Está en la página 1de 381

Num. 7101 / 02.09.

2013

24762

Conselleria de Governaci i Justcia


DECRET 114/2013, de 30 dagost, del Consell, pel qual saprova el Pla Especial davant el Risc Radiolgic de la Comunitat Valenciana. [2013/8576] PREMBUL El Reial Decret 1564/2010, de 19 de novembre, pel qual es va aprovar la Directriu Bsica de Planificaci de Protecci Civil davant del Risc Radiolgic, establix els diferents nivells de planificaci necessaris per a la consecuci dels objectius de reduir el risc o mitigar les conseqncies dels accidents en el seu origen i evitar o, com a mnim, reduir en la mesura que es puga els efectes adversos de les radiacions ionitzants sobre la poblaci i els bns. En este sentit, introdux la responsabilitat de les comunitats autnomes delaboraci dels plans especials corresponents enfront demergncies radiolgiques, com a part del nivell de resposta exterior establit per la directriu. Per este motiu, la Conselleria de Governaci i Justcia, a travs de la Direcci General de Prevenci, Extinci dIncendis i Emergncies, ha procedit a lelaboraci deste pla, que, tal com sindica en larticle 24 de la Llei 13/2010, de 23 de novembre, de la Generalitat, de Protecci Civil i Gesti dEmergncies, correspon aprovar al Consell. Lelaboraci deste pla, que sincorpora com a annex deste decret, semmarca dins de les competncies de protecci civil que larticle 49.3.14 de lEstatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana atribux a la Generalitat, aix com al que establix la Llei 13/2010 esmentada. El pla ha sigut elaborat seguint les pautes marcades en la Norma Bsica de Protecci Civil, aprovada pel Reial Decret 407/1992, de 24 dabril, la Directriu Bsica de Planificaci de Protecci Civil davant del Risc Radiolgic, aprovada pel Reial Decret 1564/2010, de 19 de novembre, aix com en la Llei 13/2010, de 23 de novembre, de la Generalitat. El pla compta amb linforme favorable de la Comissi de Protecci Civil de la Comunitat Valenciana i el de la Comissi de Seguretat Radiolgica de la Comunitat Valenciana. Per tot aix, de conformitat amb el que establixen els articles 31 i 33 de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, del Consell, desprs dhaver rebut informe de la Comissi de Protecci Civil de la Comunitat Valenciana amb data 16 dabril de 2013, a proposta del conseller de Governaci i Justcia, conforme amb el Consell Jurdic Consultiu de la Comunitat Valenciana i amb la deliberaci prvia del Consell, en la reuni del dia 30 dagost de 2013, DECRETE Article nic. Aprovaci del pla Saprova el Pla Especial davant del Risc Radiolgic de la Comunitat Valenciana, que sincorpora com a annex deste decret. DISPOSICIONS ADDICIONALS Primera. Llenguatge no sexista Totes les denominacions contingudes en el pla especial que figura en lannex deste decret que sefectuen en gnere mascul sentendran fetes i sutilitzaran indistintament en gnere mascul o femen segons el sexe de la persona que realitze les funcions descrites en el pla. Segona. No increment del gasto Laprovaci del pla especial no comporta la creaci de noves lnies pressupostries, ni laugment de les ja existents. Els gastos derivats de la implementaci del pla seran atesos amb els mitjans personals i materials de les conselleries implicades en loperativitat deste.

Consellera de Gobernacin y Justicia


DECRETO 114/2013, de 30 de agosto, del Consell, por el que se aprueba el Plan Especial ante el Riesgo Radiolgico de la Comunitat Valenciana. [2013/8576] PREMBULO El Real Decreto 1564/2010, de 19 de noviembre, por el que se aprob la Directriz Bsica de Planificacin de Proteccin Civil ante el Riesgo Radiolgico, establece los distintos niveles de planificacin necesarios para la consecucin de los objetivos de reducir el riesgo o mitigar las consecuencias de los accidentes en su origen y evitar o, como mnimo, reducir en lo posible los efectos adversos de las radiaciones ionizantes sobre la poblacin y los bienes. En este sentido, introduce la responsabilidad de las Comunidades Autnomas de la elaboracin de los correspondientes planes especiales frente a emergencias radiolgicas, como parte del nivel de respuesta exterior establecido por la directriz. Por este motivo, la Consellera de Gobernacin y Justicia, a travs de la Direccin General de Prevencin, Extincin de Incendios y Emergencias, ha procedido a la elaboracin de este plan, que, tal y como se indica en el artculo 24 de la Ley 13/2010, de 23 de noviembre, de la Generalitat, de Proteccin Civil y Gestin de Emergencias, corresponde aprobar al Consell. La elaboracin de este plan, que se incorpora como anexo del presente decreto, se enmarca dentro de las competencias de proteccin civil que el artculo 49.3.14 del Estatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana atribuye a la Generalitat, as como a lo establecido en la mencionada Ley 13/2010. El plan ha sido elaborado siguiendo las pautas marcadas en la Norma Bsica de Proteccin Civil, aprobada por el Real Decreto 407/1992, de 24 de abril, y la Directriz Bsica de Planificacin de Proteccin Civil ante el Riesgo Radiolgico, aprobada por el Real Decreto 1564/2010, de 19 de noviembre, as como en la Ley 13/2010, de 23 de noviembre, de la Generalitat. El plan cuenta con el informe favorable de la Comisin de Proteccin Civil de la Comunitat Valenciana y el de la Comisin de Seguridad Radiolgica de la Comunitat Valenciana. Por todo ello, de conformidad con lo establecido en los artculos 31 y 33 de la Ley 5/1983, de 30 de diciembre, del Consell, habiendo sido informado por la Comisin de Proteccin Civil de la Comunitat Valenciana con fecha 16 de abril de 2013, a propuesta del conseller de Gobernacin y Justicia, conforme con el Consell Jurdic Consultiu de la Comunitat Valenciana y previa deliberacin del Consell, en la reunin del da 30 de agosto de 2013, DECRETO Artculo nico. Aprobacin del plan Se aprueba el Plan Especial ante el Riesgo Radiolgico de la Comunitat Valenciana, que se incorpora como anexo del presente decreto.

DISPOSICIONES ADICIONALES Primera. Lenguaje no sexista Todas las denominaciones contenidas en el plan especial que figura en el anexo del presente decreto que se efecten en gnero masculino se entendern hechas y se utilizarn indistintamente en gnero masculino o femenino segn el sexo de la persona que realice las funciones descritas en el plan. Segunda. No incremento del gasto La aprobacin del plan especial no comporta la creacin de nuevas lneas presupuestarias, ni el aumento de las ya existentes. Los gastos derivados de la implementacin del plan sern atendidos con los medios personales y materiales de las conselleras implicadas en la operatividad del plan.

Num. 7101 / 02.09.2013

24763

DISPOSICIONS FINALS Primera. Habilitaci normativa Es faculta el conseller competent en matria de protecci civil per a realitzar les actuacions i dictar totes les disposicions que siguen necessries per al desplegament i laplicaci deste decret. Segona. Entrada en vigor El Pla Especial davant del Risc Radiolgic de la Comunitat Valenciana entrar en vigor una vegada que haja sigut homologat per la Comissi Nacional de Protecci Civil i publicada la homologaci en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana. Valencia, 30 dagost de 2013
El president de la Generalitat, ALBERTO FABRA PART El conseller de Governaci i Justcia, SERAFN CASTELLANO GMEZ

DISPOSICIONES FINALES Primera. Habilitacin normativa Se faculta al conseller competente en materia de proteccin civil para realizar cuantas actuaciones y dictar todas las disposiciones que sean necesarias para el desarrollo y aplicacin de este decreto. Segunda. Entrada en vigor El Plan Especial ante el Riesgo Radiolgico de la Comunitat Valenciana entrar en vigor una vez haya sido homologado por la Comisin Nacional de Proteccin Civil y publicada la homologacin en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana. Valencia, 30 de agosto de 2013
El president de la Generalitat, ALBERTO FABRA PART El conseller de Gobernacin y Justicia, SERAFN CASTELLANO GMEZ

Num. 7101 / 02.09.2013

24764

Annex Pla Especial davant del Risc Radiolgic de la Comunitat Valenciana

Num. 7101 / 02.09.2013

24765

Contingut del Pla


El pla especial es compon de 6 volums: I. II. III. IV. V. VI. Fonaments Anlisi del risc Estructura i organitzaci Operativitat Implantaci i manteniment Annexos

Fonaments
Este apartat cont els fonaments legals i tcnics del pla, establix el seu carcter de pla director de la planificaci territorial dmbit inferior i definix per tant, el contingut mnim dels plans dactuaci municipal davant del risc radiolgic.

Anlisi del risc


Este apartat descriu els usos de les radiacions ionitzants i establix els criteris de classificaci i mecanismes daccs a linventari actualitzat dinstallacions i activitats incloses en labast del pla especial.

Estructura i organitzaci
Este apartat definix els rgans de direcci i coordinaci demergncies que es constituxen en funci de les diferents fases de lemergncia.

Num. 7101 / 02.09.2013

24766

Operativitat
En este apartat es definixen els procediments operatius que desenrotllen els diferents servicis, centres i organismes involucrats en el plaper a fer front a les situacions demergncia derivades del risc radiolgic.

Implantaci i manteniment
En este apartat es descriuen les diferents fases que es duen a terme per a efectuar la implantaci i el manteniment de loperativitat del pla.

Num. 7101 / 02.09.2013

24767

Annex I
Este annex cont una recapitulaci de les definicions i els acrnims utilitzats en el pla especial.

Annex II
Este annex cont una recapitulaci dels conceptes bsics sobre el risc radiolgic i acrnims usats en el text del pla.

Num. 7101 / 02.09.2013

24768

Volum I Fonaments Sumari


1. 2. Introducci Objecte i mbit 2.1. 2.2. 3. Objecte mbit

Marc legal i competencial 3.1. 3.2. 3.3. 3.4. 3.5. 3.6. Marc legal Responsabilitat dels titulars Obligacions dels titulars de les installacions regulades Fonts rfenes El pla especial com a pla director Marc competencial

4.

Els plans dactuaci municipal 4.1. 4.2. 4.3. Concepte Funcions Contingut mnim

Num. 7101 / 02.09.2013

24769

1.

Introducci

El grau de desenrotllament de la Comunitat Valenciana afavorix la implantaci dun alt nombre dactivitats econmiques tant en el sector industrial, comercial i sanitari com dinvestigaci. Els avanos que ls de les radiacions ionitzants ha aportat dins de les diferents activitats suposa la incorporaci de fonts radioactives i generadores de radiacions ionitzants als diversos processos de control, anlisi, diagnstic i terpia utilitzats en les installacions referides. El Reial Decret 1564/2010, de 19 de novembre, pel qual saprova la Directriu Bsica de Planificaci de Protecci Civil davant del Risc Radiolgic, establix els diferents nivells de planificaci necessaris per a la consecuci dels objectius de reduir el risc o mitigar les conseqncies dels accidents en el seu origen i evitar o, com a mnim, reduir en la mesura que es puga els efectes adversos de les radiacions ionitzants sobre la poblaci i els bns. En este sentit, introdux la responsabilitat de les comunitats autnomes delaboraci dels plans especials corresponents davant demergncies radiolgiques, com a part del nivell de resposta exterior establit per la Directriu. Aix mateix, amb data 22 de mar de 2012 es va firmar el conveni de collaboraci entre la Conselleria de Governaci de la Generalitat i el Consell de Seguretat Nuclear sobre planificaci, preparaci i resposta davant de situacions demergncia radiolgica, pel qual el CSN collaborar
amb la Generalitat en lassessorament, la formaci, lequipament i la cooperaci en matria de planificaci, preparaci i resposta davant demergncies radiolgiques.

Es justifica, per tant, la necessitat de disposar a la Comunitat Valenciana dun pla especial davant del risc radiolgic que establisca lorganitzaci, els procediments, els mitjans i els recursos necessaris per a protegir la poblaci i el medi ambient dels efectes nocius de les radiacions ionitzants i que establisca les mesures de prevenci i correcci davant demergncies radiolgiques, qualsevol que en siga lorigen.

Num. 7101 / 02.09.2013

24770

2.

Objecte i mbit

2.1. Objecte

Als efectes del pla, sentn per: Radioistops no encapsulats: els istops es poden presentar en forma lquida, slida o gasosa, continguts en recipients tancats per no segellats. Fonts radioactives encapsulades: els istops es troben tancats en cpsules segellades de materials resistents. Igualment, es consideren com a fonts radioactives encapsulades aquelles en qu el material radioactiu es troba slidament incorporat en materials slids inactius, de manera que estiga protegit contra tota fuga. Accident nuclear o radiolgic: succs no intencionat que es produx en una activitat o una installaci nuclear o radioactiva i que dna lloc o pot donar lloc a exposici incontrolada a les radiacions ionitzants, per irradiaci o contaminaci, a les persones, els bns o el medi ambient.
Atemptat nuclear o radiolgic: acte intencionat contra una installaci o activitat nuclear o

radioactiva, o perpetrat utilitzant material nuclear o radioactiu, a fi de provocar intimidaci o dany a les persones, al medi ambient o als bns. Installaci o activitat regulada: installaci o activitat que habitualment utilitza substncies nuclears o radioactives i que, per tant, est subjecta al rgim dautoritzacions que establix la legislaci nuclear en general, i en particular el Reglament dInstallacions Nuclears i Radioactives. Installaci o activitat no regulada: installaci o activitat que no utilitza substncies nuclears o radioactives i que, per tant, no est subjecta al rgim dautoritzacions que establix la legislaci nuclear en general, i en particular el Reglament dInstallacions Nuclears i Radioactives, per en la qual poden aparixer ocasionalment de forma inadvertida o fora de control les substncies mencionades, com ara installacions de processament de material metllic, duanes, etc.

Num. 7101 / 02.09.2013

24771

Este pla t per objecte establir lorganitzaci i els procediments dactuaci dels recursos i servicis la titularitat dels quals corresponga a la Comunitat Valenciana i els que se li puguen assignar per altres administracions pbliques i entitats pbliques o privades, amb la finalitat de fer front a les emergncies que puguen donar-se en cas duna situaci demergncia amb risc radiolgic.

2.2. mbit
El pla ser aplicable al territori de la Comunitat Valenciana per a donar resposta a les emergncies radiolgiques que puguen originar-se com a conseqncia de: a) Activitats o installacions regulades o no, segons les definicions de lapartat anterior, des del moment en qu els plans demergncia interior o plans dautoprotecci no siguen suficients per a respondre a lemergncia i siga necessari activar recursos addicionals als previstos en eixos plans. b) c) Successos excepcionals que tenen lorigen en activitats illcites la intenci de les quals s provocar dany a les persones o als bns. Successos excepcionals relacionats amb la presncia de material radioactiu.

Este pla no ser aplicable a: a) Les emergncies produdes durant el transport terrestre de material radioactiu, cas en qu ser aplicable el pla especial davant del Risc dAccidents en el Transport de Mercaderies Perilloses per Carretera o Ferrocarril. b) Les emergncies incloses en lmbit daplicaci del Pla dEmergncia Nuclear Exterior a la Central Nuclear de Cofrentes (PENVA). En emergncies radiolgiques produdes en installacions que disposen dun pla demergncia exterior especfic, com s el cas de ports, aeroports i establiments afectats pel Reial Decret 1254/1999, sactivaran els plans demergncia exterior respectius, a lestructura dels quals sincorporaran els recursos especfics necessaris per a fer front a les emergncies radiolgiques previstes en este pla.

Num. 7101 / 02.09.2013

24772

3.

Marc legal i competencial

3.1. Marc legal


Les disposicions segents establixen el marc legal i reglamentari amb qu es regula la gesti de les emergncies amb risc radiolgic: Llei 25/1964, de 29 dabril, sobre Energia Nuclear. Llei 2/1985, de 21 de gener, sobre Protecci Civil. Reial Decret 407/1992, de 24 dabril, pel qual saprova la Norma Bsica de Protecci Civil. Decret 243/1993, de 7 de desembre, del Govern Valenci, pel qual saprova el Pla Territorial dEmergncia de la Comunitat Valenciana. Reial Decret 1836/1999, de 3 de desembre, pel qual saprova el Reglament dInstallacions Nuclears i Radioactives. Reial Decret 783/2001, de 6 de juliol, pel qual saprova el Reglament de Protecci Sanitria contra Radiacions Ionitzants. Reial Decret 229/2006, de 24 de febrer, sobre el control de fonts radioactives encapsulades dalta activitat i fonts rfenes. Reial Decret 35/2008, de 18 de gener, pel qual es modifica el Reglament sobre Installacions Nuclears i Radioactives, aprovat pel Reial Decret 1836/1999, de 3 de desembre. Reial Decret 1439/2010, de 5 de novembre, pel qual es modifica el Reglament sobre Protecci Sanitria contra Radiacions Ionitzants, aprovat pel Reial Decret 783/2001, de 6 de juliol. Reial Decret 1564/2010, de 19 de novembre, pel qual saprova la Directriu Bsica de Planificaci de Protecci Civil davant del Risc Radiolgic. Llei 13/2010, de 23 de novembre, de la Generalitat, de Protecci Civil i Gesti dEmergncies.

Num. 7101 / 02.09.2013

24773

El Reial Decret 1308/2011, de 26 de setembre, sobre protecci fsica de les installacions i els materials nuclears, i de les fonts radioactives.

3.2. Responsabilitat dels titulars


La responsabilitat dels titulars en les installacions regulades queda establida tant en el captol VII, sobre la responsabilitat civil derivada de danys nuclears, de la Llei dEnergia Nuclear, com en larticle 8 del Reglament dInstallacions Nuclears i Radioactives i larticle 9 del reial decret sobre protecci fsica de les installacions i els materials nuclears, i de les fonts radioactives. Aix mateix, amb carcter supletori a esta normativa especfica hi ser aplicable el que establix el Reial Decret 393/2007, de 23 de mar, pel qual saprova la Norma Bsica dAutoprotecci dels centres, establiments i dependncies dedicats a activitats que puguen donar origen a situacions demergncia.

En larticle 5.1 de la Norma Bsica de Protecci Civil sestablix que, en els plans especials davant de riscos tecnolgics, hauran de determinar-se les actuacions i responsabilitats dels titulars de les installacions generadores de risc. Aix mateix, el ttol 1, apartat 5, de la Directriu Bsica davant del Risc Radiolgic, establix respecte daix que els titulars de les installacions regulades i, en general, de totes les installacions o activitats en qu excepcionalment puga existir risc radiolgic estan obligats a collaborar amb les autoritats pbliques tant en la posada en prctica com en les activitats delaboraci, implantaci i manteniment defectivitat dels plans demergncia radiolgica.

3.3. Obligacions dels titulars de les installacions regulades


En el Reglament dInstallacions Nuclears i Radioactives sarreplega el procediment de sollicitud de lautoritzaci dexplotaci de les installacions, que ha danar acompanyada dels

Num. 7101 / 02.09.2013

24774

documents segents, els quals actualitzaran, en el cas que corresponga, el contingut dels presentats al sollicitar lautoritzaci de construcci: a) Estudi de seguretat. Contindr la informaci necessria per a realitzar una anlisi de la installaci des del punt de vista de la seguretat nuclear i la protecci radiolgica, aix com una anlisi i avaluaci de riscos derivats del funcionament de la installaci, tant en rgim normal com en condicions daccident. A ms, contindr una anlisi dels accidents previsibles derivats del mal funcionament delements i aparells, derrors doperaci o dagents externs a la installaci i les seues conseqncies. b) Reglament de funcionament. Este document contindr, entre altres, la informaci segent: Organitzaci. Especificar lorganitzaci i les funcions del personal adscrit a la installaci tant en condicions normals com demergncia. Normes doperaci en rgim normal i en condicions daccident. Mesures de protecci radiolgica aplicables. c) Pla demergncia interior. Detallar les mesures previstes pel titular i lassignaci de responsabilitats per a fer front a les condicions daccident, a fi de mitigar-ne les conseqncies, protegir el personal de la installaci i notificar la seua idea de forma immediata als rgans competents, incloent-hi lavaluaci inicial de les circumstncies i de les conseqncies de la situaci. A ms, establir les actuacions previstes pel titular per a prestar la seua ajuda en les intervencions de protecci a lexterior de la installaci, dacord amb el pla demergncia exterior, quan aix ho determine el Consell de Seguretat Nuclear. d) Pla de protecci fsica. Document que descriu el sistema de protecci fsica duna installaci o dun material nuclear o de fonts radioactives, en qu sestablixen les mesures que saplicaran per a garantir la protecci dels materials nuclears o de les fonts radioactives contra el robatori, el furt o una altra apropiaci illcita, com tamb

Num. 7101 / 02.09.2013

24775

per a evitar actes de sabotatge, el contingut dels quals sestablix pel Reial Decret 1308/2011. En el cas de les fonts radioactives de categories 1, 2 i 3 (classificaci arreplegada en lRD 1308/2011) en les installacions en qu es produsquen, es processen, es manipulen, sutilitzen o semmagatzemen, hauran de disposar dun sistema de protecci fsica, de conformitat amb lavaluaci vigent de lamenaa, lincentiu relatiu de les fonts radioactives, la naturalesa destes i les conseqncies previsibles derivades de la seua retirada no autoritzada o dactes de sabotatge. El titular de la installaci a qu pertanguen haur didentificar un responsable directe de la seua protecci fsica. El Ministeri de lInterior, amb la collaboraci del Consell de Seguretat Nuclear, dacord amb la legislaci i la normativa vigent de seguretat privada, determinar quins titulars hauran de constituir un departament de seguretat, al capdavant del qual es trobar un director de seguretat, que haur destar habilitat pel Ministeri de lInterior. Els titulars que no hagen de constituir un departament de seguretat propi hauran dencarregar-ne les funcions prpies a una empresa de seguretat degudament habilitada per a aix pel Ministeri de lInterior.

3.4. Fonts rfenes


Les definix el Reial Decret 229/2006 com a fonts encapsulades el nivell dactivitat de les quals en el moment de ser descoberta s superior al valor dexempci establit en les taules A i B de lannex I del Reglament sobre Installacions Nuclears i Radioactives i en la Instrucci IS/05, del Consell de Seguretat Nuclear, i que no estiga sotmesa a control regulador perqu mai ho ha estat o perqu ha sigut abandonada, perduda, extraviada, robada o transferida a un nou possedor sense la notificaci deguda a lautoritat competent, o sense que nhaja sigut informat el receptor. Per al seu control, hi ha acords relatius a la vigilncia, el control i els procediments dactuaci en les installacions, llocs o situacions on s ms probable que aparega o es processe este tipus de fonts, com ara les activitats relacionades amb el reciclatge de ferralla.

Num. 7101 / 02.09.2013

24776

Les actuacions que cal dur a terme per a fer front a emergncies radiolgiques degudes a fonts rfenes sn establides, si s el cas, en els plans dautoprotecci de cada installaci o activitat, en els acords que establisquen els ministeris competents i el Consell de Seguretat Nuclear amb els sectors potencialment afectats, aix com en este pla.

3.5. El pla especial com a pla director


El pla especial davant del Risc Radiolgic ser considerat pla director de la planificaci territorial dmbit inferior que selabore a la Comunitat Valenciana davant deste risc. En este sentit, establix tant les funcions bsiques com el contingut mnim dels plans dactuaci municipal davant deste risc i definix el marc organitzatiu general que possibilite la integraci plena destos en el pla especial. No obstant aix, sha de recalcar que lespecialitzaci dels equips que intervenen en este tipus demergncies aconsella una direcci de carcter autonmic i una coordinaci autonmica que assegure la mobilitzaci dels recursos ms adequats. En este sentit, no es considera necessria lelaboraci de plans dactuaci municipal (PAM) davant de risc radiolgic, excepte a les tres capitals de provncia, en qu la disposici de recursos aix ho justifica. En la prctica totalitat dels municipis es considera que lactivaci del seu pla territorial municipal (PTM) garantir la coordinaci dels recursos municipals.

3.6. Marc competencial


Tal com establix la Llei 13/2010, de 23 de novembre, de la Generalitat, de Protecci Civil i Gesti dEmergncies, els plans especials seran aprovats pel Consell, a proposta del conseller competent en matria de protecci civil i gesti demergncies i amb un informe previ de la Comissi de Protecci Civil de la Comunitat Valenciana. Posteriorment seran remesos per a la seua homologaci per la Comissi Nacional de Protecci Civil.

Num. 7101 / 02.09.2013

24777

En el cas particular del risc radiolgic, el Reial Decret 1564/2010, de 19 de novembre, pel qual saprova la Directriu Bsica de Planificaci de Protecci Civil davant del Risc Radiolgic, establix que els plans autonmics seran aprovats per lrgan competent de la comunitat autnoma i seran homologats per la Comissi Nacional de Protecci Civil, amb un informe previ del Consell de Seguretat Nuclear. Els informes del Consell de Seguretat Nuclear tindran per objecte els aspectes relatius a seguretat nuclear i protecci radiolgica continguts en els plans. Pel que fa a lmbit municipal, lelaboraci i laprovaci dels plans dactuaci municipal davant del risc radiolgic corresponen a lrgan de govern municipal. La seua homologaci es realitzar per la Comissi de Protecci Civil de la Comunitat Valenciana, amb laprovaci prvia per part del ple de lajuntament corresponent.

Num. 7101 / 02.09.2013

24778

4.

Els plans dactuaci municipal

4.1. Concepte
El pla dactuaci municipal (PAM) establix lorganitzaci i les actuacions dels recursos i servicis propis, a fi de fer front a les emergncies radiolgiques, dins del seu mbit territorial. Com sha mencionat anteriorment, lespecialitzaci dels equips que intervenen en este tipus demergncies aconsella una direcci i una coordinaci autonmica que assegure la mobilitzaci dels recursos ms adequats. En este sentit, noms es considera necessria lelaboraci de PAM davant daccidents radiolgics en el cas dels municipis capitals de provncia, Alacant, Castell de la Plana i Valncia, ja que disposen de servicis dintervenci propis en matria de foc, rescat i salvament.

4.2. Funcions
Les funcions bsiques dels plans dactuaci municipal seran: a) b) Identificar el risc i els elements vulnerables del terme municipal. Preveure lestructura organitzativa i els procediments per a la intervenci en emergncies en installacions o activitats amb presncia de material radioactiu que es produsquen dins del territori del municipi que corresponga, en coordinaci amb les unitats bsiques previstes en el pla especial. c) d) Especificar procediments dinformaci i alerta a la poblaci, en coordinaci amb els previstos en el pla especial. Preveure lorganitzaci necessria per a la posada en prctica, en cas daccident, de mesures orientades a la disminuci de lexposici de la poblaci als riscos dexposici i contaminaci que puguen produir-se. e) Catalogar els mitjans i recursos especfics per a la posada en prctica de les activitats previstes.

Num. 7101 / 02.09.2013

24779

4.3. Contingut mnim


El contingut mnim dels plans dactuaci dmbit local ser el segent: 1. 2. Objecte i mbit Descripci del terme municipal 2.1. 2.2. 2.3. 3. Situaci geogrfica, lmits i superfcie Vies de comunicaci Clima: temperatures, precipitacions i vents

Anlisi del risc 3.1. Empreses i activitats en qu es produsquen, processen, manipulen, utilitzen o emmagatzemen substncies radioactives 3.2. Elements vulnerables

4.

Estructura, organitzaci i funcions 4.1. Estructura municipal davant demergncies 4.2. Integraci dels recursos municipals en les unitats bsiques dintervenci previstes en el pla especial

5.

Operativitat 5.1. 5.2. 5.3. 5.4. Zonificaci Notificaci i activaci del pla Actuacions que cal desenrotllar Mesures de protecci a la poblaci

6.

Implantaci i manteniment de loperativitat del pla 6.1. 6.2. Implantaci Manteniment de loperativitat del pla

No ser necessria lelaboraci dels apartats 2 i 4 en el cas en qu el municipi tinga elaborat el pla territorial municipal (PTM) corresponent.

Num. 7101 / 02.09.2013

24780

Volum II Anlisi del risc Sumari


1. Conceptes generals 1.1. Riscos de les radiacions ionitzants 1.2. Magnituds i unitats 1.3. Efectes biolgics 2. Criteris radiolgics 2.1. Principis bsics de protecci radiolgica aplicats a emergncies 2.2. Nivells dintervenci 2.3. Nivells de dosis establits per al personal dintervenci 3. Usos de les radiacions ionitzants en installacions radioactives 3.1. Usos mdics 3.1.1. Radiodiagnstic 3.1.1.1. Radiografia convencional 3.1.1.2. Fluoroscpia 3.1.1.3. Radiologia digital 3.1.1.4. Tomografia computada 3.1.1.5. Radiologia intervencionista 3.1.2. Radioterpia 3.1.2.1. Modalitats de radioterpia 3.1.2.2. Terpia metablica 3.1.3. Medicina nuclear 3.1.4. Radioimmunoanlisi 3.2. Usos industrials 3.2.1. Aplicacions de les radiacions ionitzants en la indstria

Num. 7101 / 02.09.2013

24781

3.2.2. Aplicacions agroalimentries 3.3. 4. 5. Usos en investigaci i docncia

Risc per tipus dactivitat Catleg dinstallacions o activitats 5.1. Installacions exemptes de laplicaci deste pla 5.2. Installacions no exemptes de laplicaci deste pla, per que noms requerixen desenrotllar nivell interior de resposta 5.3. Installacions que requerixen el desenrotllament dels nivells interior i exterior de resposta 5.4. Equips mbils 5.5. Installacions o activitats no regulades

Num. 7101 / 02.09.2013

24782

1.

Conceptes generals

1.1. Riscos de les radiacions ionitzants


La presncia de radiacions ionitzants en el medi ambient i llocs de treball pot produir danys en la salut de les persones. Lexposici a estes radiacions pot donar lloc a laparici de certs efectes nocius per a la salut. En el camp de la protecci radiolgica, la Comissi Internacional de Protecci Radiolgica (ICRP) utilitza el terme risc com la probabilitat que es produsca un efecte perjudicial tenint en compte no sols la seua probabilitat, sin tamb la gravetat del succs. Irradiaci: s el procs pel qual determinats equips o radionclids depositen energia en un medi determinat. En el cas dirradiaci externa, la font emissora de radiaci est a una determinada distncia de la zona irradiada. En el cas dirradiaci externa, el risc associat dependr del tipus de radiaci que incidix en el medi biolgic, de lenergia deixa radiaci i tamb de la quantitat de radiaci que arriba en la unitat de temps. Contaminaci: es definix com la presncia indesitjada de radionclids en el ser hum (contaminaci personal) o en lentorn que ens rodeja (contaminaci ambiental). En el cas que la contaminaci afecte el ser hum, pot ser externa o interna. Es tracta duna contaminaci externa quan els radionclids es depositen en la pell, i es tracta de contaminaci interna quan sn incorporats a linterior de lorganisme hum (a travs dels aliments que ingerim, de laire que respirem i, excepcionalment, a travs de ferides).

1.2. Magnituds i unitats


Activitat radioactiva (A): magnitud que expressa la velocitat de desintegraci duna quantitat determinada de substncia radioactiva. Correspon al nombre de desintegracions que patix per

Num. 7101 / 02.09.2013

24783

unitat de temps i en un moment determinat la substncia radioactiva. La seua unitat de mesura en el sistema internacional s el becquerel (Bq). Dosi absorbida (D): energia absorbida per unitat de massa. D = d/dm, on d s lenergia mitjana impartida per la radiaci ionitzant a la matria en un element de volum i dm s la massa de la matria continguda en este element de volum. La seua unitat de mesura en el sistema internacional s el gray (Gy). Dosi equivalent (HT): dosi absorbida, en el teixit o rgan T, ponderada en funci del tipus i la qualitat de la radiaci R. Est determinada per la frmula: HT,R= wR DT,R on DT,R s la dosi absorbida amitjanada sobre el teixit o rgan T, procedent de la radiaci R, i WR, el factor de ponderaci de la radiaci. Quan el camp de radiaci es compon de tipus i energies amb valors diferents de WR, la dosi equivalent total est determinada per la frmula: HT,R = R wR DT,R Els valors apropiats per a WR sespecifiquen en lannex II de lRPSRI. La seua unitat de mesura en el Sistema Internacional s el sievert (Sv). Dosi collectiva: amb referncia a un rgan determinat o a tot el cos, dosi equivalent que reben els membres duna collectivitat durant el mateix perode de temps. Dosi efectiva (E): suma de les dosis equivalents ponderades en tots els teixits i rgans del cos que sespecifiquen en lannex II del Reglament sobre Protecci Sanitria contra Radiacions Ionitzants, a causa dirradiacions externes i internes. Sestima per mitj de la frmula: E = T wT R wR DT,R

Num. 7101 / 02.09.2013

24784

on, DT,R s la dosi absorbida amitjanada sobre el teixit o rgan T procedent de la radiaci R; WR s el factor de ponderaci de la radiaci, i WT s el factor de ponderaci tissular del teixit o rgan T. Els valors adequats per a WT i WR sespecifiquen en lannex II del Reglament sobre Protecci Sanitria contra Radiacions Ionitzants. El valor de la dosi efectiva E ens dna una informaci sobre el risc global en lorganisme hum. La seua unitat de mesura en el Sistema Internacional s el sievert (Sv). Tant la dosi equivalent com la dosi efectiva sn magnituds utilitzades en la reglamentaci actual per a establir els lmits de dosis aplicables als treballadors exposats i als membres del pblic. Dosi evitable: quan es tracta dexpressar el benefici net duna acci protectora destinada a reduir el risc defectes estocstics, la magnitud dinters s la dosi que pot estalviar-se en el perode de temps que dure eixa acci protectora. La unitat de dosi evitable s el sievert (Sv). Dosi individual: amb referncia a un rgan determinat o a tot el cos, dosi absorbida per un individu durant un cert perode de temps. Dosi projectada: s la magnitud adequada per a expressar el risc defectes deterministes, s a dir, la dosi total rebuda per totes les vies al llarg dun perode de temps comptat a partir de laccident. La unitat de dosi projectada s el gray (Gy).

1.3. Efectes biolgics


Els efectes biolgics de les radiacions ionitzants sn conseqncia de les modificacions que a escala dtoms i molcules tenen lloc en la matria viva. En la cllula, algunes destes modificacions poden tindre conseqncies greus a curt i llarg termini. Els efectes ms greus es produxen al nivell de la molcula dADN. Els efectes biolgics associats amb lexposici a radiacions ionitzants es poden classificar en dos grups:

Num. 7101 / 02.09.2013

24785

Efectes deterministes. Es produxen quan lexposici a radiacions ionitzants origina la mort de tal quantitat de cllules que dna lloc a un mal funcionament dun teixit o rgan. Laparici destos efectes es produx noms quan la dosi supera un cert valor denominat llindar de dosi. La gravetat de lefecte dependr de la dosi rebuda. Efectes estocstics. Si es produxen transformacions cellulars a causa de lexposici a radiacions ionitzants, estes poden donar lloc a laparici dun cncer o a malalties hereditries sobre els descendents de la persona exposada. A diferncia dels efectes deterministes, per a estos efectes no hi ha un llindar de dosi. Ara b, la probabilitat que apareguen s que depn de la dosi. Clnicament no s possible distingir els que tenen lorigen en una exposici a radiacions ionitzants dels que shan produt per altres agents. Atenent la transmissi dels efectes de les radiacions ionitzants, es poden classificar en: Somtics. Si apareixen en lindividu exposat i no en els seus descendents. Gentics. Si afecten els descendents de lindividu exposat.

Num. 7101 / 02.09.2013

24786

2.

Criteris radiolgics

El terme criteris radiolgics fa referncia als parmetres quantitatius o qualitatius establits per a ajudar en la presa de decisions sobre les mesures de protecci i altres actuacions de carcter radiolgic que cal adoptar en les emergncies radiolgiques, i comprn els punts segents: Els principis bsics de protecci radiolgica aplicats a les emergncies radiolgiques que sn considerades com a intervencions. Lestabliment de nivells dintervenci per a mesures de protecci a la poblaci. Lestabliment de nivells de dosi demergncia per a protecci del personal dintervenci.

2.1. Principis bsics de protecci radiolgica aplicats a emergncies


Les mesures de protecci tenen la consideraci dintervencions als efectes previstos en el ttol VI del Reglament sobre Protecci Sanitria contra Radiacions Ionitzants (RPSRI). En este reglament sutilitza el terme intervenci per a descriure les activitats que poden reduir lexposici global en incidir sobre les seues causes, s a dir, accions de remei i de protecci. En les intervencions saplicaran els principis i criteris generals establits en lRPSRI que sexposen a continuaci: Justificaci: les intervencions han destar subjectes als principis de PR, s a dir, la reducci del detriment de la salut degut a la radiaci ser suficient per a justificar els efectes nocius i els costos de la intervenci (inclosos els costos socials). Optimitzaci: la forma, magnitud i duraci de la intervenci hauran doptimitzar-se de manera que siga mxim el benefici corresponent a la reducci del detriment de la salut, una vegada dedut el perju associat a la intervenci.

Num. 7101 / 02.09.2013

24787

Limitaci de dosi: els lmits de dosis reglamentries establits per lRPSRI, sense aplicar-se als treballadors que realitzen les intervencions, a excepci dels casos dexposici perdurable. LRPSRI establix que el CSN ha de fixar els nivells de dosi demergncia per al personal dintervenci tenint en compte les necessitats tcniques i els riscos per a la salut i que, en casos excepcionals, podran arribar a admetres exposicions per damunt destos nivells especials, a fi de salvar vides humanes, noms a crrec de personal voluntari que siga informat dels riscos de la seua intervenci. El Consell de Seguretat Nuclear podr establir per a la poblaci altres valors especfics basant-se en el coneixement detallat i realista de la naturalesa, evoluci i conseqncies de laccident.

2.2. Nivells dintervenci


Es definixen els nivells dintervenci com els valors de referncia de determinades magnituds radiolgiques a partir dels quals es considera que s adequada laplicaci duna mesura de protecci. Les mesures de protecci tenen la consideraci, aix mateix, dintervencions als efectes previstos en lRPSRI. Els objectius bsics de les accions de protecci del pblic que cal prendre durant una emergncia radiolgica estan orientats a: Evitar efectes aguts per a la salut. Reduir el risc defectes crnics per a la salut. Optimitzar el balan de la protecci i altres factors importants assegurant que les accions adoptades produxen ms beneficis que danys. En laplicaci dels nivells dintervenci sha de tindre en compte que:

Num. 7101 / 02.09.2013

24788

No sn valors estndard. No establixen el lmit entre situaci segura o insegura dexposici a la radiaci o de contaminaci radioactiva. Representen valors de referncia per als quals les accions de protecci estan justificades. Permeten flexibilitat depenent de les caracterstiques de cada accident i de consideracions locals.

2.3. Nivells de dosis establits per al personal dintervenci


El control de la dosi per exposici rebuda pel personal dintervenci, terme que inclou tant els grups dacci participants en lemergncia com els treballadors de la installaci afectada, es fa en la prctica establint nivells de dosis demergncia. En lapartat doperativitat es detallen estos valors lmit, aix com els criteris per a la seua aplicaci adequada.

Num. 7101 / 02.09.2013

24789

3.

Usos de les radiacions ionitzants en installacions radioactives

3.1. Usos mdics


En el camp de la sanitat, les radiacions susen tant per al diagnstic, per la capacitat de la radiaci per a permetre veure el que no es pot veure sense necessitat de recrrer a la cirurgia, com per al tractament de malalties, per la capacitat de la radiaci intensa per a matar cllules.

3.1.1. Radiodiagnstic
Es coneix amb el nom de radiodiagnstic el conjunt de procediments dexploraci i visualitzaci de les estructures anatmiques de linterior del cos hum per mitj de la utilitzaci de raigs X. Ocupa un lloc preponderant entre les tcniques dimatge a causa del gran nombre dinstallacions, dexploracions que es realitzen i de professionals que es dediquen a esta especialitat. Laparici continuada de noves tcniques i indicacions fa que dia a dia sincremente el nombre dactes mdics en qu sutilitzen els raigs X. La imatge radiogrfica s una conseqncia de la diferent atenuaci que les diverses estructures anatmiques del pacient produxen en el feix de raigs X que incidix sobre ell. 3.1.1.1. Radiografia convencional En este cas, el receptor de la imatge radiogrfica s una placa fotogrfica. En incidir el feix de raigs X sobre ella mateixa, simpressiona i shi forma una imatge latent que es posar de manifest en revelar la placa. 3.1.1.2. Fluoroscpia s la tcnica en qu el receptor de la imatge radiogrfica s una pantalla fluorescent que sillumina en incidir-hi el feix de raigs X. La diferent intensitat de la llum emesa en les diverses

Num. 7101 / 02.09.2013

24790

parts de la pantalla produx la imatge. La intensitat desta imatge lluminosa que apareix en la pantalla s amplificada per mitj dintensificadors dimatge i recollida per una cmera de televisi per a oferir-la en un monitor de TV.

Num. 7101 / 02.09.2013

24791

3.1.1.3. Radiologia digital Laplicaci de la informtica al diagnstic mdic ha suposat una important incidncia en lobtenci, lemmagatzematge i el tractament dimatges. El tractament digital de les imatges mdiques sutilitza en tcniques com la tomografia computada (TC), langiografia digital, la medicina nuclear i, des de fa relativament poc de temps, saplica ja en la radiologia convencional. En lactualitat, el desenrotllament de la informtica permet no sols el tractament sin tamb la transmissi destes imatges a llarga distncia i la possibilitat de larxivament electrnic. A ms, permet disminuir el nombre destudis repetits per errors de la tcnica dexposici, la qual cosa comporta una reducci de dosis als pacients. 3.1.1.4. Tomografia computada Permet obtindre imatges de talls transversals del cos hum amb un tractament informtic que en possibilita la reconstrucci en tres dimensions. Estes permeten visualitzar amb nitidesa diverses estructures anatmiques com ara ossos, rgans, nervis, etc., i patologies que no es podien diagnosticar amb la radiologia convencional. Sutilitza un feix de raigs X molt estret que gira al voltant del cos del pacient. Les imatges es construxen a partir de la informaci subministrada per uns detectors distributs sobre un arc, que reben la radiaci dispersada per lorganisme. 3.1.1.5. Radiologia intervencionista La radiologia intervencionista s una branca de la radiologia que, per mitj de procediments mnimament invasius, diagnostica i tracta diverses patologies, tant en el sistema vascular com fora. Per tant, hi ha una radiologia intervencionista diagnstica i una altra de teraputica.

Num. 7101 / 02.09.2013

24792

3.1.2. Radioterpia Lobjectiu de la radioterpia s la destrucci de cllules i teixits tumorals per mitj de la radiaci, procurant irradiar el mnim possible els teixits sans circumdants del tumor. Aix saconseguix per mitj duna planificaci individualitzada per a cada pacient utilitzant simuladors per a presa de dades i planificadors, que permeten la reconstrucci de la distribuci de la dosi i de la zona que cal irradiar en una imatge tridimensional. Un tractament en radioterpia ha de tindre en compte el segent: Caracterstiques de la radiaci que sutilitzar. Condicions geomtriques del feix i de la zona anatmica que cal tractar. Resposta cellular (tipus de tumor, reparaci cellular, radiosensibilitat, etc.). Proximitat drgans crtics (en qu no sha de sobrepassar un lmit de dosi). 3.1.2.1. Modalitats de radioterpia Atenent la distncia que hi ha entre la font radioactiva i la zona que cal tractar rebr el nom de teleterpia o braquiterpia, segons que siga superior o inferior a 5 cm, respectivament. Les radiacions utilitzades en radioterpia poden provindre dequips o tindre lorigen en determinats radionclids. En el cas que provinguen dequips, lemissi destes radiacions cessa una vegada finalitzat el tractament. En canvi, quan provenen de radionclids, com s el cas dels equips de telecobaltoterpia, lemissi es mant una vegada finalitzat el tractament, per aix estes fonts radioactives, quan no sestan utilitzant en terpia, estan allotjades en un capal degudament protegit amb plom, perqu desta manera es puga entrar i eixir de la sala de tractament sense risc radiolgic. Les activitats dels radionclids utilitzats en radioterpia sn molt elevades, i poden arribar a ser entorn de bilions de becquerels. Les fonts utilitzades en braquiterpia estan generalment encapsulades i es poden presentar en forma de grans, fils, agulles, forquetes, plaques i tubs. Tamb poden utilitzar-se fonts no encapsulades, aplicat per a tractaments intraarticulares, en medicina nuclear.

Num. 7101 / 02.09.2013

24793

3.1.2.2. Terpia metablica s un mtode de tractament en qu sadministra al pacient, a les installacions de medicina nuclear, determinats radionclids que sincorporen a les cllules que formen a lrgan o teixit que cal tractar.

Num. 7101 / 02.09.2013

24794

3.1.3. Medicina nuclear


La medicina nuclear permet lobtenci dimatges diagnstiques utilitzant radiotraadors. El radiotraador s una molcula marcada amb un radionclid. Per a cada rgan o procs biofisiolgic que cal estudiar sutilitza un traador especfic. Com a radionclid, sutilitza generalment el tecneci 99m per les seues caracterstiques fsiques, entre les quals cal destacar el seu curt perode de semidesintegraci de 6 hores. Este radiotraador sadministra per via intravenosa al pacient. Posteriorment, se situa davant dun equip per a obtindre la imatge diagnstica a partir de la detecci de la radiaci emesa pel radionclid que sha incorporat en la zona que cal estudiar. El radiotraador selimina, generalment, per via renal. Lequip bsic per a lobtenci dels estudis funcionals i morfolgics s la gammacambra i la seua variant, la tomografia computada per emissi de fot simple (SPECT), amb la qual sobtenen imatges de qualsevol rgan en tres dimensions. Estes imatges es poden tractar posteriorment i obtindre diferents plans. Hi ha una altra tcnica denominada tomografia per emissi de positrons (PET). Es tracta dun procs de diagnstic per imatge en qu sadministren als pacients radionclids que es caracteritzen pel seu curt perode de semidesintegraci. Per mitj deste mtode de diagnstic, sobt informaci sobre com funcionen les cllules dels rgans o teixits objecte destudi i, per tant, sen subministra informaci metablica. El radionclid ms utilitzat s el fluor 18, amb el qual es marquen molcules de glucosa que permeten estudiar el metabolisme cerebral, heptic, renal o de qualsevol altre rgan. Per a la utilitzaci del PET sn necessaris tres components: el ciclotr, on es produxen els radionclids que cal utilitzar; el laboratori de radioqumica, on es realitzen els processos de sntesi i marcatge de les diverses molcules utilitzades, i la cambra de positrons, per mitj de la qual es fa el diagnstic del pacient.

Num. 7101 / 02.09.2013

24795

3.1.4. Radioimmunoanlisi
s una tcnica analtica utilitzada per a mesurar la quantitat i concentraci de nombroses substncies (hormones, frmacs, etc.) en mostres biolgiques obtingudes, prviament, del pacient. T una elevada sensibilitat i permet mesurar-ne concentracions molt xicotetes. Sutilitza tant en diagnstic clnic com en investigaci biolgica. Sn tcniques realitzades in vitro (en un tub dassaig) i, per tant, el pacient no est en contacte amb el material radioactiu. Generalment, les mostres es marquen radioactivament amb iode 125 i, en altres casos, amb hidrogen 3 (triti). Sutilitzen activitats molt xicotetes.

3.2. Usos industrials


La utilitzaci de les radiacions ionitzants en la indstria, lagricultura, la docncia i la investigaci constitux un instrument que permet realitzar determinades tasques duna manera ms rpida, efica i a un cost menor del que suposaria ls daltres mtodes alternatius. Laplicaci de les radiacions ionitzants t lorigen en la interacci desta radiaci amb la matria i les seues conseqncies. Dacord amb aix, es poden classificar les aplicacions en: Aplicacions basades en lacci de la matria sobre esta radiaci. Sutilitzen generalment fonts encapsulades dactivitat xicoteta o mitjana. Shi inclouen aplicacions com la gammagrafia o radiografia industrial, la mesura de grossries i dhumitat, etc. Aplicacions basades en lacci desta radiaci sobre la matria, com a conseqncia de la seua acci bactericida i ionitzant. Per a la primera caracterstica, sutilitzen fonts amb elevada activitat i s de gran utilitat en lesterilitzaci de qualsevol tipus de productes. Per al segon tipus sutilitzen activitats molt baixes demissors alfa i beta, com en el cas dels detectors de fum i la producci de materials lluminosos.

Num. 7101 / 02.09.2013

24796

Aplicacions basades en ls de traadors. La tcnica consistix a incorporar radionclids a un material per a seguir el seu curs o comportament per mitj de la detecci de la radiaci ionitzant que emeten. Estes tcniques es troben mpliament difoses des dels estudis mdics i bioqumics fins a lestudi de transport de fluids i la contaminaci ambiental.

3.2.1. Aplicacions de les radiacions ionitzants en la indstria


Les aplicacions de les radiacions ionitzants en el camp de la indstria sn molt variades i nombroses. La indstria aprofita la capacitat que les radiacions ionitzants tenen per a travessar els objectes i els materials i el fet que quantitats insignificants de radionclids puguen mesurar-se rpidament i amb precisi proporcionant informaci exacta de la seua distribuci espacial i temporal. A continuaci, es mostren algunes de les aplicacions ms significatives: Mesura de grossries i densitats. La tcnica es basa en la variaci de la intensitat o taxa de flux de la radiaci que es transmet o reflectix quan esta travessa un material. La radiaci gamma s la ms utilitzada en el control de la fabricaci de lmines metlliques, a causa del seu alt poder de penetraci. La radiaci beta, amb menys poder de penetraci, s habitual per a la mesura de grossries en la indstria del paper i el plstic. Mesura de nivells. La tcnica es basa en la fixaci a la superfcie externa del depsit o botella, en qu sen vol mesurar el nivell, unes quantes fonts orientables disposades a diverses altures. En el costat oposat es disposen els detectors. Els detectors localitzats per damunt del nivell del lquid reben nivells de radiaci superiors als situats per davall seu. Esta tcnica s molt til en el cas de depsits o envasos que continguen lquid o gasos corrosius o a elevades temperatures i en tots els casos on siga impossible utilitzar dispositius de contacte. Mesura del grau dhumitat. Es basa en la moderaci de neutrons rpids en collidir amb els toms dhidrogen presents en laigua. Les sondes neutrniques dhumitat sn especialment adequades

Num. 7101 / 02.09.2013

24797

per a mesurar la humitat en materials a granel (arena, ciments, etc.) i en la producci de vidre i formig. Gammagrafia o radiografia industrial. Esta tcnica es basa en labsorci diferencial de la radiaci quan esta travessa materials de diferent densitat. Est mpliament utilitzada per a verificar les unions de soldadura en tubs; per a aix, sintroduxen fonts porttils dins de la canonada que cal inspeccionar i es fixa una pellcula a lexterior que actua com a detector. Control de seguretat i vigilncia. Els raigs X sutilitzen per a vigilar el contingut de maletes en aeroports i per a la detecci dexplosius en cartes i paquets postals en oficines de correu. Detectors de fum. Estos dispositius contenen una font xicoteta que emet radiaci alfa. Si el fum sinterposa entre la font i el detector, impedix que la partcula incidisca en el detector i es dispara una alarma. Esterilitzaci de materials. Es basa en lacci bactericida de la radiaci. Per a aix, sutilitzen fonts encapsulades delevada activitat i acceleradors de partcules. s un mtode utilitzat sovint en la indstria farmacutica i alimentria. Eliminaci delectricitat esttica. Es basa en els fenmens dionitzaci que provoquen les radiacions en el medi que travessen. s molt til en els processos industrials en qu lacumulaci delectricitat esttica provoca grans inconvenients, com poden ser la indstria: txtil, de materials plstics, paper, vidre, transport de combustibles, etc. Producci de materials luminiscents. Es fonamenta en la propietat de les partcules alfa i electrons de produir fenmens de luminiscncia en alguns materials. Els productes obtinguts solen ser utilitzats per a la senyalitzaci (en avions, barcos, etc.). Dataci. Al llarg de milers danys, la relaci entre el carboni estable i el carboni 14 sha mantingut inalterada en estat dequilibri en latmosfera. Esta mateixa relaci es mant en tots els sers vius. Quan moren, lequilibri es trenca a causa de la desintegraci radioactiva del carboni

Num. 7101 / 02.09.2013

24798

14, i analitzant la quantitat de carboni radioactiu present en les restes orgniques que es vullguen datar sen pot estimar lantiguitat. Detecci de fugues. Sutilitzen radionclids, de perode molt curt, que es mesclen amb el fluid i sintroduxen en les canalitzacions. La situaci de la fuga sestablix utilitzant detectors capaos de localitzar el radionclid quan este ix de la canalitzaci per alguna ruptura.

3.2.2. Aplicacions agroalimentries


La utilitzaci de radiacions ionitzants en la indstria agroalimentria ha tingut un paper important, incloent-hi aspectes tan diferents com la investigaci o leliminaci de plagues. En este mbit, les radiacions ionitzants sutilitzen per a: Determinar leficcia de labsorci dels adobs per les plantes i optimitzar la fixaci biolgica del nitrogen. La utilitzaci dels fertilitzants s costosa i el seu s inadequat o excessiu pot ser perjudicial per al medi ambient. Marcant els adobs amb istops de fsfor i de nitrogen sen pot determinar amb precisi la quantitat que absorbixen les plantes i la que es perd en el medi. Tamb estes tcniques permeten conixer la quantitat de nitrogen que poden fixar les plantes i estudiar formes per a augmentar-la. Optimitzar els recursos hdrics. Laigua s un factor limitador de la producci agrcola en moltes parts del mn, i el seu aprofitament eficient passa per un control permanent de la humitat del sl, que pot dur-se a terme per mitj de ls de sondes neutrniques. Grcies a estos mtodes pot aconseguir-se un estalvi del 40 per cent de laigua respecte als procediments tradicionals. Desenrotllar varietats de cultiu amb propietats avantatjoses per a lagricultura per mitj de la inducci de mutacions emprant tcniques dirradiaci. Utilitzant esta tcnica saconseguix: Augment de la resistncia de lajagut buscant plantes ms baixes i de tija ms resistent per a suportar les tempestats. Modificaci del temps de maduraci per a obtindre plantes de maduraci tardana o primerenca.

Num. 7101 / 02.09.2013

24799

Augment de la resistncia de malalties, a fi devitar desta manera ls de productes qumics contra plagues. Augment del rendiment dels cultius. Millora dels carcters agronmics: ms resistncia al fred o augment de la tolerncia a la calor. Millora de les caracterstiques de les llavors: augment del valor nutritiu o la facilitat de cocci. Lluita contra plagues dinsectes. La tcnica dels insectes estrils (TIE) consistix a exposar individus mascles criats en laboratori a dosis de radiaci apropiades per a esterilitzar-los. Quan sn alliberats competixen amb els mascles normals i saparellen amb les femelles sense produir descendncia. Aplicacions en zootcnia. Es duen a terme estudis amb radioistops per a determinar el valor nutritiu i labsorci dels pinsos i altres subproductes de diverses indstries que habitualment servixen daliment al bestiar, de manera que el rendiment de la producci lletera i ramadera sha vist augmentada. Tamb sn tils estes tcniques en els programes de cria per a determinar amb exactitud el perode reproductiu de les femelles. Finalment, es pot esmentar la irradiaci amb raigs X per a produir vacunes contra diverses malalties del bestiar. Prolongaci del perode de conservaci dels aliments. El procs consistix a exposar els aliments a irradiaci generalment amb raigs gamma emprant tres nivells de dosi depenent de la finalitat perseguida. A dosis baixes, per a inhibir la germinaci (per exemple, de les crelles), la desinsectaci i el retard de la maduraci, a dosis mitjanes per a prolongar el temps de conservaci reduint la crrega microbiana i a dosis altes per a lesterilitzaci, incloent-hi leliminaci de virus.

3.3. Usos en investigaci i docncia

Un gran nombre danlisis bioqumiques requerixen la detecci de quantitats molt xicotetes de material. Esta limitaci sha palliat pel desenrotllament duna tecnologia de marcadors

Num. 7101 / 02.09.2013

24800

radioactius, lextraordinria sensibilitat de la qual ha perms que els estudis amb substncies en quantitats molt xicotetes siguen pura rutina. Un compost marcat s un tipus de molcula en qu un o ms dels seus toms shan substitut pels seus radioistops corresponents. Per aix, esta molcula tendix a aconseguir el grau de major estabilitat energtica per mitj de desintegracions nuclears. Desta manera, la molcula marcada traador radioactiu s fcilment detectable per diferents tcniques (autoradiografia, recompte de centelleig, etc.) en funci del camp de radiaci que produxen o els radioistops que la componen. El procediment per a introduir un istop radioactiu en una molcula sanomena marcatge radioactiu. Lobjectiu de les diferents aplicacions de les radiacions ionitzants en investigaci s lestudi dels diferents processos biolgics que tenen lloc en els sers vius. Estes aplicacions es poden abordar per mitj dassaigs in vivo o assaigs in vitro. Assaigs in vivo. El fonament consistix en ladministraci duna substncia radioactiva traador a un organisme viu, cllules, bacteris, virus, llevats, animals o plantes i efectuar-ne un seguiment, consistent a estudiar la seua evoluci. El resultat s laparici, desaparici o transformaci duna molcula marcada ms o menys complexa que forma part del sistema o procs que sest estudiant. Assaigs in vitro. Consistixen en el marcatge de diferents macromolcules que han sigut prviament extretes del sistema biolgic a qu pertanyien i purificades. En este tipus de tcniques sutilitzen quantitats molt baixes de radiotraador, ja que la mostra biolgica sol ser molt xicoteta. Per a aix, safig un traador radioactiu utilitzant quantitats xicotetes de radioistops, de lorde de MBq. Lobjectiu pot ser tan senzill com detectar lexistncia duna molcula determinada o la seua localitzaci dins duna mostra (cllules o teixits prviament allats). En altres casos, es pretn obtindre dades quantitatives, com la seua concentraci, o qualitatives, com el seu paper biolgic.

Num. 7101 / 02.09.2013

24801

Resulta impossible enumerar totes les aplicacions de les radiacions ionitzants en el desenrotllament de la investigaci cientfica, tant bsica com aplicada. Sutilitzen en nombrosos estudis de biologia cellular i molecular del cncer, patologies moleculars, evoluci gentica, terpia gnica, desenrotllament de nous frmacs, etc.

Num. 7101 / 02.09.2013

24802

4.

Risc per tipus dactivitat

La taula segent detalla els riscos associats a les activitats amb implantaci a la Comunitat Valenciana, o situacions que potencialment puguen donar-se a la Comunitat, atenent lexistncia daeroports, ports martims comercials i duaners en el seu territori.

Taula 1
Tipus dactivitat
Installacions dirradiaci industrial (FEAAS)

Risc
Possibilitat de successos catastrfics o actes malintencionats que puguen donar lloc a danys en blindatges. No hi ha probabilitat demissions o abocaments a lexterior de la installaci. Necessitat daplicaci de mesures urgents en cas de robatori o prdua de fonts per ser estes dalta activitat. A lemplaament, possibilitat defectes deterministes greus en la salut del personal si sutilitzen incorrectament les fonts. Els danys en blindatges podrien donar lloc a superaci dels lmits o efectes deterministes en la salut de les persones a linterior de la installaci i, per tant, requeririen mesures de protecci per al personal dintervenci.

Equips de control de processos (poden ser FEAAS)

Possibilitat de successos catastrfics o actes malintencionats que puguen donar lloc a danys en blindatges. No hi ha probabilitat demissions o abocaments a lexterior de la installaci. Necessitat daplicaci de mesures urgents en cas de robatori o prdua de fonts dalta activitat. Els danys en blindatges, en este cas, podrien donar lloc a superaci dels lmits o efectes deterministes en la salut de les persones a linterior de la installaci i, per tant, requeririen mesures de protecci per al personal dintervenci.

Num. 7101 / 02.09.2013

24803

Installacions de radiografia industrial

Possibilitat de successos catastrfics o actes malintencionats que puguen donar lloc a danys en blindatges. No hi ha probabilitat demissions o abocaments a lexterior de la installaci. Necessitat daplicaci de mesures urgents en cas de robatori o prdua de fonts per ser estes dalta activitat. Major probabilitat de robatori o prdua per ser fonts mbils. Els danys en blindatges podrien donar lloc a superaci dels lmits o efectes deterministes en la salut de les persones a linterior de la installaci i, per tant, requeririen mesures de protecci per al personal dintervenci.

Installacions de radioterpia

Possibilitat de successos catastrfics o actes malintencionats que puguen donar lloc a danys en blindatges. No hi ha probabilitat demissions o abocaments a lexterior de la installaci. Necessitat daplicaci de mesures urgents en cas de robatori o prdua de fonts per ser estes dalta activitat. A lemplaament, possibilitat defectes deterministes greus en la salut del personal o dels pacients si sutilitzen incorrectament les fonts. Els danys en blindatges podrien donar lloc a superaci dels lmits o efectes deterministes en la salut de les persones a linterior de la installaci i, per tant, requeririen mesures de protecci per al personal dintervenci.

Installacions que utilitzen acceleradors de partcules

Cap possibilitat dalliberament superior als nivells dintervenci per a laplicaci de mesures de protecci urgents. Lactivaci de materials podria donar lloc a superaci dels lmits o efectes deterministes en la salut de les persones a linterior de la installaci i, per tant, requeririen mesures de protecci per al personal dintervenci.

Installacions de braquiterpia (poden ser FEAAS)

Possibilitat de successos catastrfics o actes malintencionats que puguen donar lloc a danys en blindatges. No hi ha probabilitat demissions o abocaments a lexterior de la installaci. Necessitat daplicaci de mesures urgents en cas de robatori o prdua de fonts en cas de ser estes dalta activitat.

