C O N F E R N C I A

12

MA

SU
De la transformaci urbanstica a leconmica
LHospitalet, 17 de gener de 2013

El passat gener, lalcaldessa de LHospitalet, Nria Marn, va pronunciar a lAuditori de la Ciutat de la Justcia la conferncia LH suma 12. De la transformaci urbanstica a leconmica, on va presentar els eixos estratgics que marcaran lacci de govern dels prxims anys i on reivindicava la capacitat transformadora dels governs locals per afrontar la crisi i sortir-ne. En el decurs de lacte, lalcaldessa va explicar com lurbanisme havia estat el motor transformador que havia perms, en un primer moment, a linici de la democrcia, dignificar i humanitzar la ciutat, per, ms endavant, i per mitj de lurbanisme planificat, crear-hi espais de centralitat metropolitana, com ara la plaa dEuropa i el Districte Econmic Granvia LHospitalet. Ara, per, s el moment de dur a terme la tercera gran transformaci de la ciutat, una transformaci que ha de ser global, s a dir, que ha de tenir en compte el desenvolupament econmic i, de retruc, tamb el social. Amb la conferncia es va obrir un espai de reflexi i debat amb la participaci del teixit econmic, poltic i social de la ciutat, LH on. El futur per endavant, que t com a objectiu avanar en aquest projecte de futur i posicionar la ciutat en lmbit metropolit i de Catalunya. A continuaci en trobareu la transcripci ntegra, aix com la presentaci que en va fer el periodista Manuel Campo Vidal i el posterior col.loqui.
3

PRESENTACI DE LA CONFERNCIA A CRREC DE MANUEL CAMPO VIDAL

Periodista, president de lAcademia de las Ciencias y las Artes de Televisin i Premi Ciutat de LHospitalet de Comunicaci 2005
Vaig estudiar en un institut de Santa Eullia. Per tant, vaig passar aqu molts anys. Hi venia cada dia. Vaig comenar a fer les meves prctiques, quan estudiava enginyeria tcnica en electrnica, en una empresa de la carretera del Mig. Jugvem a futbol al barri de Pubilla Cases el dissabte a la tarda. Per tant, per tantes raons, pels molts amics que he tingut loportunitat de saludar, sempre he mantingut un lligam amb la ciutat de

LHospitalet. Desprs, s veritat que vaig mantenir un temps aquesta relaci amb contactes amb Celestino Corbacho, alguna vegada la Nit de la Comunicaci, i altres vegades que ens vam trobar aqu. I desprs, amb converses amb lalcaldessa actual. A mi em crida molt latenci com una ciutat com aquesta ha estat capa de sobreviure, de mantenir la seva personalitat, malgrat ser al costat duna extraordinria ciutat com Barcelona, reconeguda a tot el mn. I per aquesta ra, mha interessat enormement poder acompanyar lalcaldessa, Nria Marn, i a tots vosts en la presentaci daquest projecte que mira cap al futur. I en aquests moments, malgrat la crisi, mirar cap al futur sempre s molt important, perqu ens en sortirem, per s bo saber cap a on anirem. Per tant, som tots aqu, esperant la intervenci de lalcaldessa de LHospitalet, que jo demano que ara ens acompanyi aqu. Nria Marn, endavant.

CONFERNCIA DE LALCALDESSA NRIA MARN

Moltes grcies, Manuel, per aquesta presentaci. Coneixes b la ciutat, ests implicat en la construcci del seu futur. No has dubtat ni un minut a ser aqu amb nosaltres. Grcies. Benvinguts i benvingudes, grcies per acompanyar-me avui. La fora de LHospitalet s la seva gent. Avui la gent de LHospitalet sou aqu, a la Ciutat de la Justcia, mostrant una vegada ms el vostre comproms. Vosaltres heu contribut amb la vostra empenta i el vostre esfor a fer una gran ciutat. Hem su-

perat junts els moments difcils del passat, i no tingueu cap dubte que superarem els moments difcils del present. Grcies per ser aqu. No estem sols, avui ens acompanyen persones de fora de la ciutat compromeses tamb en la construcci dun present i un futur millors. Persones del mn de leconomia, del mn de la cultura, de lesport, del periodisme, de la poltica... que volen sentir qu s el que diem des de LHospitalet. Que volen escoltar la nostra veu. Tamb, moltes grcies per ser avui amb nosaltres. Aquesta s la primera conferncia que vull instituir com una tradici anual a la nostra ciutat. Vull obrir un espai de reflexi que ens permeti mirar enrere, ser conscients don venim i on som, i mirar endavant. Projectar-nos cap al futur. Vull compartir amb la societat de LHospitalet i tamb de lrea metropolitana i de Catalunya les bases del projecte de ciutat i de pas que hem de construir tots plegats. s difcil en aquests moments veure la llum al final del tnel, ho s. Per tamb s ara el moment en el qual la ciutadania aixeca el cap i ens demana: qu s el que cal fer? El Consell Assessor per a la Reactivaci Econmica i el Creixement de Catalunya, presidit per Salvador Alemany, en el seu informe sobre la visi i el futur de leconomia de Catalunya ens diu que una de les funcions fonamentals de lacci poltica s visualitzar un futur desitjable. Aquesta s la meva responsabilitat. I avui iniciem aqu el cam cap a la tercera transformaci social i econmica de LHospitalet.

Com acabeu de veure, el 12 s un nmero especial per nosaltres. 12 sn els barris de la ciutat. La gent que hi vivim i hi fem ciutat ho fem en un espai de poc ms de 12 quilmetres quadrats. El 12 s un nmero de suma, resultant de sumar totes les lletres del nom de la nostra benvolguda ciutat. I precisament, aquest s el temps de sumar, de cercar aliances i sinergies. Si volem sortir de la crisi de la forma ms rpida possible, si volem sortir-ne amb garanties de futur, hem de mirar ms enll dels nostres propis lmits territorials i hem de fer plantejaments ms globals. Per iniciar el cam, he escollit un nou espai de LHospitalet. Un espai que representa LHospitalet del segle XXI, integrat urbansticament, per que segurament no ho est del tot des del punt de vista hum. I aqu tenim el nostre primer repte com a ciutat: integrar LHospitalet del segle XXI en LHospitalet del segle XX. La Ciutat de la Justcia s fruit de la concertaci. En el seu origen, hi ha diferents factors: duna banda, Barcelona necessitava terreny per crixer en equipaments; de laltra, LHospitalet necessitava recuperar per a la ciutat un espai marginal i degradat, i, finalment, la Generalitat necessitava oferir major qualitat i serveis als ciutadans de Catalunya. Avui, el protagonisme daquesta conferncia s per a LHospitalet. Deixeu-me fer durant dos minuts un reps per la seva histria recent. Des de linici dels ajuntaments democrtics hem tingut lurbanisme com a motor de desenvolupament. Les primeres transformacions fsiques al comenament de la democrcia van servir als anys

