Está en la página 1de 11

SECCI AUTONMICA

CV

Avinguda del Cid, 154 46014 Valncia * cgttragsa@gmail.com + informaci: www.tragsa.cgtvalencia.org/

CORTS VALENCIANES
realitzada el dia 23 de maig de 2013

DIARI DE SESSIONS

COMISSI DE GOVERNACI I ADMINISTRACI LOCAL


Compareixena del conceller de Governaci i Justcia, senyor Serafn Castellano Gmez, per a explicar quines mesures t previst adoptar el Consell per a palliar les manques en mitjans de prevenci i extinci dincendis, especialment greus des d e la drstica reducci defectius i mitjans que es va realitzar en els pressupostos de lany 2011, per tal de prevenir catstrofes ambientals com les ocasionades pels incendis del passat 2012, sollicitada pel Grup Parlamentari Comproms (RE nmero 51.513) El senyor president: Senyories, passem al punt 12: compareixena del conceller de Governaci i Justcia per a explicar quines mesures t previst adoptar el Consell per a palliar les manques en mitjans de prevenci i extinci dincendis, especialmente greus des de la drstica reducci defectius i mitjans que es va realitzar en els pressupostos de lany 2011, per tal de previndre catstrofes ambientals com les ocasionades pels incendis del passat 2012. s una compareixena sollicitada pel Grup Parlamentari Comproms. (Veus) Com? (Veus) No, es que usted ha llegado... Ara desprs li ho explicarem. T la paraula el senyor conseller. El senyor conseller de Governaci i Justcia: (Inoble) ... t el seu corresponent reflex pressupostari i que implica nombroses actuacions en diversos camps. De manera resumida, els els vaig a enunciar: Per una part, comptem amb els programes per a prevenir linici dels incendis forestals. Estos sn els del voluntariat, el de la investigaci de causes i gesti de la informaci, leducaci i difusi forestal, la conciliaci dinteressos i el pla de p revenci, alerta i vigilncia. Per altra part, estan els programes per a previndre la propagaci dels incendis forestals. Estos sn els programes dinfraestructures de prevenci i el programa de millora dels mitjans materials de prevenci. Aprofite per ass enyalar- li que en el pressupost de lany 2013 se preveu una inversin en infraestructures que estem duguent a cap, ja estem duguent a cap, per imp ort de 7.437.792,86 euros en matria de prevenci. O ahir mateixa estigu jo en el poble de Castell de Trig, inaugurant una nova base aria dextinci dincendis, a travs del Plise, del que s el pla de seguretat i emergncia, que safegix ja a altres infraestruct ures que hem vingut fent. En tercer lloc, tenim els programes per a combatre i minimitzar els efectes collaterals dels incendis forestals. En estos sinclouen els mitjans materials i humans dextinci, el voluntariat dextinci, les infraestructures per als mitjans terrest res i aeris i el sistema de gesti de comunicacions. Per tant, estem davant una inversi pressupostria constant i sostinguda a travs destos programes, apostant per una planificaci actualitzada i per la millora de la tecnologia, les comunicacions i les infraestruct ures. A ligual que en la campanya de Pasqua i Setmana Santa, vosts saben que la Comunitat Valenciana ha disposat dun dispositiu de prevenci i extinci dincendis ampli, slid i estable. Sap que, en els perodes de major risc dincendis, adoptem una srie de mesures especials i se refora lampliaci dels mitjans disponibles. Aixina, com deia, ho frem en la campanya de Setmana Santa i Pasqua i aixina en els prxims dies presentar el que ser la campanya de prevenci i extinci dincendis forestals per al proper estiu. En el dispositiu de Setmana Santa i Pasqua, a qu feia referncia esta compareixena, entre altres coses, que estigu vigent entre el 28 de mar i el 8 dabril, nhi hagueren ms de quatre mil cinc-cents efectius i mil vehicles que estigueren en alerta mxima per a evitar i mitigar qualsevol incendi forestal. En concret, este dispositiu especial estaba integrat per 12 mitjans aeris, 7 helicpters i 5 avions, 34 brigades demergncia de La Generalitat, 34 autobombes, 6 brigades helitransportades, 97 unitats de prevenci, 30 observatori s, 264 agents mediambientals; a aix cal sumar tot el personal dels consorcis provincials de bombers, la conselleria dinfraestructures, les diputacions, Gurdia Civil, UME, tamb els 85 efectius de la policia de La Generalitat que realitzen rutes de vigilncia preventiva, el refor tamb de mitjans aeris en matria de prevenci. Entre les mesures especials que sadoptaren en eixe perode, he de dir l es segents: Mesures especials de prevenci, com les labors de vigilancia aria i terrestre, tant pel dia com per la nit, com si estiguera decretat el nivell 3, s a dir, el nivell de mxim risc dincendis forestals. A ms, els mitjans aeris anaven carregats daig ua i de retardant, amb el fi dactuar amb la mxima rapidesa i celeritat si..., en el cas que en el temps de vigilncia ver en algn conat dincendi. En este perode les brigades helitransportades treballaven tamb ampliant lhorari una hora ms al dia. I les brig ades de La Generalitat vigilaven les zones forestals, tant de dia com de nit. Durant este perode estava prohibida, en els terrenys forestals o en aquells en una proximitat menor a cinc-cents metres, la crema de marges de cultius o de restes agrcoles o forestals; la crema de canyars o matolls lligada a algun tipus daprofitament ramader, cinegtic o de qualsevol altre tipus; i les operacions de destillaci de plantes. I tamb quedaven en suspens totes les atorgades, aixina com totes les accions o activitats que recollien els plans locals de cremes. Quant a ls drees recreatives, se pot fer foc en les zones habilitad es i preparades per a aix, per sempre i quan no estiguera decretada la preemergncia nivell 3 per als incendis forestals. I entre altres mesures especials, tamb figur lincrement dels torns de personal del servici demergncia 112 Comunitat Valencian a entre un 5 i un 7% per a Setmana Santa i per al pont de Sant Vicent, respectivament, amb la finalitat que les telefonades foren ateses amb la major rapidesa i eficcia possible. Aprofite per a informar tamb a la comissi que durant el perode de Setmana Santa i Pasqua, en qu estigu vigent el dispositiu especial, se produren un total de setze incendis forestals que afectaren 8,99 hectrees. I de gener a abril deste any shan produt 112 incendis en la nostra comunitat que han afectat 504,77 hectrees. Quasi el 80% dels incendis shan qualificat com a conats, concretament el 79,46%.

Presidncia de lIllustre Diputat Senyor Fernando Mara Giner

SECCI AUTONMICA

CV

Avinguda del Cid, 154 46014 Valncia * cgttragsa@gmail.com + informaci: www.tragsa.cgtvalencia.org/

