal del Pla Sectorial de Transport. Personal del Pla Sectorial dAlberg i Assistncia. Personal de les companyies dels servicis bsics afectats. Personal Voluntari de Protecci Civil. Personal de Creu Roja. Funcions Abastiment i avituallament Neteja i sanejament de les rees afectades Restabliment dels servicis bsics Transport Restabliment de la xarxa viria Gesti de lalberg de les persones evacuades
24843
Els recursos que sestimen necessaris per part de la Conselleria de Sanitat, en funci de la magnitud i les situacions demergncia, compresos en lmbit de la gesti extrahospitalria, datenci primria i atenci especialitzada. Funcions Realitzar les funcions prpies de classificaci, assistncia i evacuaci de les vctimes a centres hospitalaris. Collaborar amb la Unitat Bsica dIntervenci en el salvament de les vctimes. Aplicar les mesures de profilaxi radiolgica i descontaminaci interna i externa, si s procedent. Constituir el punt dassistncia sanitria i centre devacuaci de ferits, si s procedent. Procedir a la classificaci de grups especfics de poblaci i prestar assistncia sanitria urgent a les persones irradiades i contaminades. Valorar la necessitat de latenci psicolgica en lemergncia i activar el grup de psiclegs a travs del CCE Generalitat. Valorar la necessitat de mobilitzaci de lhelicpter medicalitzat. Les activitats dassistncia en hospitals, cobertura de les necessitats farmacutiques i la prevenci/resoluci de problemes epidemiolgics derivats de lemergncia seran dutes a terme de la forma prevista en el Pla Sectorial Sanitari pels servicis establits en el pla mateix. Control sanitari daiges i aliments. Control sanitari de les rees devacuats. Organitzaci dels hospitals de campanya. Assessorar i coordinar les actuacions que cal desplegar en matria de salut pblica. El coordinador de la Unitat Bsica: Servir denlla entre el punt dassistncia sanitria i el CICU. Establir levacuaci de vctimes a centres hospitalaris. Realitzar la identificaci de les vctimes i arreplegar tota la informaci necessria per a establir actuacions en sanitat ambiental, salut pblica i qualsevol altre aspecte de lactivitat sanitria.
24844
24845
24846
Esta unitat es considera adscrita al pla i, en cas dactivaci, sintegrar en la Unitat Bsica de Seguretat, dirigida en tots els casos pels seus caps naturals. No obstant aix, el responsable de la unitat TEDAX-NRBQ sintegrar en el PCA, sense perju de la presncia en el PCA del coordinador de la Unitat Bsica de Seguretat. La Unitat NRBQ de Gurdia Civil amb seu a la Comunitat Valenciana quedar integrada, aix mateix en la Unitat Bsica de Seguretat, i les seues actuacions estaran relacionades amb el desenrotllament de les funcions prpies en matria de seguretat en presncia de risc radiolgic. En el cas dactivaci dunitats TEDAX-NRBQ amb seu fora de la Comunitat Valenciana, estes unitats no es consideraran adscrites al Pla, i la seua activaci donar lloc a la declaraci de la Situaci 2. Lactivaci es realitzar seguint el procediment dactivaci que sacorde entre les parts. Desprs de la seua activaci i per decisi del director del PCA, els seus recursos podran integrarse en les unitats bsiques de Seguretat, Radiolgica o Intervenci, en funci de la naturalesa de lemergncia i les caracterstiques dels recursos activats.
24847
24848
Enviar al lloc de laccident, a sollicitud de la Generalitat, la seua Unitat dIntervenci Radiolgica si la situaci ho requerix per la seua gravetat o complexitat, amb instruccions operatives per a resoldre la situaci radiolgica. Posar en prctica les mesures de protecci radiolgica necessries per a palliar les conseqncies de laccident, a travs de la seua Unitat dIntervenci Radiolgica, a sollicitud de la Generalitat, i coordinar-les amb les actuacions de les altres unitats dintervenci. Posar a disposici de les unitats dintervenci els mitjans i recursos tcnics del CSN predestinats a la prestaci de servicis al Sistema Nacional de Protecci Civil a sollicitud de la Generalitat. Coordinar les actuacions de les unitats especialitzades en caracteritzaci radiolgica, en avaluaci de la dispersi del material radioactiu, gesti dels materials radioactius, dosimetria del personal dintervenci, protecci radiolgica operacional, tractament de vctimes irradiades o contaminades i, en general, de qualsevol actuaci necessria per la naturalesa radiolgica de lincident. Informar les autoritats nacionals, autonmiques i locals sobre la naturalesa, labast i la gravetat de laccident des del punt de vista radiolgic. Informar el pblic sobre la naturalesa, labast i la gravetat de laccident des del punt de vista radiolgic. Informar la comunitat internacional en compliment dels compromisos adquirits per Espanya amb la ratificaci de la Convenci de Notificaci Rpida dAccidents Nuclears i Radiolgics. Collaborar amb les autoritats nacionals de protecci civil en la definici i sollicitud dels suports internacionals que es consideren necessaris per a fer front a la situaci radiolgica generada per laccident.
24849
24850
24851
24852
Determinar, coordinar i facilitar la informaci a la poblaci durant lemergncia, a travs dels mitjans propis del PTM/PAM i els mitjans de comunicaci social dmbit local. Aplicar les mesures de protecci a la poblaci (allunyament, confinament, evacuaci i els avisos a la poblaci), dacord amb les directrius de la direcci del pla i dacord amb el que preveu el pla territorial municipal o pla dactuaci davant del risc.
24853
Podran integrar-se en el CECO representants daltres departaments ministerials en funci del tipus i la magnitud de lemergncia. Funcions: Coordinar les mesures que cal adoptar per a la mobilitzaci de tots els mitjans i recursos civils ubicats fora de lmbit territorial de la comunitat autnoma afectada que siguen requerits per la Direcci Operativa.
24854
Coordinar lajuda de carcter internacional que calga, a instncies de la Direcci Operativa. El CECO es constituir en la seu de la Direcci General de Protecci Civil i Emergncies, rgan a qu sadscriu, i comptar amb els mitjans i les infraestructures deste rgan per a lexercici de les seues funcions.
24855
Nivells dintervenci 4.1. 4.2. 5.3. Nivells dintervenci per a mesures de protecci a la poblaci Nivells dintervenci per a aigua, aliments i pinsos Altres nivells dintervenci
5.
Personal dintervenci: classificaci i nivells de dosi 5.1. 5.2. Definici dels grups Nivells de dosis establits per al personal dintervenci
6. 7. 8.
24856
8.1. Principis que han de regir les actuacions 8.2. Conselleria competent en matria de protecci civil i emergncies 8.2.1. Centre de Coordinaci dEmergncies de la Generalitat 8.2.2. Director del PCA 8.2.3. Personal tcnic demergncies 8.2.4. Direcci del pla 8.2.5. Responsable de premsa 8.3. Conselleria competent en matria dinfraestructures i transports 8.4. Consorci provincial de bombers de la provncia afectada / Parc municipal de bombers de la capital de provncia afectada 8.4.1. Central operativa 8.4.2. Comandament de la primera eixida de bombers 8.4.3. Director del PCA 8.4.4. Representant en el CECOPI 8.5. Conselleria de Sanitat 8.5.1. Centre dInformaci i Coordinaci dUrgncies CICU 8.5.2. Primera eixida del personal assistencial 8.5.3. Resta deixides del personal assistencial 8.5.4. Coordinador de la Unitat Bsica Sanitara 8.5.5. Representant de la Conselleria de Sanitat en el CECOPI 8.6. Ajuntament del municipi afectat 8.6.1. Central de la policia local 8.6.2. Comandament de la policia local en el PCA 8.6.3. Representant del municipi afectat en el CECOPI 8.6.4. Alcalde 8.6.5. Integrants del CECOPAL 8.7. Delegaci/Subdelegaci del Govern 8.8. Gurdia Civil / Cos Nacional de Policia 8.8.1. Central operativa 8.8.2. Coordinador de la UB de Seguretat 8.9. Empreses generadores del risc 8.10. Empreses especialistes
24857
9.
Catleg de mitjans i recursos 9.1 Els servicis essencials 9.1.1. El Servici 112 Comunitat Valenciana 9.1.2. El personal tcnic demergncies de la Generalitat 9.1.3. Els servicis de prevenci, extinci dincendis i salvament 9.1.4. Unitat de Brigades dEmergncia 9.1.5. El personal tcnic mediambiental de la Generalitat 9.1.6. Servici dAtenci Sanitria dEmergncia 9.1.7. Seguretat pblica 9.2. Els servicis complementaris 9.2.1. Els bombers dempresa 9.2.2. Servicis de voluntariat 9.3. 9.4. 9.5. Els convenis i acords de collaboraci Altres recursos adscrits al pla especial El catleg de mitjans i recursos
10.
Seguiment radiolgic 10.1. 10.2. Xarxa Radiolgica Ambiental Programes de vigilncia radiolgica
11. 12.
Seguiment meteorolgic Actuacions de suport a lactivaci de plans de protecci civil en altres comunitats autnomes 14.1. Actuaci en emergncies en altres comunitats autnomes limtrofes 14.2. Actuaci en emergncies en lentorn dels lmits de la Comunitat Valenciana
Fi de lemergncia Emergncies amb mltiples vctimes Gesti de la informaci i comunicacions Sistemes estatals de suport
24858
1.
Lmplia varietat de possibles accidents, successos i circumstncies amb potencials repercussions radiolgiques que poden derivar-se de les installacions, equips, fonts de radiaci i activitats li conferixen una especial complexitat per a la planificaci en la resposta. Estes circumstncies han determinat la necessitat de classificar les diferents emergncies radiolgiques en grups, de manera que siga possible una planificaci comuna per a cada una. Se subratllen les installacions o prctiques del conjunt dactivitats previstes per la Directriu Bsica de Planificaci de Protecci Civil davant del Risc Radiolgic, amb implantaci a la Comunitat Valenciana: Taula 2
Grup Descripci
Prctiques amb risc daccidents, que puguen portar associats emissions, a I lexterior de lemplaament, capaos de produir efectes deterministes greus sobre Installacions demmagatzematge centralitzat o definitiu de la salut de les persones. Prctiques amb risc daccidents, que puguen portar associats emissions, a lexterior de lemplaament, capaos de superar els nivells dintervenci de II mesures de protecci urgents, per amb molt baixa probabilitat de superar els llindars de dosis corresponents a laparici defectes deterministes greus sobre la salut de les persones. Prctiques amb risc daccidents amb III conseqncies limitades a lemplaament en qu podrien superar-se els llindars de dosis corresponents a laparici defectes Installacions del cicle del combustible nuclear: - Installacions demmagatzematge i gesti de residus de mitjana activitat. Installacions del cicle del combustible nuclear:
combustible irradiat fora dels emplaaments de centrals nuclears. Reactors nuclears de potncia inferior a 100 MW usats en barcos de propulsi nuclear.
24859
deterministes sobre la salut de les persones. No presenten riscos radiolgics significatius a lexterior de lemplaament.
- Installacions nuclears en desmantellament i que no emmagatzemen combustible nuclear gastat en lemplaament. Installacions radioactives de primera categoria, en general, segons el RINR (excepte la mineria durani). Installacions radioactives amb finalitats cientfiques, mdiques, agrcoles, comercials i industrials: - Installacions dirradiaci industrial, equips de control de processos i installacions de radiografia industrial que utilitzen fonts de radiaci lactivitat de les quals produsca taxes de dosi sense blindatge iguals o superiors a 100 mGy/h a un metre. - Installacions mdiques de radioterpia que utilitzen fonts de radiaci lactivitat de les quals produx taxes de dosi, sense blindatge, iguals o superiors a 100 mGy/h a un metre. - Installacions que utilitzen acceleradors de partcules.
-
- Installacions que produsquen o fabriquen istops Prctiques o activitats amb riscos xicotets Installacions demmagatzematge i gesti de residus radioactius de o desconeguts(***) per a la salut de les baixa activitat. persones. Inclou tot tipus de situacions en qu es manifeste un risc radiolgic en activitats no regulades. Installacions dirradiaci industrial, equips de control de processos i installacions de radiografia industrial que utilitzen fonts de radiaci lactivitat de les quals produx taxes de dosi, sense blindatge, inferiors a 100 mGy/h a un metre. Installacions de la mineria de lurani i el tori. IV Radiofarmcies que manipulen I-131. Altres installacions hospitalries i mdiques no associades al grup III.** Installacions o llocs en qu s possible que apareguen fonts radioactives fora del control regulador, com ara en: Installacions de processament de material metllic. Duanes.
24860
Edificis pblics.
Activitats que poden comportar altres riscos radiolgics com ara: - Prdua, aband, robatori o s no autoritzat de fonts dalta activitat o de fonts rfenes. - Caiguda de satllits amb fonts radioactives dins del territori nacional. - Dispersi de materials nuclears o radioactius procedents dactivitats militars. - Actes terroristes o criminals en qu sutilitze material radioactiu. Activitats en qu es podrien necessitar intervencions relacionades amb la V restricci daliments, o bns de consum, en cas daccidents produts fora del territori nacional. Installacions situades en altres pasos en qu un hipottic accident pot implicar conseqncies radiolgiques en alguna part del territori nacional.
(*)
La transici en laplicaci del PLABEN a laplicaci desta directriu en estes installacions es realitzar en un moment que es determinar entre lautoritzaci del desmantellament i la declaraci de clausura de la installaci, amb un informe previ del Consell de Seguretat Nuclear i basant-se en lanlisi dels riscos de la installaci.
(**)
En funci de la dosi que puguen ocasionar a les persones afectades i/o de linventari de materials radioactius existent.
(***) En determinades circumstncies, els riscos associats a estes activitats poden implicar riscos significatius per a la salut de les persones.
24861
2.
De la informaci continguda en la taula 2 es dedux que no s previsible que a la Comunitat Valenciana es donen emergncies dels grups I i II. Les situacions demergncia dels grups III, IV i V, generalment, no comportaran laplicaci de mesures de protecci a les persones, bns o medi ambient i, per tant, locurrncia donar lloc en el moment inicial a la declaraci de la Situaci 0. No obstant aix, dins del grup IV sinclouen situacions dabast desconegut que podrien implicar riscos significatius per a la salut de les persones, i queda a criteri de la direcci del pla la declaraci en el moment inicial dun nivell demergncia superior. La situaci inicial declarada podr canviar en el transcurs de lemergncia en funci de la variaci de les conseqncies i circumstncies de laccident. El director del PCA ser lencarregat de proposar estos canvis en la situaci demergncia. La situaci de lemergncia ser declarada per: El responsable tcnic del Centre de Coordinaci dEmergncies de la Generalitat en preemergncia i Situaci 0. La direcci del Pla, en Situaci 1 i 2.
24862
3.
Mesures de protecci
Segons establix la Directriu Bsica de Planificaci de Protecci Civil davant del Risc Radiolgic, es consideren mesures de protecci totes les accions encaminades a evitar o atenuar les conseqncies immediates i diferides sobre la salut de la poblaci efectivament afectada i del personal dintervenci en cas duna emergncia radiolgica. El seu objectiu ha de ser reduir al mnim possible lexposici a estes radiacions (criteri ALARA).
24863
i basant-se en prediccions sobre levoluci de laccident ja que, generalment, la informaci sobre la magnitud i la naturalesa de laccident en eixos primers moments s escassa. Sn accions encaminades a protegir la poblaci efectivament afectada per laccident i el personal dintervenci, i tenen com a objectiu previndre efectes deterministes per a la salut i reduir la probabilitat defectes estocstics tant com siga raonable aconseguir. Sn mesures que, en principi, es conceben per a ser aplicades durant un perode de temps curt. Dins de les mesures de protecci urgents, nhi ha tres de principals que definixen les situacions en qu es classifica una emergncia: confinament, profilaxi radiolgica i evacuaci. Les altres mesures de protecci urgents sn complementries de les anteriors: control daccessos, autoprotecci ciutadana i autoprotecci de personal dintervenci, estabulaci danimals i descontaminaci de persones. La mesura de protecci referida al control daliments i aigua es definix en lapartat de mesures de llarga duraci, encara que es pot adoptar amb carcter preventiu, com una mesura urgent, durant la fase inicial i intermdia duna emergncia. A) Confinament: consistix en la permanncia de la poblaci als seus domicilis o en edificis prxims als llocs on es trobe en el moment danunciar-se ladopci de la mesura, a fi devitar lexposici externa al nvol radioactiu i del material depositat a terra, i lexposici interna per inhalaci de les substncies radioactives. A ms, esta mesura servix com a mitj per a controlar la poblaci i facilitar laplicaci daltres mesures de protecci com levacuaci i la profilaxi radiolgica. Lefectivitat desta mesura depn del tipus de construcci dels edificis i es pot millorar si saplica conjuntament amb alguna de les mesures dautoprotecci ciutadana, ja que augmenta desta manera lestanquitat dels edificis.
24864
Els avantatges del confinament, com a mesura de protecci, estan relacionats amb el moment dimplantaci en relaci amb la fase de laccident i amb la magnitud i composici radioisotpica de lemissi. Desprs dun perode de temps de permanncia en els edificis, i una vegada passat el nvol, s necessria la ventilaci a fi que la concentraci de radionclids en laire, que haur augmentat dins dels edificis, baixe als nivells de laire exterior, ja relativament net. B) Profilaxi radiolgica: consistix en la ingesti de compostos qumics estables que tenen un efecte reductor sobre labsorci selectiva de certs radionclids per determinats rgans. Tant el iodur com liodat de potassi sn compostos eficaos que reduxen labsorci del iode radioactiu per la glndula tiroide. Per a aconseguir la reducci mxima de la dosi de radiaci al tiroide, el iode ha de subministrar-se abans de tota incorporaci de iode radioactiu i, en tot cas, tan prompte com siga possible desprs deixa incorporaci. Encara que leficcia desta mesura disminux amb la demora, s possible reduir labsorci de iode radioactiu pel tiroide a la mitat, aproximadament, si el iode sadministra desprs dunes poques hores de la inhalaci. La ingesti de iode en les dosis recomanades no presenta riscos per a la majoria de la poblaci; no obstant aix, poden haver-hi persones sensibles al iode i presentar-se efectes secundaris que, de totes maneres, tenen poca importncia. El risc defectes secundaris, que s redut en cas duna sola administraci, augmentar amb el nombre dadministracions. Per tant, sempre que es compte amb altres alternatives, no sha de recrrer a esta acci de forma repetida com a principal mitj protector contra la ingesti daliments contaminats per iode radioactiu. La ingesti de iode ha de realitzar-se seguint les instruccions de les autoritats sanitries.
24865
C)
Evacuaci: levacuaci consistix en el trasllat de la poblaci efectivament afectada pel pas del nvol radioactiu, reunir-la i albergar-la en llocs apropiats no exposats, durant un perode curt de temps. Levacuaci pot realitzar-se en les diferents fases devoluci dun accident. T la mxima eficcia, per a evitar lexposici a la radiaci, quan s possible adoptar-la com a mesura precautria abans que hi haja hagut una emissi de substncies radioactives o, si lemissi ja ha comenat, quan levacuaci es realitza dins de zones no afectades.
D)
Control daccessos: lestabliment de controls daccessos a zones afectades per una emergncia radiolgica est sempre justificat. Ladopci desta mesura permet disminuir la dosi collectiva, reduir la propagaci duna possible contaminaci i vigilar i controlar dosimtricament el personal que intervinga en lemergncia i que haja dentrar o eixir de les zones afectades.
E)
Autoprotecci ciutadana i autoprotecci del personal dintervenci: sentn per autoprotecci personal el conjunt dactuacions i mesures realitzades a fi devitar o disminuir lexposici de la radiaci i la contaminaci superficial o la inhalaci de partcules disperses en laire.
F)
Descontaminaci de persones: quan es produsca dispersi de material radioactiu ser necessria la descontaminaci de les persones i dels equips i mitjans que resulten contaminats. Ladopci desta mesura evita lincrement de la dosi individual i la propagaci de la contaminaci a altres persones o llocs, la qual cosa incrementaria la dosi collectiva.
G)
Estabulaci danimals: esta mesura t per objecte la protecci de les persones i els seus bns per mitj del confinament i control alimentari dels animals que dalguna manera entren en la cadena alimentria, a fi de reduir la propagaci duna possible contaminaci.
24866
Ladopci desta mesura no s prioritria, durant lemergncia, quan la seua execuci puga ocasionar el retard en laplicaci daltres mesures (confinament, evacuaci, etc.). H) Restricci al consum daliments i aigua: esta mesura t per objecte la protecci de les persones per mitj del control alimentari, a fi de reduir la contaminaci interna per incorporaci distops. Hi ha altres actuacions demergncia, considerades igualment mesures de protecci urgents, ja que estan destinades a evitar o, almenys, reduir en la mesura que es puga els efectes adversos de les radiacions ionitzants en cas demergncies radiolgiques. Es tracta de mesures comunes a emergncies convencionals que requerixen lestabliment de certs criteris radiolgics per a la seua aplicaci i que hauran de ser normalment realitzades durant la fase inicial de la resposta pels primers actuants. Allunyament de les persones Inclou: Desallotjament de zones: reducci del nombre de persones presents en lrea de risc conduint el personal prescindible i del pblic a zona lliure (sense risc). Desallotjament dedificis o plantes. Esta mesura daplicaci en tots els casos, especialment en presncia de fonts fora del control regulador, trobades en llocs imprevisibles. Primers auxilis / Trasllat hospitalari Destinada a salvament de vides de persones lesionades en un accident que hagen pogut estar exposades o contaminades per substncies radioactives.
24867
Consideracions generals: No demorar el transport de vctimes amb lesions greus a causa de procediments de descontaminaci. No negar atenci a personal ferit a causa deste estat. La persona irradiada no suposa cap risc. La persona contaminada, tampoc, si es prenen mesures essencials per a previndre la propagaci de la contaminaci. Protegir boca, nas i ferides per a evitar la contaminaci. Assessorar el personal encarregat del transport i el centre sanitari receptor de les vctimes sobre mesures que cal prendre per a previndre la propagaci de la contaminaci. Avaluar la possible contaminaci del vehicle o del material utilitzat en el seu trasllat, aix com del personal sanitari o encarregat del transport. Mesura daplicaci en cas de lesions que posen en perill la vida i que requerisquen tractament hospitalari. Delimitaci de zones Es descriuen els criteris per al seu establiment inicial en un apartat especfic del pla especial. Les dimensions destes zones no hauran de ser redudes amb els resultats obtinguts de monitoritzaci radiolgica bsica, atesa la presncia de riscos no avaluats amb una simple monitoritzaci. Mesures de mitigaci Destinades a reduir en la mesura que es puga els efectes radiolgics de laccident: En el cas dinstallacions regulades, comptar amb el suport especialitzat als actuants del PEI (extinci dincendis, reforament destructures, etc.). s de blindatge per a reduir lexposici derivada delements radioactius dalta activitat. Accions per a evitar la propagaci de la contaminaci: Cobrir paquets danyats. Evitar escorrentia. Absorbir lquids amb arena o un altre material.
24868
Evitar tocar elements sospitosos. Evitar el fum o utilitzar equip de protecci respiratria. No fumar, menjar, beure. Canviar-se de roba i dutxar-se tan prompte com siga possible. Seguir criteris de distncia, temps i blindatge davant de risc dexposici. Evitar el contacte directe amb el material radioactiu en cas de risc de contaminaci.
24869
pot decidir-se el consum normal, el consum restringit o diferit, el tractament, la mescla amb altres aliments o la prohibici total. Ladopci de restriccions al consum dalguns aliments i aigua es pot realitzar, amb carcter preventiu, durant la fase demergncia a les zones afectades pel pas del nvol radioactiu. Ladopci definitiva destes mesures de protecci es realitzar atenent els nivells dactuaci que, per a cada cas, determine el Consell de Seguretat Nuclear, que considerar les tolerncies mximes de contaminaci radioactiva per a estos productes, desprs duna emergncia radiolgica, fixades per la Uni Europea. B) Descontaminaci drees: la descontaminaci pot considerar-se tant una mesura de protecci com una mesura de recuperaci. Les mesures de protecci es destinen a la poblaci efectivament afectada i al personal dintervenci, mentres que les mesures de recuperaci es dirigixen principalment cap a lambient fsic i el restabliment de condicions normals de vida. La finalitat s reduir: a) la irradiaci externa deguda a les substncies radioactives depositades, b) la transmissi de substncies radioactives a les persones, els animals i els aliments, c) la resuspensi i dispersi de substncies radioactives. El nivell ptim dintervenci shaur destablir fent un balan entre el valor de la dosi collectiva evitada grcies a la descontaminaci i els seus costos, dosis rebudes pel personal que duga a terme esta mesura. C) Trasllat temporal (alberg de duraci mitjana) i trasllat permanent (reallotjament): es denomina aix el trasllat que es realitza de la poblaci que, desprs del pas del nvol radioactiu, queda sotmesa a exposicions degudes a les substncies radioactives depositades a terra i a la inhalaci de partcules radioactives disperses en laire.
24870
Es distingix entre trasllat temporal (alberg de duraci mitjana) i trasllat permanent (reallotjament) en funci del carcter provisional o definitiu del nou assentament. Hi ha altres actuacions demergncia, considerades igualment mesures de protecci indirectes de llarga duraci, ja que estan destinades a evitar o, almenys, reduir en la mesura que es puga els efectes adversos de les radiacions ionitzants en cas demergncies radiolgiques. Estes actuacions, per a les quals es requerix disposar en el lloc del succs dequips de detecci, seran normalment assumides dins de la fase estesa de la resposta per personal amb formaci en protecci radiolgica. Monitoritzaci radiolgica bsica. Caracteritzaci i avaluaci radiolgica drees. Mesurament i avaluaci de la contaminaci en equips (vehicles, altres mitjans materials i en els bns). Mesura i avaluaci de la contaminaci personal. Estimaci de dosis de cara a una valoraci medicopsicolgica.
24871
x x x x x x x x x x x x
x x x x x x x x x x x x
x x x x x
x x (*) x (*) x x
x x x x x
Altre Allunyament de persones s Trasllat hospitalari Delimitaci de zones Caracteritzaci radiolgica drees Mesurament i avaluaci de la contaminaci en equips i personal. Mesura dexposici a la radiaci Valoraci medicopsicolgica
x x x x x x
x x x x x x
x x x x
(*)
En el cas de prctiques amb riscos desconeguts per a la salut de les persones. Inclou les situacions en qu es
manifeste un risc radiolgic en activitats no regulades. No saplicaria en el cas de prctiques amb riscos xicotets per a la salut de les persones.
Es consideren aplicables els criteris radiolgics qualitatius segents per a laplicaci destes mesures de protecci: Control daccessos: justificat sempre, en cas demergncia. Autoprotecci ciutadana: justificada sempre que hi haja un risc dexposici Autoprotecci del personal dintervenci: justificada sempre que hi haja un risc Estabulaci danimals: justificada com a mesura preventiva durant la fase
externa o de contaminaci externa o interna. dexposici externa o de contaminaci externa o interna. demergncia davant del risc de contaminaci drees, encara que no de forma prioritria.
24872
durant la fase demergncia davant del risc de contaminaci drees, si hi ha disponibilitat daliments de reemplaament. Control daliments i aigua: nivells dactuaci que en cada cas determine el CSN dacord amb les tolerncies establides per la UE.
24873
4. Nivells dintervenci
4.1. Nivells dintervenci per a mesures de protecci a la poblaci
Taula 4
Criteri radiolgic (*) 10 mSv dosi efectiva evitable en 2 dies. De forma preventiva, pot adoptar-se esta mesura a dosis menors per perodes ms curts.
100 mSv dosi equivalent evitable al tiroide. 50 mSv dosi efectiva evitable en menys duna setmana. Dosi efectiva evitable: 30 mSv el primer mes i 10 mSv el mes segent. Finalitzaci de reallotjament per a dosi evitable < 10 mSv.
Delimitaci de zones / Allunyament de <100 Sv/h per a pblic. persones Contaminaci personal <5m Sv/h per a personal dintervenci. 10 kBq/cm2 per a emissors beta/gamma. 1 kBq/cm2 per a emissors alfa. Es considerar existncia de contaminaci quan es detecten nivells de radiaci superiors a 1 Sv/h mesurats a 10 cm duna persona. Caracteritzaci i avaluaci radiolgica 1.000 Bq/cm2 per a emissors beta/gamma. drees / Descontaminaci drees 100 Bq/cm2 per a emissors alfa (**).
24874
Es consideren elements allables els que presenten nivells >100 Sv/h a 1 metre. Mesurament i avaluaci de la contaminaci en equips / Descontaminaci Nivells entre 1 i 10 Sv/h: s per a activitats de resposta nicament. Nivells entre 10 i 100 Sv/h: s per a activitats crtiques de resposta nicament. Nivells superiors a 100 Sv/h: s noms amb aprovaci de lavaluador radiolgic.
(*) El CSN podr definir valors distints si de lanlisi de les circumstncies concretes de lemergncia es dedux la convenincia doptimitzar els valors genrics indicats. (**) Podria implicar el reallotjament provisional de la poblaci.
En relaci amb els criteris indicats per a ladopci de la mesura devacuaci, cal assenyalar que es podr aplicar esta mesura de protecci a nivells dintervenci inferiors, per perodes ms curts o quan levacuaci es puga realitzar rpidament i fcilment (per exemple, grups xicotets de poblaci). Poden ser convenients nivells dintervenci superiors en cas de poblacions especials (pacients dhospitals, ancians, etc.), davant de condicions meteorolgiques adverses o altres riscos addicionals (naturals o tecnolgics), o quan es tracte de grans grups de poblaci. Els valors de la dosi evitable es referixen a la mitjana de mostres representatives de la poblaci, i no als individus ms exposats. De totes maneres, les dosis projectades als grups dindividus que patisquen les exposicions ms altes hauran de reduir-se a valors menors que els corresponents a efectes deterministes reflectits en la taula segent:
24875
rgan o teixit Tot lorganisme (medulla ssia Pulm Pell Tiroide Cristall Gnades
Nota. En considerar la justificaci i loptimitzaci dels nivells dactuaci reals amb fins de protecci immediata, shauria de tindre en compte la possibilitat defectes deterministes en el fetus per a dosis majors de 0,1 Gy, aproximadament (rebudes al llarg dun perode menor de 2 dies).
