1

EXPRESSIO S LLATI ES: PROBLEMES I CRITERIS

Si ens pregunten o ens preguntem quin sentit t, ara mateix, posseir un cert coneixement de les expressions llatines, la resposta s doble; quasi podrem dir-ne bfida. En primer lloc, per tal de poder amollar quan ens vinga de gust i amb coneixement de causa una pedanteria, i quedar com uns senyors erudits davant la concurrncia, amb la seguretat quasi absoluta que la majoria dels membres d'aquesta sentiran per nosaltres un profund respecte que durar unes dcimes de segon. En segon lloc, precisament pel contrari: per a detectar l'estultcia de molt de pedant que en coneix quatre o cinc, d'expressions llatines, per va esquitxant-les per tot el seu discurs, vinguen o no al cas, i sovint incorrectament. Expliquem-nos i exposem els nostres criteris. Moltes llenges modernes occidentals fan servir paraules i expressions llatines; fins i tot les usen llenges no romniques. Fer-ho pareix un just privilegi d'aquells idiomes al si dels quals s'ha desenvolupat un registre culte, que els caracteritza, precisament, com a llenges de cultura modernes. En rigor, la major part d'expressions llatines haurien de pertnyer exclusivament a l'esmentat registre culte, o a registres especialitzats, com ara el llenguatge mdic o jurdic: a tall d'exemples, heus ac in situ, vox populi, ipso facto, ad hoc, de visu, a priori, motu proprio... N'hi ha excepcions: un redut nombre s'ha incorporat a un registre ms ampli, i fins i tot s'adapten a regles ortogrfiques de la llengua en qu s'insereixen, com ara currculum, frum, referndum, qurum, accssit i smmum, que ja no escriurem en cursiva perqu sentim plenament integrades a la nostra llengua, fins al punt que els respectius plurals, si en tenen, els formem amb addici d'una -s, i no curricula, fora, referenda... El problema ve quan algun docte de cuina, probablement amb ms gosadia que lectures, esbargeix llatinrums pel seu parlar; l'ossada de Cicer es deu remoure all on haja anat a raure, de sentir-los. Hi ha dos tipus d'individus especialment cruels amb el llat, per freqents: aquells que tot ho fan de motu propi o pitjor de motu propio; i aquells altres que s'entesten a explicar una cosa a grosso modo. Fra bo que, motu proprio, aprenguessen a explicar-la grosso modo... o, ja posats, si el cos els ho demana, es limitassen, espontniament, a fer-ho a grans trets. N'hi ha d'altres, menys abundants per no menys penosos. Aquells que poden etzibar-te tranquillament coses com ara el director s l'alma mater d'aquest institut que n'he quedat, de b, amb el poder establert, 'tat? i quedar-se tan amples. Probablement aix d'alma els sona a nima, i de fet seria una metfora acceptable dir que una persona s l'nima d'una instituci... La llstima s que alma s el femen d'almus, alma, almum, significa nodrissera i era eptet, quasi exclusivament femen, d'algunes deesses com ara Ceres, o de la Terra. Sobretot si qui dirigeix el centre s de sexe mascul, comprendreu que, tot plegat, fa plorar

En darrer lloc, hi ha alguns errors ms subtils, i menys freqents, de tal manera que per ser difcil detectar-los es fa difcil evitar-los confessem haverhi caigut, tot i ser de l'ofici , induts per usos erronis generats al mn anglosax. L'exemple ms clar s la preposici versus, que en angls sol abreujar-se vs.; en llat noms significa en direcci a o cap a, que s d'on provnen els cultismes catalans vers i envers. Per en angls, errniament, ha pres el sentit contra, i aix apareix sovint en indicar contrincants esportius: Arsenal vs. Liverpool. La influncia dels mitjans de comunicaci anglosaxons i, des que hi ha Internet, l'afecci de molts periodistes per la funci tallar i enganxar fa que ens trobem cada vegada ms coses com ara F.C. Barcelona versus Real Madrid. Independentment de qui guanye, cal evitar aquestes construccions. A les pgines segents trobareu un poc de tot. Des de mots solts, fins algun aforisme ms llarg. No hauria tingut sentit fer una distinci massa precisa i taxativa entre mots, expressions, aforismes, tecnicismes de manera que hi ha una compilaci de llistats ja existents d'aquesta mena. En molts casos, noms n'oferim la traducci; s el mateix paper que hi faria un diccionari. En uns altres, afegim una breu explicaci del context en qu es fa servir l'expressi, terme, etc. en qesti. En uns pocs casos de provinena literria, i illustre a ms a ms, l'hem feta constar tamb. Som conscients que un gran percentatge de les expressions i termes recollits als esmentats llistats de qu hem partit el proporcionen l'Esglsia Catlica, sobretot el Dret Cannic, i el Dret Rom. Per no caure en un lxic ultraespecialitzat, hem depurat molts d'aquests apartats; tanmateix, n'hem deixat molts. D'una banda, pel fet que molts han passat a registres del llenguatge ms amplis; d'una altra, amb la sana intenci de fer certes sentncies i ressolucions judicials ms entenedores. Fra bo, en tal sentit, que els juristes que les redacten comptassen amb llistats com el present, o almenys que consultassen ms vegades els manuals de Dret Rom i no fesen citacions d'oda. Per aix ja sn figues d'un altre paner Almassora, IES lvaro Falomir, gener del 2004.