Num. 7101 / 02.09.2013

24804

A lemplaament, possibilitat defectes deterministes greus en la salut del personal o dels pacients si sutilitzen incorrectament les fonts. Installacions de fabricaci distops radioactius Possibilitat de successos catastrfics o actes malintencionats que puguen donar lloc a emissions o abocaments a lexterior de la installaci o danys en blindatges. Baixa probabilitat dun alliberament superior als nivells dintervenci per a mesures de protecci urgents fora de la installaci. Els danys en blindatges o les emissions podrien donar lloc a superaci dels lmits en la salut de les persones a linterior de la installaci i, per tant, requeririen mesures de protecci per al personal dintervenci. Installacions de gesti de residus de baixa activitat Possibilitat de successos catastrfics o actes malintencionats que puguen donar lloc a emissions o abocaments a lexterior de la installaci o danys en blindatges. Molt baixa probabilitat demissions o abocaments fora de lemplaament que faa necessria lactivaci de mesures de protecci urgents o de llarga duraci. Els danys en blindatges o les emissions podrien donar lloc a superaci dels lmits a linterior de la installaci i, per tant, requeririen mesures de protecci per al personal dintervenci. Installacions dirradiaci industrial, equips de control de processos i installacions de radiografia industrial que utilitzen fonts de radiaci amb taxes de dosi sense blindatge inferior a 100 mGy/h a 1 metre Cap possibilitat dalliberament superior als nivells dintervenci per a laplicaci de mesures de protecci urgents. Necessitat daplicaci de mesures de protecci en cas de robatori o prdua de fonts. Major probabilitat de robatori o prdua en cas de ser fonts mbils. Els danys en blindatges podrien donar lloc a superaci dels lmits a linterior de la installaci i, per tant, requeririen mesures de protecci per al personal dintervenci. Radiofarmcies Possibilitat de successos catastrfics o actes malintencionats que puguen donar lloc a emissions o abocaments a lexterior de la installaci o danys en blindatges. Cap possibilitat dalliberament superior als nivells dintervenci per a laplicaci de mesures de protecci urgents a lexterior de lemplaament.

Num. 7101 / 02.09.2013

24805

Els danys en els blindatges o les emissions de iode radioactiu podrien donar lloc a superaci dels lmits a linterior de la installaci i, per tant, requeririen mesures de protecci per al personal dintervenci. Altres installacions hospitalries i mdiques Possibilitat de successos catastrfics o actes malintencionats que puguen donar lloc a emissions o abocaments a lexterior de la installaci o danys en blindatges. Cap possibilitat dalliberament superior als nivells dintervenci per a laplicaci de mesures de protecci urgents a lexterior de lemplaament, excepte en cas de robatori o prdua de fonts si estes sn dalta activitat. Els danys en els blindatges o les emissions de iode radioactiu podrien donar lloc a superaci dels lmits a linterior de la installaci i, per tant, requeririen mesures de protecci per al personal dintervenci. A lemplaament, possibilitat defectes deterministes greus en la salut del personal o dels pacients si sutilitzen incorrectament les fonts. Installacions o llocs on poden aparixer fonts radioactives fora de control Possibilitat de sobreexposici i defectes deterministes en cas de manipulaci de fonts no blindades. Si la font est danyada pot haver-hi, a ms, risc de contaminaci. Es requerixen mesures de protecci en estos casos (allunyament de persones, autoprotecci, control daccessos). La dispersi originada per activitats humanes pot contaminar una rea considerable. Actes terroristes o criminals en qu sutilitze material radioactiu Possibilitat de sobreexposici i defectes deterministes. Pot haver-hi, a ms, risc de contaminaci interna i externa. Es requerixen mesures de protecci (confinament, evacuaci, mesures dautoprotecci, profilaxi radiolgica en cas de presncia de iode radioactiu, etc.). Estes situacions poden provocar pnic entre la poblaci incls sense risc radiolgic apreciable. Caiguda de satllits amb fonts radioactives Possibilitat de sobreexposici per dispersi de fragments dalta activitat que requerisquen mesures dautoprotecci ciutadana (informaci i instruccions a la poblaci a fi devitar la manipulaci de restes que pot arribar a produir efectes deterministes en la salut). Impossibilitat de delimitar lrea a causa de lextensi. Accident amb armes nuclears Possibilitat de dispersi de plutoni en cas dincendi o explosi que requeriria mesures de protecci com ara reallotjament o restricci daliments per a evitar la

Num. 7101 / 02.09.2013

24806

inhalaci del nvol radioactiu o la resuspensi dels materials depositats, que poden arribar a produir efectes deterministes en la salut. Dificultat de detecci amb els instruments habituals de monitoritzaci bsica. Alliberament transfronterer Possibilitat de depsits radioactius que requerisquen mesures de protecci com ara reallotjament o restricci daliments. Altres mesures de protecci en funci de la distncia a la installaci afectada.

Num. 7101 / 02.09.2013

24807

5.

Catleg dinstallacions o activitats

Correspon al Consell de Seguretat Nuclear establir i demanar les dades i informacions necessries per a lelaboraci dun catleg nacional dinstallacions o activitats que puguen donar lloc a situacions demergncia per risc radiolgic, en qu sidentifiquen expressament les activitats que, encara que estiguen registrades en un determinat territori i a causa de les seues caracterstiques de portabilitat o mobilitat, puguen estar operant en llocs diferents dels que oficialment estiguen registrades. A ms, actualitzar estes dades i informacions amb la periodicitat necessria. La Comissi Nacional de Protecci Civil va aprovar al mes de maig de 2012 el document elaborat pel Consell de Seguretat Nuclear anomenat Catleg nacional dinstallacions o activitats que puguen donar lloc a situacions demergncia per risc radiolgic. Document de criteris. La informaci continguda en el Catleg es troba en modificaci permanent, com a conseqncia de les altes i baixes produdes en les activitats laborals corresponents, per la qual cosa es considera adequat disposar dun sistema que garantisca la consulta telemtica de les installacions que integren este catleg. Respecte daix, sestablix que la Direcci General de Protecci Civil i Emergncia del Ministeri de lInterior facilitar la infraestructura i els procediments adequats per a assegurar el manteniment del Catleg i garantir que els rgans competents en matria de protecci civil de les comunitats autnomes hi tinguen accs en el seu mbit territorial. En el cas de la Comunitat Valenciana, es designa la Sala dEmergncies de la Generalitat com a punt de contacte de la Comunitat Valenciana per a laccs al registre. Les dades contingudes en el Catleg per a cada installaci sn: Titular de la installaci Ubicaci Activitat de la installaci Caracterstiques de les fonts radioactives o materials nuclears

Num. 7101 / 02.09.2013

24808

Identificaci de laplicaci del requisit de nivell de resposta exterior Identificaci de les fonts o equips radioactius porttils utilitzats a Espanya En el Catleg sestablix la classificaci dinstallacions segent, a lefecte de laplicaci deste pla especial.

5.1. Installacions exemptes de laplicaci deste pla


Queden excloses de laplicaci del pla: Totes les entitats en qu sutilitzen fonts de radiaci exemptes. Que compten amb laprovaci de tipus daparell radioactiu, dacord amb el que sestablix en el Reglament dInstallacions Nuclears i Radictivas (RINR). Totes les installacions de raigs X de radiodiagnstic mdic regulades pel Reial Decret 1085/2009. Es tracta dinstallacions a les quals no els s exigible un pla demergncia interior, i en qu la probabilitat que causen un impacte a lexterior de lemplaament es considera nulla en qualsevol situaci.

5.2. Installacions no exemptes de laplicaci deste pla, per que noms requerixen desenrotllar nivell interior de resposta
Shi inclouen les installacions radioactives autoritzades basant-se en els criteris establits pel RINR, provedes exclusivament dequips generadors de radiacions ionitzants. Sinclouen en este apartat: Els acceleradors de partcules que no donen lloc a la producci de substncies radioactives.

Num. 7101 / 02.09.2013

24809

Les installacions radioactives de tercera categoria que disposen dautoritzaci per a la possessi i ls de substncies radioactives en forma encapsulada o no encapsulada. En estes installacions no es considera necessari planificar ladopci de les mesures de protecci de pblic a lexterior de la installaci afectada i sn suficients les previsions establides en els PEI. No obstant aix, podran ser adoptades mesures relacionades amb el control daccessos a la installaci i activaci de recursos externs per a suport a les actuacions previstes en el PEI, per a la qual cosa ser exigible al titular de la installaci la notificaci de lemergncia al Centre de Coordinaci dEmergncies de la Generalitat (CCE Generalitat).

5.3. Installacions que requerixen el desenrotllament del nivell interior i exterior de resposta
Es referix a les installacions de: Installacions radioactives de primera i segona categoria. Totes les installacions que disposen de fonts encapsulades dalta activitat (FEAA), segons lRD 229/2006. Barcos de propulsi nuclear, per la qual cosa shauria de planificar la resposta exterior a les bases navals i ancoratges on podrien atracar este tipus de barcos.

5.4. Equips mbils


Es referix als equips provets de fonts radioactives que puguen utilitzar-se de manera mbil, s a dir, equips de densitat i humitat de sls i equips de gammagrafia industrial. Esta situaci suposa que el present pla preveur la possible idea demergncies amb equips radioactius mbils al territori de la Comunitat Valenciana.

Num. 7101 / 02.09.2013

24810

5.5. Installacions o activitats no regulades


Es tracta dinstallacions fora del control regulador, dacord amb el que sestablix en el RINR, en qu s probable que es produsca un incident radiolgic amb possible repercussi a lexterior. A estes installacions o activitats no els s daplicaci lexigncia del RINR de disposar de PEI, encara que s que podrien disposar de plans dautoprotecci per exigncia de la Norma Bsica dAutoprotecci (RD 393/2007). Es tracta de: Aeroports i ports martims. Basant-se en la informaci facilitada pels principals

operadors de transport de material radioactiu, els ports i aeroports de la Comunitat Valenciana on es realitza este tipus de mercaderia sn: Els aeroports dAlacant (ubicat al municipi dElx) i Valncia (ubicat a la localitat de Manises) El port martim de Valncia. Duanes. El port duaner de Valncia es troba en el moment delaboraci deste pla

acollit al Protocol dactuaci en cas de detecci de moviment inadvertit de o trfic illcit de material radioactiu en punts dinters general. Installacions adherides al protocol de vigilncia radiolgica de materials

metllics. La relaci actualitzada destes installacions podr ser consultada a travs de lenlla segent: <https://oficinavirtual.mityc.es/IVR/>. Troballa duna font rfena.

Num. 7101 / 02.09.2013

24811

No obstant aix, hi ha la possibilitat que en alguna installaci o activitat no regulada es puga produir algun tipus dincident amb repercussions a lexterior de la mateixa installaci o del recinte on sexercix lactivitat. Els llocs referenciats sn els ms probables, basant-se en lactivitat declarada.

Num. 7101 / 02.09.2013

24812

Volum III Estructura i organitzaci SUMARI


1. 2. 3. 4. Fonaments de lestructura Preemergncia Situacions demergncia Estructura organitzativa 4.1. 4.2. 4.3. 4.4. 5. Esquema de lestructura en preemergncia Esquema de lestructura en Situaci 0 Esquema de lestructura en Situaci 1 Esquema de lestructura en Situaci 2

Centre de Coordinaci dEmergncies de la Generalitat 3.1. 3.2. La Sala dEmergncies de la Generalitat 112 Comunitat Valenciana

6.

La direcci del pla

7.

Estructures de gesti de preemergncia 7.1 Dispositiu preventiu 7.2 Punt de Comandament Preventiu (PCP) 7.3 CECOPI Preventiu 7.4 Evoluci de lestructura en cas demergncia

Num. 7101 / 02.09.2013

24813

8.

El Centre de Coordinaci Operativa Integrat (CECOPI) 8.1. El comit de direcci 8.2. El comit assessor

9.

El gabinet dinformaci 9.1. El gabinet de premsa 9.2. El gabinet tcnic 9.3. El Telfon dAtenci a Vctimes i Familiars

10. 11.

El Punt de Comandament Avanat (PCA) Unitats bsiques. Composici i funcions 11.1. Unitat Bsica dIntervenci 11.2. Unitat Bsica Radiolgica 11.3. Unitat Bsica de Seguretat 11.4. Unitat Bsica de Suport Logstic 11.5. Unitat Bsica Sanitria 11.6. Participaci de personal voluntari

12. 13. 14. 15. 16. 16. 17.

El Centre de Recepci de Mitjans (CRM) Participaci de la Unitat TEDAX-NRBQ del Cos Nacional de Policia i Gurdia Civil Participaci del Consell de Seguretat Nuclear Participaci de recursos de les Forces Armades Participaci dENRESA Estructura i organitzaci municipal: el CECOPAL Comit Estatal de Coordinaci (CECO)

Num. 7101 / 02.09.2013

24814

1.

Fonaments de lestructura

Lestructura del present pla es basa en: Lexistncia duna organitzaci permanent de resposta davant demergncies que sactiva quan es rep la notificaci de lexistncia duna situaci demergncia. La garantia doperativitat permanent del Centre de Coordinaci dEmergncies de la Generalitat, que a travs de sengles sales operatives, la Sala dEmergncies de la Generalitat i la Sala dAtenci de Telefonades 112, s responsable de la recepci de la comunicaci dels incidents, alerta dels diferents organismes la participaci dels quals es preveu en este pla, aix com la coordinaci dels diferents servicis dintervenci. Lavs immediat a la totalitat dels operatius la resposta dels quals es preveu en el pla especial i lactivaci escalonada del pla, amb la constituci duna estructura de resposta proporcional a la gravetat de lemergncia. Lorganitzaci sectoritzada de les funcions que cal desenrotllar davant de les situacions demergncia: unitats bsiques, PCA, CECOPAL, CECOPI, comit de direcci, comit assessor, Gabinet dInformaci, etc.

Num. 7101 / 02.09.2013

24815

2.

Preemergncia

La preemergncia s la fase que, per evoluci desfavorable, pot donar lloc a una situaci demergncia. Lobjecte desta situaci s alertar les autoritats i els servicis implicats i informar la poblaci potencialment afectada. Podrien ser objecte de declaraci de la preemergncia situacions relacionades amb: Prdua, aband, robatori o s no autoritzat de fonts dalta activitat o de fonts rfenes. Previsi de caiguda de satllits amb fonts radioactives dins del territori de la Comunitat Valenciana. Amenaa dactes terroristes o criminals en qu sutilitze material radioactiu. Accidents en installacions situades en altres pasos, levoluci de les quals puga implicar conseqncies radiolgiques en alguna part del territori de la Comunitat Valenciana. Qualsevol altra situaci que, a criteri de la direcci del Pla, requerisca la declaraci duna situaci de preemergncia.

Num. 7101 / 02.09.2013

24816

3.

Situacions demergncia

Esta fase es caracteritza per la materialitzaci duna situaci de risc precedida o no per una situaci de preemergncia. En funci de les necessitats dintervenci derivades de les caracterstiques de laccident i de les seues conseqncies ja produdes o previsibles, dels mitjans dintervenci disponibles i la valoraci de la gravetat de laccident, sestablir alguna de les situacions demergncia segents: Situaci 0. Situaci demergncia en qu els riscos es limiten a la mateixa installaci i poden ser controlats pels mitjans disponibles en el pla demergncia interior o pla dautoprotecci corresponents. En el cas que lemergncia radiolgica no estiga associada a una installaci o activitat que tinga pla demergncia interior o dautoprotecci, ser la referida als accidents que puguen ser controlats pels mitjans disponibles i que, incls en la seua evoluci ms desfavorable, no suposen risc per a la poblaci. Situaci 1. Situaci demergncia en qu es preveu que els riscos poden afectar les persones a linterior de la installaci, mentres que les repercussions a lexterior, encara que molt improbables, no poden ser controlades nicament amb els recursos propis del pla demergncia interior o del pla dautoprotecci i es fa necessria la intervenci de servicis del pla especial. En el cas que lemergncia radiolgica no estiga associada a una installaci o activitat que tinga pla demergncia interior o dautoprotecci, ser la referida als accidents que poden ser controlats amb els mitjans dintervenci disponibles en el pla especial i requerixen la posada en prctica de mesures per a la protecci de les persones que es puguen veure amenaades pels efectes derivats de laccident.

Num. 7101 / 02.09.2013

24817

Situaci 2. Situaci demergncia en qu es preveu que els riscos poden afectar les persones tant a linterior com a lexterior de la installaci i, en conseqncia, es preveu el concurs de mitjans de suport de titularitat estatal no assignats al pla especial. En el cas que lemergncia radiolgica no estiga associada a una installaci que tinga pla demergncia interior o pla dautoprotecci, ser la referida als accidents en qu, per al seu control o la posada en prctica de mesures de protecci de les persones, es preveu el concurs de mitjans de suport de titularitat estatal no assignats al pla especial. Tamb seran declarades emergncies de Situaci 2 les que requerisquen per al seu control la constituci del CECOPI. Situaci 3. Situaci demergncia en qu la naturalesa, la gravetat o labast dels riscos requerix la declaraci de linters nacional pel ministre de lInterior.

Num. 7101 / 02.09.2013

24818

4.

Estructura organitzativa

4.1. Preemergncia

En situaci de preemergncia, desprs de realitzar lalerta, el CCE Generalitat efectua el seguiment de la situaci i sollicita la informaci a tots els organismes involucrats en loperativitat. Els municipis afectats podran activar els seus plans dmbit municipal en fase de preemergncia i la direcci del pla podr ordenar la constituci destructures de gesti com els dispositius preventius, el Punt de Comandament Preventiu (PCP) i/o el CECOPI Preventiu. Addicionalment, per part de lEstat es podran activar preventivament els seus rgans de coordinaci de la informaci i seguiment.

Num. 7101 / 02.09.2013

24819

4.2. Esquema de lestructura en Situaci 0

En esta situaci, el CCE Generalitat actua com a suport del pla dmbit local (PTM o PAM) o dels plans demergncia interiors o dautoprotecci que es troben activats.

Num. 7101 / 02.09.2013

24820

4.3. Esquema de lestructura en Situaci 1

En esta situaci, els diferents recursos mobilitzats al lloc de lemergncia pel CCE Generalitat i les centrals de coordinaci dels servicis dintervenci sorganitzaran en unitats bsiques, al comandament dun coordinador que sintegrar en el PCA. En esta situaci podr constituir-se el Centre de Recepci de Mitjans (CRM). A escala municipal, per al suport a lestructura autonmica i a fi de coordinar les mesures de protecci a la poblaci en el cas demergncia, podr constituir-se el/els CECOPAL del municipi o municipis afectats per lemergncia.

Num. 7101 / 02.09.2013

24821

4.4. Esquema de lestructura en Situaci 2

Esta situaci es caracteritza per la necessitat dintervenci de recursos extraordinaris no adscrits al pla especial que seran coordinats pel Centre Estatal de Coordinaci (CECO).

Num. 7101 / 02.09.2013

24822

5.

El Centre de Coordinaci dEmergncies de la Generalitat

La Llei 13/2010, de 23 de novembre, de la Generalitat, de Protecci Civil i Gesti dEmergncies, establix que el Centre de Coordinaci dEmergncies servir per a assegurar la imprescindible coordinaci de les diverses administracions i entitats que hagen dactuar en cada situaci durgncia i emergncia, garantint una resposta gil i efica a les demandes dajuda dels ciutadans. Tot aix, respectant la competncia que corresponga a cada organisme en lexecuci material del servici sollicitat i en lorganitzaci, la mobilitzaci i la gesti dels recursos que es consideren adequats per a lactuaci en concret. El Centre de Coordinaci dEmergncies de la Generalitat, dependent de la conselleria competent en matria de protecci civil i gesti demergncies, es troba ubicat a la localitat de lEliana (Valncia). En matria de gesti demergncies, el Centre de Coordinaci dEmergncies t assignades competncies en dos rees de responsabilitat: a) La coordinaci de la gesti de les situacions de preemergncia i emergncia, aix com les altres situacions de greu risc collectiu, catstrofe o calamitat pblica en qu sactiven plans de protecci civil a la Comunitat Valenciana. b) La gesti del telfon nic demergncies 112.

5.1. La Sala dEmergncies de la Generalitat


Des de la Sala dEmergncies de la Generalitat, sense perju de les funcions que li siguen assignades pel conseller competent en matria de protecci civil i gesti demergncies, es duran a terme les funcions segents, establides per la Llei 13/2010:

Num. 7101 / 02.09.2013

24823

a) b) c) d) e)

Activar els plans demergncies, procediments dactuaci i protocols operatius daplicaci en cada emergncia. Comunicar i notificar les diferents situacions de preemergncia o emergncia declarades. Coordinar les actuacions dels servicis essencials o complementaris implicats en la resoluci duna situaci demergncia o catstrofe. Informar de levoluci de lemergncia als servicis essencials i complementaris dintervenci implicats en la resoluci de lemergncia. Rebre la informaci relativa a les intervencions dels diferents servicis operatius que actuen en una emergncia a travs de la direcci del PCA, quan este es trobe constitut, o a travs de les centrals operatives respectives dels servicis demergncia que, en tot cas, estaran obligats a facilitar la informaci que sels requerisca en relaci amb la situaci demergncia.

f)

Elaborar, com a font dinformaci oficial que s, la informaci dirigida a la poblaci i als mitjans de comunicaci sobre els consells dautoprotecci, levoluci i el balan de lemergncia.

g) h) i)

Assumir la interlocuci i coordinaci en matria de gesti demergncies amb les administracions locals, lAdministraci de lEstat i amb altres comunitats autnomes. Implantar, a decisi de la direcci del Pla, centres datenci telefnica per a informar la poblaci i els afectats sobre la situaci demergncia. Lalerta i la mobilitzaci dels recursos humans i materials propis i, en particular, la mobilitzaci i gesti dels vehicles del PCA i les comunicacions de la Generalitat.

5.2. 112 Comunitat Valenciana


La Generalitat, en el seu mbit territorial, s lentitat prestatria del servici del telfon nic demergncies 112. El ttol V de la Llei 13/2010, dEmergncies de la Generalitat, establix que 112 Comunitat Valenciana s la implantaci del telfon nic demergncies europeu 112 en lmbit territorial de la Comunitat Valenciana, i assigna la seua gesti a la conselleria competent en matria de protecci civil i gesti demergncies. Sense perju de les funcions que siguen establides pel conseller competent, per la Llei 13/2010 se li assignen les funcions segents:

Num. 7101 / 02.09.2013

24824

a)

Posar a disposici dels ciutadans un nic nmero de telfon gratut per a latenci de les telefonades demergncia procedents de qualsevol punt de la Comunitat Valenciana.

b) c) d) e)

Rebre les telefonades demergncies dels ciutadans i organismes dins de lmbit territorial de la Comunitat Valenciana. Garantir un temps datenci de la telefonada compatible amb la naturalesa del servici que es gestiona. Atendre les telefonades demergncia i obtindre la informaci necessria per a la gesti adequada dels incidents demergncia. Identificar els servicis essencials competents per a la resoluci de la situaci demergncia, en funci de la naturalesa de lemergncia i de lmbit territorial de competncia del servici.

f) g) h) i) j) k)

Alertar amb rapidesa als servicis essencials competents en la resoluci de lemergncia. Proporcionar als servicis essencials que intervenen en la resoluci de lemergncia la informaci de retorn actualitzada sobre levoluci de lemergncia. Preveure les necessitats especfiques dels collectius amb discapacitat per a facilitar latenci de les seues telefonades a 112 Comunitat Valenciana. Elaborar els protocols operatius datenci i gesti de telefonades demergncies. Implantar i mantindre un sistema de control de la qualitat del servici que presta. Incorporar les novetats tecnolgiques que milloren la prestaci del servici.

Num. 7101 / 02.09.2013

24825

6.

La direcci del Pla

Correspondr a la Generalitat la direcci deste pla en preemergncia i les emergncies declarades de Situaci 0, 1 i 2. Tal com sestablix en la Norma Bsica de Protecci Civil (Reial Decret 407/1992) i en la Directriu Bsica de Planificaci de Protecci Civil davant del Risc Radiolgic (Reial Decret 1564/2010), correspondr a lAdministraci de lEstat la direcci deste pla en les emergncies declarades dinters nacional (Situaci 3). En les emergncies la competncia de les quals corresponga a la Generalitat, correspondr la direcci del pla al conseller competent en matria de protecci civil i emergncies, que assumir les funcions de comandament nic, dacord amb el que establix larticle 12 de la Llei 13/2010, de 23 de novembre, de Protecci Civil i Gesti dEmergncies. En preemergncia i en les emergncies declarades de Situaci 0 i 1, a fi de millorar loperativitat en la gesti demergncies, el conseller competent en matria de protecci civil i emergncies delega la direcci del pla en el director general competent en matria de protecci civil i emergncies. Corresponen a la direcci del Pla: Declarar la preemergncia i la situaci demergncia i la seua finalitzaci segons el que establix este pla. Declarar lorde de constituci del CECOPI i la seua ubicaci. Determinar la suficincia de recursos humans i materials, establir les prioritats dactuaci que crega oportunes i decidir la necessitat de sollicitud al Comit Estatal de Coordinaci (CECO) del suport de recursos no adscrits a este pla. Determinar la informaci que ha de facilitar-se a la poblaci i als mitjans de comunicaci social en relaci amb la situaci demergncia.

Num. 7101 / 02.09.2013

24826

Establir les prioritats de cara al restabliment dels servicis pblics essencials. Informar les comissions de seguretat radiolgica i de protecci civil de la Comunitat Valenciana de les emergncies que suposen lactivaci deste pla en Situaci dEmergncia 2. Assegurar loperativitat del pla per mitj de la seua implantaci i el manteniment de la seua operativitat. La direcci deste pla i la Presidncia del Comit Estatal de Coordinaci establiran els mecanismes necessaris per a garantir la total coordinaci de les seues actuacions.

Num. 7101 / 02.09.2013

24827

7. Estructures de gesti de preemergncies


Per a la gesti de les preemergncies no sol ser necessria la constituci destructures complexes com les que shan descrit anteriorment per al cas de les emergncies. Normalment, nhi ha prou amb una alerta als recursos i lactivaci dels protocols interns de preemergncia, que sn els que poden establir ladopci duna srie de mesures preventives de cara a minimitzar les conseqncies de les possibles emergncies i a adoptar les mesures de protecci a la poblaci que puguen ser necessries en funci del tipus de risc que haja generat la declaraci de la situaci de preemergncia. No obstant aix, la direcci del Pla, en funci del tipus de situaci que haja generat la declaraci de la situaci de preemergncia i les seues possibles conseqncies, podr ordenar la constituci de: Dispositiu preventiu. Punt de Comandament Preventiu (PCP). CECOPI Preventiu.

7.1. Dispositiu preventiu


De la mateixa manera que en situaci demergncia els recursos sorganitzen en unitats bsiques, en les situacions de preemergncia els recursos sorganitzen en dispositius preventius. Estos dispositius estaran integrats pels recursos que shagen mobilitzat amb carcter previ per part de la direcci del Pla Territorial dEmergncies de la Comunitat Valenciana. El nombre de dispositius, els recursos que els integraran i les funcions que estos desenrotllaran seran establits per la direcci del Pla Territorial dEmergncies de la Comunitat Valenciana en funci del tipus de risc que haja provocat la declaraci de la situaci de preemergncia i la gravetat dels possibles danys esperats. Amb carcter general, estos dispositius podran ser els segents:

Num. 7101 / 02.09.2013

24828

Dispositiu de Protecci Civil i Gesti dEmergncies: integrat per tcnics demergncia de la Generalitat, consorcis provincials de bombers, parcs municipals de bombers, brigades demergncia i tcnics daltres administracions. Dispositiu Radiolgic: integrat per personal expert en matria de seguretat radiolgica que pertany a les diferents administracions, a les empreses generadores de risc i/o a les empreses especialistes. Dispositiu Sanitari: integrat pels recursos sanitaris. Dispositiu de Seguretat: integrat pels recursos del Cos Nacional de Policia, de la Gurdia Civil, de la Unitat del CNP adscrita a la Comunitat Valenciana i de les policies locals.

7.2. Punt de Comandament Preventiu (PCP)


El director del PCP ser un tcnic de la Generalitat competent en matria de seguretat radiolgica. Des del PCP es desplegaran les funcions segents: Coordinar els dispositius preventius per a assegurar una resposta efica davant de qualsevol tipus dincident que es produsca. En cas daccidents, urgncia o emergncia, coordinar la informaci disponible per a facilitar-la al CCE Generalitat. En cas de declarar-se la situaci demergncia, constituir, si s el cas, el PCA.

7.3. CECOPI Preventiu


La direcci del Pla, en funci de la naturalesa de la situaci que haja ocasionat la declaraci de la situaci de preemergncia, podr ordenar la constituci dun CECOPI preventiu. La direcci del Pla Territorial dEmergncies de la Comunitat Valenciana decidir quins membres del comit assessor formaran part deste CECOPI preventiu.

Num. 7101 / 02.09.2013

24829

7.4. Evoluci de lestructura en cas demergncia


Una vegada declarada la situaci demergncia, el Punt de Comandament Preventiu (PCP) es transformar en PCA a fi de desenrotllar les funcions assignades pel Pla. De la mateixa manera, els recursos mobilitzats que ja estaven en el terreny organitzats en els dispositius preventius descrits en este apartat sintegraran en les unitats bsiques previstes en el Pla, al comandament dun coordinador de la unitat que estar present en el PCA.

Num. 7101 / 02.09.2013

24830

8.

El Centre de Coordinaci Operativa Integrat (CECOPI)

El Centre de Coordinaci Operativa Integrat (CECOPI) s lrgan superior de gesti demergncies, que es constituir dacord amb el que establix este pla quan es declare lemergncia de Situaci 2. Est compost per: El comit de direcci El comit assessor El Gabinet dInformaci El CECOPI podr constituir-se en les dependncies del Centre de Coordinaci dEmergncies de la Generalitat o, si les circumstncies ho aconsellen, podr constituir-se totalment o parcialment (comit de direcci i els membres del comit assessor que es determinen) en les proximitats de la zona de lemergncia.

8.1. El comit de direcci


En cas de declaraci de Situaci 2, en el comit de direcci del pla sintegrar la persona que ocupe el crrec de delegat del Govern de la Comunitat Valenciana, o la persona en qui delegue. En cas de declaraci de linters nacional, es posar a disposici del representant de lAdministraci general de lEstat en el CECOPI la direcci deste pla i els recursos que shi adscriuen.

Num. 7101 / 02.09.2013

24831

8.2. El comit assessor


Per a assistir el comit de direcci en els diferents aspectes relacionats amb la gesti de lemergncia sestablir un comit assessor, al qual podran incorporar-se els membres segents: El responsable de la subdirecci general competent en matria de protecci civil de la Generalitat. Responsables dels servicis operatius mobilitzats previstos en este pla i responsables dels plans sectorials activats. Representants dels municipis afectats. Direcci de la Unitat de Protecci Civil de lAdministraci de lEstat a la Comunitat Valenciana. Tcnics de les diferents administracions, gestors de servicis o un altre personal qualificat que el comit de direcci considere oport. Personal tcnic de la conselleria competent en matria dindstria. Personal tcnic de la onselleria competent en matria denergia. Personal tcnic de la conselleria/organisme competent en matria de salut laboral. Personal tcnic de la conselleria competent en matria de medi ambient. Representants de la installaci o les installacions afectades, si correspon. La direcci del pla decidir sobre el millor lloc per a la constituci deste comit.

Num. 7101 / 02.09.2013

24832

9.

El Gabinet dInformaci

Ser lrgan responsable de la gesti global de tota la informaci relacionada amb lemergncia. El Gabinet dInformaci estar format per: El gabinet de premsa. El gabinet tcnic. El Gabinet dAtenci i Informaci a la Poblaci.

9.1. El gabinet de premsa


La funci principal del gabinet de premsa s la de difondre als mitjans de comunicaci, organismes, autoritats i pblic en general les ordes i consignes donades per la direcci del Pla. Amb la finalitat daconseguir coherncia informativa, es considerar informaci oficial, fidedigna i contrastada la facilitada directament pel gabinet de premsa, nic rgan autoritzat per a emetre-la. El gabinet de premsa estar compost per personal del gabinet de premsa de la conselleria competent en matria de protecci civil i gesti demergncies. En cas que lemergncia requerisca la constituci del CECOPI, shi integrar un representant de lAdministraci general de lEstat, que collaborar amb el Gabinet de Premsa de la Generalitat en les funcions descrites en el volum doperativitat. Aix mateix, shi podran incorporar representants dels gabinets de premsa dels ajuntaments afectats, si aix es creu oport per part de la direcci del Pla.

Num. 7101 / 02.09.2013

24833

9.2. El gabinet tcnic


La funci principal del gabinet tcnic s la de recopilar tota la informaci de lemergncia dels diferents centres de coordinaci i de la mateixa estructura del Pla. i de redactar els informes de seguiment de lemergncia. El gabinet tcnic estar compost per personal tcnic de la direcci general competent en matria de protecci civil i gesti demergncies.

9.3. El Gabinet dAtenci i Informaci a la Poblaci


La funci principal del Gabinet dAtenci i Informaci a la Poblaci s la de coordinar totes les actuacions en matria informativa a la poblaci. Les funcions que ha de desenrotllar este gabinet es descriuen en el procediment de gesti de la informaci, annex al Pla Territorial dEmergncies de la Comunitat Valenciana. Per al desplegament de les funcions deste gabinet es podr requerir la constituci dun nmero de telfon datenci a vctimes i familiars, que no haur destar necessriament ubicat al mateix lloc on estiga constitut el Gabinet dInformaci. Correspondr a la direcci del pla especial informar la poblaci, amb la cooperaci i lassessorament necessaris del Consell de Seguretat Nuclear i de lautoritat sanitria competent, responsables delaborar la informaci sobre aspectes tcnics i de protecci sanitria. Esta tasca dinformaci es realitzar segons el que establix lAcord d1 doctubre de 1999, del Consell de Ministres, relatiu a la informaci del pblic sobre mesures de protecci sanitria aplicables i sobre el comportament que cal seguir en cas demergncia radiolgica, de manera que la poblaci efectivament afectada en cas demergncia radiolgica haur de rebre de forma rpida i reiterada: Informaci sobre el cas demergncia produt i, en la mesura que siga possible, sobre les seues caracterstiques (com ara lorigen, la magnitud i levoluci previsible).

Num. 7101 / 02.09.2013

24834

Consignes de protecci que, segons el cas de qu es tracte, podran: o Referir-se, entre altres, a: Restricci del consum de certs aliments que puguen estar contaminats. Normes senzilles dhigiene i descontaminaci. Distribuci i s de substncies protectores. Disposicions que hagen dadoptar-se en cas devacuaci. Anar acompanyades, si fra necessari, de consignes especials per a determinats grups de poblaci. Consells de cooperaci, en el marc de les institucions i requeriments formulats per les autoritats competents. En situaci de preemergncia, shaur de difondre informaci a la poblaci que es puga veure afectada relativa a: Demanar a la poblaci afectada que estiga a les escoltes de la rdio o de la televisi. Consignes preparatries als establiments que tinguen responsabilitats collectives especials. Recomanacions a les professions especialment afectades. Esta informaci i estes consignes es completaran, si correspon, amb un recordatori de les nocions bsiques sobre la radioactivitat i els seus efectes en el ser hum i el medi ambient. La descripci detallada de les funcions que han de desplegar els rgans que componen el Gabinet dInformaci, aix com els fluxos de comunicaci que cal seguir en cas demergncia, es detallen en lannex del Pla Territorial dEmergncies de la Comunitat Valenciana Procediment de gesti de la informaci que, com que es tracta dun procediment dactuaci de carcter horitzontal, ser aplicable en cas dactivaci de qualsevol pla de protecci civil.

Num. 7101 / 02.09.2013

24835

10. El Punt de Comandament Avanat (PCA)


s el centre de comandament de carcter tcnic, que es constituir en proximitat al lloc de laccident i des del qual es dirigiran i es coordinaran les actuacions de les unitats bsiques, dacord amb les ordes indicades per la direcci del Pla. Direcci Un tcnic de la conselleria competent en matria de protecci civil i gesti demergncies assumir funcions de direcci del PCA i agrupar components de totes les unitats bsiques.

Composici El PCA estar compost en funci dels recursos mobilitzats per a la resoluci de lemergncia per: Els coordinadors de les unitats bsiques. Representants dels municipis afectats. Funcions del director del PCA El director del PCA, com a mxim responsable en el terreny, assumir les funcions segents: Constituir el PCA. En la fase inicial, assumir la coordinaci i direcci de tots els recursos en la zona fins que sincorpore al PCA la resta de coordinadors de les unitats bsiques, moment en qu cada coordinador ser responsable dels seus propis recursos. Valorar la tipologia o gravetat de laccident i proposar a la direcci del Pla, a travs del CCE Generalitat, la situaci demergncia. Determinar i establir la zonificaci de seguretat.

Num. 7101 / 02.09.2013

24836

En absncia dels coordinadors de les unitats bsiques, dirigir i coordinar in situ les actuacions de les diferents unitats bsiques per a fer front a lemergncia, a fi doptimitzar els recursos humans i materials disponibles. Canalitzar la comunicaci entre el lloc de lemergncia i el CCE Generalitat, i informar sobre: Evoluci de la situaci demergncia i de les accions preses per a palliar les conseqncies. Els recursos mobilitzats i la valoraci de la seua suficincia. Afectaci directa a persones, amb identificaci del seu estat. Mesures de protecci a la poblaci adoptades. Estat de les infraestructures i altres que tinguen implicaci sobre lactivitat normal de persones i bns. Traslladar les ordes de la direcci del pla als coordinadors de les unitats bsiques. Valorar la necessitat de constituci del Centre de Recepci de Mitjans (CRM) i designar-ne, si s el cas, un responsable. Recomanar a la direcci del pla les mesures de protecci ms idnies en cada moment per a la poblaci, el medi ambient i els bns. Canalitzar la informaci entre el lloc de lemergncia i lajuntament del municipi afectat de cara a facilitar la coordinaci de recursos municipals disponibles. Assessorar la direcci del pla sobre la convenincia de decretar la fi de la situaci demergncia. En cas necessari, preveure punts de trobada per a evacuacions.

Num. 7101 / 02.09.2013

24837

11. Unitats bsiques. Composici i funcions


En compliment del que establix larticle 62 de la Llei 13/2010, de 23 de novembre, de Protecci Civil i Gesti dEmergncies, els servicis dintervenci mobilitzats al lloc de lemergncia sorganitzen en unitats bsiques. La coordinaci de les actuacions de la unitat en el terreny ser exercida pel coordinador de la unitat, que estar integrat en el PCA. La denominaci de les unitats bsiques s la segent: Unitat Bsica dIntervenci Unitat Bsica Radiolgica Unitat Bsica de Seguretat Unitat Bsica de Suport Logstic Unitat Bsica Sanitria

11.1. Unitat Bsica dIntervenci


El comandament de major rang del servici de bombers competent a la zona de laccident ser el coordinador de la Unitat Bsica dIntervenci. Composici Servicis dextinci dincendis i salvament actuants. Funcions Fins a la incorporaci al lloc de lemergncia del director del PCA, el responsable de la Unitat Bsica dIntervenci assumir el comandament de les actuacions que calga

Num. 7101 / 02.09.2013

24838

realitzar en matria de foc, rescat i salvament, aix com delimitaci de zones, segons els criteris establits en este pla. Durant la primera intervenci i fins a la incorporaci de personal expert en matria de seguretat radiolgica, es comptar amb lassessorament remot facilitat a travs de la Sala dEmergncies de la Generalitat. Direcci de la intervenci davant del sinistre en matria de foc, rescat i salvament. Avaluaci i adopci de les primeres mesures dactuaci per a combatre o, si s el cas, palliar les conseqncies de la situaci demergncia. Fins a larribada dels recursos adscrits a la Unitat Bsica Radiolgica, aplicaran les mesures de protecci ms urgents, dacord amb els criteris establits en este pla. Fins a larribada dels recursos adscrits a la Unitat Bsica Sanitria, prendran les mesures necessries per a latenci dels ferits.

11.2. Unitat Bsica Radiolgica


El coordinador desta unitat bsica ser un tcnic demergncies de la Generalitat, expert en matria de seguretat radiolgica. En funci de lenvergadura de lemergncia, podr decidir-se unificar la figura del director del PCA i el coordinador de la Unitat Bsica Radiolgica. Composici Personal tcnic demergncies de la Generalitat. Un tcnic representant de la Delegaci de Govern / subdelegacions del Govern (en cas de declarar-se linters nacional). Responsables de la installaci o activitat generadora del risc, en el cas que corresponga. Tcnics assessors pertanyents a empreses o entitats especialistes en matria de risc radiolgic. La seua participaci podr ser prviament convinguda o, en el cas de circumstncies especials, caldr ajustar-se al que sestablix per la direcci deste pla. Podran incorporar-se a esta unitat bsica representants de les unitats NRBQ que es troben emmarcades en la Unitat Bsica de Seguretat.

Num. 7101 / 02.09.2013

24839

En cas de considerar-se necessari per part de lalcalde del municipi en qu shaja produt laccident, es podr incorporar a esta unitat un delegat com a coordinador de recursos municipals en el terreny. Funcions del personal tcnic del Servici dEmergncies de la Generalitat Realitzar el seguiment de levoluci de laccident o succs i de les possibles conseqncies radiolgiques a la poblaci. Assessorar la direcci del PCA, amb el suport tcnic del Consell de Seguretat Nuclear o tcnics assessors dempreses o entitats especialistes, si fra necessari, dels aspectes radiolgics de lemergncia i les mesures de protecci al personal de les unitats bsiques intervinents. Efectuar el seguiment del control dosimtric i determinar les mesures de protecci radiolgica del personal de les unitats bsiques. Collaborar amb la Unitat Bsica Sanitria en les funcions de la identificaci del personal i dels grups de poblaci que hagen de ser sotmesos a control i vigilncia mdica per la possible exposici a la radiaci. Realitzar el registre de dades de la poblaci afectada. Caracteritzar i avaluar la situaci radiolgica de lrea afectada per laccident o succs durant lemergncia. Notificar al CCE Generalitat, a travs de la direcci del PCA, la situaci real en cada moment, per mitj davaluaci i les mesures de camp pertinents. Coordinar la gesti dels residus radioactius que hagen de dur-se a terme en la fase demergncia, sense perju de les responsabilitats que corresponguen al titular de la installaci. Mesurar i avaluar la contaminaci externa i interna de la poblaci potencialment contaminada i del personal dintervenci. Mesurar i avaluar la contaminaci en vehicles, en altres mitjans materials demergncia i, si s el cas, en els bns. Gestionar lallotjament provisional de les fonts rfenes.

Num. 7101 / 02.09.2013

24840

Funcions del responsables de la installaci o activitat generadora del risc Assessorar el director del PCA sobre els riscos de les fonts o material radioactiu involucrats en lemergncia. Avaluaci inicial de les conseqncies que laccident o activitat puga tindre a lexterior de la installaci. Collaborar amb el tcnic demergncies de la Generalitat en lavaluaci de la situaci de lemergncia. Facilitar material de blindatges i equips de protecci personal. Facilitar instrumentaci i equipament per a la caracteritzaci de la situaci radiolgica, recuperaci de fonts, condicionament de residus i altres mitjans disponibles que, a criteri del coordinador desta unitat bsica, contribusquen a una gesti de lemergncia ms efica. Gesti dels residus radioactius que puguen considerar-se directament relacionats amb lactivitat de lempresa, que hagen de dur-se a terme en la fase demergncia. Funcions del personal tcnic assessor pertanyent a empreses o entitats especialistes en matria de risc radiolgic Prestar assessorament telefnic o, en cas necessari, participar per mitj de la mobilitzaci de tcnics experts i recursos materials necessaris per a fer front a les situacions demergncia fins al restabliment de la normalitat.

11.3. Unitat Bsica de Seguretat


El coordinador desta unitat ser un cap de la Gurdia Civil o del Cos Nacional de Policia depenent de la competncia establida en la demarcaci territorial en qu es produsca lemergncia, basant-se en la Llei Orgnica 2/1986, de 13 de mar, de Forces i Cossos de Seguretat, i els acords establits entre els dos cossos.

Num. 7101 / 02.09.2013

24841

Composici Gurdia Civil o Cos Nacional de Policia, en funci de la demarcaci. En cas de mobilitzaci de recursos especialitzats en matria NRBQ, quedaran integrats dins desta unitat. Policia local. Policia de la Generalitat (Unitat del Cos Nacional de Policia adscrita a la Comunitat Valenciana). Funcions Regular i controlar els accessos a les zones afectades. Facilitar el trnsit dels vehicles demergncies i, si s el cas, devacuaci. El control del trnsit: senyalitzaci de la zona, talls i desviacions (en cas necessari). Assegurar la custdia de bns, el manteniment de lorde pblic a les zones afectades i garantir la seguretat ciutadana. Fins a larribada del personal adscrit a la Unitat Bsica Sanitria, prendran les mesures per a latenci de ferits i identificaci de vctimes. Els avisos a la poblaci. La coordinaci duna possible evacuaci.

11.4. Unitat Bsica de Suport Logstic


Si en lemergncia es produxen necessitats relacionades amb el suport logstic, la direcci del pla podr ordenar la constituci de la Unitat Bsica de Suport Logstic. El coordinador desta unitat ser designat per la direcci del pla entre els responsables dels recursos que estiguen intervenint, per iniciativa prpia o a proposta del director del PCA, de la direcci del Pla Sectorial dAbastiment o del Pla Sectorial dAlberg i Assistncia, en funci de la naturalesa de les actuacions majoritries que calga coordinar.

Num. 7101 / 02.09.2013

24842

Composici Personal de les diputacions provincials i consorcis de bombers, com a responsables davituallament i de la gesti de maquinria per a rehabilitaci. Personal dels ajuntaments. Unitat de Brigades dEmergncia. Brigades dobres dels titulars de carreteres. Pla Sectorial dAbastiment. Personal del Pla Sectorial de Transport. Personal del Pla Sectorial dAlberg i Assistncia. Personal de les companyies dels servicis bsics afectats. Personal Voluntari de Protecci Civil. Personal de Creu Roja. Funcions Abastiment i avituallament Neteja i sanejament de les rees afectades Restabliment dels servicis bsics Transport Restabliment de la xarxa viria Gesti de lalberg de les persones evacuades

11.5. Unitat Bsica Sanitria


El coordinador de la Unitat Bsica Sanitria ser el metge designat pel Centre dInformaci i Coordinaci dUrgncies provincial. Composici

Num. 7101 / 02.09.2013

24843

Els recursos que sestimen necessaris per part de la Conselleria de Sanitat, en funci de la magnitud i les situacions demergncia, compresos en lmbit de la gesti extrahospitalria, datenci primria i atenci especialitzada. Funcions Realitzar les funcions prpies de classificaci, assistncia i evacuaci de les vctimes a centres hospitalaris. Collaborar amb la Unitat Bsica dIntervenci en el salvament de les vctimes. Aplicar les mesures de profilaxi radiolgica i descontaminaci interna i externa, si s procedent. Constituir el punt dassistncia sanitria i centre devacuaci de ferits, si s procedent. Procedir a la classificaci de grups especfics de poblaci i prestar assistncia sanitria urgent a les persones irradiades i contaminades. Valorar la necessitat de latenci psicolgica en lemergncia i activar el grup de psiclegs a travs del CCE Generalitat. Valorar la necessitat de mobilitzaci de lhelicpter medicalitzat. Les activitats dassistncia en hospitals, cobertura de les necessitats farmacutiques i la prevenci/resoluci de problemes epidemiolgics derivats de lemergncia seran dutes a terme de la forma prevista en el Pla Sectorial Sanitari pels servicis establits en el pla mateix. Control sanitari daiges i aliments. Control sanitari de les rees devacuats. Organitzaci dels hospitals de campanya. Assessorar i coordinar les actuacions que cal desplegar en matria de salut pblica. El coordinador de la Unitat Bsica: Servir denlla entre el punt dassistncia sanitria i el CICU. Establir levacuaci de vctimes a centres hospitalaris. Realitzar la identificaci de les vctimes i arreplegar tota la informaci necessria per a establir actuacions en sanitat ambiental, salut pblica i qualsevol altre aspecte de lactivitat sanitria.

Num. 7101 / 02.09.2013

24844

11.6. Participaci de personal voluntari


Els collectius de voluntaris que acudisquen al lloc de lemergncia senquadraran en la Unitat Bsica Sanitria, en la Unitat Bsica de Seguretat o en la Unitat Bsica de Suport Logstic, en funci del tipus de collectiu voluntari de qu es tracte i la formaci de qu disposen. Quan senquadren dins de la Unitat Bsica Sanitria, la seua participaci en lemergncia sentn en dos vessants: com a personal auxiliar sanitari i en labors de transport sanitari. En arribar al lloc de lemergncia, es posaran a les ordes del coordinador de la Unitat Bsica Sanitria, i actuaran sempre, qualsevol que siga la tasca encomanada, sota la direcci del personal sanitari. Mereix una menci especial el transport sanitari, en qu levacuaci dels accidentats per part deste personal es realitzar seguint de forma estricta les indicacions del responsable sanitari en el centre/roda devacuaci i, a falta daix, del coordinador de la Unitat Bsica Sanitria. Quan despleguen funcions dins de la Unitat Bsica de Seguretat o en la Unitat Bsica de Suport Logstic, ser necessari que un responsable del personal voluntari estiga en contacte directe amb el coordinador de la Unitat Bsica de Seguretat, a lefecte de lestabliment i el seguiment de funcions que ha de desenrotllar este collectiu.

Num. 7101 / 02.09.2013

24845

12. El Centre de Recepci de Mitjans (CRM)


En les situacions de grans emergncies i en la fase de normalitzaci de labastiment a la poblaci, com tamb quan es produsca la necessitat de desplaar mitjans humans i materials per a la intervenci en lemergncia i la recuperaci de la normalitat. En estes circumstncies pot ser necessari establir un o uns quants centres de recepci de mitjans (CRM) per a la distribuci dels recursos. La seua direcci i gesti semmarcar dins de lestructura i lorganitzaci prevista pel Pla Sectorial dAbastiment, en contacte permanent amb el CECOPI. Estos CRM subicaran en les installacions facilitades pels ajuntaments de les zones afectades.

Num. 7101 / 02.09.2013

24846

13. Participaci de les unitats TEDAX-NRBQ del Cos Nacional de Policia i


Gurdia Civil
La funci principal de lespecialitat TEDAX-NRBQ del Cos Nacional de Policia, amb seu a la Comunitat Valenciana, s la dintervindre davant de lamenaa o la presncia dartefactes explosius o amb agents NRBQ o mixtos i procedir a la detecci o localitzaci, desactivaci o neutralitzaci i recollida, transport i estudi dels seus components quan siga procedent, tot aix sense perju de les funcions dauxili i suport que, amb carcter general, t assignades el CNP en la Llei Orgnica 2/86, de Forces i Cossos de Seguretat.

Esta unitat es considera adscrita al pla i, en cas dactivaci, sintegrar en la Unitat Bsica de Seguretat, dirigida en tots els casos pels seus caps naturals. No obstant aix, el responsable de la unitat TEDAX-NRBQ sintegrar en el PCA, sense perju de la presncia en el PCA del coordinador de la Unitat Bsica de Seguretat. La Unitat NRBQ de Gurdia Civil amb seu a la Comunitat Valenciana quedar integrada, aix mateix en la Unitat Bsica de Seguretat, i les seues actuacions estaran relacionades amb el desenrotllament de les funcions prpies en matria de seguretat en presncia de risc radiolgic. En el cas dactivaci dunitats TEDAX-NRBQ amb seu fora de la Comunitat Valenciana, estes unitats no es consideraran adscrites al Pla, i la seua activaci donar lloc a la declaraci de la Situaci 2. Lactivaci es realitzar seguint el procediment dactivaci que sacorde entre les parts. Desprs de la seua activaci i per decisi del director del PCA, els seus recursos podran integrarse en les unitats bsiques de Seguretat, Radiolgica o Intervenci, en funci de la naturalesa de lemergncia i les caracterstiques dels recursos activats.

Num. 7101 / 02.09.2013

24847

14. Participaci del Consell de Seguretat Nuclear


Els recursos pertanyents al Consell de Seguretat Nuclear no estan assignats al pla especial. En els casos en qu se sollicite al Consell de Seguretat Nuclear la mobilitzaci de recursos per a participar en la resoluci de lemergncia, sincorporaran: A la Unitat Bsica Radiolgica. Al comit assessor, assessorant la direcci del pla sobre les actuacions ms convenients per a fer front a lemergncia en les matries que sn de la seua competncia. Les funcions del CSN seran les establides en el conveni de collaboraci entre la Conselleria de Governaci de la Generalitat i el Consell de Seguretat Nuclear sobre planificaci, preparaci i resposta davant de situacions demergncia radiolgica, firmat el 22 de mar de 2012, en cas demergncia radiolgica la direcci i gesti del qual siga competncia de la Generalitat: Activar el seu Pla dActuaci davant dEmergncies i actuar dacord amb les seues previsions per al mode de resposta que sestime adequat en funci de la gravetat del succs que motiva lemergncia, i posar a la disposici de la resposta davant de lemergncia els recursos i sistemes de la seua organitzaci i de la Sala dEmergncies (SALEM). Informar de forma immediata la Generalitat sobre qualsevol accident que comporte risc radiolgic de qu tinga coneixement que puga afectar els habitants de la Comunitat Valenciana o el seu medi ambient. Mantindres en contacte permanent amb la Generalitat mentres dure lemergncia i intercanviar tota la informaci que siga necessria per a coordinar les actuacions. Assessorar la direcci del Pla dEmergncia sobre les mesures de protecci radiolgica que caldria adoptar per a palliar les conseqncies de laccident que desencadene lemergncia. Donar suport tcnic a lorganitzaci de resposta de la Generalitat.

Num. 7101 / 02.09.2013

24848

Enviar al lloc de laccident, a sollicitud de la Generalitat, la seua Unitat dIntervenci Radiolgica si la situaci ho requerix per la seua gravetat o complexitat, amb instruccions operatives per a resoldre la situaci radiolgica. Posar en prctica les mesures de protecci radiolgica necessries per a palliar les conseqncies de laccident, a travs de la seua Unitat dIntervenci Radiolgica, a sollicitud de la Generalitat, i coordinar-les amb les actuacions de les altres unitats dintervenci. Posar a disposici de les unitats dintervenci els mitjans i recursos tcnics del CSN predestinats a la prestaci de servicis al Sistema Nacional de Protecci Civil a sollicitud de la Generalitat. Coordinar les actuacions de les unitats especialitzades en caracteritzaci radiolgica, en avaluaci de la dispersi del material radioactiu, gesti dels materials radioactius, dosimetria del personal dintervenci, protecci radiolgica operacional, tractament de vctimes irradiades o contaminades i, en general, de qualsevol actuaci necessria per la naturalesa radiolgica de lincident. Informar les autoritats nacionals, autonmiques i locals sobre la naturalesa, labast i la gravetat de laccident des del punt de vista radiolgic. Informar el pblic sobre la naturalesa, labast i la gravetat de laccident des del punt de vista radiolgic. Informar la comunitat internacional en compliment dels compromisos adquirits per Espanya amb la ratificaci de la Convenci de Notificaci Rpida dAccidents Nuclears i Radiolgics. Collaborar amb les autoritats nacionals de protecci civil en la definici i sollicitud dels suports internacionals que es consideren necessaris per a fer front a la situaci radiolgica generada per laccident.

Num. 7101 / 02.09.2013

24849

15. Participaci de recursos de les Forces Armades


Els recursos que pertanyen a les Forces Armades i, en particular, els de la Unitat Militar dEmergncies, no estan assignats al pla especial, i la seua activaci es realitza a travs de la Delegaci/Subdelegaci del Govern. En els casos en qu se sollicite a lAdministraci general de lEstat la seua participaci en la resoluci de lemergncia, esta sestructurar de la manera segent: Els seus recursos podran, en funci de la seua especialitzaci, integrar-se en diferents unitats bsiques: Intervenci, Radiolgica, Suport Logstic, Seguretat i Sanitria. La direcci del Pla, amb lassessorament de loficial denlla de lUME present en el CECOPI, decidir, en funci del tipus i la gravetat de lemergncia, lextensi territorial, la coordinaci dels recursos en el terreny i les necessitats de recursos, les funcions que desplegaran els membres de les Forces Armades, aix com lmbit territorial de la seua zona dactuaci. Els recursos de les Forces Armades estaran dirigits en tots els casos pels seus caps naturals. Per a assegurar una coordinaci adequada dels treballs al lloc de lemergncia, en el PCA sintegrar un comandament de lUME, que ser el cap dels recursos de lUME desplegats.

Num. 7101 / 02.09.2013

24850

16. Participaci de recursos dENRESA


Els recursos que pertanyen a ENRESA no estan assignats a este pla especial. En els casos en qu es requerisca la mobilitzaci de recursos dENRESA per a participar en la resoluci de lemergncia, sincorporaran: A la Unitat Bsica Radiolgica. Al comit assessor, assessorant la direcci del pla sobre les actuacions ms convenients per a fer front a lemergncia en les matries que sn de la seua competncia. Les funcions dENRESA seran les establides en larticle 4 del Reial Decret 1349/2003, de 31 doctubre, sobre ordenaci de les activitats de lEmpresa Nacional de Residus Radioactius, SA (ENRESA) i el seu finanament, en qu destaquen els apartats segents: a) c) f) Tractar i condicionar els residus radioactius. Establir sistemes per a la recollida, transferncia i transport dels residus radioactius. Actuar, en cas demergncies nuclears o radiolgiques, com a suport al sistema nacional de protecci civil i als servicis de seguretat, de la forma i en les circumstncies que requerisquen els organismes i autoritats competents.

Num. 7101 / 02.09.2013

24851

17. Estructura i organitzaci municipal: el CECOPAL


El CECOPAL s lrgan de coordinaci municipal de les actuacions que han de desenrotllar-se en un municipi en situaci demergncia. La composici i les funcions prpies del CECOPAL sestabliran en els plans territorials municipals davant demergncies i, si s el cas, en els plans dactuaci municipal. El CECOPAL est compost per: La direcci del pla El comit assessor del CECOPAL El Gabinet dInformaci El Centre de Comunicacions Des del CECOPAL es dirigiran les actuacions dels servicis municipals, sestabliran les prioritats dactuaci al municipi i es prendran les mesures necessries de protecci a persones i bns. El director del CECOPAL, que ser lalcalde, ser lencarregat de realitzar les peticions de mitjans i recursos externs al CCE Generalitat o a travs del CECOPI, en cas destar constitut. Les funcions del director del CECOPAL sn: Activar tots els servicis i recursos municipals necessaris per a la gesti de lemergncia. Coordinar els servicis i recursos del municipi. Donar suport a lactuaci de les unitats bsiques previstes en este pla. Mantindre la comunicaci amb el CCE/CECOPI i sollicitar, si s el cas, la intervenci de mitjans i recursos externs al municipi.

Num. 7101 / 02.09.2013

24852

Determinar, coordinar i facilitar la informaci a la poblaci durant lemergncia, a travs dels mitjans propis del PTM/PAM i els mitjans de comunicaci social dmbit local. Aplicar les mesures de protecci a la poblaci (allunyament, confinament, evacuaci i els avisos a la poblaci), dacord amb les directrius de la direcci del pla i dacord amb el que preveu el pla territorial municipal o pla dactuaci davant del risc.

Num. 7101 / 02.09.2013

24853

18. Comit Estatal de Coordinaci (CECO)


El CECO s el Comit Estatal de Coordinaci, creat pel Reial Decret 1564/2010, de 19 de novembre, pel qual saprova la Directriu Bsica de Planificaci de Protecci Civil davant del Risc Radiolgic. La seua composici i funcions, que sestablixen en la Directriu Bsica, sn les que es detallen a continuaci. Composici: President: el titular de la Subsecretaria del Ministeri de lInterior. Vicepresident: el titular de la Direcci General de Protecci Civil i Emergncies. Vocals: un representant de cada un dels rgans segents: Consell de Seguretat Nuclear Direcci General de la Policia Direcci General de la Gurdia Civil Direcci General de Poltica de Defensa Direcci General de la Salut Pblica i Sanitat Exterior Departament dInfraestructura i Seguiment per a Situacions de Crisi Agncia Estatal de Meteorologia

Podran integrar-se en el CECO representants daltres departaments ministerials en funci del tipus i la magnitud de lemergncia. Funcions: Coordinar les mesures que cal adoptar per a la mobilitzaci de tots els mitjans i recursos civils ubicats fora de lmbit territorial de la comunitat autnoma afectada que siguen requerits per la Direcci Operativa.

Num. 7101 / 02.09.2013

24854

Coordinar lajuda de carcter internacional que calga, a instncies de la Direcci Operativa. El CECO es constituir en la seu de la Direcci General de Protecci Civil i Emergncies, rgan a qu sadscriu, i comptar amb els mitjans i les infraestructures deste rgan per a lexercici de les seues funcions.

Num. 7101 / 02.09.2013

24855

Volum IV Operativitat Sumari


1. 2. 3. Grups dEmergncies Radiolgiques Classificaci de la situaci demergncia Mesures de protecci 3.1 Mesures de protecci a la poblaci 3.1.1. Mesures de protecci urgents 3.1.2. Mesures de llarga duraci 3.1.3. Aplicaci de mesures de protecci 3.2. 4. Mesures de protecci a les unitats bsiques

Nivells dintervenci 4.1. 4.2. 5.3. Nivells dintervenci per a mesures de protecci a la poblaci Nivells dintervenci per a aigua, aliments i pinsos Altres nivells dintervenci

5.

Personal dintervenci: classificaci i nivells de dosi 5.1. 5.2. Definici dels grups Nivells de dosis establits per al personal dintervenci

6. 7. 8.

