LA SEGONA REPBLICA.

1931-1936

1.-La proclamaci de la repblica i el perode constituent.

El 12 dabril de 1931hi ha eleccions municipals. Les candidatures republicanosocilistes havien triomfat a totes les grans ciutats. El dia 14 dabril els regidors electes de la localitat dEibar van ser els primers en proclamar la Repblica i aquest fet es va espandir per moltes altres ciutats. Mentrestant, es celebrava el consell de ministres presidit per Alfons XIII que, forat per les circunstancies va renunciar al tron i va marxar a lexili.

1.1.- Govern provisional.

Els representants dels partits signants del Pacte de Sant Sebasti van constituir el 14 dabril un govern provisional de la Republica, i van proclamar linici de la II Repblica Espanyola. Els membres daquest govern representaven les principals forces de la conjunci republicano-socialista i regionalista.

Les primeres accions del govern van se la convocatria deleccions a Corts Constituents, pel 28 de juny, i la presa de mesures per donar soluci a problemes com :
La concessi duna amnistia general als presos poltics. Proclamaci de les llibertats poltiques i sindicals. Es van iniciar accions durgncia respecte a lexrcit (monrquic). Donar soluci a la siutaci dels pagesos, impedint lexpulsi de les terres daquells que no podien pagar. Afrontar una crisis econmica i la devaluaci de la pesseta.

1. 2. 3. 4. 5.

Per el problema ms greu es va donar amb la proclamaci de la Repblica Catalana dins la fedreaci Ibrcia ,per Francesc Maci, dirigent dEsquerra Republicana.

Segons el pacte de Sant Sebasti seria la nova Constituci la que havia destabl el nou tipus dEstat i la situaci de les diferents nacionalitats. La rpida intervenci del govern provisional i el viatge dalguns dirigents a Barcelona van aconseguir que Maci accepts una futura decisi de les Corts constituents a canvi dun govern provisional autonmic = La Generalitat. El president de la Repblica, Niceto AlcalZamora, va viatjar a Barcelona el 21 dabril per ratificar lacord i fixar les relacions entre el govern de Catalunya i el govern de la Repblica.

1.2.- La Constituci del 1931.

Les eleccions del 28 de juny 1931, la conjunci republicosocialista va obtenir una indiscutible victria sobre els partits de centre i dreta, donan com a resultat una representaci de diputats obrers i nacionalistes a les Corts espanyoles. Les Corts van nomenar una comissi encarregada delaborar un projecte de Constituci, que va ser aprovada desembre 1931. La Constituci de 1931 te un carcter democrtic i progressista, que sevidncia en el ttol preliminar on es defineix Espanya com una Repblica democrtica de treballadors de tota mena, que sorganitza en rgim de llibertat i de Justcia, i on sestableix que tots els poders emanen del poble.

Altre caracterstica s lEstat com a integral, per no era incompatible amb lautonomia dels municipis i de les regions, donan aix la possibilitat de constituir governs autnom. El poder legistlatiu residia en les Corts formada per una sola cambra. El poder executiu residia en el govern format pel Consell de Ministres i el cap de govern i en el president de la Repblica com cap de lEstat. El poder judicial es confiava als jutges, independents. Declaraci de drets i llibertats amplia i es garantia la igualtat absoluta davant la llei.

Sestableix el sufragi universal per a tots els majors de 23 anys i per tant sestenia el vot a la dona. Declaraci de lacitat de lEstat, al no declarar cap religi com a oficial i reconixer el matrimoni civil i el divorci.

2.-La conjuntura econmica dels

anys treinta.
2.1.- Les repercusions de la crisis internacional.
Linici del rgim republic va coincidir amb la fase ms greu duna depressi econmica mundial, lenfonsament de la Borsa de Nova York al 1929 i que sallarga durant la dcada dels anys 30. Lescassa incidncia de la crisis a Espanya fou deguda al modest paper que tenia el comer exterior en leconomia espanyola com per la devaluaci de la pesseta, que va allar leconomia espanyola de la internacional .

