LESPAI I LAMBIENT EN LES ESCOLES DE REGGIO EMILIA

Un dels aspectes que sens dubte, han donat ms identitat a les escoles infantils de la ciutat de Reggio Emilia (Itlia) s el tema de lespai-ambient. Lespai-ambient en Reggio Emilia s un element fonamental (per la riquesa i diversitat despais, equipaments i materials que trobem), i que cerca sempre la coherncia entre larquitectura i el projecte pedaggic. Loris Malaguzzi t com a objectiu construir una escola que no prepari per a la vida, sin on es visqui, una escola que a travs del seu disseny arquitectnic, els seus equipaments i la seva ambientaci, tingui en compte per damunt de tot els drets dels infants. Aix, en Reggio Emilia, sha cercat un dileg entre arquitectura i pedagogia (especialment important per donar sentit i significat al projecte educatiu). Aquest dileg entre arquitectes, dissenyadors, pedagogs i mestres, s el que fa possible el disseny descoles innovadores amb uns espais meravellosos. Cadascun dels espais transmeten missatges silenciosos, s a dir, promouen conductes, accions, relacions i sensacions diverses. A ms a ms, parlar dels espais, s tamb parlar de valors, de la imatge de linfant, dels aprenentatges que es volen promoure i de les relacions que es volen establir. Moltes vegades, els espais de les nostres escoles transmeten missatges contradictoris entre els objectius i valors que es volen afavorir, i el que els espais ofereixen o transmeten. Com dissenyar i organitzar lespai-ambient perqu sigui coherent amb la imatge dinfncia?

Els arquitectes Ceppi i Zeni ens proposen algunes de les idees o parmetres claus per a la projecci de lambient en lescola infantil i per donar resposta a la pregunta formulada, concretament 8: LOSMOSI Michelle Zeni ens diu que lescola no pot ser un context allat. Hi ha que cercar la manera de relacionar lescola amb el mn exterior. Lescola tant ha destar oberta a lexterior com lexterior entrar a lescola. Aix per exemple, en Reggio Emilia, lescola est integrada en el seu territori i en el seu context. LHABITABIL ITAT Sha dentendre lescola com un espai habitable, com un lloc dencontre, com un ambient capa dacollir als infants i als adults, alhora que proporcionant seguretat, confort i benestar. Per aconseguir-ho es poden incloure aspectes familiars, naturals,...

-Els centres educatius especialment grans i massificats no transmeten aquesta idea dhabitabilitat, mentre que les escoles petites poden ser institucions educatives acollidores i amables, les quals, s fan referncia al principi dhabitabilitat. Una escola amable s per a Malaguzzi un lloc en el qual tots i totes (nens, personal del centre i famlia) sn coneguts pel seu nom. Una escola amable s una escola on shi pot viure, relacionar-se, investigar, aprendre i reflexionar, on cadascun dels nens, dels educadors i de les famlies es pot trobar acollit. -Un espai habitable s un espai que t en compte el temps. Un espai habitable s un espai pausat i ordenat, que dna el temps just i necessari. Aix, hi ha espais que conviden a quedar-se, ja que transmeten ritmes tranquils i pausats, mentre que nhi ha altres que poden resultar estressants i catics. Els espais ordenats, harmnics, sense sobrecrrega destmuls, amb colors suaus... sn els que transmeten el principi dhabitabilitat. -Un espai habitable ha dafavorir la intimitat. Els nens i adults necessiten trobar espais on puguin trobar-se recollits, i on puguin protegir la seva privacitat. -La seducci esttica. Un espai habitable s aquell espai que s capa de despertar la poesia i la sensibilitat esttica dels seus membres. Per exemple: a travs de cistelletes, mantells damunt una tauleta, posant cortines,... LA IDENTITAT Una escola ha de ser capa de comunicar la seva identitat cultural i pedaggica a travs de diversos smbols, elements decoratius i espais personalitzats. I no noms lescola, cadascuna de les aules tamb ha de reflectir la seva prpia identitat. -Lentrada, com un lloc de benvinguda i acolliment. Lentrada s el primer espai que ofereix identitat al centre. s un lloc de benvinguda i acolliment, espai de comunicaci i ambient dencontres quotidians. Lentrada s un lloc de transici entre dins i fora, i el qui ofereix la carta de presentaci del centre. -La identitat del grup. Dins de lescola, cada grup-aula t una identitat diferent. -La identitat dels nens. Cada nen i nena troba en el centre, espais personalitzats que el reconeixen com a un subjecte distint dins del grup. Lescola protegeix la identitat individual de cada infant. -La identitat dels adults. El personal que treballa en lescola i les prpies famlies, tamb troben espais personals i de grup per sentir-se acollits en lescola. *La identitat s nica. No sha de crear sempre la mateixa rutina, tots la mateixa activitat i al mateix temps.