EXPRESSIONS I TERMES LLATINS a capite ad calcem a contrariis a die a divinis a fortiori a latere del cap als peus pels contraris a comptar des d'un dia determinat en les coses divines: pena amb qu se suspn un eclesistic en l'exercici dels oficis divins amb major motiu i ra del costat; de prop: es diu de certs cardenals elegits pel papa entre aquells que l'envolten i que exerceixen funcions diplomtiques d'entrada; des del llindar; des del comenament; sense major examen del mxim al mnim a partir de la mnima pena de naixement; des del naixement de nou per deducci, per experincia; desprs d'examen abans de tota deducci; abans de tot examen a partir del qual: el dia a partir del qual comena a comptar-se un termini o terme judicial en les coses sagrades [> a divinis] per semblana: argument que es funda en raons de semblana entre el fet proposat i el que d'aquest es dedueix amb mesura de les paraules als cops; passar de l'amenaa a l'acci segons el vincle matrimonial amb vivor; amb calor; arravatadament per l'absurd: argument que es fonamenta en la proposici contrria; de manera poc raonada des de l'eternitat; des de sempre; de tota la vida qui faa malament, que espere un altre tant des d'abans de temps immemorial; d'poca molt remota amb tota franquesa; amb tota sinceritat; a pit obert des del principi sense testament; sense testar completament; en tota la seua integritat des de dins amb ira; arravatadament

a limine a maximis a minima a nativitate a novo a posteriori a priori a quo a sacris a simili

a tempo a verbis ad verbera a vinculo matrimonii ab abrupto ab absurdo ab aeterno ab alio spectes alteri quod feceris ab ante ab immemorabili ab imo pectore ab initio ab intestato ab integro ab intra ab irato

ab ore ad aurem

de la boca a l'orella: contar a l'orella d'un altre amb summa discreci el que no es vol dir en veu alta ab origine des de l'origen; des del principi ab ovo des del principi; des del ms remot origen ab ovo usque ad mala des de l'ou a la poma; des del principi a la fi ab uno disce omnes per un de sol hom coneix la resta: n'hi ha prou amb un exemple ab urbe condita des de la fundaci de la ciutat [ = Roma 753 aC] absit Du me'n lliure! abusus non tollit l'abs no lleva l's: l'abs que es pot fer d'una cosa no impedeix mai el seu s correcte usum abyssus abyssum un abisme crida a un altre abisme: una falta ocasiona una altra invocat accesit segon premi acta est fabula la comdia ha acabat; es va acabar l'espectacle [paraules d'August al seu llit de mort] acti labores iucundi les tasques executades sn agradables, faena feta fa goig: satisfacci que s'experimenta una vegada realitzat el treball actus me invito el que vaig fer contra la meua voluntat no s obra meua pactus, non est meus actus ad absurdum per reducci a l'absurd: argument que es funda en l'absurd de la proposici contrria ad acta arxivar / tancar l'expedient / donar la carpetada ad aperturam libri a llibre obert: dificultat per a retenir en la memria el que es llig o estudia. [tamb = aperto libro] ad aras fins als altars; fins a la fi ad astra fins a les estrelles ad augusta per [= per aspera ad astra] a resultats grans per vies angosta angostes: valorar un triomf obtingut a costa de grans dificultats ad bene placitum a gust ad bona persona encarregada, per nomenament judicial, d'administrar els bns d'un menor: curador ad bona ad calendas graecas indefinidament; per a no mai; per a un temps que mai no arribar [perqu els grecs no tenien calendes] ad captandum vulgos per a enganyar el populatxo; per a seduir les masses ad cautelam per precauci: recurs o escrit que es formalitza sense que hom no el crega necessari, per preveient en qui jutja una apreciaci distinta. Absoldre ad cautelam s absoldre el reu en cas de dubte. ad Ephesios parlar ad Ephesios; parlar als efesis; parlar a odes sordes

ad finem ad futuram rei memoriam ad gloriam ad hominem: argumentum ad hominem ad hoc ad honorem ad idem ad ignorantiam ad impossibilia nemo tenetur ad inferos ad infinitum ad inquirendum ad interim ad iudicium ad libitum ad limina apostolorum ad litem

fins al fi; a la fi per a record perenne per a la glria per a / segons l'home: argumentaci en qu es rebat el contrari amb els seus propis arguments ex professo; aposta; especialment per a a per l'honor; gratutament; ttol sense retribuci al mateix a la ignorncia: argument adequat a la ignorncia de la persona amb la qual hom discuteix ning no est obligat a realitzar l'impossible entre els morts; a la regi dels morts fins a l'infinit; illimitat; sense fi providncia judicial per la qual s'ordenen esbrinaments sobre un assumpte interinament; provisionalment al judici: argument que apella al sentit com a voluntat; a gust; a capritx; a elecci al soli dels apstols: la Santa Seu; la visita que han de fer els bisbes al papa per al plet. Curator ad litem: persona nomenada judicialment per a seguir el plet i defensar els drets d'un menor a la lletra; al peu de la lletra; literalment per a major glria de Du: lema de la Companyia de Jess al marge: observaci feta en un escrit per molts anys fins a provocar nusees; fins a la sacietat observaci; nota a notcia, a coneixement d'alg a plaer; a voluntat per a ostentaci o vanaglria al costat dels avantpassats: anar ad patres = morir; enviar ad patres = matar al peu de la lletra; puntualment, exactament per a perpetuar el record de la cosa; per a eterna memria; per a sempre: informaci ad perpetuam a qui; davant de qui; per al qual: jutge ad quem = jutge al qual s'adrea l'apellaci d'un altre inferior

ad litteram ad maiorem Dei gloriam [A.M.D.G.] ad marginem ad multos annos ad nausseam ad notam ad notitiam ad nutum ad ostentationem ad patres ad pedem litterae ad perpetuam rei memoriam ad quem