Zonificaci Notificaci i activaci del pla Actuacions que cal desenrotllar

Num. 7101 / 02.09.2013

24856

8.1. Principis que han de regir les actuacions 8.2. Conselleria competent en matria de protecci civil i emergncies 8.2.1. Centre de Coordinaci dEmergncies de la Generalitat 8.2.2. Director del PCA 8.2.3. Personal tcnic demergncies 8.2.4. Direcci del pla 8.2.5. Responsable de premsa 8.3. Conselleria competent en matria dinfraestructures i transports 8.4. Consorci provincial de bombers de la provncia afectada / Parc municipal de bombers de la capital de provncia afectada 8.4.1. Central operativa 8.4.2. Comandament de la primera eixida de bombers 8.4.3. Director del PCA 8.4.4. Representant en el CECOPI 8.5. Conselleria de Sanitat 8.5.1. Centre dInformaci i Coordinaci dUrgncies CICU 8.5.2. Primera eixida del personal assistencial 8.5.3. Resta deixides del personal assistencial 8.5.4. Coordinador de la Unitat Bsica Sanitara 8.5.5. Representant de la Conselleria de Sanitat en el CECOPI 8.6. Ajuntament del municipi afectat 8.6.1. Central de la policia local 8.6.2. Comandament de la policia local en el PCA 8.6.3. Representant del municipi afectat en el CECOPI 8.6.4. Alcalde 8.6.5. Integrants del CECOPAL 8.7. Delegaci/Subdelegaci del Govern 8.8. Gurdia Civil / Cos Nacional de Policia 8.8.1. Central operativa 8.8.2. Coordinador de la UB de Seguretat 8.9. Empreses generadores del risc 8.10. Empreses especialistes

Num. 7101 / 02.09.2013

24857

9.

Catleg de mitjans i recursos 9.1 Els servicis essencials 9.1.1. El Servici 112 Comunitat Valenciana 9.1.2. El personal tcnic demergncies de la Generalitat 9.1.3. Els servicis de prevenci, extinci dincendis i salvament 9.1.4. Unitat de Brigades dEmergncia 9.1.5. El personal tcnic mediambiental de la Generalitat 9.1.6. Servici dAtenci Sanitria dEmergncia 9.1.7. Seguretat pblica 9.2. Els servicis complementaris 9.2.1. Els bombers dempresa 9.2.2. Servicis de voluntariat 9.3. 9.4. 9.5. Els convenis i acords de collaboraci Altres recursos adscrits al pla especial El catleg de mitjans i recursos

10.

Seguiment radiolgic 10.1. 10.2. Xarxa Radiolgica Ambiental Programes de vigilncia radiolgica

11. 12.

Seguiment meteorolgic Actuacions de suport a lactivaci de plans de protecci civil en altres comunitats autnomes 14.1. Actuaci en emergncies en altres comunitats autnomes limtrofes 14.2. Actuaci en emergncies en lentorn dels lmits de la Comunitat Valenciana

13. 14. 15. 16.

Fi de lemergncia Emergncies amb mltiples vctimes Gesti de la informaci i comunicacions Sistemes estatals de suport

Num. 7101 / 02.09.2013

24858

1.

Grups demergncies radiolgiques

Lmplia varietat de possibles accidents, successos i circumstncies amb potencials repercussions radiolgiques que poden derivar-se de les installacions, equips, fonts de radiaci i activitats li conferixen una especial complexitat per a la planificaci en la resposta. Estes circumstncies han determinat la necessitat de classificar les diferents emergncies radiolgiques en grups, de manera que siga possible una planificaci comuna per a cada una. Se subratllen les installacions o prctiques del conjunt dactivitats previstes per la Directriu Bsica de Planificaci de Protecci Civil davant del Risc Radiolgic, amb implantaci a la Comunitat Valenciana: Taula 2
Grup Descripci
Prctiques amb risc daccidents, que puguen portar associats emissions, a I lexterior de lemplaament, capaos de produir efectes deterministes greus sobre Installacions demmagatzematge centralitzat o definitiu de la salut de les persones. Prctiques amb risc daccidents, que puguen portar associats emissions, a lexterior de lemplaament, capaos de superar els nivells dintervenci de II mesures de protecci urgents, per amb molt baixa probabilitat de superar els llindars de dosis corresponents a laparici defectes deterministes greus sobre la salut de les persones. Prctiques amb risc daccidents amb III conseqncies limitades a lemplaament en qu podrien superar-se els llindars de dosis corresponents a laparici defectes Installacions del cicle del combustible nuclear: - Installacions demmagatzematge i gesti de residus de mitjana activitat. Installacions del cicle del combustible nuclear:

Tipus dactivitat associada


Reactors nuclears de potncia superior a 100 MW usats en barcos de propulsi nuclear.

combustible irradiat fora dels emplaaments de centrals nuclears. Reactors nuclears de potncia inferior a 100 MW usats en barcos de propulsi nuclear.

Installacions de fabricaci de combustible nuclear. Installacions demmagatzematge temporal de

combustible irradiat on seran emplaaments de centrals nuclears.(*)

Num. 7101 / 02.09.2013

24859

deterministes sobre la salut de les persones. No presenten riscos radiolgics significatius a lexterior de lemplaament.

- Installacions nuclears en desmantellament i que no emmagatzemen combustible nuclear gastat en lemplaament. Installacions radioactives de primera categoria, en general, segons el RINR (excepte la mineria durani). Installacions radioactives amb finalitats cientfiques, mdiques, agrcoles, comercials i industrials: - Installacions dirradiaci industrial, equips de control de processos i installacions de radiografia industrial que utilitzen fonts de radiaci lactivitat de les quals produsca taxes de dosi sense blindatge iguals o superiors a 100 mGy/h a un metre. - Installacions mdiques de radioterpia que utilitzen fonts de radiaci lactivitat de les quals produx taxes de dosi, sense blindatge, iguals o superiors a 100 mGy/h a un metre. - Installacions que utilitzen acceleradors de partcules.
-

Installacions que utilitzen fonts de braquiterpia.(**) radioactius.

- Installacions que produsquen o fabriquen istops Prctiques o activitats amb riscos xicotets Installacions demmagatzematge i gesti de residus radioactius de o desconeguts(***) per a la salut de les baixa activitat. persones. Inclou tot tipus de situacions en qu es manifeste un risc radiolgic en activitats no regulades. Installacions dirradiaci industrial, equips de control de processos i installacions de radiografia industrial que utilitzen fonts de radiaci lactivitat de les quals produx taxes de dosi, sense blindatge, inferiors a 100 mGy/h a un metre. Installacions de la mineria de lurani i el tori. IV Radiofarmcies que manipulen I-131. Altres installacions hospitalries i mdiques no associades al grup III.** Installacions o llocs en qu s possible que apareguen fonts radioactives fora del control regulador, com ara en: Installacions de processament de material metllic. Duanes.

- Installacions deliminaci i tractament de residus.

Num. 7101 / 02.09.2013

24860

Edificis pblics.

Activitats que poden comportar altres riscos radiolgics com ara: - Prdua, aband, robatori o s no autoritzat de fonts dalta activitat o de fonts rfenes. - Caiguda de satllits amb fonts radioactives dins del territori nacional. - Dispersi de materials nuclears o radioactius procedents dactivitats militars. - Actes terroristes o criminals en qu sutilitze material radioactiu. Activitats en qu es podrien necessitar intervencions relacionades amb la V restricci daliments, o bns de consum, en cas daccidents produts fora del territori nacional. Installacions situades en altres pasos en qu un hipottic accident pot implicar conseqncies radiolgiques en alguna part del territori nacional.

(*)

La transici en laplicaci del PLABEN a laplicaci desta directriu en estes installacions es realitzar en un moment que es determinar entre lautoritzaci del desmantellament i la declaraci de clausura de la installaci, amb un informe previ del Consell de Seguretat Nuclear i basant-se en lanlisi dels riscos de la installaci.

(**)

En funci de la dosi que puguen ocasionar a les persones afectades i/o de linventari de materials radioactius existent.

(***) En determinades circumstncies, els riscos associats a estes activitats poden implicar riscos significatius per a la salut de les persones.

Num. 7101 / 02.09.2013

24861

2.

Classificaci de la situaci demergncia

De la informaci continguda en la taula 2 es dedux que no s previsible que a la Comunitat Valenciana es donen emergncies dels grups I i II. Les situacions demergncia dels grups III, IV i V, generalment, no comportaran laplicaci de mesures de protecci a les persones, bns o medi ambient i, per tant, locurrncia donar lloc en el moment inicial a la declaraci de la Situaci 0. No obstant aix, dins del grup IV sinclouen situacions dabast desconegut que podrien implicar riscos significatius per a la salut de les persones, i queda a criteri de la direcci del pla la declaraci en el moment inicial dun nivell demergncia superior. La situaci inicial declarada podr canviar en el transcurs de lemergncia en funci de la variaci de les conseqncies i circumstncies de laccident. El director del PCA ser lencarregat de proposar estos canvis en la situaci demergncia. La situaci de lemergncia ser declarada per: El responsable tcnic del Centre de Coordinaci dEmergncies de la Generalitat en preemergncia i Situaci 0. La direcci del Pla, en Situaci 1 i 2.

Num. 7101 / 02.09.2013

24862

3.

Mesures de protecci

Segons establix la Directriu Bsica de Planificaci de Protecci Civil davant del Risc Radiolgic, es consideren mesures de protecci totes les accions encaminades a evitar o atenuar les conseqncies immediates i diferides sobre la salut de la poblaci efectivament afectada i del personal dintervenci en cas duna emergncia radiolgica. El seu objectiu ha de ser reduir al mnim possible lexposici a estes radiacions (criteri ALARA).

3.1. Mesures de protecci a la poblaci


Les conseqncies deste tipus daccidents estan relacionades amb lexposici de les persones a la radiaci. Lexposici pot ser externa o interna i es pot rebre per diverses vies. Lexposici externa s la causada pels radionclids en forma daerosol presents en el nvol i pels radionclids del nvol que es depositen a terra i en la roba i la pell de les persones. Lexposici interna s causada per la inhalaci de substncies radioactives procedents del nvol o de la resuspensi a partir de superfcies contaminades, i per la ingesti daigua i aliments contaminats. La naturalesa de la radiaci i les vies dexposici condicionen en gran manera les mesures de protecci que cal adoptar. En funci de la urgncia amb qu han daplicar-se i del temps que durar la seua aplicaci, les mesures de protecci es classifiquen en mesures urgents i mesures de llarga duraci.

3.1.1. Mesures de protecci urgents


El terme urgent sutilitza per a descriure les accions de protecci que cal adoptar de forma rpida perqu siguen eficaces i leficcia de les quals disminuiria de manera significativa en cas de demora. La presa de decisions sobre ladopci destes mesures ha de realitzar-se en poc de temps

Num. 7101 / 02.09.2013

24863

i basant-se en prediccions sobre levoluci de laccident ja que, generalment, la informaci sobre la magnitud i la naturalesa de laccident en eixos primers moments s escassa. Sn accions encaminades a protegir la poblaci efectivament afectada per laccident i el personal dintervenci, i tenen com a objectiu previndre efectes deterministes per a la salut i reduir la probabilitat defectes estocstics tant com siga raonable aconseguir. Sn mesures que, en principi, es conceben per a ser aplicades durant un perode de temps curt. Dins de les mesures de protecci urgents, nhi ha tres de principals que definixen les situacions en qu es classifica una emergncia: confinament, profilaxi radiolgica i evacuaci. Les altres mesures de protecci urgents sn complementries de les anteriors: control daccessos, autoprotecci ciutadana i autoprotecci de personal dintervenci, estabulaci danimals i descontaminaci de persones. La mesura de protecci referida al control daliments i aigua es definix en lapartat de mesures de llarga duraci, encara que es pot adoptar amb carcter preventiu, com una mesura urgent, durant la fase inicial i intermdia duna emergncia. A) Confinament: consistix en la permanncia de la poblaci als seus domicilis o en edificis prxims als llocs on es trobe en el moment danunciar-se ladopci de la mesura, a fi devitar lexposici externa al nvol radioactiu i del material depositat a terra, i lexposici interna per inhalaci de les substncies radioactives. A ms, esta mesura servix com a mitj per a controlar la poblaci i facilitar laplicaci daltres mesures de protecci com levacuaci i la profilaxi radiolgica. Lefectivitat desta mesura depn del tipus de construcci dels edificis i es pot millorar si saplica conjuntament amb alguna de les mesures dautoprotecci ciutadana, ja que augmenta desta manera lestanquitat dels edificis.

Num. 7101 / 02.09.2013

24864

Els avantatges del confinament, com a mesura de protecci, estan relacionats amb el moment dimplantaci en relaci amb la fase de laccident i amb la magnitud i composici radioisotpica de lemissi. Desprs dun perode de temps de permanncia en els edificis, i una vegada passat el nvol, s necessria la ventilaci a fi que la concentraci de radionclids en laire, que haur augmentat dins dels edificis, baixe als nivells de laire exterior, ja relativament net. B) Profilaxi radiolgica: consistix en la ingesti de compostos qumics estables que tenen un efecte reductor sobre labsorci selectiva de certs radionclids per determinats rgans. Tant el iodur com liodat de potassi sn compostos eficaos que reduxen labsorci del iode radioactiu per la glndula tiroide. Per a aconseguir la reducci mxima de la dosi de radiaci al tiroide, el iode ha de subministrar-se abans de tota incorporaci de iode radioactiu i, en tot cas, tan prompte com siga possible desprs deixa incorporaci. Encara que leficcia desta mesura disminux amb la demora, s possible reduir labsorci de iode radioactiu pel tiroide a la mitat, aproximadament, si el iode sadministra desprs dunes poques hores de la inhalaci. La ingesti de iode en les dosis recomanades no presenta riscos per a la majoria de la poblaci; no obstant aix, poden haver-hi persones sensibles al iode i presentar-se efectes secundaris que, de totes maneres, tenen poca importncia. El risc defectes secundaris, que s redut en cas duna sola administraci, augmentar amb el nombre dadministracions. Per tant, sempre que es compte amb altres alternatives, no sha de recrrer a esta acci de forma repetida com a principal mitj protector contra la ingesti daliments contaminats per iode radioactiu. La ingesti de iode ha de realitzar-se seguint les instruccions de les autoritats sanitries.

Num. 7101 / 02.09.2013

24865

C)

Evacuaci: levacuaci consistix en el trasllat de la poblaci efectivament afectada pel pas del nvol radioactiu, reunir-la i albergar-la en llocs apropiats no exposats, durant un perode curt de temps. Levacuaci pot realitzar-se en les diferents fases devoluci dun accident. T la mxima eficcia, per a evitar lexposici a la radiaci, quan s possible adoptar-la com a mesura precautria abans que hi haja hagut una emissi de substncies radioactives o, si lemissi ja ha comenat, quan levacuaci es realitza dins de zones no afectades.

D)

Control daccessos: lestabliment de controls daccessos a zones afectades per una emergncia radiolgica est sempre justificat. Ladopci desta mesura permet disminuir la dosi collectiva, reduir la propagaci duna possible contaminaci i vigilar i controlar dosimtricament el personal que intervinga en lemergncia i que haja dentrar o eixir de les zones afectades.

E)

Autoprotecci ciutadana i autoprotecci del personal dintervenci: sentn per autoprotecci personal el conjunt dactuacions i mesures realitzades a fi devitar o disminuir lexposici de la radiaci i la contaminaci superficial o la inhalaci de partcules disperses en laire.

F)

Descontaminaci de persones: quan es produsca dispersi de material radioactiu ser necessria la descontaminaci de les persones i dels equips i mitjans que resulten contaminats. Ladopci desta mesura evita lincrement de la dosi individual i la propagaci de la contaminaci a altres persones o llocs, la qual cosa incrementaria la dosi collectiva.

G)

Estabulaci danimals: esta mesura t per objecte la protecci de les persones i els seus bns per mitj del confinament i control alimentari dels animals que dalguna manera entren en la cadena alimentria, a fi de reduir la propagaci duna possible contaminaci.

Num. 7101 / 02.09.2013

24866

Ladopci desta mesura no s prioritria, durant lemergncia, quan la seua execuci puga ocasionar el retard en laplicaci daltres mesures (confinament, evacuaci, etc.). H) Restricci al consum daliments i aigua: esta mesura t per objecte la protecci de les persones per mitj del control alimentari, a fi de reduir la contaminaci interna per incorporaci distops. Hi ha altres actuacions demergncia, considerades igualment mesures de protecci urgents, ja que estan destinades a evitar o, almenys, reduir en la mesura que es puga els efectes adversos de les radiacions ionitzants en cas demergncies radiolgiques. Es tracta de mesures comunes a emergncies convencionals que requerixen lestabliment de certs criteris radiolgics per a la seua aplicaci i que hauran de ser normalment realitzades durant la fase inicial de la resposta pels primers actuants. Allunyament de les persones Inclou: Desallotjament de zones: reducci del nombre de persones presents en lrea de risc conduint el personal prescindible i del pblic a zona lliure (sense risc). Desallotjament dedificis o plantes. Esta mesura daplicaci en tots els casos, especialment en presncia de fonts fora del control regulador, trobades en llocs imprevisibles. Primers auxilis / Trasllat hospitalari Destinada a salvament de vides de persones lesionades en un accident que hagen pogut estar exposades o contaminades per substncies radioactives.

Num. 7101 / 02.09.2013

24867

Consideracions generals: No demorar el transport de vctimes amb lesions greus a causa de procediments de descontaminaci. No negar atenci a personal ferit a causa deste estat. La persona irradiada no suposa cap risc. La persona contaminada, tampoc, si es prenen mesures essencials per a previndre la propagaci de la contaminaci. Protegir boca, nas i ferides per a evitar la contaminaci. Assessorar el personal encarregat del transport i el centre sanitari receptor de les vctimes sobre mesures que cal prendre per a previndre la propagaci de la contaminaci. Avaluar la possible contaminaci del vehicle o del material utilitzat en el seu trasllat, aix com del personal sanitari o encarregat del transport. Mesura daplicaci en cas de lesions que posen en perill la vida i que requerisquen tractament hospitalari. Delimitaci de zones Es descriuen els criteris per al seu establiment inicial en un apartat especfic del pla especial. Les dimensions destes zones no hauran de ser redudes amb els resultats obtinguts de monitoritzaci radiolgica bsica, atesa la presncia de riscos no avaluats amb una simple monitoritzaci. Mesures de mitigaci Destinades a reduir en la mesura que es puga els efectes radiolgics de laccident: En el cas dinstallacions regulades, comptar amb el suport especialitzat als actuants del PEI (extinci dincendis, reforament destructures, etc.). s de blindatge per a reduir lexposici derivada delements radioactius dalta activitat. Accions per a evitar la propagaci de la contaminaci: Cobrir paquets danyats. Evitar escorrentia. Absorbir lquids amb arena o un altre material.

Num. 7101 / 02.09.2013

24868

Evitar tocar elements sospitosos. Evitar el fum o utilitzar equip de protecci respiratria. No fumar, menjar, beure. Canviar-se de roba i dutxar-se tan prompte com siga possible. Seguir criteris de distncia, temps i blindatge davant de risc dexposici. Evitar el contacte directe amb el material radioactiu en cas de risc de contaminaci.

Esta mesura s daplicaci en cas de risc de contaminaci o de dosis considerables al pblic.

3.1.2. Mesures de llarga duraci


La finalitat de les mesures de protecci de llarga duraci s, en general, reduir el risc defectes estocstics en la salut de la poblaci exposada i defectes gentics en les generacions posteriors. Es definixen les mesures de llarga duraci perqu, encara que sn mesures corresponents a la fase de postemergncia del Pla, durant la fase demergncia es poden prendre accions o planificar actuacions caracterstiques de la fase de recuperaci. Entre les mesures de protecci de llarga duraci hi ha el control daliments i aigua, la descontaminaci drees, el trasllat temporal (alberg de duraci mitjana) i el trasllat permanent (reallotjament). A) Control daliments i aigua: s un conjunt dactuacions que tenen com a finalitat evitar la ingesti de material radioactiu contingut en productes que entren en la cadena alimentria. Quan una zona ha resultat afectada per material radioactiu (o aiges contaminades) s recomanable, com a primera mesura, prohibir el consum dalguns aliments i aigua, aix com de pinsos, i substituir-los per altres procedents de zones no afectades, fins que es tinguen els resultats de lanlisi destos. Desprs de conixer estos resultats,

Num. 7101 / 02.09.2013

24869

pot decidir-se el consum normal, el consum restringit o diferit, el tractament, la mescla amb altres aliments o la prohibici total. Ladopci de restriccions al consum dalguns aliments i aigua es pot realitzar, amb carcter preventiu, durant la fase demergncia a les zones afectades pel pas del nvol radioactiu. Ladopci definitiva destes mesures de protecci es realitzar atenent els nivells dactuaci que, per a cada cas, determine el Consell de Seguretat Nuclear, que considerar les tolerncies mximes de contaminaci radioactiva per a estos productes, desprs duna emergncia radiolgica, fixades per la Uni Europea. B) Descontaminaci drees: la descontaminaci pot considerar-se tant una mesura de protecci com una mesura de recuperaci. Les mesures de protecci es destinen a la poblaci efectivament afectada i al personal dintervenci, mentres que les mesures de recuperaci es dirigixen principalment cap a lambient fsic i el restabliment de condicions normals de vida. La finalitat s reduir: a) la irradiaci externa deguda a les substncies radioactives depositades, b) la transmissi de substncies radioactives a les persones, els animals i els aliments, c) la resuspensi i dispersi de substncies radioactives. El nivell ptim dintervenci shaur destablir fent un balan entre el valor de la dosi collectiva evitada grcies a la descontaminaci i els seus costos, dosis rebudes pel personal que duga a terme esta mesura. C) Trasllat temporal (alberg de duraci mitjana) i trasllat permanent (reallotjament): es denomina aix el trasllat que es realitza de la poblaci que, desprs del pas del nvol radioactiu, queda sotmesa a exposicions degudes a les substncies radioactives depositades a terra i a la inhalaci de partcules radioactives disperses en laire.

Num. 7101 / 02.09.2013

24870

Es distingix entre trasllat temporal (alberg de duraci mitjana) i trasllat permanent (reallotjament) en funci del carcter provisional o definitiu del nou assentament. Hi ha altres actuacions demergncia, considerades igualment mesures de protecci indirectes de llarga duraci, ja que estan destinades a evitar o, almenys, reduir en la mesura que es puga els efectes adversos de les radiacions ionitzants en cas demergncies radiolgiques. Estes actuacions, per a les quals es requerix disposar en el lloc del succs dequips de detecci, seran normalment assumides dins de la fase estesa de la resposta per personal amb formaci en protecci radiolgica. Monitoritzaci radiolgica bsica. Caracteritzaci i avaluaci radiolgica drees. Mesurament i avaluaci de la contaminaci en equips (vehicles, altres mitjans materials i en els bns). Mesura i avaluaci de la contaminaci personal. Estimaci de dosis de cara a una valoraci medicopsicolgica.

3.1.3. Aplicaci de mesures de protecci


Taula 3. Mesures de protecci per grup demergncia Grup demergncia I x x x x x x II x x x x x x III x x x x x x IV x (*) x (*) x (*) x x x x x x V x

Mesures de protecci Mesures de protecci


Urge Confinament nts Profilaxi radiolgica Evacuaci Control daccessos Autoprotecci ciutadana Autoprotecci del personal dintervenci

Num. 7101 / 02.09.2013

24871

Descontaminaci de persones Estabulaci danimals Restricci al consum daliments i aigua


De llarga

x x x x x x x x x x x x

x x x x x x x x x x x x

x x x x x

x x (*) x (*) x x

x x x x x

Control daliments i aigua

dura- Descontaminaci drees ci Trasllat temporal/permanent

Altre Allunyament de persones s Trasllat hospitalari Delimitaci de zones Caracteritzaci radiolgica drees Mesurament i avaluaci de la contaminaci en equips i personal. Mesura dexposici a la radiaci Valoraci medicopsicolgica

x x x x x x

x x x x x x

x x x x

(*)

En el cas de prctiques amb riscos desconeguts per a la salut de les persones. Inclou les situacions en qu es

manifeste un risc radiolgic en activitats no regulades. No saplicaria en el cas de prctiques amb riscos xicotets per a la salut de les persones.

Es consideren aplicables els criteris radiolgics qualitatius segents per a laplicaci destes mesures de protecci: Control daccessos: justificat sempre, en cas demergncia. Autoprotecci ciutadana: justificada sempre que hi haja un risc dexposici Autoprotecci del personal dintervenci: justificada sempre que hi haja un risc Estabulaci danimals: justificada com a mesura preventiva durant la fase

externa o de contaminaci externa o interna. dexposici externa o de contaminaci externa o interna. demergncia davant del risc de contaminaci drees, encara que no de forma prioritria.

Num. 7101 / 02.09.2013

24872

Restricci al consum daliments i aigua: justificada com a mesura preventiva

durant la fase demergncia davant del risc de contaminaci drees, si hi ha disponibilitat daliments de reemplaament. Control daliments i aigua: nivells dactuaci que en cada cas determine el CSN dacord amb les tolerncies establides per la UE.

3.2. Mesures de protecci a les unitats bsiques


El director del PCA establir les mesures de protecci que han dadoptar els recursos que pertanyen a les unitats bsiques. Com a norma general, estes mesures es concretaran en: Lestabliment de zones. Vestimenta de protecci: roba dusar i tirar, guants, calces, lligadures, mscares, ulleres, mascaretes impermeables, si s el cas, i dun material resistent en cas dincendi. Equips de protecci respiratria (de respiraci autnoma, mscares amb filtre per a iode i partcules). A fi de valorar la dosi registrada, cada servici operatiu proveir dequips de mesura de dosimetria directa el personal de la Unitat Bsica dIntervenci que, per raons durgncia en la intervenci, hauran daccedir a la zona de mesures urgents, definida en lapartat de zonificaci.

Num. 7101 / 02.09.2013

24873

4. Nivells dintervenci
4.1. Nivells dintervenci per a mesures de protecci a la poblaci

Taula 4

Mesura de protecci Confinament

Criteri radiolgic (*) 10 mSv dosi efectiva evitable en 2 dies. De forma preventiva, pot adoptar-se esta mesura a dosis menors per perodes ms curts.

Profilaxi radiolgica Evacuaci Alberg de duraci mitjana (trasllat temporal)

100 mSv dosi equivalent evitable al tiroide. 50 mSv dosi efectiva evitable en menys duna setmana. Dosi efectiva evitable: 30 mSv el primer mes i 10 mSv el mes segent. Finalitzaci de reallotjament per a dosi evitable < 10 mSv.

Reallotjament (trasllat permanent)

Si dosi evitable no descendix a <10 mSv en 1 o 2 anys o si supera 1 Sv/vida.

Delimitaci de zones / Allunyament de <100 Sv/h per a pblic. persones Contaminaci personal <5m Sv/h per a personal dintervenci. 10 kBq/cm2 per a emissors beta/gamma. 1 kBq/cm2 per a emissors alfa. Es considerar existncia de contaminaci quan es detecten nivells de radiaci superiors a 1 Sv/h mesurats a 10 cm duna persona. Caracteritzaci i avaluaci radiolgica 1.000 Bq/cm2 per a emissors beta/gamma. drees / Descontaminaci drees 100 Bq/cm2 per a emissors alfa (**).

Num. 7101 / 02.09.2013

24874

Es consideren elements allables els que presenten nivells >100 Sv/h a 1 metre. Mesurament i avaluaci de la contaminaci en equips / Descontaminaci Nivells entre 1 i 10 Sv/h: s per a activitats de resposta nicament. Nivells entre 10 i 100 Sv/h: s per a activitats crtiques de resposta nicament. Nivells superiors a 100 Sv/h: s noms amb aprovaci de lavaluador radiolgic.

(*) El CSN podr definir valors distints si de lanlisi de les circumstncies concretes de lemergncia es dedux la convenincia doptimitzar els valors genrics indicats. (**) Podria implicar el reallotjament provisional de la poblaci.

En relaci amb els criteris indicats per a ladopci de la mesura devacuaci, cal assenyalar que es podr aplicar esta mesura de protecci a nivells dintervenci inferiors, per perodes ms curts o quan levacuaci es puga realitzar rpidament i fcilment (per exemple, grups xicotets de poblaci). Poden ser convenients nivells dintervenci superiors en cas de poblacions especials (pacients dhospitals, ancians, etc.), davant de condicions meteorolgiques adverses o altres riscos addicionals (naturals o tecnolgics), o quan es tracte de grans grups de poblaci. Els valors de la dosi evitable es referixen a la mitjana de mostres representatives de la poblaci, i no als individus ms exposats. De totes maneres, les dosis projectades als grups dindividus que patisquen les exposicions ms altes hauran de reduir-se a valors menors que els corresponents a efectes deterministes reflectits en la taula segent:

Num. 7101 / 02.09.2013

24875

Taula 5 Llindars de manifestaci defectes deterministes en cas dexposici aguda


Dosi absorbida projectada a lrgan o teixit en menys de dos dies (Gy) 1 6 3 8 2 3

rgan o teixit Tot lorganisme (medulla ssia Pulm Pell Tiroide Cristall Gnades

Nota. En considerar la justificaci i loptimitzaci dels nivells dactuaci reals amb fins de protecci immediata, shauria de tindre en compte la possibilitat defectes deterministes en el fetus per a dosis majors de 0,1 Gy, aproximadament (rebudes al llarg dun perode menor de 2 dies).

4.2. Nivells dintervenci per a aigua, aliments i pinsos


Les restriccions en el consum daliments no es consideren, en general, mesures de protecci urgents de la forma en qu ho sn el confinament, la profilaxi radiolgica i levacuaci, perqu fins que els radionclids entren en la cadena alimentria transcorre un cert temps. A ms, s altament improbable que en els moments inicials de laccident els abastiments daigua potable es puguen veure contaminats significativament a conseqncia de lemissi de material radioactiu a latmosfera. No obstant aix, durant la fase demergncia, i fins que es dispose de mesures de contaminaci ambiental, es podr, amb carcter preventiu, prohibir el consum daliments i aigua produts en la zona afectada pel pas del nvol radioactiu. A ms, hi ha algunes contramesures que han de realitzar-se oportunament perqu siguen eficaces, com ara el tancament dels sistemes de ventilaci dhivernacles i lestabulaci danimals per a evitar la contaminaci pel nvol radioactiu. Ladopci definitiva destes mesures de protecci es realitzar atenent els nivells dintervenci que, per a cada cas, determine el Consell de Seguretat Nuclear, que considerar les tolerncies

Num. 7101 / 02.09.2013

24876

mximes de contaminaci radioactiva de productes alimentaris i pinsos, desprs duna emergncia radiolgica, fixades per la Uni Europea.

4.3. Altres nivells dintervenci


Taula 6
Mesura de protecci Caracteritzaci i avaluaci radiolgica drees / Descontaminaci drees Criteri radiolgic (recomanaci) 1.000 Bq/cm2 per a emissors beta gamma i 100 Bq/cm2 per a emissors alfa. Podria implicar reallotjament provisional de poblaci. Es consideren elements allables els que presenten nivells >100 Sv/h a 1 metre. Elements allables: zones que shan de delimitar, allades les unes de les altres. Mesurament i avaluaci de la contaminaci en equips / Nivells entre 1 i 10 Sv/h: s per a activitats de resposta Descontaminaci nicament. Nivells entre 10 i 100 Sv/h: s per a activitats crtiques de resposta. Nivells de ms de 100 Sv/h: s noms amb aprovaci de lavaluador radiolgic.

Num. 7101 / 02.09.2013

24877

5.

Personal dintervenci: classificaci i nivells de dosi

5.1. Definici dels grups


El personal amb missions especfiques en emergncia estar sotms a un control dosimtric i a una vigilncia mdica especial. Estos controls saplicaran a tot el personal dintervenci, que inclou tant els treballadors que actuen en la installaci com els actuants dels plans del nivell de resposta exterior. El control dosimtric del personal dintervenci es realitzar considerant la seua classificaci en els grups segents: Grup 1: personal que haja de realitzar accions urgents al lloc de laccident per a salvar vides, previndre lesions greus o per a evitar un agreujament de laccident tal que puga ocasionar dosis considerables al pblic. Podran formar part deste grup el personal dels servicis dintervenci segents, definits en el ttol IV de la Llei 13/2010, de la Llei de Protecci Civil i Gesti dEmergncies de la Generalitat: Els servicis de prevenci, extinci dincendis i salvament dependents de les administracions pbliques. Els bombers voluntaris adscrits als servicis referits en lapartat anterior. La Unitat de Brigades dEmergncies de la Generalitat. El Servici dAtenci Sanitria dEmergncia, integrat pel personal que pertany a la Generalitat o contractats per esta que preste les seues funcions en situacions demergncia dndole sanitria. Les unitats TEDAX- NRBQ del Cos Nacional de Policia i Gurdia Civil. Les Forces Armades del Ministeri de Defensa, dins del marc establit per larticle 44 de la Llei 13/209.

Num. 7101 / 02.09.2013

24878

Aix mateix, podran pertnyer a este grup treballadors amb responsabilitats assignades en el pla demergncia interior de la installaci involucrada, aix com empreses dassistncia que assumisquen funcions establides en el nivell de resposta exterior. Les persones que realitzaran estos treballs podrien rebre dosis superiors als lmits de dosis individuals per a treballadors exposats establits en el Reglament sobre Protecci Sanitria contra les Radiacions Ionitzants, per la qual cosa hauran de ser voluntaris i se nhaur dexcloure les dones embarassades i els treballadors especialment sensibles al risc, tal com sestablix en larticle 25 de la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de Prevenci de Riscos Laborals. Grup 2: personal involucrat en laplicaci de mesures de protecci urgents i altres actuacions per a la protecci de la poblaci. Basant-se en les funcions assignades pel pla especial, formaran part deste grup: El personal tcnic demergncies de la Generalitat Cos Nacional de Policia Gurdia Civil Policia de la Generalitat Policies locals No obstant aix, en compliment de larticle 5.2.c de la Llei Orgnica 2/1986, de 13 de gener, les Forces i Cossos de Seguretat, en lexercici de les seues funcions hauran dactuar amb la decisi necessria, sense demora, quan daix depenga evitar un dany greu, immediat i irreparable. En estes actuacions, els ser aplicable el que sha establit per al grup 1. Grup 3: personal que realitze operacions de recuperaci, una vegada que shaja controlat plenament la situaci desprs de laccident i shagen restablit els servicis essencials en lemplaament.

Num. 7101 / 02.09.2013

24879

5.2. Nivells de dosis establits per al personal dintervenci


El control de la dosi per exposici rebuda pel personal dintervenci, terme que inclou tant els grups dacci participants en lemergncia com els treballadors de la installaci afectada, es fa en la prctica establint nivells de dosi demergncia. Per a usar adequadament els nivells de dosi demergncia shan de tindre en compte els criteris daplicaci segents: Criteri ALARA: la dosi ha de ser tan baixa com siga raonablement possible. Les actuacions hauran de ser justificades i optimitzades depenent de les caracterstiques niques de cada incident i de consideracions locals. Estos nivells de dosi han sigut fixats en funci dels valors establits per a manifestaci defectes deterministes en cas dexposici aguda. Els actuants seran sotmesos a vigilncia radiolgica i dosimtrica durant la intervenci. El personal que haja intervingut en una emergncia ser sotms a vigilncia sanitria especfica. Es realitzaran tots els esforos possibles per a mantindre els nivells de dosi per davall dels valors segents: Taula 7
Grup Nivells de dosi Dosi projectada mxima en cos sencer: 500 mSv. 1 Dosi efectiva en una exposici aguda: inferior als valors llindar de manifestaci defectes deterministes establits en la taula 5. 2 Dosi efectiva en un any: 50 mSv. Consideracions addicionals Podran superar-se estos nivells amb carcter excepcional i per a salvar vides humanes.

Num. 7101 / 02.09.2013

24880

Aplicaci del sistema de limitaci de dosi establit per lRPSRI per al personal professionalment exposat.(*)

(*) Lmits de dosi per als treballadors exposats. 1. El lmit de dosi efectiva per a treballadors exposats ser de 100 mSv durant tot perode de cinc anys oficials consecutius, subjecte a una dosi efectiva mxima de 50 mSv en qualsevol any oficial. 2. Sense perju de les disposicions de lapartat 1: a) El lmit de dosi equivalent per al cristall ser de 150 mSv per any oficial. b) El lmit de dosi equivalent per a la pell ser de 500 mSv per any oficial. Este lmit saplicar a la dosi amitjanada sobre qualsevol superfcie d1 cm2, amb independncia de la zona exposada. c) El lmit de dosi equivalent per a les mans, avantbraos, peus i turmells ser de 500 mSv per any oficial.

Addicionalment sinclou el criteri de lOIEA de la necessitat de realitzar un assessorament mdic/psicolgic abans duna nova exposici o si el treballador ho sollicita amb un valor de dosi de 200 mSv. Aix mateix, shauran de fer tots els esforos possibles perqu els voluntaris de les agrupacions locals, associacions i entitats collaboradores en esta matria, regulades en el Reglament Autonmic dels Servicis de Voluntariat de Protecci Civil, no reben valors de dosi equivalent superiors als lmits establits per als membres del pblic. El lmit de dosi efectiva per als membres del pblic ser d1 mSv per any oficial. No obstant aix, en circumstncies especials, el Consell de Seguretat Nuclear podr autoritzar un valor de dosi efectiva ms elevat en un nic any oficial, sempre que la mitjana durant cinc anys oficials consecutius no sobrepasse 1 mSv per any oficial. Sense perju del que sha exposat: a) El lmit de dosi equivalent per al cristall ser de 15 mSv per any oficial. b) El lmit de dosi equivalent per a la pell ser de 50 mSv per any oficial. Este lmit saplicar a la dosi amitjanada sobre qualsevol superfcie cutnia d1 cm2, amb independncia de la superfcie exposada.

Num. 7101 / 02.09.2013

24881

6.

Zonificaci

La Directriu Bsica de Risc Radiolgic definix les zones dintervenci, com lrea geogrfica en qu sha de dur a terme alguna actuaci o mesura de protecci, a fi devitar o mitigar les conseqncies dun accident radiolgic. La delimitaci de zones s la primera mesura que cal prendre quan es produx una emergncia radiolgica. Esta mesura ha dadoptar-se en els primers moments, incls en absncia dequips de detecci i mesura de la radiaci, i pels primers actuants que arriben al lloc de laccident o pel mateix personal de la installaci en qu ocorre laccident, si s este el cas. Els lmits reals dels permetres de seguretat han de definir-se fsicament, de manera que puguen reconixer-se fcilment (limitant laccs a camins o carreteres, collocant tanques). En cas demergncies dels grups I o II, o en les situacions en qu lemergncia ocrrega en un espai obert, shagen produt o no danys a lentorn, sestabliran les zones dactuaci segents:

Zona de mesures urgents. Zona en qu s necessari adoptar determinades mesures de protecci per a evitar que els actuants reben dosis superiors a les establides per al grup 2, i que la poblaci reba dosis superiors als nivells dintervenci per a mesures urgents de protecci. Esta zona comprendr lrea en qu previsiblement la taxa dexposici supere 5 mSv/hora. Si les emergncies es produxen dins dactivitats regulades, les zones dactuaci estaran prviament definides en el pla demergncia interior de les installacions radioactives (zones contiges al focus de risc incloent-hi pisos superior i inferior); no obstant aix, les emergncies poden succeir tamb en llocs imprevisibles (fonts radioactives fora de control, robatoris, actes malintencionats). En estos casos, les zones dactuaci hauran de delimitar-se pels primers actuants que arriben al lloc de lincident a partir dels criteris proporcionats.

Num. 7101 / 02.09.2013

24882

Zona dalerta. Zona en qu s necessari prendre mesures de protecci per a evitar que la poblaci reba dosis superiors als nivells dintervenci. Esta zona comprendr lrea en qu previsiblement la taxa dexposici supere 100 Sv/hora. Zona lliure. Zona en qu no cal aplicar mesures de protecci perqu les dosis seran inferiors als nivells dintervenci.

Quan no es dispose duna caracteritzaci radiolgica, caldr ajustar-se als criteris segents per a fixar labast i les dimensions de les zones: A) Focus de risc situat en un recinte tancat:

En este cas pot resultar ms prctic allar ledifici i establir les zones de mesures urgents i dalerta dins dels lmits del mateix edifici. La zona daplicaci de mesures urgents ser la compresa dins del recinte mateix, o rea de ledifici, en qu es troba el focus de risc. El recinte sestn fins al primer punt allable dels sistemes de servici que travessen els seus lmits fsics. La zona dalerta ser la resta de ledifici en qu es troba el focus de risc i els seus annexos. La zona lliure ser lexterior de la zona dalerta. B) Focus de risc situat en un espai obert: La zona daplicaci de mesures urgents ser el cercle que t per centre el focus de risc amb un radi de 100 m. La zona dalerta ser la corona circular que t per centre el focus de risc amb un radi intern de 100 m i un dextern de 200 m. La zona lliure ser lexterior de la zona dalerta.

Num. 7101 / 02.09.2013

24883

200m

100Sv/h Zonade mesures urgents

100m

5mSv/h

Zonalliure Zonadalerta

Si les emergncies es produxen dins dactivitats regulades, les zones dactuaci hauran destar prviament definides en el pla demergncia interior de les installacions radioactives (zones contiges al focus de risc incloent-hi pisos superior i inferior).

Taula 8

Zona de mesures urgents

Zona dalerta

Zona lliure

Dins del recinte mateix, o rea de La resta de ledifici en qu es

En un recinte tancat ledifici, en qu es troba el focus troba el focus de risc i els seus Lexterior de la zona dalerta.
de risc. Cercle de 100 m de radi amb centre en el focus de risc. annexos. Corona circular que t per centre el focus de risc amb un radi intern de 100 m i un dextern de 200 m. En activitats regulades Prviament definides en el pla demergncia interior de les installacions.

En un espai obert

Lexterior de la zona dalerta.

Num. 7101 / 02.09.2013

24884

7.

Notificaci i activaci del pla

La telefonada dalerta de lincident es dirigir al CCE Generalitat a travs del telfon nic demergncies 112. Desprs de la recepci de la telefonada, el CCE Generalitat alertar els servicis essencials dintervenci competents i realitzar els avisos als organismes previstos en este pla a fi de garantir una intervenci rpida, fonamentalment en les situacions demergncia relacionades amb: Incendi Explosi Presncia de persones ferides o atrapades Seguretat ciutadana Actes terroristes Troballa duna font rfena Incidents relacionats amb el transport per via aria i martima La Sala dEmergncies de la Generalitat disposar daccs al catleg actualitzat de les installacions regulades i posar esta informaci a disposici dels organismes operatius en el moment de lactivaci deste pla. Una vegada concls el pla davisos establit en els protocols operatius del Servici 112 Comunitat Valenciana, el CCE Generalitat contactar amb la SALEM del Consell de Seguretat Nuclear i amb la Delegaci del Govern en la Comunitat Valenciana, a fi de confirmar que la informaci s compartida per estos organismes. Desprs de la telefonada dalerta, i durant la primera hora des de locurrncia del succs, el titular de la installaci regulada o no regulada haur de notificar lincident al CCE Generalitat, al Consell de Seguretat Nuclear i a la Delegaci/Subdelegaci del Govern per mitj de la remissi del formulari de notificaci dincidents que shi adjunta, als nmeros de fax segents:

Num. 7101 / 02.09.2013

24885

Centre de Coordinaci dEmergncies Generalitat Consell de Seguretat Nuclear Delegaci del Govern de Valncia Subdelegaci del Govern dAlacant Subdelegaci del Govern de Castell

962 759 012 913 460 471 963 920 066 965 019 160 964 759 009

Num. 7101 / 02.09.2013

24886

Num. 7101 / 02.09.2013

24887

Els titulars de les installacions sn responsables de lavaluaci inicial de les conseqncies destos accidents a lexterior de la seua installaci, com tamb dinformar sobre els seus resultats al Centre de Coordinaci dEmergncies de la Generalitat, a la Delegaci o Subdelegaci del Govern corresponent i al Consell de Seguretat Nuclear. En situacions demergncia que tinguen lorigen en installacions o activitats no regulades, i sempre que laccident puga tindre conseqncies sobre la poblaci, el Consell de Seguretat Nuclear les avaluar i proposar a la direcci deste pla especial, a travs del Centre de Coordinaci dEmergncies de la Generalitat, les mesures de protecci aplicables. Diagrama del procs de notificaci

Titular installaciregulada
notifica

CSN

CCEGeneralitat

Delegaci/ Subdelegaci delGovern

executapla davisos

verificala notificaciaCSNi DG/SDG

Des de la Sala dEmergncies de la Generalitat es mantindr contacte permanent amb la SALEM del CSN, a fi de realitzar el seguiment conjunt de lincident, i correspondr al Consell de Seguretat Nuclear emetre les recomanacions oportunes en matria de protecci radiolgica. Les recomanacions emeses pel CSN en relaci amb les actuacions que els servicis dintervenci

Num. 7101 / 02.09.2013

24888

hagen de dur a terme al lloc de laccident els seran traslladades per la Sala dEmergncies de la Generalitat. Els avisos previstos en este pla seran assumits pel Centre de Coordinaci dEmergncies de la Generalitat, amb la distribuci segent entre les sales operatives respectives:

Sala dAtenci de Telefonades 112:


Assumir els avisos a les centrals operatives dels servicis essencials dintervenci i dels organismes integrats en la Plataforma de Gesti dEmergncies de la Generalitat: Servici contra incendis competent en la zona del sinistre Servici demergncies sanitries de la Conselleria de Sanitat competent en la zona del sinistre Policia de la Generalitat Policia local del municipi o municipis afectats Cos Nacional de Policia / Gurdia Civil Unitat Militar dEmergncies, quan es decidisca la seua intervenci per part de la direcci del Pla Creu Roja de la Comunitat Valenciana, a decisi de la direcci del Pla

Sala dEmergncies de la Generalitat


Delegaci del Govern a la Comunitat Valenciana Consell de Seguretat Nuclear Responsables dels plans sectorials (si correspon) Integrants del CECOPI (en cas de declarar-se lemergncia de Situaci 2) Integrants del comit assessor Avisos de carcter intern al personal de lestructura de la Conselleria competent en matria de protecci civil i emergncies Conselleria competent en matria de medi ambient Conselleria competent en matria dindstria

Num. 7101 / 02.09.2013

24889

Conselleria competent en matria denergia Conselleria/Organisme competent en matria de salut laboral

Num. 7101 / 02.09.2013

24890

8.

Actuacions que cal desplegar

8.1. Principis que han de regir les actuacions


A continuaci es descriuen els procediments dactuaci de cada un dels servicis i organismes que participen en la resoluci deste tipus demergncies, considerant que les actuacions al lloc de lincident es guiaran pels principis segents: Prioritat de salvament de vides Les mesures de salvament de vides no han de demorar-se per la presncia de material radioactiu. No ha de negar-se atenci a un pacient a causa duna possible exposici o contaminaci. - El personal irradiat no suposa risc per al personal que latn. - El personal contaminat ha de tractar-se amb precauci per a evitar-ne la propagaci, per no representa risc apreciable dexposici si sactua adequadament. No ha de demorar-se el trasllat de vctimes greus per laplicaci daltres procediments (descontaminaci, registre, etc.). - Sha dinformar i assessorar el personal encarregat del trasllat i de la recepci hospitalria sobre lestat radiolgic del pacient. - Sutilitzaran guants per a maneig del personal i mantes per al seu trasllat. - Savaluar la possible contaminaci del personal sanitari, vehicles i materials desprs de finalitzar el trasllat. Aplicaci de mesures per a reduir lexposici Temps: sha de minimitzar el temps de permanncia prop de les fonts de radiaci.

Num. 7101 / 02.09.2013

24891

- La realitzaci de les tasques de salvament per part de diversos actuants en torns minimitza els temps dactuaci i, per tant, les dosis individuals. - El control dels temps dintervenci dels actuants s important de cara a evitar sobreexposicions. Distncia: sha daugmentar al mxim la distncia de separaci entre les persones i les fonts de radiaci. - Cal evitar tocar les fonts de radiaci o els seus recipients danyats. - Ls de teleferramentes disminux considerablement les dosis en augmentar la distncia entre el material radioactiu i el personal dintervenci. Blindatges: shan dutilitzar materials o estructures que actuen com a blindatge. - Cal tractar de localitzar al lloc del succs elements que puguen actuar de blindatge a fi de collocar-shi darrere sempre que siga possible i reduir lexposici. - De cara a lelecci dEPI, cal tindre en compte que un excs delements de protecci pot comportar una dificultat extra a lhora de realitzar les activitats de salvament o de la mateixa avaluaci del risc radiolgic. Este excs pot augmentar el temps de permanncia i, per tant, el dexposici. Aplicaci de mesures per a evitar la contaminaci radioactiva Mantindres respecte al focus de contaminaci radioactiu en el costat des don bufa el vent. Actuar sempre amb equips de protecci individual que cal determinar segons els tipus daccident: (vestits, guants, calces, mscares), tenint en compte que: - Han dutilitzar-se guants (doble guant) i mscara o ulleres sempre que siga possible. - Ha dutilitzar-se roba de protecci en cas de contaminaci. - Han dutilitzar-se equips de protecci respiratria en cas demissi o incendi. Els equips de protecci convencionals sn eficaos contra la inhalaci del material radioactiu que haja pogut dispersar-se. - Els vestits que protegixen de la contaminaci no protegixen de lexposici externa.

Num. 7101 / 02.09.2013

24892

- La contaminaci tamb pot produir exposici, interna o externa. - El personal que haja resultat contaminat haur de llevar-se la roba de protecci, de carrer o de treball utilitzada tan prompte com siga possible i introduir-la en bosses de plstic. Ha de considerar-se sempre la possibilitat dexistncia de risc de contaminaci fins que no es demostre el contrari. Registre de dades de la poblaci afectada Al lloc en qu es produsca una emergncia radiolgica shauran de registrar les dades del pblic que puga haver estat dins de la zona delimitada abans de larribada dels servicis demergncia o de ser evacuat per estos, a fi de poder realitzar-ne un seguiment. Per a este registre, sutilitzaran formularis especfics preestablits que inclouran entre altres dades sobre el seu estat, sobre el temps i la distncia a qu han estat exposats al focus de risc, sobre procediments realitzats sobre ells, de descontaminaci o dun altre tipus. El registre mencionat no ser necessari realitzar-lo en el cas de membres del pblic que requerisquen tractament mdic o transport immediat. Les dades relatives al personal dintervenci en lemergncia tamb hauran de ser registrades per mitj de formularis especfics. El disseny destos formularis selaborar durant la fase dimplantaci del Pla.

8.2. Conselleria competent en matria de protecci civil i emergncies 8.2.1. Centre de Coordinaci dEmergncies de la Generalitat
8.2.1.1. Sala dAtenci de Telefonades 112 Comunitat Valenciana

Num. 7101 / 02.09.2013

24893

Preemergncia i Situaci 0 Si lincident es troba localitzat a linterior duna installaci, cal notificar a: Sala dEmergncies de la Generalitat Si lincident no es troba localitzat a linterior duna installaci, cal notificar a: Sala dEmergncies de la Generalitat Gurdia Civil de la provncia afectada o Cos Nacional de Policia, depenent de lorganisme que tinga la competncia en funci de la seua demarcaci territorial. Policia local del municipi afectat. Consorci provincial de bombers de la provncia afectada o del servici de bombers municipal, depenent de lorganisme que tinga la competncia en funci de la seua demarcaci territorial, en situacions en qu es necessite intervenci en matria de foc, rescat i/o salvament. CICU de la provncia afectada, en cas de ferits.

Num. 7101 / 02.09.2013

24894

Situaci 1 Cal notificar laccident a: Sala dEmergncies de la Generalitat Consorci provincial de bombers de la provncia afectada o del servici de bombers municipal, depenent de lorganisme que tinga la competncia en funci de la seua demarcaci territorial. Gurdia Civil de la provncia afectada o Cos Nacional de Policia, depenent de lorganisme que tinga la competncia en funci de la seua demarcaci territorial. Policia local del municipi o municipis afectats. Policia de la Generalitat. CICU de la provncia afectada. Centres operatius dels plans sectorials, en cas dactivaci. Situaci 2 Les mateixes actuacions descrites en la Situaci 1, i addicionalment: Atendre el Telfon dAtenci a Vctimes i Familiars, en els termes que preveu el Procediment de Gesti de la Informaci, que figura com a annex del Pla Territorial dEmergncies de la Comunitat Valenciana. 8.2.1.2. Sala dEmergncies de la Generalitat La preemergncia sestructura en dos etapes que obexen a levoluci habitual en la gesti i el control de la situaci:

Alerta
s lacci de transmetre missatges davs, prevenci i protecci a la poblaci potencialment afectada, i instruccions als destinataris que tinguen algun tipus de responsabilitat preventiva o operativa assignada pel Pla.

Num. 7101 / 02.09.2013

24895

Seguiment de la preemergncia Lobjectiu desta etapa s confirmar o no la situaci de risc i la seua evoluci. Per a aix, el CCE Generalitat organitza rondes de seguiment amb els organismes i servicis collaboradors a fi daconseguir informaci sobre levoluci de la situaci.

Num. 7101 / 02.09.2013

24896

Preemergncia i Situaci 0 i 1 Cal notificar lincident a: Consell de Seguretat Nuclear. Delegaci/Subdelegaci del Govern de la Comunitat Valenciana. Centres operatius de comunitats autnomes limtrofes, en cas dincidents en zones prximes al lmit de la Comunitat o, en cas de dubte, sobre la comunitat autnoma en qu subica. Activaci dels recursos de la conselleria competent en matria de protecci civil i gesti demergncies, adscrits a este pla. A decisi de la direcci del Pla, cal notificar laccident a empreses especialistes per a prestar assessorament, aix com aportar recursos de valoraci, gesti, condicionament i emmagatzematge temporal de residus. Gestionar lassessorament tcnic necessari per al personal de la Unitat Bsica dIntervenci que sincorpora a lemergncia en primera instncia, fins a larribada del personal de la Unitat Bsica Radiolgica. Altres avisos inclosos en els protocols interns del CCE Generalitat. Cal efectuar el seguiment de la situaci en contacte permanent amb la SALEM del CSN i proporcionar informaci de retorn a la resta dorganismes. Situaci 2 A ms de les actuacions previstes en preemergncia i Situaci 0 i 1: En cas de constituci del CECOPI, traslladar la seua activaci i convocatries als seus integrants. 8.2.1.3. Responsable tcnic del CCE Generalitat Preemergncia i Situaci 0 Declarar la situaci demergncia i activar el pla especial.

Num. 7101 / 02.09.2013

24897

Assessorar la direcci del pla sobre les actuacions ms convenients per a fer front a lemergncia. Decidir sobre la mobilitzaci de recursos adscrits a la conselleria competent en matria de protecci civil i gesti demergncies. Gestionar la informaci derivada de lemergncia, en el marc de les funcions assignades al gabinet tcnic, establit en el Procediment de Gesti de la Informaci (Annex del Pla Territorial dEmergncies de la Comunitat Valenciana). Situaci 1 Traslladar a la direcci del pla la proposta de declaraci de situaci i activaci del Pla. Assessorar la direcci del pla sobre les actuacions ms convenients per a fer front a lemergncia. Decidir sobre la mobilitzaci de recursos adscrits a la conselleria competent en matria de protecci civil i gesti demergncies. Gestionar la informaci derivada de lemergncia Situaci 2 Les mateixes funcions que en Situaci 1, i addicionalment: Interlocuci amb el CECO, a fi de coordinar les mesures que cal adoptar per a la mobilitzaci de tots els mitjans i recursos civils ubicats fora de lmbit territorial de la Comunitat Valenciana, com tamb coordinar lajuda de carcter internacional que siga necessria. En cas que lemergncia requerisca la constituci del CECOPI, assumir el rol de gabinet tcnic, establit en el Procediment de Gesti de la Informaci (annex del Pla Territorial dEmergncies de la Comunitat Valenciana). Assessorar la direcci del pla sobre laplicaci de les mesures de protecci a la poblaci, al medi ambient, als bns i al personal adscrit al Pla.

Num. 7101 / 02.09.2013

24898

8.2.2. Director del PCA


Situaci 1 i 2: Constituir el PCA. En la fase inicial, assumir la coordinaci i direcci de tots els recursos a la zona fins que sincorporen al PCA la resta de coordinadors de les unitats bsiques, moment en qu cada coordinador ser responsable dels seus recursos propis. En funci de la tipologia de laccident, valorar juntament amb el coordinador de la Unitat Bsica Radiolgica la tipologia de laccident i proposar a la direcci del Pla, a travs del CCE Generalitat, la situaci demergncia. Determinar la zonificaci de seguretat. Dirigir i coordinar in situ les actuacions de les diferents unitats bsiques per a fer front a lemergncia, a fi doptimitzar els recursos humans i materials disponibles. Canalitzar la comunicaci entre el lloc de lemergncia i el CCE Generalitat, a travs del coordinador de la Unitat Bsica Radiolgica, i informar sobre: Evoluci de laccident i de les accions preses per a palliar les conseqncies. Els recursos mobilitzats. Estat de les infraestructures i altres que tinguen implicaci sobre lactivitat normal de persones i bns. Vctimes i ferits. Mesures de protecci a la poblaci adoptades. Canalitzar les ordes de la direcci del pla als coordinadors de les unitats bsiques. Valorar la necessitat de constituci del CRM i designar, si s el cas, un responsable. Recomanar a la direcci del pla les mesures de protecci ms idnies en cada moment per a la poblaci, el medi ambient i els bns. Canalitzar la informaci entre el lloc de lemergncia i el municipi afectat de cara a facilitar la coordinaci de recursos municipals disponibles. Assessorar la direcci del pla sobre la convenincia de decretar la fi de la situaci demergncia.

Num. 7101 / 02.09.2013

24899

8.2.3. Personal tcnic demergncies


Preemergncia i Situaci 0 El personal tcnic expert en matria de seguretat radiolgica realitzar el seguiment, presencial o no, de levoluci de lemergncia, i prestar el seu assessorament tcnic tant a la direcci del pla com al personal dintervenci. Situaci 1 i 2 Desplaar-se al lloc de lemergncia i assumir la direcci del PCA i la coordinaci de la Unitat Bsica Radiolgica. Actuar denlla entre el PCA i el CCE Generalitat a fi de facilitar la informaci relativa a levoluci de lincident i traslladar les demandes de mobilitzaci de recursos necessaris per al control de lemergncia. Avaluar i adoptar les mesures de camp pertinents al lloc de laccident per a conixer la situaci real sobre este. Realitzar, en la mesura que siga possible i a partir de les dades disponibles, una avaluaci de la situaci i de la seua evoluci previsible. Recomanar al director del PCA les mesures de protecci ms idnies en cada moment per a la poblaci, el medi ambient, els bns i les unitats bsiques, i establir i realitzar el seguiment dels temps de permanncia a la zona de mesures urgents. Fer el seguiment del personal dintervenci i registrar les dosis rebudes en els dosmetres personals de lectura directa. Designar les persones que hauran de portar el registre de dades del pblic i personal dintervenci, que han estat presents o han accedit a la zona dalerta i/o a la zona de mesures urgents. En funci de les circumstncies, el coordinador de la Unitat Bsica Radiolgica podr decidir assumir les funcions assignades al coordinador de la Unitat Bsica de Suport Logstic.

Num. 7101 / 02.09.2013

24900

8.2.4. Direcci del Pla


Situaci 0 Decidir les actuacions ms convenients per a fer front a lemergncia. Declarar la fi de lemergncia i desactivar el Pla. Situaci 1 Declarar la situaci demergncia. Decidir les actuacions ms convenients per a fer front a lemergncia. Determinar les mesures de protecci que cal aplicar a la poblaci, als bns i al medi ambient. Determinar la informaci que cal subministrar a la poblaci durant lemergncia. Declarar la fi de lemergncia i desactivar el Pla. Situaci 2 Les descrites en la Situaci 1 i, addicionalment: Decidir si s necessria la constituci del CECOPI i, en cas afirmatiu, establir la seua ubicaci i integrar-se en el comit de direcci com a direcci del Pla. Requerir lactivaci dels plans sectorials als seus responsables. Requerir la mobilitzaci de recursos extraordinaris no previstos en este pla.

Num. 7101 / 02.09.2013

24901

Situaci 3 Acudir al CECOPI, integrar-se en el comit de direcci i posar a disposici del delegat de Govern a la Comunitat Valenciana la direcci deste pla.

8.2.5. Responsable de premsa


Preemergncia i Situaci 0 i 1 Efectuar un seguiment de la informaci disponible sobre lemergncia i informar-ne els mitjans de comunicaci social. Situaci 2 En cas que lemergncia requerisca la constituci del CECOPI, integrar-se en el Gabinet dInformaci. Difondre les ordes, consignes i recomanacions dictades per la direcci del Pla, a travs dels mitjans de comunicaci social. Centralitzar, coordinar i preparar la informaci general sobre lemergncia, dacord amb la direcci del Pla, i facilitar-la als mitjans de comunicaci social. Informar sobre lemergncia a les persones i els organismes que ho solliciten.

8.3. Conselleria competent en matria dinfraestructures i transports


Situaci 1 Rebre la informaci sobre el desenrotllament de lemergncia a travs del Centre de Gesti i Seguretat Viria (CEGESEV).

Num. 7101 / 02.09.2013

24902

Situaci 2 En cas que lemergncia requerisca la constituci del CECOPI, designar un responsable per a la seua incorporaci al comit assessor. Assessorar la direcci del pla sobre les actuacions ms convenients per a fer front a lemergncia. Atendre la sollicitud dactivaci del Pla Sectorial de Carreteres i Pla Sectorial de Transports.

Num. 7101 / 02.09.2013

24903

8.4.

Consorci provincial de bombers de la provncia afectada / Parc municipal de bombers de la capital de provncia afectada

8.4.1. Central operativa


Preemergncia Mobilitzaci de recursos per a la seua integraci en el dispositiu preventiu, si correspon. Realitzar el seguiment de levoluci de la situaci en collaboraci amb la Sala dEmergncies de la Generalitat i a travs dels seus recursos desplaats al terreny (en cas de constituir-se el dispositiu preventiu). Situaci 0 Mobilitzaci de recursos en cas de recepci de lincident a causa de lexistncia duna situaci que requerisca una intervenci de foc, rescat i/o salvament. Efectuar les notificacions segons el protocol intern. Situaci 1 Mobilitzaci dels recursos necessaris adequats a la naturalesa i magnitud dintervenci en lemergncia, com tamb per a la constituci dels rgans previstos en lestructura del Pla. Efectuar les notificacions segons el protocol intern. Situaci 2 En cas que lemergncia requerisca la constituci del CECOPI, traslladar la convocatria al director tcnic del consorci provincial de bombers de la provncia afectada o al cap del servici de bombers municipal (en cas de produir-se laccident en alguna de les capitals de provncia).