Senyories, com he dit, en breus dates presentar tamb, com cada any, el dispositiu de la campanya de prevenci i extinci d incendis de cara als mesos de major risc, amb les novetats, reforos i les mesures especials que sadopten. A ms, en el marc de pla de vigilncia preventiva, en nivells 2 i 3 de preemergncia, com deia, sactivaran totes les vigilncies tamb aries. I anem a treballar i a presentar, com deia, en estos prxims dies el seguir reforant i introduint millores en els recursos humans i materials, com fem cada any. Any rere any estem fent-ho aixina. Lany passat, per exemple, ficrem en marxa un sistema de transmissi dimatges des de lhelicpter de coordinaci al lloc de comandament avanat i al centre de coordinaci demergncies, que ja est en funcionament. Altra novetat que inicirem foren els vols nocturns realitzats per lhelicpter Jaume I per a detectar qualsevol incendi. Tamb anem a seguir treballant en la lnia iniciada el passat exercici, consistent en dotar de les unitats de prevenci de depsits daigua per a actuar davant conats dincendi en el que sn unitats de prevenci; no sols, lgicament, com aixina ha de ser, en les dextinci, sin tamb en les unitats de prevenci. Hem dotat totes les unitats de prevenci de terminals TETRA de la xarxa Comdes. Este any shan adqu irit 215 terminals per a ls de xarxa de comunicaci digital de seguretat i emergncies, ja que se tracta dintegrar tots els recursos de prevenci dincendis en la ret de comunicaci, de manera que, a ligual que les brigades, totes les comunicacions puguen anar per eixa mateixa ret. En relaci tamb amb lapartat relatiu a la formaci de personal, vull destacar que estem ampli ant la formaci i preparaci que impartix lIvaspe, incloent els professionals i voluntaris integrats en el Pla de vigilncia preventiva enfront dincendis forestals i el personal de la Unitat Militar dEmergncies. Estem convenuts que la formaci s un p lus fonamental per a la lluita contra els incendis. I tamb li puc avanar a la seua senyoria, encara que ho presentarem en els prxims dies, que tamb aprovarem sobre la restricci de perodes i horaris de cremes com una mesura de prevenci dincendis que mos pareix que s efectiva i que, per tant, encara que restrictiva per a alguns collectius, entenem que s absolutament necessria. Tamb vull referir-me, senyoria, i dedicar un apartat especial a la poltica que portem a cap en relaci a les brigades demergncia de La Generalitat. En els ltims anys, el Consell ha dut a cap una poltica molt clara de suport i impuls a este collectiu professional des de molts punts de vista: formaci, condicions laborals, infraestructures, vehicles, comunicacions i reco neixement deste collectiu en la Llei de protecci civil i gesti demergncies, com la creaci de la unitat de brigades demergncia. Si per alguna cosa sha caracteritzat la poltica del Consell en matria de brigades en estos ltims anys s per lestabilitat i lincrement del perode de contractaci en els recursos de carcter anual. Precisament el passat exercici portrem a cap una reorganitzaci de les brigades que donava resposta a una reivindicaci histrica del sector: dotar totes les brigades demergncia dautobombes sense destruir ningun lloc de treball. En 2007, per exemple, li puc dir que nhi havia 30 brigades anuals i que comptaven amb 25 autobombes. Hui nhi han 34 brigades anuals, totes elles dotades dautobombes; i en el perode de major risc, comptarem encara amb ms brigades i ms autobombes. Per tant, en estes actuacions que shan realitzat en relaci amb les brigades, hem aconseguit un model homogeni en tot el territorio de la comunitat i hem apostat clarament per lestabilitat i pel servici anual. He de dir tamb, i vull reiterar, lesfor que estem fent a nivell dinversi en infraestructures, perqu no est de menys recordar que, per exemple, des de lany 2008 fins la data hem ficat en marxa els pa rcs demergncia de Castell de Rugat, el parc demergncia de Ytova, el parc demergncia dOnil, el parc demergncia de Fontanars dels Alforins, el parc demergncia de Calles, lhelisuperfcie de Trig a qu he fet referncia anteriorment o el que fou la inversi en el 112 o tamb el que era lIvaspe en Xest, per ficar-li alguns exemples deixa inversi. Vull tamb breument detindrem en el que sn les infraestructures de prevenci, perqu entenem que tenen un paper capital en tot el tema dels incendis, en qu en este any 2013 estem invertint set milions i mig deuros, com ja he comentat anteriorment. Una inversi que comprn des de la planificaci i projecte s dexecuci, afecta la xarxa de vigilancia fixa, la xarxa viria forestal, la xarxa hdrica i la xarxa drees tallafocs. Cal subratllar que no partim de zero. La realitat s que, grcies a lesfor pressupostari realitzat per tots els valencians, la xarxa dinfraestru ctures de prevenci est formada per 1.108 quilmetres drees tallafocs, 7.914 quilmetres de xarxa viria forestal principal s a dir, el que se coneixen comunament com les pistes forestals i 690 punts daigua. Estan planificats 4.628 quilmetres ms drees tallafocs, 81 quilmetres ms de pistes i 171 nous punts daigua que, quan concloguen, se sumaran al ja dit an teriorment. Per tant, tota la planificaci dinfraestructures de prevenci sanir complementant progressivament. I, per tant, vull destacar sobretot que l es inversions en prevenci dincendis representen el 79,3% del total del captol corresponent. Per, per a parlar tamb dincendis forestals cal parlar de planificaci. I reitere que anem, com deia, a mantindre ntegrament els recursos adscrits al pla de vigilncia preventiva. I, a ms, continuem realitzant..., anem a continuar realitzant un important esfor en matria de plans de prevenci dincendis forestals. Seguim actualitzant el que s el pla especial enfront dincendis forestals, a part dels plans de preven ci de les onze demarcacions. En breu, li dic a laseua senyoria perqu mavance a la pregunta que me far segur i, com hem tingut ocasions, doncs, ja puc avanar-me perqu la seua senyoria tinga tamb ms cmoda la compareixena que aprovarem en breu el pla de prevenci de demarcaci dAltea, que est ja tot apunt per a poder-se ja aprovar. Tots els parcs naturals disposen dun pla de prevenci aprovat, excepte un que ja he explicat les raons en diverses ocasions i de manera reiterada , com era el de Penyagolosa. En els plans municipals estem seguint en eixa ajuda que fem als pobles de menys de cinc mil habitants que, pels seus recursos, evidentment no poden afrontar-los i, per tant, suplix La Generalitat eixa ajuda i eixa collaboraci. El que era la difusi de la guia metodolgica ja senvi a tots i cada un dels ajuntaments de la Comunitat Valenciana. Tamb sha enviat el manual de bones prctiques, que se distribu tamb lany passat a tots els ajuntaments de la comunitat. I, a ms, sest acabant delaborar l a guia per a lelaboraci dels plans dautoprotecci durbanitzacions limtrofes en superfcie forestal. Sap que un dels problemas que ms intensament estem treballant amb els tcnics i amb els experts s en la problemtica de la interfcie urbanoforestal per les enormes repercussions que t i les conseqncies que t a lhora denfrontar lextinci dun incendi.

SECCI AUTONMICA

CV

Avinguda del Cid, 154 46014 Valncia * cgttragsa@gmail.com + informaci: www.tragsa.cgtvalencia.org/

Per tant, anem com dia a continuar treballant en eixa poltica de millorar totes les qestiones que estan plantejades damunt de la taula. I, per tant, tamb, doncs aprofitar i ja ha estat tamb esta compareixena per a continuar fent una crida tamb a tots els ciutadans perqu collaboren amb els professionals, amb ladministraci, amb tots els mitjans de plans de prevenci i extinci dincendis perqu utilitzen el medi natural de la manera ms responsable possible. La conselleria, a ms, per a la participaci ciutadana i per a la informaci ciutadana, sap que totes les consultes de les preemergncies estan establertes en la pgina web, la www.112comunitatvalenciana.com , i tamb en el Twitter Generalitat valenciana 112 Comunitat Valenciana. I dir aix perqu vost sap i ho hem analitzat moltes vegades que la m de lhome est darrere duna gran majoria dincendis forestal; de tots els incendis de lany 2012, concretament el 41% foren incendis intencionats i, el 35%, foren incendis a causa de negligncies. Per tant, estem convenuts que tota la faena que es faa contra els incendis forestals ha de, tamb, comptar amb la major conscienciaci ciutadana i amb la conscincia de preservar la nostra riquesa forestal absolutament entre tots. Jo crec que anar deixa m els poders pblics i la societat s absolutament necessari. Per tant, reiterar-li que des del Consell anem a treballar de manera ferma, de manera decidida contra la lluita dels incendis forestals, una problemtica que per les caracterstiques climatolgiques, geogrfiques del nostre territorio est ac duna manera permanent i que, sens dubte, no anem a baixar mai la intensitat ni lalerta ni linters de continuar donant una resposta rpida, contundent i danar millorant totes aquelles qestions que shagen de mirar des del punt de vista legislatiu, des del punt de vista dels mitjans o des del punt de vista de la formaci o seguretat, tamb, deixos professionals. Moltes grcies. El senyor president: Moltes grcies, senyor conseller. En representaci del grup sollicitant de la compareixena, t la paraula el senyor Ponce. El senyor Ponce Guardiola: Gracias, seor presidente. Bien, seor Castellano, empezaremos por aplaudir todo lo que est en marcha, todo lo que est funcionando pero, claro, nuestra funcin es destacar lo que consideramos que no es adecuado, las deficiencias que se han detectado otros aos y proponer cosas quiero decir, por dejar las cosas claras desde el principio. Ya le digo que el dispositivo no deja de ser espectacular, el coste tambin es muy importante y, bueno, de alguna forma proporcional a las necesidades de nuestro territorio. Pero, dicho esto, pues, bueno, hay que empezar a sealar los aspectos que consideramos que no estn adecuadamente desarrollados. Ya le digo que el dispositivo es muy completo y yo casi lo suscribira todo, excepto el tema de las reas cortafuegos. Esto s que me ha supuesto un gran shock, casi, porque estamos hablando de que ahora mismo tenemos unos mil cien kilmetros de reas cortafuegos y est hablando de otros cuatro mil y pico. Esto es una superficie extenssima, y, aunque en determinadas ocasiones los cortafuegos, los llamados cortafuegos puedan ayudar a la extincin, en otros casos no lo es, no lo son. Y lo que es ms preocupante es que los cortafuegos que se han hecho durante las ltimas dcadas, la inmensa mayora no se han podido mantener. Por tanto, dejan digamos de tener la naturaleza que tenan en un principio, es como hacer un camino y no mantenerlo por el que no se pueda circular. Por tanto, una rea cortafuegos que no se puede mantener sin vegetacin no deja de ser una rea donde pueden propagarse los incendios. Yo tengo la obligacin aqu de destacar, en este caso, que la vegetacin mediterrnea por sus circunstancias pues, en funcin de cmo actuemos, tiene una evolucin; cuando eliminemos toda la vegetacin lo primero que van a salir son herbceas que se secan ese ao. Por tanto, si no hay una carga ganadera estudiada, dimensionada, de forma que esa vegetacin que va saliendo se pueda ir consumiendo, lo que nos encontramos es con una formacin ms inflamable que la que tenamos anteriormente, en la mayora de los casos. Despus de ese primer ao, segundo ao, donde crece esa vegetacin que va a morir ese verano y, por tanto, va a ser vegetacin disponible para el fuego mucho ms que la que tenamos aos anteriores, viene la primera etapa de matorrales, a la que acompaa la proliferacin de pinos, y esa es la vegetacin ms helifila que se llama, necesita el sol directo para crecer, por eso crecen los cortafuegos, en zonas densamente pobladas de vegetacin no crecen, y ah empiezan a crecer esos matorrales bajos que se llaman, aliagas, romeros, tomillos, que son las especies ms inflamables, junto con los pinos, que tambin lo son, son las especies pioneras, las que empiezan la recuperacin, la regeneracin del bosque. Y, a partir de ah, ya, en una dcada empezaran a entrar especies ms maduras. Le cuento esto porque un cortafuegos para que tenga cierta efectividad o se mantiene limpio digamos anualmente que luego tiene otras cuestiones negativas, o los diez aos siguientes esa formacin va a ser ms inflamable que la anterior. Lo mismo que, por ejemplo, en el incendio ltimo de Simat de Valldigna se haba producido un incendio seis aos antes y la vegetacin que haba era muy inflamable lo mismo que cuando se hace un cortafuegos y se abandona, eh?, y ah el fuego fue con mucha ms velocidad. Vale. Entonces, claro, destinar una gran cantidad de dinero a hacer actuaciones, que estamos hablando de lo positivo de los cortafuegos o de lo que intenta ser positivo, lo negativo es que dejamos el suelo desprovisto, y el riesgo ms grave que tienen las tierras valencianas es la erosin y la desertificacin, eh? Entonces, hablar de cuadruplicar la superficie de los cortafuegos sin tener un plan de mantenimiento de esas reas cortafuegos, eh?, lo consideramos absolutamente desafortunado y con muchos riesgos de cara a prximos aos. Lo que pasa es que ustedes tienen la inercia, la tendencia y, adems, de dcadas de intervenir en los montes, intervenir por intervenir porque parece que de esa forma estn ms protegidos los montes, pero es un error. Este dinero, que son varios millones de euros, deberan dedicarse a medios humanos y a la vigilancia in situ. No me voy a extender ms en este tema pero estara para hablar mucho, eh?, porque hay muchos otros temas que tocan. En principio, bueno, otro aspecto, la climatologa y la orografa valencianas son las que son, y esas no las van a cambiar, por tanto el da que venga la alerta 3 y los montes son montes, o sea (rient) tienen su relieve, pues las circunstancias van a ser siempre las mismas. A este respecto hacer hincapi en que y se lo he comentado otras veces y no me ha hecho referencia a este tema, en das de alerta 3, que es cuando hay mayor riesgo de incendio, cuando hay mayores vientos, mayor sequedad, menor humedad ambiental, todas estas cosas, en alerta 3 se produjeron el ao pasado los incendios de mayor envergadura, los tres ms grandes; sin embargo, los testigos de aquellas actuaciones dijeron que los medios areos empezaron a descargar despus de hora y pico, con lo cual el incendio, despus de hora y pico y en un da de alerta 3, el incendio estaba ya descontrolado como se vio.