ad referendum ad rem ad summum ad terrorem ad unguem

per a ser aprovat pel superior a l'assumpte; precisament; al cas; a la cosa com a mxim; com ms; al mxim; a tot tirar per a infondre terror a la perfecci: ltim toc que s'obt passant l'ungla per una superfcie llisa ad usum Delphini per a s del Delf: llibres excessivament esporgats; obres dedicades especialment a la joventut ad utrumque paratus disposat a qualsevol cosa; preparat per a tot ad valorem d'acord amb el valor; segons el valor ad verbum al peu de la lletra ad verecundiam al respecte: defensa d'una proposici apellant a la reverncia deguda a una autoritat ad vitam aeternam per a sempre; eternament adhuc sub iudice lis el plet est encara sota la jurisdicci del jutge: est una qesti no est encara resolta aequo animo amb nim ser; amb constncia aere perennius ms ferm que el bronze; imperible aeternam vale adu per a sempre age quod agis fes el que fas = estigues per all que has d'estar, treballa amb atenci: s'aplica a aquells que es distrauen en les seues ocupacions alea jacta est la sort est tirada, hom ha llanat els daus [Csar en passar el Rubic] alias d'una altra manera; d'un altre nom; tamb anomenat aliquandum bonus alguna vegada tamb s'adorm Homer: tamb els grans escriptors cometen faltes; tamb els grans escriptors dormitat Homerus tenen les seues desorientacions alma mater mare nutrcia: eptet potic d'algunes deesses; avui, sol aplicar-se la universitat alter ego un altre jo alter idem una altra vegada el mateix: volta a comenar! una altra vegada! altius, citius, fortius ms alt, ms rpid, ms fort [lema dels Jocs Olmpics] altum silentium profund silenci amabilis insania una agradable desillusi amata bene ben amada amicus curiae un amic del tribunal amicus humani generi amic del gnere hum: amic de tots, amic de ning amicus Plato, sed Plat s el meu amic, per ms ho s la veritat: no basta que quelcom siga afirmat per alguna persona magis amica veritas respectable, sin que ha d'estar confirmat per la veritat amor patriae amor a la ptria

amor vincit omnia anathema sit anguis latet in herba

l'amor tot ho ven siga anatema; siga condemnat la serp s'oculta a l'herba: hom mai no ha de fiarse de les aparences anno aerae vulgaris any de l'era vulgar: l'era cristiana anno aetatis suae l'any de la seua edat: inscripci a la tomba en qu es posa l'edat del difunt anno ante Christum any abans de Crist anno Christi l'any de Crist anno Domini l'any del Senyor anno mundi l'any del mn anno regni l'any del regnat anno salutis l'any de la redempci annus mirabilis any de meravelles ante bellum abans de la guerra ante diem abans del dia ante lucem abans de l'alba ante meridiem abans del migdia ante mortem abans de la mort ante omnia abans de tot; primer que res aperto libro a llibre obert: dificultat de retenir el que llig aqua et igne demanar aigua a la pedra tosca; demanar la lluna en un cove interdictus arbiter elegantiarum rbitre de l'elegncia ars gratia artis l'art per l'art ars longa, vita brevis l'art s extens, la vida curta: per a aprendre molt i b cal aprofitar el temps asinus asinum fricat l'ase frega l'ase: persones que mtuament es dirigeixen exagerats elogis asinus in tegulis el ase a la teulada: persona d'escs criteri que ha arribat a ocupar una elevada posici audaces fortuna iuvat la fortuna afavoreix als audaos audacter et sincere amb audcia i sinceritat audax et cautus auda i caut audax Iapeti genus la raa auda de Jpet: tot el gnere hum, per Horaci designa aix Prometeu audi alteram partem escolta l'altra part aura popularis el vent popular aurea mediocritas daurada mitjania: s preferible una mitjania tranquilla a les riqueses i honors aut Caesar aut nihil o Csar o res: s'aplica als ambiciosos aut vincere aut mori o vncer o morir ave Caesar, salve, Csar, els que van a morir et saluden

morituri te salutant beatus ille bis bis dat qui cito dat bis repetita placent bona fide caelo tonante credimus Iovem regnare calamo currente

feli aquell [tema literari que exala la vida retirada] dos; dues vegades qui dna prompte dna doble les coses repetides agraden de bona fe; amb bona intenci quan vam sentir tronar, vam creure que regnava Jpiter: "enrecordarse de Santa Brbara quan trona

en crrer la ploma; sense pensar; a rajaploma, tal com raja campus recinte universitari carpe diem aprofita el present: gaudeix de la vida, que s curta; a viure que sn dos dies casus belli motiu de guerra; motiu per a declarar la guerra causa mortis per causa de mort cave canem atenci amb el gos; atenci al gos cave ne cadas cuida de no caure caveant consules! vigilen els cnsols! cedant arma togae que les armes cedisquen a la toga: que els militars cedisquen davant del govern civil cetera desiderantur la resta s desitjada; la resta hi manca: s'indica amb aix que una obra est incompleta ceteris paribus donades, d'altra banda, les mateixes circumstncies climax punt ms alt d'una gradaci o situaci cogito, ergo sum pense, per tant existisc collige, virgo, rosas agafa, donzella, les roses [perqu la vida s breu] compos sui amo de si mateix conditio sine qua non condici indispensable confer / cf. confronteu amb... consecutio temporum correlaci de temps [en gramtica] consensus facit legem el consentiment pblic fa la llei consensus omnium consentiment universal consummatum est s'ha acabat tot contra factum non contra els fets no hi ha argument que valga: els fets manen valet argumentum contra naturam antinatural; contra la natura contraria contrariis les coses es curen per mitj de les contrries curantur copia verborum abundncia de paraules coram domini regis davant del rei nostre senyor coram Ecclesiae davant de l'Esglsia

coram nobis coram populo corpore insepulto corpus corpus delicti credo quia absurdum

cucullus non facit monachum cui bono per a qu? / per a qui serveix? / en profit de qui? cuiqui suum a cadascun el seu; a cadascun all que li pertoca cuius regio eius religio de tal pas, de tal religi: hom professa la religi que predomina al seu pas culpa levis falta lleu cum laude amb lloana cum privilegio amb privilegi cum quibus amb els quals: diners; mitjans financers curriculum vitae cursa de vida: dades i antecedents professionals d'una persona damnum absque prdua sense dany iniuria de audito de nom; d'odes de cuius d'aquell / aquella de qui de facto de fet [s'oposa a de iure] de gustibus et sobre gusts i colors no s'ha de disputar; per a gusts es van fer colors coloribus no est disputandum de incognito de forma desconeguda; sense que s'assabente ning de iure de dret; conforme a dret de mortuis nihil nisi no es parla malament dels morts; dels morts, no es diu res sin all bo bene de plano sense dificultat de populo barbaro (tpic) de poble brbar: cosa atro; atrocitat de profundis [clamavi] del profund; des de les profunditats [he cridat] de verbo ad verbum de viris de visu de vita et moribus deficit paraula per paraula; a la lletra dels homes de vista; per haver-ho vist sobre la vida i els costums quantitat que falta; falta d'ingressos en relaci amb les despeses Dei gratia per la grcia de Du delenda est Carthago Cartago ha de ser destruda [amb aquestes paraules

davant de nosaltres davant de la multitud; en pblic; sense por al pblic amb el cos sense sepultar; de cos present cos; corpus [conjunt de texts] cos del delicte crec perqu s absurd: s propi de la fe creure sense necessitar comprendre l'hbit no fa el monjo