24876
mximes de contaminaci radioactiva de productes alimentaris i pinsos, desprs duna emergncia radiolgica, fixades per la Uni Europea.
24877
5.
24878
Aix mateix, podran pertnyer a este grup treballadors amb responsabilitats assignades en el pla demergncia interior de la installaci involucrada, aix com empreses dassistncia que assumisquen funcions establides en el nivell de resposta exterior. Les persones que realitzaran estos treballs podrien rebre dosis superiors als lmits de dosis individuals per a treballadors exposats establits en el Reglament sobre Protecci Sanitria contra les Radiacions Ionitzants, per la qual cosa hauran de ser voluntaris i se nhaur dexcloure les dones embarassades i els treballadors especialment sensibles al risc, tal com sestablix en larticle 25 de la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de Prevenci de Riscos Laborals. Grup 2: personal involucrat en laplicaci de mesures de protecci urgents i altres actuacions per a la protecci de la poblaci. Basant-se en les funcions assignades pel pla especial, formaran part deste grup: El personal tcnic demergncies de la Generalitat Cos Nacional de Policia Gurdia Civil Policia de la Generalitat Policies locals No obstant aix, en compliment de larticle 5.2.c de la Llei Orgnica 2/1986, de 13 de gener, les Forces i Cossos de Seguretat, en lexercici de les seues funcions hauran dactuar amb la decisi necessria, sense demora, quan daix depenga evitar un dany greu, immediat i irreparable. En estes actuacions, els ser aplicable el que sha establit per al grup 1. Grup 3: personal que realitze operacions de recuperaci, una vegada que shaja controlat plenament la situaci desprs de laccident i shagen restablit els servicis essencials en lemplaament.
24879
24880
Aplicaci del sistema de limitaci de dosi establit per lRPSRI per al personal professionalment exposat.(*)
(*) Lmits de dosi per als treballadors exposats. 1. El lmit de dosi efectiva per a treballadors exposats ser de 100 mSv durant tot perode de cinc anys oficials consecutius, subjecte a una dosi efectiva mxima de 50 mSv en qualsevol any oficial. 2. Sense perju de les disposicions de lapartat 1: a) El lmit de dosi equivalent per al cristall ser de 150 mSv per any oficial. b) El lmit de dosi equivalent per a la pell ser de 500 mSv per any oficial. Este lmit saplicar a la dosi amitjanada sobre qualsevol superfcie d1 cm2, amb independncia de la zona exposada. c) El lmit de dosi equivalent per a les mans, avantbraos, peus i turmells ser de 500 mSv per any oficial.
Addicionalment sinclou el criteri de lOIEA de la necessitat de realitzar un assessorament mdic/psicolgic abans duna nova exposici o si el treballador ho sollicita amb un valor de dosi de 200 mSv. Aix mateix, shauran de fer tots els esforos possibles perqu els voluntaris de les agrupacions locals, associacions i entitats collaboradores en esta matria, regulades en el Reglament Autonmic dels Servicis de Voluntariat de Protecci Civil, no reben valors de dosi equivalent superiors als lmits establits per als membres del pblic. El lmit de dosi efectiva per als membres del pblic ser d1 mSv per any oficial. No obstant aix, en circumstncies especials, el Consell de Seguretat Nuclear podr autoritzar un valor de dosi efectiva ms elevat en un nic any oficial, sempre que la mitjana durant cinc anys oficials consecutius no sobrepasse 1 mSv per any oficial. Sense perju del que sha exposat: a) El lmit de dosi equivalent per al cristall ser de 15 mSv per any oficial. b) El lmit de dosi equivalent per a la pell ser de 50 mSv per any oficial. Este lmit saplicar a la dosi amitjanada sobre qualsevol superfcie cutnia d1 cm2, amb independncia de la superfcie exposada.
24881
6.
Zonificaci
La Directriu Bsica de Risc Radiolgic definix les zones dintervenci, com lrea geogrfica en qu sha de dur a terme alguna actuaci o mesura de protecci, a fi devitar o mitigar les conseqncies dun accident radiolgic. La delimitaci de zones s la primera mesura que cal prendre quan es produx una emergncia radiolgica. Esta mesura ha dadoptar-se en els primers moments, incls en absncia dequips de detecci i mesura de la radiaci, i pels primers actuants que arriben al lloc de laccident o pel mateix personal de la installaci en qu ocorre laccident, si s este el cas. Els lmits reals dels permetres de seguretat han de definir-se fsicament, de manera que puguen reconixer-se fcilment (limitant laccs a camins o carreteres, collocant tanques). En cas demergncies dels grups I o II, o en les situacions en qu lemergncia ocrrega en un espai obert, shagen produt o no danys a lentorn, sestabliran les zones dactuaci segents:
Zona de mesures urgents. Zona en qu s necessari adoptar determinades mesures de protecci per a evitar que els actuants reben dosis superiors a les establides per al grup 2, i que la poblaci reba dosis superiors als nivells dintervenci per a mesures urgents de protecci. Esta zona comprendr lrea en qu previsiblement la taxa dexposici supere 5 mSv/hora. Si les emergncies es produxen dins dactivitats regulades, les zones dactuaci estaran prviament definides en el pla demergncia interior de les installacions radioactives (zones contiges al focus de risc incloent-hi pisos superior i inferior); no obstant aix, les emergncies poden succeir tamb en llocs imprevisibles (fonts radioactives fora de control, robatoris, actes malintencionats). En estos casos, les zones dactuaci hauran de delimitar-se pels primers actuants que arriben al lloc de lincident a partir dels criteris proporcionats.
24882
Zona dalerta. Zona en qu s necessari prendre mesures de protecci per a evitar que la poblaci reba dosis superiors als nivells dintervenci. Esta zona comprendr lrea en qu previsiblement la taxa dexposici supere 100 Sv/hora. Zona lliure. Zona en qu no cal aplicar mesures de protecci perqu les dosis seran inferiors als nivells dintervenci.
Quan no es dispose duna caracteritzaci radiolgica, caldr ajustar-se als criteris segents per a fixar labast i les dimensions de les zones: A) Focus de risc situat en un recinte tancat:
En este cas pot resultar ms prctic allar ledifici i establir les zones de mesures urgents i dalerta dins dels lmits del mateix edifici. La zona daplicaci de mesures urgents ser la compresa dins del recinte mateix, o rea de ledifici, en qu es troba el focus de risc. El recinte sestn fins al primer punt allable dels sistemes de servici que travessen els seus lmits fsics. La zona dalerta ser la resta de ledifici en qu es troba el focus de risc i els seus annexos. La zona lliure ser lexterior de la zona dalerta. B) Focus de risc situat en un espai obert: La zona daplicaci de mesures urgents ser el cercle que t per centre el focus de risc amb un radi de 100 m. La zona dalerta ser la corona circular que t per centre el focus de risc amb un radi intern de 100 m i un dextern de 200 m. La zona lliure ser lexterior de la zona dalerta.
24883
200m
100m
5mSv/h
Zonalliure Zonadalerta
Si les emergncies es produxen dins dactivitats regulades, les zones dactuaci hauran destar prviament definides en el pla demergncia interior de les installacions radioactives (zones contiges al focus de risc incloent-hi pisos superior i inferior).
Taula 8
Zona dalerta
Zona lliure
En un recinte tancat ledifici, en qu es troba el focus troba el focus de risc i els seus Lexterior de la zona dalerta.
de risc. Cercle de 100 m de radi amb centre en el focus de risc. annexos. Corona circular que t per centre el focus de risc amb un radi intern de 100 m i un dextern de 200 m. En activitats regulades Prviament definides en el pla demergncia interior de les installacions.
En un espai obert
24884
7.
La telefonada dalerta de lincident es dirigir al CCE Generalitat a travs del telfon nic demergncies 112. Desprs de la recepci de la telefonada, el CCE Generalitat alertar els servicis essencials dintervenci competents i realitzar els avisos als organismes previstos en este pla a fi de garantir una intervenci rpida, fonamentalment en les situacions demergncia relacionades amb: Incendi Explosi Presncia de persones ferides o atrapades Seguretat ciutadana Actes terroristes Troballa duna font rfena Incidents relacionats amb el transport per via aria i martima La Sala dEmergncies de la Generalitat disposar daccs al catleg actualitzat de les installacions regulades i posar esta informaci a disposici dels organismes operatius en el moment de lactivaci deste pla. Una vegada concls el pla davisos establit en els protocols operatius del Servici 112 Comunitat Valenciana, el CCE Generalitat contactar amb la SALEM del Consell de Seguretat Nuclear i amb la Delegaci del Govern en la Comunitat Valenciana, a fi de confirmar que la informaci s compartida per estos organismes. Desprs de la telefonada dalerta, i durant la primera hora des de locurrncia del succs, el titular de la installaci regulada o no regulada haur de notificar lincident al CCE Generalitat, al Consell de Seguretat Nuclear i a la Delegaci/Subdelegaci del Govern per mitj de la remissi del formulari de notificaci dincidents que shi adjunta, als nmeros de fax segents:
24885
Centre de Coordinaci dEmergncies Generalitat Consell de Seguretat Nuclear Delegaci del Govern de Valncia Subdelegaci del Govern dAlacant Subdelegaci del Govern de Castell
962 759 012 913 460 471 963 920 066 965 019 160 964 759 009
24886
24887
Els titulars de les installacions sn responsables de lavaluaci inicial de les conseqncies destos accidents a lexterior de la seua installaci, com tamb dinformar sobre els seus resultats al Centre de Coordinaci dEmergncies de la Generalitat, a la Delegaci o Subdelegaci del Govern corresponent i al Consell de Seguretat Nuclear. En situacions demergncia que tinguen lorigen en installacions o activitats no regulades, i sempre que laccident puga tindre conseqncies sobre la poblaci, el Consell de Seguretat Nuclear les avaluar i proposar a la direcci deste pla especial, a travs del Centre de Coordinaci dEmergncies de la Generalitat, les mesures de protecci aplicables. Diagrama del procs de notificaci
Titular installaciregulada
notifica
CSN
CCEGeneralitat
executapla davisos
Des de la Sala dEmergncies de la Generalitat es mantindr contacte permanent amb la SALEM del CSN, a fi de realitzar el seguiment conjunt de lincident, i correspondr al Consell de Seguretat Nuclear emetre les recomanacions oportunes en matria de protecci radiolgica. Les recomanacions emeses pel CSN en relaci amb les actuacions que els servicis dintervenci
24888
hagen de dur a terme al lloc de laccident els seran traslladades per la Sala dEmergncies de la Generalitat. Els avisos previstos en este pla seran assumits pel Centre de Coordinaci dEmergncies de la Generalitat, amb la distribuci segent entre les sales operatives respectives:
24889
24890
8.
24891
- La realitzaci de les tasques de salvament per part de diversos actuants en torns minimitza els temps dactuaci i, per tant, les dosis individuals. - El control dels temps dintervenci dels actuants s important de cara a evitar sobreexposicions. Distncia: sha daugmentar al mxim la distncia de separaci entre les persones i les fonts de radiaci. - Cal evitar tocar les fonts de radiaci o els seus recipients danyats. - Ls de teleferramentes disminux considerablement les dosis en augmentar la distncia entre el material radioactiu i el personal dintervenci. Blindatges: shan dutilitzar materials o estructures que actuen com a blindatge. - Cal tractar de localitzar al lloc del succs elements que puguen actuar de blindatge a fi de collocar-shi darrere sempre que siga possible i reduir lexposici. - De cara a lelecci dEPI, cal tindre en compte que un excs delements de protecci pot comportar una dificultat extra a lhora de realitzar les activitats de salvament o de la mateixa avaluaci del risc radiolgic. Este excs pot augmentar el temps de permanncia i, per tant, el dexposici. Aplicaci de mesures per a evitar la contaminaci radioactiva Mantindres respecte al focus de contaminaci radioactiu en el costat des don bufa el vent. Actuar sempre amb equips de protecci individual que cal determinar segons els tipus daccident: (vestits, guants, calces, mscares), tenint en compte que: - Han dutilitzar-se guants (doble guant) i mscara o ulleres sempre que siga possible. - Ha dutilitzar-se roba de protecci en cas de contaminaci. - Han dutilitzar-se equips de protecci respiratria en cas demissi o incendi. Els equips de protecci convencionals sn eficaos contra la inhalaci del material radioactiu que haja pogut dispersar-se. - Els vestits que protegixen de la contaminaci no protegixen de lexposici externa.
24892
- La contaminaci tamb pot produir exposici, interna o externa. - El personal que haja resultat contaminat haur de llevar-se la roba de protecci, de carrer o de treball utilitzada tan prompte com siga possible i introduir-la en bosses de plstic. Ha de considerar-se sempre la possibilitat dexistncia de risc de contaminaci fins que no es demostre el contrari. Registre de dades de la poblaci afectada Al lloc en qu es produsca una emergncia radiolgica shauran de registrar les dades del pblic que puga haver estat dins de la zona delimitada abans de larribada dels servicis demergncia o de ser evacuat per estos, a fi de poder realitzar-ne un seguiment. Per a este registre, sutilitzaran formularis especfics preestablits que inclouran entre altres dades sobre el seu estat, sobre el temps i la distncia a qu han estat exposats al focus de risc, sobre procediments realitzats sobre ells, de descontaminaci o dun altre tipus. El registre mencionat no ser necessari realitzar-lo en el cas de membres del pblic que requerisquen tractament mdic o transport immediat. Les dades relatives al personal dintervenci en lemergncia tamb hauran de ser registrades per mitj de formularis especfics. El disseny destos formularis selaborar durant la fase dimplantaci del Pla.
8.2. Conselleria competent en matria de protecci civil i emergncies 8.2.1. Centre de Coordinaci dEmergncies de la Generalitat
8.2.1.1. Sala dAtenci de Telefonades 112 Comunitat Valenciana
24893
Preemergncia i Situaci 0 Si lincident es troba localitzat a linterior duna installaci, cal notificar a: Sala dEmergncies de la Generalitat Si lincident no es troba localitzat a linterior duna installaci, cal notificar a: Sala dEmergncies de la Generalitat Gurdia Civil de la provncia afectada o Cos Nacional de Policia, depenent de lorganisme que tinga la competncia en funci de la seua demarcaci territorial. Policia local del municipi afectat. Consorci provincial de bombers de la provncia afectada o del servici de bombers municipal, depenent de lorganisme que tinga la competncia en funci de la seua demarcaci territorial, en situacions en qu es necessite intervenci en matria de foc, rescat i/o salvament. CICU de la provncia afectada, en cas de ferits.
24894
Situaci 1 Cal notificar laccident a: Sala dEmergncies de la Generalitat Consorci provincial de bombers de la provncia afectada o del servici de bombers municipal, depenent de lorganisme que tinga la competncia en funci de la seua demarcaci territorial. Gurdia Civil de la provncia afectada o Cos Nacional de Policia, depenent de lorganisme que tinga la competncia en funci de la seua demarcaci territorial. Policia local del municipi o municipis afectats. Policia de la Generalitat. CICU de la provncia afectada. Centres operatius dels plans sectorials, en cas dactivaci. Situaci 2 Les mateixes actuacions descrites en la Situaci 1, i addicionalment: Atendre el Telfon dAtenci a Vctimes i Familiars, en els termes que preveu el Procediment de Gesti de la Informaci, que figura com a annex del Pla Territorial dEmergncies de la Comunitat Valenciana. 8.2.1.2. Sala dEmergncies de la Generalitat La preemergncia sestructura en dos etapes que obexen a levoluci habitual en la gesti i el control de la situaci:
Alerta
s lacci de transmetre missatges davs, prevenci i protecci a la poblaci potencialment afectada, i instruccions als destinataris que tinguen algun tipus de responsabilitat preventiva o operativa assignada pel Pla.
24895
Seguiment de la preemergncia Lobjectiu desta etapa s confirmar o no la situaci de risc i la seua evoluci. Per a aix, el CCE Generalitat organitza rondes de seguiment amb els organismes i servicis collaboradors a fi daconseguir informaci sobre levoluci de la situaci.
24896
Preemergncia i Situaci 0 i 1 Cal notificar lincident a: Consell de Seguretat Nuclear. Delegaci/Subdelegaci del Govern de la Comunitat Valenciana. Centres operatius de comunitats autnomes limtrofes, en cas dincidents en zones prximes al lmit de la Comunitat o, en cas de dubte, sobre la comunitat autnoma en qu subica. Activaci dels recursos de la conselleria competent en matria de protecci civil i gesti demergncies, adscrits a este pla. A decisi de la direcci del Pla, cal notificar laccident a empreses especialistes per a prestar assessorament, aix com aportar recursos de valoraci, gesti, condicionament i emmagatzematge temporal de residus. Gestionar lassessorament tcnic necessari per al personal de la Unitat Bsica dIntervenci que sincorpora a lemergncia en primera instncia, fins a larribada del personal de la Unitat Bsica Radiolgica. Altres avisos inclosos en els protocols interns del CCE Generalitat. Cal efectuar el seguiment de la situaci en contacte permanent amb la SALEM del CSN i proporcionar informaci de retorn a la resta dorganismes. Situaci 2 A ms de les actuacions previstes en preemergncia i Situaci 0 i 1: En cas de constituci del CECOPI, traslladar la seua activaci i convocatries als seus integrants. 8.2.1.3. Responsable tcnic del CCE Generalitat Preemergncia i Situaci 0 Declarar la situaci demergncia i activar el pla especial.
24897
Assessorar la direcci del pla sobre les actuacions ms convenients per a fer front a lemergncia. Decidir sobre la mobilitzaci de recursos adscrits a la conselleria competent en matria de protecci civil i gesti demergncies. Gestionar la informaci derivada de lemergncia, en el marc de les funcions assignades al gabinet tcnic, establit en el Procediment de Gesti de la Informaci (Annex del Pla Territorial dEmergncies de la Comunitat Valenciana). Situaci 1 Traslladar a la direcci del pla la proposta de declaraci de situaci i activaci del Pla. Assessorar la direcci del pla sobre les actuacions ms convenients per a fer front a lemergncia. Decidir sobre la mobilitzaci de recursos adscrits a la conselleria competent en matria de protecci civil i gesti demergncies. Gestionar la informaci derivada de lemergncia Situaci 2 Les mateixes funcions que en Situaci 1, i addicionalment: Interlocuci amb el CECO, a fi de coordinar les mesures que cal adoptar per a la mobilitzaci de tots els mitjans i recursos civils ubicats fora de lmbit territorial de la Comunitat Valenciana, com tamb coordinar lajuda de carcter internacional que siga necessria. En cas que lemergncia requerisca la constituci del CECOPI, assumir el rol de gabinet tcnic, establit en el Procediment de Gesti de la Informaci (annex del Pla Territorial dEmergncies de la Comunitat Valenciana). Assessorar la direcci del pla sobre laplicaci de les mesures de protecci a la poblaci, al medi ambient, als bns i al personal adscrit al Pla.
24898
24899
24900
24901
Situaci 3 Acudir al CECOPI, integrar-se en el comit de direcci i posar a disposici del delegat de Govern a la Comunitat Valenciana la direcci deste pla.
24902
Situaci 2 En cas que lemergncia requerisca la constituci del CECOPI, designar un responsable per a la seua incorporaci al comit assessor. Assessorar la direcci del pla sobre les actuacions ms convenients per a fer front a lemergncia. Atendre la sollicitud dactivaci del Pla Sectorial de Carreteres i Pla Sectorial de Transports.
24903
8.4.
Consorci provincial de bombers de la provncia afectada / Parc municipal de bombers de la capital de provncia afectada
24904
24905
8.5.
Conselleria de Sanitat
24906
24907
24908
Situaci 0 i 1 Realitzar les notificacions i mobilitzacions segons el protocol intern. Situaci 2 En cas de constituir-se el CECOPAL a instncies de lalcalde, mobilitzar tot el personal de lajuntament que en forme.
24909
8.6.4. Alcalde
Situaci 1 i 2 Ordenar la constituci del CECOPAL, per iniciativa prpia o a instncies de la direcci del Pla. En el cas de les capitals de provncia i si el municipi disposa de pla dactuaci especfic davant del risc radiolgic, realitzar la resta de funcions que se li encomanen en el PAM.
8.7.
Situaci 0 i 1 Realitzar les notificacions i mobilitzacions segons el protocol intern. Situaci 2 En cas que lemergncia requerisca la constituci del CECOPI, Integraci del delegat/subdelegat del Govern al comit de direcci.
24910
Designar representant/s de lAdministraci general i dels Cossos i Forces de Seguretat de lEstat per a la seua incorporaci al comit assessor i gabinet de premsa, i collaborar amb el Gabinet dInformaci de la Generalitat en: La difusi de les ordes, consignes i recomanacions dictades per la direcci del pla a travs dels mitjans de comunicaci social. Centralitzar, coordinar i preparar la informaci general sobre lemergncia, dacord amb la direcci del Pla. Informar sobre lemergncia a les persones i els organismes que ho solliciten. Obtindre, centralitzar i facilitar tota la informaci relativa als possibles afectats i facilitar els contactes familiars i la localitzaci de persones. Gestionar les sollicituds de mobilitzaci de la Unitat Militar dEmergncies, per decisi de la direcci del Pla. Situaci 3 Assumir la direcci de lemergncia.
24911
Situaci 0, 1 i 2 Realitzar notificacions i mobilitzacions segons el protocol intern. Realitzar el seguiment de lincident.
24912
Avaluaci inicial de les conseqncies que estos accidents poden tindre a lexterior de la installaci. A ms: Situaci 0 Prestar assessorament telefnic. Situaci 1 i 2 Notificar el succs per fax a la Sala dEmergncies de la Generalitat, al Consell de Seguretat Nuclear i a la Delegaci/Subdelegaci del Govern. Mobilitzar un responsable de lempresa per a la seua incorporaci a la Unitat Bsica Radiolgica. Mobilitzar, en cas necessari, els recursos necessaris per a fer front a lemergncia. Assumir, en cas necessari, a travs dun gestor autoritzat la gesti dels residus ocasionats en laccident.
24913
9.
A este pla sadscriuran tots els recursos pblics i concertats per les administracions pbliques existents a la Comunitat Valenciana, excepte els recursos que pertanyen al Consell de Seguretat Nuclear i les Forces Armades, que tindran la consideraci de recurs extraordinari, per la qual cosa per a la seua mobilitzaci ser necessari declarar la Situaci 2 de lemergncia. La Llei 13/2010, de Protecci Civil i Gesti dEmergncies, classifica els recursos demergncia en servicis essencials i complementaris, i a continuaci es descriuen els recursos que pertanyen a cada un destos servicis.
24914
24915
24916
gamma de rang mnim fins a 100 mSv/h). Equips de detecci i avaluaci de la contaminaci externa i interna (monitors de
contaminaci amb diverses sondes alfa, beta i gamma). Equips de detecci especialitzats (espectrmetre porttil gamma, detector de
neutrons, detector amb perxa per a detecci a distncia). Dosmetres personals de lectura directa (DLD).
Mitjans i equips de protecci individual (EPI): Comprimits de iode estable per a profilaxi radiolgica. Vestimenta de protecci: roba dusar i tirar, guants, calces, lligadures, mscares, Equips de protecci respiratria (de respiraci autnoma, mscares amb filtre per
ulleres, mascaretes a iode i partcules). Equips per a operacions en zones dactuaci (de qu normalment proveir el titular de la installaci):
24917
(ferramentes dotades de mnec llarg que permeten augmentar distncia entre usuari i focus radioactiu), material dacotaci i senyalitzaci (etiquetes), mitjans per a controlar temps dactuaci. Mitjans per a evitar la contaminaci: plstics, mitjans de presa de mostres, recipients per a la recollida i lemmagatzematge de residus, mitjans per a creaci de zones de pas. Sistemes de descontaminaci (mitjans de subministrament daigua, polvoritzador daigua a pressi, aspirador, detergent, raspalls, tisores), mitjans per a la recollida daiges de llavat, mantes i robes de recanvi. Installacions: Centres sanitaris preparats per a latenci als afectats. Centres demmagatzematge i gesti de residus. Laboratoris de suport i xarxa de vigilncia radiolgica ambiental. Servicis de dosimetria interna.
Durant la fase dimplantaci del pla es detallar per mitj de procediment el nmero i caracterstiques dels equips propis, especificant la periodicitat per a la seua verificaci i calibratge, aix com els acords establits amb organismes i empreses especialitzades orientats a prestar el servici de provisi dequipament i assessorament.
24918
Un equip de taxa de dosi i sistemes de comunicacions a la central nuclear de Cofrentes. Dos monitors daigua i sistemes de comunicacions en: Embassament dEmbarcaderos. Salt daigua de Cofrentes.
24919
La ubicaci de totes les estacions se circumscriu a un radi de 10 km al voltant de la central nuclear de Cofrentes. El seguiment de les dades obtingudes per esta xarxa es realitza des dun centre de control compost per un terminal de comunicacions i explotaci de les dades, aix com el programari que permet el funcionament deste sistema, situat al Centre de Coordinaci dEmergncies de la Generalitat. Aix mateix, estes dades sn compartides pel Consell de Seguretat Nuclear.
24920
Iodo 131 Exposici integrada Triti Els tipus de mostres previstos en els programes de vigilncia radiolgica establits sn: Partcules de pols Iode en aire Dosimetria TLD Aigua de pluja Sls Aigua superficial Sediments Organismes indicadors Aigua potable Aigua subterrnia Llet Cultius Carns i ous Peixos Mel Durant la fase dimplantaci del pla es dissenyaran els criteris dadaptaci destos procediments a un programa de vigilncia radiolgica en emergncia (PVR.), i adoptaran les mesures necessries per a la recollida i lanlisi de mostres ambientals per a ladopci de mesures de protecci a la poblaci i al medi ambient.
24921
24922
12.
En lactuaci com a suport a lorganitzaci descrita en els plans de protecci civil daltres comunitats es preveuen les situacions segents: Actuaci en emergncies en comunitats autnomes limtrofes. Actuaci en greus emergncies en altres comunitats autnomes. Actuaci en emergncies en lentorn dels lmits de la Comunitat Valenciana. En els dos primers tipus dactuacions, encara que es produir lactivaci del pla especial, no ser necessari declarar una situaci demergncia, ja que no s necessria ladopci de mesures de protecci a la poblaci de la Comunitat Valenciana ni lestabliment destructures de gesti demergncies de les previstes en este pla. No obstant aix, en funci de les repercussions de lemergncia, els danys i el nombre de recursos que es mobilitzen per part de la Comunitat Valenciana, la direcci del pla especial podr establir la necessitat de la constituci del CECOPI perqu coordine la mobilitzaci i lactuaci dels recursos de suport a la comunitat autnoma afectada per lemergncia.
24923
Durant la implantaci del Pla, es firmaran els acords o convenis de collaboraci que establisquen, almenys, els aspectes segents: Protocol de sollicitud de recursos per part de la comunitat autnoma limtrofa (mitjans per a efectuar la sollicitud, informaci mnima que cal facilitar, models de sollicitud, punts de trobada i identificaci dels responsables autoritzats per a efectuar-la). Protocol de mobilitzaci de recursos per part del CCE Generalitat. Protocol dincorporaci de recursos a lestructura demergncies indicada en el pla de protecci civil de la comunitat autnoma limtrofa.
24924
13. Fi de la premergencia/emergncia
La fase de preemergncia es prolongar fins que:
El risc que es produsca una emergncia desaparega. En este cas, la direcci del pla en declarar el final. Esta declaraci haur de ser transmesa a tots els organismes i servicis operatius prviament alertats.
Es concloga que lemergncia s imminent, per la qual cosa es passar a fase demergncia. En situaci demergncia, una vegada que el material radioactiu estiga sota control i shagen adoptat totes les mesures per a respondre a lemergncia radiolgica, la direcci del pla declarar la fi de lemergncia i ho notificar als mateixos organismes, servicis operatius i empreses alertats amb lactivaci del Pla. Estes mesures de resposta davant de lemergncia inclouran les mesures de descontaminaci necessria en cas demergncia per una fuga o una contaminaci radioactiva. Abans de fer tal declaraci, shauria de tindre la certesa que no hi ha ms riscos al lloc de lemergncia i que shan pres totes les mesures de protecci necessries a fi de protegir el pblic, els bns i el medi ambient, i minimitzar les exposicions a radiacions ionitzants a llarg termini que es puguen produir. El retorn a la normalitat es realitzar atenent el Procediment de Reposici de Servicis Bsics i Retorn a la Normalitat previst com a annex del Pla Territorial dEmergncies de la Comunitat Valenciana.
24925
24926
24927
24928
24929
1.
El procs delaboraci i entrada en vigor del pla ser el segent: Informe favorable de les comissions de Seguretat Radiolgica i Protecci Civil de la Comunitat Valenciana. Aprovaci per mitj dun decret del Consell. Homologaci per part de la Comissi Nacional de Protecci Civil, amb un informe previ favorable del CSN. Entrada en vigor per mitj duna resoluci del conseller competent en matria de protecci civil. Desprs de lentrada en vigor del Pla, la conselleria competent en matria de protecci civil i la resta dorganismes i departaments implicats en loperativitat del pla desplegaran totes les actuacions necessries per a la seua implantaci i el manteniment posterior de la seua operativitat.
24930
2.
