Está en la página 1de 1

el de vuit DIVENDRES, DAGOST DEL

Opini
Menys vens, menys
drets?
En resposta a
una carta pu
blicada en el
vostre setma
nari el passat
I6 dagost de
20I3 i en referncia al soroll
que hi ha en les places del barri
del Centre, diu textualment:
Heu pensat a quanta gent
afecta el soroll per les festes
de barri? Us puc ben assegurar
que els vens daquesta plaa
sn menys que els que viuen
a qualsevol bloc de pisos de
lEspirall, St. Juli o la Girada.
En primer lloc, en el barri del
Centre s cert que no hi ha
festa del barri, per aix no
vol dir que al llarg de lany no
hi hagi actes festius.
Pel simple fet que en el cen
tre, en ser el barri histric de
la vila, no hi hagi grans blocs
de pisos, no significa que els
vens que hi vivim tinguem
menys drets que els de la res
ta de la vila.
Per ltim, penso que no s
tic que pel beneci econmic
duns quants (ampliaci de
les terrasses dels bars) els ve
ns perdem els nostres drets
a viure tranquillament a casa
nostra siguem del barri que
siguem.
Montse Muoz Romagosa
Vena del barri del Centre
Una festa encotillada
Corria lany I842 quan, de ma
nera espontnia, es va decidir
tirar una roda de foch arti
cial mentre sant Flix pujava
per les escales de Santa Maria.
Lancdota no hauria tingut
ms importncia si no fos per
qu va acabar propiciant una
de les tradicions ms tpiques
de la festa major: lEntrada de
Sant Flix. La grcia de les fes
tes populars s la seva perso
nalitat variable que fa que f
cilment sadaptin a la societat
de cada poca. Si no fos aix,
la majoria de festes del nostre
pas, amb una histria que es
remunta ns a ledat mitjana,
no es viurien amb el fervor
amb qu les vivim. Quan la
festa es protocollitza, per, es
corren riscos. En primer lloc,
Cartes
dels lectors
eldevuit@eldevuit.cat
el de vuit: C. Papiol,
Vilafranca del Peneds
La redacci d'aquest setmanari es reserva el dret de publicar o no les cartes
adreades al seu director, i el de resumir llurs continguts quan excedeixin de
. carcters, amb espais inclosos. Per tal que un escrit sigui publicat a les
planes d'opini ha de venir acompanyat del nom i cognoms del seu autor, adrea,
DNI i un telfon de contacte. Tots els escrits es publicaran amb el nom i cognoms
del seu autor o autors o, en el seu cas, amb el del collectiu, entitat o empresa
legalment constituts que nassumeixi lautoria.
Als seus articles setmanals
a LV, Lpez Burniol critica
sovint el que defineix com
la casta madrilenya. Amb
aquesta paraula es refereix
a un nucli redut de famlies
installat a Madrid des de fa
dcades -per no dir segles-
que aclapara en beneci pro
pi la poltica, les finances i
els mitjans de comunicaci.
Temps enrere tamb tenien
tentacles poderosos -i encara
mantenen alg- a lEsglsia
Catlica i a lexrcit, dos vells
centres de poder avui perfec
tament domesticats. Com les
famlies mafioses, els mem
bres daquesta casta sassoci
en constantment de totes les
maneres imaginables, creant
una estructura gaireb im
permeable a qu noms es
pot accedir per consanguini
tat o desprs de superar un
exhaustiu examen dambi
ci, cartera i delitat. Nhi ha
prou a repassar els cognoms
de les famlies que controlen
les grans empreses de lIbex
i que es perpetuen a la ma
quinria de lEstat per rati
car lexistncia de la casta
madrilenya.
El que Burniol silencia, per,
s lexistncia duna altra cas
ta idntica amb seu a Barcelo
na. Lany 200I, els periodistes
Pere Cullell i Andre Farrs
van investigarla (Loasi ca
tal, Planeta) i van arribar a
quantificar amb fora apro
ximaci el nombre dels seus
integrants. Som uns quatre
cents, per sempre som els ma
teixos, aix ho resumia un
dels membres de la confraria,
tot informant ms que del
nombre -anecdtic, al cap i
a la -, de la condici tanca
da i igualment familiar del
grup, amb aquest nal impa
gable que proclama lorgull
dels escollits: som sempre
els mateixos. Quatrecentes
persones, cent famlies que
estiuegen a lEmpord i a Me
norca, es diverteixen als lo
cals ms selectes i se saluden
afectuosament a la roda cons
tant de batejos, casaments,
comunions i funerals. Els nos
tres sn menys i estan ms a
prop, de manera que resulten
ms fcils de localitzar. Com
que la gran burgesia catalana
sempre ha estat ms discreta
que la madrilenya, ms que a
les grans empreses sels pot
localitzar a les juntes directi
ves dels clubs ms selectes: el
Cercle Eqestre, lAteneu, el
Liceu, la Cambra de Comer,
el Club de Polo, el Club Tenis
Barcelona...
Al segle XIX i a les prime
res dcades del XX, els seus