10

11

80 per donar resposta a necessitats elementals: claveguerams que estaven a cel obert es van cobrir i carrers plens de pols i fang es van asfaltar. I a poc a poc, amb lurbanisme com a mitj, es van millorar carrers, places i barris. Vam fer parcs, centres culturals, biblioteques, escoles. Lurbanisme va ser el nostre gran instrument per dignificar i humanitzar lespai pblic. Els anys 90, vam anar ms enll en aquest urbanisme transformador i vam fer servir lurbanisme planificat, que, entre altres coses, ens ha perms crear espais com la plaa dEuropa. En el nostre cas, Celestino Corbacho va tenir com a alcalde una visi i un somni i va aconseguir impulsar la transformaci dun espai marginal com la Granvia en un espai de centralitat de lrea metropolitana i de Catalunya. Lurbanisme, un altre cop el gran motor de la segona transformaci que ens ha portat a dia davui. Aquella transformaci utpica i que molta gent qestionava avui ning no pot negar que va ser un gran encert. Un encert que ha fet que resistim la crisi una mica millor que altres poblacions. Per nosaltres, lurbanisme era un mitj i no una finalitat. Per desenvolupar aquesta estratgia, lAjuntament es va dotar dun instrument: lAgncia de Desenvolupament Urb. Una Agncia que, tal com diu el seu responsable, Toni Nogus, no ha fet urbanisme. Ha fet ciutat. Nosaltres entenem i entenem lurbanisme com una poltica social, com leina per poder generar riquesa i poder redistribuir-la entre tots els barris. Un element que aporta ingressos constants per millorar la qualitat de vida de tots els ciutadans.

La feina urbanstica no est acabada. Queden grans projectes de desenvolupament urb que ens faran ser ms competitius i tenir major qualitat de vida. Ara, per, per progressar hem danar ms enll i cercar nous mecanismes, unes eines intangibles complementries que facilitin el desenvolupament econmic i social de LHospitalet els propers anys. Per continuar avanant iniciem ara la tercera gran transformaci de LHospitalet, el motor de la qual ser el desenvolupament econmic de la ciutat. La primera pregunta que sens planteja s com farem aquesta transformaci, i la resposta s simple i complexa alhora: sumant. Ara, ms que mai, s important sumar amb tothom. Crear sinergies amb la ciutadania, amb el teixit econmic i social, amb la resta de municipis, amb el nostre entorn metropolit i amb el nostre pas. La tercera gran transformaci de la ciutat ha de ser un projecte construt des del nosaltres, des de la suma. Amb compromisos concrets entre els agents socials, econmics i poltics i, especialment, de tots nosaltres amb els ciutadans i les ciutadanes de LHospitalet de forma individual i collectiva. Hem daixecar el cap, mirar els ciutadans, mirar els municipis del nostre entorn, mirar el nostre pas, mirar Espanya i mirar Europa. Ens necessitem mtuament. Avui, aqu vull explicitar quins sn els meus compromisos per aportar futur, per aportar benestar, igualtat doportunitats i justcia social.
13

12

Em comprometo personalment a 3 coses: La primera, a atendre i gestionar el present preservant i garantint els serveis essencials per als ciutadans. No far retallades en all que els ciutadans necessiten per no quedar-se en el cam per culpa de la crisi. El segon comproms s dibuixar el cam per fer de LHospitalet un dels principals motors econmics de lrea Metropolitana de Barcelona. Per ltim, em comprometo a oferir les eines necessries per fer aquest cam. El meu primer comproms us deia que s atendre i gestionar el present. No podem treballar el futur si no sabem gestionar la realitat actual. I per fer-ho, lAjuntament es compromet a fer un acompanyament efectiu dels ciutadans, dels treballadors, dels emprenedors, dels comerciants i dels empresaris en aquests moments de dificultat. Tamb a tenir, ara ms que mai, una especial cura de lespai pblic per garantir la convivncia i el civisme. La propera setmana presentarem el barmetre de la ciutat 2012. Els primers resultats ens diuen que el 70 % de la poblaci est preocupada per la crisi i veu com aquesta lafecta o la pot afectar de forma molt directa. Com a alcaldessa, s que aquesta no s una dada freda. Tamb ho sabeu perfectament els alcaldes que avui sou aqu, Nria Parlon, Carme Garcia, Antoni Poveda, Joaquim Balsera, Ana del Frago o Carles Ruiz. Sabem que darrere daquesta preocupaci hi ha nits senceres sense dormir, hi ha canvis drstics

a la vida quotidiana de les famlies, hi ha joves que han demigrar, hi ha avis que han destirar les seves pensions per ajudar els seus fills i els seus nts. Com a alcaldessa, aquesta s tamb la meva principal preocupaci. Els alcaldes no tenim mecanismes per resoldre la crisi global, s una obvietat. S que alguns estem, en canvi, fent una tasca dacompanyament als nostres ciutadans. A casa nostra, els ciutadans no estan sols. Si es queden sense feina tenim mecanismes per lluitar amb ells, els ajudem en la recerca duna nova ocupaci, els ajudem en la negociaci amb el banc per la hipoteca, els ajudem amb les beques menjador... Els ajudem, en definitiva, amb un llarg paquet de mesures i poltiques malgrat els incompliments de compromisos daltres administracions. Els municipis hem de contribuir activament, i lAjuntament ho fa, perqu cap ciutad es quedi a la cuneta per la crisi, amb rigor en la gesti, s, per deixant de banda les poltiques que alguns han denominat daustericidi i que ens condemnen irremissiblement a la pobresa. s lhora de reivindicar un dels principis bsics sobre el qual sha construt Europa i que alguns sembla que han oblidat, el de la subsidiarietat. O el que s ms fcil, la proximitat. Som nosaltres, els ajuntaments, els que coneixem de prop els problemes reals de la ciutadania, perqu som a peu de carrer. Les administracions superiors potser tenen una millor foto aria de tot, per els nvols no els deixen veure el detall i la realitat dels territoris. En un moment en el qual alguns volen convertir els ajuntaments en simples gestors administratius, reivindico la capacitat transformadora
15

