CAS 1: ANLISI DUN INFANT AMB DEFICINCIA AUDITIVA

Cabrera Vega, Marta Cardona Ferrer, Snia Tobaruela Mendoza, Nieves Trastorns Educatius en la Primera Infncia Sanchez Pedroche, Alberto GEDI, UIB (seu Eivissa) 7/11/2011

20

NDEX

1. Justificaci:.................................................................................... Pg. 3

2. Anlisi lingstic:.......................................................................... Pg. 7

3. Objectius generals i especfics:.................................................. Pg. 11 4. Proposta dactivitats:.................................................................. Pg. 13

5. Consideracions metodolgiques:............................................... Pg. 20

6. Bibliografia:................................................................................. Pg. 22

1. JUSTIFICACI I CONCLUSI DIAGNSTICA

En aquest primer cas analitzarem les diferents necessitats educatives que presenta aquest infant per tal de poder adaptar els objectius, les activitats i la metodologia en la major mesura del que estigui a les nostres mans per tal de poder garantir i potenciar al mxim el seu desenvolupament de manera harmnica i integral.

En primer instncia i per tal de situar-nos amb major precisi, exposarem el cas de linfant des del seu naixement fins lactualitat, amb les dades ms rellevants de seva trajectria mdica fins a lactualitat. Per tal de realitzar una millor intervenci educativa, tamb hem realitzat un anlisi en profunditat duna activitat significativa portada a terme a lhospital a travs de lescolta duna gravaci i lestudi en profunditat de la seva transcripci, per tal daprofundir i arribar a descobrir aspectes que en una primera ullada no els hagussim pogut detectar. A travs de lexamen daquests recursos pretenem adequar-nos amb major precisi a la vertadera realitat de linfant, amb les seves necessitats educatives especifiques. Una vegada finalitzat aquest procs, elaborarem una ACI en la qual plantejarem una srie dobjectius, consideracions metodolgiques, continguts i activitats especfiques a travs de les quals potenciarem les habilitats i capacitats de linfant de manera que pugui arribar als continguts ordinari, encara que sigui emprant diferents vies o uns temps distints. Linfant s nascut a lilla balear de Mallorca actualment te tres anys de vida. Des del primer any i amb la finalitat destimular-lo i potenciar el seu favorable desenvolupament, els seus pares van portar-lo a una escoleta de Catalunya ha estat ats per lequip datenci primerenca (EAP). Avui en dia, acudeix a una escola ordinria on s ats pels segents professionals: pel psicopedagog terapeuta (PT), pel mestre daudici i llenguatge (MAL) i pel psicopedagog de lequip dorientaci educativa i psicopedaggica (EOEP). del currculum

Quan aquest nen va nixer, els metges van realitzar tota una srie de proves, tal i com ho fan a tots els infants que presenten trets pels quals sels pugui considerar candidats a patir algun tipus de deficincia auditiva, ja que les seves circumstncies propiciaven aquesta sospita. La primera prova a la qual sels sotmet s lanomenada otoemissions acstiques1. Aquesta prova resulta totalment inofensiva pel nad i consisteix en lestimulaci cellular a travs del so (les anomenades otoemissions) i observar si el nad produeix algun tipus de resposta. A causa dels resultats daquesta prova, els metges la van realitzar diverses vegades, segons els protocols metges establerts per tal de confirmar el resultat positius extret.

La segent imatge ens mostra un nen al qual estan sotmeten les otoemissions acstiques:

Una vegada obtinguts els resultats daquestes proves, es va decidir derivar linfant a la Conselleria de Salut, on van realitzar-li un altre tipus de prova, lanomenada prova de potencials evocadors. Per portar a terme aquest segon examen shan de collocar una srie delctrodes al cap de linfant els quals mesuren i recullen els impulsos elctrics de la via auditiva fins el tronc cerebral auditiu. A continuaci veurem illustracions daquesta prova:

