SILS

Gerard Mart Sol Curs 2012-2013 4t B Escola Guilleries

Descripci
Sils es troba al fons de la depressi selvatana. El terme de Sils, amb una extensi de 30,32 Km2, delimita al nord amb el terme de Vilob dOnyar; a loest, amb els de Santa Coloma de Farners i Riudarenes; al sud, amb el de Maanet de la Selva i a lest, amb els de Vidreres i Caldes de Malavella.

Relleu i rius
El poble de Sils est en una plana situada entre 100 i 150 m sobre el nivell del mar. Lestany de Sils s el punt ms baix, 76 m daltitud. A loest i al nord-oest, hi t el masss de les Guilleries. Al nord, la serralada de la Selva Martima. Al sud-oest, els turons de Maanet. La xarxa hidrogrfica consta de: La conca del riu Onyar i els seus afluents. La conca de la riera de Santa Coloma de Farners i els seus afluents.

Clima
Mediterrani i de tendncia humida. Temperatures suaus: estius no massa clids i hiverns no massa freds. Precipitacions mitjanes anuals de 700 a 800 mm i presncia freqent de boires.

Vegetaci i fauna
Vegetaci mediterrnia:
Al solell: sureres, alzinars, boscos mixtos de roures i alzines o clapes de pins pinyers. A lobaga: rouredes i herbassars i una variada vegetaci arbustiva i herbcia: brolles, garrigues o prats de dall.

Fauna:
Hi ha unes 84 espcies docells aqutics i riberencs, per exemple: lnec collverd, el bernat pescaire, el martinet blanc i les orenetes. Mamfers: erions, conills de bosc i mosteles.

nec collverd
Bernat pescaire

Conill de bosc

Brolles de roman

Flor de lestany de Sils

Poblaci
Poblaci (silencs): Lany 1553: uns 250 habitants. El 2012: 5.702 habitants. El 2013: 5.895 habitants. El major augment de poblaci es va produir a la dcada dels 90 degut a la creaci dun polgon industrial que va oferir molts llocs de treball.

Xarxa de comunicacions
La carretera N-II (BCN-Girona) Lautopista A-7 (BCN-La Jonquera) La carretera de Santa Coloma de Farners-Lloret La C-63 i la GI-555 Leix transversal L estaci de ferrocarrils (lnia BCN-Girona).

Activitats econmiques
SECTOR PRIMARI Obtenci de fusta (arbredes), paper (arbredes) i menjar pel bestiar (conreus de farratge). SECTOR SECUNDARI Fbriques dembotits i mantegues, paper, gnere de punt, productes per a lelaboraci de productes de pastisseria, serradores i daltres. SECTOR TERCIARI Turisme i serveis.

Oficis tradicionals
Esclopeter: feia esclops amb fusta de saule, darbre blanc i de pi. Ferroviari: treballava en els ferrocarrils. Hi havia el responsable de les estacions, els mossos de mercaderies, el revisor... Cisteller: feia cistells i daltres objectes de vmet i de jonc (plantes herbcies). Agutzil: persona que treballava pel poble. Feia pregons o crides pels carrers del poble (notcies, festes...). Pags: treballava al camp i/o a la granja.

Histria
A lpoca romana (s. IX aC s. V dC), hi passava la Via Augusta. Al s. XI, el senyor de les terres de lestany tamb ho era del Castell de Torcafell (Maanet). Lany 1247, hi va haver la primera dessecaci de lestany amb lobjectiu de convertir-lo en terres de cultiu i lluitar contra les malalties derivades de lestancament de les aiges (el paludisme). Al s. XIX, es va fer la dessecaci definitiva i es repartiren les terres dessecades entre la gent que havia construt la squia. Al s. XX, hi va haver un clar augment de poblaci degut a la construcci de la via frria.

Personatges importants
- La investigadora Caterina Bosch i Vidal. - El colleccionista dautombils Salvador Claret i Naspleda. - El ginecleg Josep Maria Dexeus i Trias de Bes. - El periodista Llus Llad i Casellas. - El missioner Josep Sureda i Camps.

Festes i tradicions
Aplec de les ofrenes a Sils o El pa i lempenta (divendres abans de Rams). La tradici parla duna terrible pedregada que va devastar les collites de blat. Des de llavors, cada any es fa una collecta de blat i diners; els flequers fan pa i un cop benet, es reparteix entre la poblaci. Exposici de Flors de Sils, Festa de San Pon i Fira de Sant Isidre (maig). Joc dels ous (dimarts de Pasqua). Es juga al trenta-u, un joc popular de cartes, i saposten ous en lloc de diners. Llotja de lautombil i de la moto antiga (primera setmana de juny). Sopar gastronmic (segon dissabte de juliol). Les cuineres participants han de fer una cassola per a sis persones. El dia del sopar, es sortegen aquestes cassoles i per tant, no saps qu menjars fins lltim moment. Festa Major (finals de setembre).

Edificis importants
Esglsia de Santa Maria: declarada B Cultural d'Inters Local lany 2011 i situada arran de lantic estany de Sils. Esglsia de Santa Eullia de Vallcanera.

Museu de lAutombil: collecci dAutombils de Salvador Claret en el qual es pot contemplar levoluci de la indstria automobilstica i del motor.
Estaci de tren: edifici molt emblemtic (segle XVIII).El tren va arribar per primer cop a la poblaci lany 1862.

ESGLSIA DE SANTA MARIA DE SILS

ESTANY DE SILS

Curiositats
Una curiosa narraci diu que a lestany de Sils hi ha la porta de linfern: Un pags de Tordera de nom Pere Porter, per demostrar que el deute que li reclamaven, per no ser embargat, ja estava liquidat i que el document que ho certificava havia estat robat pel notari, va intentar anar a cobrar uns deutes duns vens de Maanet. Pel cam, es va trobar un noi, que era el dimoni disfressat, i es va oferir a dur-lo davant el notari. En Pere, quan es va adonar que era el dimoni, ja era massa tard, va voler recular, es va precipitar dins lestany de Sils i va arribar a linfern. All es va trobar el notari. La sortida de linfern va ser dall ms estranya i aquesta aventura es va confirmar quan va ensenyar el document.

Bibliografia
http://www.selva.cat/municipis/index.php?id_muni=22&apartat=guia &sub=turis http://ca.wikipedia.org/wiki/Sils Arxiu histric de Sils, persona de contacte: Joaquim Soler i Subils. Ruh Vidal, Albert. Paisatges vius. Patrimoni natural de les terres gironines. Ed. Diputaci de Girona. Medi Ambient i Territori. Enciclopdia catalana. Gran geografia comarcal de Catalunya. Segona edici. Girons, Pla dEstany, Selva, Garrotxa.