14

indubtable dels governs locals per afrontar la crisi i sortir-ne. El mn local est preparat per acompanyar els ciutadans en els moments difcils i pot tamb, amb la seva acci poltica, contribuir a la sortida de la crisi de forma decisiva. Els nostres pressupostos daquest 2013, aprovats el passat mes de desembre, sn un exemple daquesta manera de fer. Sn uns pressupostos reflex de la nostra manera dentendre la poltica. Lequip de govern fa una gesti rigorosa, les nostres finances estan sanejades i posades al servei de la ciutadania: amb visi progressista, amb transparncia i honestedat, donant prioritat a les persones i reforant els serveis i equipaments pblics.
16

conscincia ciutadana. Per aix us proposo que fem un nou pacte de ciutat que torni a posar en valor all que s de tots. Far tot el que calgui per mantenir i millorar les poltiques que garanteixin la igualtat doportunitats. I, al mateix temps, ser inflexible a lhora de garantir la igualtat de drets i deures. Lespai pblic que defenso s aquell en el qual, en condicions de llibertat i igualtat, tots els ciutadans i les ciutadanes podem exercir els nostres drets, complint, per, els nostres deures. Hem de garantir la convivncia. I la suma s tamb la clau de lxit en la seguretat i el civisme. La suma de forces i estratgies entre els diferents cossos de seguretat i la societat ens far ser ms eficients. Per en necessitem ms. El sistema de seguretat sha dassentar sobre un model dauctoritas, en el qual es reconegui lautoritat dalcaldes i alcaldesses en matria de seguretat als seus municipis. Reitero la meva petici perqu es modifiqui la llei del sistema de seguretat de Catalunya per atri buir a alcaldes i alcaldesses lautoritat sobre tots els efectius policials que operen al seu territori. El meu primer comproms, com us deia, s el de lacompanyament efectiu dels ciutadans en aquest moment. Sn poltiques necessries per fer lingrat cam de la crisi, per no nhi ha prou. La gesti diria ens ajuda a posar pedaos importants, aix s, per no suficients. Hem danar ms enll. Hem de ser capaos de dibuixar el full de ruta que ens porti a convertir LHospitalet en un dels motors de lrea Metropolitana i de Catalunya.

Noms una dada significativa: ms dun 68 % del pressupost est destinat a latenci a les persones. Unes persones que compartim el que ens s com: lespai pblic. En uns moments despecial dificultat com els que vivim ara, lAjuntament, a ms dacompanyar de forma individual, ha de vetllar pel que s de tots. I precisament per aix em refermo en la meva aposta per un espai pblic de qualitat, que sigui garantia de la llibertat que tenim a la nostra ciutat. Em refermo en la meva decisi de governar lespai pblic amb fermesa. Fermesa i dileg. Us proposo des daquesta tribuna recuperar un pacte per posar en relleu all que s de tots, la cosa pblica, i, en concret, lespai pblic. Ms enll del civisme, hem de crear una nova

17

I per aix, el meu segon comproms s dibuixar i liderar el cam per fer real la tercera transformaci de LHospitalet. Diem que LHospitalet suma 12. I no noms volem sumar, en volem ms, volem multiplicar. Aquesta tercera gran transformaci sha de fer mirant endins i mirant enfora. Sumant amb el nostre entorn immediat per poder multiplicar. Volem ser part important i activa del motor econmic catal, que s la gran Barcelona. Ara ja no s el moment de competir entre nosaltres, cal complementar-nos i especialitzar-nos tant en projectes com en territoris. Buscant sempre la complementarietat entre els nostres projectes, que ser la nostra carta de presentaci a Europa i al mn.
18

Una bona prova s el Mobile World Congress que es fa el proper mes de febrer a la Fira. El conjunt de lrea metropolitana en sortir beneficiat. De fet, nosaltres tindrem una promoci especfica com a ciutat. Una promoci necessria, perqu jo diria que LHospitalet s la gran desconeguda. LHospitalet concentra algunes de les majors rees de creixement econmic per al conjunt metropolit de Barcelona. Per malgrat aquesta realitat, la ciutat t un gran handicap: el desconeixement. El desconeixement del nostre potencial (dins i fora de la ciutat). En els darrers anys, hem fet extraordinries millores en clau de competitivitat. Noms cal que nenumeri algunes: el soterrament de la Granvia, la creaci del Districte Econmic o la plaa dEuropa. Aquestes accions han comportat un important increment de lactivitat econmica, de la connectivitat, dels serveis de capitalitat i dels serveis turstics. El nostre territori s estratgic en clau de competitivitat i, tanmateix, la percepci de LHospitalet entre la resta dadministracions i actors econmics no es correspon amb la importncia cabdal per al futur de leconomia de Catalunya i Espanya que la ciutat pot tenir. Aqu, malgrat la crisi, cada mes hi ha empreses que sinstallen a lentorn de la plaa dEuropa i el Districte Econmic. Grans empreses multinacionals trien LHospitalet per ubicar-hi la seva seu corporativa, mentre que daltres hi fan laposta dampliaci. Les empreses installades a LHospitalet van incrementar la seva facturaci lany 2011, malgrat la crisi, i van generar ocupaci estable i de qua19

El nostre competidor no s Barcelona, ni Cornell, ni el Valls... Sn moments de tenir alada de mires i comprendre que en lmbit econmic tots formem part de la gran Barcelona i hi sumem. Quant millor li vagi a Barcelona, millor li anir a LHospitalet, i quant millor li vagi a LHospitalet, millor li anir a tothom que tinguem al nostre costat. La marca Barcelona tamb s la nostra carta de presentaci als mercats internacionals. La marca Barcelona s la porta de LHospitalet, Barcelona, lrea metropolitana i el conjunt de Catalunya als mercats internacionals. Sempre des del respecte per la nostra identitat, parlant-nos de tu a tu. La marca Barcelona va ms enll de la mateixa ciutat. Barcelona ens necessita a nosaltres i la resta de municipis de lrea si vol competir en la primera divisi de leconomia global.

