A honor, llaor e glria de Nostre Senyor Du Jesucrist e de la gloriosa

sacratssima verge Maria, mare sua, senyora nostra, comena la lletra del
present llibre apellat Tirant lo Blanc, dirigida per Mossn Joanot Martorell,
cavaller, al serenssimo Princep Don Ferrando de Portugal
Molt excellent, virtus e gloris Prncep, Rei expectant:
Jatsia per vulgada fama fos informat de vostres virtuts, molt majorment ara he
hagut notcia d'aquelles, per vostra senyoria voler-me comunicar e disvetlar vostres
virtuosssims desigs sobre los fets dels antics virtuosos e en fama molt gloriosos
cavallers dels quals los poetes e historials han en ses obres comandat perpetuant
llurs recordacions e virtuosos actes. E singularment los molt insignes actes de
cavalleria d'aquell tan fams cavaller, que, com lo sol resplandeix entre los altres
planetes, aix resplandeix aquest en singularitat de cavalleria entre els altres
cavallers del mn, apellat Tirant lo Blanc, qui per sa virtut conquist molts regnes e
provncies donant-los a altres cavallers, no volent-ne sin la sola honor de
cavalleria. E ms avant conquist tot l'imperi grec, cobrant-lo dels turcs qui aquell
havien subjugat a llur domini dels crestians grecs.
E com la dita histria e actes del dit Tirant sien en llengua anglesa, e a vostra
il.lustre senyoria sia estat grat voler-me pregar la girs en llengua portuguesa,
opinant, per jo sser estat algun temps en l'illa d'Anglaterra, degus millor saber
aquella llengua que altri; les quals pregries sn estades a mi molt acceptables
manaments; com ja jo sia per mon orde obligat manifestar los actes virtuosos dels
cavallers passats, majorment com en lo dit tractat sia molt estesament lo ms de
tot lo dret e orde d'armes e de cavalleria; e jatsia, considerada ma insuficincia e
les curials e familiars ocupacions qui obsten, e les adversitats de la noble fortuna
qui no donen reps a la mia pensa, d'aquest treball justament excusar-me pogus,
emper, confiant en lo sobiran B, donador de tots los bns, qui ajuda als bons
desigs suplint lo defalliment dels desitjants, e porta los bons propsits a degudes
fins, e vostra senyoria qui per sa virtut comportar los defalliments, aix en estil
com en orde, en lo present tractat per mi posats per inadvertncia, e pus
verdaderament ignorncia, m'atrevir expondre, no solament de llengua anglesa en
portuguesa, mas encara de portuguesa en vulgar valenciana, per o que la naci
d'on jo s natural se'n puixa alegrar e molt ajudar per los tants e tan insignes actes
com hi sn; suplicant vostra virtuosssima senyoria accepteu com de servidor
afectat la present obra -car si defalliments alguns hi sn, certament, senyor, n's
en part causa la dita llengua anglesa, de la qual en algunes partides s impossible
poder b girar los vocables-, atenent a l'afecci e desig que contnuament tinc de
servir vostra redubtable senyoria, no havent esguard a la ruditat de l'ordinaci e
diferncia de sentncies, a fi que per vostra virtut la comuniqueu entre els
servidors e altres perqu en pugueu traure lo fruit que es pertany, movent los
coratges d'aquells a no dubtar los aspres fets de les armes, e pendre honorosos
partits endreant-se a mantenir lo b com per qui milcia fon trobada.
No res menys a la cavalleria moral donar llum e representar los escenacles de
bons costums, abolint la textura dels vicis e la ferocitat dels monstruosos actes. E
perqu en la present obra altri no puixa sser increpat si defalliment alg trobat hi
ser, jo, Joanot Martorell, cavaller, sols vull portar lo crrec, e no altri ab mi; com
per mi sols sia estada ventilada a servei del molt illustre Prncep e senyor Rei
expectant Don Ferrando de Portugal la present obra, e comenada a dos de giner
de l'any mil quatre-cents e seixanta.

Com evident experincia mostra, la debilitat de la nostra memria, sotsmetent
fcilment a oblivi no solament los actes per longitud de temps envellits, mas
encara los actes frescs de nostres dies, s estat doncs molt condecent, til e
expedient deduir en escrit les gestes e histries antigues dels homens forts e
virtuosos, com sien espills molt clars, exemples e virtuosa doctrina de nostra vida,
segons recita aquell gran orador Tulli.
Llegim en la Santa Escriptura les histries e sants actes dels sants pares, del noble
Josu e dels Reis, de Job e de Tobies, e del fortssim Judes Macabeu. E aquell
egregi poeta Homero ha recitat les batalles dels grecs, troians e de les amazones;
Titus Lvius, dels romans: d'Escipi, d'Anibal, de Pompeu, d'Octovi, de Marc Antoni
e de molts altres. Trobam escrites les batalles d'Alexandre e Dari; les aventures de
Lanalot e d'altres cavallers; les faules potiques de Virgili, d'Ovidi, de Dant e
d'altres poetes; los sants miracles e actes admirables dels apstols, mrtirs e altres
sants; la penitncia de Sant Joan Baptista, Santa Magdalena e de Sant Pau ermit,
e de Sant Antoni, e de Sant Onofre, e de Santa Maria Egipcaca. E moltes gestes e
innumerables histries sn estades compilades per tal que per oblivi no fossen
delides de les penses humanes.
Mereixedors sn d'honor, glria e de fama e contnua bona memria los hmens
virtuosos, e singularment aquells qui per la repblica no han recusat sotsmetre llurs
persones a mort, perqu la vida d'aquells fos perpetual per glria. E llegim que
honor sens exercici de molts actes virtuosos no pot sser adquirida; e felicitat no
pot sser atesa sens mitj de virtuts. Los cavallers animosos volgueren morir en les
batalles ans que fugir vergonyosament. La santa dona Judic ab nimo viril gos
matar Holofernes par delliurar la ciutat de l'opressi d'aquell. E tants llibres sn
estats fets e compilats de gestes e histries antigues, que no seria suficient
l'enteniment hum compendre e retenir aquelles.
Antigament, l'orde militar era tengut en tanta reverncia, que no era decorat
d'honor de milcia sin lo fort, anims, prudent e molt expert en l'exercici de les
armes. Fortitud corporal e ardiment se vol exercir ab saviesa: com, per la prudncia
e indstria dels batallants, diverses vegades los pocs han obtesa victria dels molts,
la saviesa e astcia dels cavallers ha bastat aterrar les forces dels enemics. E per
o foren per los antics ordenades justes e torneigs, nodrint los infants de poca edat
en l'exercici militar, perqu en les batalles fossen forts e animosos, e no haguessen
terror de la vista dels enemics. La dignitat militar deu sser molt decorada, perqu
sens aquella los regnes e ciutats no es porien sostenir en pau, segons que diu lo
gloris Sant Lluc en lo seu Evangeli. Mereixedor s, doncs, lo virtus e valent
cavaller d'honor e glria, e la fama d'aquell no deu preterir per longitud de molts
dies. E com entre los altres insignes cavallers de gloriosa recordaci sia estat aquell
valentssim cavaller Tirant lo Blanc, del qual fa especial commemoraci lo present
llibre, per o d'aquell, e de les sues grandssimes virtuts e cavalleries, se fa singular
e expressa menci individual, segons reciten les segents histries.

Comena la primera part del llibre de Tirant, la qual tracta de certs
virtuosos actes que fu lo comte Guillem de Varoic en los seus
benaventurats darrers dies.
En tan alt greu excelleix lo militar estament, que deuria sser molt reverit si los
cavallers observaven aquelll segons la fi per qu fonc institut e ordenat. E per tant
com la divina Providncia ha ordenat e li plau que los set planets donen influncia
en lo mn e tenen domini sobre la humana natura, donat-los diverses inclinacions
de pecar e viciosament viure, emper no els ha tolt l'universal Creador lo franc
arbitre, que si aquell s ben regit les poden, virtuosament vivint, mitigar e venre,
si usar volen de discreci; e per o, ab lo divinal adjutori, ser departit lo present
llibre de cavalleria en set parts principals, per demostrar l'honor e senyoria que los
cavallers deuen haver sobre lo poble.
La primera part ser del principi de cavalleria; la segona ser de l'estament e ofici
de cavalleria; lo ter s de l'examen que deu sser fet al gentilhom o geners qui
vol rebre l'orde de cavalleria; lo quart s de la forma com deu sser fet cavaller; la
cinquena s qu signifiquen les armes del cavaller; la sisena s dels actes e
costumes que a cavaller pertanyen; la setena e darrera s de l'honor que deu sser
feta al cavaller. Les quals set parts de cavalleria seran dedudes en certa part del
llibre. Ara, en lo principi, se tractar de certs virtuosos actes de cavalleria que fu
l'egregi e estrenu cavaller, pare de cavalleria, lo comte Guillem de Varoic en els
seus benaventurats darrers dies.

Com lo comte Guillem de Varoic propos d'anar al Sant Sepuclre e
manifest a la Comtessa e als servidors la sua partida.
En la frtil, rica e delitosa illa d'Anglaterra habitava un cavaller valentssim, noble
de llinatge e molt ms de virtuts, lo que per la sua gran saviesa e alt enginy havia
servit per llong temps l'art de cavalleria ab grandssima honor, la fama del qual en
lo mn molt trimfava, nomenat lo comte Guillem de Varoic. Aquest era un cavaller
fortssim qui en sa viril joventut havia experimentada molt la sua noble persona en
l'exercici de les armes, seguint guerres aix en mar com en terra, e havia portades
moltes batalles a fi. Aquest s'era trobat en set batalles campals on hi havia rei o fill
de rei i de deu mlia combatents enss, e era entrat en cinc llices de camp clos, u
per u, e de tots havia obtesa victria gloriosa.
E trobant-se lo virtus Comte en edat avanada de cinquanta-cinc anys, mogut per
divinal inspiraci, propas de retraure's de les armes e d'anar de peregrinaci e de
passar a la casa santa de Jerusalem, com tot cristi deu anar, si li s possible, per
fer penitncia e esmena de sos desfalliments. E aquest virtus comte hi volgu anar
havent dolor e contricci de moltes morts que en la joventut sua havia fetes,
seguint les guerres e batalles on s'era trobat.
E feta la deliberaci, en la nit manifest a la Comtessa, muller sua, la sua breu
partida, la qual ho pres ab molta impacincia, per b que fs molt virtuosa e
discreta, per la molta amor que li portava; la feminil condici promptament no
pogu resistir que no demostrs sser molt agreujada.
Al mat, lo Comte se fu venir davant tots dos servidors, aix hmens com dones e
dix-los semblants paraules:
-Mos fills e fidelssims servidors, a la majestat divina plau que jo m'he a partir de
vosaltres, e la mia tornada m's incerta, si a Jesucrist ser plasent, e lo viatge s
de grandssim perill, per qu ara de present vull satisfer a casc de vosaltres lo bon
servir que fet m'haveu.
E fu-se traure una gran caixa de moneda e a casc de sos servidors don molt
ms que no devia, que tots ne restaren molt contents. Aprs fu donaci a la
Comtessa de tot lo comdat, a totes ses voluntats, si b es tenia un fill de molta
poca edat. E havia fet fer un anell d'or ab les armes sues e de la Comtessa, lo qual
anell era fet ab tal artifici, que es departia pel mig restant cascuna part anell
sancer, e, ab la meitat de les armes de casc, com era ajustat, se mostraven totes
les armes.
E complit tot lo desss dit, gir's a la virtuosa Comtessa e ab cara molt afable fu-li
principi ab paraules de semblant estil.

Com lo Comte manifest a la Comtessa sa muller la sua partida; e les raons
que li fa, e lo que ella replica.
-Experincia manifesta que tinc de vostra verdadera amor e condici afable, muller
senyora, me fa sentir major dolor que no sentira, car per la vostra molta virtut jo
us ame de sobirana amor, e grandssima s la pena e dolor que la mia nima sent
com pens en la vostra absncia; per la gran esperana que tinc me fa aconhortar,
havent notcia de vostres virtuoses obres, que s cert que ab amor e pacincia
pendreu la mia partida, e, Du volent, lo meu viatge, mitjanant les vostres justes
pregries, prestament ser complit e s'augmentar la vostra alegria. Jo us deise
senyora de tot quant he, e us prec que tingau per recomanats lo fill, los servidors,
vassalls e la casa; e veu's ac una part de l'anell que jo he fet fer; prec-vos
carament que el tingau en lloc de la mia persona e que el guardeu fins a la mia
tornada.
-Oh trista de mi! -dix l'adolorida Comtessa-. E ser veritat, senyor, la vostra
partida que faau sens mi? Almenys feu-me grcia que jo vaja ab vs perqu us
puga servir, car ms estime la mort que viure sens vostra senyoria; e si lo contrari
feu, lo jorn que finar los meus darrers dies no sentir major dolor de la que ara
sent; e a tot mon seny desitge sentsseu l'extrema pena que lo meu adolorit cor
sost, com pens en l'absncia vostra. Digau-me, senyor, s aquest lo goig e
consolaci que jo esperava de vostra senyoria? Aquest s lo conhort d'amor e fe
conjugal que jo tenia en vs? Oh msera de mi! On s la mia grandssima
esperana, que jo tenia, que lo restant de ma vida aturs la senyoria vostra ab mi?
E no havia prou durat lo meu adolorit viduatge? Oh trista de mi, que tota la mia
esperana veig perduda! Vinga la mort, puix res no em pot valer, vinguen trons e
llamps e gran tempesta, per o que lo meu senyor ature que no es puga partir de
mi!
-Oh Comtessa e senyora!, de mi jo b conec que la vostra extrema amor vos fa
passar los lmits de la vostra gran discreci -dix lo Comte-; e deveu considerar que
com Nostre Senyor Du fa la grcia al pecador, que el fa venir a notcia de sos
pecats e defalliments, e vol fer penitncia d'aquells, que la muller qui ama tant lo
seu cos, deu amar molt ms l'nima, deu amar molt m l'nima, e no li deu
contrastar, ans deu fer grcies a Nostre Senyor Du com l'ha volgut illuminar; e
majorment jo, que s tan gran pecador, que en lo temps de les guerres he fets
molts mals e dans a moltes gents. E no val ms, puix me s apartat de les grnas
guerres e batalles, que em d tot al servei de Du e faa penitncia de mos pecats,
que no viure en los mundanals negocis?
-Bona cosa seria aqueixa -dix la Comtessa-, emper veig que aquest clzer de dolor
a beure s'ha, e tan amarg s per a mi, qui s estada tant de temps, que no es poria
recitar, orfe de pare e de mare e viuda de marit e senyor viu, e ara que pensava
que la mia fortuna fos passada, e tots los passats mals haguessen remei, e veig
que les mies tristes dolors augmenten; per qu por dir que no em resta sin
aquest miserable de fill en penyora de son pare, e la trista de mare s'haur a
conhortar ab ell.
Pres lo petit fill per los cabells e tir'ls-hi, e ab la m li don en la cara dient-li:
-Mon fill, plora la dolorosa partida de ton pare, e fars companyia a la trista de ta
mare.
E lo petit infant no havia sin tres mesos que era nat , e presse a plorar. Lo Comte,
qui veu plorar la mare e lo fill, pres en si molt gran congoixa, e volent-la aconhortar
no pogu retenir les llgrimes de la sua natural amor, manifestant la dolor e
compassi que tenia de la mare e del fill, e per bon espai estigu que no pogu
parlar, sin que tots tres ploraven. Com les dones e donzelles de la Comtessa veren
fer tan extrem plor als tres, mogudes de gran compassi se prengueren totes a
plorar e fer grans lamentacions, per la molta amor que li portaven a la Comtessa.
Les dones d'honor de la ciutat, sabent que lo Comte devia partir, anaren totes al
castell per pendre son comiat; com foren dins en la cambra, trabaren que lo Comte
estava aconhortat la Comtessa.
Com la Comtessa vu entrar les honrades dones, esper que es fossen assegudes;
aprs dix semblants paraules:
-Mitigant los treballosos assalts que en lo feminil coratge desesperades eleccions e
molts greus enuigs procurant infonen, gran s l'aturmentat esperit meu, per on les
mies injustes afliccions poden sser per vosaltres, dones d'honor, conegudes. E
acompanyant les mies doloroses llgrimes e aspres sospirs, venuts per la mia
justa querella, presenten l'aflicci e obra per l'execuci que tal sentiment los
manifesta. A vosaltres, doncs, dones casades, endrece los meus plors, e les mies
greus passions signifique, per on los meus mals, faent-los vostres, ab mi us dolgau,
com semblant cas com lo meu seguir vos puga, e dolent-vos del vostre, qui us pot
venir, haureu compassi del meu, qui m's present, e les orelles dels llegints la mia
dolor tal senyal facen, per on dels mals qui m'esperen me planguen, puix fermetat
en los hmens no es troba. Oh mort cruel! Per qu vns a qui no et vol e fuigs als
qui et desitgen?
Totes aquelles dones d'honor se llevaren e suplicaren a la Comtessa que fos de sa
merc que dons espai a la sua dolor, e, ab lo Comte ensems, aconhoratven-la en
la millor manera que podien, a ella pres-se a dir:
-No s novella cosa a mi abundar en llgrimes, com aquest sia mon costum, car en
diversos temps e anys que lo meu senyor era en les guerres de Frana, a mi no s
estat dia freturs de llgrimes; e, segons veig, lo restant de ma vida haur de
passar ab noves lamentacions, e millor fra per a mi passs ma trista vida en
dorment, perqu no sents les cruels penes qui em turmenten, e com a lacerada de
tal viure, fora de tota esperana de consolaci dir: los Sants gloriosos prengueren
martiri per Jesucrist e jo el vull pendre per vostra senyoria, qui sou mon senyor, e
d'ac avant tot lo que plasent vos sia, puix fortuna alre no em consent per sser-me
vs marit e senyor. Emper, vull que vostra senyoria spia tant de mi que absenta
de vs estic en infern, e prop de vs en parads.
Acabant la Comtessa les sues doloroses lamentacions, parl lo Comte en la segent
forma

Raons de consolaci que lo Comte fa a la Comtessa e lo que ella replica en
lo comiat; e com lo Comte an en Jerusalem.
-Gran s la contentaci que la mia nima t de vs, Comtessa, del so de les
darreres paraules que m'haveu ara dites, e, si a la majestat divina ser plasent, la
mia tornada ser molt presta en augment de vostra alegria a salut de la mia nima.
E onsevulla que jo sia, la mia nima ser ab vs contnuament.
-Quina consolaci puc jo haver de la vostra nima sens lo cos? -dix la Comtessa-.
Mas b s certa que per amor del fill sereu en record alguna volta de mi, car amor
de lluny e fum d'estopa tot s u. Voleu que us diga, senyor?: ms s la mia dolor
que no s la vostra amor, cas si fos aix com la senyoria vostra diu, crec restareu
per l'amor mia. Mas, qu val al moro la crisma si no coneix la sua error? Qu vol a
mi amor de marit sens res valer?
-Comtessa senyora -dix la Comte-,voleu que donem fi a parules? Que a mi s
forat de partir, e l'anar e lo restar est en la vostra m.
-Puix ms no puc fer -dix la Comtessa-, entrar-me'n he en la mia cambra, plorant
la mia trista desaventura.
Lo Comte pres dolors comiat d'ella, besant-la moltes voltes, llanant dels seus ulls
vives llgrimes, e de totes les altres dames pres comiat ab dolor inefable. E com
se'n part no se'n volgu portar sin un sol escuder.
E partir de la sua ciutat de Varoic recoll's en una nau, e navegant ab prsper vent,
per son discurs de temps ell arrib en Alexandria ab bon salvament. E eixit en terra
ab bona companyia fu la via de Jerusalem, e junt en Jerusalem, ell confess b e
diligentment sos pecats e reb ab grandssima devoci lo precis cos de Jesucrist.
Aprs entr per visitar lo sant sepulcre de Jesucrist e aqu fu molt fervent oraci
ab moltes llgrimes e ab gran contrici de sos pecats, d'on meresqu obtenir la
santa perdonana.
E havent visitat tots los altres santuaris qui sn en Jerusalem, e tornat en
Alexandria, recoll's en una nau e pass en Vencia, e essent junt en Vencia, don
tots quants diners li eren restats a l'escuder, perqu l'havia ben servit, e colloc'l
en matrimoni perqu no es curs de tornar en Anglaterra; e fu posar fama a
lescuder com era mort, e giny ab mercaders que escriviren en Anglaterra com lo
comte Guillem de Varoic era mort tornant-se'n de la casa santa de Jerusalem.
Sabent la virtuosa Comtessa tal nova, fonc molt atribulada e fu molt desmoderat
dol, e fu-li fer les obsquies que un tan virtus cavaller era mereixedor. Aprs, per
discurs de temps, lo Comte se'n torn en la sua prpria terra, tot sol, ab los cabells
llargs fins a les espatles e la barba fins a la cinta tota blanca, e vestit de l'hbit del
gloris Sant Francesc, vivint d'almoines; e secretament se pos en una devota
ermita de Nostra Dona, senyora nostra, la qual distava molt poc de la sua ciutat de
Varoic.
Aquesta ermita estava en una alta muntanya, molt delitosa d'arbres de gran
espessura, ab una molt lcida font qui corria. Aquest virtus Comte s'era retret en
aquesta deserta habitaci, fent solitria vida per fugir als mundanals negocis, a fi
que de sos defalliments pogus fer condigna penitncia. E perseverant en sa
virtuosa vida, vivint d'almoines, una volta la setmana ell anava a la sua ciutat de
Varoic per demanar caritat, e, desconegut per les gents, per la gran barba e cabells
llongs que ell portava, sollicitava ses almoines e anava a la virtuosa Comtessa,
muller sua, per demanar-li caritat, la qual, veent-lo ab humilitat tan profunda
demanar-li almoina, li feia dar molt ms caritat que a tots los altres pobres; e aix
pass per algun temps la sua pobra e miserable vida.

Com lo rei de Canria, ab gran estol, pass en l'illa d'Anglaterra.
Segu's aprs que lo gran rei de Canria, jove fortssim, ab la viril inquieta joventut
de nobles esperances guarnida, sempre aspirant a honorosa victria, fu gran estol
de naus e de galeres e pass a la noble illa d'Anglaterra ab gran multitud de gents,
per o com algunes fustes de corsaris havien robat un lloc seu. Pres en si molt gran
ira e inflamat de gran suprbia perqu alg havia tengut gosar d'enutjar-lo, ab molt
gran armada part de la sua terra, e navegant ab prsper vent arrib en les frtils e
pacfiques ribes d'Anglaterra; e en l'escura nit tot lo replegat estol entr dins lo port
d'Antona e ab gran astcia desembarcaren, e tota la morisma isqu en terra, sense
que per los de l'illa no foren sentits. Com forem tots en terra, ordenaren llurs
batalles e comenaren a crrer per l'illa.
Lo pacfic Rei, sabuda la mala nova de llur venguda, ajust la ms gent que pogu
per resistir-los e don batalla als moros, on hagu molt gran conflicte: que hi mor
molta gent d'una part e d'altra, e molt ms dels cristians. E per o com los moros
eren molts ms, llevaren lo camp, e l'angls Rei fonc romput e s'hagu a retraure
ab la gent que restada li era, e recoll's dins una ciutat qui es nomena Sant Toms
de Conturberi, all on jau lo seu sant cos.
Lo rei d'Anglaterra torn ajustar ms gent e sab que los moros anaven conquistant
per l'illa, fent morir molts cristians, e desonint dones e donzelles e posant-les totes
en captivitat. Com lo cristianssim Rei sab que los moros havien de passar prop
d'una ribera d'aigua, ms-se en un pas a l'hora de la mitja nit, emper tan
secretament no es fu, que no rest que los moros n'hagueren sentiment e
detingueren-se fins que fonc lo dia clar; donaren-los molt cruel batalla, en la qual
moriren molts cristians, e los qui vius restaren fugiren ab l'infortunat Rei, e lo rei
moro rest en lo camp.
Gran fonc la desaventura d'aquest Rei cristi, que nou batalles perd, una aprs
d'altra, e s'hagu a retraure dins la ciutat de Londres e all se fu fort. Com los
moros ho saberen, posaren-li siti entorn de la ciutat, e donaren-hi prestament un
bon combat, que entraren e prengueren fins a la meitat del pont. E cascun dia s'hi
feien de molts bells fets d'armes, emper a la fi l'afligit Rei hagu d'eixir per fora
de Londres per la gran fam que hi havia, e fu la via de les muntanyes de Gales, e
pass per la ciutat de Varoic.
Com la virutosa Comtessa sab que lo Rei venia fugint e molt desaventurat, fu
aparellar per aquella nit viandes e tot lo que mester havien. La Comtessa, com a
dona de gran prudncia, pens com poria restaurar la sua ciutat que no es perds
tan prest; e com vu lo Rei, dix-li semblants paraules:
-Virtus senyor, en gran aflicci veig posada la senyoria vostra e a tots quants en
aquesta illa som; emper, senyor, si vostra altesa volr aturar en aquesta vostra
ciutat e mia, la trobareu abundosa de viures e de totes coses necessries per a la
guerra, car mon senyor e marit, En Guillem de Varoic, qui era comte d'aquesta
terra, forn esta ciutat e lo castell aix d'armes com de bombardes, ballestes e
colobrines, e espingardes e molta altra artelleria; e la divina Bondat per sa
clemncia, qui ens ha dats quatre anys segents molt gran abundncia dels fruits
de la terra. Per qu, la senyoria vostra pot ac segurament estar.
Resps lo Rei:
-Comtessa, a mi par que vs me donau bon consell, pus la ciutat s tan fort e ben
proveda de totes coses necessries a la guerra, e tota hora que jo me'n vulla anar
ho por ben fer.
-S, Santa Maria, senyor -dix la Comtessa-: posat cas que los moros fossen molts
ms que no sn, per fora han de venir per lo pla, que per l'altra part no poden per
lo gran riu que hi s, qui fir a les muntanyes de Gales.
-Molt s content -dix lo Rei- de restar ac, e us prec, Comtessa, que vs doneu orde
que la mia host ab sos diners sia ben proveda de les coses necessries.
De continent la virtuosa Comtessa se part del Rei ab dos donzelles, e ab los
regidors de la ciutat an per les cases, fent traure forment e civades e tot lo que
havia necessari. Com lo Rei e tots los altres veren tan gran abundncia de totes
coses, foren molt contents, en especial de la molta diligncia de la virtuosa
Comtessa.
Com los moros saberen que lo Rei s'era partit de la ciutat de Londres, seguiren-lo
fins que saberen que s'era recollit dins la ciutat de Varoic. Los moros, fent aquella
via, combateren un castell e prengueren-lo, qui es nomenava Alimburg, qui era a
dues lleges on estava lo Rei. E ja que havien conquistat una gran part del regne, e
lo dia de Sant Joan, lo rei moro, per fer alegria, venc ab tot son poder davant la
ciutat de Varoic. L'afligit Rei cristi, veent-se ab l'esperana perduda, no sab qu
pogus fer: puj-se'n alt en una torre del castell, mirant la gran morisma qui
cremaven e destruen viles e castells, faent morir tants crestians com podien, aix
hmens com dones. Los qui campar podien venien cridant e corrent devers la
ciutat, qui de bona mitja llegua los podien ben sentir los mortals crits que daven,
per lo gran perdiment que feien, per o com los convenia de morir o d'sser catius
en poder d'infels.
E estant en tal manera, lo Rei, mirant la morisma e lo gran dan que feien, de
grandssima dolor pensava morir, e no podent ms mirar la sua desolaci, davall
de la torre on estava e entr-se'n dins un petit retret, e aqu comen de llanar
dolorosos sospirs, e los seus ulls destillant vives llgrimes, faent les majors
lamentacions que un home jams pogus fer. Los cambrers qui estaven fora del
retret, estaven escoltant lo dol que lo Rei feia, e com hagu molt plorat e lamentat,
fu principi a semblants paraules.

Lamentaci que fu lo Rei.
-Si a Du plasent pot sser que jo ms que vivent miserable sia envergonyit, vinga
la mort sobre mi, qui s lo darrer remei de tots los mals; car a mi creixen infinits
sospirs, tants e tals, que si virtut no em resists, abreujaria los dies meus. Oh de
mi, desaventurat Rei, que tot lo mn mos dans a pietat mouen, e tan pocs advocats
en ma justa causa trobe! Oh Rei sobir de glria, si la passi e poc saber vivament
les mies fatigues a dir no em donen lloc, supleix tu, Senyor, los defectes de la mia
ignorncia, puix tan ample a clar cam te mostra la mira justcia! E no vulles,
Senyor, per la tua pietat e misericrdia, que aquest teu poble cresti, encara que
sia gran pecador, no permeta la tua clemncia que sia afligit per la morisma, mas
conserva'l e defn-lo, e sia redut al teu sant servei, perqu et puga servir e donar
llaor e glria. Car en tal punt estic com lo treballat mariner, que fallint-li aquell port
a on esperana de reps presumia, per o recorrec a tu, sacratssima Mare d'aquell
Du Jess, que em vulles per la tua pietat e misericrdia socrrer e ajudar; e
delliura'm d'aquesta gran impressi en la qual s posat, a fi que en lo meu regne
sia glorificat lo sant nom del teu gloris Fill.
E estant l'afligit Rei en aquestes lamentacions, pos lo cap sobre lo llit, e don-li de
parer que ves entrar per la porta del retret una bellssima donzella, vestida de
doms blanc, ab un petit infant en los seus braos; e moltes altres donzelles venien
aprs d'ella cantant totes lo Magnificat. Com fon acabat de dir, la senyora d'elles
s'acost devers lo Rei e pos-li la m sobre lo cap e dix-li semblants paraules:
-No dubtes, Rei, en res; hages bona confiana que lo Fill e la Mare t'ajudaran en
aquesta gran tribulaci en qu posat ests. E lo primer home que veurs ab llonga
barba, que et demanar per amor de Du caritat, besa'l en la boca en senyal de
pau, e prega'l graciosament que deixe l'hbit que porta, e fes-lo capit de tota la
gent.
L'adolorit Rei se despert, e no vu res; estigu admirat del somni que fet havia e
pens molt en aquell, recordant-li tot lo que vist havia. E ixqu fora del retret, e
foren all tots los majors cavallers, qui digueren al Rei:
-Senyor, tots los moros se sn atendats davant la ciutat.
Lo Rei fu molt bon esfor en la millor manera que pogu, e fu molt ben guardar
aquella nit la ciutat.
Lo mat segent lo Comte ermit era pujat en l'alta muntanya per a collir herbes
per a sustentaci de sa vida, e vu la gran morisma que corrien tota la terra;
desempar la sua deserta habitaci e recoll's dins la ciutat, la qual trob molt
adolorida.
Lo pobre de vell, que molts dies eren passats que no havia menjat sin herbes, vu
la ciutat molt atribulada, an-se'n al castell per demanar a la Comtessa li plagus
donar caritat. Com fonc dins lo castell, vu lo Rei qui eixia d'oir missa, e veent-lo
molt prop de si, agenoll's davant ell e suplic'l que per reverncia de Du li
volgus dar caritat. E lo Rei, recordant-li lo somni, ajud'l a llevar, e bes'l en la
boca, e pres-lo per la m e ms-lo dins en una cambra. E asseguts, lo Rei fu
principi a semblants paraules.

Com lo rei d'Anglaterra preg a l'ermit.
-L'esperana gloriosa que tinc de la tua molta virtut, pare reverent, me dna nimo
de pregar-te que ens vulles donar ajuda e consell en la molta nostra necessitat,
com te veja home de santa vida e amic de Jesucrist, que vulles considerar e dolre't
del gran dan e destrucci que aquests malvats infels fan e han fet en lo nostre
regne, que la major part de l'illa han destruda, e han-me venudes moltes e
diverses batalles e morta la millor cavalleria que en lo meu regne era. E si no has
dolor de mi, hages compassi de tant de poble cresti qui s jutjat a perpetual
captiveri, e dones e donzelles qui sn e seran desonides e posades en captivitat; e
contempla que encara que aquesta ciutat sia ben proveda de vitualles e de les
altres coses pertanyents a la guerra, que per a no ens porem molt sostenir, per
la morisma que s molta: que ja tenen conquistada la major part de l'illa e no
entendran sin en la nostra destrucci, e majorment com no esperam socors de
neng, si ja no de la misericrdia de Nostre Senyor per mitj de ta reverncia. Per
qu et prec carament, si tens amor a Du ni caritat en tu habita, que hages
compassi d'aquest afligit regne e desolaci d'aquell, que per ta virtut te vulles
despullar aqueixes robes que portes de penitncia, e vulles-te vestir les de caritat,
que sn les armes; que mitjanant l'adjutori divinal e la subjecci tua, nosaltres
atenyerem gloriosa victria de nostres enemics.
Acabant lo Rei paraules de tanta compassi acompanyades, l'ermit fu principi a
parlar de semblant estil.

La resposta que l'ermit fa al Rei.
-La celsitud de vostra senyoria e excellncia, mon senyor, me fa estar molt
admirat com jo, essent pobre e dbil, que la senyoria vostra me demane consell e
ajuda, considerada la condici e disposici mia. Com l'excellncia vostra no ignora
la mia dbil e antiga persona sser posada en decrepitud gran, aix per los molts
dies com per l'aspra vida que per llong temps he sostenguda en la muntanya, no
vivint sin d'herbes e de pa, la mia virtut no pot sser tal que basts a comportar
les armes, majorment com no en sia usat. E demana la senyoria vostra a mi
consell, qui teniu en lo regne vostre tants barons e cavallers valentssims, aptes e
molt destres en les armes, qui us poden millor de mi aconsellar e ajudar? B us s,
dir, mon senyor que si jo fos estat virtus cavaller, ni sabs alguna cosa en l'art de
la cavalleria, e destre en les armes, jo de bona voluntat serviria la majestat vostra
e posaria la mia dbil persona a tot perill de mort per posar en llibertat tant poble
cristi, e majorment a la majestat vostra, de la qual ser gran dany que en tan
gran joventut hajau sser desposset de la vostra real senyoria; per qu suplic a
l'excellncia vostra que m'hajau per excusat.
L'adolorit Rei, molt enutjat de tal resposta, fu principi a tal parlar.

Rplica que lo Rei fa a l'ermit.
-No s d'admetre excusaci de tan justa demanda si pietat e misericrida en tu
habiten, car no ignora la tua reverncia que los sants benaventurats e los mrtirs,
per augmentar e defendre la santa Fe Catlica, han batallat contra los infels e han
obtesa gloriosa corona de martiri e trimfant glria, confortat lo llur virtus nimo
per la divina potncia. Per qu, pare reverent, m'agenolle als teus peus e ab
aquestes mies doloroses llgrimes te torne a suplicar que si fidelssim cristi est,
que per reverncia d'aquella sacratssima passi que lo nostre mestre e senyor Du
Jess volgu passar en l'arbre de la vera creu, per rembre natura humana, que
hages compassi de mi, afligit Rei, e de tot lo poble cristi, qui tota la mia e llur
esperana est en la misericrdia de Du, e en la tua molta virtut; e a no em
vulles denegar per la molta bondad tua.
Mogueren a pietat les doloroses llgrimes de l'entrestit Rei a l'ermit, e amollit lo
seu piads cor, llan dels seus ulls vives llgrimes de gran compassi. Per b que
lo prepsit seu tostemps fon de subvenir-los, emper volgu experimentar la
constncia del Rei.
Aprs un poc espai que l'ermit hagu fet llevar lo Rei, alleujades les sues
llgrimes, fu principi a tals paraules.

La resposta definitiva que l'ermit fu al Rei.
-A tu, rei prudentssim, jove, qui has viscut en benaventurada vida, mritament
sesguarda en l'execuci de les obres virtuoses subtilment mires; e a mi, vell,
seguint les regles de cavalleria, ab grandssim perill gloriosa fama atenga. Als vells
animosos, basta que sens fer lletgea de covardas actes sostinguem la primera que
en la joventut, ab excs de perillosos treballs, guanyaren. E posat cas veritat les
tues piadoses paraules advoquen raonablement, han tengut en mi fora les tues
doloroses llgrimes, ans que mon deliber, no essent a tu publicat justament,
m'hagus obligat a l'execuci de tal empresa. Oh entrestit Rei, i en tan poca
esperana tens la vida! Estutja aqueixes llgrimes a menys desitjada fortuna que
aquesta. Puix veig que tes pregries sn tan humils e justes, per amor d'aquell per
qui m'has conjurat e per amor de tu, qui est mon natural senyor, jo s content
d'obeir los teus manaments e entendre ab summa diligncia en la lliberaci de tu e
de ton regne, e em dispondr, si mester ser, d'entrar en batalla, aix vell com me
s, per defendre la cristiandat e augmentar la santa fe catlica, e per baixar la
suprbia de la mafomtica secta, ab pacte tal que ta excellncia se regesca a mon
consell, car ab lo divinal adjutori jo et dar gloriosa honor a fer-te he vencedor de
tots los teus enemics.
Resps lo Rei:
-Pare reverent, puix me feu tanta grcia, jo us promet, a fe de rei, que no passar
un punt l'ordenaci vostra.
-Ara, senyor -dix l'ermit-, com sers de fora, en la gran sala, mostra als cavallers
e a tot lo poble la tua cara alegre e molt contenta, e ab gran afabilitat parlars a
tots, e al dinar menja b e dna't plaer, e mostra molt ms alegria de la que
acustumat havies, per o que tots aquells qui tenen l'esperana perduda la puguen
recobrar; car lo senyor o lo capit, per gran adversitat que li vinga, no deu mostrar
la sua cara trista per no esmaiar la sua gent. E fes-me dar unes vestidures de moro
e veurs lo que jo far; car anant a la Casa Santa de Jerusalem fui en Alexandria, e
en Barut me fonc mostrada la llengua morisca, perqu atur grans dies ab ells, e
aprengu dins Barut fer magranes de certs materials compostes, que estan sis
hores en poder-se encendre, e com sn enceses bastarien a tot lo mn a cremar,
que com ms aigua hi llencen ms s'encenen, que tota l'aigua del mn no les
bastaria apagar, si ja no les apaguen ab oli e ab resina de pi.
-Cosa s de gran admiraci -dix lo Rei- que ab oli e ab resina de pi s'hagen apagar,
e no ab altra cosa, car jo creia que l'aigua apagava tots los focs del mn.
-No, senyor -dix l'ermit-; si la senyoria vostra me dna llicncia que vaja fins a la
porta del castell, jo portar sol un material e ab aigua clara o ab vi encendreu una
antorxa.
-Per la mia fe -dix lo Rei-, molt haur singular plaer de veure-ho.
E l'ermit prestament an a la porta del castell per o com a l'entrar hi havia vista
cal viva, pres-me una poca gleva e torn on era lo Rei; e pres una poca d'aigua e
llan-la-hi desss, he encs ab una palleta una candela.
Dix lo Rei:
-Jo jams haguera pogut creure experincia tal si de mos ulls no ho hagus vist.
Ara no tinc res per impossible que los hmens no spien fer. En especial tals sabers
cauen en gents qui van molt per lo mn; e prec-te, pare reverent, me faces grcia
de dir-me totes les coses necessries per aquest fet de les magranes, del que hi s
mester.
-Jo, senyor -dix l'ermit-, les ir a comprar, per o com s millor conixer los
materials si sn bons, per o com jo les he fetes moltes voltes de les mies mans. E
com seran fetes, jo, senyor, ir tot sol devers lo camp dels moros, e prop la tenda
del rei jo posar les magranes; e com vendr quasi l'hora de la mitja nit, les
magranes seran enceses, e tots los moros cuitaran devers aquella part per apagar
lo fos; e la tua senyoria estar armat ab tota la tua gent. Com veurs lo gran foc,
ab tota la gent fir sobre ells, e fa certa la senyoria tua que deu mlia dels teus
basten a desconfir cent mlia dels altres; car jo puc dir ab tota veritat a
l'excellncia tua que trobant-me en Barut viu un altre cas semblant d'un rei contra
altre, e ab l'ajuda de Nostre Senyor Du e per consell meu la ciutat fonc lliberada
dels enemics, e lo rei qui estava dins la ciutat fonc venedor, e l'altre, qui el tenia
assetjat, fonc venut. E la senyoria tua deu fer son poder, e qualsevulla cavaller, de
saber coses per a ofendre sos enemics e defendre sos amics.

Les grcies que lo rei d'Anglaterra fa a l'ermit.
Plagueren a l'entrestit Rei les avisades paraules de l'ermit e fu-li infinides grcies
de la sua graciosa proferta, e pres en si molt gran alegria, coneixent que lo consell
que li dava era de virtus cavaller. Accept aquell ab molta benignitat e prestament
fu fer tot lo que l'ermit havia ordenat.
E com hagueren dat fi a llur raonament, lo Rei isqu en la gran sala e mostr la sua
cara a la gent, molt alegre, e lo seu gest, que paria tenir molt gran nimo. Tots els
cavallers estaven admirats com veien al Rei tenir tanta contentaci, car molts dies
eren passats que no l'havien vist riure, ne la sua cara alegrar-se.
L'ermit, qui s'era partit del Rei, poc espai pass que fon tornat de comprar les
coses necessries per a les magranes, e dix al Rei:
-Senyor, un sol material nos manca, emper jo s que la Comtessa ne t. Com son
marit Guillem de Varoic era viu ne tenia molt, per o com serveix a moltes coses.
Dix lo Rei:
-Ara vull que los dos hi anem a la Comtessa per haver-ne.
Lo Rei trams a dir a la Comtessa com volia anar a parlar ab ella. E eixint la
Comtessa de la sua cambra, vu-se lo Rei davant ab l'ermit.
-Comtessa -dix lo Rei-, per vostra gentilesa e virtut feu-me grcia que em doneu
un poc de sofre viu, d'aquell que t a foc que no es pot cremar, d'aquell que lo
Comte, vostre marit, tenia e en les antorxes, per gran vent que fes, apagar no es
podia.
Resps la Comtessa:
-Qui ha dit a vostra senyoria que mon marit Guillem de Varoic sabia fer tals
antorxes ab tal llum?
-Comtessa -dix lo Rei-, aquest ermit que ac s.
E la Comtessa prestament an a la cambra de les armes e port'n tant que lo Rei
ne fonc molt content.
Com lo Rei fonc tornat en la gran sala e lo dinar era ja prest, lo Rei pres per la m a
l'ermit e pos's en la taula, e fu seure l'ermit al costat seu, fent-li aquella honor
que ell era mereixedor. Estaven admirats los servidors del Rei de la molta honor
que lo Rei feia a l'ermit, e molt ms estava admirada la virtuosa Comtessa, per o
com li acostumava de donar caritat e prenia molt gran plaer e consolaci de parlar
ab ell, com li venia a demanar almoina, que de les raons sues restava molt
aconsolada. E dolia-li molt, per la molta honor que lo Rei li feia, com ms caritat no
li havia feta, si b d'ell havia la natural coneixena perduda. E dix a les sues
donzelles les segents paraules:
-Oh, com estic molt enutjada de la mia gran ignorncia, com no he feta molt ms
honor a n'aquest pobre d'ermit, car jo crec que ell deu sser home de santssima
vida, com l'haja tengut tant de temps en la mia terra e no li he sabuda fer l'honor
que ell era mereixedor! E veig ara que mon senyor lo Rei, qui s tan benigne e
piads, lo fa menjar al seu costat. A tots los dies de ma vida me dolr la poca honor
que li he feta. Oh Rei virtus, pare de misericrdia, lo que jo he fallit ho esmenau
ara!

Com lo Rei angls don llicncia a l'ermit que ans a fer les magranes
compostes.
Llevant-se de taula, lo confortat rei d'Anglaterra don llicncia a l'ermit que ans a
fer les magranes, les quals en pocs dies foren fetes. E acabades aquelles, l'ermit
se n'an al Rei e dix-li:
-Senyor, si vostra senyoria me dna llicncia, jo ir per donar compliment al que s
estat deliberat; l'excellncia vostra faa posar en orde tota la gent qui t d'eixir
defora.
E lo Rei dix que era molt content. E en l'escura nit lo virtus ermit mud's les
vestidures que tenia aparellades de moro, e per la porta falsa del castell isqu molt
secretament, que per neg no fonc vist ne conegut; e pos's dins lo camp dels
moros.
E com a ell li paregu hora, llan les magranes a una part del camp, prop d'una
tenda d'un gran capit parent del rei moro, e com fonc quasi passada la mitja nit,
lo foc fonc tan gran e tan espantable que tots n'estaven admirats de les grans
flames que llanava. E lo rei e los altres moros, desarmats aix com estaven,
cuitaren en aquella part lo major foc per apagar-lo, e no el pogueren jams apagar
per molta aigua que hi llanassen, ans com ms aigua hi llanaven ms s'encenia.
Lo virtus rei d'Anglaterra com vu lo gran foc, armat com estava, ab aquella poca
gent que restada li era, isqu de la ciutat e ab gran nimo fer en los moros, e feien
tan gran destrucci d'ells que era cosa d'espant, que no prenien neng a merc.
Com lo rei moro vu tan gran foc e tanta gent sua morta, cavalc sobre un ginet e
fug, e recoll's dins un castell que havia pres, qui havia nom Alimburg, e all fu-se
fort ab tots aquells qui del camp eren campats.
Fonc molt admirat ell e tots los altres moros, com eren estats aix romputs, car no
podien pensar quina era estada la causa de tan gran desbarat, com ells fossen
cinquanta vegades ms que los cristians. Com los moros foren fugits, los cristians
robaren lo camp dels moros, e fonc ja de dia clar, ab grandssima victria entraren
dins la ciutat.
Lo rei moro, aprs passats quatre dies, trams sos ambaixadors ab una lletra de
batalla al rei d'Anglaterra, la qual era de la tenor segent.

Lletra de batalla tramesa per lo rei de la Gran Canria al rei d'Anglaterra.
A tu, rei cristi, qui senyorejaves l'illa d'Anglaterra, dic jo, Abram, rei e senyor de
la Gran Canria, que si tu vols que aquesta guerra fine entre tu e mi e cesse la
mortaldat entre lo teu poble e lo meu, si b jo en esta illa d'Anglaterra sia ms
poders que tu no est, aix de viles com de castells com de gent e esfor de
cavalleria, car si lo gran Du t'ha donada victria sobre la mia gent, jo e los meus
l'havem haguda de tu e de tots los teus moltes vegades dins la tua prpia terra,
emper si tu volrs que no hi haja ms escampament de snag, entrem en camp
clos rei per rei, sots tals pactes e convinences: que si jo ven a tu, tendrs tota
Anglaterra sota la mia potestat e senyoria, e em fars de trat dos-cents mlia
nobles cascun any, e en la festa del gran Sant Joan vestirs unes robes mies, les
quals jo et trameter, e aquell dia t'hages a trobar en l'una d'aquestes quatre
ciutats, o s, en la ciutat de Londres, o de Conturberi, o de Salasberi, o en esta
ciutat de Varoic per o com ac s estat desconfit. E ac vull que es faa la primera
festa, e a ser en memria e recordaci de la victria que jo haur haguda de tu;
e si fortuna administra que tu sies vencedor, jo me'n tornar en la mia prpia terra
e tu restars ab pau en la tua, e ab gran reps e tranquilitat tu e tots los teus, e
ms te restituir totes les viles e castells que ab la mia prpria m victoriosa he
guanyat e conquest.
Aquestes paraules no sn per vanaglria ne per menysprear la corona real, mas per
o com Du s gran e dar a casc la part que per sos mrits ser mereixedor.