Num. 7101 / 02.09.2013

24904

8.4.2. Comandament de la primera eixida de bombers


Preemergncia En cas de constituci del dispositiu preventiu, incorporar-shi, realitzar el seguiment de levoluci de la situaci i informar-ne la seua central operativa. Situaci 0 Fins a larribada dun cap de rang superior al lloc de lemergncia, assumir la direcci de la intervenci de les situacions de foc, rescat i salvament evitant actuar directament sobre la font generadora del risc. Controlada la situaci demergncia en la fase inicial, delimitar les zones, dacord amb els criteris establits en el pla especial. Situaci 1 i 2 Es duran a terme les actuacions descrites en la Situaci 0 i, addicionalment: Fins a larribada dun cap de rang superior al lloc de lemergncia, assumir la direcci de la intervenci de les situacions de foc, rescat i salvament evitant actuar directament sobre la font generadora del risc. Equipar-se adequadament amb els mitjans de protecci personal requerits en funci de la magnitud i les caracterstiques del risc, utilitzar adequadament els equips de detecci i mesurament de la radiaci de qu dispose i fer s dun dosmetre de lectura directa durant la intervenci. Una vegada controlada la fase demergncia inicial, sactuar segons els passos descrits en la Situaci 0.

Num. 7101 / 02.09.2013

24905

8.4.3. Representant en el CECOPI


Situaci 2 En cas de constituci del CECOPI, integrar-se en el comit assessor i assessorar la direcci del pla sobre les actuacions ms convenients per a fer front a lemergncia en les matries que sn de la seua competncia.

8.5.

Conselleria de Sanitat

8.5.1. Centre dInformaci i Coordinaci dUrgncies CICU


Preemergncia Mobilitzaci de recursos per a la seua integraci en el dispositiu preventiu, si correspon. Realitzar el seguiment de levoluci de la situaci en collaboraci amb la Sala dEmergncies de la Generalitat i a travs dels seus recursos desplaats al terreny (en cas de constituir-se el dispositiu preventiu). Situaci 0 En cas dexistncia de ferits, mobilitzar els mitjans sanitaris necessaris. Realitzar els avisos inclosos en els seus protocols interns. Situaci 1 i 2 Mobilitzaci dels recursos assistencials demergncies, transport sanitari terrestre i aeri, atenci primara, salut pblica i altres que es consideren oportuns en funci de la naturalesa i gravetat de lincident.

Num. 7101 / 02.09.2013

24906

8.5.2. Primera eixida del personal assistencial


Preemergncia En cas de constituci del dispositiu preventiu, incorporar-shi, realitzar el seguiment de levoluci de la situaci i informar-ne la seua central operativa. Situaci 0 Realitzar les funcions prpies de classificaci, assistncia i evacuaci de vctimes a centres sanitaris. Situaci 1 i 2 Integrar-se en el PCA Realitzar les funcions prpies de classificaci, assistncia i evacuaci de vctimes a centres hospitalaris. En estes funcions de classificaci es tindr en compte la possible contaminaci radioactiva dels afectats. Constituir el punt dassistncia sanitria i el centre devacuaci, si s procedent.

8.5.3. RESTA DEIXIDES DEL PERSONAL ASSISTENCIAL


SITUACI 1 I 2 Acudir al PCA o al CRM en cas destar constitut, excepte si tenen altres instruccions ms precises. Esperar instruccions del coordinador de la UB Sanitria. Participar en les funcions de classificaci, assistncia i evacuaci de vctimes a centres sanitaris.

Num. 7101 / 02.09.2013

24907

8.5.4. Coordinador de la Unitat Bsica Sanitria


Situaci 1 i 2 Collaborar amb les forces de seguretat en la identificaci dels ferits. Proposar la procedncia de la mesura de la profilaxi radiolgica. Canalitzar la informaci entre el punt dassistncia sanitria i el CICU. Establir levacuaci dels ferits a centres sanitaris. Arreplegar tota la informaci necessria per a establir actuacions en sanitat ambiental, salut pblica i qualsevol altre aspecte de lactivitat sanitria. Informar el director del PCA.

8.5.5. Representant de la Conselleria de Sanitat en el CECOPI


Situaci 2 En cas de constituci del CECOPI, integrar-se en el comit assessor com a cap de la Unitat Bsica de Sanitat i assessorar la direcci del pla sobre les actuacions ms convenients per a fer front a lemergncia en les matries que sn de la seua competncia.

8.6. Ajuntament del municipi afectat 8.6.1. Central de la policia local


Preemergncia Mobilitzaci de recursos per a la seua integraci en el dispositiu preventiu, si correspon. Realitzar el seguiment de levoluci de la situaci en collaboraci amb la Sala dEmergncies de la Generalitat i a travs dels seus recursos desplaats al terreny (en cas de constituir-se el dispositiu preventiu).

Num. 7101 / 02.09.2013

24908

Situaci 0 i 1 Realitzar les notificacions i mobilitzacions segons el protocol intern. Situaci 2 En cas de constituir-se el CECOPAL a instncies de lalcalde, mobilitzar tot el personal de lajuntament que en forme.

8.6.2. Comandament de la policia local en el PCA


Situaci 0 Realitzar el seguiment de lincident. Situaci 1 i 2 Acudir al PCA, integrar-se en la UB de Seguretat i, si s el cas, assumir la coordinaci desta unitat bsica. Canalitzar la informaci entre el PCA i les dotacions de la policia local desplaades al terreny per al control daccessos. En el cas que el CECOPAL estiga constitut, actuar denlla entre este i el PCA.

8.6.3. Representant del municipi afectat en el CECOPI


Situaci 2 En cas que lemergncia requerisca la constituci del CECOPI, acudir-hi i integrar-se en el comit assessor.

Num. 7101 / 02.09.2013

24909

8.6.4. Alcalde
Situaci 1 i 2 Ordenar la constituci del CECOPAL, per iniciativa prpia o a instncies de la direcci del Pla. En el cas de les capitals de provncia i si el municipi disposa de pla dactuaci especfic davant del risc radiolgic, realitzar la resta de funcions que se li encomanen en el PAM.

8.6.5. Integrants del CECOPAL


Situaci 1 i 2 Mantindre contacte amb el PCA i el CECOPI (en cas que este estiga constitut). Alertar i mobilitzar els servicis municipals corresponents davant de la possibilitat dhaver de prendre mesures de protecci a la poblaci. Informar els servicis municipals de la finalitzaci de lemergncia. Coordinar levacuaci/allunyament de la poblaci des de les zones exposades cap als punts establits com a destinaci. Collaborar en el restabliment dels servicis pblics.

8.7.

Delegaci/Subdelegaci del Govern

Situaci 0 i 1 Realitzar les notificacions i mobilitzacions segons el protocol intern. Situaci 2 En cas que lemergncia requerisca la constituci del CECOPI, Integraci del delegat/subdelegat del Govern al comit de direcci.

Num. 7101 / 02.09.2013

24910

Designar representant/s de lAdministraci general i dels Cossos i Forces de Seguretat de lEstat per a la seua incorporaci al comit assessor i gabinet de premsa, i collaborar amb el Gabinet dInformaci de la Generalitat en: La difusi de les ordes, consignes i recomanacions dictades per la direcci del pla a travs dels mitjans de comunicaci social. Centralitzar, coordinar i preparar la informaci general sobre lemergncia, dacord amb la direcci del Pla. Informar sobre lemergncia a les persones i els organismes que ho solliciten. Obtindre, centralitzar i facilitar tota la informaci relativa als possibles afectats i facilitar els contactes familiars i la localitzaci de persones. Gestionar les sollicituds de mobilitzaci de la Unitat Militar dEmergncies, per decisi de la direcci del Pla. Situaci 3 Assumir la direcci de lemergncia.

8.8. Gurdia Civil / Cos Nacional de Policia 8.8.1. Central operativa


Preemergncia Mobilitzaci de recursos per a la seua integraci en el dispositiu preventiu, si correspon. Realitzar el seguiment de levoluci de la situaci en collaboraci amb la Sala dEmergncies de la Generalitat i a travs dels seus recursos desplaats al terreny (en cas de constituir-se el dispositiu preventiu).

Num. 7101 / 02.09.2013

24911

Situaci 0, 1 i 2 Realitzar notificacions i mobilitzacions segons el protocol intern. Realitzar el seguiment de lincident.

8.8.2. Coordinador de la UB de Seguretat


Situaci 0 Realitzar el seguiment de lincident. Situaci 1 i 2 Acudir al PCA, integrar-se en la UB de Seguretat i, si s el cas, designar un cap per a assumir la coordinaci desta unitat bsica. Canalitzar la informaci entre el PCA i les dotacions desplaades al terreny. Dirigir les actuacions tendents a garantir la seguretat ciutadana: avisos a la poblaci i evacuaci. Coordinar les actuacions tendents a garantir el control del trnsit: senyalitzaci de la zona, talls, desviacions i control daccessos. Instruir les diligncies en relaci amb lincident. Informar el director del PCA.

8.9. Empreses generadores del risc


Alertar, a travs del telfon nic demergncies 112, de les situacions dincendi, explosi, presncia de persones ferides o atrapades, seguretat ciutadana o acte terrorista. Notificar el succs per fax a la Sala dEmergncies de la Generalitat, al Consell de Seguretat Nuclear i a la Delegaci/Subdelegaci del Govern. Mitigaci de les conseqncies que els accidents produts en la seua installaci o activitat poden tindre sobre estes.

Num. 7101 / 02.09.2013

24912

Avaluaci inicial de les conseqncies que estos accidents poden tindre a lexterior de la installaci. A ms: Situaci 0 Prestar assessorament telefnic. Situaci 1 i 2 Notificar el succs per fax a la Sala dEmergncies de la Generalitat, al Consell de Seguretat Nuclear i a la Delegaci/Subdelegaci del Govern. Mobilitzar un responsable de lempresa per a la seua incorporaci a la Unitat Bsica Radiolgica. Mobilitzar, en cas necessari, els recursos necessaris per a fer front a lemergncia. Assumir, en cas necessari, a travs dun gestor autoritzat la gesti dels residus ocasionats en laccident.

8.10. Empreses especialistes


Preemergncia i Situaci 0 Prestar assessorament telefnic. Situaci 1 i 2 Prestar assessorament telefnic o, en cas necessari, participar per mitj de la mobilitzaci de tcnics experts i recursos materials necessaris per a fer front a la situaci demergncia fins al restabliment de la normalitat.

Num. 7101 / 02.09.2013

24913

9.

Catleg de mitjans i recursos

A este pla sadscriuran tots els recursos pblics i concertats per les administracions pbliques existents a la Comunitat Valenciana, excepte els recursos que pertanyen al Consell de Seguretat Nuclear i les Forces Armades, que tindran la consideraci de recurs extraordinari, per la qual cosa per a la seua mobilitzaci ser necessari declarar la Situaci 2 de lemergncia. La Llei 13/2010, de Protecci Civil i Gesti dEmergncies, classifica els recursos demergncia en servicis essencials i complementaris, i a continuaci es descriuen els recursos que pertanyen a cada un destos servicis.

9.1. Els servicis essencials 9.1.1. El Servici 112 Comunitat Valenciana


Integrat pel collectiu de professionals del servici esmentat, responsables del funcionament del telfon nic demergncies 112, en lmbit territorial de la Comunitat Valenciana. La seua organitzaci semmarca en lorganigrama del Centre de Coordinaci dEmergncies de la Generalitat.

9.1.2. El personal tcnic demergncies de la Generalitat


Integrat pel collectiu de professionals de lAdministraci del Consell, les funcions del qual queden descrites en el reglament orgnic de la conselleria competent en matria de protecci civil i gesti demergncies. Dins deste collectiu sinclou el personal tcnic de la Generalitat expert en matria de seguretat radiolgica.

Num. 7101 / 02.09.2013

24914

9.1.3. Els servicis de prevenci, extinci dincendis i salvament


Est format pels recursos operatius adscrits als consorcis provincials de bombers i els servicis municipals de bombers de les tres capitals de provncia de la Comunitat. Aix mateix, sinclouen en este servici els bombers voluntaris.

9.1.4. Unitat de Brigades dEmergncia


Formada pel personal de les brigades demergncia terrestres i helitransportades, els seus mitjans materials, els vehicles de transport, aix com els mitjans aeris contractats per la Generalitat per a les missions dextinci dincendis forestals i la intervenci davant demergncies en els termes previstos en la Llei 13/2010, de la Generalitat, de Protecci Civil i Gesti dEmergncies.

9.1.5. El personal tcnic mediambiental de la Generalitat


Integrat pel collectiu de tcnics mediambientals de la Generalitat que pertanyen a la conselleria competent en matria de medi ambient.

9.1.6. Servici dAtenci Sanitria dEmergncia


Integrat per tot el personal i els recursos sanitaris descrits en el Pla Sectorial Sanitari.

9.1.7. Seguretat pblica


Integrat per tot el personal i recursos dels Cossos i Forces de Seguretat de lEstat, de la Unitat del Cos Nacional de Policia adscrita a la Comunitat Valenciana i de les policies locals que estan descrits en el Pla Sectorial de Seguretat. Aix mateix les unitats NRBQ amb seu a la Comunitat Valenciana que disposen estos organismes quedaran adscrites al pla especial.

Num. 7101 / 02.09.2013

24915

9.2. Els servicis complementaris 9.2.1. Els bombers dempresa


Pertanyen a este collectiu tots els recursos previstos en els plans dautoprotecci de les empreses pbliques i privades que subiquen a la Comunitat Valenciana que tinguen funcions dintervenci en cas demergncia (equip de primera intervenci) o responsabilitats operatives en la gesti de lemergncia.

9.2.2. SERVICIS DE VOLUNTARIAT


Pertanyen a este collectiu tots els voluntaris de les agrupacions locals, associacions i entitats collaboradores en esta matria regulades en el Reglament Autonmic dels Servicis de Voluntariat de Protecci Civil.

9.3. Els convenis i acords de collaboraci


A fi de regular la collaboraci daltres entitats pbliques o privades que puguen participar en la resoluci de les emergncies, la conselleria competent en matria de protecci civil i gesti demergncies podr firmar acords i convenis de collaboraci. Els acords de collaboraci amb empreses prestatries de servicis especfics en matria de seguretat radiolgica es tramitaran durant la fase dimplantaci del pla especial.

9.4. Altres recursos adscrits al pla especial


Es consideraran adscrits al pla especial tots els recursos dels plans dautoprotecci dels ports i aeroports i la resta de recursos previstos en els plans sectorials de sanitat, carreteres, transport, abastiment, i alberg i assistncia.

Num. 7101 / 02.09.2013

24916

9.5. El catleg de mitjans i recursos


En el Centre de Coordinaci dEmergncies de la Generalitat, les centrals de coordinaci dels servicis operatius i els centres de coordinaci de tots els plans sectorials, es disposa de registres informatitzats del grup i localitzaci dels recursos que cal mobilitzar. Sidentifiquen els mitjans i recursos necessaris per a garantir loperativitat del Pla. Estos recursos podran ser adquirits com a propis o a travs dacords amb organismes, institucions o empreses que puguen proporcionar-los en cas de necessitat. Equips per a avaluaci radiolgica i caracteritzaci drees, equips i persones: Equips de detecci i avaluaci de lexposici externa (detectors de radiaci

gamma de rang mnim fins a 100 mSv/h). Equips de detecci i avaluaci de la contaminaci externa i interna (monitors de

contaminaci amb diverses sondes alfa, beta i gamma). Equips de detecci especialitzats (espectrmetre porttil gamma, detector de

neutrons, detector amb perxa per a detecci a distncia). Dosmetres personals de lectura directa (DLD).

Mitjans i equips de protecci individual (EPI): Comprimits de iode estable per a profilaxi radiolgica. Vestimenta de protecci: roba dusar i tirar, guants, calces, lligadures, mscares, Equips de protecci respiratria (de respiraci autnoma, mscares amb filtre per

ulleres, mascaretes a iode i partcules). Equips per a operacions en zones dactuaci (de qu normalment proveir el titular de la installaci):

Num. 7101 / 02.09.2013

24917

Mecanismes per a protegir-se de lexposici: blindatges, teleferramentes

(ferramentes dotades de mnec llarg que permeten augmentar distncia entre usuari i focus radioactiu), material dacotaci i senyalitzaci (etiquetes), mitjans per a controlar temps dactuaci. Mitjans per a evitar la contaminaci: plstics, mitjans de presa de mostres, recipients per a la recollida i lemmagatzematge de residus, mitjans per a creaci de zones de pas. Sistemes de descontaminaci (mitjans de subministrament daigua, polvoritzador daigua a pressi, aspirador, detergent, raspalls, tisores), mitjans per a la recollida daiges de llavat, mantes i robes de recanvi. Installacions: Centres sanitaris preparats per a latenci als afectats. Centres demmagatzematge i gesti de residus. Laboratoris de suport i xarxa de vigilncia radiolgica ambiental. Servicis de dosimetria interna.

Mitjans per a valoraci dinformaci inicial disponible. Mitjans informtics i de comunicaci.

Durant la fase dimplantaci del pla es detallar per mitj de procediment el nmero i caracterstiques dels equips propis, especificant la periodicitat per a la seua verificaci i calibratge, aix com els acords establits amb organismes i empreses especialitzades orientats a prestar el servici de provisi dequipament i assessorament.

Num. 7101 / 02.09.2013

24918

10. Seguiment radiolgic


Per al seguiment de limpacte radiolgic al lloc de lemergncia, es comptar amb el suport dels recursos disposats per a la vigilncia radiolgica ambiental en lentorn de la central nuclear de Cofrentes.

10.1.Xarxa Radiolgica Ambiental


La Generalitat Valenciana disposa duna xarxa dissenyada per a controlar en temps real tots els parmetres radiolgics de laire i aigua en lentorn de la central nuclear de Cofrentes, i transmet les dades per xarxa telefnica commutada al Centre de Seguiment i Control de la Generalitat Valenciana. Esta xarxa consta de set estacions de mesura amb les caracterstiques i els emplaaments que a continuaci es descriuen: Quatre monitors de partcules, taxa de dosi i sistemes de comunicacions en: Estaci de Cortes de Palls. Estaci de Jalance. Estaci de Los Pedrones. Estaci de lAjuntament de Cofrentes.

Un equip de taxa de dosi i sistemes de comunicacions a la central nuclear de Cofrentes. Dos monitors daigua i sistemes de comunicacions en: Embassament dEmbarcaderos. Salt daigua de Cofrentes.

Num. 7101 / 02.09.2013

24919

La ubicaci de totes les estacions se circumscriu a un radi de 10 km al voltant de la central nuclear de Cofrentes. El seguiment de les dades obtingudes per esta xarxa es realitza des dun centre de control compost per un terminal de comunicacions i explotaci de les dades, aix com el programari que permet el funcionament deste sistema, situat al Centre de Coordinaci dEmergncies de la Generalitat. Aix mateix, estes dades sn compartides pel Consell de Seguretat Nuclear.

10.2.Programes de vigilncia radiolgica


La Generalitat, a travs de la conselleria competent en matria de gesti de lacord dencrrec subscrit amb el Consell de Seguretat Nuclear, disposa de sengles contractes amb la Universitat de Valncia, a travs del seu Laboratori de Radioactivitat Ambiental, i la Universitat Politcnica de Valncia, a travs del Servici de Radiacions, que possibiliten a la Generalitat el desplegament de la funci encomanada pel CSN referent a la vigilncia radiolgica ambiental en lentorn de la central nuclear de Cofrentes. Estos laboratoris compten amb els mitjans dexecuci adequats per a la presa de mostres i anlisi de mesures. Els laboratoris disposen de: Equips de detecci i mesurament. Recursos humans amb la qualificaci exigida per a garantir la realitzaci de les funcions acordades amb continutat i de forma idnia. Els procediments fsics i qumics delaboraci i mesures dacord amb prctiques nacionals o internacionals ben establides. Les anlisis previstes en estos programes de vigilncia radiolgica sn: Beta total Beta resta Isotpic gamma Estronci 89/90

Num. 7101 / 02.09.2013

24920

Iodo 131 Exposici integrada Triti Els tipus de mostres previstos en els programes de vigilncia radiolgica establits sn: Partcules de pols Iode en aire Dosimetria TLD Aigua de pluja Sls Aigua superficial Sediments Organismes indicadors Aigua potable Aigua subterrnia Llet Cultius Carns i ous Peixos Mel Durant la fase dimplantaci del pla es dissenyaran els criteris dadaptaci destos procediments a un programa de vigilncia radiolgica en emergncia (PVR.), i adoptaran les mesures necessries per a la recollida i lanlisi de mostres ambientals per a ladopci de mesures de protecci a la poblaci i al medi ambient.

Num. 7101 / 02.09.2013

24921

11. Seguiment meteorolgic


El seguiment dels parmetres meteorolgics dinters a la zona afectada per lemergncia es realitzar per mitj de les estacions meteorolgiques ubicades a la Comunitat Valenciana dels organismes segents: LAgncia Estatal de Meteorologia Xarxa destacions de la conselleria competent en matria de medi ambient Programa CEAMET, de la fundaci CEAM Estos parmetres dinters es referixen bsicament a: La velocitat i direcci del vent La humitat relativa La pressi atmosfrica La precipitaci

Num. 7101 / 02.09.2013

24922

12.

Actuacions de suport a lactivaci de plans de protecci civil en altres comunitats autnomes

En lactuaci com a suport a lorganitzaci descrita en els plans de protecci civil daltres comunitats es preveuen les situacions segents: Actuaci en emergncies en comunitats autnomes limtrofes. Actuaci en greus emergncies en altres comunitats autnomes. Actuaci en emergncies en lentorn dels lmits de la Comunitat Valenciana. En els dos primers tipus dactuacions, encara que es produir lactivaci del pla especial, no ser necessari declarar una situaci demergncia, ja que no s necessria ladopci de mesures de protecci a la poblaci de la Comunitat Valenciana ni lestabliment destructures de gesti demergncies de les previstes en este pla. No obstant aix, en funci de les repercussions de lemergncia, els danys i el nombre de recursos que es mobilitzen per part de la Comunitat Valenciana, la direcci del pla especial podr establir la necessitat de la constituci del CECOPI perqu coordine la mobilitzaci i lactuaci dels recursos de suport a la comunitat autnoma afectada per lemergncia.

12.1.Actuaci en emergncies en altres comunitats autnomes


Quan es produsca una gran emergncia en una altra comunitat autnoma, la direcci del pla podr mobilitzar recursos adscrits al pla com a suport a lestructura demergncies establida en el pla de protecci civil activat en la comunitat autnoma esmentada. Perqu el CCE Generalitat procedisca a la mobilitzaci dels recursos de suport adscrits al pla haur de constar, amb carcter previ, sollicitud expressa efectuada pel CECO.

Num. 7101 / 02.09.2013

24923

Durant la implantaci del Pla, es firmaran els acords o convenis de collaboraci que establisquen, almenys, els aspectes segents: Protocol de sollicitud de recursos per part de la comunitat autnoma limtrofa (mitjans per a efectuar la sollicitud, informaci mnima que cal facilitar, models de sollicitud, punts de trobada i identificaci dels responsables autoritzats per a efectuar-la). Protocol de mobilitzaci de recursos per part del CCE Generalitat. Protocol dincorporaci de recursos a lestructura demergncies indicada en el pla de protecci civil de la comunitat autnoma limtrofa.

12.2. Actuaci en emergncies en lentorn dels lmits de la Comunitat Valenciana


Quan es produsca una emergncia en una zona limtrofa de la Comunitat Valenciana i no siga possible precisar amb certesa si sest produint al territori de la Comunitat o fora, la direcci del pla procedir a activar el pla en la situaci que siga procedent en funci de la gravetat de lemergncia i a constituir les estructures de gesti demergncies previstes en el Pla. El CCE Generalitat informar sobre lemergncia i la mobilitzaci de recursos al CECOP de la comunitat autnoma limtrofa, aix com a la Delegaci del Govern de la Comunitat Valenciana i al CSN, dacord amb el mecanisme establit en este pla. En el moment en qu es conega amb certesa la localitzaci de lemergncia, si sest produint fora del territori de la Comunitat Valenciana la direcci del Pla, en coordinaci amb la direcci del pla de protecci civil de la comunitat autnoma limtrofa, valorar la necessitat que els recursos mobilitzats continuen actuant en el terreny o ordenar la seua retirada. En el cas en qu es decidisca que els recursos continuen actuant en la comunitat autnoma limtrofa, sactuar dacord amb les indicacions anteriors per a lactuaci de recursos adscrits al pla en cas demergncies en altres comunitats autnomes.

Num. 7101 / 02.09.2013

24924

13. Fi de la premergencia/emergncia
La fase de preemergncia es prolongar fins que:
El risc que es produsca una emergncia desaparega. En este cas, la direcci del pla en declarar el final. Esta declaraci haur de ser transmesa a tots els organismes i servicis operatius prviament alertats.

Es concloga que lemergncia s imminent, per la qual cosa es passar a fase demergncia. En situaci demergncia, una vegada que el material radioactiu estiga sota control i shagen adoptat totes les mesures per a respondre a lemergncia radiolgica, la direcci del pla declarar la fi de lemergncia i ho notificar als mateixos organismes, servicis operatius i empreses alertats amb lactivaci del Pla. Estes mesures de resposta davant de lemergncia inclouran les mesures de descontaminaci necessria en cas demergncia per una fuga o una contaminaci radioactiva. Abans de fer tal declaraci, shauria de tindre la certesa que no hi ha ms riscos al lloc de lemergncia i que shan pres totes les mesures de protecci necessries a fi de protegir el pblic, els bns i el medi ambient, i minimitzar les exposicions a radiacions ionitzants a llarg termini que es puguen produir. El retorn a la normalitat es realitzar atenent el Procediment de Reposici de Servicis Bsics i Retorn a la Normalitat previst com a annex del Pla Territorial dEmergncies de la Comunitat Valenciana.

Num. 7101 / 02.09.2013

24925

14. Emergncies amb mltiples vctimes


En el cas en qu la situaci demergncia porte associat un elevat nombre de vctimes, les actuacions sajustarien al que sestablix en el Procediment en Emergncies amb Mltiples Vctimes, incls com a annex del Pla Territorial dEmergncies de la Comunitat Valenciana. Tal com sindica en este procediment, es tracta dun procediment dactuaci de carcter horitzontal que complementa el pla territorial, plans especials i procediments dactuaci per a regular els aspectes relacionats amb latenci psicolgica a vctimes i familiars i les pautes dactuaci que han de desplegar els instituts de medicina legal de la Generalitat.

Num. 7101 / 02.09.2013

24926

15. Gesti de la informaci i comunicacions


La Generalitat disposa de dos sistemes de gesti de la informaci i comunicacions ds prioritari entre els diferents organismes que intervenen en la gesti duna emergncia, en lmbit territorial de la Comunitat Valenciana: La plataforma de gesti demergncies i comunicacions de la Generalitat, basada en laplicaci dintegraci de comunicacions i despatx dincidents CoordCom G5 de la companyia Ericsson AB. La Xarxa de Comunicacions dEmergncies i Seguretat, xarxa COMDES, basada en lestandard TETRA de comunicacions de rdio digitals. Respecte destos sistemes de gesti, la Llei 13/2010, de Protecci Civil i Gesti dEmergncies de la Generalitat, establix en larticle 54 que la plataforma de gesti demergncies de la Generalitat, aix com la xarxa COMDES de comunicacions, constituiran els sistemes normalitzats per a la gesti integral demergncies i comunicacions per part dels diferents servicis essencials de la Comunitat Valenciana, i establix lobligaci per a tots els servicis essencials de la Comunitat Valenciana dinterconnectar-se amb estos sistemes per a la recepci dincidncies, comunicacions, gesti, mobilitzaci i seguiment, i coordinaci de la informaci. Per als organismes no inclosos en lmbit de larticle 54 de la Llei, sutilitzaran els sistemes convencionals de comunicaci. Lorganitzaci de les comunicacions a travs de la xarxa COMDES estar regulada per la Directriu Bsica de Comunicacions (annex del Pla Territorial dEmergncies de la Comunitat Valenciana).

Num. 7101 / 02.09.2013

24927

16. Sistemes estatals de suport


Corresponen al Comit Estatal de Coordinaci (CECO), presidit pel titular de la Subsecretaria del Ministeri de lInterior, i que integra els organismes dependents de lAdministraci general de lEstat, aix com al Consell de Seguretat Nuclear, les funcions segents durant la gesti de lemergncia: Coordinar les mesures que cal adoptar per a la mobilitzaci de tots els mitjans i recursos civils ubicats fora de lmbit territorial de la comunitat autnoma afectada que siguen requerits per la direcci operativa. Coordinar lajuda de carcter internacional que siga necessria, a instncies de la direcci operativa. Aix mateix, amb data 28 de mar de 2012 el Ple del Consell de Seguretat Nuclear aprov la Carta de Servicis del CSN davant demergncies nuclears i radiolgiques, dins del marc de la seua participaci en el Sistema Nacional de Protecci Civil, en lannex de la qual Relaci dels principals mitjans del CSN per a lactuaci en emergncia sarrepleguen els mitjans ms rellevants de qu disposa el CSN per a actuaci en emergncies en els mbits segents: Mitjans humans Capacitats tcniques per a actuaci i seguiment radiolgic Sistemes davaluaci de conseqncies

Num. 7101 / 02.09.2013

24928

Volum V Implantaci i manteniment de loperativitat del pla Sumari


1. 2. Entrada en vigor del pla Definici de les fases 2.1. Implantaci del pla 2.1.1. Difusi del pla 2.1.2. Verificaci de la infraestructura del pla 2.1.3. Formaci del personal dels organismes implicats 2.1.4. Procs dimplantaci del pla 2.2. Manteniment de loperativitat del pla 2.2.1. Comprovacions peridiques 2.2.2. Formaci permanent 2.2.3. Realitzaci de simulacres 2.2.4. Revisi-actualitzaci del pla 2.2.5. Procs de manteniment del pla 2.3. Informaci a la poblaci

Num. 7101 / 02.09.2013

24929

1.

Entrada en vigor del pla

El procs delaboraci i entrada en vigor del pla ser el segent: Informe favorable de les comissions de Seguretat Radiolgica i Protecci Civil de la Comunitat Valenciana. Aprovaci per mitj dun decret del Consell. Homologaci per part de la Comissi Nacional de Protecci Civil, amb un informe previ favorable del CSN. Entrada en vigor per mitj duna resoluci del conseller competent en matria de protecci civil. Desprs de lentrada en vigor del Pla, la conselleria competent en matria de protecci civil i la resta dorganismes i departaments implicats en loperativitat del pla desplegaran totes les actuacions necessries per a la seua implantaci i el manteniment posterior de la seua operativitat.

Num. 7101 / 02.09.2013

24930

2.

Definici de les fases

Sentn per implantaci del pla el conjunt daccions que cal desplegar en una primera fase lobjectiu de la qual s que el pla siga un document plenament operatiu i conegut per tots els recursos que han dintervindre en lemergncia. La implantaci consta de les fases segents: Difusi del pla Verificaci de la infraestructura del Pla. Programes de dotaci i millora de mitjans i recursos Formaci del personal dels organismes implicats Informaci a la poblaci Simulacres Sentn per manteniment de loperativitat del pla el conjunt daccions encaminades a garantir que els procediments dactuaci que shi preveuen estiguen vigents amb el pas del temps, de manera que es garantisca la seua actualitzaci i adequaci a modificacions que es produsquen en la installaci, lentorn o els recursos que intervenen en cas demergncia. El manteniment de loperativitat del pla consta de les fases segents: Comprovacions peridiques Formaci permanent Realitzaci dexercicis i simulacres Revisi i actualitzaci del Pla

Num. 7101 / 02.09.2013

24931

2.1. Implantaci del pla 2.1.1. Difusi del pla


Desprs de lentrada en vigor del Pla, el procs dimplantaci siniciar amb la seua distribuci a tots els organismes implicats. Per a aix, la direcci general competent en matria de protecci civil i gesti demergncies nefectuar la remissi i convocar una reuni amb els caps de les unitats bsiques amb lobjectiu dinformar-los del programa dimplantaci previst per al Pla.

2.1.2. Verificaci de la infraestructura del pla


Cada organisme implicat verificar lexistncia i la idonetat de les infraestructures bsiques per al funcionament del Pla, basant-se en les funcions assignades. A mesura que es vagen elaborant els plans dactuaci municipal, cada municipi comprovar la suficincia i idonetat dels sistemes davisos a la poblaci de qu es disposa (dotaci a les forces de lorde i, en especial, la policia local), aix com la dotaci del CECOPAL i la resta de recursos municipals previstos en el PAM. Correspon a cada organisme la dotaci als seus efectius del material necessari per a lexercici de les funcions que el pla els assigna i als caps de les unitats bsiques la comprovaci del compliment deste requisit. Lalcalde del municipi, com a director del pla dactuaci municipal, vetlar perqu els recursos municipals compten amb els mitjans i recursos necessaris per a lexercici de les seues funcions.

2.1.3. Formaci del personal dels organismes implicats


Durant esta fase, cada cap dunitat organitzar les activitats formatives tendents que els recursos que shi adscriuen compten amb informaci suficient sobre el pla que els habilite per a lexercici de les funcions que este els assigna.

Num. 7101 / 02.09.2013

24932

2.1.4. Procs dimplantaci del pla


Per a assegurar la implantaci i el coneixement del Pla, les fases que es realitzaran seran les segents: Remissi de cpia del pla als organismes implicats. Reuni amb els caps dunitat per a donar a conixer el programa dimplantaci i les activitats que cal realitzar durant la implantaci. Difusi del pla als components de les unitats bsiques per part dels responsables de cada organisme implicat. Revisi de la infraestructura disponible. Adquisici i millora dels mitjans i recursos. Actualitzaci del catleg de recursos i el directori telefnic. Realitzaci dels protocols dactuaci interns per part dels servicis operatius que integren les unitats bsiques. Cursos de formaci i ensinistrament per als diferents servicis implicats. Realitzaci de simulacres.

2.2. Manteniment de loperativitat del pla


Una vegada finalitzada la fase dimplantaci, el pla especial passar a la fase de manteniment de loperativitat.

2.2.1. Comprovacions peridiques


Una comprovaci consistix en la verificaci de lestat dun equip adscrit al Pla. Estes comprovacions es faran peridicament, dacord amb el programa establit pel responsable de lorganisme propietari del recurs i amb les recomanacions del subministrador de lequip. El personal a ls del qual es destine lequip comprovat ser responsable de la realitzaci de la verificaci operativa, aix com del manteniment dun registre en qu far constar les

Num. 7101 / 02.09.2013

24933

comprovacions efectuades i qualsevol incidncia que shi haja produt. Sestablix una periodicitat mnima de tres mesos.

2.2.2. Formaci permanent


La formaci s la principal ferramenta per a aconseguir poder disposar dun personal intervinent amb el millor coneixement de les funcions que ha de dur a terme. Formar part desta formaci: Descripci de la naturalesa del risc i mesures de protecci. Mesures de protecci a la poblaci. Estructura, organitzaci i operativitat del Pla. Sistema integrat de gesti demergncies. Aplicacions informtiques, s de ferramentes i material propi de la unitat bsica. Sistemes de transmissions. Durant esta fase, cada cap dunitat organitzar les activitats formatives tendents que els recursos que shi adscriuen compten amb informaci suficient sobre el pla que els habilite per a lexercici de les funcions que este els assigna. Esta formaci sestendr en especial a: Personal del CECOPI (comit de direcci, comit assessor i Gabinet dInformaci) i el personal que desenrotlla els seus treballs en el CCE Generalitat. Personal integrant de les unitats bsiques. Personal daltres organismes i servicis involucrats en loperativitat del Pla. Esta formaci s responsabilitat dels caps de la unitats bsiques dintervenci, amb el suport de la formaci impartida des de lInstitut Valenci de Seguretat Pblica i Emergncies (IVASPE).

Num. 7101 / 02.09.2013

24934

Seguint el criteri fixat per la guia tcnica de desplegament de la Directriu, esta formaci es realitzar amb periodicitat biennal.

2.2.3. Realitzaci de simulacres


Per a assegurar que loperativa descrita en el pla continua vigent, la conselleria competent en matria de protecci civil organitzar simulacres amb la periodicitat recollida en la planificaci dactivitats establida per la Comissi de Protecci Civil de la Comunitat Valenciana. Correspon a la conselleria competent en matria de protecci civil, en coordinaci amb la resta dorganismes implicats, la planificaci dels simulacres que hauran de realitzar-se.

2.2.4. Revisi-actualitzaci del pla


Les actualitzacions es realitzaran sempre que hi haja canvis que aconsellen la incorporaci de modificacions de carcter ordinari i amb relaci principalment a aspectes com ara: Estructures organitzatives. Canvis en nomenaments i assignacions. Disponibilitat i assignaci de recursos. Adequaci de procediments operatius. Adequaci dels sistemes i mitjans de comunicacions. Adequaci dels sistemes i procediments davisos i comunicaci a la poblaci. Sistemes informtics aplicats a la gesti de lemergncia. Les revisions estan dirigides a la reestructuraci i complementaci del pla amb relaci a canvis destacables en els seus continguts, motivats per causes tcniques o dordenaci administrativa o legislativa. La seua periodicitat ser de sis anys, excepte ra motivada. Les revisions poden donar lloc a una nova tramitaci del Pla.

Num. 7101 / 02.09.2013

24935

Tota alteraci del contingut del pla que afecte la seua organitzaci haur de ser comunicada amb prou antelaci, a fi de mantindren la vigncia i loperativitat. Este comproms sestn a tots els organismes i entitats que participen en el Pla. Correspon a la conselleria competent en matria de protecci civil la revisi i actualitzaci del pla, aix com la difusi als responsables dels organismes intervinents.

2.2.5. Procs de manteniment del pla


El manteniment de loperativitat del pla constar de les fases segents: Actualitzaci, revisi i distribuci del Pla. Revisi de la infraestructura disponible. Adquisici i millora dels mitjans i recursos. Actualitzaci del catleg de recursos i el directori telefnic. Actualitzaci dels protocols interns per part dels servicis operatius que integren les unitats bsiques. Formaci permanent per als diferents servicis implicats. Exercici/Simulacre.

2.3. Informaci a la poblaci


Dins de la fase dimplantaci i, en especial, en la fase de manteniment de loperativitat, haur de seguir-se una poltica informativa de cara a la divulgaci del pla entre la poblaci, a fi de facilitar la seua familiaritzaci amb les mesures de protecci que shi preveuen. Esta poltica informativa anir orientada a donar informaci: a) b) Sobre els riscos derivats de les radiacions ionitzants, les installacions i activitats susceptibles de produir una situaci de risc radiolgic i les mesures de protecci. Sobre les actuacions previstes en el pla especial.

Num. 7101 / 02.09.2013

24936

La informaci, aix com els consells a la poblaci, es realitzar per mitj de la incorporaci de la documentaci corresponent en el web de la conselleria competent en matria de protecci civil i gesti demergncies, o en els webs dels organismes oficials que es considere oport. En lactualitat, pot consultar-se esta informaci en els enllaos segents: <http://www.112cv.com/ilive/srv.InformacionAlCiudadano.RiesgoRadiactivo> <http://twitter.com/gva_112cv>

Num. 7101 / 02.09.2013

24937

Annex I Recapitulaci glossari de termes i acrnims

Num. 7101 / 02.09.2013

24938

ALARA: acrnim de lexpressi anglesa As low as Resonably Achievable (tan baix com siga possible). Emmagatzematge de residus/temporal-definitiu: acci de conservar els residus radioactius en llocs especficament dissenyats per a tal fi. Hi ha emmagatzematges temporals, s a dir, llocs que permeten lemmagatzematge durant el temps necessari perqu lactivitat dels residus radioactius que contenen baixe fins a uns valors fixats prviament; els emmagatzematges temporals estan pensats per a permetre la vigilncia del lloc i la recuperaci dels residus que contenen. Tamb hi ha els emmagatzematges definitius, llocs que savaluen com a prou segurs perqu shi depositen els residus radioactius sense intenci prvia de recuperar-los. Accident nuclear o radiolgic: succs no intencionat que es produx en una activitat o una installaci nuclear o radioactiva i que dna o pot donar lloc a exposici incontrolada a les radiacions ionitzants, per irradiaci o contaminaci, a les persones, bns o medi ambient. Activitat radioactiva (A): magnitud que expressa la velocitat de desintegraci duna quantitat determinada de substncia radioactiva. Correspon al nombre de desintegracions que patix per unitat de temps i en un moment determinat la substncia radioactiva.
Atemptat nuclear o radiolgic: acte intencionat contra una installaci o activitat

nuclear o radioactiva, o perpetrat utilitzant material nuclear o radioactiu, a fi de provocar intimidaci o dany a les persones, al medi ambient o als bns. Becquerel (Bq): unitat de lactivitat; s lactivitat duna certa quantitat de material radioactiu que patix una desintegraci atmica espontnia cada segon. Blindatge: material que sinterposa entre una font de radiaci i les persones per a atenuar el nombre de partcules i radiacions, i previndre que estes radiacions produsquen dany a les persones.

Num. 7101 / 02.09.2013

24939

Categoria: les installacions radioactives es classifiquen en tres categories en funci del risc radiolgic associat als equips o materials radioactius que utilitzen o emmagatzemen. Les de ms risc potencial sn les de primera categoria, les de segona tenen un risc intermedi i les de tercera, un risc baix. Els criteris de classificaci sestablixen en el Reglament dInstallacions Nuclears i Radioactives. Contaminaci radioactiva: presncia indesitjable de substncies radioactives en sers vius, objectes o en el medi ambient. Es parla de descontaminaci superficial (si afecta la superfcie dels objectes), contaminaci externa (pell de les persones) o contaminaci interna (rgans interns de persones). CCE Generalitat: Centre de Coordinaci dEmergncies de la Generalitat. CECO: acrnim de Comit Estatal de Coordinaci. CECOPAL: acrnim de Centre de Coordinaci Operativa Municipal. CECOPI: acrnim de Centre de Coordinaci Operativa Integrat. CSN: acrnim de Consell de Seguretat Nuclear. CRM: acrnim de Centre de Recepci de Mitjans. DBRR: acrnim de Directriu Bsica de Risc Radiolgic. Detriment de la salut: estimaci del risc de reducci de la duraci o de la qualitat de vida en un segment de la poblaci desprs dhaver-se vist exposada a radiacions ionitzants. Shi inclouen les prdues degudes a efectes somtics, cncer i alteracions gentiques greus. Dosi absorbida (D): energia absorbida per unitat de massa. D = d/dm, on d s lenergia mitjana impartida per la radiaci ionitzant a la matria en un element de volum i dm s la massa de la matria continguda en este element de volum. La seua unitat de mesura en el sistema internacional (SI) s el gray (Gy). Dosi collectiva: amb referncia a un rgan determinat o a tot el cos, dosi equivalent que reben els membres duna collectivitat durant el mateix perode de temps.

Num. 7101 / 02.09.2013

24940

Dosi efectiva (dosi equivalent efectiva): s la dosi equivalent ponderada (corregida proporcionalment a) per la diferent sensibilitat dels diferents rgans i teixits del cos hum. Els factors de correcci sanomenen factors de ponderaci dels teixits. Dosi equivalent: s la dosi absorbida ponderada (corregida en proporci a) per la diferent eficcia biolgica de les diferents classes de radiaci sobre el medi viu considerat. Els factors de correcci es denominen factors de ponderaci de la radiaci (abans, factors de qualitat de la radiaci). Es mesura en sieverts (Sv): 1 Sv = 1 J/Kg. Dosi evitable: quan es tracta dexpressar el benefici net duna acci protectora destinada a reduir el risc defectes estocstics, la magnitud dinters s la dosi que pot estalviar-se en el perode de temps que dure eixa acci protectora. La unitat de dosi evitable s el sievert (Sv). Dosi individual: amb referncia a un rgan determinat o a tot el cos, dosi absorbida per un individu durant un cert perode de temps. Dosi projectada: s la magnitud adequada per a expressar el risc defectes deterministes, s a dir, la dosi total rebuda per totes les vies al llarg dun perode de temps comptat a partir de laccident. La unitat de dosi projectada s el gray (Gy). Efecte biolgic: Transformacions produdes per la radiaci ionitzant quan incidix en un organisme viu com, per exemple, el cos hum. Estos efectes sn de dos classes: Determinstics (o no estocstics). Sn aquells en qu hi ha una relaci causal entre la dosi i lefecte. nicament es manifesten quan la dosi arriba a un determinat valor o el supera (anomenat nivell llindar). La seua gravetat depn, per tant, de la dosi rebuda. Probabilstics (o estocstics). Sn aquells en qu la relaci entre dosi i efecte s de naturalesa probabilstica. No tenen dosi llindar i la seua gravetat no depn, linealment, de la dosi rebuda.

Num. 7101 / 02.09.2013

24941

Exposici externa/interna: lexposici del cos hum a fonts exteriors a ell (exposici externa) o interiors a ell (exposici interna). Exposici perdurable: exposici resultant dels efectes residuals duna emergncia radiolgica o de lexercici duna prctica o activitat laboral del passat. FEAA: font encapsulada dalta activitat, segons els lmits definits pel Reial Decret 229/2006. Fonts rfenes: fonts encapsulades el nivell dactivitat de les quals en el moment de ser descobertes s superior al valor dexempci establit en les taules A i B de lannex I del Reglament sobre Installacions Nuclears i Radioactives i en la Instrucci IS/05, del Consell de Seguretat Nuclear, i que no estiga sotmesa a control regulador, perqu mai ho ha estat o perqu ha sigut abandonada, perduda, extraviada, robada o transferida a un nou possedor sense la deguda notificaci a lautoritat competent, o sense que nhaja sigut informat el receptor. Fonts radioactives encapsulades: els istops es troben tancats en cpsules segellades de materials resistents. Igualment es consideren com a fonts radioactives encapsulades aquelles en qu el material radioactiu es troba slidament incorporat en materials slids inactius, de manera que estiga protegit contra tota fuga. Gammagrafia: tcnica de radiografia industrial de peces i estructures metlliques, de formig etc. en qu sutilitzen els raigs gamma procedents duna font encapsulada, incorporada a un aparell, per a obtindre una imatge de lobjecte sobre una placa fotogrfica. La manipulaci de la font es realitza amb telecomandament. Gray: unitat de la dosi absorbida en el Sistema Internacional dUnitats; s igual a un joule per quilogram (J/kg). Installaci o activitat no regulada: installaci o activitat que no utilitza substncies nuclears o radioactives i que, per tant, no est subjecta al rgim dautoritzacions que establix la legislaci nuclear en general i, en particular, el Reglament dInstallacions Nuclears i Radioactives, per en la qual poden aparixer ocasionalment de forma

Num. 7101 / 02.09.2013

24942

inadvertida o fora de control les substncies mencionades, com per exemple installacions de processament de material metllic, duanes, etc. Installaci o activitat regulada: installaci o activitat que habitualment utilitza substncies nuclears o radioactives i que, per tant, est subjecta al rgim dautoritzacions que establix la legislaci nuclear en general i, en particular, el Reglament dInstallacions Nuclears i Radioactives. Intervenci: les activitats que poden reduir lexposici global en incidir sobre les seues causes, s a dir, accions de remei i de protecci. Irradiaci: acci de sotmetre un material o un ser viu a lacci de les radiacions. Membre del pblic: independentment de la seua relaci laboral, i a lefecte exclusivament de la seua protecci radiolgica, la legislaci espanyola considera membre del pblic els individus de la poblaci, a excepci dels treballadors professionalment exposats i dels estudiants i aprenents durant les seues hores de treball habitual. Nivells dintervenci: valors de referncia de determinades magnituds radiolgiques a partir dels quals es considera que s adequada laplicaci duna mesura de protecci. PAM: acrnim de pla dactuaci municipal. PCA: acrnim de Punt de Comandament Avanat. PEI: acrnim de Pla dEmergncia Interior. PENVA: acrnim de Pla dEmergncia Nuclear Exterior a la Central Nuclear de Cofrentes. PTM: pla territorial municipal. Poblaci efectivament afectada en cas demergncia radiolgica: Aquella per a la qual sadopten mesures especfiques de protecci des del moment que es produx una emergncia radiolgica.

Num. 7101 / 02.09.2013

24943

Profilaxi radiolgica: ingesti de compostos qumics estables que tenen un efecte reductor sobre labsorci selectiva de certs radionclids per determinats rgans. Tant el iodur com liodat potssic sn compostos eficaos que reduxen labsorci del iode radioactiu per la glndula tiroide. Leficcia desta mesura es troba en la ingesti del compost, en les dosis que sespecifiquen, de forma prvia a la incorporaci del iode radioactiu. Radiodiagnstic: conjunt de procediments dexploraci i visualitzaci de les estructures anatmiques de linterior del cos hum per mitj de la utilitzaci de raigs X. Radioterpia: lobjectiu de la radioterpia s la destrucci de cllules i teixits tumorals per mitj de la radiaci. Radioistops no encapsulats: els istops es poden presentar en forma lquida, slida o gasosa, continguts en recipients tancats per no segellats. RINR: acrnim de Reglament dInstallacions Nuclears i Radioactives. RPSRI: acrnim de Reglament sobre Protecci Sanitria contra les Radiacions Ionitzants. Sievert (Sv): unitat de la dosi equivalent i de la dosi efectiva en el Sistema Internacional dUnitats: 1 Sv = 1 J/kg. Treballador professionalment exposat: persona que treballa en presncia de les radiacions ionitzants, de manera que pot rebre ms dun des dels lmits de dosi fixats per als treballadors.

Num. 7101 / 02.09.2013

24944

Annex II Recapitulaci de conceptes bsics sobre el risc radiolgic

Num. 7101 / 02.09.2013

24945

En este annex es reprodux el text que figura en la guia tcnica del Consell de Seguretat Nuclear per al desplegament i la implantaci dels criteris radiolgics de la Directriu Bsica de Planificaci de Protecci Civil davant del Risc Radiolgic.

II.1 Concepte de risc i efecte


Sentn per risc la probabilitat daparici dun dany o efecte. Els efectes radiolgics es classifiquen en deterministes o estocstics. Els efectes deterministes es caracteritzen per manifestar-se, generalment, poc desprs de lexposici, i la seua gravetat proporcional a la dosi rebuda i els efectes estocstics no es manifesten fins que ha transcorregut un temps desprs de lexposici i s la seua probabilitat docurrncia, no la seua gravetat, el que s proporcional a la dosi rebuda. El risc radiolgic pot provindre tant de lexposici externa a la radiaci com de la contaminaci, externa o interna, per material radioactiu. A continuaci sanalitza el concepte de risc aplicat a lavaluaci de la situaci en cas dun accident radiolgic i a la preparaci de lactuaci de resposta.

II.2 Avaluaci del risc davant dun accident radiolgic


a) General: El material radioactiu present en un accident radiolgic pot estar en forma de font radioactiva encapsulada o de material radioactiu dispersable. Quan es parla de presncia de fonts en un accident caldr considerar com a risc principal el dexposici externa. Noms si hi ha possibilitat de dispersi del material radioactiu (si est en forma de fum, pols o lquid), i si hi ha possibilitat que este entre en contacte amb les persones, pot arribar a produir-se la contaminaci.

Num. 7101 / 02.09.2013

24946

Amb fonts radioactives noms podria donar-se contaminaci davant daccidents greus, com ara incendi o explosi, que puguen arribar a provocar el deteriorament o la destrucci de lencapsulatge de la font radioactiva, amb la conseqent major o menor dispersi del contingut. b) Davant de risc dexposici externa, coneguda lactivitat de la font: Una font es considera perillosa quan pot originar exposicions suficients per a causar efectes deterministes en la salut de les persones. La perillositat duna font anir en funci de la seua activitat, normalment expressada en becquerels (Bq) o curis (Ci) (vegeu-ne la definici en lannex I). Activitats de lorde de Bq o KBq es consideren en general baixes; activitats de lorde de MBq es consideren mitjanes; activitats de lorde de GBq, altes, i per damunt dels TBq, molt altes. Esta aproximaci s, no obstant aix, massa general, ja que el grau de perillositat s diferent per als diversos radionclids. El RD 229/2006, sobre el control de fonts radioactives encapsulades dalta activitat i fonts rfenes, establix el criteri que cal utilitzar per a determinar si una font radioactiva s perillosa, i establix valors per a cada radionclid per damunt dels quals les fonts radioactives implicades en un accident es considerarien perilloses. LOIEA, en el seu document Categoritzaci de fonts radioactives, IAEA Safety Estndard Sries nm. RS-G-1.9, proporciona valors coneguts com a valors D (dangerous source o font perillosa) per a tots els radionclidos i classifica les fonts encapsulades i el material radioactiu dispersable en cinc categories de perillositat. Laplicaci destos sistemes de classificaci, desplegats en lannex VI, proporcionen una informaci molt valuosa sobre el risc radiolgic associat a una emergncia. c) Davant de risc dexposici externa, amb fonts dactivitat desconeguda: En cas de desconixer lactivitat duna font en un accident, lavaluaci del risc o de la seua perillositat pot fer-se a partir de les dades de taxa de dosi o nivell dexposici, obtinguts per mitj de ls dun equip detector de radiaci.

Num. 7101 / 02.09.2013

24947

La lectura proporcionada per lequip o nivell dexposici anir en unitats de dosi per unitat de temps sievert per hora (Sv/h) (vegeu-ne la definici en lannex I). Les actuacions podran programar-se en funci del nivell dexposici, limitant el temps dactuaci a fi que la dosi rebuda pel pblic i el personal dintervenci siga la menor possible i estiga per davall de lestablida per al seu collectiu i grup. En lannex VI sinclou informaci sobre lmits de dosi que cal considerar per a pblic i personal exposat i relaci de la dosi rebuda per les persones amb laparici defectes deterministes. d) Davant de risc dexposici externa, amb fonts dactivitat desconeguda i en cas de no disposar dequips de detecci de la radiaci: Lavaluaci del risc noms podr realitzar-se per mitj de la localitzaci de senyals i indicacions en el lloc de laccident identificatives de la presncia de material radioactiu (etiquetes amb el trvol caracterstic del risc radiolgic, nmeros ONU de classificaci de mercaderies perilloses, etc.). En el cas que estes no existisquen, lnica indicaci duna possible presncia de material radioactiu seria laparena dels elements implicats en laccident ja que, en el cas de material radioactiu, este sol anar allotjat en blindatges, que es caracteritzen pel seu pes considerablement major que lesperat per les seues dimensions i volum. En alguns accidents, la presncia del material radioactiu ha estat lligada finalment al reconeixement de smptomes mdics relacionats amb la sobreexposici a les radiacions ionitzants (nusees, vmits, cremades), cosa que ha alertat del risc. e) En cas de risc de contaminaci: La perillositat de la contaminaci externa o superficial anir en funci de les caracterstiques radiolgiques del material contaminant: - De la seua activitat, per estar sempre el risc dexposici associat a qualsevol forma de contaminaci.

Num. 7101 / 02.09.2013

24948

- Del perode de semidesintegraci o velocitat de desintegraci radioactiva que determinar la velocitat de la seua desaparici. - Del grau dabsorci, la qual cosa es traduiria en una major o menor dificultat de retirar-la. La contaminaci interna de les persones per material radioactiu pot comportar perillositat. Esta perillositat pot ser major en funci de les caracterstiques no radiolgiques del material contaminant (toxicitat qumica del compost ingerit, grandria de les partcules en cas dinhalaci, etc.).

II.3 Principis generals de protecci aplicats a les actuacions de resposta davant dun accident radiolgic
a) Protecci de persones davant de risc dexposici externa: La protecci contra lexposici externa es realitzar tenint en compte els principis de temps, distncia i blindatge. - Temps: com ms temps estiga una persona exposada a una font major ser el risc. - Distncia: com ms prop estiga una persona duna font major ser el risc. - Blindatge: (vegeu-ne la definici en lannex I) com ms material de blindatge sinterpose entre la font i la persona menor ser el risc. La recollida o la manipulaci, sense proteccions adequades, duna font perillosa s un risc especialment important que cal evitar en tots els casos. Hi ha nombrosos casos defectes deterministes produts en persones per haver arreplegat una font del lloc dun succs i haver-la guardat per desconeixement del risc associat. La permanncia durant un temps limitat (uns minuts) prop duna font perillosa per a salvar vides no hauria de causar, no obstant aix, efectes deterministes greus per a la salut. b) Protecci de persones davant de risc de contaminaci:

Num. 7101 / 02.09.2013

24949

La protecci contra lentrada de materials radioactius al cos de les persones, per inhalaci, ingesti o a travs de ferides, ha de ser absolutament prioritria. Per este motiu, davant del risc de material radioactiu dispers en lambient lactuaci principal ser la de protegir els orificis corporals per a impedir lentrada del material a lorganisme. La inhalaci de material radioactiu en quantitats que puguen donar lloc a efectes deterministes per a la salut podria nicament produir-se en accidents greus (incendi o explosi) que afecten material radioactiu dispersable dalta activitat. La inhalaci sevitaria, en el cas dels actuants, amb equips de protecci respiratria, i en el cas del pblic, amb mesures immediates dallunyament de la zona fins a distncies segures mentres dure lemissi. La ingesti de material radioactiu en quantitats que puguen donar lloc a efectes deterministes per a la salut podria arribar a donar-se en certs casos a travs de les mans contaminades, encara que noms seria possible si les mans deixa persona han sigut contaminades en un alt grau, per exemple, per contacte directe amb materials radioactius que hagen pogut filtrar-se o vessar dun recipient, la qual cosa caldria evitar igualment en qualsevol cas. En este cas, la contaminaci externa o superficial podria tamb afectar la pell i causar cremades greus. Un focus freqent de contaminaci s la roba contaminada (de carrer o de treball) si no es retira de manera adequada. A fi devitar la propagaci de la contaminaci per este mitj, es recomana prendre algunes mesures: a) Per a la retirada de roba de carrer: Llevar la roba amb calces, guants (dobles), roba de treball (Tyvek) i mscara, tocant si s possible noms la part interna, de manera que la pea quede doblegada sobre si mateixa amb la part exterior cap a dins. b) Per a la retirada de roba de treball (calces, guants [dobles], Tyvek i mscara) una vegada preparada una zona de pas, bosses de contenci, recipients, detectors, etc: o Retirar primerament el guant extern pessigant a laltura del canell i girant-lo. o Llevar a continuaci calces agafant-les per la part ms alta del tal.

Num. 7101 / 02.09.2013

24950

o Llevar el Tyvek tocant-ne noms la part interna, de manera que quede doblegat sobre si mateix amb la part exterior cap a dins. o La mscara de protecci respiratria, al final, per a protegir la via dinhalaci. o Llevar finalment el guant intern. c) General o Embossar la roba retirada i etiquetar-la. o Revisar i senyalitzar en cas de detecci positiva. o Allar en contenidor blindat, si s el cas.

II.4 Principis generals de protecci davant del risc radiolgic aplicats al medi ambient i a altres efectes econmics o psicolgics
En el cas del medi ambient, un incendi, explosi o activitats humanes en qu intervinga una font dalta activitat podrien arribar a provocar nivells de contaminaci terrestre que requeriren el reallotjament de la poblaci o la descontaminaci de les zones, considerant els possibles efectes duna exposici prolongada (anys). No obstant aix, la permanncia a la zona durant un temps limitat en esta situaci no t per qu produir efectes deterministes greus per a la salut incls als membres del pblic ms vulnerables. Respecte a la possibilitat de contaminaci de les fonts de subministrament daigua, probablement siga impossible contaminar una xarxa pblica de subministrament daigua a un nivell que puga causar efectes deterministes greus per a la salut de les persones, per s que seria possible una contaminaci per damunt dels nivells establits per a subministrament daigua de servici. Cal considerar, a pesar que estos valors sestablixen a nivells molt inferiors als que causen efectes deterministes greus per a la salut, encara que laigua es consumisca durant un temps considerable (mesos), incls entre els membres del pblic ms vulnerables. Els residus contaminats resultants de laplicaci de mesures, com laigua utilitzada per a descontaminaci, no tenen per qu representar un problema greu per a la salut de les persones.

Num. 7101 / 02.09.2013

24951

Han de realitzar-se esforos raonables per a minimitzar la propagaci de la contaminaci a fi de reduir posteriorment els costos de la descontaminaci, aix com lansietat entre el pblic, per no sha de permetre que eixos esforos demoren altres mesures de resposta. Les emergncies radiolgiques greus han fet que el pblic adopte mesures inapropiades o injustificades (discriminaci de persones exposades, evacuaci espontnia, autoadministraci de profilaxi radiolgica a manera dantdot davant de qualsevol radionclid, reticncies a comprar productes de lestat o regi afectada, interrupci injustificada dembarassos), i daix han resultat importants efectes psicolgics i econmics adversos, en algun cas, que han constitut finalment la conseqncia ms greu de lemergncia radiolgica. Estos efectes shan produt incls en emergncies amb risc radiolgic molt baix i la causa va ser que el pblic no va rebre informaci comprensible, coherent i en temps de fonts oficials. s necessria una explicaci en llenguatge senzill dels perills i riscos associats i de les mesures de protecci que cal adoptar davant de qualsevol succs percebut com a emergncia greu, pel pblic o pels mitjans de comunicaci.

Num. 7101 / 02.09.2013

24952

ANEXO Plan Especial ante el Riesgo Radiolgico de la Comunitat Valenciana

Num. 7101 / 02.09.2013

24953

Contenido del plan


El plan especial se compone de seis volmenes: I. II. III. IV. V. VI. Fundamentos Anlisis del riesgo Estructura y organizacin Operatividad Implantacin y mantenimiento Anexos

FUNDAMENTOS
Este apartado contiene los fundamentos legales y tcnicos del plan, estableciendo su carcter de plan director de la planificacin territorial de mbito inferior y definiendo por tanto, el contenido mnimo de los planes de actuacin municipal frente al riesgo radiolgico.

ANLISIS DEL RIESGO


Este apartado describe los usos de las radiaciones ionizantes, estableciendo los criterios de clasificacin y mecanismos de acceso al inventario actualizado de instalaciones y actividades incluidas en el alcance del presente plan especial.

