Presentaci del llibre Directivas y empresarias. Mujeres rompiendo el techo de cristal (Ed.

Aresta)
Sara Berbel Snchez
Bona tarda, Escoltar les dones que mhan precedit, la Mar Serna, la Carmen Mur, la Teresa Crespo, a les que tant admiro, fa que encara madoni ms que aquest llibre que estic presentant avui es deu en gran part a una obra col.lectiva desenvolupada durant anys, fins i tot durant segles. I ho dic perqu ni jo mateixa, ni moltes de les que estem en aquesta sala, no serem aqu si altres dones abans que nosaltres no hagussin posat les bases del discurs, dels valors i sobre tot dels drets de les dones en el mn. Les que van triomfar i les moltes que van fracassar, fins i tot perdent la vida. Quan la il.lustrada Mary Wallstonecraft sadrea a Rousseau al segle XVIII diu Cuanto denuncio, lo hago en nombre de mi sexo y no en el mo propio. Desde hace tiempo vengo considerando que la independencia es la suprema bendicin de la vida, base de toda virtud. Por ello conservar siempre mi independencia, aunque para ello tenga que reducir mis necesidades o incluso vivir en un desierto. Quan escriu aquestes paraules est posant les bases de la llibertat real i efectiva. Quan lescriptora Virgnia Woolf diu: Basta tirar de los bordes de la telaraa con que estn compuestas las grandes obras para recordar que esas telas no han sido tejidas en el aire por seres incorpreos, sino que son el trabajo de criaturas dolientes y que estn ligadas a cosas burdamente materiales, como la salud y el dinero, y las casas en que vivimos. Mi credo es que si perduramos un siglo o dos y tenemos quinientas libras al ao y un cuarto propio, si nos adiestramos en la libertad, conseguiremos realizar esas obras. Y sostengo que vendr si trabajamos por ella y que vale la pena trabajar hasta en la oscuridad y en la pobreza, cada paraula de la Virgnia ens allunya de la esclavitud, ens permet tenir ideals i desprs convertir-los en projectes, tenir les regnes dels nostres desitjos i la capacitat de construir en qualsevol dels mbits socials. Es per aix que limperatiu moral de deute, derivat de lagrament s el primer sentiment que inspira aquest llibre. El segon s la transgressi. Hem datrevir-nos a desobeir les convencions, aquells mandats que sens han imposat des que hem nascut. Les dones no emprenen, les dones han dagradar a tothom, les dones sn bones treballant per no liderant, les dones amb poder estan soles... Al llibre trobareu molts daquests imperatius que cristalitzen sovint en forma de fases individuals i alhora col.lectives per les que travessem les dones professionals. Primer de tot, el dilema sobre si acceptar el lloc de decisi que sens ha ofert o no, desprs la inseguretat en lexercici de la feina, el dubte davant les decisions que hem de prendre, la imatge que hem de mostrar, la por al cstig si no actuem com sespera de nosaltres , la por a lostracisme,

lenorme culpa per tenir poder, pel suposat aband onament familiar. Per ser atractives o per no ser-ho, per ser joves i per ser grans, per ser intel.ligents o per tenir encant Es deu a la penalitzaci social de tots aquests comportaments quan es produeixen en dones professionals. Les cientfiques nordamericanes li diuen the double bound, s a dir, el dilema del doble lligam: Quan les dones es comporten dacord a lestereotip mascul de direcci se les considera competents per no agraden, sn com homes, se les acusa de ser masculines. En canvi, quan adopten lestereotip que sespera de les dones i es comporten de forma comprensi va, consensuadora i sensible, llavors agraden ms per no sn considerades competents. Es a dir, se les penalitza en un sentit i en loposat. Contra aix, noms tenim una opci, al meu entendre, i s trencar duna vegada per totes amb els estereotips segons el gnere. Actuar en llibertat, cada una fidel a si mateixa, sense complexos, amb els trets de carcter que vulgui desenvolupar , corresponguin a lestereotip mascul, al femen o a tots dos alhora, que segurament ser el ms usual. Aquesta premisa s igualment vlida pels homes. De fet, en els estudis ms recents sobre quines caracterstiques ha de tenir el cap ideal, la imatge est canviant i cada cop ms la gent assenyala trets adscrits a la feminitat i a la masculinitat, de manera que el futur noms pot ser la desaparici dels rgids estereotips que ens encorseten hores dara, i de les ordres que hi van associades. Els nous lideratges transformacionals i tics es basen en la conjunci de caracterstiques masculines i femenines en cada lder. Com diu la Susan Sontag, una de les ms brillants intel.lectuals del darrer segle, les dones hem datrevir-nos a desobeir els mandats que rebem al llarg de la nostra socialitzaci . Las mujeres tienen otra opcin. Pueden aspirar a ser inteligentes, no meramente encantadoras; a ser competentes, no solamente cuidadoras; a ser fuertes, no simplemente grciles; a ser ambiciosas para s mismas, no slo para los dems. En lugar de tratar de ser como nias y mantenerse jvenes tanto como sea posible, pueden optar por convertirse en mujeres adultas mucho antes y permanecer activas mucho tiempo, disfrutando de largas, erticas carreras tanto como sin duda son capaces. Per aix no ho podrem fer sense poder. El poder s la capacitat de fer, de realitzar, de transformar. Com volem estar en el mn si no podem incidir en ell? Com inventarem, com crearem obres dart, com impulsarem nous models socials si renunciem al poder? Al llibre trobareu dones que shan debatut entre aquests dilemes i que els han resolt millor o pitjor. Per el ms determinant ha estat la soledat. La histria i els estudis mostren que, quan les dones estan soles en equips masculins o estan en minoria, no sn lliures per expressar-se tal com sn i han dadaptar-se als models dominants, que sassocien a un tipus dhome clssic, orientat a objectius, jerrquic, rgid i amb poca sensibilitat, que tampoc satisf a altres molts homes que discrepen i que tamb desitgen canviar els models de direcci i les organitzacions tradicionals. I com ho fem per ser moltes, per accedir massivament a llocs de decisi? Aquesta s la gran qesti. Sc conscient que moltes directives i empresries senten aprensi davant les quotes i per