La influncia de la Gran Depressi es va fer sentir en els sectors: els agrcoles dexportaci (vi, ctrics, oli doliva) i els dels minerals. Les exportacions es van reduir a partir del 1933. Tanmateix, durant letapa ms aguda de la crisis, el descens de lexportaci va ser menor que el altres pasos per la depreciaci de la pesseta que, en va reduir els preus espanyols en moneda estrangera, va millorar la competitivitat de les exportacions.

2.2.- Les dificultats internes de leconomia.

Lefecte immediat del 14 dabril va ser lempitjorament de les expectatives empresarials per la desconfiana empresarial i aix t una tndencia negativa, a causa del temor sobre la futura evoluci econmica. Alhora la inversi privada mostra un ensorrament, fins novembre 1933,quan la coalici de republicans i socialistes va ser derrotada a les eleccions. Les dificultats econmiques de letapa republicana van ser el resultat dels problemes tradicionals : atur agrcola, repartiment desigual del a terra, descapitalitzaci i poca articulaci financera de la indstria i de lagricultura, escassa competitividad internacional, dficit de la banana comercial, etc

A ms les mesures socials com laugment salarial i la dismunuci de dies de treball, van descontentar. Laugment salarial va tenir efectes positius perqu va augmentar la renda del treballador i per tant augmentar els bns de consum. Lobjectiu de la poltica econmica era acabar amb el dficit de la dictadura i assolir lequilibri retallant la despesa pblica, aix recau sobre sectors com la siderrgia, construcci de maquinria, construcci naval etc La Repblica viu una intensa conflictivitat social, per que les deplorables condicions laborals i salarials i la quantitat de jornalers sense terres o arrendataris, explica la violncia amb que aquest sector atacar als propietaris i mltiples vagues.

2.3.- Leconomia catalana.

El sector primari continuava perdent poblaci. La indstria tradicional va viure moments de transformaci; mentre la txtil sestanca, van aparixer activitats ms diversificades i basades en tecnologies i fons denergia noves(electricitat i petroli). La crisis econmica va suposar un augmet de la inflacci, que va anullar les millores salarials, mentre latur es converteix en el primer problema de les families obreres.

3.-La Generalitat de Catalunya i lEstatut dAutonomia.

3.1.- La Generalitat provisional i lEstatut de Nria.
A les eleccions dabril de 1931 a Catalunya es va donar suport al republicanisme desquerres i un gir en el projecte catalanista: la Lliga va perdre la seva supremaca a favor dEsquerra Republicana. Aix va impulsar a la proclama de Llus Companys de la Repblica Espanyola des del balc de lAjuntament de Barcelona i a Francesc Maci proclamar ms tard la Repblica catalana, assolint aix la sobirania a Catalunya.

Les posterior negociacions amb el govern provisional de la Repblica, van donar lloc a la desproclamaci de lEstat Catal i a la creaci del govern provisional = La Generalitat. Un govern format per partits desquerra, republicans i catalanistes i que t com a funci principal lelaboraci dun Estatut Autonmic. Per redactar lEstatut es va elegir una comissi dexperts que es va reunir a Nria i va redactar lavantprojecte. El 20 de juny de 1931 la comissi va passar el text al govern catal, per ser sotms a votaci popular. El referndum es va fixar pel 2 agost, amb un resultat de aprovaci aclaparador.

LEstatut de Nria parteix del fet que la sobirania resideix en el poble de Catalunya i que la Repblica havia de tenir un carcter federal. Per tant considera a Catalunya com un Estat autmom dintre de la Repblica Espanyola. Declarava el catal com a llengua oficial a Catalunya, acceptava la possibilitat de federaci dels pasos de parla catalana i establia les atribucions del poder de la Repblica i de la Generalitat a Catalunya. La Generalitat tenia competncies en rees com: la recepci dimpostos directes, lensenyament, la cultura, la policia, la sanitat, les obres pbliques i la justcia entre daltres.