LA RELACI La qualitat de lambient depn de les relacions que s capa de generar. Els espais han dafavorir encontres, intercanvis i interrelacions diverses. Tamb ha dafavorir les relacions en parella, petit grup i gran grup, aix com moments dintimitat. -La plaa com a mbit dencontres i dintercanvis. La plaa s la que representa la idea de comunitat educativa on es produeixen encontres i intercanvis didees. A ms a ms, aquesta plaa ve a ser com una mena dorganitzador de tots els espais que hi conflueixen (estructura radial). Daquests espais, lambient domstic hi s molt interessant. Tamb aquells espais connectats, que es comuniquen entre s, i que permeten interaccionar infants de diferents grups. -Lhoritzontalitat dels espais. Lhoritzontalitat ens diu que tots els espais sn igualment educatius, no hi ha espais amb ms valor que altres, ja que tot el que passa a lescola ha de ser educatiu, sense separacions jerrquiques, des de la cuina fins el bany. Tots els espais poden ser ocasions de creixement i aprenentatge per als infants, i no hi ha espais amb ms valor educatiu que uns altres. -La transparncia. Les escoles de Reggio Emilia disposen de grans vidrieres que no interrompen lespai interior de lexterior, alhora que comuniquen els espais entre s. Daquesta manera, saconsegueix una bona comunicaci i circularitat. LA CONSTRUCTIVI TAT -Cada nen ha de poder construir el seu propi recorregut daprenentatge, a partir de les propostes que trobi en els distints espais de lescola. Els espais de lescola han doferir ocasions i oportunitats daprenentatge als infants, on cada nen pugui realitzar un recorregut distint. PRINCIPIS BSICS DE LAPRENENTATGE CONSTRUCTIVISTA QUE ENS PERMET PLANTEJAR EN EL PARMETRE DE CONSTRUCTIVITAT: Que tingui sentit i funcionalitat (lorganitzaci dun espai i la presentaci dun material han de tenir sentit i funcions diferents). Que provoqui reptes, curiositats, desequilibris cognitius... Que afavoreixi la interacci i lacci. Que afavoreixin diferents ritmes i estils daprenentatge, ja que cada nen t un procs daprenentatge divers. Que afavoreixin laprenentatge compartit i el treball en equip.

-Lescola-laboratori: Segons Ceppi i Zeni, lescola ha de ser un gran laboratori per a laprenentatge dels nens i nenes. Lescola-laboratori s aquell mbit que afavoreix laprenentatge i lexploraci dels infants com a vertaders protagonistes del seu aprenentatge, on a ms a ms, es poden trobar espais i equipaments que augmentin la seva curiositat i desig daprendre. -El taller dexpressi. La idea del taller dexpressi i datelierista en Reggio Emilia neix per facilitar als nens i als adults ls dels cent llenguatges. POLISENSORIAL ITAT Totes les investigacions neurobiolgiques parlen del gran protagonisme que tenen els sentits en la construcci del coneixement. Es tracta de cercar ambients polismics i equilibrats des del punt de vista sensorial i perceptiu, diversitat dolors, colors, sons i textures... a partir de la combinaci equilibrada destmuls sensorials diversos. -El paisatge cromtic. Lambient no ha de ser un ambient saturat cromticament, les parets i el mobiliari han de ser de colors tnues i clars. El paisatge cromtic tamb fa referncia a la lluminositat. -El paisatge matric. A lescola hi ha dhaver la presncia de materials distints que permetin sensacions diverses, per tal que el nen pugui experimentar diferents textures, temperatures... -El paisatge sonor. Hem de tenir cura que en la projecci dels espais existeixi un bon allament acstic. De la mateixa forma, tamb es poden dissenyar espais sonors especfics, com pot ser el rac de la msica o el dels instruments. -El paisatge smic. Shan dintroduir en lescola olors distints. A ms a ms, shan de controlar els productes de neteja que unifiquen i neutralitzen els olors naturals dels ambients. Tamb, sha de trobar en el centre la presncia delements naturals en el seu interior i exterior que afavoreixi tota la gamma dolors.

LEPIGNESI
Sha dentendre el concepte Epignesis com la capacitat de transformar lambient, i dadaptar els espais i els equipaments. Si aquest parmetre saplica a lescola, aquesta ltima sha dentendre com un espai dinmic i canviant que es va transformant i adaptant a les necessitats dels seus habitants. No sha de considerar lespai de la nostra aula o de la nostra escola com un espai rgid, ha de ser flexible. -Cada modificaci i transformaci promou noves accions i aprenentatges. Lambient de lescola ha de ser manipulable per part dels nens i els adults, ha de constar despais que

es transformen al llarg del dia i del curs escolar. Tot aix implica disposar destructures mbils, de mobiliari que es pugui desplaar i canviar la seva funci... -Construcci-deconstrucci. Els nens sn grans manipuladors de lespai que volen construir, canvien i inventen situacions noves, sn grans creadors despais. Si observem com els nens utilitzen els espais, veurem la seva gran capacitat de construir i desconstruir mbits. Es tracta, per tant, de donar als infants, la possibilitat de manipular i transformar els espais.

LA NARRACI
Tots els espais recullen les petjades, presncies i memries dels seus habitants, i han de narrar la histria del que all sha viscut. s una manera de donar continutat. A travs de qu podem narrar la histria? -Els objectes-memria. Els objectes-memria sn aquells objectes que conten histries. Els ambients han de disposar despais per a conservar objectes i materials que els nens han anat vivint i que narren els seus processos viscuts. -La documentaci. Les fotografies, els panells, tamb serveixen per donar a conixer i fer participar la comunitat social en relaci a les seves experincies viscudes. A travs de documents grfics i visuals es pot presentar el centre, la seva identitat, la seva histria passada i el seu moment actual. Els panells de documentaci es converteixen tamb en importants instruments per a la reflexi compartida. Per qu s tant important documentar: o Presenta la identitat i histria passada del centre. o Per comunicar, per donar a conixer el que es fa a lescola. o Permet als infants recordar el qu han fet, explicar-ho a les seves famlies, sentir-se protagonistes valorats, compartir amb els altres les experincies viscudes... o Per reflexionar. o *A banda de tenir en compte els espais interiors, tamb shan de tenir en compte els espais exteriors.