Sentn per implantaci del pla el conjunt daccions que cal desplegar en una primera fase lobjectiu de la qual s que el pla siga un document plenament operatiu i conegut per tots els recursos que han dintervindre en lemergncia. La implantaci consta de les fases segents: Difusi del pla Verificaci de la infraestructura del Pla. Programes de dotaci i millora de mitjans i recursos Formaci del personal dels organismes implicats Informaci a la poblaci Simulacres Sentn per manteniment de loperativitat del pla el conjunt daccions encaminades a garantir que els procediments dactuaci que shi preveuen estiguen vigents amb el pas del temps, de manera que es garantisca la seua actualitzaci i adequaci a modificacions que es produsquen en la installaci, lentorn o els recursos que intervenen en cas demergncia. El manteniment de loperativitat del pla consta de les fases segents: Comprovacions peridiques Formaci permanent Realitzaci dexercicis i simulacres Revisi i actualitzaci del Pla
24931
24932
24933
comprovacions efectuades i qualsevol incidncia que shi haja produt. Sestablix una periodicitat mnima de tres mesos.
24934
Seguint el criteri fixat per la guia tcnica de desplegament de la Directriu, esta formaci es realitzar amb periodicitat biennal.
24935
Tota alteraci del contingut del pla que afecte la seua organitzaci haur de ser comunicada amb prou antelaci, a fi de mantindren la vigncia i loperativitat. Este comproms sestn a tots els organismes i entitats que participen en el Pla. Correspon a la conselleria competent en matria de protecci civil la revisi i actualitzaci del pla, aix com la difusi als responsables dels organismes intervinents.
24936
La informaci, aix com els consells a la poblaci, es realitzar per mitj de la incorporaci de la documentaci corresponent en el web de la conselleria competent en matria de protecci civil i gesti demergncies, o en els webs dels organismes oficials que es considere oport. En lactualitat, pot consultar-se esta informaci en els enllaos segents: <http://www.112cv.com/ilive/srv.InformacionAlCiudadano.RiesgoRadiactivo> <http://twitter.com/gva_112cv>
24937
24938
ALARA: acrnim de lexpressi anglesa As low as Resonably Achievable (tan baix com siga possible). Emmagatzematge de residus/temporal-definitiu: acci de conservar els residus radioactius en llocs especficament dissenyats per a tal fi. Hi ha emmagatzematges temporals, s a dir, llocs que permeten lemmagatzematge durant el temps necessari perqu lactivitat dels residus radioactius que contenen baixe fins a uns valors fixats prviament; els emmagatzematges temporals estan pensats per a permetre la vigilncia del lloc i la recuperaci dels residus que contenen. Tamb hi ha els emmagatzematges definitius, llocs que savaluen com a prou segurs perqu shi depositen els residus radioactius sense intenci prvia de recuperar-los. Accident nuclear o radiolgic: succs no intencionat que es produx en una activitat o una installaci nuclear o radioactiva i que dna o pot donar lloc a exposici incontrolada a les radiacions ionitzants, per irradiaci o contaminaci, a les persones, bns o medi ambient. Activitat radioactiva (A): magnitud que expressa la velocitat de desintegraci duna quantitat determinada de substncia radioactiva. Correspon al nombre de desintegracions que patix per unitat de temps i en un moment determinat la substncia radioactiva.
Atemptat nuclear o radiolgic: acte intencionat contra una installaci o activitat
nuclear o radioactiva, o perpetrat utilitzant material nuclear o radioactiu, a fi de provocar intimidaci o dany a les persones, al medi ambient o als bns. Becquerel (Bq): unitat de lactivitat; s lactivitat duna certa quantitat de material radioactiu que patix una desintegraci atmica espontnia cada segon. Blindatge: material que sinterposa entre una font de radiaci i les persones per a atenuar el nombre de partcules i radiacions, i previndre que estes radiacions produsquen dany a les persones.
24939
Categoria: les installacions radioactives es classifiquen en tres categories en funci del risc radiolgic associat als equips o materials radioactius que utilitzen o emmagatzemen. Les de ms risc potencial sn les de primera categoria, les de segona tenen un risc intermedi i les de tercera, un risc baix. Els criteris de classificaci sestablixen en el Reglament dInstallacions Nuclears i Radioactives. Contaminaci radioactiva: presncia indesitjable de substncies radioactives en sers vius, objectes o en el medi ambient. Es parla de descontaminaci superficial (si afecta la superfcie dels objectes), contaminaci externa (pell de les persones) o contaminaci interna (rgans interns de persones). CCE Generalitat: Centre de Coordinaci dEmergncies de la Generalitat. CECO: acrnim de Comit Estatal de Coordinaci. CECOPAL: acrnim de Centre de Coordinaci Operativa Municipal. CECOPI: acrnim de Centre de Coordinaci Operativa Integrat. CSN: acrnim de Consell de Seguretat Nuclear. CRM: acrnim de Centre de Recepci de Mitjans. DBRR: acrnim de Directriu Bsica de Risc Radiolgic. Detriment de la salut: estimaci del risc de reducci de la duraci o de la qualitat de vida en un segment de la poblaci desprs dhaver-se vist exposada a radiacions ionitzants. Shi inclouen les prdues degudes a efectes somtics, cncer i alteracions gentiques greus. Dosi absorbida (D): energia absorbida per unitat de massa. D = d/dm, on d s lenergia mitjana impartida per la radiaci ionitzant a la matria en un element de volum i dm s la massa de la matria continguda en este element de volum. La seua unitat de mesura en el sistema internacional (SI) s el gray (Gy). Dosi collectiva: amb referncia a un rgan determinat o a tot el cos, dosi equivalent que reben els membres duna collectivitat durant el mateix perode de temps.
24940
Dosi efectiva (dosi equivalent efectiva): s la dosi equivalent ponderada (corregida proporcionalment a) per la diferent sensibilitat dels diferents rgans i teixits del cos hum. Els factors de correcci sanomenen factors de ponderaci dels teixits. Dosi equivalent: s la dosi absorbida ponderada (corregida en proporci a) per la diferent eficcia biolgica de les diferents classes de radiaci sobre el medi viu considerat. Els factors de correcci es denominen factors de ponderaci de la radiaci (abans, factors de qualitat de la radiaci). Es mesura en sieverts (Sv): 1 Sv = 1 J/Kg. Dosi evitable: quan es tracta dexpressar el benefici net duna acci protectora destinada a reduir el risc defectes estocstics, la magnitud dinters s la dosi que pot estalviar-se en el perode de temps que dure eixa acci protectora. La unitat de dosi evitable s el sievert (Sv). Dosi individual: amb referncia a un rgan determinat o a tot el cos, dosi absorbida per un individu durant un cert perode de temps. Dosi projectada: s la magnitud adequada per a expressar el risc defectes deterministes, s a dir, la dosi total rebuda per totes les vies al llarg dun perode de temps comptat a partir de laccident. La unitat de dosi projectada s el gray (Gy). Efecte biolgic: Transformacions produdes per la radiaci ionitzant quan incidix en un organisme viu com, per exemple, el cos hum. Estos efectes sn de dos classes: Determinstics (o no estocstics). Sn aquells en qu hi ha una relaci causal entre la dosi i lefecte. nicament es manifesten quan la dosi arriba a un determinat valor o el supera (anomenat nivell llindar). La seua gravetat depn, per tant, de la dosi rebuda. Probabilstics (o estocstics). Sn aquells en qu la relaci entre dosi i efecte s de naturalesa probabilstica. No tenen dosi llindar i la seua gravetat no depn, linealment, de la dosi rebuda.
24941
Exposici externa/interna: lexposici del cos hum a fonts exteriors a ell (exposici externa) o interiors a ell (exposici interna). Exposici perdurable: exposici resultant dels efectes residuals duna emergncia radiolgica o de lexercici duna prctica o activitat laboral del passat. FEAA: font encapsulada dalta activitat, segons els lmits definits pel Reial Decret 229/2006. Fonts rfenes: fonts encapsulades el nivell dactivitat de les quals en el moment de ser descobertes s superior al valor dexempci establit en les taules A i B de lannex I del Reglament sobre Installacions Nuclears i Radioactives i en la Instrucci IS/05, del Consell de Seguretat Nuclear, i que no estiga sotmesa a control regulador, perqu mai ho ha estat o perqu ha sigut abandonada, perduda, extraviada, robada o transferida a un nou possedor sense la deguda notificaci a lautoritat competent, o sense que nhaja sigut informat el receptor. Fonts radioactives encapsulades: els istops es troben tancats en cpsules segellades de materials resistents. Igualment es consideren com a fonts radioactives encapsulades aquelles en qu el material radioactiu es troba slidament incorporat en materials slids inactius, de manera que estiga protegit contra tota fuga. Gammagrafia: tcnica de radiografia industrial de peces i estructures metlliques, de formig etc. en qu sutilitzen els raigs gamma procedents duna font encapsulada, incorporada a un aparell, per a obtindre una imatge de lobjecte sobre una placa fotogrfica. La manipulaci de la font es realitza amb telecomandament. Gray: unitat de la dosi absorbida en el Sistema Internacional dUnitats; s igual a un joule per quilogram (J/kg). Installaci o activitat no regulada: installaci o activitat que no utilitza substncies nuclears o radioactives i que, per tant, no est subjecta al rgim dautoritzacions que establix la legislaci nuclear en general i, en particular, el Reglament dInstallacions Nuclears i Radioactives, per en la qual poden aparixer ocasionalment de forma
24942
inadvertida o fora de control les substncies mencionades, com per exemple installacions de processament de material metllic, duanes, etc. Installaci o activitat regulada: installaci o activitat que habitualment utilitza substncies nuclears o radioactives i que, per tant, est subjecta al rgim dautoritzacions que establix la legislaci nuclear en general i, en particular, el Reglament dInstallacions Nuclears i Radioactives. Intervenci: les activitats que poden reduir lexposici global en incidir sobre les seues causes, s a dir, accions de remei i de protecci. Irradiaci: acci de sotmetre un material o un ser viu a lacci de les radiacions. Membre del pblic: independentment de la seua relaci laboral, i a lefecte exclusivament de la seua protecci radiolgica, la legislaci espanyola considera membre del pblic els individus de la poblaci, a excepci dels treballadors professionalment exposats i dels estudiants i aprenents durant les seues hores de treball habitual. Nivells dintervenci: valors de referncia de determinades magnituds radiolgiques a partir dels quals es considera que s adequada laplicaci duna mesura de protecci. PAM: acrnim de pla dactuaci municipal. PCA: acrnim de Punt de Comandament Avanat. PEI: acrnim de Pla dEmergncia Interior. PENVA: acrnim de Pla dEmergncia Nuclear Exterior a la Central Nuclear de Cofrentes. PTM: pla territorial municipal. Poblaci efectivament afectada en cas demergncia radiolgica: Aquella per a la qual sadopten mesures especfiques de protecci des del moment que es produx una emergncia radiolgica.
24943
Profilaxi radiolgica: ingesti de compostos qumics estables que tenen un efecte reductor sobre labsorci selectiva de certs radionclids per determinats rgans. Tant el iodur com liodat potssic sn compostos eficaos que reduxen labsorci del iode radioactiu per la glndula tiroide. Leficcia desta mesura es troba en la ingesti del compost, en les dosis que sespecifiquen, de forma prvia a la incorporaci del iode radioactiu. Radiodiagnstic: conjunt de procediments dexploraci i visualitzaci de les estructures anatmiques de linterior del cos hum per mitj de la utilitzaci de raigs X. Radioterpia: lobjectiu de la radioterpia s la destrucci de cllules i teixits tumorals per mitj de la radiaci. Radioistops no encapsulats: els istops es poden presentar en forma lquida, slida o gasosa, continguts en recipients tancats per no segellats. RINR: acrnim de Reglament dInstallacions Nuclears i Radioactives. RPSRI: acrnim de Reglament sobre Protecci Sanitria contra les Radiacions Ionitzants. Sievert (Sv): unitat de la dosi equivalent i de la dosi efectiva en el Sistema Internacional dUnitats: 1 Sv = 1 J/kg. Treballador professionalment exposat: persona que treballa en presncia de les radiacions ionitzants, de manera que pot rebre ms dun des dels lmits de dosi fixats per als treballadors.
24944
24945
En este annex es reprodux el text que figura en la guia tcnica del Consell de Seguretat Nuclear per al desplegament i la implantaci dels criteris radiolgics de la Directriu Bsica de Planificaci de Protecci Civil davant del Risc Radiolgic.
24946
Amb fonts radioactives noms podria donar-se contaminaci davant daccidents greus, com ara incendi o explosi, que puguen arribar a provocar el deteriorament o la destrucci de lencapsulatge de la font radioactiva, amb la conseqent major o menor dispersi del contingut. b) Davant de risc dexposici externa, coneguda lactivitat de la font: Una font es considera perillosa quan pot originar exposicions suficients per a causar efectes deterministes en la salut de les persones. La perillositat duna font anir en funci de la seua activitat, normalment expressada en becquerels (Bq) o curis (Ci) (vegeu-ne la definici en lannex I). Activitats de lorde de Bq o KBq es consideren en general baixes; activitats de lorde de MBq es consideren mitjanes; activitats de lorde de GBq, altes, i per damunt dels TBq, molt altes. Esta aproximaci s, no obstant aix, massa general, ja que el grau de perillositat s diferent per als diversos radionclids. El RD 229/2006, sobre el control de fonts radioactives encapsulades dalta activitat i fonts rfenes, establix el criteri que cal utilitzar per a determinar si una font radioactiva s perillosa, i establix valors per a cada radionclid per damunt dels quals les fonts radioactives implicades en un accident es considerarien perilloses. LOIEA, en el seu document Categoritzaci de fonts radioactives, IAEA Safety Estndard Sries nm. RS-G-1.9, proporciona valors coneguts com a valors D (dangerous source o font perillosa) per a tots els radionclidos i classifica les fonts encapsulades i el material radioactiu dispersable en cinc categories de perillositat. Laplicaci destos sistemes de classificaci, desplegats en lannex VI, proporcionen una informaci molt valuosa sobre el risc radiolgic associat a una emergncia. c) Davant de risc dexposici externa, amb fonts dactivitat desconeguda: En cas de desconixer lactivitat duna font en un accident, lavaluaci del risc o de la seua perillositat pot fer-se a partir de les dades de taxa de dosi o nivell dexposici, obtinguts per mitj de ls dun equip detector de radiaci.
24947
La lectura proporcionada per lequip o nivell dexposici anir en unitats de dosi per unitat de temps sievert per hora (Sv/h) (vegeu-ne la definici en lannex I). Les actuacions podran programar-se en funci del nivell dexposici, limitant el temps dactuaci a fi que la dosi rebuda pel pblic i el personal dintervenci siga la menor possible i estiga per davall de lestablida per al seu collectiu i grup. En lannex VI sinclou informaci sobre lmits de dosi que cal considerar per a pblic i personal exposat i relaci de la dosi rebuda per les persones amb laparici defectes deterministes. d) Davant de risc dexposici externa, amb fonts dactivitat desconeguda i en cas de no disposar dequips de detecci de la radiaci: Lavaluaci del risc noms podr realitzar-se per mitj de la localitzaci de senyals i indicacions en el lloc de laccident identificatives de la presncia de material radioactiu (etiquetes amb el trvol caracterstic del risc radiolgic, nmeros ONU de classificaci de mercaderies perilloses, etc.). En el cas que estes no existisquen, lnica indicaci duna possible presncia de material radioactiu seria laparena dels elements implicats en laccident ja que, en el cas de material radioactiu, este sol anar allotjat en blindatges, que es caracteritzen pel seu pes considerablement major que lesperat per les seues dimensions i volum. En alguns accidents, la presncia del material radioactiu ha estat lligada finalment al reconeixement de smptomes mdics relacionats amb la sobreexposici a les radiacions ionitzants (nusees, vmits, cremades), cosa que ha alertat del risc. e) En cas de risc de contaminaci: La perillositat de la contaminaci externa o superficial anir en funci de les caracterstiques radiolgiques del material contaminant: - De la seua activitat, per estar sempre el risc dexposici associat a qualsevol forma de contaminaci.
24948
- Del perode de semidesintegraci o velocitat de desintegraci radioactiva que determinar la velocitat de la seua desaparici. - Del grau dabsorci, la qual cosa es traduiria en una major o menor dificultat de retirar-la. La contaminaci interna de les persones per material radioactiu pot comportar perillositat. Esta perillositat pot ser major en funci de les caracterstiques no radiolgiques del material contaminant (toxicitat qumica del compost ingerit, grandria de les partcules en cas dinhalaci, etc.).
II.3 Principis generals de protecci aplicats a les actuacions de resposta davant dun accident radiolgic
a) Protecci de persones davant de risc dexposici externa: La protecci contra lexposici externa es realitzar tenint en compte els principis de temps, distncia i blindatge. - Temps: com ms temps estiga una persona exposada a una font major ser el risc. - Distncia: com ms prop estiga una persona duna font major ser el risc. - Blindatge: (vegeu-ne la definici en lannex I) com ms material de blindatge sinterpose entre la font i la persona menor ser el risc. La recollida o la manipulaci, sense proteccions adequades, duna font perillosa s un risc especialment important que cal evitar en tots els casos. Hi ha nombrosos casos defectes deterministes produts en persones per haver arreplegat una font del lloc dun succs i haver-la guardat per desconeixement del risc associat. La permanncia durant un temps limitat (uns minuts) prop duna font perillosa per a salvar vides no hauria de causar, no obstant aix, efectes deterministes greus per a la salut. b) Protecci de persones davant de risc de contaminaci:
24949
La protecci contra lentrada de materials radioactius al cos de les persones, per inhalaci, ingesti o a travs de ferides, ha de ser absolutament prioritria. Per este motiu, davant del risc de material radioactiu dispers en lambient lactuaci principal ser la de protegir els orificis corporals per a impedir lentrada del material a lorganisme. La inhalaci de material radioactiu en quantitats que puguen donar lloc a efectes deterministes per a la salut podria nicament produir-se en accidents greus (incendi o explosi) que afecten material radioactiu dispersable dalta activitat. La inhalaci sevitaria, en el cas dels actuants, amb equips de protecci respiratria, i en el cas del pblic, amb mesures immediates dallunyament de la zona fins a distncies segures mentres dure lemissi. La ingesti de material radioactiu en quantitats que puguen donar lloc a efectes deterministes per a la salut podria arribar a donar-se en certs casos a travs de les mans contaminades, encara que noms seria possible si les mans deixa persona han sigut contaminades en un alt grau, per exemple, per contacte directe amb materials radioactius que hagen pogut filtrar-se o vessar dun recipient, la qual cosa caldria evitar igualment en qualsevol cas. En este cas, la contaminaci externa o superficial podria tamb afectar la pell i causar cremades greus. Un focus freqent de contaminaci s la roba contaminada (de carrer o de treball) si no es retira de manera adequada. A fi devitar la propagaci de la contaminaci per este mitj, es recomana prendre algunes mesures: a) Per a la retirada de roba de carrer: Llevar la roba amb calces, guants (dobles), roba de treball (Tyvek) i mscara, tocant si s possible noms la part interna, de manera que la pea quede doblegada sobre si mateixa amb la part exterior cap a dins. b) Per a la retirada de roba de treball (calces, guants [dobles], Tyvek i mscara) una vegada preparada una zona de pas, bosses de contenci, recipients, detectors, etc: o Retirar primerament el guant extern pessigant a laltura del canell i girant-lo. o Llevar a continuaci calces agafant-les per la part ms alta del tal.
24950
o Llevar el Tyvek tocant-ne noms la part interna, de manera que quede doblegat sobre si mateix amb la part exterior cap a dins. o La mscara de protecci respiratria, al final, per a protegir la via dinhalaci. o Llevar finalment el guant intern. c) General o Embossar la roba retirada i etiquetar-la. o Revisar i senyalitzar en cas de detecci positiva. o Allar en contenidor blindat, si s el cas.
II.4 Principis generals de protecci davant del risc radiolgic aplicats al medi ambient i a altres efectes econmics o psicolgics
En el cas del medi ambient, un incendi, explosi o activitats humanes en qu intervinga una font dalta activitat podrien arribar a provocar nivells de contaminaci terrestre que requeriren el reallotjament de la poblaci o la descontaminaci de les zones, considerant els possibles efectes duna exposici prolongada (anys). No obstant aix, la permanncia a la zona durant un temps limitat en esta situaci no t per qu produir efectes deterministes greus per a la salut incls als membres del pblic ms vulnerables. Respecte a la possibilitat de contaminaci de les fonts de subministrament daigua, probablement siga impossible contaminar una xarxa pblica de subministrament daigua a un nivell que puga causar efectes deterministes greus per a la salut de les persones, per s que seria possible una contaminaci per damunt dels nivells establits per a subministrament daigua de servici. Cal considerar, a pesar que estos valors sestablixen a nivells molt inferiors als que causen efectes deterministes greus per a la salut, encara que laigua es consumisca durant un temps considerable (mesos), incls entre els membres del pblic ms vulnerables. Els residus contaminats resultants de laplicaci de mesures, com laigua utilitzada per a descontaminaci, no tenen per qu representar un problema greu per a la salut de les persones.
24951
Han de realitzar-se esforos raonables per a minimitzar la propagaci de la contaminaci a fi de reduir posteriorment els costos de la descontaminaci, aix com lansietat entre el pblic, per no sha de permetre que eixos esforos demoren altres mesures de resposta. Les emergncies radiolgiques greus han fet que el pblic adopte mesures inapropiades o injustificades (discriminaci de persones exposades, evacuaci espontnia, autoadministraci de profilaxi radiolgica a manera dantdot davant de qualsevol radionclid, reticncies a comprar productes de lestat o regi afectada, interrupci injustificada dembarassos), i daix han resultat importants efectes psicolgics i econmics adversos, en algun cas, que han constitut finalment la conseqncia ms greu de lemergncia radiolgica. Estos efectes shan produt incls en emergncies amb risc radiolgic molt baix i la causa va ser que el pblic no va rebre informaci comprensible, coherent i en temps de fonts oficials. s necessria una explicaci en llenguatge senzill dels perills i riscos associats i de les mesures de protecci que cal adoptar davant de qualsevol succs percebut com a emergncia greu, pel pblic o pels mitjans de comunicaci.
24952
24953
FUNDAMENTOS
Este apartado contiene los fundamentos legales y tcnicos del plan, estableciendo su carcter de plan director de la planificacin territorial de mbito inferior y definiendo por tanto, el contenido mnimo de los planes de actuacin municipal frente al riesgo radiolgico.
ESTRUCTURA Y ORGANIZACIN
Este apartado define los rganos de direccin y coordinacin de emergencias que se constituyen en funcin de las diferentes fases de la emergencia.
24954
OPERATIVIDAD
En este apartado se definen los procedimientos operativos que se desarrollan por parte de los diferentes servicios, centros y organismos involucrados en el plan para hacer frente a las situaciones de emergencia derivadas del riesgo radiolgico.
IMPLANTACIN Y MANTENIMIENTO
En este apartado se describen las diferentes fases que se llevan a cabo para efectuar la implantacin y el mantenimiento de la operatividad del plan.
ANEXO I
Este anexo contiene una recapitulacin de las definiciones y acrnimos utilizados en el presente plan especial.
ANEXO II
Este anexo contiene una recapitulacin de los conceptos bsicos sobre el riesgo radiolgico y acrnimos empleados en el texto del plan.
24955
Marco legal y competencial 3.1. 3.2. 3.3. 3.4. 3.5. 3.6. Marco legal Responsabilidad de los titulares Obligaciones de los titulares de las instalaciones reguladas Fuentes hurfanas El plan especial como plan director Marco competencial
4.
Los planes de actuacin municipal 4.1. 4.2. 4.3. Concepto Funciones Contenido mnimo
24956
1.
Introduccin
El grado de desarrollo de la Comunitat Valenciana favorece la implantacin de un elevado nmero de actividades econmicas tanto en el sector industrial, comercial, sanitario como de investigacin. Los avances que el uso de las radiaciones ionizantes ha aportado dentro de las distintas actividades supone la incorporacin de fuentes radiactivas y generadores de radiaciones ionizantes a los distintos procesos de control, anlisis, diagnstico y terapia empleados en las referidas instalaciones El Real Decreto 1564/2010, de 19 de noviembre, por el que se aprueba la Directriz Bsica de Planificacin de Proteccin Civil ante el riesgo radiolgico, establece los distintos niveles de planificacin necesarios para la consecucin de los objetivos de reducir el riesgo o mitigar las consecuencias de los accidentes en su origen y evitar o, como mnimo, reducir en lo posible los efectos adversos de las radiaciones ionizantes sobre la poblacin y los bienes. En este sentido introduce la responsabilidad de las comunidades autnomas de elaboracin de los correspondientes planes especiales frente a emergencias radiolgicas, como parte del nivel de respuesta exterior establecido por la directriz. Asimismo, con fecha 22 de marzo de 2012, se firma el Convenio de colaboracin entre la Consellera de Gobernacin de la Generalitat y el Consejo de Seguridad Nuclear sobre planificacin, preparacin y respuesta ante situaciones de emergencia radiolgica, por el cual el
CSN colaborar con la Generalitat en el asesoramiento, formacin, equipamiento, y cooperacin, en materia de planificacin, preparacin y respuesta ante emergencias radiolgicas.
Se justifica por tanto la necesidad de disponer en la Comunitat Valenciana de un plan especial ante el riesgo radiolgico que establezca la organizacin, procedimientos, medios y recursos necesarios para proteger a la poblacin y al medio ambiente de los efectos nocivos de las radiaciones ionizantes, y estableciendo las medidas de prevencin y correccin frente a emergencias radiolgicas, cualquiera que sea su origen.
24957
2.
Objeto y mbito
2.1. Objeto
A efectos del presente plan se entiende por: Radistopos no encapsulados: Los istopos se pueden presentar en forma lquida, slida, o gaseosa, contenidos en recipientes cerrados pero no sellados. Fuentes radiactivas encapsuladas: Los istopos se encuentran encerrados en cpsulas selladas de materiales resistentes. Igualmente se consideran como fuentes radiactivas encapsuladas aqullas en las que el material radiactivo se encuentra slidamente incorporado en materiales slidos inactivos, de forma que est protegido contra toda fuga. Accidente nuclear o radiolgico: Suceso no intencionado que ocurre en una actividad o una instalacin nuclear o radiactiva, y que da o puede dar lugar a exposicin incontrolada a las radiaciones ionizantes, por irradiacin o contaminacin, a las personas, bienes o medio ambiente.
Atentado nuclear o radiolgico: Acto intencionado contra una instalacin o actividad
nuclear o radiactiva, o perpetrado utilizando material nuclear o radiactivo con el fin de provocar intimidacin o dao a las personas, al medio ambiente o a los bienes. Instalacin o actividad regulada: Instalacin o actividad que habitualmente utiliza sustancias nucleares o radiactivas y que por lo tanto est sujeta al rgimen de autorizaciones que establece la legislacin nuclear en general y en particular el Reglamento de Instalaciones Nucleares y Radiactivas. Instalacin o actividad no regulada: Instalacin o actividad que no utiliza sustancias nucleares o radiactivas y que por lo tanto no est sujeta al rgimen de autorizaciones que establece la legislacin nuclear en general y en particular el Reglamento de Instalaciones Nucleares y Radiactivas, pero en la que pueden aparecer ocasionalmente de forma inadvertida o fuera de control las sustancias mencionadas, como por ejemplo instalaciones de procesado de material metlico, aduanas, etc.
24958
El presente plan tiene por objeto establecer la organizacin y los procedimientos de actuacin de los recursos y servicios cuya titularidad corresponda a la Comunitat Valenciana y los que puedan ser asignados a la misma por otras administraciones pblicas y entidades pblicas o privadas, con la finalidad de hacer frente a las emergencias que puedan darse en caso de una situacin de emergencia con riesgo radiolgico.
2.2. mbito
El presente plan ser de aplicacin en el territorio de la Comunitat Valenciana, para dar respuesta a las emergencias radiolgicas que pudieran originarse como consecuencia de: a) Actividades o instalaciones reguladas o no, segn definiciones del apartado anterior desde el momento en que los planes de emergencia interior o planes de autoproteccin no sean suficientes para responder a la emergencia y sea necesario activar recursos adicionales a los previstos en dichos planes. b) c) Sucesos excepcionales que tienen su origen en actividades ilcitas cuya intencin es provocar dao a las personas o bienes. Sucesos excepcionales relacionados con la presencia de material radiactivo.
El presente plan no ser de aplicacin a: a) Las emergencias ocurridas durante el transporte terrestre de material radiactivo, en cuyo caso ser de aplicacin el plan especial ante el riesgo de accidentes en el transporte de mercancas peligrosas por carretera o ferrocarril. b) Las emergencias incluidas en el mbito de aplicacin del Plan de Emergencia Nuclear Exterior a la Central Nuclear de Cofrentes (PENVA). En emergencias radiolgicas ocurridas en instalaciones que dispongan de un Plan de Emergencia Exterior especfico, como es el caso de puertos, aeropuertos y establecimientos afectados por el Real Decreto 1254/1999, se activarn los respectivos Planes de Emergencia Exterior, en cuya estructura se incorporarn los recursos especficos necesarios para hacer frente a las emergencias radiolgicas previstas en el presente plan.
24959
3.
24960
El Real Decreto 1308/2011, de 26 de septiembre, sobre proteccin fsica de las instalaciones y los materiales nucleares, y de las fuentes radiactivas.
24961
En el artculo 5.1 de la Norma Bsica de Proteccin Civil se establece, que en los planes especiales frente a riesgos tecnolgicos, debern determinarse las actuaciones y responsabilidades de los titulares de las instalaciones generadoras de riesgo. Asimismo, el ttulo 1, apartado 5 de la Directriz Bsica frente al Riesgo Radiolgico, establece al respecto que los titulares de las instalaciones reguladas y, en general de todas las instalaciones o actividades en las que pudiera excepcionalmente existir riesgo radiolgico, estn obligados a colaborar con las autoridades pblicas tanto en la puesta en prctica como en las actividades de elaboracin, implantacin y mantenimiento de efectividad de los planes de emergencia radiolgica.