Els resultats daquesta prova tamb varen ser positius, diagnosticant aix una hipoacsia profunda bilateral. Aleshores, va realitzar-li un estudi gentic en el qual van detectar lalteraci del gen GJB2 el qual es relaciona amb aquests tipus de trastorns. Una vegada fetes totes les proves i diagnosticada la deficincia es va procedir a realitzar-li un implant coclear bilateral. Aquests va ser realitzat a lhospital de son Dureta (Mallorca) i el nen va ser tractat al Programa de Tractament de Sordesa de les Illes Balears. Loperaci va anar molt be i el nen shi ha adaptat perfectament. Una vegada fet realitzada la intervenci, la logopeda ha estat realitzant tota una srie de proves a ms a ms dun estudi en profunditat per tal dexplorar i avaluar els diferents aspectes relacionats amb el llenguatge del linfant tal i com la fonologia i la forma, la capacitat de denominaci (prova dexploraci de la parla) i detectar possibles problemes lingstics (PLON-R)

Encara que aquest infant va passar el seu primer anys sense poder sentir, ha evolucionat de manera molt positiva. Aquest fet ha estat possible grcies a un gran nombre de factors i recursos humans. Alguns daquests han estat la capacitat i ganes daprendre de linfant, el treball de la logopeda i de tota la plantilla de professionals que realitzen la seva tasca laboral al centre hospitalari. El desenvolupament de lallot ha estat fora favorable en quant a les respostes sonores, la sensaci sonora, el ritme de la parla, entre daltres.

Per finalitzar amb aquesta petita justificaci introductria del nostre cas volem destacar que un altre dels aspectes que han estat fonamentals per aquesta favorable evoluci han estat el treball i el comproms suport per part del seu mbit familiar, els quals han estat molt conscienciats de la problemtica del seu fill i lhan estat recolzant i donant suport al nen, ja que des del primer moment han acceptat la deficincia auditiva del seu fill i han fet el que estava al seu abast per ajudar-lo i estimular-lo.

2. ANLISI LINGSTIC

A continuaci realitzarem lanlisi duna gravaci dudio del nen que analitzem en aquest cas. En aquesta activitat estant presents linfant, la logopeda i el pedagog terapeuta (el qual estava en un segon plnol). Aquesta activitat consistia en que el nen amb lajuda i intervenci de lespecialista expliques el conte de Els tres porquets el qual havien llegit i estudiar en profunditat prviament a laula. Cal tenir en compte que aquell dia en espacial linfant es trobava malalt, ja que estava constipat, produint-li una considerable quantitat de tos entre daltres smptomes, fet que dificultava tasca. Aquesta tasca les finalitats destimular la parla i lexpressi del nen, comprovant si el nen ha assolit una adequada comprensi daquest i ldic relat. Personalment, pensem que el context en el qual es dna aquesta activitat resulta fora adequat. El motiu pel qual ho creiem s perqu aquest treball i atenci individualitzada permet a lespecialista realitzar un treball exhaustiu i personalitzat a les necessitats daquest nen, emprant els recursos que requereix en cada moment i permetent-li fer-se una idea exacta del grau de comprensi que linfant posseeix daquest relat, a ms a ms de tractar que linfant sexpressi en la major mesura del possible. En referncia a ls, tamb hem analitzat els segents tems en la gravaci i transcripci de lactivitat en referncia al nen:

a) Expressi oral: lexpressi oral no s dolenta, tenint en compte la seva edat cronolgica i la seva discapacitat auditiva, encara que resulta un poc entretallada. b) Entonaci/prosdia: lentonaci del nen s bastant adequada tenint en compte la seva edat i les seves dificultats auditives, ja que com sabem degut als implants coclears que porta, la qualitat de la veu que li arriba s inferior i ms mecnica. Un fet que ens mostra la seva excellent prosdia s en loraci del llop que reprodueix Bufar, bufar i la casa retomare.

c) Ritme de la parla: el ritme de la parla resulta bastant entretallat, ja que linfant respon a la majoria de les preguntes o reformulacions de la logopeda amb monosllabs i necessita un grau considerable dintervenci per part de ladult, per poder continuar amb el dileg i que linfant no es descentri.

d) Qualitats fsiques acstiques: en quant a les qualitats fsiques acstiques, el nen presenta un to i una acstica normatives per un nen amb aquest rang dedat.

En quant a la forma, hem de tenir present que mentre linfant no hagi completat el seu sistema fonolgic realitzar una srie derrades en la producci doracions i paraules, les quals continguin sons que el nen encara no controli adequadament. Aquesta srie derrades en coneixen amb la nomenclatura derrades fonolgiques evolutives tpiques del desenvolupament lingstic del nen. Durant la gravaci, hem pogut detectar en aquest infant en concret les segents errades:

Inversi fonolgica: linfant en un cas canvia les ss per una t en la paraula passeig i en el segon cas canvia la s per ch en la paraula dins.