3.2.- LEstatut dAutonomia del 1932.

Al final del juny del 1931 es van celebrar eleccions a Corts constituents i a Catalunya va significar el triomf dEsquerra Republicana i per tant, la reivindicaci del text de lEstatut de Nria. Francesc Maci va presentar, el 18 dagost, lEstatut a les Corts per ser sotms a discussi i aprovaci. Fora de Catalunya alguns sectors van iniciar una campanya contra les pretensions del poble catal i aquesta pressi va fer veure que no seria fcil la seva aprovaci. A aix hem dafeigir laprovaci de la Constituci 9 desembre 1931, on es feia evident que simpedia la federaci de regions i simposava el castell com a llengua oficial, per tant es retallava lEstatut de Nria.

Les discussions sobre lEstatut sinicien al maig 1932 i aparixen tres postures: 1. La del govern central partidari de concedir una autonomia moderada. 2. La dels representants catalans que reclamen una amplia autonomia per Catalunya. 3. La de loposici que defensava una Espanya unitria. La influncia del cap de Govern Manuel Azaa i la situaci de amenaa que va suposar lintent de cop destat de la dreta amb Sanjurjo va fer que els republicans donessin el vist i plau a lEstatut dAutonomia de Catalunya 9 setembre 1932.

El text definitiu conserva les institucions bsiques com el Parlament i govern de la Generalitat, per Catalunya es constitueix una regi autnoma dins de lEstat espanyol i tant el catal com el castell eren llenges oficials. Les competncies de la Generalitat es van retallar i la majoria eren compartides amb lEstat central.

Signatura de lestatut de Catalunya per Niceto Alcal Zamora, president de la Repblica.

3.3.- Les forces poltiques a la Catalunya Republicana.

Letapa republicana a Catalunya van passar a tenir un pes important els partits de carcter catalanista com lEsquerra Republicana de Catalunya i la Lliga Regionalista. La fora majoritaria entre la classe obrera era la CNT i el sindicat anarquista era apoltic, tampoc va tenir gaire fora els partits de cetre com el Partit Radical. La Lliga Regionalista, de dretes, va acceptar la repblica i va continuar gaudint del suport dels industrials i propietaris agraris. El 1933 va canviar el seu nom pel de Lliga Catalana.

Esquerra Republicana, neix arran de les eleccions de 1931;fusi de partits Acci Catalana de Francesc Maci , Partit Republic Catal de Llus Companys i el grup lOpini de Joan Lluh . Es va consolidar com a fora hegemnica a Catalunya durant la Repblica. El suport social prov de la petita burgesia, amplis sectors de la petita i mitjana pagesia i duna part del proletariat urb. El marxisme catal estava fragmentat en diverses organitzacions. Dues socialistes, Uni Socialista de Catalunya i Federaci Catalana del PSOE; i quatre comunistes: El bloc Obrer i Camperol, Esquerra Comunista, Partit Catal Proletari i Partit Comunista de Catalunya.

El 1935 El Bloc i Esquerra Comunista van constituir el Partit Obrer dUnificaci Marxista (POUM) i el 1936 la resta de grups suneixen en el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). Tots dos tindran importncia durant la guerra civil espanyola.

3.4.- Lobra de la Generalitat republicana.

Laprovaci de lEstatut va donar per acabada letapa de la Generalitat provisional, per tant es van convocar eleccions al Parlament de Catalunya pel 20 novembre 1932. La victoria es par Esquerra Republicana de Catalunya un partit que defensava un model social republic, laic i desquerres i com a fora de loposici la Lliga Regionalista, partit de centredreta. El 13 de desembre Llus Companys es elegit president del Parlament i el 14 Francesc Maci escollit president de la Generalitat.