10

delirium tremens Deo gratias Deo incognito Deo iuvante Deo volente desiderata desideratum deus ex machina

dies ad quem diis aliter visum directe ni indirecte divide et vinces divide ut imperes / divide ut regnes dixi do ut des doctus cum libro dulce et decorum est pro patria mori duplex dura lex, sed lex de pluribus unum ecce homo! eccehomo editio princeps ego sum qui sum eiusdem farinae ense et aratro eo ipso ergo ergo glu capiuntur aves errando, corrigitur error errare humanum est et cetera

acabava Cat els seus discursos. Avui s'empra per a combatre o destruir qualsevol cosa] deliri amb tremolors (per excs d'alcohol) grcies a Du al Du desconegut amb l'ajuda de Du; mitjanant Du volent-ho Du; mitjanant Du les coses desitjades el ms gran desig du per mitj d'una mquina: desenlla, ms feli que versemblant, d'una situaci complicada [referncia a l'ens extranatural fet abaixar a l'escenari mitjanant una grua per a resoldre l'argument d'una obra dramtica] ltim termini els dus sn d'un altre parer ni directa ni indirectament divideix i vencers divideix per a regnar he dit [paraula amb qu s'acaba un discurs] done per a qu dnes; quan done, espere rebre quelcom savi amb llibre = que no t idees prpies dol i bell s morir per la ptria doble la llei s dura per s llei un de tants heus ac l'home! persona lacerada, de llastims aspecte primera edici impresa, esp. d'una obra anterior a la impremta sc el que sc de la mateixa farina / mena; del mateix estil amb l'espasa i l'aladre i per si mateix; automticament per tant; per consegent; desprs; aix que aix els ocells es cacen amb lliga equivocant-se, hom aprn errar s propi de l'home / s hum equivocar-se i els altres; etctera; etc.

11

et ita porro et sic de caeteris et vice versa eureka! [grec] ex abrupto ex abundantia cordis os loquitur ex aequo ex aequo et bono ex cathedra ex consensu ex corde / ex toto corde ex dono ex libris ex nihilo ex nihilo, nihil ex professo ex ungue leonum exabrupto exceptio probat regulam exceptis excipiendis excursus excusatio non petita, accusatio manifesta exegi monumentum aere perennius exempli gratia / e.g. exequatur

i aix successivament i aix dels altres i al revs ho he trobat! / tinc la soluci! / ja ho tinc! de sobte; bruscament; arravatadament de l'abundncia del cor parla la boca igualats a punts; de la mateixa manera; amb igualtat amb nim equitatiu i benvol des de la ctedra: amb to doctoral amb el consentiment de cor; de tot cor per donaci dels llibres = pertanyent als llibres de [nom del propietari] del no-res del no-res, res de propsit; expressament; amb deliberaci per l'urpa es coneix el lle: hom coneix pel seu estil l'autor d'una obra literria sortida de to; dit o gest inconvenient l'excepci no s obstacle per a la validesa d'una regla; no hi ha regla sense excepci; l'excepci confirma la regla tot exceptuant el que cal exceptuar digressi en qu es discuteix mpliament algun punt concret excusa no requerida, acusaci manifesta: el que allega una excusa sense que ning no li la demane, s'acusa a si mateix he concls un monument ms durador que el bronze a manera d'exemple; per exemple autoritzaci que atorga el cap d'un estat als agents estrangers per a qu puguen exercir les funcions prpies dels seus crrecs l'experincia ensenya als ximples amb aquestes mateixes paraules; literalment fora de les muralles fes[-ho] semblant; imitaci o reproducci d'un escrit, signatura, etc. fes[-ho] tot; es diu del que ho sap tot o s'entremet en tot; i tamb del que exerceix en una casa o dependncia tots

experientia docet stultos expressis verbis extra muros fac simile / facsimile fac totum / factotum

12

facio ut des

facio ut facias fama semper vivat! fama volat fas est ab hoste doceri festina lente fiat iustitia etsi ruat caelum fiat lux! fiat voluntas tua finis coronat opus fortuna favet fatuis forum fugit irreparabile tempus gaudeamus, igitur, iuvenes dum sumus genus irritabile vatum

els menesters faig per a qu em dnes: contracte "innominat", pel qual una de les parts es compromet a un acte, i la contrria promet pagar en diners o espcie faig per a qu faces: a un fet realitzat per una persona correspon un fet d'una altra [que] dure sempre la [seua] fama! la fama vola: les notcies s'estenen amb rapidesa s lcit aprendre de l'enemic afanya't lentament; "vesteix-me lentament que tinc pressa" que es faa justcia encara que s'afone el cel faa's la llum [Gnesi] faa's la teua voluntat la fi corona l'obra la sort afavoreix els ximples plaa, frum, lloc de reuni el temps fuig i no s possible recuperar-lo gaudim, doncs, mentre som joves [himne universitari] la raa irritable dels poetes

gloria in excelsis Deo Glria a Du en les altures gloria victis glria als venuts grammatici certant els gramtics discuteixen [es diu d'alguna qesti que promou molta controvrsia per sobre la qual hom no arriba a cap conclusi] gratis et amore Dei de bades (gratis) i per amor de Du gratis pro Deo gratis i per Du grosso modo poc ms poc menys; amb poques paraules; sumriament, a grans trets [cal evitar posar-li davant la preposici a, error prou ests] gutta cavat lapidem la gota perfora la pedra habeas corpus Literalmente "que tingues el [teu] cos" o "que portes el [teu] cos", referint-se al d'un detingut; expressa el seu dret a ser escoltat per un jutge i poder aix defensar-se. s un dels fonaments d'un estat de dret. habemus papam tenim nou papa habent sua fata libelli als llibres els ocorren tamb peripcies habitat habitacle, medi on viu una espcie animal o vegetal