ESTRUCTURA Y ORGANIZACIN
Este apartado define los rganos de direccin y coordinacin de emergencias que se constituyen en funcin de las diferentes fases de la emergencia.

Num. 7101 / 02.09.2013

24954

OPERATIVIDAD
En este apartado se definen los procedimientos operativos que se desarrollan por parte de los diferentes servicios, centros y organismos involucrados en el plan para hacer frente a las situaciones de emergencia derivadas del riesgo radiolgico.

IMPLANTACIN Y MANTENIMIENTO
En este apartado se describen las diferentes fases que se llevan a cabo para efectuar la implantacin y el mantenimiento de la operatividad del plan.

ANEXO I
Este anexo contiene una recapitulacin de las definiciones y acrnimos utilizados en el presente plan especial.

ANEXO II
Este anexo contiene una recapitulacin de los conceptos bsicos sobre el riesgo radiolgico y acrnimos empleados en el texto del plan.

Num. 7101 / 02.09.2013

24955

Volumen I. Fundamentos Sumario


1. 2. Introduccin Objeto y mbito 2.1. 2.2. 3. Objeto mbito

Marco legal y competencial 3.1. 3.2. 3.3. 3.4. 3.5. 3.6. Marco legal Responsabilidad de los titulares Obligaciones de los titulares de las instalaciones reguladas Fuentes hurfanas El plan especial como plan director Marco competencial

4.

Los planes de actuacin municipal 4.1. 4.2. 4.3. Concepto Funciones Contenido mnimo

Num. 7101 / 02.09.2013

24956

1.

Introduccin

El grado de desarrollo de la Comunitat Valenciana favorece la implantacin de un elevado nmero de actividades econmicas tanto en el sector industrial, comercial, sanitario como de investigacin. Los avances que el uso de las radiaciones ionizantes ha aportado dentro de las distintas actividades supone la incorporacin de fuentes radiactivas y generadores de radiaciones ionizantes a los distintos procesos de control, anlisis, diagnstico y terapia empleados en las referidas instalaciones El Real Decreto 1564/2010, de 19 de noviembre, por el que se aprueba la Directriz Bsica de Planificacin de Proteccin Civil ante el riesgo radiolgico, establece los distintos niveles de planificacin necesarios para la consecucin de los objetivos de reducir el riesgo o mitigar las consecuencias de los accidentes en su origen y evitar o, como mnimo, reducir en lo posible los efectos adversos de las radiaciones ionizantes sobre la poblacin y los bienes. En este sentido introduce la responsabilidad de las comunidades autnomas de elaboracin de los correspondientes planes especiales frente a emergencias radiolgicas, como parte del nivel de respuesta exterior establecido por la directriz. Asimismo, con fecha 22 de marzo de 2012, se firma el Convenio de colaboracin entre la Consellera de Gobernacin de la Generalitat y el Consejo de Seguridad Nuclear sobre planificacin, preparacin y respuesta ante situaciones de emergencia radiolgica, por el cual el
CSN colaborar con la Generalitat en el asesoramiento, formacin, equipamiento, y cooperacin, en materia de planificacin, preparacin y respuesta ante emergencias radiolgicas.

Se justifica por tanto la necesidad de disponer en la Comunitat Valenciana de un plan especial ante el riesgo radiolgico que establezca la organizacin, procedimientos, medios y recursos necesarios para proteger a la poblacin y al medio ambiente de los efectos nocivos de las radiaciones ionizantes, y estableciendo las medidas de prevencin y correccin frente a emergencias radiolgicas, cualquiera que sea su origen.

Num. 7101 / 02.09.2013

24957

2.

Objeto y mbito

2.1. Objeto
A efectos del presente plan se entiende por: Radistopos no encapsulados: Los istopos se pueden presentar en forma lquida, slida, o gaseosa, contenidos en recipientes cerrados pero no sellados. Fuentes radiactivas encapsuladas: Los istopos se encuentran encerrados en cpsulas selladas de materiales resistentes. Igualmente se consideran como fuentes radiactivas encapsuladas aqullas en las que el material radiactivo se encuentra slidamente incorporado en materiales slidos inactivos, de forma que est protegido contra toda fuga. Accidente nuclear o radiolgico: Suceso no intencionado que ocurre en una actividad o una instalacin nuclear o radiactiva, y que da o puede dar lugar a exposicin incontrolada a las radiaciones ionizantes, por irradiacin o contaminacin, a las personas, bienes o medio ambiente.
Atentado nuclear o radiolgico: Acto intencionado contra una instalacin o actividad

nuclear o radiactiva, o perpetrado utilizando material nuclear o radiactivo con el fin de provocar intimidacin o dao a las personas, al medio ambiente o a los bienes. Instalacin o actividad regulada: Instalacin o actividad que habitualmente utiliza sustancias nucleares o radiactivas y que por lo tanto est sujeta al rgimen de autorizaciones que establece la legislacin nuclear en general y en particular el Reglamento de Instalaciones Nucleares y Radiactivas. Instalacin o actividad no regulada: Instalacin o actividad que no utiliza sustancias nucleares o radiactivas y que por lo tanto no est sujeta al rgimen de autorizaciones que establece la legislacin nuclear en general y en particular el Reglamento de Instalaciones Nucleares y Radiactivas, pero en la que pueden aparecer ocasionalmente de forma inadvertida o fuera de control las sustancias mencionadas, como por ejemplo instalaciones de procesado de material metlico, aduanas, etc.

Num. 7101 / 02.09.2013

24958

El presente plan tiene por objeto establecer la organizacin y los procedimientos de actuacin de los recursos y servicios cuya titularidad corresponda a la Comunitat Valenciana y los que puedan ser asignados a la misma por otras administraciones pblicas y entidades pblicas o privadas, con la finalidad de hacer frente a las emergencias que puedan darse en caso de una situacin de emergencia con riesgo radiolgico.

2.2. mbito
El presente plan ser de aplicacin en el territorio de la Comunitat Valenciana, para dar respuesta a las emergencias radiolgicas que pudieran originarse como consecuencia de: a) Actividades o instalaciones reguladas o no, segn definiciones del apartado anterior desde el momento en que los planes de emergencia interior o planes de autoproteccin no sean suficientes para responder a la emergencia y sea necesario activar recursos adicionales a los previstos en dichos planes. b) c) Sucesos excepcionales que tienen su origen en actividades ilcitas cuya intencin es provocar dao a las personas o bienes. Sucesos excepcionales relacionados con la presencia de material radiactivo.

El presente plan no ser de aplicacin a: a) Las emergencias ocurridas durante el transporte terrestre de material radiactivo, en cuyo caso ser de aplicacin el plan especial ante el riesgo de accidentes en el transporte de mercancas peligrosas por carretera o ferrocarril. b) Las emergencias incluidas en el mbito de aplicacin del Plan de Emergencia Nuclear Exterior a la Central Nuclear de Cofrentes (PENVA). En emergencias radiolgicas ocurridas en instalaciones que dispongan de un Plan de Emergencia Exterior especfico, como es el caso de puertos, aeropuertos y establecimientos afectados por el Real Decreto 1254/1999, se activarn los respectivos Planes de Emergencia Exterior, en cuya estructura se incorporarn los recursos especficos necesarios para hacer frente a las emergencias radiolgicas previstas en el presente plan.

Num. 7101 / 02.09.2013

24959

3.

Marco legal y competencial

3.1. Marco legal


Las siguientes disposiciones establecen el marco legal y reglamentario con el que se regula la gestin de las emergencias con riesgo radiolgico: Ley 25/1964, de 29 de abril, sobre Energa Nuclear. Ley 2/1985, de 21 de enero, sobre Proteccin Civil. Real Decreto 407/1992, de 24 de abril, por la que se aprueba la Norma Bsica de Proteccin Civil. Decreto 243/1993, de 7 de diciembre, del Gobierno Valenciano, por el que se aprueba el Plan Territorial de Emergencia de la Comunitat Valenciana. Real Decreto 1836/1999, de 3 de diciembre, por el que se aprueba el Reglamento de Instalaciones Nucleares y Radiactivas. Real Decreto 783/2001, de 6 de julio, por el que se aprueba el Reglamento de Proteccin Sanitaria contra Radiaciones Ionizantes. Real Decreto 229/2006, de 24 de febrero, sobre el control de fuentes radiactivas encapsuladas de alta actividad y fuentes hurfanas. Real Decreto 35/2008, de 18 de enero, por el que se modifica el Reglamento sobre Instalaciones Nucleares y Radiactivas, aprobado por Real Decreto 1836/1999, de 3 de diciembre. Real Decreto 1439/2010, de 5 de noviembre, por el que se modifica el Reglamento sobre Proteccin Sanitaria contra Radiaciones Ionizantes, aprobado por Real Decreto 783/2001, de 6 de julio. Real Decreto 1564/2010, de 19 de noviembre, por el que se aprueba la Directriz Bsica de Planificacin de Proteccin Civil ante el riesgo radiolgico. Ley 13/2010, de 23 de noviembre, de la Generalitat, de Proteccin Civil y Gestin de Emergencias.

Num. 7101 / 02.09.2013

24960

El Real Decreto 1308/2011, de 26 de septiembre, sobre proteccin fsica de las instalaciones y los materiales nucleares, y de las fuentes radiactivas.

Num. 7101 / 02.09.2013

24961

3.2. Responsabilidad de los titulares


La responsabilidad de los titulares en las instalaciones reguladas queda establecida, tanto en el captulo VII sobre la responsabilidad civil derivada de daos nucleares, de la Ley de Energa Nuclear, como en el artculo 8 del Reglamento de Instalaciones Nucleares y Radiactivas y el artculo 9 de Real decreto sobre proteccin fsica de las instalaciones y los materiales nucleares, y de las fuentes radiactivas. Asimismo, con carcter supletorio a esta normativa especfica ser de aplicacin lo establecido por el Real Decreto 393/2007, de 23 de marzo, por el que se aprueba la Norma Bsica de Autoproteccin de los centros, establecimientos y dependencias dedicados a actividades que puedan dar origen a situaciones de emergencia.

En el artculo 5.1 de la Norma Bsica de Proteccin Civil se establece, que en los planes especiales frente a riesgos tecnolgicos, debern determinarse las actuaciones y responsabilidades de los titulares de las instalaciones generadoras de riesgo. Asimismo, el ttulo 1, apartado 5 de la Directriz Bsica frente al Riesgo Radiolgico, establece al respecto que los titulares de las instalaciones reguladas y, en general de todas las instalaciones o actividades en las que pudiera excepcionalmente existir riesgo radiolgico, estn obligados a colaborar con las autoridades pblicas tanto en la puesta en prctica como en las actividades de elaboracin, implantacin y mantenimiento de efectividad de los planes de emergencia radiolgica.

3.3. Obligaciones de los titulares de las instalaciones reguladas


En el Reglamento de Instalaciones Nucleares y Radiactivas, se recoge el procedimiento de solicitud de la autorizacin de explotacin de las instalaciones, la cual deber ir acompaada de los siguientes documentos, los cuales actualizarn, en el caso que corresponda, el contenido de los presentados al solicitar la autorizacin de construccin:

Num. 7101 / 02.09.2013

24962

a)

Estudio de seguridad. Contendr la informacin necesaria para realizar un anlisis de la instalacin desde el punto de vista de la seguridad nuclear y la proteccin radiolgica, as como un anlisis y evaluacin de riesgos derivados del funcionamiento de la instalacin, tanto en rgimen normal como en condiciones de accidente. Adems contendr un anlisis de los accidentes previsibles derivados del mal funcionamiento de elementos y aparatos, de errores de operacin, o de agentes externos a la instalacin y sus consecuencias.

b)

Reglamento de funcionamiento. Este documento contendr entre otros la informacin siguiente: Organizacin. Especificar la organizacin y funciones del personal adscrito a la instalacin tanto en condiciones normales como de emergencia. Normas de operacin en rgimen normal y en condiciones de accidente. Medidas de proteccin radiolgica aplicables.

c)

Plan de emergencia interior. Detallar las medidas previstas por el titular y la asignacin de responsabilidades para hacer frente a las condiciones de accidente, con objeto de mitigar sus consecuencias, proteger al personal de la instalacin y notificar su ocurrencia de forma inmediata a los rganos competentes, incluyendo la evaluacin inicial de las circunstancias y de las consecuencias de la situacin. Adems, establecer las actuaciones previstas por el titular para prestar su ayuda en las intervenciones de proteccin en el exterior de la instalacin, de acuerdo con el Plan de Emergencia Exterior, cuando as lo determine el Consejo de Seguridad Nuclear.

d)

Plan de Proteccin Fsica. Documento que describe el sistema de proteccin fsica de una instalacin o de un material nuclear o de fuentes radiactivas, en el que se establecen las medidas que se aplicarn para garantizar la proteccin de los materiales nucleares o de las fuentes radiactivas contra el robo, hurto u otra apropiacin ilcita, as como para evitar actos de sabotaje, cuyo contenido se establece por el Real Decreto 1308/2011.

Num. 7101 / 02.09.2013

24963

En el caso de las fuentes radiactivas de categoras 1, 2 y 3, (clasificacin recogida en el RD 1308/2011) en las instalaciones en las que se produzcan, procesen, manipulen, utilicen o almacenen, debern disponer de un sistema de proteccin fsica, de conformidad con la evaluacin vigente de la amenaza, el incentivo relativo de las fuentes radiactivas, la naturaleza de estas y las consecuencias previsibles derivadas de la retirada no autorizada de las mismas o de actos de sabotaje. El titular de la instalacin a la que pertenezcan deber identificar un responsable directo de su proteccin fsica. El Ministerio del Interior, con la colaboracin del Consejo de Seguridad Nuclear, de acuerdo con la legislacin y normativa vigente de seguridad privada, determinar qu titulares debern constituir un Departamento de Seguridad, al frente del cual se encontrar un Director de Seguridad, que deber estar habilitado por el Ministerio del Interior. Aquellos titulares que no deban constituir un Departamento de Seguridad propio, debern encargar las funciones propias del mismo a una empresa de seguridad debidamente habilitada para ello por el Ministerio del Interior.

3.4. Fuentes hurfanas


Las define el Real Decreto 229/2006 como fuentes encapsuladas cuyo nivel de actividad en el momento de ser descubierta es superior al valor de exencin establecido en las tablas A y B del anexo I del Reglamento sobre Instalaciones Nucleares y Radiactivas y en la Instruccin IS/05 del Consejo de Seguridad Nuclear, y que no est sometida a control regulador, sea porque nunca lo ha estado, sea porque ha sido abandonada, perdida, extraviada, robada o transferida a un nuevo poseedor sin la debida notificacin a la autoridad competente, o sin que haya sido informado el receptor. En aras a su control, existen acuerdos relativos a la vigilancia, control y procedimientos de actuacin en las instalaciones, lugares o situaciones donde es ms probable que aparezcan o se procesen este tipo de fuentes, como son las actividades relacionadas con el reciclaje de chatarras.

Num. 7101 / 02.09.2013

24964

Las actuaciones a llevar a cabo para hacer frente a emergencias radiolgicas debidas a fuentes hurfanas son establecidas, en su caso, en los planes de autoproteccin de cada instalacin o actividad, en los acuerdos que se establezcan por los Ministerios competentes y el Consejo de Seguridad Nuclear con los sectores potencialmente afectados, as como en el presente plan.

3.5. El plan especial como plan director


El plan especial frente al riesgo radiolgico ser considerado plan director de la planificacin territorial de mbito inferior que se elabore en la Comunitat Valenciana ante este riesgo. En este sentido, establece tanto las funciones bsicas como el contenido mnimo de los planes de actuacin municipal ante este riesgo y define el marco organizativo general que posibilite la plena integracin de stos en el plan especial. No obstante, se ha de resaltar que la especializacin de los equipos intervinientes en este tipo de emergencias, aconseja una direccin de carcter autonmico y una coordinacin autonmica que asegure la movilizacin de los recursos ms adecuados. En tal sentido, no se considera necesaria la elaboracin de planes de actuacin municipal (PAM) frente a riesgo radiolgico, salvo en las tres capitales de provincia en los que la disposicin de recursos as lo justifica. En la prctica totalidad de los municipios se considera que la activacin de su Plan Territorial Municipal (PTM) garantizar la coordinacin de los recursos municipales.

3.6. Marco competencial


Tal como establece la Ley 13/2010 de 23 de noviembre, de la Generalitat, de Proteccin Civil y Gestin de Emergencias, los planes especiales sern aprobados por el Consell, a propuesta del conseller competente en materia de proteccin civil y gestin de emergencias y previo informe de la Comisin de Proteccin Civil de la Comunitat Valenciana. Posteriormente sern remitidos para su homologacin por la Comisin Nacional de Proteccin Civil.

Num. 7101 / 02.09.2013

24965

En el caso particular del riesgo radiolgico, el Real Decreto 1564/2010, de 19 de noviembre, por el que se aprueba la Directriz Bsica de planificacin de proteccin civil ante el riesgo radiolgico, establece que los planes autonmicos, sern aprobados por el rgano competente de la Comunidad Autnoma y sern homologados por la Comisin Nacional de Proteccin Civil, previo informe del Consejo de Seguridad Nuclear. Los informes del Consejo de Seguridad Nuclear tendrn por objeto los aspectos relativos a seguridad nuclear y proteccin radiolgica contenidos en los planes. En lo referente al mbito municipal, la elaboracin y aprobacin de los planes de actuacin municipal frente al riesgo radiolgico corresponde al rgano de gobierno municipal. Su homologacin se realizar por la Comisin de Proteccin Civil de la Comunitat Valenciana, previa aprobacin del mismo por parte del Pleno del Ayuntamiento correspondiente.

Num. 7101 / 02.09.2013

24966

4.

Los planes de actuacin municipal

4.1. Concepto
El Plan de Actuacin Municipal (PAM) establece la organizacin y actuaciones de los recursos y servicios propios, al objeto de hacer frente a las emergencias radiolgicas, dentro de su mbito territorial. Como se ha mencionado anteriormente, la especializacin de los equipos intervinientes en este tipo de emergencias, aconseja una direccin y una coordinacin autonmica que asegure la movilizacin de los recursos ms adecuados. En este sentido, solo se considera necesaria la elaboracin de PAM frente a accidentes radiolgicos en el caso de los municipios capitales de provincia, Alicante, Castelln de la Plana y Valencia, en tanto que disponen de servicios de intervencin propios, en materia de fuego, rescate y salvamento.

4.2. Funciones
Las funciones bsicas de los planes de actuacin municipal sern: a) b) Identificar el riesgo y los elementos vulnerables del trmino municipal. Prever la estructura organizativa y los procedimientos para la intervencin en emergencias en instalaciones o actividades con presencia de material radiactivo que ocurran dentro del territorio del municipio que corresponda, en coordinacin con las unidades bsicas previstas en el plan especial. c) d) Especificar procedimientos de informacin y alerta a la poblacin, en coordinacin con los previstos en el plan especial. Prever la organizacin necesaria para la puesta en prctica, en caso de accidente, de medidas orientadas a la disminucin de la exposicin de la poblacin a los riesgos de exposicin y contaminacin que puedan producirse. e) Catalogar los medios y recursos especficos para la puesta en prctica de las actividades previstas.

Num. 7101 / 02.09.2013

24967

4.3. Contenido mnimo


El contenido mnimo de los planes de actuacin de mbito local ser el siguiente: 1. 2. Objeto y mbito Descripcin del trmino municipal 2.1. 2.2. 2.3. 3. Situacin geogrfica, lmites y superficie Vas de comunicacin Climatologa: temperaturas, precipitaciones y vientos

Anlisis del riesgo 3.1. Empresas y actividades en las que se produzcan, procesen, manipulen, utilicen o almacenen sustancias radiactivas 3.2. Elementos vulnerables

4.

Estructura, organizacin y funciones 4.1. Estructura municipal frente emergencias 4.2. Integracin de los recursos municipales en las Unidades Bsicas de Intervencin previstas en el plan especial

5.

Operatividad 5.1. 5.2. 5.3. 5.4. Zonificacin Notificacin y activacin del plan Actuaciones a desarrollar Medidas de proteccin a la poblacin

6.

Implantacin y mantenimiento de la operatividad del plan. 6.1. 6.2. Implantacin Mantenimiento de la operatividad del plan.

No ser necesaria la elaboracin de los apartados 2 y 4, en el caso en que el municipio tenga elaborado el correspondiente plan territorial municipal (PTM).

Num. 7101 / 02.09.2013

24968

Volumen II Anlisis del riesgo Sumario


1. Conceptos generales 1.1. Riesgos de las radiaciones ionizantes 1.2. Magnitudes y unidades 1.3. Efectos biolgicos 2. Criterios radiolgicos 2.1. Principios bsicos de Proteccin Radiolgica aplicados a emergencias 2.2. Niveles de intervencin 2.3. Niveles de dosis establecidos para el personal de intervencin 3. Usos de las radiaciones ionizantes en instalaciones radiactivas 3.1. Usos mdicos 3.1.1. Radiodiagnstico 3.1.1.1. Radiografa convencional 3.1.1.2. Fluoroscopia 3.1.1.3. Radiologa digital 3.1.1.4. Tomografa computerizada 3.1.1.5. Radiologa intervencionista 3.1.2. Radioterapia 3.1.2.1. Modalidades de radioterapia 3.1.2.2. Terapia metablica 3.1.3. Medicina nuclear 3.1.4. Radioinmunoanlisis 3.2. Usos industriales 3.2.1. Aplicaciones de las radiaciones ionizantes en la industria

Num. 7101 / 02.09.2013

24969

3.2.2. Aplicaciones agroalimentarias 3.3. 4. 5. Usos en investigacin y docencia

Riesgo por tipo de actividad Catlogo de instalaciones o actividades 5.1. Instalaciones exentas de la aplicacin del presente plan 5.2. Instalaciones no exentas de la aplicacin del presente plan, pero que solo requieren desarrollar nivel interior de respuesta. 5.3. Instalaciones que requieren el desarrollo del nivel interior y exterior de respuesta. 5.4. Equipos mviles. 5.5. Instalaciones o actividades no reguladas

Num. 7101 / 02.09.2013

24970

1.

Conceptos generales

1.1. Riesgos de las radiaciones ionizantes


La presencia de radiaciones ionizantes en el medio ambiente y lugares de trabajo puede producir daos en la salud de las personas. La exposicin a estas radiaciones puede dar lugar a la aparicin de ciertos efectos nocivos para la salud. En el campo de la proteccin radiolgica, la Comisin Internacional de Proteccin Radiolgica (ICRP) utiliza el trmino riesgo como la probabilidad de que se produzca un efecto perjudicial teniendo en cuenta no solo su probabilidad sino tambin la gravedad del suceso. Irradiacin: es el proceso por el cual determinados equipos o radionucleidos depositan energa en un medio determinado. En el caso de irradiacin externa, la fuente emisora de radiacin est a una determinada distancia de la zona irradiada. En el caso de irradiacin externa, el riesgo asociado va a depender del tipo de radiacin que incide en el medio biolgico, de la energa de esa radiacin y tambin de la cantidad de radiacin que llega en la unidad de tiempo. Contaminacin: se define como la presencia indeseada de radionucleidos en el ser humano (contaminacin personal) o en el entorno que nos rodea (contaminacin ambiental). En el caso de que la contaminacin afecte al ser humano, esta puede ser externa o interna. Se trata de una contaminacin externa, cuando los radionucleidos se depositan en la piel y se trata de contaminacin interna, cuando son incorporados al interior del organismo humano (a travs de los alimentos que ingerimos, del aire que respiramos y excepcionalmente a travs de heridas).

1.2. Magnitudes y unidades


Actividad radiactiva (A): Magnitud que expresa la velocidad de desintegracin de una cantidad determinada de sustancia radiactiva. Corresponde al nmero de desintegraciones que sufre por unida de tiempo y en un momento determinado, la sustancia radiactiva. Su unidad de medida en el sistema internacional es el Bequerelio (Bq).

Num. 7101 / 02.09.2013

24971

Dosis absorbida (D): Energa absorbida por unidad de masa. D = d/dm, donde d es la energa media impartida por la radiacin ionizante a la materia en un elemento de volumen y dm es la masa de la materia contenida en dicho elemento de volumen. Su unidad de medida en el sistema internacional es el Gray (Gy). Dosis equivalente (HT): Dosis absorbida, en el tejido u rgano T, ponderada en funcin del tipo y la calidad de la radiacin R. Viene dada por la frmula: HT,R= wR DT,R siendo, DT,R la dosis absorbida promediada sobre el tejido u rgano T, procedente de la radiacin R, y WR el factor de ponderacin de la radiacin. Cuando el campo de radiacin se compone de tipos y energas con valores diferentes de WR la dosis equivalente total viene dada por la frmula: HT,R = R wR DT,R Los valores apropiados para WR se especifican en el anexo II del RPSRRII. Su unidad de medida en el Sistema Internacional es el Sievert (Sv). Dosis colectiva: Con referencia a un rgano determinado o a todo el cuerpo, dosis equivalente que reciben los miembros de una colectividad durante el mismo perodo de tiempo. Dosis efectiva (E): Suma de las dosis equivalentes ponderadas en todos los tejidos y rganos del cuerpo que se especifican en el anexo II del Reglamento sobre Proteccin Sanitaria contra Radiaciones Ionizantes, a causa de irradiaciones externas e internas. Se estima mediante la frmula: E = T wT R wR DT,R

Num. 7101 / 02.09.2013

24972

donde, DT,R es la dosis absorbida promediada sobre el tejido u rgano T procedente de la radiacin R; WR es el factor de ponderacin de la radiacin, y WT es el factor de ponderacin tisular del tejido u rgano T. Los valores adecuados para WT y WR se especifican en el anexo II del Reglamento sobre Proteccin Sanitaria contra Radiaciones Ionizantes. El valor de la dosis efectiva E, nos da una informacin sobre el riesgo global en el organismo humano. Su unidad de medida en el Sistema Internacional es el Sievert (Sv). Tanto la dosis equivalente como la dosis efectiva son magnitudes utilizadas en la reglamentacin actual para establecer los lmites de dosis aplicables a los trabajadores expuestos y a los miembros del pblico. Dosis evitable: Cuando se trata de expresar el beneficio neto de una accin protectora destinada a reducir el riesgo de efectos estocsticos, la magnitud de inters es la dosis que puede ahorrarse en el perodo de tiempo que dure esa accin protectora. La unidad de dosis evitable es el Sievert (Sv). Dosis individual: Con referencia a un rgano determinado o a todo el cuerpo, dosis absorbida por un individuo durante un cierto perodo de tiempo. Dosis proyectada: Es la magnitud adecuada para expresar el riesgo de efectos deterministas, es decir la dosis total recibida por todas las vas a lo largo de un perodo de tiempo contado a partir del accidente. La unidad de dosis proyectada es el Gray (Gy).

1.3. Efectos biolgicos


Los efectos biolgicos de las radiaciones ionizantes son consecuencia de las modificaciones que a nivel de tomos y molculas tienen lugar en la materia viva. En la clula algunas de estas modificaciones pueden tener consecuencias graves a corto y largo plazo. Los efectos ms graves se producen al nivel de la molcula de ADN.

Num. 7101 / 02.09.2013

24973

Los efectos biolgicos asociados con la exposicin a radiaciones ionizantes, se pueden clasificar en dos grupos: Efectos deterministas. Se producen cuando la exposicin a radiaciones ionizantes origina la muerte de tal cantidad de clulas que da lugar a un mal funcionamiento de un tejido u rgano. La aparicin de estos efectos se produce solo cuando la dosis supera un cierto valor denominado umbral de dosis. La gravedad del efecto va a depender de la dosis recibida. Efectos estocsticos. Si se producen transformaciones celulares, debido a la exposicin a radiaciones ionizantes, estas pueden dar lugar a la aparicin de un cncer o a enfermedades hereditarias sobre los descendientes de la persona expuesta. A diferencia de los efectos deterministas para estos efectos no existe un umbral de dosis. Ahora bien, la probabilidad de que aparezcan s depende de la dosis. Clnicamente no es posible distinguir los que tiene su origen en una exposicin a radiaciones ionizantes de los que se han producido por otros agentes. Atendiendo a la transmisin de los efectos de las radiaciones ionizantes se pueden clasificar en: Somticos. Si aparecen en el individuo expuesto y no en sus descendientes. Genticos. Si afectan a los descendientes del individuo expuesto.

Num. 7101 / 02.09.2013

24974

2.

Criterios radiolgicos

El trmino criterios radiolgicos hace referencia a los parmetros cuantitativos o cualitativos establecidos para ayudar en la toma de decisiones sobre las medidas de proteccin y otras actuaciones de carcter radiolgico a adoptar en las emergencias radiolgicas, y abarca los siguientes puntos: Los principios bsicos de proteccin radiolgica aplicados a las emergencias radiolgicas, que son consideradas como intervenciones. El establecimiento de niveles de intervencin para medidas de proteccin a la poblacin. El establecimiento de niveles de dosis de emergencia para proteccin del personal de intervencin.

2.1. Principios bsicos de proteccin radiolgica aplicados a emergencias


Las medidas de proteccin tienen la consideracin de intervenciones a los efectos previstos en el ttulo VI del Reglamento sobre Proteccin Sanitaria contra Radiaciones Ionizantes (RPSRRII). En este reglamento se utiliza el trmino intervencin para describir aquellas actividades que pueden reducir la exposicin global al incidir sobre sus causas, es decir, acciones de remedio y de proteccin. En las intervenciones se aplicarn los principios y criterios generales establecidos en el RPSRRII que se exponen a continuacin: Justificacin: Las intervenciones deben estar sujetas a los principios de PR, es decir la reduccin del detrimento de la salud debido a la radiacin ser suficiente para justificar los efectos nocivos y los costes de la intervencin, (incluidos los costes sociales).

Num. 7101 / 02.09.2013

24975

Optimizacin: La forma, magnitud y duracin de la intervencin debern optimizarse de manera que sea mximo el beneficio correspondiente a la reduccin del detrimento de la salud, una vez deducido el perjuicio asociado a la intervencin. Limitacin de dosis: Los lmites de dosis reglamentarios establecidos por el RPSRRII, no siendo de aplicacin a los trabajadores que realicen las intervenciones, a excepcin de los casos de exposicin perdurable. El RPSRRII establece que el CSN debe fijar los niveles de dosis de emergencia para el personal de intervencin teniendo en cuenta las necesidades tcnicas y los riesgos para la salud y que, en casos excepcionales, podrn llegar a admitirse exposiciones por encima de estos niveles especiales, con el fin de salvar vidas humanas, solamente a cargo de personal voluntario que sea informado de los riesgos de su intervencin. El Consejo de Seguridad Nuclear podr establecer para la poblacin otros valores especficos basndose en el conocimiento detallado y realista de la naturaleza, evolucin y consecuencias del accidente.

2.2. Niveles de intervencin


Se definen los niveles de intervencin como los valores de referencia de determinadas magnitudes radiolgicas a partir de los cuales se considera que es adecuada la aplicacin de una medida de proteccin. Las medidas de proteccin tienen la consideracin asimismo de intervenciones a los efectos previstos en el RPSRRII. Los objetivos bsicos de las acciones de proteccin del pblico a tomar durante una emergencia radiolgica estn orientados a: Evitar efectos agudos para la salud. Reducir el riesgo de efectos crnicos para la salud.

Num. 7101 / 02.09.2013

24976

Optimizar el balance de la proteccin y otros factores importantes, asegurando que las acciones adoptadas producen mayores beneficios que daos. En la aplicacin de los niveles de intervencin debe tenerse en cuenta que: No son valores estndar. No establecen el lmite entre situacin segura o insegura de exposicin a la radiacin o de contaminacin radiactiva. Representan valores de referencia para los cuales las acciones de proteccin estn justificadas. Permiten flexibilidad dependiendo de las caractersticas de cada accidente y de consideraciones locales.

2.3. Niveles de dosis establecidos para el personal de intervencin


El control de la dosis por exposicin recibida por el personal de intervencin, trmino que incluye tanto a los grupos de accin participantes en la emergencia como a los trabajadores de la instalacin afectada, se lleva en la prctica estableciendo niveles de dosis de emergencia. En el apartado de operatividad se detallan dichos valores lmite, as como los criterios para su adecuada aplicacin.

Num. 7101 / 02.09.2013

24977

3.

Usos de las radiaciones ionizantes en instalaciones radiactivas

3.1. Usos mdicos


En el campo de la sanidad las radiaciones se usan tanto para el diagnstico, por la capacidad de la radiacin para permitir ver lo que no puede verse sin necesidad de recurrir a la ciruga, como para el tratamiento de enfermedades, por la capacidad de la radiacin intensa para matar clulas.

3.1.1. Radiodiagnstico
Se conoce con el nombre de radiodiagnstico el conjunto de procedimientos de exploracin y visualizacin de las estructuras anatmicas del interior del cuerpo humano mediante la utilizacin de rayos X. Ocupa un lugar preponderante entre las tcnicas de imagen debido al gran nmero de instalaciones, de exploraciones que se realizan y de profesionales que se dedican a esta especialidad. La continua aparicin de nuevas tcnicas e indicaciones hace que da a da se incremente el nmero de actos mdicos en los que se utilizan los rayos X. La imagen radiogrfica es una consecuencia de la diferente atenuacin, que las distintas estructuras anatmicas del paciente producen en el haz de rayos X que incide sobre l. 3.1.1.1. Radiografa convencional En este caso, el receptor de la imagen radiogrfica es una placa fotogrfica. Al incidir el haz de rayos X sobre ella, esta se impresiona formndose una imagen latente que se pondr de manifiesto al revelar la placa. 3.1.1.2. Fluoroscopia

Num. 7101 / 02.09.2013

24978

Es la tcnica en la que el receptor de la imagen radiogrfica es una pantalla fluorescente que se ilumina al incidir sobre ella el haz de rayos X. La diferente intensidad de la luz emitida en las distintas partes de la pantalla produce la imagen. La intensidad de esta imagen luminosa que aparece en la pantalla es amplificada por medio de intensificadores de imagen y recogida por una cmara de televisin para ofrecerla en un monitor de TV.

Num. 7101 / 02.09.2013

24979

3.1.1.3. Radiologa digital La aplicacin de la informtica al diagnstico mdico ha supuesto una importante incidencia en la obtencin, almacenamiento y tratamiento de imgenes. El tratamiento digital de las imgenes mdicas se utiliza en tcnicas como la tomografa computarizada (TC), la angiografa digital, la medicina nuclear y, desde hace relativamente poco tiempo, se aplica ya en la radiologa convencional. En la actualidad, el desarrollo de la informtica permite no solo el tratamiento sino tambin la transmisin de dichas imgenes a larga distancia y la posibilidad de su archivo electrnico. Adems, permite disminuir el nmero de estudios repetidos por errores de la tcnica de exposicin, lo que conlleva una reduccin de dosis a los pacientes. 3.1.1.4. Tomografa computarizada Permite obtener imgenes de cortes transversales del cuerpo humano cuyo tratamiento informtico posibilita su reconstruccin en tres dimensiones. Estas, permiten visualizar con nitidez diversas estructuras anatmicas como: huesos, rganos, nervios, etc. y patologas que no se podan diagnosticar con la radiologa convencional. Se utiliza un haz de rayos X muy estrecho que gira alrededor del cuerpo del paciente. Las imgenes se construyen a partir de la informacin suministrada por unos detectores distribuidos sobre un arco, que reciben la radiacin dispersada por el organismo. 3.1.1.5. Radiologa intervencionista La radiologa intervencionista es una rama de la radiologa, que mediante procedimientos mnimamente invasivos, diagnostica y trata diversas patologas, tanto en el sistema vascular como fuera de l. Por tanto existe una radiologa intervencionista diagnstica y otra teraputica.

Num. 7101 / 02.09.2013

24980

3.1.2. Radioterapia
El objetivo de la radioterapia es la destruccin de clulas y tejidos tumorales mediante la radiacin, procurando irradiar lo menos posible los tejidos sanos circundantes del tumor. Ello se consigue mediante una planificacin individualizada para cada paciente utilizando simuladores para toma de datos y planificadores, que permiten la reconstruccin de la distribucin de la dosis y de la zona a irradiar en una imagen tridimensional. Un tratamiento en radioterapia tiene que tener en cuenta lo siguiente: Caractersticas de la radiacin que se va a utilizar. Condiciones geomtricas del haz y de la zona anatmica a tratar. Respuesta celular (tipo de tumor, reparacin celular, radio sensibilidad, etc.). Proximidad de rganos crticos (en los que no se debe sobrepasar un lmite de dosis). 3.1.2.1. Modalidades de radioterapia Atendiendo a la distancia que existe entre la fuente radiactiva y la zona a tratar recibir el nombre de teleterapia o braquiterapia, segn que esta sea superior o inferior a 5 cm respectivamente. Las radiaciones utilizadas en radioterapia pueden provenir de equipos o tener su origen en determinados radionucleidos. En el caso de que provengan de equipos, la emisin de estas radiaciones cesa una vez finalizado el tratamiento. En cambio cuando provienen de radionucleidos, como es el caso de los equipos de telecobaltoterapia, la emisin permanece una vez finalizado el tratamiento, por ello estas fuentes radiactivas, cuando no se estn utilizando en terapia, estn alojadas en un cabezal debidamente protegido con plomo, para que de esta forma se pueda entrar y salir de la sala de tratamiento sin riesgo radiolgico.

Num. 7101 / 02.09.2013

24981

Las actividades de los radionucleidos utilizados en radioterapia son muy elevadas, pudiendo llegar a ser del orden de billones de becquerelios. Las fuentes utilizadas en braquiterapia estn generalmente encapsuladas y se pueden presentar en forma de granos, hilos, agujas, horquillas, placas y tubos. Tambin pueden utilizarse fuentes no encapsuladas, aplicado para tratamientos intra-articulares, en medicina nuclear. 3.1.2.2. Terapia metablica Es un mtodo de tratamiento en el que se administra al paciente, en las instalaciones de medicina nuclear, determinados radionucleidos, que se incorporan a las clulas que forman al rgano o tejido a tratar.

3.1.3. Medicina nuclear


La medicina nuclear permite la obtencin de imgenes diagnsticas utilizando radiotrazadores. El radiotrazador es una molcula marcada con un radionucleido. Para cada rgano o proceso biofisiolgico a estudiar se utiliza un trazador especfico. Como radionucleido se utiliza generalmente el tecnecio-99m por sus caractersticas fsicas entre las que cabe destacar su corto periodo de semidesintegracin de 6 horas. Este radiotrazador se administra por va intravenosa al paciente. Posteriormente se le sita ante un equipo para obtener la imagen diagnstica a partir de la deteccin de la radiacin emitida por el radionucleido que se ha incorporado en la zona a estudiar. El radiotrazador se elimina, generalmente, por va renal. El equipo bsico para obtencin de los estudios funcionales y morfolgicos es la gammacmara y su variante, la tomogammacmara (SPECT), obteniendo con ella imgenes de cualquier rgano en tres dimensiones. Estas imgenes, posteriormente se pueden tratar y obtener diferentes planos. Existe otra tcnica denominada Tomografa por Emisin de Positrones (PET). Se trata de un proceso de diagnstico por imagen en el que se administran a los pacientes radionucleidos que se caracterizan por su corto periodo de semidesintegracin.

Num. 7101 / 02.09.2013

24982

Mediante este mtodo de diagnstico, se obtiene informacin de cmo funcionan las clulas de los rganos o tejidos objeto de estudio, suministrando por tanto informacin metablica de los mismos. El radionucleido ms utilizado es el fluor-18, con el cual se marcan molculas de glucosa que permiten estudiar el metabolismo cerebral, heptico, renal o de cualquier otro rgano. Para la utilizacin del PET son necesarios tres componentes, el ciclotrn, donde se producen los radionucleidos a utilizar, el laboratorio de radioqumica, donde se realizan los procesos de sntesis y marcaje de las diversas molculas utilizadas y la cmara de positrones, mediante la cual se hace el diagnstico del paciente.

3.1.4. Radioinmunoanlisis
Es una tcnica analtica utilizada para medir la cantidad y concentracin de numerosas sustancias (hormonas, frmacos, etc.) en muestras biolgicas obtenidas, previamente, del paciente. Tiene una elevada sensibilidad, permitiendo medir concentraciones muy pequeas. Se utiliza tanto en diagnstico clnico como en investigacin biolgica. Son tcnicas realizadas in vitro (en un tubo de ensayo) por lo que el paciente no est en contacto con el material radiactivo. Generalmente, las muestras se marcan radiactivamente con yodo-125 y, en otros casos, con hidrgeno-3 (tritio). Se utilizan actividades muy pequeas.

3.2. Usos industriales


La utilizacin de las radiaciones ionizantes en la industria, la agricultura, la docencia y la investigacin constituye un instrumento que permite realizar determinadas tareas de una manera ms rpida, eficaz y a un coste menor del que supondra la utilizacin de otros mtodos alternativos.

Num. 7101 / 02.09.2013

24983

La aplicacin de las radiaciones ionizantes tiene su origen en la interaccin de esta radiacin con la materia y sus consecuencias. De acuerdo con ello se pueden clasificar las aplicaciones en: Aplicaciones basadas en la accin de la materia sobre esta radiacin. Se utilizan generalmente fuentes encapsuladas de pequea o mediana actividad. Se incluyen aplicaciones como la gammagrafa o radiografa industrial, la medida de espesores y de humedad, etc. Aplicaciones basadas en la accin de esta radiacin sobre la materia, como consecuencia de su accin bactericida e ionizante. Para la primera caracterstica se utilizan fuentes con elevada actividad y es de gran utilidad en la esterilizacin de todo tipo de productos. Para el segundo tipo se utilizan actividades muy bajas de emisores alfa y beta, como en el caso de los detectores de humo y la produccin de materiales luminosos. Aplicaciones basadas en el empleo de trazadores. La tcnica consiste en incorporar radionucleidos a un material para seguir su curso o comportamiento mediante la deteccin de la radiacin ionizante que emiten. Estas tcnicas se encuentran ampliamente difundidas desde los estudios mdicos y bioqumicos hasta en el estudio de transporte de fluidos y la contaminacin ambiental.

3.2.1. Aplicaciones de las radiaciones ionizantes en la industria


Las aplicaciones de las radiaciones ionizantes en el campo de la industria son muy variadas y numerosas. La industria aprovecha la capacidad que las radiaciones ionizantes tienen para atravesar los objetos y los materiales y el hecho de que cantidades insignificantes de radionucleidos puedan medirse rpidamente y con precisin proporcionando informacin exacta de su distribucin espacial y temporal. A continuacin, se muestran algunas de las aplicaciones ms significativas:

Num. 7101 / 02.09.2013

24984

Medida de espesores y densidades. La tcnica se basa en la variacin de la intensidad o tasa de flujo de la radiacin que se transmite o refleja cuando esta atraviesa un material. La radiacin gamma es la ms utilizada en el control de la fabricacin de lminas metlicas, debido a su alto poder de penetracin. La radiacin beta, con menor poder de penetracin, es habitual para la medida de espesores en la industria del papel y el plstico. Medida de niveles. La tcnica se basa en la fijacin a la superficie externa del depsito o botella, en el que se quiere medir el nivel, varias fuentes orientables dispuestas a diversas alturas. En el lado opuesto, se disponen los detectores. Los detectores localizados por encima del nivel del lquido reciben niveles de radiacin superiores a los situados por debajo del mismo. Esta tcnica es muy til en el caso de depsitos o envases que contengan lquido o gases corrosivos o a elevadas temperaturas y en todos aquellos casos donde sea imposible emplear dispositivos de contacto. Medida del grado de humedad. Se basa en la moderacin de neutrones rpidos al colisionar con los tomos de hidrgeno presentes en el agua. Las sondas neutrnicas de humedad son especialmente adecuadas para medir la humedad en materiales a granel (arena, cementos, etc.) y en la produccin de vidrio y hormign. Gammagrafa o radiografa industrial. Esta tcnica se basa en la absorcin diferencial de la radiacin cuando esta atraviesa materiales de diferente densidad. Est ampliamente utilizada para verificar las uniones de soldadura en tubos, para ello se introducen fuentes porttiles dentro de la tubera a inspeccionar, fijando una pelcula en el exterior de la misma que acta como detector. Control de seguridad y vigilancia. Los rayos X se utilizan para vigilar el contenido de maletas en aeropuertos, as como para la deteccin de explosivos en cartas y paquetes postales en oficinas de correo. Detectores de humo. Estos dispositivos contienen una pequea fuente que emite radiacin alfa. Si el humo se interpone entre la fuente y el detector, impide que la partcula incida en el detector y se dispara una alarma.

Num. 7101 / 02.09.2013

24985

Esterilizacin de materiales. Se basa en la accin bactericida de la radiacin. Para ello se utilizan fuentes encapsuladas de elevada actividad y aceleradores de partculas. Es un mtodo frecuentemente utilizado en la industria farmacutica y alimentaria. Eliminacin de electricidad esttica. Se basa en los fenmenos de ionizacin que provocan las radiaciones en el medio que atraviesan. Es muy til en aquellos procesos industriales en los que la acumulacin de electricidad esttica provoca grandes inconvenientes, como pueden ser la industria: textil, de materiales plsticos, papel, vidrio, transporte de combustibles, etc. Produccin de materiales luminiscentes. Se fundamenta en la propiedad de las partculas alfa y electrones de producir fenmenos de luminiscencia en algunos materiales. Los productos obtenidos suelen ser utilizados para la sealizacin (en aviones, barcos, etc.). Datacin. A lo largo de miles de aos la relacin entre el carbono estable y el carbono-14 se ha mantenido inalterada en estado de equilibrio en la atmsfera. Esta misma relacin se mantiene en todos los seres vivos. Cuando stos mueren, el equilibrio se rompe debido a la desintegracin radiactiva del carbono-14, y analizando la cantidad de carbono radiactivo presente en el resto orgnico que se quiera datar, se puede estimar su antigedad. Deteccin de fugas. Se utilizan radionucleidos, de periodo muy corto, que se mezclan con el fluido y se introducen en las canalizaciones. La situacin de la fuga se establece empleando detectores capaces de localizar el radionucleido cuando este sale de la canalizacin por alguna rotura.

3.2.2. Aplicaciones agroalimentarias


La utilizacin de radiaciones ionizantes en la industria agroalimentaria ha desempeado un papel importante incluyendo aspectos tan diferentes como la investigacin o la eliminacin de plagas. En este mbito las radiaciones ionizantes se utilizan para:

Num. 7101 / 02.09.2013

24986

Determinar la eficacia en la absorcin de los abonos por las plantas y optimizar la fijacin biolgica del nitrgeno. El empleo de los fertilizantes es costoso y su uso inadecuado o excesivo puede ser perjudicial para el medio ambiente. Marcando los abonos con istopos de fsforo y de nitrgeno se puede determinar con precisin la cantidad de los mismos que absorben las plantas y la que se pierde en el medio. Tambin estas tcnicas permiten conocer la cantidad de nitrgeno que pueden fijar las plantas y estudiar formas para aumentarla. Optimizar los recursos hdricos. El agua es un factor limitante de la produccin agrcola en muchas partes del mundo, y su aprovechamiento eficiente pasa por un control permanente de la humedad del suelo, que puede llevarse a cabo mediante la utilizacin de sondas neutrnicas. Gracias a estos mtodos puede conseguirse un ahorro del 40 por ciento del agua con respecto a los procedimientos tradicionales. Desarrollar variedades de cultivo con propiedades ventajosas para la agricultura mediante la induccin de mutaciones empleando tcnicas de irradiacin. Utilizando esta tcnica se consigue: Aumento de la resistencia del encamado, buscando plantas ms bajas y de tallo ms resistente para soportar las tormentas. Modificacin del tiempo de maduracin para obtener plantas de maduracin tarda o temprana. Aumento a la resistencia de enfermedades, evitando de esta manera la utilizacin de productos qumicos contra plagas. Aumento del rendimiento de los cultivos. Mejora de los caracteres agronmicos: mayor resistencia al fro o aumento de la tolerancia al calor. Mejora de las caractersticas de las semillas: aumento del valor nutritivo o la facilidad de coccin. Lucha contra plagas de insectos. La tcnica de los insectos estriles (TIE), consiste en exponer individuos macho criados en laboratorio a dosis de radiacin apropiadas para esterilizarlos. Al ser liberados compiten con los machos normales y se aparean con las hembras sin producir descendencia.

Num. 7101 / 02.09.2013

24987

Aplicaciones en zootecnia. Se llevan a cabo estudios con radioistopos para determinar el valor nutritivo y la absorcin de los piensos y otros subproductos de diversas industrias que habitualmente sirven de alimento al ganado, de manera que el rendimiento de la produccin lechera y ganadera se ha visto aumentada. Tambin son tiles estas tcnicas en los programas de cra para determinar con exactitud el periodo reproductivo de las hembras. Por ltimo puede citarse la irradiacin con rayos X para producir vacunas contra diversas enfermedades del ganado.

Prolongacin del periodo de conservacin de los alimentos. El proceso consiste en exponer los alimentos a irradiacin generalmente con rayos gamma, empleando tres niveles de dosis dependiendo del fin perseguido. A dosis bajas para inhibir la germinacin (por ejemplo de las patatas), la desinsectacin y el retraso en la maduracin. A dosis medias para prolongar el tiempo de conservacin reduciendo la carga microbiana y a dosis altas para la esterilizacin incluida la eliminacin de virus.

3.3. Usos en investigacin y docencia


Un gran nmero de anlisis bioqumicos, requieren la deteccin de cantidades pequesimas de material. Esta limitacin se ha paliado por el desarrollo de una tecnologa de marcadores radiactivos, cuya extraordinaria sensibilidad, ha permitido que los estudios con substancias en cantidades muy pequeas, sean pura rutina. Un compuesto marcado es un tipo de molcula en la que uno o ms de sus tomos se han sustituido por sus correspondientes radioistopos. Por ello, esta molcula tiende a alcanzar el grado de mayor estabilidad energtica mediante desintegraciones nucleares. De esta forma la molcula marcada trazador radiactivo es fcilmente detectable por diferentes tcnicas (autorradiografa, recuento de centelleo, etc.) en funcin del campo de radiacin que producen o los radioistopos que la componen. El procedimiento para introducir un istopo radiactivo en una molcula se llama marcaje radiactivo.

Num. 7101 / 02.09.2013

24988

El objetivo de las diferentes aplicaciones de las radiaciones ionizantes en investigacin, es el estudio de los diferentes procesos biolgicos que tienen lugar en los seres vivos. Estas aplicaciones se pueden abordar, mediante ensayos in vivo o ensayos in vitro. Ensayos in vivo. El fundamento consiste en la administracin de una sustancia radiactiva trazador a un organismo vivo, clulas, bacterias, virus, levaduras, animales o plantas, efectuando un seguimiento de la misma, consistente en estudiar su evolucin. El resultado es la aparicin, desaparicin o transformacin de una molcula marcada ms o menos compleja que forma parte del sistema o proceso que se est estudiando. Ensayos in vitro. Consisten en el marcaje de diferentes macromolculas, que han sido previamente extradas del sistema biolgico al que pertenecan y purificadas. En este tipo de tcnicas se utilizan cantidades muy bajas de radiotrazador ya que la muestra biolgica suele ser muy pequea. Para ello se aade un trazador radiactivo, utilizando pequeas cantidades de radioistopos, del orden de MBq. El objetivo puede ser tan sencillo como detectar la existencia de una molcula determinada o su localizacin dentro de una muestra (clulas o tejidos previamente aislados). En otros casos se pretende obtener datos cuantitativos, como su concentracin, o cualitativos como su papel biolgico. Resulta imposible enumerar todas las aplicaciones de las radiaciones ionizantes en el desarrollo de la investigacin cientfica, tanto bsica como aplicada. Se utilizan en numerosos estudios de biologa celular y molecular del cncer, patologas moleculares, evolucin gentica, terapia gnica, desarrollo de nuevos frmacos, etc.

Num. 7101 / 02.09.2013

24989

4.

Riesgo por tipo de actividad

La siguiente tabla detalla los riesgos asociados a aquellas actividades con implantacin en la Comunitat Valenciana, o situaciones que potencialmente pudieran darse en la Comunitat, atendiendo a la existencia de aeropuertos, puertos martimos comerciales y aduaneros en su territorio. Tabla 1 Tipo de actividad
Instalaciones de irradiacin industrial (FEAAS)

Riesgo
Posibilidad de sucesos catastrficos o actos malintencionados que puedan dar lugar a daos en blindajes. No hay probabilidad de emisiones o vertidos al exterior de la instalacin Necesidad de aplicacin de medidas urgentes en caso de robo o prdida de fuentes por ser estas de alta actividad En el emplazamiento posibilidad de efectos deterministas graves en la salud del personal si se utilizan incorrectamente las fuentes. Los daos en blindajes podran dar lugar a superacin de los lmites o efectos deterministas en la salud de las personas en el interior de la instalacin por lo que requeriran medidas de proteccin para el personal de intervencin

Equipos de control de procesos (pueden ser FEAAS)

Posibilidad de sucesos catastrficos o actos malintencionados que puedan dar lugar a daos en blindajes. No hay probabilidad de emisiones o vertidos al exterior de la instalacin Necesidad de aplicacin de medidas urgentes en caso de robo o prdida de fuentes de alta actividad Los daos en blindajes en este caso podran dar lugar a superacin de los lmites o efectos deterministas en la salud de las personas en el interior de la instalacin por lo que requeriran medidas de proteccin para el personal de intervencin

Num. 7101 / 02.09.2013

24990

Instalaciones de radiografa industrial

Posibilidad de sucesos catastrficos o actos malintencionados que puedan dar lugar a daos en blindajes. No hay probabilidad de emisiones o vertidos al exterior de la instalacin Necesidad de aplicacin de medidas urgentes en caso de robo o prdida de fuentes por ser estas de alta actividad. Mayor probabilidad de robo o prdida por ser fuentes mviles. Los daos en blindajes podran dar lugar a superacin de los lmites o efectos deterministas en la salud de las personas en el interior de la instalacin por lo que requeriran medidas de proteccin para el personal de intervencin

Instalaciones de radioterapia

Posibilidad de sucesos catastrficos o actos malintencionados que puedan dar lugar a daos en blindajes. No hay probabilidad de emisiones o vertidos al exterior de la instalacin Necesidad de aplicacin de medidas urgentes en caso de robo o prdida de fuentes por ser estas de alta actividad. En el emplazamiento posibilidad de efectos deterministas graves en la salud del personal o de los pacientes si se utilizan incorrectamente las fuentes. Los daos en blindajes podran dar lugar a superacin de los lmites o efectos deterministas en la salud de las personas en el interior de la instalacin por lo que requeriran medidas de proteccin para el personal de intervencin

Instalaciones que utilicen aceleradores de partculas

Ninguna posibilidad de liberacin superior a los niveles de intervencin para la aplicacin de medidas de proteccin urgentes. La activacin de materiales podra dar lugar a superacin de los lmites o efectos deterministas en la salud de las personas en el interior de la instalacin por lo que requeriran medidas de proteccin para el personal de intervencin

Instalaciones de braquiterapia (pueden ser FEAAS)

Posibilidad de sucesos catastrficos o actos malintencionados que puedan dar lugar a daos en blindajes. No hay probabilidad de emisiones o vertidos al exterior de la instalacin Necesidad de aplicacin de medidas urgentes en caso de robo o prdida de fuentes en caso de ser estas de alta actividad.

Num. 7101 / 02.09.2013

24991

En el emplazamiento posibilidad de efectos deterministas graves en la salud del personal o de los pacientes si se utilizan incorrectamente las fuentes.

Instalaciones de fabricacin de istopos radiactivos

Posibilidad de sucesos catastrficos o actos malintencionados que puedan dar lugar a emisiones o vertidos al exterior de la instalacin o daos en blindajes Baja probabilidad de una liberacin superior a los niveles de intervencin para medidas de proteccin urgentes fuera de la instalacin. Los daos en blindajes o las emisiones podran dar lugar a superacin de los lmites en la salud de las personas en el interior de la instalacin por lo que requeriran medidas de proteccin para el personal de intervencin

Instalaciones de gestin de residuos de baja actividad

Posibilidad de sucesos catastrficos o actos malintencionados que puedan dar lugar a emisiones o vertidos al exterior de la instalacin o daos en blindajes Muy baja probabilidad de emisiones o vertidos fuera del emplazamiento que haga necesaria la activacin de medidas de proteccin urgentes o de larga duracin. Los daos en blindajes o las emisiones podran dar lugar a superacin de los lmites en el interior de la instalacin por lo que requeriran medidas de proteccin para el personal de intervencin

Instalaciones de irradiacin industrial, equipos de control de procesos e instalaciones de radiografa industrial que utilizan fuentes de radiacin con tasas de dosis sin blindaje inferior a 100mGy/h a 1 metro

Ninguna posibilidad de liberacin superior a los niveles de intervencin para la aplicacin de medidas de proteccin urgentes. Necesidad de aplicacin de medidas de proteccin en caso de robo o prdida de fuentes. Mayor probabilidad de robo o prdida en caso de ser fuentes mviles. Los daos en blindajes podran dar lugar a superacin de los lmites en el interior de la instalacin por lo que requeriran medidas de proteccin para el personal de intervencin.

Num. 7101 / 02.09.2013

24992

Radiofarmacias

Posibilidad de sucesos catastrficos o actos malintencionados que puedan dar lugar a emisiones o vertidos al exterior de la instalacin o daos en blindajes Ninguna posibilidad de liberacin superior a los niveles de intervencin para la aplicacin de medidas de proteccin urgentes en el exterior del emplazamiento. Los daos en los blindajes o las emisiones de yodo radiactivo podran dar lugar a superacin de los lmites en el interior de la instalacin por lo que requeriran medidas de proteccin para el personal de intervencin

Otras instalaciones hospitalarias y mdicas

Posibilidad de sucesos catastrficos o actos malintencionados que puedan dar lugar a emisiones o vertidos al exterior de la instalacin o daos en blindajes Ninguna posibilidad de liberacin superior a los niveles de intervencin para la aplicacin de medidas de proteccin urgentes en el exterior del emplazamiento excepto en caso de robo o prdida de fuentes si estas son de alta actividad. Los daos en los blindajes o las emisiones de yodo radiactivo podran dar lugar a superacin de los lmites en el interior de la instalacin por lo que requeriran medidas de proteccin para el personal de intervencin En el emplazamiento posibilidad de efectos deterministas graves en la salud del personal o de los pacientes si se utilizan incorrectamente las fuentes.

Instalaciones o lugares donde pueden aparecer fuentes radiactivas fuera de control

Posibilidad de sobreexposicin y de efectos deterministas en caso de manipulacin de fuentes no blindadas. Si la fuente est daada puede haber adems riesgo de contaminacin. Se requieren medidas de proteccin en estos casos (alejamiento de personas, autoproteccin, control de accesos). La dispersin originada por actividades humanas puede contaminar un rea considerable.

Actos terroristas o criminales en los que se utilice material radiactivo

Posibilidad de sobreexposicin y de efectos deterministas. Puede haber adems riesgo de contaminacin interna y externa. Se requieren medidas de proteccin (confinamiento, evacuacin, medidas de autoproteccin, profilaxis radiolgica en caso de presencia de yodo radiactivo, etc.)

Num. 7101 / 02.09.2013

24993

Estas situaciones pueden provocar pnico entre la poblacin incluso sin riesgo radiolgico apreciable

Cada de satlites con fuentes radiactivas

Posibilidad de sobreexposicin por dispersin de fragmentos de alta actividad que requieran medidas de autoproteccin ciudadana (informacin e instrucciones a la poblacin a fin de evitar la manipulacin de restos que puede llegar a producir efectos deterministas en la salud) Imposibilidad de delimitar el rea debido a su extensin.

Accidente con armas nucleares

Posibilidad de dispersin de plutonio en caso de incendio o explosin que requerira medidas de proteccin como realojamiento o restriccin de alimentos para evitar la inhalacin de la nube radiactiva o la resuspensin de los materiales depositados, que pueden llegar producir efectos deterministas en la salud. Dificultad de deteccin con los instrumentos habituales de monitorizacin bsica.

Liberacin transfronteriza

Posibilidad de depsitos radiactivos que requieran medidas de proteccin como realojamiento o restriccin de alimentos. Otras medidas de proteccin en funcin de la distancia a la instalacin afectada.

Num. 7101 / 02.09.2013

24994

5.

Catlogo de instalaciones o actividades

Corresponde al Consejo de Seguridad Nuclear establecer y recabar los datos e informaciones necesarias para la elaboracin de un Catlogo nacional de instalaciones o actividades que puedan dar lugar a situaciones de emergencia por riesgo radiolgico y actualizar dichos datos e informaciones con la periodicidad necesaria, el cual identifica expresamente aquellas actividades que, aun estando registradas en un determinado territorio y debido a sus caractersticas de portabilidad o movilidad, pudieran estar operando en lugares diferentes a los que oficialmente estn registradas. La Comisin Nacional de Proteccin Civil aprob en el mes de mayo de 2012, el documento elaborado por el Consejo de Seguridad Nuclear Catlogo nacional de instalaciones o actividades que puedan dar lugar a situaciones de emergencia por riesgo radiolgico. Documento de criterios. La informacin contenida en el catlogo se encuentra en permanente modificacin, como consecuencia de las altas y bajas producidas en las actividades laborales correspondientes, por lo que se considera adecuado disponer de un sistema que garantice la consulta telemtica de las instalaciones que integran dicho catlogo. Al respecto queda establecido que la Direccin General de Proteccin Civil y Emergencia del Ministerio del Interior, facilitar la infraestructura y los procedimientos adecuados para asegurar el mantenimiento de dicho catlogo y garantizar que los rganos competentes en materia de Proteccin Civil de las comunidades autnomas, tengan acceso al mismo en su mbito territorial. En el caso de la Comunitat Valenciana, se designa a la Sala de Emergencias de la Generalitat como Punto de Contacto de la Comunitat Valenciana para acceso a dicho registro. Los datos contenidos en dicho catlogo para cada instalacin son: Titular de la instalacin Ubicacin Actividad de la instalacin

Num. 7101 / 02.09.2013

24995

Caractersticas de las fuentes radiactivas o materiales nucleares Identificacin de la aplicacin del requisito de nivel de respuesta exterior Identificacin de las fuentes o equipos radiactivos porttiles utilizados en Espaa

Num. 7101 / 02.09.2013

24996

En dicho catlogo se establece la siguiente clasificacin de instalaciones, a efectos de la aplicacin del presente plan especial.