Com los ambaixadors del rei de Canria portaren la lletra de batalla al rei
d'Anglaterra.
Partiren dos grans cavallers moros del castell d'Alimburg, los quals trametia lo rei
de Canria a la ciutat de Varoic per ambaixadors al rei d'Anglaterra, e ans de llur
partida trameteren un trompeta a la ciutat per demanar salconduit.
Com lo trompeta fon al portal de la ciutat, les guardes li digueren que s'espers un
poc e tornarien-li resposta. Una de les guardes anaren prestament al Rei per dir-lo-
hi; lo Rei, hagut son consell, dix a la guarda que el deixassen entrar. Com lo
trompeta fonc dins la ciutat, lo comte de Salasberi parl ab ell e dix-li:
-Trompeta, jo us dic de part de la majestat del senyor Rei que los ambaixadors
poden venir salvament e segura, que no els ser fet negun dan.
E lo Comte don-li una roba de seda e cent nobles. Lo trompeta se'n torn molt
content, e ans que los ambaixadors vinguessen, l'ermit dix al Rei les segents
paraules:
-Senyor, espantem aquests moros de vista: ordene vostra altesa dos grans senyors
que isquen al portal per rebre los ambaixadors, e vagen ab molta gent e ben
armats, tots en blanc, mas que no porten bacinets al cap, e al portal per guardar
aquell estiguen tres-cents hmens aix armats com los altres, e faa l'excellncia
vostra emparamentar tots los carrers per on han a passar, e totes les dones e
donzelles aix velles com jvens, qui comportar-ho poran, per les finestres e per los
terrats posen draps a l'entorn, tan alts que donen a les dones fins als pits, e
cascuna d'estes tinga una armadura de cap. E com los ambaixadors passaran,
veuran l'arns lluir, pensaran que tot s gent d'armes. E los tres-cents qui
guardaran lo portal, a les espatles, per altres carrers desviats, isquen per les places
e cantons, e com los ambaixadors seran passats, facen aix com he dit, fins que
sien davant l'altesa vostra. E certament ells pendran gran espant, com veuran tanta
gent d'armes ab la batalla que han perduda, que no saben com ne en quina
manera; e ara que vegen la molta gent, hauran a creure que socors de moltes
gents nos s vengut d'Espanya o de Frana o d'Alemanya.
Lo Rei tingu per molt bo lo que l'ermi havia dit, e tots los de son consell; e aix
fonc fet. Elegiren al duc de Lencastre e al comte de Salasberi que rebessen los
ambaixadors, e ab ells anassen quatre mlia hmens, e casc d'aquells ports en lo
cap una garlanda de flors. Isqueren fora de la ciutat per recebir los ambaixadors
una bona milla. Dix lo duc de Btafort:
-Digau, pare ermit, puix tantes cerimnies han de fer, los ambaixadors, com
trobaran al Rei, vestit o despullat, o armat o desarmat?
-Si ira no hi mescalu en vostres paraules -dix l'ermit-, bona demanda feu, emper
veig lo que signifiquen vostres paraules, que s ms inclinaci de mal que de b.
Per o com s vell e ermit, me voleu vituperar en lo consell e davant mon senyor
lo Rei: arreglau-vos en vostre parlar; si no, jo us posar una brida en la boca que
us far parar a cada pas.
En a, lo Duc se llev de peus, a ms mans a l'espasa, e dix:
-Si no perqu sou tan vell e portau l'hbit de Sant Francesc, ab aquesta espasa, la
qual s venjadora de paraules injurioses, jo us acuraria les faldes fins a la mitat de
la cinta.
En a lo Rei se llev en peus ab molta ira que tenia, e pres al Duc, e llev-li
l'espasa de la m, e fu-lo posar pres dins una gran torre. E tots los altres senyors
que all eren, pacificaren a l'ermit, segons sa edat e l'hbit que portava devia
perdonar, e ell fonc content perdonar. E jams lo Rei ho admet, per molts precs e
suplicacions que l'ermit e los altres magnats senyors li feren, ans ab un giny lo
vlia llanar perqu isqus a recebir los ambaixadors.
Estant en aquestes congoixes, portaren nova al Rei com los ambaixadors moros
venien, e prestament isqueren los qui eren estats elets, ab tot aquell orde damunt
mencionat.
Com los ambaixadors foren davant lo Rei, donaren-li la lletra de batalla ab la
creena ensems, e en presncia de tots lo Rei fu llegir la lletra. E l'ermit s'acost
al Rei e dix-li:
-Senyor, vostra altessa accepte la batalla.
Llavors lo Rei dix: -Jo accepte la batalla, segons les condicions que el vostre rei
demana.
E preg als ambaixadors aturassen all fins en l'endem, que els daria major
resposta; fu-los molt b aposentar, e donaren-los totes les coses necessries per
a la humanal vida.
Lo Rei apleg consell general, e en aquell espai que s'ajustaven l'ermit ab altres
senyors se n'an al Rei, agenoll's als seus peus, e bes-li la m e ab grandssima
humilitat lo suplic que fos de sa merc, li volgus donar les claus de la torre
perqu pogus traure lo Duc, per o com lo Rei fon forat donar-les-hi. E l'ermit
ab altres anaren a la torre on estava pres lo Duc, e all trobaren un frare qui l'oa de
confessi, car certament ell se tenia per mort, e com sent obrir la porta, pres tan
gran alteraci que pens eixir de seny, pensant que el volien traure per fer-ne
justcia.
Com l'ermit lo vu, dix-li:
-Senyor Duc, si vs haveu a mi algunes paraules injurioses, e jo a vs, en grcia e
merc vos demane que em perdoneu, que jo de molt bona voluntat vos perdone.
Com la pau fon feta, tornaren tots al consell, on era lo Rei e tots los ducs, comtes e
marquesos, e tornaren llegir la lletra del rei moro. E per quant lo Rei e tots los
altres amaven e reverien a l'ermit, e veien que era home de santa vida, e
mostrava molt saber en l'art de la cavalleria, e destre, segons lo seu parlar, en les
armes, per tots foren dades les veus que ell primer parls; lo qual fu principi a
semblant parlar.

Com per tots los del consell fon deliberat que l'ermit digus primer son
vot sobre la lletra de batalla que trams lo rei de la Gran Canria al rei
d'Anglaterra.
-Puix ab dret natural la ra em fora obeir als manaments de vostra excellncia,
mon senyor, e en mostra de mon poc saber e no avisat entendre, no perjudicant les
senyories d'aquests magnnims senyors, me manau que jo parle primer en aquest
negoci, jo us dir lo que a mi par, per b que jo conega no sser digne de parlar en
semblants fets, com jo sia home qui s molt poc en l'exercici de les armes; emper
no oblidant-me que proteste e demane vnia e perd, aixi a mon senyor lo Rei com
a tots los altres, que si dir algunes coses que no sien ben dites, vos plcia
corregir-les e no vagen en compte de res, com isquen d'home criat en ermitatge,
havent ms notcia de bsties feres que no d'armes, emper, dic, senyor, a vostra
altesa, per satisfer a la lletra del Gran moro, que diu que a tota sa requesta se vol
combatre amb la senyoria vostra cos per cos, e puix acceptada haveu la batalla aix
com bon rei e virtus deu fer, no tement los perills de la mor, s de parer que ms
val al rei mort sobtada que no sser rei envergonyit; e considerant com lo rei moro
sia home fortssim e de gran nimo, e diu en la sua lletra que rei per rei vol fer la
batalla, tendria per bo que la senyoria vostra, per salvar la promesa fe, e per quant
Nostre Senyor Du, qui s jutge e coneixedor de veritat, com a ell no li sia res
amagat, que l'hajam tot de nostra par, no faam cosa neguna ab engan, si victria
volem haver de nostres enemics; e com siam certs de la indisposici de mon senyor
lo Rei, qui s molt jove, e de dbil complexi e visca malalts, encara que tinga
l'nimo de virtus cavaller, no seria cosa condecent ne justa que ell entrs en camp
clos ab un tan fortssim home com s lo rei moro, mas lo duc de Lencastre, qui s
oncle de mon senyor lo Rei, emprenga de fer aquesta batalla, e lo senyor Rei se
despulle del ceptre e de la corona real, per o que la Gran moro no sia decebut que
es combata ab rei.
Acabant l'ermit les darreres sllabes de ses paraules, se llevaren tres ducs moguts
d'extrema ira, o s: lo duc de Clceste, lo duc de Btafort e lo duc d'Atztera, e ab
grans crits comenaren dir que no volien consentir que lo duc de Lencastre entrs
en la batalla e fos alat per rei, com casc d'ells era ms lcit de fer la batalla que
no era lo duc de Lencastre.
Lo Rei no comport que ms parlassen, sin que ab forada veu fu principi a
semblants paraules.

Les raons que lo rei d'Alnglaterra fa en lo consell ab los seus cavallers per
entrar en la batalla ab lo rei de la Gran Canria, e lo que ells li repliquen
- Justa cosa s que tan desordenada demanda no sia oda. Millor fra que ab
dubtoses paraules temptat hagusseu ma volentat; perqu a mi no plau ni vull que
neg de tots vosaltres entre per a mi en la batalla: puix jo l'he acceptada, jo tot sol
la vull portar a fi.
Llev's un gran bar e dix semblants paraules:
-Senyor, perdon-me l'exellncia vostra del que dir, car lo que vostra altesa diu
jams per nosaltres vos ser consentit. Per b que Nostre Senyor Du vos haja dat
lo voler, vos ha llevat lo poder, per quant tots nosaltres coneixem que l'altesa
vostra no s hbil per a tan fort e tan dura batalla com s aquesta; regisca's la
senyoria vostra a consell e voluntat de tots nosaltres, car si nosaltres coneixem la
vostra virtuosa persona sseer diposta per a tal mester, de bon gran hagurem
adherit al que l'altesa vostra hagus manat.
E tots los altres barons e cavallers lloaren lo que aquest bar havia dit.
-Puix aix s que a vosaltres, fidelssims vassalls e sbdits meus - dix lo Rei-, no
plau, e coneixeu en mi que no s dispost per a combatre lo rei moro, jo us regracie
la molta amor que em mostrau tenir, e disponc de mi enseguint la volentat de tots
vosaltres. Emper jo vull e man que no sia neg, sots pena de la vida, que tinga
tant atreviment que diga que far per mi la batalla, sin lo que jo elegir; e aquell
vull que sia per mi i en lloc meu, e en aquell renunciar la corona, lo regne e lo
ceptre real.
Respongueren tots que eren contents. Aprs lo Rei fu principi a tal parlar.

Com lo rei d'Anglaterra, ab voluntat de tots sos barons e cavallers,
renunci lo regne, la corona e lo ceptre a l'ermit, que fes la batalla e
entrs en camp clos ab lo rei de la Gran Canria.
-Aix acostuma afalagar la iniqua fortuna, quan del tot vol destruir al qui engana,
que de la sua adversitat alguna part no mostra, perqu aquell a qui prospera contra
ella no s'arme. Oh gran infortuni, que els molt prosperats en la ms alta fortuna
acompanya, que no tenint experincia d'adversitat alguna los pocs dans majors
estimen e los grans sostenir no poden! E per o ducs, comtes e marquesos, e tots
los altres sbdits fidelssims meus, vull manifestar que, puix a la divina Providncia
s estat plasent que m'ha privat de la fora e corporal sanitat, e tots vosaltrees me
dieu e afermau jo no sser suficient per entrar en camp clos, volent enseguir a la
molta amor e bona voluntat de tots vosaltres, jo done mon lloc, lo ceptre e la
corona real, e despull-me de tota ma senyoria, e done-la de bon grat, no constret
ni forat ab pactes ni convinences, al meu amat pare ermit, qui ac present s.
Despull's les seues robes e dix semblants paraules:
-Aix com jo em despulle aquestes vestidures reals, e les vist e pose sobre lo pare
ermit, aix em despulle de tot lo meu regne e senyoria, donant e revestitnt-lo
sobre lo pare ermit, e prec-lo que li plcia d'acceptar-ho e que faa la batalla per
mi ab lo rei moro.
Com l'ermit o dir semblants paraules al Rei, llev's molt prest per voler parlar, e
tots los grans senyors que all eren d'un acord se llevaren e tingueren tan a prop a
l'ermit que jams lo lleixaren parlar; ans li despullaren l'hbit que vestia e feren-li
vestir les robes reals. E lo Rei renunci tota la sua senyoria sobre l'ermit ab acte
de notari, en presncia de tot lo consell e ab consentiment de tots los barons. E
vistes per lo Rei ermit les pregries de tots los del consell, accept lo regne e la
batalla, e prestament deman que li portassen unes armes que li vinguessen b.
Portaren-li'n moltes, emper de totes quantes li'n portaren no n'hi hagu nengunes
que li vinguessen b al plaer seu.
-Per la mia fe -dix lo Rei ermit-, per a no restar la batalla, encara que hi sabs
entrar en camisa. E prec-vos, senyors -dix lo Rei ermit-, vos plcia voler anar a la
Comtessa, e pregau-la molt carament que per la sua molta virtut e bondat me vulla
prestar les armes de son marit En Guillem de Varoic, aquelles ab qu ell
acostumava entrar en les batalles.
Com la Comtessa vu venir tants ducs, comtes e marquesos, e tot lo consell del
Rei, e ot lo perqu venien, resps la virtuosa Comtessa e dix que era molt
contenta, e don'ls unes armes que no valien molt. Lo Rei com les vu dix:
-No sn aquestes les que jo demane, car altres n'hi ha que sn molt millors.
E tots los barons tornaren altra volta a la Comtessa e demanaren-li les altres
armes, e la Comtessa los dix que no n'hi havia altres. Cobrada la resposta, lo Rei
dix:
-Senyors e germans meus, anem-hi tots aix com estam; ensajarem nostra
ventura.
Com tots foren davant la Comtessa, dix lo Rei:
-Senyora Comtessa, per vostra gran bondat e gentilesa vos prec me vullau prestar
les armes qui eren de vostre marit En Guillem de Varoic.
-Senyor -dix la Comtessa-, aix Du me prest aquest fill, que altre b en aquest
mn no tinc, com ja les vos he trameses.
-Veritat s -dix lo Rei-, emper no sn aquelles les quals jo demane; emprestau-me
vs aquelles qui estan en lo petit retret de la vostra cambra, les quals sn cobertes
d'un doms verd e blanc.
Dix la Comtessa, qui don de genolls en terra:
-Senyor, en grcia e merc demane a vostra senyoria que em vulla fer certa de
vostre nom e com coneixeu vs a mon senyor lo comte Guillem de Varoic.

La resposta que lo Rei ermit fu a la comtessa de Varoic, com lo suplic
que li fes merc de dir-li son nom ni quina amistat havia tenguda ab son
marit lo comte Guillem de Varoic, e lo que ell li respongu, recitant-li les
batalles de la ciutat de Roam, e dels seus actes.
-Comtessa- dix lo Rei ermit -, no s ara temps ne hora per a poder-vos manifestar
lo meu nom, car en altres coses ms necessries e tils per a tots tinc d'entendre;
per qu us prec que em vullau prestar les armes que us he demanades, e a us
haur a grcia singular.
-Senyor- dix la comtessa-, jo de bon grat s contenta de prestar-les a vostra
altesa; mas, si Du vos done bona victria del rei moro, me faau grcia que, puix
lo vostre nom no puc saber, almenys que em diga vostra senyoria quina coneixena
e amistat ha tenguda ab mon marit.
Resps lo Rei:
-Senyora, puix tant me forau e voleu que us ho diga, jo s content per lo molt
merixer vostre.B sou en record d'aqueslla gran batalla que vostre marit venc al
rei de Frana en la ciutat de Roam. Vostre marit era capit major de la ciutat, e
venc lo rei de Frana ab seixanta mlia combatents entre de peu e de cavall, e
vostre marit Guillem de Varoic isqu ab poca gent de la ciutat, e lleix los portals
molt ben provets; e al cap del pont fu-s'hi un bell fet d'armes, de qu moriren
dels francesos en lo pont, ab los qui caigueren en la ribera, passats cinc mlia
hmens. E vostre marit retragu's devers la ciutat, e tots los de Picardia passaren
un pas e pensaren pendre la ciutat, si no per Guillem de Varoic, qui es fu fort a la
porta. E pleg lo Rei ab tot son poder, e fu all un singular fet d'armes, en tant que
vostre marit se n'entr, e mols franceses ab ell ensems. E aquells qui guardaven les
torres del portal de la ciutat deixaren caure la porta caladissa com veren que ja n'hi
havia prou de francesos, e lo Rei rest defora. Com Guillem de Varoic hagu
destrossada tota la gent, e posats en forts presons, e vu que lo rei de Frana
combatia la ciutat ab fran esfor per pendre-la, vostre marit, lo Comte, isqu per
altra porta de la ciutat e fer en aquell lloc on era lo rei de Frana. E los de la ciutat
isqueren tamb, e lo Rei fonc ferit de dos nafres, e mataren-li lo cavall; e un
cavaller dels seus, qui vu tan malament nafrat lo Rei, e estava a peu, davall del
seu cavall e fu-hi pujar lo Rei a cavall, e fon-li forat que se n'ans, e la batalla fon
perduda. Comtessa, sou en record com aprs pocs dies passats vostre marit venc
en aquest regne per manament del senyor Rei, e ab quanta d'honor fon rebut per lo
Rei e per tots los del regne, e romperen-li un tros del mur, car no consentiren que
entrs per porta neguna, e anava sobre un carro emparamentat de draps de brocat
e los cavalls qui tiraven lo carro anaven ab paraments de seda, e ell anava tot sol
sobre lo carro, armat tot en blanc ab l'espasa nua en la m. Aprs vengueren en
esta vostra ciutat de Varoic, e ac estigueren per alguns dies, e jo contnuament fui
en sa companyia e en les guerres fom frares d'armes.
No tard gran espai que la Comtessa fu principi a tal parlar.

Raons que fa la Comtessa al Rei ermit com li deman en grcia que li
prests les armes de son marit lo comte Guillem de Varoic; e com orden la
batalla per entrar en camp clos ab lo rei moro, del qual guany gloriosa
victria.
-Ab alegria de goig inefable, senyor, me record que s veritat tot lo que la senyoria
vostra m'ha dit; e reste molt aconsolada com oig recitar los singulars actes del meu
virtus marit e senyor, que jo en extrem amava e en grandssima estima tenia,
com aquell qui era digne de fama gloroisa e mereixedor de real corona per les sues
virtuts insignes. Mas la fortuna m's estada molt adversa, qui em fa viure
adolorida, que el m'ha llevat davant los meus ulls. E des que de mi es part no s
qu sn bons dies ni menys bones nits: entre les unes coses e altres, tots los dies
me sn de passi. E d'a no vull ms parlar per no enutjar l'altesa vostra; sol vos
deman, en grcia e merc, me vulla perdonar la senyoria vostra com en lo temps
de vostre ermitatge jo no fiu per l'altesa vostra lo que b haguera pogut fer e si jo
hagus sabut la germandat que haveu tenguda ab mon senyor Guillem de Varoic,
jo us haguera feta molt ms honor e donat de mos bns que fet no he.
Molt fon content lo Rei de les paraules de la virtuosa Comtessa.
-Lla on no ha erra no fretura demanar perd. Vostres virtuts sn tantes que no es
porien recitar, ni jo no us bastaria a fer les grcies del que us s obligat. Sol vos
preec, per la vostra gran virtut e gentilesa, que les armes que us he demanades me
vullau prestar.
E prestament la Comtessa li fu traure unes altres armes qui eren cobertes de
brocat blau. Com lo Rei les vu, dix:
-Senyora Comtessa, com teniu ben guardades les armes de vostre marit! Per molt
que aquests senyors e jo vos hajam pregada, no les nos haveu volgudes prestar.
Aquestes sn les que Guillem de Varoic entrava en los torneigs; aquelles que jo
demane estan penjades dins lo vostre retret, qui sn cobertes d'un doms blanc e
verd, ab un lle d'or coronat, e ab aquelles s jo b que ell entrava en les molt
cruels batalles. E si vs, senyora Comtessa, enuig no hi preneu que jo entrs dins
lo retret, a mon parer, jo les trobaria.
-Ai trista- dix la Comtessa-, par que tota vostra vida siau criat en esta casa! B
por entrar la senyoria vostra, e mire e prenga tot lo que millor li parega.
Vent lo Rei la sua bona volentat, lo hi regraci, e entraren tot dins lo retret e
veeren-les all penjades. Lo Rei les se fu dar e fu-les adobar de tot lo que
necessari era.
La batalla fon concertada per a l'endem, e en la nit lo Rei se n'an a l'esglsia
major e all estigu tota la nit agenollat davant l'altar de la sacratssima Mare de
Du, senyora nostra, ab totes ses armes qui estaven sobre l'altar. Com fon dia clar,
o missa ab gran devoci; acabada la missa, se fu armar dins l'eglsia, e menj
d'una perdiu, per o que natura s'esfors un poc. Aprs isqu al camp, e totes les
dones e donzelles isqueren de la ciutat descalces, les donzelles en cabells, fent
profess, suplicant a la Divina Majestat e a la sacratssima Mare de Du Jess que
dons victria al llur Rei contra lo rei moro.
Com lo Rei ermit fonc dins lo camp, venc lo rei moro ab tot son poder de peu e de
cavall, e entr en lo camp ab nimo de virtus cavaller. E tots los moros pujaren alt
en un tossal per mirar la batalla, e los cristians estigueren prop de la ciutat. Lo Rei
ermit portava una llana ab lo ferro ben esmolat e una pavesina en lo bra,
l'espasa e un punyal; lo rei moro portava un arc de fletxa, espasa e al cap una
cervellera ab moltes tovalloles embolicades.
Com los dos animosos reis foren dins lo camp, la u an devers l'altre ab molt fran
nimo. Lo rei moro tir prestament una fletxa e don-li en lo mig de la pavesina, e
pass-la-hi de clar ensems ab lo bra, qui no s'hi pogu aturar, e prestament li'n
torn a tirar altra, e don-li enmig de la cuixa, ab l'arns que portava: la fletxa no
pogu passar del tot e feia-li molt d'empatx al passejar que feiea; ell fon ferit de
dues nafres ans que acostar s'hi pogus, e tir-li la llana com fon prop d'ell. E lo
rei moro era molt destre en les armes, e ab lo seu arc, com vu venir la llana,
rebat-la e fu-la anar lluny de si ms de deu passes. En a lo Rei ermit se fonc
tan acostat a ell que no el lleix ms tirar. Com li fonc quasi que ab la m lo podia
tocar, dix en alt, cridant: -Ajuda'm, Du, e vinga tota la morisma contra mi!
Com lo rei moro vu l'altre tan prop de si e no podia tirar ab l'arc, tingu's per
perdut.
Com lo Rei ermit hagu tirada la llana, prestament ms mans a l'espasa e
acost's tant com pogu a ell e don-li un gran colp sobre lo cap, emper no li fu
gran mal, tantes eren les tovalloles que portava. E lo rei moro ab l'arc defenia's e
rebatia-li molts cops, en tant que el Rei ermit li tir un gran colp que li tall lo
bra, e ms-li l'espasa tota dins lo costat, e fon forat al rei moro que caigus en
terra; e tan prestament com pogu lo Rei ermit li tall la testa, pres la llana a
ms la testa en la punta, e ab aquella victria lo Rei se'n torn dins la ciutat.
Pensau ab quanta alegria estaven los cristians, dones e donzelles, pensant com
eren ja fora de captivitat. Com lo Rei fon dins la ciutat, feren venir los metges e
curaren les nafres del Rei.
Lo dia segent, de mat, lo Rei tingu son consell en la cambra on jaa, e fon
deliberat que trametessen dos cavallers per ambaixadors als moros, dient-los que
volguessen observar les convinences per ells promeses e jurades per tots ells, e
se'n podien anar salvament e segura, ab tots llurs navilis, robes, joies, en ses
prpries terres, sens que per neng del regne no els ser fet mal ne dan.
Com los ambaixadors foren elets, trameteren un trompeta per salconduit. Los
moros foren contents de dar lo salconduit tan bastant com lo volgueren. Los
ambaixadors partiren; com foren junts ab los moros explicaren llur ambaixada.
Feren-los ben aposentar e pregaren-los que esperassen la resposta. E a digueren
per fer-los una gran maldat, car tornaren en major malcia per la molta dolor que
tenien de la mort de llur rei.
Entre ells fonc molt gran altercaci a qui farien rei. Los uns volien que fos Cale ben
Cale, los altres volien que fos Aduqueperec, cosn germ del mort rei. Feta l'elecci
per ells de Cale ben Cale, per o com era bon cavaller e valentssim, de continent
que l'hagueren alat rei man que prenguessen los ambaixadors e tots los qui eren
venguts ab ells, e fu-los matar. Llevaren-los a tots les testes e posaren-les dins
una srria, e ab un ase les trameteren devers la ciutat. Les guardes qui estaven en
les torres de la ciutat veren dos ginets ab l'ase que feien anar; com foren prop de la
ciutat desempararen l'ase e tornaren-se'n molt corrent. Lo capit de les guardes
vu lo cas, man a deu hmens a cavall que anassen a veure quin cas era aquell;
com ho hagueren vist, no volgueren sser eixits per veure un tan nefandssim cas,
ne tan gran perdici; e prestament ho anaren a dir al Rei e a tot lo consell. Com lo
Rei sab tal novtiat, posat fonc en gran admiraci e dix semblants paraules.

Lo vot solemne que lo Rei ermit fu, estant nafrat per lo rei de la Gran
Canria
- Jo he oferta la mia persona en perillosa conquesta, e a perqu eternament ma
fama revisca, car estime morts lo jorn primer de llur naixena aquells qui, en
tenebres d'escura vida, aix callat ocis viure passen; que ans d'aquest mn los
implacables fats los transporten que a coneixena d'alg lo seu viure previnga,
essent menys que pedres o arbres, los quals, per tils propietats e suavitat de
fruits delitosos, los vivints en gran estima colen. E aquells estime gloriosament
viure, los quals ab estrenutat d'nimo, morint sens jams poder morir, en segura
vida, ab serenitat de gloriosa fama eternalment reviuen. Oh infels crudelssims e
de poca fe, car no podeu donar lo que no teniu! Ara ja fa vot splemne, aix nafrat
com estic, de jams entrar dins casa coberta, si no s esglsia per oir missa, fins a
tant que jo haja llanat tota aquesta morisma fora de tot lo regne.
E prestament se fu dar la roba e llev's del llit, e fu tocar les trompetes; e lo
primer qui isqu fora de la ciutat fon lo Rei, e fu fer crida que tots quants fossen
d'onze anys enss e de setanta en avall, sots pena de la vida, tots l'haguessen en
seguir. E aquell dia atendaren-se en aquell lloc on los moros eren estats venuts, e
en aquell cas lo Rei fu traure molta artelleria necessria per a la guerra.
Com la virtuosa Comtessa, sab que lo Rei tal crida feta fer havia, e tota la gent lo
seguia que fossen d'onze anys enss, fonc molt atribulada, coneixent que son fill
era comprs en aquella, e era forat d'anar-hi, e ab gran cuita, a peu, ella an on
era lo Rei e donant dels genolls en la dura terra, ab veu piadosa fu principi a
paraules de semblant estil:
- A vs, Rei prudentissm, antic en benaventurada vida, a la vostra santedat
mritament s'esguarda haver pietat e compassi de les persones afligides, per qu
jo, adolorida Comtessa, vinc a la vostra excellncia a suplicar que aix com sou
misericordis e ple de tota bondat e virtut, que hajau pietat de mi, com no tinga en
aquest mn altre b sin aquest fill, qui s de tan poca edat, que en res no us pot
ajudar; e sia de vostra merc sser en record de la gran amistat, amor e
confederaci del meu virtus marit, ab lo qual vostra altesa ha tenguda tanta
amistat en lo temps de les guerres e batalles; e reduesc a la memria de la
senyoria vostra aquelles almoines e caritats que en lo temps del vostre ermitatge jo
us feia dar, que us plcia obeir als meus desigs e suplicacions, o s, que em vullau
lleixar mon fill, qui s orfe de pare, e jo no tinc altre b ab qui em puga aconsolar
sin ab aquest miserable de fill. Doncs, senyor, puix sou pare de misericrdia e de
pietat, obtinga de la merc vostra aquesta tan alta grcia, per qui jo e mon fill per
a sempre restem obligats a la senyoria vostra.
Lo Rei conegu la desordenada voluntat de la Comtessa, e no tard de fer-li tal
resposta.

Com lo rei ermit s'excus que no volgu lleixar a la Comtessa son fill.
-Molt vos desitjara obeir, senyora Comtessa, si la vostra demanda fos honorosa e
justa, com l'honor e estima de vostre fill jo tinc per mia; car sabuda cosa s que los
hmens han d'exercitar les armes e han a saber la prctica de la guerra e lo gentil
estil que aquest benaventurat orde de cavalleria t, e s deguda cosa e de bona
consuetud que los hmens d'honor en gran joventud deuen principar les armes, car
en aquella edat aprenen molt millor que els altres, aix en batalles de camp clos
com en guerres guerrejades. E per quant aquest s ara en la millor edat del mn
per veure e sentir les honors grandssimes que els cavallers aconsegueixen en
semblants fets exercint virtuosos actes, per qu jo vull portar en ma companyia de
tenir-lo en compte e estima de fill, e jo fer-li he tota aquella honor que em ser
possible, per amor de son pare e per contemplaci vostra. Oh quina glria s per a
la mare tenir fill jove e dispost que es sia trobat e es trobe en semblants batalles
dignes de gloriosa fama! E per s de necessitat que vinga ell ab mi, e jo dem
fer-l'he cavaller per o que ell puga emitar als virtuosos actes de son pare Guillem
de Varoic; e si ara hi va, tots los bons cavallers lo tindran per millor, e jo, qui tant
he amat a son pare en vida, tamb lo dec amar en la mort, car en aquest mn
jams port ms voluntat e amor a home neng com a vostre marit, e ara en lloc
seu vull amar e honrar a son fill, per o com a present altre b no li puc fer. Per
qu us prec e us consell, virtuosa Comtessa, que us ne torneu dins la vostra ciutat,
e que em deixeu ac vostre fill.
-Per ma fe - dix la Comtessa-, senyor, vostre consell no em par bo ni bell per a mi.
Vol-me dar entendre vostra senyoria que aquesta art de cavalleria s
benaventurada? Ans vos dic que s prou desaventurada, dolorosa, trista e de mal
servir. S: voleu major experincia que de vostra senyoria? Car ahir reu sa e
alegre, e ara vos veig prou trist, coixo e malalt, e trists d'aquells que hi dieixen les
persones! E a s lo que em fa a mi dubtar del meu fill, car si jo era certa que no
mors en les batalles o no fos nafrat, b seria contenta ans ab la senyoria vostra;
mas, qui s aquell qui m'assegura los dubtes de les batalles? Que la mia nima
tremola d'extrema dolor, car lo seu nimo s alt e geners que voldr emitar los
virtuosos actes de son pare. Senyor, jo s que sn molt grans los perills de les
batalles e per o la mia nima reps no pot haver; lo millor consell per a mi s que
l'altesa vostra me done mon fill, e vosaltres feu la batalla.
Lo Rei ab gran afabilitat dix:
- Totes coses estan b en boca de dona. Senyora Comtessa, no vullau en va
despendre vostres paraules; anau ab la pau de Nostre Senyor, e tornau-vos-ne dins
la vostra ciutat, que res no acabareu.
Los parents de la Comtessa e de son fill la pregaren se'n torns e deixs all son fill,
puix lo Rei ne prenia crrec. Com ella vu que ms no s'hi podia fer, dix plorant.

Lamentaci que fu la Comtessa com hagu lleixat lo fill.
- Oh cosa desraonable, si dir-se pot, que la gravitat de les mies dolors a totes les
altres avancen! Oh doloroses llgrimes, qui la destrucci e misria mia
representen: transportau los onts entristits en la presncia de la mia gran prdua;
no consentissen sin ab gemecs, tristors e sospirs e sanglots sser odes! Aquestes
sn dolors de mare qui no t sin un fill, e aquell per fora li s llevat oferint-lo a la
cruel, espantable e dolorosa mort ab senyals de molta amistat e amor. Oh mare,
semblant a ovella fecunda, qui has parit lo fill per a sser mort e trossejat en la
cruel batalla! Mas, qu m'aprofita dolre sobre cas inremeiable, puix lo Rei no pot
haver pietat de mi ni de mon fill?
Lo Rei, mogut de compassi de les adolorides paraules e lamentacions de la
Comtessa, corrent dels seus ulls espesses llgrimes, apart's un poc e dix als
parents de la Comtessa que la portassen a la ciutat. Dos cavallers qui parents eren
de la mare e del fill llevaren l'adolorida Comtessa de terra, e en braos la portaren
fins al portal de la ciutat, aconhortant-la en la millor manera que podien.
-B us pensau vosaltres- dix la Comtessa- aconhortar la mia grandssima dolor, car
com ms paraules me dieu de consolaci, ms me turmentau e major pena sent la
mia atribulada nima. E per aquest sol fill que a mi resta jo s dita mare, e si
aquest mor en la batalla, qu ser de mi, trista, desaventurada, que haur perdut
marit e fill e tot quant b tenia en aquest miserable mn? E no fra millor jo fos
morta, ans que veure tanta dolor davant los meus ulls, e hagus hagut vida lo meu
marit e son fill? Qu em valen a mi los bns ni les riqueses, puix s destituda de
tot goig, plaer e consolaci e tot mon fet no s sin abundar en llgrimes doloroses
e viure en contnues lamentacions? Almenys me fes Du grcia que pogus atnyer
a la verd delitosa riba del gran riu, on, oblidant los meus passats e esdevenidors
mals, passs eterna e reposada vida.
Acabant la Comtessa semblants paraules, lo fill fu principi a tal parlar:
- Senyora, jo us suplic que sia de vosta merc que no ploreu ni vullau fatigar la
vostra virtuosa persona per mi; e jo us bese les mans de la molta extrema amor
que en la senyoria vostra tinc coneguda. Mas deveu pensar que s ja en tal edat
que dec eixir dejs les ales de ma mare, e s per a portar armes e entrar en
batalles pel mostrar de qui s fill ni qui s estat mon pare. Car si ser plasent a la
divina Majestat, ell me guardar de mal e em lleixar fer tals actes que seran
plasents a ell, e l'nima de mon pare ne ser aconsolada all on s, e la merc
vostra se n'alegrar.
Com la Comtessa li o dir tals paraules, gir's devers sos parents, que la portaven,
e dix-los:
- Ara deixau-vos morir per fill neng! Jo pensava que la voluntat del meu fill fos
conforme ab la mia, apartant-se de vosaltres, e s'amagaria per los racons per fugir
als perills de les batalles, perqu s de poca edat; e jo veig que ell fa tot lo
contrari. B s veritat l'exemple vulgar que diu: per natura caa ca.
Com foren al portal de la ciutat, los cavallers prengueren comiat per tornar al
camp, lo fill don dels genolls en la dura terra e bes los peus e les mans e la boca
a la mare, e suplic-la que li volgus donar la sua benedicci; e la Comtessa lo
seny e dix-li:
- Mon fill, Nostre Senyor Du te vulla tenir en la sua protecci e custdia e et
guarde de tot mal.
E bes'l moltes voltes al departir, e dix la Comtessa:
- Tan trist comiat s aquest per a mi, que altra cosa no em fallia per augmentar la
mia misria.
Com lo fill fonc partit, la Comtessa se n'entr dins la ciutat, fent molt grans
lamentacions, e moltes honrades dones de la ciutat l'acompanyaven aconhortant-la
en la millor manera que podien.

Com los cavallers qui havien acompayada la Comtessa se'n tornaren al
camp ab lo fill, e recitaren al Rei les lamentacions de la Comtessa.
Dos cavallers se'n tornaren al camp ab lo fill de la Comtessa e feren relaci al Rei
de tot lo que la Comtessa havia dit ne lo fill, e lo Rei s'alegr molt de la bona
discreci del fill. E aquella nit lo Rei fu molt b guardar lo camp, que no consent
que neg se desarms; e al mat, com lo sol fon eixit, fu regonixer entorn del seu
camp si hi havia gent alguna; aprs fu tocar les trompetes e fu mudar lo camp
envers los moros, quasi mitja llegua d'all on ells estaven: atend's en un gran pla
que hi havia, e parades totes les tendes fu refrescar tota la gent. A era ja passat
lo migdia.
Los moros, que saberen que los cristians eren eixits fora de la ciutat, estigueren
molt admirats quina era estada la causa, car poc temps era passat que no tenien
atreviment d'eixir sol un pas defora la ciutat, e que ara los venien a cercar.
Digueren alguns capitans que a havia fet la grandssima crueltat del llur rei Cale
ben Cale, qui sobre fe havia fet morir a cruel mort los ambaixadors cristians, e ells
havien provet d'haver gent d'Espanya o de Frana:
- E per a nos van cercant, e podeu sser certs que tants com ne pendran de
nosaltres, tots seran tallats a peces menudes.
Parl u d'aquells ambaixadors qui havia portada una lletra de la concrdia de la
batalla, e dix:
- Ells nos feren molta d'honor, e com fon dins la ciutat vem infinida gent per les
torres e per les places, finestres e terrats, que era una gran admiraci de veure
tanta gent armada, que, per Mafomet, jo arbitrava que devien sser dos-cents mlia
combatents. E aquest malvat de rei ha fets fer morir los llurs ambaixadors, sens
que no ho mereixien.
Odes per tots los capitans moros les paraules d'aquest ambaixador, reberen
informaci dels altres moros qui eren entrats ab ell dins la ciutat, e vista la veritat,
mataren lo rei Cale ben Cale e alaren altre per rei. Emper per tot a ells
s'armaren com si haguessen a dar batalla a vengueren a vista del cristians.
Era ja quasi lo sol baix, emper deliberaren de pujar-se'n alt en un mont que hi
havia prop. Lo Rei ermit, qui vu a, dix:
-Per la mia fe, ells mostren tenir temor de nosaltres e per o se'n sn pujats tan
alt. Ara digau, senyors e germans meus, voleu que venam aquests cruels moros
per fora d'armes o per aptea de guerres? Car ab l'ajuda de Nostre Senyor Du e
de la sua sacratssima Mare, jo us dar vencedors.
Tots digueren:
- Senyor, a dificil cosa tenim nosaltres sser vencedors si ja la misericrdia de
Nostre Senyor Du no ens ajuda e la vostra virtut, car com ells han vist lo llur rei
mort, han ajustada tota la ms gent que han pogut e sn en nombre molt ms que
nosaltres; e per o tots creem que la pitjor part ser la nostra.
-Oh senyors! -dix lo Rei-, jo us deman en grcia que no sia d'esmaiar. E com! No
haveu vist vosaltres en les batalles los pocs venre als molts, e los flacs venre als
forts? Parau b esment en lo que us dir: en les guerres ms val aptesa que
fortalesa, e per b que nosaltres siam poca gent e ells molta, ac ser lo gran
renom e fama que reportarem per tot lo mn, e tots los qui aprs de nosaltres
vendran mal allegaran en exemple de perpetual glria; e jo, qui fa ermitana vida,
tots quants en aquesta batalla ab mi pendran mort jo els absolc a pena e a culpa. E
casc deu esforar lo seu nimo en semblants actes e no tembre los perills de la
mort, car ms val morir com a cristians que no sser catius en poder d'infels.
Doncs, casc deu fer esfor per b a fer, e donem la batalla e siam venedors com
se vulla que sia, car no ser prncep en lo mn qui incriminar-nos puga d'infidelitat
ne de poc nimo, que no hajam fet tot lo posible en defendre'ns d'aquests infels
enemics nostres, qui ens volien llevar la nostra prpia terra, e les mullers, fills e
filles jutjar a perpetual captivitat.
Acabant lo Rei ermit paraules de tant nimo, lo qui solia sser Rei ab nimo viril
fu principi a tal parlar:
- La tua real e elegant senyoria, afabilssim pare, m'assegura que los teus virtuosos
actes sn tals, que clarament manifesten tu qui est. No resta sin que tu ales la
tua poderosa m ab tallant espasa, puix s la nostra esperana e refugi, e ab la tua
victorosa m, anem contra los infels; e mana a nosaltres que faam actes que sien
de gloriosa recordaci, car tots som prests obeir-te e servar los manaments teus. E
no s lcit ja a nosaltres tenir pus consell, sin que, ab armes cruels e venjadores
de tanta inhumanitat, ab gran alegria firam contra nostres enemics, car ms val als
caballers bona mort que mala e penosa vida.
Plagueren al Rei ermit les animoses paraules de l'altre Rei, qui solia sser, e dix en
tal forma.

Com lo Rei ermit fu vallejar lo seu camp, e trams a la Comtessa que li
tramets dues btes de llavor d'espinacs de coure.
- D'inestimable alegria m'alegre jo, mon natural senyor, com vos veig ab tan
esforat nimo de valers cavaller e per o no vull fer ms raons, sin que puix lo
poder de Nostre Senyor Du s a mi dat, e aprs per l'exellncia vostra, faa casc
aix com jo far, car ab lo divinal adjutori jo us dar venjana de vostres enemics.
E pres un cabs en la una m e una aixada en l'altra, e msse primer de tots. E
com los grans senyors veren fer tal cosa al Rei, casc fu aix com ell feia.
E ja lo virtus Rei, de continent que isqu de la ciutat, prove de totes les coses qui
eren necessries per a la guerra. E entorn del seu palenc fu un gran vall b una
llana d'armes en alt, e duia fins a una gran ribera d'aigua que hi havia, e lleixaren
enmig un gran portell que b cent cinquanta hmens podien passar al colp. A l'altra
part cavaren e feren altre gran vall que tenia fins al cap d'una gran penya que hi
havia.
Dix lo Rei:
- Puix a s fet, d'ac fins al dia no hi ha sin dues hores, anau-vos cuitadament,
duc de Clcestre, e vs, comte de Salasberi, a la Comtesa que per amor mia e per
amor de vosaltres me vulla trametre dues grans btes que t d'En Guillem de
Varoic, alt en la cambra de les armes, que sn plenes de llavor d'espinacs, los quals
sn tots de coure.
E ells prestament hi anaren, e ab precs e manaments que li fren de part del Rei
los hagueren de la Comtessa, si b estava mal contenta del rei perqu no li havia
volgut donar son fill; emper, coneixent la gran necessitat qui la'n constrenyia, fon
contenta, per b que no es pogu estar que no digus:
- Val-me Du, e qu s a d'aquest Rei de ventura que tant sap en la mia casa?
Que no tinc res que d'armes sia o de guerra que tot no ho spia. Jo no s si sap
d'adevinar o sia nigromntic.
Los barons fren carregar en carros les btes de la llavor dels espinacs e portaren-
les al camp. Com foren davant lo Rei, digueren-li tot lo que la Comtessa havia dit, e
lo virtus del Rei se prs a riure e ab cara afable los fu molta festa.
Aprs fu portar la llavor dels espinacs en lo portell e llanaren-los per terra, , a fi
que, com los moros passassen, los se ficassen per los peus; e aix fon fet. E ms,
fu fer molts clots fondos a manera de pous, que com los moros passassen, los se
ficassen per los peus; e aix fon fet. E ms, fu fer molts clots fondes a manera de
pous, que com eixissen d'un mal, que donassen en l'altre; e tota la nit los cristians
altra cosa no feren.
Com clarejar comen l'alba, los moros feien grans alegries, sonant tabals,
trompetes e anafils, e ab multilplicades veus cridaven batalla; e ab aquella alegria
del mont baixaren, venint contra la gent cristiana. L'ermit Rei man que tota la
gent sua estigus en terra gitada, fent demostraci que dormien; com foren quasi a
tret de bombarda, se llevaren tots, mostrant sser mal destres en la guerra, e
comenaren ordenar ses batalles. Com los moros foren dins lo portell, dix lo Rei:
-Senyors, en grcia vos deman que no sia d'esmaiar; voltem l'esquena fengint que
fugim.
E los moros, que fugir los veien, cuitaren lo ms que pogueren. Com foren dins lo
dit portell, que per altra part passar no podien, ficaven-se aquells grans de coure
per les soles dels peus. Com lo virtus Rei ermit vu los moros dins lo portell, fu
un poc detenir la gent sua, aix com aquel qui era en la guerra e en les armes
destre, e vu aturar los moros per les nafres de la llavor dels espinacs, e altres que
caen en los pous, qui eren coberts de rama e desss terra. Llavors lo Rei ab alta
veu se pres a cridar.

Com lo Rei ermit don la batalla als moros e fon vencedor.
-Oh cavallers dignes d'honor, deixau la vista de la ciutat e girau la cara als
enemics de la cristiana fe e nostres; firam ab gran nimo, que la jornada s nostra;
donem-los cruel batalla, e no prengam neng a merc!
Lo Rei fon lo primer feridor; aprs, tots los altres. Los moros, qui veren tan
bravament ferir los cristians e tots los de ms no es podien moure per les grans
nafres que tenien, los fon forat de morir e fon feta molt gran destrucci d'ells. Los
qui venien detrs, com veren que los cristians havien feta tan gran destrossa dels
moros, sens fer resistncia alguna fugiren devers lo castell d'all on eren partits, e
feren-se all forts.
Lo Rei persegu l'encal, matant e degollant tants com aconseguir-ne podian. Lo
Rei, fatigat per les nafres que tenia, atur's un poc; e prengueren un moro molt alt
e de desmesurada figura, e lo Rei, aprs que hagu fet cavaller lo fill de la
Comtessa, volgu que mats aquell moro. E lo fadr ab gran nimo li don tants
colps ab l'espasa fins que l'hagu mort. Com lo Rei veu mort lo moro, pres al petit
infant per los cabells e llana'l damunt lo moro , e freg'l fort, que los ulls e la cara
tot estava ple de sang, e les mans li feu posar dins les nafres, e aix l'encon en la
sang d'aquell moro. Aprs isqu molt valent cavaller e virtus de sa persona: tant
valgu en son temps, que en una gran part del mn no s'hi trob cavaller que tant
valgus.
Com lo bon Rei vu la batalla venuda an seguint los moros; de tants com
n'aconseguien tots los feien morir. Aquesta fon la ms gran desconfita mortaldat de
gents que en aquell temps fos feta, que en espai de deu dies moriren noranta-set
mlia moros. E lo Rei per le nafres que tenia no podia molt anar: aportaren-li un
cavall perqu cavalcs.
-Verament -dix lo Rei-, no far. Tots los altres van a peu; que jo ans a cavall, cosa
seria molt desigual.
Anaren a poc pas fins que foren al castell on los moros s'eren fets forts, e aqu
pararen lo camp e reposaren aquella nit ab alegria inestimable; e al mat, en l'alba
clara, lo Rei fu tocar les trompetes e arm's tota la gent. Lo Rei se vest la
sobrevesta real e ms-se lo primer de tots e donaren un gran combat al castell, a
on foren bern servits de ballestes e llances e de canteres que d'alt del castell
tiraven; e tant s'esfor lo Rei, que pass tot sol, que no era neg que ajudar-li
pogus.
E lo petit infant, fill de la Comtessa, dix ab grans crits:
-Cuitau, cavallers d'honor; cuitem per ajudar al nostre rei e senyor, qui s's posat
en gran perill!
E pres una pavesina petita que un patge li portava, e ms-se dins lo vall per passar
lla on lo Rei era. Los altres, qui veren lo petit infant que passava, tots se lleixaren
anar al colp per passar a l'altra part, on foren molts cavallers morts e nafrats;
emper l'infant, ab l'ajuda de Nostre Senyor, no pres mal neg.
Com tots foren passats, hagueren foc e molta lleya e posaren foc a la porta del
castell, e d'all pos's en la primera coberta. L'infant se pres a cridar tan alt com
pogu e dix:
-Oh dones angleses, eixiu defora e tornau en vostra primera llibertat, car vengut
s lo dia de la vostra redempci!
Tres-centes nou dones estaven dins lo castell. Com sentiren aquella veu, totes
cuitaren a la porta falsa del castell, car a l'altra gran foc s'hi tenia, e totes les dones
foren rebudes per los cristians, en les quals hi havia moltes dones d'honor.
Com los moros veren lo gran foc e que tot lo castell se cremava, volien-se dar a
pres, e jams lo valers Rei ho volgu consentir, sin que tots morissen a foc e a
flama; e los qui eixien de fora del castell prestament eren morts o ab llances los
feien tornar dins. Aix foren morts e cremats aquell dia vint-e-dos mlia moros.
Part lo Rei ermit del castell ab tota la gent, e anaren per tot lo regne en aquelles
parts que els moros preses havien. No trobaren moro neng que a merc els
volguessen pendre e anaren fins al port d'Antona, on trobaren all totes les fustes e
navilis ab que eren venguts, e tots los moros que trobaren en les fustes llanaren
en mar e cremaren totes les fustes ab qu eren venguts. Aprs lo rei orden e fu
llei general qualsevolgus moro qui entrs dins l'illa d'Anglaterra, per quins afers se
volgus, que mors sense nenguna merc.
Com hagueren recobrat tot lo regne, lo vot fon complit del Rei e ab tota la gent se
n'entr dins la ciutat de Varoic . La Comtessa, com sab que lo Rei venia , ixqu a
rebre'l ab totes les dones e donzelles de la ciutat, car hmens no n'hi havia restats
sin los que eren malalts o nafrats. Com la Comtessa fon prop del Rei don dels
genolls en la dura terra, e totes les altres dones, cridant ab altres veus:
-B sia venguda la senyoria del Rei vencedor!
E lo virtus senyor, ab cara afable, les abra a totes d'una en una, e pres la
Comtessa per la m e anaren aix parlant fins que foren dins la ciutat, e la
Comtessa fu-li infinides grcies de la molta honor que feta havia a son fill, e aprs
les fu a tots los altres grans senyors.