24962
a)
Estudio de seguridad. Contendr la informacin necesaria para realizar un anlisis de la instalacin desde el punto de vista de la seguridad nuclear y la proteccin radiolgica, as como un anlisis y evaluacin de riesgos derivados del funcionamiento de la instalacin, tanto en rgimen normal como en condiciones de accidente. Adems contendr un anlisis de los accidentes previsibles derivados del mal funcionamiento de elementos y aparatos, de errores de operacin, o de agentes externos a la instalacin y sus consecuencias.
b)
Reglamento de funcionamiento. Este documento contendr entre otros la informacin siguiente: Organizacin. Especificar la organizacin y funciones del personal adscrito a la instalacin tanto en condiciones normales como de emergencia. Normas de operacin en rgimen normal y en condiciones de accidente. Medidas de proteccin radiolgica aplicables.
c)
Plan de emergencia interior. Detallar las medidas previstas por el titular y la asignacin de responsabilidades para hacer frente a las condiciones de accidente, con objeto de mitigar sus consecuencias, proteger al personal de la instalacin y notificar su ocurrencia de forma inmediata a los rganos competentes, incluyendo la evaluacin inicial de las circunstancias y de las consecuencias de la situacin. Adems, establecer las actuaciones previstas por el titular para prestar su ayuda en las intervenciones de proteccin en el exterior de la instalacin, de acuerdo con el Plan de Emergencia Exterior, cuando as lo determine el Consejo de Seguridad Nuclear.
d)
Plan de Proteccin Fsica. Documento que describe el sistema de proteccin fsica de una instalacin o de un material nuclear o de fuentes radiactivas, en el que se establecen las medidas que se aplicarn para garantizar la proteccin de los materiales nucleares o de las fuentes radiactivas contra el robo, hurto u otra apropiacin ilcita, as como para evitar actos de sabotaje, cuyo contenido se establece por el Real Decreto 1308/2011.
24963
En el caso de las fuentes radiactivas de categoras 1, 2 y 3, (clasificacin recogida en el RD 1308/2011) en las instalaciones en las que se produzcan, procesen, manipulen, utilicen o almacenen, debern disponer de un sistema de proteccin fsica, de conformidad con la evaluacin vigente de la amenaza, el incentivo relativo de las fuentes radiactivas, la naturaleza de estas y las consecuencias previsibles derivadas de la retirada no autorizada de las mismas o de actos de sabotaje. El titular de la instalacin a la que pertenezcan deber identificar un responsable directo de su proteccin fsica. El Ministerio del Interior, con la colaboracin del Consejo de Seguridad Nuclear, de acuerdo con la legislacin y normativa vigente de seguridad privada, determinar qu titulares debern constituir un Departamento de Seguridad, al frente del cual se encontrar un Director de Seguridad, que deber estar habilitado por el Ministerio del Interior. Aquellos titulares que no deban constituir un Departamento de Seguridad propio, debern encargar las funciones propias del mismo a una empresa de seguridad debidamente habilitada para ello por el Ministerio del Interior.
24964
Las actuaciones a llevar a cabo para hacer frente a emergencias radiolgicas debidas a fuentes hurfanas son establecidas, en su caso, en los planes de autoproteccin de cada instalacin o actividad, en los acuerdos que se establezcan por los Ministerios competentes y el Consejo de Seguridad Nuclear con los sectores potencialmente afectados, as como en el presente plan.
24965
En el caso particular del riesgo radiolgico, el Real Decreto 1564/2010, de 19 de noviembre, por el que se aprueba la Directriz Bsica de planificacin de proteccin civil ante el riesgo radiolgico, establece que los planes autonmicos, sern aprobados por el rgano competente de la Comunidad Autnoma y sern homologados por la Comisin Nacional de Proteccin Civil, previo informe del Consejo de Seguridad Nuclear. Los informes del Consejo de Seguridad Nuclear tendrn por objeto los aspectos relativos a seguridad nuclear y proteccin radiolgica contenidos en los planes. En lo referente al mbito municipal, la elaboracin y aprobacin de los planes de actuacin municipal frente al riesgo radiolgico corresponde al rgano de gobierno municipal. Su homologacin se realizar por la Comisin de Proteccin Civil de la Comunitat Valenciana, previa aprobacin del mismo por parte del Pleno del Ayuntamiento correspondiente.
24966
4.
4.1. Concepto
El Plan de Actuacin Municipal (PAM) establece la organizacin y actuaciones de los recursos y servicios propios, al objeto de hacer frente a las emergencias radiolgicas, dentro de su mbito territorial. Como se ha mencionado anteriormente, la especializacin de los equipos intervinientes en este tipo de emergencias, aconseja una direccin y una coordinacin autonmica que asegure la movilizacin de los recursos ms adecuados. En este sentido, solo se considera necesaria la elaboracin de PAM frente a accidentes radiolgicos en el caso de los municipios capitales de provincia, Alicante, Castelln de la Plana y Valencia, en tanto que disponen de servicios de intervencin propios, en materia de fuego, rescate y salvamento.
4.2. Funciones
Las funciones bsicas de los planes de actuacin municipal sern: a) b) Identificar el riesgo y los elementos vulnerables del trmino municipal. Prever la estructura organizativa y los procedimientos para la intervencin en emergencias en instalaciones o actividades con presencia de material radiactivo que ocurran dentro del territorio del municipio que corresponda, en coordinacin con las unidades bsicas previstas en el plan especial. c) d) Especificar procedimientos de informacin y alerta a la poblacin, en coordinacin con los previstos en el plan especial. Prever la organizacin necesaria para la puesta en prctica, en caso de accidente, de medidas orientadas a la disminucin de la exposicin de la poblacin a los riesgos de exposicin y contaminacin que puedan producirse. e) Catalogar los medios y recursos especficos para la puesta en prctica de las actividades previstas.
24967
Anlisis del riesgo 3.1. Empresas y actividades en las que se produzcan, procesen, manipulen, utilicen o almacenen sustancias radiactivas 3.2. Elementos vulnerables
4.
Estructura, organizacin y funciones 4.1. Estructura municipal frente emergencias 4.2. Integracin de los recursos municipales en las Unidades Bsicas de Intervencin previstas en el plan especial
5.
Operatividad 5.1. 5.2. 5.3. 5.4. Zonificacin Notificacin y activacin del plan Actuaciones a desarrollar Medidas de proteccin a la poblacin
6.
Implantacin y mantenimiento de la operatividad del plan. 6.1. 6.2. Implantacin Mantenimiento de la operatividad del plan.
No ser necesaria la elaboracin de los apartados 2 y 4, en el caso en que el municipio tenga elaborado el correspondiente plan territorial municipal (PTM).
24968
24969
Riesgo por tipo de actividad Catlogo de instalaciones o actividades 5.1. Instalaciones exentas de la aplicacin del presente plan 5.2. Instalaciones no exentas de la aplicacin del presente plan, pero que solo requieren desarrollar nivel interior de respuesta. 5.3. Instalaciones que requieren el desarrollo del nivel interior y exterior de respuesta. 5.4. Equipos mviles. 5.5. Instalaciones o actividades no reguladas
24970
1.
Conceptos generales
24971
Dosis absorbida (D): Energa absorbida por unidad de masa. D = d/dm, donde d es la energa media impartida por la radiacin ionizante a la materia en un elemento de volumen y dm es la masa de la materia contenida en dicho elemento de volumen. Su unidad de medida en el sistema internacional es el Gray (Gy). Dosis equivalente (HT): Dosis absorbida, en el tejido u rgano T, ponderada en funcin del tipo y la calidad de la radiacin R. Viene dada por la frmula: HT,R= wR DT,R siendo, DT,R la dosis absorbida promediada sobre el tejido u rgano T, procedente de la radiacin R, y WR el factor de ponderacin de la radiacin. Cuando el campo de radiacin se compone de tipos y energas con valores diferentes de WR la dosis equivalente total viene dada por la frmula: HT,R = R wR DT,R Los valores apropiados para WR se especifican en el anexo II del RPSRRII. Su unidad de medida en el Sistema Internacional es el Sievert (Sv). Dosis colectiva: Con referencia a un rgano determinado o a todo el cuerpo, dosis equivalente que reciben los miembros de una colectividad durante el mismo perodo de tiempo. Dosis efectiva (E): Suma de las dosis equivalentes ponderadas en todos los tejidos y rganos del cuerpo que se especifican en el anexo II del Reglamento sobre Proteccin Sanitaria contra Radiaciones Ionizantes, a causa de irradiaciones externas e internas. Se estima mediante la frmula: E = T wT R wR DT,R
24972
donde, DT,R es la dosis absorbida promediada sobre el tejido u rgano T procedente de la radiacin R; WR es el factor de ponderacin de la radiacin, y WT es el factor de ponderacin tisular del tejido u rgano T. Los valores adecuados para WT y WR se especifican en el anexo II del Reglamento sobre Proteccin Sanitaria contra Radiaciones Ionizantes. El valor de la dosis efectiva E, nos da una informacin sobre el riesgo global en el organismo humano. Su unidad de medida en el Sistema Internacional es el Sievert (Sv). Tanto la dosis equivalente como la dosis efectiva son magnitudes utilizadas en la reglamentacin actual para establecer los lmites de dosis aplicables a los trabajadores expuestos y a los miembros del pblico. Dosis evitable: Cuando se trata de expresar el beneficio neto de una accin protectora destinada a reducir el riesgo de efectos estocsticos, la magnitud de inters es la dosis que puede ahorrarse en el perodo de tiempo que dure esa accin protectora. La unidad de dosis evitable es el Sievert (Sv). Dosis individual: Con referencia a un rgano determinado o a todo el cuerpo, dosis absorbida por un individuo durante un cierto perodo de tiempo. Dosis proyectada: Es la magnitud adecuada para expresar el riesgo de efectos deterministas, es decir la dosis total recibida por todas las vas a lo largo de un perodo de tiempo contado a partir del accidente. La unidad de dosis proyectada es el Gray (Gy).
24973
Los efectos biolgicos asociados con la exposicin a radiaciones ionizantes, se pueden clasificar en dos grupos: Efectos deterministas. Se producen cuando la exposicin a radiaciones ionizantes origina la muerte de tal cantidad de clulas que da lugar a un mal funcionamiento de un tejido u rgano. La aparicin de estos efectos se produce solo cuando la dosis supera un cierto valor denominado umbral de dosis. La gravedad del efecto va a depender de la dosis recibida. Efectos estocsticos. Si se producen transformaciones celulares, debido a la exposicin a radiaciones ionizantes, estas pueden dar lugar a la aparicin de un cncer o a enfermedades hereditarias sobre los descendientes de la persona expuesta. A diferencia de los efectos deterministas para estos efectos no existe un umbral de dosis. Ahora bien, la probabilidad de que aparezcan s depende de la dosis. Clnicamente no es posible distinguir los que tiene su origen en una exposicin a radiaciones ionizantes de los que se han producido por otros agentes. Atendiendo a la transmisin de los efectos de las radiaciones ionizantes se pueden clasificar en: Somticos. Si aparecen en el individuo expuesto y no en sus descendientes. Genticos. Si afectan a los descendientes del individuo expuesto.
24974
2.
Criterios radiolgicos
El trmino criterios radiolgicos hace referencia a los parmetros cuantitativos o cualitativos establecidos para ayudar en la toma de decisiones sobre las medidas de proteccin y otras actuaciones de carcter radiolgico a adoptar en las emergencias radiolgicas, y abarca los siguientes puntos: Los principios bsicos de proteccin radiolgica aplicados a las emergencias radiolgicas, que son consideradas como intervenciones. El establecimiento de niveles de intervencin para medidas de proteccin a la poblacin. El establecimiento de niveles de dosis de emergencia para proteccin del personal de intervencin.
24975
Optimizacin: La forma, magnitud y duracin de la intervencin debern optimizarse de manera que sea mximo el beneficio correspondiente a la reduccin del detrimento de la salud, una vez deducido el perjuicio asociado a la intervencin. Limitacin de dosis: Los lmites de dosis reglamentarios establecidos por el RPSRRII, no siendo de aplicacin a los trabajadores que realicen las intervenciones, a excepcin de los casos de exposicin perdurable. El RPSRRII establece que el CSN debe fijar los niveles de dosis de emergencia para el personal de intervencin teniendo en cuenta las necesidades tcnicas y los riesgos para la salud y que, en casos excepcionales, podrn llegar a admitirse exposiciones por encima de estos niveles especiales, con el fin de salvar vidas humanas, solamente a cargo de personal voluntario que sea informado de los riesgos de su intervencin. El Consejo de Seguridad Nuclear podr establecer para la poblacin otros valores especficos basndose en el conocimiento detallado y realista de la naturaleza, evolucin y consecuencias del accidente.
24976
Optimizar el balance de la proteccin y otros factores importantes, asegurando que las acciones adoptadas producen mayores beneficios que daos. En la aplicacin de los niveles de intervencin debe tenerse en cuenta que: No son valores estndar. No establecen el lmite entre situacin segura o insegura de exposicin a la radiacin o de contaminacin radiactiva. Representan valores de referencia para los cuales las acciones de proteccin estn justificadas. Permiten flexibilidad dependiendo de las caractersticas de cada accidente y de consideraciones locales.
24977
3.
3.1.1. Radiodiagnstico
Se conoce con el nombre de radiodiagnstico el conjunto de procedimientos de exploracin y visualizacin de las estructuras anatmicas del interior del cuerpo humano mediante la utilizacin de rayos X. Ocupa un lugar preponderante entre las tcnicas de imagen debido al gran nmero de instalaciones, de exploraciones que se realizan y de profesionales que se dedican a esta especialidad. La continua aparicin de nuevas tcnicas e indicaciones hace que da a da se incremente el nmero de actos mdicos en los que se utilizan los rayos X. La imagen radiogrfica es una consecuencia de la diferente atenuacin, que las distintas estructuras anatmicas del paciente producen en el haz de rayos X que incide sobre l. 3.1.1.1. Radiografa convencional En este caso, el receptor de la imagen radiogrfica es una placa fotogrfica. Al incidir el haz de rayos X sobre ella, esta se impresiona formndose una imagen latente que se pondr de manifiesto al revelar la placa. 3.1.1.2. Fluoroscopia
24978
Es la tcnica en la que el receptor de la imagen radiogrfica es una pantalla fluorescente que se ilumina al incidir sobre ella el haz de rayos X. La diferente intensidad de la luz emitida en las distintas partes de la pantalla produce la imagen. La intensidad de esta imagen luminosa que aparece en la pantalla es amplificada por medio de intensificadores de imagen y recogida por una cmara de televisin para ofrecerla en un monitor de TV.
24979
3.1.1.3. Radiologa digital La aplicacin de la informtica al diagnstico mdico ha supuesto una importante incidencia en la obtencin, almacenamiento y tratamiento de imgenes. El tratamiento digital de las imgenes mdicas se utiliza en tcnicas como la tomografa computarizada (TC), la angiografa digital, la medicina nuclear y, desde hace relativamente poco tiempo, se aplica ya en la radiologa convencional. En la actualidad, el desarrollo de la informtica permite no solo el tratamiento sino tambin la transmisin de dichas imgenes a larga distancia y la posibilidad de su archivo electrnico. Adems, permite disminuir el nmero de estudios repetidos por errores de la tcnica de exposicin, lo que conlleva una reduccin de dosis a los pacientes. 3.1.1.4. Tomografa computarizada Permite obtener imgenes de cortes transversales del cuerpo humano cuyo tratamiento informtico posibilita su reconstruccin en tres dimensiones. Estas, permiten visualizar con nitidez diversas estructuras anatmicas como: huesos, rganos, nervios, etc. y patologas que no se podan diagnosticar con la radiologa convencional. Se utiliza un haz de rayos X muy estrecho que gira alrededor del cuerpo del paciente. Las imgenes se construyen a partir de la informacin suministrada por unos detectores distribuidos sobre un arco, que reciben la radiacin dispersada por el organismo. 3.1.1.5. Radiologa intervencionista La radiologa intervencionista es una rama de la radiologa, que mediante procedimientos mnimamente invasivos, diagnostica y trata diversas patologas, tanto en el sistema vascular como fuera de l. Por tanto existe una radiologa intervencionista diagnstica y otra teraputica.
24980
3.1.2. Radioterapia
El objetivo de la radioterapia es la destruccin de clulas y tejidos tumorales mediante la radiacin, procurando irradiar lo menos posible los tejidos sanos circundantes del tumor. Ello se consigue mediante una planificacin individualizada para cada paciente utilizando simuladores para toma de datos y planificadores, que permiten la reconstruccin de la distribucin de la dosis y de la zona a irradiar en una imagen tridimensional. Un tratamiento en radioterapia tiene que tener en cuenta lo siguiente: Caractersticas de la radiacin que se va a utilizar. Condiciones geomtricas del haz y de la zona anatmica a tratar. Respuesta celular (tipo de tumor, reparacin celular, radio sensibilidad, etc.). Proximidad de rganos crticos (en los que no se debe sobrepasar un lmite de dosis). 3.1.2.1. Modalidades de radioterapia Atendiendo a la distancia que existe entre la fuente radiactiva y la zona a tratar recibir el nombre de teleterapia o braquiterapia, segn que esta sea superior o inferior a 5 cm respectivamente. Las radiaciones utilizadas en radioterapia pueden provenir de equipos o tener su origen en determinados radionucleidos. En el caso de que provengan de equipos, la emisin de estas radiaciones cesa una vez finalizado el tratamiento. En cambio cuando provienen de radionucleidos, como es el caso de los equipos de telecobaltoterapia, la emisin permanece una vez finalizado el tratamiento, por ello estas fuentes radiactivas, cuando no se estn utilizando en terapia, estn alojadas en un cabezal debidamente protegido con plomo, para que de esta forma se pueda entrar y salir de la sala de tratamiento sin riesgo radiolgico.
24981
Las actividades de los radionucleidos utilizados en radioterapia son muy elevadas, pudiendo llegar a ser del orden de billones de becquerelios. Las fuentes utilizadas en braquiterapia estn generalmente encapsuladas y se pueden presentar en forma de granos, hilos, agujas, horquillas, placas y tubos. Tambin pueden utilizarse fuentes no encapsuladas, aplicado para tratamientos intra-articulares, en medicina nuclear. 3.1.2.2. Terapia metablica Es un mtodo de tratamiento en el que se administra al paciente, en las instalaciones de medicina nuclear, determinados radionucleidos, que se incorporan a las clulas que forman al rgano o tejido a tratar.
24982
Mediante este mtodo de diagnstico, se obtiene informacin de cmo funcionan las clulas de los rganos o tejidos objeto de estudio, suministrando por tanto informacin metablica de los mismos. El radionucleido ms utilizado es el fluor-18, con el cual se marcan molculas de glucosa que permiten estudiar el metabolismo cerebral, heptico, renal o de cualquier otro rgano. Para la utilizacin del PET son necesarios tres componentes, el ciclotrn, donde se producen los radionucleidos a utilizar, el laboratorio de radioqumica, donde se realizan los procesos de sntesis y marcaje de las diversas molculas utilizadas y la cmara de positrones, mediante la cual se hace el diagnstico del paciente.
3.1.4. Radioinmunoanlisis
Es una tcnica analtica utilizada para medir la cantidad y concentracin de numerosas sustancias (hormonas, frmacos, etc.) en muestras biolgicas obtenidas, previamente, del paciente. Tiene una elevada sensibilidad, permitiendo medir concentraciones muy pequeas. Se utiliza tanto en diagnstico clnico como en investigacin biolgica. Son tcnicas realizadas in vitro (en un tubo de ensayo) por lo que el paciente no est en contacto con el material radiactivo. Generalmente, las muestras se marcan radiactivamente con yodo-125 y, en otros casos, con hidrgeno-3 (tritio). Se utilizan actividades muy pequeas.
24983
La aplicacin de las radiaciones ionizantes tiene su origen en la interaccin de esta radiacin con la materia y sus consecuencias. De acuerdo con ello se pueden clasificar las aplicaciones en: Aplicaciones basadas en la accin de la materia sobre esta radiacin. Se utilizan generalmente fuentes encapsuladas de pequea o mediana actividad. Se incluyen aplicaciones como la gammagrafa o radiografa industrial, la medida de espesores y de humedad, etc. Aplicaciones basadas en la accin de esta radiacin sobre la materia, como consecuencia de su accin bactericida e ionizante. Para la primera caracterstica se utilizan fuentes con elevada actividad y es de gran utilidad en la esterilizacin de todo tipo de productos. Para el segundo tipo se utilizan actividades muy bajas de emisores alfa y beta, como en el caso de los detectores de humo y la produccin de materiales luminosos. Aplicaciones basadas en el empleo de trazadores. La tcnica consiste en incorporar radionucleidos a un material para seguir su curso o comportamiento mediante la deteccin de la radiacin ionizante que emiten. Estas tcnicas se encuentran ampliamente difundidas desde los estudios mdicos y bioqumicos hasta en el estudio de transporte de fluidos y la contaminacin ambiental.
24984
Medida de espesores y densidades. La tcnica se basa en la variacin de la intensidad o tasa de flujo de la radiacin que se transmite o refleja cuando esta atraviesa un material. La radiacin gamma es la ms utilizada en el control de la fabricacin de lminas metlicas, debido a su alto poder de penetracin. La radiacin beta, con menor poder de penetracin, es habitual para la medida de espesores en la industria del papel y el plstico. Medida de niveles. La tcnica se basa en la fijacin a la superficie externa del depsito o botella, en el que se quiere medir el nivel, varias fuentes orientables dispuestas a diversas alturas. En el lado opuesto, se disponen los detectores. Los detectores localizados por encima del nivel del lquido reciben niveles de radiacin superiores a los situados por debajo del mismo. Esta tcnica es muy til en el caso de depsitos o envases que contengan lquido o gases corrosivos o a elevadas temperaturas y en todos aquellos casos donde sea imposible emplear dispositivos de contacto. Medida del grado de humedad. Se basa en la moderacin de neutrones rpidos al colisionar con los tomos de hidrgeno presentes en el agua. Las sondas neutrnicas de humedad son especialmente adecuadas para medir la humedad en materiales a granel (arena, cementos, etc.) y en la produccin de vidrio y hormign. Gammagrafa o radiografa industrial. Esta tcnica se basa en la absorcin diferencial de la radiacin cuando esta atraviesa materiales de diferente densidad. Est ampliamente utilizada para verificar las uniones de soldadura en tubos, para ello se introducen fuentes porttiles dentro de la tubera a inspeccionar, fijando una pelcula en el exterior de la misma que acta como detector. Control de seguridad y vigilancia. Los rayos X se utilizan para vigilar el contenido de maletas en aeropuertos, as como para la deteccin de explosivos en cartas y paquetes postales en oficinas de correo. Detectores de humo. Estos dispositivos contienen una pequea fuente que emite radiacin alfa. Si el humo se interpone entre la fuente y el detector, impide que la partcula incida en el detector y se dispara una alarma.
24985
Esterilizacin de materiales. Se basa en la accin bactericida de la radiacin. Para ello se utilizan fuentes encapsuladas de elevada actividad y aceleradores de partculas. Es un mtodo frecuentemente utilizado en la industria farmacutica y alimentaria. Eliminacin de electricidad esttica. Se basa en los fenmenos de ionizacin que provocan las radiaciones en el medio que atraviesan. Es muy til en aquellos procesos industriales en los que la acumulacin de electricidad esttica provoca grandes inconvenientes, como pueden ser la industria: textil, de materiales plsticos, papel, vidrio, transporte de combustibles, etc. Produccin de materiales luminiscentes. Se fundamenta en la propiedad de las partculas alfa y electrones de producir fenmenos de luminiscencia en algunos materiales. Los productos obtenidos suelen ser utilizados para la sealizacin (en aviones, barcos, etc.). Datacin. A lo largo de miles de aos la relacin entre el carbono estable y el carbono-14 se ha mantenido inalterada en estado de equilibrio en la atmsfera. Esta misma relacin se mantiene en todos los seres vivos. Cuando stos mueren, el equilibrio se rompe debido a la desintegracin radiactiva del carbono-14, y analizando la cantidad de carbono radiactivo presente en el resto orgnico que se quiera datar, se puede estimar su antigedad. Deteccin de fugas. Se utilizan radionucleidos, de periodo muy corto, que se mezclan con el fluido y se introducen en las canalizaciones. La situacin de la fuga se establece empleando detectores capaces de localizar el radionucleido cuando este sale de la canalizacin por alguna rotura.
24986
Determinar la eficacia en la absorcin de los abonos por las plantas y optimizar la fijacin biolgica del nitrgeno. El empleo de los fertilizantes es costoso y su uso inadecuado o excesivo puede ser perjudicial para el medio ambiente. Marcando los abonos con istopos de fsforo y de nitrgeno se puede determinar con precisin la cantidad de los mismos que absorben las plantas y la que se pierde en el medio. Tambin estas tcnicas permiten conocer la cantidad de nitrgeno que pueden fijar las plantas y estudiar formas para aumentarla. Optimizar los recursos hdricos. El agua es un factor limitante de la produccin agrcola en muchas partes del mundo, y su aprovechamiento eficiente pasa por un control permanente de la humedad del suelo, que puede llevarse a cabo mediante la utilizacin de sondas neutrnicas. Gracias a estos mtodos puede conseguirse un ahorro del 40 por ciento del agua con respecto a los procedimientos tradicionales. Desarrollar variedades de cultivo con propiedades ventajosas para la agricultura mediante la induccin de mutaciones empleando tcnicas de irradiacin. Utilizando esta tcnica se consigue: Aumento de la resistencia del encamado, buscando plantas ms bajas y de tallo ms resistente para soportar las tormentas. Modificacin del tiempo de maduracin para obtener plantas de maduracin tarda o temprana. Aumento a la resistencia de enfermedades, evitando de esta manera la utilizacin de productos qumicos contra plagas. Aumento del rendimiento de los cultivos. Mejora de los caracteres agronmicos: mayor resistencia al fro o aumento de la tolerancia al calor. Mejora de las caractersticas de las semillas: aumento del valor nutritivo o la facilidad de coccin. Lucha contra plagas de insectos. La tcnica de los insectos estriles (TIE), consiste en exponer individuos macho criados en laboratorio a dosis de radiacin apropiadas para esterilizarlos. Al ser liberados compiten con los machos normales y se aparean con las hembras sin producir descendencia.
24987
Aplicaciones en zootecnia. Se llevan a cabo estudios con radioistopos para determinar el valor nutritivo y la absorcin de los piensos y otros subproductos de diversas industrias que habitualmente sirven de alimento al ganado, de manera que el rendimiento de la produccin lechera y ganadera se ha visto aumentada. Tambin son tiles estas tcnicas en los programas de cra para determinar con exactitud el periodo reproductivo de las hembras. Por ltimo puede citarse la irradiacin con rayos X para producir vacunas contra diversas enfermedades del ganado.
Prolongacin del periodo de conservacin de los alimentos. El proceso consiste en exponer los alimentos a irradiacin generalmente con rayos gamma, empleando tres niveles de dosis dependiendo del fin perseguido. A dosis bajas para inhibir la germinacin (por ejemplo de las patatas), la desinsectacin y el retraso en la maduracin. A dosis medias para prolongar el tiempo de conservacin reduciendo la carga microbiana y a dosis altas para la esterilizacin incluida la eliminacin de virus.
24988
El objetivo de las diferentes aplicaciones de las radiaciones ionizantes en investigacin, es el estudio de los diferentes procesos biolgicos que tienen lugar en los seres vivos. Estas aplicaciones se pueden abordar, mediante ensayos in vivo o ensayos in vitro. Ensayos in vivo. El fundamento consiste en la administracin de una sustancia radiactiva trazador a un organismo vivo, clulas, bacterias, virus, levaduras, animales o plantas, efectuando un seguimiento de la misma, consistente en estudiar su evolucin. El resultado es la aparicin, desaparicin o transformacin de una molcula marcada ms o menos compleja que forma parte del sistema o proceso que se est estudiando. Ensayos in vitro. Consisten en el marcaje de diferentes macromolculas, que han sido previamente extradas del sistema biolgico al que pertenecan y purificadas. En este tipo de tcnicas se utilizan cantidades muy bajas de radiotrazador ya que la muestra biolgica suele ser muy pequea. Para ello se aade un trazador radiactivo, utilizando pequeas cantidades de radioistopos, del orden de MBq. El objetivo puede ser tan sencillo como detectar la existencia de una molcula determinada o su localizacin dentro de una muestra (clulas o tejidos previamente aislados). En otros casos se pretende obtener datos cuantitativos, como su concentracin, o cualitativos como su papel biolgico. Resulta imposible enumerar todas las aplicaciones de las radiaciones ionizantes en el desarrollo de la investigacin cientfica, tanto bsica como aplicada. Se utilizan en numerosos estudios de biologa celular y molecular del cncer, patologas moleculares, evolucin gentica, terapia gnica, desarrollo de nuevos frmacos, etc.
24989
4.