5.1. Instalaciones exentas de la aplicacin del presente plan


Quedan excluidas de la aplicacin del plan: Todas las entidades en las que se utilizan fuentes de radiacin exentas. Que cuentan con la aprobacin de tipo de aparato radiactivo, de acuerdo con lo establecido por el Reglamento de Instalaciones Nucleares y Radictivas (RINR). Todas las instalaciones de rayos X de radiodiagnstico mdico reguladas por el Real Decreto 1085/2009. Se trata de instalaciones a las que no les es exigible un Plan de Emergencia Interior, y que la probabilidad de que causen un impacto en el exterior del emplazamiento se considera nula en cualquier situacin.

5.2. Instalaciones no exentas de la aplicacin del presente plan, pero que solo requieren desarrollar nivel interior de respuesta
Se incluyen las instalaciones radiactivas autorizadas en base a los criterios establecidos por el RINR, provistas exclusivamente de equipos generadores de radiaciones ionizantes. Se incluyen en este apartado: Los aceleradores de partculas que no den lugar a la produccin de sustancias radiactivas. Las instalaciones radiactivas de tercera categora que disponen de autorizacin para la posesin y uso de sustancias radiactivas en forma encapsulada o no encapsulada. En estas instalaciones no se considera necesario planificar la adopcin de las medidas de proteccin de pblico en el exterior de la instalacin afectada, siendo suficientes las previsiones establecidas en los PEI.

Num. 7101 / 02.09.2013

24997

No obstante podrn ser adoptadas medidas relacionadas con el control de accesos a la instalacin y activacin de recursos externos para apoyo a las actuaciones previstas en el PEI, para lo cual ser exigible al titular de la instalacin la notificacin de la emergencia al Centro de Coordinacin de Emergencias de la Generalitat (CCE Generalitat).

5.3. Instalaciones que requieren el desarrollo del nivel interior y exterior de respuesta
Se refiere a las instalaciones de: Instalaciones radiactivas de primera y segunda categora. Todas las instalaciones que dispongan de Fuentes Encapsuladas de Alta Actividad (FEAA), segn RD 229/2006. Buques de propulsin nuclear, por lo que se debera planificar la respuesta exterior en las bases navales y fondeaderos donde podran atracar este tipo de buques.

5.4. Equipos mviles


Se refiere a los equipos provistos de fuentes radiactivas que puedan utilizarse de manera mvil, es decir equipos de densidad y humedad de suelos, y equipos de gammagrafa industrial. Esta situacin supone que el presente plan contemplar la posible ocurrencia de emergencias con equipos radiactivos mviles en el territorio de la Comunitat Valenciana.

5.5. Instalaciones o actividades no reguladas


Se trata de instalaciones fuera del control regulador, segn lo establecido por el RINR, en las que es probable que se produzca un incidente radiolgico con posible repercusin en el exterior.

Num. 7101 / 02.09.2013

24998

Estas instalaciones o actividades no les es de aplicacin la exigencia del RINR de disponer de PEI, aunque s podran disponer de Planes de Autoproteccin por exigencia de la Norma Bsica de Autoproteccin (RD 393/2007). Se trata de: Aeropuertos y Puertos Martimos: En base a la informacin facilitada por los principales operadores de transporte de material radiactivo, los puertos y aeropuertos de la Comunitat Valenciana, donde se realiza este tipo de mercanca son: Los aeropuertos de Alicante (ubicado en el municipio de Elche) y Valencia (ubicado en la localidad de Manises) El puerto martimo de Valencia. Aduanas: El puerto aduanero de Valencia se encuentra en el momento de elaboracin del presente plan, acogido al Protocolo de Actuacin en caso de deteccin de movimiento inadvertido de o trfico ilcito de material radiactivo en puntos de inters general. Instalaciones adheridas al protocolo de vigilancia radiolgica de materiales metlicos, las relacin actualizada de dichas instalaciones podr ser consultadas a travs del siguiente enlace: https://oficinavirtual.mityc.es/IVR/ Hallazgo de una fuente hurfana.

No obstante cabe la posibilidad de que en alguna instalacin o actividad no regulada se pudiera producir algn tipo de incidente con repercusiones en el exterior de la propia instalacin o del recinto donde se desarrolla la actividad. Los lugares referenciados son los ms probables, en base a la actividad declarada.

Num. 7101 / 02.09.2013

24999

Volumen III Estructura y organizacin Sumario


1. 2. 3. 4. Fundamentos de la estructura Preemergencia Situaciones de emergencia Estructura organizativa 4.1. 4.2. 4.3. 4.4. 5. Esquema de la estructura en preemergencia Esquema de la estructura en situacin 0 Esquema de la estructura en situacin 1 Esquema de la estructura en situacin 2

Centro de Cordinacin de Emergencias de la Generalitat 3.1. 3.2. La Sala de Emergencias de la Generalitat 112 Comunitat Valenciana

6.

La direccin del plan

7.

Estructuras de gestin de preemergencia 7.1. Dispositivo preventivo 7.2. Puesto de Mando Preventivo (PMP) 7.3. CECOPI Preventivo 7.4. Evolucin de la estructura en caso de emergencia

8.

El Centro de Coordinacin Operativa Integrado (CECOPI)

Num. 7101 / 02.09.2013

25000

8.1. El comit de direccin 8.2. El comit asesor 9. El gabinete de informacin 9.1. El gabinete de prensa 9.2. El gabinete tcnico 9.3. El Telfono de Atencin a Vctimas y Familiares 10. 11. El Puesto de Mando Avanzado (PMA) Unidades bsicas. Composicin y funciones 11.1. Unidad Bsica de Intervencin 11.2. Unidad Bsica Radiolgica 11.3. Unidad Bsica de Seguridad 11.4. Unidad Bsica de Apoyo Logstico 11.5. Unidad Bsica Sanitaria 11.6. Participacin de personal voluntario

12. 13. 14. 15. 16. 16. 17.

El Centro de Recepcin de Medios (CRM) Participacin de la unidad TEDAX-NRBQ del Cuerpo Nacional de Polica y Guardia Civil Participacin del Consejo de Seguridad Nuclear Participacin de recursos de las Fuerzas Armadas Participacin de ENRESA Estructura y organizacin municipal: el CECOPAL Comit Estatal de Coordinacin (CECO)

Num. 7101 / 02.09.2013

25001

1.

Fundamentos de la estructura

La estructura del presente plan se basa en: La existencia de una organizacin permanente de respuesta ante emergencias, la cual se activa cuando se recibe la notificacin de la existencia de una situacin de emergencia. La garanta de operatividad permanente del Centro de Coordinacin Emergencias de la Generalitat, que a travs de sendas salas operativas, la Sala de Emergencias de la Generalitat y la Sala de Atencin de Llamadas de 112, es responsable de la recepcin de la comunicacin de los incidentes, alerta de los distintos organismos cuya participacin est prevista en el presente plan, as como la coordinacin de los diferentes servicios de intervencin. El aviso inmediato a la totalidad de los operativos cuya respuesta est prevista en el presente plan especial, y la activacin escalonada del plan, con la constitucin de una estructura de respuesta proporcional a la gravedad de la emergencia. La organizacin sectorizada de las funciones a desarrollar frente a las situaciones de emergencia: Unidades Bsicas, PMA, CECOPAL, CECOPI, comit de direccin, comit asesor, gabinete de informacin, etc.

Num. 7101 / 02.09.2013

25002

2.

Preemergencia

La preemergencia es la fase que, por evolucin desfavorable, puede dar lugar a una situacin de emergencia. El objeto de esta situacin es alertar a las autoridades y servicios implicados, as como informar a la poblacin potencialmente afectada. Podran ser objeto de declaracin de la preemergencia, situaciones relacionadas con: Prdida, abandono, robo o uso no autorizado de fuentes de alta actividad o de fuentes hurfanas. Previsin de cada de satlites con fuentes radiactivas dentro del territorio de la Comunitat Valenciana. Amenaza de actos terroristas o criminales en los que se utilice material radiactivo. Accidentes en instalaciones situadas en otros pases, en las su evolucin pueda implicar consecuencias radiolgicas en alguna parte del territorio de la Comunitat Valenciana. Cualquier otra situacin que a criterio de la direccin del plan, requiera la declaracin de una situacin de preemergencia.

Num. 7101 / 02.09.2013

25003

3.

Situaciones de emergencia

Esta fase se caracteriza por la materializacin de una situacin de riesgo precedida o no por una situacin de preemergencia. En funcin de las necesidades de intervencin derivadas de las caractersticas del accidente y de sus consecuencias ya producidas o previsibles, de los medios de intervencin disponibles y la valoracin de la gravedad del accidente, se establecer alguna de las situaciones de emergencia siguientes: Situacin 0: Situacin de emergencia en la que los riesgos se limitan a la propia instalacin y pueden ser controlados por los medios disponibles en el correspondiente plan de emergencia interior o plan de autoproteccin. En el caso de que la emergencia radiolgica no est asociada a una instalacin o actividad que tenga plan de emergencia interior o de autoproteccin, ser la referida a aquellos accidentes que puedan ser controlados por los medios disponibles y que, an en su evolucin ms desfavorable, no suponen riesgo para la poblacin. Situacin 1: Situacin de emergencia en la que se prev que los riesgos pueden afectar a las personas en el interior de la instalacin, mientras que las repercusiones en el exterior, aunque muy improbables, no pueden ser controladas nicamente con los recursos propios del plan de emergencia interior o del plan de autoproteccin, siendo necesaria la intervencin de servicios del plan especial. En el caso de que la emergencia radiolgica no est asociada a una instalacin o actividad que tenga plan de emergencia interior o de autoproteccin, ser la referida a aquellos accidentes que pudiendo ser controlados con los medios de intervencin disponibles en el plan especial, requieren de la puesta en prctica de medidas para la proteccin de las personas que puedan verse amenazadas por los efectos derivados del accidente.

Num. 7101 / 02.09.2013

25004

Situacin 2: Situacin de emergencia en la que se prevea que los riesgos pueden afectar a las personas tanto en el interior como en el exterior de la instalacin y, en consecuencia, se prev el concurso de medios de apoyo de titularidad estatal no asignados al plan especial. En el caso de que la emergencia radiolgica no est asociada a una instalacin que tenga plan de emergencia interior o plan de autoproteccin, ser la referida a aquellos accidentes que para su control o la puesta en prctica de medidas de proteccin de las personas se prev el concurso de medios de apoyo de titularidad estatal, no asignados al plan especial. Tambin sern declaradas emergencias de Situacin 2 aquellas que para su control requieran la constitucin del CECOPI. Situacin 3: Situacin de emergencia en la que la naturaleza, gravedad o alcance de los riesgos requiere la declaracin del inters nacional por el ministro del Interior.

Num. 7101 / 02.09.2013

25005

4.

Estructura organizativa

4.1. Preemergencia

En situacin de preemergencia, tras realizar la alerta, el CEE Generalitat efecta el seguimiento de la situacin solicitando la informacin a todos los organismos involucrados en la operatividad. Los municipios afectados podrn activar sus planes de mbito municipal en fase de preemergencia y la direccin del plan podr ordenar la constitucin de estructuras de gestin como los Dispositivos Preventivos, el Puesto de Mando Preventivo (PMP) y/o CECOPI Preventivo. Adicionalmente por parte del Estado se podrn activar preventivamente sus rganos de coordinacin de la informacin y seguimiento.

Num. 7101 / 02.09.2013

25006

4.2. Esquema de la estructura en Situacin 0

En esta situacin, el CCE Generalitat acta como apoyo del plan de mbito local (PTM o PAM) o de los Planes de Emergencia Interior o de Autoproteccin, que se encuentren activados.

Num. 7101 / 02.09.2013

25007

4.3. Esquema de la estructura en Situacin 1

En esta situacin, los diferentes recursos movilizados al lugar de la emergencia por el CCE Generalitat y las Centrales de Coordinacin de los Servicios de Intervencin se organizarn en Unidades Bsicas, al mando de un coordinador que se integrar en el PMA. En esta situacin podr constituirse el Centro de Recepcin de Medios (CRM). A nivel municipal, para apoyo a la estructura autonmica y con el objeto de coordinar las medidas de proteccin a la poblacin en el caso de emergencia, podr constituirse el/los CECOPAL/ES del/los municipio/s afectados por la emergencia.

Num. 7101 / 02.09.2013

25008

4.4. Esquema de la estructura en Situacin 2

Esta situacin se caracteriza por la necesidad de intervencin de recursos extraordinarios no adscritos al presente plan especial, los cuales sern coordinados por el Centro Estatal de Coordinacin (CECO).

Num. 7101 / 02.09.2013

25009

5.

El Centro de Coordinacin de Emergencias de la Generalitat

La Ley 13/2010, de 23 de noviembre, de la Generalitat, de Proteccin Civil y Gestin de Emergencias, establece que el Centro de Coordinacin de Emergencias servir para asegurar la imprescindible coordinacin de las diversas administraciones y entidades que deban actuar en cada situacin de urgencia y emergencia, garantizando una gil y eficaz respuesta a las demandas de ayuda de los ciudadanos. Todo ello, respetando la competencia que a cada organismo le corresponda en la ejecucin material del servicio solicitado y en la organizacin, movilizacin y gestin de los recursos que se consideren adecuados para la actuacin en concreto. El Centro de Coordinacin de Emergencias de la Generalitat, dependiente de la Consellera competente en materia de proteccin civil y gestin de emergencias se encuentra ubicado en la localidad de LEliana (Valencia). En materia de gestin de emergencias, el Centro Coordinacin de Emergencias, tiene asignadas competencias en dos reas de responsabilidad: a) La coordinacin de la gestin de las situaciones de preemergencia y emergencia, as como aquellas otras situaciones de grave riesgo colectivo, catstrofe o calamidad pblica en las que se activen planes de proteccin civil en la Comunitat Valenciana. b) La gestin del telfono nico de emergencias 112.

5.1. La Sala de Emergencias de la Generalitat


Desde la Sala de Emergencias de la Generalitat, sin perjuicio de las funciones que le sean asignadas por el conseller competente en materia de proteccin civil y gestin de emergencias, se llevarn a cabo las siguientes funciones establecidas por la Ley 13/2010:

Num. 7101 / 02.09.2013

25010

a) b) c) d) e)

Activar los planes de emergencias, procedimientos de actuacin y protocolos operativos, de aplicacin en cada emergencia. Comunicar y notificar las diferentes situaciones de preemergencia o emergencia declaradas. Coordinar las actuaciones de los servicios esenciales o complementarios implicados en la resolucin de una situacin de emergencia o catstrofe. Informar de la evolucin de la emergencia a los servicios esenciales y complementarios de intervencin implicados en la resolucin de la misma. Recibir la informacin relativa a las intervenciones de los diferentes servicios operativos que actan en una emergencia, bien a travs de la direccin del PMA, cuando este se encuentre constituido, o bien a travs de las respectivas centrales operativas de los servicios de emergencia que, en todo caso, estarn obligados a facilitar la informacin que se les requiera en relacin con la situacin de emergencia.

f)

Elaborar, como fuente de informacin oficial que es, la informacin dirigida a la poblacin y a los medios de comunicacin sobre los consejos de autoproteccin, la evolucin y el balance de la emergencia.

g)

Asumir la interlocucin y coordinacin en materia de gestin de emergencias con las administraciones locales, la Administracin del Estado y con otras comunidades autnomas.

h) i)

Implantar, a decisin de la direccin del plan, centros de atencin telefnica para informar a la poblacin y a los afectados sobre la situacin de emergencia. La alerta y movilizacin de los recursos humanos y materiales propios y, en particular, la movilizacin y gestin de los vehculos del PMA y comunicaciones de la Generalitat.

5.2. 112 Comunitat Valenciana

Num. 7101 / 02.09.2013

25011

La Generalitat, en su mbito territorial, es la entidad prestataria del servicio del telfono nico de emergencias 112. El ttulo V de la Ley 13/2010, de emergencias de la Generalitat establece que 112 Comunitat Valenciana es la implantacin del telfono nico de emergencias europeo 112 en el mbito territorial de la Comunitat Valenciana, asignndose su gestin a la consellera competente en materia de Proteccin Civil y Gestin de Emergencias. Sin perjuicio de las funciones que sean establecidas por el conseller competente, por la Ley 13/2010 se le asignan las siguientes funciones: a) Poner a disposicin de los ciudadanos un nico nmero de telfono gratuito para la atencin de las llamadas de emergencia procedentes de cualquier punto de la Comunitat Valenciana. b) c) d) e) Recibir las llamadas telefnicas de emergencias de los ciudadanos y organismos dentro del mbito territorial de la Comunitat Valenciana. Garantizar un tiempo de atencin de la llamada compatible con la naturaleza del servicio que se gestiona. Atender las llamadas de emergencia obteniendo la informacin necesaria para la adecuada gestin de los incidentes de emergencia. Identificar los servicios esenciales competentes para la resolucin de la situacin de emergencia, en funcin de la naturaleza de la emergencia y del mbito territorial de competencia del servicio. f) g) h) i) j) k) Alertar con rapidez a los servicios esenciales competentes en la resolucin de la emergencia. Proporcionar a los servicios esenciales que intervienen en la resolucin de la emergencia la informacin de retorno actualizada sobre la evolucin de la misma. Contemplar las necesidades especficas de los colectivos con discapacidad para facilitar la atencin de sus llamadas a 112 Comunitat Valenciana. Elaborar los protocolos operativos de atencin y gestin de llamadas telefnicas de emergencias. Implantar y mantener un sistema de control de la calidad del servicio que presta. Incorporar las novedades tecnolgicas que mejoren la prestacin del servicio.

Num. 7101 / 02.09.2013

25012

6.

La direccin del plan

Corresponder a la Generalitat, la direccin del presente plan en preemergencia y las emergencias declaradas de situacin 0, 1 y 2. Tal y como se establece en la Norma Bsica de Proteccin Civil (Real Decreto 407/1992) y en la Directriz Bsica de Planificacin de proteccin civil ante el Riesgo Radiolgico (Real Decreto 1564/2010), corresponder a la Administracin del Estado, la direccin del presente plan en las emergencias declaradas de inters nacional (situacin 3). En las emergencias cuya competencia corresponda a la Generalitat, corresponder la direccin del plan al conseller competente en materia de Proteccin Civil y Emergencias, que asumir las funciones de Mando nico, de acuerdo con lo establecido en el art. 12 de la Ley 13/2010, de 23 de noviembre, de Proteccin Civil y Gestin de Emergencias. En preemergencia y las emergencias declaradas de situacin 0 y 1, con objeto de mejorar la operatividad en la gestin de emergencias, el conseller competente en materia de Proteccin Civil y Emergencias, delega la direccin del plan en el director general competente en materia de Proteccin Civil y Emergencias. Corresponden a la direccin del plan: Declarar la preemergencia y situacin de emergencia y su finalizacin segn lo establecido en el presente plan. Declarar la orden de constitucin del CECOPI y su ubicacin. Determinar la suficiencia de recursos humanos y materiales, estableciendo las prioridades de actuacin que estime oportunas, y decidir la necesidad de solicitud al Comit Estatal de Coordinacin (CECO) del apoyo de recursos no adscritos al presente plan. Determinar la informacin que debe facilitarse a la poblacin y a los medios de comunicacin social en relacin con la situacin de emergencia.

Num. 7101 / 02.09.2013

25013

Establecer las prioridades de cara al restablecimiento de los servicios pblicos esenciales. Informar a las Comisiones de Seguridad Radiolgica y de Proteccin Civil de la Comunitat Valenciana de aquellas emergencias que supongan la activacin del presente plan en situacin de emergencia 2. Asegurar la operatividad del plan mediante su implantacin y el mantenimiento de su operatividad. Por parte de la direccin del presente plan, as como por parte de la Presidencia del Comit Estatal de Coordinacin, se establecern los mecanismos necesarios para garantizar la total coordinacin de sus actuaciones.

Num. 7101 / 02.09.2013

25014

7. Estructuras de gestin de preemergencias


Para la gestin de las preemergencias no suele ser necesaria la constitucin de estructuras complejas como las que se han descrito anteriormente para el caso de las emergencias. Normalmente basta con una alerta a los recursos y la activacin de los protocolos internos de preemergencia, que son los que pueden establecer la adopcin de una serie de medidas preventivas de cara a minimizar las consecuencias de las posibles emergencias y a adoptar las medidas de proteccin a la poblacin, que puedan ser necesarias en funcin del tipo de riesgo que haya generado la declaracin de la situacin de preemergencia. No obstante lo anterior, la direccin del plan, en funcin del tipo de situacin que haya generado la declaracin de la situacin de preemergencia y sus posibles consecuencias, podr ordenar la constitucin de: Dispositivo preventivo. Puesto de Mando Preventivo (PMP). CECOPI Preventivo.

7.1. Dispositivo preventivo


Al igual que en situacin de emergencia los recursos se organizan en Unidades Bsicas, en las situaciones de preemergencia, los recursos se organizan en dispositivos preventivos. Estos dispositivos estarn integrados por los recursos que se hayan movilizado con carcter previo por parte de la direccin del Plan Territorial de Emergencias de la Comunitat Valenciana. El nmero de dispositivos, los recursos que los integrarn y las funciones que stos desarrollarn, sern establecidos por la direccin del Plan Territorial de Emergencias de la Comunitat Valenciana en funcin del tipo de riesgo que haya provocado la declaracin de la situacin de preemergencia y la gravedad de los posibles daos esperados. Con carcter general, estos dispositivos podrn ser los siguientes:

Num. 7101 / 02.09.2013

25015

Dispositivo de Proteccin Civil y Gestin de Emergencias: integrado por tcnicos de emergencia de la Generalitat, Consorcios Provinciales de Bomberos, Parques Municipales de Bomberos, Brigadas de Emergencia, tcnicos de otras administraciones. Dispositivo Radiolgico: Integrado por personal experto en materia de seguridad radiolgica perteneciente a las distintas administraciones, a las empresas generadoras de riesgo y/o a las empresas especialistas. Dispositivo Sanitario: integrado por los recursos sanitarios. Dispositivo de Seguridad: integrado por los recursos del Cuerpo Nacional de Polica, de la Guardia Civil, de la Unidad del CNP adscrita a la Comunitat Valenciana y de las Policas Locales.

7.2. Puesto de Mando Preventivo (PMP)


El director del PMP ser un tcnico de la Generalitat competente en materia de seguridad radiolgica. Desde el PMP se desarrollarn las siguientes funciones: Coordinar los dispositivos preventivos, para asegurar una respuesta eficaz ante cualquier tipo de incidente que se produzca. En caso de accidentes, urgencia o emergencia, coordinar la informacin disponible para facilitarla al CCE Generalitat. En caso de declararse la situacin de emergencia constituir, en su caso, el PMA.

7.3. CECOPI Preventivo


La direccin del plan, en funcin de la naturaleza de la situacin que haya ocasionado la declaracin de la situacin de preemergencia, podr ordenar la constitucin de un CECOPI preventivo. La direccin del Plan Territorial de Emergencias de la Comunitat Valenciana decidir qu miembros del comit asesor, formarn parte de este CECOPI preventivo.

Num. 7101 / 02.09.2013

25016

7.4. Evolucin de la estructura en caso de emergencia


Declarada la situacin de emergencia el Puesto de Mando Preventivo (PMP) se transformar en PMA con el objeto de desarrollar las funciones que asignadas por el plan. Del mismo modo, los recursos movilizados que ya estaban en el terreno organizados en los dispositivos preventivos descritos en este apartado, se integrarn en las Unidades Bsicas previstas en el plan, al mando de un coordinador de la Unidad que estar presente en el PMA.

Num. 7101 / 02.09.2013

25017

8.

El Centro de Coordinacin Operativa Integrado (CECOPI)

El Centro de Coordinacin Operativa Integrado (CECOPI) es el rgano superior de gestin de emergencias, que se constituir de acuerdo con lo establecido en el presente plan, cuando se declare la emergencia de situacin 2. Est compuesto por: El comit de direccin El comit asesor El gabinete de informacin El CECOPI podr constituirse en las dependencias del Centro de Coordinacin de Emergencias de la Generalitat, o si las circunstancias lo aconsejan, podr constituirse total o parcialmente (comit de direccin y los miembros del comit asesor que se determinen) en las proximidades de la zona de la emergencia.

8.1. El comit de direccin


En caso de declaracin de Situacin 2, en el comit de direccin del plan se integrar la persona que ostente el cargo de delegado del Gobierno de la Comunitat Valenciana o persona en quien delegue. En caso de declaracin del inters nacional, se pondr a disposicin del representante de la Administracin General del Estado en el CECOPI la direccin del presente plan y los recursos adscritos al mismo.

Num. 7101 / 02.09.2013

25018

8.2. El comit asesor


Para asistir al comit de direccin en los distintos aspectos relacionados con la gestin de la emergencia se establecer un comit asesor, en el que podrn incorporarse los siguientes miembros: Responsable de la Subdireccin General competente en materia de Proteccin Civil de la Generalitat. Responsables de los Servicios Operativos movilizados previstos en el presente plan y responsables de los planes sectoriales activados. Representantes de los municipios afectados. Jefatura de la Unidad de Proteccin Civil de la Administracin del Estado en la Comunitat Valenciana. Tcnicos de las distintas administraciones, gestores de servicios u otro personal cualificado que el comit de direccin considere oportuno. Personal tcnico de la consellera competente en materia de Industria. Personal tcnico de la consellera competente en materia de Energa. Personal tcnico de la consellera/organismo competente en materia de Salud Laboral. Personal tcnico de la consellera competente en materia de Medio Ambiente. Representantes de la/s instalacin/es afectada/s, si corresponde. La direccin del plan decidir sobre el mejor lugar para la constitucin de este comit.

Num. 7101 / 02.09.2013

25019

9.

El gabinete de informacin

Ser el rgano responsable de la gestin global de toda la informacin relacionada con la emergencia. El gabinete de informacin estar formado por: El gabinete de prensa. El gabinete tcnico. Gabinete de atencin e informacin a la poblacin.

9.1. El gabinete de prensa


La funcin principal del gabinete de prensa es la de difundir a los medios de comunicacin, organismos, autoridades y pblico en general las rdenes y consignas dadas por el la direccin del plan. Con la finalidad de conseguir coherencia informativa, se considerar informacin oficial, fidedigna y contrastada, aquella facilitada directamente por el gabinete de prensa, nico rgano autorizado para emitirla. El gabinete de prensa estar compuesto por personal del gabinete de prensa de la consellera competente en materia de proteccin civil y gestin de emergencias. En caso que la emergencia requiera la constitucin del CECOPI, se integrar un representante de la Administracin General del Estado, colaborando con el Gabinete de Prensa de la Generalitat en las funciones describen en el volumen de Operatividad, asimismo podrn incorporarse representantes de gabinetes de prensa de los ayuntamientos afectados, si as se estima oportuno por parte de la direccin del plan.

Num. 7101 / 02.09.2013

25020

9.2. El gabinete tcnico


La funcin principal del gabinete tcnico es la de recopilar toda la informacin de la emergencia de los distintos Centros de Coordinacin y de la propia estructura del plan y redactar los Informes de Seguimiento de la Emergencia. El gabinete tcnico estar compuesto por personal tcnico de la direccin general competente en materia de proteccin civil y gestin de emergencias.

9.3. El Gabinete de Atencin e Informacin a la Poblacin


La funcin principal del Gabinete de Atencin e Informacin a la Poblacin es la de coordinar todas las actuaciones en materia informativa a la poblacin. Las funciones a desarrollar por este Gabinete se describen en el Procedimiento de Gestin de la Informacin, anexo al Plan Territorial de Emergencias de la Comunitat Valenciana. Para el desarrollo de las funciones de este Gabinete se podr requerir la constitucin de un nmero de telfono de atencin a vctimas y familiares, que no tendr que estar necesariamente ubicado en el mismo lugar donde est constituido el Gabinete de Informacin. Corresponder a la direccin del presente plan especial informar a la poblacin, con la necesaria cooperacin y asesoramiento del Consejo de Seguridad Nuclear y de la autoridad sanitaria competente, responsables de elaborar la informacin sobre aspectos tcnicos y de proteccin sanitaria. Dicha labor de informacin se realizar segn lo establecido en el Acuerdo del Consejo de Ministros de 1 de octubre de 1999, relativo a la informacin del pblico sobre medidas de Proteccin Sanitaria aplicables y sobre el comportamiento a seguir en caso de emergencia radiolgica, de manera que la poblacin efectivamente afectada en caso de emergencia radiolgica, deber recibir de forma rpida y reiterada:

Num. 7101 / 02.09.2013

25021

Informacin sobre el caso de emergencia ocurrido y, en la medida de lo posible, sobre sus caractersticas (tales como su origen, su magnitud, su previsible evolucin). Consignas de proteccin que, segn el caso del que se trate, podrn: o Referirse, entre otros, a: Restriccin del consumo de ciertos alimentos que puedan estar contaminados. Normas sencillas de higiene y descontaminacin. Distribucin y uso de sustancias protectoras. Disposiciones que deban adoptarse en caso de evacuacin. Ir acompaadas, si fuese necesario, de consignas especiales para determinados grupos de poblacin. Consejos de cooperacin, en el marco de las instituciones y requerimientos formulados por las autoridades competentes. En situacin de preemergencia, deber difundirse informacin a la poblacin que pudiera verse afectada, relativa a: Pedir a la poblacin afectada que est a la escucha de la radio o de la televisin. Consignas preparatorias a los establecimientos que tengan responsabilidades colectivas especiales. Recomendaciones a las profesiones especialmente afectadas. Esta informacin y estas consignas se completarn, si corresponde, con un recordatorio de las nociones bsicas sobre la radiactividad y sus efectos en el ser humano y el medio ambiente. La descripcin detallada de las funciones que deben desarrollarse por parte de los rganos que componen el Gabinete de Informacin, as como los flujos de comunicacin a seguir en caso de emergencia se detallan en el anexo del Plan Territorial de Emergencias de la Comunitat Valenciana Procedimiento de Gestin de la Informacin que por tratarse de un procedimiento de actuacin de carcter horizontal, ser de aplicacin en caso de activacin de cualquier plan de proteccin civil.

Num. 7101 / 02.09.2013

25022

10. El Puesto de Mando Avanzado (PMA)


Es el centro de mando de carcter tcnico, que se constituir en proximidad al lugar del accidente y desde el cual se dirigirn y coordinarn las actuaciones de las Unidades Bsicas, de acuerdo con las rdenes indicadas por la direccin del plan. Direccin Un tcnico de la consellera competente en materia de proteccin civil y gestin de emergencias, asumir funciones de direccin del PMA y agrupar componentes de todas las Unidades Bsicas.

Composicin El PMA estar compuesto en funcin de los recursos movilizados para la resolucin de la emergencia por: Los coordinadores de las Unidades Bsicas. Representantes de los municipios afectados. Funciones del director del PMA El director del PMA, como mximo responsable en el terreno, asumir las siguientes funciones: Constituir el PMA. En la fase inicial, asumir la coordinacin y direccin de todos los recursos en la zona hasta que se incorporen al PMA el resto de coordinadores de las Unidades Bsicas, en cuyo momento cada coordinador ser responsable de sus propios recursos. Valorar la tipologa o gravedad del accidente y proponer a la direccin del plan, a travs del CCE Generalitat, la situacin de emergencia.

Num. 7101 / 02.09.2013

25023

Determinar y establecer la zonificacin de seguridad. En ausencia de los coordinadores de las Unidades Bsicas, dirigir y coordinar in situ las actuaciones de las diferentes Unidades Bsicas para hacer frente a la emergencia, con el fin de optimizar los recursos humanos y materiales disponibles. Canalizar la comunicacin entre el lugar de la emergencia y el CCE Generalitat, informando sobre: Evolucin de la situacin de emergencia y de aquellas acciones tomadas para paliar las consecuencias. Los recursos movilizados, y valoracin de la suficiencia de los mismos Afectacin directa a personas, identificando su estado. Medidas de proteccin a la poblacin adoptadas. Estado de las infraestructuras y otros que tengan implicacin sobre la actividad normal de personas y bienes. Trasladar las rdenes de la direccin del plan a los coordinadores de las Unidades Bsicas. Valorar la necesidad de constitucin del Centro de Recepcin de Medios (CRM) y designar, en su caso, un responsable. Recomendar a la direccin del plan las medidas de proteccin ms idneas en cada momento, para la poblacin, el medio ambiente y los bienes. Canalizar la informacin entre el lugar de la emergencia y el ayuntamiento del municipio afectado de cara a facilitar la coordinacin de recursos municipales disponibles. Asesorar a la direccin del plan, sobre la conveniencia de decretar el fin de la situacin de emergencia. En caso necesario, prever puntos de encuentro para evacuaciones.

Num. 7101 / 02.09.2013

25024

11. Unidades bsicas. Composicin y funciones


En cumplimiento de lo establecido en el artculo 62 de la Ley 13/2010, de 23 de noviembre, de Proteccin Civil y Gestin de Emergencias, los servicios de intervencin movilizados al lugar de la emergencia se organizan en Unidades Bsicas. La coordinacin de las actuaciones de dicha Unidad en el terreno ser ejercida por el coordinador de la Unidad, que estar integrado en el PMA. La denominacin de las Unidades Bsicas es la siguiente: Unidad Bsica de Intervencin Unidad Bsica Radiolgica Unidad Bsica de Seguridad Unidad Bsica de Apoyo Logstico Unidad Bsica Sanitaria

11.1. Unidad Bsica de Intervencin


El mando de mayor rango del Servicio de Bomberos competente en la zona del accidente ser el coordinador de la Unidad Bsica de Intervencin. Composicin Servicios de Extincin de Incendios y Salvamento actuantes.

Num. 7101 / 02.09.2013

25025

Funciones Hasta la incorporacin al lugar de la emergencia del director del PMA, por parte del responsable de la Unidad Bsica de Intervencin se asumir el mando de cuantas actuaciones deban realizarse en materia de fuego, rescate y salvamento, as como delimitacin de zonas, segn los criterios establecidos en el presente plan. Durante dicha primera intervencin y hasta la incorporacin de personal experto en materia de seguridad radiolgica, se contar con el asesoramiento remoto facilitado a travs de la Sala de Emergencias de la Generalitat. Direccin de la intervencin frente al siniestro en materia de fuego, rescate y salvamento. Evaluar y adoptar las primeras medidas de actuacin para combatir o en su caso paliar las consecuencias de la situacin de emergencia. Hasta la llegada de los recursos adscritos a la Unidad Bsica Radiolgica, aplicarn las medidas de proteccin ms urgentes, conforme los criterios establecidos en el presente plan. Hasta la llegada de los recursos adscritos a la Unidad Bsica Sanitaria, tomarn las medidas necesarias para la atencin de los heridos.

11.2. Unidad Bsica Radiolgica


El coordinador de esta Unidad Bsica, ser un tcnico de emergencias de la Generalitat, experto en materia de seguridad radiolgica. En funcin de la envergadura de la emergencia, podr decidirse unificar la figura del director del PMA y el coordinador de la Unidad Bsica Radiolgica. Composicin Personal tcnico de Emergencias de la Generalitat. Un tcnico representante de la Delegacin de Gobierno/ Subdelegaciones del Gobierno (en caso de declararse el inters nacional).

Num. 7101 / 02.09.2013

25026

Responsables de la instalacin o actividad generadora del riesgo, en el caso que corresponda. Tcnicos asesores pertenecientes a empresas o entidades especialistas en materia de riesgo radiolgico. Su participacin podr ser previamente convenida, o en el caso de circunstancias especiales se estar a lo establecido por la direccin del presente plan. Podrn incorporarse a esta Unidad Bsica representantes de las Unidades NRBQ que se encuentran enmarcadas en la Unidad Bsica de Seguridad. En caso de considerarse necesario por parte del alcalde del municipio en el que se haya producido el accidente, se podr incorporar a esta Unidad un delegado como coordinador de recursos municipales en el terreno. Funciones del personal tcnico del Servicio de Emergencias de la Generalitat Realizar el seguimiento de la evolucin del accidente o suceso y de las posibles consecuencias radiolgicas a la poblacin. Asesorar a la direccin del PMA, con el apoyo tcnico del Consejo de Seguridad Nuclear o tcnicos asesores de empresas o entidades especialistas, si fuese necesario, de los aspectos radiolgicos de la emergencia y las medidas de proteccin al personal de las Unidades Bsicas intervinientes. Efectuar el seguimiento del control dosimtrico y determinar las medidas de proteccin radiolgica del personal de las Unidades Bsicas. Colaborar con la Unidad Bsica Sanitaria en las funciones de la identificacin del personal y de los grupos de poblacin que deban ser sometidos a control y vigilancia mdica por su posible exposicin a la radiacin. Realizar el Registro de datos de la poblacin afectada. Caracterizar y evaluar la situacin radiolgica del rea afectada por el accidente o suceso, durante la emergencia. Notificar al CCE Generalitat, a travs de la direccin del PMA, la situacin real en cada momento, mediante evaluacin y las medidas de campo pertinentes. Coordinar la gestin de los residuos radiactivos que deban llevarse a cabo en la fase de emergencia, sin perjuicio de las responsabilidades que correspondan al titular de la instalacin.

Num. 7101 / 02.09.2013

25027

Medir y evaluar la contaminacin externa e interna de la poblacin potencialmente contaminada y del personal de intervencin. Medir y evaluar la contaminacin en vehculos, en otros medios materiales de emergencia y, en su caso, en los bienes. Gestionar el alojamiento provisional de las fuentes hurfanas. Funciones del responsables de la instalacin o actividad generadora del riesgo Asesorar al director del PMA sobre los riesgos de las fuentes o material radiactivo involucrados en la emergencia. Evaluacin inicial de las consecuencias que el accidente o actividad pueda tener en el exterior de la instalacin. Colaborar con el tcnico de emergencias de la Generalitat en la evaluacin de la situacin de la emergencia. Facilitar material de blindajes y equipos de proteccin personal. Facilitar instrumentacin y equipamiento, para la caracterizacin de la situacin radiolgica, recuperacin de fuentes, acondicionamiento de residuos y otros medios disponibles, que a criterio del coordinador de esta Unidad Bsica contribuyan a una ms eficaz gestin de la emergencia. Gestin de los residuos radiactivos, que puedan considerarse directamente relacionados con la actividad de la empresa, que deban llevarse a cabo en la fase de emergencia. Funciones del personal tcnico asesor perteneciente a empresas o entidades especialistas en materia de riesgo radiolgico Prestar asesoramiento telefnico o, en caso necesario, participar mediante la movilizacin de tcnicos expertos y recursos materiales necesarios para hacer frente a las situaciones de emergencia hasta el restablecimiento de la normalidad.

Num. 7101 / 02.09.2013

25028

11.3. Unidad Bsica de Seguridad


El coordinador de esta Unidad ser un mando de la Guardia Civil o del Cuerpo Nacional de Polica dependiendo de la competencia establecida en la demarcacin territorial en la que se produzca la emergencia en base a la Ley Orgnica 2/1986, de 13 de marzo de Fuerzas y Cuerpos de Seguridad, y los acuerdos establecidos entre ambos cuerpos.

Composicin Guardia Civil Cuerpo Nacional de Polica, en funcin de la demarcacin. En caso de movilizacin de recursos especializados en materia NRBQ, quedarn integrados dentro de esta unidad. Polica Local. Polica de la Generalitat (Unidad del Cuerpo Nacional de Polica adscrita a la Comunitat Valenciana). Funciones Regular y controlar los accesos a las zonas afectadas. Facilitar el trnsito de los vehculos de emergencias, y en su caso de evacuacin. El control del trfico: sealizacin de la zona, cortes y desvos (en caso necesario). Asegurar la custodia de bienes, el mantenimiento del orden pblico en las zonas afectadas y garantizar la seguridad ciudadana. Hasta la llegada del personal adscrito a la Unidad Bsica Sanitaria, tomarn las medidas para la atencin de heridos e identificacin de vctimas. Los avisos a la poblacin. La coordinacin de una posible evacuacin.

Num. 7101 / 02.09.2013

25029

11.4. Unidad Bsica de Apoyo Logstico


Si en la emergencia se produjeran necesidades relacionadas con el apoyo logstico, la direccin del plan podr ordenar la constitucin de la Unidad Bsica de Apoyo Logstico. El coordinador de esta Unidad, ser designado por la direccin del plan entre los responsables de los recursos que estn interviniendo, por propia iniciativa o a propuesta del director del PMA, de la direccin del Plan Sectorial de Abastecimiento o del Plan Sectorial de Albergue y Asistencia, en funcin de la naturaleza de las actuaciones mayoritarias a coordinar. Composicin Personal de las Diputaciones Provinciales y Consorcios de Bomberos, como responsables de avituallamiento y de la gestin de maquinaria para rehabilitacin Personal de los ayuntamientos Unidad de Brigadas de Emergencia Brigadas de obras de los titulares de carreteras Plan Sectorial de Abastecimiento Personal del Plan Sectorial de Transporte Personal del Plan Sectorial de Albergue y Asistencia Personal de las compaas de los servicios bsicos afectados Personal Voluntario de Proteccin Civil Personal de Cruz Roja Funciones Abastecimiento y avituallamiento Limpieza y saneamiento de las reas afectadas Restablecimiento de los servicios bsicos Transporte Restablecimiento de la red viaria Gestin del albergue de las personas evacuadas

Num. 7101 / 02.09.2013

25030

11.5. Unidad Bsica Sanitaria


El coordinador de la Unidad Bsica Sanitaria ser el mdico designado por el Centro de Informacin y Coordinacin de Urgencias provincial. Composicin Aquellos recursos que se estimen necesarios por parte de la Consellera de Sanitat, en funcin de la magnitud y situaciones de emergencia, comprendidos en el mbito de la gestin extrahospitalaria, de atencin primaria y atencin especializada. Funciones Realizar las funciones propias de clasificacin, asistencia y evacuacin de las vctimas a Centros Hospitalarios. Colaborar con la Unidad Bsica de Intervencin en el salvamento de las vctimas. Aplicar las medidas de profilaxis radiolgica y descontaminacin interna y externa, si procede. Constituir el Puesto de Asistencia Sanitaria y Centro de Evacuacin de heridos si procede. Proceder a la clasificacin de grupos especficos de poblacin y prestar asistencia sanitaria urgente a las personas irradiadas y contaminadas. Valorar la necesidad de la atencin psicolgica en la emergencia y activar al grupo de psiclogos a travs del CCE Generalitat. Valorar la necesidad de movilizacin del helicptero medicalizado. Las actividades de asistencia en hospitales, cobertura de las necesidades farmacuticas y la prevencin / resolucin de problemas epidemiolgicos derivados de la emergencia, sern llevadas a cabo de la forma prevista en el Plan Sectorial Sanitario por los servicios establecidos en dicho plan. Control sanitario de aguas y alimentos.

Num. 7101 / 02.09.2013

25031

Control sanitario de las reas de evacuados. Organizacin de los hospitales de campaa. Asesorar y coordinar las actuaciones a desarrollar en materia de Salud Pblica. El Coordinador de la Unidad Bsica Servir de enlace entre el Puesto de Asistencia Sanitaria y el CICU. Establecer la evacuacin de vctimas a centros hospitalarios. Realizar la identificacin de las vctimas y recoger toda la informacin necesaria para establecer actuaciones en Sanidad Ambiental, Salud Pblica y cualquier otro aspecto de la actividad sanitaria.

11.6. Participacin de personal voluntario


Los colectivos de voluntarios que acudan al lugar de la emergencia se encuadrarn en la Unidad Bsica Sanitaria, en la Unidad Bsica de Seguridad o en la Unidad Bsica de Apoyo Logstico, en funcin del tipo de colectivo voluntario que se trate y formacin que stos dispongan. Cuando se encuadren dentro de la Unidad Bsica Sanitaria, su participacin en la emergencia se entiende en dos vertientes: como personal auxiliar sanitario y en labores de transporte sanitario. A su llegada al lugar de la emergencia, se pondrn a la orden del coordinador de la Unidad Bsica Sanitaria, actuando siempre y sea cual sea la tarea encomendada bajo la direccin del personal sanitario. Mencin especial merece el transporte sanitario, en la que la evacuacin de los accidentados por parte de este personal se realizar siguiendo de forma estricta las indicaciones del responsable sanitario en el centro / noria de evacuacin y en su defecto por el coordinador de la Unidad Bsica Sanitaria. Cuando desarrollen funciones dentro de la Unidad Bsica de Seguridad o en la Unidad Bsica de Apoyo Logstico, ser necesario que un responsable del personal voluntario est en contacto directo con el Coordinador de la Unidad Bsica de Seguridad, a efectos del establecimiento y seguimiento de funciones a desarrollar por el citado colectivo.

Num. 7101 / 02.09.2013

25032

12. El Centro de Recepcin de Medios (CRM)


En las situaciones de grandes emergencias, as como en la fase de normalizacin es el abastecimiento a la poblacin, as como la necesidad de desplazar medios humanos y materiales para la intervencin en la emergencia y la recuperacin de la normalidad. En estas circunstancias puede ser necesario establecer uno o varios Centros de Recepcin de Medios (CRM) para la distribucin de los recursos. Su direccin y gestin se enmarcar dentro de la Estructura y Organizacin prevista por el Plan Sectorial de Abastecimiento, en contacto permanente con el CECOPI. Dichos CRM se ubicarn en las instalaciones facilitadas por los ayuntamientos de las zonas afectadas.

Num. 7101 / 02.09.2013

25033

13. Participacin de las unidades TEDAX-NRBQ del Cuerpo Nacional de


Polica y Guardia Civil
La funcin principal de la especialidad TEDAX-NRBQ del Cuerpo Nacional de Polica, con sede en la Comunitat Valenciana, es la de intervenir ante la amenaza o presencia de artefactos explosivos o con agentes NRBQ o mixtos procediendo a su deteccin o localizacin, desactivacin o neutralizacin y recogida, transporte y estudio de sus componentes cuando proceda. Todo ello sin perjuicio de las funciones de auxilio y apoyo que, con carcter general, tiene asignadas el CNP en la Ley Orgnica 2/1986 de Fuerzas y Cuerpos de Seguridad.

Dicha Unidad se considera adscrita al plan, y en caso de activacin se integrar en la Unidad Bsica de Seguridad, estando dirigida en todos los casos por sus mandos naturales. No obstante lo anterior, el responsable de la unidad TEDAX-NRBQ se integrar en el PMA, sin perjuicio de la presencia en el PMA del coordinador de la Unidad Bsica de Seguridad. La Unidad NRBQ de Guardia Civil con sede en la Comunitat Valenciana quedar integrada asimismo en la Unidad Bsica de Seguridad, estando sus actuaciones relacionadas con el desarrollo de las funciones propias en materia de seguridad en presencia de riesgo radiolgico. En el caso de activacin de unidades TEDAX-NRBQ con sede fuera de la Comunidad Valenciana, estas unidades no se considerarn adscritas al plan, y su activacin dar lugar a la declaracin de la Situacin 2. La activacin se realizar siguiendo el procedimiento de activacin que se acuerde entre las partes. Tras su activacin y por decisin del director del PMA, sus recursos podrn integrarse en las unidades bsicas de seguridad, radiolgica o intervencin, en funcin de la naturaleza de la emergencia y las caractersticas de los recursos activados.

Num. 7101 / 02.09.2013

25034

14. Participacin del Consejo de Seguridad Nuclear


Los recursos pertenecientes al Consejo de Seguridad Nuclear, no estn asignados al presente plan especial. En aquellos casos en los que se solicite al Consejo de Seguridad Nuclear la movilizacin de recursos para participar en la resolucin de la emergencia, se incorporarn: A la Unidad Bsica Radiolgica. Al comit asesor, asesorando a la direccin del plan sobre las actuaciones ms convenientes para hacer frente a la emergencia, en aquellas materias que son de su competencia. Las funciones del CSN sern las establecidas en el Convenio de colaboracin entre la Consellera de Gobernacin de la Generalitat y el Consejo de Seguridad Nuclear sobre planificacin, preparacin y respuesta ante situaciones de emergencia radiolgica, firmado el 22 de marzo de 2012, en caso de emergencia radiolgica cuya direccin y gestin sea competencia de la Generalitat: Activar su Plan de Actuacin ante Emergencias y actuar de acuerdo con sus previsiones para el Modo de Respuesta que se estime adecuado en funcin de la gravedad del suceso que motiva la emergencia, poniendo a la disposicin de la respuesta ante la emergencia los recursos y sistemas de su organizacin y de la Sala de Emergencias (Salem). Informar de forma inmediata a la Generalitat sobre cualquier accidente que comporte riesgo radiolgico del que tenga conocimiento, que pueda afectar a los habitantes de la Comunidad Valenciana o a su medio ambiente. Mantenerse en contacto permanente con la Generalitat mientras dure la emergencia, intercambiando toda la informacin que sea necesaria para coordinar las actuaciones. Asesorar a la direccin del Plan de Emergencia sobre las medidas de proteccin radiolgica que seran preciso adoptar para paliar las consecuencias del accidente que desencadenara la emergencia.

Num. 7101 / 02.09.2013

25035

Dar apoyo tcnico a la organizacin de respuesta de la Generalitat. Enviar al lugar del accidente, a solicitud de la Generalitat, a su Unidad de Intervencin Radiolgica si la situacin lo requiriera por su gravedad o complejidad, con instrucciones operativas para resolver la situacin radiolgica. Poner en prctica las medidas de proteccin radiolgica necesarias para paliar las consecuencias del accidente, a travs de su Unidad de Intervencin Radiolgica a solicitud de la Generalitat, coordinndolas con las actuaciones de las dems unidades de intervencin. Poner a disposicin de las unidades de intervencin los medios y recursos tcnicos del CSN predestinados a la prestacin de servicios al Sistema Nacional de Proteccin Civil a solicitud de la Generalitat. Coordinar las actuaciones de las unidades especializadas en caracterizacin radiolgica, en evaluacin de la dispersin del material radiactivo, gestin de los materiales radiactivos, dosimetra del personal de intervencin, proteccin radiolgica operacional, tratamiento de vctimas irradiadas o contaminadas y en general de cualquier actuacin necesaria por la naturaleza radiolgica del incidente. Informar a las autoridades nacionales, autonmicas y locales sobre la naturaleza, alcance y gravedad del accidente desde el punto de vista radiolgico. Informar al pblico sobre la naturaleza, alcance y gravedad del accidente desde el punto de vista radiolgico. Informar a la comunidad internacional en cumplimiento de los compromisos adquiridos por Espaa con la ratificacin de la Convencin de Pronta Notificacin de Accidentes Nucleares y Radiolgicos. Colaborar con las Autoridades Nacionales de Proteccin Civil en la definicin y solicitud de los apoyos internacionales que se consideren necesarios para hacer frente a la situacin radiolgica generada por el accidente.

Num. 7101 / 02.09.2013

25036

15. Participacin de recursos de las Fuerzas Armadas


Los recursos pertenecientes a las Fuerzas Armadas y en particular los de la Unidad Militar de Emergencias, no estn asignados al presente plan especial, realizndose su activacin a travs de la Delegacin/Subdelegacin del Gobierno. En aquellos casos en los que se solicite a la Administracin General del Estado su participacin en la resolucin de la emergencia, esta se estructurar de la siguiente forma: Sus recursos podrn, en funcin de su especializacin, integrarse en distintas Unidades Bsicas: Intervencin, Radiolgica, Apoyo Logstico, Seguridad y Sanitaria. La direccin del plan, con el asesoramiento del Oficial de enlace de la UME presente en el CECOPI, decidir, en funcin del tipo y gravedad de la emergencia, extensin territorial, coordinacin de los recursos en el terreno y las necesidades de recursos, las funciones que sern desarrolladas por los miembros de las Fuerzas Armadas as como el mbito territorial de su zona de actuacin. Los recursos de las Fuerzas Armadas estarn dirigidos en todos los casos por sus mandos naturales. Para asegurar una adecuada coordinacin de los trabajos en el lugar de la emergencia, en el PMA se integrar un mando de la UME que ser el jefe de los recursos de la UME desplegados.

Num. 7101 / 02.09.2013

25037

16. Participacin de recursos de ENRESA


Los recursos pertenecientes a ENRESA, no estn asignados al presente plan especial. En aquellos casos en los que se requiera la movilizacin de recursos de ENRESA para participar en la resolucin de la emergencia, se incorporarn: A la Unidad Bsica Radiolgica. Al comit asesor, asesorando a la direccin del plan sobre las actuaciones ms convenientes para hacer frente a la emergencia, en aquellas materias que son de su competencia. Las funciones de ENRESA, sern las establecidas en el artculo 4 del Real Decreto 1349/2003, de 31 de octubre, sobre ordenacin de las actividades de la Empresa Nacional de Residuos Radiactivos, SA (ENRESA), y su financiacin, resaltando los apartados: a) c) f) Tratar y acondicionar los residuos radiactivos. Establecer sistemas para la recogida, transferencia y transporte de los residuos radiactivos. Actuar, en caso de emergencias nucleares o radiolgicas, como apoyo al sistema nacional de proteccin civil y a los servicios de seguridad, en la forma y circunstancias que requieran los organismos y autoridades competentes.

Num. 7101 / 02.09.2013

25038

17. Estructura y organizacin municipal: el CECOPAL


El CECOPAL es el rgano de coordinacin municipal de las actuaciones que deben desarrollarse en un municipio en situacin de emergencia. La composicin y funciones propias del CECOPAL estarn establecidas en los planes territoriales municipales frente a emergencias y, en su caso, en los planes de actuacin municipal. El CECOPAL est compuesto por: La direccin del plan El comit asesor del CECOPAL El gabinete de informacin El centro de comunicaciones Desde el CECOPAL se dirigirn las actuaciones de los servicios municipales, se establecern las prioridades de actuacin en el municipio y se tomarn las medidas necesarias de proteccin a personas y bienes. El director del CECOPAL ser el Alcalde y ser el encargado de realizar las peticiones de medios y recursos externos al CCE Generalitat o a travs del CECOPI, en caso de estar constituido. Las funciones del director del CECOPAL son: Activar todos los servicios y recursos municipales necesarios para la gestin de la emergencia. Coordinar los servicios y recursos del municipio. Apoyar la actuacin de las Unidades Bsicas previstas en el presente plan. Mantener la comunicacin con el CCE / CECOPI y solicitar, en su caso, la intervencin de medios y recursos externos al municipio.

Num. 7101 / 02.09.2013

25039

Determinar, coordinar y facilitar la informacin a la poblacin durante la emergencia, a travs de los medios propios del PTM / PAM y los medios de comunicacin social de mbito local. Aplicar las medidas de proteccin a la poblacin (alejamiento, confinamiento, evacuacin, y los avisos a la poblacin), de acuerdo con las directrices de la direccin del plan y conforme a lo previsto en el Plan Territorial Municipal o Plan de Actuacin frente al riesgo.

Num. 7101 / 02.09.2013

25040

18. Comit Estatal de Coordinacin (CECO)


El CECO es el Comit Estatal de Coordinacin, creado por el Real Decreto 1564/2010, de 19 de noviembre, por el que se aprueba la Directriz Bsica de planificacin de Proteccin civil ante el riesgo radiolgico. Su composicin y funciones vienen establecidas por dicha la referida Directriz Bsica, siendo las que a continuacin se detallan. Composicin: Presidente: el titular de la Subsecretara del Ministerio del Interior. Vicepresidente: el titular de la Direccin General de Proteccin Civil y Emergencias. Vocales: un representante de cada uno de los rganos siguientes: Consejo de Seguridad Nuclear Direccin General de la Polica Direccin General de la Guardia Civil Direccin General de Poltica de Defensa Direccin General de la Salud Pblica y Sanidad Exterior Departamento de Infraestructura y Seguimiento para Situaciones de Crisis Agencia Estatal de Meteorologa

Podrn integrarse en el CECO representantes de otros Departamentos Ministeriales en funcin del tipo y magnitud de la emergencia. Funciones: Coordinar las medidas a adoptar para la movilizacin de todos los medios y recursos civiles ubicados fuera del mbito territorial de la Comunidad Autnoma afectada que sean requeridos por la Direccin Operativa.

Num. 7101 / 02.09.2013

25041

Coordinar la ayuda de carcter internacional que se precise, a instancias de la Direccin Operativa. El CECO se constituir en la sede de la Direccin General de Proteccin Civil y Emergencias, rgano al que se adscribe, y contar con los medios e infraestructuras del mismo para el desempeo de sus funciones.

Num. 7101 / 02.09.2013

25042

Volumen IV Operatividad Sumario


1. 2. 3. Grupos de Emergencias Radiolgicas Clasificacin de la situacin de emergencia Medidas de proteccin 3.1 Medidas de proteccin a la poblacin 3.1.1. Medidas de proteccin urgentes 3.1.2. Medidas de larga duracin 3.1.3. Aplicacin de medidas de proteccin 3.2. 4. Medidas de proteccin a las Unidades Bsicas

Niveles de intervencin 4.1. 4.2. 5.3. Niveles de intervencin para medidas de proteccin a la poblacin Niveles de intervencin para agua, alimentos y piensos Otros niveles de intervencin

5.

Personal de intervencin: clasificacin y niveles de dosis 5.1. 5.2. Definicin de los grupos Niveles de dosis establecidos para el personal de intervencin

6. 7. 8.

Zonificacin Notificacin y activacin del plan Actuaciones a desarrollar

Num. 7101 / 02.09.2013

25043

8.1. Principios que deben regir las actuaciones 8.2. Consellera competente en materia de proteccin civil y emergencias 8.2.1. Centro de Coordinacin de Emergencias de la Generalitat 8.2.2. Director del PMA 8.2.3. Personal tcnico de Emergencias 8.2.4. Direccin del plan 8.2.5. Responsable de prensa 8.3. Consellera competente en materia de infraestructuras y transportes 8.4. Consorcio provincial de bomberos de la provincia afectada /Parque municipal de bomberos de la capital de provincia afectada 8.4.1. Central Operativa 8.4.2. Mando de la primera salida de bomberos 8.4.3. Director del PMA 8.4.4. Representante en el CECOPI 8.5. Consellera de Sanidad 8.5.1. Centro de Informacin y Coordinacin de Urgencias CICU 8.5.2. Primera salida del personal asistencial 8.5.3. Resto de salidas del personal asistencial 8.5.4. Coordinador de la Unidad Bsica Sanitara 8.5.5. Representante de la Consellera de Sanidad en el CECOPI 8.6. Ayuntamiento del municipio afectado 8.6.1. Central de la Polica Local 8.6.2. Mando de la Polica Local en el PMA 8.6.3. Representante del Municipio afectado en el CECOPI 8.6.4. Alcalde 8.6.5. Integrantes del CECOPAL 8.7. Delegacin/Subdelegacin del Gobierno 8.8. Guardia Civil/Cuerpo Nacional de Polica 8.8.1. Central Operativa 8.8.2. Coordinador de la U.B. de Seguridad 8.9. Empresas generadoras del riesgo 8.10. Empresas especialistas

Num. 7101 / 02.09.2013

25044

9.

Catlogo de medios y recursos 9.1. Los servicios esenciales 9.1.1. El Servicio 112 Comunitat Valenciana 9.1.2. El personal tcnico de Emergencias de la Generalitat 9.1.3. Los Servicios de Prevencin, Extincin de Incendios y Salvamento 9.1.4. Unidad de Brigadas de Emergencia 9.1.5. El personal tcnico medioambiental de la Generalitat. 9.1.6. Servicio de Atencin Sanitaria de Emergencia 9.1.7. Seguridad Pblica 9.2. Los servicios complementarios 9.2.1. Los bomberos de empresa 9.2.2. Servicios de Voluntariado 9.3. 9.4. 9.5. Los convenios y acuerdos de colaboracin Otros recursos adscritos al presente plan especial El catlogo de medios y recursos

10.

Seguimiento radiolgico 10.1. 10.2. Red Radiolgica Ambiental Programas de Vigilancia Radiolgica

11. 12.

Seguimiento meteorolgico Actuaciones de apoyo a la activacin de planes de Proteccin Civil en otras comunidades autnomas 14.1. Actuacin en emergencias en otras comunidades autnomas limtrofes 14.2. Actuacin en emergencias en el entorno de los lmites de la Comunitat Valenciana

13. 14. 15. 16.

Fin de la emergencia Emergencias con mltiples vctimas Gestin de la informacin y comunicaciones Sistemas estatales de apoyo

Num. 7101 / 02.09.2013

25045

1.

Grupos de emergencias radiolgicas

La amplia variedad de posibles accidentes, sucesos y circunstancias con potenciales repercusiones radiolgicas, que pueden derivarse de las instalaciones, equipos, fuentes de radiacin y actividades le confieren una especial complejidad para la planificacin en la respuesta. Estas circunstancias han determinado la necesidad de clasificar las diferentes emergencias radiolgicas en grupos, de manera que sea posible una planificacin comn para cada una de ellas. Se resaltan aquellas instalaciones o prcticas del conjunto de actividades previstas por la Directriz Bsica de planificacin de proteccin civil frente al riesgo radiolgico, con implantacin en la Comunitat Valenciana: Tabla 2 Grup o
Prcticas con riesgo de accidentes, que puedan llevar asociados emisiones, en I el exterior del emplazamiento, capaces de producir efectos deterministas graves sobre la salud de las personas. Prcticas con riesgo de accidentes, que puedan llevar asociados emisiones, en el exterior del emplazamiento, capaces de superar los niveles de intervencin II de medidas de proteccin urgentes, pero con muy baja probabilidad de superar los umbrales de dosis correspondientes a la aparicin de efectos deterministas graves sobre la salud de las personas. Instalaciones del ciclo del combustible nuclear:

Descripcin

Tipo de actividad asociada


Reactores nucleares de potencia superior a 100 MW empleados en buques de propulsin nuclear. Instalaciones de almacenamiento centralizado o definitivo de combustible irradiado fuera de los emplazamientos de centrales nucleares. Reactores nucleares de potencia inferior a 100 MW empleados en buques de propulsin nuclear.