SECCI AUTONMICA

CV

Avinguda del Cid, 154 46014 Valncia * cgttragsa@gmail.com + informaci: www.tragsa.cgtvalencia.org/

Entonces, le pregunto concretamente si ha tomado alguna medida para, en esos das de mximo riesgo, intentar que la actuacin sea mucho ms rpida, porque es obvio que un medio areo cruza una provincia en un cuarto de hora, eh?, y lo que no tiene sentido es que tarde una hora y pico en un da en el que se sabe que si empieza un incendio, o se ataja en un cuarto de hora o media hora como muchsimo, o ese incendio se nos va de las manos, e insisto que fueron 30.000, 20.000 y cinco mil y pico hectreas esos tres grandes incendios. Entonces, si han tomado alguna medida, explquemela!, y, si no, le aconsejo que ese comit de coordinacin interdepartamental que usted cre, o comit de expertos como le llamaban, a lo mejor ellos han llegado a alguna conclusin al respecto. Bien, yendo a ese comit de coordinacin, no s si tendr alguna informacin pero, aparte de este aspecto que le acabo de comentar, s me gustara saber si han previsto algunas acciones para coordinar lo que son los dispositivos de extincin de incendios con los consorcios provinciales de incendios porque, bueno, la estructura parecer ser de los consorcios de las diputaciones respecto a los medios de La Generalitat no es la misma en las tres provincias. Si estoy equivocado, corrjame, veo que pone una cara muy extraa. (Veus) No lo ha entendido, s, no, los consorcios provinciales tienen estructuras distintas en las tres provincias, los que dependen de la diputacin, vale? A lo que me refiero es que la coordinacin con los medios de La Generalitat no son los mismos en las tres provincias porque la estructura de las diputaciones, de los medios de extincin de las diputaciones, no es la misma en las tres provincias. Si ahora analizan el problema o si proponen alguna solucin. Otro aspecto es, que es novedad de este ao, las reas recreativas, si van a seguir estando cerradas como parecer ser, pues nos encontramos con que esos miles de visitantes, usuarios de esas reas recreativas, podemos tenerlos desperdigados por el monte. Entonces, no s si han analizado el problema y si van a poner alguna solucin al respecto, ya s que eso depender de la conselleria de infraestructuras, pero como aqu las competencias estn cruzadas, pues algo le tocar a usted tambin. Ha hablado de los 267 agentes medioambientales como parte del dispositivo, pero en otras comparecencias tambin le he hablado de que estn absolutamente infradotados de materiales, de medios fsicos, eh?, que los vehculos, la media tienen quince aos, cuando en un incendio no puede entrar un vehculo con ms de cinco aos, y un montn de cosas ms que se han puesto de manifiesto aqu en otras ocasiones y no s si, ya s que tambin depende de infraestructura, pero, bueno, a fin de cuentas no deja de ser un cuerpo que est volcado en la proteccin de nuestros montes. Me ha hablado que hay 670 690 balsas, pero por lo menos faltan 200 segn las previsiones del Plan de prevencin de incendios del ao 1997 eh?, y me gustara saber de esas 200 cuntas van a construirse este ao. Yo lo que le pido es que construya las 200 y se olvide de las reas cortafuegos pero, bueno, supongo que no me va a hacer caso a la sugerencia. S ha comentado que, por fin, se va a aprobar el Plan de prevencin de incendios de la demarcacin de Altea cuando se supone que estaba elaborado hace ya muchos aos. Yo creo que le ense una fotografa de que estaba en un cajn de la basura en el cambio de conselleria y, bueno, aparte de ese, hay otras diez demarcaciones forestales que no tienen un plan de prevencin de incendios aprobado. Para cundo? Para cuando esos planes de prevencin? Se lo he preguntado en otras ocasiones, nunca me ha contestado. Bien, por fin!, que se haya creado una gua de ayuda a los municipios, un manual de autoproteccin para urbanizaciones pero, bueno, si no se ha hecho nada ms al respeto, pues los mismos municipios que el ao pasado no tenan plan de prevencin de incendios no los tendrn este ao. Van a dar algn otro impulso o se van a conformar con lo de las guas? Y, luego, bueno, un par de aspectos fundamentales le pido un peln ms de tiempo al presidente, son dos temas muy concretos. Ha hablado de la necesaria concienciacin para que la gente no tenga prcticas de riesgo en el monte; el ao pasado esos incendios y muchos otros fueron causados por negligencia o intencionadamente; sin embargo, qu tipo de campaas de concienciacin, aparte de colgar en la web la informacin? Qu tipos de actuaciones se van a hacer para aumentar esa concienciacin en la poblacin en general? Bueno, y son dos aspectos ms. El voluntariado ambiental ya le he preguntado tambin varias veces y nunca me ha contestado, qu pasa con los pagos de las ayudas al voluntariado ambiental de 2011?, que hasta hace un mes y pico no se haban pagado creo que hasta la fecha tampoco; en 2012 sacaron una convocatoria pero no sacaron resolucin, con lo cual eso fue una medida de ahogo y yo dira que, incluso, premeditado hacia los grupos de voluntariado, porque muchos de ellos estn son de asociaciones que no tiene capacidad de desembolsar los costes de seguros, materiales y dems... El senyor president:Seor Ponce, por favor. El senyor Ponce Guardiola: y si para 2013 piensa hacerlo. Y la ltima cuestin, muy breve, es que en 2011 se produjo esa drstica reduccin de medios, en las brigadas de refuerzo que se comenta en el motivo de la comparecencia que baj de 500 a 100 efectivos. Eso se demostr tambin el ao pasado en los incendios de Ganda y en Cortes El senyor president: Senyor Ponce, li pregue que acabe. El senyor Ponce Guardiola: acabo ya, que fue muy nefasto porque, claro, se redujo mucho el nmero de brigadas, y, por tanto, las brigadas de actuacin muy rpidas ya tardaban mucho ms en llegar porque en vez de haber una en cada pueblo digamos, haba una cada cuatro pueblos. Entonces, si tienen previstas esas brigadas de refuerzo y entiendo y aplaudo que las han dotado todas de autobomba si van a aumentar ese nmero de brigadas de refuerzo para tener una red mucho ms amplia en el territorio. Gracias, seor presidente. El senyor president: Moltes grcies, senyor Ponce. Senyor Torr, t la paraula. El senyor Torr Gil: Grcies, senyor president. Anem a vore, vaig a fer-li algunes preguntes, procurar ser el ms concret possible i no mestendr massa en qestions de digurem discrepncies de carcter tecnicopoltic, encara que nhi ha i nhi ha dimportants. Jo, en general, vaig a donar per bo en estos moments els criteris amb els quals vosts treballen, i, a partir daqu, vaig a fer una srie de preguntes en funci deixos criteris, no? Per comenar, una pregunta que no he acabat dentendre b, i pot ser que siga un error meu destimaci. Ha parlat que en lIvaspe van a formar gent de la unitat militar demergncies? Jo he ents aix, eh? Si mhe equivocat i, en lloc dUME, ha dit UBE o ha dit UME, per volia dir UBE, em donar per satisfet amb aix.