litat. Aquesta s una bona base per construir el futur, sens dubte, per... Hem danar ms enll i, per fer-ho, hem de ser conscients de les nostres potencialitats, del que ja aporta la ciutat. En primer lloc, credibilitat. La credibilitat dhaver imaginat, desenvolupat i consolidat projectes dalta competitivitat estratgica. En segon lloc, aportem sl estratgic a lrea metropolitana. Tot i tenir un municipi petit en termes de territori, disposem de sl per a lactivitat econmica. No noms al sud de la ciutat, tamb al centre, al polgon de la carretera del Mig o a lespai central de la futura estaci de la Torrassa.
20

nacionalitzaci dels seus productes. Aquest 2012, en plena crisi, grcies a la bona gesti de les persones que hi estan al capdavant, com Agust Cordon i Josep Llus Bonet, ha tingut una facturaci de 115 milions deuros. Altres actius sn la Ciutat de la Justcia, el Campus de Cincies de la Salut de la Universitat de Barcelona, lInstitut dInvestigaci Biomdica de Bellvitge, lHospital de Bellvitge i lInstitut Catal dOncologia, referents mundials en atenci i investigaci sanitria. A ms, en cinqu lloc, aqu posem fcil a les empreses el seu aterratge: si el trmit pot ser fcil no el fem complicat. La dimensi de la nostra ciutat afavoreix un tracte personalitzat a les empreses que ens escullen per installar-shi. Podem oferir, en sis lloc, un excellent comer local. Els barris comparteixen un comer de proximitat intens juntament amb mercats tradicionals molt competitius. Al mateix temps, disposem de grans centres comercials que donen serveis a tota lrea metropolitana. En set lloc, tamb podem oferir una forma de fer. Per mi s cabdal i em sento especialment orgullosa que tinguem un model de desenvolupament econmic i social propi que afavoreix la cohesi i la competitivitat de la ciutat. s el que denomino model LHospitalet. Els beneficis que sobtenen de lactivitat econmica reverteixen en el desenvolupament social i cultural de LHospitalet, qualsevol inversi t una translaci en una millora social concreta. Els puc anunciar ja que els ingressos que generar lampliaci de lIkea possibilitar, entre altres
21

I al nord, als terrenys de desenvolupament futur de Can Rigal, al costat del Camp del Bara, del Campus Universitari i del Centre de Negocis de la Diagonal. De fet, gaireb un ter del sl municipal de LHospitalet es pot classificar com a terreny estratgic en clau econmica metropolitana. I a ms, una part daquest sl s industrial, amb un preu competitiu i molt ben connectat. Aportem, en tercer lloc, una localitzaci privilegiada des del punt de vista estratgic, entre el port i laeroport, al costat de Barcelona i del potencial que s el Baix Llobregat. En quart lloc, comptem amb actius metropolitans, catalans i espanyols de primer nivell. Un exemple: la fira de Barcelona a Granvia. Un aparador per a les empreses, una oportunitat de guanyar competitivitat i dimpulsar la inter-

coses, lampliaci del casal per a la gent gran del barri de Pubilla Cases. O un altre exemple, lincrement de lIBI que pagar tamb Ikea ens ajudar al desenvolupament de lequipament per a joves dels barris Collblanc-la Torrassa. I aquest s el nostre model, creiem que s bo que les empreses spiguen concretament a qu es destinen els impostos que paguen per la seva inversi. Tamb que els ciutadans spiguen quina millora concreta els significa el negoci daquella empresa. s una mena dapadrinament de projectes concrets de la ciutat. En vuit lloc, oferim facilitats per a la contractaci i la selecci de personal a travs del Pacte local per a locupaci i de la borsa de treball de la ciutat. Tenim convenis establerts amb ms de 250 empreses per oferir la selecci de treballadors i de treballadores de la ciutat. Per laposta de futur per tenir un capital hum de qualitat noms passa per una estratgia: leducaci i la formaci. Podem fer una gran transformaci econmica, per si no es fa una aposta decidida per leducaci, ens podem trobar amb la paradoxa que lincrement de contractaci no es vegi reflectit en el decreixement de les llistes de latur. Ja hem demostrat que es pot millorar. Alguns de vosaltres mheu sentit en nombroses ocasions parlar de com estic dorgullosa de lesfor fet els darrers anys. Hem estat immersos en un procs molt ambicis de millora en collaboraci amb la Generalitat de Catalunya.

Era un deute histric. Aquest fet ens ha perms millorar de forma important. Els posar un exemple: entre el 2006 i el 2011 hem millorat en 14 punts lxit escolar entre els nens i nenes de primria i 8 entre els nois i noies de secundria. Necessitem la collaboraci activa de la Generalitat. Defensar el model educatiu de Catalunya s defensar tamb la seva excellncia i aportar els recursos necessaris per al seu desenvolupament. La formaci s clau de futur i de competitivitat. A ms doferir credibilitat, sl estratgic, una bona ubicaci, actius metropolitans i de pas, facilitats a les empreses per a la seva installaci, un model propi de desenvolupament, una bona gesti del capital hum i un comer local de qualitat, oferim, finalment, especialitzaci. Si mirem el mn, moltes de les segones ciutats de les grans urbs que compten al mn han aconseguit esdevenir avantguardes que obren camins dactivitats que ja no es poden fer a la gran ciutat. Us posar un exemple, Brooklyn. s un municipi de la gran Nova York situat al costat de Manhattan, amb una forta personalitat, que va saber oferir tres coses: innovaci i creativitat enfront de la formalitat i reglamentaci absoluta de Manhattan; espai per installar noves activitats, i zones per viure a preus competitius i amb qualitat de vida. Per fer-ho es va recolzar en el coneixement, la innovaci cultural i esportiva i la qualitat de vida, entre altres aspectes. Nosaltres tamb podem oferir algunes daquestes activitats complementries.

22

23

Parlo despecialitzaci en cinc mbits concrets: la biosalut aplicada; la creativitat i la cultura; lesport; el turisme i el comer amb personalitat prpia, i leconomia verda i leficincia energtica: les smart cities. En tots els informes danlisi econmica sobre el present i el futur de Catalunya el sector de la biotecnologia hi apareix com un dels tractors principals. Catalunya compta amb el bioclster ms dinmic de lEstat espanyol, que, alhora, s una de les rees ms dinmiques i actives del sud dEuropa. LAjuntament i la Generalitat de Catalunya han volgut sumar els projectes vinculats al sector a LHospitalet i fer una suma per multiplicar el seu potencial. Per aix es va crear el clster biomdic i biotecnolgic de BiopoLH. Vam aprofitar que en molt poc espai tenim instituts de recerca universitria referents mundials com lIDIBELL, hospitals de referncia mundial com el de Bellvitge o el Duran i Reynals, un Campus Universitari dExcellncia Internacional especialitzat en salut i espai per possibilitar la installaci de noves activitats. BiopoLH ha avanat malgrat la crisi en aquests anys. Catorze empreses shan adherit al projecte i shi han desenvolupat 3 spin-off. Durant el 2012 shan tancat cinc acords de llicncies per desenvolupar tecnologies generades al campus. Tamb hem posat en marxa un programa pilot de compra pblica de tecnologia innovadora. Enguany iniciem una nova etapa. El BiopoLH ha quedat integrat com a projecte especfic de lIDIBELL. Daquesta forma hem aconseguit simplificaci i rigor en la gesti i, alhora, cosir encara