Actuacions en el mbit econmic, amb la creaci dels serveis destadstica, lInstitut dInvestigacions Econmiques i les Caixes de Dipsits. En agricultura es va fomentar la creaci de cooperatives i centres dexperimentaci. Organismes de reforma social com lInstitut contra latur fors i el Consell de Treball. En ensenyament i cultura es van crear escoles i centres densenyament secundari i professional com tamb la Universitat Autnoma. Es van millorar les condicions salarials i laborals dels mestres, i es va introduir la coeducaci. Es va aprofundir en la normalitzaci del catal i es va publicar el diccionari Pompeu Fabra, bilingisme a les escoles primries.

4.-El Bienni desquerres: reformes i conflictes (1931-1933).

Entre desembre de 1931 i setembre de 1933, el govern de Manuel Azaa, format per republicans desquerres i socialistes, van impulsar un programe de reformes, que tenia com objectiu modernitzar i democratitzar la societat espanyola.

4.1.- La reforma de lexrcit.

La reforma de lexrcit t com objectiu crear un exrcit professional i democrtic. Per aix calia una reducci doficials a lexrcit i assegurar-se la lleialtat dels militars a la Repblica, perqu molts eran monrquics. La llei del retir de loficilitat que establia que tots els oficials en actiu havien de prometre la seva adhesi a la Repblica; per tamb tenien la possibilitat de retirar-se amb el sou integre si ho volien. Es va tancar lAcadmia Militar de Saragossa, les regions militars van ser substitudes per vuit Divisions orgniques i van desaparixer les Capitanies Generals. Es van dissoldre els Tribunals dHonor i el Consell Suprem de Justcia Militar. Es va crear la Gurdia dAssalt, fora dordre pblic. Es va redur les despeses per la reducci del pressupost va dificultar la modernitzaci del material i els equipaments.

4.2.- La qesti religiosa.

La Repblica va limitar la influncia de lEsglsia catlica en la societat espanyola i va secularitzar la vida social. Per aix la Constituci estableix la no confessionalitat de lEstat, la llibertat de culte i la supressi del pressupost de culte i cleregat. La influncia de lesglsia en lensenyament va portar a la dissoluci de lordre del jesutes, i a la nacionalitzaci dels seus bns. El procs es culmina amb la Llei de Congregacions de maig de 1933, que limit la possessi de bns als ordes religiosos i preveu la seva dissoluci en cas de perill per lEstat.

Aquesta poltica de laicisme i alguns atacs de violncia com la crema de convents del maig 1931, van donar lloc a que sectors catlics consideressin aquesta legislaci com un atac a la religi per aix van impulsar campanyes antirepublicanes. Al capdavant shi va situar el cardenal Pedro Segura i Sez. Tot i aix hi van haver sectors de lEsglsia que van pactar amb la Repblica com un grup de clergat dirigit pel cardenal catal Vidal i Barraquer.

Pedro Segura y Sez.

Francesc dAsss Vidal i Barraquer.

4.3.- La reforma agraria.

Shavia delaborar una reforma agraira que poss fi al latifundisme que hi havia al centre i sud dEspanya i permets millorar les condicions de vida dels agricultors. Els primers decrets van fixar la jornada laboral de vuit hores al camp i van determinar lestabliment de salaris mnims. La Llei de Reforma Agrria de setembre 1932 t com objectiu lexpropiaci dels latifundis i lassentament de pagesos. La llei permet lexpropiaci sense indemnitzaci de les terres dels Grans dEspanya, mentre les terres conreades deficientment, les arrendades podien ser expropiades, per indemnitzant-ne els propietaris.

Laplicaci de la llei sencoman a lInstitut de la Reforma Agrria, que disposava dun pressupost anual per pagar els propietaris expropiats i havia de facilitar lassentament de famlies camperoles. Els resultats de la reforma van ser limitats, perqu es van expropiar menys hectrees de les previstes i sassentaren molts menys pagesos. Causes : 1. La lentitud burocrtica. 2. La manca de pressupost del govern. 3. La resistncia dels propietaris, que van intentar esquivar la llei.