13

herbarium hic et nunc hic jacet hic Rhodus hic salta

hodie mihi cras tibi homo erectus homo faber homo homini lupus homo sapiens homo sum: humani nihil a me alienum puto honoris causa horribile dictu hospes, hostis humus ibidem ictus id est / i. e. idem idem est idem per idem imprimatur in abstracto in actu in aeternum in albis in ambiguo in anima vili in antis in articulo mortis in corpore vivo in curia in dubio

herbari; collecci de plantes o herbes aqu i ara aqu jau; aqu est enterrat; aqu reposa literalment "ac s Rodes, salta ac" = s l'hora de la veritat: ara has de provar del que ets capa [paraules dites a un atleta que s vantava d'haver fet un gran salt a Rodes, en uns jocs esportius all celebrats] avui per mi, dem per tu home erecte [anterior a l'homo sapiens] home fabricant l'home s un llop per a l'home home que sap; home sapient sc home, i no considere ali a mi res d'all hum

per ra o causa d'honor cosa horrible fins i tot de dir literalment, "estranger, enemic": antiga mxima de desconfiana diplomtica terra; capa de terra frtil all mateix; en el mateix lloc; al mateix lloc abans citat atac cerebral a s; s a dir el mateix a mateix s el mateix [s] l'un que l'altre que s'imprimisca [indicaci de la censura, autoritzant una publicaci] en abstracte en acte per sempre en blanc: (quedar-se) sense comprendre una cosa; quedar-se en blanc en el dubte en un sser vil: hom ho diu de l'experiment realitzat en animals temple amb dos columnes en faana, o dues columnes i dues antes en el moment de morir en l'sser viu jutge in curia: qualsevol dels sis protonotaris apostlics de l'estat espanyol en cas de dubte

14

in dubio pro reo in facie Ecclesiae in extenso in extremis in fieri in fine in fraganti [delicto] in hac, salus in hoc signo vinces in illo tempore in nuce in limine in loco citato in medias res in medio consistit virtus in medio stat virtus / in medio virtus in memoriam in mente in nomine in pace in partibus [infidelium]

en cas de dubte, a favor del reu en presncia de l'Esglsia: es diu del matrimoni cannic fil per randa; completament en el moment de morir; en l'ltim moment: en el moment ms crtic el que est per fer; en disposici de ser fet al final en flagrant [delicte]; agafar alg in fraganti, en el mateix moment en qu comet el delicte aqu est la salvaci amb aquest senyal vencers en aquells temps; llavors literalment "en una nou": en l'essencial; en poques paraules; en esbs al llindar; al principi al lloc citat al mig de l'assumpte; sense prembuls en el mig rau la virtut; els extrems sn odiosos en el mig es troba la veritat; els extrems no sn bons en memria; per a record a la ment en nom; nominalment en pau literalment "en pasos d'infidels; en terres de pagans"; s'aplica a un crrec atorgat que no s'exerceix en la realitat al pit: resoluci presa i no manifestada [Hi ha tamb la forma italiana in petto, amb idntic significat.] perptuament; per a sempre (mai) entre copes; tot bevent en potncia; amb possibilitat potencialment en el terme prefixat en el temps present primer que res de sobte; d'improvs; de sobte nu; despullat; com a Du el va portar al mn; en vestit d'Adam [s incorrecta, per molt freqent, la corrupci sincopada d'aquesta expressi in puribus, amb idntic significat.] en la naturalesa de les coses

in pectore in perpetuum in poculis in posse in potentia in praefixo termino in praesenti in primis in promtu in [puris] naturalibus

in rerum natura

15

in sacris in saecula saeculorum in situ in solidum in solutum

in spe in statu quo in tempore oportuno in terminis in utroque iure in vino veritas in vitro in vivo incipit incontinenti index expurgatorius

intelligenti, pauca inter nos inter vivos invita Minerva ipse dixit / magister dixit ipso facto ipso iure ita diis placuit ita est item iunior

en les coses sagrades pels segles dels segles en el lloc per complet per paga de compte; daci in solutum = quan s'adjudica al creditor una cosa moble o arrel del deutor en paga del deute lit. "en esperana"; en potncia en el mateix estat o situaci en el temps convenient en ltim lloc en ambds drets: en els drets civil i cannic en el vi est la veritat; un borratxo no menteix en el vidre: referent a experiments de laboratori en l'sser viu; estant viu comena [primeres paraules d'un manuscrit recordades per a la seua identificaci] a l'instant ndex expurgatori [llista de passatges suprimibles o alterables en alguns llibres per a qu els fidels puguen llegir-los] qui s llest, t prou amb poques dades entre nosaltres entre vius a pesar de Minerva: escriptors que s'encaboten a produir encara que els manquen talent i inspiraci el mestre ho ha dit

en l'acte; pel mateix fet pel mateix dret; per ministeri de la llei aix va plaure als dus aix s de la mateixa manera; tamb; a ms; ms el ms jove (entre dues persones del mateix nom i cognom; s'oposa a senior) iurare in verba jurar per les paraules del mestre; parlar per havermagistri ho sentit dir iure divino per dret div iure et facto de fet i de dret iure humano per les lleis humanes iuris et de iure de dret i per dret iuris tantum tan sols de dret: la presumpci admet prova en contrari ius et norma loquendi llei i norma del llenguatge