Com lo Rei ermit se manifest a la Comtessa sa muller.
Havent reposat per alguns dies, lo virtus Rei ermit, puix havia donada fi a la
guerra e posat tot lo regne en tranquille pau e segur estament, un dia, estant en la
sua cambra, deliber manifestar-se a la Comtessa, muller sua, e a totes les altres
gents, perqu pus prest pogus restituir la senyoria al primer Rei e torns a fer
l'acostumada penitncia.
Crid un seu cambrer e don-li lo mig anell que havia partit ab la Comtessa com
d'ella pres comiat volent anar a la casa santa de Jerusalem, e dix-li:
-Amic, vs a la Comtessa e dna-li aqueix anell e digues-li semblants paraules.
Lo cambrer an prestament a la Comtessa, agenoll's davant ella i dix-li:
-Senyora, aquest anell vos tramet aquell qui d'amor infinida vos ha amada e us
ama.
La Comtessa pres l'anell e alter's tota com lo vu e fon posada en fort pensament.
Entr-se'n en la sua cambra molt prestament, e ans que obrs la caixa, agenoll's
davant un oratori que tenia en lo petit retret, on era la Mare de Du, Senyora
nostra, e fu principi a tal oraci:
-Oh humil Mare de Du! Senyora misericordiosa, ab initio et ante saecuela creada
in mente divina, vs sola fos digna de portar en lo vostre verge nou mesos lo Rei
de glria; feu-me, Senyora, complida grcia, qui sou complida de totes les grcies,
e per aquella consolaci que la vostra sacratssima nima hagu per la salutaci de
l'ngel me vullau aconsolar lo cos e l'nima, e que us plcia, Senyora gloriosa, fer
que lo vostre precis Fill me faa grcia que aquest anell sia del meu virtus marit,
car jo us promet de servir-vos un any complit en la vostra devota casa del Puig de
Frana e donar-hi cent marcs d'argent.
E llev's de l'oraci e obr una caixa on ella tenia l'altra part de l'anell, ajust'ls la u
ab l'altre e vu que totes les armes se mostraven en l'anell e que tot era u.
Conegu que era del Comte, son marit, e dix ab molta torbaci:
-Digau-me, gentilhom, on s mon senyor lo comte de Varoic? - E lo cambrer
entrs que ho deia per son fill-. Digau-me per vostra bondat si s estat pres ne
cativat per los moros, ne qu s estat d'ell que no es sia trobat en les forts batalles
ab lo Rei e ab los altres cavallers, car jo crec verdaderament que si ell fos estat en
llibertat sua, que no hi haguera fallit. Oh msera de mi! E feu-me certa on s, que
cuitadament hi vull anar.
E volgu eixir fora de la cambra e anava tan torbada e fora de son natural
sentiment, que no trobava la porta per on pogus eixir. E a causava la
inestimable alegria que tenia de la venguda de son marit; e tanta fon la torbaci,
que perd los sentiments e caigu en terra esmortida.
Com les sues donzelles la veren en tal punt estar, ab grans cirts llanaren doloroses
llgrimes e feren tristes lamentacions. Com lo cambrer vu estar en tal punt a la
Comtessa, molt espantat se'n torn al Rei ab la cara molt alterada. Lo Rei li dix:
-Amic, com vs tal? Quines noves me portes d'all on t'he trams?
Lo cambrer don dels genolls en terra e dix:
-Senyor, per una gran ciutat jo no volguera que vostra senyoria m'hi hagus
trams. Jo no s l'anell quina mala virtut t, ni si s estat fet per art de
nigromncia, que l'haja hagut vostra senyoria dels moros, car de continent que la
Comtessa lo s'ha ms al dit, s caiguda morta en terra. A em par cosa de gran
admiraci la mala proprietat que t.
-Oh Santa Maria val! -dix lo Rei-. E ser veritat que la virtuosa Comtessa sia
morta per causa mia?
Lo Rei se llev de la cadira e prestament an a la sua cambra, e trob-la ms morta
que viva ab tots los metges qui treballaven en la salut sua. E lo Rei, admirat de
semblant cosa, preg als metges que en tot cas del mn li donassen socors e no
s'hi plangus res, que la Comtessa cobrs la perduda sanitat, e lo virtus Rei d'aqu
jams se volgu partir fins que fon tornada en son bon record.
E com la Comtessa hagu cobrada la natural coneixena e vu lo marit e Rei, llev's
corrent e agenoll's davant ell per voler-li besar los peus e les mans, mas lo
benigne senyor no ho volgu consentir, sin que la pres del bra, llev-la de terra e
abra e bes-la moltes voltes; e en aquella hora don's a conixer a tots los
senyors del regne e a tot lo poble.
La fama an per tot lo castell e per tota la ciutat, com lo Rei ermit era lo Comte
Guillem de Varoic, e tots los senyors, grans e pocs, dones e donzelles de la ciutat,
vengueren a la cambra de la Comtessa per festejar lo Rei e a la novella Reina.
Com lo fill sab que lo Rei era son pare, cuitadament an a la cambra, s'agenoll
als seus peus i besa`ls-hi moltes voltes ab les mans ensems. E tots aquells barons
prengueren lo rei e la novella reina e tots ensems anaren a la major esglsia, e
aqu feren llaors e grcies infinides a la divina Bondat, com, per mans d'un tan
valentssim cavaller, Anglaterra era estada lliberada de poder d'infels.
Aprs tornaren al castell ab moltes trompetes i tamborinos, ab gran trinfo e
alegria. Com foren en la gran sala del castell, la Comtessa suplic al Rei son marit e
a tots quants all eren volguessen sopar ab ella aquella nit, e cascun dia menjassen
all tant com hi aturarien, e lo Rei e tots los altres li otorgaren e foren contents.
La Comtessa se part del rei, e pres totes les dones e donzelles de sa casa e
prestament se despullaren, e ben arromangades emparamentaren una gran sala de
molts bells draps de ras, tots obrats d'or, de seda e de fil d'argent de molt gran
estima. Les altres dones, les unes al rebost, les altres a la cuina, en tant que
aquesta virtuosa senyora dins de poc espai fu molt noblemet adobar de sopar.
Com tot fon prest, trams a dir al Rei que, tota hora que li fos plasent, que sa
senyoria vingus a menjar ab tots los altres. Lo Rei, ab los altres grans senyors,
entr en la gran sala, e com la vu aix en orde, ab totes les viandes prestes e lo
tinell parat de molt rica veixella d'or e d'argent, dix:
-Si Du me salve la persona, b par que la Comtessa ha tengut les mans en tot,
com ella sia la ms diligent dona del mn.
Lo virtus Rei man que primer de tots sigus l'altre Rei, qui solia sser; aprs fu
seure la Comtessa sa muller, aprs sigu lo Rei ermit, aprs seien los altres ducs,
segons per ordre venien; aprs en altres taules foren collocats los marquesos,
comtes, nobles e cavallers; tots foren molt ben servits de diverses viandes, segons
tals senyors eren mereixedors. E tant com en la ciutat aturaren, contnuament
menjaren a despesa sua, e cascun dia s'hi feien molt grans festes.
Passats que foren nou dies, vengueren quatre-cents carros carregats d'or e
d'argent, de joies e de coses de gran estima, les quals havien trobat en poder dels
moros. Man lo Rei que aquestes joies, l'or e l'argent fos posat en poder de quatre
senyors, e fon acomanat al duc de Clcestre, al duc de Btafort, al comte de
Salasberi e al comte d'Estfort.
Fet a, lo Rei man per al segent dia consell general. Com tots foren ajustats, lo
Rei ermit isqu d'una cambra e entr en lo consell molt ben abillat, ab roba de
brocat rossegant, ab lo mantell de carmes forrat d'erminis, ab la corona al cap e lo
ceptre en la m, e assegut en lo consell, en presncia de tots, fu principi a
paraules de semblant estil.

Com lo Rei ermit restitu al primer Rei les robes, la corona, lo ceptre e lo
regne, e torn a servir Du.
-La segura glria que tenim d'sser estats victoriosos nos deu molt alegrar e
d'aquella devem retribuir infinides grcies a Nostre Senyor Du, com totes les
grcies davallen de la sua immensa bondat e misericrdia, car ab lo seu adjutori
havem venudes totes les batalles e morts tots los nostres enemics e de la cristiana
fe, e ab espases nues som estats vencedors e havem venjades les nefandssimes
injries e dans que ens havien fets, e s venguda tota la llur desferra en nostre
poder. Per qu jo vull e man que tot aquella sia repartida entre vosaltres; e tots
aquells qui sn estats nafrats en lo recobrament de castell, vila o ciutat, hagen
dues parts; e tots aquells qui seran afollats de qualsevulla de sos membres, que
armes no poran portar, aquets tals hagen tres parts; los qui no hauran pres mal
neg, hagen una part e l'honor, qui ms val. E vs, mon Rei e senyor, b deu sser
contenta l'altesa vostra de la grcia que l'omnipotent Du vos ha feta, que ab ajuda
de vosaltres vassalls hajau cobrada tota l'illa d'Anglaterra e reduda en lo primer
estament. Per qu jo ara, en presncia de tots aquests magnnims senyors vos
restituesc tot lo regne e la senyoria d'aquell, la corona, lo ceptre e les reals robes, e
suplic a la vostra real majestad que les vullau acceptar d'un vostre servidor e
vassall.
E de continent les se despull e torn's a vestir l'hbit. Lo Rei e tots los barons lo hi
tingueren a molta virtut e gentilesa e ferent-li infinites grcies de la sua
grandssima cortesia. Lo Rei se vest les robes reals, pos's la corona al cap en lo
ceptre en la m, e preg molt a l'ermit que li fes tanta grcia, que volgus aturar
en la sua cort, que ell li daria lo Principat de Gales, e que poria tant manar en la
sua cort en lo regne com la sua prpia persona; e tots los del consell pregaren-lo'n
molt. E ell s'excus dient que no lleixaria lo servier de Du per les vanitats d'aquest
mn. Ac es pot contemplar quant era la virtut e singularitat d'aquest cavaller, que
podia restar Rei, e son fill aprs d'ell, e jams ho volgu fer, si b sos parents e sa
muller lo n'havien molt pregat.
Com lo Rei vu que no volia restar en la sua cort, deliber fes alguna grcia al fill,
per amor e esguard de premiar al pare, e don-li la major part del regne de
Cornualla, e que es pogus coronar de corona d'acer e no d'altra cosa, e que
s'hagus a coronar lo dia dels tres Reis d'Orient e lo dia de Cincogesma. E tots
quants eixiren d'ell servaren aquest ordre, e hui en dia se coronen de corona
d'acer.
Com lo Comte ermit sab la grcia que lo Rei havia feta a son fill, an davant ell,
agenoll's als seus pares e bes-li la m, si b lo Rei no li volia dar, e fu-li infinides
grcies del donatiu que havia fet a son fill. E pres comiat del Rei e de tots los de la
cort, los quals lleix molt adolorits de la sua partida, per o com tots l'amaven de
major amor que a l'altre Rei, e a tot lo poble desplagu molt com havia renunciada
la senyoria.
Com l'ermit fon partit del Rei, se n'an fora de la ciutat, en una sua vila qui
distava una llegua de la ciutat, e aqu atur per alguns dies. Lo Rei ab tot lo consell
ordenaren que li fossen tramesos trenta carros carregats de les millors joies que
havien preses dels moros. Com l'ermit vu los carros, dix als qui els portaven:
- Tornau-los a mon senyor, lo Rei, e digau-li que jo no vull sin l'honor; que lo
profit sia d'ell e de tots los altres.
E tornaren-se prestament a la ciutat.
Com lo Rei e los altres senyors saberen que no havia volgut respendre, tots
digueren que aquest era lo ms magnnim e virtus cavaller que jams fos estat en
lo mn, e que d'aquesta conquesta no se n'havia portat altra cosa sin honor, perill
e nafres.
Com la virtuosa Comtessa sab que son marit se n'era anat, desempar lo castell e
no dix res al Rei ne a neg, sin ab ses dones e donzelles an on son marit era.
Emper lo Rei e los altres grans senyors pocs dies eren que no anassen a parlar ab
l'ermit per haver consell de l'estament del regne e de moltes altres coses.
Un dia, estant parlant lo Rei ab l'ermit, la Comtessa entr en la cambra, e lo Rei
dix-li:
-Senyora, no prengau enuig del que us dir. Vs sou estada causa que jo haja
perdut lo Comte, vostre marit, al qual jo de bon grat daria la tera part del mon
regne e que ell aturs a la contnua en ma companyia.
-Ai trista! -dix la Comtessa-. E com, senyor, s jo estada causa d'haver la vostra
senyoria per mi perdut?
-Per o com s que ell vos ama sobre totes les coses del mn -dix lo Rei-, e si vs
l'hagusseu molt pregat ell fra vengut ab mi.
-Per la mia fe, senyor -dix la Comtessa-, jo tinc molt major dubte que no s aqueix,
que no perda a vostra senyoria, e a ell que no es pose en algun monestir.
Aix passaren entre ells moltes raons. Lo Rei, com li paregu hora, se'n torn a la
ciutat, e dins tres dies lo Rei ab tota la gent fon pres per partir. Lo Comte ermit
dix a son fill que se n'ans ab lo Rei e que el servs de tot son poder, e que si
debats o qestions venien en lo regne, en nengun cas del mn no vengus contra
son Rei el senyor.
-Per molts mals e dans que et fes, e dic-te verdaderament que la major infmia que
el cavaller pot haver en aquest mn, s s com ve contra son senyor natural. Posat
cas que el Rei te llevs tots els bns que tens ne pories haver, no vulles venir
contra la majestat sua, car aix com los lleva, los pot tornar. Hages aquesta
doctrina de mi, per moltes injries que el Rei te faa, aix dar-te de m o de bast o
espasa o qualsevulla altra cosa, que vergonya no et pot fer: b et poria fer dan en
ta persona, mas no vergonya, per o com s ton Rei e senyor natural. Jo viu, estant
en la cort de l'Emperador, un duc vassall e sots la senyoria de l'imperi. Un dia de
Nadal, eixint l'Emperaddor de missa ab infinida gent de ducs, comtes e marquesos
e molt noble cavalleria, l'Emperador anava un poc enutjat d'un bisbe qui la missa
dita havia, e dix algunes paraules d'ell, e lo duc, per quant era parent e amic del
bisbe, volgu satisfer en les paraules que l'Emperador dites havia. L'Emperador en
aquell cas no tingu prou pacincia, al la m e don-li un gran bufet. Dix lo
duc:"Senyor, a e molt ms pot fer la majestat vostra, per o com s vostre
sbdit hi haur pacincia; e si nengun altre rei o emperador en lo menor cabell el
meu cap contra ma voluntat me tocs, jo el ne fera penedir." E per o, mon fill, te
prec tan carament com puc ni s, contra ton rei no vulles venir.
E aix lo hi proms lo fill, de complir tot lo que li manava.
Lo Comte ermit fu molt b abillar a son fill e a tots los qui ab ell anaven, de joies
e robes e bones cavalcadures de cavalls e hacanees, e pres son comiat aix del pare
com de la mare, e no part d'all fins que sab que lo Rei volia partir.
Com lo Rei fon al portal de la ciutat deman lo fill del Comte ermit, e jams se
volgu partir del portal fins que fon vengut, e all a la porta lo fu conestable major
de tota Anglaterra.
Lo Rei part e fu la via de la ciutat de Londres. Com la Comtessa sab que lo Rei
era partit, preg al Comte que tornassen a la ciutat, e lo Comte fon content e aqu
estigueren per espai de cinc mesos. En la fi d'aquells lo Comte preg a molt a la
Comtessa que no se n'enutjs, que a ell era forat que havia de complir lo vot que
tenia fet de servir Du en vida ermitana. Dix la Comtessa:
- Senyor, lo meu esperit dies ha estat alterat, havent sentiment de la mia dolor, car
no ignorava la mia adolorida nima que pitjor havia d'sser la recruada que no la
malaltia; almenys vostra merc faa'm grcia que vaja ab vs perqu puga servir la
vostra virtuosa persona, e farem una ermita ab dos apartaments, ab una esglsia
que haur enmig, e no vull que ab mi estiguen sin dos dones ancianes e un
prevere que ens diga missa.
Tantes raons dix la Comtessa que al Comte fon forat d'obeir los seus precs. Com la
Comtessa vu que de tot s'havia de fer, no volgu que en aquella ermita
aturasssen on solia estar, mas eleg un altre lloc, lo qual era molt delits, de gran
espesssura d'arbres, on havia una molt bella lcida font que sobre les verds florides
herbes ab suau remor corria, e enmig d'aquella delitosa praderia havia un pi de
singular bellea, e cascun dia en aquella lcida font venien a beure totes les bsties
salvatges de tota aquella silva, que era un gran delit de veure-les.
Com l'ermita fon acabada de fer e fon fornida de totes les coses necesries a la
humana via, lo Comte e la Comtessa havien donat orde en lo regiment de la ciutat
e de tot lo comdat, e hagueren collocades les dones e donzelles de llur casa e
volien partir per anar a l'ermitatge, arrib lo comte de Notrbalam, qui venia
ambaixador per lo Rei al Comte e a la Comtessa ab lletra de creena. L'ambaixador
preg molt al Comte e a la Comtessa de part del Rei que li volguessen fer tanta
grcia que los dos volguessen anar a la ciutat de Londres, per o com ell havia
contractat matrimoni ab la filla del rei de Frana: almenys si ell no podia anar, que
la Comtessa no li falls perqu era de gran necessitat perqu ella rebs la Reina e li
mostrs la prtica e costum d'Anglaterra; e perqu era dona de gran llinatge e de
gran discreci, lo Rei li volia fer aquesta honor per lo seu molt merixer.
Lo Comte ermit resps en semblant forma:
-Ambaixador, direu a la majestad del senyor Rei que jo fra molt content que
pogus servir l'excel.lncia sua, emper no puc lleixar lo vot que tinc fet de servir a
Du. De la Comtessa, jo s molt content que ella satisfaa per la sua honor e la
mia.
La virtuosa Comtessa estimara ms restar per servir son marit que no veure les
festes; mas com vu la voluntat del Comte son marit e la justa ra que en tal
necessitat no devia fallir al Rei, dix que era contenta. Lo Comte ermit pres comiat
de tots, ab infinides llgrimes fon fet llur departiment, e an-se'n al seu ermitatge,
on estigu ab gran reps per llong temps. E cascun dia, aprs que havia dites ses
hores, venia-se'n davall aquell bell arbre per veure les bsties qui venien a beure a
la lcida font.

Com lo rei d'Anglaterra se cas ab la filla del rei de Frana, e en les bodes
foren fetes molt grans festes.
Aflaquint de jorn en jorn e deixant-se anar los nimos ociosos dels cavallers
anglesos, molts dies eren passats en pau, tranquillitat, e reps folgat havien. Lo
virtus rei d'Anglaterra, perqu a total oci e llanguiment no es sotsmetessen,
deliber, puix havia contractat matrimoni, de fer cridar cort general a fi que s'hi fes
gran exercici d'armes. La fama fon divulgada per tots els regnes de cristians, de la
grandssima festa que lo fams Rei preparava.
Segu's que un gentilhom, de llinatge antic e natural de Bretanya, anant en
companyia de molts altres gentilshmens qui a la gran festa anaven, atur's ms
darrer de tots e dorm's sobre el ross, fatigat del treball del gran cam que fet
havia; son cavall lleix lo cam e pres per una senda qui dreava a la delitosa font
on l'ermit estava, qui en aquell cas se delitava llegir un llibre qui s nomenat Arbre
de Batalles, e feia contnuament grcies, com aquest llibre llegia, a Nostre Senyor
Du de les singulars grcies que en aquest mn havia aconseguides servint l'orde
de cavalleria.
Estant aix, vu venir per aquell pla un home a cavall e conegu que venia dormint;
lleix's de llegir e no el volgu despertar. Com lo ross fon davant la font e vu
l'aigua, acost-s'hi per voler beure, e perqu tenia la falsa regna en l'ar de la
sella no podia; e tant basc, que fon forat al gentilhom que es desperts. E obrint
los ulls, se vu davant un ermit ab molt gran barba, tota blanca, e quasi les
vestidures rompudes, e mostrava's flac e descolorit: e ac causava la molta
penitncia que feia contnuament; e per les moltes llgremes que els seus ulls
destillaven li eren los ulls molt apoquits. Lo conspecte seu era d'home admirable e
de gran santeddat.
Lo gentilhom s'admir de tal visi, emper, per lo bon sentit que tenia, conegu
que devia sser algun home de santa vida qui s'era all retret per fer penitncia e
salvar la sua nima; e com a home desembolt, prestament descavalc e fu-li gran
reverncia. L'ermit lo reb ab cara afable e assegueren-se en la verd e deleitosa
praderia. L'ermit fu principi a tal parlar:
- Gentilhom, prec-vos per vostra cortesia e gentilesa que em vullau dir lo vostre
nom, e com sou en aquest desert vengut ni per quins negocis.
No tard gran espai que lo gentilhom reps ab tal raonament.

Com Tirant manifest son nom e son llinatge a l'ermit.
- Pare reverent, puix a la santedat vostra plau tant saber mon nom, jo s molt
content dir-lo-us. A mi dien Tirant lo Blanc, per o com mon pare fon senyor de la
Marca de Tirnia, la qual per la mar confronta ab Anglaterra, e ma mare fon filla del
duc de Bretanya e ha nom Blanca; e per o volgueren que jo fos nomenat Tirant lo
Blanc. Fama s per tots los regnes de cristians com lo serenssim rei d'Anglaterra
ha manadda celebrar cort general en la ciutat de Londres e ha contractat matrimoni
ab la filla del rei de Frana, qui s la ms bellssima donzella que sia en tota la
cristiandat e t moltes singularitats que les altres no tenen; entre les altres ne puc
recitar una: trobant-me jo en la cort del rei de Frana lo dia de Sant Miquel passat,
en la ciutat de Pars, perqu aquell dia era estat fermat lo matrimoni, lo Rei feia
gran festa, e lo Rei e la Reina e la Infanta menjaven en una taula los tres, e
verdaderament vos puc dir, senyor, que, com la Infanta bevia vi vermell, que la sua
blancor s tan extrema que per la gola li veia passar lo vi, e tots quants hi eren
n'estaven admirats. Aprs se diu que lo Rei se vol fer cavaller e aprs far a tots los
altres cavallers qui volran rebre l'orde de la cavalleria. E jo he demanat a reis
d'armes e a herauts per qu lo Rei no s'era fet cavaller en lo temps de la guerra
que tenia ab los moros. Han-me respost que per o com en totes les batalles que
havia hagudes ab los moros era estat venut fins que venc aquell fams cavaller
vencedor de batalles, lo comte Guillem de Varoic, qui prestament destru tots los
moros e li pos tot lo regne en reps. E ms, dien que lo jorn de Sant Joan ser la
Reina en la ciutat de Londres e s'hi faran de grans festes qui duraran un any e un
dia, e per causa d'a som partits de Bretanya trenta gentilhmens de nom e
d'armes, dispostos per a rebre l'orde de cavalleria. E venint jo per lo cam, fon sort
que per cansament de mon ross fui un poc restat atrs per lo gran treball que he
sostengut de les grans jornades que he fetes per o com part pus tard que neg
dels altres; adorm'm anant pensant, e lo meu ross ha lleixat lo cam real e ha'm
portat davant la reverncia vostra.
Com l'ermit o parlar al gentilhom que anava per rebre l'orde de cavalleria,
recordant-li l'orde quina cosa s e tot o que pertany a cavaller, llan un gran
sospir e entr en gran pensament, essent en record de la grandssima honor en qu
cavalleria l'havia llongament mantengut. Veent Tirant lo pensament en qu l'ermit
estava, dix les segents paraules.

Com Tirant deman a l'ermit en qu pensava.
-Reverend pare, plcia a la vostra santedat fer-me grcia que em diga quin s lo
vostre fort pensament.
Dix l'ermit:
-Amable fill, lo meu pensament s de l'orde de cavalleria e de la gran obligaci en
qu s posat lo cavaller com haja a mantenir l'alt orde de cavalleria.
-Pare reverent-dix Tirant-, suplic a la merc vostra que em digau si sou cavaller.
-Mon fill -dix l'ermit-, b ha cinquanta anys que jo reb l'orde de cavalleria en les
parts d'frica, en una gran batalla de moros.
-Senyor e pare de cavalleria-dix Tirant-, sia de vostra merc dir-me, vs qui tant de
temps haveu servit l'orde de cavalleria, com pot hom millor servir aquell orde, com
Nostre Senyor l'haja posat en tan alt grau e dignitat.
-E com!-dix l'ermit-, no saps tu qual s la regla e l'orde de cavalleria? E com
pots tu demanar cavalleria fins que spies l'orde? Car negun cavaller no pot
mantenir l'orde si no el sap, e tot lo que pertany a l'orde; e negun cavaller si no sap
l'orde de cavalleria no s cavaller, car desordenat cavaller s qui fa altre cavaller e
no li sap mostrar los costums que pertanyen a cavaller.
Com Tirant vu que l'ermit lo reprenia ab tan justa causa, alegr's d'alegria
inestimable e ab humil veu fu principi a tal parlar.

Com Tirant preg a lermit que li volgus dir quina cosa era lorde de
cavalleria.
-Oh quina glria s per a mi que la divina Bondat mhaja feta tanta grcia que
mha fet venir en part que puc sser instrut del que tant lo meu nimo ha desitjat,
e per cavaller tan virtus e de tanta singularitat, amic de Du , que aprs que ha
ben servit son orde ss retret en lo desert, fugint als mundanals negocis del mn
per servir a son Creador, donant-li compte del temps que ha desps en aquest mn
sens fruits de bones obres! Perqu, senyor, puc dir a la merc vostra, com jo s
estat en la cort de lEmperador, del rei de Frana, de Castella e dArag e em s
trobat ab molts cavallers; no o jams parlar tan altament de lorde de cavalleria. E
si la merc vostra no ho prenia a enuig, vos hauria a molta grcia que em
digusseu quina cosa s lorde de cavalleria, car prou me sent dispost, e lnimo
que mhi basta, en complir tot o que lorde e la regla de cavalleria manen seguir
e observar.
-Mon fill -dix lermit-, tot lorde s en aquest llibre escrit, lo cual jo llig algunes
vegades perqu sia en record de la grcia que Nostre Senyor mha feta en aquest
mn, per o com honrava e mantenia lorde de cavalleria de tot mon poder. E aix
com cavalleria dna tot o que pertany a cavaller, aix cavaller deu donar totes ses
forces a honrar cavalleria.
E lermit obr lo llibre e lleg davant Tirant un captol en qu recitava com fon
trobat lorde de cavalleria ni per quina causa fon ordenat, segons se segueix.

Com lermit lleg un captol a Tirant, del llibre nomenat Arbre de Batalles.
-Fallint en lo mn caritat, llealtat e veritat, comen mala voluntat, injria e
falsedat, e per o fon gran error entre lo poble de Du, e gran confusi. E per o
que Du sia amat, conegut, honrat, servit e temut en lo mn, en lo principi fon poc
estimada justcia per defalliment de caritat, per qu fon necessria cosa e
condecent que justcia fos tornada en sa honor e prosperitat. E per aquesta causa,
de tot lo poble foren fets milenars, e de cascun miler fon elet un home ms amable
e de ms afabilitat, ms savi, ms lleal, ms fort, e ab ms noble nimo, ab ms
virtuts e bones costumes que tots los altres. E aprs, feren cercar de totes les
bsties, qual seria ms bella, ms corrent e que pogus sostenir major treball, e
qual fos ms convinent per a la servitud de lhome, e de totes, elegiren lo cavall e
donaren-lo a lhome qui fonc elet de mil hmens u, per o aquell home hagu nom
cavaller, com haguessen ajustada la ms noble bstia ab lo ms noble home. E
seguint lorde que the dit, aprs que fon poblada Roma per Rmulus, qui fon lo
primer rei de Roma, la qual poblaci fonc feta a cinc mlia e trenta-un anys aprs
de la creaci dAdam -e de la poblaci de Roma fins a la nativitat de Jesucrist
passaren setcents cinquanta-dos anys-, e perqu fos ms nomenada Roma en
honor e noblesa, eleg lo dit rei Rmulus mil hmens jvens daquells que ell
conegu que serien millors en armes, e armls e fu-los cavallers, e posls en
dignitats, e donls grans nobleses e que fossen capitans de les altres gents e
fossen defenedors de la ciutat; e foren nomenats miles, e a perqu foren mil, tots
fets cavallers en un temps.
Com Tirant ents que cavaller s de mil hmens u elet, en haver ms noble ofici
que tots los altres hmens, e hagu compresa la regla e orde de cavalleria, fonc
posat en gran pensament, e dix:
-Glria sia data a tu, Senyor Du, qui est sobirana Bondat, qui mhas fet venir en
part tal, que haja poguda aconseguir vera notcia de lorde de cavalleria, lo qual
longament he sevit ignorant la sua gran noblesa, e lhonor e magnificncia en qu
sn posats aquells qui llealment la serveixen. E ara ha molt ms augment en mi lo
desig e volentat dsser cavaller que ans no tenia.
-Amar se deu la tua persona, segons lo meu parer-dix lermit-, per les virtuts que
de tu tinc conegudes, e per o conec tu sser digne de rebre lorde de cavalleria. E
no penses tu que en aquell temps fossen fets cavallers tots aquells qui ho volien
sser, ans hi foren triats hmens forts e ab molta virtut, hmens lleals e piadosos,
perqu fossen escut e defensa de les gents simples, que neg no els fes sobres. E
per tal, cov al cavaller sia ms anims e ms valent que tot altre, perqu puga
perseguir los mals, no havent dubte dels perills que els ne puga esdevenir; e
daltra part deu sser afable e gracis en totes coses e comunicable a totes gents
de qualsevulla condici que sien; perqu gran treball e fatiga s sser cavaller.
-Doncs, senyor -dix Tirant-, major fora e poder deu haver lo cavaller que neng
altre?
-No pas -dix lermit-, ans nhi ha tan poderosos com ells, emper cavaller deu
tenir virtuts que a altre home no pertanyen.
-Per ma fe -dix Tirant-, molt desitge saber qu s lo que pertany a cavaller e no a
altre home.
-Mon fill -dix lermit-, jo vull que spies que, aix apartat com estic, cascun dia
reduesc a la mia memria los excel.lents actes, dignes de gloriosa recordaci, qui
sn en aquell benaventurat orde de cavalleria. Lo cavaller fonc fet en lo principi per
mantenir llealtat e dretura sobre totes les coses, e no penses que lo cavaller sia de
ms alt llinatge eixit que los altres, com tots naturalment siam eixits dun pare e
duna mare.

Com lermit lleg a Tirant lo segon captol.
-Primerament, fon fet cavaller per mantenir e defendre la santa mare Esglsia -dix
lermit-, e no deu retre mal per mal, ans deu sser humil e perdonar liberalment
an aquells qui lhauran damnificat, puix vinguen a sa merc; perqu lo cavaller s
tengut defendre lEsglsia, car altrament seria perduda e tornaria en no-res. E en
lo principi del mn, segons se llig en la Santa Escriptura, que no era home qui
tingus tant atreviment de cavalcar en cavall, fins que foren fets cavallers per
subjugar les males gents e foren trobades les armes; puix foren armats, se
tingueren per segurs de tots aquells qui contrastar-los volien. E per o, mon fill, te
dir les armes aix ofensives com defensives qu signifiquen, e la valor daquelles.
Lo cavaller qui les armes porta, no li foren dades sens causa, e sn de molt gran
significana, que aix deu lo cavaller cobrir la santa mare Esglsia, e la deu
defendre de tot mal com a fill que li s. E pren experincia daquell tan fams
cavaller, qui es sab percaar molta honor en aquest mn e glria en laltre, lo
nom del qual era Quinto lo Superior, qui fonc trams ambaixador per lo Papa a
lEmperador de Contestinoble, ab dues galeres. Arrib al port de Contestinoble, e
eixit en terra en la ciutat, e vu-la que estava molt subjugada per los turcs, e sab
com los turcs feien estables per als cavalls de la major esglsia de la ciutat. E ab
poca gent, an a fer reverncia a lEmperador, e dix semblants paraules: "Senyor,
com pot consentir la majestat vostra que aquests turcs, gent de poca estima,
hagen a destruir tan singular esglsia com s aquesta, car en tot lunivers no s
tal? De qu estic admirat com ho podeu consentir, car lo vostre cor deuria plorar
gotes de sang.""Cavaller-dix lEmperador-, a mi no s forat que puga fer ms del
possible, car ells sn tanta multitud de gent, que tenen quasi tota la ciutat per sua;
entren per les cases e fan de les dones e donzelles tot lo que volen, e si neg los
diu res, prestament sn morts o presos. E per aquesta causa, jo e tots quants som,
havem a comportar encara que no vullam.""Oh gent de poc nimo! -dix lo cavaller-,
e per temor de morir vos haveu aix lleixat senyorejar? Tothom sarme e deixau
fer a mi." "Cavaller -dix lEmperador -, prec-vos per vostra gentilesa, que no vullau
fer novitat neguna, car si ho fieu seria llanat de tota la senyoria de lImperi, car
ms ame estar en aquesta subjugaci ab tots los meus, que no sser desposset de
tot." Dix Quinto: "Oh gent de poc nimo e de poca fe! B mostrau sser mals
cristians, que no confiau de ladjutori divinal. Ara jo fa vot a Du que lo primer qui
parlar, jo li dar ab aquesta mia tallant espasa un tal colp, que los crits sentiran
los qui estan dins lesglsia." LEmperador, com lo vu parlar ab tanta fria, no
gos ms parlar; e lo cavaller se nan, e pres aquella poca gent que tenia de les
galeres, e entr dins lesglsia ab nimo molt esforat, agenolls davant laltar
de la Mare de Du, Senyora nostra, e fu aqu oraci. Estant en loraci, vu venir
molts turcs qui anaven per desfer lRealtar major; llevs cuitadament e deman
qual dells era lo capit. Fon-li mostrat que anava per lesglsia fent fer cambres e
estables e altres vils coses. "Digues, capit de mala gent -dix lo cavaller-, per qu
fas tanta deshonor a la nostra esglsia, qui s casa de Du? Mana a la tua gent que
cessen e tornen totes les coses al primer estat, si no jo, ab la tua prpria sang e
dels teus, pastar lo morter ab les mies mans e tornar adobar tot lo que tu has
desfet e gastat.""Qui ets tu, qui ab tan gran audcia parles? -dix lo capit-. De
quina naci est, e sots quina senyoria ests?" Lo cavaller resps ab paraules de
semblant estil.

Com lambaixador del Papa mena al capit del Gran Turc dins
Contestinoble.
"Jo s de lImperi Rom, ambaixador del Sant Pare, e s vengut per castigar a tu,
qui est dissipador de la cristiandat, ab aquesta espasa nua que tinc en la m, qui s
molt cruel, e dar la mort a tots aquells qui volen destruir la casa de Du." Lo
capit resps en la segent forma: "Cavaller, jo no mespante pas de les tues
menaces, perqu ac tu no em pots fer sobres, com sia de gents molt poders, mas
per quant s informat de les virtuds daqueix vostre Sant Pare de la cristiandat,
per la reverncia e santedat sua ho far, e no per temor de les tues paraules." E
man lo capit a la sua gent que totes les coses que eren estades desfetes en
lesglsia fossen tornades com de primer estar solien, e prestament fon fet; e molt
millor foren tornades que no solien sser. Parts lo capit turc de la ciutat de
Contestinoble ab tota la sua gent, e proms que de vida sua no enutjaria ms a
lEmperador, e lo cavaller fu restituir la senyoria a lEmperador, lo qual lin fu
infinides grcies de la sua molta virtut. Pres comiat lo rom cavaller de
lEmperador, e recolls en les galeres, e ab prsper vent sen torn en Roma. Lo
Sant Pare, sa -
bent que lo seu ambaixador venia ab bon compliment de tot lo per qu era anat,
fu eixir tots los cardenals e bisbes ab molta cavalleria per rebrel, e ab gran
trimfo lo portaren davant lo Papa, lo qual lo reb ab molta amor e benignitat, e
don-li en premi de sos treballs dels seus tresors, que ell e tots los seus ne foren
rics. E aprs la sua mort, li fon feta grandssima honor, e lo seu cos fon soterrat en
lesglsia de Sant Joan de Lletr, al peu de laltar, ab molta solemnitat. Mira, mon
fill, aquest cavaller quanta honor adquir per sser virtus. E dir-te qu significa la
cuirassa que porta lo cavaller que li guarda tot lo cos. Significa lEsglsia, que deu
sser tota closa e murada de la defensi del cavaller, qui deu anar contra totes les
gents per defendre-la. E aix com lelm ha destar en lo ms alt lloc del cos, aix
deu estar ms alt lnimo per emparar e mantenir lo poble, e no consentir que lo
rei ne negun altre los faa mal ni dan. Los avantbraos e manyopes signifiquen que
no hi deu trametre a neg, sin ell mateix hi deu anar; e ab los braos e ab les
mans deu defendre lEsglsia e lo poble qui s bo, e tots aquells qui sn de bona
vida; e ab los braos e ab les mans deu tamb punir los mals hmens de mala vida.
Los guardabraos signifiquen que lo cavaller deu guardar que los homicides ne
nigromntics no facen mal ne dan a les esglsies. Larns de cames significa si lo
cavaller sent o sap neg vulla fer dan a lEsglsia, o infels entrassen per damnificar
la cristiandat, si no pot a cavall, a peu hi deu anar a la batalla, per defendre
aquella.
-Oh senyor e pare de cavalleria! -dix Tirant-. Quina consolaci s per a la mia
nima en jo poder saber los grans secrets que sn en aquest tan alt orde de
cavalleria! E sia de vostra merc, puix he sabut la proprietat de les armes
defensives, que spia la significana de les ofensives, perqu haja notcia
daquelles. Alegrs lermit de la molta voluntat que vu a Tirant en saber lorde
de cavalleria, al qual responent dix.

Com lermit dix a Tirant la significaci de les armes.
-Lo bon grat que tinc de vs, Tirant, mobliga en dir-vos ab molta voluntat tot lo
que he sabut en lart de cavalleria. Primerament la llana, que s llarga ab lo ferro
agut, significa que el cavaller deu fer tornar atrs tots aquells qui mal ni dan volen
fer a lEsglsia, aix com lEsglsia s llarga, deu fer tant lo cavaller, que ell sia
dubtat e temut per tots aquells qui jams no lhauran vist; aix com la llana s
dubtada e temuda per encontre, aix deu sser ell temut. E ab los mals deu sser
molt mal; e ab los bons, sser lleal e verdader; ab los forts e de mala vida, sser
cruel. La significana de lespasa s que talla a dues parts, e pot-ne hom fer mal
en tres maneres; car hom pot matar e nafrar a dues parts, aprs ab la punta. E per
a lespasa s la ms noble arma que lo cavaller pot portar e de major dignitat, e
per aquesta ra, lo cavaller deu servir en tres guises. La primera defensant
lEsglsia, matant e malmetent totes les gents qui mal volen fer en aquella. E aix
com la punta de lespasa forada tot lo que aconsegueix, aix lo bon cavaller deu
foradar e aconseguir a tots aquells qui mal volen fer a la cristiandat ni a lEsglsia,
no havent-los pietat ni merc alguna, ans ab lespasa los deu ferir a totes parts. La
corretja de lespasa significa com lo cavaller las ciny per mig del cos, aix deu
sser cenyit de castedat. Lo pom de lespasa significa lo mn, per o lo cavaller s
obligat a defendre la repblica. La cruera significa la vera Creu, en la qual lo nostre
Redemptor volgu pendre mort e passi per rembre natura humana. Aix ho deu fer
cascun bon cavaller: deu pendre mort per restauraci e conservaci de tot lo
desss dit, e si per a moria, se niria la sua nima dret en parads. Lo cavall
significa lo poble, lo qual lo cavaller deu mantenir en pau e en verdadera justcia,
car aix com lo cavaller fa son poder de conservar lo cavall aquell haja de fer traci
ne maldat, ne tals actes que defrauden l'honor de cavalleria. Los esperons sn ajuts
perqu puguen fer crrer lo cavall, e signifiquen que lo cavaller deu punxar lo poble
per fer-lo virtus, car un cavaller, virtus basta a fer-ne molts virtuosos; e d'altra
part deu punxar lo mal poble en fer-lo temers. Lo cavaller qui per or ni per argent
deixa de fer sa honor, menysprea l'orde de cavalleria. En tal cas mereix tots los reis
d'armes, herauts e porsavans facen instancia e requesta als bons cavallers, e
aquells sn tenguts d'anar al rei, e ab gran instncia e sol.licitud, tots ensems, si
pendre'l poden lo deuen armar de totes armes, tan b en ordre con si devia entrar
en batalla o en alguna gran festa, e posar-lo sobre un gran cadafal, perqu tots lo
puguen veure. E deuen sser all tretze preveres dient continuament hores de
defuns, aix prpriament com si el tenien all mort, aprs, a cadascun psalm que
dien, llevar-li primer lo bacinet, per o com es lo pus principal membre del cavaller,
ab lo qual ha consentit ab los ulls venir contra lorde de cavalleria. Aprs, li deuen
llevar la manyopa de la m dreta, per o com s ofensiva, car si per or a difraudat
l'orde de cavalleria, ab aquella m lo pres e el toc. Aprs li deu sser llevat tot
l'arns, aix de les armes ofensives com defensives, e deuen sser llanades
cadascuna per si, dalt del cadafal en terra, e deuen dir tots dos reis d'armes primer,
aprs los herauts, tercerament los porsavans, nomenant caddascuna pea per si,
dient en alt cridant.

Com desagraduen los cavallers.
"Aquest s lo bacinet d'aquell deslleal difraudador d'aquell benaventurat orde de
cavalleria." Fet a, deuen tenir all aigua calenta en un bac d'or o d'argent, dient
ab altres veus lo herauts: "Com anom aquest cavaller?" Responen los porsavants:
"Tal", nomenant-lo per son nom. Responen los reis darmes: "No s pas veritat,
que ans s aquell mal cavaller vil qui ha poc estimat lorde de cavaleria." Dien los
capellans: "Posem-li nom!" Dien los trompetes: "Com haur nom?" Respon lo Rei:
"Sia ab gran vituperi llanat e bandejat de tots nostres regnes e terres lo mal
cavaller que ha volgut desestimar lalt orde de cavalleria." Aprs, dites per lo rei
semblants paraules, los herauts e reis darmes, ab laigua calenta li donen per la
cara, dient-li: "Tu sers nomenat dac avant per ton dret nom, trador. "Aprs lo
rei se vist de dol, ab dotze altres cavallers ab gramalles e caperons tots blaus, e fan
una gran demostraci de tristor, e cascuna pea de larns que li lleven, li llancen
de laigua calenta per lo cap. Aprs que s del tot desarmat, davallen-lo de
cadafal, no per lescala on puj com era cavaller, mas aprs que lhan desarmat,
ab una corda lo lliguen e calen-lo en terra. Aprs lo porten amb molts improperis a
lesglsia de Sant Jordi, e aqu, davant laltar, fan-lo gitar en terra, e dien-li lo
psalm de maledicci, e all s lo rei present ab los dotze cavallers, que signifiquen
Jesucrist ab los dotze apstols, e donen-li sentncia de mort o de carre perptua,
ab molts improperis que li son fets. Per qu, fill, pots veure com es fort cosa rebre
l'ordre de cavalleria. Encara tens ms a fer, que per aquest ordre es tengut de
mantenir pubils, viudes, orfens, e dones casades, si neg los vol enutjar en fer-los
fora ne llevar-los bns, car los cavallers sn obligats de posar les persones a tot
perill de mort si per alguna dona d'honor sn requests que sien defeses. E tot
cavaller jura, lo jorn que rep l'orde de cavalleria, que mantendra de tot son poder
tot lo que desss s dit, perqu et dic, mon fill, que s gran treballa fatiga sser
cavaller, car a molt s obligat; e lo cavaller qui no dna compliment al que s
obligat, met la sua nima en infern, perqu val ms viure simplement, que sser
obligat en alguna cosa. Encara no he dit lo que s pertany per a sser complit
cavaller, com sien dubtoses totes les condicions perfetes.
Tirant, per molta voluntat que tenia de saber totes les coses que pertanyen a
cavaller, fu principi a tal parlar.

Com Tirant deman a l'ermit que li digus en quina edat del mn eren
estats millors cavallers.
-Si les mies paraules no deuen enutjar a vostra senyoria, pare reverent, vos hauria
a molta grcia la reverncia vostra me volgus dir, en lo principi que cavalleria fon
comenada en lo mn, si hi ha haguts cavallers tan virtuosos e singulars com sn
estats aprs.
-Mon fill -dix l'ermit-, segons recita la Sacra Escriptura, de molts singulars e
virtuosos cavallers sn estats en lo mn, car llegim en les histries dels Sants Pares
la gran virtut del noble Josu, e de Judes Macabeu, e dels Reis, e daquells
singulars cavallers grecs e troians, e daquells invencibles cavallers Escipi e Anibal
e Pompeu, Octavi e Marc Antoni e de molts altres cavallers que seria prolixitat
gran de recitar-los.
-E de ladveniment de Jesucrist en -dix Tirant-, han nhi haguts de tan bons?
-S -dix lermit-, car lo primer fon Josep Abarimatia, qui llev de la creu a
Jesucrist e el pos en lo moniment, e molts altres qui davallaren del seu llinatge,
que foren valentssims cavallers, los quals foren Lanalot del Llac, Galvany, Boors e
Perceval, e sobre tots Galers, qui per virtut de cavalleria e per sa virginitat fon
mereixedor de conquistar lo Sant Greal.
-E ara en nostre temps - dix Tirant-,a qui porem dar l'honor en aquest regne?
Resps l'ermit:
-Certament ell s digne de gran honor lo bon cavaller Muntanyanegra, qui ha fet
molt bones cavalleries dignes de recitar, e lo duc d'Atztera, jove dispost e de
singular fora: estim ms sser presoner en poder d'infel que fugir
vergonyosament, per o que los cavallers reptar no el poguessen: e misser Joan
Stuart, molt valers en son orde, e molts d'altres que no cur de recitar.
Encara no fon content Tirant que no torns a replicar les segents paraules.

Com Tirant torn a replicar a lermit del precedent captol.
-Pare, senyor, per qu vostra senyoria no parla aix b daquell tan fams cavaller
lo comte Guillem de Varoic, del qual he ot recitar de singulars actes, com per la
molta virtut sua sn estades venudes moltes batalles en Frana e en Itlia e en
moltes altres parts, e delliur la comtessa del Bell Estar, la qual lo marit ab tres fills
la incriminaven dadulteri? E volent executar la dita senyora per cremar-la, que la
lligaven en un pal e lo foc aparellat entorn, En Guillem de Varoic shi encontr e
an cuitadament al rei que era all present, qui feia executar aquesta cruel
sentncia, e dix-li: "Senyor, vostra altesa faa apagar lo foc, que jo vull per batalla
delliurar aquesta senyora car a gran tort s incriminada e ab defalt de justcia la
voleu fer morir." E lo marit se fu avant ab los tres fills e dix: "Cavaller, no s ara
hora de vs defendre aquesta mala dona, mas aprs que ella ser morta, aix com
mereix, jo us respondr o per armes o en la manera que voldreu." Dix lo rei: "Lo
Comte diu molt b." Com En Guillem de Varoic vu tanta inhumanitat del rei e del
marit e fills, tir lespasa e don al marit tan gran colp al cap que mort lo ms per
terra. Aprs cuit devers lo rei e dun colp li llev lo cap, e cuit per los fills e feu-
ne morir los dos e l'altre fug que no el pogu aconseguir, e moltes gents per la
mort del rei eren contra ell, e lo valers cavaller fu tant ab son esforat nimo que
entr dins lo crcol del foc que li havien fet entron e talls la cadena que la
comtessa lligada estava. Com los parents de la comtessa veren lo gran esfor del
cavaller que l'havia lliberada de mort, molts anaren en sa ajuda e per bella fora la
tragueren de mig de la gent e la se'n portaren en un monestir de monges, on
estigu all molt honradament. E ans que parts d'all, lo comte de Varoic la fu
tornar dins la ciurtat a la comtessa ab voluntat de tot lo poble, e li restituren tot lo
comdat. E partint-se de la ciurtat lo valers comte de Varoic, anant per son cam,.
se diu que trob un gran lle qui se'n portava una criatura, e per la molta gent qui
el seguien no es gosava aturar per menjar-la. Com En Guillem de Varoic se vu
davant lo lle ab l'infant wic que portava, davall del cavall molt prest e tir
l'espasa. Lo lle, qui el vu que venia devers ell, lleix la criatura e an devers ell,
de qu molts volen dir que entre los dos hagu una brava batalla, que es
vengueren abraar, e ades era la u alt e ads l'altre baix, e es feren moltes nafres.
A la fi lo Comte sobr de fora lo lle e mat'l, e pres la criatura en los braos, que
encara mamava, e lo cavall per la regna, e an a peu devers la ciutat, que tan
nafrat estava que no podia cavalcar. E aix caminant trob la mare ab molta gent
qui venia seguint lo lle e ret'ls l'infant. E ara poc temps ha que los moros havien
conquistada la major part d'Anglaterra, on lo Rei fon deposat, e per ell sser tan
virtus cavaller alaren-lo rei e combat's cos per cos ab lo rei moro e venc'l e
mat'l dins lo camp. Aprs ab la sua victoriosa m fu morir infinida morisma, no
volent-ne pendre neg a merc, e per la sua molta virtut tragu de captivitat a tots
los cristians de l'illa d'Anglaterra e restitu al primer rei la corona e la senyoria del
regne. Moltes altres honors que s'ha sabudes percaar, les quals lo dia no em
bastaria per a recitar-les.
L'ermit, per no fer demostraci que ell fos aquell, fu principi a tal parlar.

Com Tirant se part de l'ermit, content de les bones doctrines que li havia
dades.
-Veritat s, mon fill, lque jo he ot parlar d'aqueix cavaller comte Guillem de Varoic,
mas jams l'he vist ne conegut e per o me s lleixat de parlar d'ell, emper molts
bons cavallers sn estats i sn en aquest regne, qui sn estats morts e nafrats per
defendre la cristiandat.
-Ara -dix Tirant-, pare e senyor, puix tants sn estats e tan singulars actees han
fets nobles cavallers, segons vostra santedat m'ha dit, suplic a la senyoria vostra
que no s'enutge del que dir. Oh com me tendria per vil, e per abatut ab poc
nimo, si dubtava en rebre l'orde de cavalleria, per mal ni treball que seguir-me'n
pogus! Perqu caxc deu conixer per a quant l'nimo li basta, e certament dic a
la senyoria vostra que si molts ms preills hi hagues en l'orde de cavalleria que
no ha, jo no deixaria per es de cavalleria si trobe neg qui la'm vulla dar, e servint
aquella de tot mon poder perqu no sia reptat per los bons cavallers.
-Ara, mon fill -dix l'ermit-, puix tant voluntat teniu de rebre l'ordre de cavalleria,
rebeu-lo ab renom, e fama, o s que en aquell dia que el rebreu faau exercici
d'armes, que tots vostres parents e amics coneguen que sou per a mantenir e
servir l'orde de cavalleria. E per o com s ja hora tarda e vostra companyia s
molt avant, jo tendria per bo que partsseu, per o com sou en terra estranya e no
sabeu los camins e sereu en perill de perdre-us per los grans boscatges que en
aquesta part sn. E prec-vos que us n'aporteu aquest llibre e el mostreu a mon
senyor lo Rei e a tots los bons cavallers per o que spien quina cosa s l'orde de
cavalleria. E al tornar que fareu, vos prec, mon fill, que torneu per ac e que em
sapiau dir qui sn estats fets novells cavallers e totes les festes e gales que s'hi
faran, que jo les puga saber, que us ho tindr a gran servei.
E don-li lo llibre ab lo comiat ensems.
Tirant pres lo llibre ab inestimable alegria, faent-li'n infinides grcies, e proms-li
de tornar per ell, e a la partida Tirant li dix:
-Digau-me, senyor, si lo Rei e los altres cavallers me demanen qui s lo qui tramet
lo llibre, de qui dir?
Resps l'ermit:
-Si tal demanda vos s feta, direu que de part d'aquell qui tostemps ha amat e
honrat l'orde de cavalleria.
Tirant li fu gran reverncia, puj a cavall e tingu son cam. E la companyia sua
estaven molt admirats qu era d'ell com tant tardava; pensaven-se que no es fos
perdut en lo bosc e molts dels seus lo tornaren a cercar, e trobaten-lo en lo cam
que anava llegint les cavalleries que dins lo llibre eren escrites e tot l'orde de
cavalleria.
Com Tirant fon arribat a la vila on sos companyons eren, recit'ls la bella ventura
on Nostre Senyor l'havia portat e com lo sant pare ermit li havia dat aquell llibre;
e tota la nit estigueren llegint fins al mat, que fon ja hora de cavalcar.
E anaren tant per ses jornades, que arribaren a la ciutat de Londres, on era lo Rei
ab molta cavalleria, aix d'aquells del regne com dels estrangers, que molts hi eren
ja venguts e no tenien a passar sin tretze dies fins a la festa de Sant Joan.
Com Tirant ab sos companyons fon aplegat, anaren a fer reverncia al Rei, lo qual
los reb ab cara molt afable, e tothom se ms en punt com millor pogueren, segons
llur estar e condici. E la Infanta era a dos jornades d'all, en una ciutat qui s
nomenada Conturberi, on jau lo cos de Sant Toms de Conturbeir.
Lo dia de Sant Joan principiaren les festes, e aquell dia se vu lo Rei e de la Reina e
casc se'n torn en ses terres.
Tirant, aprs que fon partit de la ciutat de Londres ab sos companyons, fon en
record de la promesa que havia feta al pare ermit, e essent prop d'aquella part on
ell habitava, dix a sos companyons:
-Senyors germans, a mi s forat de passar per lo pare ermit.
E tots los de la companyia lo pregaren que poguessen anar ab ell, perqu tenien
molt desig d'haver notcia de la santedat de l'ermir, e Tirant fon molt content e
tots pregueren lo llur cam devers l'ermita e en aquella hora que ells venien l'ermit
estava davall l'arbre dient ses hores.
Com lermit vu tanta gent venir estigu admirat quina gent podia essr. Tirant
se fon ms primer de tots los altres e com fon prop dell descavalc, e tots los
altes ab ell, e acostaren-se ab humilitat profunda a lermit, fent-li gran reverncia
de genoll, fent-li lhonor que mereixedor era, e Tirant li volgu besar la m e tots
los altres, e ell no ho volgu comportar.
E lermit, aix com aquell qui era molt prctic e cortes, los fu molta honor,
abraant-los a tots, e pregls per gentilesa se volguessen seure en lherba prop
dell; e ells respongueren que ell se volgus seure, que ells tots estarien de peus,
mas lo valers de senyor no ho volgu consentir, ans los fu seure a tots prop
dell. Com tots foren asseguts, estigueren tots esperant que lermit parls.
Lermit, coneixent lhonor que li feien, fu principi a tal parlar.