Els grans propietaris es van oposar a la Repblica i van tenir una postura desafiant al govern, i la reforma va servir per crear un front com de forces conservadores que volien acabar amb el rgim. El pagesos tamb es van sentir decebuts per la poca amplitud de les reformes i per aix sorienten cap a postures ms revolucionries, que van donar lloc moltes vegades a enfrontaments amb les forces de lordre.

4.4.- Lobra educativa i cultural.

En lensenyament t lobjectiu de promoure una educaci liberal i laica i fer de lEstat el garant del dret a leducaci ests a tota la poblaci. s va intentar acabar amb lhegemonia de lensenyament religi i sadopt un model descola mixta, laica, obligatoria i gratuta.

4.5.- Reformes laborals i conflictivitat obrera.

El socialista Largo Caballero propici des del ministeri de Treball un seguit de reformes adreades a millorar les condicions laborals. s va aprovar la Llei de Contractes de Treball, que regulava la negociaci collectiva, i la de Jurats Mixtos, als quals reconeixia el poder darbitre en cas de desacord entre patrons i obrers.Va promoure la creaci dassegurances socials, reduir la jornada laboral al camp i reforar el paper dels sindicats agrcoles. Aquestes mesures provoquen la irritaci de la patronal, que van aconseguir frenar alguns projectes com lintervenci obrera a les empreses.

Davant la lentitud i timidesa dalgunes reformes es va donar lloc a una onada de conflictivitat, que es va veure augmentada amb la indicidncia de latur, les dures condicions de vida i la voluntad revolucionaria dels sindicats. La CNT va veura llavors una oportunitat perfecte per propiciar la revoluci amb vagues generals i la insurrecci al camp per destruir lordre burgs existent. Dins la CNT lany 1936 trobem dos corrents: 1. Una de tendncia moderada anomenada els trentistes arran dun manifest de lany 1931, representada per ngel Pestaa i Joan Peir, que mostrava suport a la Repblica. 2. El corrent ms radical format pel sector insurreccionalista i revolucionari articulat al voltant de la FAI i liderat per Juan Garca Oliver, Buenaventura Durruti i Francisco Ascaso.

Joan Peir.

ngel Pestaa Nez.

Juan Garca Oliver. Jos Buenaventura Durruti.

Francisco Ascaso.

Lorganitzaci socialista del camp, la Federaci de Treballadors de la Terra, vinculada a la UGT, tamb es va radicalitzar davant la lentitud de la reforma agraria. La limitaci de les reformes van donar lloc a una forta conflictivitat, les vagues, les insurreccions i les ocupacions de terra van anar en augment. Lany 1932 els anarquistes impulsen una sublevaci de miners a lAlt Llobregat i el 1933 de pagesos a Andalusia , concretament a Casas Viejas. Aquestes revoltes van consistir en locupaci dajuntament, cremar el registre de la propietat i tot acaba amb larribada de la Gurdia Civil o Gurdia dAssalt. La repressions son fortes com la de Casas Viejas van matar a dotze persones. Aquest fets van produir desgat del govern i descredit.

5.- El bienni conservador 1933-1936.

La caiguda de la coalicci republicosocialista es va donar per dos fets: 1. El descontentament dels sectors obrers i agraris decebuts amb lactuaci del govern. 2. Luni de la dreta que atac amb fora a la Repblica. Azaa va presentar la seva dimissi el juny del 1933 i el president de la Repblica, Alcal Zamora, va convocar eleccions per novembre de 1933, amb el triomf de la coalicci de dretes.

5.1- La reorganitzaci de la dreta.

Els sectors conservadors afectats per les reformes republicanes (esglsia, propietaris de terres, organitzacions de patronals)es van anar reorganitzant al voltant dels partits clssics de lpoca monrquica o en noves de caires feixistes i autoritari. Entre els vells monrquics es crearen noves organitzacions com Acci Espaola amb Jos M Pemn i Ramiro de Maetzu. Al final de 1932 es va crear la CEDA (Confederacin Espaola de Derechas Autnomas), un partit de dreta catlica tradicional, dirigit per Jos Mara Gil Robles.

ACCIN ESPAOLA.

Jos Mara Pemn.