SECCI AUTONMICA

CV

Avinguda del Cid, 154 46014 Valncia * cgttragsa@gmail.com + informaci: www.tragsa.cgtvalencia.org/

Si no s, voldria que mho aclarira, quin tipus de formaci poden rebre els militars en les installacions civils de la conselleria. Aix per un costat. Per laltre, de nou, ens torna a oferir xifres defectius que sn difcilment crebles, val?, uns 4.500... ja mexplicar don ixen eixos 4.500, perqu sumen, com sempre..., abans de sumar, s molt fcil. I sumar policies locals, doncs aix no s realment el que compta a lhora de tindre..., de quins efectius estan realment en condicions datacar el foc per ells mateixa, i no que tenen, entre moltes altres funcions, les datacar el foc o les dajudar que es puga atacar el foc en condicions, que la major part deixos 4.500 no van a combatre el foc, si no estan com a operatiu... O siga, que jo no estic dient, per descomptat, que aix no siga important, per en realitat no s aix el que nosaltres haurem de saber per a comptabilitzar adequadament com van vosts a encarar el tema del foc. Pel que fa el tema de les autobombes, b, com sempre, hi ha una tendncia molt gran per part de la seua conselleria, jo diria que en general s una qesti de la poltica del Partit Popular, a fer molta incidncia en les inversions en material i infraestructures i a menystenir de forma radical les inversions en gent, en personal. Jo aix no ho acabe dentendre.I, aleshores, jo li pregunte, pel que fa el tema de les autobombes, les autobombes tenien 13 persones cada una delles. Les brigades que no tenien autobomba, fins ara, eren d11 persones. Aix s la informaci dels mateixos brigadistes. Per tant, se suposa que ser fidel a la realitat. Sha augmentat en proporci el personal de cada brigada de lautobomba? En la proporci, lgicament, si abans en tenien ms, se suposa que s que s perqu feien falta ms persones i magradaria saber-ho. Perqu magradaria saber de quanta gent disposem ara en brigades ara, en estos moments i de quanta gent disposarem a lestiu. I quan van a entrar els reforos. Perqu lany passat els reforos es van incorporar el dia 1 de juny i van agafar ladministraci amb el pas canviat, perqu el dia 1 de juny no estaven eixes brigades de refor en marxa i van haver de posar-se en marxa de presses i correres. Perqu a diferencia del que passava fins 2010, els mesos de refor ja no eren cinc mesos, sin noms tres. I per aix laltra pregunta s: quants mesos hi hauran brigades de refor i quantes brigades de refor i quanta gent hi haur de refor? Perqu aix s el que realment indica el que vosts van a fer. Perqu, clar, quan un mira els pressupostos i veu el que ha passat en els pressupostos, realment, sembla que les expectatives no sn massa favorables a aix pel tema fonamentalment de la baixada en diners importantssima que representa en personal, en despesa corrent i en inversions reals, inversions reals. B, es pot discutir molt sobre el tema dels tallafocs i un dia podrem fer un debat in extenso sobre eixa qesti. Per mire, jo no vaig a discutir-li-ho ara. El que a mi mespanta s que si donem per bons els criteris amb els quals ataquen el foc, que s bsicament confiant en els tallafocs, si dels tallafocs que tenen previstos noms hi ha un 20% de tots, em sembla que estem en unes condicions fatals, des del seu propi punt de vista, li insistisc que no s el meu, per a atacar el foc. Clar, quan sabem que enguany les inversions han caigut en un ter respecte a lany passat i lany passat van caure en una quarta part respecte a lany anterior, doncs realment estem en unes condicions molt dolentes. I acabe amb dos temes, molt breus. Els plans. Quants plans hi ha aprovats i quants en falten per a aprovar en concret de demarcacions? I, quants plans municipals hi ha constncia que estiguen aprovats i a quin percentatge de territorio afecten? I, per ltim, pel que fa (inintelligible) ... de plans dactuaci durbanitzacions, van a incidir en els temes durbanisme perqu es canvie, almenys de cara a futur, el model urbanstic valenci i es deixen de fer este tipus durbanitzacions que lnic que fan s incrementar la desprotecci i el risc dincendis? El senyor president: Moltes grcies, senyor Torr. Pel Grup Socialista, t la paraula la senyora Barcel. La senyora Barcel Chico: Gracias, presidente. Seor conseller, le agradecemos que comparezca hoy ante esta comisin para informar sobre la falta de medios que padecemos en prevencin y extincin de incendios, aunque no coincidamos. Mire, una falta de medios que nosotros nos vamos a centrar precisamente en recursos humanos, que van menguandoao tras ao, sobre todo en el personal contratado en las brigadas de emergencia, en el personal de refuerzo en la poca estival. La prdida de brigadistas es constante. Personal que es el responsable de atacar la extincin del fuego, y ello, a pesar del desastre vivido en los incendios de Cortes de Palls y Andilla. Los profesionales, tanto de las brigadas como de los parques de bomberos, ya vienen advirtiendo desde hace mucho tiempo que la falta de personal y de recursos pone en grave peligro la capacidad de responder eficaz e inmediatamente a los incendios. Ya no es solo la oposicin, seor conseller, quien viene denuncindolo. Ya no puede decir usted que queremos contribuir tambin a dar una mala imagen de la comunidad cuando vertimos las cnticas. Son los profesionales quienes todos los das, da s y da no, le recuerdan a usted, seor conseller, de las nefastas consecuencias que tiene recortar en prevencin; son los consorcios provinciales que, da s y da no, le afean en la prensa que no est usted pagando la parte que le corresponde de aportacin a los consorcios de bomberos y, por tanto, que peligran las nminas, y son los sindicatos quienes cada da denuncian la situacin en la que se encuentra el personal que se destina a la prevencin y extincin. Ayer mismo, sin ir ms lejos, y s que nos gustara que nos lo aclarara, si es as, un sindicato denunci que nuevamente se va dejar en el interior de Castelln sin ocho bases estratgicas de brigadas de emergencia Bejs, El Toro, Onda, Llucena, Cabanes, Atzeneta, Vilafranca y Xert y la estacin de Altura, cerrada. El pasado lunes, 13 de mayo, esa falta se evidenci al encontrarse de servicio dos o tres brigadistas, cuando el promedio son seis, en bases tan importantes como Espadn. El sindicato Comisiones Obreras tambin ha denunciado que la conselleria no est sustituyendo las bajas por vacaciones y que estn sometiendo a los parques a una situacin de precariedad. Esta situacin se reproduce a lo largo y ancho de toda la comunidad. Todos los colectivos que participan en la prevencin y extincin de incendios coinciden en el abandono de los montes, que se convierten en polvorines. A las voces de estos profesionales se suman tambin la de los alcaldes, a quien tambin le pedira que les escuche, porque aquellos ayuntamientos pequeos, sobre todo aquellos que se encuentran rodeados de masas arbreas y que no cuentan con medios, y cuya riqueza precisamente la obtienen de los montes y de los turismos, muestran su preocupacin. Explqueles, seor conseller, que no tienen razones para estar preocupados. Como debe usted de explicar, porque no ha dicho nada, absolutamente nada, sobre el abandono en el que quedan los parques naturales tras el ERE de VAERSA. Ya s que no es competencia de usted, que es competencia de la seora Bonig, pero usted asumi las competencias en prevencin de incendios y, por tanto, sabe que han quedado desprotegidos los parques naturales. Y usted no le ha dicho absolutamente nada a su compaera de gobierno.

SECCI AUTONMICA

CV

Avinguda del Cid, 154 46014 Valncia * cgttragsa@gmail.com + informaci: www.tragsa.cgtvalencia.org/

Y a esta reduccin de plantilla en los parques naturales sumamos la reduccin de la jornada laboral de las personas que continan trabajando. Una reduccin que se viene produciendo desde el ao 2012, cuando sabe que realizan una labor extraordinaria, no solo en la conservacin del parque, sino tambin en educacin ambiental, en formacin de las zonas recreativas. Curiosamente, usted, explicando..., en su comparecencia, ha dicho que las zonas recreativas en concreto ha hablado tambin de Peagolosa van a informar del uso, etctera, etctera. Pues mire, justamente, la junta rectora del Parque Natural de Peagolosa, el 13 de marzo, aprob, por unanimidad, una resolucin en la que valora negativamente la reduccin y ocupacin aplicada al parque natural, y solicita que la plantilla del personal adscrita al parque se restituya a los niveles que tena previamente al expediente de regulacin de empleo. Como es posible que tampoco se haya reclamado la convocatoria de los programas PAMER, cuyo personal se encarga de realizar tareas de desbroce en muchos municipios, al mismo tiempo que genera empleo. Seor conseller, nos encontramos nuevamente ante una catica situacin derivada de los recortes, adems de la falta de planificacin y de previsin de cmo se suplen los medios humanos y materiales. Usted cuenta con cifras, nos cuenta cada vez..., yo me vuelvo loca porque le voy siguiendo en todas las comisiones y cada vez nos dice usted una cifra de medios con los contamos, de infraestructuras que se han realizado... En definitiva, nunca nos deja usted claro con qu medios contamos. Lo que s que es cierto es que se han reducido ao tras ao. Como deca un ecologista, el Consell hace tiempo que cruz la lnea roja al reducir medios. Y esto es como jugar a la ruleta rusa: el ao pasado sali cruz. Este ao cruzaremos los dedos para que este verano no haya que lamentar la prdida de nuestro patrimonio medioambiental, cultural y paisajstico. Por favor, s que me gustara que aclarara en realidad cuntos medios tenemos en brigadas forestales. El senyor president: Moltes grcies, senyora Barcel. Per part del Grup Parlamentari Popular, t la paraula el senyor Ibez. El senyor Ibez Gadea: Muchas gracias, presidente. Seoras. En primer lugar, agradecer la presencia del conseller de gobernacin y parte de su equipo directivo, responsables directamente de la prevencin y extincin de incendios forestales, que hay que felicitar doblemente, porque ayer tuvimos la oportunidad de inaugurar la nueva helisuperficie de Trig, pero quiero hacer una felicitacin ms extensa, porque ustedes habrn observado que, desde diciembre hasta esta fecha, hemos tenido unas condiciones meteorolgicas complicadsimas, sobre todo de lo que son los vientos, y estas condiciones meteorolgicas han hecho que el departamento de prevencin y extincin de incendios forestales haya estado en guardia permanente y, hasta la fecha, ha tenido unos resultados que ya ha dicho el conseller, con un 79,46% de incendios que se han declarado como conatos.Qu significa esto? La rapidez de actuacin que caracteriza a lo que es la poltica de extincin de incendios forestales de la Generalitat valenciana. Esta rapidez de actuacin es algo que, como he dicho en todas las intervenciones, nos caracteriza por caractersticas propias de lo que es un incendio en la Comunidad Valenciana la rapidez de propagacin, la continuidad, la meteorologa y es cierto, como se ha dicho aqu, que es la realidad nuestra. Y esa realidad nuestra hace que seamos rpidos. Tambin es cierto, y hay que destacar, lo que es el esfuerzo presupuestario que hace la conselleria, concretamente desde el ao 1995 hasta ahora se ha triplicado prcticamente lo que es el presupuesto, y la Comunidad Valenciana, seoras y seores, es un referente no solamente por la gestin, sino por el esfuerzo inversor en lo que es la poltica de prevencin y extincin de incendios forestales. En estos momentos, ya lo ha dicho el conseller, lo repetimos, tenemos los mismos..., no se reducen los medios que tenemos para la prevencin y extincin de incendios forestales. El ao 2012 fue igual que el 2011. El ao 2012 ya sabemos que fue un ao malo, pero el ao 2011, con los mismos medios prcticamente que tenemos ahora..., fue un resultado, vamos a decir, dentro de los lmites declarados como normales. Yo quiero hacer patente, desde estos dos minutos que me quedan, la apuesta que ha hecho siempre el Consell de La Generalitat por lo que es un objetivo, que es salvaguardar nuestros montes en lo que es una fuerte poltica contra los incendios forestales. El esfuerzo presupuestario se ha visto en la formacin, en el Ivaspe, lgicamente. La continuidad y las novedades que ha dicho el conseller, entre ellas, la participacin de otros colectivos, como en otras ocasiones en otros aos, han tenido la finalidad de participar y crear lo que es un gran equipo dentro de lo que es la proteccin civil. Los avances tecnolgicos constantes, felicitar el incremento el difcil incremento de ir dando ao tras ao nuevas terminales a todo lo que es el colectivo. Esto es otro enorme esfuerzo presupuestario derivado de lo que es la red Comdes. En infraestructuras hay un antes y un despus a lo largo de estos ltimos aos, la cantidad de infraestructuras importantes y necesarias que se han hecho a lo largo de la Comunidad Valenciana. Felicitar a los departamentos de prevencin y planificacin de La Generalitat por el esfuerzo continuo y permanente de mantener al da y tener todos los programas actualizados y s que y me consta se est trabajando de una forma muy intensa. Respecto a lo que son los recursos humanos, que nos caracterizan, pues los profesionales y voluntarios de proteccin civil pues realmente son personas que, como digo en todas mis intervenciones, forman un equipo, un equipo que, mientras nosotros estamos aqu hablando, estas personas tienen un contacto continuo y permanente. Muchas de las cosas que se han dicho hoy aqu en un tono distinto, tengo que reconocerlo, son la misma letra de la cancin de los aos, independientemente de que los resultados de incendios hayan sido mejores o peores, siempre es lo mismo. Pero la realidad, y es lo que quiero dejar claro, es que la poltica contra incendios forestales de la Generalitat valenciana, del Consell valenciano, ha dado excelentes resultados. Recomiendo, lo ha dicho el conseller, lo que es conocer la pgina web. El Twitter nos da una informacin fidedigna y permanente de lo que ocurre en cada momento en cualquier tipo de emergencia. Y sobre todo, lo que ha dicho el conseller, es un tema de concienciacin, lo decimos siempre, es un tema de concienciacin ciudadana, la mano del hombre de una forma o de otra est en todos los incendios. Pero en caso de que falle todo esto, recordar el mtodo de rapidez, de actuacin ante un incendio, que es el telfono 112. A partir de esa llamada, ante cualquier humo, es cuando se pone en marcha todo el sistema, que el conseller ha explicado perfectsimamente, lo ha explicado, como siempre, dando todo tipo de detalles, los mismos datos, Y en este sentido, pues, solicitar su intervencin y transmitir desde el Grupo Popular nuestro apoyo y este mensaje que nos tranquiliza, y sobre todo desear una muy buena campaa contra los incendios forestales en este ao 2013.