Com Tirant ab sos companyons, tornant de les grans festes que seren
fetes en les bodes del rei dAnglaterra, passaren per lermit on estava lo
pare ermit.
-No us poria recitar, magnfics senyors, la gran contentaci que los meus ulls tenen
de veure tanta gent de b; per qu un haur a molta grcia me vullau dir si veniu
ara de la cort de mon senyor lo Rei, e desitge saber los qui sn estats fets novells
cavallers, e de les honrades festes que pens seran estades fetes. E prec a vs,
Tirant lo Blanc, vos plcia dir-me los noms de tots aquests senyors que ac present
estan, perqu la mia nima ne reste aconsolada.
E don fi a son parlar. Tirant se gir devers la sua companyia, per o com n'hi havia
aix en llinatge, com en riquesa, com en altres coses de major autoritat e senyoria,
e dix-los:
-Oh valerosos cavallers!Suplic-vos que vullau respondre e satisfer a les demandes
qui ens sn estades fetes per la reverncia del pare ermit, del qual jo a vosaltres
moltes voltes he parlat del saber, de la santedat sua; com ell sia pare de cavalleria
e mereixedor de molta honor, que li'n vullau fer relaci.
Respongueren tots:
-Digau vs, Tirant, e parlau per tots, puix lo sant paree ha haguda primer notcia ab
vs.
-Ara jo us demane en grcia -dix Tirant-, puix a vosaltres plau e lo reverend pare
m'ho mana, que si jo fallia en alguna cosa, m'ho vullau reduir a memria.
E tots digueren que eren contents, e Tirant, llevant-se lo barret del cap, fu principi
a tal parlar.

Com Tirant recit a l'ermit les grans festes, solemnitats e magnificncies,
les quals no es troben per escriptura tan bells actes com foren fets en les
bodes del rei d'Anglaterra, e del divs que fon entre els oficis.
-Senyor de molta reverncia e santedat: la senyoria vostra deu saber que, la
vespra de Sant Joan pus proppassat hagu un any, fu mostra lo Rei, e tots los qui
eren en la ciutat, aix dones com donzellers, e tots los oficis, e tots los estrangers
que hi eren venguts de moltes parts de la cristiandat sabent les grans festes que
s'hi aparellaven, com lo Rei hagus trams molts reis d'armes, herauts e porsavant
a notificar-ho peer tot la mn. E primerament, senyor, vos dir una gran
magnificncia, la qual he ot que lo Rei ha feta, que no es troba en escriptura ni
menys s estada en nostre temps, que a cadascun port de mar o per qualsevulla
altres camins o viles o llocs reals, tots aquells qui venien per veure les festes o per
fer armes, los de les viles o ciutadans los daven viandes molt abundosament a tots:
del dia que desembarcaven fins al dia que eixien de l'illa d'Anglaterra, tostemps
havien la despesa franca.
"Lo dia de Sant Joan lo Rei s'abill molt b, ab un mante tot brodat de perles molt
grosses, forrat de marts gibelins, les calces d'aquella semblant brodadura molt
riques, lo gipo de brocat de fil d'argent tirant; no portant rres d'or, perqu no era
encara cavaller, sin al cap que portava una corona d'or molt rica e de gran estima
e lo ceptre en la m. Cavalcant en un bell cavall, en lo seu gest mostrava sser b
rei.
"Aix part del seu gran palau e an a la gran plaa de la ciutat, acompanyat de tots
los gentilshmes que es trobaren en la ciutat que fossen de quatre corters, e negun
altre no anava ab lo Rei.
"Estant lo Rei en la plaa, venc lo duc de Lencastre tot armat en blanc, ab quinze
mlia combatent; e lo Rei, aprs que li hagu feta reverncia, man-li que isqus
primer de tots e que ports l'avantguarda. Lo Duc de continent se ms primer e
tota la gent d'armes pass davant lo Rei, molt ben armats e ab bell orde e ab molts
cavalls ab paraments de brocat e de xaperia d'or e d'argent, e moltes cobertes e
pennatxos e cimeres a modo d'Itlia e de Llombardia.
"Aprs del Duc anaven tots los rdens, casc ab un ciri encs en la m. Aprs
venien tots los menestrals, cascun ofici ab sa llurea que feta havien; e fon molt
gran divs entre los oficis, que jo pens que los uns ab los altres se matarien.
-Sobre quina causa fon aqueixa divisi? -dix l'ermit.
-Senyor -dix Tirant-, jo us ho dir. Entre los ferrers e los teixidors fon lo divs, car
los teixidors de lli deien que devien preceir als ferrers, e los ferrers deien lo
contrari, que ells devien haver l'honor dels teixidors. Ajustaren-se en cascuna part
passats deu mlia hmens; e los juristes foren causa de tot a, car al.legaven per
part dels teixidors que no es podia dir missa ni consagrarl lo precis Cos de
Jesucrist sens drap de lli, e los juristes per part ddels ferrers al.legaven que primer
fon l'ofici de ferrer que no de teixidor, per quant lo teler del teixidor no podia sser
fet sens ferramenta, per qu era provat l'ofici de ferrers sser ms antic e deure
preceir als teixidors.
"Moltes al.legacions s'alegaren per cascuna part, que no tinc en record, e aquesta
fon la caussa del divs; e si no fos estat lo duc, qui es trob a cavall e armat, fort
jornada fra estada, car lo Rei ja no hi podia ddar remei. Lo Duc se ms enmig de
la pressa d tota la gent e pres sis juristes, tres de cascuna part, e tragu'ls fora de
la ciutat. Ell se pensaren que lo Duc los volia per demanar quala part tenia millor
justcia. Com foren fora de la ciutat, al cap del pont, fu restar mil hmens d'armes
quer no deixassen passar a neg, si la persona del Rei no era. Lo Duc descavalc
enmig del pont e tant prestament com pogu fu posar duees forques, ben altes, e
fu penjar tres juristes en cascuna, cap avall per fer-los molta honor, e no es part
d'all fins que hagueren trameses les miserables nimes en infern.
"Com lo Rei sab tal nova, prestament an on era lo Duc e dix-li semblants
paraules: "Mon oncle, en lo mn no em podeu fer major plaer e servir del que fet
haveu, per quant aquests hmens de lleis fan rics a si mateixs e destrueixen tota
Anglaterra e tot lo poble; per qu jo man que estiguen ac en las manera que estan
fins a dem e aprs sien-ne fets quarters o posen-los per los camins." Resps lo
Duc: "Senyor, si la majestat vostra me volia creure, fsseu en vostre regne que no
hi hagus sin dos juristes, e aquells dins deu o quinze dies haguessen
determenada qualsevulla causa ab sentncia difinitiva a dar-los bon salari a casc,
e si prenien de neg que no hagen altra pena sin aquesta que havem executada."
E lo prsper Rei man que aix fos fet.
"Sabut per tot lo poble lo virtus acte que lo Duc havia fet, donaren-li infinides
llaors, e gens per a la festa no rest que no es fes en la foma que era estada
ordenada.

Com lo Rei isqu de la ciutat ab gran profess, ab tots los estats e ab tot lo
clero.
-Aprs dels menestrals venien moltes maneres d'entramesos. Aprs venia tot lo
clero, o s, arquebisbes, bisbes, pabordres, canonges e preveres ab molt relquies.
Aprs venia un pal.li nmolt gran e ric, e dins lo pal.li venia lo Rei ab tots aquells qui
volien rebre l'orde de cavalleria. E tots anaven vestits de set blanc, qui significa
virginitat, o de bracat d'argent; e tots aquests no tenien mullers sin que eren
esposats, emper, encara que no tinguessen l'esposada en lo regne, b hi podien
anar.
"Aprs del Rei venien tots los grans senyors, tots vestits der brocat o de xaperia, o
de set o vellut carmes o doms; e totes les dones casades anaven aix vestides
com los marits.Aprs venien tots los hmens viudos, e les dones vdues aprs, tots
vestits de vellut negre, e tots los guarniments de les bsties daquella mateixa
color. Aprs venien totes les donzelles ab tots aquells qui no eren estats casats, e
tots anaven vestits de blanc o de ver grosses cadenes dor e fermalls dor, ab
moltes perles, diamants e pedres de gran estima, e casc feia son poder danar lo
ms abillat que podia.
"Aprs venien totes les monges de tots los rden, e cascuna qui volia portar hbit
de seda ho podia ben fer, encara que per son orde fos defs, per o com lo Rei
havia obteesa llicncia del Papa que qualsevolgus monja que estigus en religi
estreta, que aquell any e un dia podia estar fora del monestir, e podien vestir seda
de qual drap se vulla, que fos de la color del seu orde. E lo Rei als rdens que eren
pobres man que els fossen donats diners per a vestir; e totes les monges jvens e
galants sabillaren, e encara moltes de les ancianes se vestiren totes de seda e
cascuna daquestes portava una candela encesa en la m. Aprs delles venien
totes les dones de la tera regla, no menys vestides de drap de seda burella que les
monges, e cascuna portava en la m un estadal, cantant totes lo Magnificat.
"Aprs venien tots los oficials reals del regne e tots los hmens armats a peu, aix
com si deguessen entrar en batalla, e tots ab llurea del Rei blanca e vermella, ab
los erminis tots brodats qui es feien per divisa.
"Aprs venien totes les dones pbliques e les qui vivien enamorades, e ab tots los
rufians qui anaven ab eles, e cascuna portava en lo cap una garlanda de flors o de
murta perqu fossen conegudes; e si nhi havia neguna casada que sen fos anada
del marit havia portar en la m una petita bandera. E anaven ballant ab
tamborinos.
"En tal forma, senyor, com devisat vos he anava cascun estat, e anam fora de la
ciutat de Londres distant de tres milles. La Infanta, que sab que lo Rei venia, isqu
d'un lloc qui es nomena Granug, en lo qual lloc ha un molt ric palau, e molt ben
abillada pos's dins un castell que portava tot de fusta sobre un carro de dotze
rodes, que tiraven trenta-sis cavalls, los ms grans e forts que en tota Frana
pogueren trobar. E ab la Infanta anaven cent trenta donzelles totes espodades, e
altra dona ni donzella no anava ab ella.
"Aprs venien a cavall molts ducs, comtes e marquesos entorn de la dita carreta e
per semblant moltes dones e donzelles de gran estima. E enmig d'una gran
praderia, la Infanta s'atur; ee primerament apleg lo duc de Lencastres, armat, ab
tots los seus, e descavalcaren e feren gran reverncia a la Infanta qui estava a la
porta del castell, que no volgu eixir fins que lo Rei vingus. E cascun estat, aix
com venia per ordre, aix anaven a fer reverncia tots a la Infanta.

Com lo rei d'Anglaterra pres la benedicci ab la filladel rei de Frana.
-Aplegant lo Rei ab aquell estat que portava e com fon prop lo castell descavalc, e
tots los qui venien ab ell. E la Infanta, com vu que lo Rei descavalcava, llev's de
peus e prestament li fon mesa una escala tota d'argent per on ella abaix, e totes
les donzelles esposades qui ab ella eren. La filla del duc de Berr pres la Infanta del
bra, e la filla del comte de Flandes li prers les faldes, e tots los esposats que all
eren se posaren davant la Infanta per acompanyar-la, e totes les sesposades
venien aprs d'ella.
"Com la Infanta fon prop del Rei fu-li una petita reverncia de genoll, e lo Rei
abaix lo cap retent-li les saluts; aprs tots los qui venien ab ella besaren la m al
Rei, aix los hmens com les dones. Fet a, fo n aqu lo cardenal d'Anglaterra ja
vestit dels vestiments sacerdotals per dir missa ab un altar porttil que portaven, e
en la praderia pararen l'altar.
"Lo Cardenal comen la missa; com fon a l'Evangeli torn a esposar lo Rei ab la
Infanta; llavors lo Rei la bes una e moltes voltes. Com la missa fon dita, lo Rei
s'acost a la Infanta e estigueren all parlant per bon espai, festejant-se de les
festes que entre esposats s'acostumen, en presncia de tota la gent.
"Com se foren ben festejats, venc lo duc de Lencastre, oncle del Rei; en presncia
de tots don l'ordre de cavalleria al Rei. E havia all molts qui en aquell cas
hagueren volgut rebre l'ordre de cavalleria, sin per los reis d'armes, herauts e
porsavants, qui publicaren que en aquell dia neg no es podia fer cavaller.

De les festes que foren fetes lo dia de les bodes del rei d'Anglaterra.
-Com lo Rei fon fet novell cavaller, entr-se'n dins un petit papall e despull's
totes les robes que portava de gentilhom ae trams-les al fill del duc d'Orliens, qui
era vengut ab la Infanta, per o com era cosn germ d'ella, e ab les robes li don
dues grosses viles. E lo Rei ixqu ab una roba de brocat sobre brocat carmes,
forrada d'erminis, e hagu deixada la corona, e portava en lo cap un petit bkonet
de vellut negre ab un fermall que estimaven valer cent cinquanta mlia escuts; e
partiren tots d'all. E lo Rei lleix los gentilshmens e ms-se en companyia hmens
no perderen la possessi del pal.li ab aqu eren venguts, e aix anaren tots fins a la
ciutat.
"Dir, senyor, a la senyoria vostra la Infanta com anava devisada. Ella portava una
gonella de brocat carmes de fil d'or tirat, e on se mostrava la seda se mostraven
cards d'argenteria brodats, los caps de les carxofes alt eren d'or ab esmalts; la
aroba era tota de xaperia, sembradfa de robins e de maragdes; anava en cabell,s
los quals mostraven de fil d'or sser, llargs fins en terra: jams per negunes gents
tals cabells foren vists; la cara e les mans se demostraven d'inestimable blancor e
bellea. Deu-se contemplar que, en l'agraciat gest que mostrava femenil, totes les
amagades coses no podien sser sin ms estimades de les donzelles esposades
que ab ella venien.
"Se pot dir ab veritat que hi era tota la flor de Frana, e encara de cavallers e grans
senyors, e de dones e donzelles, e totes ricament abillades. En la forma que dit he
a la senyoria vostra, anam tots per ordre fins a una milla prop de la ciutat. E com
fon enmig d'una gran praderia, trobam moltes tendes parades, e molts ministres e
altres diverses maneres d'esturments que contnuament sonaven.
"Lo Rei descavalc e tots los cavallers qui eren esposats, e pujaren alt al castell de
la Infanta; e pres-la per la m e baix-la en la praderia, e tots los esposats ab les
esposades aprs d'ell, e en la bella praderia comenaren a dansar. Aprs que lo Rei
e la Infanta hagueren dansat, dansaren los cavallers esposats ab les donzelles
esposades, aprs dansaren tots los estats aix com venien per orde. E com la un
estat acabava a l'altre volia comenar, lo Rei se prenia dansar ab la Infanta, e com
l'havia lleixada prenia la ms gentil dama d'aquell estate dansava una dansa ab
ella.
"Com tots los estats hagueren acabat de dansar, portaren la col.laci de mat,
gingibre verd ab malvasia; e a fan per o com la terra s molt freda. Partim
d'aqu e venguem prop de la ciutat, vora una gran ribera que hi ha molt ben
arborada de diversos arbres, e davell los arbres trobam moltes taules parades; e
cascun estat tenia son alleujament per a menjar, ab moltes cases de fust que hi
havien fetes e moltes tendes parades ab singulars llits, per o que negun estat no
hagu ocasi d'entrar dins la ciutat, e si plovia ja tenien all cases de fusta e tendes
on se podien recollir.
"E cascun estat vos dic, senyor, que ren ben servits de molt eletes viandes, aix en
los dies de carn com de peix; e a dur tot l'any e un dia, ab bon compliement de
gran magnanimitat. Lo primer dis tot fon de gales e fetes; lo segon, qui era
divendres, de mat anam a missa, e aprs la missa entram en la ribera ab moltes
barques, totes cobertes de drap de seda e de draps de ras e de brocat e cascun
estat ab sa divisa, e anam pescant per la ribera passades dues-centes barques.
"Aprs que lo Rei fon dinat apart's ab son estat; venc lo muntero major ab molts
sauessos e cans de presa e llebrers de Bretanya e ab tota la munteria, e anam tots
ab lo Rei a caa fent gran matana de salvatgines.
"Lo dissabte per lo mat fon ajustat consell general de tots los estats, aix d'hmens
com de dones, e foren all en presncia de tots publicat e manifestat per los reis
d'armes e per los porsavants e herauts cascun dia de la setmana qu tenien de fer.

Los captols de les armes que es podien fer en aquelles festes.
-Primerament lo diumenge, qui s dia de benedicci, fossen festees danses tot
aquell dia per tots los estats, aix per los rdens com per los menestrals; e
qualsevulla orde que danss e ho fes mitjor, o fessen jocs o entramesos ab ms
grcia a parer dels jutgers, que guanyassen vint marcs d'argent e tot lo que
costaven los entramesos; e tot aquell dia no s'hi tenia de fer sin danses o momos,
o entramesos o coses semblants que fossen d'alegria.

Daix mateix.
-Lo dilluns fon publicat per los desss dits reis darmes e herauts, qualsevulla que
volgus junyir ab armes reals o ab armes de guerra, fossen los ferros de les armes
reals ab quatre puntes en lo broquet molt encerades, ab cera gomada cascuna
punta de la billeta; les altres llances de les armes de seguir al cap de la llana, una
planxa de ferre redona, on hi estigus cinc puntes dacer fetes a tall de diama,
molt ben esmolades, e aquesta planxa redona ab los ferres de diam se vnen
encasar dins la llama dun ferre tot sol. Lo que ms llances rompria e millor ho
fes, guanys cascun dilluns de lany cinc marcs dor; e la un dilluns junyen ab
arns real i latre ab arns de guerra.

Daix mateix.
-Lo dimarts, qualsevulla cavaller o gentilhom que volgus fer armes a peu en camp
clos, u per u, o dos per dos, o deu per deu, o vint per vint, o vint-e-cinc per vint-e-
cinc, que no poguessen sser de major nombre, per o com los mantenidors no
eren sin vint.e.sis, perqu lo premi del camp no rests sens defensor. E
qualsevulla que fes armes retretes, lo millor qui ho fes, guanys una espasa dor
que pess de deu marcs enss; e lo qui pitjor ho fes, que fos tengut de posar-se en
poder del millor per presoner, e estiga tant pres fins que ixca per rescat o per altra
via.

Daix mateix.
-Lo dimecres, tots aquells qui volran combatre a cavall a tota ultrana, o puntes
sangrentes: aquest aital qui millor ho far, li sia dada una petita corona dor que
pese de vint-e-cinc marcs enss.

Daix mateix.
-Lo dijous, qualsevulla cavaller o gentilhom o qui vol entrar en camp clos a peu a
tota ultrana, aix com desss s dit, u per u o dos per dos, en tal cas aquell
guanye una dama tota dor, a semblana de la Infanta; e per o com aquelles
armes sn les pus forts e ms perilloses que el cavaller pot fer, pesar dor trenta-
cinc marcs. E far jurament en poder dels jutges lo venut que en tota sa vida no
requerr a negun altre cavaller o gentilhom a tota ultrna; e no portar dins aquell
dia e any espasa, ni en brega que sia no pendr armes nengunes, si ja no era
contra infels. Aprs haja de venir a posar-se en poder de la senyora Infanta e la
dita senyora faa dell a tota sa voluntat.

Daix mateix.
-Lo divendres, per o com s dia de passi, no shi facen armes nengunes, sin
que, aprs de la missa e vespres seran dites, poran anar a caar.

Daix mateix.
-Lo dissabte s a fonc donat a tots aquells qui es volran fer cavallers; e lo Rei de
bon grat, aprs queseran examinats si sn mereixedors de rebre lorde de
cavalleria, ell los far cavallers.
"Veus ac, pare e senyor, com eren repartits los dies de la setmana: e foren elets
vint-e-sis cavallers capitans del camp, tals que neg reprotxar no els podia.

Daix mateix.
-Aprs que lo consell fon tengut e ordenats los captols, foren publicats
generalment per los sobredits reis darmes e herauts. E era ja hora tarda, lo Rei ab
tots los estats de continent ab molts ministres anam on estaven los vint-e-sis
cavallers elets per fer les armes, qui distaven de lalleujament de lestat del Rei un
tir de ballesta. E dins lo camp, lla on ells estaven , tenien un clos de fusta molt alta,
que neg no els podia veure sin per la porta o entrant dins; e tots estaven
asseguts veure sin per la porta o entrant dins; e tots estaven asseguts en cadires,
tretxe a una part e tretze a laltra, e tots armats en blanc, e al cap portaven
corones dor molt riques. E com lo Rei entr e la Infanta no es mogueren gens sin
que ab lo cap saludaren lo Fei, e no fos neg dells que goss parlar ni diges res.
Lo Rei ab tots los estats estigueren all un poc, e com lo Rei sen volgu anar,
isqueren quatre donzelles dinestimable bellea, ricament abillades, e suplicaren al
Rei fos plasent a sa majestat volgus aturar fins hagus presa col.laci; e lo Rei
graciosament los ho atorg. De continent isqu la col.laci molt gran e abundosa,
de marsapans, e pasta real e totes altres maneres de confits de sucre, e tots foren
molt ben servits; e los cavallers e gentilhmens casc seia en faldes de dona o de
donzella.
"Aprs la col.laci feta, lo Rei isqu en la praderia e aqu comenaren de dansa. E
los mantenidors prestament foren desarmats e tots vint-e-sis vingueren vistits ab
sos jaserans e ab jaquetes totes duna color e duna faix, brodades dorfebreria;
i en lo cap casc portava un bonet de grana ab un bell fermall, que b parien que
fossen cavallers de gran estat e dalta cavalleria.
"Com hagueren dat fi a les danses, lo Rei ab tots los estats anam a veure totes les
llices, o s a saber, la llia on junyien, que era molt ben feta, ab molts cadafals
que hi havia, e per semblant eren totes les altres, ab los cadafals molt ben
emparamentats de molt bells e singulars draps de ras, e aix mateix les llices.
"Aprs da vist, vengueren a suplicar al Rei de part dels mantenidors del camp
que ans a sopar ab tots los estats, e lo Rei fon content. E estant en la fi del sopar,
los reis darmes publicaren que qualsevolgus cavaller o cavallers o gentilshmens
que volguessen junyir o fer armes ja desss mencionades havien de venir la vespra
daquell dia segons les armes que fer volia; e portava-les escrites en un paper
vermell, e venir acompanyat ab tots los del seu estat e no hi anava neg dels altres
estats, e venia enmig de dues donzelles dhonor o dones, segons sa voluntat era,
acompanyat de molts ministres que li anaven davant; e com aplegaven al palenc,
shavien de nomenar per llur nom propi, e qui era son pare, e de quina terra era
natural, e les armes que voleu fer, si les fieu per donar o per donzella, monja,
viuda o casada. E si dieu que era donzella, deixaven-vos aquelles dones que us
portaven, e prenien-vos dos donzelles e aquelles vos acompanyaven e us fien
molta dhonor, e totes les donzelles deien en alt cridant: "Nostre Senyor vulla
donar victria al nostre cavaller, qui s digne dhaver honor, e mereix haver amor
de donzella. " E si s viuda, monja o casada, fan cascunes segons les donzelles. E
aprs donen-vos llicncia que podeu entrar dins lo castell on estan los vint-e-sis
cavallers, e no podeu saber ab qual dells haveu de fer les armes. Aprs, lo cavaller
qui venia a fer les armes dava lo paper vermell escrit ab les armes qui volia fer a la
dona o donzella, viuda, monja o casada, e aquella pujava alt al cadafal on los vint-
e-sis cavallers estaven e posava lescrit sobre una capsa dor. E los cavallers tots
se llevaven de peus, e feien molta dhonor a la senyora qui havia lescrit portat, e
abaixava la senyora del cadafal, e tornaven-sen per a lendem que les armes
havien de fer.

LIII. Com Tirant manifest a lermit les magnificncies de la roca.
-Com tot lo desss fon fet, partim dall e anam prop de la ciutat en una gran
praderia molt arborada que hi ha, per on passa un gran riu; e enmig daquella
praderia ven una cosa de gran magnificncia que no crec en lo mn una tal sia
estada feta.
-Molt me plauria saber -dix lermit- quina cosa de tanta estima s estada aqueixa.
- Jo, senyor, vos ho dir -dix Tirant-. Enmig de la praderia trobam una gran roca
feta de fusta per subtil artifici tota closa; e sobre la roca se demostr un gran e alt
castell ab forniment de molt bella muralla, on havia cinc-cents hmens darmes
que el guardaven, tots armats en blanc.
"Apleg primer lo Duc ab tota la get darmes e man que obrissen les portes de la
roca; e los qui estaven dins digueren que per neg ells no obririen, per o com llur
senyor no ho volia, sin que tornassen atrs. "Sus! -dix lo Duc-, tothom faa lo que
jo far." Davall del cavall e ms-se lo primer de tots, e los seus feren lo que ell
havia fet; ab les espases en les mans e ab les llances combateren molt fort la dita
roca. Los qui estaven alt en la muralla llanaven de grans canteres e bonbardes,
colobrines e espingardes, barres que semblaven de ferro, e pedres; e tot a era de
cuiro negre, e les pedres de cuiro blanc, on nhi havia de grans e de poques, e
totes eren plenes dins darena: emper, senyor, si dava a negun home darmes,
plegat lo metia per terra. E certament fon un combat molt gentil: e los qui no ho
sabem pensam, en lo primer combat, que anava de veres, e molts descavalcam e
aba les espases en les mans cuiatam all; emper prestament coneguem que era
burla.
"Aprs aplegaren tots los estats du en u, e pregaren-los se volguessen dar; ne
tampoc los volgueren obrir la porta, ni menys per lo Rei.
"La Reina, que vu que a neg no volien obrir, acost-shi ab lo seu estat la porta,
e deman qui era lo senyor del castell, e digueren-li que lo du dAmor, lo qual
tragu lo cap en una finestra. La Reina, que el vu, fu-li gran reverncia de genoll,
e aprs fu principi a paraules de semblant estil.

De la suplicaci que la Reina fu al du dAmor.
-"De la celsitud de vostra majestat, du dAmor, est la mia pensa alterada, que a
suplicaci de tants vostres servents hajau denegada veure la vostra beatitud e
glria. E puix en lo mn predominau los nimos dels lleals amadors, no siau avar de
subvenir als qui b e llealment vos serveixen, car se veu per experincia que los qui
llealment vos obeeixen e tenen ms desig la majestat vostra servir, los deixau
passar ms penes, que no poden atnyer ne sentir la dolor de la vostra desitjada
beatud; per qu us suplique, mon senyor, puix vos s devota, que plcia a la
celsitud vostra fer obrir les portes de la vosta gloriosa habitaci a mi, ignocenta de
tal delit, puix vos desitge servir, e acceptar-me per serventa, e en lo voste
benaventurat reps sser companyona de tots los altres estaments femenils, e
acollir-me en la vostra desitjada glria."
"Acabant la Reina la sua humil suplicaci, sobtosament ab un gran tro sobr la
porta de la roca. E lo Rei e la Reina ab tots los estats a peu entram dins un gran
pati, tot entorn emparamentat de draps de ras, llavorats dor e de seda e de fil
dargent, de diverses histries, les imatges fetes per art de subtil artifici. Lo cel era
tot cobert de draps de brocat blau, e alt, sobre los draps de ras, havia entorn naies
on se mostraven ngels tots vestits de blans, ab ses diademes dor al cap, sonant
diverses maneres desturments, e altres cantant per art de singular msica, que
los onts estaven quasi alienats doir semblant melodia.
"Aprs un poc espai ixqu en una finestra lo du dAmor molt resplandent, e ab
cara afable fu principal a tal parlat.

La resposta que lo du dAmor fu a la Reina.
-"Lo molt merixer vostre, graciosa Reina, mobliga fer-vos senyora de mon voler,
acceptant-vos per filla obedient e dispensera de les grcies que ixen daquest
delits paras, donant-vos potestat absoluta de poder premiar e punir tots aquells i
aquelles que en la mar damor navegaran, donant a uns tempestat vlida sens
atnyer al port que desitgen, als altres prsper vent per atnyer a port de llur
voler, exemptant-ne tots aquells i aquelles qui ab frau e engan amen, que sien
exempts de trobar en vs merc."
"E dites questes paraules, lo du dAmor desparegu que jams pus no fon vist, ni
los ngels, e tots los draps se comenaren a moure quasi com a terratrmol. E tot
pujam alt a lapartament de la Reina, e como nos fem a les finestres del pati, no
vem drap neg sin la bella praderia.
"E dir a la senyoria vostra cosa de gran admiraci daquesta roca: que de
continent que los draps foren fora, la vem en quatre parts partida, e en cascuna
part daquestes, en luna saposentava lo Rei ab tot son estat, en la segona
estava aposentada la Reina ab ots los francesos qui ab ella eren venguts, en la
tera estaven aposentats tots los estrangers, aix com eren los dAlemanya,
dItrlia, de Llombardia, dArag, de Castella, de Portugal e de Navarra.
"Senyor, s-us dir que en cascuna part daquestes havia moltes sales molt b
emparamentades, e molt llits molt ricament abillats, en tant que tots quants eren
all estaven molt ben aposentats, e si ms gent hi hagus, dos voltes ms que no
havia, tots hi tingueren bon lloc. A han dit tots los estrangers qui han cercat lo
mn, que jams veren ne han ot dir que negun gran senyor hagus feta una festa
de tanta magnanimitat e abundncia de totes coses, ne que tant durs.
"E trobaren que en lalleujament del Fei estava una dona tota dargent quasi ab lo
ventre un poc ruat e les mamelles que un poc li penjaven, e ab les mans les estava
exprement, e per los mugorons eixis un gran raig daigua molt clara qui venia del
riu per canons dargent, e laigua que caa de les mamelles dava en un bell
safareig de cristall. En laltra estncia on la Reina estava, havia una donzella tota
dor esmaltada e tenia les mans baixes en dret de la natura, e dall eixia vi blanc
molt fi e especial, e aquell vi dava en un safareig de vidre crestall. En laltre
apartament estava un bisbe ab sa mitra al cap, qui era tot dargent, e tenia les
mans plegades mirant devers lo cel, e per la mitra li eixia un raig doli qui dava en
un safareig fet de jaspis. En laltre apartament estava un lle tot dor, ab una molt
rica corona dor al cap, ab moltes pedres fines, e per la boca llanava mel, qui era
molt blanca e clara, e dava en un safareig qui era fet de calcednies. E enmig
daquestes quatre estncies, estava un nan molt diforme a natura e tenia luna m
al cap e laltra al ventre, e eix-li per lo melic un raig de vi vermell molt fi e
especial, e dava en un safareig qui era fet de prfir: lo dit nan era lo mig dor e
mig dacer, e mostravas cobert de mig manto, e estava enmig del pati de les
quatre estncies, e no podia entrar neg dins la roca que no el ves, e casc podia
pendre llibertament de tot lo que hi havia. E un poc ms amunt del nan estava un
home tot dargent, mostravas sser vell ab la barba molt blanca, era molt
geperut, ab un bast en la m, e en la gran gepa que tenia estava carregat de pa
molt bell e blanc, que tothom ne podia pendre.
"E totes aquestes coses, senyor, no pense vostra senyoria sien fetes per
encantament ni per art de nigromncia, sin artificialment. E no es trob dia, tant
com les festes han durat, que de totes les coses que dites vos he no fos ms
abundantment lo darrer dia que lo primer; e s-us ben dir que aquest bo de panicer
no estava jams que no tingus prop de si passats trenta mlia pans, que estava
molt abunds. Les taules jams se desviandes en gran abundncia, e en cascun
apartament havia son bell tinell parat contnuament ab molt bella veixella dargent,
que tots quants eren menjaven e bevien en argent.
"Senyor, jams acabaria de recitar a la senyoria vostra les grans magnificncies
que sn estades fetes en aquestes festes; car cascun estat menjava per si, e tots
eren molt ben servits de molta volateria de diverses natures, de potatges molt
singulars, de vins de quantes natures se poden nomenar, de confits en molt gran
abundncia, de totes coses que tots los estrangers nestaven admirats "En les
espatles de la roca havia un jard molt ben arborat, on el Rei molt sovint entrava
per deport, perqu era molt delits, e en aquest hort havia una porta que entrava
en una gran parc on hi havia diverses naturals danimals salvatges, o s, onos
cervos, cabirols, porcs salvatges, e de totes altres bsties de molt que lo Rei hi
havia fetes posar per son delit, perqu prenia molt gran delit de veure-les; e tenia-
hi moltes tendes parades que paraia fos un real.
"Aquell dia, senyor, tot fon de festes, e lo dia segent, que era divendres, de mat,
aprs la missa e lofici, anam a la ribera ab moltes barques, totes cobertes de drap
de seda, e de brocat, e de draps de ras, cascun estat ab sa divisa; e anam per lo
riu solaant e peixcant e prenent plaer ab moltes trompetes, clarons e tamborinos.
Aprs que lo Rei e tots foren dinats, venc lo muntero major ab tota la munteria, e
tots anam ab lo Rei a caar.
Gran plaer pres lermit en les festes per Tirant recitades, e ab cara afable
pronunci semblants paraules.

Com lermit deman a Tirant que li digus qui erra estat lo millor dels
vencedors.
-Molta s la glria, per als cavallers qui en armes sn experimentats, com se
trobem vencedors sen sser reprotxes. E per o suplic a la molta gentilea de
vosaltres, senyors, vos plcia dir-me qui s estat lo milor dels vencedors ne a qui
han donada lhonor e premi daquesta solemne festa.
-Senyor -dix Tirant-, en aquestes honrades festes hi sn venguts molts cavallers de
gran autoritat e senyoria: car aqu havia reis, ducs, comtes e marquesos, nobles e
cavallers e infinits gentilshmens de llinatge molt antic; e quasi los dems qui no
eren cavallers en aquest honrat pas ha rebut lorde de cavalleria, e no s estat
neg qui novell cavaller se sia fet que no haja fer armes civils o criminals. All fu
armes ab esforat nimo de cavaller lo duc dAiges Vives, e ab ell venia molta
genmt, e de sa companyia se feren cavallers passats seixanta gentilshmens de
nom e darmes e de quatre quarters; e aquest dic fu armes a peu e a cavall, e de
totes fon vencedor. Lo germ del duc de Burgunya ab gran nimo ixqu de la
batalla com a virtus cavaller qui s. Aprs fu armes lo duc de Cleves e fon-li
donada molta llaor e honor. E de molts altres senyors que hi sn venguts han fetes
armes com a nobles cavallers, e puc-vos dir, senyor, ab tota veritat, que passats
cent cinquanta cavallers hi sn morts.
"E dir a la senyoria vostra una cosa de gran admiraci: que un infant (a mon parer
no passa de catorze o quinze anys, e tots li fan molta dhonor e dien-li lo gran
Conestble dAnglaterra, e lo Rei li fa molta dhonor) un dia venc a la posada
daquests mos senyors que ac sn, e deman per mi; no sabent lo meu nom,
quasi per senyals me trob, e prpiament s de la mia disposici, e com me preg
tan graciosament que jo li volgus prestar lo meu cavall e les armes, per o com lo
senyor Rei e la Comtessa sa mare no volien que fes armes ni a peu ni a cavall, per
lo gran perill que en les armes sn, e tant me preg e de tan bona grcia, que no li
pogu dir de no, ans li digu que de bona voluntat lo hi diria.
"E dins lo camp los cavallers vos daven armes e cavall a tota vostra voluntat,
emper ell no volgu sin les armes mies e lo meu cavall; e s li digu: "Conestable,
senyor, mos bns e la persona, de tot vos far plaer e servir." E dalta part me
dolia lo cor per veurel tan jove e tan bell cavaller: no volguera que la sua persona
rebs mal ne dan; emper son desig se compl, que fu les armes que lo Rei ni sa
mare la Comtessa no ho saberen fins a tant que les armes foren del tot finides.
"Dic-vos, senyor, que de tots los cavallers qui armes han fet en aquest honrat pas,
un encontre tan bell e singular shi s fet tal com aquest, car, de la primera que
fu, lencontr per mig de la careta del bacinet que de laltra part li pass una
gran braa de la llana. Com lo cavaller fon mort e lo Rei sab que aquell tan bell
encontre havia fet lo seu Conestable, trams per ell, e aquell, molt temers,
excuss de no anar-hi; a la fi, ms de fora que de grat, an davant lo Rei, e lo
Rei lo reprs molt. B mostr sa excel.lncia que lamava de grandssima amor,
dient-li que havia fet armes sens llicncia sua ab home de tan gran fora com era lo
senyor d`Escala Rompuda (en aquella companyia deien tots que era lo millor
cavaller dels mantenidors del camp e de major fora e nimo de cavalleria). E ms
li dix, que no tingus atreviment de fer ms armes sens llicncia e manament seu.
"E com lo Conestable vu la gran reprensi que lo Rei li havia feta, dix ab gran ira
un tal parlar: "Doncs, senyor, aser veritat que jo haja rebut lorde de cavalleria e
que haja sser tengut per lo ms abatut cavaller de tots, que per temor de la mort
vostra majestat no em lleixe fer armes? Puix s cavaller tinc a fer obres de cavaller,
aix com fan tots los altres bons cavallers: e si vostra altesa no vol que veja los
perills de les armes, manem que estiga vestit com a dona entre les donzellas de la
senyora Reina, aix com fu aquell invencible cavaller Aquil.les entre les filles del rei
Pram de Troia. E no sap la majestaat vostra daquell pare e senyor meu Guillem,
comte de Varoic, com tenin lo ceptre real fon vencedor de tantes batalles, e ab lo
seu virtus bra a tall despasa fon vencedor e destrudor dels moros, e pres a mi
per los cabells e fu-me matar un moro, si b era de poca edat, e tot sollat de sang
volgu fer-me vencedor e lleixar-me all`per doctrina de b a fer? E plcia a la
divina Bondat que no vixca jo en lo mn si tal com ell no dec sser. Doncs, mon
senyor, si jo vull imitar a mon pare en lhonor e virtut de cavalleria, vostra altesa
no mho deuria vedar, per qu suplic a la serenssima majestat vostra dar-me
llicncia dem puga combatre un cavaller a tota ultrana, cosw per cos, ab armes
defensives e ofensives."
"Fu principi lo Rei a tal parlar.

La resposta que lo Rei fu al Conestable.
-"S Du me salve lestat, honor e la real corona, jo cree verdaderament que
aquest ser lo millor cavaller del mn o ser lo pitjor, perqu ser poca sa vida; e
per la fe que dec a cavalleria jo no hi dar lloc. Puix ventura tha portat que estat
vencendor, b et deuries contentar del premi de la batalla." E no el volgu ms oir.
"La mia nima est molt atribulada -dix lo Conestable-, si la merc de la senyora
Reina no majuda."
"An prestament a la cambra de la Reina, agenolls davant ella e bes-li moltes
vegades les mans, suplicant-la li recapts grcia ab lo senyor Rei li deixs fer
armes. Com la Reina vu la molta voluntat del Conestable, dix-li que era contenta
de pregar per ell. No tard molt que lo Rei vingu a veure la Reina, e ella molt
graciosament lo suplic que volgus donar llicncia al gran Conestable que pogus
fer armes de tota sa voluntat. "Com, senyora! -dix lo Rei-, voleu vs que un fadr
que escassament se sap cenyir lespasa, que entre en camp clos? Ell vos nha
suplicat, e vs, per amor de sa mare, que tant val, li deureu sser contrria, e vs
pregau per son mal. Jo per res no hi daria lloc, car lo seu virtus pare ha fet tant
per mi e per la corona dAnglaterra, que jo no bastaria jams a satisfer-lo-hi; e si
prenia algun dan en sa persona jo ho estimaria ms tenir. E lo gran perill que en les
armes s! Seria cosa poc difcil de rebre algun dan e deshonor."
"Com la Reina vu la molta amor que lo Rei mostrava tenir al Conestable, no el
volgu ms enutjar e ms-lo en altres raons. Com la Reina sen torn a son
apartament, lo Conestable li fon davant, e la Reina li dix tot lo que lo Rei li havia dit
e que les sues suplicacions en aquest temps no podien sser admeses.
"Lo Conestable estigu molt congoixat e venc al meu alleujament, e tornm molt a
pregar que jo el consells com poria tornar a combatre altre cavaller. E digu-li tot
mon parer: que puix havia mort un cavaller, lo millor dels vint-e-sis, no volgus
enutjar la majestat del senyor Rei, puix tanta honor havia obtinguda.
-S Du vos prospere e us lleixe complir lo vostre bon desig! -dix lermit-. Aqueix
Conestable que dieu tenia pare ni mare ni afixos parents?
-Si b -dix Tirant- all era la Comtessa sa mare, la qual s de les majors de la cort,
e no hi ha neguna que major enyoria tinga (car de continent que la Reina fon
venguda, lo Rei ab tot son consell orden e volgu que la comtessa de Varoic la
tingus en custdia e totes les sues donzelles), de son pare no cur de demanar-ne,
per quant la mia pensa estava ms ocupada en les armes que no en demanar dels
llinatges; e ms avant no nhaguera sabut sin per causa que la Comtessa, sa
mare, trams per mi, e quant fui davant ella deman`m si tenia muller ni fill; digu-
li: "Senyora, per qu mho demana vostra senyoria?" "Jo us dir -dix la
Comtessa-: si fill teniu, amar-lo deveu, e si muller teniu, deveu-la guardar denuig
e congoixa, car fort cosa s a la dona dhonor no tenir sin un fill e aquell posar en
tan gran perill."
"E ab paraules molt agraciades me dix per qu havia prestat lo meu cavall e les
armes a un fadr de tan poca edat,lo qual era orfe de pare e de mare, si b era all,
car la sua nima estava molt alterada que si per mala sort, aix com son fill, havia
mort aquella fams cavaller, que laltre hagus mort son fill, no li restara sin que
la terra sobrs e que la sums. Pregm ab gran afabilitat que, puix la divina
Providncia havia volgut dar vida a son fill, que jo no volgus sser causa de la sua
mort e de la sua desolaci, que altre b no tenia en aquet mn. E jo li promet, a fe
de cavaller, de jams fer cosa que a dan pogus venir a son fill, sin fer-li tota
aquella honor que a mi fos possible; e vaig-la suplicar que em fes grcia dir-me son
marit si era mort de malaltia o en batalla. E la virtuosa senyora respsme ab
paraules afables, no alant los ulls de terra, e dix: "Cavaller virtus, jo s viuda de
marit viu per mos pecats e per ma desaventura: marit he tengut en lo temps de
mon jovent, qui per lo mn era per ses virtuts molt conegut, e nomenat lo comte
Guillem de Varoic, e Rei se poguera sser intitulat si hagus volgut." E puix viu sa
bona voluntat, no cur de pus.
-Digau-me -dix lermit-, puix tant mhaveu dit daqueix Conestable, qui s estat
aquell qui ha guanyat lo premi e honor del camp?
-Certament, senyor -dix Tirant-, hom no pot ben judicar una tal faena, per o com
hi sn venguts tan grans senyors, e los dems han fet armes molt honoroses. E
sabuda cosa s, com los grans senyors sesforcen a fer armes, ans donen lhonor
a aquell, encara que no jo faa del tot b, que no fan a un pobre gentilhom qui ho
far molt millor.
-Tot aix se pot ben fer -dix lermit-, mas per o com en aquest regne s en
prtica que, com se fan imperials armes, si es compleixen de fer aquelles armes e
festes, per los reis darmes, herauts e porsavants ab trompetes e ministres
publiquen-lo per millor dels vencedors; e com aquestes sien estades molt solemnes
e imperials, que per tot lo mn sn estades publicades e admeses a la vera
execuci dultrana, volria saber qui s estat aquell qui la glria e honor sobre tots
ha obtesa.
Tirant call e no volgu ms parlar, sin que ab lo cap baix e los ulls en terra
estigu immoble.
-Tirant, mon fill -dix lermit-, com no em responeu al que us demane?
Llevs un cavaller qui es nomenava Diafebus, e dix:
-Senyor, paraules hi ha que no han resposta; emper, senyor, jo us jur, per aquell
sant orde de cavalleria que jo, indigne, reb lo dia de Nostra Senyora dAgostm que
us dir veritat de tot lo que ss seguit del que vostra senyoria demana, e a sens
ficci neguna. Senyor, la santedat vostra deu saber com lo millor de tots los
vencedors, e qui ha guanyat lo premi del camp jutjat per lo senyor Rei, e per los
jutges de camp, i encara per tots los reis darmes, herauts e porsavants, e per tots
los grans senyors de la cristiandat daquells que all eren, qui fornen testimonis ab
escriptura de llur m e ab segell de llurs armes ab carta rebuda per vint-e-cinc
notaris, havent tots autoritat real e plenria llicncia de rebre semblants actes en
forma pblica, e closa per los dits notaris posant-hi casc son signe, la qual puc b
mostrar a la senyoria vostra...
-Oh com me plauria veure aquest singular acte! -dix lermit.
E Tirant llevs dall on seia, que no hi volgu ms aturar, e man descarregar
totes les atzembles enmig de la praderia, e que parassen les tendes, e prop de la
font posassen les taules e que adobassen de sopaar.
E Diafebus se fu donar una botgeta en qu portava la carta, e comenaaren a
llegir, la qual era del tenor segent.

Com Diafebus lleg a lermit la carta que lo rei dAnglaterra havia feta a
Tirant, donant-lo per millor cavaller de tots.

Ns, Enric, per la divina grcia rei dAnglaterra, e senyor de la Gran Bretanya, e
encara del Principat de Gales, e de Cornualla e dIrlanda, ganfanoner major de
lEsglsia santa e del sant Pare de Roma, notificam a tots aquells qui en plaer e
grat los vendr e a tots generalment, a emperadors, reis, ducs, comtes,
marquesos, prnceps, nobles, cavallers e gentilshmens, com per mi sien estades
celebrades festes a honor, llaor e glria de nostre senyor Du e de la sua
sacratssima Mare, e a honor dels cavallers qui en aquest honrat pas darmes sn
venguts per fer armes a tota ultrana: s de necessari, per quant lhonor ha sser
dada a aquell o aquells qui millor ho hauran fet en aquest honrat pas, e sn estats
temps vencedors, sens neguna volta sser estat venut, e sens reprotxe neg,
ordenam, manam e sentenciam dar la mundana glria, honor i fama a legregi e
virtus cavaller, de nostra m fet. Tirant lo Blanc. Volem que sia per tots los quatre
cantons de les llices publicat per lo millor dels cavallers, per los reis darmes,
herauts e porsavants ab trompetes e ministres, ab consentiment meu e dels jutges
del camp, representant la mia persona. Encara manam sia pujat sobre un gran
cavall tot blanc, e tots los qui seran ac, hmenns com dones, vagen ab mi tots a
peu, e sia feta process general e Tirant vaja dins lo pal.li fins a lesglsia del
gloris cavaller monsenyor Sant Jordi, e all sia dita missa cantada ab solemne
serm de les cavalleries de Tirant lo Blanc que ha fetes. Aprs manam e ordenam,
eixint de lesglsia de Sant Jordi anem per totes les llices, e Tirant prenga la
possessi daquelles, e per los reis darmes li sien dades totes les claus de les
dites llices en senyal de vistria. Encara manam sien celebrades festes que duren
quinze dies en llaor e glria daquell virtus ja desss nomenat. E perqu tothom
conega la real veritat daquests afers, havem signada la present carta ab tinta
vermella e segellada ab nostre segell patent, dada en la vostra ciutat de Londres a
catorze de juliol de lany de la nativitat de nostre Senyor, etc. Rex Enricus, Signe
de tots los jutges del camp. Signe de tots los reis darmes, herauts e porsavants.
Signe de tots los magnats e grans senyors qui all eren.
-Molt me plauria saber de ses cavalleries -dix lermit-, car molt me par home de
b. Ell ss llevat dac per no dir ni oir les sues llaors. Conec verdaderament ell
sser digne dsser cavaller, per qu us prec me digau los seus actes quins sn
estats.
-Senyor -dix Diafebus-, no volria que la senyoria vostra hagus a pensar negun
contrari de mi, per o com som duna terra e duna voluntat; mas ab tota veritat
recitar a la santedat vostra aix com ss seguit. E lo primer a qui lo Rei don
lorde de cavelleria fon a Titant lo Blanc, e lo primer qui fr armes fon ell. Aquell
dia, senyor, ell ajust tot lo seu estat de gentilshmens e de donzelles, e anaren al
cadafal lla on lo Rei havia ordenat de fer los cavellers; trobam les portes tancades e
tocam a la porta grans colps; aprs, passat bon espai, los reis darmes se feren
sobre la porta alt del cadafal, e digueren: "Qu s lo que voleu?" Digueren les
donzelles: "Gentilhom tenim qui vol rebre lorde de cavalleria e demana cavalleria
puix s digne e mereixedor de rebre-la." Prestament obriren les portes e tots los
qui pujar volgueren, pujaren alt. Com foren enmig duna gran sala, feren seure lo
gentilhome en una cadira tota dargent, que era coberta de canems verd, e all
examinaren-lo si era per rebre lorde de cavalleria, ni de ses cos tumes, e si era
coixo o afollat d'alg de sos membres per qu no fos dispost per entrar en batalla,
e trobant-lo tal com sser devia, e rebuda informaci de testimonis dignes de fe,
venia l'Arquebisbe d'Anglaterra revesit com a diaca, ab lo missal obert en les mans,
e venia davant lo gentilhom, e aqu present lo Rei e tots los altres que all eren,
deia-li semblants paraules.