La siguiente tabla detalla los riesgos asociados a aquellas actividades con implantacin en la Comunitat Valenciana, o situaciones que potencialmente pudieran darse en la Comunitat, atendiendo a la existencia de aeropuertos, puertos martimos comerciales y aduaneros en su territorio. Tabla 1 Tipo de actividad
Instalaciones de irradiacin industrial (FEAAS)
Riesgo
Posibilidad de sucesos catastrficos o actos malintencionados que puedan dar lugar a daos en blindajes. No hay probabilidad de emisiones o vertidos al exterior de la instalacin Necesidad de aplicacin de medidas urgentes en caso de robo o prdida de fuentes por ser estas de alta actividad En el emplazamiento posibilidad de efectos deterministas graves en la salud del personal si se utilizan incorrectamente las fuentes. Los daos en blindajes podran dar lugar a superacin de los lmites o efectos deterministas en la salud de las personas en el interior de la instalacin por lo que requeriran medidas de proteccin para el personal de intervencin
Posibilidad de sucesos catastrficos o actos malintencionados que puedan dar lugar a daos en blindajes. No hay probabilidad de emisiones o vertidos al exterior de la instalacin Necesidad de aplicacin de medidas urgentes en caso de robo o prdida de fuentes de alta actividad Los daos en blindajes en este caso podran dar lugar a superacin de los lmites o efectos deterministas en la salud de las personas en el interior de la instalacin por lo que requeriran medidas de proteccin para el personal de intervencin
24990
Posibilidad de sucesos catastrficos o actos malintencionados que puedan dar lugar a daos en blindajes. No hay probabilidad de emisiones o vertidos al exterior de la instalacin Necesidad de aplicacin de medidas urgentes en caso de robo o prdida de fuentes por ser estas de alta actividad. Mayor probabilidad de robo o prdida por ser fuentes mviles. Los daos en blindajes podran dar lugar a superacin de los lmites o efectos deterministas en la salud de las personas en el interior de la instalacin por lo que requeriran medidas de proteccin para el personal de intervencin
Instalaciones de radioterapia
Posibilidad de sucesos catastrficos o actos malintencionados que puedan dar lugar a daos en blindajes. No hay probabilidad de emisiones o vertidos al exterior de la instalacin Necesidad de aplicacin de medidas urgentes en caso de robo o prdida de fuentes por ser estas de alta actividad. En el emplazamiento posibilidad de efectos deterministas graves en la salud del personal o de los pacientes si se utilizan incorrectamente las fuentes. Los daos en blindajes podran dar lugar a superacin de los lmites o efectos deterministas en la salud de las personas en el interior de la instalacin por lo que requeriran medidas de proteccin para el personal de intervencin
Ninguna posibilidad de liberacin superior a los niveles de intervencin para la aplicacin de medidas de proteccin urgentes. La activacin de materiales podra dar lugar a superacin de los lmites o efectos deterministas en la salud de las personas en el interior de la instalacin por lo que requeriran medidas de proteccin para el personal de intervencin
Posibilidad de sucesos catastrficos o actos malintencionados que puedan dar lugar a daos en blindajes. No hay probabilidad de emisiones o vertidos al exterior de la instalacin Necesidad de aplicacin de medidas urgentes en caso de robo o prdida de fuentes en caso de ser estas de alta actividad.
24991
En el emplazamiento posibilidad de efectos deterministas graves en la salud del personal o de los pacientes si se utilizan incorrectamente las fuentes.
Posibilidad de sucesos catastrficos o actos malintencionados que puedan dar lugar a emisiones o vertidos al exterior de la instalacin o daos en blindajes Baja probabilidad de una liberacin superior a los niveles de intervencin para medidas de proteccin urgentes fuera de la instalacin. Los daos en blindajes o las emisiones podran dar lugar a superacin de los lmites en la salud de las personas en el interior de la instalacin por lo que requeriran medidas de proteccin para el personal de intervencin
Posibilidad de sucesos catastrficos o actos malintencionados que puedan dar lugar a emisiones o vertidos al exterior de la instalacin o daos en blindajes Muy baja probabilidad de emisiones o vertidos fuera del emplazamiento que haga necesaria la activacin de medidas de proteccin urgentes o de larga duracin. Los daos en blindajes o las emisiones podran dar lugar a superacin de los lmites en el interior de la instalacin por lo que requeriran medidas de proteccin para el personal de intervencin
Instalaciones de irradiacin industrial, equipos de control de procesos e instalaciones de radiografa industrial que utilizan fuentes de radiacin con tasas de dosis sin blindaje inferior a 100mGy/h a 1 metro
Ninguna posibilidad de liberacin superior a los niveles de intervencin para la aplicacin de medidas de proteccin urgentes. Necesidad de aplicacin de medidas de proteccin en caso de robo o prdida de fuentes. Mayor probabilidad de robo o prdida en caso de ser fuentes mviles. Los daos en blindajes podran dar lugar a superacin de los lmites en el interior de la instalacin por lo que requeriran medidas de proteccin para el personal de intervencin.
24992
Radiofarmacias
Posibilidad de sucesos catastrficos o actos malintencionados que puedan dar lugar a emisiones o vertidos al exterior de la instalacin o daos en blindajes Ninguna posibilidad de liberacin superior a los niveles de intervencin para la aplicacin de medidas de proteccin urgentes en el exterior del emplazamiento. Los daos en los blindajes o las emisiones de yodo radiactivo podran dar lugar a superacin de los lmites en el interior de la instalacin por lo que requeriran medidas de proteccin para el personal de intervencin
Posibilidad de sucesos catastrficos o actos malintencionados que puedan dar lugar a emisiones o vertidos al exterior de la instalacin o daos en blindajes Ninguna posibilidad de liberacin superior a los niveles de intervencin para la aplicacin de medidas de proteccin urgentes en el exterior del emplazamiento excepto en caso de robo o prdida de fuentes si estas son de alta actividad. Los daos en los blindajes o las emisiones de yodo radiactivo podran dar lugar a superacin de los lmites en el interior de la instalacin por lo que requeriran medidas de proteccin para el personal de intervencin En el emplazamiento posibilidad de efectos deterministas graves en la salud del personal o de los pacientes si se utilizan incorrectamente las fuentes.
Posibilidad de sobreexposicin y de efectos deterministas en caso de manipulacin de fuentes no blindadas. Si la fuente est daada puede haber adems riesgo de contaminacin. Se requieren medidas de proteccin en estos casos (alejamiento de personas, autoproteccin, control de accesos). La dispersin originada por actividades humanas puede contaminar un rea considerable.
Posibilidad de sobreexposicin y de efectos deterministas. Puede haber adems riesgo de contaminacin interna y externa. Se requieren medidas de proteccin (confinamiento, evacuacin, medidas de autoproteccin, profilaxis radiolgica en caso de presencia de yodo radiactivo, etc.)
24993
Estas situaciones pueden provocar pnico entre la poblacin incluso sin riesgo radiolgico apreciable
Posibilidad de sobreexposicin por dispersin de fragmentos de alta actividad que requieran medidas de autoproteccin ciudadana (informacin e instrucciones a la poblacin a fin de evitar la manipulacin de restos que puede llegar a producir efectos deterministas en la salud) Imposibilidad de delimitar el rea debido a su extensin.
Posibilidad de dispersin de plutonio en caso de incendio o explosin que requerira medidas de proteccin como realojamiento o restriccin de alimentos para evitar la inhalacin de la nube radiactiva o la resuspensin de los materiales depositados, que pueden llegar producir efectos deterministas en la salud. Dificultad de deteccin con los instrumentos habituales de monitorizacin bsica.
Liberacin transfronteriza
Posibilidad de depsitos radiactivos que requieran medidas de proteccin como realojamiento o restriccin de alimentos. Otras medidas de proteccin en funcin de la distancia a la instalacin afectada.
24994
5.
Corresponde al Consejo de Seguridad Nuclear establecer y recabar los datos e informaciones necesarias para la elaboracin de un Catlogo nacional de instalaciones o actividades que puedan dar lugar a situaciones de emergencia por riesgo radiolgico y actualizar dichos datos e informaciones con la periodicidad necesaria, el cual identifica expresamente aquellas actividades que, aun estando registradas en un determinado territorio y debido a sus caractersticas de portabilidad o movilidad, pudieran estar operando en lugares diferentes a los que oficialmente estn registradas. La Comisin Nacional de Proteccin Civil aprob en el mes de mayo de 2012, el documento elaborado por el Consejo de Seguridad Nuclear Catlogo nacional de instalaciones o actividades que puedan dar lugar a situaciones de emergencia por riesgo radiolgico. Documento de criterios. La informacin contenida en el catlogo se encuentra en permanente modificacin, como consecuencia de las altas y bajas producidas en las actividades laborales correspondientes, por lo que se considera adecuado disponer de un sistema que garantice la consulta telemtica de las instalaciones que integran dicho catlogo. Al respecto queda establecido que la Direccin General de Proteccin Civil y Emergencia del Ministerio del Interior, facilitar la infraestructura y los procedimientos adecuados para asegurar el mantenimiento de dicho catlogo y garantizar que los rganos competentes en materia de Proteccin Civil de las comunidades autnomas, tengan acceso al mismo en su mbito territorial. En el caso de la Comunitat Valenciana, se designa a la Sala de Emergencias de la Generalitat como Punto de Contacto de la Comunitat Valenciana para acceso a dicho registro. Los datos contenidos en dicho catlogo para cada instalacin son: Titular de la instalacin Ubicacin Actividad de la instalacin
24995
Caractersticas de las fuentes radiactivas o materiales nucleares Identificacin de la aplicacin del requisito de nivel de respuesta exterior Identificacin de las fuentes o equipos radiactivos porttiles utilizados en Espaa
24996
En dicho catlogo se establece la siguiente clasificacin de instalaciones, a efectos de la aplicacin del presente plan especial.
5.2. Instalaciones no exentas de la aplicacin del presente plan, pero que solo requieren desarrollar nivel interior de respuesta
Se incluyen las instalaciones radiactivas autorizadas en base a los criterios establecidos por el RINR, provistas exclusivamente de equipos generadores de radiaciones ionizantes. Se incluyen en este apartado: Los aceleradores de partculas que no den lugar a la produccin de sustancias radiactivas. Las instalaciones radiactivas de tercera categora que disponen de autorizacin para la posesin y uso de sustancias radiactivas en forma encapsulada o no encapsulada. En estas instalaciones no se considera necesario planificar la adopcin de las medidas de proteccin de pblico en el exterior de la instalacin afectada, siendo suficientes las previsiones establecidas en los PEI.
24997
No obstante podrn ser adoptadas medidas relacionadas con el control de accesos a la instalacin y activacin de recursos externos para apoyo a las actuaciones previstas en el PEI, para lo cual ser exigible al titular de la instalacin la notificacin de la emergencia al Centro de Coordinacin de Emergencias de la Generalitat (CCE Generalitat).
5.3. Instalaciones que requieren el desarrollo del nivel interior y exterior de respuesta
Se refiere a las instalaciones de: Instalaciones radiactivas de primera y segunda categora. Todas las instalaciones que dispongan de Fuentes Encapsuladas de Alta Actividad (FEAA), segn RD 229/2006. Buques de propulsin nuclear, por lo que se debera planificar la respuesta exterior en las bases navales y fondeaderos donde podran atracar este tipo de buques.
24998
Estas instalaciones o actividades no les es de aplicacin la exigencia del RINR de disponer de PEI, aunque s podran disponer de Planes de Autoproteccin por exigencia de la Norma Bsica de Autoproteccin (RD 393/2007). Se trata de: Aeropuertos y Puertos Martimos: En base a la informacin facilitada por los principales operadores de transporte de material radiactivo, los puertos y aeropuertos de la Comunitat Valenciana, donde se realiza este tipo de mercanca son: Los aeropuertos de Alicante (ubicado en el municipio de Elche) y Valencia (ubicado en la localidad de Manises) El puerto martimo de Valencia. Aduanas: El puerto aduanero de Valencia se encuentra en el momento de elaboracin del presente plan, acogido al Protocolo de Actuacin en caso de deteccin de movimiento inadvertido de o trfico ilcito de material radiactivo en puntos de inters general. Instalaciones adheridas al protocolo de vigilancia radiolgica de materiales metlicos, las relacin actualizada de dichas instalaciones podr ser consultadas a travs del siguiente enlace: https://oficinavirtual.mityc.es/IVR/ Hallazgo de una fuente hurfana.
No obstante cabe la posibilidad de que en alguna instalacin o actividad no regulada se pudiera producir algn tipo de incidente con repercusiones en el exterior de la propia instalacin o del recinto donde se desarrolla la actividad. Los lugares referenciados son los ms probables, en base a la actividad declarada.
24999
Centro de Cordinacin de Emergencias de la Generalitat 3.1. 3.2. La Sala de Emergencias de la Generalitat 112 Comunitat Valenciana
6.
7.
Estructuras de gestin de preemergencia 7.1. Dispositivo preventivo 7.2. Puesto de Mando Preventivo (PMP) 7.3. CECOPI Preventivo 7.4. Evolucin de la estructura en caso de emergencia
8.
25000
8.1. El comit de direccin 8.2. El comit asesor 9. El gabinete de informacin 9.1. El gabinete de prensa 9.2. El gabinete tcnico 9.3. El Telfono de Atencin a Vctimas y Familiares 10. 11. El Puesto de Mando Avanzado (PMA) Unidades bsicas. Composicin y funciones 11.1. Unidad Bsica de Intervencin 11.2. Unidad Bsica Radiolgica 11.3. Unidad Bsica de Seguridad 11.4. Unidad Bsica de Apoyo Logstico 11.5. Unidad Bsica Sanitaria 11.6. Participacin de personal voluntario
El Centro de Recepcin de Medios (CRM) Participacin de la unidad TEDAX-NRBQ del Cuerpo Nacional de Polica y Guardia Civil Participacin del Consejo de Seguridad Nuclear Participacin de recursos de las Fuerzas Armadas Participacin de ENRESA Estructura y organizacin municipal: el CECOPAL Comit Estatal de Coordinacin (CECO)
25001
1.
Fundamentos de la estructura
La estructura del presente plan se basa en: La existencia de una organizacin permanente de respuesta ante emergencias, la cual se activa cuando se recibe la notificacin de la existencia de una situacin de emergencia. La garanta de operatividad permanente del Centro de Coordinacin Emergencias de la Generalitat, que a travs de sendas salas operativas, la Sala de Emergencias de la Generalitat y la Sala de Atencin de Llamadas de 112, es responsable de la recepcin de la comunicacin de los incidentes, alerta de los distintos organismos cuya participacin est prevista en el presente plan, as como la coordinacin de los diferentes servicios de intervencin. El aviso inmediato a la totalidad de los operativos cuya respuesta est prevista en el presente plan especial, y la activacin escalonada del plan, con la constitucin de una estructura de respuesta proporcional a la gravedad de la emergencia. La organizacin sectorizada de las funciones a desarrollar frente a las situaciones de emergencia: Unidades Bsicas, PMA, CECOPAL, CECOPI, comit de direccin, comit asesor, gabinete de informacin, etc.
25002
2.
Preemergencia
La preemergencia es la fase que, por evolucin desfavorable, puede dar lugar a una situacin de emergencia. El objeto de esta situacin es alertar a las autoridades y servicios implicados, as como informar a la poblacin potencialmente afectada. Podran ser objeto de declaracin de la preemergencia, situaciones relacionadas con: Prdida, abandono, robo o uso no autorizado de fuentes de alta actividad o de fuentes hurfanas. Previsin de cada de satlites con fuentes radiactivas dentro del territorio de la Comunitat Valenciana. Amenaza de actos terroristas o criminales en los que se utilice material radiactivo. Accidentes en instalaciones situadas en otros pases, en las su evolucin pueda implicar consecuencias radiolgicas en alguna parte del territorio de la Comunitat Valenciana. Cualquier otra situacin que a criterio de la direccin del plan, requiera la declaracin de una situacin de preemergencia.
25003
3.
Situaciones de emergencia
Esta fase se caracteriza por la materializacin de una situacin de riesgo precedida o no por una situacin de preemergencia. En funcin de las necesidades de intervencin derivadas de las caractersticas del accidente y de sus consecuencias ya producidas o previsibles, de los medios de intervencin disponibles y la valoracin de la gravedad del accidente, se establecer alguna de las situaciones de emergencia siguientes: Situacin 0: Situacin de emergencia en la que los riesgos se limitan a la propia instalacin y pueden ser controlados por los medios disponibles en el correspondiente plan de emergencia interior o plan de autoproteccin. En el caso de que la emergencia radiolgica no est asociada a una instalacin o actividad que tenga plan de emergencia interior o de autoproteccin, ser la referida a aquellos accidentes que puedan ser controlados por los medios disponibles y que, an en su evolucin ms desfavorable, no suponen riesgo para la poblacin. Situacin 1: Situacin de emergencia en la que se prev que los riesgos pueden afectar a las personas en el interior de la instalacin, mientras que las repercusiones en el exterior, aunque muy improbables, no pueden ser controladas nicamente con los recursos propios del plan de emergencia interior o del plan de autoproteccin, siendo necesaria la intervencin de servicios del plan especial. En el caso de que la emergencia radiolgica no est asociada a una instalacin o actividad que tenga plan de emergencia interior o de autoproteccin, ser la referida a aquellos accidentes que pudiendo ser controlados con los medios de intervencin disponibles en el plan especial, requieren de la puesta en prctica de medidas para la proteccin de las personas que puedan verse amenazadas por los efectos derivados del accidente.
25004
Situacin 2: Situacin de emergencia en la que se prevea que los riesgos pueden afectar a las personas tanto en el interior como en el exterior de la instalacin y, en consecuencia, se prev el concurso de medios de apoyo de titularidad estatal no asignados al plan especial. En el caso de que la emergencia radiolgica no est asociada a una instalacin que tenga plan de emergencia interior o plan de autoproteccin, ser la referida a aquellos accidentes que para su control o la puesta en prctica de medidas de proteccin de las personas se prev el concurso de medios de apoyo de titularidad estatal, no asignados al plan especial. Tambin sern declaradas emergencias de Situacin 2 aquellas que para su control requieran la constitucin del CECOPI. Situacin 3: Situacin de emergencia en la que la naturaleza, gravedad o alcance de los riesgos requiere la declaracin del inters nacional por el ministro del Interior.
25005
4.
Estructura organizativa
4.1. Preemergencia
En situacin de preemergencia, tras realizar la alerta, el CEE Generalitat efecta el seguimiento de la situacin solicitando la informacin a todos los organismos involucrados en la operatividad. Los municipios afectados podrn activar sus planes de mbito municipal en fase de preemergencia y la direccin del plan podr ordenar la constitucin de estructuras de gestin como los Dispositivos Preventivos, el Puesto de Mando Preventivo (PMP) y/o CECOPI Preventivo. Adicionalmente por parte del Estado se podrn activar preventivamente sus rganos de coordinacin de la informacin y seguimiento.
25006
En esta situacin, el CCE Generalitat acta como apoyo del plan de mbito local (PTM o PAM) o de los Planes de Emergencia Interior o de Autoproteccin, que se encuentren activados.
25007
En esta situacin, los diferentes recursos movilizados al lugar de la emergencia por el CCE Generalitat y las Centrales de Coordinacin de los Servicios de Intervencin se organizarn en Unidades Bsicas, al mando de un coordinador que se integrar en el PMA. En esta situacin podr constituirse el Centro de Recepcin de Medios (CRM). A nivel municipal, para apoyo a la estructura autonmica y con el objeto de coordinar las medidas de proteccin a la poblacin en el caso de emergencia, podr constituirse el/los CECOPAL/ES del/los municipio/s afectados por la emergencia.
25008
Esta situacin se caracteriza por la necesidad de intervencin de recursos extraordinarios no adscritos al presente plan especial, los cuales sern coordinados por el Centro Estatal de Coordinacin (CECO).
25009
5.
La Ley 13/2010, de 23 de noviembre, de la Generalitat, de Proteccin Civil y Gestin de Emergencias, establece que el Centro de Coordinacin de Emergencias servir para asegurar la imprescindible coordinacin de las diversas administraciones y entidades que deban actuar en cada situacin de urgencia y emergencia, garantizando una gil y eficaz respuesta a las demandas de ayuda de los ciudadanos. Todo ello, respetando la competencia que a cada organismo le corresponda en la ejecucin material del servicio solicitado y en la organizacin, movilizacin y gestin de los recursos que se consideren adecuados para la actuacin en concreto. El Centro de Coordinacin de Emergencias de la Generalitat, dependiente de la Consellera competente en materia de proteccin civil y gestin de emergencias se encuentra ubicado en la localidad de LEliana (Valencia). En materia de gestin de emergencias, el Centro Coordinacin de Emergencias, tiene asignadas competencias en dos reas de responsabilidad: a) La coordinacin de la gestin de las situaciones de preemergencia y emergencia, as como aquellas otras situaciones de grave riesgo colectivo, catstrofe o calamidad pblica en las que se activen planes de proteccin civil en la Comunitat Valenciana. b) La gestin del telfono nico de emergencias 112.
25010
a) b) c) d) e)
Activar los planes de emergencias, procedimientos de actuacin y protocolos operativos, de aplicacin en cada emergencia. Comunicar y notificar las diferentes situaciones de preemergencia o emergencia declaradas. Coordinar las actuaciones de los servicios esenciales o complementarios implicados en la resolucin de una situacin de emergencia o catstrofe. Informar de la evolucin de la emergencia a los servicios esenciales y complementarios de intervencin implicados en la resolucin de la misma. Recibir la informacin relativa a las intervenciones de los diferentes servicios operativos que actan en una emergencia, bien a travs de la direccin del PMA, cuando este se encuentre constituido, o bien a travs de las respectivas centrales operativas de los servicios de emergencia que, en todo caso, estarn obligados a facilitar la informacin que se les requiera en relacin con la situacin de emergencia.
f)
Elaborar, como fuente de informacin oficial que es, la informacin dirigida a la poblacin y a los medios de comunicacin sobre los consejos de autoproteccin, la evolucin y el balance de la emergencia.
g)
Asumir la interlocucin y coordinacin en materia de gestin de emergencias con las administraciones locales, la Administracin del Estado y con otras comunidades autnomas.
h) i)
Implantar, a decisin de la direccin del plan, centros de atencin telefnica para informar a la poblacin y a los afectados sobre la situacin de emergencia. La alerta y movilizacin de los recursos humanos y materiales propios y, en particular, la movilizacin y gestin de los vehculos del PMA y comunicaciones de la Generalitat.
25011
La Generalitat, en su mbito territorial, es la entidad prestataria del servicio del telfono nico de emergencias 112. El ttulo V de la Ley 13/2010, de emergencias de la Generalitat establece que 112 Comunitat Valenciana es la implantacin del telfono nico de emergencias europeo 112 en el mbito territorial de la Comunitat Valenciana, asignndose su gestin a la consellera competente en materia de Proteccin Civil y Gestin de Emergencias. Sin perjuicio de las funciones que sean establecidas por el conseller competente, por la Ley 13/2010 se le asignan las siguientes funciones: a) Poner a disposicin de los ciudadanos un nico nmero de telfono gratuito para la atencin de las llamadas de emergencia procedentes de cualquier punto de la Comunitat Valenciana. b) c) d) e) Recibir las llamadas telefnicas de emergencias de los ciudadanos y organismos dentro del mbito territorial de la Comunitat Valenciana. Garantizar un tiempo de atencin de la llamada compatible con la naturaleza del servicio que se gestiona. Atender las llamadas de emergencia obteniendo la informacin necesaria para la adecuada gestin de los incidentes de emergencia. Identificar los servicios esenciales competentes para la resolucin de la situacin de emergencia, en funcin de la naturaleza de la emergencia y del mbito territorial de competencia del servicio. f) g) h) i) j) k) Alertar con rapidez a los servicios esenciales competentes en la resolucin de la emergencia. Proporcionar a los servicios esenciales que intervienen en la resolucin de la emergencia la informacin de retorno actualizada sobre la evolucin de la misma. Contemplar las necesidades especficas de los colectivos con discapacidad para facilitar la atencin de sus llamadas a 112 Comunitat Valenciana. Elaborar los protocolos operativos de atencin y gestin de llamadas telefnicas de emergencias. Implantar y mantener un sistema de control de la calidad del servicio que presta. Incorporar las novedades tecnolgicas que mejoren la prestacin del servicio.
25012
6.
Corresponder a la Generalitat, la direccin del presente plan en preemergencia y las emergencias declaradas de situacin 0, 1 y 2. Tal y como se establece en la Norma Bsica de Proteccin Civil (Real Decreto 407/1992) y en la Directriz Bsica de Planificacin de proteccin civil ante el Riesgo Radiolgico (Real Decreto 1564/2010), corresponder a la Administracin del Estado, la direccin del presente plan en las emergencias declaradas de inters nacional (situacin 3). En las emergencias cuya competencia corresponda a la Generalitat, corresponder la direccin del plan al conseller competente en materia de Proteccin Civil y Emergencias, que asumir las funciones de Mando nico, de acuerdo con lo establecido en el art. 12 de la Ley 13/2010, de 23 de noviembre, de Proteccin Civil y Gestin de Emergencias. En preemergencia y las emergencias declaradas de situacin 0 y 1, con objeto de mejorar la operatividad en la gestin de emergencias, el conseller competente en materia de Proteccin Civil y Emergencias, delega la direccin del plan en el director general competente en materia de Proteccin Civil y Emergencias. Corresponden a la direccin del plan: Declarar la preemergencia y situacin de emergencia y su finalizacin segn lo establecido en el presente plan. Declarar la orden de constitucin del CECOPI y su ubicacin. Determinar la suficiencia de recursos humanos y materiales, estableciendo las prioridades de actuacin que estime oportunas, y decidir la necesidad de solicitud al Comit Estatal de Coordinacin (CECO) del apoyo de recursos no adscritos al presente plan. Determinar la informacin que debe facilitarse a la poblacin y a los medios de comunicacin social en relacin con la situacin de emergencia.
25013
Establecer las prioridades de cara al restablecimiento de los servicios pblicos esenciales. Informar a las Comisiones de Seguridad Radiolgica y de Proteccin Civil de la Comunitat Valenciana de aquellas emergencias que supongan la activacin del presente plan en situacin de emergencia 2. Asegurar la operatividad del plan mediante su implantacin y el mantenimiento de su operatividad. Por parte de la direccin del presente plan, as como por parte de la Presidencia del Comit Estatal de Coordinacin, se establecern los mecanismos necesarios para garantizar la total coordinacin de sus actuaciones.
25014
25015
Dispositivo de Proteccin Civil y Gestin de Emergencias: integrado por tcnicos de emergencia de la Generalitat, Consorcios Provinciales de Bomberos, Parques Municipales de Bomberos, Brigadas de Emergencia, tcnicos de otras administraciones. Dispositivo Radiolgico: Integrado por personal experto en materia de seguridad radiolgica perteneciente a las distintas administraciones, a las empresas generadoras de riesgo y/o a las empresas especialistas. Dispositivo Sanitario: integrado por los recursos sanitarios. Dispositivo de Seguridad: integrado por los recursos del Cuerpo Nacional de Polica, de la Guardia Civil, de la Unidad del CNP adscrita a la Comunitat Valenciana y de las Policas Locales.
25016
25017
8.
El Centro de Coordinacin Operativa Integrado (CECOPI) es el rgano superior de gestin de emergencias, que se constituir de acuerdo con lo establecido en el presente plan, cuando se declare la emergencia de situacin 2. Est compuesto por: El comit de direccin El comit asesor El gabinete de informacin El CECOPI podr constituirse en las dependencias del Centro de Coordinacin de Emergencias de la Generalitat, o si las circunstancias lo aconsejan, podr constituirse total o parcialmente (comit de direccin y los miembros del comit asesor que se determinen) en las proximidades de la zona de la emergencia.
25018
25019
9.
El gabinete de informacin
Ser el rgano responsable de la gestin global de toda la informacin relacionada con la emergencia. El gabinete de informacin estar formado por: El gabinete de prensa. El gabinete tcnico. Gabinete de atencin e informacin a la poblacin.
25020
25021
Informacin sobre el caso de emergencia ocurrido y, en la medida de lo posible, sobre sus caractersticas (tales como su origen, su magnitud, su previsible evolucin). Consignas de proteccin que, segn el caso del que se trate, podrn: o Referirse, entre otros, a: Restriccin del consumo de ciertos alimentos que puedan estar contaminados. Normas sencillas de higiene y descontaminacin. Distribucin y uso de sustancias protectoras. Disposiciones que deban adoptarse en caso de evacuacin. Ir acompaadas, si fuese necesario, de consignas especiales para determinados grupos de poblacin. Consejos de cooperacin, en el marco de las instituciones y requerimientos formulados por las autoridades competentes. En situacin de preemergencia, deber difundirse informacin a la poblacin que pudiera verse afectada, relativa a: Pedir a la poblacin afectada que est a la escucha de la radio o de la televisin. Consignas preparatorias a los establecimientos que tengan responsabilidades colectivas especiales. Recomendaciones a las profesiones especialmente afectadas. Esta informacin y estas consignas se completarn, si corresponde, con un recordatorio de las nociones bsicas sobre la radiactividad y sus efectos en el ser humano y el medio ambiente. La descripcin detallada de las funciones que deben desarrollarse por parte de los rganos que componen el Gabinete de Informacin, as como los flujos de comunicacin a seguir en caso de emergencia se detallan en el anexo del Plan Territorial de Emergencias de la Comunitat Valenciana Procedimiento de Gestin de la Informacin que por tratarse de un procedimiento de actuacin de carcter horizontal, ser de aplicacin en caso de activacin de cualquier plan de proteccin civil.
25022
Composicin El PMA estar compuesto en funcin de los recursos movilizados para la resolucin de la emergencia por: Los coordinadores de las Unidades Bsicas. Representantes de los municipios afectados. Funciones del director del PMA El director del PMA, como mximo responsable en el terreno, asumir las siguientes funciones: Constituir el PMA. En la fase inicial, asumir la coordinacin y direccin de todos los recursos en la zona hasta que se incorporen al PMA el resto de coordinadores de las Unidades Bsicas, en cuyo momento cada coordinador ser responsable de sus propios recursos. Valorar la tipologa o gravedad del accidente y proponer a la direccin del plan, a travs del CCE Generalitat, la situacin de emergencia.