SECCI AUTONMICA

CV

Avinguda del Cid, 154 46014 Valncia * cgttragsa@gmail.com + informaci: www.tragsa.cgtvalencia.org/

El senyor president: Moltes grcies, senyor Ibez. Senyor conseller, per a contestar als distints grups. El senyor conseller de Governaci i Justcia: Grcies, senyor president. Vaig a intentar contestar totes les preguntes que hi ha; si men deixe alguna, crec que desprs tenim una altra intervenci i podrem vore-la. Senyor Ponce, s evident que tenim una discrepancia quant a leficcia o no eficcia de les rees tallafocs. Jo crec que qualsevol posici pot ser legtima i respectable, perqu la gran majoria dexperts, de tcnics, de professionals, perqu aixina tamb des de la Uni Europea sindica, creguem fermament en el que s leficcia de totes les rees tallafocs. I li vaig a dir a ms per qu, li vaig a dir per qu. Mire, primera, perqu sn una ferramenta de recolzament molt important a lextinci, reduxen la intensitat, la rapidesa en lavan del foc i el risc de propagaci, faciliten una actuaci rpida, segura i efica dels mitjans dextinci i acten com a suport i defensa dels efectius, vull dir seguretat del personal. I, com a vegades dir les coses i no ficar un exemple prctic pareix que no sentenga, els tallafocs que se feren en novembre de 2011 foren en els que es recolzaren i on pogueren fer-se i apagar lincendi dAndilla, este ltim, que era molt virulent, per la massa forestal i per les condicions climatolgiques, reconegut absolutament per tots i cadascun dels participants del foc. Pot vost, si no sho creu de la meua persona, preguntar-ho als qui estigueren participant directament a ms i treballant en eixe tallafoc perqu no siga la meua paraula. En segon lloc, perqu sexecuten en zones de vegetaci on la vegetaci s menys abundant i el control del foc s molt ms senzill de poder realitzar-se. Se respecten les espcies protegides, perqu els tallafocs que se fan ara no tenen res a vore ni amb silvicultura ni en res amb els que se feien abans. No selimina totalment la vegetaci, sin que esta torna a repetir-se evitant lerosi. I s una cosa estudiada i reestudiada, i per aix shan de fer uns plans per a fer eixes rees tallafocs dacord amb la massa de combusti que cada zona t, perqu, com vost sap, s distinta en cadascuna de les zones forestals que tenim. s ms, faciliten una major heterogenetat de les masses forestals i lincrement de la biodiversitat se beneficia considerablement, tant la fauna salvatge com la tornada del ramat al mont. Vull dir que ah podem tindre una (inintelligible) ... diferent. Mosatros se basem, com dic, en els informes dels tcnics, dels experts, i que de manera majoritria aixina ho diuen. Vost ha ficat un exemple, que s molt clar, i dia, lincendi de Simat de la Valldigna an molt rpid. Evidentment, el bosc mediterrani se recupera molt rpid. Molts dels incendis que tingurem, no sols lany passat, sin que estem tenint al llarg destos anys, sn tots de zona cremada, de feia tres, quatre o cinc anys. En Simat de la Valldigna, que jo estigu en eixe incendi, com solc estar en tots els incendis que nhi ha, nhi ha vegetaci de ms de tres metros. Aix... a ms estan les fotos, est... Per qu? Perqu la regeneraci del bosc mediterrani s..., i sobretot de determinades espcies, s aixina. I ah nhi ha una zona, per exemple en la Safor, i nhi ha una altra zona en determinades..., com, per exemple el llit del riu Tria, etctera, etctera, que nhi han incendis de manera reiterada i que prcticament el nivell de vegetaci dun incendi a altre s molt similar. Vost dia que en alerta 3, que han destar els mitjans. En alerta 3 estan..., quines mesures prenen en els mitjans aeris? Els mitjans aeris en alerta 3 tenen..., dins del Pla dincendis forestals, han destar en determinats horaris quan diuen els tcnics que han de volar carregats daigua i de retardant per apagar conats. De fet, sn molts els conats que els mateixos avions de vigilncia apaguen al llarg de tots els anys. I hi han hagut moltes preguntes escrites, no s si era el seu grup, o la seua senyoria, o alguna altra senyoria del seu grup o altres grups, on sempre donem lhora dinici i lhora del que s laplegada dels mitjans aeris o mitjans terrestres, perqu hi han hagut centenars i centenars de preguntes deixa caracterstica. Jo he estat en alguns, en els que, com vost comprendr, no s missi deste conseller ni de ningun alt crrec de la conselleria discutir el que puga dir un collectiu, el que puga dir un ciutad o el que puga dir qualsevol persona, faltaria ms, per sempre sha fet referncia, per exemple, a lincendi dAndilla, que si aplegaren no s quantes hores tard, els mitjans i tal i qual. Els mitjans estaven actuant en Corts de Palls; jo estava en eixe moment en el post de comandament avanat de Corts de Palls, ah, que sobrevolrem diverses vegades, nhi havien poc menys de quatre o cinc minuts dun incendi a altre, i immediatament el director tcnic, que s qui dna eixes ordres, digu, si nhi ha un focus i sha comenat ara un focus en Andilla, conforme est hui el temps, la humitat, el vent, la temperatura, anem... este ja el tenim gran incendi, que vagen immediatament els mitjans aeris, i prcticament senviaren, menys els incendis que havien de protegir les bridades helitransportades i les brigades terrestres, senviaren automticament i estigueren en qesti de minuts. I tardaren no s quantes hores i no sassol all perqu tardaren molt. B, jo no vaig a entrar a eixe tipus de qestions perqu evidentment cada u pot dir el que crega convenient i no passa absolutament res. Per, b, me preguntava vost dels dispositius destructura tamb dels consorcis provincials. Mire vost, una cosa s lestructura del consorci i una altra cosa s la coordinaci i sn els protocols dactuaci i s el compliment del pla, que s on se marquen els protocols dactuaci. Per tant, quan nhi ha un comandament nic lestructura s la que s, per el que sn els protocols dactuaci sn exactament iguals, heterogenis i homogenis absolutament, com no pot ser duna altra manera, a tots. Encara que sha avanat moltssim, tamb aprofite per a dir-li-ho, des de la llei coneguda com la llei de bombers, tamb sha avanat moltssim en eixa homogenetzaci quant a estructures. Per que, pel tema que estem parlant, una cosa s lestructura que puguen tindre i una altra cosa s el compliment dels protocols dactuaci que marca el pla especial contra incendis, que realment s el que interessa. Dia tamb vost el tema de les basses, no? Que si nhi havien? Jo li he dit que falten, que falten no, que nhi ha previstes per anar millorant, per anar ficant ms infraestructurade manera permanent, 171 noves basses, que s la planificaci que mosatros hem fet, perqu hem danar fent una planificaci anual per anar millorant all en els punts on se mos indiquen que sestan realitzant. I que nhi havien 7,5 milions en inversi que, ja li dic, eixa inversi era per a la ret hdrica, per a la ret de pistes, per a la ret de tallafocs, en les quals shavia de fer qualsevol tipus de qestions. En estos moments sestan executant, i dins deste any ja estan executant-se... Per a la ret hdrica, est previst ms de tres-cents cinquanta-cinc mil euros en una planificaci ja immediata, per ser-li ms concret en la pregunta que vost me feia. NHi ha una cosa que dia que coincidem, que era el tema de la conscienciaci ciutadana o el tema de la cultura ecolgica o la cultura verda contra el foc. Mosatros, a part de la Fira 112, que fem sempre a principis de febrer i la fem descentralitzada pel territori de la comunitat per aplegar al mxim all, participem tamb en programes docents a travs de la conselleria deducaci perqu hi hagen en els centres docents..., se done eixa conscienciaci del que s la protecci.