ms el territori amb el projecte. Estic segura que el projecte capitanejat ara per lequip dEmili Pola far que el BiopoLH tingui un notable impacte econmic a la ciutat, a lrea metropolitana i a Catalunya. s la nostra contribuci al posicionament de la regi metropolitana de Barcelona i Catalunya com a referent del sud dEuropa en investigaci cientfica, aplicada a les cincies de la salut i al benestar de les persones. Ms enll de limportant i fonamental eix de la salut, la ciutat pot oferir ms mbits despecialitzaci territorial. LHospitalet podria convertir-se en el laboratori per a la innovaci i lexperimentaci de la cultura en la seva dimensi global i transformadora a Catalunya. Tenim ja una llarga tradici de centres culturals innovadors i distributs a tot el territori, artistes joves installats a la ciutat que vnen darreu del mn i que han establert de forma espontnia una collaboraci amb els petits tallers de la ciutat. Escoles diniciativa pblica i privada amb un comproms ferm. Disposem duna forta xarxa dempreses vinculades a la creaci audiovisual. De fet, en el mn del teatre i del cinema hi ha la tradici de venir a LHospitalet per qualsevol necessitat per a la producci: un decorat, un fuster, un electricista. Sales de msica en viu referents a lrea metropolitana. I comptem amb una forta xarxa dentitats culturals amb activitat constant. Amb una estratgia de desenvolupament ade-

24

25

quada la ciutat pot ser el laboratori de la creativitat i de la cultura metropolitana. Una altra estratgia de desenvolupament per convertir-nos en ciutat tractora de leconomia s el de la innovaci en lesport. Comptem amb una xarxa dequipaments esportius pblics daltssima qualitat. En uns mesos posarem en marxa al Gornal un dels millors centres del pas de formaci per a tcnics de la gesti esportiva. Al nord de la ciutat, una gran part dels terrenys de Can Rigal sn del Futbol Club Barcelona. El passat mes de setembre els socis van decidir que es far un referndum per si el Camp Nou es trasllada o es remodela. Sigui quina sigui lopci dels socis del Bara per al seu futur, LHospitalet pot oferir un espai doportunitat per crixer en serveis i activitats econmiques complementries. La segent estratgia despecialitzaci de la ciutat s la del turisme i el comer. La ciutat en lltima dcada ha generat ms de 3.000 places hoteleres de qualitat. Fins al tercer trimestre de 2012 van haver-hi 178.000 pernoctacions. Qu pot oferir la ciutat de LHospitalet al turisme? Una important xarxa de mercats i eixos comercials a preus molt competitius i oferta de qualitat. Tamb una oferta en restauraci de molta qualitat a preus molt competitius. LHospitalet pot esdevenir un centre secundari de la potncia turstica de Barcelona. Hi ha un projecte que ens permetr refermar el nostre posicionament en oferta gastronmica i turstica: el desenvolupament del mercat de pro-

ducte gastronmic de qualitat a lantiga fbrica de God i Trias. Volem que aquest espai del nostre passat econmic sigui un aparador de la indstria agroalimentria de Catalunya i de la seva gastronomia, per esdevenir un referent a escala europea de la dieta Mediterrnia. Per ltim, ms enll de la moda que poden significar les smart cities, volem i podem fer una estratgia de desenvolupament a lentorn de leconomia verda. LHospitalet pot oferir espai per a empreses vinculades a aquesta activitat econmica dalt valor afegit. Tenim una llarga tradici industrial desenvolupada en molt poc espai. Aquest fet, que podia haver estat un inconvenient, ha estat aprofitat per produir de forma ms eficient. LAjuntament donar suport al nostre teixit empresarial a travs de lAEBALL per desenvolupar una estratgia que faci un s intelligent dels recursos. A nosaltres ens ajudar a crear una ciutat intelligent socialment, ens permetr ajudar de forma concreta amb tecnologia i eficincia a les persones. Un dels primers projectes ha estat el de la millora del servei de telealarma, tan important per a la gent gran que viu sola. I tot aquest full de ruta que he dibuixat el podem tirar endavant perqu tenim un lideratge empresarial i sindical local comproms amb la ciutat. Vull aprofitar des daqu locasi per agrair el treball realitzat per Manel Rosillo, Joan Martorell, Asun Romero i Juan Barrachina. Heu mostrat el vostre ferm comproms amb el nostre desenvolupament. Fins aquest moment els he explicitat dos dels

26

27

meus compromisos: el primer, gestionar el present per no deixar cap ciutad a la cuneta per culpa de la crisi. El segon, com han pogut veure, s el full de ruta perqu LHospitalet pugui esdevenir un dels motors de leconomia de la gran Barcelona. Per ltim, el meu tercer comproms s el de facilitar que aix sigui possible. La tercera transformaci de LHospitalet s un projecte que necessita temps, lideratge, collaboraci pblica i privada i una nova forma de fer les coses, una nova visi i gesti en les poltiques de promoci econmica. Per convertir LHospitalet en un veritable puntal de leconomia catalana, per fer la tercera transformaci de la ciutat, necessitem lajut i la implicaci de tothom.
28

He explicitat els meus compromisos, s que puc comptar amb cadascun de vosaltres i per aix us demano tamb el vostre comproms amb el projecte. A la meva ciutat li demano implicaci en la construcci daquesta nova transformaci. No en forma dadhesi acrtica. Us demano una implicaci activa, crtica i de suma. A lrea Metropolitana li demano discurs i relat econmic. Necessitem una estratgia metropolitana econmica conjunta. Els poso un exemple: el BZ de la Zona Franca i el BiopoLH. Farem una nica estratgia? Tamb demano comproms en la promoci internacional i en la internacionalitzaci del nostre territori. s absurd que cadasc de nosaltres organitzi la seva prpia promoci internacional. I aqu permeteu-me agrair al president de la Cambra de Comer de Barcelona, Miquel Valls, i al seu equip la tasca desenvolupada en pro de la internacionalitzaci de la nostra economia. A la Generalitat i al Govern dEspanya, els demano un gran comproms, el de les infraestructures. S que en aquests moments de dificultats shan de prioritzar les inversions. S que els recursos sn escassos i que han destar orientats a fer-nos ms eficients i ms competitius. Per aix demano a la Generalitat de Catalunya i al Govern dEspanya dos compromisos concrets: la posada en funcionament de la Lnia 9 del Metro i el desenvolupament del Pla de rodalies, tots dos vitals per a leconomia de Catalunya. Avui en dia, ja no s possible fer marxa enrere, ni ho volem fer, per descomptat!