aix em permetr una breu reflexi al respecte. En primer lloc, una interrogaci: per qu noms hi ha un 12% de dones en crrecs directius? Noms aquestes dones tenen capacitats per ser-hi? Resulta il.lustrativa la histria de Jennifer i John, que trobareu, entre moltes altres, al llibre. La Universitat de Yale explor la recerca de feina en el camp cientfic, enviant un Currculum Vitae a professorat (50% homes i dones) de sis universitats, tres pbliques i tres privades, que havien de valorar la idonetat i el sou que oferirien per un lloc de responsable de laboratori. El CV que es va enviar era exactament el mateix per a tot el professorat per amb un petit mats, la meitat de les vegades anava signat per un home, John, i laltra meitat per una dona, Jennifer. Els resultats van ser demoledors. La puntuaci obtinguda pel candidat John va ser superior en tots els casos a lobtinguda per Jennifer, la mitjana va ser de 4 punts per ell en una escala sobre 7 i de 3 per ella , per el ms greu s que el salari proposat per ell va ser de ms de 30.000 dlars i en canvi de 26.000 per ella. Aquest s el sostre de vidre que moltes persones no veuen, precisament per aix se li diu de vidre. En tot cas, noms els pasos que tenen quotes, com ara Noruega o Frana doblen el nombre de dones a llocs de decisi. Per a ms, una quota el que significa s que, a igualtat de competncies, capacitats i experincia, sescull una dona vers un home fins que hagi un cert equilibri de sexes. I la prova que les dones mai sn suprflues s que els estudis de Mc Kensey i Catalyst mostren que les empreses que incorporen dones als seus quadres directius guanyen en rendibilitat, en vendes i en retorn del capital invertit. Els equips mixtes sn, doncs, els ptims per triomfar. Per tant, necessitem una massa crtica de dones a crrecs de decisi per poder trencar estereotips. Els nous lideratges tics i organitzacions ms igualitries ajudaran, sens dubte, i trobareu models en el llibre. Per tamb necessitem mentores. Entre els factors que els homes lders han identificat com determinants per accedir a llocs de poder han assenyalat tenir un mentor com un dels fonamentals. I tamb aqu, un cop ms, les dones estem orfes, o quasi. Trobareu dades que mostren que les dones tenen moltes ms possibilitats de ser emprenedores quan tenen mares que ho sn, molt ms que els homes, la qual cosa confirma un cop ms la importncia per les dones de tenir referents propers, models que mostrin que s possible realitzar tasques que no han estat tradicionalment adscrites al gnere femen. Necessitem ser mentores i mentorades al temps, noms aix serem moltes dones amb capacitats en tots els mbits socials. Per ltim, el tercer sentiment que recrre el llibre s lesperana. Perqu no lhauria pogut escriure sense ella. Minspiro en la teoria matemtica dels sistemes complexes segons la qual una petita perturbaci inicial pot generar un efecte enorme, a vegades inesperat. Es all que en llenguatge col.loquial es diu lefecte papallona, que consisteix en que un simple aleteig duna papallona pot devenir un hurac a laltra banda del mn, s a dir petits events poden tenir grans i mplies conseqncies. O no s aquesta la definici de lesperana? Des daquesta perspectiva, i malgrat a quest no s un llibre de mitologia, mentre lescrivia he recorregut sovint al pensament mtic per posar llum sobre determinats fenomens que em resultaven difcils dentendre per als que no volia rendir-me.

S que comparteixo amb moltes dones lindescriptible cansament de Ssifo , que va ser castigat pels deus a empnyer una gran pedra fins al cim duna muntanya, i a que aquesta caigus cada cop que estava a punt daconseguir-ho. Aix sentim cada vegada que ens fem la il.lusi que hem avanat en la igualtat de les dones i tornem a retrocedir, un cop i un altre. S que comparteixo lextenuaci per la missi de Proteo, el rei del mar que era capa de canviar de forma per evitar les situacions de perill, quan com a dones hem de canviar instantniament de rol: de professionals, directives, empresries, a mares, cuidadores, filles i esposes, sense que sens mogui un cabell del cap i en perfecta actuaci i eficcia. Admiro les dones que he descrit al llibre que adopten larquetip de la deessa Artemisa, lluitant de manera ferotge per treure endavant els seus projectes vitals i empresarials, sense oblidar-se de promocionar les dones del seu entorn i facilitar que desenvolupin les seves capacitats al mxim. Sn les dones que col.laboren amb els homs ms intel.ligents i capaos per mostrar nous lideratges que poden canviar la societat. Em fascinen les dones descrites al llibre que es comporten com potents Ateneas, posant la intel.ligncia i lambici en el primer lloc dels seus desitjos, competint amb eficcia i justcia. Noms els demano que no oblidin pel cam a qui deuen el haver arribat on sn, lherncia deixada per altres dones que ha possibilitat que el seu talent sigui apreciat. Aquest s, doncs, lesperit que trobareu en aquestes pgines. No s casualitat que acabi aquesta presentaci introduint les imatges mtiques per il.lustrar la realitat ms prosaica. Com sabeu, el pensament mtic creu en leficcia taumatrgica de la paraula, creu que les paraules obren en el mn. En definitiva aquest s el motiu pel que he escrit aquest llibre i de ben segur que magradar molt compartir-lo amb vosaltres. Grcies.

Any 2013