Instalaciones de fabricacin de combustible nuclear. Instalaciones de almacenamiento temporal de combustible irradiado en lo que fueron emplazamientos de centrales nucleares. (*)

Num. 7101 / 02.09.2013

25046

Prcticas con riesgo de accidentes con consecuencias limitadas al emplazamiento, en los que podran superarse los umbrales de dosis correspondientes a la aparicin de efectos deterministas sobre la salud de las personas. No presentan riesgos radiolgicos significativos en el exterior del emplazamiento.

Instalaciones del ciclo del combustible nuclear: - Instalaciones de almacenamiento y gestin de residuos de media actividad. - Instalaciones nucleares en desmantelamiento y que no almacenen combustible nuclear gastado en el emplazamiento Instalaciones radiactivas de 1. categora, en general, segn el RINR (excepto la minera de uranio). Instalaciones radiactivas con fines cientficos, mdicos, agrcolas, comerciales e industriales: - Instalaciones de irradiacin industrial, equipos de control de procesos e instalaciones de radiografa industrial que utilicen fuentes de radiacin cuya actividad produzca tasas de dosis, sin blindaje iguales o superiores a 100 mGy/h a un metro. - Instalaciones mdicas de radioterapia que utilizan fuentes de radiacin cuya actividad produce tasas de dosis, sin blindaje, iguales o superiores a 100mGy/h a un metro. - Instalaciones que utilicen aceleradores de partculas. - Instalaciones que utilicen fuentes de braquiterapia (**). - Instalaciones que produzcan o fabriquen istopos radiactivos.

III

Prcticas o actividades con riesgos pequeos o desconocidos *** para la salud de las personas. Incluye todo tipo de situaciones en las que se manifieste un riesgo radiolgico en actividades no reguladas. IV
( )

Instalaciones de almacenamiento y gestin de residuos radiactivos de baja actividad. Instalaciones de irradiacin industrial, equipos de control de procesos e instalaciones de radiografa industrial, que utilizan fuentes de radiacin cuya actividad produce tasas de dosis, sin blindaje, inferior a 100 mGy/h a un metro. Instalaciones de la minera del uranio y torio. Radiofarmacias que manipulen I-131. Otras instalaciones hospitalarias y mdicas no asociadas al Grupo III **. Instalaciones o lugares en los que, es posible que aparezcan fuentes radiactivas fuera del control regulador, tales como en:

Num. 7101 / 02.09.2013

25047

Instalaciones de procesado de material metlico. Aduanas. Edificios pblicos.

- Instalaciones de eliminacin y tratamiento de residuos. Actividades que pueden entraar otros riesgos radiolgicos tales como: - Prdida, abandono, robo o uso no autorizado de fuentes de alta actividad o de fuentes hurfanas. - Cada de satlites con fuentes radiactivas dentro del territorio nacional. - Dispersin de materiales nucleares o radiactivos procedentes de actividades militares. - Actos terroristas o criminales en los que se utilice material radiactivo. Actividades en las que se podran necesitar intervenciones relacionadas V con la restriccin de alimentos, o bienes de consumo, en caso de accidentes ocurridos fuera del territorio nacional. Instalaciones situadas en otros pases, en las que un hipottico accidente puede implicar consecuencias radiolgicas en alguna parte del territorio nacional.

(*)

La transicin en la aplicacin del PLABEN a la aplicacin de esta Directriz en estas instalaciones se realizar en un momento a determinar entre la autorizacin del desmantelamiento y la declaracin de clausura de la instalacin, previo informe del Consejo de Seguridad Nuclear y basndose en el anlisis de los riesgos de dicha instalacin.

(**)

En funcin de la dosis que puedan ocasionar a las personas afectadas y/o del inventario de materiales radiactivos existente.

(***) En determinadas circunstancias los riesgos asociados a estas actividades pueden implicar riesgos significativos para la salud de las personas.

Num. 7101 / 02.09.2013

25048

2.

Clasificacin de la situacin de emergencia

De la informacin contenida en la tabla 2, se deduce que no es previsible que en la Comunitat Valenciana se den emergencias de los grupos I y II. Las situaciones de emergencia de los grupos III, IV y V, por lo general, no comportarn la aplicacin de medidas de proteccin a las personas, bienes o el medio ambiente por lo que su ocurrencia dar lugar en el momento inicial a la declaracin de la Situacin 0. No obstante, dentro del grupo IV, se incluyen situaciones de alcance desconocido que podran implicar riesgos significativos para la salud de las personas, quedando a criterio de la direccin del plan la declaracin en el momento inicial de un nivel de emergencia superior. La situacin inicial declarada podr cambiar en el transcurso de la emergencia en funcin de la variacin de las consecuencias y circunstancias del accidente. El director del PMA ser el encargado de proponer estos cambios en la Situacin de emergencia. La Situacin de la emergencia ser declarada por: El responsable tcnico del Centro de Coordinacin de Emergencias de la Generalitat en Preemergencia y Situacin 0. La direccin del plan, en Situacin 1 y 2.

Num. 7101 / 02.09.2013

25049

3.

Medidas de proteccin

Segn establece la Directriz Bsica de planificacin de proteccin civil frente al riesgo radiolgico, se consideran medidas de proteccin todas las acciones encaminadas a evitar o atenuar las consecuencias inmediatas y diferidas sobre la salud de la poblacin efectivamente afectada y del personal de intervencin en caso de una emergencia radiolgica. Su objetivo deber ser reducir al mnimo posible la exposicin a dichas radiaciones (Criterio ALARA).

3.1. Medidas de proteccin a la poblacin


Las consecuencias de este tipo de accidentes estn relacionadas con la exposicin de las personas a la radiacin. La exposicin puede ser externa o interna y puede recibirse por varias vas. La exposicin externa es la causada por los radionucleidos en forma de aerosol presentes en la nube y por los radionucleidos de la nube que se depositen en el suelo y en la ropa y piel de las personas. La exposicin interna es causada por la inhalacin de sustancias radiactivas procedentes de la nube o de la resuspensin a partir de superficies contaminadas, y por la ingestin de agua y alimentos contaminados. La naturaleza de la radiacin y las vas de exposicin condicionan en gran medida las medidas de proteccin a adoptar. En funcin de la urgencia con la que han de aplicarse y del tiempo que durar su aplicacin, las medidas de proteccin se clasifican en: medidas urgentes y medidas de larga duracin.

Num. 7101 / 02.09.2013

25050

3.1.1. Medidas de proteccin urgentes


El trmino urgente se utiliza para describir aquellas acciones de proteccin que hay que adoptar de forma rpida para que sean eficaces y cuya eficacia disminuira de manera significativa en caso de demora. La toma de decisiones sobre la adopcin de estas medidas ha de realizarse en poco tiempo y en base a predicciones sobre la evolucin del accidente ya que, generalmente, la informacin sobre la magnitud y la naturaleza del accidente en esos primeros momentos es escasa. Son acciones encaminadas a proteger a la poblacin efectivamente afectada por el accidente y al personal de intervencin, y tienen como objetivo prevenir efectos deterministas para la salud y reducir la probabilidad de efectos estocsticos tanto como sea razonable conseguir. Son medidas que, en principio, se conciben para ser aplicadas durante un periodo de tiempo corto. Dentro de las medidas de proteccin urgentes, hay tres principales que definen las situaciones en las que se clasifica una emergencia: confinamiento, profilaxis radiolgica y evacuacin. Las restantes medidas de proteccin urgentes son complementarias de las anteriores: control de accesos, autoproteccin ciudadana y autoproteccin de personal de intervencin, estabulacin de animales, descontaminacin de personas. La medida de proteccin referida al control de alimentos y agua se define en el apartado de medidas de larga duracin aunque se puede adoptar con carcter preventivo, como una medida urgente, durante la fase inicial e intermedia de una emergencia.

Num. 7101 / 02.09.2013

25051

A)

Confinamiento: Consiste en la permanencia de la poblacin bien en sus domicilios, bien en edificios prximos a los lugares en donde se encuentre en el momento de anunciarse la adopcin de la medida, a fin de evitar la exposicin externa a la nube radiactiva y del material depositado en el suelo, y la exposicin interna por inhalacin de las sustancias radiactivas. Adems, esta medida sirve como medio para controlar a la poblacin y facilitar la aplicacin de otras medidas de proteccin como la evacuacin y la profilaxis radiolgica. La efectividad de esta medida depende del tipo de construccin de los edificios y se puede mejorar si se aplica conjuntamente con alguna de las medidas de autoproteccin ciudadana, al aumentar de esta manera la estanqueidad de los edificios. Las ventajas del confinamiento, como medida de proteccin, estn relacionadas con el momento de implantacin en relacin con la fase del accidente y con la magnitud y composicin radioisotpica de la emisin. Tras un periodo de tiempo de permanencia en los edificios, y una vez pasada la nube, es necesaria la ventilacin con el fin de que la concentracin de radionucleidos en el aire, que habr aumentado dentro de los edificios, descienda a los niveles del aire exterior, ya relativamente limpio.

Num. 7101 / 02.09.2013

25052

B)

Profilaxis radiolgica: Consiste en la ingestin de compuestos qumicos estables que tienen un efecto reductor sobre la absorcin selectiva de ciertos radionucleidos por determinados rganos. Tanto el yoduro como el yodato de potasio son compuestos eficaces que reducen la absorcin del yodo radiactivo por la glndula tiroides. Para conseguir la reduccin mxima de la dosis de radiacin al tiroides, el yodo debe suministrarse antes de toda incorporacin de yodo radiactivo y, en todo caso lo antes posible tras esa incorporacin. Aunque la eficacia de esta medida disminuye con la demora, es posible reducir la absorcin de yodo radiactivo por el tiroides a la mitad, aproximadamente, si el yodo se administra tras unas pocas horas de la inhalacin. La ingestin de yodo en las dosis recomendadas no presenta riesgos para la mayora de la poblacin; no obstante pueden existir personas sensibles al yodo y presentarse efectos secundarios, que de todas formas, revisten poca importancia. El riesgo de efectos secundarios, que es reducido en caso de una sola administracin, aumentar con el nmero de administraciones. Por tanto, siempre que se cuente con otras alternativas, no debe recurrirse a esta accin de forma repetida como principal medio protector contra la ingestin de alimentos contaminados por yodo radiactivo. La ingestin de yodo debe realizarse siguiendo las instrucciones de las autoridades sanitarias.

C)

Evacuacin: La evacuacin consiste en el traslado de la poblacin efectivamente afectada por el paso de la nube radiactiva, reunindola y albergndola en lugares apropiados no expuestos, durante un periodo corto de tiempo. La evacuacin puede realizarse en las distintas fases de evolucin de un accidente. Tiene su mxima eficacia, para evitar la exposicin a la radiacin, cuando es posible adoptarla como medida precautoria antes de que haya habido una emisin de sustancias radiactivas o, si la emisin ya ha comenzado, cuando la evacuacin se realiza dentro de zonas no afectadas.

Num. 7101 / 02.09.2013

25053

D)

Control de accesos: El establecimiento de controles de accesos a zonas afectadas por una emergencia radiolgica est siempre justificado. La adopcin de esta medida permite: disminuir la dosis colectiva, reducir la propagacin de una posible contaminacin y vigilar y controlar dosimtricamente al personal que intervenga en la emergencia y que deba entrar o salir de las zonas afectadas.

E)

Autoproteccin ciudadana y autoproteccin del personal de intervencin: Se entiende por autoproteccin personal el conjunto de actuaciones y medidas realizadas con el fin de evitar o disminuir la exposicin de la radiacin y la contaminacin superficial o la inhalacin de partculas dispersas en el aire.

F)

Descontaminacin de personas: Cuando se produzca dispersin de material radiactivo, ser necesaria la descontaminacin de las personas, y de los equipos y medios que resulten contaminados. La adopcin de esta medida evita el incremento de la dosis individual y la propagacin de la contaminacin a otras personas o lugares, lo que incrementara la dosis colectiva.

G)

Estabulacin de animales: Esta medida tiene por objeto la proteccin de las personas y sus bienes mediante el confinamiento y control alimenticio de los animales que de alguna manera entren en la cadena alimenticia, con el fin de reducir la propagacin de una posible contaminacin. La adopcin de esta medida no es prioritaria, durante la emergencia, cuando su ejecucin pueda ocasionar el retraso en la aplicacin de otras medidas (confinamiento, evacuacin, etc.).

H)

Restriccin al consumo de alimentos y agua: Esta medida tiene por objeto la proteccin de las personas mediante el control alimenticio, con el fin de reducir la contaminacin interna por incorporacin de istopos.

Existen otras actuaciones de emergencia, consideradas igualmente medidas de proteccin urgentes, ya que estn destinadas a evitar, o al menos reducir en lo posible los efectos adversos de las radiaciones ionizantes en caso de emergencias radiolgicas.

Num. 7101 / 02.09.2013

25054

Se trata de medidas comunes a emergencias convencionales que requieren el establecimiento de ciertos criterios radiolgicos para su aplicacin y que debern ser normalmente realizadas durante la fase inicial de la respuesta por los primeros actuantes.

Num. 7101 / 02.09.2013

25055

Alejamiento de las personas. Incluye: Desalojo de zonas: Reduccin del nmero de personas presentes en el rea de riesgo, conduciendo al personal prescindible y del pblico a zona libre (sin riesgo). Desalojo de edificios o plantas.

Esta medida de aplicacin en todos los casos, especialmente en presencia de fuentes fuera del control regulador, halladas en lugares imprevisibles. Primeros auxilios/Traslado hospitalario. Destinada a salvamento de vidas de personas lesionadas en un accidente, que hayan podido estar expuestas o contaminadas por sustancias radiactivas. Consideraciones generales: No demorar el transporte de vctimas con lesiones graves debido a procedimientos de descontaminacin. No negar atencin a personal herido debido a este estado. La persona irradiada no supone riesgo alguno. La persona contaminada tampoco si se toman medidas esenciales para prevenir la propagacin de la contaminacin. Proteger boca, nariz y heridas para evitar la contaminacin. Asesorar al personal encargado del transporte y al centro sanitario receptor de las vctimas sobre medidas a tomar para prevenir la propagacin de la contaminacin. Evaluar la posible contaminacin del vehculo o del material utilizado en su traslado, as como del personal sanitario o encargado del transporte. Medida de aplicacin en caso de lesiones que pongan en peligro la vida y que requieran tratamiento hospitalario.

Num. 7101 / 02.09.2013

25056

Delimitacin de zonas. Se describen los criterios para su establecimiento inicial en un apartado especfico del presente plan especial. Las dimensiones de dichas zonas, no debern ser reducidas con los resultados obtenidos de monitorizacin radiolgica bsica, dada la presencia de riesgos no evaluados con una simple monitorizacin. Medidas de mitigacin. Destinadas a reducir en lo posible los efectos radiolgicos del accidente: En el caso de instalaciones reguladas, contar con el apoyo especializado a los actuantes del PEI (extincin de incendios, reforzamiento de estructuras, etc.) Uso de blindaje para reducir exposicin derivada de elementos radiactivos de alta actividad. Acciones para evitar la propagacin de la contaminacin: Cubrir bultos daados Evitar escorrenta Absorber lquidos con arena u otro material. Evitar tocar elementos sospechosos. Evitar el humo o utilizar equipo de proteccin respiratoria. No fumar, comer, beber. Cambiarse de ropa y ducharse cuanto antes. Seguir criterios de distancia, tiempo, blindaje ante riesgo de exposicin. Evitar el contacto directo con el material radiactivo en caso de riesgo de contaminacin. Esta medida es de aplicacin en caso de riesgo de contaminacin o de dosis considerables al pblico.

Num. 7101 / 02.09.2013

25057

3.1.2. Medidas de larga duracin


La finalidad de las medidas proteccin de larga duracin es, en general, reducir el riesgo de efectos estocsticos en la salud de la poblacin expuesta y de efectos genticos en las generaciones posteriores. Se definen las medidas de larga duracin porque, aunque son medidas correspondientes a la fase de Postemergencia del presente plan, durante la fase de emergencia se pueden tomar acciones o planificar actuaciones caractersticas de la fase de recuperacin. Entre las medidas de proteccin de larga duracin estn: control de alimentos y agua, descontaminacin de reas, traslado temporal (albergue de media duracin) y traslado permanente (realojamiento).

Num. 7101 / 02.09.2013

25058

A)

Control de alimentos y agua: Es un conjunto de actuaciones que tienen como finalidad evitar la ingestin de material radiactivo contenido en productos que entren en la cadena alimenticia. Cuando una zona ha resultado afectada por material radiactivo (o bien aguas contaminadas) es recomendable, como primera medida, prohibir el consumo de algunos alimentos y agua, as como de piensos, y sustituirlos por otros procedentes de zonas no afectadas, hasta que se tengan los resultados del anlisis de los mismos. Despus de conocer tales resultados, puede decidirse: el consumo normal, el consumo restringido o diferido, el tratamiento, la mezcla con otros alimentos o la prohibicin total. La adopcin de restricciones al consumo de algunos alimentos y agua se puede realizar, con carcter preventivo, durante la fase de emergencia en las zonas afectadas por el paso de la nube radiactiva. La adopcin definitiva de estas medidas de proteccin se realizar atendiendo a los niveles de actuacin que, para cada caso, determine el Consejo de Seguridad Nuclear que considerar las tolerancias mximas de contaminacin radiactiva para estos productos, tras una emergencia radiolgica, fijadas por la Unin Europea.

B)

Descontaminacin de reas: La descontaminacin puede considerarse tanto una medida de proteccin como una medida de recuperacin. Las medidas de proteccin se destinan a la poblacin efectivamente afectada y al personal de intervencin, mientras que las medidas de recuperacin se dirigen principalmente hacia el ambiente fsico y el restablecimiento de condiciones normales de vida. Su fin es reducir: a) la irradiacin externa debida a las sustancias radiactivas depositadas, b) la transmisin de sustancias radiactivas a las personas, los animales y los alimentos, c) la resuspensin y dispersin de sustancias radiactivas.

Num. 7101 / 02.09.2013

25059

El nivel ptimo de intervencin se deber establecer haciendo un balance entre el valor de la dosis colectiva evitada gracias a la descontaminacin y los costes de la misma, dosis recibidas por el personal que lleve a cabo esta medida. C) Traslado temporal (albergue de media duracin) y traslado permanente (realojamiento): Se denomina as al traslado que se realiza de la poblacin que, tras el paso de la nube radiactiva, queda sometida a exposiciones debidas a las sustancias radiactivas depositadas en el suelo y a la inhalacin de partculas radiactivas dispersas en el aire. Se distingue entre traslado temporal (albergue de media duracin) y traslado permanente (realojamiento) en funcin del carcter provisional o definitivo del nuevo asentamiento. Existen otras actuaciones de emergencia, consideradas igualmente medidas de proteccin indirectas de larga duracin, ya que estn destinadas a evitar, o al menos reducir en lo posible los efectos adversos de las radiaciones ionizantes en caso de emergencias radiolgicas. Estas actuaciones, para las que se requiere disponer en el lugar del suceso de equipos de deteccin, sern normalmente asumidas dentro de la fase extendida de la respuesta por personal con formacin en proteccin radiolgica. Monitorizacin radiolgica bsica. Caracterizacin y evaluacin radiolgica de reas. Medicin y evaluacin de la contaminacin en equipos (vehculos, otros medios materiales y en los bienes). Medida y evaluacin de la contaminacin personal. Estimacin de dosis de cara a una valoracin mdico psicolgica.

Num. 7101 / 02.09.2013

25060

3.1.3. Aplicacin de medidas de proteccin


TABLA3.MEDIDASDEPROTECCINPORGRUPODEEMERGENCIA Medidas de proteccin M e di d as d e pr ot ec ci n
De larg a dur aci n

Grupo de emergencia I x x x x x x x x x x x x x x x x x x II x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x III x x x x x x x x x x x IV x (*) x (*) x (*) X X X X x (*) x (*) x x x x x x x x x x V x

Ur ge nt es

Confinamiento Profilaxis radiolgica Evacuacin Control de accesos Autoproteccin ciudadana Autoproteccin del personal de intervencin Descontaminacin de personas Estabulacin de animales Restriccin al consumo de alimentos y agua Control de alimentos y agua Descontaminacin de reas Traslado temporal/permanente

Ot ras

Alejamiento de personas Traslado hospitalario Delimitacin de zonas Caracterizacin radiolgica de reas Medicin y evaluacin de la contaminacin en equipos y personal. Medida de exposicin a la radiacin Valoracin mdico psicolgica

Num. 7101 / 02.09.2013

25061

(*)

En el caso de prcticas con riesgos desconocidos para la salud de las personas. Incluye las situaciones en las que

se manifieste un riesgo radiolgico en actividades no reguladas. No sera de aplicacin en el caso de prcticas con riesgos pequeos para la salud de las personas.

Se consideran aplicables los siguientes criterios radiolgicos cualitativos para la aplicacin de dichas medidas de proteccin: Control de accesos: Justificado siempre, en caso de emergencia Autoproteccin ciudadana: Justificada siempre que exista un riesgo de exposicin externa o de contaminacin externa o interna Autoproteccin del personal de intervencin: Justificada siempre que exista un riesgo de exposicin externa o de contaminacin externa o interna Estabulacin de animales: Justificada como medida preventiva durante la fase de emergencia ante el riesgo de contaminacin de reas, aunque no de forma prioritaria Restriccin al consumo de alimentos y agua: Justificada como medida preventiva durante la fase de emergencia ante el riesgo de contaminacin de reas, si hay disponibilidad de alimentos de reemplazo Control de alimentos y agua: Niveles de actuacin que en cada caso determine el CSN de acuerdo con las tolerancias establecidas por la UE

3.2. Medidas de Proteccin a las Unidades Bsicas


El director del PMA establecer las medidas de proteccin que deben adoptar los recursos pertenecientes a las Unidades Bsicas. Como norma general estas medidas se concretarn en: El establecimiento de zonas Vestimenta de proteccin: ropa desechable, guantes, calzas, cubrecabezas, mscaras, gafas, mascarillas, impermeable en su caso y de un material resistente en caso de incendio. Equipos de proteccin respiratoria (de respiracin autnoma, mscaras con filtro para yodo y partculas).

Num. 7101 / 02.09.2013

25062

Con objeto de valorar la dosis registrada, cada servicio operativo proveer de equipos de medida de dosimetra directa al personal de la Unidad Bsica de Intervencin que por razones de urgencia en la intervencin debern acceder a la Zona de Medidas Urgentes, definida en el apartado de Zonificacin.

Num. 7101 / 02.09.2013

25063

4. Niveles de intervencin
4.1. Niveles de intervencin para medidas de proteccin a la poblacin
Tabla 4

Medida de proteccin Confinamiento

Criterio radiolgico (*) 10 mSv dosis efectiva evitable en 2 das De forma preventiva puede adoptarse esta medida a dosis menores por periodos ms cortos

Profilaxis radiolgica Evacuacin Albergue de media duracin (traslado temporal)

100 mSv dosis equivalente evitable al tiroides 50 mSv dosis efectiva evitable en menos de una semana Dosis efectiva evitable: 30 mSv el primer mes y 10 mSv el mes siguiente. Finalizacin de realojamiento para dosis evitable < 10 mSv

Realojamiento (traslado permanente)

Si dosis evitable no desciende a <10 mSv en 1 2 aos o si supera 1 Sv/vida

Delimitacin de zonas/ Alejamiento de personas Contaminacin personal

<100 Sv/h para pblico <5m Sv/h para personal de intervencin 10 kBq/cm2 para emisores beta/gamma 1 kBq/cm2 para emisores alfa Se considerar existencia de contaminacin cuando se detecten niveles de radiacin superiores a 1 Sv/h medidos a 10 cm de una persona

Caracterizacin y evaluacin radiolgica de reas /

1.000 Bq/cm2 para emisores beta/gamma 100 Bq/cm2 para emisores alfa (**)

Num. 7101 / 02.09.2013

25064

descontaminacin de reas

Se consideran elementos aislables los que presentan niveles >100 Sv/h a 1 metro

Medicin y evaluacin de la contaminacin en equipos / descontaminacin

Niveles entre 1 y 10 Sv/h: uso para actividades de respuesta nicamente Niveles entre 10 y 100 Sv/h: uso para actividades crticas de respuesta nicamente Niveles superiores a 100 Sv/h: uso solamente con aprobacin del evaluador radiolgico.

(*) El CSN podr definir valores distintos si del anlisis de las circunstancias concretas de la emergencia se dedujera la conveniencia de optimizar los valores genricos indicados. (**) Podra implicar el realojamiento provisional de la poblacin.

En relacin con los criterios indicados para la adopcin de la medida de evacuacin, sealar que se podr aplicar dicha medida de proteccin a niveles de intervencin inferiores, por perodos ms cortos o cuando la evacuacin se pueda realizar rpida y fcilmente (por ejemplo grupos pequeos de poblacin). Pueden ser convenientes niveles de intervencin superiores en caso de poblaciones especiales (pacientes de hospitales, ancianos, etc.), ante condiciones meteorolgicas adversas u otros riesgos adicionales (naturales o tecnolgicos), o cuando se trate de grandes grupos de poblacin. Los valores de la dosis evitable se refieren al promedio de muestras representativas de la poblacin, y no a los individuos ms expuestos. De todos modos, las dosis proyectadas a los grupos de individuos que sufran las exposiciones ms altas debern reducirse a valores menores que los correspondientes a efectos deterministas reflejados en la tabla siguiente:

Num. 7101 / 02.09.2013

25065

Tabla 5 Umbrales de manifestacin de efectos deterministas en caso de exposicin aguda


Dosis absorbida proyectada al rgano o tejido en menos de dos das (Gy) 1 6 3 8 2 3

rgano o tejido Todo el organismo (mdula sea Pulmn Piel Tiroides Cristalino Gnadas

Nota: Al considerar la justificacin y optimizacin de los niveles de actuacin reales con fines de proteccin inmediata, debera tenerse en cuenta la posibilidad de efectos deterministas en el feto para dosis mayores de 0,1 Gy, aproximadamente (recibidas a lo largo de un periodo menor de 2 das).

4.2. Niveles de intervencin para agua, alimentos y piensos


Las restricciones en el consumo de alimentos no se consideran, en general, medidas de proteccin urgentes en la forma en que lo son el confinamiento, la profilaxis radiolgica y la evacuacin, pues hasta que los radionclidos entran en la cadena alimentaria transcurre un cierto tiempo. Adems, es altamente improbable que en los momentos iniciales del accidente los abastecimientos de agua potable puedan verse contaminados significativamente a consecuencia de la emisin de material radiactivo a la atmsfera. No obstante, durante la fase de emergencia, y hasta que se disponga de medidas de contaminacin ambiental, se podr, con carcter preventivo, prohibir el consumo de alimentos y agua producidos en la zona afectada por el paso de la nube radiactiva. Adems, hay algunas contramedidas que han de realizarse oportunamente para que sean eficaces, tales como el cierre de los sistemas de ventilacin de invernaderos y la estabulacin de animales para evitar la contaminacin por la nube radiactiva. La adopcin definitiva de estas medidas de proteccin se realizar atendiendo a los niveles de intervencin que, para cada caso, determine el Consejo de Seguridad Nuclear que considerar las tolerancias mximas de contaminacin radiactiva de productos alimenticios y piensos, tras una emergencia radiolgica, fijadas por la Unin Europea.

Num. 7101 / 02.09.2013

25066

4.3. Otros niveles de intervencin


Tabla 6.
Medida de proteccin Caracterizacin y evaluacin radiolgica de reas/Descontaminacin de reas Criterio Radiolgico (recomendacin) 1000 Bq/cm2 para emisores beta gamma y 100 Bq/cm2 para emisores alfa. Podra implicar realojamiento provisional de poblacin. Se consideran elementos aislables los que presentan niveles >100 Sv/h a 1 metro. Elementos aislables: zonas que deben acotarse, aisladas unas de otras Medicin y evaluacin de la contaminacin en equipos/ Descontaminacin Niveles entre 1 y 10 Sv/h: uso para actividades de respuesta nicamente Niveles entre 10 y 100 Sv/h: uso para actividades crticas de respuesta Niveles de ms de 100 Sv/h: uso solamente con aprobacin del evaluador radiolgico

Num. 7101 / 02.09.2013

25067

5.

Personal de intervencin: clasificacin y niveles de dosis

5.1. Definicin de los grupos


El personal con misiones especficas en emergencia estar sometido a un control dosimtrico y a una vigilancia mdica especial. Estos controles se aplicarn a todo el personal de intervencin, que incluye tanto a los trabajadores que actan en la instalacin como a los actuantes de los planes del nivel de respuesta exterior. El control dosimtrico del personal de intervencin se realizar considerando la clasificacin del mismo en los siguientes grupos: Grupo 1: Personal que deba realizar acciones urgentes en el lugar del accidente para salvar vidas, prevenir lesiones graves o para evitar un agravamiento del accidente tal que pudiera ocasionar dosis considerables al pblico. Podrn formar parte de dicho grupo el personal de los siguientes servicios de intervencin, definidos en el ttulo IV de la Ley 13/2010 de la Ley de Proteccin Civil y Gestin de Emergencias de la Generalitat: Los Servicios de Prevencin, Extincin de Incendios y Salvamento dependientes de las administraciones pblicas. Los bomberos voluntarios adscritos a los servicios referidos en el apartado anterior. La Unidad de Brigadas de Emergencias de la Generalitat. El Servicio de Atencin Sanitaria de Emergencia integrado por el personal perteneciente a la Generalitat o contratados por la misma, que preste sus funciones en situaciones de emergencia de ndole sanitaria. Las Unidades TEDAX- NRBQ del Cuerpo Nacional de Polica y Guardia Civil. Las Fuerzas Armadas del Ministerio de Defensa, bajo el marco establecido por el artculo 44 de la Ley 13/209.

Num. 7101 / 02.09.2013

25068

Asimismo podrn pertenecer a dicho grupo trabajadores con responsabilidades asignadas en el Plan de Emergencia Interior de la instalacin involucrada, as como empresas de asistencia que asuman funciones establecidas en el nivel de respuesta exterior. Las personas que van a realizar estos trabajos podran recibir dosis superiores a los lmites de dosis individuales para trabajadores expuestos establecidos en el Reglamento sobre Proteccin Sanitaria contra las Radiaciones Ionizantes, por lo que debern ser voluntarios y se deber excluir a las mujeres embarazadas y a los trabajadores especialmente sensibles al riesgo, segn establece el artculo 25 de la Ley 31/1995, de 8 de noviembre, de Prevencin de Riesgos Laborales. Grupo 2: Personal involucrado en la aplicacin de medidas de proteccin urgentes y otras actuaciones para la proteccin de la poblacin. En base a las funciones asignadas por el presente plan especial, formarn parte de dicho grupo: El personal tcnico de emergencias de la Generalitat Cuerpo Nacional de Polica Guardia Civil Polica de la Generalitat Policas Locales No obstante lo anterior, en cumplimiento del artculo 5.2.c de la Ley Orgnica 2/1986, de 13 de enero, las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad, en el ejercicio de sus funciones debern actuar con la decisin necesaria, sin demora cuando de ello dependa evitar un dao grave, inmediato e irreparable. En dichas actuaciones, les ser de aplicacin lo establecido para el grupo 1. Grupo 3: Personal que realice operaciones de recuperacin, una vez se haya controlado plenamente la situacin tras el accidente y se hayan restablecido los servicios esenciales en el emplazamiento.

Num. 7101 / 02.09.2013

25069

5.2. Niveles de dosis establecidos para el personal de intervencin


El control de la dosis por exposicin recibida por el personal de intervencin, trmino que incluye tanto a los grupos de accin participantes en la emergencia como a los trabajadores de la instalacin afectada, se lleva en la prctica estableciendo niveles de dosis de emergencia. Para usar adecuadamente los niveles de dosis de emergencia se deben tener en cuenta los siguientes criterios de aplicacin: Criterio ALARA: la dosis debe ser lo ms baja que sea razonablemente posible. Las actuaciones debern ser justificadas y optimizadas dependiendo de las caractersticas nicas de cada incidente y de consideraciones locales. Estos niveles de dosis han sido fijados en funcin de los valores establecidos para manifestacin de efectos deterministas en caso de exposicin aguda. Los actuantes sern sometidos a vigilancia radiolgica y dosimtrica durante la intervencin El personal que haya intervenido en una emergencia ser sometido a vigilancia sanitaria especfica. Se realizarn todos los esfuerzos posibles para mantener los niveles de dosis por debajo de los siguientes valores: Tabla 7.
Grupo Niveles de dosis Dosis proyectada mxima en cuerpo entero: 500mSv Podrn superarse dichos niveles con 1 Dosis efectiva en una exposicin aguda: Inferior a los valores umbrales de manifestacin de efectos deterministas establecidos en la tabla 5 carcter excepcional y para salvar vidas humanas Consideraciones adicionales

Num. 7101 / 02.09.2013

25070

Dosis efectiva en un ao: 50 mSv Aplicacin del Sistema de Limitacin de Dosis establecido

por el RPSRRII para el personal profesionalmente expuesto (*)

(*) Lmites de dosis para los trabajadores expuestos. 1. El lmite de dosis efectiva para trabajadores expuestos ser de 100 mSv durante todo perodo de cinco aos oficiales consecutivos, sujeto a una dosis efectiva mxima de 50 mSv en cualquier ao oficial. 2. Sin perjuicio de lo dispuesto en el apartado 1: a) El lmite de dosis equivalente para el cristalino ser de 150 mSv por ao oficial. b) El lmite de dosis equivalente para la piel ser de 500 mSv por ao oficial. Dicho lmite se aplicar a la dosis promediada sobre cualquier superficie de 1 cm2, con independencia de la zona expuesta. c) El lmite de dosis equivalente para las manos, antebrazos, pies y tobillos ser de 500 mSv por ao oficial.

Adicionalmente se incluye el criterio del OIEA de la necesidad de realizar un asesoramiento mdico/psicolgico antes de una nueva exposicin o si el trabajador lo solicita con un valor de dosis de 200 mSv. Asimismo, se debern hacer todos los esfuerzos posibles para que los voluntarios de las Agrupaciones Locales, Asociaciones y Entidades colaboradoras en esta materia, reguladas en el Reglamento Autonmico de los Servicios de Voluntariado de Proteccin Civil, no reciban valores de dosis equivalente superiores a los lmites establecidos para los miembros del pblico. El lmite de dosis efectiva para los miembros del pblico ser de 1 mSv por ao oficial. No obstante, en circunstancias especiales, el Consejo de Seguridad Nuclear podr autorizar un valor de dosis efectiva ms elevado en un nico ao oficial, siempre que el promedio durante cinco aos oficiales consecutivos no sobrepase 1 mSv por ao oficial. Sin perjuicio de lo expuesto: a) El lmite de dosis equivalente para el cristalino ser de 15 mSv por ao oficial. b) El lmite de dosis equivalente para la piel ser de 50 mSv por ao oficial. Dicho lmite se aplicar a la dosis promediada sobre cualquier superficie cutnea de 1 cm2, con independencia de la superficie expuesta

Num. 7101 / 02.09.2013

25071

6.

Zonificacin

La Directriz Bsica de Riesgo Radiolgico define las zonas de intervencin, como el rea geogrfica en la cual se debe llevar a cabo alguna actuacin o medida de proteccin, con el fin de evitar o mitigar las consecuencias de un accidente radiolgico. La delimitacin de zonas es la primera medida a tomar cuando se produce una emergencia radiolgica. Dicha medida debe adoptarse en los primeros momentos, aun en ausencia de equipos de deteccin y medida de la radiacin, y por los primeros actuantes que lleguen al lugar del accidente o por el propio personal de la instalacin en la que ocurre el accidente, si es este el caso. Los lmites reales de los permetros de seguridad deben definirse fsicamente, de modo que puedan reconocerse fcilmente. (Limitando el acceso a caminos o carreteras, colocando vallas ) En caso de emergencias de los grupos I o II, o bien en aquellas situaciones en las que la emergencia ocurra en un espacio abierto, se hayan oproducido o no daos al entorno, se establecern las siguientes zonas de actuacin:

Num. 7101 / 02.09.2013

25072

Zona de medidas urgentes. Zona en la que es necesario adoptar determinadas medidas de proteccin para evitar que los actuantes reciban dosis superiores a las establecidas para el grupo 2, y que la poblacin reciba dosis superiores a los niveles de intervencin para medidas urgentes de proteccin. Esta zona comprender el rea en la que previsiblemente la tasa de exposicin supere 5 mSv/hora. Si las emergencias suceden dentro de actividades reguladas, las zonas de actuacin estarn previamente definidas en el plan de emergencia interior de las instalaciones radiactivas (zonas contiguas al foco de riesgo incluyendo pisos superior e inferior), sin embargo, las emergencias pueden suceder tambin en sitios imprevisibles (fuentes radiactivas fuera de control, robos, actos malintencionados). En estos casos las zonas de actuacin debern acotarse por los primeros actuantes que lleguen al lugar del incidente a partir de los criterios proporcionados. Zona de alerta. Zona en la que es necesario adoptar medidas de proteccin para evitar que la poblacin reciba dosis superiores a los niveles de intervencin. Esta zona comprender el rea en la que previsiblemente la tasa de exposicin supere 100 Sv/hora. Zona libre. Zona en la que no es necesario aplicar medidas de proteccin porque las dosis sern inferiores a los niveles de intervencin.

Cuando no se disponga de una caracterizacin radiolgica, se atender a los siguientes criterios para fijar el alcance y dimensiones de las zonas: A) Foco de riesgo situado en un recinto cerrado:

En este caso puede resultar ms prctico aislar el edificio y establecer las zonas de medidas urgentes y de alerta dentro de los lmites del propio edificio. La zona de aplicacin de medidas urgentes ser la comprendida dentro del propio recinto, o rea del edificio, en el que se encuentra el foco de riesgo. El recinto se extiende hasta el primer punto aislable de los sistemas de servicio que atraviesan sus lmites fsicos.

Num. 7101 / 02.09.2013

25073

La zona de alerta, ser el resto del edificio en el que se encuentra el foco de riesgo y sus anejos. La zona libre, ser el exterior a la zona de alerta. B) Foco de riesgo situado en un espacio abierto: La zona de aplicacin de medidas urgentes ser el crculo cuyo centro es el foco de riesgo y cuyo radio son 100 m. La zona de alerta ser la corona circular cuyo centro es el foco de riesgo y cuyo radio interno son 100 m y el externo son 200 m. La zona libre, ser el exterior a la zona de alerta.

200m

100Sv/h Zonade medidas urgentes

100m

5mSv/h

ZonaLibre ZonadeAlerta

Si las emergencias suceden dentro de actividades reguladas, las zonas de actuacin debern estar previamente definidas en el plan de emergencia interior de las instalaciones radiactivas (zonas contiguas al foco de riesgo incluyendo pisos superior e inferior).

Num. 7101 / 02.09.2013

25074

Tabla 8.

Zona de medidas urgentes En un recinto cerrado En un espacio abierto En actividades reguladas


dentro del propio recinto, o rea del edificio, en el que se encuentra el foco de riesgo crculo de 100 m de radio con centro en el foco de riesgo

Zona de alerta
el resto del edificio en el que se encuentra el foco de riesgo y sus anejos corona circular cuyo centro es el foco de riesgo y cuyo radio interno son 100 m y el externo 200 m

Zona libre
el exterior a la zona de alerta

el exterior a la zona de alerta

previamente definidas en el plan de emergencia interior de las instalaciones

Num. 7101 / 02.09.2013

25075

7.

Notificacin y activacin del plan

La llamada de alerta del incidente se dirigir al CCE Generalitat a travs del telfono nico de emergencias 112. Tras la recepcin de dicha llamada, el CCE Generalitat alertar a los servicios esenciales de intervencin competentes, as como realizar los avisos a los organismos previstos en el presente plan, con objeto de garantizar una rpida intervencin, fundamentalmente en aquellas situaciones de emergencia relacionadas con: Incendio Explosin Presencia de personas heridas o atrapadas Seguridad Ciudadana Actos terroristas Hallazgo de una fuente hurfana Incidentes relacionados con el transporte por va area y martima La Sala de Emergencias de la Generalitat dispondr de acceso al catlogo actualizado de las instalaciones reguladas, poniendo dicha informacin a disposicin de los organismos operativos, en el momento de la activacin del presente plan. Concluido el plan de avisos establecido en los Protocolos Operativos del Servicio 112 Comunitat Valenciana, por parte del CCE Generalitat se contactar con la SALEM del Consejo de Seguridad Nuclear y con la Delegacin del Gobierno en la Comunitat Valenciana, con objeto de confirmar que la informacin es compartida por dichos organismos. Tras la llamada de alerta, y durante la primera hora desde la ocurrencia del suceso, el titular de la instalacin regulada o no regulada, deber notificar dicho incidente al CCE Generalitat, Consejo de Seguridad Nuclear y Delegacin/Subdelegacin del Gobierno, mediante la remisin del formulario de notificacin de incidentes que se adjunta, a los siguientes nmeros de fax:

Num. 7101 / 02.09.2013

25076

Centro de Coordinacin de Emergencias Generalitat Consejo de Seguridad Nuclear Delegacin del Gobierno de Valencia Subdelegacin del Gobierno de Alicante Subdelegacin del Gobierno de Castelln

96 275 90 12 91 346 05 88 96 392 00 66 96 501 91 60 96 475 90 09

Num. 7101 / 02.09.2013

25077

Num. 7101 / 02.09.2013

25078

Los titulares de las instalaciones son responsables de la evaluacin inicial de las consecuencias de estos accidentes en el exterior de su instalacin, as como de informar sobre sus resultados al Centro de Coordinacin de Emergencias de la Generalitat, a la correspondiente Delegacin o Subdelegacin del Gobierno y al Consejo de Seguridad Nuclear. En situaciones de emergencia que tengan su origen en instalaciones o actividades no reguladas, y siempre que el accidente pueda tener consecuencias sobre la poblacin, el Consejo de Seguridad Nuclear las evaluar y propondr a la direccin del presente plan especial, a travs del Centro de Coordinacin de Emergencias de la Generalitat las medidas de proteccin aplicables. Diagrama del proceso de notificacin

Titular Instalacin
notifica

CSN

CCEGeneralitat

Delegacin/ Subdelegacin delGobierno

ejecutaplan deavisos

Verificala notificacinaCSN yDG/SDG

Desde la Sala de Emergencias de la Generalitat se mantendr contacto permanente con la SALEM del CSN, con objeto realizar el seguimiento conjunto del incidente, correspondiendo al Consejo de Seguridad Nuclear emitir las recomendaciones oportunas en materia de proteccin radiolgica. Las recomendaciones emitidas por el CSN en relacin con las actuaciones que los Servicios de Intervencin deban llevar a cabo en el lugar del accidente, les sern trasladadas por la Sala de Emergencias de la Generalitat.

Num. 7101 / 02.09.2013

25079

Los avisos previstos en el presente plan sern asumidos por el Centro de Coordinacin de Emergencias de la Generalitat, con la siguiente distribucin entre las respectivas salas operativas:

Sala de Atencin de Llamadas de 112


Asumir los avisos a las centrales operativas de los Servicios Esenciales de Intervencin, y de aquellos organismos integrados en la Plataforma de Gestin de Emergencias de la Generalitat: Servicio contra incendios competente en la zona del siniestro Servicio de Emergencias sanitarias de la Consellera de Sanidad competente en la zona del siniestro Polica de la Generalitat Polica Local del/los municipios afectados Cuerpo Nacional de Polica / Guardia Civil Unidad Militar de Emergencias, cuando se decida su intervencin por parte de la direccin del plan. Cruz Roja de la Comunitat Valenciana, a decisin de la direccin del plan.

Sala de Emergencias de la Generalitat


Delegacin del Gobierno en la Comunitat Valenciana Consejo de Seguridad Nuclear Responsables de los planes sectoriales (si corresponde) Integrantes del CECOPI (en caso de declararse la emergencia de situacin 2) Integrantes del comit asesor Avisos de carcter interno al personal de la estructura de la Consellera competente en materia de proteccin civil y emergencias Consellera competente en materia de Medioambiente. Consellera competente en materia de Industria. Consellera competente en materia de Energa. Consellera/organismo competente en materia de Salud Laboral.

Num. 7101 / 02.09.2013

25080

8.

Actuaciones a desarrollar

8.1. Principios que deben regir las actuaciones


A continuacin se describen los procedimientos de actuacin de cada uno de los servicios y organismos que participan en la resolucin de este tipo de emergencias, considerando que las actuaciones en el lugar del incidente, se guiarn por los siguientes principios: Prioridad de salvamento de vidas Las medidas de salvamento de vidas no deben demorarse por la presencia de material radiactivo. No debe negarse atencin a un paciente debido a una posible exposicin o contaminacin. - El personal irradiado no supone riesgo para el personal que le atiende. - El personal contaminado debe tratarse con precaucin para evitar la propagacin de la misma, pero no representa riesgo apreciable de exposicin si se acta adecuadamente. No debe demorarse el traslado de vctimas graves por la aplicacin de otros procedimientos (descontaminacin, registro, etc.). - Se debe informar y asesorar al personal encargado del traslado y de la recepcin hospitalaria sobre el estado radiolgico del paciente. - Se utilizarn guantes para manejo del personal y mantas para su traslado. - Se evaluar la posible contaminacin del personal sanitario, vehculos y materiales tras finalizar el traslado. Aplicacin de medidas para reducir la exposicin Tiempo: Se debe minimizar el tiempo de permanencia cerca de las fuentes de radiacin. - La realizacin de las tareas de salvamento por parte de varios actuantes en turnos minimiza los tiempos de actuacin y por tanto las dosis individuales.

Num. 7101 / 02.09.2013

25081

- El control de los tiempos de intervencin de los actuantes es importante de cara a evitar sobreexposiciones. Distancia: Se debe aumentar al mximo la distancia de separacin entre las personas y las fuentes de radiacin. - Hay que evitar tocar las fuentes de radiacin o sus recipientes daados. - La utilizacin de teleherramientas disminuye considerablemente las dosis al aumentar la distancia entre el material radiactivo y el personal de intervencin. Blindajes: Se deben utilizar materiales o estructuras que acten como blindaje. - Hay que tratar de localizar en el lugar del suceso elementos que puedan actuar de blindaje a fin de colocarse tras ellos siempre que sea posible y reducir la exposicin. - De cara a la eleccin de EPI hay que tener en cuenta que un exceso de elementos de proteccin puede llevar consigo una dificultad extra a la hora de realizar las actividades de salvamento o de la propia evaluacin del riesgo radiolgico. Este exceso puede aumentar el tiempo de permanencia y por tanto el de exposicin. Aplicacin de medidas para evitar la contaminacin radiactiva Mantenerse respecto al foco de contaminacin radiactivo en el lado desde donde sopla el viento. Actuar siempre con equipos de proteccin individual a determinar segn tipo de accidente: (trajes, guantes, calzas, mscaras), teniendo en cuenta que: - Deben utilizarse guantes (doble guante) y mscara o gafas siempre que sea posible - Deben utilizarse ropas de proteccin en caso de contaminacin - Deben utilizarse equipos de proteccin respiratoria en caso de emisin o incendio. Los equipos de proteccin convencionales son eficaces contra la inhalacin del material radiactivo que haya podido dispersarse. - Los trajes que protegen de la contaminacin no protegen de la exposicin externa. - La contaminacin tambin puede producir exposicin, interna o externa.

Num. 7101 / 02.09.2013

25082

- El personal que haya resultado contaminado deber quitarse la ropa de proteccin, de calle o de trabajo utilizada tan pronto como sea posible e introducirla en bolsas de plstico. Debe considerarse siempre la posibilidad de existencia de riesgo de contaminacin hasta que no se demuestre lo contrario. Registro de datos de la poblacin afectada En el lugar en que se produzca una emergencia radiolgica se debern registrar los datos del pblico que pueda haber estado dentro de la zona delimitada antes de la llegada de los servicios de emergencia o de ser evacuado por stos, a fin de poder realizar un seguimiento. Para este registro se utilizarn formularios especficos preestablecidos que incluirn entre otros datos sobre su estado, sobre el tiempo y la distancia a la que han estado expuestos al foco de riesgo, sobre procedimientos realizados sobre ellos, de descontaminacin o de otro tipo. El registro mencionado no ser necesario realizarlo en el caso de miembros del pblico que requieran tratamiento mdico o transporte inmediato. Los datos relativos al personal de intervencin en la emergencia tambin tendrn que ser registrados mediante formularios especficos. El diseo de dichos formularios se elaborar durante la fase de implantacin del plan.

Num. 7101 / 02.09.2013

25083

8.2. Consellera competente en materia de proteccin civil y emergencias 8.2.1. Centro de Coordinacin de Emergencias de la Generalitat
8.2.1.1. Sala de Atencin de Llamadas de 112 Comunitat Valenciana Preemergencia y Situacin 0 Si el incidente se encuentra localizado en el interior de una instalacin, notificar a: Sala de Emergencias de la Generalitat Si el incidente no se encuentra localizado en el interior de una instalacin, notificar a: Sala de Emergencias de la Generalitat Guardia Civil de la provincia afectada o Cuerpo Nacional de Polica, dependiendo del organismo que ostente la competencia en funcin de su demarcacin territorial. Polica Local del municipio afectado. Consorcio Provincial de Bomberos de la provincia afectada o del Servicio de Bomberos Municipal, dependiendo del organismo que ostente la competencia en funcin de su demarcacin territorial, en situaciones en las que se precise intervencin en materia de fuego, rescate y/o salvamento. CICU de la provincia afectada, en caso de heridos. Situacin 1 Notificar el accidente a: Sala de Emergencias de la Generalitat Consorcio Provincial de Bomberos de la provincia afectada o del Servicio de Bomberos Municipal, dependiendo del organismo que ostente la competencia en funcin de su demarcacin territorial.

Num. 7101 / 02.09.2013

25084

Guardia Civil de la provincia afectada o Cuerpo Nacional de Polica, dependiendo del organismo que ostente la competencia en funcin de su demarcacin territorial. Polica Local/es del municipio/s afectado/s. Polica de la Generalitat. CICU de la provincia afectada. Centros operativos de los planes sectoriales, en caso de activacin. Situacin 2 Mismas actuaciones descritas en Situacin 1, y adicionalmente: Atender el Telfono de Atencin a Vctimas y Familiares, en los trminos previstos en el Procedimiento de Gestin de la Informacin, que figura como anexo del Plan Territorial de Emergencias de la Comunitat Valenciana. 8.2.1.2. Sala de Emergencias de la Generalitat La preemergencia se estructura en dos etapas que obedecen a la evolucin habitual en la gestin y control de la situacin:

Alerta
Es la accin de transmitir mensajes de aviso, prevencin y proteccin a la poblacin potencialmente afectada, e instrucciones a aquellos destinatarios que tengan algn tipo de responsabilidad preventiva u operativa asignada por el plan.

Seguimiento de la preemergencia
El objetivo de esta etapa es confirmar o no la situacin de riesgo y su evolucin. Para lo cual, el CCE Generalitat organiza Rondas de Seguimiento con los Organismos y servicios colaboradores con objeto de conseguir informacin sobre la evolucin de la situacin.

Num. 7101 / 02.09.2013

25085

Preemergencia y Situacin 0 y 1 Notificar el incidente a: Consejo de Seguridad Nuclear. Delegacin/Subdelegacin del Gobierno de la Comunitat Valenciana. Centros Operativos de comunidades autnomas limtrofes, en caso de incidentes en zonas prximas a lmite de la Comunidad o en caso de duda sobre la comunidad autnoma en la que se ubica. Activacin de los recursos de la Consellera competente en materia de Proteccin Civil y Gestin de Emergencias, adscritos al presente plan. A decisin de la direccin del plan, notificar el accidente a empresas especialistas para prestar asesoramiento, as como aportar recursos de valoracin, gestin, acondicionamiento y almacn temporal de residuos. Gestionar el asesoramiento tcnico necesario para el personal de la Unidad Bsica de Intervencin que se incorpora a la emergencia en primera instancia, hasta la llegada del personal de la Unidad Bsica Radiolgica. Otros avisos incluidos en los Protocolos Internos del CCE Generalitat. Efectuar seguimiento de la situacin en contacto permanente con la SALEM del CSN, y proporcionar informacin de retorno al resto de organismos. Situacin 2 Adems de las actuaciones previstas en Preemergencia y situacin 0 y 1: En caso de constitucin del CECOPI, trasladar su activacin y convocatorias a los integrantes del mismo. 8.2.1.3. Responsable tcnico del CCE Generalitat Preemergencia y Situacin 0 Declarar la situacin de emergencia y activar el plan especial.

Num. 7101 / 02.09.2013

25086

Asesorar a la direccin del plan sobre las actuaciones ms convenientes para hacer frente a la emergencia. Decidir sobre la movilizacin de recursos adscritos a la Consellera competente en materia de Proteccin Civil y gestin de emergencias. Gestionar la informacin derivada de la emergencia, en el marco de las funciones asignadas al gabinete tcnico, establecido en el Procedimiento de Gestin de la Informacin (anexo del Plan Territorial de Emergencias de la Comunitat Valenciana). Situacin 1 Trasladar a la direccin del plan la propuesta de declaracin de situacin y activacin del plan. Asesorar a la direccin del plan sobre las actuaciones ms convenientes para hacer frente a la emergencia. Decidir sobre la movilizacin de recursos adscritos a la Consellera competente en materia de Proteccin Civil y gestin de emergencias. Gestionar la informacin derivada de la emergencia Situacin 2 Mismas funciones que en situacin 1, y adicionalmente: Interlocucin con el CECO, con objeto de coordinar las medidas a adoptar para la movilizacin de todos los medios y recursos civiles ubicados fuera del mbito territorial de la Comunidad Valenciana, as como coordinar la ayuda de carcter internacional que se precise. En caso que la emergencia requiera la constitucin del CECOPI, asumir el rol de gabinete tcnico, establecido en el Procedimiento de Gestin de la Informacin (anexo del Plan Territorial de Emergencias de la Comunitat Valenciana). Asesorar a la direccin del plan sobre la aplicacin de las medidas de proteccin a la poblacin, al medio ambiente, a los bienes y al personal adscrito al plan.

Num. 7101 / 02.09.2013

25087

8.2.2. Director del PMA


SITUACIN1Y2: Constituir el PMA. En la fase inicial, asumir la coordinacin y direccin de todos los recursos en la zona hasta que se incorporen al PMA el resto de coordinadores de las Unidades Bsicas, en cuyo momento cada coordinador ser responsable de sus propios recursos. En funcin de la tipologa del accidente valorar, junto con el coordinador de la Unidad Bsica Radiolgica, la tipologa del accidente y proponer a la direccin del plan, a travs del CCE Generalitat, la situacin de emergencia. Determinar la zonificacin de seguridad. Dirigir y coordinar in situ las actuaciones de las diferentes Unidades Bsicas para hacer frente a la emergencia, con el fin de optimizar los recursos humanos y materiales disponibles. Canalizar la comunicacin entre el lugar de la emergencia y el CCE Generalitat, a travs del Coordinador de la Unidad Bsica Radiolgica informando sobre: Evolucin del accidente y de aquellas acciones tomadas para paliar las consecuencias. Los recursos movilizados Estado de las infraestructuras y otros que tengan implicacin sobre la actividad normal de personas y bienes. Vctimas y heridos. Medidas de proteccin a la poblacin adoptadas Canalizar las rdenes de la direccin del plan a los coordinadores de las Unidades Bsicas. Valorar la necesidad de constitucin del CRM y designar, en su caso, un responsable. Recomendar a la direccin del plan las medidas de proteccin ms idneas en cada momento, para la poblacin, el medio ambiente y los bienes. Canalizar la informacin entre el lugar de la emergencia y el municipio afectado de cara a facilitar la coordinacin de recursos municipales disponibles. Asesorar a la direccin del plan, sobre la conveniencia de decretar el fin de la situacin de emergencia.

Num. 7101 / 02.09.2013

25088

8.2.3. Personal tcnico de Emergencias


Preemergencia y Situacin 0 Por parte del personal tcnico experto en materia de seguridad radiolgica se realizar seguimiento, presencial o no, de la evolucin de la emergencia, prestando su asesoramiento tcnico tanto a la direccin del plan como al personal de intervencin. Situacin 1 y 2 Desplazarse al lugar de la emergencia, asumiendo la direccin del PMA y la Coordinacin de la Unidad Bsica Radiolgica. Actuar de enlace entre el PMA y el CCE Generalitat con el objeto de facilitar la informacin relativa a la evolucin del incidente y trasladar las demandas de movilizacin de recursos necesarios para el control de la emergencia. Evaluar y adoptar las medidas de campo pertinentes en el lugar del accidente para conocer la situacin real sobre este. Realizar, en la medida de lo posible, y a partir de los datos disponibles una evaluacin de la situacin y de su previsible evolucin. Recomendar al Director del PMA las medidas de proteccin ms idneas en cada momento, para la poblacin, el medio ambiente, los bienes y las Unidades Bsicas, estableciendo y realizando el seguimiento de los tiempos se permanencia en la Zona de Medidas Urgentes. Llevar seguimiento del personal de intervencin, registrando las dosis recibidas en los dosmetros personales de lectura directa. Designar a las personas que debern llevar el registro de datos del pblico y personal de intervencin, que han estado presentes o han accedido a la Zona de Alerta y/o Zona de Medidas Urgentes. En funcin de las circunstancias, el Coordinador de la Unidad Bsica Radiolgica, podr decidir asumir las funciones asignadas al Coordinador de la Unidad Bsica de Apoyo Logstico.

Num. 7101 / 02.09.2013

25089

8.2.4. Direccin del plan


Situacin 0 Decidir las actuaciones ms convenientes para hacer frente a la emergencia. Declarar el fin de la emergencia y desactivar el plan. Situacin 1 Declarar la situacin de emergencia. Decidir las actuaciones ms convenientes para hacer frente a la emergencia. Determinar las medidas de proteccin a aplicar a la poblacin, a los bienes y al medioambiente. Determinar la informacin a suministrar a la poblacin durante la emergencia. Declarar el fin de la emergencia y desactivar el plan. Situacin 2 Las descritas en situacin 1 y adicionalmente: Decidir si es necesaria la constitucin del CECOPI y en caso afirmativo, establecer su ubicacin e integrarse en el comit de direccin como direccin del plan. Requerir de los responsables de los planes sectoriales la activacin de los mismos. Requerir la movilizacin de recursos extraordinarios no previstos en el presente plan. Situacin 3 Acudir al CECOPI e integrarse en el comit de direccin, poniendo a disposicin del delegado de Gobierno en la Comunitat Valenciana la direccin del presente plan.

Num. 7101 / 02.09.2013

25090

8.2.5. Responsable de prensa


Preemergencia y Situacin 0 y 1 Efectuar un seguimiento de la informacin disponible sobre la emergencia e informar a los medios de comunicacin social. Situacin 2 En caso que la emergencia requiera la constitucin del CECOPI, integrarse en el Gabinete de Informacin. Difundir las rdenes, consignas y recomendaciones dictadas por la direccin del plan, a travs de los medios de comunicacin social. Centralizar, coordinar y preparar la informacin general sobre la emergencia, de acuerdo con la direccin del plan y facilitarla a los medios de comunicacin social. Informar sobre la emergencia a cuantas personas y organismos lo soliciten.

8.3. Consellera competente en materia de infraestructuras y transportes


Situacin 1 Recibir la informacin sobre el desarrollo de la emergencia a travs del Centro de Gestin y Seguridad Vial (CEGESEV). Situacin 2 En caso que la emergencia requiera la constitucin del CECOPI, designar un responsable para su incorporacin al comit asesor. Asesorar a la direccin del plan sobre las actuaciones ms convenientes para hacer frente a la emergencia. Atender la solicitud de activacin del Plan Sectorial de Carreteras y Plan Sectorial de Transportes.

Num. 7101 / 02.09.2013

25091

8.4.

Consorcio provincial de bomberos de la provincia afectada / Parque municipal de bomberos de la capital de provincia afectada

8.4.1. Central Operativa


Preemergencia Movilizacin de recursos para su integracin en el Dispositivo Preventivo, si corresponde. Realizar seguimiento de la evolucin de la situacin en colaboracin con la Sala de Emergencias de la Generalitat y a travs de sus recursos desplazados al terreno (en caso de constiruirse el dispositivo preventivo). Situacin 0 Movilizacin de recursos en caso de recepcin del incidente debido a la existencia de una situacin que requiera una intervencin de fuego, rescate y/o salvamento. Efectuar las notificaciones segn Protocolo Interno. Situacin 1 Movilizacin de los recursos necesarios adecuados a la naturaleza y magnitud de intervencin en la emergencia, as como para la constitucin de los rganos previstos en la estructura del plan. Efectuar las notificaciones segn Protocolo Interno. SITUACIN2 En caso que la emergencia requiera la constitucin del CECOPI, trasladar la convocatoria al Director Tcnico del Consorcio Provincial de Bomberos de la provincia afectada o al Jefe del Servicio de Bomberos Municipal (en caso de producirse el accidente en alguna de las capitales de provincia).

Num. 7101 / 02.09.2013

25092

8.4.2. Mando de la primera salida de bomberos


Preemergencia En caso de constitucin del Dispositivo Preventivo, incorporarse al mismo realizando seguimiento de la evolucin de la situacin, e informando a su central operativa. Situacin 0 Hasta la llegada de un mando de rango superior al lugar de la emergencia, asumir la direccin de la intervencin aquellas situaciones de fuego, rescate y salvamento, evitando actuar directamente sobre la fuente generadora del riesgo. Controlada la situacin de emergencia en la fase inicial, delimitar las zonas, conforme los criterios establecidos en el presente plan especial. Situacin 1 y 2 Se llevarn a cabo las actuaciones descritas en situacin 0 y adicionalmente: Hasta la llegada de un mando de rango superior al lugar de la emergencia, asumir la direccin de la intervencin aquellas situaciones de fuego, rescate y salvamento, evitando actuar directamente sobre la fuente generadora del riesgo. Equiparse adecuadamente con los medios de proteccin personal requeridos en funcin de la magnitud y caractersticas del riesgo, utilizar adecuadamente los equipos de deteccin y medida de la radiacin que disponga, as como hacer uso de un dosmetro de lectura directa durante la intervencin. Controlada la fase de emergencia inicial, se actuar segn los pasos descritos en situacin 0.