16

ius gentium ius privatum ius publicum ius sanguinis ius soli iustae nuptiae labor omnia vincit lapsus lapsus calami lapsus linguae lato sensu laus Deo lege, quaeso lex dura est, sed certa est lex dura est, sed scripta est libera nos, Domine libido lignum crucis loco citato / loc. cit. locus amoenus locus sigilli magister dixit manu militari manus manum lavat

dret de gents dret privat dret pblic dret de sang dret del sl justes noces: matrimoni legal tot ho ven el treball falta o error comesos per manca de cura error de ploma error de llengua: equivocaci involuntria en sentit ampli lloat siga Du llig, t'ho pregue la llei s dura, per t ra la llei s dura, per es troba escrita

allibera'ns, Senyor desig (ertico-sexual) tronc de la creu al lloc citat lloc am; el verger [tpic literari] lloc del segell ho ha dit el mestre per la fora una m llava l'altra, i ambdues, la cara; avui per tu, dem per mi mapa mundi mapa del mn mare magnum abundncia, multitud de coses desordenades Mare Nostrum el nostre mar = Mediterrani margaritas ante (no llanceu) perles als porcs: no ha de parlar-se als ignorants de coses que no estan capacitats per a porcos comprendre maxime sobretot maximum el major; el ms gran; el mxim mea culpa per la meua culpa: reconeixement d'una falta medice, metge, cura't a tu mateix: s'aplica als qui donen consells que millor haurien de seguir ells mateixos curat te ipsum melioribus annis en temps millors memorandum memorndum [llibret en qu s'apunten les coses que hom vol recordar] memento, homo, quia recorda't, home, que ets pols i en pols et convertirs

17

pulvis es et in pulverem te reverteris mens sana in corpore sano minima de malis mirabile visu mixti fori modus faciendi modus operandi modus vivendi more maiorum mors ultima ratio motu propio mulier taceat in ecclesia multa paucis mutatis mutandis mutato nomine nasciturus nascuntur poetas, fiunt oratores natura naturans natura naturata natura no facit saltus natura sanat, medicus curat ne quid nimis ne varietur nec pluribus impar ment sana en cos sa dels mals, els menys [cosa] admirable de veure tribunal mesclat: eclesistic i seglar mode d'obrar mode de procedir mode de viure: labor que permet viure d'ella segons el costum dels avantpassats la mort s l'ltima ra de tot per propi impuls: acci espontnia, per prpia iniciativa que la dona calle dins l'esglsia molt en poques paraules: dit dels escriptors concisos canviant all que calga canviar canviant el nom el que ha de nixer [s'empra en llenguatge jurdic i mdic per a referir-se al fetus] els poetes naixen, els oradors es fan natura naturalitzant: naturalesa que crea i forma totes les coses el conjunt del que la natura crea la naturalesa no fa bots: regularitat de l'evoluci natural la naturalesa sana, el metge cura

res amb excs per a qu res no canvie no diferent de molts: superior a tots [divisa de Llus XIV de Frana] nec plus ultra no ms enll necessitas caret lege la necessitat manca de llei; en cas de necessitat, les lleis deixen de respectar-se negative et amplius negativament i encara ms: proposta negada per unanimitat sense possibilitat d'apellaci nemine contradicente sense que ning no discrepe; per unanimitat nemine discrepante per unanimitat; sense que ning no discrepe nemo dat quod non ning no dna el que no t habet nequaquam de cap mode

18

neque si Spiritum Sanctum esse audivimus nihil admirari nihil novi sub sole nihil obstat nihil mirare nolens volens noli me tangere nomen est omen / nomen et omen non bis in idem non decet non erat his locus non expedit non liquet non multa, sed multum non nisi parendo, vincitur non nato non nova sed novo non omnia possumus omnes non omnis moriar non plus ultra non possumus non sancta non sequitur nosce te ipsum nota bene nulla dies sine linea numen numerus clausus nunc est bibendum o sancta simplicitas!

mai no hem sabut ni de l'existncia de l'Esperit Sant [paraules dels atenesos a Sant Pau que els intentava explicar qui era l'Esperit Sant] no commoure's per res no hi ha res de nou sota el sol res no s'oposa; no hi ha inconvenient [indicaci, com imprimatur, de la censura eclesistica] no commoure's per res tant si es vol com si no es vol no em toques: dit de temes que no s'han d'esmentar el nom ho diu tot; el nom ja ho diu no dues vegades pel mateix: no es pot jutjar una persona dues vegades pel mateix delicte no conv no era el lloc oport per a aix no conv no est clar no moltes coses, sin molt; s millor aprendre poc i b que molt i mal [la natura] no pot ser venuda sin obeint-la no nascut no coses noves, sin en forma nova no tots podem [fer-ho] tot no morir del tot: la meua obra me sobreviur no ms enll: lmit, quantitat, possibilitat que no s'ha de sobrepassar no podem, no s possible no bona: gent de mal viure no segueix coneix-te a tu mateix adverteix b: per a agregar una explicaci a un text, tot i que aquest tamb es comprendria sense aquesta ni un dia sense lnia: s'aplica als escriptors o als traductors divinitat; inspiraci divina nombre limitat d'alumnes que poden accedir a la universitat ara cal beure oh santa simplicitat!: frase per a burlar-se d'una acci o paraula massa ingnua

19

o tempora! o mores! odi profanum vulgus et arceo omne vivum ex ovo omnia vincit amor omnis homo mendax opera prima opere citato / op. cit. opus Opus Dei ora et labora pacta sunt servanda pane lucrando

oh temps! oh costums! / quins temps aquells! [Marc Tulli Cicer, Discursos contra Catilina I, 1] odie al populatxo prof i me n'aparte

tot sser vivent procedeix d'un ou l'amor tot ho ven tot home s mentider obra primera en l'obra citada obra; treball; composici Obra de Du [orde religiosa] resa i treballa cal conservar els pactes per a guanyar-se la vida: obres artstiques fetes noms per a guanyar-se la vida panem et circenses pa i diversions: pa i toros; pa i futbol passim per onsevol [s'usa a les citacions bibliogrfiques per a indicar que hi ha referncies d'una cosa en diverses parts de l'obra que hom cita] paterfamilias cap de famlia parturient montes, les muntanyes parterejaran i en naixer un ridcul ratol nascetur ridiculis mus [Horaci]: molt de soroll per res pauca, sed bona paulo maiora canamus peccata minuta pecunia non olet poc, per bo cantem coses un poc ms elevades

pecats lleus: faltes de poca importncia els diners no empesten: els diners no tenen a veure amb la seua procedncia per accidens accidentalment; per casualitat per annum per any per aspera ad astra [= a resultats grans per vies difcils: valorar un triomf obtingut a costa de grans dficultats ad augusta per angosta] per capita per cap [veure: renda per capita] per centum per cent per diem per dia; diriament per fas et per nefas per una cosa o per una altra; per b o per mal per os per via oral: forma d'ingerir preparats frmacs per se amb tota propietat; per si; per naturalesa per saecula pels segles dels segles (amn) saeculorum (amen) perinde ac cadaver com un cadver: amb cega obedincia