Lo jurament que lo rei d'Angalterra feia fer als gentilshmens aprs que
eren examinats, ans que els dons l'orde de cavalleria.
- "Vos, gentilhom, qui rebeu l'orde de cavalleria, jurau a Du e als sants quatre
Evangelis de no venir en neguna manera contra lo molt alt e molt excel.lent rei
d'Angalterra, si ja no era ab vostre senyor natural, tornant-li lo collar de la divisa,
que lo dit senyor acostuma de donar a tots aquells a qui fa cavallers? En tal cas
podeu fer guerra contra ell, sens que no us porien reprotxar los bons cavallers;
altrament caureu en cas molt lleig e de mala fama, e si reu presoner en la guerra,
de tot cert sereu en perill de mort. Ms, jurau per lo sagrametn que fet haveu,
que de tot lo poder vostre mantindreu e defensareu a dones e donzelles, viudes,
rfens, desemparades, e encara a casades, si socors vos demanen e de tot vostre
poder posareu la persona e entrareu en camp a tota ultrana, si bon dret tenen
aquella o aquelles qui socors vos demanaran?"
"Fet lo jurament, dos grans senyors, los majors que all ereeen, lo preengueren per
los braos e portaren-lo davant lo Rei, e lo Rei li pos l'espasa sobre lo cap e dix:
"Du te faa bon cavaller e mon senyor Sant Jordi." E bes'l en la boca.
"Aprs vengueren set donzelles, vestides de blanc, significant los set goigs de la
verge Maria, e cenyiren-li l'espasa; aprs vengueren quatre cavallers, los majors en
dignitat que all es trobaren, e calareen-li los esperons, significant los quatre
evangelistes; aprs venc la Reina e pres-lo de lun bra, e una duquessa de
laltre,e aix el portaren fins a un bell estrado, e posaren-lo en la cadira real;aprs
lo Rei sasigu a luna part e la Reina a laltra, e totes les donzelles e los cavallers
baixa, entorn dell. Aprs portaren la col.laci molt abundosament. E aquest orde,
senyor, han servat a tots los qui es sn fets cavallers.
-Digau-me, si plasent vos ser_dix lermit_,lo principi e la fi de les armes que
Tirant ha fetes.
-Senyor. la vespra del dia assignat de fer les armes, Tirant cavalc ab tots los del
seu estat, en la forma segons desss s dit, e an on estaven los vint-e-sis
caavallers. Com foren a la porta don un escrit que deia que, qualsevolgus
cavaller que volgus fer armes ab ell, havien a crrer tant i tan e tan llongament
fins que vint colps de puntes sangrentes ixqus de l'u o de l'altre, ab ferros
esmolats, o qualsevulla d'ells s'hagus a dar per venut. E prestament fon admesa
la sua demanda e tornam al nostre alleujament. L'endem, totes les donzelles lo
prengueren e ab molta honor lo portaren fins a la porta de la llia tot armat,
lliurant-lo als fels que mort o viu lo'ls haguessen a restituir. E los fels lo reberen ab
aquella convivena e ab molta d'honor que li feren. Lo Rei e la Reina ja eren en los
cadafals, e Tirant entr tot armat en blanc, sin lo cap, e en la m portava un
ventall que a l'una part era pintat lo crucifici de Jesucrist, e en l'altra part era
pintada la imatge de la Verge senyora nostra.
"Com Tirant fon enmig del camp, fu gran reverncia al Rei e a la Reina, e an tots
los quatre cantons de la llia, e ab lo ventall seny cascun cant. Fet a davall del
cavall, e los fels posaren-lo dins un petit papall qui estava posat en lo cant de la
llia; all portaren-li viandes e confits perqu pogus refrescar, si mester ho havia,
e torn's adobar les armes, e puj a cavall, e trob ja lo mantenidor del camp. Com
tota la gent fon assossegada, lo Rei man als fels que els lleixassen anar.
Prestament ferien dels esperons ab les llances en los rests, e encontraren-se tan
ferament que es romperen les llances en peces; aprs feren moltes carreres, e
fere-se de molts singulars encontres.
"La vintena carrera, lo mantenidor encontr a Tirant en mig de la bavera del
bacinet, e pass-la-hi tota doblada e alt en lo revolt del peto de les plates, e nafr'l
un poc en lo coll, e si la llana no es fos rompuda lo nostre cavaller era mort, e lo
cavall i ell caigueren en terra. Prestament se lleva Tirant e fu-se dar un altre cavall
millor que no era l'altre, e pregr als jutges del camp que li donassen llicncia de
pendre altra llana, e los jutges digueren que casc prengus les llances a sa
voluntat. Tirant se fu donar una molt grossa llana,e l'altre fu per lo semblant, e
corregu l'u envers l'altre ab molt gran fria, e Tirant l'encontr un poc davall lo
rest. L'encontre fon tan poders, e la llana no es volgu rompre, que el pass de
l'altra part e caigu mort en terra. Les donzelles prestament foren a la porta del
camp, e demanaren als fels que els fos restitut lo llur cavaller. Los fels los feren
obrir les portes, e les donzelles prengueren lo cavall de Tirant per les regnes, e ab
molt gran honor lo se'n portaren al seu alleujament, desarmaren-lo e miraren-li la
nafra que tenia al coll, e feren venir los cirurgiants qui el curassen;e Tirant fon molt
ben servit de les donzelles, per o com estaven molt contentes que lo primer
cavaller qui havia fet armes per donzella era estat vencedor.
" Lo Rei ab tots los grans senyors que all eren entraren dins lo palenc on jaa lo
cavaller mort, e ab molt gran process e honor lo portaren a l'esglsia de Sant
Jordi, on havien fet una singular capella per aquells qui en les armes serien morts,
e en aquesta capella no hi podia sser soterrat neg qui cavaller no fos, e si era
gentilhom portaven-lo a l'esglsia major, en havia altres capelles on los posaven.
" Senyor, com Tirant fon b guarit, torn ajustar tot lo seu estat, segons que l'altra
volta havia fet, e anam on eren los vint-e-cinc cavallers, e don'ls un escrit com
volia combatre un cavaller a preu de tota ultrana, e admetren-li sa demanda;
entr dins la llia armat aix com se pertanyia, ab gran esfopr que en si mostrava,
ab atxa, espasa e daga. Com foren dins los papalloms casc en lo seu, adobaren-se
les coses necessries; eixits defora, los fels los partiren lo sol, perqu no dons
ms a la u que a l'altre en la cara. Lo Rei fon aplegats ab los altres estats, e
passaren per lo camp per pujar als cadafals. Los cavallers casc estava armat a la
porta de papall ab les atxes en les mans. Com veren lo Rei, casc fic lo genoll en
terra fent gran reverncia al Rei e a la Reina, que mostraven b que eren cavallers
de gran valor, e totes les donzelles s'agenollaren en terra e pregaren a nostre
Senyor que dons victria al seu cavaller.
" Com les gents foren assossegades e los papallons trets fora del camp, les
trompetes sonaren e los heraauts digueren ab alta veu no fos home ni dona goss
parlar, senyalar, tossir ne fer-se senyal neg sots pena de la vida.
"Com la crida fon feta, dels uit cavallers fels, los quatre prengueren l'u e los altres
quatre, e posaren-los enmig del camp en les ralles, e d'aqu partiren l'u envers
l'altre, e feren armes los dos molt valentment, sens que no es coneixia qual tenia
milloria. La batalla dur molt, e per lo gran treball que passava lo mantenidor del
camp, mancava-li l'al; a la fi estava en tal punt que no podia tenir l'atxa, e en son
continent mostrava que amara ms pau que guerra. Coneixement Tirant en quin
punt son contrari estava, pres l'atxa ab dues mans, e ab lo martell li don tal colp
en lo bacinet que tot lo torb, e vu que ab gran treball se podia tenir de peus.
Tirant s'acost a ell, e don-li una gran empenta que el fu caure en terra. Com lo
vu tan mal adobat, llev-li lo bacinet del cap, tallant-li ab la daga les tiretes ab
qu estava lligat, e dix-li les segents paraules.

Les paraules que Tirant dix al cavaller qui es combatia, com lo tingu
venut.
-" Cavaller virtus, b pots veure com la tua mort, o la vida, est en ma llibertat,
per qu mana a mi qu vols que faa de tu: si vols vida o mort, car ms aconsolat
ser del b que del mal. Mana a la mia m dreta que t'haja tant de mal a la tua
persona com poria."
" Ms dolor tinc -dix lo cavaller- de les tues cruels paraules, abundoses d'extrema
vanaglria, que de perdre la vida, e ms estime la mort que no demanar perd a la
tua superbiosa m.
" La mia m a acostumat de personar als hmens venuts -dix Tirant-, e no fer-los
dan; e si tu vols, jo et perdonar de bon cor a tot lo mal que fer-te poria.
" Oh quina glria s - dix lo cavaller qui en terra estava-, com los hmens sn
vencedors per sort o per desventura, e abundar en moltes paraules! Jo s lo
cavaller de Muntalt sens reprotxe neg, amat e temut de moltes gents; s estat
tostemps piads e havent misericrdia a totes gents.
" Jo vull usar d'aqueixos actes que dits has envers tu -dix Tirant-, per la tua molta
virtut e bondat. Anem davant lo Rei, e qu agenollat als meus peus demanar-m'has
merc, e jo perdonar-t'he lliberalment.
"Lo cavaller, ab ira mortal, fu principi a tal parlar.
" No plcia a Du, ni me'n done lo poder, que jo jams faa acte de tanta vergonya
per a mi e als meus, ni en aquell egregi senyor meu lo comte Guillem de Varoic, del
qual reb aquest amargs orde de cavalleria; per qu, fes de mi tot lo que b et
vinga, que ms estime b morir que mal viure.
"Com tirant vu la sua mala voluntat dix:
" Tots los cavallers qui b volen usar e seguir les armes e l'estil d'aquelles per
haver renom e fama han sser cruels e tenir cadira enmig d'infern.
"Tir la daga e ms-li punta en l'ull, e ab l'altra m don-li gran colp sobre lo cap
de la daga, que la hi fu passar a l'altra part. Quin nimo de cavaller fon aquest,
que ms estim morir que no viure envergonyit, per no sser blasmat dels bons
cavallers!
"Los jutges del camp eren dotze, los sis tenien un llibre dels vencedors, los altres lo
tenien dels venutss. Aquells que morien sens que no es volien desdir, feien-los
procs de mrtirs d'armes, los qui es desdeien, feien-los altre procs de mals
cavallers, venuts e posats en gran deshonor e infmia, e aquesta prtica han
servada fins a la fi.
"Aprs pocs dies, senyor, se segu que la mejestat del senyor Rei e de la senyora
Reina estaven en gran sola enmig de la praderia prop del riu, dansant er fent
moltes festes. E estava all una parenta de la Reina, que era nomenada la bella
Agns, e era filla del duc de Berr, que s la ms agraciada donzella que jo jams
haja vist. s veritat que de bellea la Reina passa a totes quantess sn, se grcia e
de gentil loqela, a totes gents afable, e de grandssima honestat, lliberal ms que
dona que jams haja vist, per o com les dones la major part sn avares per son
natural; aquesta galant dama, si vestia robes que valguessen lo preu d'una ciutat,
no pensava, en donar-les, e joies e altres coses que ella tingus: tant era de gentil
condici! Senyor, aquesta bella Agms portava aquell dia en los pits un molt gentil
fermall. E en presncia del Rei e de la Reina e de tots los cavallers, fetes les
danses, Tirant s'acost a la gentil dama, e donant del genoll en la dura terra fu
principi a un tal de parlar:
"-Per la coneixena que tinc, senyora, del vostre molt valer, aix de llinatge com de
molta bellea, grcia e saber, e de totes les altres virtuts que en un cos ms anglic
que hum trobar se deixen, vos desitge molt servir; e hauria-us a molta grcia que
la merc vostra benigna merc me ser atorgat, jo l'accepte e portar aquell de
grat per l'honor e servir vostre, prometent e jurant sobre l'altar, e per l'orde de
cavalleria, de combatre un cavaller a peu o a caavall a tota ultrana, armat o
desarmat, en la millor manera que ell sabr divisar.
"-Ah, Santa Maria val! -dix la vella Agns-. E per una cosa tan mnima e de tan
poca valor voleu entrar en camp clos a tota ultrana, no tement los perills de la
mort e lo dan que seguir poria? Per, perqu represa no sia de dones e donzelles e
dels bons cavallers dignes dhonor, de bon grat jo consentir en presncia del
senyor Rei e de la senyora Reina peru no perdau lo premi de b a fer e de lorde
de cavalleria: ab les vostres mans prengau lo fermall.
"Tirant fon molt content de la resposta de la bella Agns. E per quant lo fermall
estava lligat ab la coordodnera del brial e no es ppodia llevar sens que no fos
descordada, e descordant-la, per fora ab les mans lki havia de tocar als pits, Tirant
ab la m pres lo fermall e basl; aprs don dels genoolls en la dura tera e dix:
"-Infinides grcies, senyora, a la senyoria vostra fa del gran do que mhaveu
donat, car ms lestrime que si mhagusseu dat tot lo realme de Frana. E
promet a Du que qui lo fermall me llevar, la sua persona me lleixaar.
"E posl-se alt al cap dn bonet que portava.
"Lo dia segent, estant lo Rei en missa, venc un cavaller francs, lo qual se
nomenava lo senyor de les Vilesermes, molt valentssim de sa persona, e en armes
molt experimentat, e diz a Tirant un tal parlar:
"-Cavaller, d'onsevulla que vs siau, haveu hagut massa gran atreviment de tocar
en un cos glorificat com s de la bella Agns, e tan mala demanda jams fu
cavaller en lo mn. Per qu s de necessitat me doneu lo fermall de grat o de fora;
que de dret jo el dec haver per ra com de ma pueerrcia fins ara he amada,
servidaa e venerada aquesta senyoram, qui s mereixedora de tots los bns qui en
el mn sn. E per quant a mi s dada la glria, perqu ab mosss innumerables
treballs, enuigs e pensaments, jo la m'he sabuda guanyar, per qu jo tinc a cobrar
lo premi del temps de ma joventut, que he perduda part d'aquella per servir a sa
merc, e si dar no el me volreu, la vida vostra ser de poca durada. Cu-lo'm ab pau
ans que ms mal no se'n segueixca.

La resposta que Tirant fu al senyor de les Vilesermes quan li deman lo
fermall que la bella Agns li havia dat.
-"Gran ofensa seria per a mi -dix Tirant-, que jo ddons lo que m's estat donat
lliberalment e deslligat ab les mies mans, e la preomesa, fe e jurament que jo he
fet. B seria tengut per lo ms vil e abatut cavaller que jams en lo mn fos nat e
cap si jo tal cosa feia. Emper, cavaller, vs mostrau, segons vostre mal parlar,
massa gran suprbia, e seraa mester que jo la us faa abaixar"
"Lo cavaller fu demostraci de coler-li llevar lo fermall; emper Tirant fon avisat:
que ms mans a una copagorja que portava, e tots los altres arrancaren; e all fon
entre ells una brega civil, emper ans que fossen departits hi morireen dortza
entre cavallers e gentilshmens. La Reina, que estava ms prop d'ells, sent la
remor e los grans crits que less gents daven, pos's enmig de la gent e depart'ls
los uns dels altres. E jo us ne puc b contar novess, que fui nafrat de quatre colps
en la mia persona, e molts altres per fer-me companyia. Com lo Rei fon atss, tot
fon ja pacificat. E no passaren tres diesss que lo francs cavaller trams a dir a
Tirant per una lletra, que li trams per un petit patge, que era del tenor segent.

Lletra de batall tramesa per lo senyor de les Vilesermes a Tirant lo Blanc.
-A tu, Tirant lo Blanc, qui est estat principi de la destrucci de la sang militar:
Si lo teu nimo esforat gosar mirar lo perill de les armes que entre cavallers sn
acostumades, armaat o desarmat, a peu o a cavall, vestit o despullat, en la manera
a t ms segura, concorda't ab mi ab condici que l'espasa tua e la mia ajustar-se
puguen a mort determenada. -Escrit a m mia e segellat ab lo segell secret de mes
armes: LO SENYOR DE LES VILESERMES.

Com Tirant deman de consell a un rei darmes sobre la lletra del senyor
de les Vilesermes
Llesta per Tirant la lletre, pres lo petit patge e posl en una cambra, e don-li mil
escuts dor, e fu-li prometre que no en diria res a neg. Com lo patge fon partit,
Tirant an tot sol e pres a un rei darmes e portl-sen tres milles lluny dall, e
dix-li semblants paraules:
"-Rei darmes, per la fe que a tu s dada e per lo jurament que fist lo dia que
rebist aquest ofici en poder e mans del senyor Rei, de tenir secret lo que et dir, e
consellar-me b e llealment segons que per estil e dret darmes est obligat de fer.
"Lo rei darmes, qui havia nom Jerusalem, reps en la segent forma:
"-Senyor Tirant, jo us promet per lofici que tinc e per lo jurament que he fet, de
tenir secret tot lo que per vs me ser dit.
"E Tirant li mostr la lletra que li era estada tramesa e fula-hi llegir. Com lhagu
llesta, Tirant li dix:
"-Mon bon amic Jerusalem, jo tindr a molta glria de poder complir lapetit e
voluntat daquell virtus cavaller, lo senyor de les Vilesermes. E per quant jo s
jove e no s la prtica ne lestil de cavalleria, que ara he complits vint anys, e
confiant de la vostra molta discreci, vos demane de consell perqu s cert que sou
prctic entre reis e grans senyors, e sabeu tot lestil darmes molt millor que
negun altre. E lo que us he dit no penseu que per poc nimo ni temor ho diga, mas
pense que no fes ofensa a la majestat del senyor Rei, qui tantes dhonors me fa,
per o com ell ha ordenat en son regne lleis morals en aquest pas honrat de
cavalleria; per qu no voldria sser reprotxar per defalliment neg.
"Reps lo rei darmes en la forma segent.

Lo consell que Jerusalem, rei darmes, don a Tirant lo Blanc.
-"Oh cavaller, jove virtus e de bona ventura, amat de totes gents! Lo consell que
la merc vostra a mi demana jo el vos dar e jo el salvar davant la majestat del
senyor Rei e los jutges del camp: vs, Tirant lo Blanc, podeu b combatre aquest
cavaller sens reprotxe neg ne blasme neg de Rei, jutges ne de cavallers, per
quant ell s requeridor e vs defenedor, ell s principiador del mal e tostemps
sereu excusat. E jo prenc tot lo crrec sobre mi. Si neg vol dir res de vs, jo us
salvar la vostra honor davant tots los bons cavallers. Sabeu quan seria lo dan e
culpa vostra? Si vs fsseu estat requeridor, e lo senyor Rei que us ha dat primer
que a neg lorde de cavalleria, e mudar prtiques e lleis en sa cort, no poseu
dubte neg, vs caeu en cas de blasme entre los bons cavallers, e per o feu com
a bon cavaller e mostrau tostemps a les gents nimo esforat de cavaller. E si
escriptura de la mia m vs volreu, jo la us dar del consell que us he dat. Anau
prestament a la batalla e no us faa temor la mort".
"-Molt estic aconsolat de b a fer -dix Tirant-, del consell que dat mhaveu, per o
com me dieu que no puc sser reprs per lo senyor Rei, dels jutges ni dels
cavallers. Ara vullvos molt pregar, Jerusalem, per lofici que teniu, dsser jutge
de nostra batalla, del senyor de les Vilesermes e de mi, e tot passe per la vostra
m per o que faau ver testimoni de tot lo que passar entre ell e mi a tots los qui
us ho demanaran.
"Dix Jerusalem:
"-Jo, de concordar-vos ser molt content. Emper jo no poria sser jutge de
vosaltres, segons requir lofici nostre, e dirvos he per qu: car negun cavaller, rei
darmes, heraut o porsavant que done consell, no pot sser jutge, car gentilea
poria sser difraudada. Ni mon senyor lo rei dAnglaterra, si s jutge duna batalla,
per sser senyor de tots, en son consell no du dir paraules favorables de neg; e si
ho feia poria sser dit injust jutge, e tal batalla no deuria haver lloc. Posat cas lu
fos venut, davant lEmperador ab testimonis dignes de fe se poria retractar tal
batalla. Emper, perqu no perdau vs o ell lo premi de la batalla, jo us haur jutge
competent, en res a vs i a ell sospits: s de nostre ofici, rei darmes creat, qui es
nomena Clars de Clarena home molt ents en les armes.
"-B el conec -dix Tirant-, e b soc content que ell hosia, si al senyor de les
Vilesermes plau, perqu s bon rei darmes e dar lhonor a aquell qui la sabr
guanyar. E vull que siau avisat de tot, o s; com ell mha trams aquesta lletra
per un petit patge, e si jo li trametia la resposta per un altre semblant,
llaugerament se poria saber, e la batalla no vendria a la fi que ell e jo desitjam. Per
qu, faam aix que tornem al meu alleujament, e jo dar-vos he una carta blanca
signada de m mia, e segellada de les mies armes; e vs concordau la batalla a tot
avantatge seu e dan meu. E per quant ell s requeridor e jo s request, e em dna
lo devisar de les armes, aix com diu en sa lletra, jo de bon grat hi renuncie e li
done facultat que ell les devise en aquella manera que a ell ben vist li ser; que no
far sin lo que direu e ordenareu. E com ms cruels les divisar, vs les
confermareu per part mia, e tant me ser major glria.
"Tirant sen torn ab lo rei darmes al seu alleujament, e fu de continent la carta
blanca, o s, signada de sa m e segellada ab les seus armes, e don-la a
Jerusalem, rei darmes. E don-li una roba destat que era de brocat e forrada de
marts gebelins, pregl que la prengus e que la ports per lamor sua.
"Lo rei darmes se part per dar compliment a la batalla, e podia trobar entr dins
la ciutat e trobl dins un monestir de frares que es confessava. Com hagu
confessat, Jerusalem lapart e dix-li que anassen a parlar fora de lesglsia, car
en tals llocs no s donat parlar de coses criminals. Prestament ixqueren de
lesglsia e de lloc sagrat, e Jerusalem fu principi a tal parlar:
"-Senyor de les Vilesermes, jo per mon ofici seria molt aconsolat que pogus posar
pau e bona confederaci entre vstra lletra e la resposta daquella en paper blanc
segelllat ab segell de les armes e signat de la sua m, requerint-me per mon ofici jo
vingus a vs per concordar la batalla, donant-me tot son poder en aquesta forma:
que de les armes aix ofensives com defensives, a peu o a cavall, segons la vostra
lletra cont pus llargament, diu e vol, no perjudicant res de son dret com a
defenedor, vos dna poder e facultat que deviseu les armes en la manera que
plasent vos sia, ab qu sien eguals e sens falsa maestria. E la batalla sia esta nit, si
sser por.
"-Molt s content -dix lo senyor de les Vilesermes- de la gentil prtica de Tirant. No
es deu esperar altra cosa dell sin tota virtut. Jo accepte lo poder per vs a mi
donat per part sua, que devise les armes e la batalla, e ser en la segent forma.

Com lo senyor de les Vilesermes devis les armes.
-"Jo devise que la batalla se faa a peu, ab camises de tela de Frana, ab sengles
targes de paper, e al cap un xapellet de flors, sens altra vestidura neguna. Les
armes ofensives, sengles coltellines genovesques, tallant cascuna a dues parts ab
puntes ben agudes, de llargria de dos palms e mig, cana de Montpeller. En esta
manera lo combatr a tota ultrana. E estic admirat de vs, rei darmes, com feu
de la concrdia discrdia. Nosaltres som concords de nostra batalla, e parlau-me de
pau."
"-Lo que jo he dit -dix lo rei darmes-, hi s tengut per mon ofici: no voler la mort
del cavaller qui dhonor sia.
"-Puix som concordes, e jo accepte la batalla per Tirant, par-me que siam
concordes e no discordes.
"-E jo s molt content -dix lo rei darmes- que siau concordes. Anem per haver les
armes e tot a que mester haveu ans que vinga la nit.
"-De continent los dos anaren a comprar les coltellines e feren-les molt b esmolar,
e feren fer les puntes molt ben agudes; e hagueren drap de tela de Frana, e molt
prest feren tallar e cosir les camises, e feren-les un poc llargues, e les mnegues
curtes fins al colze perqu no els torbassen en lo combatre. Aprs hagueren un full
de paper e partiren-lo per mig, e de cascun mig feren una tarja a manmera
dadarga: mirau quanta defensi podia fer mig full de paper!
"Com de tot hagueren compliment, dix lo cavaller al rei darmes:
"-Vs qui haveu concordat la batalla e sou per la part de Tirant, jo no desitge haver
neg per la mia sin sol Du a les mies prpies mans. les quals sn acostumades
de llevar-se en la noble sang militar. Preneu luna part de les armes, e la que vs
deixareu jo pendr.
"-Senyor de les Vilesermes, jo no s ac perqu haja a fer part entre cavallers
dignes dhonor. Jo s obligat per mon ofici consellar e concordar a cavallers e a
gentilshmens, e no fer part neguna, car si vs me dveu quant teniu, jo no
difraudaria me llicncia e cercau
altri qui no us sia sospits.
"-Per mon Du e mon creador, rei d'armes, jo no he parlat a la intenci que vs ho
preneu, sin que voldria que fssem a la batalla, per o com veig que la nit nos s
veina. Puix sou nostre jutge, feu que la prestament se veja.
"-Senyor, jo us dir com ser -dix lo rei d'armes-. Jo no puc sser jutge entre
vosaltres per quant jo he aconsellat a vs e a Tirant, e podria sser reptat, si tal
cosa feia, com injust jutge. Emper jo haur un altre jutge competent, en res no
sospits a vs ni a ell, lo qual se nomena Clars de Clarena, rei d'armes e home
molt sabent en la guerra i en armes molt destre, que s vengut ara novament ab lo
duc de Clarena, e s persona que per son ofici ans se deixaria morir que venir en
res contra l'honor sua.
"-De tot ser content -dix lo cavaller-, puix la cosa vinga en egualtat e sia secreta.
"-I jo us d la fe -dix lo rei d'armes- de no manifestar aquest fet a persona del mn
a Clars de Clarena.
"-Ara -dix lo cavaller-, preneu les armes e porteu-les a Tirant, e prenga les que
millor li parran. E jo esperar-vos he en aquella ermita de Santa Maria Magdalena,
per o que si em veia alg de ma companyia pogus mostrar que estic ac per fer
oraci.
"Part's Jerusalem, e an a cercar Clars de Clarena, rei d'armes, per tots los
estats. Com l'hagu trobat, dix-li tot l'sser, e l'altre dix que ho faria de bona
voluntat. Per l'hora era ja tarda, que el sol havia complit son viatge, e per l'escura
nit no volia posar en perill dos cavallers, mas lo segent dia de mat, quan lo Rei
seria en missa e la gent seria assossegada, que en aquella hora era content d'sser
jutge.
"Jerusalem torn a Tirant e dix-li tot lo que era mester dir ab honestat de son ofici,
e recit-li la forma de la batalla com s'havia de fer, e les armes que havia
devisades, e que tris d'aquelles dos la que millor li paregus. E que al mat, com lo
Rei seria en missa, se faria la batalla.
"-Puix la batalla no ha sser esta nit -dix Tirant-, no vull tenir les armes en mon
poder; car si jo el vencia o el matava no voldria digus la gent que hi hagus feta
alguna art en les armes tenint-les la nit, e per a l'havia venut, aix com feren
aquells dos cavallers qui al port de la mar mat l'u a l'altre e aprs deien que ab art
de nigromncia era estada feta la llana ab qu el mat. No les vull veure ni tocar
fins en aquella hora que farem la batalla. E tornau-les al senyor de les Vilesermes e
dem, com la batalla ser, que les porte, que b trobar qui les pendr.
"Com Jerusalem o parlar en tal so a Tirant, mir'l en la cara e dix:
"-Oh cavaller virtus e en armes experimentat! Si desaventura de mala sort no s
contrria a la persona vostra, digne e mereixedor sou de portar corona real: jo no
puc creure que no siau vencedor d'aquesta batalla.
"Part's lo rei d'armes de Tirant, e an a l'ermita on estava l'altre cavaller e dix-li
com l'hora era tarda e lo jutge no poria b jutjar la batalla si de dia no era, mas
que haviem concertat per a l'endam com lo Rei entraria en missa per o com los
cavallers los uns acompanyaven al Rei, los altres la Reina, los altres per veure les
galants dames estaven torbats. Lo senyor de les Vilesermes dix que era content.
"Los reis d'armes, bon mat perqu no fossen vist de neg, prengueren los dos
cavallers e portaren-los enmig d'un bosc, dque per neg no podien sser vists. Com
veren que estaven en lloc dispost, Jerusalem fu principi al segent parlar:
"-Cavallers de molta virtut, veu's ac la mort e sepultura vostra. Aquestes sn les
armes per aquest cavaller devisades e per Tirant acceptades. Casc prenga la part
que li plaur.
"E pos-les en la bella herba del prat.
"-Ara dix Clars de Clarena-, senyors de gran noblesa e cavalleria, vosaltres sou
en aquest lloc apartat que no esperau adjutori neg de parents ne damics; e estau
en lo darrer pas de la mort, que no confiau sin de sols Du e de la vostra virtut; e
vull saber de vosaltres a qui voleu per jutge en aquesta batalla.
"-Com! -dix lo senyor de les Velesermes-. E ja no som concordes que vs sereu?
"-E vs, Tirant, a qui voleu per jutge?
"-Jo vull aquell que lo senyor de les Vilesermes vol.
"-Puix a vosaltres plau que jo sia vostre jutge, haveu a jurar, per lordre de
cavalleria que haveu rebut, destar a tota ordinaci mia.
"E aix lo hi prometeren e juraren. Aprs del jurament dix lo cavaller a Tirant:
"Preneu les armes que volreu, e aquelles que vs lleixareu, ab aquelles entrar jo
en lo camp.
"-No -dix Tirant-; vs primer qui sou requeridor, e aprs jo pendr.
"E estigueren los cavallers altercant per punt dhonor. Lo jutge, per cessar porfdia,
pres les armes: les unes pos a la part dreta e les altres a la sinestra; e pres dues
palles, una llarga e laltra curta. Dix lo jutge:
"-Qui pendr la ms llarga prenga les armes de man dreta, e qui pendr la curta,
les armes de m sinestra.
"Com casc hagu preses ses armes, en un punt se foren despullats tots nus, e
vestiren-se les camises doloroses qui pogueren sser dits celicis damagor. Lo
jutge fu dues ralles en lo camp, e pos lu en una ralla, e laltre en laltra; e
manls neg no es mogus fins a tant que ell ho digus. Tallaren rames dun
arbre perqu lo jutge pogus estr a manera de cadafal. Com tot fon fet, lo jutge
pogus estar a manera de cadafall. Com tot fon fet, lo jutge an al senyor de les
Vilesermes e dix-li paraules de semblant estil.

Lo raonament que lo rei darmes, com a jutge de la batalla, fu als dos
cavallers.
-"Jo s jutge per lo poder per vosaltres a mi dat. E per dret de mon ofici s obligat
damonestar e pregar-vos, e a vs primer, qui sou requeridor, que us plcia de no
voler venir en tan estret pas com s aquest. Hajau Du davant los vostres ulls, e no
vullau morir aix desesperat, car b sabeu que lhome qui la mort se procura, de
justcia nostre Senyor no li perdona, e s eternalment damnat."
"-Deixem per ara aqueixes paraules -dix lo cavaller-, car casc coneix en si lo que
val ni pot fer, aix en lo temporal com en lesperitual. Feu venir a Tirant ac davant
mi e per ventura por sser que ens concordarem.
"-No em par que demanau ra -dix lo jutge-. Vosaltres sou eguals en lo camp; com
vendr aquell a vs? Emper vs tu, Jerusalem, e digues a Tirant si volr venir ac
per parlar ab aquest cavaller.
"Jerusalem an a Tirant e dix-li li seria plasent danar fins all. Resps Tirant:
"-Vs qui sou fel entre nosaltres, digau-me: si lo jutge mho mana, que jo hi vaja,
jo de bon grat hji ir; per lo cavaller que all est no volria donar un pas avant ni
altre atrs per quant ell val.
"Jerusalem dix-li com lo jutge per dret de son ofici era obli gat de fer son poder de
concordar als cavallers que no venguessen en tan gran perill. Parl Tirant e dix:
"-Jerusalem, digau al cavaller que jo no s causa que jo dega anar a ell. Si ell vol
res de mi, que vinga ac.
"Aquell torn la resposta. Dix lo jutge:
"-B em par que Tirant fa lo que fer deu. Per, cavaller, vs podeu venir fins enmig
del camp e Tirant vendr all.
"E aix font fet. Com los dos foren presents, l'u de l'altre, lo senyor de les
Vilesermes fu principi a tal parlar.

Com fon feta la batalla de tirant ab lo senyor de les Vilesermes.
-"Si tu, Tirant, vols haver pau, amor e bona voluntat ab mi, e volrs que perdone a
la tua joventut, ho far ab condici tal que em dnes lo fermall d'aquella nclita
senyora dona Agns de Berr, ensems ab la coltellina que tens en la m e la tarja
de paper, perqu ho puga mostrar a les dames d'honor. Car tu saps b que no est
digne ne mereixedor de posseir cosa alguna que sia d'una tan alta e tan virtuosa
senyora com aquella, per quant lo teu estat, llinatge e condici no s suficient per a
descalar-li lo tap esquerre. Ni est per egualar-te ab mi, sin que jo, per la mia
benignitat, he volgut consentir d'egualar-te ab mi e de voler-me combatre ab tu."
"-Cavaller -dix Tirant-, no ignore la tua gentilea, qui est, qu vals ni qu pots fer.
Emper no som ara en temps ni lloc que hajam a venir a mrits dels llinatges. Mas
jo s Tirant lo Blanc; ab l'espasa en la m, rei, duc, comte ne marqus refusar no
em pot. A notori s a les gents. Emper, en tu prestament poria hom trobar tots
los set pecats mortals. E pensa que ab paraules vils e deshonestes me penses
espantar e donar crrec a mi e a ma condici. Dic-te que de tan llibert cavaller com
tu est no men tinc per injuriat ni em tendria per lloat si negun b em dies, car
sentncia s comuna que tant val a lhom sser lloat de mals hmens com sser
lloat de males coses. Vingam a la batalla e faam lo per qu hi som, e no estigam
ms en suprflues paraules de poc valer, car sol un cabell de mi fos caigut en terra
no el te volria haver dat ni consentiria menys que el prenguesses.
"-Puix concordar no us voleu -dix lo jutge-, voleu vida o mort?
"Dix lo senyor de les Vilesermes:
"-B em dol la mort d'aquest jove superbo. Vingam a la batalla e casc torne a son
lloc.
"Lo jutge puj alt en un cadafal que s'havia fet de rames e dix cridant:
"-Sus, cavallers, casc faa com a valent e bon cavaller!
"Lu an devers laltre com a hmens rabiosos. Dels primers colps que es tiraren,
lo cavaller francs portava la coltellina alt damunt lo cap, e Tirant la portava
damunt los pits. Com foren prop lu de laltre, lo cavaller francs tir gran colp a
Tirant per mig del cap, e aquell rebat-lo-hi e contrapass, e de revs don-li un
colp sobre lorella, e tant com ne pres tant lin fu caure sobre lo muscle; quasi lo
cervell li paria. L'altre don a Tirant enmig de la cuixa, que un gran palm badava la
coltellada. E torn-li'n tan prest a
dar altra en lo bra esquerre que fins a l'os li apleg. E tantes armes feia casc que
era cosa d'espant. E estaven-se tan prop, que a cascun colp que es tiraven se tran
sang que era una gran pietat qui els veia les cruels nafres que l'u e l'altre tenien,
que totes les camises eren tornades vermelles de la molta sang que perdien.
Tristes de les mares que parits los havien! E Jerusalem deia molt sovint al jutge si
volia que els fes lleixar la batalla, e lo cruel jutge responia:
"-Lleixau-los venir a la desitjada fi de sos cruels dies.
"Jo crec b que en aquell cas casc d'ells estimara ms la pau que no la guerra.
Emper, aix com aquells qui eren valentssim cavallers e de gran nimo,
contnuament se combaten sens haver-se pietat alguna. A la fi, veent-se Tirant
prop de la mort per la molta sang que perdia, acost's tant com pogu envers
l'altre e tir-li de punta e don-li en la mamella esquerra en dret del coll. E l'altre
don-li gran coltellada sobre lo cap, que la vista li fu perdre dels ulls, e caigu en
terra primer que l'altre. E si lo francs se fos pogut sostenir com Tirant caigu, ell
l'haguera pogut b matar si hagus volgut. Emper ell no tingu tanta virtut que no
caigus de continent mort en terra.
"Com lo jutge vu estar los dos cavallers tan pacfics, davall del cadafal e acost's
a ells e dix-los:
"-Per la mia fe vosaltres haveu fet com a bons cavallers dignes de molta honor: e
no s neg qui us puga dar crrec.
"E va'ls senyar dues vegades a casc, e pres dos trossos de bastons e fu-ne creus
e pos-les, sobre los cossos e dix:
"-Encara veig que Tirant t un poc los ulls oberts, e si no s mort, ell n'est molt
prop. Ara, Jerusalem, jo us requir que atureu ac per guardar aquests cossos e jo
ir a la cort per manifestar-ho al Rei e als jutges del camp. -Com per dret aix es
devia fer.
"E trob lo Rei que eixia de missa e en presncia de tots li dix les segents
paraules:
"-Senyor, certa cosa s que dos cavallers valentssims de nom e d'armes hui de
mat eren en la cort de la majestat vostra e ara estan en tal punt que de mort no
poden sser estalvis.
"-Qui sn los cavallers? -dix lo Rei.
"-Senyor -dix Clars de Clarena-, l'u s lo senyor de les Vilesermes e l'altre s
Tirant lo Blanc.
"-Molt me desplau -dix lo Rei- de semblant nova. Bo ser que ans de dinar all e
vejam si els porem ajudar en res.
"-Per ma fe -dix Clars-, l'u s passat d'esta vida; jo pens tamb que l'altre li volr
fer companyia: tan mal nafrats estan.
"Com los parents e amics dels cavallers saberen tal nova, prengueren armes e a
peu e a cavall cuitam lo ms que poguem, e nostre senyor Du fu-nos grcia que
arribam primers que los altres. E trobam a Tirant tot ple de sang: no era home qui
el conegus e tenia un poc los ulls oberts.
"Com los altres veren llur senyor mort,cuitaren a gran pressa envers lo nostre
cavaller per voler-li tolre la vida, e nosaltres lo defensam molt b. Nosaltres nos
fem dos parts, e posam lo cos enmig les espatles, unes envers les altres, perqu
eren molt ms que nosaltres: emper a cascuna part que venien trobaven gent qui
els tenia cara. Ab tot a tiraren una fletxa, ab moltes d'altres, e don al pobre de
Tirant, qui jaa en terra.
"A poc instant apleg lo gran Conestable armat tot en blanc, ab molta gent que
portava, e departi'ns los uns dels altres. E aprs, molt prest, fon aqu lo Rei ab los
jutges del camp. Com veren los cavallers, l'u mort, l'altre que paria que estigus en
passament, manaren que no els llevassen d'all fins lo consell fos tengut.
"E estant lo Rei en lo consell e oint la relaci feta per Clars de Clarena i per
Jerusalem, reis d'armes, apleg la Reina ab tots los estats ab totes les dones e
donzelles. Com veren estar aix tan mal adobats los cavallers, de gran dolor e
compassi llanaren dels ulls vives llgremes dolent-se de la mort de dos tan
singulars cavallers. Com la bella Agns vu estar casc en tan trist comport, gir's
devers la Reina e los estats e dix:
"-Senyors, veu's ac les honors e grans dolors!
"E gir's als parents de Tirant e dix-los:
"-Cavallers, los qui amau a Tirant, e tan poc esfor mostrau devers lo vstre bon
amic e parent, que aix el deixau passar d'esta vida per culpa de vosaltres? Aix
morr, que jau en la terra freda e tot se dessagna. Si mitja hora est, no li restar
sang al cos.
"-Senyora, qu voleu que faam? -dix un cavaller-. Que lo Rei ha manat, sots pena
de mort, no sia neg qui los gos tocar ni llevar-los d'all.
"-Ai mesquina! -dix la bella Agns-. Nostre Senyor no vol la mort del pecador, e
volr-la lo Rei? Feu-li portar un llit en qu estiga la sua persona e posem-lo all fins
a tant que lo Rei haja tingut son consell, car lo vent li entra per les nafres e fa-li
molt gran dan.
"De continent los parents trameteren per un llit e per una tenda. E en aquest espai
que ells anaven, Tirant bascava molt per les nafres qui es refredaven e la molta
sang que perdia. E com la bella Agns vu aix fortment congoixar a Tirant, dix:
"-Per ma conscincia, jo no dec sser inculpada de pare ni de mare, de germans ni
de parents, ni del senyor Rei ni de la senyora Reina, puix ho fa ab santa intenci.
"Despull's les robes que vestia, qui eren de vellutat blanc forrades de marts
gebelins, e fu-les posar en terra, e fu posar a Tirant sobre la roba e preg a
moltes de les sues donzelles se despullassen les robes e les posassen sobre Tirant.
Com Tirant sent la calor de la roba trob gran remei e obr los ulls ms que ans no
havia fet. E la bella Agns assigu's prop d'ell e pres lo seu cap e pos'l sobre les
sues faldes e dix:
"-Ai trista de mi, Tirant! I tan mal fermall fon aquell que jo us don!Mal dia, mala
hora e mal signe fon aquell quan jo el fiu fer e pitjor com lo us don. E si sabs que
tal cas se n'hagus a seguir, no el vos volguera haver donat per cosa en lo mn,
emper la ventura casc la's procura, e jo, trista de mi, reste adolorida de la gran
desaventura de vosaltres, car jo puc sser dit causa de tot aques mal. Prec-vos,
cavallers, tots los qui amau gentilesa, que em porteu ac, prop de mi, lo cos del
senyor de les Vilesermes, car puix no l'he volgut amar en vida, vull-li fer honor en
la mort.
"E prestament lo hi portaren, e fu-li posar lo cap sobre les sues faldes a la part
sinestra, e dix:
"-Veu's ac amor e dolor. Aquest senyor de les Vilesermes que ac jau tenia de son
patrimoni trenta-set castells, e en aquells ciutats e viles forts e circudes de moltes
torres e de bell mur; e tenia una ciutat entre les altres, que es nomena Ermes, e un
fortssim castell qui es nomena Viles, e per o era intitulat lo senyor de les
Vilesermes: home de gran riquesa, e molt valentssim cavaller, que valia tant com
negun altre cavaller pogus valer; e confiant del seu esforat nimo, podeu veure
lo pobre de cavaller en qu s vengut: que set anys ha volguts perdre per amar-
me, e a la fi aquest s lo premi que n'ha hagut. E ha fetes de singulars cavalleries
per amor mia desitjant haver-me en sa senyoria per lcit matrimoni, o que jams
haguera aconseguit per jo sser de major autoritat de llinatge e de bns de fortuna.
Jams volgu adherir en cosa que fos en plaer e contentaci sua: e ara lo pobre de
cavaller s mort per zels, per sa gran desaventura.
"Lo Rei ixqu del consell havent rebuda plenria informaci dels reis d'armes
desss nomenats e fu venir los tres arquebisbes e los bisbes ab tot lo clero ab
solemne process de la ciutat per fer honor al cavaller mort. E los parents de Tirant
feren venir metges, llit e tenda e tot lo necessari per a curar-lo; e trobaren que
tenia onze nafres en la sua persona en les quals n'hi havia quatre que eren mortals.
A l'altre li'n trobaren cinc totes mortals.
"Com Tirant fon curat e tot lo clero fon vengut, lo Rei ab los jutges ordenaren lo
cavaller mort fos ms dins la caixa que porten los morts, molt honradament cobert
ab un molt bell drap d'or que tenien per als cavallers qui morien en armes. Aprs
d'ell venia Tirant, posat sobre un gran pavs; e per b que la sua m estigus sens
til e profit neg e no la pogus sostenir, fon determenat la hi lligassen en un bast
ab l'espasa nua en la m, ab aquella que l'havia mort.
"E en tal forma anaren les creus ab lo clero primer, e aprs venia lo mort cavaller
ab tots los cavallers a peu. Aprs venia lo Rei ab tots los grans senyors de ttol.
Venia aprs Tirant en la forma desss dita, ab la Reina aprs ab totes les dones e
donzelles de ttol e de gran estat. Aprs venia lo gran Conestable ab tres mlia
hmens d'armes. E aix anaren fins a l'esglsia de Sant Jordi; e aqu li digueren la
missa de rquiem ab gran solemnitat. E com posaren lo cos en lo vas, acostaren a
Tirant tan prop d'ell que quasi de la m de l'espasa senyalava que el posassen dins
(si b s'era ms mort que viu), car aix era estat ordenat per los jutges del camp.
"Partit lo Rei e la Reina de l'esglsia ab tots los altres, acompanyaren a Tirant fins
al seu alleujament, ab honor excelsa que li fon feta, e cascun dia lo Rei ab tots los
estats anaven a veure a Tirant fins que hagu cobrada la primera sanitat. E tal
prtica tenien a tots los qui eren nafrats. E a Tirant foren donades trenta donzelles
que contnuament lo servissen.
"Com hagueren posat a Tirant en lo llit era ja gran dia, e lo Rei no havia encara
menjat. Digueren al Rei si seria plasent a la majestat sua dinar-se primer ans que
torns a l'esglsia de Sant Jordi per dar la sentncia al senyos de les Vilesermes; e
los jutges del camp eren all presents. Digueren al Rei que sa majestat se podia b
anar a dinar, perqu migjorn era passat, que, dites vespres, porien fer los actes
que restaven per fer; e aix ho feren.
"E a l'hora de les vespres lo Rei e la Reina ab tots los estats anaren a l'esglsia de
Sant Jordi e feren portar all Tirant e, dites les vespres, lo Rei fu pronunciar la
sentncia del tenor segent.

