el de vuit DIVENDRES, 24 DE MAIG DEL 2C1

OPINI
segona resoluci, li demani a
limpugnat que es pronunci
sobre les declaracions, en tot
cas, que li pregunti a lestat si
tamb vol impugnar la sego
na, per qu ho pregunta? Per
matar dos pardals amb un sol
tret! Feina feta.
Acabaran impugnant la demo
crcia, aix s, com a mesura
cautelar.
Au va, home, va!
Josep Font i Via
Vilafranca
s la corrupci un mal
generalitzat
Laltre dia vaig
llegir que un
senyor que tre
balla en una
companyia que
fa serveis en
una agncia espanyola, i que
amb molta freqncia havien
desperar tres o quatre mesos
perqu els paguessin les fac
tures, va rebre una trucada te
lefnica dun funcionari que li
oferia accelerar els pagaments
a canvi duna comissi.
Al meu entendre, la corrupci
s labs de poder per part de
persones en beneci propi que
ens perjudica a tots aquells
que depenem de lhonradesa
dels qui ocupen un lloc dau
toritat. Ms del 7S% dels I83
pasos i territoris classificats
van obtenir una puntuaci
inferior al S% on el zero s
summament corrupte i el I0
molt transparent, resulta evi
dent que cap regi del mn
est exempta dels perills de la
corrupci (Espanya s un dels
pasos amb la puntuaci ms
baixa).
Entre la corrupci i els que de
frauden Hisenda tenen unes
conseqncies molt greus i
desatrosses per a qualsevol
pas i la crrega cau sobre la
classe petita i mitjana.
Lhome des de sempre ha vol
gut dominar lhome, per en
perjudici seu. Aquesta frase
descriu amb claredat la hist
ria de la governaci humana,
que ha sigut responsable din
numerables sofriments. Per
en totes les poques, sem
pre hi han sigut les persones
ben intencionades, que han
tractat destablir una societat
justa, per una i altra vegada
shan vist frustrades les seves
bones intencions, per la cobd
cia i la corrupci.
La corrupci s una malal
tia hereditria incurable que
porten les persones, i posen
en primer lloc els seus propis
interessos o dediquen la seva
vida per obtenir bns mate
rials o autoritat a costa dels
altres. s evident que tots vo
lem millorar, per aquesta mi
llora sha de obtenir treballant
>> Ve de la pgina anterior
La redacci daquest setmanari es
reserva el dret de publicar o no les
cartes adreades al seu director, i
el de resumir llurs continguts quan
excedeixin de . carcters,
amb espais inclosos. Per tal que
un escrit sigui publicat a les planes
dopini ha de venir acompanyat
del nom i cognoms del seu autor,
adrea, DNI i un telfon de con
tacte. Tots els escrits es publicaran
amb el nom i cognoms del seu autor
o autors o, en el seu cas, amb el del
collectiu,
EDITA
Publicacions Peneds, SA
Papiol, 1 C372C
Vilafranca del Peneds
eldevuit@eldevuit.cat
Els escrits que publiquem a les planes dopini,
aix com qualsevol altre article signat, no sn
forosament compartits pel setmanari i noms
reecteixen el parer de qui els signa.
PRESIDENT
Pere Montserrat i Ferrer
CONSELLER DELEGAT
Xavier Freixedas i
Domnech
DIRECTOR
Ricard Rafecas i Ruiz
REDACCI:
Joan Ravents
(Cap de redacci),
Judit Benages, Xavi
Gonzlez, (Redacci
Vilafranca), Eva
Lpez (Redacci
Sant Sadurn), Ricard
Vinyals (Redacci
El Vendrell),
Eloi Miralles, Biel
Senabre, Jordi Mir
(Castells), Tito Boada,
(Esports), Flix
Mir (Fotograa),
ngels Ventura,
Nati Ceballos
(Maquetaci), Roser
Figueras (Correcci).
Editat amb la collaboraci de
En lavantprojecte de Llei de modificaci dels consells co
marcals, el president del consell ha de ser alcalde i s elegit
entre ells (s a dir, per la forma de cooptaci). La frmula
delecci del president, personalment no em sembla massa
encertada si realment es vol que el president del consell co
marcal tingui una representaci del territori i un lideratge
poltic del territori i no sigui un simple delegat dels alcaldes
de la comarca.
El model dun alcaldepresident pot ser molt vlid entre
mancomunitats (que sn associacions de municipis per la
prestaci de serveis comuns) per si el consell comarcal i
el seu president han de tenir la representaci poltica de la
comarca ha de tenir un lideratge i una legitimaci demo
crtica directa ms important que la suma de legitimitats
dels alcaldes.
Si el consell comarcal noms ha de ser una frmula comuna
de prestaci de serveis, el model pot ser correcte igual que
ho s per a les mancomunitats. Ara b, si entenem la comar
ca com una entitat poltica prpia, a part de la gesti comu
na de serveis que pugui desenvolupar, ens trobarem davant
dun president comarcal dbil, ja que la fragmentaci del
vot s molt important i la suma de majories en temes com
plicats, que a la derivada partit poltic li sumen la derivada
territorial pot fer molt complicat cercar majories per tirar
Els nous consells comarcals (2)
Lideratge i Democrcia directa
Penso que..