25023
Determinar y establecer la zonificacin de seguridad. En ausencia de los coordinadores de las Unidades Bsicas, dirigir y coordinar in situ las actuaciones de las diferentes Unidades Bsicas para hacer frente a la emergencia, con el fin de optimizar los recursos humanos y materiales disponibles. Canalizar la comunicacin entre el lugar de la emergencia y el CCE Generalitat, informando sobre: Evolucin de la situacin de emergencia y de aquellas acciones tomadas para paliar las consecuencias. Los recursos movilizados, y valoracin de la suficiencia de los mismos Afectacin directa a personas, identificando su estado. Medidas de proteccin a la poblacin adoptadas. Estado de las infraestructuras y otros que tengan implicacin sobre la actividad normal de personas y bienes. Trasladar las rdenes de la direccin del plan a los coordinadores de las Unidades Bsicas. Valorar la necesidad de constitucin del Centro de Recepcin de Medios (CRM) y designar, en su caso, un responsable. Recomendar a la direccin del plan las medidas de proteccin ms idneas en cada momento, para la poblacin, el medio ambiente y los bienes. Canalizar la informacin entre el lugar de la emergencia y el ayuntamiento del municipio afectado de cara a facilitar la coordinacin de recursos municipales disponibles. Asesorar a la direccin del plan, sobre la conveniencia de decretar el fin de la situacin de emergencia. En caso necesario, prever puntos de encuentro para evacuaciones.
25024
25025
Funciones Hasta la incorporacin al lugar de la emergencia del director del PMA, por parte del responsable de la Unidad Bsica de Intervencin se asumir el mando de cuantas actuaciones deban realizarse en materia de fuego, rescate y salvamento, as como delimitacin de zonas, segn los criterios establecidos en el presente plan. Durante dicha primera intervencin y hasta la incorporacin de personal experto en materia de seguridad radiolgica, se contar con el asesoramiento remoto facilitado a travs de la Sala de Emergencias de la Generalitat. Direccin de la intervencin frente al siniestro en materia de fuego, rescate y salvamento. Evaluar y adoptar las primeras medidas de actuacin para combatir o en su caso paliar las consecuencias de la situacin de emergencia. Hasta la llegada de los recursos adscritos a la Unidad Bsica Radiolgica, aplicarn las medidas de proteccin ms urgentes, conforme los criterios establecidos en el presente plan. Hasta la llegada de los recursos adscritos a la Unidad Bsica Sanitaria, tomarn las medidas necesarias para la atencin de los heridos.
25026
Responsables de la instalacin o actividad generadora del riesgo, en el caso que corresponda. Tcnicos asesores pertenecientes a empresas o entidades especialistas en materia de riesgo radiolgico. Su participacin podr ser previamente convenida, o en el caso de circunstancias especiales se estar a lo establecido por la direccin del presente plan. Podrn incorporarse a esta Unidad Bsica representantes de las Unidades NRBQ que se encuentran enmarcadas en la Unidad Bsica de Seguridad. En caso de considerarse necesario por parte del alcalde del municipio en el que se haya producido el accidente, se podr incorporar a esta Unidad un delegado como coordinador de recursos municipales en el terreno. Funciones del personal tcnico del Servicio de Emergencias de la Generalitat Realizar el seguimiento de la evolucin del accidente o suceso y de las posibles consecuencias radiolgicas a la poblacin. Asesorar a la direccin del PMA, con el apoyo tcnico del Consejo de Seguridad Nuclear o tcnicos asesores de empresas o entidades especialistas, si fuese necesario, de los aspectos radiolgicos de la emergencia y las medidas de proteccin al personal de las Unidades Bsicas intervinientes. Efectuar el seguimiento del control dosimtrico y determinar las medidas de proteccin radiolgica del personal de las Unidades Bsicas. Colaborar con la Unidad Bsica Sanitaria en las funciones de la identificacin del personal y de los grupos de poblacin que deban ser sometidos a control y vigilancia mdica por su posible exposicin a la radiacin. Realizar el Registro de datos de la poblacin afectada. Caracterizar y evaluar la situacin radiolgica del rea afectada por el accidente o suceso, durante la emergencia. Notificar al CCE Generalitat, a travs de la direccin del PMA, la situacin real en cada momento, mediante evaluacin y las medidas de campo pertinentes. Coordinar la gestin de los residuos radiactivos que deban llevarse a cabo en la fase de emergencia, sin perjuicio de las responsabilidades que correspondan al titular de la instalacin.
25027
Medir y evaluar la contaminacin externa e interna de la poblacin potencialmente contaminada y del personal de intervencin. Medir y evaluar la contaminacin en vehculos, en otros medios materiales de emergencia y, en su caso, en los bienes. Gestionar el alojamiento provisional de las fuentes hurfanas. Funciones del responsables de la instalacin o actividad generadora del riesgo Asesorar al director del PMA sobre los riesgos de las fuentes o material radiactivo involucrados en la emergencia. Evaluacin inicial de las consecuencias que el accidente o actividad pueda tener en el exterior de la instalacin. Colaborar con el tcnico de emergencias de la Generalitat en la evaluacin de la situacin de la emergencia. Facilitar material de blindajes y equipos de proteccin personal. Facilitar instrumentacin y equipamiento, para la caracterizacin de la situacin radiolgica, recuperacin de fuentes, acondicionamiento de residuos y otros medios disponibles, que a criterio del coordinador de esta Unidad Bsica contribuyan a una ms eficaz gestin de la emergencia. Gestin de los residuos radiactivos, que puedan considerarse directamente relacionados con la actividad de la empresa, que deban llevarse a cabo en la fase de emergencia. Funciones del personal tcnico asesor perteneciente a empresas o entidades especialistas en materia de riesgo radiolgico Prestar asesoramiento telefnico o, en caso necesario, participar mediante la movilizacin de tcnicos expertos y recursos materiales necesarios para hacer frente a las situaciones de emergencia hasta el restablecimiento de la normalidad.
25028
Composicin Guardia Civil Cuerpo Nacional de Polica, en funcin de la demarcacin. En caso de movilizacin de recursos especializados en materia NRBQ, quedarn integrados dentro de esta unidad. Polica Local. Polica de la Generalitat (Unidad del Cuerpo Nacional de Polica adscrita a la Comunitat Valenciana). Funciones Regular y controlar los accesos a las zonas afectadas. Facilitar el trnsito de los vehculos de emergencias, y en su caso de evacuacin. El control del trfico: sealizacin de la zona, cortes y desvos (en caso necesario). Asegurar la custodia de bienes, el mantenimiento del orden pblico en las zonas afectadas y garantizar la seguridad ciudadana. Hasta la llegada del personal adscrito a la Unidad Bsica Sanitaria, tomarn las medidas para la atencin de heridos e identificacin de vctimas. Los avisos a la poblacin. La coordinacin de una posible evacuacin.
25029
25030
25031
Control sanitario de las reas de evacuados. Organizacin de los hospitales de campaa. Asesorar y coordinar las actuaciones a desarrollar en materia de Salud Pblica. El Coordinador de la Unidad Bsica Servir de enlace entre el Puesto de Asistencia Sanitaria y el CICU. Establecer la evacuacin de vctimas a centros hospitalarios. Realizar la identificacin de las vctimas y recoger toda la informacin necesaria para establecer actuaciones en Sanidad Ambiental, Salud Pblica y cualquier otro aspecto de la actividad sanitaria.
25032
25033
Dicha Unidad se considera adscrita al plan, y en caso de activacin se integrar en la Unidad Bsica de Seguridad, estando dirigida en todos los casos por sus mandos naturales. No obstante lo anterior, el responsable de la unidad TEDAX-NRBQ se integrar en el PMA, sin perjuicio de la presencia en el PMA del coordinador de la Unidad Bsica de Seguridad. La Unidad NRBQ de Guardia Civil con sede en la Comunitat Valenciana quedar integrada asimismo en la Unidad Bsica de Seguridad, estando sus actuaciones relacionadas con el desarrollo de las funciones propias en materia de seguridad en presencia de riesgo radiolgico. En el caso de activacin de unidades TEDAX-NRBQ con sede fuera de la Comunidad Valenciana, estas unidades no se considerarn adscritas al plan, y su activacin dar lugar a la declaracin de la Situacin 2. La activacin se realizar siguiendo el procedimiento de activacin que se acuerde entre las partes. Tras su activacin y por decisin del director del PMA, sus recursos podrn integrarse en las unidades bsicas de seguridad, radiolgica o intervencin, en funcin de la naturaleza de la emergencia y las caractersticas de los recursos activados.
25034
25035
Dar apoyo tcnico a la organizacin de respuesta de la Generalitat. Enviar al lugar del accidente, a solicitud de la Generalitat, a su Unidad de Intervencin Radiolgica si la situacin lo requiriera por su gravedad o complejidad, con instrucciones operativas para resolver la situacin radiolgica. Poner en prctica las medidas de proteccin radiolgica necesarias para paliar las consecuencias del accidente, a travs de su Unidad de Intervencin Radiolgica a solicitud de la Generalitat, coordinndolas con las actuaciones de las dems unidades de intervencin. Poner a disposicin de las unidades de intervencin los medios y recursos tcnicos del CSN predestinados a la prestacin de servicios al Sistema Nacional de Proteccin Civil a solicitud de la Generalitat. Coordinar las actuaciones de las unidades especializadas en caracterizacin radiolgica, en evaluacin de la dispersin del material radiactivo, gestin de los materiales radiactivos, dosimetra del personal de intervencin, proteccin radiolgica operacional, tratamiento de vctimas irradiadas o contaminadas y en general de cualquier actuacin necesaria por la naturaleza radiolgica del incidente. Informar a las autoridades nacionales, autonmicas y locales sobre la naturaleza, alcance y gravedad del accidente desde el punto de vista radiolgico. Informar al pblico sobre la naturaleza, alcance y gravedad del accidente desde el punto de vista radiolgico. Informar a la comunidad internacional en cumplimiento de los compromisos adquiridos por Espaa con la ratificacin de la Convencin de Pronta Notificacin de Accidentes Nucleares y Radiolgicos. Colaborar con las Autoridades Nacionales de Proteccin Civil en la definicin y solicitud de los apoyos internacionales que se consideren necesarios para hacer frente a la situacin radiolgica generada por el accidente.
25036
25037
25038
25039
Determinar, coordinar y facilitar la informacin a la poblacin durante la emergencia, a travs de los medios propios del PTM / PAM y los medios de comunicacin social de mbito local. Aplicar las medidas de proteccin a la poblacin (alejamiento, confinamiento, evacuacin, y los avisos a la poblacin), de acuerdo con las directrices de la direccin del plan y conforme a lo previsto en el Plan Territorial Municipal o Plan de Actuacin frente al riesgo.
25040
Podrn integrarse en el CECO representantes de otros Departamentos Ministeriales en funcin del tipo y magnitud de la emergencia. Funciones: Coordinar las medidas a adoptar para la movilizacin de todos los medios y recursos civiles ubicados fuera del mbito territorial de la Comunidad Autnoma afectada que sean requeridos por la Direccin Operativa.
25041
Coordinar la ayuda de carcter internacional que se precise, a instancias de la Direccin Operativa. El CECO se constituir en la sede de la Direccin General de Proteccin Civil y Emergencias, rgano al que se adscribe, y contar con los medios e infraestructuras del mismo para el desempeo de sus funciones.
25042
Niveles de intervencin 4.1. 4.2. 5.3. Niveles de intervencin para medidas de proteccin a la poblacin Niveles de intervencin para agua, alimentos y piensos Otros niveles de intervencin
5.
Personal de intervencin: clasificacin y niveles de dosis 5.1. 5.2. Definicin de los grupos Niveles de dosis establecidos para el personal de intervencin
6. 7. 8.
25043
8.1. Principios que deben regir las actuaciones 8.2. Consellera competente en materia de proteccin civil y emergencias 8.2.1. Centro de Coordinacin de Emergencias de la Generalitat 8.2.2. Director del PMA 8.2.3. Personal tcnico de Emergencias 8.2.4. Direccin del plan 8.2.5. Responsable de prensa 8.3. Consellera competente en materia de infraestructuras y transportes 8.4. Consorcio provincial de bomberos de la provincia afectada /Parque municipal de bomberos de la capital de provincia afectada 8.4.1. Central Operativa 8.4.2. Mando de la primera salida de bomberos 8.4.3. Director del PMA 8.4.4. Representante en el CECOPI 8.5. Consellera de Sanidad 8.5.1. Centro de Informacin y Coordinacin de Urgencias CICU 8.5.2. Primera salida del personal asistencial 8.5.3. Resto de salidas del personal asistencial 8.5.4. Coordinador de la Unidad Bsica Sanitara 8.5.5. Representante de la Consellera de Sanidad en el CECOPI 8.6. Ayuntamiento del municipio afectado 8.6.1. Central de la Polica Local 8.6.2. Mando de la Polica Local en el PMA 8.6.3. Representante del Municipio afectado en el CECOPI 8.6.4. Alcalde 8.6.5. Integrantes del CECOPAL 8.7. Delegacin/Subdelegacin del Gobierno 8.8. Guardia Civil/Cuerpo Nacional de Polica 8.8.1. Central Operativa 8.8.2. Coordinador de la U.B. de Seguridad 8.9. Empresas generadoras del riesgo 8.10. Empresas especialistas
25044
9.
Catlogo de medios y recursos 9.1. Los servicios esenciales 9.1.1. El Servicio 112 Comunitat Valenciana 9.1.2. El personal tcnico de Emergencias de la Generalitat 9.1.3. Los Servicios de Prevencin, Extincin de Incendios y Salvamento 9.1.4. Unidad de Brigadas de Emergencia 9.1.5. El personal tcnico medioambiental de la Generalitat. 9.1.6. Servicio de Atencin Sanitaria de Emergencia 9.1.7. Seguridad Pblica 9.2. Los servicios complementarios 9.2.1. Los bomberos de empresa 9.2.2. Servicios de Voluntariado 9.3. 9.4. 9.5. Los convenios y acuerdos de colaboracin Otros recursos adscritos al presente plan especial El catlogo de medios y recursos
10.
Seguimiento radiolgico 10.1. 10.2. Red Radiolgica Ambiental Programas de Vigilancia Radiolgica
11. 12.
Seguimiento meteorolgico Actuaciones de apoyo a la activacin de planes de Proteccin Civil en otras comunidades autnomas 14.1. Actuacin en emergencias en otras comunidades autnomas limtrofes 14.2. Actuacin en emergencias en el entorno de los lmites de la Comunitat Valenciana
Fin de la emergencia Emergencias con mltiples vctimas Gestin de la informacin y comunicaciones Sistemas estatales de apoyo
25045
1.
La amplia variedad de posibles accidentes, sucesos y circunstancias con potenciales repercusiones radiolgicas, que pueden derivarse de las instalaciones, equipos, fuentes de radiacin y actividades le confieren una especial complejidad para la planificacin en la respuesta. Estas circunstancias han determinado la necesidad de clasificar las diferentes emergencias radiolgicas en grupos, de manera que sea posible una planificacin comn para cada una de ellas. Se resaltan aquellas instalaciones o prcticas del conjunto de actividades previstas por la Directriz Bsica de planificacin de proteccin civil frente al riesgo radiolgico, con implantacin en la Comunitat Valenciana: Tabla 2 Grup o
Prcticas con riesgo de accidentes, que puedan llevar asociados emisiones, en I el exterior del emplazamiento, capaces de producir efectos deterministas graves sobre la salud de las personas. Prcticas con riesgo de accidentes, que puedan llevar asociados emisiones, en el exterior del emplazamiento, capaces de superar los niveles de intervencin II de medidas de proteccin urgentes, pero con muy baja probabilidad de superar los umbrales de dosis correspondientes a la aparicin de efectos deterministas graves sobre la salud de las personas. Instalaciones del ciclo del combustible nuclear:
Descripcin
Instalaciones de fabricacin de combustible nuclear. Instalaciones de almacenamiento temporal de combustible irradiado en lo que fueron emplazamientos de centrales nucleares. (*)
25046
Prcticas con riesgo de accidentes con consecuencias limitadas al emplazamiento, en los que podran superarse los umbrales de dosis correspondientes a la aparicin de efectos deterministas sobre la salud de las personas. No presentan riesgos radiolgicos significativos en el exterior del emplazamiento.
Instalaciones del ciclo del combustible nuclear: - Instalaciones de almacenamiento y gestin de residuos de media actividad. - Instalaciones nucleares en desmantelamiento y que no almacenen combustible nuclear gastado en el emplazamiento Instalaciones radiactivas de 1. categora, en general, segn el RINR (excepto la minera de uranio). Instalaciones radiactivas con fines cientficos, mdicos, agrcolas, comerciales e industriales: - Instalaciones de irradiacin industrial, equipos de control de procesos e instalaciones de radiografa industrial que utilicen fuentes de radiacin cuya actividad produzca tasas de dosis, sin blindaje iguales o superiores a 100 mGy/h a un metro. - Instalaciones mdicas de radioterapia que utilizan fuentes de radiacin cuya actividad produce tasas de dosis, sin blindaje, iguales o superiores a 100mGy/h a un metro. - Instalaciones que utilicen aceleradores de partculas. - Instalaciones que utilicen fuentes de braquiterapia (**). - Instalaciones que produzcan o fabriquen istopos radiactivos.
III
Prcticas o actividades con riesgos pequeos o desconocidos *** para la salud de las personas. Incluye todo tipo de situaciones en las que se manifieste un riesgo radiolgico en actividades no reguladas. IV
( )
Instalaciones de almacenamiento y gestin de residuos radiactivos de baja actividad. Instalaciones de irradiacin industrial, equipos de control de procesos e instalaciones de radiografa industrial, que utilizan fuentes de radiacin cuya actividad produce tasas de dosis, sin blindaje, inferior a 100 mGy/h a un metro. Instalaciones de la minera del uranio y torio. Radiofarmacias que manipulen I-131. Otras instalaciones hospitalarias y mdicas no asociadas al Grupo III **. Instalaciones o lugares en los que, es posible que aparezcan fuentes radiactivas fuera del control regulador, tales como en:
25047
- Instalaciones de eliminacin y tratamiento de residuos. Actividades que pueden entraar otros riesgos radiolgicos tales como: - Prdida, abandono, robo o uso no autorizado de fuentes de alta actividad o de fuentes hurfanas. - Cada de satlites con fuentes radiactivas dentro del territorio nacional. - Dispersin de materiales nucleares o radiactivos procedentes de actividades militares. - Actos terroristas o criminales en los que se utilice material radiactivo. Actividades en las que se podran necesitar intervenciones relacionadas V con la restriccin de alimentos, o bienes de consumo, en caso de accidentes ocurridos fuera del territorio nacional. Instalaciones situadas en otros pases, en las que un hipottico accidente puede implicar consecuencias radiolgicas en alguna parte del territorio nacional.
(*)
La transicin en la aplicacin del PLABEN a la aplicacin de esta Directriz en estas instalaciones se realizar en un momento a determinar entre la autorizacin del desmantelamiento y la declaracin de clausura de la instalacin, previo informe del Consejo de Seguridad Nuclear y basndose en el anlisis de los riesgos de dicha instalacin.
(**)
En funcin de la dosis que puedan ocasionar a las personas afectadas y/o del inventario de materiales radiactivos existente.
(***) En determinadas circunstancias los riesgos asociados a estas actividades pueden implicar riesgos significativos para la salud de las personas.
25048
2.
De la informacin contenida en la tabla 2, se deduce que no es previsible que en la Comunitat Valenciana se den emergencias de los grupos I y II. Las situaciones de emergencia de los grupos III, IV y V, por lo general, no comportarn la aplicacin de medidas de proteccin a las personas, bienes o el medio ambiente por lo que su ocurrencia dar lugar en el momento inicial a la declaracin de la Situacin 0. No obstante, dentro del grupo IV, se incluyen situaciones de alcance desconocido que podran implicar riesgos significativos para la salud de las personas, quedando a criterio de la direccin del plan la declaracin en el momento inicial de un nivel de emergencia superior. La situacin inicial declarada podr cambiar en el transcurso de la emergencia en funcin de la variacin de las consecuencias y circunstancias del accidente. El director del PMA ser el encargado de proponer estos cambios en la Situacin de emergencia. La Situacin de la emergencia ser declarada por: El responsable tcnico del Centro de Coordinacin de Emergencias de la Generalitat en Preemergencia y Situacin 0. La direccin del plan, en Situacin 1 y 2.
25049
3.
Medidas de proteccin
Segn establece la Directriz Bsica de planificacin de proteccin civil frente al riesgo radiolgico, se consideran medidas de proteccin todas las acciones encaminadas a evitar o atenuar las consecuencias inmediatas y diferidas sobre la salud de la poblacin efectivamente afectada y del personal de intervencin en caso de una emergencia radiolgica. Su objetivo deber ser reducir al mnimo posible la exposicin a dichas radiaciones (Criterio ALARA).
25050
25051
A)
Confinamiento: Consiste en la permanencia de la poblacin bien en sus domicilios, bien en edificios prximos a los lugares en donde se encuentre en el momento de anunciarse la adopcin de la medida, a fin de evitar la exposicin externa a la nube radiactiva y del material depositado en el suelo, y la exposicin interna por inhalacin de las sustancias radiactivas. Adems, esta medida sirve como medio para controlar a la poblacin y facilitar la aplicacin de otras medidas de proteccin como la evacuacin y la profilaxis radiolgica. La efectividad de esta medida depende del tipo de construccin de los edificios y se puede mejorar si se aplica conjuntamente con alguna de las medidas de autoproteccin ciudadana, al aumentar de esta manera la estanqueidad de los edificios. Las ventajas del confinamiento, como medida de proteccin, estn relacionadas con el momento de implantacin en relacin con la fase del accidente y con la magnitud y composicin radioisotpica de la emisin. Tras un periodo de tiempo de permanencia en los edificios, y una vez pasada la nube, es necesaria la ventilacin con el fin de que la concentracin de radionucleidos en el aire, que habr aumentado dentro de los edificios, descienda a los niveles del aire exterior, ya relativamente limpio.
25052
B)
Profilaxis radiolgica: Consiste en la ingestin de compuestos qumicos estables que tienen un efecto reductor sobre la absorcin selectiva de ciertos radionucleidos por determinados rganos. Tanto el yoduro como el yodato de potasio son compuestos eficaces que reducen la absorcin del yodo radiactivo por la glndula tiroides. Para conseguir la reduccin mxima de la dosis de radiacin al tiroides, el yodo debe suministrarse antes de toda incorporacin de yodo radiactivo y, en todo caso lo antes posible tras esa incorporacin. Aunque la eficacia de esta medida disminuye con la demora, es posible reducir la absorcin de yodo radiactivo por el tiroides a la mitad, aproximadamente, si el yodo se administra tras unas pocas horas de la inhalacin. La ingestin de yodo en las dosis recomendadas no presenta riesgos para la mayora de la poblacin; no obstante pueden existir personas sensibles al yodo y presentarse efectos secundarios, que de todas formas, revisten poca importancia. El riesgo de efectos secundarios, que es reducido en caso de una sola administracin, aumentar con el nmero de administraciones. Por tanto, siempre que se cuente con otras alternativas, no debe recurrirse a esta accin de forma repetida como principal medio protector contra la ingestin de alimentos contaminados por yodo radiactivo. La ingestin de yodo debe realizarse siguiendo las instrucciones de las autoridades sanitarias.
C)
Evacuacin: La evacuacin consiste en el traslado de la poblacin efectivamente afectada por el paso de la nube radiactiva, reunindola y albergndola en lugares apropiados no expuestos, durante un periodo corto de tiempo. La evacuacin puede realizarse en las distintas fases de evolucin de un accidente. Tiene su mxima eficacia, para evitar la exposicin a la radiacin, cuando es posible adoptarla como medida precautoria antes de que haya habido una emisin de sustancias radiactivas o, si la emisin ya ha comenzado, cuando la evacuacin se realiza dentro de zonas no afectadas.
25053
D)
Control de accesos: El establecimiento de controles de accesos a zonas afectadas por una emergencia radiolgica est siempre justificado. La adopcin de esta medida permite: disminuir la dosis colectiva, reducir la propagacin de una posible contaminacin y vigilar y controlar dosimtricamente al personal que intervenga en la emergencia y que deba entrar o salir de las zonas afectadas.
E)
Autoproteccin ciudadana y autoproteccin del personal de intervencin: Se entiende por autoproteccin personal el conjunto de actuaciones y medidas realizadas con el fin de evitar o disminuir la exposicin de la radiacin y la contaminacin superficial o la inhalacin de partculas dispersas en el aire.
F)
Descontaminacin de personas: Cuando se produzca dispersin de material radiactivo, ser necesaria la descontaminacin de las personas, y de los equipos y medios que resulten contaminados. La adopcin de esta medida evita el incremento de la dosis individual y la propagacin de la contaminacin a otras personas o lugares, lo que incrementara la dosis colectiva.
G)
Estabulacin de animales: Esta medida tiene por objeto la proteccin de las personas y sus bienes mediante el confinamiento y control alimenticio de los animales que de alguna manera entren en la cadena alimenticia, con el fin de reducir la propagacin de una posible contaminacin. La adopcin de esta medida no es prioritaria, durante la emergencia, cuando su ejecucin pueda ocasionar el retraso en la aplicacin de otras medidas (confinamiento, evacuacin, etc.).
H)
Restriccin al consumo de alimentos y agua: Esta medida tiene por objeto la proteccin de las personas mediante el control alimenticio, con el fin de reducir la contaminacin interna por incorporacin de istopos.
Existen otras actuaciones de emergencia, consideradas igualmente medidas de proteccin urgentes, ya que estn destinadas a evitar, o al menos reducir en lo posible los efectos adversos de las radiaciones ionizantes en caso de emergencias radiolgicas.
25054
Se trata de medidas comunes a emergencias convencionales que requieren el establecimiento de ciertos criterios radiolgicos para su aplicacin y que debern ser normalmente realizadas durante la fase inicial de la respuesta por los primeros actuantes.
25055
Alejamiento de las personas. Incluye: Desalojo de zonas: Reduccin del nmero de personas presentes en el rea de riesgo, conduciendo al personal prescindible y del pblico a zona libre (sin riesgo). Desalojo de edificios o plantas.
Esta medida de aplicacin en todos los casos, especialmente en presencia de fuentes fuera del control regulador, halladas en lugares imprevisibles. Primeros auxilios/Traslado hospitalario. Destinada a salvamento de vidas de personas lesionadas en un accidente, que hayan podido estar expuestas o contaminadas por sustancias radiactivas. Consideraciones generales: No demorar el transporte de vctimas con lesiones graves debido a procedimientos de descontaminacin. No negar atencin a personal herido debido a este estado. La persona irradiada no supone riesgo alguno. La persona contaminada tampoco si se toman medidas esenciales para prevenir la propagacin de la contaminacin. Proteger boca, nariz y heridas para evitar la contaminacin. Asesorar al personal encargado del transporte y al centro sanitario receptor de las vctimas sobre medidas a tomar para prevenir la propagacin de la contaminacin. Evaluar la posible contaminacin del vehculo o del material utilizado en su traslado, as como del personal sanitario o encargado del transporte. Medida de aplicacin en caso de lesiones que pongan en peligro la vida y que requieran tratamiento hospitalario.
25056
Delimitacin de zonas. Se describen los criterios para su establecimiento inicial en un apartado especfico del presente plan especial. Las dimensiones de dichas zonas, no debern ser reducidas con los resultados obtenidos de monitorizacin radiolgica bsica, dada la presencia de riesgos no evaluados con una simple monitorizacin. Medidas de mitigacin. Destinadas a reducir en lo posible los efectos radiolgicos del accidente: En el caso de instalaciones reguladas, contar con el apoyo especializado a los actuantes del PEI (extincin de incendios, reforzamiento de estructuras, etc.) Uso de blindaje para reducir exposicin derivada de elementos radiactivos de alta actividad. Acciones para evitar la propagacin de la contaminacin: Cubrir bultos daados Evitar escorrenta Absorber lquidos con arena u otro material. Evitar tocar elementos sospechosos. Evitar el humo o utilizar equipo de proteccin respiratoria. No fumar, comer, beber. Cambiarse de ropa y ducharse cuanto antes. Seguir criterios de distancia, tiempo, blindaje ante riesgo de exposicin. Evitar el contacto directo con el material radiactivo en caso de riesgo de contaminacin. Esta medida es de aplicacin en caso de riesgo de contaminacin o de dosis considerables al pblico.
25057
25058
A)
Control de alimentos y agua: Es un conjunto de actuaciones que tienen como finalidad evitar la ingestin de material radiactivo contenido en productos que entren en la cadena alimenticia. Cuando una zona ha resultado afectada por material radiactivo (o bien aguas contaminadas) es recomendable, como primera medida, prohibir el consumo de algunos alimentos y agua, as como de piensos, y sustituirlos por otros procedentes de zonas no afectadas, hasta que se tengan los resultados del anlisis de los mismos. Despus de conocer tales resultados, puede decidirse: el consumo normal, el consumo restringido o diferido, el tratamiento, la mezcla con otros alimentos o la prohibicin total. La adopcin de restricciones al consumo de algunos alimentos y agua se puede realizar, con carcter preventivo, durante la fase de emergencia en las zonas afectadas por el paso de la nube radiactiva. La adopcin definitiva de estas medidas de proteccin se realizar atendiendo a los niveles de actuacin que, para cada caso, determine el Consejo de Seguridad Nuclear que considerar las tolerancias mximas de contaminacin radiactiva para estos productos, tras una emergencia radiolgica, fijadas por la Unin Europea.
B)
Descontaminacin de reas: La descontaminacin puede considerarse tanto una medida de proteccin como una medida de recuperacin. Las medidas de proteccin se destinan a la poblacin efectivamente afectada y al personal de intervencin, mientras que las medidas de recuperacin se dirigen principalmente hacia el ambiente fsico y el restablecimiento de condiciones normales de vida. Su fin es reducir: a) la irradiacin externa debida a las sustancias radiactivas depositadas, b) la transmisin de sustancias radiactivas a las personas, los animales y los alimentos, c) la resuspensin y dispersin de sustancias radiactivas.