20

persona grata persona non grata pertransit benefaciendo placet plaudite, cives pluralia tantum plus plus aequo plus minusve plus ultra post data / P.D. post festum post hoc, ergo propter hoc post meridiem post mortem post mortem nihil est post nubila, Phoebus post partum post scriptum / P.S. potius mori quam foedari prae manibus prima facie prima luce primo mihi primo occupandi primum vivere, deinde philosophare primus inter pares principiis obsta prius mori quam foedari pro domo sua pro forma pro indiviso pro rata parte pro tempore

persona que agrada persona indesitjable / desagradable va passar [la vida] fent b beneplcit; aprovaci; vist-i-plau aplaudiu, ciutadans paraula que noms t forma plural, p.e. noces lit. "ms"; gratificaci; sobresou ms del just ms o menys ms enll desprs de donada; afegit final a una carta passada la festa; massa tard; molt desprs desprs d'a, per tant a conseqncia d'a [es diu d'un fals argument de causalitat] desprs del migdia desprs de la mort desprs de la mort no hi ha res desprs dels nvols, el sol: desprs de temps rons vnen altres millors desprs del part desprs d'escrit [= postdata] millor morir que perdre l'honor entre mans a primera vista a l'alba a mi el primer al primer ocupant (d'una propietat) primer, viure, i desprs, filosofar el primer entre els iguals: el primer entre els de la seua mateixa categoria oposa't als comenaments (no desprs) abans morir que tacar-se al seu propi favor; en pro de la prpia causa per mera frmula; d'acord amb els requisits legals per indivs: cabals que estan en comunitats, sense dividir prorrata: quota que correspon a cadascun en un repartiment proporcional; en proporci segons el temps o les circumstncies

21

pro tribunali proemium punica fides quadrivium qualis pater, talis filius quandoque bonus dormitat Homerus quantum mutatus ab illo! quantum satis quantum sufficit quantum vis qui bene amat, benet castigat qui nescit disimulare, nescit regnare qui potest capere, capiat qui scribit, bis legit quid quid divinum quid novi? quid pro quo

davant del tribunal; en audincia pblica proemi; part introductria d'un discurs fe pnica, cartaginesa: mala fe divisi en quatre parts de les quatre arts liberals de l'Edat Mitjana: Aritmtica, Geometria, Astronomia i Msica tal pare, tal fill; si el pare s msic, el fill s ballador tamb el geni s'equivoca alguna vegada que distint de com era! tant com siga prou [en farmcia] el que baste [farmcia] tant com vulgues [farmcia] qui et vol mal et far riure i qui et vol b et far plorar qui no sap dissimular no sap regnar qui puga entendre-ho, que ho entenga

qui escriu, llig dues vegades qu; aix s el quid de la qesti quelcom div: inspiraci prpia del geni qu hi ha de nou? una cosa per una altra: error que consisteix a prendre una persona o cosa per una altra quid prodest? per a qu serveix? quieta non movere no cal agitar el que est quiet quo vadis? on vas? quod Deus coniunxit, el que Du va unir no ho separa l'home homo non separat quod erat que era all que calia demostrar demonstrandum [q.e. d.] quod licet Iovi no licet el que est perms per a Jpiter no ho est per al poble baix bovi quod natura non dat, lit. "all que la natura no dna, no ho presta [la Universitat Salmantica non de] Salamanca"; per a tot es necessita talent praestat quod scripsi, scripsi all que he escrit, escrit queda quorum nombre de membres d'una assemblea, necessari per a la validesa d'un acord quot capita, tot hi ha tants parers com caps; cadascun t la seua opini

22

sensus quousque tandem...? rara avis ratio essendi rebus sic stantibus referendum relata refero renta per capita requiem requiescat in pace / R. I.P. res, non verba res nullius res nullius, primi occupandi sunt res publica rictus risum teneatis! Roma locuta, causa finita salus populi suprema lex est sancta sanctorum schola cantorum scripsit / scr. secundum arte Senatus Populusque Romanus / SPQR senectus ipsa est morbus senior sermo rusticus sermo urbanus sermo vulgaris servum pecus sesquipedalia verba

fins quan? ocell rar: persona o cosa com a singular excepci ra de ser (estant) aix les coses; davant d'aquest estat de coses plebiscit referisc el que hom refereix; referisc el que he sentit ingressos per persona [s'usa en estadstica] descans descanse en pau fets, no paraules cosa de ning; quelcom que no t amo les coses que no tenen amo pertanyen al primer ocupant cosa pblica; l'administraci pblica, l'estat gest facial; carassa que tingueu rialla! / que rigueu b va parlar Roma, assumpte concls (s'aplica a sentncies de dret cannic) la salvaci del poble s la llei suprema el lloc ms sant o sagrat escola de cantors va escriure segons l'art; artificialment el Senat i el Poble Rom la vellesa mateixa s una malaltia

ms vell [s'oposa a iunior] parla rstica parla urbana parla vulgar ramat servil: imitadors o aduladors paraules de peu i mig de llarg: aquelles que cal evitar per massa llargues si vis pacem, si vols la pau, prepara la guerra [d'aqu ve la denominaci del calibre de munici 9 mm Parabellum] para bellum sic aix sic itur ad astra aix s'arriba als astres sic transit gloria mundi aix passa la glria d'aquest mn