SECCI AUTONMICA

CV

Avinguda del Cid, 154 46014 Valncia * cgttragsa@gmail.com + informaci: www.tragsa.cgtvalencia.org/

A part se va a Expojove. A part se fan fires del 112, tant per a alumnes de primria com..., i se collabora amb fundacions, se collabora tamb amb universitats. s a dir, que se fa una... perqu entenem que a ms s una necessitat actuar deixa manera. Dia vost tamb, senyor Ponce, preguntava sobre les subvencions als voluntaris de prevenci, entenc, els voluntaris de prevenci, no voluntaris de protecci, als voluntaris de prevenci. Dir-li que dem o a principis de la semana que ve eixiran publicades lordre de subvencions per a este any i que el que se deu al que s el voluntariat, les ltimes subvencions concedides, tamb este mes quedaran pagades totes elles. Preguntava tamb si anvem a augmentar les brigades de refor. Ja li puc dir que el prxim dia 28 presentarem la campanya de prevenci i extinci dincendis per a este estiu, i que, per tant, encara que estem acabant dajustar i de tancar el que va a ser eixa campanya, que evidentment s que va a haver un reforament de les brigades anuals, com no pot ser daltra manera. Senyor Torr, me preguntava vost sobre el tema de si feia UME formaci, simulacres i activitats en lInstitut Valenci Pblic de Seguretat i Emergncia, el que s lUME. S, efectivament, la Uni Militar dEmergncies fa formaci, per fa formaci a petici de la mateixa UME. I, per tant, no sols simulacres de coordinaci, sin tamb deman poder participar en els cursos de formaci que fem en lIvaspe, i mosatros digurem que, clar... s ms, estem a punt de firmar tamb un conveni per a eixa i altres mesures a petici del general en cap de lUME dEspanya i, per tant, jo crec que el que s la collaboraci entre totes les administracions pbliques, com no pot ser daltra manera, ha de ser aixina. Mosatros crec que tenim un sistema de formaci en lIvaspe potent i important, que ha millorat molt. I sense dubte crec que el que hi haja simulacres i que hi haja formaci conjunta de tots i cadascun dels professionals, independentment de ladministraci que corresponguen, crec que s una cosa sempre tremendament positiu. Parla vost, i dia tamb la senyora Barcel que diem xifres..., b, vost aix no ho ha dit, per que don eixien (inintelligible) ... Home, en els 4.500 que, per exemple, jo li he dit que han fet en la setmana santa, doncs evidentment eixos 4.500 no sn tot personal directament que siga per apagar el foc, perqu el tema dels incendis s la vigilncia, s la protecci al personal dextinci, s la protecci a la poblaci, s el personal sanitari, s el personal de seguretat, que evidentment se comptabilitza ah, per entre altres qestions perqu est ah treballant i perqu ha destar, dins del que s el pla dincendis, previst i ficat. I lgicament estan tamb les plantilles assignades a lefecte pels consorcis provincials i municipals de bombers, a part dels propis dinfraestructures, a part dels propis de la Conselleria de Governaci i Justcia, a part dels propis de la Conselleria de Sanitat, a part dels propis dels cossos de seguretat, i no estem en contacte del que s Gurdia Civil, fonamentalment, policia autonmica, el que sn pilots, helitransportades, etctera. B, dia que mosatros ho confiem tot als tallafocs. No, el tallafoc s una de les mesures ms entre moltssimes transversals que nhi han. s una ms que ja li he explicat tamb al senyor Ponce quines sn les raons per les quals entenem que sha de seguir invertint i que sha de seguir fent rees tallafocs. No perqu siga confiar-ho tot..., no; s una mesura ms, que entenem que s positiva i que, per tant, (inintelligible) de restricci, o de comunicaci o dinfraestructures que fem, entenem que s important. Dia que els reforos mos pillen amb el peu canviat perqu lany passat en el mes de juny havem de fer... No, mire, en a no pot pillar res a peu canviat, perqu jo sempre he dit que ac no simprovisa res. Ac nhi ha bridades de reforos, que sn de tres mesos, que sn de cinc mesos, i tot aix est especificat en el pla, i entren quan han dentrar, quan est dins del pla especificat que han dentrar. Per tant, no nhi ha ninguna qesti. En tot cas, el que fem, si la necessitat dun incendi o la necessitat duna emergncia se fa, doncs intentem donar-li els recursos que pertoquen. La senyora Barcel dia que, clar, que a s un solar, s un desastre, que ac minoren sempre permanentment els mitjans, que no nhi ha coordinaci, que tots se queixen, els prof essionals, els sindicats, la poblaci, els alcaldes, que no parlem amb ning En fi, b, molt b, senyora Barcel, perfecte. Lobjectivitat s un premi sempre el que la fa. Jo crec que en lexercici de la llibertat dexpressi i la crtica poltica s legtim afirmar que existixen carncies en els mitjans de prevenci i extinci dincendis, per permetam que discrepe desta apreciaci perqu no sajusta a la realitat. Perqu no se pot donar com a cert que la Comunitat Valenciana manca de mitjans suficients contra incendis, quan tots, el ministeri, abans socialista, ara dun altre signe, i altres comunitats autnomes, en mitjans aeris, en inversin per hectrea de prevenci, en inversi, en objectivitat, diuen el contrari. Per, b, en fi, no vaig a perdre ni un segon, ni un segon de temps. Dia que s que en el 2012 sha retallat, en el 2013 sha retallat Ja li digu que de 2012 a (inintelligible) no nhi hagu ningun retall de personal. Fou exactament el mateix. I el que no pareix de rebut s dir que els incendis que nhi hagueren lany passat eren pels retalls que hi havia hagut. Perqu jo ja li ho he explicat, i crec que no val la pena tornar-ho a dir, per en el 2012 estaven els mateixos, els mateixos mitjans que estaven en el 2011. El 2011 finalitz amb 421 incendis i amb 2.440 hectrees, de les quals 1.440 foren en un, en lincendi de Benicolet, en perode de mxim risc. Per tant, b, ho podr dir vint vegades, per crec que no val la pena. Dia vost senyora B, ha parlat molt dels parcs naturals. Els parcs naturals, encara que s una qesti de la conselleria de medi ambient, no tinc ningun problema en entrar-hi. Nhi ha una ret de vigilncia dels parcs naturals que intentem que tinga, sobretot, el que no hi haja una disminuci de personal respecte a la vigilncia. Vost dia que cada vegada done unes xifres. Jo el que li pregue s que llija les actes de les sessions i vor com sempre dic les mateixes xifres, entre altres qestions, perqu normalment, i, b, crec que b, crec que s bo, perqu crec que se t de parlar del que preocupa, i jo crec que els incendis preocupen molt, perqu lany passat fou un any molt dolent i molt ron des del punt de vista dels incendis, no a soles des del punt de vista mediambiental, sin des del punt de vista de les prdues humanes. I, per tant, me pareix molt b que (inintelligible) , per, clar, he comparegut cinc o sis vegades per al mateix. I jo encantat, perqu sempre que se trauen coses noves, se poden traure conclusions noves o se poden vore propostes noves. I, per tant, s que encara que volguera canviar les xifres, s que no me dna temps per a canviar les xifres, ni els accessos ni lequip. Per tant, no diga el que no s, perqu pareix que tamb s una afirmaci, i volia agrair el to de la, constructiu de la compareixena de hui, per me pareix un poquet frvol que vost diga que a dels incendis s a la ruleta. Mire, lany passat fou un any realment dolent i ja ho hem dit, per vost entendr que ac no nhi han ruletes ni no ruletes, ac nhi han ms de tres lustres que hi ha hagut, ha plogut, que no ha plogut, que hi ha hagut vent, que hi ha hagut ponent, que no hi ha hagut ponent i tal i que els resultats sn els que sn. Cal reconixer-ho tot, cal reconixer-ho.