25059
El nivel ptimo de intervencin se deber establecer haciendo un balance entre el valor de la dosis colectiva evitada gracias a la descontaminacin y los costes de la misma, dosis recibidas por el personal que lleve a cabo esta medida. C) Traslado temporal (albergue de media duracin) y traslado permanente (realojamiento): Se denomina as al traslado que se realiza de la poblacin que, tras el paso de la nube radiactiva, queda sometida a exposiciones debidas a las sustancias radiactivas depositadas en el suelo y a la inhalacin de partculas radiactivas dispersas en el aire. Se distingue entre traslado temporal (albergue de media duracin) y traslado permanente (realojamiento) en funcin del carcter provisional o definitivo del nuevo asentamiento. Existen otras actuaciones de emergencia, consideradas igualmente medidas de proteccin indirectas de larga duracin, ya que estn destinadas a evitar, o al menos reducir en lo posible los efectos adversos de las radiaciones ionizantes en caso de emergencias radiolgicas. Estas actuaciones, para las que se requiere disponer en el lugar del suceso de equipos de deteccin, sern normalmente asumidas dentro de la fase extendida de la respuesta por personal con formacin en proteccin radiolgica. Monitorizacin radiolgica bsica. Caracterizacin y evaluacin radiolgica de reas. Medicin y evaluacin de la contaminacin en equipos (vehculos, otros medios materiales y en los bienes). Medida y evaluacin de la contaminacin personal. Estimacin de dosis de cara a una valoracin mdico psicolgica.
25060
Ur ge nt es
Confinamiento Profilaxis radiolgica Evacuacin Control de accesos Autoproteccin ciudadana Autoproteccin del personal de intervencin Descontaminacin de personas Estabulacin de animales Restriccin al consumo de alimentos y agua Control de alimentos y agua Descontaminacin de reas Traslado temporal/permanente
Ot ras
Alejamiento de personas Traslado hospitalario Delimitacin de zonas Caracterizacin radiolgica de reas Medicin y evaluacin de la contaminacin en equipos y personal. Medida de exposicin a la radiacin Valoracin mdico psicolgica
25061
(*)
En el caso de prcticas con riesgos desconocidos para la salud de las personas. Incluye las situaciones en las que
se manifieste un riesgo radiolgico en actividades no reguladas. No sera de aplicacin en el caso de prcticas con riesgos pequeos para la salud de las personas.
Se consideran aplicables los siguientes criterios radiolgicos cualitativos para la aplicacin de dichas medidas de proteccin: Control de accesos: Justificado siempre, en caso de emergencia Autoproteccin ciudadana: Justificada siempre que exista un riesgo de exposicin externa o de contaminacin externa o interna Autoproteccin del personal de intervencin: Justificada siempre que exista un riesgo de exposicin externa o de contaminacin externa o interna Estabulacin de animales: Justificada como medida preventiva durante la fase de emergencia ante el riesgo de contaminacin de reas, aunque no de forma prioritaria Restriccin al consumo de alimentos y agua: Justificada como medida preventiva durante la fase de emergencia ante el riesgo de contaminacin de reas, si hay disponibilidad de alimentos de reemplazo Control de alimentos y agua: Niveles de actuacin que en cada caso determine el CSN de acuerdo con las tolerancias establecidas por la UE
25062
Con objeto de valorar la dosis registrada, cada servicio operativo proveer de equipos de medida de dosimetra directa al personal de la Unidad Bsica de Intervencin que por razones de urgencia en la intervencin debern acceder a la Zona de Medidas Urgentes, definida en el apartado de Zonificacin.
25063
4. Niveles de intervencin
4.1. Niveles de intervencin para medidas de proteccin a la poblacin
Tabla 4
Criterio radiolgico (*) 10 mSv dosis efectiva evitable en 2 das De forma preventiva puede adoptarse esta medida a dosis menores por periodos ms cortos
100 mSv dosis equivalente evitable al tiroides 50 mSv dosis efectiva evitable en menos de una semana Dosis efectiva evitable: 30 mSv el primer mes y 10 mSv el mes siguiente. Finalizacin de realojamiento para dosis evitable < 10 mSv
<100 Sv/h para pblico <5m Sv/h para personal de intervencin 10 kBq/cm2 para emisores beta/gamma 1 kBq/cm2 para emisores alfa Se considerar existencia de contaminacin cuando se detecten niveles de radiacin superiores a 1 Sv/h medidos a 10 cm de una persona
1.000 Bq/cm2 para emisores beta/gamma 100 Bq/cm2 para emisores alfa (**)
25064
descontaminacin de reas
Se consideran elementos aislables los que presentan niveles >100 Sv/h a 1 metro
Niveles entre 1 y 10 Sv/h: uso para actividades de respuesta nicamente Niveles entre 10 y 100 Sv/h: uso para actividades crticas de respuesta nicamente Niveles superiores a 100 Sv/h: uso solamente con aprobacin del evaluador radiolgico.
(*) El CSN podr definir valores distintos si del anlisis de las circunstancias concretas de la emergencia se dedujera la conveniencia de optimizar los valores genricos indicados. (**) Podra implicar el realojamiento provisional de la poblacin.
En relacin con los criterios indicados para la adopcin de la medida de evacuacin, sealar que se podr aplicar dicha medida de proteccin a niveles de intervencin inferiores, por perodos ms cortos o cuando la evacuacin se pueda realizar rpida y fcilmente (por ejemplo grupos pequeos de poblacin). Pueden ser convenientes niveles de intervencin superiores en caso de poblaciones especiales (pacientes de hospitales, ancianos, etc.), ante condiciones meteorolgicas adversas u otros riesgos adicionales (naturales o tecnolgicos), o cuando se trate de grandes grupos de poblacin. Los valores de la dosis evitable se refieren al promedio de muestras representativas de la poblacin, y no a los individuos ms expuestos. De todos modos, las dosis proyectadas a los grupos de individuos que sufran las exposiciones ms altas debern reducirse a valores menores que los correspondientes a efectos deterministas reflejados en la tabla siguiente:
25065
rgano o tejido Todo el organismo (mdula sea Pulmn Piel Tiroides Cristalino Gnadas
Nota: Al considerar la justificacin y optimizacin de los niveles de actuacin reales con fines de proteccin inmediata, debera tenerse en cuenta la posibilidad de efectos deterministas en el feto para dosis mayores de 0,1 Gy, aproximadamente (recibidas a lo largo de un periodo menor de 2 das).
25066
25067
5.
25068
Asimismo podrn pertenecer a dicho grupo trabajadores con responsabilidades asignadas en el Plan de Emergencia Interior de la instalacin involucrada, as como empresas de asistencia que asuman funciones establecidas en el nivel de respuesta exterior. Las personas que van a realizar estos trabajos podran recibir dosis superiores a los lmites de dosis individuales para trabajadores expuestos establecidos en el Reglamento sobre Proteccin Sanitaria contra las Radiaciones Ionizantes, por lo que debern ser voluntarios y se deber excluir a las mujeres embarazadas y a los trabajadores especialmente sensibles al riesgo, segn establece el artculo 25 de la Ley 31/1995, de 8 de noviembre, de Prevencin de Riesgos Laborales. Grupo 2: Personal involucrado en la aplicacin de medidas de proteccin urgentes y otras actuaciones para la proteccin de la poblacin. En base a las funciones asignadas por el presente plan especial, formarn parte de dicho grupo: El personal tcnico de emergencias de la Generalitat Cuerpo Nacional de Polica Guardia Civil Polica de la Generalitat Policas Locales No obstante lo anterior, en cumplimiento del artculo 5.2.c de la Ley Orgnica 2/1986, de 13 de enero, las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad, en el ejercicio de sus funciones debern actuar con la decisin necesaria, sin demora cuando de ello dependa evitar un dao grave, inmediato e irreparable. En dichas actuaciones, les ser de aplicacin lo establecido para el grupo 1. Grupo 3: Personal que realice operaciones de recuperacin, una vez se haya controlado plenamente la situacin tras el accidente y se hayan restablecido los servicios esenciales en el emplazamiento.
25069
25070
Dosis efectiva en un ao: 50 mSv Aplicacin del Sistema de Limitacin de Dosis establecido
(*) Lmites de dosis para los trabajadores expuestos. 1. El lmite de dosis efectiva para trabajadores expuestos ser de 100 mSv durante todo perodo de cinco aos oficiales consecutivos, sujeto a una dosis efectiva mxima de 50 mSv en cualquier ao oficial. 2. Sin perjuicio de lo dispuesto en el apartado 1: a) El lmite de dosis equivalente para el cristalino ser de 150 mSv por ao oficial. b) El lmite de dosis equivalente para la piel ser de 500 mSv por ao oficial. Dicho lmite se aplicar a la dosis promediada sobre cualquier superficie de 1 cm2, con independencia de la zona expuesta. c) El lmite de dosis equivalente para las manos, antebrazos, pies y tobillos ser de 500 mSv por ao oficial.
Adicionalmente se incluye el criterio del OIEA de la necesidad de realizar un asesoramiento mdico/psicolgico antes de una nueva exposicin o si el trabajador lo solicita con un valor de dosis de 200 mSv. Asimismo, se debern hacer todos los esfuerzos posibles para que los voluntarios de las Agrupaciones Locales, Asociaciones y Entidades colaboradoras en esta materia, reguladas en el Reglamento Autonmico de los Servicios de Voluntariado de Proteccin Civil, no reciban valores de dosis equivalente superiores a los lmites establecidos para los miembros del pblico. El lmite de dosis efectiva para los miembros del pblico ser de 1 mSv por ao oficial. No obstante, en circunstancias especiales, el Consejo de Seguridad Nuclear podr autorizar un valor de dosis efectiva ms elevado en un nico ao oficial, siempre que el promedio durante cinco aos oficiales consecutivos no sobrepase 1 mSv por ao oficial. Sin perjuicio de lo expuesto: a) El lmite de dosis equivalente para el cristalino ser de 15 mSv por ao oficial. b) El lmite de dosis equivalente para la piel ser de 50 mSv por ao oficial. Dicho lmite se aplicar a la dosis promediada sobre cualquier superficie cutnea de 1 cm2, con independencia de la superficie expuesta
25071
6.
Zonificacin
La Directriz Bsica de Riesgo Radiolgico define las zonas de intervencin, como el rea geogrfica en la cual se debe llevar a cabo alguna actuacin o medida de proteccin, con el fin de evitar o mitigar las consecuencias de un accidente radiolgico. La delimitacin de zonas es la primera medida a tomar cuando se produce una emergencia radiolgica. Dicha medida debe adoptarse en los primeros momentos, aun en ausencia de equipos de deteccin y medida de la radiacin, y por los primeros actuantes que lleguen al lugar del accidente o por el propio personal de la instalacin en la que ocurre el accidente, si es este el caso. Los lmites reales de los permetros de seguridad deben definirse fsicamente, de modo que puedan reconocerse fcilmente. (Limitando el acceso a caminos o carreteras, colocando vallas ) En caso de emergencias de los grupos I o II, o bien en aquellas situaciones en las que la emergencia ocurra en un espacio abierto, se hayan oproducido o no daos al entorno, se establecern las siguientes zonas de actuacin:
25072
Zona de medidas urgentes. Zona en la que es necesario adoptar determinadas medidas de proteccin para evitar que los actuantes reciban dosis superiores a las establecidas para el grupo 2, y que la poblacin reciba dosis superiores a los niveles de intervencin para medidas urgentes de proteccin. Esta zona comprender el rea en la que previsiblemente la tasa de exposicin supere 5 mSv/hora. Si las emergencias suceden dentro de actividades reguladas, las zonas de actuacin estarn previamente definidas en el plan de emergencia interior de las instalaciones radiactivas (zonas contiguas al foco de riesgo incluyendo pisos superior e inferior), sin embargo, las emergencias pueden suceder tambin en sitios imprevisibles (fuentes radiactivas fuera de control, robos, actos malintencionados). En estos casos las zonas de actuacin debern acotarse por los primeros actuantes que lleguen al lugar del incidente a partir de los criterios proporcionados. Zona de alerta. Zona en la que es necesario adoptar medidas de proteccin para evitar que la poblacin reciba dosis superiores a los niveles de intervencin. Esta zona comprender el rea en la que previsiblemente la tasa de exposicin supere 100 Sv/hora. Zona libre. Zona en la que no es necesario aplicar medidas de proteccin porque las dosis sern inferiores a los niveles de intervencin.
Cuando no se disponga de una caracterizacin radiolgica, se atender a los siguientes criterios para fijar el alcance y dimensiones de las zonas: A) Foco de riesgo situado en un recinto cerrado:
En este caso puede resultar ms prctico aislar el edificio y establecer las zonas de medidas urgentes y de alerta dentro de los lmites del propio edificio. La zona de aplicacin de medidas urgentes ser la comprendida dentro del propio recinto, o rea del edificio, en el que se encuentra el foco de riesgo. El recinto se extiende hasta el primer punto aislable de los sistemas de servicio que atraviesan sus lmites fsicos.
25073
La zona de alerta, ser el resto del edificio en el que se encuentra el foco de riesgo y sus anejos. La zona libre, ser el exterior a la zona de alerta. B) Foco de riesgo situado en un espacio abierto: La zona de aplicacin de medidas urgentes ser el crculo cuyo centro es el foco de riesgo y cuyo radio son 100 m. La zona de alerta ser la corona circular cuyo centro es el foco de riesgo y cuyo radio interno son 100 m y el externo son 200 m. La zona libre, ser el exterior a la zona de alerta.
200m
100m
5mSv/h
ZonaLibre ZonadeAlerta
Si las emergencias suceden dentro de actividades reguladas, las zonas de actuacin debern estar previamente definidas en el plan de emergencia interior de las instalaciones radiactivas (zonas contiguas al foco de riesgo incluyendo pisos superior e inferior).
25074
Tabla 8.
Zona de alerta
el resto del edificio en el que se encuentra el foco de riesgo y sus anejos corona circular cuyo centro es el foco de riesgo y cuyo radio interno son 100 m y el externo 200 m
Zona libre
el exterior a la zona de alerta
25075
7.
La llamada de alerta del incidente se dirigir al CCE Generalitat a travs del telfono nico de emergencias 112. Tras la recepcin de dicha llamada, el CCE Generalitat alertar a los servicios esenciales de intervencin competentes, as como realizar los avisos a los organismos previstos en el presente plan, con objeto de garantizar una rpida intervencin, fundamentalmente en aquellas situaciones de emergencia relacionadas con: Incendio Explosin Presencia de personas heridas o atrapadas Seguridad Ciudadana Actos terroristas Hallazgo de una fuente hurfana Incidentes relacionados con el transporte por va area y martima La Sala de Emergencias de la Generalitat dispondr de acceso al catlogo actualizado de las instalaciones reguladas, poniendo dicha informacin a disposicin de los organismos operativos, en el momento de la activacin del presente plan. Concluido el plan de avisos establecido en los Protocolos Operativos del Servicio 112 Comunitat Valenciana, por parte del CCE Generalitat se contactar con la SALEM del Consejo de Seguridad Nuclear y con la Delegacin del Gobierno en la Comunitat Valenciana, con objeto de confirmar que la informacin es compartida por dichos organismos. Tras la llamada de alerta, y durante la primera hora desde la ocurrencia del suceso, el titular de la instalacin regulada o no regulada, deber notificar dicho incidente al CCE Generalitat, Consejo de Seguridad Nuclear y Delegacin/Subdelegacin del Gobierno, mediante la remisin del formulario de notificacin de incidentes que se adjunta, a los siguientes nmeros de fax:
25076
Centro de Coordinacin de Emergencias Generalitat Consejo de Seguridad Nuclear Delegacin del Gobierno de Valencia Subdelegacin del Gobierno de Alicante Subdelegacin del Gobierno de Castelln
25077
25078
Los titulares de las instalaciones son responsables de la evaluacin inicial de las consecuencias de estos accidentes en el exterior de su instalacin, as como de informar sobre sus resultados al Centro de Coordinacin de Emergencias de la Generalitat, a la correspondiente Delegacin o Subdelegacin del Gobierno y al Consejo de Seguridad Nuclear. En situaciones de emergencia que tengan su origen en instalaciones o actividades no reguladas, y siempre que el accidente pueda tener consecuencias sobre la poblacin, el Consejo de Seguridad Nuclear las evaluar y propondr a la direccin del presente plan especial, a travs del Centro de Coordinacin de Emergencias de la Generalitat las medidas de proteccin aplicables. Diagrama del proceso de notificacin
Titular Instalacin
notifica
CSN
CCEGeneralitat
ejecutaplan deavisos
Desde la Sala de Emergencias de la Generalitat se mantendr contacto permanente con la SALEM del CSN, con objeto realizar el seguimiento conjunto del incidente, correspondiendo al Consejo de Seguridad Nuclear emitir las recomendaciones oportunas en materia de proteccin radiolgica. Las recomendaciones emitidas por el CSN en relacin con las actuaciones que los Servicios de Intervencin deban llevar a cabo en el lugar del accidente, les sern trasladadas por la Sala de Emergencias de la Generalitat.
25079
Los avisos previstos en el presente plan sern asumidos por el Centro de Coordinacin de Emergencias de la Generalitat, con la siguiente distribucin entre las respectivas salas operativas:
25080
8.
Actuaciones a desarrollar
25081
- El control de los tiempos de intervencin de los actuantes es importante de cara a evitar sobreexposiciones. Distancia: Se debe aumentar al mximo la distancia de separacin entre las personas y las fuentes de radiacin. - Hay que evitar tocar las fuentes de radiacin o sus recipientes daados. - La utilizacin de teleherramientas disminuye considerablemente las dosis al aumentar la distancia entre el material radiactivo y el personal de intervencin. Blindajes: Se deben utilizar materiales o estructuras que acten como blindaje. - Hay que tratar de localizar en el lugar del suceso elementos que puedan actuar de blindaje a fin de colocarse tras ellos siempre que sea posible y reducir la exposicin. - De cara a la eleccin de EPI hay que tener en cuenta que un exceso de elementos de proteccin puede llevar consigo una dificultad extra a la hora de realizar las actividades de salvamento o de la propia evaluacin del riesgo radiolgico. Este exceso puede aumentar el tiempo de permanencia y por tanto el de exposicin. Aplicacin de medidas para evitar la contaminacin radiactiva Mantenerse respecto al foco de contaminacin radiactivo en el lado desde donde sopla el viento. Actuar siempre con equipos de proteccin individual a determinar segn tipo de accidente: (trajes, guantes, calzas, mscaras), teniendo en cuenta que: - Deben utilizarse guantes (doble guante) y mscara o gafas siempre que sea posible - Deben utilizarse ropas de proteccin en caso de contaminacin - Deben utilizarse equipos de proteccin respiratoria en caso de emisin o incendio. Los equipos de proteccin convencionales son eficaces contra la inhalacin del material radiactivo que haya podido dispersarse. - Los trajes que protegen de la contaminacin no protegen de la exposicin externa. - La contaminacin tambin puede producir exposicin, interna o externa.
25082
- El personal que haya resultado contaminado deber quitarse la ropa de proteccin, de calle o de trabajo utilizada tan pronto como sea posible e introducirla en bolsas de plstico. Debe considerarse siempre la posibilidad de existencia de riesgo de contaminacin hasta que no se demuestre lo contrario. Registro de datos de la poblacin afectada En el lugar en que se produzca una emergencia radiolgica se debern registrar los datos del pblico que pueda haber estado dentro de la zona delimitada antes de la llegada de los servicios de emergencia o de ser evacuado por stos, a fin de poder realizar un seguimiento. Para este registro se utilizarn formularios especficos preestablecidos que incluirn entre otros datos sobre su estado, sobre el tiempo y la distancia a la que han estado expuestos al foco de riesgo, sobre procedimientos realizados sobre ellos, de descontaminacin o de otro tipo. El registro mencionado no ser necesario realizarlo en el caso de miembros del pblico que requieran tratamiento mdico o transporte inmediato. Los datos relativos al personal de intervencin en la emergencia tambin tendrn que ser registrados mediante formularios especficos. El diseo de dichos formularios se elaborar durante la fase de implantacin del plan.
25083
8.2. Consellera competente en materia de proteccin civil y emergencias 8.2.1. Centro de Coordinacin de Emergencias de la Generalitat
8.2.1.1. Sala de Atencin de Llamadas de 112 Comunitat Valenciana Preemergencia y Situacin 0 Si el incidente se encuentra localizado en el interior de una instalacin, notificar a: Sala de Emergencias de la Generalitat Si el incidente no se encuentra localizado en el interior de una instalacin, notificar a: Sala de Emergencias de la Generalitat Guardia Civil de la provincia afectada o Cuerpo Nacional de Polica, dependiendo del organismo que ostente la competencia en funcin de su demarcacin territorial. Polica Local del municipio afectado. Consorcio Provincial de Bomberos de la provincia afectada o del Servicio de Bomberos Municipal, dependiendo del organismo que ostente la competencia en funcin de su demarcacin territorial, en situaciones en las que se precise intervencin en materia de fuego, rescate y/o salvamento. CICU de la provincia afectada, en caso de heridos. Situacin 1 Notificar el accidente a: Sala de Emergencias de la Generalitat Consorcio Provincial de Bomberos de la provincia afectada o del Servicio de Bomberos Municipal, dependiendo del organismo que ostente la competencia en funcin de su demarcacin territorial.
25084
Guardia Civil de la provincia afectada o Cuerpo Nacional de Polica, dependiendo del organismo que ostente la competencia en funcin de su demarcacin territorial. Polica Local/es del municipio/s afectado/s. Polica de la Generalitat. CICU de la provincia afectada. Centros operativos de los planes sectoriales, en caso de activacin. Situacin 2 Mismas actuaciones descritas en Situacin 1, y adicionalmente: Atender el Telfono de Atencin a Vctimas y Familiares, en los trminos previstos en el Procedimiento de Gestin de la Informacin, que figura como anexo del Plan Territorial de Emergencias de la Comunitat Valenciana. 8.2.1.2. Sala de Emergencias de la Generalitat La preemergencia se estructura en dos etapas que obedecen a la evolucin habitual en la gestin y control de la situacin:
Alerta
Es la accin de transmitir mensajes de aviso, prevencin y proteccin a la poblacin potencialmente afectada, e instrucciones a aquellos destinatarios que tengan algn tipo de responsabilidad preventiva u operativa asignada por el plan.
Seguimiento de la preemergencia
El objetivo de esta etapa es confirmar o no la situacin de riesgo y su evolucin. Para lo cual, el CCE Generalitat organiza Rondas de Seguimiento con los Organismos y servicios colaboradores con objeto de conseguir informacin sobre la evolucin de la situacin.
25085
Preemergencia y Situacin 0 y 1 Notificar el incidente a: Consejo de Seguridad Nuclear. Delegacin/Subdelegacin del Gobierno de la Comunitat Valenciana. Centros Operativos de comunidades autnomas limtrofes, en caso de incidentes en zonas prximas a lmite de la Comunidad o en caso de duda sobre la comunidad autnoma en la que se ubica. Activacin de los recursos de la Consellera competente en materia de Proteccin Civil y Gestin de Emergencias, adscritos al presente plan. A decisin de la direccin del plan, notificar el accidente a empresas especialistas para prestar asesoramiento, as como aportar recursos de valoracin, gestin, acondicionamiento y almacn temporal de residuos. Gestionar el asesoramiento tcnico necesario para el personal de la Unidad Bsica de Intervencin que se incorpora a la emergencia en primera instancia, hasta la llegada del personal de la Unidad Bsica Radiolgica. Otros avisos incluidos en los Protocolos Internos del CCE Generalitat. Efectuar seguimiento de la situacin en contacto permanente con la SALEM del CSN, y proporcionar informacin de retorno al resto de organismos. Situacin 2 Adems de las actuaciones previstas en Preemergencia y situacin 0 y 1: En caso de constitucin del CECOPI, trasladar su activacin y convocatorias a los integrantes del mismo. 8.2.1.3. Responsable tcnico del CCE Generalitat Preemergencia y Situacin 0 Declarar la situacin de emergencia y activar el plan especial.
25086
Asesorar a la direccin del plan sobre las actuaciones ms convenientes para hacer frente a la emergencia. Decidir sobre la movilizacin de recursos adscritos a la Consellera competente en materia de Proteccin Civil y gestin de emergencias. Gestionar la informacin derivada de la emergencia, en el marco de las funciones asignadas al gabinete tcnico, establecido en el Procedimiento de Gestin de la Informacin (anexo del Plan Territorial de Emergencias de la Comunitat Valenciana). Situacin 1 Trasladar a la direccin del plan la propuesta de declaracin de situacin y activacin del plan. Asesorar a la direccin del plan sobre las actuaciones ms convenientes para hacer frente a la emergencia. Decidir sobre la movilizacin de recursos adscritos a la Consellera competente en materia de Proteccin Civil y gestin de emergencias. Gestionar la informacin derivada de la emergencia Situacin 2 Mismas funciones que en situacin 1, y adicionalmente: Interlocucin con el CECO, con objeto de coordinar las medidas a adoptar para la movilizacin de todos los medios y recursos civiles ubicados fuera del mbito territorial de la Comunidad Valenciana, as como coordinar la ayuda de carcter internacional que se precise. En caso que la emergencia requiera la constitucin del CECOPI, asumir el rol de gabinete tcnico, establecido en el Procedimiento de Gestin de la Informacin (anexo del Plan Territorial de Emergencias de la Comunitat Valenciana). Asesorar a la direccin del plan sobre la aplicacin de las medidas de proteccin a la poblacin, al medio ambiente, a los bienes y al personal adscrito al plan.
25087
25088
25089
25090
25091
8.4.
Consorcio provincial de bomberos de la provincia afectada / Parque municipal de bomberos de la capital de provincia afectada
25092
25093
8.5.
Consellera de Sanidad
25094
25095
25096
25097
Canalizar la informacin entre el PMA y las dotaciones de la Polica Local desplazadas al terreno para el control de accesos. En caso de que el CECOPAL est constituido, actuar de enlace entre este y el PMA.
8.6.4. Alcalde
Situacin 1 y 2 Ordenar la constitucin del CECOPAL, por iniciativa propia o a instancias de la direccin del plan. En el caso de las capitales de provincia y si el municipio dispone de plan de Actuacin especfico frente al riesgo radiolgico, realizar el resto de funciones que le vengan encomendadas en el citado PAM.
25098
8.7.
Situacin 0 y 1 Realizar las notificaciones y movilizaciones segn Protocolo Interno. Situacin 2 En caso que la emergencia requiera la constitucin del CECOPI, Integracin del Delegado/Subdelegado del Gobierno, al comit de direccin. Designar representante/s de la Administracin General y Cuerpos y Fuerzas de Seguridad del Estado, para su incorporacin al comit asesor y gabinete de prensa, colaborando con el Gabinete de Informacin de la Generalitat en: La difusin de las rdenes, consignas y recomendaciones dictadas por la direccin del plan, a travs de los medios de comunicacin social. Centralizar, coordinar y preparar la informacin general sobre la emergencia, de acuerdo con la direccin del plan. Informar sobre la emergencia a cuantas personas y organismos lo soliciten. Obtener, centralizar y facilitar toda la informacin relativa a los posibles afectados, facilitando los contactos familiares y la localizacin de personas. Gestionar las solicitudes de movilizacin de la Unidad Militar de Emergencias, por decisin de la direccin del plan. Situacin 3 Asumir la direccin de la emergencia
25099
25100
25101
25102
9.
Al presente plan se adscribirn todos los recursos pblicos y concertados por las administraciones pblicas existentes en la Comunitat Valenciana, salvo los recursos pertenecientes al Consejo de Seguridad Nuclear y las Fuerzas Armadas que tendrn la consideracin de recurso extraordinario, por lo que para su movilizacin ser necesario declarar la Situacin 2 de la Emergencia. La Ley 13/2010, de Proteccin Civil y Gestin de Emergencias, clasifica los recursos de emergencia en Servicios Esenciales y Complementarios, describindose a continuacin los recursos que pertenecen a cada uno de estos servicios.
25103
25104
25105
25106
Equipos de deteccin especializados (espectrmetro porttil gamma, detector de neutrones, detector con prtiga para deteccin a distancia). Dosmetros personales de lectura directa (DLD). Medios y equipos de proteccin individual (EPI): Comprimidos de yodo estable para profilaxis radiolgica Vestimenta de proteccin: Ropa desechable, guantes, calzas, cubrecabezas, mscaras, gafas, mascarillas Equipos de proteccin respiratoria (de respiracin autnoma, mscaras con filtro para yodo y partculas). Equipos para operaciones en zonas de actuacin (que normalmente proveer el titular de la instalacin): Mecanismos para protegerse de la exposicin: Blindajes, teleherramientas (herramientas dotadas de mango largo que permiten aumentar distancia entre usuario y foco radiactivo), material de acotacin, y sealizacin (etiquetas), medios para controlar tiempos de actuacin. Medios para evitar la contaminacin: plsticos, medios de toma de muestras, recipientes para recogida y almacenamiento de residuos, medios para creacin de zonas de paso. Sistemas de descontaminacin (medios de suministro de agua, pulverizador de agua a presin, aspirador, detergente, cepillos, tijeras), medios para recogida de aguas de lavado, mantas y ropas de repuesto. Instalaciones: Centros sanitarios preparados para la atencin a los afectados. Centros de almacenamiento y gestin de residuos Laboratorios de apoyo y red de vigilancia radiolgica ambiental. Servicios de dosimetra interna Medios para valoracin de informacin inicial disponible Medios informticos y de comunicacin.
25107
Un Equipo de tasa de dosis, y sistemas de comunicaciones en la central nuclear de Cofrentes. Dos Monitores de Agua, y sistemas de comunicaciones en: Embalse de Embarcaderos. Salto de agua de Cofrentes.