LAjuntament impulsar la creaci duna agncia de desenvolupament econmic que definir i treballar lestratgia de creixement. No lestic plantejant com un rgan exclusivament municipal, sin com una agncia de collaboraci pblica i privada amb la participaci dagents econmics i socials. Un nou agent a la ciutat que ajudi les empreses a installar-shi, que la promocioni, que en defineixi les estratgies de futur econmic, que afavoreixi la collaboraci entre lajuntament i el mn econmic i, sobretot, amb la resta de territoris. Per aix, en les properes setmanes lequip de govern municipal us proposar un procs de debat sobre aquesta tercera transformaci. Un procs de debat basat en les lnies que he dibuixat per que hem de treballar de forma collectiva.

29

Hem de marcar-nos reptes i LHospitalet est preparada i t vocaci per tirar endavant i projectar-se cap al futur, cap a limaginari collectiu del 2025. El nostre objectiu s transformar la ciutat, una transformaci global, econmica per tamb social. Tots aquests projectes shan de fer pensant no noms en el desenvolupament econmic sin tamb el social, en les persones. Cal que tota aquesta riquesa que generem, tecnolgica i econmica, reverteixi en la ciutadania. Cal continuar garantint la igualtat doportunitats i la redistribuci de la riquesa, entre persones i entre barris. Aquesta visi de LHospitalet que us he plantejat s un projecte estratgic. s un projecte que genera retorn, que genera activitat econmica. s un projecte atractiu per a les empreses i que generar ocupaci, que suma i ens permetr ser ms competitius com a ciutat, com a rea metropolitana i com a pas. Hem de guanyar el futur collectivament per millorar la qualitat de vida de tothom que formem part de LHospitalet. Hem de sumar per tenir unes ciutats i un pas forts, amb vitalitat i amb projecci. Jo vull sumar i vull fer-ho amb tots els que avui sou aqu i totes les persones que sn a la ciutat. Si sumem tots plegats farem que LHospitalet sumi molt ms que 12, farem que sumi all que ens proposem. Moltes grcies a tothom per ser aqu. Compto amb tots vosaltres per fer el meu somni realitat.

30

33

ENTREVISTA DE MANUEL CAMPO VIDAL A LALCALDESSA DE LHOSPITALET, NRIA MARN

Manuel Campo: Moltes grcies. Felicitats. Nria Marn: Grcies. MC: Felicitats, perqu potser alg ha tingut la impressi que venem a una conferncia local, i hem vist una conferncia local i global, i aix penso que s molt important en aquest moment en el qual sempre sentim notcies negatives. En canvi, avui hi ha hagut un impuls a lesperana, i aix s realment molt important. Tant de bo tot aix surti endavant.

NM: Sortir, segur, compto amb tots. MC: Volia fer unes quantes preguntes sobre algunes notes que havia pres aqu, per, primer, aix que deia jo al comenament: on s el secret? Com s que Barcelona no es menja LHospitalet? Perqu sempre que hi ha una ciutat que s referent mundial, la del costat queda en un pla absolutament subsidiari i, de vegades, sense la personalitat visible. NM: B, jo crec que aquest ha estat un factor de perill en el passat. Fa uns quants anys, LHospitalet podia haver estat, shauria pogut convertir en un suburbi de Barcelona, o en un barri ms. Nosaltres, per, tenim personalitat prpia, lhem treballada i la sentim. Els ciutadans de LHospitalet sentim lorgull de ser de LHospitalet. Aix sha anat aconseguint pas a pas; aquesta s una ciutat que hem construt entre tots. Quan deia que la fora de LHospitalet s la seva gent, ho deia perqu realment s aix: s la fora, la contribuci, lesfor per al treball i la dedicaci de la gent que han fet possible una identitat prpia. A LHospitalet les coses sempre ens ha costat esfor aconseguir-les i, en aquest sentit, crec que aquesta identitat que tenim i que no tenen altres ciutats de lentorn de Barcelona, de lentorn de les grans urbs mundials, doncs, fa que tinguem un carcter una mica ms lluitador, una mica ms treballador. Aquest orgull en sentir parlar de la nostra ciutat s el que ens fa treure pit i parlar de tu a tu amb la resta. MC: Per reconeixia a la conferncia que, malgrat aix, sempre hi ha i encara hi ha un desconeixement de la ciutat de LHospitalet. NM: S, nosaltres tenem un gran repte en aquest sentit, no s si he tingut temps suficient per poder explicar-ho. Crec que s cert. LHospitalet t

aquest handicap, s desconeguda. s una ciutat coneguda per a molta gent, per alhora sen desconeixen les potencialitats, i aquest desconeixement no s noms dels agents de fora de la ciutat, molts cops nosaltres mateixos, els ciutadans, no sabem les prpies potencialitats que la ciutat t, i aix s una cosa que hem de treballar i que hem dexplicar. I avui, aquesta conferncia mha perms explicar de forma rpida una part de les nostres potencialitats. En tenim moltes, per aquestes que avui hem destacat, doncs, crec que sn les ms importants per orientar la transformaci que volem tirar endavant a la nostra ciutat. MC: I, sobretot, s bo que se spiga que hi ha un projecte, perqu en aquest moment en el qual estem en crisi o en parlem, o parlem dassumptes identitaris, o parlem dels deutes de lajuntament o altres administracions, normalment totes les notcies sempre acaben igual. NM: S, jo crec que si hi ha una administraci en aquest Estat que fa els deures, que quadra els pressupostos i que fa les coses que ha de fer sn precisament els ajuntaments. Els ajuntaments possiblement sn el que ms sassembla a leconomia familiar, oi? Perqu sn els ms petits, i en una famlia has dadaptar la teva economia a la realitat. Els ajuntaments, amb dificultats, intentem fer els deures. A LHospitalet, jo crec que estem en la mitjana, i aqu comptem amb alcaldes i alcaldesses i crec que tots compartim les mateixes dificultats, per intentem mantenir unes finances sanejades, unes finances que ens permeten abordar el que realment ms preocupa a la gent en aquests moments, la crisi econmica. Aquest s el moment en el qual la gent ens para i ens diu: escolta, alcaldessa, necessito feina, tinc problemes amb el pis, tinc problemes