23

sicut vita, finis ita similia similibus curantur simposium sine anno sine causa sine die sine ira et studio sine loco et anno [conditio] sine qua non sit tibi terra levis sit venia verbo sol lucet omnibus

com va ser la vida, aix ser la mort: tal fars, tal trobars per a malalties semblants, remeis semblants simposi sense any, sense data sense cap causa sense dia; sense data fixa; sense data determinada sense enuig ni afany: amb perfecta equanimitat sense lloc ni data condici sense la qual no: condici indispensable

que la terra et siga lleu! [inscripci sepulcral] amb perms siga dit el sol llueix per a tothom: tothom t dret a gaudir de certs avantatges naturals solarium solrium spiritus promptus est, l'esperit est prompte, per la carn s dbil caro autem infirma sponte sua per propi impuls; espontniament statu quo en l'estat actual; en el mateix estat statu quo ante en l'estat anterior stella maris estrella del mar [referit a la Mare de Du] stricto sensu en sentit estricte stultorum infinitus est el nombre dels ximples s infinit numerus sub conditione sota condici sub iudice pendent de resoluci judicial sub lege libertas sota la llei, la llibertat sublata causa, suprimida la causa, desapareix l'efecte tollitur effectus sufficit basta sui generis a la seua manera; (quelcom) molt especial; molt seu summa cum laude amb el ms alt elogi summa summarum en resumits comptes summum el smmum; el ms alt grau summum ius, excs de justcia, excs d'injustcia: aplicant la llei massa rigorosament solen cometre's iniquitats summa iniuria suo tempore al seu temps: les coses han de fer-se amb oportunitat superavit excs sursum corda amunt els cors! [manifestaci d'alegria, esdevinguda frmula de la litrgia catlica]

24

sustine et abstine suum cuique tabula rasa

taedium vitae tanquam tabula rasa tarde venientibus, ossa tempora mutantur tempus fugit terminus a quo terminus ad quem tertium non datur testis unus, testis nullus timeo Danaos et dona ferentes

suporta i abstn-te a cadascun, all seu; a cadascun, all que li pertoca lit. "taula llisa "; amb la ment en blanc; amb la ment buida; sense coneixements; fer tabula rasa de quelcom = prescindir de quelcom important com si no exists avorriment de la vida com una taula llisa: no t ni idea per a aquells que arriben tard, [noms queden] els ossos els temps canvien el temps passa lmit des del qual: data en qu comena un termini lmit fins al qual: data en qu acaba el termini queda excls un tercer: no hi ha ms alternativa testimoni sol, testimoni nul

tem els grecs fins i tot quan porten regals [Virgili, Eneida II]: per a explicar que cal desconfiar dels regals de l'enemic timeo hominem unius s temible l'home que noms coneix un llibre libri tolle, lege pren, llig totidem verbis amb els mateixos mots totiens quotiens en totes les ocasions que es presenten totum revolutum cosa revolta; revoltim; calaix de sastre totus tuus tot teu [referit a la Mare de Du, lema del papa Joan Pau II] trahit sua quemque cadascun t les seues inclinacions voluptas transeat passe [per a consentir una afirmaci que no importa concedir o negar] tu autem per tu: persona, cosa precisa tu, Marcellus eris promesa que no ha de complir-se tu quoque, fili mi! tu tamb, fill meu!; s'aplica a una persona que traeix [dit per Csar en descobrir entre els seus assassins el seu fill adoptiu Brut] tua res agitur es tracta del teu inters; en el teu propi inters ubi bene, ibi patria on un es troba b, all est la ptria ultima ratio ra ltima; ltim argument ultima ratio regum ltim argument dels reis [divisa que el rei Llus XIV va fer gravar als seus canons] ultimatum ltim termini; ltim avs; resoluci definitiva unguibus et rostro amb les dents i les ungles

25

unisono unum et idem urbi et orbi ut antea ut infra ut retro = ut supra ut supra uti, non abuti vade in pace vade retro / vade retro, Satanas vademecum vae soli! vae victis! vale! vanitas vanitatum, et omnia vanitas varium et mutabile velis nolis veni, vidi, vici verba dicendi verba volant, scripta manent verbi gratia / verbigratia / v. gr. veritas odium parit versus via crucis vice versa victis honos video meliora provoque, deteriora sequor vinum bonum laetificat cor hominis vir bonus, dicendi peritus viribus unitis vis comica vitam impendere vero

en el mateix to; al mateix temps una sola i mateixa cosa als quatre vents; a la ciutat de Roma i al mn sencer com abans com baix com darrere com ms amunt [referit a la part ja vista d'un escrit, en record dels rotlles de papir] usar, per no abusar ves-te'n en pau aparta't de mi / aparta't de mi, Satans llibre o manual que hom pot portar a sobre ai de l'home sol! ai dels venuts! adu! passa-ho b! que et vaja b! vanitat de vanitats, i tot vanitat cosa variable i canviant de grau o per fora; tant si vols com si no vols vaig arribar, vaig veure, vaig vncer verbs de dir, de llengua les paraules volen, all que s'ha escrit queda: perill d'escriure sense reflexionar, amb imprudncia per exemple la veritat engendra l'odi; en dir les veritats es perden les amistats cap a [amb el significat de "contra" s anglicisme] cam de la creu viceversa; a l'inrevs; al contrari honor als venuts: el venut t dret a ser respectat veig el millor i ho aprove, per seguisc el pitjor

el bon vi alegra el cor de l'home home honrat i hbil en parlar: l'orador necessita l'autoritat de la virtut i del talent amb les forces unides: tots a una fora, vigor cmic; sal cmica consagrar la vida a la veritat

26

vivere parvo vivit sub pectore vulnus volaverunt volens, nolens vomitorium vox clamantis in deserto vox populi vox populi, vox Dei vulnerant omnes, ultima necat

viure amb poc la ferida viu sota el pit (dins del pit) paraula del registre familiar per a indicar que ha desaparegut quelcom tant si es vol com si no es vol porta; entrada; sortida; accs [per als grans recintes com ara estadis o places de toros, hi ha el cultisme "vomitori"] la veu d'aquell que clama al desert del domini pblic; veu del poble; opini popular la veu del poble, [s] la veu de Du totes fereixen, l'ltima mata: de les hores que van passant l'ltima s la mortal