25108
La ubicacin de todas las Estaciones se circunscribe a un radio de 10 km alrededor de la central nuclear de Cofrentes. El seguimiento de los datos obtenidos por dicha red se realiza desde un Centro de Control compuesto por un terminal de comunicaciones y explotacin de los datos, as como el software que permite el funcionamiento de este sistema, situado en el Centro de Coordinacin de Emergencias de la Generalitat. Asimismo dichos datos son compartidos por el Consejo de Seguridad Nuclear.
25109
Estroncio-89/90 Iodo-131 Exposicin Integrada Tritio Los tipos de muestras previstos en los programas de vigilancia radiolgica establecidos son: Partculas de Polvo Iodo en aire Dosimetra TLD Agua de Lluvia Suelos Agua Superficial Sedimentos Organismos Indicadores Agua Potable Agua Subterrnea Leche Cultivos Carnes y Huevos Peces Miel Durante la fase de implantacin del presente plan se disearn los criterios de adaptacin de dichos procedimientos, a un Programa de Vigilancia Radiolgica en Emergencia (P.V.R.E.), adoptando las medidas necesarias para la recogida y anlisis de muestras ambientales para la adopcin de medidas de proteccin a la poblacin y al medioambiente.
25110
25111
12.
En la actuacin como apoyo a la organizacin descrita en los Planes de Proteccin Civil de otras Comunidades se Contemplan las siguientes situaciones: Actuacin en emergencias en comunidades autnomas limtrofes. Actuacin en graves emergencias en otras Comunidades Autnomas. Actuacin en emergencias en el entorno de los lmites de la Comunitat Valenciana. En los dos primeros tipos de actuaciones, aunque se producir la activacin del presente plan especial, no ser necesario declarar una situacin de emergencia, ya que no es necesaria la adopcin de medidas de proteccin a la poblacin de la Comunitat Valenciana ni el establecimiento de estructuras de gestin de emergencias de las previstas en el presente plan. No obstante lo anterior, en funcin de las repercusiones de la emergencia, los daos y el nmero de recursos que se movilicen por parte de la Comunitat Valenciana, la direccin del presente plan especial podr establecer la necesidad de la constitucin del CECOPI, para que por parte de este, se coordine la movilizacin y actuacin de los recursos de apoyo a la Comunidad Autnoma afectada por la emergencia.
25112
Durante la implantacin del presente plan, se firmarn los acuerdos o convenios de colaboracin que establezcan, al menos, los siguientes aspectos: Protocolo de solicitud de recursos por parte de la comunidad autnoma limtrofe (medios para efectuar la solicitud, informacin mnima a facilitar, modelos de solicitud, puntos de encuentro e identificacin de los responsables autorizados para efectuarla). Protocolo de movilizacin de recursos por parte del CCE Generalitat. Protocolo de incorporacin de recursos a la estructura de emergencias indicada en el Plan de Proteccin Civil de la comunidad autnoma limtrofe.
25113
En el caso en que se decida que los recursos sigan actuado en la comunidad autnoma limtrofe, se actuar segn lo indicado anteriormente para la actuacin de recursos adscritos al plan en caso de emergencias en otras comunidades autnomas.
25114
plan declarar el final de la misma. Esta declaracin deber ser transmitida a todos los
Organismos y servicios operativos previamente alertados.
Se concluya que la emergencia es inminente, por lo que se pasar a fase de emergencia. En situacin de emergencia, una vez que el material radiactivo est bajo control y se hayan adoptado todas las medidas para responder a la emergencia radiolgica, por parte de la direccin del plan se declarar el fin de la emergencia, notificndose a los mismos organismos, servicios operativos y empresas alertados con la activacin del presente plan. Dichas medidas de respuesta frente a la emergencia incluirn las medidas de descontaminacin necesaria en caso de emergencia por una fuga o una contaminacin radiactiva. Antes de hacer tal declaracin, se debera tener la certeza de que no existen ms riesgos en el lugar de la emergencia y que se han tomado todas las medidas de proteccin necesarias a fin de proteger al pblico, los bienes y el medio ambiente, y minimizar las exposiciones a radiaciones ionizantes a largo plazo que se pudieran producir. La vuelta a la normalidad se realizar atendiendo al Procedimiento de Reposicin de Servicios Bsicos y Vuelta a la Normalidad contemplado como anexo del Plan Territorial de Emergencias de la Comunitat Valenciana.
25115
25116
25117
25118
25119
1.
El proceso de elaboracin y entrada en vigor del presente plan ser el siguiente: Informe favorable de las Comisiones de Seguridad Radiolgica y Proteccin Civil de la Comunitat Valenciana. Aprobacin mediante decreto del Consell. Homologacin por parte de la Comisin Nacional de Proteccin Civil, previo informe favorable del CSN Entrada en vigor mediante resolucin del conseller competente en materia de Proteccin Civil Tras la entrada en vigor del plan, la consellera competente en materia de proteccin civil y el resto de organismos y departamentos implicados en la operatividad del plan desarrollarn todas las actuaciones necesarias para su implantacin y el posterior mantenimiento de su operatividad.
25120
2.
Se entiende por implantacin del plan al conjunto de acciones a desarrollar en una primera fase cuyo objetivo es que el plan sea un documento plenamente operativo y conocido por todos los recursos que deben de intervenir en la emergencia. La implantacin consta de las siguientes fases: Difusin del plan Verificacin de la infraestructura del plan. Programas de dotacin y mejora de medios y recursos Formacin del personal de los organismos implicados Informacin a la poblacin Simulacros Se entiende por mantenimiento de la operatividad del plan al conjunto de acciones encaminadas a garantizar que los procedimientos de actuacin previstos en el mismo permanecen vigentes con el paso del tiempo, de modo que se garantiza su actualizacin y adecuacin a modificaciones que ocurran en la instalacin, el entorno o los recursos que intervienen en caso de emergencia. El mantenimiento de la operatividad del plan consta de las siguientes fases: Comprobaciones peridicas. Formacin permanente. Realizacin de ejercicios y simulacros Revisin y actualizacin del plan.
25121
2.1.3.FORMACINDELPERSONALDELOSORGANISMOSIMPLICADOS
Durante esta fase, cada jefe de Unidad organizar las actividades formativas tendentes a que los recursos adscritos a la misma cuente con informacin suficiente sobre el plan que les habilite para el desempeo de las funciones que este les asigna.
25122
25123
El personal a cuyo uso se destine el equipo comprobado ser responsable de la realizacin de la verificacin operativa, as como del mantenimiento de un registro en el que har constar las comprobaciones efectuadas y cualquier incidencia que se haya producido en ellas. Se establece una periodicidad mnima de tres meses.
25124
Esta formacin es responsabilidad de los Jefes de la Unidades Bsicas de Intervencin, con el apoyo de la formacin impartida desde el Instituto Valenciano de Seguridad Pblica y Emergencias (IVASPE). Siguiendo el criterio fijado por la Gua Tcnica de desarrollo de la Directriz, dicha formacin se realizar con periodicidad bienal.
25125
Las revisiones estn dirigidas a la reestructuracin y complementacin del plan con relacin a cambios destacables en los contenidos del mismo, motivados por causas tcnicas o de ordenacin administrativa o legislativa. Su periodicidad ser de seis aos, salvo razn motivada. Las revisiones pueden dar lugar a una nueva tramitacin del plan. Toda aquella alteracin en el contenido del plan que afecte a la organizacin del mismo, deber ser comunicada con la suficiente antelacin, con el fin de mantener la vigencia y operatividad del mismo. Dicho compromiso se extiende a todos los Organismos y entidades que participan en el plan. Corresponde a la consellera competente en materia de proteccin civil la revisin y actualizacin del plan, as como la difusin a los responsables de los organismos intervinientes.
2.3. INFORMACINALAPOBLACIN
Dentro de la fase de implantacin y, en especial en la fase de mantenimiento de la operatividad deber seguirse una poltica informativa de cara a la divulgacin del plan entre la poblacin, a fin de facilitar la familiarizacin de esta con las medidas de proteccin contempladas en el mismo.
25126
Dicha poltica informativa ir orientada a dar informacin: a) Sobre los riesgos derivados de las radiaciones ionizantes, las instalaciones y actividades susceptibles de producir una situacin de riesgo radiolgico y las medidas de proteccin. b) Sobre las actuaciones previstas en el presente plan especial
La informacin, as como los consejos a la poblacin se realizar mediante la incorporacin de la documentacin correspondiente en la pgina web de la Consellera competente en materia de proteccin civil y gestin de emergencias, o en las pginas web de los organismos oficiales que se considere oportuno. En la actualidad puede consultarse dicha informacin en los siguientes enlaces: <http://www.112cv.com/ilive/srv.InformacionAlCiudadano.RiesgoRadiactivo> <http://twitter.com/gva_112cv>
25127
25128
ALARA: Acrnimo de la expresin inglesa As low as Resonably Achievable (tan bajo como sea posible). Almacenamiento de residuos/temporal-definitivo: Accin de conservar los residuos radiactivos en lugares especficamente diseados para tal fin. Hay almacenamientos temporales, es decir, lugares que permiten el almacenamiento durante el tiempo necesario para que la actividad de los residuos radiactivos que contienen descienda hasta unos valores fijados previamente; los almacenamientos temporales estn pensados para permitir la vigilancia del lugar y la recuperacin de los residuos que contienen. Tambin existen los almacenamientos definitivos, lugares que se evalan como suficientemente seguros como para que se depositen en ellos los residuos radiactivos sin intencin previa de recuperarlos. Accidente nuclear o radiolgico: Suceso no intencionado que ocurre en una actividad o una instalacin nuclear o radiactiva, y que da o puede dar lugar a exposicin incontrolada a las radiaciones ionizantes, por irradiacin o contaminacin, a las personas, bienes o medio ambiente. Actividad radiactiva (A): Magnitud que expresa la velocidad de desintegracin de una cantidad determinada de sustancia radiactiva. Corresponde al nmero de desintegraciones que sufre por unida de tiempo y en un momento determinado, la sustancia radiactiva
Atentado nuclear o radiolgico: Acto intencionado contra una instalacin o actividad
nuclear o radiactiva, o perpetrado utilizando material nuclear o radiactivo con el fin de provocar intimidacin o dao a las personas, al medio ambiente o a los bienes. Becquerel (Bq): Unidad de la actividad; es la actividad de una cierta cantidad de material radiactivo que sufre una desintegracin atmica espontnea cada segundo. Blindaje: Material que se interpone entre una fuente de radiacin y las personas para atenuar el nmero de partculas y radiaciones, y prevenir que dichas radiaciones produzcan dao a las personas.
25129
Categora: Las instalaciones radiactivas se clasifican en tres categoras en funcin del riesgo radiolgico asociado a los equipos o materiales radiactivos que utilizan o almacenan. Las de mayor riesgo potencial son las de primera categora, las de segunda tienen un riesgo intermedio y las de tercera un riesgo bajo. Los criterios de clasificacin vienen establecidos por el Reglamento de Instalaciones Nucleares y Radiactivas. Contaminacin radiactiva: Presencia indeseable de sustancias radiactivas en seres vivos, objetos o en el medio ambiente. Se habla descontaminacin superficial (si afecta a la superficie de los objetos), contaminacin externa (piel de las personas) o contaminacin interna (rganos internos de personas). CCE Generalitat: Centro de Coordinacin de Emergencias de la Generalitat CECO: Acrnimo de Comit Estatal de Coordinacin CECOPAL: Acrnimo de Centro de Coordinacin Operativa Municipal. CECOPI: Acrnimo de Centro de Coordinacin Operativa Integrado. CSN: Acrnimo de Consejo de Seguridad Nuclear. CRM: Acrnimo de Centro de Recepcin de Medios. DBRR: Acrnimo de Directriz Bsica de Riesgo Radiolgico. Detrimento de la salud: estimacin del riesgo de reduccin de la duracin o de la calidad de vida en un segmento de la poblacin tras haberse visto expuesta a radiaciones ionizantes. Se incluyen las prdidas debidas a efectos somticos, cncer y alteraciones genticas graves. Dosis absorbida (D): Energa absorbida por unidad de masa. D = d/dm, donde d es la energa media impartida por la radiacin ionizante a la materia en un elemento de volumen y dm es la masa de la materia contenida en dicho elemento de volumen. Su unidad de medida en el sistema internacional (SI) es el Gray (Gy).
25130
Dosis colectiva: Con referencia a un rgano determinado o a todo el cuerpo, dosis equivalente que reciben los miembros de una colectividad durante el mismo perodo de tiempo. Dosis efectiva (dosis equivalente efectiva): Es la dosis equivalente ponderada (corregida proporcionalmente a) por la diferente sensibilidad de los distintos rganos y tejidos del cuerpo humano. Los factores de correccin se llaman factores de ponderacin de los tejidos. Dosis equivalente: Es la dosis absorbida ponderada (corregida en proporcin a) por la diferente eficacia biolgica de las distintas clases de radiacin sobre el medio vivo considerado. Los factores de correccin se denominan Factores de ponderacin de la radiacin (antes factores de calidad de la radiacin). Se mide en sievert (Sv): 1 Sv = 1 J/Kg. Dosis evitable: Cuando se trata de expresar el beneficio neto de una accin protectora destinada a reducir el riesgo de efectos estocsticos, la magnitud de inters es la dosis que puede ahorrarse en el perodo de tiempo que dure esa accin protectora. La unidad de dosis evitable es el Sievert (Sv). Dosis individual: Con referencia a un rgano determinado o a todo el cuerpo, dosis absorbida por un individuo durante un cierto perodo de tiempo. Dosis proyectada: Es la magnitud adecuada para expresar el riesgo de efectos deterministas, es decir la dosis total recibida por todas las vas a lo largo de un perodo de tiempo contado a partir del accidente. La unidad de dosis proyectada es el Gray (Gy). Efecto biolgico: Transformaciones producidas por la radiacin ionizante cuando incide en un organismo vivo como, por ejemplo, el cuerpo humano. Estos efectos son de dos clases:
25131
Determinsticos (o no estocsticos) Son aquellos en los que una relacin causal entre la dosis y el efecto. nicamente se manifiestan cuando la dosis alcanza o supera un determinado valor (llamado nivel umbral) Su gravedad depende, por tanto, de la dosis recibida.
Probabilsticos (o estocsticos) Son aquellos en los que la relacin entre dosis y efecto es de naturaleza probabilstica. Carecen de dosis umbral y su gravedad de no depende, linealmente, de la dosis recibida.
Exposicin externa/interna: La exposicin del cuerpo humano a fuentes exteriores a l (exposicin externa) o interiores a l (exposicin interna). Exposicin perdurable: Exposicin resultante de los efectos residuales de una emergencia radiolgica o del ejercicio de una prctica o actividad laboral del pasado. FEAA: Fuente encapsulada de alta actividad, segn lmites definidos por el Real Decreto 229/2006. Fuentes hurfanas: fuentes encapsuladas cuyo nivel de actividad en el momento de ser descubierta es superior al valor de exencin establecido en las tablas A y B del anexo I del Reglamento sobre Instalaciones Nucleares y Radiactivas y en la Instruccin IS/05 del Consejo de Seguridad Nuclear, y que no est sometida a control regulador, sea porque nunca lo ha estado, sea porque ha sido abandonada, perdida, extraviada, robada o transferida a un nuevo poseedor sin la debida notificacin a la autoridad competente, o sin que haya sido informado el receptor Fuentes radiactivas encapsuladas: Los istopos se encuentran encerrados en cpsulas selladas de materiales resistentes. Igualmente se consideran como fuentes radiactivas encapsuladas aqullas en las que el material radiactivo se encuentra slidamente incorporado en materiales slidos inactivos, de forma que est protegido contra toda fuga.
25132
Gammagrafa: Tcnica de radiografa industrial de piezas y estructuras metlicas, de hormign etc., en las que se utilizan los rayos gamma procedentes de una fuente encapsulada, incorporada a un aparato, para obtener una imagen del objeto sobre una placa fotogrfica. La manipulacin de la fuente se realiza con telemando. Gray: Unidad de la dosis absorbida en el Sistema Internacional de Unidades; es igual a un julio por kilogramo (J/kg). Instalacin o actividad no regulada: Instalacin o actividad que no utiliza sustancias nucleares o radiactivas y que por lo tanto no est sujeta al rgimen de autorizaciones que establece la legislacin nuclear en general y en particular el Reglamento de Instalaciones Nucleares y Radiactivas, pero en la que pueden aparecer ocasionalmente de forma inadvertida o fuera de control las sustancias mencionadas, como por ejemplo instalaciones de procesado de material metlico, aduanas, etc. Instalacin o actividad regulada: Instalacin o actividad que habitualmente utiliza sustancias nucleares o radiactivas y que por lo tanto est sujeta al rgimen de autorizaciones que establece la legislacin nuclear en general y en particular el Reglamento de Instalaciones Nucleares y Radiactivas. Intervencin: aquellas actividades que pueden reducir la exposicin global al incidir sobre sus causas, es decir, acciones de remedio y de proteccin. Irradiacin: Accin de someter un material o un ser vivo a la accin de las radiaciones. Miembro del pblico: Independientemente de su relacin laboral, y a efectos exclusivamente de su proteccin radiolgica, la legislacin espaola considera miembro del pblico los individuos de la poblacin, a excepcin de los trabajadores profesionalmente expuestos y de los estudiantes y aprendices durante sus horas de trabajo habitual. Niveles de intervencin: valores de referencia de determinadas magnitudes radiolgicas a partir de los cuales se considera que es adecuada la aplicacin de una medida de proteccin
25133
PAM: Acrnimo de Plan de Actuacin Municipal PMA: Acrnimo de Puesto de Mando Avanzado. PEI: Acrnimo de Plan de Emergencia Interior. PENVA: Acrnimo de Plan de Emergencia Nuclear Exterior a la Central Nuclear de Cofrentes. PTM: Plan Territorial Municipal Poblacin efectivamente afectada en caso de emergencia radiolgica. Aqulla para la que se adopten medidas especficas de proteccin desde el momento en que se produce una emergencia radiolgica. Profilaxis Radiolgica: Ingestin de compuestos qumicos estables que tienen un efecto reductor sobre la absorcin selectiva de ciertos radionclidos por determinados rganos. Tanto el yoduro como el yodato potsico son compuestos eficaces que reducen la absorcin del yodo radiactivo por la glndula tiroides. La eficacia de esta medida reside en la ingestin del compuesto, en las dosis que se especifiquen, de forma previa a la incorporacin del yodo radiactivo. Radiodiagnstico: conjunto de procedimientos de exploracin y visualizacin de las estructuras anatmicas del interior del cuerpo humano mediante la utilizacin de rayos X. Radioterapia: El objetivo de la radioterapia es la destruccin de clulas y tejidos tumorales mediante la radiacin. Radistopos no encapsulados: Los istopos se pueden presentar en forma lquida, slida, o gaseosa, contenidos en recipientes cerrados pero no sellados. RINR: Acrnimo de Reglamento de Instalaciones Nucleares y Radiactivas. RPSRRII: Acrnimo de Reglamento sobre Proteccin Sanitaria contra las Radiaciones Ionizantes.
25134
Sievert (Sv): Unidad de la dosis equivalente y de la dosis efectiva en el Sistema Internacional de Unidades: 1 Sv = 1 J/kg. Trabajador profesionalmente expuesto: Persona que trabaja en presencia de las radiaciones ionizantes, de forma que puede recibir ms de un dcimo de los lmites de dosis fijados para los trabajadores.
25135
25136
En este anexo se reproduce el texto que figura en la Gua tcnica del Consejo de Seguridad Nuclear para el desarrollo y la implantacin de los criterios radiolgicos de la Directriz Bsica de Planificacin de Proteccin Civil ante el Riesgo Radiolgico.
25137
Con fuentes radiactivas solamente podra darse contaminacin ante accidentes graves como incendio o explosin que pudieran llegar a provocar el deterioro o destruccin del encapsulado de la fuente radiactiva, con la consecuente mayor o menor dispersin del contenido. b) Ante riesgo de exposicin externa, conocida la actividad de la fuente: Una fuente se considera peligrosa cuando puede originar exposiciones suficientes para causar efectos deterministas en la salud de las personas. La peligrosidad de una fuente ir en funcin de su actividad normalmente expresada en Becquerelios (Bq) o Curios (Ci) (Ver definicin en el anexo I). Actividades del orden de Bq o KBq se consideran en general bajas, actividades del orden de MBq se consideran medias, actividades del orden de GBq altas y por encima de los TBq muy altas. Esta aproximacin es sin embargo demasiado general ya que el grado de peligrosidad es diferente para los distintos radionucleidos. El RD 229/2006 sobre el control de fuentes radiactivas encapsuladas de alta actividad y fuentes hurfanas establece el criterio a utilizar para determinar si una fuente radiactiva es peligrosa, estableciendo valores para cada radionucleido por encima de los cuales las fuentes radiactivas implicadas en un accidente se consideraran peligrosas. La OIEA en su documento Categorizacin de fuentes radiactivas IAEA Safety Standard Series n RS-G-1.9 proporciona valores conocidos como valores D (dangerous source o fuente peligrosa) para todos los radionclidos clasificando las fuentes encapsuladas y el material radiactivo dispersable en cinco categoras de peligrosidad. La aplicacin de estos sistemas de clasificacin, desarrollados en el anexo VI, proporcionan una informacin muy valiosa sobre el riesgo radiolgico asociado a una emergencia. c) Ante riesgo de exposicin externa, con fuentes de actividad desconocida: En caso de desconocer la actividad de una fuente en un accidente, la evaluacin del riesgo o de peligrosidad de la misma puede hacerse a partir de los datos de tasa de dosis o nivel de exposicin, obtenidos mediante el uso de un equipo detector de radiacin.
25138
La lectura proporcionada por el equipo o nivel de exposicin vendr en unidades de dosis por unidad de tiempo Sievert por hora (Sv/h) (vase definicin en el anexo I). Las actuaciones podrn programarse en funcin del nivel de exposicin limitando el tiempo de actuacin con el fin de que la dosis recibida por el pblico y el personal de intervencin sea la menor posible y est por debajo de la establecida para su colectivo y grupo. En el anexo VI se incluye informacin sobre lmites de dosis a considerar para pblico y personal expuesto y relacin de la dosis recibida por las personas con la aparicin de efectos deterministas. d) Ante riesgo de exposicin externa, con fuentes de actividad desconocida y en caso de no disponer de equipos de deteccin de la radiacin: La evaluacin del riesgo solamente podr realizarse mediante las localizacin de seales e indicaciones en el lugar del accidente identificativas de la presencia de material radiactivo (etiquetas con el trbol caracterstico del riesgo radiolgico, nmeros ONU de clasificacin de mercancas peligrosas, etc.). En caso de que estas no existieran la nica indicacin de una posible presencia de material radiactivo sera la apariencia de los elementos implicados en el accidente ya que en el caso de material radiactivo, este suele ir alojado en blindajes, que se caracterizan por su peso considerablemente mayor que el esperado por sus dimensiones y volumen. En algunos accidentes la presencia del material radiactivo ha estado ligado finalmente al reconocimiento de sntomas mdicos relacionados con la sobreexposicin a las radiaciones ionizantes (nuseas, vmitos, quemaduras) lo que ha alertado del riesgo. e) En caso de riesgo de contaminacin: La peligrosidad de la contaminacin externa o superficial ir en funcin de las caractersticas radiolgicas del material contaminante: De su actividad, por estar siempre el riesgo de exposicin asociado a cualquier forma de contaminacin.
25139
Del periodo de semidesintegracin o velocidad de desintegracin radiactiva que determinar la velocidad de su desaparicin. Del grado de absorcin, lo que se traducira en una mayor o menor dificultad de retirarla. La contaminacin interna de las personas por material radiactivo puede entraar peligrosidad. Esta peligrosidad puede ser mayor en funcin de las caractersticas no radiolgicas del material contaminante (toxicidad qumica del compuesto ingerido, tamao de las partculas en caso de inhalacin, etc.).
II.3 Principios generales de proteccin aplicados a las actuaciones de respuesta ante un accidente radiolgico
a) Proteccin de personas ante riesgo de exposicin externa: La proteccin contra la exposicin externa se realizar tomando en cuenta los principios de tiempo, distancia y blindaje. - Tiempo: Cuanto ms tiempo est una persona expuesta a una fuente mayor ser el riesgo. - Distancia: Cuanto ms cerca est una persona de una fuente mayor ser el riesgo. - Blindaje: (vase la definicin en anexo I). Cuanto ms material de blindaje se interponga entre la fuente y la persona menor ser el riesgo. La recogida o manipulacin, sin protecciones adecuadas, de una fuente peligrosa es un riesgo especialmente importante que hay que evitar en todos los casos. Existen numerosos casos de efectos deterministas ocurridos en personas por haber recogido una fuente del lugar de un suceso y haberla guardado por desconocimiento del riesgo asociado. La permanencia durante un tiempo limitado (unos minutos), cerca de una fuente peligrosa para salvar vidas no debera sin embargo causar efectos deterministas graves para la salud. b) Proteccin de personas ante riesgo de contaminacin:
25140
La proteccin contra la entrada de materiales radiactivos en el cuerpo de las personas, por inhalacin, ingestin o a travs de heridas, debe ser absolutamente prioritaria, por este motivo, ante el riesgo de material radiactivo disperso en el ambiente, la actuacin principal ser la de proteger los orificios corporales para impedir la entrada del material en el organismo. La inhalacin de material radiactivo en cantidades que pudieran dar lugar a efectos deterministas para la salud podra nicamente producirse en accidentes graves (incendio o explosin) que afectaran a material radiactivo dispersable de alta actividad. La inhalacin se evitara, en el caso de los actuantes, con equipos de proteccin respiratoria y en el caso del pblico con medidas inmediatas de alejamiento de la zona hasta distancias seguras mientras dure la emisin. La ingestin de material radiactivo en cantidades que pudieran dar lugar a efectos deterministas para la salud podra llegar a darse en ciertos casos a travs de las manos contaminadas, aunque solamente sera posible si las manos de esa persona han sido contaminadas en un alto grado, por ejemplo, por contacto directo con materiales radiactivos que hayan podido filtrarse o derramarse de un recipiente, lo que habra que evitar igualmente en cualquier caso. En este caso la contaminacin externa o superficial podra tambin afectar a la piel causando quemaduras graves. Un foco frecuente de contaminacin, es la ropa contaminada (de calle o de trabajo) si no se retira de manera adecuada. A fin de evitar la propagacin de la contaminacin por este medio se recomienda tomar algunas medidas: a) Para la retirada de ropa de calle: Quitar la ropa con calzas, guantes (dobles), ropa de trabajo (Tyvek) y mscara, tocando si es posible solo la parte interna, de modo que la prenda quede doblada sobre s misma con la parte exterior hacia dentro. b) Para al retirada de ropa de trabajo (calzas, guantes (dobles), Tyvek y mscara) una vez preparada una zona de paso, bolsas de contencin, recipientes, detectores, etc: o Retirar primero el guante externo pellizcando a la altura de la mueca y dndole la vuelta o Quitar a continuacin calzas cogindolas por la parte ms alta del taln
25141
o Quitar el Tyvek tocando solo la parte interna, de modo que quede doblado sobre s mismo con la parte exterior hacia dentro. o La mscara de proteccin respiratoria al final para proteger la va de inhalacin o Quitar por ltimo el guante interno c) General o Embolsar ropa retirada y etiquetar o Chequear y sealizar en caso de deteccin positiva o Aislar en contenedor blindado, en su caso
II.4 Principios generales de proteccin frente al riesgo radiolgico aplicados al medioambiente y a otros efectos econmicos o psicolgicos
En el caso del medio ambiente, un incendio, explosin o actividades humanas en las que interviniera una fuente de alta actividad podran llegar a provocar niveles de contaminacin terrestre que requirieran el realojamiento de la poblacin o la descontaminacin de las zonas, considerando los posibles efectos de una exposicin prolongada (aos), sin embargo, la permanencia en la zona durante un tiempo limitado en esta situacin, no tiene por qu producir efectos deterministas graves para la salud an a los miembros del pblico ms vulnerables. Respecto a la posibilidad de contaminacin de las fuentes de suministro de agua, probablemente sea imposible contaminar una red pblica de suministro de agua a un nivel que pueda causar efectos deterministas graves para la salud de las personas pero s sera posible una contaminacin por encima de los niveles establecidos para suministro de agua de servicio. Hay que considerar no obstante que estos valores se establecen a niveles muy inferiores a los que causan efectos deterministas graves para la salud, aun cuando el agua se consuma durante un tiempo considerable (meses), incluso entre los miembros del pblico ms vulnerables.
25142
Los residuos contaminados resultantes de la aplicacin de medidas, como el agua utilizada para descontaminacin, no tienen por qu representar un problema grave para la salud de las personas. Deben realizarse esfuerzos razonables para minimizar la propagacin de la contaminacin a fin de reducir posteriormente los costes de la descontaminacin, as como la ansiedad entre el pblico, pero no debe permitirse que esos esfuerzos demoren otras medidas de respuesta. Las emergencias radiolgicas graves han llevado al pblico a adoptar medidas inapropiadas o injustificadas (discriminacin de personas expuestas, evacuacin espontnea, autoadministracin de profilaxis radiolgica a modo de antdoto ante cualquier radionclido, reticencias a comprar productos del estado o regin afectada, interrupcin injustificada de embarazos) resultando en importantes efectos psicolgicos y econmicos adversos, en algn caso, que han constituido finalmente la consecuencia ms grave de la emergencia radiolgica. Estos efectos han ocurrido incluso en emergencias con riesgo radiolgico muy bajo y la causa fue que el pblico no recibi informacin comprensible, coherente y en tiempo de fuentes oficiales. Es necesaria una explicacin en lenguaje sencillo de los peligros y riesgos asociados y de las medidas de proteccin que deben adoptarse ante cualquier suceso percibido como emergencia grave, por el pblico o los medios de comunicacin.