SECCI AUTONMICA

CV

Avinguda del Cid, 154 46014 Valncia * cgttragsa@gmail.com + informaci: www.tragsa.cgtvalencia.org/

Quan nhi ha un any ron, des del punt de vista mediambiental i des del punt de vista de prdues humanes, i jo vinc ac i ho reconec, i ho dic, perqu s la veritat i s lobjectivitat, i hi han hagut setze anys dun model que ha segut tremendament positius, i de la mateixa manera se tenien de vore. I aix no s per a estar satisfet ni insatisfet. Ni aix no s per a dir, aix mos t de servir per a poder-ho fer. I tamb anuncie que, crec que ha segut el senyor Ponce o el senyor Torr, no s qui ha segut dels dos, que havia parlat tamb del comit dexperts, que nhi havia un termini per a fer el dictamen crec que ha segut, s, el dictamen del comit dexperts. Eixe dictamen ja est fet. Per tant, es donar compte a Les Corts. Es ms, jo els propose que els mateixos del comit dexperts, amb els interlocutors que ells creguen convenients, el que jo tenia pensat, i aixina ho tenen tamb a b els membres dels grups parlamentaris i de la comissi, era que ells directament, de primera m, els explicaren les conclusions i els explicaren un treball, que s el comit dexperts, que jo crec que est fet amb molta exhaustivitat, est fet amb un criteri molt tcnic i de les conclusions. I, per tant, per a daix se fu eixe comit dexperts, per a traure conclusions dall que sentenga que se t de millorar, que se millore, i all que sentenga que s millor canviar perqu ser ms efica i eficient, que se canvie. No nhi ha ningun problema. I, per tant, tamb moferisc, si els grups aixina ho tenen a b, el fer una reuni monogrfica Jo els oferisc lIvaspe o el 112, que s on tenen ells tots els materials, per a poder-los explicar de primera m totes les conclusions que shagen de fer respecte al tema del comit dexperts. Moltes grcies. El senyor president: Moltes grcies, senyor conseller. Per a preguntar o demanar aclariments, pel temps de tres minuts, t la paraula el senyor Ponce. El senyor Ponce Guardiola: Gracias, seor presidente. Pocos minutos son tres. La verdad es que esta vez me ha contestado ms cosas de las que esperaba, porque otras veces no haba contestado tanto, pero no ha hecho ninguna referencia a algunas de las cosas. Por favor, tmese nota. Para cundo los otros diez planes de demarcacin que faltan? Me ha dicho que se ha aprobado el de Altea, muy bien, pero faltan otros diez desde hace diecisis aos. Entonces, quizs hay una previsin o quizs no. Creo que me ha dicho que van a hacer 171 balsas. Y lo que quiero es que me confirme si van a ser este ao. 171, ha dado el dato, pero no me ha quedado claro que fuera a ser este ao. S que es verdad que hemos preguntado varias veces los tiempos de reaccin despus del aviso de un incendio, cuando han llegado los medios areos, pero no me contestan en esas preguntas nunca a lo que preguntamos. Preguntamos cundo llega el primer medio areo y cundo empiezan las primeras descargas. Ustedes nos dicen cundo llega el primer medio areo, quince y veinte minutos Claro, es que ese primer medio areo no hace descargas. Es que es lo que pas en los grandes incendios. Entonces, por eso, yo lo voy a preguntar un milln de veces. Lo que pasaba es que a los quince o veinte minutos llegaba el helicptero de coordinacin, y los medios de extincin A los quince o veinte minutos, s, en varios de los incendios, es lo que est contrastado. Y adems, sus datos lo confirman. Quince o veinte minutos los medios de coordinacin areo. Pero las descargas ms de una hora, en caso de Chulilla, en caso de Andilla y en caso de Cortes, en los tres.Entonces, nunca contestan a las preguntas escritas respecto a cundo empiezan eso. S que dicen luego el nmero de horas de vuelos, el nmero de medios que han participado, cosas que no hemos preguntado, pero el dato fundamental es ese, claro, porque es lo que le estoy diciendo. Si en un da de poniente se tarda una hora o ms en llegar con medios areos, es imposible, es imposible parar un incendio, es imposible, de no ser que tengamos, el incendio empiece al lado de un parque de bomberos y tengamos all cuatro medios que en cinco minutos estn actuando. Entonces, por favor, ese dato no me lo ha dado y s que es importante. Y yo creo que a lo mejor el comit de expertos que cre tienen la respuesta a lo que estoy planteando y no hay que volver a plantearlo, pero de momento, no ha dado respuesta a eso. Ha dicho que s, que la semana que viene creo que me ha dado el dato, que la semana que viene se pagarn las deudas del voluntariado ambiental que se tienen. La que est confirmada es la de 2011, pero en 2012 no hubo resolucin. Por tanto, no s si consideran que tienen deudas con los grupos de voluntarios del ao 2012. Confrmeme esto. Y si me dice que va a salir la convocatoria de 2013, me alegro mucho, pero espero que tambin tengan previsin de pagarla durante este ao, que es lo normal, porque si no, los grupos de voluntarios se ahogan econmicamente. Y s que vemos que es una gran deficiencia de momento, todava, todo lo que hay que hacer en las interfaces urbanoforestales y lo que son los planes de prevencin de incendios municipales, porque ya ha preguntado el seor Torr y creo que ese dato es fundamental, saber para cundo vamos a tener, o qu porcentaje tenemos ahora mismo de superficie cubierta de todo el territorio. Por favor, conteste a eso. Y dos aspectos ms. De los doscientos y pico agentes medioambientales, no s si tiene coordinacin o no con la seora consellera, o si hay previsin de mejorar los medios materiales que tienen. Pero, desde luego, ahora mismo ningn agente forestal puede entrar en un incendio con su vehculo, ahora mismo, segn lo que dice la normativa. Porque se lo he comentado antes, lo he dicho muchas veces, con ms de cinco aos, un vehculo no puede entrar en un incendio forestal y la media est en quince. Tuvimos, desgraciadamente, dos muertes en el incendio de Torre de les Maanes, uno fue un agente forestal, e iba con vehculo y sin medios adecuados para estar en un incendio. Entonces, no es una tontera, es fundamental que los agentes medioambientales tengan los medios adecuados. Ya s que no es su responsabilidad, su competencia, pero es la de su compaera y creo que son todos una pia. Por tanto, algo podr hacer al respecto. Ya que ella no tiene dinero, quiz ustedes s. El senyor president: Senyor Ponce El senyor Ponce Guardiola: Y el ltimo aspecto es el tema de las reas recreativas. Si van a hacer algn tipo de previsin, ya que van a cerrar reas recreativas, para aumentar la vigilancia en ese sitio, aumentar la informacin o quizs restringir el acceso a esos montes en los que ya no hay lugares donde la gente puede estar en plan esparcimiento. Por favor, contsteme a todo lo que... El senyor president: Moltes grcies, senyor Ponce. Senyor Torr. El senyor Torr Gil: Procurar ser el ms breu possible. Voldria fer-li algunes indicacions, per, b, apreciacions de carcter global, em limitar a una. Clar que en 2012 hi havien els mateixos mitjans que en 2011.

SECCI AUTONMICA

CV

Avinguda del Cid, 154 46014 Valncia * cgttragsa@gmail.com + informaci: www.tragsa.cgtvalencia.org/