Ramiro de Maetzu.

Jos Mara Gil Robles. LA CEDA.

Els Alfonins van fundar el partit Renovacin Espaola, liderat per Calvo Sotelo que defensava un cop dEstat. Els Carlins sagrupaven en la Comunin Tradicionalista i arribaren a un acord electoral amb els alfosins per unir forces.

Petits grups de caire nacionalsocialista i feixista crearen en 1931 les JONS (Juntas Ofensivas Nacional Sindicalista) i es van unir, ms endavanta a la Falange Espaola, fundata al 1933 per Jos Antonio Primo de Rivera. Destacava per la seva ideologia antidemocrtica, tenia un programa inspirat en el feixisme i defensava la formaci de grups paramilitars per contraatacar els militants desquerra.

Leopoldo Calvo Sotelo.

RENOVACIN ESPAOLA.

Jos Antonio Primo de Rivera.

LA FALANGUE ESPAOLA.

Lexrcit van protagonitzar alguns aixecaments com el del General Sanjurjo, que va dirigir un cop dEstat amb la pretensi de forar el gir cap a la dreta en la Repblica agost 1932, per fracasar. El 1933 es va crear lUME (Unin Militar Espaola) un organisme clandest de militars de dretes que sern protagonistes en el cop dEstat del 1936.

General Sanjurjo.

5.2- Les eleccions del 1933 i el gir a la dreta.

Les eleccions 1933 donaren la victria als partits de centredreta i marquen un punt dinflexi en la poltica republicana, el desmantellament de la majoria de lobra reformista del bienni anterior. Dues forces poltiques dominen el perode el Partido Radical de Lerroux ,que havia virat cap a posicions conservadores i la CEDA de Gil Robles, amb un programa que vol la revisi de la Constituci i de la legislaci social. El nou govern presidit per Alejandro Lerroux, aglutina forces radicals, liberals, agraris, independents per deixava fora els ms antirepublicans la CEDA.

Es va iniciar la paralitzaci del projecte reformista comenaant per fren la reforma agraria, es va fixar la devoluci de terres a la noblesa, sanull la cessi temporal de terres mal conreades als pagesos dExtremadura i es permet llibertat de contractaci, que suposa una baixada de salaris. Contrarestar la reforma religiosa amb la dotaci dunpressupost de culte i clergat i es vol signar un concordat amb la Santa Seu. Lexrcit saprova una amnistita per als militars sublevats amb Sanjurjo el 1932, i per als que havien collaborat amb la dictadura.

Leducaci es mantenen els canvis per es redueix el pressupost destinat a aquest camp. El govern senemist amb els nacionalistes bascos per la paralitzaci de la discussi del projecte dEstatut dAutonomia impusalt pel PNB. La conseqcia es una radicalitzaci del PSOE i UGT. La seva part ms esquerrana, liderada per Largo Caballero, proposa no collaborar amb les forces burgeses i promou la revoluci social, mentre el sector ms moderat, liderat per Indalecio Prieto, defensa la necessitat de collaboraci per estabilitzar la Repblica i aprofundir en la reforma.

Francisco Largo Caballero.

El sector radical del PSOE ms els anarquistes van oposar-se al govern amb vagues i conflictes. La CEDA va endurir les seves posicions i va reclamar una acci ms directe en lordre pblic i exigir ms participaci en el govern sota lamenaa de la retirada del suport al govern. Lerroux va acabar cedint i atorg tres cartereres ministrerials a la CEDA.

Indalecio Prieto.

Alejandro Lerroux.

5.3.- Catalunya: el conflicte rabassaire.

A Catalunya el govern de la Generalitat continua en mans dels republicans desquerra i aviat es donen enfrontaments amb el nou govern. Lenfrontament es va producir per la qesti agrcola, des del 1931, el desig del govern era afavorir els rabassaires i per aix es va aprovar la reducci dun 50% de les rendes que els rabassaires havien de pagar als propietaris. LInstitut Agrcola Catal de Sant Isidre que era lagrupaci dels propietaris va gestar importants protestes.

