Documentos de Académico
Documentos de Profesional
Documentos de Cultura
Descripci
Riells i Viabrea est situat als peus del Montseny giron. El poble t 2 nuclis diferenciats: Riells, a la part muntanyosa, i Viabrea, a la plana, on es concentra la vida del poble, amb botigues, indstries i serveis. Actualment, el seu alcalde s Josep Maria Bagot Belfort.
Relleu i rius
Est situat al lmit del Valls Oriental (dins la comarca de la Selva), als vessants orientals del masss del Montseny (Tur de lHome (1706m), les Agudes (1703m), el Matagalls (1697m)). El travessa la riera de Riells, que desprs passa a anomenar-se de Breda, i que s afluent de la Tordera. Est situat a 94m sobre el nivell del mar i la seva inclinaci de terreny s del 20,89%.
Clima
La temperatura mitja anual s de 13,40C. En els mesos ms clids, la temperatura s de 29,90C i en els ms freds, de 0,40C. La precipitaci mitja anual s de 908 ml. El clima s mediterrani.
Vegetaci i fauna
El territori s poblat d'espessos boscos d'alzines i d'alzines sureres, als indrets secs; de castanyers, a les obagues i de faigs, a la part alta. De fauna, hi podem trobar el gaig, la guilla, el senglar, el vidriol, leri, el talp
Poblaci
Lany 2012 hi havia 3.993 habitants. En canvi, lany 1986 noms hi havia 742h i el 2006, 3.238h. Aquest increment de poblaci ha sigut degut a la construcci de moltes urbanitzacions, com a lloc de segona residncia o estiueig, al costat de Viabrea. Per contra, als voltants de lesglsia de Sant Mart, hi ha hagut un fort despoblament.
Xarxa de comunicacions
s un municipi fora ben comunicat ja que el travessa la C-35 que ve de Granollers i va cap a Maanet. Tamb hi passen molt a prop la Gl-552 i l'autopista A-7 (a 6Km hi ha les sortides de Sant Celoni i Hostalric). A ms, t estaci de tren (a Viabrea), autobusos ...
Activitats econmiques
L'augment de poblaci va comenar cap el 1975, quan es van construir nombroses residncies secundries. La ramaderia s poc important, noms destaca la cria de bestiar ov i bov.
Oficis tradicionals
Leconomia tradicional es basava en lagricultura i la ramaderia. Algun dels oficis eren: pags, pastor, bosquerol... El que abans eren camps i feixes, ara sn boscos.
Histria
Shan trobat varietat destris (ascla de slex, destral polida de Sant Llop, objectes de cermica...) que indiquen la presncia humana en aquest lloc des de lantiguitat. Aquests estris pertanyen a poques diverses,
Personatges importants
Pere Ribot Sunyer (1908- 1997), poeta i sacerdot. Durant
la Guerra Civil va haver damagar-se en diferents poblacions. A partir del 1941 va ser rector de Sant Mart de Riells del Montseny.
Havia estat alcalde del municipi, per el desembre del 2012 el van fer fora degut a un desacord amb els partits dERC i PSC per un pla urbanstic del creixement de poblaci.
Festes i tradicions
La Festa Major s el primer cap de setmana dagost i els actes es concentren al Poliesportiu Municipal . El dilluns ms proper a l11 de novembre, diada de St Mart, es celebra a Riells la Festa Major dhivern. El primer diumenge de setembre es celebra lAplec de Sant Llop. Cada dissabte fan mercat al nucli urb dAlba de Liste.
Llegendes de bruixes
Hi ha moltes llegendes de bruixes i daltres ssers imaginaris ja que histricament ha estat un lloc associat a aquestes creences fantstiques. Una delles s:
Cap a ponent hi ha una pedra bastant grossa i plana que se lanomena la Seia de la Bruixa . Aquest nom es deu al fet que una bruixa que va sortir del castell de Montsoriu shi va asseure abans de seguir el seu trajecte cap al Gorg Negre de Gualba. Va deixar una empremta de dues natges i quatre petges: una de dona, una de cavall, una de bou i una de gos. Aquestes marques sn les quatre transformacions que podia fer la bruixa.
L esglsia de St. Llop de Viabrea (s. XIII-XVII-XX) s documentada des deL lany 941. Malgrat aix, part de L l'estructura sembla que es pot datar Lesglsia de St. Mart de Riells del s.X-XI. Lestructura original, duna O s dorigen preromnic. T un portal nau rectangular i absis semicircular, ha O L o estat respectada. , amb O arquivolta, dos capitells amb o motius florals i un campanar despadanya. Lobra podria datar de la segona meitat del segle XX.
Es coneix tamb com Castell de Riells. Sembla que correspon a la construcci medieval Torre de Busquets, propietat dels vescomtes de Cabrera, esmentada el 1395 i 1419, tot i que l'alou est documentat des del 1038. Tenia planta quadrada i uns 400 m2. En resten noms dos dels seus murs, amb una alada d'uns 6 m, que mostren diverses espitlleres. Podria ser del segle XIII.
Est situada a pocs metres de l'esglsia de Sant Mart. s una creu monumental
Al capitell hi ha l'escut
de Catalunya.
Aquesta s una masia ben curiosa. Es pot dir que s una masia del segle XVII amb una casa del segle XIX sobreposada, noms en part, a l'edifici antic, totes dues perfectament distingibles. La casa vella presenta un portal adovellat de punt rod i finestres amb llinda, brancals i ampit de pedra.
Masia documentada des de l'any 1497. Ha estat restaurada i ampliada modernament i s'ha transformat un ter de la casa en porxo a dos nivells. La resta de l'edifici original es conserva molt b, amb el portal adovellat i les finestres emmarcades amb pedra.
Curiositats
Actualment, els habitatges de segona residncia superen mpliament els de primera.
Lescola, lajuntament, la zona esportiva i el casal dels avis estan a Riells i Viabrea, per el nucli histric (esglsies) est a Riells del Montseny .
En el llibre El Montseny de Pere Ribot Sunyer hi apareix una imatge de lescriptor davant lesglsia de St. Mart de Riells. El principal atractiu turstic que t aquets municipi s el seu paisatge, la seva flora i fauna diversa i les activitats que aquest territori natural permet desenvolupar-hi . Daquestes activitats , les ms destacades en aquets moments sn el senderisme i la bicicleta de muntanya.
Bibliografia
Pere Ribot Sunyer, El Montseny Edicions Destino (1975) .
http://www.selva.cat/municipis
http://www.enciclopedia.cat http://www.wiquipedia.org
http://www.webspobles.ddgi.cat/Riells i Viabrea
http://www.festa.cat http://www.trianglegironi.cat