avantpassats van desenvolu
par un paper no dir social,
per s cvic. Amb una part
dels diners sobrants van im
pulsar institucions de tota
mena que van contribuir a
millorar el pas. Avui, per,
tret dexcepcions molt pun
tuals, es caracteritzen per una
cobdcia illimitada.
Els dall i els daqu conviden
de tant en tant algun poltic
o empresari prometedor i li
analitzen la dentadura, la gro
pa i les potes, com als cavalls (i
als ases). Si mossega amb for
a, aguanta el pes i sap cami
nar, li deixen portar la safata
dels canaps i menjar els que
sobren. Si no, lacompanyen
ns a la porta amb un somriu
re encantador i li donen una
puntada de peu al cul.
Per cert: les dues castes no es
barregen, per es respecten.
En privat es perdonen la vida
i cadascuna es considera ms
elegant i cosmopolita que lal
tra, per es necessiten i sem
pre shan ents. Perqu sn
iguals.
Les dues castes
El cotxe
escombra
Csar Martn
cmartinn@hotmail.com
Quatrecentes
persones, cent
famlies que
estiuegen a
lEmpord i
a Menorca
i se saluden
afectuosament
a la roda
constant
de batejos,
casaments,
comunions i
funerals
Marriba a les mans una carta
al director de La Vanguar
dia que em deixa amb la boca
oberta pel cmul de desprop
sits que presenta. Per una ban
da, compara el topless amb la
lactncia en un espai pblic; i
explica que troba de molt mal
gust que les dones caminin
mentre donen mamar, o que
a la taula del costat mentre ell
berena, hi hagi una dona do
nant el pit al seu ll.
Em poso les mans al cap quan
llegeixo que hi ha gent que es
pugui escandalitzar en veure
una cosa ben natural i que s
la base de supervivncia de
qualsevol mamfer (i els hu
mans tamb ho som). Quan
pediatres, gineclegs i cient
cs darreu recomanen la lac
tncia materna perqu s el
millor aliment per a un beb;
quan lOrganitzaci Mundial
de la Salut la recomana com
a mnim durant sis mesos de
forma exclusiva i fins a un
mnim de dos anys de forma
complementria, s ridcul i
de manca de sentit com tro
barse comentaris aix al segle
XXI.
La lactncia materna no t ho
rari; igual que un beb de tres
setmanes no t la rutina de
lesmorzar, el dinar i el sopar.
I una de les joies daquesta for
ma dalimentar s que sempre
est disponible en qualsevol
moment que el beb ho neces
siti, en la quantitat i lescalfor
adequada. Les dones que alle
ten qu han de fer, doncs?
Quedarse a casa no sigui que
al petit li aga gana? Evident
ment que no!
A mi magrada veure dones
alletant els seus lls, ja sigui
en un banc, a la platja o a la
cua del supermercat. Magrada
Mamar amb
naturalitat
Bufar i fer
ampolles
Gemma Urgell
www.viniesfera.com
Pediatres,
gineclegs i
cientcs darreu
recomanen
la lactncia
materna perqu
s el millor
aliment per a un
beb
perqu s un cant a la vida,
perqu em transmet tranquil
litat i tendresa i perqu em re
corda com nhe gaudit durant
ms de dos anys amb la meva
lla. I nhe gaudit amb intimi
tat a casa; en famlia en dinars
i sopars, en companyia daltres
mares a la piscina i amb des
coneguts al tren o al metro. I
per sort, mhe trobat amb mi
rades i comentaris plens de
complicitat.
s pel pacte
scal!
Pere
Sbat
Era el I8 de febrer del 2006.
Gaireb un mes desprs del
fatdic 2I de gener quan el cap
de loposici de Catalunya va
pactar amb el president espa
nyol liquidar lEstatut. Aquell
dissabte, milers i milers de per
sones van sortir pels carrers
de Barcelona reclamant que
Som una naci per rebutjar
el pacte MasZapatero. A aque
lla manifestaci noms hi van
donar suport Esquerra Repu
blicana i EUiA. Davant lxit
incontestable de mobilitzaci,
lendem tots els partits van
sortir a ferne declaracions.
Uns deien que havia estat una
manifestaci contra el PP,
daltres que shavia de tenir
en compte i que expressa un
malestar pel tracte dEspanya.
En tot cas, tot de definicions
errnies fetes per aquells que
no compartien lessncia de la
manifestaci i que no hi van
anar per que davant de lxit
pretenien, almenys en part,
fersel seu. Els dies previs a la
gran manifestaci de la Diada
passada tot eren elucubracions
sobre el concepte pel qual es
manifestaria la gent, si pel pac
te scal, si pel dret a decidir... I
qui ho feia eren aquells que en
temien lxit i davant daquest
volien rossegarne una part per
no quedarne al marge. Amb la
Via Catalana passa el mateix.
Seguim construint el relat i les
fitxes del dmino segueixen
caient. Aquells que no compar
teixen del tot lobjectiu malden
per no quedar exclosos de lxit.
I aix, ja s un gran triomf.
www.peresabat.wordpress.com

También podría gustarte