Desprs de moltes discussins, labril 1934 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei de Contractes de Conreu, que permetia als pagesos accedir a la propietat de les terres que treballaben, pagant als propietaris uns preus taxats. Els propietaris contraris, cercaren el suport de la conservadora Lliga Catalana,que va denunciar la llei al Tribunal de Garanties Constitucionals. El Tribunal determin la inconstitucionalitat de la llei i nanullar els efectes. El govern de la Generalitat no va acceptar lanullaci i al setembre 1934 aprova la llei de nou. Lenfrontament es produeix a loctubre 1934.

5.4.- La revoluci doctubre 1934.

Lentrada de membres de la CEDA al govern va ser vista per les forces nacionalistes i desquerres com un cam cap al feixisme. Per aix la reacci va ser la convocatoria de vagues generals a les grans ciutats.Van fracasar per manca de coordinaci i per la contundent resposta del govern, que decret lestat de guerra. La protesta va tenir especial ress a Astries i Catalunya. A Astries es dona la revoluci social, fruit de lacord dels socialistes, anarquistes i comunistes. Columnes de miners armats van ocupar els pobles de la conca minera, part de les casernes de la Gurdia Civil i substituren els ajuntaments per comits revolucionaris.

El govern envi des dfrica, la Legi sota el comandament del general Franco. La resistncia asturiana sallarg uns deu dies, per van ser derrotats. La repressi fou molt dura: +1.000 morts, 2.000 ferits i 30.000 detinguts i empresonats. La defensa de les victimes aixeca una campanya de solidaritat internacional. A Catalunya, el president de la Generalitat, Llus Companys, proclam el 6 octubre 1934 la Repblica Catalana dins la Repblica Federal Espanyola.

Una aliana entre PSOE, UGT, Uni de Rabassaires i comunistes amb labstenci de la CNT, organitzen una vaga general. La negativa de la CNT ms lescassa participaci fan fracassar el moviment i fou reprimit rpidament amb lestat de guerra i locupaci del Palau de la Generalitat pel general Batet. Aix el govern de la Generalitat i el ple de lAjuntament va ser empresonats(Llus Companys) Es va anullar la llei de contractes de conreu, i molts rabassaires van ser detinguts i els pagesos van haver de pagar la totalitat de les rendes amb els endarreriments des del 1931.

5.5.- La crisis del bienni de dretes.

Les conseqncies de la revoluci doctubre 1934 van ser: 1. Augment linfluncia de la CEDA al govern. 2. Es va suspendre lEstatut dAutonomia de Catalunya. 3. Es tornen les propietats als jesutes . 4. Es nomena a Gil Robles ministre de guerra. 5. Es nomena a Franco Cap de lEstat major de lexrcit. La repressi va servir per unir a les forces de lesquerra contra la poltica del govern i amb un programa com que volia en primer lloc lamnistia pels detinguts.

La CEDA al juliol de 1935 va presentar un avantprojecte per reformar la constituci, con consistia en la revisi de les autonomies, labolici del divorci i la negaci de la socialitzaci de la propietat. Va tenir el suport dels radicals i del president de la Repblica Alzal Zamora. Per una forta crisis esclat a la tard de 1935 que va impedir la votaci del projecte: 1. El Partit Radical es va veure involucrat en escndols de corrupci (lestraperlo) o malversaci de fons pblics ( lafer Nombela). 2. Sincrementen les diferncies a linterior de la coalici governamental formada pel partit radical i la CEDA. Gil Robles va intentar ser nomenat president del govern, per Alcal Zamora es va negar i va convocar eleccions al febrer de 1936.

6.- Triomf del Front Popular.

Les eleccions del 1936 van mostrar una polaritzaci de la vida poltica, dividida entre esquerres i dretes. El triomf del Front dEsquerres a Catalunya i del Front Popular a la resta dEspanya va alentar als sectors ms reaccionaris a organitzar una conspiraci contra la Repblica.