Com los jutges del camp donaren sentncia que Tirant hagus la glria de
la batalla.
-Com per la majestat del serenssim senyor Rei sia estada dada llicncia e facultat a
nosaltres, jutges del camp, de jutjar e dar sentncia en totes les batalles qui es
faran dins lo temps per la majestat sua consignat, aix en llia com dins palenc, en
pla o en muntanya, a peu o a cavall, ab tela o sens tela, armats o desarmats, en
lloc pblic o apartat, e per lo poder a nosaltres dat, sentenciam e declaram:
Que lo senyor de les Vilesermes s mort com a bon cavaller e mrtir d'armes, e per
quant no pot ni deu sser adms a eclesistica sepultura sens expressa llicncia de
nosaltres, per qu declaram, puix nes mereixedor, que sia soterrat e adms a
sufragis de santa mare Esglsia, dada la glria a Tirant lo Blanc, de la dita batalla.
E aprs que els responsos seran dits, que sia posaten aquella sepultura d'aquells
cavallers qui en les armes moren sens sser desdits. Aquella s nostra sentncia,
segellada ab segell de nostres armes.
"Com la sentncia fon publicada, tot lo clero cantaren una molt bella lletania sobre
la sepultura del cavaller, e dur que era prop de mitja nit l'honor que li feren
perqu no s'era desdit i era mort fent armes.
"Aprs tornaren a Tirant al seu alleujament ab grandssima honor que lo Rei i la
Reina li feren e tots los estats. E semblant honor d'aquesta feien a tots los altres
vencedors cavallers.
-Aix hajau goig e consolaci del que amau -dix l'ermit-, me digau que, de tantes
nobles festes que sn estades fetes, s estat vencedor Tirant del camp per tres
cavallers qui ha venuts. Jo en prenc molta consolaci, per la primera notcia que
d'ell hagu, com ell s estat lo millor dels vencedors, e estic molt admirat que per
tres camps que ha venuts li hagen dada l'honor, que lo defalt est en los altres
cavalles e no en ell.
-No, senyor -dix Diafebus-, que encara ha fets de ms singulars actes que no he
recitats a la senyoria vostra.
-D'aix haur jo molta consolaci -dix l'ermit-, si plasent vos ser en dir-los-me,
com hi prenc molt gran delit.
-Senyor, la santedat vostra deu saber que, dos mesos aprs que Tirant se fon llevat
del llit e podia b portar armes, li segu un cas que recitar a la senyoria vostra.
"Emper, senyor, jo lleixe de recitar les armes que han fetes molts altres bons
cavallers qui han venuts camps e mort cavallers, per no sser prolix, sin
escassament los actes de Tirant perqu la senyoria vostra conega si ab ra e ab
justcia s estada dada l'honor a Tirant e jutjat per lo millor cavaller de tots.
"En aquestes festes era vengut lo prncep de Gales ab molt gran estat de cavallers
e gentilshmens. E per quant s gran caador portava de molts grans alans molt
braus de presa, e estava aposentat prop la muralla de la ciutat. E font sort que un
dia lo rei sol ab tres o quatre cavallers era vengut al seu alleujament per festejar-lo
per causa com en puercia havien tenguda gran amistat, i parents que eren molt
acostats. E per quant lo Prncep volia fer armes e vu lo Rei en sa posada, suplic'l
que fes venir los jutges del camp per dar-li consell. Lo Rei prestament los fu venir,
e tenint son consell secret era quasi migjorn passat, que en aquella hora les gents
reposen. Tirant venia de la ciutat perqu es feia brodar una roba d'orfebreria. Com
fon davant l'alleujament del Prncep un al havia rompuda la cadena e era eixit de
la posada, e havia-hi molta gent qui el volien pendre per lligar-lo, e ell era tan brau
que neg no tenia gosar d'acostar-s'hi.
"Com Tirant fon enmig de la plaa, que passava, ell vu venir l'al corrent devers
ell per damnificar-lo; descavalc prestament e tir l'espasa. Com l'al vu l'espasa
torna atrs, e Tirant dix:
"-Per un animal no vull perdre la vida ni l'honor de la vida temporal.
"E torn a cavall. Lo Rei e los jutges estaven en lloc que ho podien b veure. Dix lo
prncep de Gales:
"-Per ma fe, senyor, jo conec aquell al de tan mala condici, que puix ell s solt,
que lo cavaller que passa, si s gens valent, entre ells veureu una gentil batalla.
"-Par-me -dix lo Rei- que aquell s Tirant lo Blanc, e ja l'ha fet fugir una vegada; no
pens hi gose tornar ms a ell.
"Com Tirant hagu passat vint passes ms avant, l'al fon tornat ab gran fria
devers ell, que Tirant hagu a tornar a descavalcar altra volta, e dix:
"-Jo no s si est diable o casa encantada.
"Torn a tirar l'espasa altra volta e cuit devers ell, e l'al li anava entorn, mas per
temor de l'espasa no tenia atreviment d'acostar-s'hi.
"-Ara -dix Tirant-, puix conec tu has temor de les mies armes, no cull que diguen
de mi que ab armes sobergues me s combatut ab tu.
"Llan l'espasa detrs. E l'al don dos o tres salts e cuit tant com pogu, e ab
les dents pres l'espasa e apart-la un tros lluny, e torn corrent envers Tirant.
"-Ara som a la cominal -dix Tirant-: ab aquelles armes que em vols damnificar, ab
aquelles te damnificar.
"Abraaren-se ab gran furor l'u a l'altre, e a morsos mortals se daven. L'al era
molt gran e soberg e fu caure tres voltes a Tirant en terra, e tres voltes lo
sotsobr. Entre ells dur aquest combat mitja hora, e lo prncep de Gales man a
tots los seus no s'hi acosts neg per departir-los fins a tant que l'u fos venut.
"Lo pobre de Tirant tenia moltes nafres en les cames i en los braos. A la fi Tirant
ab les mans lo pres per lo coll e estregu'l tan fort com pogue e ab les dents
mord'l en la galta tan ferament que mort lo fu caure en terra.
"Lo Rei ixqu prestament ab los jutges, e prengueren a Tirant e portaren-lo en la
casa del Prncep, e all feren venir los metges, e curaren a Tirant.
"-Per la mia fe -dix lo prncep de Gales-, jo no volguera, cavaller, per la millor vila
d'Anglaterra, vs hagusseu mort lo meu al.
"-Senyor -dix Tirant-, aix Du me deixe guarir d'aquestes nafres que tinc, per la
mitat del vostre heretatge no volria estar en lo punt que estic.
"Com la Reina e les donzelles saberen lo cas de Tirant, prestament lo vengueren a
veure. Com la Reina lo vu tan mal aparellat dix-li:
"-Tirant, ab mal e treball se guanya honor: eixiu d'un mal e donau en altre.
"-Serenssima senyora, complida de totes les humanes e angliques perfeccions, la
majestat vostra sia jutge de mon pecat -dix Tirant-. Jo no anava per mal a fer e s-
me aparegut un diable en forma de gos, ab consentiment de son senyor, e desitg
mon desig complir.
"-No us deveu de res entrestir -dix la Reina-, per molts mal que seguir vos puguen,
car aqu mostrareu ms la virtut.
"-Jams fon neg, serenssima senyora, que em ves trist -dix Tirant- per gran
prdua que fes, ni menys alegrar ms per molt de b que aconsegus. Est en
veritat que la pensa de l'home est vacil.lant, e lo cor algunes vegades se mostra
alegre, altres fa demostraci de tristor. Mas qui ha acostumat de sostenir treballs e
congoixes, e nafres e forts desventures, no es pot esmaiar de res que li puga
esdevenir. Ms nou a la mia persona una sinra que veja fer que tots los perills en
qu jo em pogus veure.
"En a ixqu lo Rei ab los jutges e digueren a Tirant, per o com ells havien vist lo
combat d'ell e d'al, e per quant havia llanada l'espasa e los dos eren iguals
d'armes, los jutges li daven honor e premi de la batalla com si hagus venut un
cavaller en camp. E manaren als reis d'armes, herauts e porsavants fos publicat per
tots los estats e per la ciutat de l'honor que a Tirant fon donada en aquell dia. E
com lo portaren al seu alleujament li feren aquella honor que en les altres batalles li
havien acostumades de fer.
"Aprs, senyor, de tot a, segons sabem, per relaci de molts cavallers e
gentilshmens, com lo rei de Frisa e lo rei d'Apol.lnia, germans de pare e de mare,
s'amaven d'amor extrema e desitjant-se molt veure, deliberaren d'anar en Roma
l'any passat, perqu era la santa perdonana del jubileu, e trameteren-se a dir l'u a
l'altre que es trobassen en certa jornada en la ciutat d'Aviny, e d'all ensems
partiren per anar en Roma, e per semblant hi anaren molt altres grans senyors per
guanyar la santa perdonana.
"E trobant-se los dos reis germans en Roma, dins l'esglsia del gloris senyor Sant
Pere, lo dia que mostraven la sagrada Vernica a les altres santes relquies (e
aquests dos germans eren venguts desfressats ab molt poca gent perqu no fossen
coneguts), acabades de mostrar les relquies, un vailet del duc de Burgunya
conegu lo rei d'Apol.lnia, acost's a ell e fu-li gran reverncia segons a rei se
pertany. E lo Rei li deman son senyor lo Duc si era all.
"S, senyor -dix lo vailet-; en aquella capella est fent oraci.
"Dix lo Rei:
"-Gran plaer tinc que sia ac, e major l'haur com lo veja.
"Los dos reis anaren a la capella on era lo Duc. Lo vailet cuit a dir a son senyor
com los dos germans reis eren all que el venien a veure. Lo Duc n'hagu gran
plaer, ixqu prestament de la capella, e com se veren fon molt gran la consolaci
entre ells per o com Burgunya confronta quasi ab Apol.lnia, e molt sovint se
veien e tenien molt gran amistat. Entre ells passaren moltes raons de llur venguda.
"-Ara -dix lo Rei-, puix la sort s estada tan bona que aix ens siam vists, jo us prec
que vs dineu hui ab mi, e tant com en aquesta terra aturarem.
"Lo Duc li regraci molt la sua bona voluntat e dix-li:
"-Senyor, per a hui la senyoria vostra m'haur excusat, car ac s Felip, duc de
Bavera.
"Dix lo Rei:
"-s aquest lo qui fu testimoni contra sa mare, e la fu morir en pres?
"-S, senyor, i s fill de l'emperador d'Alemanya. Car no pot sser emperador si no
s d'aquests dos llinatges, de Bavera o d'Estalric. E l'elecci de l'Imperi s venguda
al pare d'aquest. E jo tinc-los convidats a ell e al duc d'Estalric.
"-No es pot fer -dix lo Rei-: o vosaltres haveu tots a menjar ab mi, o mon germ e
jo nos irem a dinar ab vs. Gran ser la grcia que la senyoria de vosaltres me far
si venir-hi volreu.
"Tots cavalcaren, e anant per la ciutat encontraren-se ab lo duc de Bavera e ab lo
duc d'Estalric, e aqu lo duc de Burgunya pos'ls en coneixena dels reis, de qu en
foren molt contents d'haver llur amistat. Dinaren-se tots ab molta consolaci; e
foren servits abundantment de totes les coses pertanyents a tals senyors.
"E tant com en Roma aturaren menjaren ensems, e aprs fins que els posaren en lo
fossar.
"Estant un dia sobretaula, vengueren a parlar del rei d'Anglaterra, e de la Reina,
dient que era de les bellssimes dones del mn, e parlant de les grans festes e de
les honors que feien als estrangers e a tots aquells que hi anaven. E per semblant,
de les armes que casc feia, qui fer les volia a ultrana o retretes. Ms parlaren
entre ells de la molta gent que hi anava, un per fer armes, altres per veure lo
trimfo gran de les festes que dins la Roca se feien. Parl lo rei de Frisa e dix:
"-Jo seria molt content d'anar-hi, puix s estat en aquesta santa perdonana.
"Aquest rei de Frisa era d'edat de vint-e-set anys, e lo rei d'Apol.lnia n'havia
trenta-u.
"Dix lo duc d'Estalric:
"-Per ma conscincia, si no fossen los grans bandos e guerres que sn dins la mia
terra, jo de bon grat vos hi faria companyia, e volria experimentar la mia persona
ab aqquells virtuosos cavallers, los quals dien que sn vint-e-sis, e volguera fer
armes retretes, aprs fer-les a tota ultrana.
"Parl lo duc de Burgunya:
"-Senyors, voleu fer b d'aquestes festes i honor, que no en pot hom haver cascun
dia? Si a la senyoria de vosaltres ser plasent d'anar en Anglaterra, jo lleixar tots
los afers que tinc a fer ac ab lo Pare Sant, e de bon grat vos far companyia. E
promet en poder de vosaltres, com a cavaller que s, de jams tornar en la mia
terra fins a tant jo haja combatut un cavaller a tota ultrana.
"-Senyor Duc -dix lo rei d'Apol.lnia-, puix lo meu germ, rei de Frisa, t voluntat
d'anar-hi, de bon grat vos ofir d'anar ab vosaltres e fer armes aix perilloses com
neg que hi sia.
"Lo fill de l'Emperador, duc de Bavera, dix:
"-Senyors, no restar certament per mi l'empresa, que de bon grat jo no hi vaja.
"-Puix som concordes -dix lo rei de Frisa-, siam tots quatre juramentats de servar
amor e llealtat los uns als altres en aquest viatge, e no hi haja entre nosaltres
majoritat ni senyoria, sin que tots siam eguals, germans e frares d'armes.
"Tots lloaren e aprovaren lo dit del rei de Frisa e tots ensems anaren a l'esglsia de
Sant Joan de Lletr e damunt l'altar feren son jurament solemne. Aprs meteren-se
en orde de tot lo que els era necessari, aix d'armes com de cavalls, e moltes altres
coses que aprs se nomenaran, e per ses jornades, per terra e per amar, arribaren
a la delitosa illa d'Anglaterra, que jams se donaren a conixer a neg. E ells ben
informats de la prtica e manera del Rei, una nit arribaren prop la Roca on lo Rei
estava, quasi a dos tirs de ballesta poc ms o menys.
"En aquella nit feren parar quatre grans tendes, e per lo mat al sol eixit los poms
alt de les tendes relluen molt per lo sol qui els dava, e perqu les havien parades
en una poca d'altura parien molt millor. Los qui primer les veren ho anaren a dir als
jutges del camp, e aquells ho digueren al Rei.
"Deliber lo Rei, ab consell dels jutges, de trametre-hi un rei d'armes per saber
quina ventura era aquella. Fon elet Jerusalem que hi ans. Vest's la cota d'armes,
e tot sol an a les tendes. Com fon a la porta de la tenda, ixqu-li un cavaller anci
ab la barba molt blanca e llarga, ab un gros bast en la m, ab roba de vellut negre
d'estar forrada de marts, e en l'altra m portava un paternostres de calcednies, e
al coll portava una grossa cadena d'or. Com lo rei d'armes vu lo cavaller sol, fon
admirat, llev's lo barret del cap e fu-li honor de cavaller. E lo cavaller anci ab
gran afabilitat li ret les saluts, emper no li parl nee li dix res. E Jerusalem li dix:
"-Senyor cavaller, quisvulla que vs siau, mon senyor lo Rei ab los jutges del camp
m'han manat venir ac per visitar e haver notcia de vs, si sou mestre e senyor
d'aquesta companyia, o dels altres qui capitans sn; per o que jo puga fer
verdadera relaci, vos haur a molta grcia que em digau tot vostre sser; e si jo
us por servir de mon ofici jo ser prest d'obeir a tots vostres manaments.
"Lo cavaller, ot lo perqu venia, sens parlar-li mot torn's a llevar lo barret del cap,
abaixant un poc lo cap, mostrant li regraciava tot lo que dit havia, e pres-lo per la
m. E primerament lo pos en una tenda on havia quatre cavalls sicilians molt
grans e bells ab les selles acerades e les brides totes daurades. Aprs lo port en
altra tenda on hi havia quatre llits de camp molt singulars e molt bells.
-Quina era la singularitat d'ells? -dix l'ermit.
-Senyor, jo us ho dir; en cascun llit hi havia cceres e matalafs, e los papallons
eren de brocat verd, la forradura dins era de set carmes, tots brodats d'orfreberia
ab molt batents que penjaven, e com gens de vent feia tots se menejaven. E tal era
l'un llit com l'altre, e tots d'una color e d'una fais sens que no hi havia milloria
neguna. Als peus de cascun llit estava una donzella galantment abillada, e
d'inestimable bellea; e a feia, senyor, lo llit singular. E los dos llits estaven a l'un
cap de la tenda e los altres dos estaven a l'altre cap, e com entraven en dret de la
porta de la tenda estaven quatre escuts penjats molt b pintats.
"Aprs lo port en una altra tenda e a la porta estaven quatre grans lleon coronats;
e com veren a Jerusalem tots se llevaren en peus; e ell hagu molt gran temor. E
prestament fon aqu un petit patge, e ab una verga prima don a cascun un colp, e
prestament se tornaren a gitar en terra. Con fons dins la tenda vu quatre arnesos
molt b febrits e b en punt, ab quatre espases molt ben guarnides e ben
daurades. E al cap de la tenda, un poc ms de la mitjania, estava una cortina de
vellut verd, e vu que un altre petit patge tir la cortina; e lo rei d'armes vu
quatre cavallers asseguts en un banc, e tenien en dret dels ulls una gran tovallola
de fil de seda ben clara; ells podien ben veure a tots los qui eren en la tenda e los
altres no els podien b divisar. E tenien esperons calats e espases nues, la punta
en terra e lo pom porp dels pits. Com lo rei d'armes hagu estat mirant un poc
espai, lo cavaller anci lo tragu defora e pos'l en una altra tenda.
"E totes aquestes tendes, que dites vos he, de part de dins eren de carmes i totes
brodades aix com los papallons dels llits. Com fon dins aquella tenda vu un gran
tinell parat ab molta veixella d'or e d'argent, e moltes taules parades. E no entrava
neg en aquella tenda que per fora o per grat havien a menjar e a beure; e si no
volien menjar tots lo lleixaven, e venia un lle qui es posava a la porta de la tenda
e no el lleixava eixir. Molta d'honor fon feta al rei d'armes; e com hagu menjat,
que se'n volia anar, l'anci cavaller pres del tinell un gran plat d'argent qui pesava
trenta-cinc marcs, daurat, e don-lo-hi ab lo comiat.
"Com lo rei d'armes fon davant lo Rei, recit-li tot lo que havia vist, e li dix que
jams en tota la sua vida no havia haguda ms temor. Dix lo Rei:
"-No es deu neg admirar de res que veja, car casc ve ab sa fantasia. Si cavallers
sn d'estima, ells vendran ac.
"Lo Rei an a oir missa, e aprs dinar, que era ja hora tarda, veren venir los quatre
cavallers. Lo Rei, com ho sab, pos's la porta de la Roca, e la Reina, asseguts l'u
prop de l'altre e tots los estats estigueren de peus, e apartaren-se a una part e a
l'altra, faent carrer.
"Ara, senyor, recitar a la senyoria vostra ab quina magnificincia vengueren
davant lo Rei. Primer de tots venien quatre patges de poca edat, ab gipons tots
d'argenteria, jaquets sens mnegues trepats fins a la cinta; e les trepes e lo cos
ben brodat; les calces totes brodades de perles molt belles. E casc portava un lle
lligat ab una trenyella d'or e de seda, ab grans collars d'or que los lleons al coll
portaven; e los patges anaven primers en la forma que dit he. Aprs venien los
quatre cavallers a cavall ab sengles hacanees totes blanques ab guarniments de
vellut morat e brodats d'una divisa e d'una color; les robes que portaven eren de
doms burell, les mnegues obertes e feses a costats, ab gipons de brocat carmes;
portaven papafigos de vellut negre; al cap portaven capells de palla coberts tots
dalt de planxes d'or a forma de teulada; e sobre los papafigos portaven grosses
cadenes d'or; los estivals eren de set negre, ab les llargues polaines que parien
molt b ab los esperons ben daurats, e los estivals eren forrats de fina grana, e la
volta dalt que fan prop la cuixa eren brodats de grosses perles orientals molt fines.
Los papafigos portaven tan alts que escassament los ulls mostraven, ab les espases
cenyides, que los llurs gests se mostraven sser de grans senyor que venien de
cam. E ab veritat se pot dir que de tots quants grans senyors hi sn venguts no
n'hi ha vengut neg qui ab tan gentil orde sia vengut, ne ms acceptes a totes les
gents.
"Com foren prop del Rei descavalcaren e saludaren-lo ab lo cap; e a la Reina,
perqu s don, feren-li una poca reverncia de genoll. E lo Rei e Reina los reteren
les saluts e tornaren-se a seure. E los cavallers estigueren segurs, sens fer negun
moviment ms de mitja hora, sin mirant l'estat e lo comport del Rei e de la Reina:
e no era neg que els pogus conixer, e ells coneixen a molts aix de sos vassalls
com d'estrangers.
"Com hagueren b mirat a tot llur plaer, acost's u dels patges a ells ab lo lle que
portava per trenyella, e l'un cavaller ms en la boca del lle un escrit, e baix's a
l'orella del lle e parl-li. No es pogu saber qu li dix. Lo lle an devers lo Rei e
conegu'l aix com si fos una persona. Con la Reina vu venir lo lle solt, no pogu
estar que no es llevs del costat del Rei, e totes les donzelles ab ella. Lo Rei la pres
per la roba e atur-la e dix que es torns a seure, que no era de pensar ni creure
que tals cavallers que fossen venguts en la sua cort que ab animals haguessen
d'enutjar neg. E la Reina, ms per fora que per grat, se torn en son lloc. E no
era admiraci que la Reina s'espants, que cosa era de temorejar.
"Lo lle era tan domstic que no feia mal a neg. Lo lle an dret al Rei ab la lletra
que portava en la boca, e lo valers Rei sens temor alguna li pres de la boca
l'escrit, e lo lle prestament se git als peus del Rei. Lo qual escrit era del tenor
segent:
Spien per cert tots aquells qui la present carta veuran, com aquests quatre frares
d'armes sn compareguts en presncia del senat de Roma, e del cardenal de Pisa, e
del cardenal de Terranova, e del cardenal de Sant Pere de Lucembor, e del
Patriarca de Jerusalem, e de misser Alberto de Campobaixo e de misser Ludivico de
la Colonda, e han request a mi, notari per autoritat imperial, que fes acte pblic
com aquests sn cavallers de quatre quarters, o s a saber, de pare e de mare,
d'avi e d'via; e negun senyor del mn reprotxar no els pot per llinatge ni per ttol
neg. E per senyal de veritat pos ac mon acostumat signe de notari pblic.
AMBROSINO DE MNTUA. Dada en Roma a dos de mar, any mil...

Con los quatre cavallers germans d'armes se presentaren davant lo rei
d'Anglaterra, los quals eren dos reis e dos ducs, e donaren-li per escrit lo
que volien.
-Com lo Rei hagu vista la carta e vu que parlar no volien, man que per escrit los
responguessen. Lo secretari fon aqu prestament e fu semblant resposta: que ells
fossen ben venguts en sos regnes e terres i en la cort sua; e si res volien per llur
plaer, honor o delit, que ho diguessen, que ell ho faria de molt bona voluntat.
"E lo Rei de sa m pos en la boca del lle l'escrit, e lo lle llev's prestament e an
a son senyor. E lo cavaller pres l'escrit e lleg'ls als altres, e tots ensems llevaren-se
los barrets del cap e humiliaren-se devers lo Rei fent-li grcies de l'honor e oferta
que els feia. Vengu l'altre parge ab l'altre lle, acost's a son senyor e pos un
altre escrit en la boca del lle, e fu per aquell orde que havia fet lo primer cavaller.
Lo Rei pres l'escrit de la boca del lle; fu-lo llegir en presncia de tots, aix com
havia fet l'altre, e deia semblants paraules.


Com lo segon cavaller don al Rei lo seu albar de les armes que volia fer.
Nosaltres quatre, germans d'armes, estant en la gran ciutat de Roma, sabem nova
com lo molt alt e molt poders senyor rei d'Anglaterra tenia camp segur a tots
aquells qui venien en sa prspera cort, e sens engan e mal enginy. E com nosaltres
quatre, germans d'armes, siam desitjosos de fer armes a tota ultrana, per qu
suplicam a l'altesa vostra nos done llicncia de fer aquelles que a nosaltres sia ben
vist.
"E lo Rei fu fer resposta en altre escrit que era molt content e els atorgava lo lloc,
la jornada e hora que a ells fos plansent, aprs que alguns diees haguessen
reposat, e pregava'ls molt volguessen venir al seu alleujament, e seria'ls feta
l'honor que ells eren mereixedors. E de ses mans lo Rei la ms en la boca del lle, e
aquell torn a son senyor.
"Com los cavallers hagueren vista la resposta del Rei e l'oferta que els feia,
tornaren-se altra volta a llevar los capells del cap e ab una poca de reverncia
humiliaren-se a ell. E lo Rei ab gest gracis los ret les saluts. Lo tercer cavaller fu
aix com los altres havien fet, e port un escrit del tenor segent.


Com lo ter cavaller don un albar al Rei de les armes que volien fer.
Qualsevulla cavaller o cavallers que armes a tota ultrana ab nosaltres fer volr,
vinga al nostre alleujament e trobar all per divisa una gbia de nau posada sobre
un arbre qui no t fruit ni fulla ni flor, que ha nom Seques amors. Entorn de la
gbia trobaran quatre escuts tots pintats d'oriflama, e cascun escut t son nom: l'u
se nomena Valor, l'altre Amor, l'altre Honor e lo quart se nomena Menysvaler.
E lo cavaller qui tocar l'escut qui es nomena Amor s'ha a combatre a cavall ab
tela, ab arns d'una dobladura, e hagen a crrer tant e tan llongament fins que l'u
o l'altre sia mort o venut, en esta manera: que si perd pea d'arns, qualsevulla
que sia, o tireta alguna se romps, no la puguen tornar adobar, ans aix tinga
d'anar e complir les armes. Los arnesos sien sens falsa maestria, sin tals com sn
acostumades de portar en guerra guerrejada.
Qui tocar l'escut que es nomena Honor, ha de fer les armes sens tela, l'arns sens
guarda neguna ni tarja ni escut, ne vairescut, i la llana o llances sien de desset
palms, sens roda ni altra maestria e ferros esmolats; e si perd llana o la romp, ne
puga haver tantes com li plaur fins a tant que mort o venut sia.
Qui tocar l'escut de Valor haja a fer les armes a cavall ab sella acerada e testera,
ab estreps deslligats, ab plates de vint lliures enjs, una llana sola de llargria de
tretze palms ab lo ferre e ab tot, la punt de diam, la gruixa casc tal com li plcia;
espasa de quatre palms de llargria, una copagorja casc a sa voluntat, una atxa
d'una m poca, al cap una celada ab bavera, per o que la batalla pus prestament
prenga la fi que desitjam. E si l'atxa desss dita sortia de la m, la puga cobrar
tantes voltes com por, mas que altri no la hi puixa donar, sin que ell mateix haja
a cobrar-la, si pot.
"L'altre lle fu tot lo que els altres havien fet; e pres lo Rei l'escrit de la boca del
lle, e fu-lo llegir. Les paraules del qual eren les segents.

De les paraules que contenia l'albar del quart cavaller.
Lo cavaller qui tocar l'escut de Menysvaler ha de fer les armes a peu ab quatre
bastons, o s a saber, llana, daga, espasa e atxa de dues mans. La llana, qui la
volr portar emplomada ho puga ben fer, e si millor li parr espasa de git, que sia
sa voluntat de portar-la, e s'hagen a combatre tant e tan llongament fins que l'u
dels dos reste mort o venut l'altre. E si resta sa e sens lesi de sa persona, que
s'haja a posar en poder d'aquella dama que el vencedor volr e que ella puga fer
d'ell a sa voluntat. La mort ser egual entre nosaltres, perdonant de bon cor e de
bona voluntat a tots aquells qui ens ofendran, e demanam perd als qui ofendrem.
"Com lo Rei hagu vist los quatre escrits e tot lo que los quatre cavallers
demanaven, per ell los fon tot atorgat, e dix que les quatre empreses eren molt
perilloses, que aquests cavallers se procuraven la mort.
"Complit tot lo desss dit, feren reverncia al Rei e a la Reina, pujaren a cavall e
tornaren-se'n en ses tendes. Lo Rei dix a un rei d'armes que ans als quatre
cavallers e que els digus que ell los pregava que aquella nit venguessen a sopar
ab ell. E fu carregar trenta atzembles de vitualles e de totes les coses necessries
per a la humanal vida, e ab lo reei d'armes los ho trams.
"Com los quatre cavallers veren la bona voluntat del Rei, regraciaren-lo-hi molt, e
per escrit li respongueren que al present no acceptarien donatiu de persona del
mn ne es darien a conixer fins haguessen complides ses armes; e a no feien
per desalt de sal altesa sin per quant ho tenien en vot; e que li'n feien infinides
grcies. E no volgueren res pendre. Al Rei desplagu molt com vu tornar les
atzembles carregades, e de la resposta que havien feta.
"Aprs, senyor, los quatre cavallers aquella nit feren molt ricament emparamentar
la gbia de la nau, e entorn de la gbia posaren los quatre escuts ab un escrit qui
deia: Qualsevulla cavaller o cavallers qui vendran per tocar aquests escuts, hagen a
portar un escut ab les armes pintades d'aquell cavaller qui volr fer les armes; e
aquell escut no puga portar sin dona o donzella o rei d'armes, heraut o porsavant;
e ab aquell escut hagen a tocar en l'escut de la gbia segons les armes que volr
fer, e lleixar aquell escut al costat de l'altre.
"L'endem hi anaren molta gent per veure lo gran estat e magnificncia que tenien,
e a tots quants hi anaven daven a menjar molt copiosament a la real. E los llurs
compradors res que comprassen no pagaven sin ab moneda d'or, e si res hi
restava ho lleixaven, que no ho volien, que no volien que tocassen moneda blanca.
"Lo dia segent de mat anaren l'alleujament del Rei per oir missa ab ell, e
vengueren devisats en altra manera, o s, ab robes de brocat carmes forrades
d'erminis, llargues fins en terra, ab papafigos d'altra color molt ben brodats de
grosses perles, ab capells fets a modo de Turquia, ab cints d'or masss, ab
paternostes de calcednies que casc portava en les mans molt grossos e molt
bells. E venien a peu ab los quatre lleons que els feien companyia; e cascun lle
portava en la boca unes hores molt ben guarnides. E estigueren en una gran sala
per bon espai esperant lo Rei quan eixiria de la cambra.
"Com lo Rei los vu fon molt content de la llur venguda. La Reina ixqu, e lo Rei li
dix que prengus los dos cavallers, que ell ne pendria los altres dos, car ell coneixia
que eren senyors de molta autoritat e estima. Lo Rei pres los dos per les mans, e la
Reina los altres dos; e lo Rei e la Reina anaven enmig, e los de la Reina la
prengueren del bra, e aix anaren tots fins a l'esglsia, e ans que comenassen la
missa lo Rei los dix:
"-Jo no s l'honor que us puga fer, per no saber vosaltres qui sou, e molt me
plauria, puix no us voleu dar a conixer a mi, que plcia a casc de volaltres pendre
lo lloc segons l'estat en qu nostre senyor Du vos ha posats: si sou reis,
prengusseu lo lloc que reis sn mereixedors, e si sou ducs per lo semblant, o de
qualsevulla altre estament, fer-vos hi ha la ms honor que jo poria.
"I ells, ab lo cap baix, regraciant al Rei l'honor e profertes que els feia, e no
volgueren res dir de paraula ni per escrit. Ab tot a lo Rei man que els fessen
seure los primers de tots prop de l'altar, e los lleons all prop d'ells, e prengueren
les hores als lleons, de les boques, e digueren ses hores. Com la missa fon dita,
tornaren les hores als lleons e posaren-se en companyia del Rei e de la Reina. Com
foren dins la Roca estaven mirant aquella magnificncia dels estats e abillaments
que dins la Roca eren, e prengueren molt gran plaer en veure aquelles dones
d'argent com llanaven aigua e vi per les mamelles per la natura; e estaven molt
admirats, dient ab senyals e per escrit que a era fet ab lo major orde e subtil
enventiva que jams ells haguessen vist. E per molt que lo Rei los pregs, no
volgueren restar per dinar-se ab ell, e prengueren comiat e tornaren-se a llur
alleujament.
"Ara deu saber la senyoria vostra que com los quatre cavallers hagueren acabat de
donar los quatre escrits lo primer dia que ells vingueren, de continent que ells se
foren partits davant lo Rei, Tirant, secretament, que neg de tota la companyia no
en sent res, se n'entr dins la ciutat e hagu quatre escuts e fu-los pintar tots en
aquella nit, cascun escut de sa color, e fu-hi pintar en l'u les armes de son pare,
en lo segon fu pintar les armes de sa mare, en lo tercer escut fu pintar les armes
de son avi, en lo quart fu pintar les armes de sa via. E en aquest espai que los
escuts se pintaven, vreu molts cavallers s'ajustaven de quatre en quatre per
voler-los combatre. Ac n'hi havia de Frana, d'Itlia, d'Arag, de Castella, de
Portugal e de Navarra; en los quals hi havia de molt bons cavallers experimentats
en armes que els volien delliurar e molts ho posaven per obra. E lo duc de
Clarena, e lo prncep de Gal.les, e lo duc d' Atztera e lo duc de Btafort, aquests
quatre havien feta concrdia de voler-los combatre. E de la nostra companyia, que
no em vull olvidar, pregam a Tirant, puix ell havia fetes armes i era deslliurat dels
perills de la mort, tris a quatre de nosaltres dels ms disposts de tota la
companyia, per o com tots rem en deute de parentesc e major en amistat; ell
resps que era molt content, e fu lo contrari.
"Com los escuts foren acabats de pintar, Tirant ajust totes les donzelles e les ms
galanes e de major dignitat, e don a cascuna un escut. E ajust l'estat dels
cavallers, e ab moltes trompetes e ministres passam davant l'estat del Rei. Com lo
Rei vu los quatre escuts deman de qui eren; dix un heraut:
"-Senyor, de Tirant lo Blanc e da sa companyia.
"Com Tirant vu lo Rei, descavalc e puj on lo Rei e la Reina eren, e suplic'l fos
plasent a la majestat sua dar-li llicncia que ab tot aquell estat pogus anar a tocar
los escuts per deslliurar aquells cavallers de la fort empresa que portaven. Lo Rei
fon molt content per dues coses, la primera perqu Tirant e los de sa companyia
eren valents hmens, la segona perqu tan prestament havien en sa cort trobat
cavallers qui els havien deslliurats.
"E Tirant fon tan cuitat per dubte que altres no s'hi cuitassen a tocar los escuts, que
escassament hagu temps de fer pintar quatre banderes grans que portava e
quatre cotes d'armes per a dos reis d'armes, un heraut e un porsavant. E ab tot
aquell trimfo anam fins a les tendes dels cavallers.
"Com ells se sentiren les trompetes e venir tanta gent, estigueren molt admirats
com tan prest havien trobat lo que cercaven, car no era passat sin un dia natural
del dia que eren arribats. Los quatre cavallers ixqueren de la tenda molt ben
abillats, emper tots temps portaven los papafigos per no sser coneguts; e feren
abaixar un poc la gbia perqu les donzelles poguessen tocar. La primera de totes
que toc fon la bella Agns, e toc l'escut de l'Amor, si b li eren ms prop los
altres escuts, emper ella an llegint les lletres e no volgu tocar sin Amor. Dona
Guiumar, filla del comte de Flandes, no volgu tocar sin l'escut de Menysvaler. La
Bella sens par, filla del duc d'Anjou, fon contenta de tocar en l'escut d'Honor. Com
totes hagueren tocat, penj cascuna l'escut que portava al costat d'aquell escut que
havia tocat; e aix estaven tots per ordre, que lo cavaller qui vencs se n'havia a
portar lo seu e lo de l'altre, car aix era ordenat.
"Com tots los quatre escuts foren penjats, los quatre cavallers descavalcaren les
quatre galants dames qui los escuts havien portat, e casc pres la sua del bra e
tots descavalcam e portaren-nos dins la tenda on eren los llits. E dix l'u dels
cavallers a la bella Agns per escrit:
Per ma fe, ma dama, si vs en camisa estveu gitada en aquest llit, e les altres per
semblant, tota una nit d'hivern, jo poria ben dir que en tot lo mn no es trobarien
quatre llits ms singulars.
"-A vosaltres, cavallers, no fretura la companyia nostra -dix la bella Agns-, car jo
veig all quatre gentils dames qui en la nit vos tenen companyia, per qu no us cal
ms desitjar.
"-Del bo tria hom lo millor -dix lo cavaller.
"E prestament fon aqu la col.laci molt gran e abundosa de moltes maneres de
confits. E al partir que fem, lo cavaller don a la bella Agns unes hores molt
singualrs e de ric guarniment. L'altre cavaller don a dona Guiumar un braalet la
meitat d'or e mig d'acer am molts diamants e altres pedres fines. L'altre cavaller
don a Cassandra una serp tota d'or que es mordia n la coa, molt rica de pedres
precioses, e los ulls tenia de dos grossos robins. La Bella sens par tenia los cabells
molt rossos e molt llargs: don-li una pinta tota d'or l'altre cavaller, e no de menys
estima que les altres joies. E als reis d'armes, herauts e porsavants, e trompetes e
ministres, mil noblees a casc. E jams volgueren deixar les donzelles fins que
foren a l'estat de la Reina, qui era en aquell cas ab lo Rei. E lo Rei reb'ls ab molta
d'honor e afabilitat. E estant davant lo Rei, los camp que prop de les llurs tendes
poquessen fer una llia nova, que no era sin sepultura de cavallers, e lo Rei ab los
jutges foren molt contents que fos feta.
"Rebuda la resposta, prengueren llicncia del Rei e tornaren-se'n, e ordenaren de
continent de fer la llia.
"E cascun dia, senyor, se mudaven de vestidures de gran estima e de nova manera.
E puc ben dir a la senyoria vostra que molts grans senyors sn estats malcontents
de Tirant
per emprendre de fer aquestes armes, per o com ells les volien fer.
"Aprs que la llia fon feta e los cavallers hagueren reposat, posaren un escrit a la
porta de la Roca, qui deia qu lo cavaller que havia tocat l'escut d'Amor haja d'sser
n lo camp lo tercer dia. E Tirant dies havia que estava en orde sperant quan lo
demanarien.
"Venint lo dia assignat, Tirant ajust totes les sues donzelles ab tot l'estat dels
cavallers, e an ab totes les acostumades gales. E lo Rei e la Reina ern ja en lo
camp alt en los cadafals.
"Com Tirant apleeg, trob un cavaller al cap de la tela, e rebut Tirant per los fels,
tancaren la porta de la llia, e posaren-lo a l'altre cap de la tela. Com la trompeta
son, los cavallers feriren los cavalls dels eesperons e feren moltes carrerees de
molt bells encontres. Lo cavaller encontr a Tirant en una carrera a fer'l sobre lo
rest, esquill e no pres e escorregu al guardabra dret, e llev-lo-hi del tot ab molt
cot del gip que la punta de la llana s'emport; d'aquest colp Tirant molt se
n'esmai. L'altra carrera lo torn a encontrar alt en la xarnera de l'elmet; e si dos
dits ms baix l'hagus encontrat, de mil vides no en tenia una; e all on l'encontr
pres en la xarnera, e la llana no es romp tragu'l de la sella e caigu en terra.
Tirant torn a cavall lo ms prest que pogu. Est en veritat que Tirant havia fet
dos encontres en lo guardabra esquerree e havia'l un poc desmarxat all on vnen
quasi los ms encontres. E a l'altra carrera que feren, Tirant lo tron a encontrar en
aquell guardabra e romp lo cuiro per on passen les tiretes, e tenia lo guardabra
lligat de part de dins ab una corda de seda tan grossa com lo dit, e les tiretes no es
pogueren rompre perqu eren de cor de cnem cru; e lo guardabra li fra del tot
caigut sin per lo cord de seda; e d'altra part li dava gran empediment perqu dalt
era desfet que poc til li feia. aix feren moltes carreres, que a l'u fallia lo
guardabra dret e a l'altre l'esquerre.
"La fortuna fon favorable a Tirant, que encontr altra volta en aquell lloc mateix al
cavaller e pres-lo un poc alt, e les llances que eren grosses, llev-li lo bra, que li
caigu sobre lo coll del cavall, que valer no se'n podia perqu los ossos eren
romputs. E lo miserable cavaller encara volia fer armes, que li lligassen lo bra; e
l'esperit li fall, que no pogu ms per la molta sang que perdia. Pres-li espasme e
torn tot ert en la sella que no el pogueren descavalcar sin ab la sella ensems.
"Tirant se'n torn, armat aix com estava, sens llevar-se l'elmet del cap. E
prestament l'altre cavaller don un escrit al Rei que en aquella hora matiexa volia
combatree. E los jutges del camp digueren que no romprien per res lees
ordinacions del camp, com en aquell dia no s'hi podien fer dos morts, ni en tota la
setmana que en camp haguessen ntrar sin los dies que enren elets per fer armes
en llia a tota ultrana, e si ax bno els venia b, que tenien llibertat d'anar-se'n
tota hora que a ells plasent los fos.
"-Ara que ens han mort un cavaller, nostre frare d'armes, dien que ens n'anem? O
tots hi morrem o tots venjarem la mort d'aquest -digueeren los tres cavallers.
"Lo Rei fu molta d'honor a la sepultura del mort cavaller, aix com feien a tots los
altres. Com lo portaven a soterrar, los tres cavallers se vestiren de vermell ab
robes de grana, e tot quant portaven era vermell significant venjana; e sens plorar
ni fer negun senyal de tristor.

Com Tirant entr en lo camp ab los tres cavallers, l'u aprs l'altre, e de tots
fon vencedor.
-Venint lo dia que era assignat per fer la batalla, Tirant s'arm tan secretament
com pogu. En aquest fet no pense la senyoria vostra que tots los de la mostra
companyia hi sabsem sin tres de nosaltres, parents de Tirant, e un servidor seu
antic. Tirant fu portar les banderes e sobrevestes per a ell e per als reis d'armes e
herauts, de les armes de son avi, car les primeres foren de l'via; e ben armat puj
sobre son cavall emparamentat. Aquest cavaller qui s ac rest tancat dins una
cambra perqu Tirant lo'n preg molt, e tots se pensaven que fos ell.
"Tirant an acompanyat en la manera acostumada com desss s dit; com fon dins
la llia ja trob un cavaller dee l'escut d'Honor. I havien a crrer sens tela e ab
arns sens guarda neguna. Pocs encontres fu l'u ni l'altre, que no roemperen sin
cinc llances. L'onzena carrera Tirant llanc la sua llana e demana que li'n
donassen una ms grossa, e ab aquella encontra'l tan fort que la llana no volgu
haver pietat de neg, e pass'l de l'altra
part, que la llana bi es romp. E al passar que Tirant fu ab la llana en lo rest, al
voltar que el cavall que Tirant fu ab la llana en lo rest, al voltar que el caall fu,
la llana se volt al revs e fu-li molt gran dan, que li obr molt la nafra, que no
haguera fet si la llana se fos rompuda. Emper aix havia d'sser, que lo pobre de
cavaller caigu en terra, e ab la basca de la mort fortment cridava.
"Tirant descavalc prestament, tir l'espasa e pos's prop d'ell, que si es volgus
llevar que el fers ab l'espasa, que el mats o el fes desdir o dar per venut segons
s prctica en les armes a tota ultrana. E Tirant li deman si volia fer ms armes,
e l'altre era ms mort que viu.
"Los jutges del camp davallaren del cadafal e digueren a Tirant que ell se'n podia
b anar sens perju neg seu. E Tirant aix armat com estava torn a pujar a cavall
e torn-se'n al seu alleujament, que neg no pogu conixer que fos ell, ans tots
los de la companyia e los de la casa del Tei pensaven que aquest fos lo qui era
estat assignat en l'altre dia per fer
la batalla.
"Lo dia assignat per al ter cavaller de l'escut de Valor fon een lo camp, e lo Rei e la
Reina. Tirant entr per lo camp per l'orde acostumat, e com la trompeta toc, los
jutges manaren que els lleixassen anar, e ells ab nimo esforat de cavallers an l'u
devers l'altre am les espases en les mans, que semblaven dos lleons, e les petites
atxes portaven en l'anella de l'ar de la sella. Combateren-se primer ab les
espases molt ferament, que els feia molt bell veure. s veritat que Tirant tenia lo
cavall molt pus llauger que l'altre e mostrava's molt millor a parer de les gents.
Acostaren-se molt prop l'un de l'altre, e Tirant li tir una estocada am l'espasa
dejs lo bra, que li fu una gran nafra. Com Tirant vu que perdia molta sang,
ms prestament l'espasa en la m dela regna e tragu l'atxa e comen'l a sobtar
de colps molt fers. Com lo cavaller vu que mal se pintava lo joc, volgu fer aix
com havia fet l'altre, colgu tornar en la bana l'espasa no podia: que un home
armat prou t a fer de poder estotjar l'espasa. E en aquest espai que ell estava
torbat d'estotjar l'espasa, Tirant li donava tan desmesurats colps que el feia estar
molt ms torbat. Lo cavaller s'hagu a posar l'espasa dejs lo bra e volgu pendre
l'atxa, e Tirant lo tingu tan a prop e sobtava'l tant de mortals colps que no podia
pendre l'atxa, e tant com prenia de l'avantbra o del guardabra, tant li'n llevava;
car verdaderament, senyor, la pus mala arma s de totes una per una. Tirant li
don tres o quatre colps sobre lo cap, que el torb tant que jams pogu traure
l'atxa dee l'arc dee la sella; tenia l'espasa dessots lo bra per no perdre-la; e no
podia voltar lo cavall. Ell mostrava que era maldstre en les armes; e tals com
aquest moren envergonyits perqu`3e no saben la prctica ni l'estil de les armes. E
a parer del Rei e de tots los altres, snes fer defensi neguna, mor molt
desaveenturadament e no com a cavaller. E tants colps li don Tirant sobre lo bra,
que el tenia llanat sobre lo coll del cavall, que no el podia alar. E lo darrer colp
que li don fon sobre loc cap, que tota la celada li enclot dins lo cap, que lo cervell
li fu eixir per los ulls e per orelles, e caigu mort del cavall.
"E Tirant, ab voluntat del sjutges del camp e dels fels, obriren-li la porta del camp,
e les donzelles, qui ja esperaven per rebre'l, perqu havien vist mort l'altre
cavaller, e ab molta alegria lo reberen a ab molta honor l'acompanyaren fins al seu
alleujament. Emper Tirant no es volgu desarmar lo cap per no sser conegut.
Abill's molt b, e tan secretament com pogu se mescl ab los altres cavallers.
-B fon mala sort -dix l'ermit- de morir aix tres cavallers. Vejam lo quart quina fi
fu.

Com Tirant venc lo quart cavaller.
-Senyor, la senyoria vostra deu saber que aquesta batalla s'havia de fer a peu. E lo
dia assignat ells entraren los dos en la llia, present lo Rei e la Reeina, los jutges
del camp e tots los grans senyors que en la cort eren. E combateren-se molt
ferament, e vengueren-se abraar, e per fora l'u e l'altre lleixaren caure les atxes
e tiraren les dagues, car de les espases no se'n podien servir: tant abraats
estaven. E tallaren-se les cordes de seda amb qu los baciments estaven lligats.
-Com! -dix l'ermit- E tan poc sap Tirant e los altres, que ab seda hagen a lligar lo
bacinet?
-Ab qu es pot lligar millor -dix Diafebus-, s Du vos done llonga vida en aquest
mn e parads en l'altre?
-Mon fill -dix l'ermit-, en lo temps de mon jovent, no que ho haja acostumat de
portar ni de fer armes, mas estigu alguns dies ab un cavaller qui sabia molt en les
armes, e viu-lo combatre en llia a tota ultrana, e ell fra mort d'aquella volta si
no fos estat lo cord de seda que portava. E ara vos dir, mon fill, com se deu fer.
Preneu fil de ferre d'aquell que posen en les llnties, que es doblega a totes parts, e
cobriu-lo tot de seda a manera de cord, e per fort que el lligueu tostemps presta e
es doblega en aquella part que el volreu, e si l volen tallar no poden; la seda porien
tallar, ams no lo ferro. EE aquest s bon secret en les armes.
-Ara vejam la fi de la batalla. Si us plaur, senyor, dir a la senyoria vostra que
stant ells aix abraats e los cordons del s bacinets tallats, donaren-se motls colps
l'u a l'altre, e los dos caigueren en terra e llevaren-se com a valents cavallers, e tan
prest com foren de peus tornaren les dagues en les banes e tiraren les espases, ee
tornaren a la batalla molt aspre e cruel: que lo cavaller tenia gran desesperaci per
los tres germans d'armes que li havien morts, e feia molt gran esfor. E Tirant
s'esforava per no perdre lo violari: que tantes armes feien los dos cavallers que
tots los miradors n'estaven admirats, e prengueren plaer que tal batalla no vingus
a fi perqu neg d'ells no mors. E tornaren-se altra volta abraar e hegueren a
llanar les espases e venir a les dagues, e puc b dir, senyor, que neg dels dos
cavallers no fon nafrat en lo cos, sin en lo coll i en lo cap, davall lo bacinet; per o
com lo bacinet estava fuix, posaven les dagues dejs la faltda del bacinet e all se
ferien malament. Aprs tornaren a caure altra volta. E lo cavaller portava l'arns de
les cames de paper engrutat covert de fulla d'argent, que prpiament paria arns
de cama e de cuixa, e da part de tras portava cuiro de bou clavat ab lo peto, e
anava molt llauger, que tenia molt gran avantatge. Emper, ab la valentia que
tenien los dos, se tornaren a llevar altra volta e tornaren a fer armes, mas estaven
molt empedits l'un e l'altre, que no es podien dar tants colps com hagueren, per los
bacinets que tenien deslligats, que els torbava la vista, que no es podien b veure;
emper lo cavaller tant s'estrenge am Tirant que el fu caure en terra, e Tiorant lo
tinge tan forta abraat al caure que l'hagu a seguir, e los dos caigueren en terra.
E Tirant don tan gran colp en terra del cap, que lo bacinet li sort tres passes lluny,
e trob's ms llauger que de primer, e per temor de morir fu son poder de llevar-
se ans que l'altre; e fon-li b mester, que com Tirant fon de peus l'altre tenia les
mans e genolls en terra per llevar-se, e Tirant, qui fon ms prest llevat e vu l'altre
qui estava ja per alar-se, don-li am les mans gran empenta e fu-lo caure de
l'altra part, e tenia'l tan a prop que no el lleixava menejar, e pos-li los genolls
sobre lo cos per voler-li llevar lo bacinet. Lo cavaller qui en terra estava sent que
Tirant li tenia los genolls en dret dels pits, volt tot lo cos, e l'arns dee Tirant am
l'arns de l'altre alleneg, que Tirant no es pogu tenir e caigu a l'altra part, e los
dos treballaren qual primer se llevaria. La sort e fortuna volgu ajudar a Tirant: per
o com lo bacinet li era caigut trob's molt ms llauger que l'altre e llev's ms
prestament, que li valgu molt.
"Senyor, jo tinc compassi de la mort d'aquests quatre cavallers germans d'armes
com aix moriren, e aquest jams se volgu dar per venut sin que volgu morir
martre d'armes. E, senyor, Tirant ha hagut de grans ventures perqu s molt
destre en les armes ee ms tginy quee no fora; e la major virtut que t s que li
dura molt l'al, que si combat del mat al vespre, e estiga tostemps armat, jams
se perd per al.
-Aqueixa s la principal virtut que el cavaller pot haver -dix l'ermit- qui ha de fer
armes. Vejam vosaltres, cavallers qui sou jvens e sabents en l'exercic dee les
armes, qual estimareu ms: sser fort e no destre ni ginys, o molt destre e
ginys e no fort?
Entre aquells cavallers que all eren haugu de moltes opinions. Aprs los dix qu
volrien ms:
-Entrar en batalla concordada, egualment armats a cavall, espasa sens esperons,
o esperons sens espasa e que aix us hagusseu de combatre? E dic-vvos
certament que jo he vist fer tals batalles. Encara jo en viu fer una altra batalla
ddavant lo duc dee Mil e fon ms en elecci de dos cavallers que es volien mal, a
cavall l'u e l'altre a peu, armats egualment ab armes defensives; lo de cavall
portava espasa sola sens altres armes ofensives, e lo de peu portava llana ab un
punyal: qual d'aquestes elegireu si reequests ne fsseu?... Ara deixem a -dix
l'ermit a Diafebus-: digau-me Tirant si ha fet altres cavalleries en aquest
honorspas d'armes a tota ultrana.
-Senyor, jo us ho dir -dix Diafebus-: aprs que aquests quatre cavallers foren
morts vengu un cavaller qui es nomenava Vilafermosa, molt valentssim cavaller, e
natural d'Esccia; un dia estant en la cort, en presncia deel Rei e de la Reina, dix
Tirant les segents paraules.