Addici: quan el nen afegeix lletres que no pertoquen en una paraula. Lexemple que trobem en aquesta transcripci s quan linfant afegeix una i a la paraula casa

Distorsi: quan el nen empra fonemes pareguts per dir una paraula, encara que no siguin els adequats. Un exemple daquesta errada s quan en comptes de dir molt forta pronuncia jon cuorta.

Algunes de les paraules durant la transcripci sn pronunciades de manera distinta. A la parla Standard, com per exemple la paraula paia o corriensos. Aquestes formen part del dialecte propi de lilla de Mallorca (Balears), fet que hem de tenir en compte a lhora de fer un analisi en profunditat dels diferents aspectes de la parla del nostre cas.

Un altre aspecte que ens agradaria destacar en quant a lexpressi oral s la incongruncia que es produeix en alguns moments de la conversa, ja que el pacient M respon un parell de vegades a les preguntes de la mestra amb oracions no concordants.

Ex1: L: I que sabien fer aquests tres porquets? M: per on poder fer una casa....

Ex2: L: de qui? M: de fusta

Aquest fet ens mostra en referncia al contingut que el nen posseeix una manca de lxic considerable el qual dificulta les seves explicacions i lexpressi de les seves idees. Aquest fet no sha de confondre amb una falta de comprensi del relat, perqu en cara que en un parell de vegades es produeixi aquestes incongruncies entre respostes i preguntes, hi ha un gran nombre devidncies que ens mostren que el nen ha ents a la perfecci el relat. Un aspecte relacionat amb el punt anterior que ens ha cridat latenci, ha estat sobre els anteriors dos exemples en els quals el nen respon amb una oraci que no es cenyeix a la qesti plantejada per la logopeda. Ens hem adonat que en les dues preguntes de lespecialista demana que i qui. Pensem que aquest fet esta directament relacionat amb l hipoacsia del nen, ja que personalment creiem que aquests dos mots resulten especialment difcils de discriminar auditivament, sobretot tenint en compte les protesis coclears que porta linfant. A ms a ms, a nivell labial ens adonem que el moviment daquests resulta fora similar entre ambds mots, facilitant encara ms les possibilitats derrar del nen.

La logopeda, com bona professional que s te una gran quantitat de recursos per treballar amb els infants. En aquest cas i activitat especfica, empra una metodologia dialctica basada en un gran nombre destratgies per reconduir la conversa, de manera que el nen diverses oportunitats per demostrar donar evidncia de la seva comprensi. Algunes de les estratgies emprades per la mestra en aquesta activitat sn:

Preguntes directes: qestions plantejades per lespecialista en les quals es demana una resposta acotada o concreta. Per respondre correctament el nen ha de comprendre i cenyir la seva resposta a linterrogant concret que li ha plantejat la logopeda Preguntes obertes: qestions que planteja ladult, en les quals la resposta del nen s ms lliure i es pot esplaiar de manera ms lliure, enfocant la temtica des del punt de mira que ell prefereixi o hagi ents linterrogant.

Reformulaci: aquesta consisteix tornar a preguntar de manera distinta la qesti que el nen no ha ents o no ha sabut respondre per causes de manca lxica o comprensiva.

Frases sense finalitzar: aquesta estratgia sempra quan desprs de preguntar i reformular, el nen encara no ha aconseguir respondre, ja sigui per falta de lxic o de comprensi. Daquesta manera ladult ofereix un recurs i un recolzament ajustat a la manca de comprensi de la pregunta del logopeda o a la manca de lxic.

Repetici correctiva: la logopeda empra en el seu dileg el mot que el nen acaba de pronunciar malament, per tal de que aquest escolti el mot que havia pronunciat incorrectament, de forma adequada.

10

3. OBJECTIUS GENERALS I ESPECFICS

A continuaci, mostrem alguns dels objectius generals i especfics que considerem prioritaris en la nostra proposta pedaggica per tal de potenciar al mxim les capacitats i habilitats de linfant amb hipoacsia, aconseguint aix un desenvolupament harmnic i integral del mateix. Aquests sn els segents: 1. Estimular la capacitat de loda. 1.1. Potenciar laspecte fonolgic de la parla. 1.2. Discriminar i reconixer diferents sons. 1.3. Imitar sons.