Num. 7101 / 02.09.2013

25093

8.4.3. Representante en el CECOPI


Situacin 2 En caso de constitucin el CECOPI, integrarse en el comit asesor, asesorando a la direccin del plan sobre las actuaciones ms convenientes para hacer frente a la emergencia, en aquellas materias que son de su competencia.

8.5.

Consellera de Sanidad

8.5.1. Centro de Informacin y Coordinacin de Urgencias CICU


Preemergencia Movilizacin de recursos para su integracin en el Dispositivo Preventivo, si corresponde. Realizar seguimiento de la evolucin de la situacin en colaboracin con la Sala de Emergencias de la Generalitat y a travs de sus recursos desplazados al terreno (en caso de constiruirse el dispositivo preventivo). Situacin 0 En caso de existencia de heridos, movilizar los medios sanitarios necesarios. Realizar los avisos incluidos en sus Protocolos Internos. Situacin 1 y 2 Movilizacin de los recursos asistenciales de emergencias, transporte sanitario terrestre y areo, atencin primara, salud pblica y otros que se consideren oportunos en funcin de la naturaleza y gravedad del incidente.

Num. 7101 / 02.09.2013

25094

8.5.2. Primera salida del personal asistencial


Preemergencia En caso de constitucin del dispositivo preventivo, incorporarse al mismo realizando seguimiento de la evolucin de la situacin, e informando a su central operativa. Situacin 0 Realizar las funciones propias de clasificacin, asistencia y evacuacin de vctimas a Centros Sanitarios. Situacin 1 y 2 Integrarse en el PMA Realizar las funciones propias de clasificacin, asistencia y evacuacin de vctimas a Centros Hospitalarios. En las referidas funciones de clasificacin se tendr en cuenta la posible contaminacin radiactiva de los afectados. Constituir el Puesto de Asistencia Sanitaria y Centro de Evacuacin si procede.

8.5.3. Resto de salidas del personal asistencial


Situacin 1, 2 Acudir al PMA o al CRM en caso de estar constituido, excepto si tienen otras instrucciones ms precisas. Esperar instrucciones del Coordinador de la U. B. Sanitaria. Participar de las funciones de clasificacin, asistencia y evacuacin de vctimas a Centros Sanitarios.

Num. 7101 / 02.09.2013

25095

8.5.4. Coordinador de la Unidad Bsica Sanitara


Situacin 1 y 2 Colaborar con las fuerzas de seguridad en la identificacin de los heridos. proponer la procedencia de la medida de la profilaxis radiolgica. Canalizar la informacin entre el Puesto de Asistencia Sanitaria y el CICU. Establecer la evacuacin de los heridos a Centros Santarios. Recoger toda la informacin necesaria para establecer actuaciones en Sanidad Ambiental, Salud Pblica y cualquier otro aspecto de la actividad sanitaria. Informar al Director del PMA.

8.5.5. Representante de la Consellera de Sanidad en el CECOPI


Situacin 2 En caso de constitucin el CECOPI, integrarse en el comit asesor como jefe de la Unidad Bsica de Sanidad, asesorando a la direccin del plan sobre las actuaciones ms convenientes para hacer frente a la emergencia, en aquellas materias que son de su competencia.

Num. 7101 / 02.09.2013

25096

8.6. Ayuntamiento del municipio afectado 8.6.1. Central de la Polica Local


Preemergencia Movilizacin de recursos para su integracin en el Dispositivo Preventivo, si corresponde. Realizar seguimiento de la evolucin de la situacin en colaboracin con la Sala de Emergencias de la Generalitat y a travs de sus recursos desplazados al terreno (en caso de constiruirse el dispositivo preventivo). Situacin 0 y 1 Realizar las notificaciones y movilizaciones segn protocolo interno. Situacin 2 En caso de constituirse el CECOPAL a instancias del Alcalde, movilizar a todo el personal del Ayuntamiento que forme parte de este.

8.6.2. Mando de la Polica Local en el PMA


Situacin 0 Realizar seguimiento del incidente. Situacin 1 y 2 Acudir al PMA, integrarse en la U.B. de Seguridad y en su caso, asumir la coordinacin de dicha Unidad Bsica.

Num. 7101 / 02.09.2013

25097

Canalizar la informacin entre el PMA y las dotaciones de la Polica Local desplazadas al terreno para el control de accesos. En caso de que el CECOPAL est constituido, actuar de enlace entre este y el PMA.

8.6.3. Representante del Municipio afectado en el CECOPI


Situacin 2 En caso que la emergencia requiera la constitucin del CECOPI, acudir a este integrarse en el comit asesor.

8.6.4. Alcalde
Situacin 1 y 2 Ordenar la constitucin del CECOPAL, por iniciativa propia o a instancias de la direccin del plan. En el caso de las capitales de provincia y si el municipio dispone de plan de Actuacin especfico frente al riesgo radiolgico, realizar el resto de funciones que le vengan encomendadas en el citado PAM.

8.6.5. Integrantes del CECOPAL


Situacin 1 y 2 Mantener contacto con el PMA y el CECOPI (en caso que este est constituido). Alertar y movilizar a los servicios municipales correspondientes, ante la posibilidad de tener que tomar medidas de proteccin a la poblacin. Informar a los servicios municipales de la finalizacin de la emergencia. Coordinar la evacuacin/alejamiento de la poblacin desde las zonas expuestas hacia los puntos establecidos como destino. Colaborar en el restablecimiento de los servicios pblicos.

Num. 7101 / 02.09.2013

25098

8.7.

Delegacin / Subdelegacin del Gobierno

Situacin 0 y 1 Realizar las notificaciones y movilizaciones segn Protocolo Interno. Situacin 2 En caso que la emergencia requiera la constitucin del CECOPI, Integracin del Delegado/Subdelegado del Gobierno, al comit de direccin. Designar representante/s de la Administracin General y Cuerpos y Fuerzas de Seguridad del Estado, para su incorporacin al comit asesor y gabinete de prensa, colaborando con el Gabinete de Informacin de la Generalitat en: La difusin de las rdenes, consignas y recomendaciones dictadas por la direccin del plan, a travs de los medios de comunicacin social. Centralizar, coordinar y preparar la informacin general sobre la emergencia, de acuerdo con la direccin del plan. Informar sobre la emergencia a cuantas personas y organismos lo soliciten. Obtener, centralizar y facilitar toda la informacin relativa a los posibles afectados, facilitando los contactos familiares y la localizacin de personas. Gestionar las solicitudes de movilizacin de la Unidad Militar de Emergencias, por decisin de la direccin del plan. Situacin 3 Asumir la direccin de la emergencia

8.8. Guardia Civil / Cuerpo Nacional de Polica

Num. 7101 / 02.09.2013

25099

8.8.1. Central Operativa


Preemergencia Movilizacin de recursos para su integracin en el Dispositivo Preventivo, si corresponde. Realizar seguimiento de la evolucin de la situacin en colaboracin con la Sala de Emergencias de la Generalitat y a travs de sus recursos desplazados al terreno (en caso de constiruirse el dispositivo preventivo). Situacin 0, 1 y 2 Realizar notificaciones y movilizaciones segn Protocolo Interno. Realizar seguimiento del incidente.

8.8.2. Coordinador de la U.B. de Seguridad


Situacin 0 Realizar seguimiento del incidente. Situacin 1 y 2 Acudir al PMA, integrarse en la U.B. de Seguridad y en su caso, designar un mando para asumir la Coordinacin de dicha Unidad Bsica. Canalizar la informacin entre el PMA y las dotaciones desplazadas al terreno Dirigir las actuaciones tendentes a garantizar la seguridad ciudadana: avisos a la poblacin y evacuacin. Coordinar las actuaciones tendentes a garantizar el control del trfico: sealizacin de la zona, cortes, desvos y control de accesos. Instruir las diligencias en relacin con el incidente. Informar al Director del PMA.

Num. 7101 / 02.09.2013

25100

8.9. Empresas generadoras del riesgo


Alertar a travs del telfono nico de emergencias 112, de las situaciones de incendio, explosin, presencia de personas heridas o atrapadas, seguridad ciudadana o acto terrorista. Notificar el suceso por fax a la Sala de Emergencias de la Generalitat, Consejo de Seguridad Nuclear y Delegacin/Subdelegacin del Gobierno. Mitigacin de las consecuencias que los accidentes ocurridos en su instalacin o actividad pueden tener sobre las mismas Evaluacin inicial de las consecuencias que estos accidentes pueden tener en el exterior de la instalacin. Adems: Situacin 0 Prestar asesoramiento telefnico. Situacin 1 y 2 Notificar el suceso por fax a la Sala de Emergencias de la Generalitat, Consejo de Seguridad Nuclear y Delegacin/Subdelegacin del Gobierno. Movilizar un responsable de la empresa para su incorporacin a la Unidad Bsica de Radiolgica. Movilizar, en caso necesario, los recursos necesarios para hacer frente a la emergencia. Asumir, en caso necesario, a travs de un gestor autorizado, la gestin de los residuos ocasionados en el accidente.

Num. 7101 / 02.09.2013

25101

8.10. Empresas especialistas


Preemergencia y Situacin 0 Prestar asesoramiento telefnico Situacin 1 y 2 Prestar asesoramiento telefnico o, en caso necesario, participar mediante la movilizacin de tcnicos expertos y recursos materiales necesarios para hacer frente a la situacin de emergencia hasta el restablecimiento de la normalidad.

Num. 7101 / 02.09.2013

25102

9.

Catlogo de medios y recursos

Al presente plan se adscribirn todos los recursos pblicos y concertados por las administraciones pblicas existentes en la Comunitat Valenciana, salvo los recursos pertenecientes al Consejo de Seguridad Nuclear y las Fuerzas Armadas que tendrn la consideracin de recurso extraordinario, por lo que para su movilizacin ser necesario declarar la Situacin 2 de la Emergencia. La Ley 13/2010, de Proteccin Civil y Gestin de Emergencias, clasifica los recursos de emergencia en Servicios Esenciales y Complementarios, describindose a continuacin los recursos que pertenecen a cada uno de estos servicios.

9.1. Los servicios esenciales 9.1.1. El Servicio 112 Comunitat Valenciana


Integrado por el colectivo de profesionales del citado servicio, responsables del funcionamiento del telfono nico de emergencias 112, en el mbito territorial de la Comunitat Valenciana. Su organizacin se enmarca en el organigrama del Centro de Coordinacin de Emergencias de la Generalitat.

9.1.2. El personal tcnico de Emergencias de la Generalitat


Integrado por el colectivo de profesionales de la administracin del Consell, cuyas funciones quedan descritas en el Reglamento Orgnico de la Consellera competente en materia de Proteccin Civil y Gestin de Emergencias. Dentro de este colectivo se incluye el personal tcnico de la Generalitat experto en materia de Seguridad Radiolgica.

Num. 7101 / 02.09.2013

25103

9.1.3. Los Servicios de Prevencin, Extincin de Incendios y Salvamento


Est formado por los recursos operativos adscritos a los Consorcios Provinciales de Bomberos y los Servicios Municipales de Bomberos de las tres capitales de provincia de la Comunitat. Asimismo. Se incluyen en este servicio los bomberos voluntarios.

9.1.4. Unidad de Brigadas de Emergencia


Formada por el personal de las Brigadas de Emergencia Terrestres y helitransportadas, sus medios materiales, los vehculos de transporte, as como los medios areos contratados por la Generalitat para las misiones de extincin de incendios forestales y la intervencin frente a emergencias en los trminos previstos la Ley 13/2010, de la Generalitat, de Proteccin Civil y Gestin de Emergencias.

9.1.5. El personal tcnico medioambiental de la Generalitat


Integrado por el colectivo de tcnicos medioambientales de la Generalitat pertenecientes a la consellera competente en materia de medio ambiente.

9.1.6. Servicio de Atencin Sanitaria de Emergencia


Integrado por todo el personal y los recursos sanitarios descritos en el Plan Sectorial Sanitario.

9.1.7. Seguridad pblica


Integrado por todo el personal y recursos de los Cuerpos y Fuerzas de Seguridad del Estado, de la Unidad del Cuerpo Nacional de Polica adscrita a la Comunitat Valenciana y de las Policas Locales, que estn descritos en el Plan Sectorial de Seguridad. Asimismo las Unidades NRBQ con sede en la Comunitat Valenciana que dispongan estos organismos, quedarn adscritas al presente plan especial.

Num. 7101 / 02.09.2013

25104

9.2. Los servicios complementarios 9.2.1. Los bomberos de empresa


Pertenecen a este colectivo todos los recursos previstos en los planes de autoproteccin de las empresas pblicas y privadas que se ubiquen en la Comunitat Valenciana que tengan funciones de intervencin en caso de emergencia (equipo de primera intervencin) o responsabilidades operativas en la gestin de la emergencia.

9.2.2. Servicios de voluntariado


Pertenecen a este colectivo todos los voluntarios de las agrupaciones locales, asociaciones y entidades colaboradoras en esta materia reguladas en el Reglamento Autonmico de los Servicios de Voluntariado de Proteccin Civil.

Num. 7101 / 02.09.2013

25105

9.3. Los convenios y acuerdos de colaboracin


Con objeto de regular la colaboracin de otras entidades pblicas o privadas que puedan participar en la resolucin de las emergencias, la Consellera competente en materia de proteccin civil y gestin de emergencias podr firmar acuerdos y convenios de colaboracin. Los acuerdos de colaboracin con empresas prestatarias de servicios especficos en materia de seguridad radiolgica, se tramitarn durante la fase de implantacin del presente plan especial.

9.4. Otros recursos adscritos al presente plan especial


Se considerarn adscritos al presente plan especial, todos los recursos de los Planes de Autoproteccin de los Puertos y Aeropuertos, y el resto de recursos previstos en los Planes Sectoriales de Sanidad, Carreteras, Transporte, Abastecimiento, y Albergue y Asistencia.

9.5. El catlogo de medios y recursos


En el Centro de Coordinacin de Emergencias de la Generalitat, las centrales de coordinacin de los Servicios Operativos y los centros de coordinacin de todos los planes sectoriales, se dispone de registros informatizados del grupo y localizacin de los recursos a movilizar. Se identifican los medios y recursos necesarios para garantizar la operatividad del presente plan. Dichos recursos podrn ser adquiridos como propios, o bien a travs de acuerdos con organismos, instituciones o empresas que puedan proporcionarlos en caso de necesidad. Equipos para evaluacin radiolgica y caracterizacin de reas, equipos y personas: Equipos de deteccin y evaluacin de la exposicin externa (detectores de radiacin gamma de rango mnimo hasta 100mSv/h). Equipos de deteccin y evaluacin de la contaminacin externa e interna (monitores de contaminacin con diversas sondas alfa, beta y gamma).

Num. 7101 / 02.09.2013

25106

Equipos de deteccin especializados (espectrmetro porttil gamma, detector de neutrones, detector con prtiga para deteccin a distancia). Dosmetros personales de lectura directa (DLD). Medios y equipos de proteccin individual (EPI): Comprimidos de yodo estable para profilaxis radiolgica Vestimenta de proteccin: Ropa desechable, guantes, calzas, cubrecabezas, mscaras, gafas, mascarillas Equipos de proteccin respiratoria (de respiracin autnoma, mscaras con filtro para yodo y partculas). Equipos para operaciones en zonas de actuacin (que normalmente proveer el titular de la instalacin): Mecanismos para protegerse de la exposicin: Blindajes, teleherramientas (herramientas dotadas de mango largo que permiten aumentar distancia entre usuario y foco radiactivo), material de acotacin, y sealizacin (etiquetas), medios para controlar tiempos de actuacin. Medios para evitar la contaminacin: plsticos, medios de toma de muestras, recipientes para recogida y almacenamiento de residuos, medios para creacin de zonas de paso. Sistemas de descontaminacin (medios de suministro de agua, pulverizador de agua a presin, aspirador, detergente, cepillos, tijeras), medios para recogida de aguas de lavado, mantas y ropas de repuesto. Instalaciones: Centros sanitarios preparados para la atencin a los afectados. Centros de almacenamiento y gestin de residuos Laboratorios de apoyo y red de vigilancia radiolgica ambiental. Servicios de dosimetra interna Medios para valoracin de informacin inicial disponible Medios informticos y de comunicacin.

Num. 7101 / 02.09.2013

25107

10. Seguimiento radiolgico


Para el seguimiento del impacto radiolgico en el lugar de la emergencia, se contar con el apoyo de los recursos dispuestos para la Vigilancia Radiolgica Ambiental en el entrono de la central nuclear de Cofrentes.

10.1.Red Radiolgica Ambiental


La Generalitat Valenciana dispone de una Red diseada para controlar en tiempo real todos los parmetros radiolgicos del aire y agua en el entorno de la central nuclear de Cofrentes, transmitiendo los datos por Red Telefnica Conmutada al Centro de Seguimiento y Control de la Generalitat Valenciana. Dicha Red consta de siete estaciones de medida con las caractersticas y emplazamientos que a continuacin se describen: Cuatro Monitores de Partculas, tasa de dosis, y sistemas de comunicaciones en: Estacin de Cortes de Pallas. Estacin de Jalance. Estacin de Los Pedrones. Estacin del Ayuntamiento de Cofrentes.

Un Equipo de tasa de dosis, y sistemas de comunicaciones en la central nuclear de Cofrentes. Dos Monitores de Agua, y sistemas de comunicaciones en: Embalse de Embarcaderos. Salto de agua de Cofrentes.

Num. 7101 / 02.09.2013

25108

La ubicacin de todas las Estaciones se circunscribe a un radio de 10 km alrededor de la central nuclear de Cofrentes. El seguimiento de los datos obtenidos por dicha red se realiza desde un Centro de Control compuesto por un terminal de comunicaciones y explotacin de los datos, as como el software que permite el funcionamiento de este sistema, situado en el Centro de Coordinacin de Emergencias de la Generalitat. Asimismo dichos datos son compartidos por el Consejo de Seguridad Nuclear.

10.2.Programas de Vigilancia Radiolgica


La Generalitat a travs de la Consellera competente en materia de gestin del Acuerdo de Encomienda suscrito con el Consejo de Seguridad Nuclear, dispone de sendos contratos con la Universitat de Valncia, a travs de su Laboratorio de Radiactividad Ambiental, y la Universidad Politcnica de Valencia, a travs del Servicio de Radiaciones, que posibilitan a la Generalitat el desarrollo de la funcin encomendada por el CSN referente a la vigilancia radiolgica ambiental en el entorno de la central nuclear de Cofrentes. Dichos laboratorios cuentan con los medios de ejecucin adecuados para la toma de muestras y anlisis de medidas. Dichos laboratorios disponen de: Equipos de deteccin y medida Recursos humanos con la cualificacin exigida para garantizar la realizacin de las funciones acordadas con continuidad y de forma idnea. Los procedimientos fsicos y qumicos de elaboracin y medidas conformes con prcticas nacionales o internacionales bien establecidas Los anlisis previstos en dichos programas de vigilancia radiolgica son: Beta Total Beta resto Isotpico gamma

Num. 7101 / 02.09.2013

25109

Estroncio-89/90 Iodo-131 Exposicin Integrada Tritio Los tipos de muestras previstos en los programas de vigilancia radiolgica establecidos son: Partculas de Polvo Iodo en aire Dosimetra TLD Agua de Lluvia Suelos Agua Superficial Sedimentos Organismos Indicadores Agua Potable Agua Subterrnea Leche Cultivos Carnes y Huevos Peces Miel Durante la fase de implantacin del presente plan se disearn los criterios de adaptacin de dichos procedimientos, a un Programa de Vigilancia Radiolgica en Emergencia (P.V.R.E.), adoptando las medidas necesarias para la recogida y anlisis de muestras ambientales para la adopcin de medidas de proteccin a la poblacin y al medioambiente.

Num. 7101 / 02.09.2013

25110

11. Seguimiento meteorolgico


El seguimiento de los parmetros meteorolgicos de inters en la zona afectada por la emergencia se realizar mediante las estaciones meteorolgicas ubicadas en la Comunitat Valenciana de los siguientes organismos: La Agencia Estatal de Meteorologa Red de estaciones de la Consellera competente en materia de medioambiente Programa CEAMET, de la fundacin CEAM Dichos parmetros de inters, se refieren bsicamente a: La velocidad y direccin del viento La humedad relativa La presin atmosfrica La precipitacin

Num. 7101 / 02.09.2013

25111

12.

Actuaciones de apoyo a la activacin de planes de proteccin civil en otras comunidades autnomas

En la actuacin como apoyo a la organizacin descrita en los Planes de Proteccin Civil de otras Comunidades se Contemplan las siguientes situaciones: Actuacin en emergencias en comunidades autnomas limtrofes. Actuacin en graves emergencias en otras Comunidades Autnomas. Actuacin en emergencias en el entorno de los lmites de la Comunitat Valenciana. En los dos primeros tipos de actuaciones, aunque se producir la activacin del presente plan especial, no ser necesario declarar una situacin de emergencia, ya que no es necesaria la adopcin de medidas de proteccin a la poblacin de la Comunitat Valenciana ni el establecimiento de estructuras de gestin de emergencias de las previstas en el presente plan. No obstante lo anterior, en funcin de las repercusiones de la emergencia, los daos y el nmero de recursos que se movilicen por parte de la Comunitat Valenciana, la direccin del presente plan especial podr establecer la necesidad de la constitucin del CECOPI, para que por parte de este, se coordine la movilizacin y actuacin de los recursos de apoyo a la Comunidad Autnoma afectada por la emergencia.

12.1.Actuacin en emergencias en otras comunidades autnomas


Cuando se produzca una gran emergencia en otra comunidad autnoma, la direccin del plan podr movilizar recursos adscritos al mismo como apoyo a la estructura de emergencias establecida en el Plan de Proteccin Civil activado en la citada comunidad autnoma. Para que el CCE Generalitat proceda a la movilizacin de los recursos de apoyo adscritos al plan deber constar, con carcter previo, solicitud expresa efectuada por el CECO.

Num. 7101 / 02.09.2013

25112

Durante la implantacin del presente plan, se firmarn los acuerdos o convenios de colaboracin que establezcan, al menos, los siguientes aspectos: Protocolo de solicitud de recursos por parte de la comunidad autnoma limtrofe (medios para efectuar la solicitud, informacin mnima a facilitar, modelos de solicitud, puntos de encuentro e identificacin de los responsables autorizados para efectuarla). Protocolo de movilizacin de recursos por parte del CCE Generalitat. Protocolo de incorporacin de recursos a la estructura de emergencias indicada en el Plan de Proteccin Civil de la comunidad autnoma limtrofe.

12.2. Actuacin en emergencias en el entorno de los lmites de la Comunitat Valenciana


Cuando se produzca una emergencia en una zona limtrofe de la Comunitat Valenciana y no sea posible precisar con certeza si esta se est produciendo en el territorio de la Comunitat o fuera de este, por parte de la direccin del plan, se proceder a activar el presente plan en la situacin que proceda en funcin de la gravedad de la emergencia y a constituir las estructuras de gestin de emergencias previstas en el presente plan. Por parte del CCE Generalitat se proceder a informar sobre la emergencia y la movilizacin de recursos al CECOP de la comunidad autnoma limtrofe, as como a la Delegacin del Gobierno de la Comunitat Valenciana y al CSN, conforme mecanismo establecido en el presente plan. En el momento en que se conozca con certeza la localizacin de la emergencia, si esta se est produciendo fuera del territorio de la Comunitat Valenciana, la direccin del plan, en coordinacin con la direccin del Plan de Proteccin Civil de la comunidad autnoma limtrofe, valorar la necesidad de que los recursos movilizados sigan actuando en el terreno u ordenar su retirada.

Num. 7101 / 02.09.2013

25113

En el caso en que se decida que los recursos sigan actuado en la comunidad autnoma limtrofe, se actuar segn lo indicado anteriormente para la actuacin de recursos adscritos al plan en caso de emergencias en otras comunidades autnomas.

Num. 7101 / 02.09.2013

25114

13. Fin de la premergencia / emergencia


La fase de preemergencia se prolongar hasta que:
El riesgo de que se produzca una emergencia desaparezca. En este caso, la direccin del

plan declarar el final de la misma. Esta declaracin deber ser transmitida a todos los
Organismos y servicios operativos previamente alertados.

Se concluya que la emergencia es inminente, por lo que se pasar a fase de emergencia. En situacin de emergencia, una vez que el material radiactivo est bajo control y se hayan adoptado todas las medidas para responder a la emergencia radiolgica, por parte de la direccin del plan se declarar el fin de la emergencia, notificndose a los mismos organismos, servicios operativos y empresas alertados con la activacin del presente plan. Dichas medidas de respuesta frente a la emergencia incluirn las medidas de descontaminacin necesaria en caso de emergencia por una fuga o una contaminacin radiactiva. Antes de hacer tal declaracin, se debera tener la certeza de que no existen ms riesgos en el lugar de la emergencia y que se han tomado todas las medidas de proteccin necesarias a fin de proteger al pblico, los bienes y el medio ambiente, y minimizar las exposiciones a radiaciones ionizantes a largo plazo que se pudieran producir. La vuelta a la normalidad se realizar atendiendo al Procedimiento de Reposicin de Servicios Bsicos y Vuelta a la Normalidad contemplado como anexo del Plan Territorial de Emergencias de la Comunitat Valenciana.

Num. 7101 / 02.09.2013

25115

14. Emergencias con mltiples vctimas


En el caso en que la situacin de emergencia llevara asociado un elevado nmero de vctimas, las actuaciones se ajustaran a lo establecido por el Procedimiento en Emergencias con Mltiples Vctimas, incluido como anexo del Plan Territorial de Emergencias de la Comunitat Valenciana. Tal y como se indica en dicho procedimiento, se trata de un Procedimiento de Actuacin de carcter horizontal que complementa al Plan Territorial, Planes Especiales y Procedimientos de Actuacin para regular los aspectos relacionados con la atencin psicolgica a vctimas y familiares y las pautas de actuacin a desarrollar por los Institutos de Medicina Legal de la Generalitat.

Num. 7101 / 02.09.2013

25116

15. Gestin de la informacin y comunicaciones


La Generalitat dispone de dos sistemas de gestin de la informacin y comunicaciones de uso prioritario entre los diferentes organismos que intervienen en la gestin de una emergencia, en el mbito territorial de la Comunitat Valenciana: La plataforma de gestin de emergencias y comunicaciones de la Generalitat, basada en la aplicacin de integracin de comunicaciones y despacho de incidentes CoordCom G5 de la compaa Ericsson AB La Red de Comunicaciones de Emergencias y Seguridad, red COMDES, basada en el estandard TETRA de comunicaciones de radio digitales Respecto de dichos sistemas de gestin, la Ley 13/2010 de Proteccin Civil y Gestin de Emergencias de la Generalitat, establece en el artculo 54 que la plataforma de gestin de emergencias de la Generalitat as como la red COMDES de comunicaciones, constituirn los sistemas normalizados para la gestin integral de emergencias y comunicaciones por parte de los diferentes servicios esenciales de la Comunitat Valenciana, estableciendo la obligacin para todos los servicios esenciales de la Comunitat Valenciana de interconectarse con dichos sistemas para la recepcin de incidencias, comunicaciones, gestin, movilizacin y seguimiento, y coordinacin de la informacin. Para aquellos organismos no incluidos en el mbito del artculo 54 de la Ley, se utilizarn los sistemas convencionales de comunicacin. La organizacin de las comunicaciones a travs de la red COMDES vendr regulada por la Directriz Bsica de Comunicaciones, (anexo del Plan Territorial de Emergencias de la Comunitat Valenciana).

Num. 7101 / 02.09.2013

25117

16. Sistemas estatales de apoyo


Corresponden al Comit Estatal de Coordinacin (CECO), presidido por el titular de la Subsecretara del Ministerio del Interior, y que integra a los organismos dependientes de la administracin General del Estado, as como el Consejo de Seguridad Nuclear, y las siguientes funciones durante la gestin de la emergencia: Coordinar las medidas a adoptar para la movilizacin de todos los medios y recursos civiles ubicados fuera del mbito territorial de la Comunidad Autnoma afectada que sean requeridos por la Direccin Operativa. Coordinar la ayuda de carcter internacional que se precise, a instancias de la Direccin Operativa. Asimismo con fecha 28 de marzo de 2012 el Pleno del Consejo de Seguridad Nuclear aprueba la Carta de Servicios del CSN ante emergencias nucleares y radiolgicas, dentro del marco de su Participacin en el Sistema Nacional de Proteccin Civil, en cuyo anexo Relacin de los principales medios del CSN para la actuacin en emergencia, se recoge los medios ms relevantes de los que dispone el CSN para actuacin en emergencias en los siguientes mbitos: Medios humanos Capacidades tcnicas para actuacin y seguimiento radiolgico Sistemas de evaluacin de consecuencias

Num. 7101 / 02.09.2013

25118

Volumen V Implantacin y mantenimiento de la operatividad del plan Sumario


1. 2. Entrada en vigor del plan. Definicin de las fases. 2.1. Implantacin del plan 2.1.1. Difusin del plan 2.1.2. Verificacin de la infraestructura del plan. 2.1.3. Formacin del personal de los organismos implicados 2.1.4. Proceso de implantacin del plan 2.2. Mantenimiento de la operatividad del plan. 2.2.1. Comprobaciones peridicas. 2.2.2. Formacin permanente. 2.2.3. Realizacin simulacros. 2.2.4. Revisin actualizacin del plan. 2.2.5. Proceso de mantenimiento del plan 2.3. Informacin a la poblacin.

Num. 7101 / 02.09.2013

25119

1.

Entrada en vigor del plan

El proceso de elaboracin y entrada en vigor del presente plan ser el siguiente: Informe favorable de las Comisiones de Seguridad Radiolgica y Proteccin Civil de la Comunitat Valenciana. Aprobacin mediante decreto del Consell. Homologacin por parte de la Comisin Nacional de Proteccin Civil, previo informe favorable del CSN Entrada en vigor mediante resolucin del conseller competente en materia de Proteccin Civil Tras la entrada en vigor del plan, la consellera competente en materia de proteccin civil y el resto de organismos y departamentos implicados en la operatividad del plan desarrollarn todas las actuaciones necesarias para su implantacin y el posterior mantenimiento de su operatividad.

Num. 7101 / 02.09.2013

25120

2.

Definicin de las fases

Se entiende por implantacin del plan al conjunto de acciones a desarrollar en una primera fase cuyo objetivo es que el plan sea un documento plenamente operativo y conocido por todos los recursos que deben de intervenir en la emergencia. La implantacin consta de las siguientes fases: Difusin del plan Verificacin de la infraestructura del plan. Programas de dotacin y mejora de medios y recursos Formacin del personal de los organismos implicados Informacin a la poblacin Simulacros Se entiende por mantenimiento de la operatividad del plan al conjunto de acciones encaminadas a garantizar que los procedimientos de actuacin previstos en el mismo permanecen vigentes con el paso del tiempo, de modo que se garantiza su actualizacin y adecuacin a modificaciones que ocurran en la instalacin, el entorno o los recursos que intervienen en caso de emergencia. El mantenimiento de la operatividad del plan consta de las siguientes fases: Comprobaciones peridicas. Formacin permanente. Realizacin de ejercicios y simulacros Revisin y actualizacin del plan.

Num. 7101 / 02.09.2013

25121

2.1. Implantacin del plan 2.1.1. Difusin del plan


Tras la entrada en vigor del plan, el proceso de implantacin se iniciar con la distribucin del mismo a todos los organismos implicados. Para ello, la direccin general competente en materia de Proteccin Civil y Gestin de Emergencias, proceder a efectuar dicha remisin y a convocar una reunin con los Jefes de las Unidades Bsicas cuyo objetivo ser informarles del Programa de Implantacin previsto para el plan.

2.1.2. Verificacin de la infraestructura del plan


Cada organismo implicado verificar la existencia e idoneidad de las infraestructuras bsicas para el funcionamiento del plan, en base a las funciones asignadas. A medida que se vayan elaborando los planes de actuacin municipal, cada municipio comprobar la suficiencia e idoneidad de los sistemas de avisos a la poblacin de los que se dispone (dotacin a las fuerzas del orden y en especial la Polica Local), as como la dotacin del CECOPAL y el resto de recursos municipales previstos en el PAM. Corresponde a cada organismo la dotacin a sus efectivos del material necesario para el desempeo de las funciones que el presente plan les asigna y a los Jefes de las Unidades Bsicas la comprobacin del cumplimiento de este requisito. El Alcalde del Municipio, como director del Plan de Actuacin Municipal, velar para que los recursos municipales cuenten con los medios y recursos necesarios para el desempeo de sus funciones.

2.1.3.FORMACINDELPERSONALDELOSORGANISMOSIMPLICADOS
Durante esta fase, cada jefe de Unidad organizar las actividades formativas tendentes a que los recursos adscritos a la misma cuente con informacin suficiente sobre el plan que les habilite para el desempeo de las funciones que este les asigna.

Num. 7101 / 02.09.2013

25122

2.1.4. Proceso de implantacin del plan


Para asegurar la implantacin y el conocimiento del plan las fases que se realizarn sern las siguientes: Remisin de copia del plan a los organismos implicados. Reunin con los Jefes de Unidad para dar a conocer el Programa de Implantacin y las actividades a realizar durante la misma. Difusin del plan a los componentes de las Unidades Bsicas por parte de los responsables de cada organismo implicado. Revisin de la infraestructura disponible. Adquisicin y mejora de los medios y recursos. Actualizacin del Catlogo de Recursos y el Directorio Telefnico. Realizacin de los protocolos de actuacin interno por parte de los Servicios Operativos que integran las Unidades Bsicas. Cursos de formacin y adiestramiento para los diferentes servicios implicados. Realizacin simulacro.

2.2. Mantenimiento de la operatividad del plan


Una vez finalizada la fase de implantacin, el plan especial pasar a la fase de mantenimiento de la operatividad.

2.2.1. Comprobaciones peridicas


Una comprobacin consiste en la verificacin del estado de un equipo adscrito al plan. Estas comprobaciones se harn peridicamente, de acuerdo con el programa establecido por el responsable del organismo propietario del recurso y con las recomendaciones del suministrador del equipo.

Num. 7101 / 02.09.2013

25123

El personal a cuyo uso se destine el equipo comprobado ser responsable de la realizacin de la verificacin operativa, as como del mantenimiento de un registro en el que har constar las comprobaciones efectuadas y cualquier incidencia que se haya producido en ellas. Se establece una periodicidad mnima de tres meses.

2.2.2. Formacin permanente


La formacin es la principal herramienta para conseguir poder disponer de un personal interviniente con el mejor conocimiento de las funciones que debe llevar a cabo. Formar parte de esta formacin: Descripcin de la naturaleza del riesgo y medidas de proteccin. Medidas de proteccin a la poblacin. Estructura, organizacin y operatividad del plan. Sistema integrado de Gestin de Emergencias. Aplicaciones informticas, uso de herramientas y material propio de la Unidad Bsica. Sistemas de transmisiones. Durante esta fase, cada jefe de Unidad organizar las actividades formativas tendentes a que los recursos adscritos a la misma cuenten con informacin suficiente sobre el plan que les habilite para el desempeo de las funciones que este les asigna. Esta formacin se extender en especial a: Personal del CECOPI (comit de direccin, comit asesor y Gabinete de Informacin) y el personal que desarrolla sus trabajos en el CCE Generalitat. Personal integrante de las Unidades Bsicas. Personal de otros organismos y servicios involucrados en la operatividad del plan.

Num. 7101 / 02.09.2013

25124

Esta formacin es responsabilidad de los Jefes de la Unidades Bsicas de Intervencin, con el apoyo de la formacin impartida desde el Instituto Valenciano de Seguridad Pblica y Emergencias (IVASPE). Siguiendo el criterio fijado por la Gua Tcnica de desarrollo de la Directriz, dicha formacin se realizar con periodicidad bienal.

2.2.3. Realizacin simulacros


Para asegurar que la operativa descrita en el plan continua vigente, la consellera competente en materia de proteccin civil organizar simulacros con la periodicidad recogida en la planificacin de actividades establecida por la Comisin de Proteccin Civil de la Comunitat Valenciana. Corresponde a la consellera competente en materia de proteccin civil, en coordinacin con el resto de organismos implicados, la planificacin de los simulacros que debern realizarse.

2.2.4. Revisin-actualizacin del plan


Las actualizaciones se realizarn siempre que haya cambios que aconsejen la incorporacin de modificaciones de carcter ordinario y con relacin principalmente a aspectos tales como: Estructuras organizativas. Cambios en nombramientos y asignaciones. Disponibilidad y asignacin de recursos. Adecuacin de procedimientos operativos. Adecuacin de los sistemas y medios de comunicaciones. Adecuacin de los sistemas y procedimientos de avisos y comunicacin a la poblacin. Sistemas informticos aplicados a la gestin de la emergencia.

Num. 7101 / 02.09.2013

25125

Las revisiones estn dirigidas a la reestructuracin y complementacin del plan con relacin a cambios destacables en los contenidos del mismo, motivados por causas tcnicas o de ordenacin administrativa o legislativa. Su periodicidad ser de seis aos, salvo razn motivada. Las revisiones pueden dar lugar a una nueva tramitacin del plan. Toda aquella alteracin en el contenido del plan que afecte a la organizacin del mismo, deber ser comunicada con la suficiente antelacin, con el fin de mantener la vigencia y operatividad del mismo. Dicho compromiso se extiende a todos los Organismos y entidades que participan en el plan. Corresponde a la consellera competente en materia de proteccin civil la revisin y actualizacin del plan, as como la difusin a los responsables de los organismos intervinientes.

2.2.5. Proceso de mantenimiento del plan


El mantenimiento de la operatividad del plan constar de las siguientes fases: Actualizacin, revisin y distribucin del plan Revisin de la infraestructura disponible. Adquisicin y mejora de los medios y recursos. Actualizacin del Catlogo de Recursos y el Directorio Telefnico. Actualizacin de los protocolos internos por parte de los Servicios Operativos que integran las Unidades Bsicas. Formacin permanente para los diferentes servicios implicados. Ejercicio/simulacro

2.3. INFORMACINALAPOBLACIN
Dentro de la fase de implantacin y, en especial en la fase de mantenimiento de la operatividad deber seguirse una poltica informativa de cara a la divulgacin del plan entre la poblacin, a fin de facilitar la familiarizacin de esta con las medidas de proteccin contempladas en el mismo.

Num. 7101 / 02.09.2013

25126

Dicha poltica informativa ir orientada a dar informacin: a) Sobre los riesgos derivados de las radiaciones ionizantes, las instalaciones y actividades susceptibles de producir una situacin de riesgo radiolgico y las medidas de proteccin. b) Sobre las actuaciones previstas en el presente plan especial

La informacin, as como los consejos a la poblacin se realizar mediante la incorporacin de la documentacin correspondiente en la pgina web de la Consellera competente en materia de proteccin civil y gestin de emergencias, o en las pginas web de los organismos oficiales que se considere oportuno. En la actualidad puede consultarse dicha informacin en los siguientes enlaces: <http://www.112cv.com/ilive/srv.InformacionAlCiudadano.RiesgoRadiactivo> <http://twitter.com/gva_112cv>

Num. 7101 / 02.09.2013

25127

Anexo I Recapitulacin glosario de trminos y acrnimos

Num. 7101 / 02.09.2013

25128

ALARA: Acrnimo de la expresin inglesa As low as Resonably Achievable (tan bajo como sea posible). Almacenamiento de residuos/temporal-definitivo: Accin de conservar los residuos radiactivos en lugares especficamente diseados para tal fin. Hay almacenamientos temporales, es decir, lugares que permiten el almacenamiento durante el tiempo necesario para que la actividad de los residuos radiactivos que contienen descienda hasta unos valores fijados previamente; los almacenamientos temporales estn pensados para permitir la vigilancia del lugar y la recuperacin de los residuos que contienen. Tambin existen los almacenamientos definitivos, lugares que se evalan como suficientemente seguros como para que se depositen en ellos los residuos radiactivos sin intencin previa de recuperarlos. Accidente nuclear o radiolgico: Suceso no intencionado que ocurre en una actividad o una instalacin nuclear o radiactiva, y que da o puede dar lugar a exposicin incontrolada a las radiaciones ionizantes, por irradiacin o contaminacin, a las personas, bienes o medio ambiente. Actividad radiactiva (A): Magnitud que expresa la velocidad de desintegracin de una cantidad determinada de sustancia radiactiva. Corresponde al nmero de desintegraciones que sufre por unida de tiempo y en un momento determinado, la sustancia radiactiva
Atentado nuclear o radiolgico: Acto intencionado contra una instalacin o actividad

nuclear o radiactiva, o perpetrado utilizando material nuclear o radiactivo con el fin de provocar intimidacin o dao a las personas, al medio ambiente o a los bienes. Becquerel (Bq): Unidad de la actividad; es la actividad de una cierta cantidad de material radiactivo que sufre una desintegracin atmica espontnea cada segundo. Blindaje: Material que se interpone entre una fuente de radiacin y las personas para atenuar el nmero de partculas y radiaciones, y prevenir que dichas radiaciones produzcan dao a las personas.

Num. 7101 / 02.09.2013

25129

Categora: Las instalaciones radiactivas se clasifican en tres categoras en funcin del riesgo radiolgico asociado a los equipos o materiales radiactivos que utilizan o almacenan. Las de mayor riesgo potencial son las de primera categora, las de segunda tienen un riesgo intermedio y las de tercera un riesgo bajo. Los criterios de clasificacin vienen establecidos por el Reglamento de Instalaciones Nucleares y Radiactivas. Contaminacin radiactiva: Presencia indeseable de sustancias radiactivas en seres vivos, objetos o en el medio ambiente. Se habla descontaminacin superficial (si afecta a la superficie de los objetos), contaminacin externa (piel de las personas) o contaminacin interna (rganos internos de personas). CCE Generalitat: Centro de Coordinacin de Emergencias de la Generalitat CECO: Acrnimo de Comit Estatal de Coordinacin CECOPAL: Acrnimo de Centro de Coordinacin Operativa Municipal. CECOPI: Acrnimo de Centro de Coordinacin Operativa Integrado. CSN: Acrnimo de Consejo de Seguridad Nuclear. CRM: Acrnimo de Centro de Recepcin de Medios. DBRR: Acrnimo de Directriz Bsica de Riesgo Radiolgico. Detrimento de la salud: estimacin del riesgo de reduccin de la duracin o de la calidad de vida en un segmento de la poblacin tras haberse visto expuesta a radiaciones ionizantes. Se incluyen las prdidas debidas a efectos somticos, cncer y alteraciones genticas graves. Dosis absorbida (D): Energa absorbida por unidad de masa. D = d/dm, donde d es la energa media impartida por la radiacin ionizante a la materia en un elemento de volumen y dm es la masa de la materia contenida en dicho elemento de volumen. Su unidad de medida en el sistema internacional (SI) es el Gray (Gy).

Num. 7101 / 02.09.2013

25130

Dosis colectiva: Con referencia a un rgano determinado o a todo el cuerpo, dosis equivalente que reciben los miembros de una colectividad durante el mismo perodo de tiempo. Dosis efectiva (dosis equivalente efectiva): Es la dosis equivalente ponderada (corregida proporcionalmente a) por la diferente sensibilidad de los distintos rganos y tejidos del cuerpo humano. Los factores de correccin se llaman factores de ponderacin de los tejidos. Dosis equivalente: Es la dosis absorbida ponderada (corregida en proporcin a) por la diferente eficacia biolgica de las distintas clases de radiacin sobre el medio vivo considerado. Los factores de correccin se denominan Factores de ponderacin de la radiacin (antes factores de calidad de la radiacin). Se mide en sievert (Sv): 1 Sv = 1 J/Kg. Dosis evitable: Cuando se trata de expresar el beneficio neto de una accin protectora destinada a reducir el riesgo de efectos estocsticos, la magnitud de inters es la dosis que puede ahorrarse en el perodo de tiempo que dure esa accin protectora. La unidad de dosis evitable es el Sievert (Sv). Dosis individual: Con referencia a un rgano determinado o a todo el cuerpo, dosis absorbida por un individuo durante un cierto perodo de tiempo. Dosis proyectada: Es la magnitud adecuada para expresar el riesgo de efectos deterministas, es decir la dosis total recibida por todas las vas a lo largo de un perodo de tiempo contado a partir del accidente. La unidad de dosis proyectada es el Gray (Gy). Efecto biolgico: Transformaciones producidas por la radiacin ionizante cuando incide en un organismo vivo como, por ejemplo, el cuerpo humano. Estos efectos son de dos clases:

Num. 7101 / 02.09.2013

25131

Determinsticos (o no estocsticos) Son aquellos en los que una relacin causal entre la dosis y el efecto. nicamente se manifiestan cuando la dosis alcanza o supera un determinado valor (llamado nivel umbral) Su gravedad depende, por tanto, de la dosis recibida.

Probabilsticos (o estocsticos) Son aquellos en los que la relacin entre dosis y efecto es de naturaleza probabilstica. Carecen de dosis umbral y su gravedad de no depende, linealmente, de la dosis recibida.

Exposicin externa/interna: La exposicin del cuerpo humano a fuentes exteriores a l (exposicin externa) o interiores a l (exposicin interna). Exposicin perdurable: Exposicin resultante de los efectos residuales de una emergencia radiolgica o del ejercicio de una prctica o actividad laboral del pasado. FEAA: Fuente encapsulada de alta actividad, segn lmites definidos por el Real Decreto 229/2006. Fuentes hurfanas: fuentes encapsuladas cuyo nivel de actividad en el momento de ser descubierta es superior al valor de exencin establecido en las tablas A y B del anexo I del Reglamento sobre Instalaciones Nucleares y Radiactivas y en la Instruccin IS/05 del Consejo de Seguridad Nuclear, y que no est sometida a control regulador, sea porque nunca lo ha estado, sea porque ha sido abandonada, perdida, extraviada, robada o transferida a un nuevo poseedor sin la debida notificacin a la autoridad competente, o sin que haya sido informado el receptor Fuentes radiactivas encapsuladas: Los istopos se encuentran encerrados en cpsulas selladas de materiales resistentes. Igualmente se consideran como fuentes radiactivas encapsuladas aqullas en las que el material radiactivo se encuentra slidamente incorporado en materiales slidos inactivos, de forma que est protegido contra toda fuga.

Num. 7101 / 02.09.2013

25132

Gammagrafa: Tcnica de radiografa industrial de piezas y estructuras metlicas, de hormign etc., en las que se utilizan los rayos gamma procedentes de una fuente encapsulada, incorporada a un aparato, para obtener una imagen del objeto sobre una placa fotogrfica. La manipulacin de la fuente se realiza con telemando. Gray: Unidad de la dosis absorbida en el Sistema Internacional de Unidades; es igual a un julio por kilogramo (J/kg). Instalacin o actividad no regulada: Instalacin o actividad que no utiliza sustancias nucleares o radiactivas y que por lo tanto no est sujeta al rgimen de autorizaciones que establece la legislacin nuclear en general y en particular el Reglamento de Instalaciones Nucleares y Radiactivas, pero en la que pueden aparecer ocasionalmente de forma inadvertida o fuera de control las sustancias mencionadas, como por ejemplo instalaciones de procesado de material metlico, aduanas, etc. Instalacin o actividad regulada: Instalacin o actividad que habitualmente utiliza sustancias nucleares o radiactivas y que por lo tanto est sujeta al rgimen de autorizaciones que establece la legislacin nuclear en general y en particular el Reglamento de Instalaciones Nucleares y Radiactivas. Intervencin: aquellas actividades que pueden reducir la exposicin global al incidir sobre sus causas, es decir, acciones de remedio y de proteccin. Irradiacin: Accin de someter un material o un ser vivo a la accin de las radiaciones. Miembro del pblico: Independientemente de su relacin laboral, y a efectos exclusivamente de su proteccin radiolgica, la legislacin espaola considera miembro del pblico los individuos de la poblacin, a excepcin de los trabajadores profesionalmente expuestos y de los estudiantes y aprendices durante sus horas de trabajo habitual. Niveles de intervencin: valores de referencia de determinadas magnitudes radiolgicas a partir de los cuales se considera que es adecuada la aplicacin de una medida de proteccin

Num. 7101 / 02.09.2013

25133

PAM: Acrnimo de Plan de Actuacin Municipal PMA: Acrnimo de Puesto de Mando Avanzado. PEI: Acrnimo de Plan de Emergencia Interior. PENVA: Acrnimo de Plan de Emergencia Nuclear Exterior a la Central Nuclear de Cofrentes. PTM: Plan Territorial Municipal Poblacin efectivamente afectada en caso de emergencia radiolgica. Aqulla para la que se adopten medidas especficas de proteccin desde el momento en que se produce una emergencia radiolgica. Profilaxis Radiolgica: Ingestin de compuestos qumicos estables que tienen un efecto reductor sobre la absorcin selectiva de ciertos radionclidos por determinados rganos. Tanto el yoduro como el yodato potsico son compuestos eficaces que reducen la absorcin del yodo radiactivo por la glndula tiroides. La eficacia de esta medida reside en la ingestin del compuesto, en las dosis que se especifiquen, de forma previa a la incorporacin del yodo radiactivo. Radiodiagnstico: conjunto de procedimientos de exploracin y visualizacin de las estructuras anatmicas del interior del cuerpo humano mediante la utilizacin de rayos X. Radioterapia: El objetivo de la radioterapia es la destruccin de clulas y tejidos tumorales mediante la radiacin. Radistopos no encapsulados: Los istopos se pueden presentar en forma lquida, slida, o gaseosa, contenidos en recipientes cerrados pero no sellados. RINR: Acrnimo de Reglamento de Instalaciones Nucleares y Radiactivas. RPSRRII: Acrnimo de Reglamento sobre Proteccin Sanitaria contra las Radiaciones Ionizantes.

Num. 7101 / 02.09.2013

25134

Sievert (Sv): Unidad de la dosis equivalente y de la dosis efectiva en el Sistema Internacional de Unidades: 1 Sv = 1 J/kg. Trabajador profesionalmente expuesto: Persona que trabaja en presencia de las radiaciones ionizantes, de forma que puede recibir ms de un dcimo de los lmites de dosis fijados para los trabajadores.

Num. 7101 / 02.09.2013

25135

Anexo II Recapitulacin de conceptos bsicos sobre el riesgo radiolgico

Num. 7101 / 02.09.2013

25136

En este anexo se reproduce el texto que figura en la Gua tcnica del Consejo de Seguridad Nuclear para el desarrollo y la implantacin de los criterios radiolgicos de la Directriz Bsica de Planificacin de Proteccin Civil ante el Riesgo Radiolgico.

II.1 Concepto de riesgo y efecto


Se entiende por riesgo la probabilidad de aparicin de un dao o efecto. Los efectos radiolgicos se clasifican en deterministas o estocsticos. Los efectos deterministas se caracterizan por manifestarse, por lo general, poco despus de la exposicin siendo su gravedad proporcional a la dosis recibida y los efectos estocsticos no se manifiestan hasta transcurrido un tiempo despus de la exposicin y es su probabilidad de ocurrencia, no su gravedad, lo que es proporcional a la dosis recibida. El riesgo radiolgico puede provenir tanto de la exposicin externa a la radiacin como de la contaminacin, externa o interna por material radiactivo. A continuacin se analiza el concepto de riesgo aplicado a la evaluacin de la situacin en caso de un accidente radiolgico y a la preparacin de la actuacin de respuesta.

II.2 Evaluacin del riesgo ante un accidente radiolgico


a) General: El material radiactivo presente en un accidente radiolgico puede estar en forma de fuente radiactiva encapsulada o de material radiactivo dispersable. Cuando se habla de presencia de fuentes en un accidente habr que considerar como principal riesgo el de exposicin externa. Solamente si existe posibilidad de dispersin del material radiactivo (si est en forma de humo, polvo o lquido), y si existe posibilidad de que este entre en contacto con las personas, puede llegar a producirse la contaminacin.

Num. 7101 / 02.09.2013

25137

Con fuentes radiactivas solamente podra darse contaminacin ante accidentes graves como incendio o explosin que pudieran llegar a provocar el deterioro o destruccin del encapsulado de la fuente radiactiva, con la consecuente mayor o menor dispersin del contenido. b) Ante riesgo de exposicin externa, conocida la actividad de la fuente: Una fuente se considera peligrosa cuando puede originar exposiciones suficientes para causar efectos deterministas en la salud de las personas. La peligrosidad de una fuente ir en funcin de su actividad normalmente expresada en Becquerelios (Bq) o Curios (Ci) (Ver definicin en el anexo I). Actividades del orden de Bq o KBq se consideran en general bajas, actividades del orden de MBq se consideran medias, actividades del orden de GBq altas y por encima de los TBq muy altas. Esta aproximacin es sin embargo demasiado general ya que el grado de peligrosidad es diferente para los distintos radionucleidos. El RD 229/2006 sobre el control de fuentes radiactivas encapsuladas de alta actividad y fuentes hurfanas establece el criterio a utilizar para determinar si una fuente radiactiva es peligrosa, estableciendo valores para cada radionucleido por encima de los cuales las fuentes radiactivas implicadas en un accidente se consideraran peligrosas. La OIEA en su documento Categorizacin de fuentes radiactivas IAEA Safety Standard Series n RS-G-1.9 proporciona valores conocidos como valores D (dangerous source o fuente peligrosa) para todos los radionclidos clasificando las fuentes encapsuladas y el material radiactivo dispersable en cinco categoras de peligrosidad. La aplicacin de estos sistemas de clasificacin, desarrollados en el anexo VI, proporcionan una informacin muy valiosa sobre el riesgo radiolgico asociado a una emergencia. c) Ante riesgo de exposicin externa, con fuentes de actividad desconocida: En caso de desconocer la actividad de una fuente en un accidente, la evaluacin del riesgo o de peligrosidad de la misma puede hacerse a partir de los datos de tasa de dosis o nivel de exposicin, obtenidos mediante el uso de un equipo detector de radiacin.

Num. 7101 / 02.09.2013

25138

La lectura proporcionada por el equipo o nivel de exposicin vendr en unidades de dosis por unidad de tiempo Sievert por hora (Sv/h) (vase definicin en el anexo I). Las actuaciones podrn programarse en funcin del nivel de exposicin limitando el tiempo de actuacin con el fin de que la dosis recibida por el pblico y el personal de intervencin sea la menor posible y est por debajo de la establecida para su colectivo y grupo. En el anexo VI se incluye informacin sobre lmites de dosis a considerar para pblico y personal expuesto y relacin de la dosis recibida por las personas con la aparicin de efectos deterministas. d) Ante riesgo de exposicin externa, con fuentes de actividad desconocida y en caso de no disponer de equipos de deteccin de la radiacin: La evaluacin del riesgo solamente podr realizarse mediante las localizacin de seales e indicaciones en el lugar del accidente identificativas de la presencia de material radiactivo (etiquetas con el trbol caracterstico del riesgo radiolgico, nmeros ONU de clasificacin de mercancas peligrosas, etc.). En caso de que estas no existieran la nica indicacin de una posible presencia de material radiactivo sera la apariencia de los elementos implicados en el accidente ya que en el caso de material radiactivo, este suele ir alojado en blindajes, que se caracterizan por su peso considerablemente mayor que el esperado por sus dimensiones y volumen. En algunos accidentes la presencia del material radiactivo ha estado ligado finalmente al reconocimiento de sntomas mdicos relacionados con la sobreexposicin a las radiaciones ionizantes (nuseas, vmitos, quemaduras) lo que ha alertado del riesgo. e) En caso de riesgo de contaminacin: La peligrosidad de la contaminacin externa o superficial ir en funcin de las caractersticas radiolgicas del material contaminante: De su actividad, por estar siempre el riesgo de exposicin asociado a cualquier forma de contaminacin.

Num. 7101 / 02.09.2013

25139

Del periodo de semidesintegracin o velocidad de desintegracin radiactiva que determinar la velocidad de su desaparicin. Del grado de absorcin, lo que se traducira en una mayor o menor dificultad de retirarla. La contaminacin interna de las personas por material radiactivo puede entraar peligrosidad. Esta peligrosidad puede ser mayor en funcin de las caractersticas no radiolgicas del material contaminante (toxicidad qumica del compuesto ingerido, tamao de las partculas en caso de inhalacin, etc.).

II.3 Principios generales de proteccin aplicados a las actuaciones de respuesta ante un accidente radiolgico
a) Proteccin de personas ante riesgo de exposicin externa: La proteccin contra la exposicin externa se realizar tomando en cuenta los principios de tiempo, distancia y blindaje. - Tiempo: Cuanto ms tiempo est una persona expuesta a una fuente mayor ser el riesgo. - Distancia: Cuanto ms cerca est una persona de una fuente mayor ser el riesgo. - Blindaje: (vase la definicin en anexo I). Cuanto ms material de blindaje se interponga entre la fuente y la persona menor ser el riesgo. La recogida o manipulacin, sin protecciones adecuadas, de una fuente peligrosa es un riesgo especialmente importante que hay que evitar en todos los casos. Existen numerosos casos de efectos deterministas ocurridos en personas por haber recogido una fuente del lugar de un suceso y haberla guardado por desconocimiento del riesgo asociado. La permanencia durante un tiempo limitado (unos minutos), cerca de una fuente peligrosa para salvar vidas no debera sin embargo causar efectos deterministas graves para la salud. b) Proteccin de personas ante riesgo de contaminacin:

Num. 7101 / 02.09.2013

25140

La proteccin contra la entrada de materiales radiactivos en el cuerpo de las personas, por inhalacin, ingestin o a travs de heridas, debe ser absolutamente prioritaria, por este motivo, ante el riesgo de material radiactivo disperso en el ambiente, la actuacin principal ser la de proteger los orificios corporales para impedir la entrada del material en el organismo. La inhalacin de material radiactivo en cantidades que pudieran dar lugar a efectos deterministas para la salud podra nicamente producirse en accidentes graves (incendio o explosin) que afectaran a material radiactivo dispersable de alta actividad. La inhalacin se evitara, en el caso de los actuantes, con equipos de proteccin respiratoria y en el caso del pblico con medidas inmediatas de alejamiento de la zona hasta distancias seguras mientras dure la emisin. La ingestin de material radiactivo en cantidades que pudieran dar lugar a efectos deterministas para la salud podra llegar a darse en ciertos casos a travs de las manos contaminadas, aunque solamente sera posible si las manos de esa persona han sido contaminadas en un alto grado, por ejemplo, por contacto directo con materiales radiactivos que hayan podido filtrarse o derramarse de un recipiente, lo que habra que evitar igualmente en cualquier caso. En este caso la contaminacin externa o superficial podra tambin afectar a la piel causando quemaduras graves. Un foco frecuente de contaminacin, es la ropa contaminada (de calle o de trabajo) si no se retira de manera adecuada. A fin de evitar la propagacin de la contaminacin por este medio se recomienda tomar algunas medidas: a) Para la retirada de ropa de calle: Quitar la ropa con calzas, guantes (dobles), ropa de trabajo (Tyvek) y mscara, tocando si es posible solo la parte interna, de modo que la prenda quede doblada sobre s misma con la parte exterior hacia dentro. b) Para al retirada de ropa de trabajo (calzas, guantes (dobles), Tyvek y mscara) una vez preparada una zona de paso, bolsas de contencin, recipientes, detectores, etc: o Retirar primero el guante externo pellizcando a la altura de la mueca y dndole la vuelta o Quitar a continuacin calzas cogindolas por la parte ms alta del taln

Num. 7101 / 02.09.2013

25141

o Quitar el Tyvek tocando solo la parte interna, de modo que quede doblado sobre s mismo con la parte exterior hacia dentro. o La mscara de proteccin respiratoria al final para proteger la va de inhalacin o Quitar por ltimo el guante interno c) General o Embolsar ropa retirada y etiquetar o Chequear y sealizar en caso de deteccin positiva o Aislar en contenedor blindado, en su caso

II.4 Principios generales de proteccin frente al riesgo radiolgico aplicados al medioambiente y a otros efectos econmicos o psicolgicos
En el caso del medio ambiente, un incendio, explosin o actividades humanas en las que interviniera una fuente de alta actividad podran llegar a provocar niveles de contaminacin terrestre que requirieran el realojamiento de la poblacin o la descontaminacin de las zonas, considerando los posibles efectos de una exposicin prolongada (aos), sin embargo, la permanencia en la zona durante un tiempo limitado en esta situacin, no tiene por qu producir efectos deterministas graves para la salud an a los miembros del pblico ms vulnerables. Respecto a la posibilidad de contaminacin de las fuentes de suministro de agua, probablemente sea imposible contaminar una red pblica de suministro de agua a un nivel que pueda causar efectos deterministas graves para la salud de las personas pero s sera posible una contaminacin por encima de los niveles establecidos para suministro de agua de servicio. Hay que considerar no obstante que estos valores se establecen a niveles muy inferiores a los que causan efectos deterministas graves para la salud, aun cuando el agua se consuma durante un tiempo considerable (meses), incluso entre los miembros del pblico ms vulnerables.

Num. 7101 / 02.09.2013

25142

Los residuos contaminados resultantes de la aplicacin de medidas, como el agua utilizada para descontaminacin, no tienen por qu representar un problema grave para la salud de las personas. Deben realizarse esfuerzos razonables para minimizar la propagacin de la contaminacin a fin de reducir posteriormente los costes de la descontaminacin, as como la ansiedad entre el pblico, pero no debe permitirse que esos esfuerzos demoren otras medidas de respuesta. Las emergencias radiolgicas graves han llevado al pblico a adoptar medidas inapropiadas o injustificadas (discriminacin de personas expuestas, evacuacin espontnea, autoadministracin de profilaxis radiolgica a modo de antdoto ante cualquier radionclido, reticencias a comprar productos del estado o regin afectada, interrupcin injustificada de embarazos) resultando en importantes efectos psicolgicos y econmicos adversos, en algn caso, que han constituido finalmente la consecuencia ms grave de la emergencia radiolgica. Estos efectos han ocurrido incluso en emergencias con riesgo radiolgico muy bajo y la causa fue que el pblico no recibi informacin comprensible, coherente y en tiempo de fuentes oficiales. Es necesaria una explicacin en lenguaje sencillo de los peligros y riesgos asociados y de las medidas de proteccin que deben adoptarse ante cualquier suceso percibido como emergencia grave, por el pblico o los medios de comunicacin.

También podría gustarte