Com un cavaller nomenat Vilafermosa requer de batalla a Tirant.
-"Cavaller virtus, la vostra nclita fama resplandeix per tot lo mn de molta bondat
e gentilea. E jo, oint aquella, s vengut de la mia terra deixant lo servir de mon rei
e senyor, aquell qui senyoreia l'Esccia; e la causa de la mia venguda s per quant
jo, departint un dia, per mos pecats, ab una senyora que t la mia nima cativa, no
em volgu admetre ma demanda ni pendre'm a merc, sin que ab crueltat me dix
que jams me parlaria fins a tant jo hagus combatut e venut en camp clos a tota
ultrana aquell cavaller qui tanta glria en aquest mn havia sabuda guanyar. E per
o com vs, Tirant, sou aquell a qui ma senyora me remet, vos requir per l'orde
que haveu rebut de cavalleria que em vullau admetre la mia deemanda a tota
ultrana a cavall e ab bacinet sens careta; les altres armes vs devisau en la
manera que ben vist vos sia, que puix jo he devisat l'una part, que vs deviseu
l'altra, e a us haur a molta grcia."
"No tard respondre Tirant en manera de semblants paraules:
"-Cavaller, a mi par que vostra demanda s ms voluntria que de necessitat; e
consell-vos que la lleixeu per a temps de necessitat; e consell-vos que la lleixeu per
a temps de necessitat car batalla a tota ultrana s fort e de mala digesti. E per
quan jo no s sa de ma persona, que les nafres que tinc no sn b guarides, que
per vostra bondat e gentilesa cerqueu altra cavaller, dels quals trobareu en aquesta
prspera cort tants e de tanta virtut que us contentaran a tot lo vostre desig.
"-B poria sser lo que vos dieu -dix lo cavaller-, mas, qu puc fer, que ma
senyora no s contenta si no em combat ab vs, e altri no vull sin a vs? E si per
temor de mort estau de no combatre-us ab mi, ac davant la majestat del senyor
Rei vos ofir dar-vos una pea d'arns d'avantatge, puix no sia l'espasa.
"-Jo per salut de la vostra persona mes volia excusar de no venir a batalla ab vs -
dix Tirant-, per puix tant me'n forau e m'en requeriu, no volria pensassen los
bons cavallers que per covardia ho lleixe de fer. Jo s content ab l'ajuda de la
divina Bondat delliurar-vos , e accepte vostra baralla e requesta. E puix haveu
comenat de devisar l'una part de les armes, jo us done llibertat, jatsia a mi
pertanga, que vs les deviseu totes a to til vostre. De la pea d'arms que
m'ofereu donar, jo no l'acceptaria. E par-me que en lo vostre parlar que
trementina bullenta no us ha tocat.
"-Ara puix som concordes de nostra batalla -dix lo cavaller-, vs, Tirant, m'haveu a
jurar a fer sagraments ac, en presncia de la majestat del senyor Rei e de la
senyora Reina e dels bons cavallers que aci sn, de no acceptar requesta de negun
altre cavaller me fer armes negunes, per o que llaugerament se poria seguir sser
nafrat o alesiat d'alg de vostres membres e la batalla per vs acceptada no
pogus venir en aquella fi per mi tan desitjada.
"E Tirant en presncia de tots fu lo jurament. E dat compliment a tot, lo cavaller
pres comiat del Rei e de la Reina e de tots los de la cort, e torn-se'n en Esccia. E
suplic a la reina d'Esccia fos de sa merc que li volgus assegurar lo camp e
deixar venir la batalla a fi segons era concordada entre ells. E la Reina
graciosament lo hi atorg, de tenir-li lo camp segur dins quatre mesos aprs que la
citaci fos presentada, perqu Tirant hagus prou temps d'sser guarit.
"Senyor, Tirant trams aquell servidor qui tant de temps l'havia servit e sabia en
sos secrets ms que tot altre, e tramslo a casa de son pare e mare perqu li fallien
los diners per posar-se en orde de les coses necessries per anar en Esccia per fer
la batalla.
"E com fon al port de Dobla per passar la mar, trob all tots los servidors dels
quatre cavallers que Tirant havia morts, qui estaven esperant una nau qui
prestament devia partir, per passar en la terra ferma.
"Com se foren tots recollits, lo servidor de Tirant pres amistat ab los altres, e
parlant dels quatre cavallers morts sab com l'u era rei de Frisa e l'altre son germ
lo rei d'Apol.lnia; estigu molt admitat e pres molt gran alteraci per la mort del
rei de Frosa, qui era son senyor natural, e comen a fer gran dol, lamentant-se de
la sua desaventura, e ab llgremes que dels seus ulls abundants corrien, ab veu
piadosa plorant deia:
"-Oh trist e desaventurat de mi! E quina mala sort m'ha portat que ab ajuda mia
se sia armat cavaller qui haja mort a mon senyor natural! B s estada mala sort
mia que a tal cavaller jo hagus a servir. Oh fortuna!, e per qu has perms que
un tan excel.lent senyor com era lo rei de Frisa, mon senyor, que vassall seu,
ignocent de tal culpa, sia estat participant en la sua mort dolorosa?
"Aquestes e altres semblants paraules adolorides e de molta compassi deia lo
servidor de Tirant, qui es nomenava Maldonat, que tots los qui eren en la nau
estaven admirats de les grans lamentacions que aquest pobre de gentilhom feia. E
dur tant que pevengu a notcia d'aquell cavaller anci qui era majordom dels
quatre cavallers morts, qui estava dins la nau tancat en una cambra plorant sa
desaventura. E ixqu de la cambrea ab ton son dol e apart lo servidor de Tirant a
una part e preg'l molt que li digus de qu feia tan extrem dol.
"-Senyor -dix lo gentilhom-, jo s vassell del rei de Frisa, e tinc pare e mare en la
sua terra, e de molt poca edat ixqu del seu regne e pass per ma sort e per ma
desaventura en Bretanya. Trob'm en servitud d'aquest cavaller, que nunca jams
jo l'hagus conegut, per causa de jo ajudar-lo a arnar e fer les banderes, les
sobrevestes, e fer pintar los escuts e totes les coses necessries per a la batalla
desegual. ue un cavaller sol hagus a fer morir dos reis e dos ducs, en especial a
mon senyor natural, aquesta s la dolor que ms m'atribula com pens que ab
engan ho ha fet.
"Lo cavaller anci, com vu aix parlar lo gentilhom, pos'l dins la sua cambra e
volgu saber tot lo fet com era passat; en haver ot tot lo que aquella deia, dix-li:
"-Amic, prec-vos que si amau a vostre senyor natural que us n'aneu ab mi e lleixeu
lo servei de Tirant.
"E lo gentilhom, per la feeltat, amor e voluntat que tenia a la ptria d'on era
natural, deix d'anar en Bretanya. Com foren en la terra ferma ana-se'n ab lo
cavaller, empr hagu un home e pag'l b, que port les lletres de Tirant en
Betranya.
"Com lo cavaller ab lo criat de Tirant foren arribats en la major ciutat de Frisa,
torvaren tots los de la ciutat e del regne molt adolorits per la mort de llur rei e
senyor.
"E per la relaci d'aquell e del cavaller anci vengu lo cas a notcia d'un cavaller,
qui havia nom Kirieleison de Muntalb, lo qual venia de natura de gigants, qui era
de molt gran estatura, molt fort e anims ms que tot altre, e certament era un
valentssim cavaller. Lo qual dix en presncia de tots que aquest fet no passaria
sens condigna punici del mal cavaller Tirant. E prestament orden una lletra e
pres un rei d'armes qui havia nom flor de Cavalleriam, e una donzella qui an per
parlar, e lo rei d'armes per obrar. Posaren-se dins una nau e, ben acompanyats,
passaren en Anglaterra. Com foren davant lo rei d'Anglaterra, la donzella ab veu
esforada cridant dix.

Com Tirant fon reptat de cas de traci per una donzella en presncia del
Rei.
-"Oh Rei prundentssim e de gran excel.lncia, jo s venguda ac davant la majestat
tua per posar clam e demanda contra un fals e reporvat cavaller, qui es fa nomenar
Tirant lo Bolac, e los seus actes sn ben negres, e si ac s, vinga avant, que jo li
dir com ell ab gran tradici e maldat e ab armes dissimulades e de gran engan ha
morts ab les seus falses mans a dos reis e dos ducs e a no ha un mes complit."
"-Com pot sser, donzella -dix lo Rei-, lo que vs dieu? Que Tirant ha prop d'un
any que s en la mia cort que no he vist ni sabut que tals coses ell haja fetes com
vs l'incriminau, en especial de cas de traci.
"Eren all alguns parents de Tirant que hi volien satisfer, e lo Rei dix que callassen,
que no permetria que neg hi parls. Puix Tirant era all, que el fessen venir, que
ell volia saber aquest cas de traci com passava.
"E prestament ho anaren a dir a Tirant, lo qual trobaren que encara estava en lo
llit, que no s'era llevat, car per causa de la molta sang que havia perduda e per les
nafres que encara no eren ben guarides no es llevava massa mat per donar reps
al cos, e per o ell no es trob ab lo Rei en aquella hora que anava lo Rei e la Reina,
qui el reptava de traci.
"-Ah, Santa Maria val -dix Tirant-, jams en tota la mia vida pens fer cas de
traci! Com se pot fer que aquesta donzella sia venguda tan mal informada contra
tota veritat en posar-me tan lleig crim?
"E molt prest fon vestit sense acabar-se de cordar, e fu-se dar un manto tot
brodat de perles e d'orfebreria pe o com li havien dit que venia ab la donzella un
rei d'armes. E ab passos an on lo Rei era, qui l'esperava a la porta de l'esglsia, e
ab nimo esforat de cavaller feu principi a tal parlar.

Com Tirant s'excus de paraula del cas de traci en presncia del Rei e
accept la lletra de batalla tramesa per Kirieleison de Muntalb
-"Senyor, qui s lo qui m'icrimina de cas de traci? Jo s ac per defendre mon dret,
ma honor e fama."
"La donzella sacost a ell, e conegu que era Tirant lo Blanc, e dix-li:
"-Oh trador e mal cavaller, desegual en l'orde de cavalleria, escampador de la
sang real, qui ab armes falsificades e d'engan has morts ab les tues prpies mans
cruels a dos ducs e morts no et pots excusar sens gran nota e punici cruel en la
tua reprovada persona.
"Parl lo Re e dix:
"-Donzella, s Du me salve la vida, jo no s ni he conegut que reis sien venguts en
mon regne ne menys en ma cort.
"-E com, senyor? No s la majestat vostra en recods pos dies ha -dix la donzella-
de quatre cavallers, germans d'armes, que no volien parlar e portaven ab ells
quatre lleons coronats?
"-S -dix lo Rei-, b em recorda. Mas sobre nostra fe real jams d'ells pogu saber
qui eren ni de qual terra; que si jo hagus sabut que eren reis i en ma cort fossen
venguts, jams haguera consentit que haguessen fetes armes voluntries a tota
ultrana, per o com lo perill s molt gran e no deu sser donat a reis fer armes
voluntries en especial a tota ultrana. Si eren necessries, gran ra seria; mas vos
puc dir ab tota veritat que jams ho sab. Digau-me, donzella, qui eren los ducs?
"-Senyor, jo us ho dir, l'u d'ells era lo duc de Burgunya, lo queal vengu ac a
vostra altesa per ambaixador del rei de Frana.
"-B s en record d'ell -dix lo Rei-, e m'es molt enuig la sua mort. E l'altre, qui era?
"Dix la donzella:
"-Fill era de l'emperador d'Alemanya i era duc de Bavera. E lo trador de Tirant ab
engan e maldat los ha morts a tots quatre, ab aquelles mans de mal cavaller que
jams perdonen la mort a neg.
"Tirant no pogu ms comportar de parls, sin que ab gran ira dix:
"-Donzella, no tinc altra dolor en aquest mn sin que sou dona, car si fsseu
cavaller, aix com sou donzella, jo us ne fera anar ab les mans al cap plorant.
Emper jo pregar a la mia nima que no es vulla gens alterar de les paraules vils e
deshonestes que d'eixa vostra vil boca ixen, car en lo vostre mal parlar jo no hi
perd res, com sabuda cosa es que tot l'esfor de les dones s en la llengua. Emper
si ac s aqueix cavaller qui es fa anomenar Kirieleison de Muntalb e ell diu de mi
lo que vos haveu dir davant mon senyor lo Rei, poria sser, ab l'ajuda de nostre
senyor Du, jo el far anar on he trams los altres en breu temps. Donzella, jo us
prec per gentilea vos arregleu vostre parlar e deixau fer als cavallers a qui toca
aquest fet.
"Aprs se gir Tirant devers los cavallers e dix:
"Si jo he morts los quatre cavallers he-ho fet aix com fer devia, sens engan neg ni
milloria d'armes. Emper la majestat del senyor Rei s ac qui ha vistes fer les
armes, e los jutges del camp e tots los nobles cavallers poran-ne fer verdader
testimoni. E jo em vull sotsmetre d'estar-ne en ju davant la majestat del senyor
Rei e de los jutges del camp.
"Com lo Rei lo vu parlar aix justificadament, ne fon molt content, e no menys los
jutges del camp; e tots digueren que Tirant era valentssim cavaller e molt discret.
Odes per lo rei d'armes Flor de Cavalleria les paraules de Tirant, acost's a ell e en
presncia de tots present-li la lletra de Kirieleison de Muntalb. Tirant li fu la
segent resposta:
"-Rei d'armes, per ton ofici est tengut dar e presentar lletres de batalla e concordar
cavallers e gentilshmens, si request ne sou, aix en batalles necessries com
voluntries. E per quan a vegades s dubtosa l'execuci, jo, davant la majestat del
senyor Rei i de la senyora Reina i en presncia de tots los altre, jo accepte la lletra
o requesta: si s de batalla a tota ultrana, e si s armes retretes ni civils o fos per
altra cosa, jo m'ature acord.
"Tirant pres la lletra e don-la a u qui savia molt b llegir, e en presncia de tots
fon llesta, la qual era del tenor segent.

Lletra de batalla tramesa per Kirieleison de Muntalb a Tirant lo Blanc.
A vs, Tirant lo Blanc, ms cruel que lle famajant, falsificador i escampador de la
sang real d'aquells benaventurats cavallers mon senyor lo rei de Frisa e lo rei
d'Apol.lnia, ab armes falses e dissimulades, entre cavallers d'honor no
acostumadess portar: e per quant vs sou desegual cavaller e, per ms porpi
parlar, trador, falsificat en armes i en tot lo que d'honor s, e jo, havent notcia de
la vostra gran maldat, per b que s cert que en ser blasmat per molts bons
cavallers que a tan vil e desordenada persona e tradora jo haja admesa per
companyia d'entrar dins llia en camp clos a tota ma ultraa com si fos de persona
en llibertat posada, a tota ma requesta vos combatr a s e costum de Frana. E us
d poder de divisar les armes, e vostra resposta esperar per espai de vint-e-cinc
dies aprs que us ser presentada, de la qual estar a relaci de Flor de Cavalleria,
rei d'armes. E si per temor de mi acceptar no la gosareu, siau cert jo us reversar
les armes e us penjar cap avall segons de trador se pertany e per totes les corts
dels grans senyors jo ir mostrant la gran traci que feta haveu en les persones
d'aquests dos reis e ser notificat a tots aquells qui saber-ho volran. Escrita e
sotscrita de la mia m, segellada de mes armes prpies e partida per A. B. C. Dada
en la ciutat de Frisa a dos de juliol.
KIRIELEISON DE MUNTALB

Com lo rei d'Anglaterra an ab tots los estats a l'esglsia de Sant Jordi per
solemnizar novelles obsquies als dos reis e als dos ducs.
-Com Tirant hagu feta llegir la lletra e vu lo contengut en aquella, dix al Rei:
"-Senyor, cascuna cosa ve en so temps. B veu la majestat vostra com aquest
cavaller m'incrimina de cas de traci. Jo men defendr fins a la mort e tindr la
mia mort per ben espletada si jams jo consent ni giny mal neg per als quatre
cavallers.
"-B som certs -dix lo Rei- que vostra honor s salva. Emper, puix lo cas s's
seguit, anem a l'esglsia del senyor Sant Jordi e oirem aqu la missa e farem-los
l'honor que ells sn mereixedors, puix sabem que sn reis coronats.
"Los jutges del camp sigueren que era molta ra, que aix es devia fer. Lo Rei e la
Reina ab tost los estats hi anaren. Dix Tirant:
"-Senyor, jo requir a la majestat vostra e als jutges del camp me complau de
justcia, puix los reis sn estats morts per mi lcitament e ab tota veritat, sens
engan, frau ni decepci. Puix la majestat vostra los vol traure d'aquella sepultura
on estan e posar en altra, a mi par, segons les ordinacions per l'altesa vostra, e per
los jutges del camp s estat ordenat, jo dec anar armat aprs d'ells fins sien dins
en l'altra sepultura. E a, senyor, requir per salvar mon dret, per o com de
justcia fer-se deu.
"Lo Rei tingu son consell ab los jutges del camp e ab altres cavallers e tots
concordaren, segons les ordinacions que eren estades fetes, Tirant demanava gran
ra. Dix-li lo princep de Gales:
"-E b voleu sser fart d'honor, Tirant lo Blanc, e no us contentau d'haver-los morts
que encara voleu haver ms d'ells.
"-Senyor -dix Tirant-, lo perill de les armes s tant gran e tanta sang s eixida de la
mia persona, que a cascuna part que em gire tota em dol; e si ells haguessen
hagut de mi lo que jo he hagut dells, ells hagueren fet altrament de mi lo que jo
no he fet dells? E per o aquesta honor no la lleixaria per res que no la rebs
segons s ordenat per estil e prctica darmes.
"E Tirant prestament san armar e ab tot son estat de donzelles e cavallers entr
per lesglsia de Sant Jordi ab molts ministres, trompetes e tamborinos, reis
darmes, herauts e porsavants, e ell tot armat en blanc ab lespasa nua en la m.
"Lo Rei e la Reina ab tots los estats, qui ja eren en lesglsia, acostaren-se tots a la
tomba o vas on los quatre cavallers estaven, casc en sa caixa, molt closes e
empeguntades. E de tots los altres ho havien fet aix perqu si los parents los
volguessen portar en llur terra que ho poguessen fer. Tirant ab lespasa don grans
colps sobre la tomba e dix:
"-Ixquen los reis qui ac jauen adormits.
"Prestament los ministres de la justcia obriren la tomba e tragueren les dues caixes
dels reis, e per manament del Rei les posaran enmig de lesglsia on havia fetes
aparellar dues grans e altes tombes, ab molt rics draps de brocat per terra, e les
tombes cobertes. E aqu foren posats los dos reis e fon-los feta la major honor que
fer pogueren ab totes aquelles cerimnies que a reis sn acostumades de fer.
"Aprs lo Rei los fu fer una molt bella tomba de lignum loe, obrada molt
artificialment.E sobre la tomba, un bell tabernacle, e fu-hi pintar les armes dels
dos reis;e sobre aquestes armes estaven pintades les armes de Tirant, e entorn del
tabernacle havia lletres dor que deien: Ac jaen lo rei dApol.lnia e lo rei de
Frisa,germans, qui eren reis coronats, qui moriren com a valentssim cavallers
mrtirs darmes, per mans daquell virtus cavaller Tirant lo Blanc.
"E com la tomba fon feta, lo Rei los hi fu posar dins. Com les obsquies dels reis
foren acabades, lo Rei e la Reina sen tornaren. E Tirant, enmig de tots los estats e
ab molta dhonor, fon acompanyat al seu alleujament e tan pres com se fon
desarmat se pres a fer resposta a la lletra que lo rei darmes li havia portada, lo
principi de la qual fon en estil de semblants paraules.

Resposta a la lletra de batalla per Tirant lo Blanc.
Kirieleison de Muntalb: vostra lletra he rebuda per Flor de Cavalleria, rei darmes,
partida per A. B. C., escrita e sotscrita de vostra m, ab segell empremtada de
vostres armes, la qual cont paraules vils e deshonestes: e par-me que no estan b
tals raons en boca de cavaller, volent mostrar a la gent ab paraules colorades
venjar la mort dels dos reis. E si vs tingusseu tal desig com mostrau haver, no
em deveu escriure, sin vs venir ac (puix sabeu que jo era en la cort del senyor
rei dAnglaterra, emper cavallers hi ha que ms amen cercar que trobar), dient
que jo ab armes falses e dissimulades hauria morts los dos reis e ab traci ensems
mesclada. Dic que mentiu e mentireu tantes vegades com ho direu. Jo els he morts
com a cavaller, dins camp clos, ab aquelles prpies armes per ells devisades aix
ofensives com defensives; e, si per la victria per nostre Senyor a mi dada, e les
mies mans han sabut guanyar lo preu e lhonor davant la majestat del serenssim
rei dAnglaterra e dels jutges del camp, com a cavaller obrant envers ells, no
coneixent ni sabent qui eren, la mort aix b era presta per a mi com per a ells. E si
los magnfics jutges del camp seran requests per vs o per altri, trobareu ab tota
veritat venir armat contra mi ab armes injustes, no de cavallers, qui ab empresa
feta vnen, portant en les cames de paper engrutat, argent pellat e altres coses les
quals no cur dir.E lo cas per vs a mi posat malament, defensant mon dret, honor i
fama s content, ab lajuda de nostre senyor Du e de la sacratssima Mare sua,
senyora nostra, e del benaventurat cavaller mon senyor Sant Jordi, vostra requesta
a tota ultrana, a s e a costum del realme de Frana, acceptar. E per lo crrec per
vs a mi dat, jatsia a mi pertanga, devise fer la batalla, no a cavall perqu no
digusseu que ab milloria de cavall vos hagus mort o venut, mas a peu, ab atxa
de set palms sens croixet ne falsa maestria, tal com s acostumat de portar en
llia; espasa de quatre palms e mig del pom fins a la punta; punyals de dos palms e
mig. Pregant-vos no mescrivsseu ms, car no rebria pus lletra vostra, sin que
vingau personalment e no ab procurador, e assegur-vos que no tindreu treball
danar per les corts dels grans senyors ni de reversar armes, e de moltes altres
deshonestats que sn eixides daqueixa falsa boca. Sotscrita de la mia m, ab lo
segell de les mies armes empremtada, partida per A.B.C., en la ciutat de Londres
feta a tretze de juliol.
TIRANT LO BLANC.

Com lo rei darmes e la donzella sen tornaren ab la resposta de Tirant
-Lo dia aprs que lo rei darmes present la lletra a Tirant, hagu la resposta, e
prestament part ab la donzella. E aplegats que foren en la terra ferma, prestament
sab Kirieleison de Muntalb com lo rei darmes venia ab bona resposta, e
desempatx de posar-se en orde de totes les coses necessries. Com lo rei
darmes e la donzella foren aplegats, lleg la resposta, e lo dia segent pres comiat
de tots los parents e parentes e part de la sua terra molt ben acompanyat, e lo rei
darmes sen torn ab ell: camin tant per ses jornades per terra e per mar fins
que fon davant lo rei dAnglaterra.
"Com hagu feta reverncia al Rei e la Reina, deman qual era Tirant.E per lo rei
darmes, qui vestia lo manto que Tirant li havia dat com li present la lletra, e
estimaven que valia passats tres mlia escuts, e lo rei darmes li dix:
"-Senyor, aquest s lo qui em don aquest manto que porte, e en aquest don la
vostra lletra, e aquest laccept e em fu resposta.
"Kirieleison an un poc devers Tirant, e tamb Tirant an devers ell e abraaren-se,
mas no ab bona voluntat.Parl lo cavaller e dix:
"-Tirant, puix som concordes de nostra batalla, per mi requesta e per vs
acceptada, supliquem al senyor Rei o aquells qui ho han de fer, que esta nit o per lo
mat nos posen dins lo camp e deixen complir nostres armes.
"-Molt s content-dix Tirant,e pres-lo per la m sinestra e posl a la part dreta.
"Com forem davant lo Rei, graciosament los dos lo suplicaren que fos de sa merc
que en aquell dia ells poguessen entrar dins lo camp.
"-A mi par-dix lo Rei-que no s ra, per o com vs veniu ara de cam, e si altra
cosa shi esdevenia poria dir la gent per cansament del treball del cam vos seria
vengut; emper vinguen los jutges.
"E venguts, digueren que per res fer no es poria, com lo dia passat era, dat per
entrar dins camp clos, e forat li convenia desperar fins en aquella jornada. Dix lo
cavaller Kirieleison:
"- Jo fra molt content que ara jo pogus executat lo perqu s vengut, ms que si
em donassen un regne.
"- Per contentar vostra voluntat -dix Tirant -, volria sser ja dins la llia.
"Lo Rei li fu molta honor, e tots los de la cort. E lo prncep de Gales lafavoria molt
fer-ne enuig a Tirant, per o com li havia mort lal, e perqu havia combatuts los
quatre cavallers que ell ab altres los volien combatre; e lo Prncep cercava-li totes
les coses que dan i deshonor lin pogus venir.
"Lo segent dia Kirieleison suplic al prncep de Gales que anassen a la sepultura
dels dos reis, que ell volia veure si res hi fallia.E lo Prncep, per contentar-lo, fon
content danar. Com lo cavaller vu la sepultura estigu mirant, e vu los quatre
escuts dels quatre cavallers, e sobre aquells vu los altres quatre escuts de Tirant,
los quals havia all fets posar: com havia venut a cascun cavaller, prenia lo seu
escut e aquell del cavaller que havia venut e de continent los feia portar a
lesglsia de Sant Jordi e comanavals al prior de lesglsia per a quan ell torns
en sa terra los fes posar en la sua capella per haver aquella mundana glria.
Kirieleison conegu prestament les armes de son senyor e del rei dApol.lnia e
dels ducs; llan dels seus ulls abundants llgremes, e ab grans crits se lamentava
de la mort de son rei e senyor, e tanta fon la dolor que hagu de la mort de son
senyor que cuitadament an per despenjar los escuts de Tirant; e tant era gran que
ab la m hi bast. E pres-los ab gran ira e llanls per terra, e los altres lleix all
penjats. E anant aix plorant, vu en lo tabernacle les armes de son senyor pintades
e, sobre aquelles, les armes de Tirant; e ab lo cap hi don de tan grans colps que
quasi mig esmortit lon llev lo Prncep e los altres que all eren. Com fon retornat,
obr lo tabernacle e vu son senyor en lo punt que estava, e pres-lin tanta de
dolor, mesclada ab extrema ira, que la fel li esclat e aqu de continent mor.
"E certament, senyor, si ell no fos mort en la forma que mor, no sexcusava una
mala jornada, car sabuda la nova per Tirant, del gran ultratge que lo cavaller li
havia fet en los escuts, prestament nos fom armats tres-cents hmens, tots ab
arns blanc, ab Tirant. E lo Prncep foradament tenia dajudar a Kirieleison, e aix
es fra mesclada tota la gent que hi fra morta e nafrada molta gent duna part e
daltra.
"E segons, senyor, que he ot recitat, aquest Kirieleison era molt amat e favorit per
lo rei qui era de Frisa, e li havia dat molt de sos bns, e ultra a lhavia fet visrei
de tota la terra. E aquest tenia un altre germ que no era menys afavorit del rei
dApol.lnia, e lun germ estava ab lun rei e laltre estava ab laltre. E com lo
germ de Kirieleison sab que son germ era posat en gatge de batalla per venjar
la mort dels dos reis, ab molta dolor e congoixa se part dApol.lnia per anar on
era son germ. Com fon en Frisa deman de son germ, e sab nova certa com
pocs dies havia que era passat en Anglaterra per combatres ab Tirant lo Blanc; e
sens altre deliber part per anar a la mar.
"Com fon arribat al port trob los servidors de son germ que li recitaren lo cas de
son germ. Aquest, amb molt gran ira, aix per la mort dels reis com per la
desaventura de la mort de son germ, prestament sembarc e pass a la cort del
Rei. E ans que li ans a fer reverncia volgu anar a lesglsia de Sant Jordi e no
trob all los escuts, car Tirant los havia fets portar al seu alleujament. Com aquest
cavaller vu que no hi eren, fu sa oraci, aprs mir la sepultura dels Reis e dels
Ducs, e lo lloc on havien posat son germ, contnuament llanant dels seus ulls
vives llgremes, lamentant-se de la llur gran desaventura. Parts daqu e an a
fer reverncia al Rei e a la Reina, e deman prestament de Tirant, lo qual en aquell
cas estava parlant ab unes dames.
"Com Tirant sab que aquell cavaller lo demanava, deix les raons de les dames e
an prestament davant lo Rei. Lo cavaller, qui el vu, fu principi a tal parlar.

Com Toms de Muntalb requir de batalla a Tirant per venjar la mort dels
Reis e la mort de son germ.
-"Tirant, jo s vengut ac per venjar la mort daquell virtus cavaller Kirieleison de
Muntalb, germ meu, e per dret darmes refusar no em deveu; e aquella, per
aquella requesta que mon germ vos volia combatre, aquella mateixa vos combatr
a tota ultrana sens afegir-ne llevar-ne res."
"-Cavaller-reps Tirant-, la vostra requesta seria dita voluntria e no necessria, e
tal batalla no hauria lloc ne los jutges la lleixaren venir a la vera dultrana. Parlau
de vostra boca lo que dir deveu, car jo us assegure, si lo preu s honor, que en
breu vs sereu servit de tot lo que demanau.
"-Tirant, a mi par que jo us he prou dit per venir a la vera prctica de cavallers;
majorment veus ac la lletra que mon germ vos fu e la resposta per vs feta, ab
segell de vostres armes segellada. Tot lo que en aquestes lletres se cont, a
ultrana vos ho combatr.
"- Estrenyeu la batalla- dix Tirant- e no us poseu per les rames, que tot lo que dit
haveu no hi basta, car de vostra prpia boca ho haveu a dir; altrament no
acceptaria vostra requesta.
"- Jo s persona conjunta a Kirieleison de Muntalb, e sens dir tantes rondalles, e
no abundar en paraules, dic: com a gran trador haveu mort a mon sobiran rei e
senyor lo rei de Frisa e son germ lo rei dApol.lnia, qui graciosament mhavia
criat, e per aquest cas de traci vos ofir, com a requeridor a ultrana, executadora
de mort, no pugam falllir lu o laltra, mesclant-hi la mort del meu bon germ, qui
jo tant amava.
"E don fi en son parlar. Dix Tirant:
"- La concrdia de la batalla jo accepte com a defenedor del cas de traci per vostre
germ e per vs a mi posat, e dic que mentiu per vostra falsa boca. No resta ms
entre nosaltres sin que poseu vostra gatge en poder dels jutges del camp per o
que si a la jornada per ells assignada vs falleu, segons costum del realme de
Frana, segons vostre germ lhavia requesta e per mi acceptada, jo pogus usar
de tots aquells drets pertanyents a defenedor contra requeridor, de tan lleig cas
com per dos germans ms estat posat.
"Lo cavaller se llev del cap lo bonet que portava, e Tirant pres una cadena dor e
posaren-ho en poder dels jutges del camp.E com a fon fet los dos cavallers
sabraaren e es besaren a manera de perd que es feia lu a laltra si es
mataven.
"Lo dia assignat de la batalla, Tirant per guanyar a Nostre Senyor de sa part, dix al
cavaller, present lo Rei, a lentrar de lesglsia:
"- Jo seria b content, si a vs plaa, entre nosaltres hagus pau, amor e bona
amistat, e vs que perdonsseu a mi, e jo perdonar a vs de les injries que
vostre germ e vs mhaveu dites. E a no penseu que ho diga per covardia, ans
s prest per entrar en la batalla, ara o tota hora que els jutges mho manaran. E
prometr-us danar a peu descal a la casa santa de Jerusalem e estar-hi un any e
un dia, e fer dir cascun dia trenta misses per les nimes dels Reis i dels Ducs que jo
de mes mans he morts, e per la mort de vostre germ que no hi he res sabut.
"Aquest cavaller era nomenat Toms de Muntalb, home dextrema fora, molt ben
proporcionat, e era tan alt de cos que Tirant escassament li plegava a la cinta. E
era molt ms valentssim cavaller que Kirieleison son germ. Com lo cavaller vu
parlar aix a Tirant pens en si que per temor ho deia que havia dell, e molts
altres cavallers lon volgueren jutjar per lo que havia dit, e era tot lo contrari, car
no ho feia sin per fer alguna satisfacci de la mort dels quatre cavallers.
"Moltes dones e donzelles digueren a Tirant que es concords ab Toms de
Muntalb, e que no entrs en lo camp ab ell per quant era home lo ms fort e ms
gran que en tota la crestiandat se trobs en aquell temps. E Tirant los resps:
"-Senyores, no dubteu en res que si dues voltes era major que no s e fos tan fort
com Sams, puix ferro haja enmig dell e de mi, no em fa dubte me faa sobres.
"- Mirau, Tirant- digueren les senyores -, no deveu desestimar les coses que de si
se fan estimar, car no volrem perdsseu lo mrit de la fe, e les cavalleries e honors
que per vostre virtut haveu sabudes atnyer se perdessen totes en un punt, car lo
cavaller a parer de nosaltres t molta valentia; e per o vos volrem consellar e
pregar, si bonament se podia retractar, que no es fes aquesta batalla: molt ne
serem aconsolades.
"- Senyores, jo he feta loferta un poc carregosa per a mi. Dac avant ell sap qu
sha de fer. Sia Nostre Senyor de ma part, e la resta vinga com venir puga. Jo s
b que lo cavaller s valentssim, e tal fama li fan per lo mn. Emper a valentia de
neg no hi fretura dar testimonis, e moltes voltes se segueix que tal s lloat de
virtut que en posseix molt poca. Ara daume llicncia, que hora s que em vaja a
armar.
"Totes aquelles dames se feren venir lo cavaller e pregaren-lo molt la batalla cesss
ab voluntat de les parts, e jams lo cavaller hi volgu adherir, ans ab molta
suprbia reps que no en faria res per elles ni per persona del mn.
"Aprs que lo Rei se fon dinat a lhora assignada, los cavallers anaren al camp en
la segent forma. Lo Toms de Muntalb anava a peu tot armat e portaven-li
quatre llances baixes; en la primera llana anava lo prncep de Gales ab molts ducs
que la portaven; la segona llana, al costat dret, portaven comtes e lo marqus del
Sant Empeire; la llana del costat sinestre portaven cavallers; la llana de tras
portaven honrats gentils-hmens; e ell anava enmig de tots. E aix el portaven fins
a la porta del camp on estava una gran tenda parada e all el posaren. E tots los qui
l'havien acompanyat prengueren comiat d'ell.
"E Tirant an ab les quatre llances, emper no volgu consentir cavallers portassen
les llances sin donzelles a totes les quatre parts de les llances, les ms belles e
ms galanes e ms abillades de tota la cort. E ell anava sobre un bell cavall tot
blanc ab molts ministres, trompetes e tamborinos, mostrant gran alegria. Com
Tirant fon dins la sua tenda regraci a totes les dames la molta honor que feta li
havien, e totes les donzelles s'agenollaren en terra e suplicaren a la divina Bondat
que dons vida e victria a Tirant.
"Los fels elets per los jutges prengueren primer a Toms de Muntalb, per o com
era requeridor, e posaren-lo dins lo camp en un petit papall que casc tenia de
set, a la un costat del camp. E casc portava en la m un ventallet per senyar los
quatre cantons del camp. Aprs entr Tirant, per o com era defenedor, e fu
reverncia al Rei e a la Reina, e serv lo camp. Fet ao, casc en son papall,
vengueren dos frares de l'ordre de Sant Francesc de l'observana, per manament
dels jutges, e tornaren a confessar; fet a combregaren ab un boc de pa car no
els darien en aquell cas lo cos de Jesucrist. aprs que los frares foren partits e fora
de la llia, vengueren los jutges e pregaren molt al cavaller qui era conqueridor
volgus perdonar injries que fetes li haguessen; e d'a lo pregava lo Rei e ells. Lo
cavaller resps:
"-Senyors molt magnfics, b pordeu veure que no s ara temps ne hora que io haia
a perdonar la injria de mon rei e senyor lo rei de Frisa, e del meu germ, e
d'aquell qui m'havia criat, lo rei d'Apol.lnia. E per cosa en lo mn no deixaria mon
clam e demanda: Per tot lo tresor, la glria e honor que en aquest mn jo pogus
haver.
"-Oh cavaller! -digueren los jutges-, posau vostra llibertat en poder de la majestat
del senyor Rei e de nosaltres, jutges del camp: triarem la major part de l'honor per
a vs, per o com sou requeridor e l'ofensa s de vostre senyor natural, del vostre
germ e del rei qui criat vos havia. Ac som per fer esmena de tot.
"-Eh! no tingam tantes noves -dix lo cavaller, ab gran suprbia que ho dix-, que la
batalla vull, e no em parleu de concrdia, ni perd no por haver neg de mi, sin
que ab la m mia cruel, e tallant espasa, dar mort nefandssima a aquell mal
cavaller e gran trador Tirant lo Blanc, falsificador d'armes, entre cavallers d'honor
no acostumades portar en batalla.
"-Com sou tal -digueren los jutges- que ab suprbia voleu venre les batalles? No
sabeu com Llucifer ne fon llanat del cel, e perd la cadira de benaventurana de la
glria eternal volent sser egual ab aquell qui l'havia creat? E lo Senyor, quie s
humil e piads, ple de molta misericrida, perdon a aquells qui tant de mal li feren
i en la creu lo posaren.
"E hagueren fet venir un prevere ab la custdia, e ab loCorpus en la m entr dins
lo papall, e dix-li:
"-Cavaller, no sies cruel a ton Senyor e creador, lo qual t'ha creat a imatge e
factura sua. Puix ekk perdon als qui mort li donaren, perdona lo que bonament
deus.
"Lo cavaller s'agenoll com vu lo precis cos de Jesucrist e ador'l. Aprs dix:
"-Senyor, tu perdonist a tots aquells qui mort te donaren; jo no perd ni vull
perdonar a aquell trador reprovat perjur de Tirant lo Blanc.
"Los jutges anaren al papapall on estava Tirant, e diguren-li si volia perdonar a
son contrari. Dix Tirant:
"-Haveu parlat ab lo requeridor?
"Digueren ells que s.
"-Jo parlar com a defenedor -dix Tirant-. Si lo cavaller vol batalla, jo s ac prest;
si vol pau, per lo semblant. Veja ell qual li par millor e ms segur per a ell, que de
tot ser jo content.
"Los jutges, veent la bona resposta de Tirant, tornaren al cavaller e digueren-li:
"-Nosaltres som estats ab Tirant, e ha'ns oert per part sua de fer tot lo que
nosaltres jutjarem, e per o volem tornar a pregar que poseu aquests fets en
nostre poder, e ab l'ajuda de Nostre Senyor l'honor vostra ser ben salva.
"-Oh, quant me desplau -dix lo cavaller-, que voleu turmentar als qui tan
turmentat est! Prou paraules haveu desprs, e com ms ne direu ms en va les
despendreu.
"Dix l'u dels jutges:
"-Anem-nos-ne, que en aquest home cruel no trobarem res que de b fos.
"Partiren-se los jutges malcontents del cavaller. E feren tres ralles a cascuna part, e
partiren lo sol segons acostumen de fer perqu no dons ms en la cara a l'u que
l'altre. Fet a, los jutges pujaren en son cadafal, e toc una trompeta e feren crida
per tots los quatres cantons de la llia, no fos neg goss parlar, tossir, senyalar,
sots pena de mort. E feren fer tres forques fora de la llia.
"Com tot a fon fet, la trompeta toc, llevaren los papallons e posaren los
cavallers en la primera ralla. E los quatre fels estaven ab l'u, e los altres quatre
estaven ab l'altre, ab una llana que davant a casc d'ells los tenien, los dos a l'un
cap, los altres dos a l'altre: a es fa per detenir los cavallers, perqu no prengus
ms terra l'u que l'altre sin que vinga a la cominal; e porten-li la llana en dret del
ventre perqu no li faa enuig en la llana o atxa o o que porta en les mans.
"Com foren en la primera ralla estigueren per bon espai, e torn a tocar la
trompeta, la qual est alt al cadafal del Rei o dels jutges, e com hagu tocat so
adolorit, dix un rei d'armes: "Deixe-los aler por far son dever." E passaren-los en la
segona ralla. Aprs un poc espai torn la trompeta a tocar, e passaren-los en la
tercera ralla, e l'u estava en dret de l'altre. La tercera volta que toc la trompeta
dix lo rei d'armes: " Lleixa-los aler." E los fels alaren les llances sobre lo cap e
lleixaren-los anar.
"E com los fels los hagueren lleixats, lo cavaller s'atur e no es mogu. E Tirant ,
que vu que no es movia, gir un poc al travs del camp e anava's passejant. Com
lo cavaller hagu estat un poc pensant, cuit envers Tirant e dix-li:
"-Gira't, trador.
"E ell resps:
"-Tu ments, e aix et combat jo.
"Lo combat fon entre ells molt dur e fort. Emper lo cavaller era tan gran e de tant
fora que dava los colps tan poderosos a Tirant que cascun colp que li dava li feia
inclinar lo cap ben baix. Com hagu durat aix per bon espai la batalla, e al parer de
tots Tirant havia lo pitjor, fon-li forat de posar-se en defensi; e lo cavaller li torn
a donar un tan fer colp sobre lo bacinet que los dos genolls li fu ficar en terra. E
Tirant aix com estava ab l'un genoll en terra agenollat, tir-li una punta d'atxa e
don-li en l'engonal e nafr'l, car no portaven bragues de malla. Tirant se llev
prestament, e la batalla torn molt fort entre ells e molt gera, en tant que lo
cavaller, qui es sentia nafrat, pens en portar la batalla restament a fi havent dubte
no es dessagns, e tir-li una punta en dret de la vista, ab tanta fora, que la
bavera del bacinet li pass`z e all l'enferriss que la punta de l'atxa li tocava el coll,
e fu-li algunes nafres, emper no entraven molt, e aix enferrissat lo port de mig
del camp fins a posar-li les espatles en la llia, e aix el tingu per bon espai, que
Tirant no podia moure peu ni m.
"E ja ha vist la senyoria vostra, senyor, que les batalles, com se fan a costum de
Frana, si traen peu, bra o m fora de la llia, si request n's lo jutge, de justcia
lo hi ha de fer tallar, e certament en aquell cas jo estimava molt poc la vida de
Tirant. E estant aix en la forma desss dita lo cavaller no el podia sotsobrar, per
qu solt la m dreta de l'atxa e al-li la careta del bacinet, e ab lo cos e ab la m
sinestra tenia'l fort enferrissat; e com ell vu que li tenia la careta alta, ab la
manyopa dava-li en la cara e deia-li:
"-Atorga, trador, la traci que has feta.
"Com veu que Tirant no parlava ni deia res e que ab la manyopa no li feia prou mal,
epns de llanar la manyopa de la m, e prestament ho fu, e pos-li la m entre la
galta e lo bacinet, e com lo tingu molt fort solt l'altra m de l'atxa, e llan la
manyopa de la m, e pos-la-hi en l'altra part entre la galta e l'estofa del bacinet; a
l'atxa caigu el cavaller. Com Tirant se vu desenferrissat(emper estava ben pres)
al la sua atxa ab l'una m a feria en la m del cavaller; aprs ab la punta don-li
dos ferides, e fon-li forat de soltar les mans. E lo cavaller trob's sense atxa e sens
amnyopes, e tir l'espasa, mas li valia molt poc, que Tirant, veent-se delliure,
sobt'l de grans colps ab l'atxa; e aix el fu retraure fins a l'altre cap de la llia e
fu-li posar les espatles pegades ab lo palenc. Com lo cavaller se vu en tal punt
fu principi a un tal parlar.

Com Tirant e Toms de Muntalb se combateren e Tirant fon vencedor.
"-Oh trist miserable de mi sens ventura! E b fon trista l'hora del meu naiximent, e
b s estada gran la mia desaventura de perdre les manyopes de l'atxa, lo millor de
tot lo que tenia."
"-Ara, cavaller -dix tirant-, vs m'haveu incriminat de traci; renunciau al clam e
lleixar-vos he cobrar les manyopes e l'atxa, e tornarem altra volta a combatre a
tota ultrana.
"-Tirant -dix lo cavaller-, si aqueixa grciea vs me feu, jo de bon grat renunciar a
tot lo que volreu.
"Prestament Tirant crid los fels e, present ells, lo cavaller renunci al clam de la
traci, e donaren al cavaller l'atxa e les manyopes, si b les mans tenia b
nafrades, e la nagra del ventre que li feia gran dan per la molta sang que perdia.
Tirant s'adob la careta del bacinet e pos's enmig del camp esperant l'altre quan
vendria.
"Com lo cavaller hagu cobrat ses armes, tornaren a la batalla, molt ms brava que
no era estada, e daven-se los colps molt fers sens pietat alguna. E Tirant t
aquesta virtut, que no es pot perdre jams per al, que li dura tant com vol; e
l'altre cavaller, aix com era gran e gros, tenia molt poc al a moltes voltes li fallia;
e reposava's sobre l'atxa per recobrar l'al. Tirant conegu lo defalt que l'altre tenia
e no el deixava reposar perqu es canss, e l'altra, perqu es dessagns, tenia'l a
noves, una volta aocstatn-se molt a ell, altra se n'apartava, en tant que lo pobre
cavaller feia son gran esfor de dar grans colps tan mortals com podia; emper a la
fi, per la sang que perduda havia e per defalliment de l'al, que no li ajudava,
vengu en punt que les cames no el podiens sostenir.
"Com Tirant conegu que los colps que lo cavaller li dava eren molt fluixos, que
n'havia molt poc sentiment, acost's a ell ab l'atxa alta e don-li sobre lo cap, en
dret de l'orella, tan gran colp que tot lo torb, e torn-li a dar latre, que li fon forat
que caigus en terra. E don molt gran colp perqu era molt pesat. E prestament
Tirant li fon desss. Al-li la careta del bacient e pos-li lo punyal en l'ull per
matar-lo, e dix-li:
"-Cavaller de bona ventura, estalvia la tu nima e no vulles consentir que vaja a
total perdici. Atorga't per venut puix ja has renunciat al clam e a la infmia que
tu e ton germ m'haveu posada, e dona'm per lleal e quiti, car Nostre Senyor, qui
s coneixedor de veritats e vencedor de les batalles ha vista la mia ignocncia, no
mereixent mal en res, mas com a cavaller, ab tot aquell perill de la mia persona
com era dels Reis e dels Ducs, ab lo divinal auxili jo obtengu victria d'ells. E si tu
vols fer lo que t'he dit, jo s content de perdonar-te la vida.
"-Puix la fortuna ha perms o vol que aix sia -dix lo cavaller-, jo s content de fer
tot lo que em manars, per delliurar la mia miserable nima de la mort eterna.
"Tirant crid als faels; e en presncia d'ells se desdigu del lleig cas de traci que
posat li havia; e als notaris del camp fu llevar acte.
"Aprs Tirant lo lleix e pos's enmig del camp, pos los genolls en terra, e fu
llaors e grcies a la divinna Bondat com ab la subvenci su havia obtesa victria, e
fu principi a semblant oraci.

L'oraci que fu Tirant aprs que hagu venuda la batalla.
-"Oh, sacratssima Trinitat gloriosa! Ador-te genolls ficats, besant aquesta terra,
que aix com aquell qui sou un Du, un Senyor, un Creador, del qual rebem tots
benefici, que et sia dada honor, glria e benedicci, ara e en por tostemps,
amn.Oh Jesucrist, salvador e redemptor del mn! Prec-te per la cara amor que
ens has, e per la tua humanitat gloriosa, e per la tua preciosa sang, que em
guardes de pecat, em portes a bona fi, e em faces participant en los mrits de la tu
mort amargosa. E fa-te, Senyor, infinides grcies de les moltes honors que m'has
fetes e em fas cascun dia, no essent-me jo mereixedor, com jo sia un gran
pecador, mas per la tu infinida misericrida e pietat m'has volgut delliurar d'aquest
perill, e de tots los altres. Per qu et plcia, per los mrits de a tu sacratssima
passi, me vulles dar victria contra tots los meus enemics; puix m'has dat a e
posat en l'ordre de la cavalleria, me faces grcia que puixca mantenir aquell a
honor e glria tua, e en augment de la santa fe catlica, e no permetes, Senyor,
que en negun temps me puga llunyar de Tu, perqu puga venir a la fi per qu s
creat. Oh immaculada Verge, reina de parads, advocada dels pecadors! Oh vera
consolidaci mia! Grandssimes grcies te fa, e al teu gloris Fill, de la victria e
honor que he obtesa d'aquesta batalla e de totes les altres. Verge digna, no em
desempars en negun temps, perqu puga lloar e beneir lo teu gloris Fill e a tu per
tostemps. Amn."