2. Millorar la comunicaci no verbal. 2.1. Introduir els sistemes alternatius de comunicaci. o Les consignes. o Dibuixos/imatges. 2.2. Identificar estmuls sensorials i basals: o Vibracions. o Temperatura. 2.3. Interpretar, reconixer i reproduir: o Gestos. o Mirada. o Proxmica. o Torns de paraula.

3. Estimular la part social i emocional. 3.1. Fomentar lautoconcepte: o Autoestima. o Autoconfiana. o Autoimatge. 3.2. Establir jocs simblics. 3.3. Fomentar i reafirmar la identitat prpia i el sentiment de pertinena a un grup.

11

4. Desenvolupar la comunicaci i el llenguatge 4.1. Estimular els diferents aspectes del llenguatge: o Forma: fonologia i fontica. o Us: aspecte pragmtic. o Contingut: qestions lxiques. 4.2. Estimular i afavorir la pronuncia: o Tonicitat. o Volum. o Articulaci. 4.3. Comprendre i interioritzar les diferents qualitats lingstiques: o Coherncia. o Cohesi. o Adequaci. 4.4. Aprendre a interpretar la lectura de llavis de manera progressiva.

5. Aprendre a interpretar i reproduir el llenguatge de signes 5.1. Establir una relaci bijectiva unvoca. 5.2. Desenvolupar el pensament de lestructura de la llengua. 6. Afavorir lorientaci a nivell espacio-temporal. 6.1. Conixer i representar el propi cos. 6.2. Coordinar i controlar: o Els gestos. o Els moviments. o El to. o La postura. 6.3. Orientar-se i actuar cada cop ms autnomament en els espais quotidians. 6.4. Utilitzar adequadament vocabulari relatiu a lorganitzaci de lespai i temps. 6.5. Adquirir progressivament les nocions temporals associades a les rutines diries.

12

4. PROPOSTA DACTIVITATS

A continuaci, plantegem un seguit dactivitats les quals van dirigides a potenciar i estimular les diferents capacitats i habilitats de linfant amb hipoacsia. Aquestes, pretenen treballar de manera ldica i dinmica aspectes relacionats amb el desenvolupament de la capacitat auditiva i lexpressi oral de linfant. Per tal de dur-ho a terme, les diferents propostes recullen els objectius generals i especfics exposats en lapartat anterior. Les activitats propostes sn les segents:

PROPOSTA 1: EL ZOOLGIC.

El mestre-tutor es proveir dun Power Point amb imatges de diferents animals (gos, gat, elefant, lle, pardal, etc.). Aquest, tamb disposar dudio amb el renoi que fa cadascun dells. La primera diapositiva sempre ser un interrogant amb el renou dun animal. La mestra demanar a linfant: Quin animal fa aquest soroll? i linfant haur de discriminar-ho. Quan ho encerti, la mestra passar a la segent diapositiva on hi haur la imatge de lanimal i una altra vegada el seu so caracterstic, i dir: molt b, Reforant aix linfant. Aix es repetir amb cada animal que aparegui al Power Point.

Objectius: El objectius que es treballen amb aquesta proposta sn els segents: 1. Estimular la capacitat de loda. 1.1. Potenciar laspecte fonolgic de la parla. 1.2. Discriminar i reconixer diferents sons. 1.3. Imitar sons.

13

2. Estimular la part social i emocional. 2.1. Fomentar lautoconcepte: o Autoestima. o Autofiana. o Autoimatge. 2.2. Establir jocs simblics. 3.3. Fomentar i reafirmar la identitat prpia i el sentiment de pertinena a un grup.

Adreat a: Infants de segon cicle dEducaci Infantil que presenten qualsevol tipus de deficincia auditiva.

Participaci: Linfant amb deficincia auditiva.

Material: Reproductor Power Point. Powe Point amb imatges i sons danimals.