El problema no s el 2011, el problema s el 2010, del 2010 al 2011. I el problema, senyor conseller, es que por la boca muere el pez, perqu el que va justificar que els retalls no havien tingut cap incidncia en el tema dextinci dincendis va ser vost, presumint en 2011 que a pesar dels retalls, no hi havia hagut problemes. I aleshores, el tema climatolgic no li va servir per a res, per en el 2012, en canvi, la culpa no sn els retalls, sin es la climatologia. I jo li dic: la culpa s de la climatologia i la culpa tamb s dels retalls. I aix seria ser objectiu i no el que fa vost. Qestions concretes. Ha dit: S que es reforcen les brigades. Val. Aix ja ens ho pensvem. No li hem preguntat aix. Quantes? I quasi tan important com aix, quan? A l1 de juny? Al 15 de juny? A l1 de juliol, com lany passat, quan ja estava declarat lincendi de Cortes? Perqu diu: No, clar, les brigades entren quan diu el pla. Noms faltaria que entraren quan a un li done la gana! Supose que prviament es fa una planificaci. El que s faa prviament una planificaci no vol dir que eixa planificaci siga correcta, perqu lany passat es va demostrar que la planificaci era errada, perqu en tres mesos s jugar-se-la, s jugar-se-la. I si els mitjans eren bons en 2010, el que vosttindria de justificar s per qu en 2012, amb menys mitjans, es pot fer el mateix, perqu jo no ho entenc. Si en 2010 feien falta, per qu en 2012 no en fan? Si aix ho aconseguix vost explicar, a la millor mos calla la boca a tots i deixem de pegar-li la pallissa en este tema, per s que s un tema molt seris i vost no ha sabut en ningun momento justificarho. I li pregunte una cosa que no li he preguntat abans: com esta el deute amb Tragsa? Han resolt ja eixe problema? Perqu el problema de les brigades tots sabem que deriva dah. Li he preguntat si les nou autobombes suposen dhuit persones ms, que s el que deuria ser, o en les mateixes que nhi havia abans estan funcionant, amb la qual cosa tenim ms mitjans per no tenim ms personal. Molta obsessi amb les basses, amb els tallafocs, amb els helicpters, amb les comunicacions, amb tot aix, per amb la gent, que s la que va amb les branques, amb les aixades i amb les mnegues a apagar el foc, amb eixa gent molt poca consideraci, senyor conseller. Li he preguntat quants plans municipals. Nhi havia el 2%. Quants nhi han ara? Anem a la nova campanya. Nhi han ms aprovats? Quants? I, finalment insistisc, si vosts han fet una planificaci que calen no s quantes basses i no s quants quilmetres de tallafocs, i resulta que les basses lin falten encara 170 i tants, i quilmetres tallafocs lin falten el 80% dels que t planificats Aix vost ho ha dit, aix no mho he inventat jo, eh? Aix ho ha dit vost abans. Ha dit que nhi han mil i escaig quilmetres de tallafocs i nhi han quatre mil ms planificats. Se suposa que entendran que per a atacar el foc eficientment fan falta cinc mil quilmetres de tallafocs i fan falta, a ms de les que nhi han ara, 180 o 170 basses ms, perqu entenc que no van a fer eixes coses per fer-les, per gastar-se els diners, sin que entendran que t una funcionalitat clara. Per tant, com s possible que retallen diners en inversions si tenen tot aix pendent? Per qu ho fan? I, per tant, no presumisquen del que no sn, perqu estan encara molt lluny del que vosts mateixos diuen que s necessari, que s dubts, eh? Li repetisc, all dels tallafocs s molt dubts, per sn vosts els que ho diuen, eh?, no nosaltres. El senyor president: Moltes grcies, senyor Torr. Senyora Barcel. La senyora Barcel Chico: Seor conseller, muy brevemente, porque cada vez que viene usted a una comparecencia siempre termina diciendo lo mismo, que no valoramos nada, que todo son crticas. Yo creo que le he situado muy acertadamente hoy su comparecencia. Independientemente de que podamos valorar, bueno, alguno de los medios que se estn poniendo, yo he centrado mi intervencin en la falta de recursos humanos. Y le vuelvo a insistir, y adems no es una crtica que hace el Grupo Socialista, es algo que est evidenciando constantemente los sindicatos, los consorcios de bomberos, que se quejan constantemente de que, adems, este ao no cuentan con la financiacin de la Generalitat valenciana porque usted ha quitado de un plumazo los 22 millones de euros; que los sindicatos de bomberos estn poniendo de manifiesto que van a tener problemas inclusive para cobrar en el mes de junio; que eso pone en riesgo tambin el trabajo que tienen que realizar en la extincin. Le he dicho, adems, las quejas que vienen por parte de los ayuntamientos. En fin..., y de los sindicatos. No estoy haciendo una valoracin exclusivamente como grupo en la oposicin. Le estoy trasladando lo que sale todos los das en la prensa, y si usted no la lee, yo le pedira a su equipo de comunicacin que se la traslade, porque no me invento nada. Mire usted, no me ha contestado a algo muy sencillo que le he preguntado, aparte de que, evidentemente, me sumo a lo que ha dicho el seor Torr, en cuanto usted no nos ha dicho exactamente cuntas brigadas tenemos. Yo lo que le he dicho es si efectivamente han desaparecido las 8 bases estratgicas de brigadas de emergencia en la zona del interior de Castelln, y se las he dicho: Bejs, El Toro, Onda, Llucena, Cabanes, (ininte lligible) ... , Vilafranca i Xert. Seor conseller, no me ha contestado si estn o no estn. Le he dicho que la estacin de Altura tambin est cerrada. Es muy sencillo contestar si es verdad o no es verdad!, porque, si no es cierto, entonces, el sindicato ha dado una informacin que no es correcta; y si es cierto, dganoslo, pero no est siempre detrs de las cifras, porque, mire, las cifras no hablan de la gestin, las cifras simplemente dan datos, y usted da datos, datos, datos, datos, y yo le hablo de gestin, y eso no significa que no podamos valorar en un momento determinado si se estn haciendo esfuerzos o no, pero en estos momentos, en el tema de prevencin, lo siento, seor conseller, no podemos darle la razn, porque no somos nosotros, estoy hablando de datos objetivos, que estn todos los das en los medios de comunicacin, y hechos reales, no nos estamos inventando nada. As es que, seor conseller, contsteme. Fjese, ha sido muy sencilla, en esta ocasin no le he hecho cincuenta preguntas, le he hecho dos muy claras, cuntas brigadas, y, por favor, dgame en esta ocasin si estn cerradas o si han cerrado estas..., en la zona del interior de Castelln, si se han cerrado estas 8 bases estratgicas. Gracias. El senyor president: Moltes grcies, senyora Barcel. Seor conseller. El senyor conseller de Governaci i Justcia: Moltes grcies, senyor president. Senyor Ponce, (ininte lligible) ... si puc ser concret, perqu, si no..., si contestes i dnes dades, mal, si no en dnes, tamb... B, en fi, intentes adequar-te per a que les seues senyories... Li he dit que no s que feren falta, li he dit que conforme se van fent infraestructures, se van fent, millorant, se van canviant dubicaci, se tenen danar augmentant, perqu se t danar millorant els recursos, nhi ha una previsi de fer 171 noves basses (inintelligible) ... que nhi han.

SECCI AUTONMICA

CV

Avinguda del Cid, 154 46014 Valncia * cgttragsa@gmail.com + informaci: www.tragsa.cgtvalencia.org/

Evidentment, les 171 no se poden fer este any. Vaja, s que me pareix elemental, no? I ja li he dit que nhi havien..., estem fent ara una execuci de 355.000 euros en eixa partida, concretament, per al tema de les basses. Crec que li he contestat molt concretament, ja ms concretament jo s que ja..., me fan vosts la resposta i els la donar i... Perqu s una qesti ja incomprensible. B, vost diu que apareixen primer els mitjans de coordinaci aeris en un incendi. Jo, de veres, doncs..., no anava ni a contestar eixa qesti, per li la vaig a contestar. s a dir, els mitjans de coordinaci apareixen quan nhi han ja diversos mitjans volant per una qesti..., com a mnim, ms de quatre mitjans simultniament volant. Si no, no hi van els mitjans de coordinaci. Per com van a aparixer primer en un incendi un mitj de coordinaci si el mitj de coordinaci sols pot actuar a partir de quatre mitjans! s que no sabem ni del que estem parlant!, perdone que li ho diga, (veus) amb tot el respecte i amb tot lestima, senyoria. El senyor president: Senyor Ponce, li pregue que guarde silenci. El senyor conseller de Governaci i Justcia: No!, amb tot..., no!, amb tot el respecte i amb tota lestima, de veres. Est vost parlant,... El senyor president: Senyor Ponce... El senyor conseller de Governaci i Justcia: ...ha dit vost, concretament, ha dit vost, concretament, que els mitjans de..., van els primers, el mitj de (inintelligible) ... que no fa descrregues. Per, senyor meu!, no va el mitj de coordinaci primer ni el mitj de coordinaci fa descrregues, ni abans ni desprs, perqu el mitj de coordinaci no porta bambis i no pot fer descrregues. I no apareix mai, perqu apareix el despatx automtic, i el despatx automtic, quan ix, van carregats dauia per a poder eixir. Per tant, que no se diga el que no s, perqu si volem negar ja el que s evident, doncs, evidentment, el debat s molt complicat de fer. Parla vost de..., jo li he dit ja els pagaments, crec que li he contestat duna manera tamb concreta, clara, concisa, (veus) del tema (ininte lligible) ... . Me preguntava la del 2012. Si no nhi ha resoluci, no hi pot haver deute, perqu no nhi ha resoluci... Crec que estava el tema clar, per lil torne a aclarir per si no ho tenia. Dia que en tema dautoprotecci no estem fent res. B, som de les primeres comunitats autnomes que hem fet i, a ms, que tenim previst en el pla general especial contraincendis temes dautoprotecci i que estem treballant ja diversos anys el tema de la interfcie urbanoforestal, perqu s un tema important. Vost vol dir que no nhi ha res? No nhi ha res, tampoc passa res, no passa absolutament res. Diu aix de lrea recreativa. Les rees recreatives, jo s que s una incomoditat quan van a disfrutar, per quan nhi ha alerta 3 per la climatologia, per la temperatura, pel vent, per les caracterstiques que se decreta un nivell 3, eh?, no sols (ininte lligible) ... sin que hi van els agents mediambientals o els agents de seguretat a clausurar i fiquen cinta de clausuraci i de vigilncia especial, amb la qual cosa, s que shi va. Com no shi va a anar i se va a vigilar eixes rutes de tal? Senyor Torr, ac jo crec que ning presumix de res, perqu per la mateixa regla de tres li dir que si en lany 2012 la planificaci estava mal, els altres dsset anys ha segut bona, perqu els resultats han segut bons. Doncs, mire, ni una cosa ni altra. Sest planificant i sest fent i sempre, i sempre, el tema dels incendis tenen unes causes, per aix nhi ha una comissi dinvestigaci, i tenen unes caracterstiques, i per aix fem el comit dexperts i per aix analitzem tots i cada un dels incendis que nhi han per a traure les conseqncies, per a traure les millores i per a rectificar all que se tinga de rectificar, perqu per eixa mateixa regla de tres li diria jo que les dsset planificacions han segut perfectes, menys una, que ha segut mala, que s la del 2012. Doncs, ni una cosa ni laltra, no estic dacord amb eixa afirmaci. En el problema del deute de Tragsa, que me lhavia apuntat aqu, no nhi ha ningun problema, estem fent un pla de pagament mensual, un pla de pagament amb Tragsa, i no nhi ha ningun problema, no nhi ha ningun problema en eixa qesti. Senyora Barcel, vost torna a dir que tal. Estava diguent en el pla mensual de..., sest pagant mensualment als consorcis de bombers, conforme sha arribat a un acord amb ells en eixe pla de pagaments i tots els mesos estem fent eixe pagament que est acordat sense ningun problema. I jo no vullc ni tindre ra ni no tindre ra ni vullc convncer-la a vost ni vullc que vost me done la ra, perqu si a la millor vost me dna la ra, estaria intranquil...Si..., li ho dic, i a ms amb tota sinceritat, estaria prou intranquil, si me dna la ra. Ara, si vost vol que diga jo el que vost fa, vost la prxima vegada me fa la compareixena, jo li la dic i..., i per tant, jo crec que venim ac a debatre, venim ac a contrastar, si dnes dades, perqu no les dnes, i si dnes dades, perqu les dones, i si no... Jo crec que he fet una composici diguent les qestions, saporten les critiques i saporten els punt de vista diferents, hem debatut sobre tallafocs com havrem pogut debatre sobre altra cosa, per dins de la normalitat i dins de la tranquillitat dun tema seris com el que estem parlant del tema dels incendis. Ara, vost vol seguir fent poltica de terra cremada en eixa qesti? Doncs, no nhi ha ningun problema, all cada u, perqu, al final, cada u tamb t de traure les seues conclusions de tot a. Moltes grcies. El senyor president: Moltes grcies, senyor conseller.

También podría gustarte