34

35

amb.... La gent parla daix, realment la gent est molt preocupada per la crisi econmica, perqu lafecta de forma directa o perqu veu que hi ha possibilitats que lafecti molt directament. Hi ha molt poques famlies en aquest pas que no tinguin un familiar a latur, que no tinguin una persona jove que cerqui feina, que no tinguin gent molt preparada per que no troba sortida en la nostra societat. I, en aquest sentit, les administracions locals, que som, jo crec, qui t millor percepci de la realitat, qui millor coneix el que passa a la nostra societat, hem de tenir capacitat poltica per donar a la ciutadania el que necessita, en comptes de convertir-nos en instruments administratius. MC: Deixi-mho dir: jo em sumo a aquest reconeixement, alcaldes i alcaldesses. I s veritat, parlvem laltre dia en un col.loqui a Madrid sobre per qu, malgrat aquesta situaci econmica tan profunda, aquestes dificultats profundes que tenim al pas, no exploten les coses. I la resposta era el suport de les famlies, els avis, els germans... Efectivament, han estat un suport fonamental i ho sn, com tamb moltes ONG o la feina que fa Critas i tantes altres... s molt important i admirable... Jo estic fent un documental ara sobre Critas, per ajudar, i, realment, veig escenes impactants, la feina que sest fent... Per tamb hi ha la feina dels ajuntaments, que, de vegades, no es t en compte. NM: No ho s... Sembla que els ajuntaments no tinguem problemes econmics, per els tenim, com totes les administracions. El que fem s prioritzar, i el que fa un govern quan fa un pressupost s prioritzar, i nosaltres prioritzem precisament el suport a les famlies, a les persones, lajuda a les beques de menjador, lajuda a les famlies. Moltes poltiques que en aquests moments tirem

endavant les fem perqu el ciutad les necessita, i nosaltres estem al seu costat. Per aix us deia que nosaltres, com a ciutat, gestionarem el dia a dia; nosaltres estarem al costat de la gent, perqu ning no es quedi a la cuneta per culpa de la crisi; per no noms hem de fer aix, jo crec que hem de mirar una mica ms enll. No podem parlar sempre i noms de la crisi econmica, no podem parlar-ne constantment sense cercar-hi solucions, i el que avui intento s dibuixar un cam per a aquesta ciutat, perqu tingui un futur, i per comenar a treballar tamb en la sortida de la crisi. La crisi econmica s dura, s una crisi econmica que ens preocupa, i si no fem ara un treball per tirar endavant les ciutats, segurament el pas tampoc no ho far. MC: Per justament, i amb aix acabo el tema dels ajuntaments, tot aix es produeix en un moment en qu s a debat poltic lexcs de competncies i dadministracions... Hi ha fins i tot una tendncia a deixar els ajuntaments com uns administradors sense competncia i sense contingut poltic. NM: S, s. A veure, jo no crec en aquesta poltica. Evidentment, jo defenso la poltica local; crec que tots els que som aqu, a la primera fila, som defensors clars de les poltiques locals, i crec que si els ciutadans, en aquests moments en qu la poltica est tan mal vista, han de valorar algun poltic, segur que tindran en compte primer un regidor o un alcalde abans que qualsevol altre poltic, perqu ens veuen com a elements tils. I el que es pretn ara amb aquestes poltiques que el Partit Popular treballa al Congrs dels Diputats i des del Govern s eliminar lacci poltica que fem en el dia a dia per ajudar la gent. Si nosaltres desapareixem, com a poltics, que passar en aquest pas? Jo hi estic radicalment en contra perqu sc una ra37

36

dical defensora de la proximitat. Per aix us deia que s important recordar un dels principis bsics sobre el qual sha construt Europa, la proximitat, que s tot all que es pot fer de prop, sense que cap administraci ho faci duna forma ms llunyana. Penso, doncs, que els ajuntaments hem fet una tasca impressionant en aquests anys de democrcia: abans parlava de la transformaci que sha produt a LHospitalet, que s una transformaci que sha produt al pas, i aix ha estat grcies a laposta i a la poltica que es fa als ajuntaments. Per tant, som elements essencials, no noms de canvi urbanstic, sin de poltica real i efectiva per ajudar els ciutadans. MC: Molt rpidament, perqu ja portem una estona amb aquest assumpte, amb aquest projecte tan interessant, per a mi no mhan quedat clars alguns temes. Ha dit una cosa molt interessant: educaci, formaci..., per assenyalava com un risc que, potser, si no es fa b, si no hi ha un progrs a la ciutat en leducaci i en la formaci, tot aquest creixement industrial no ser en benefici dels ciutadans de LHospitalet. Ha dit concretament, em sembla, que no es podrien reduir les llistes de latur de la ciutat de LHospitalet; s a dir, que potser vindrien ciutadans daltres llocs. NM: Efectivament, la clau de lxit, aix s un fet en general, recau en leducaci i la formaci, elements essencials de la persona, de la societat; per sobre el que parlvem, per la situaci econmica en la qual ens trobem, tenim en aquests moments a la ciutat ms de 22.000 aturats, i aquests 22.000 aturats tindran o no tindran sortida en funci de si estan preparats o no per fer una altra feina, i, per tant, necessitaran una certa formaci, un cert reciclatge. Nosaltres els ajudarem en aquest sentit, per si aquestes persones no compten amb els recursos necessaris per fer

aquesta formaci, molts dells es quedaran en el cam. Penso que la Generalitat de Catalunya ha destar, en aquests moments, preocupada amb la formaci i amb leducaci dels ms joves i dels no tan joves i destinar-hi recursos. MC: Deixi-mho dir: confesso que, quan jo era estudiant de batxillerat, aqu al costat, si mhaguessin parlat de turisme a LHospitalet mhauria quedat una mica..., molt sobtat. I en canvi, ara parlava amb tota la tranquil.litat de turisme i de turisme de qualitat. NM: s cert, s cert que el turisme a LHospitalet... Jo que ja tinc una edat tamb, que he viscut sempre a LHospitalet, s que del turisme no nhem parlat gaire, certament, per tamb s cert que la Fira de Barcelona ens ha donat aquesta oportunitat. A LHospitalet, grcies a la Fira i altres equipaments de referncia que abans mencionava, tenim la sort que hi ha gent, moltssimes persones que vnen a la ciutat a fer turisme de negocis. I en aquest sentit, nosaltres, des dun punt de vista egoista, pensem qu s el que podem oferir, o de quina forma la ciutat sen pot beneficiar, es pot beneficiar fe totes aquestes persones que fan turisme de negocis a LHospitalet. s per aix que un dels eixos estratgics que plantejava era precisament el turisme. Nosaltres no tenim turisme de platja, s evident que no tenim platja, per s que podem oferir aquest turisme de negocis i de qualitat. MC: Interessant... I desprs daquesta troballa de Brooklyn, li confesso que jo he quedat tamb realment molt impactat, perqu est molt b. s veritat que Brooklyn s un municipi a part de Nova York, i s veritat que hi ha innovaci, i s veritat que hi ha habitatge assequible...