PROPOSTA 2: ROTLLANA DEMOCIONS

Aquesta proposta, consisteix en que la mestra, disposant als infants en petit grup, els encomanar fer una rotllana al terra. Per mitj dun joc, cadascun dels infants haur de pensar una emoci i els gestos que solen acompanyar-la per tal de representar-los. Aix cada nen, de un en un, far un gest amb la cara, les mans i la resa del cos, mentre que els altres infants hauran dendevinar de quina emoci es tracta. A ms a ms, cal destacar que la mestra es proveir dun mirall per tal que el propi infant que gesticula es pugui reconixer al mirall i valorar per ell mateix si els seus gestos corresponen amb el sentiment o lemoci que vol transmetre. Cal destacar, la mestra posar especial atenci en linfant amb deficincia auditiva per tal dassegurar-nos que potenci al mxim les seves possibilitats i habilitats en aquesta activitat.

14

Objectius: El objectius que es treballen amb aquesta proposta sn els segents: 1. Millorar la comunicaci no verbal. 1.1. Introduir els sistemes alternatius de comunicaci. o Les consignes. o Dibuixos/imatges.

2.2. Identificar estmuls sensorials i basals: o Vibracions. o Temperatura. 2.3. Interpretar, reconixer i reproduir: o Gestos. o Mirada. o Proxmica. o Torns de paraula.

2. Estimular la part social i emocional. 2.1. Fomentar lautoconcepte: o Autoestima. o Autofiana. o Autoimatge. 2.2. Establir jocs simblics. 2.3. Fomentar i reafirmar la identitat prpia i el sentiment de pertinena a un grup.

Adreat a: Infants de primer cicle deducaci infantil i lifant amb deficincia auditiva.

Participaci: Agrupacions en petits grups.

Material: Un mirall.

15

PROPOSTA 3: EL CONTA CONTES

Aquesta activitat, consisteix en que cada infant, portar de casa el seu conte preferit. La mestra, disposar els infants en petits grups i els uns li hauran de contar a la resta de qu tracta, quins personatges hi ha, i perqu li agrada tant. Cal destacar, que els infants hauran treballat els contes prviament a casa amb les seves famlies. La mestra posar especial atenci en linfant amb deficincia auditiva per tal dassegurar-nos que potenci al mxim les seves possibilitats i habilitats en aquesta activitat.

Objectius: El objectius que es treballen amb aquesta proposta sn els segents:

1. Desenvolupar la comunicaci i el llenguatge 1.1. Estimular els diferents aspectes del llenguatge: o Forma: fonologia i fontica. o Us: aspecte pragmtic. o Contingut: qestions lxiques. 1.2. Estimular i afavorir la pronuncia: o Tonicitat. o Volum. o Articulaci. 1.3. Comprendre i interioritzar les diferents qualitats lingstiques: o Coherncia. o Cohesi. o Adequaci. 1.4. Aprendre a interpretar la lectura de llavis de manera progressiva.

2. Estimular la part social i emocional. 2.1. Fomentar lautoconcepte: o Autoestima. o Autofiana. o Autoimatge. 2.2. Establir jocs simblics. 2.3. Fomentar i reafirmar la identitat prpia i el sentiment de pertinena a un grup.
16

Adreat a: Infants de primer cicle dEducaci Infantil. Infant amb deficincia auditiva.

Participaci: Agrupacions en petits grups.

Material: Contes preferits per cada infant.

PROPOSTA 4: QUIN SIGNE S?

Prviament a lactivitat, la mestra haur treballat tant amb linfant que pateix deficincia auditiva com amb la resta del grup-classe, els signes ms bsics del llenguatge de signes. Per realitzar aquesta proposta, la mestra es proveir de cartolines amb imatges danimals, colors, dies de la setmana i daltres paraules simples treballades a la llengua de signes. Els infants, es disposaran en forma de rotllana al terra. La mestra agafar a un infant i, noms a ell, li mostrar la imatge. Aquest es posar al centre de la rotllana i tractar de dir qu contenia la imatge amb la llengua de signes. La resta de la classe haur de reconixer el smbols que fa amb les mans per endevinar qu s. Tots els infants repetiran la mateixa acci. Cal destacar, que la mestra posar especial atenci en linfant amb deficincia auditiva per tal dassegurar-nos que potenci al mxim les seves possibilitats i habilitats en aquesta activitat.

Objectius: El objectius que es treballen amb aquesta proposta sn els segents:

1. Aprendre a interpretar i reproduir el llenguatge de signes 1.1. Establir una relaci bijectiva unvoca. 1.2. Desenvolupar el pensament de lestructura de la llengua.