6.1.- Les eleccions de febrer de 1936.

Durant el 1935 els partits catalanistes desquerres havien iniciat un procs de convergncia que culmin al febrer de 1936 amb la formaci de Front dEsquerres, liderat per Esquerra Republicana. Programa : 1. Amnistia poltica per als empresonats al 1934. 2. El restabliment de lestatut dautonomia. 3. El restabliment del govern de la Generalitat de Catalunya. 4. El restabliment de la llei de Contractes de Conreu. Front dEsquerres donava suport al Front Popular que era una coalici de republicans, socialistes i comunistes a tot lEstat, que volia tornar a tenir el poder de la Repblica i aplicar la poltica reformista.

La reacci dels partits de dretes va ser la formaci del Front Catal dOrdre, coalici electoral dirigida per la Lliga. A la resta dEspanya, les dretes sagrupen en el Bloque Nacional, constitut per la CEDA, els monrquics i els tradicionalistes. Encara que es van presentar a les eleccions sense una candidatura nica i un programa consensuat. La seva campanya es va basar en la desacreditaci de les esquerres.

6.2.- El Front Popular.

Tras la victoria del Front Popular, Manuel Azaa va ser nomenat president de la Repblica, amb loposici de la dreta i duna bona part dels militars i Santiago Casares Quirova president del govern. Un govern format per republicans, i amb el recolzament parlamentari dels socialistes. Aquest govern va reprendre el procs reformista del 1934 i : Es decret una amnistia pels presos poltics. Soblig a les empreses a readmetre molts obrers acomiadats per les vagues del 1934. Es va rellanar el projecte autonmic i sinicien negociacions per lelaboraci dun Estatut per Pas Basc i Galcia. Per frenar els rumors colpistes es van traslladar els generals implicats en els complots (Franco a Canries i Mola a Navarra).


1.

A Catalunya:

El Parlament va confirmar Llus Companys com a president. 2. Es restablir la Generalitat de Catalunya. 3. Es restablir lEstatut dAutonomia. 4. Es restablir la Llei de Contractes de Conreu. El triomf de les esquerres va gestar un clima de tensi social, entre els sectors conservadors, entre els partits desquerres com els socialistes de Largo Caballero sorientaven cap a solucions ms radicals i sacostaven cap als comunistes i els anarquistes volien la revoluci.

Entre les dretes la Falange Espaola va tenir un paper important en fomentar un clima denfrontament civil i de crispaci poltica. Van optar per la violncia al carrer i grups de falangistes formen patrulles armades que ataquen als lders desquerres. A partir dels mesos de febrer i mar de 1936, la dreta inici el cam de la conspiraci. A l'exrcit tamb es visqu la divisi poltica: per una banda, la Unin Militar Espaola preparava el cop d'Estat i es triava, l'abril del mateix any, com a director del futur cop d'estat al general Emilio Mola Vidal; a l'altra extrem es form l'Uni Militar Republicana Antifeixista.

El 12 de juliol de 1936, Jos Castillo, membre del Partit Socialista i oficial de la Gurdia d'Assalt fou assassinat a prop de Madrid per uns falangistes. En revenja, l'endem, el lder de CEDA, Jos Calvo Sotelo, va ser assassinat per una unitat de la Gurdia d'Assalt. Aquests assassinats foren els catalitzadors de la guerra civil. El 17 de juliol s'inici la sublevaci militar a Melilla. Entre els dies 17 i 20 de juliol de 1936 es produ la insurrecci militar (la fase de pronunciamiento). La insurrecci militar del 17 al Marroc es va estendre per moltes guarnicions militars: Manuel Goded Llopis prengu el poder a les Illes Balears, el general Francisco Franco a les Canries, Queipo de Llano a Sevilla i Emilio Mola, principal planificador de la revolta, a Pamplona.

Jose Castillo Sanz de Tejada

Jos Calvo Sotelo.

Manuel Goded Llopis.

Emilio Mola.
Gonzalo Queipo del Llano.