38

39

NM: S, s un tema que en els ltims mesos hem estat parlant. Shan posat aquests exemples de ciutats, de segones ciutats dentorns metropolitans, que aprofiten les oportunitats, i nosaltres..., si una cosa funciona, si podem copiar-la, no cal inventar res. Per tant, no s que LHospitalet es vulgui convertir amb..., ni comparar-se amb... B, hem dagafar el que s positiu daltres experincies i Brooklyn em sembla que ha estat una experincia daquestes. MC: I aix, lligat al laboratori de la creativitat, ara que shi referia tamb. NM: S, a LHospitalet, el tema de la cultura t molt potencial, i s aix que us deia abans que molts cops no hem sabut lligar, no hem sabut... Tenim aqu algunes persones del mn de la cultura que ens acompanyen, Jos Corbacho, Juan Cruz, Dani Flaco... Sn aqu i abans dentrar ho comentvem, que normalment els poltics parlem poc de la cultura, i em deien abans dentrar: estem fent una porra sobre els cops que parlars de la cultura, i els he dit: em sembla que tindreu una sorpresa. Per s cert, tenim gent molt potent en el mn de la cultura, a part dells que avui ens acompanyen: comptem tamb amb Amparo Moreno, em sembla que tamb s per aqu, que avui tamb ens acompanya, per hi ha moltes persones a la ciutat vinculades a la cultura, i tenim gent famosa com ells, com lOrozco i altres. MC: Jo, laltre dia a Madrid, vaig parlar de LHospitalet amb Ferran Adri una estona llarga, quan vam coincidir en un col.loqui. NM: No... Aquest ve per laltre vessant estratgic, oi?, el mn de la restauraci i el mn del turisme... MC: Per tamb s una projecci de LHospitalet i ell ho explica.

NM: A veure, Ferran Adri s un militant actiu de LHospitalet. A ms a ms, abans parlvem de turisme i parlvem del Mobile... Ell ens ha ofert la seva imatge per fer la promoci de la restauraci a la ciutat, per una guia gastronmica, que oferirem als visitants del Mobile, i li ho vull agrair pblicament. Comptem amb molt talent a la ciutat, tenim molta gent preparada, molta gent que s ambaixadora de la cultura, de la gastronomia, del mn de lesport... Abans parlvem tamb del mn de lesport, tamb tenim molts esportistes... MC: Us han fitxat en Jordi Alba... NM: El Jordi Alba, que s fill de la Florida i, a ms a ms, s una persona estimada, volguda i que triomfa, que ara s al FCB, a prop. A totes aquestes persones que he mencionat ning no els ha regalat res: sho han guanyat, han treballat... Per hi ha un factor com en tots ells i s que estimen la ciutat, i aix s important. Quan sestima una ciutat, quan sestima un projecte, s ms fcil tirar endavant, i estic convenuda que ells col.laboraran perqu la ciutat tiri endavant. Compto amb vosaltres, perqu si compteu amb mi jo compto amb vosaltres. MC: Dues coses per acabar: la primera, ha fet una petici al Govern de la Generalitat i al Govern dEspanya, concretem-ho. NM: Podria demanar-los moltes coses, podeu imaginar-ho! MC: Per est b demanar-ne una per si te la donen... Si en demanes moltes, si fas una llista llarga, no s eficient. NM: A la Generalitat de Catalunya i al Govern dEspanya els demano un comproms amb un tema cabdal, i miro Salvador Alemany, Josep Llus

40

41

42

Bonet i Miquel Valls, perqu aquest s un tema del qual hem parlat. Necessitem tirar endavant la millora de les infraestructures en aquest pas, per no s una millora dinfraestructures per tenir ms coses. Abans dentrar parlava amb en Joan Torres i parlvem precisament daix, oi?, de qu significa, qu significaria aquest pla de rodalies si estigus finalitzat. I el canvi s brutal, passar dhorari a freqncia. No s el mateix agafar el metro que anar a buscar el tren, s lexemple que ell em posava. I s precisament el que necessitem: agafar el tren. Aix s el que significa el pla de rodalies: millora de la connectivitat, significa que si aquest pla es desenvolupa podem anar del Garraf al Maresme, perqu el tnel per la ciutat de LHospitalet s lelement necessari per tirar endavant aquest canvi de xip i aquest canvi de model. S que sn moments difcils, i s que en aquests moments parlar dinversions, parlar de tirar endavant projectes complexos, possiblement s... B, tothom em mira com dient: aquesta alcaldessa sembla que no estigui en el mn real. Per aquesta s una inversi que s possible, que s possible fer. Hem de treballar-hi, hem de parlar-ne, hem de veuren les possibilitats reals; no noms hi ha recursos tradicionals, no noms sha danar a un banc a demanar un crdit. Europa t diners, est disposada a invertir, i invertir en projectes competitius i en projectes amb retorn, i aquest s un projecte amb retorn. I a la Generalitat de Catalunya li demano que posi en marxa, al ms rpidament possible, la Lnia 9 de metro. Necessitem connectar lAeroport de Barcelona a la realitat metropolitana, i per aix la Lnia 9 s essencial per al conjunt, i s essencial per a la Fira i s essencial per tirar endavant projectes de retorn, projectes estratgics i projectes econmics.

MC: I la darrera pregunta, ja tracten b LHospitalet, els mitjans de comunicaci? NM: No tant com magradaria... Ara que no em sent ning, oi? MC: Perqu aquest projecte necessita molta explicaci, i necessita agafar molta rellevncia, per aix ho plantejo, necessita molt espai en els mitjans per poder defensar-lo. A mi em sembla que aqu hi ha un projecte, i aix, com li deia al comenament, s realment esperanador en aquest moment. NM: Avui ens acompanyen alguns mitjans, espero i desitjo que aquest projecte es pugui explicar, i compto amb tu, amb tots vosaltres, perqu majudeu a fer-lo crixer i que sigui una realitat. MC: Doncs, moltes grcies, jo encantat de ser aqu. Felicitats novament, i com que ha dit que vol institucionalitzar aix, potser haurem de dir fins lany que ve... NM: Fins lany que ve.
43

12
De la transformaci urbanstica a leconmica

MA

SU

#LHsuma12 #lhon #modelLH