2. Estimular la part social i emocional. 2.1. Fomentar lautoconcepte:

17

o Autoestima. o Autofiana. o Autoimatge. 2.2. Establir jocs simblics. 2.3. Fomentar i reafirmar la identitat prpia i el sentiment de pertinena a un grup.

Adreat a: Infants de primer cicle dEducaci Infantil. Infant amb deficincia auditiva.

Participaci: Tot el grup-classe.

Material: Targetes o cartolines amb imatges diferents sobre el vocabulari bsic donat en la llengua de signes.

PROPOSTA 5: ON SC?

Aquesta activitat, consisteix en que el collocar una embena als ulls de linfant per tal que no vegi res. Daquesta manera linfant, guiat nicament pel sentit de loda, haur de trobar al mestre, el qual es proveir dun sonall que far sonar, que estar situat a un punt exacte de laula. Quan linfant el trobi, canviar de lloc i tornar a fer sonar el sonall perqu el torni a buscar. Cada vegada que aconsegueixi trobar al mestre, aquest el recompensar positivament amb paraules de motivaci i alegria. Cal destacar, que aquesta activitat es realitzar a una sala de psicomotricitat on el sol estigui recobert de matalassos i no hi hagi cap element que pugui destorbar pel mig. Daquesta manera, preservem la seguretat fsica de linfant.

18

Objectius: El objectius que es treballen amb aquesta proposta sn els segents: 1. Afavorir lorientaci a nivell espacio-temporal. 1.1. Conixer i representar el propi cos. 1.2. Coordinar i controlar: o Els gestos. o Els moviments. o El to. o La postura. 1.3.Orientar-se i actuar cada cop ms autnomament en els espais quotidians. 1.4. Utilitzar adequadament vocabulari relatiu a lorganitzaci de lespai i temps. 1.5. Adquirir progressivament les nocions temporals associades a les rutines diries.

2. Estimular la part social i emocional. 2.1. Fomentar lautoconcepte: o Autoestima. o Autofiana. o Autoimatge. 2.4. Establir jocs simblics. 2.5. Fomentar i reafirmar la identitat prpia i el sentiment de pertinena a un grup.

Adreat a: Infants de segon cicle dEducaci Infantil que presenten qualsevol tipus de deficincia auditiva.

Participaci: Linfant amb deficincia auditiva.

Materials: Sonall. Embena. Matalassos.

19

5. CONSIDERACIONS METODOLGIQUES

En primer lloc, en quant a les consideracions metodolgiques que es duran a terme, cal destacar que per tal de mesurar l'assoliment dels objectius prviament definits, es dur a terme una avaluaci sistemtica i processual en la qual es podr observar amb major fiabilitat el desenvolupament integral del nen al llarg de les activitats. A ms a ms, es realitzar una autoavaluaci en la qual es tindr en compte tot el procs educatiu dut a terme per part del mestre. D'aquesta manera, podem dir que la finalitat d'aquesta avaluaci s doble, ja que: d'una banda, serveix per millorar la intervenci pedaggica del propi mestre; i, d'altra banda, serveix per garantir un millor procs d'aprenentatge dels infants. Per tal davaluar el progrs de linfant en relaci amb els objectius esmentats anteriorment, analitzarem i observarem com estava el nen abans de comenar les sessions i com est desprs dhaver finalitzat totes les sessions, tenint en compte el seu procs, lesfor, la motivaci intrnseca i extrnseca, les actituds, i el ritme daprenentatge de linfant, ja que cadascun t un ritme diferent (ms rpid, ms lent, al comenament lent per desprs sagilitza,etc.).

s important que el nen arribi als objectius plantejats per si no arriba, hem de mirar si ha millorat respecte al comenament de la intervenci, si ha anat desenvolupant les seves habilitats encara que no hagi arribat o assolit tot lobjectiu i aquestes han evolucionat. Lobjectiu a assolir ms important i principal s: la millora de linfant (ens tots els aspectes). No hem davaluar linfant de manera tancada i general sin que ha de ser una avaluaci del seu procs, oberta i individual, centrada en linfant i en el seu desenvolupament, i ha de ser flexible.