Isidre Mart Sard
Advocat i Politleg (imarti@
indretadvocats.cat)
Ex primer gerent del consell
comarcal de lAlt Peneds
endavant els temes. Endems, amb quina legitimaci el president impulsar poltiques
necessries pel conjunt de la comarca per que no coincideixin amb els interessos dalgun
ajuntament o ajuntaments quin vot sigui determinant per tirar endavant les propostes?
Una altra circumstncia s que es traslladi al consell comarcal la inestabilitat municipal
de les alcaldies, doncs ja sabem que les alcaldies amb majoria absoluta sn tan escasses
com els crdits dels bancs i que un canvi a algunes alcaldies podr canviar el president del
consell comarcal.
Per tant, caldria que el president disposs duna legitimaci democrtica ms directa. Els
ciutadans ja no elegim el president dEuropa (elegim noms uns parlamentaris europeus,
no elegim directament ni el president del govern ni el de la Generalitat, noms votem uns
diputats provincials duna llista tancada, que en el seu cas elegiran un president. Tampoc
voten els nostres alcaldes, sin els regidors duna llista tancada que desprs elegiran lal
calde, aquests alcaldes, a la vegada, votaran el president comarcal. Tot aix sembla una
frmula que no ajudar gaire que els ciutadans coneguin i participin de lentitat comarcal.
s com si el president del govern fos escollit pels presidents de les comunitats autnomes,
o el president de la Generalitat fos escollit pels presidents de les diputacions o dels consells
comarcals o que el president de la Diputaci el votessin tots els alcaldes de la provncia.
Per tant, penso que shauria de plantejar un sistema ms presidencial de forma i manera,
que el president fos elegit ms directament per la ciutadania, b directament amb una
urna al costat a les eleccions municipals, o b que fos elegit en funci de la forca poltica
ms votada a la comarca, de forma que almenys la legitimaci democrtica dels vots dels
ciutadans de la comarca tingus un pes especfic en lelecci del representat poltic a la
comarca. En definitiva, es tracta descollir entre un consell comarcal que sigui una entitat
de representaci poltica del territori o si noms volen que sigui nicament una entitat
per la prestaci de serveis supramunicipals.
Ve de la setmana anterior
La principal clau de lxit
dInstagram s que sense te
nir gaire nocions de fotogra
a, un t la sensaci que ns
un crac. Aquesta xarxa social
ha aconseguit fer senzilla la
fotograa i, sobretot, la seva
edici. Realitzar les fotos en
format quadrat s fcil, evi
ta pensar si ha de ser horit
zontal o vertical, ressalta la
simetria i potencia lequilibri
de la imatge. A ms, podem
posarhi marcs, filtres i de
senfocar per centrar latenci
a algun espai.
Amb Instagram la fotograa
s instantnia, com aquell
que fa un tuit, fem una
imatge, la retoquem i en poc
temps est penjada a la xar
xa. Llavors, lacompanyem
dun petit text, lhi posem
alguna etiqueta (o hashtag)
i els nostres seguidors ja
poden comenar a comen
tarla. Podeu pensar que no
ms som quatre gats els que
tenim aquesta aplicaci al
mbil, per no, nhi ha mol
tes de persones a Instagram
(tamb anomenats IGers),
ms de 30 milions dusuaris
al mn.
I els de nivell avanat amb
instagramitis organitzen
Instameets, trobades dIGers
que, a ms de xerrar i po
sarse rostre, fotograen tot
all que veuen en aquell mo
ment i sota una etiqueta sor
ganitzen totes les imatges.
Us explico tot aix perqu
avui i dem, a Calafell, hi
haur les Jornades de la Pe
nedesfera i enguany shan
dedicat a Instagram. Calafell
i la Fira del Mar que shi fa se
ran lescenari de la Ia Insta
meet Peneds. Si seguiu leti
queta #IinstameetPeneds o
#penedesfera o #radelmar
veureu com els IGers veuen
els penedesencs. I, sobretot,
el ms important, totes les
imatges que es projectin du
rant aquest dia poden ser vis
tes arreu del mn, com una
gens menyspreable acci de
promoci turstica.
De fet, Girona i la Costa Bra
va, per posar un exemple,
usen sovint Intagram com a
eina de promoci turstica,
ja sigui organitzant concur
sos com el Concurs dInsta
gram Ciutat de Girona, amb
premi i exposici amb les
millors imatges inclosa; o
visites especialment dirigi
des a aquests afeccionats a la
fotograa.
Aix que, si no teniu laplica
ci al mbil, descarregueula
i feune un tast anant a Ca
lafell, a les Jornades de la
Penedesfera, on podreu gau
dir de sessions de maridatge
amb els vins de Sicus i Cs
mic amb formatges de Xeri
gots, visites personalitzades
a la Fira del Mar o sessions
de cuina amb el collectiu de
Terra i Taula, entre moltes
daltres coses. I tot gratut.
No hi ha excusa!
El Peneds
a lInstagram
Bufar i fer
ampolles
Gemma Urgell
www.viniesfera.com
Amb Instagram
la fotograa
s instantnia,
com aquell que
fa un tuit, fem
una imatge, la
retoquem i en
poc temps est
penjada a la xarxa