En primer lloc, avaluarem la millora del nen en la comunicaci lingstica i les seves capacitats. En aquest primer punt s important definir levoluci de linfant per tal de saber si ha progressat significativament i si no ho ha fet, buscar-ne la seva causa i millorar-ho (potser ha estat un factor ambiental o sobre la prctica del professor).

20

Un altre aspecte a avaluar s el nivell de comunicaci i dintegraci de linfant respecte al professor, als altres professionals i respecte als seus companys de classe aix com els rols que es donen dins del grup. Dins daquest punt, podem destacar el

desenvolupament de les habilitats socials i afectives en relaci amb els altres i amb ell mateix. Tindrem en compte les relacions de linfant amb els seus companys a les diferents activitats plantejades en les que el mestre far la mateixa activitat per tots els infants per amb uns objectius diferents per Josep que per la resta de companys. Cal tenir en compte que no noms savaluar linfant respecte a les activitats plantejades pel professor sin que sobservar i avaluar linfant en els diferents contextos escolars, dins o fora de laula (activitats a classe, sortides del centre, als passadissos, etc.) Per, com ja hem dit anteriorment, no noms avaluarem linfant i el seu procs sin que savaluar el mtode utilitzat pel professor, els recursos, lefectivitat de les activitats, etc. El mestre ha de procurar sempre el desenvolupament del nen, ha de ser guia del nen per tal que ell vagi construint el seu propi aprenentatge. Per tal de poder fer aix, el mestre ha dobservar al nen i oferir-li els recursos que li siguin necessaris i aquests han de ser adients i adequats. Aix doncs, el mestre far una autoavaluaci per tal de millorar la seva prctica educativa i la seva intervenci. A ms a ms, el mestre intentar fer servir un llenguatge bimodal, es a dir, que utilitzi simultniament el llenguatge oral i signes manuals que acompanyin all que sest dient, per tal que linfant es senti ms acollit i integrat i alhora permeti un major intercanvi i fludesa en la comunicaci entre aquests. Finalment, tamb els aspectes ambientals i organitzatius (laula, lespai, el temps, lacstica, la lluminositat, etc.) savaluaran per tal de saber si han estat apropiats per garantir el mxim desenvolupament de linfant. El centre, la seva integraci en leducaci de linfant i en ladaptaci de linfant tamb ser un aspecte a avaluar molt important ja que el nen ha de sentir-se i ha de ser acollit pel centre, recolzat i integrat.

21

6. BIBLIOGRAFIA

La referncia bibliogrfica que hem emprat per lelaboraci daquest treball s la segent: Dr. Angel Moreno Juara (especialista en Otorrinolaringologa), 2004. Salud Infantil.com. En Internet. http://www.saludinfantil.com/otoemisiones.htm Dr. Antonio Denia Lafuente. Unidad de sordera y vrtigo. Otoemisiones acsticas (OEA). En Internet: http://www.sorderayvertigo.com/sorderayvertigo/motorapp.html?lang=es&id=1&conten idoID=20 Zona peditrica, 2011. En Internet. Dr. Antonio Denia Lafuente. Unidad de sordera y vrtigo. Potenciales evocados auditivos de tronco cerebral (PEATC). En Internet: http://www.sorderayvertigo.com/sorderayvertigo/motorapp.html?lang=es&id=1&conten idoID=25 Dr. Leandro Loiacono (Jefe de ORL del Centro Mdico Ushuaia). Potenciales evocados auditivos, 2011. En Internet: http://www.alfinal.com/orl/potenciales.php Clnica Doctores Beltrn, Otorrinolaringologa. Potenciales Evocados Auditivos de tronco cerebral (PEATC). http://www.doctoresbeltran.com/que-hacemos/5-tecnicas-exploratorias/15-potencialesevocados-auditivos-de-tronco-cerebral-peatc Temari de lassignatura 22003, Desenvolupament Cognitiu i Lingstic en la Primera Infncia. Impartida a crrec del professor Snchez Pedroche, Albert. A la UIB seu Eivissa. Any acadmic 2010/2011. Imatge de la portada: en Internet.

http://www.zonapediatrica.com/enviar-contenido/otoemisiones-acustica.html -

http://2.bp.blogspot.com/_JP5FKTWpbQY/SgeNqqKnxI/AAAAAAAABMc/iPrSadJTMdA/s400/secondaryImage_52.jpg

22