Com tragueren ab molta honor a Tirant, e donaren sentncia de trador
contra l'altre cavaller.
-Finida l'oraci, Tirant se llev e an al Rei, e als jutges, e suplic'ls lo complissen
de justcia. E los jutges davallaren al camp e feren pendre al cavaller e ab les
espatles primeres lo feren portar fins a la porta de la llia sens negunes armes
ofensives; e Tirant anava aprs d'ell cara per cara; e Tirant ab l'espasa alta en la
m. Com foren a la porta de la llia, aturaren aqu lo cavaller e feren-lo desarmar, e
a cascuna pea d'arns que li llevaven la llanaven sobre lo palenc, e caa fora de
tot lo camp. Com fon del tot desarmat, los jutges donaren sentncia, donant-lo per
fals e deslleal, de venut e de perjur e de fementit, ab l'esquena que tenia girada
devers la porta, e aix a revers lo feren eixir primer que a neg, e aix el portaren
fins a l'esglsia de Sant Jordi, ab molts imporperis que los fadrins li feien; E Tirant
tostemps anava aprs d'ell. Com foren dins l'esglsia, un porsavant pres un bac
d'estany, e ab aigua molt calenta li don per lo cap e por los ull, dient:
"-Aquest s aquell cavaller desdit e venut e fementit.
"Aprs vengu lo Rei ab tots los estats e dones e donzelles, e Tirant an a cavall,
armat aix com estava e acompanyaren-lo fins a l'apartament del Rei. All lo
desarmaren les donzelles, e los metges curaren-lo, e vest's un amnto borcat forrat
de marts gebelins que el Rei li don, e fu-lo sopar ab ell. Aprs sopar li feren
moltes danses, qui duraren tota la nit fins prop del dia.
"Aprs, senyor, que lo cavaller venut fon guarit, ms-se a frare en un monestir de
l'observana de Sant Francesc.
"Aprs pocs dies partim ab llicncia del Rei e anam en Esccia ab Tirant per fer-li
honor al dia de la batalla. E per lo rei d'Esccia e per la Reina nos fon feta molta
honor.
"La Reina, la qual era jutge de la batalla e del camp, com ells foren dins la llia per
fer les armes, vu que lo seu cavaller portava lo bacinet ab milloria e ab gran frau:
no els volgu lliexar combatre sin un poc, e no lleix venir la batalla a fi.
"Vejam, senyors, vosaltres cavallers entesos en honor i en les armes: Tirat, en
presncia del Rei e molts nobles senyors e cavallers, fu jurament solemne de no
entrar en batalla ni empendre fer armes negunes fins a tant que aquesta batalla fos
venguda a fi. E Tirant de tot a fon content e aix ho jur e ho proms. Aprs
vengu Kirieleison de Muntalb a requeri'l de batalla incriminant-lo de cas de traci.
A qual d'aquests dos devia primer acrrer: al jurament que fet havia, present los
bons cavalers, o al cas de traci que li posaren Kirieleison e son germa? Moltes
raons s'hi poden fer d'una part i d'altra: la determinaci deixe als bons cavallers
d'honor. Senyor, qu dir a la senyoria vostra de Tirant? En onze camps de llia a
tota ultrana s entrat e de tots s estat vencedor, sens altres que n'ha fet, qui
eren armes retretes. Senyor -dix Diafebus-, jo haur enutjada la senyoria vostra en
tantes raons que he explicat. Lo sopar s prest e Tirant s majordom esta vegada.
Aprs lo sopar dir a la senyoria vostra l'ordre e fraternitat que lo senyor rei
d'Anglaterra ha establit. Quasi s ressemblant a l'ordre de la Taula Redona que lo
bon rei Arts en aquell temps compl de fer.
-Diafebus- dix l'ermit-, molt estic aconsolat de l'estil de vostre gentil e avisat
parlar, e de tota la prctica que en l'estil de les armes s's reservadda, en especial
del fams cavaller Tirant lo Blanc, qui tantes bones e virtuoses cavalleries en molt
gran jovent ha fetes. E certament jo em tinguera per lo ms benaventurat cresti
del mn si tingus un fill aix virtus e complit de tantes bondats i en l'ordre de
cavalleria tan sabent, e si ell viu poran dir ser lo segon monarca.
Acabant l'ermit les darreres paraules, vingu Tirant ab molta humilitat al pare
ermit e ab genoll en terra li dix:
-Mereixedor de molt ms honor, si a la senyoria vostra era plasent d'acceptar un
petit sopar d'aquests mos senyors que ac sn e germans meus, molta seria que la
senyoria vostra nos faria a ells e a mi.
Lo virtus senyor, prctic en tota gentilea, ab cara molt afable se llev e dix:
-Per b que a mi no sia donat a de fer, jo per contemplaci e amor de vosaltres
ho far.
E tots ensems anaren aprs de la lcida font on trobaren moltes taules parades; e
asseguts, donada la benedicci per lo pare ermit, foren servits de viandes
singulars e en tanta abundncia com si prpiament fossen dins una gran ciutat, per
o com Tirant hi havia sabut proveir.
Aquella nit passaren ab molt gran plaer parlant de moltes cavalleries que en les
honrades festes eren estades fetes, les quals si totes havia de recitar no hi
bastarien deu mans de paper.
Emper lo dia segent, com l'ermit fon davalat de la sua cetla, que havia acabat
de dir les hores, Tirant ab los altres ixqueren-li a l'encontre, e tots li feren gran
reverncia de genoll faent-li molta honor. E ell molt graciosament los regraci la
molta honor que tots li feien.
Assegueren-se en la verd e florida praderia, aix com fer havien acostumat.L'ermit
los torn ab amor gran a pregar que ell pogus saber com era estada instituda
aquella fraternitat que per lo Rei son senyor ara novament era estada fets. Entre
tots los cavallers foren fetes moltes cortesies qual de tots parlaria, e de tots foren
dades les veus a Tirant, emper el no volgu parlar, sin que preg a Diafebus que,
puix havia dit lo principi, que tamb digus la fi. E Tirant llev's e an-se'n per dar
ordre d'haure les coses que tenien a servir al pare ermit. Lo virtus Diafebus se
llev lo bonet del cap, e fu principi a tal parlar.

Com fon instituda la fraternitat dec l'ordre dels cavallers de la Garrotera.
-Ja era passat l'any e lo dia, e les festes eren complides de solemnizar, com la
majestat del senyor Rei trams a pregar a tots los estats que es volguessen esperar
alguns dies, per o com la majestat sua volia fer publicar una fraternitat, la qual
novament havia instituda, de vint-e-sis cavallers, sens que neg no fos reprotxe, e
tots de bon grat foren contents d'aturar. E la causa e principi d'aquesta
fraternitat,senyor,s atada aquesta ab tota veritat, segons jo e aquests cavallers
que ac sn havem oda recitar per boca del senyor Rei mateix, com, un dia de
sola que es feien moltes danses, e lo Rei havent dansat rest per reposar al cap de
la sala, e la Reina rest a l'altre cap ab les seues donzelles, e los cavallers
dansaven ab les dames, e font sort que una donzella, dansat ab un cavaller, apleg
fins en aquella part on lo Rei era, e, al voltar que la donzella fu, caigu-li la
lligacama de la cala, e al parer de tots devia sser de la sinestra cama, e era de
cimolsa. Los cavallers qui prop lo rei eren veren la lligacama que li era caiguda en
terra. La donzella aquesta se nomenava Madresilva. E no penseu, senyor,que
aquesta fos ms bella que altra, ni res de tot lo que mostrava fos gentil:mostra una
poca de parenceria, s un poc desembolta en lo dansar i en lo parlar, e canta
raonablement, emper, senyor, trobar-s'hi han d'estes tres-centes ms belles e
ms agraciades que aquesta;mas l'apetit e voluntat dels hmens sn repartits en
moltes maneres.Un cavaller d'aquells qui estaven prop del Rei li dix:
"-Madresilva, les armes de vostra cama haveu perdudes. Par-me que hajau tengut
mal patge que no les vos ha sabudes lligar.
"Ella, un poc vergonyosa, deix's de dansar e torn per cobrar-la, e un altre
cavaller fon ms prest que no ella a pres-la. Lo Rei, qui vu la lligacama en poder
del cavaller, prestament lo crid e dix-li que la hi lligs en la cama sobre la cala a
la part sinestra, davall lo genoll.
"Aquesta lligacama ha portat lo Rei passats quatre mesos, jams la reina li dix res,
e com lo Rei ms s'abillava, de millor voluntat la portava a vista de tot lo mn. E no
fon neg, tot aquell temps, tingus atreviment de dir-lo-hi, sin un criat del Rei qui
era molt afavorit, qui vu que massa durava. Un dia que estava sol ab ell li dix:
"-Senyor si la majestat vostra sabia lo que jo s, e la murmuraci de tots els
estrangers, e del vostre regne mateix, e de la Reina e de totes les dones d'honor!
"-Qu pot sser? -dix lo Rei-. Digues -m'ho prestament!
"-Senyor, jo us ho dir: que tots estan admirats d'una tan gran novitat com vostra
altesa ha volgut fer d'una mnima e dejecta donzella e de baixa condici, entre les
altres molt poc estimada, que l'altesa vostra en porte senyal en la persona vostra, a
vista de tot lo mn tan llong temps. Ja bastaria que fos Reina o Emperadriu per fer
tanta menci d'ella. E com, senyor! No trobar vostra altesa en aquest vostre
regne donzelles de major autoritat en llinatge i en bellea, en grcia i en saber e
complies de moltes ms virtuts? E les mans dels reis qui sn molt furgues que
apleguen lla on volen.
"Dix lo rei:
"-Doncs la Reina est d'a mal contenta e los estrangers e los del meu regne
n'estan admirats! -Dix tals paraules en francs: Puni soit qui mal y pense!- Ara jo
promet a Du -dix lo Rei-: jo instituir e far sobre aquest fet un orde de cavalleria,
que tant com lo mn durar ser en recordaci aquesta fraternitat e orde que jo
far.
"E en aquell punt se fu deslligar la cimolsa, que no la volgu ms portar, ab molta
malencolia que li rest, emper no en fu demostaci alguna.
"Aprs, senyor, complit de fer les festes aix com dit he a la senyoria vostra, fu la
segent ordinaci:
"Primerament, fos feta una capella sots invocaci del benaventurat senyor Sant
Jordi, din un castell qui es nomena ndisor, ab una gentil vila que hi ha, la qual
capella fos feta a manera de cor d'esglsia de monestir de frares, e a l'entrant de la
capella, a man dreta, fossen fetes dos cadires, e a la part sinestra altres dos, e
d'all avall, en cascuna part fossen fetes onze cadires, e fins que fossen en nombre
de vint-e-sis cadires, e en cascuna que segus un cavaller una espasa molt ben
daurada, e la coberta de la bana fos de brocat o de carmes, bodada de perles o
d'argenteria, de o que a casc millor li parega, la ms rica que casc puga fer. E al
costat de l'espasa casc tinga un elm a manera fet d'aquells que junyen, e que el
puguen tenir d'acer ben febrit o de fusta ben daurat, e sobre l'elm estiga lo timbre
de la divisa que volr, e en les espatles de la cadira en una planxa d'or o d'argent
sien pintades les armes del cavaller, e all estiguen clavades.
"Aprs dir a la senyoria vostra les cerimnies que s'han de fer en la capella, e ara
dir los cavallers qui foren elets. Primerament, lo rei eleg vint-e-cinc cavallers e ab
lo Rei foren vint-e-sis; lo Rei fon lo primer qui jur de servar totes les ordinacions
en los captols contengudes, e que no fos cavaller neg qui demans aquest orde
que el pogus haver. Tirant fon elet lo primer de tots los altres cavallers, per o
com fon lo millor de tots los cavallers; aprs fon elet lo prncep de Gales, lo duc de
Btafort, lo duc de Lencastre, lo duc d'Atztera, lo marqus de Sfolc, lo marqus
de Sant Jordi, lo marqus de Belpuig, Joan de Varoic, gran Conestable, lo comte de
Nortabar, lo comte de Salasberi, lo comte d'Estfort, lo comte de Vilamur, lo comte
de les Marches Negres, lo comte de la Joiosa Guarda, lo senyor d'Escala Rompuda,
lo senyor de Puigverd, lo senyor de Terranova, Misser Joan Stuart, Misser Albert de
Riusec; aquests foren del regne. Los estrangers foren lo duc de Berr, lo duc
d'Anjou, lo comte de Flandes, e foren tots en nombre de vint-e-sis cavallers.
"Senyor, a cascun cavaller que volien elegir per posar en l'ordre de la fraternitat,
feien-li aquesta cerimnia:prenien un arquebisbe o bisbe e daven-li los captols de
la fraternitat closos o segellats, e trametien-los al cavaller que volien elegir que fos
de la llur germandat, e trametien-li una roba tota brodada de garroteres e forrada
de marts gebelins,e un manto llarg aix com la roba fins als peus, forrat d'erminis,
qui era de doms blau, ab un cord tot de seda blanca per lligar alt, a les ales del
manto podien llanar sobre los muscles e mostrava's la roba e lo manto. Lo capir
era brodat e forrat d'erminis; la brodadura era tal com la garrotera, qui estava feta
en semblant forma, o s, d'una corretja de cenyir ab cap e ab sivella, aix com
moltes dones galanes e d'honor porten en les cames per tenir les calces, e com han
ensivellada la garrotera, donen una volta de la corretja sobre la sivella retent nu, e
lo cap de la corretja penja quasi fins a mitja cama, e enmig de la garrotera estan
escrites aquelles mateixes lletres: Puni soit qui mal i pense. La roba, lo manto e lo
capir, tot s brodat de garroteres, e cascun cavaller s tengut tots los dies de sa
vida de portar-la, iax dins ciutat o vila on estiga com defora, e en armes o en
qualsevulla manera que sia. E si per oblit, o no la volgus portar, qualsevulla rei
d'armes manera que sia. E si per oblit, o no la volgus portar, qualsevulla rei
d'armes, heraut o porsavant qui el veur anar sens la garrotera, t potestat
absoluta que li pot llevar la casena d'or del coll, o lo que portar al cap, o l'espasa o
lo que portar, encara que sia davant lo rei o en major plaa que sia. E cascun
cavaller s tengut, per cascuna vegada que no l'aportar, dos escuts d'or dar-los al
rei d'armes o la l'heraut o al porsavant, e aquell s tingut, d'aquests dos escuts, l'u
donar en qualsevulla capella de Sant Jordi per a cera, e l'altre escut s per a ell,
perqu hi ha tengut esment.
"E aquell bisbe o arquebisbe o altre prelat t d'anar com ambaixador de la
fraternitat e no del Rei, e porta lo cavaller en una esglsia, qualsevulla que sia, e si
de Sant Jordi n'hi ha, all van dretament, e lo prelat fa 'ls posar la m sobre l'arar
de l'altar e diu-los les segents paraules.

Lo jurament que fan los cavallers de la Garrotera.
-"Vs, cavaller, qui haveu rebut l'ordre de cavalleria, e sou tengut en opini de no
sser reprotxe entre los bons cavallers, jo s trams ac per ambaixador de tota la
fraternitat e d'aquell prsper orde del benaventurat senyor sant Jordi, que per
aquell jurament que fet haveu, que tendreu totes les coses secretes e que per via
directa o indirecta, de paraula o per escrit, no ho manifestareu."
"E lo cavaller promet per virtut del jurament, complir e servar totes les coses
desss dites, e donen-li los captols. Aprs que els ha llests, si els accepta,
agenolla's en terra davant l'altar o imatge de Sant Jordi, e ab molta honor e
reverncia rep l'orde de la fraternitat. E si acceptar no la vol, ha tres dies d'espai de
pensar-hi, e diu o pot dir: "La mia persona no s disposta per a rebre un tan alt
orde com s aquest, ple de molta excel.lncia e virtut."
"Torna a cloure los captols, escriu dins son nom, e aix els torna a trametre per
l'ambaixador als de la fraternitat.

Los captols de la fraternitat sn aquests:
-Lo primer s, si no s's cavaller creat en armes, no puga sser de la fraternitat de
l'ordre del benaventurat senyor Sant Jordi.

D'aix mateix.
-Lo segon s de jams desnaturar-se de son rei e natural senyor, per molts mals e
dans que li faa.

D'aix mateix.
-Lo ter s d'ajudar, emparar a dones viudes, pubils e donzelles, si request ne ser,
posar-hi tots los bns, entrar en camp clos ab armes o sens armes, e ajustar gent,
parents, amics o ben volents, dar combat o combats en viles o ciutats o castells si
era cas tal senyora d'honor fos presa o detenguda per fora.

D'aix mateix.
-Lo quart s, qualsevulla cavaller que en armes se trobar, aix en mar com en
terra, no fugir per molts enemics que veja. B es pot retraure, tornant atrs ab la
cara davant los enemics, no girant aquella, e si girava la cara cauria en molt lleig
cas de fals e de perjur, llanant-lo de la fraternitat, desagraduant-lo de tot l'orde de
cavalleria, faent un home de fust ab mans, braos e peus, armant-lo de totes
armes, donant-li baptisme, e posant-li son propi nom en la desagraduaci.

D'aix mateix.
-Lo cinqun s, si lo rei d'Anglaterra pendr empresa per anar a conquistar la terra
santa de Jerusalem, en qualsevulla estat que lo cavaller nafrat estiga, o de
qualsevulla altra malaltia, sia tengut de venir per mar a la nostra fraternitat, per o
com la conquesta de Jerusalem pertany a mi, qui s rei d'Anglaterra, e altri no.

Les cerimnies que los cavallers de la Garrotera fan, com tots sn ajustats
en l'esglsia de Sant Jordi on s lo cap de l'orde.
-Aquests sn los captols que trameten a cascun cavaller. E la Garrotera que li
trameten s molt rica, ornada de diamants e robins, e d'altres pedres fines. Si
accepta la Garrotera e vol sser de la fraternitat, un dia d'aquella setmana fa gran
festa per tota la ciutat o lloc on est, e vist-se aquelles robes, cavalca sobre un
gran cavall tot blanc, si haver-ne poder, e tota l'altra gent van a peu entorn d'ell, e
aix van per tota la ciutat fent mostra, e van a fer oraci a l'esglsia de Sant Jordi,
si n'hi ha, si no en altra, ab dues banderes, l'una de les prpies armes e lltra de la
seus divisa.
"D'aqu avant, lo rei lo nomena germ d'armes o comte, qui vol tant dir com germ
d'armes. Si neg d'aquests cavallers s dins l'illa d'anglaterra, e est sa de la sua
persona, s tengut de venir en aquell castell on se fa aquella fraternitat, e si s fora
de l'illa encara que no hi vinga no s'hi donen res; e si s dins l'illa e no hi ve, ha de
pagar deu marcs d'or, e tots han a sser destributs en cera.

Los vots que fan les dones d'honor.
-Lo primer s que jams dir a marit, fill o germ que, si s en guerra, que sen
vinga.

D'aix mateix.
-Lo segon s que, si sap que alguns d'aquests estiguessen assetjats en vila, castell
o ciutat, e passassen necessitat de vitualles, e elles faran tot son poder de
trametre'ls-ne, e hi treballan.

D'aix mateix.
-Lo ter s que, si neg d'aquests era pres, de tot son poder los ajudaran en
traure'ls de pres, e hi posaren de sos bns fins a la meitat de son dot. E les dones
sien tengudes de portar la garrotera lligada en lo bra esquerre, sobre tota la roba,
en lo bra.

Com fom trobada la devisa del collar que lo rei d'Anglaterra don.
-Senyor, puix a la senyoria vostra he recitat de la Garrotera, ara dir del collar de
la devisa que fa ara novament lo Rei.
-D'a vos prec que ho spia -dix l'ermit.
-Anant lo Rei e la Reina ab tots los estats a caa -dix Diafebus-, lo Rei havia manat
a los munteros que per aquella jornada concertassen moltes salvatgines de diverses
natures, e tanta era la gent que anaven entre hmens e dones, que en fem una
gran matana, car ab la gran multitud de la gernt fem venir la salvatgina en un
portell, e all, ab fletxes, ballestes e llances ne fon feta una gran destrucci, e ab
atzembles portaren-los a la ciutat. Los cocs, escorxant un gran cervo al coll quasi
era tot blanc per antiquitat, trobaren-li un collar al coll tot d'or; los qui l'escorxaven
foren los ms admirats del mn e digueren-ho al comprador major. Aquell
prestament ho an a veure, e pres lo collar en la m e port'l al Rei. E lo Rei hi pres
molt gran plaer, e veren lletres en lo collar escrites qui deien que en lo temps de
Jlius Csar vengu per conquistar anglaterra, e la pobl d'alemanys e de biscans,
a la partida que fu presss aquell cervo e fuu-li tallar lo cuiro del coll, e posaren-li
all aquell collar e tornaren a cosir lo cuiro e deixaren-lo anar. E pregava a aquell rei
qui aquest collar trobaria lo fes per devisa. Havia, segons lo calendari, del temps
que lo hi posaren, quatre-cents noranta-dos anys, e per o volen molts dir que no
ha animal en lo mn qui tant vixca. E lo collar era tot d'esses redones, e per o com
en tot l'ABC no trobareu lletra, una per una, de major autoritat e perfecci que
puga significar ms altes coses que aquesta lletra S.

La significaci de la devisa.
-La primera, santedat, saviesa, sapincia, senyoria e moltes altres coses que per S
principien. E d'aquests collars lo magnnim Rei n'ha donats a tots los de la
fraternitat. Aprs n'ha dats a molts cavallers estrangers e del regne, e a dones e
donzelles, e a molts gentilshmes los dava collars d'argent. E a mi, senyor, n'ha
donat u, e a tots aquests cavallers que ac sn, a casc ha donat lo seu.
-Molt reste content de tot lo que la gentilesa vostra m'ha dit -dix l'ermit-. L'ordre
de la Garrotera me plau molt, per qu s estat constitut ab virtuoses lleis de
cavalleria, e de tan gran dignitat jams no l'he vist ne ot dir, e s molt conforme a
ma voluntat e l'esperit meu se n'alegra. Digau-me, cavaller virtus, no s cosa de
gran admiraci lo collar que han trobat en poder d'un salvatge animal de tan gran
discurs de temps, e de totes les coses per la virtut vostra a mi dites, aix de les
festes com de les armes? Tant com s estat en aquest miserable de mn, no les o
jams dir que ab tan gran trimfo sien estades solemnisades.
Aquestes e semblants paraules l'ermit raonava, com vengu Tirant e dix:
-Pare senyor, vostra merc faa'm grcia de venir prop de la lcida font, per pendre
ab nosaltres una poca de refecci, e atorgau-noss grcia que pugam aturar ac
quatre o cinc dies per fer companyia a vostra santedat.
E l'ermit fon molt content, e aturaren ab ell passats deu dies. En aquests dies
parlaren de molts actes virtuosos d'armes e de molts bons consells que l'ermit los
don.
Al temps de la partida, Tirant, havent vist que lo pare ermit no menjava sin
herbes e bevia aigua, mogut d'amor e caritat fu portar moltes viandes e totes
coses necessries per a la humanal vida aix com si tingus a fornir un castell qui
espera sser assetjat d'enemics. E cascun dia lo ho havien a fer menjar ab molts
precs.
Lo dia que tenien que partir, Tirant ab tots los altres ab molta amor lo suplicaren
que volgus restar aquella nit en una tenda d'aquelles per o com ells volien partir
de mat e no partirien que ell no els dons la benedicci. E l'ermit, creent que per
ao ho volien, dix que era content. Adobaren-li all un petit llit e, reposant l'ermit,
Tirant li fu portar dins la sua ermita gallines e capons e altres vitualles per a ms
d'un any, fins a carb e a llenya perqu no hagus anar fora de l'ermita si era cas
que plovia.
Com los paregu hora de partir, tots prengueren comiat del pare ermit faent-se
los uns als altres moltes grcies.
Com ells foren partits tenint son dret cam devers Bretanya, lo pare ermit se'n
puj al seu ermitatge per a dir ses hores, e trob tota la casa plena de vitualles e
dix:
-Certament a ha fet aquell virtus de Tirant: en quantes oracions jo far vull que
haja part, sol per conixer la sua bondat e virtut, car a s demesiat per a mi.
E d'ac avant no es fa ms menci de l'ermit.

Com Tirant ab sos companyons partien de l'ermit de l'ermit e tornaren
en llur terra.
Tirant ab sos companyons per ses jornades caminaren tant que arribaren en la
ciutat de Nantes. Com lo duc de Bretanya sab que Tirant venia ab la sua parentela
ixqu'ls a rebre ab tots los regidors de la ciutat e ab gran cavalleria, e feren-li la
major honor que fer pogueren per o com era estat lo millor cavaller de tots los que
eren estats en les grans festes d'Anglaterra, e lo Duc afavoria'l molt e li dava de sos
bns, e Tirant era tengut en aquella terra en molt bona opini de totes les gents.
E estat un dia Tirant ab lo Duc e ab molts altres cavallers solaant e parlant,
vengueren dos cavallers de la cort del rei de Frana, e lo Duc los deman si en la
cort hi havia noves negunes. Digueren los cavallers:
-Senyor, s, car nova hi ha certa que, com los templers foren morts e destruts, fon
institut un altre orde, qui es nomena de Sant Joan de Jerusalem fon perdut,
aquests poblaren l'illa de Rodes, e rest buit lo temple de Salam. E de grecs e
moltes altres nacions fon poblada aquesta illa de Rodes. Com fon molt fortificada la
ciutat e lo castell, e venint en notcia del sold d'Alcaire, desplagu-li molt que
crestians haguessen poblada aquella illa. E lo Sold cascun any feia los aparells per
poder-la haver. E los genovesos, sabent tal nova que lo Sold feia gran aparell,
veent lo port sser molt bo e la terra fructcera e de moltes mercaderies abundosa,
e per quant ells ab llurs nmaus van molt sovint en Alexandria e en Barut, que els
vendria molt b tinguessen all aquell bon port e bona retreta, fon posat en consell
davant lo Duc e lo consell deliber com ab poca dificultat se poria pendre la ciutat e
lo castell, e havent-ho deliberat ho posaren en obra, que armaren vint-e-set naus
de molta gent e bona, e a l'entrada de la quaresma ne trameteren tres, e passats
quinze dies ne trameteren cinc faent dmostraci que volien all adobar e mostrar
carena; aprs mitjant quaresma ne trameteren altres tantes, feren-ho en tal forma
que lo dia de Rams foren totes les vint-e-set naus fengien que les unes anaven en
Alexandria e les altres en Barut; les altres se detenien voltejant dins mar perqu de
terra no fossen vistes. E acostant-se lo Divendres Sant, totes les naus foren dins lo
port de Rodes, esperant lo Divendres Sant, com en aquell dia havien de pendre la
ciutat e lo castell tenen moltes relquies, e qui hi ou aquell dia lo divinal ofici,
guanya indulgncia plenria a pena e culpa per molts papes atorgada. Entre les
altres relquies tenen una espina de la corona de Jesicrost ret l'esperit. Aquella
espina s de junc mar, e s d'aquelles que li entrraven dins lo cap e li tocaren al
cervell, e cascun Divendres Sant la mostren e la tenen a vista de tothom.
"E los mals crestians de genovesos, sabent la prctica del Mestre de Rodes e de sa
religi, ab consentiment de dos genovesos cavallers de l'ordre, qui estaven dins lo
castell, los quals prengueren totes les nous de les ballestes e posaren-n'hi d'altres
que eren de sab blanc e de formatge, per o que en lo temps de la necessitat
ajudar no se'n poguessen. E lo Mestre e tota sa religi no hi hagueren jams
pensat, ans certament los hagueren tots presos e morts.
"Mas Nostre Senyor algunes vegades permet algun gran pecat major benefici. Dins
aquella ciutat estava una galant dama, la qual per la sua molta bellea de molts
cavallers de l'ordre era festejada, e per la molta virtut sua neg no tenia res en
ella. En especial l'amava un cavaller qui es nomenava frare Sim de Far, natural del
regne de Navarra. Aquesta dama al parer de les gents se mostrava d'honestat
excelsa. Segu's que un escriv de la nau del capit dels genovesos era eixit en
terra e vu la gentil dama e enamor's molt d'ella. E congoixat d'amor infinida va a
parlar ab la senyora ee diu-li com ell t molt bon grat d'ella, e que la prega qui li
faa tanta grcia que li done la sua amor, que ell li dar tant de sos bns que en
ser molt contenta. E de continent present-li un diam e un rob que valien cinc-
cents ducats, a ms la m en una botgeta que portava en la cinta e tragu una
gran grapada de ducats e llan'ls-hi en la falda, que tota la feren alegrar. Passades
moltes paraules entre ells, ell obtingu tot lo que volgu; e a fon lo Dijous de la
Cena. La gentil dama, perqu pogus haver d'ell molt ms, li fu grans festes
mostrant-li amor infinida.
"-Ara -dix lo genovs-, puix jo he hagut de vs tot lo que volia, jo us promet dem
en aquell dia dar-vos la ms rica casa de tota aquesta ciutat ab tot lo moble perqu
siau la ms rica dama e ms benaventurada de totes.
"-Ai, mesquina! -dix ella-, ara que haveu hagut de mi lo que voleu, vos voleu
burlar de mi ab prometences impossibles que no es poden fer? Anau ab la pau de
Du, e no em vingau pus en casa.
"-Oh senyora! -dix l'escriv-, jo em pensava haver conquistat un regne, e tenia 'm
per lo ms benaventurat home del mn pensant que la vida vostra e la mia seria
tota una, e que los cossos no es poguessen separar sin per mort natural, e fer vos
la ms rica senyora de tota l'illa, e vs me dau comiat? E no pense la vostra galant
persona que ho haja dit per burlarme de vs, que us ame ms que ala vida mia,
sin que ab tota veritat vos parle. E d'ac a dem per tot lo dia, no hi ha tant, que
en veureu l'experincia verdadera.
"-Si lo vostre verdader parlar fos ab efecte, deixant paraules colorades, e alguna
cosa en b venir s'espera, dir-m'ho deureu, puix tanta amor dieu que em portau,
perqu lo meu esperit ne rests aconsolat. Emper vosaltres genovesos sou gent
descomeixent, que sou tals com los sens de Sria, que van carregats d'or e
mengen palla, e per o crec que tot deu sser burla e no ho dieu sin per enganar-
me.
"-Senyora, si vs me prometeu de tenir-me secret, jo us ho dir.
"E la gentil dama lo hi proms. E lo genovs li dix tota la veritat del fet com se
tenia de fer.
"Com l'escriv fon partit de la dama, ella trams al castell un fadr ben ents e
discret; e trob lo Mestre en l'esglsia ab tots los frares que oen los fasos. Lo fadr
parl ab lo Sim de Far e fu-lo eixir fora de l'esglsia e dix-li les segents
paraules:
"-Senyor Comanador, ma senyora vos prega que, si d'ella jams esperau haver
compliment del que desitjau, encara que siam en dies de Passi, que de continent,
totes coses lleixades, siau ab ella; que ab molta humilitat vos espera e desitja-us
servir de cosa que jams vos oblidar.
"Lo cavaller, mogut ms d'amor que la devoci, lleix lo servei de Nostre Senyor, e
tan secretament com pogu se n'an a la casa de la senyora, la qual com lo vu lo
reb ab molta amor abraant-lo, e pres per la m s'assegueren en l'estrado, e la
senyora ab veu baixa fu principi a semblants paraules:
"-Cavaller virtus, perqu tinc conegut la molta amor que em portau e los treballs
que haveu sostenguts per voler obtenir lo que de mi desitjau, e jo volent guardar
l'honor e fama que deu resplandir en les dones d'honor, no he volgut jams
admetre les vostres pregries, ara, perqu tals treballas ne l'amor que em portau
sia sens premi, ni em tingau per ingrata, vos vull premiar de dues coses: la primera
s que s contenta de servirvos de tot lo que a mi sia possible per lo molt merixer
vostre; la segona, vos he fet venir en tal dia perqu la necessitat ho requir, per
manifestar-vos la dolor inestimable que la mia nima sent, que freda suor corre per
lo meu cos d'un terrible espant que tinc davant los meus ulls, e a per causa del
gran prediment del Mestre de Rodes e de tota la religi e aprs de tot lo poble
d'aquesta ciutat; e no donant-vos ms espai sin fins a dem que el ser serm sia
acabat, que tota la vostra religi ser perduda.
"-Senyora de molta estima - dix lo cavaller-, molta glria s per a mi que de tan
poca servitud que us he fet obtinga tan gran premi com s d'acceptar-me per
servidor, la qual grcia estime ms que m'hagusseu fet monarca del mn. E
suplique a la vostra gentilea voler-me manifestar tal cas perqu per mitj meu
puga sser restaurada la nostra religi e no plcia a la virtut divina que es
segueixca un tan gran dan. E besant-vos les mans vos suplique que haja de vs
alguna doctrina perqu veja si en aquest fet algun remei s'hi por dar, car sobre
totes les dones d'honor deveu sser exalada, e per ma part vos ofir, encara que ja
sia tot vostre, la persona e los bns e honor.
"Molt rest contenta l'agraciada senyora de les paraules del cavaller. E recit-li
llargament tot lo que l'escriv li havia dit. Com lo cavaller o semblants paraules
recitar, estigu molt admirar pensant en la grcia que la divina Providncia li havia
fet en fer-li revelar un tan gran secret, e don dels genolls en la dura terra per
voler besar los peus e les mans a la virtuosa senyora, e ella no ho comport, e
prengu'l del bra e al'l de terra e abrac'l e bes'l e bes'l d'amor virtuosa. Lo
cavaller, per la necessitat gran que lo cas requeria d'avisar-ne lo Mestre perqu
hagus termps de proveir en los remeis, pres gracis comiat de la gentil dama. La
nit era ja escura, e lo castell tancat. No tement los perills que seguir li'n poguessen,
fon a la porta del castell e toc grans colps. Los cavallers qui feien la guaita alt en
la muralla del castell demanarn qui era lo qui de tan gran pressa tocava. E lo
cavaller nomenant-se Sim de Far, que l'hi obrissen. Digueren los de la guaita:
"-Vs-te'n, malvat, no saps los perills e dans que t'estan estotjats si lo senyor
Mestre sap que en aquesta hora tu est fora del castell. Torna-te'n e per lo mat
pors entrar a ton plaer.
"-Jo s ben cert de tot lo que vosaltres me dieu - dix Simlo de Far-, mas a mi cov
en tot cas del mn d'entrar esta nit dins lo castell, per qu us prec molt
afectuosament que digau al senyor Mestre que me faa obrir, car no tem ni vull
tembre negun perill que siguir me puga.
"Una de les guaites an a l'esglsia, e trob lo Mestre qui estava prop del moniment
dient ses hores. Com sab que Sim de Far a tal hora era fora del castell, dix ab
gran ira:
"-Jo li promet, si Du me deixa veure lo mat, li far dar del mal frare que aix deixa
la religi! Des que jo s mestre no he vist ni sabut que neg sia a tal hora fora del
castell. Anau e digau-li que esta nit no pot entrar, mas que dem haur la bona
estrena.
"E lo Mestre torn en sa oraci, e la guaita sen torn ab la resposta. Com Sim de
Far o tals raons, humilment torn a pregar als cavallers que la guaita feien
volguessen tornar a dir al senyor Mestre que lhi fes obrir, que lentrada sua era
de gran necessitat, e aprs que lhagus ot li dons la penintncia que rereixia.
Per tres voltes lo hi tornaren a dir, e lo Mestre en nenguna manera no lhi volia fer
obrir. Estava all un cavaller molt antic, qui dix al Mestre:
"-Senyor, per qu vostra senyoria no dna audincia a aquest frare Sim de Far?
A vegades se segueixen coses en una hora que no sesdev en mil anys. Aquest
cavaller ja sap la pena que li va en lo que ha coms. No el tingau per tan foll que
sens causa ell vulla entrar en aquesta hora, puix al mat poria entrar segurament.
Per qu tendira per bo que, guardades les portes, e dalt per les torresles guardes
estiguen armats e ben provet de gorsses canteres. Car, senyor, jo he vist en mon
temps, si no haguessen oberta la porta del castell a lhora de la mitja nit, lo castell
de Sant Pere se perdia, per la gran multitud de turcs que hi vengueren a hora
incogitada, e hora per hora lo Mestre, que Dus haja, lo socorregu, e lo castell fon
delliurat dels enemics.
"Lo Mestre, per les paraules de lantic cavaller, fon content que lhi obrissen e
man que les portes fossen ben guardades e la muralla, e feren-lo entrar, lo qual
venia ab la cara molt alterada. Com lo Mestre lo vu davant si, li dix:
"-Oh mal frare e pitjor cavaller, no tement Du ni lordre en qu est posat, que en
les hores indispostes e no honestes per a frares de religi sser fora del castell! Jo
et dar la penitncia que est mereixedor. Veniu vosaltres, ministres de justcia, e
posau-lo en lo carre, e no li doneu a menjar sin quatre onces de pa e dues
daigua.
"-La senyoria vostra -dix lo cavaller- no ha acostumat de condemnar a neg sens
que no sia ot. E si la ra que dar de mi no basta a rembre la pena, jo vull rebre
ab pacincia la pena doblada.
"Dix lo Mestre:
"-Oh senyor! -dix lo cavaller-, e aix ser jo vilment tractat que no em voleu oir?
Jo em pens que la senyoria vostra me volria haver ot e haver-me donat la millor
comanda de tota la religi, car no us hi va sin la vida, la dignitat e que es perda
tota la religi. Aprs, si lo que jo dir no es veritat, no vull altra menys pena sin
que em faau llanar dins mar ab una mola al coll, e jo vull morir mrtir per
mantenir la nostra religi.
"Lo mestre, qui vu que lo cavaller tant se justificava, man que el lleixassen e dix:
"-Ara veurem qu sabrs dir.
"-Senyor -dix lo cavaller-, no s cosa que a dir faa en pblic.
"Lo Mestre fu apartar tota la gent, e lo cavaller fu principi a tal parlar.

Com lo Mestre de Rodes, ab tota la religi, fon delliurada per un cavaller de
lordre.
-"Senyor, per la immensa e divina clemncia o bondat de nostre senyor Du s
estada feta a la nostra religi la major grcia que jams fes a neg, car dem la
senyoria vostra fra mort, e tots nosaltres, e destrut tot lo nostre orde, la ciutat e
tot poble robat, dones e donzelles deshonrades, e tot posat en total deestrucci. E
per a, senyor, s jo vengut a tal hora per informar-me b daquest fet, no
tement negun perill per salvar la vida de la senyoria vostra e de tots los frares de la
religi. E si de tal cosa punici mereix, jo la comportar ab molta pacincia, car
ms estime morir que si la religi shavia de perdre."
"-Prec-te, fill -dix lo Mestre-, que em digues la forma ni com se devia fer; car aprs
de mi jo et far lo major de tot lo nostre orde.
"E lo cavaller don del genoll en terra e bes-li la m; aprs dix:
"-La senyoria vostra deu saber com dos frares de la nostra religi, genovesos, nos
tenen venuts, car a consell daquests sn vengudes aquestes naus daquests
malvats genovesos ab gran multitud de gent e ab poca mercaderia. E aquests
tradors que tenim dins lo castell han feta una gran amldat, que de la cambra de les
armes han llevades totes les nous de les ballestes e han-n'hi posades de sab blanc
o de formatge perqu en la necessitat no ens ne pugam ajudar. E dem, qui s lo
Divendres de Passi, han elets los ms forts e disposts hmens de totes les naus
per entrar dins lo castell, e casc daquests portar una ballesta desencavalcada,
que ara novament han trobat, que est lligada lo bar, ab lasbrer, ab fil com
acostumen les altres d'estar, mas ab l'estrep vnen tan justes e ab un petit pern
s'encavalquen molt b. E casc portar espasa o secretament armat, portant sobre
les armes clotxes negres, llargues fins en terra. E vendran de dos en dos ab excusa
d'adorar la Creu e per a oir l'ofici perqu neg no n'haja notcia. E com hi haur
prou gent, que lo divinal ofici se far, facilment poden eixir de l'esglsia, e ab ajuda
dels dos frares, qui tendran ja la torre de l'homenatge presa, daran entrada als
altres, e pendran les altres torres que prop los estan. E ans que la senyoria vostra
n'hagus sentiment, fra presa la mitat del castell, e de mort o de pres no podeu
sser estalvi, e tots nosaltres ab vs ensems.
"-Puix aix s -dix lo Mestre-, anem secretament a la cambra de les armes e
veurem primer si s veritat a de les ballestes.
"E trobaren que de cinc-cent ballestes enss que hi havia no en trobaren sin tres
que tinguessen nous, sin de sab de formatge. Lo Mestre en aquell punt estigu
esbalat e conegu que lo cavaller li havia dita veritat e prestament fu ajustar
consell de cavallers e fu turmentar, atorgaren com tenia de morir lo Mestre e tota
la religi sens merc neguna. Prengueren-los e llanaren-los en un sl de torre on
havia moltes serps e escurons e altres vils animals.
"En tota la nit neg no dorm, ans secretament doblaren les guaites, e triaren
cinquanta cavallers jves e disposts per dar recapte als qu vendrien. E tots los
altres s'armaren perqu, si havien mester socors, que els poguessen ajutdar. Al
mat, com hagueren oberts les portes, los genovesos comenaren a venir de dos en
dos; e venien demostrant que deien hores. Havien a passar tres portes. La primera
era tota oberta, ab dos portes que la guardaven. A les altres portes no podien
entrer sin per la portelleta poca, e com eren dins lo gran pati, davant l'esglsia,
estaven all los cinquanta cavallers ben armats qui els prevenien, e els desarmaven
e sens tocar de peu en terra los llenaven en sitges fondes uns sobre altres, e
encara que cridassen no ho podien oir los de defora. D'aquesta ventura moriren mil
tre-cents setanta-cinc genovesos aquell dia, e si ms n'hi fossen entrats, ms n'hi
foren morts. Lo capit, que estava defora, vu que tants genovesos eren entrats e
que no n'eixia neg, prestament se recoll en naus. Lo Mestre, qui vu que ms
gent no entrava, fu eixir fora del castell la major part dels cavallers e manls que
tants com ne trobassen que els prenguessen e en aquella jornada fon feta gran
destrucci dels genovesos.
"Lo capit, de continent que es fon recollit, fu recollir tota la sua gent e fu dar
vela a les naus, faent la via de Barut, perqu sabien que lo Sold era aqu. Lo
capit fon davant ell e recit-li tot lo fet que li era seguit en Rodes. Hagueren
consell entre ells, a instncia e requesta dels genovesos, e fon concordat per tots
que lo Sold en persona passs en l'illa de Rodes ab lo major poder que pogus;
que en les sues naus porien passar en dos o en tres viatges. Lo Sold fu posar en
orde vint-e-cinc mlia mamelluts e trams-los en la dita illa.
"Com les naus tornaren, pass lo Sold ab trenta-tres mlia moros. Les naus
anavaen venien, que passats cent cinquanta mlia combatents se trabarne dins
l'illa; com l'hagueren tota destruda, d'un cap fins a l'altre, posaren lo siti sobre la
ciutat, a les naus guardaven lo port perqu no hi entrs vitualles. E cascun dia
daven tres combats al castell, u per lo mat, altre al migjorn e l'altre ansdel sol
post. E los de dins defenien-se molt virilment com a cavallers. Emper estaven ab
congoixa perqu els fallient les vitualles e vengueren en gran necessitat, que
havien de menjar los cavalls, los gats, fins a les rates. Lo Mestre fu lletres al Papa,
a l'Emperador e a tots los reis e prncps de crestinas, notificant-los la grandssima
necessitat en qu era posat, pregant-los que el volguessen subvenir.
"Part lo bergant una nit que plovia e feia molt gran fosca; passaren que no foren
gens sentits, e per son discurs donaren les lletres. E cascun prncep los feia bona
resposta, emper l'ajuda era molt tarda. E aquestes lletres eren vengudes al rei de
Frana, que profer molt e fu poc.
Totes aquestes raons que dites he, recitaren los cavallers qui de la cort del rei de
Frana eren venguts al duc de Bretanya, e lo Duc mostrava dolre's molt del Maestre
e de la religi, dient, all presents tots, moltres vituoses paraules, entre les quals en
ell volia trametre socors al gran Mestre de Rodes e li seria pasent que ell hi ans
per capit, ho faria de molt bona voluntat, e hi despendria de o del seu dos-cents
mlia escuts.
L'endem per lo mat tingu consell, e foren elets quatre ambaixadors: un
arqubisbe e un bisbe, un vecompte, e lo quat fon Tirant lo Blanc, per o com era
bon cavaller e de la fraternitat de la Garrotera.
Com los ambaixadors foren davant lo rei de Frana, explicaren llur ambaixada e
dix-los que al quart dia los retria resposta. E pass ms d'un mes ans que d'ell
poguessen saber lo que deliberava de fer. Com hagu prou estat, dix-los que per al
present ell no podia entendre en tals fets, com fos ocupat en altres negocis que li
anava ms inters. Los ambaixadors se'n tornaren ab la resposta.
Com Tirant sab que tanta morisma estava sobre Rodes e que neg no els socorria,
parl ab molts mariners demanant-los de consell si seria possible que ell los pogus
socrrer. E digueren-li que si ell hi anava, aix com deia, ell los poria b socrrer e
poria entrar dins lo castell de Rodes, no envers la part del moll, mas a l'altra part.
Tirant, ab voluntat del Duc e ab llicncia e voluntat de son pare e de sa mare,
compr una grossa nau e fu-la molt b armar e proveir de moltes viutalles.
Segu's que, per la coneixena que Tirant havia ab los cin fills del rei de Frana, e lo
menor de tots havia nom Felip, que era un poc ignorat e tengut en possessi de
molt grosser, e lo Rei per causa d'a ne feia poca estima, e la gent no en feien
negunas menci d'ell, e un gentilhom qui el servia, sabent que Tirant anava ab una
nau en Rodes e per passar en Jerusalem, havent desig gran d'anar en aquelles
terres, dix a Felip les segent paraules.

Com Tirant arm una nau per socrrer al Maestre de Rodes, e an-se'n en
sa companyia Felip, fill menor del rei de Frana, del qual se tract
matrimoni ab la filla del rei de Siclia.
-Los cavallers, senyor, qui aconseguir volen honor, com sn jven e disposts per
exercir armes, no deurien aturar en casa de llurs pares, especialment los qui sn de
menor edat dels altres germans, e majorment que lo pare no en faa menci
neguna d'ell. E si jo fos en lo punt que vs sou, ans irai peixent les herbes per los
monts que sol un dia jo aturs en aquesta cort. E no sabeu vs com diu aquell
refrany antic?: mudant edat muda's ventura; e poreu-la en altre lloc millor trobar
que no ac. E mirau d'aquell fams cavaller Tirant lo Blanc: aprs de la molta honor
que ha sabuda guanyar en les batalles que en Anglaterra ha venudes, ara
novament arma una grossa nau per anar en Rodes i a la casa santa de Jerusalem.
Oh, quina glria seria per a vs secretament partir d'ac, vs e jo tot sols, e no dir
res a neg fins fssem dins la nau e cent milles dins mar! E Tirant s virtus
cavaller que us obeir e us far aquella honor que sou mereixedor segons la casa
d'on veniu.
-Mon bon amic Tenebrs, jo conec molt b lo bon consell que em donau -dix Felip-,
e s molt content que ho metam en execuci.
-A mi paar, senyor -dix lo gentilhom-, que jo dec anar primer en Bretanya al port
on Tirant aadoba la nau, e per la molta amistat que jo tinc ab ell li dir que em faa
grcia que en companyia sua jo puga passar en la terra santa de Jerusalem, e
quines coses he mester per a mi e a dos escuders; e vista sa intenci, posarem en
la nau totes les coses que seran necessaries.
Felip rest molt content daquest deliber, e dix:
-Tenebrs, en aquest temps que vs ireu a parlar ab Tirant, jo replegar los ms
diners que por, e robes e joies perqu em puga mostrar onsevulla que sia.
Lo dia segent lo gentilhom part ab dos escuders qui l'acompanyaven, e tant
camin Tenebrs per ses jornades que pervengu on era Tirant. Feren-se
grandssima festa com se veren, e Tenebrs li dix la causa de sa venguda. Com
Tirant sab la sua ambaixada, hi trob molt gran plaer, per o com sabia que
Tenebrs era gentilhom valentssim e molt discret, e estimaava la sua companyia;
e resps-li en la segent forma:
-Senyor e germ meu Tenebrs, los bns, la persona e la nau e tot quant jo tinc s
prest a tot lo que vs ordeneu. E jo ho tinc a bona sort de vs anar en ma
companyia, e per cosa en lo mn jo no compartiria que cavaller ne gentilhome,
qualsevulla que fos, en la mia nau poss vitualles;que de tot lo que en la nau ser,
aix prpiament com a la mia persona, vos ser dat tot lo que volreu.
Com Tenebrs o aix parlar a Tirant, fon lo ms content home del mn;e fu
infinides grcies a Tirant de la molta gentilea sua.
Lleix all u dels servidors perqu fes adobar dins la nau una cambra on se
poguessen retraure per a dormir e a menjar, e que Felip pogus estar all alguns
dies secret. E Tenebrs se'n torn per ses jornaades cavalcant fins que fon ab Felip,
lo qual l'estava esperant ab molt gran desig.
No fon poca la consolaci que Felip hagu de la bona resposta de Tirant. E Tenebrs
li dix que donassen ordre que fos presta la llur partida; e Felip li dix que ja tenia tot
lo que se n'havia de portar.
L'endem Felip an a son pare lo Rei e suplicl, davant la Reina, que fos de sa
merc li dons llicncia d'anar fins a Pars per veure la fira, que estava a dos
jornades d'all. Lo Rei ab la cara molt fluixa li dix:
-Fes lo que et vulles.
Ell li bes la m, e a la Reina per semblant. Egran mat ells partiren e tingueren son
cam, e per ses jornades arribaren al port de la mar. E Felip se pos dins una
cambra en la nau e no es lleix veure a neg.
Com la nau fon partida, e ben dues-centes milles dins mar, Felip se mostr a
Tirant. E aquell estigu lo ms admirat del mn de tal ventura. E puix se trobaren
dins mar, fon-los forat de tenir son dret cam divers Portugal, e arribaren a la
ciutat de Lisboa. Lo rei de Portugal com sab que Felip, fill del rei de Frana, venia
en aquella nau, trams-li un cavaller pregant-lo graciosament li fos plasent deixir
en terra per o com venia enutjat de la mar. E Felip lli trams a dir que per la sua
amor era molt content. Tirant i Felip s'abillaren molt b e, ben acompanyats de
molts cavallers e gentilhmens que Tirant portava tots ben abillats e ab cadenes
d'or, ixqueren de la nau e feren la via devers lo palau. Lo Rei com vu a Felip
abra'l e fu-li molta honor, e a tots los altres. E aturaren en la cort del Rei deu
dies.
Com se'n volgueren anar, lo Rei los fu molt ben fornir la nau de totes les coses
necessries en molt gran abundncia. E d'all Tirant trams un gentilhom seu ab
lletres al rei de Frana, recitant-li la veritat de son fill. Com lo rei de Frana sab
que ab tan bona companyia son fill anava ne fon molt content, en especial la Reina,
que tant de temps havia passat que no n'ahavia pogut saber res, ans pensaven que
fos mort o que es fos posat en algun monestir.
Felip pres comiat del rei de Portugal, e la nau fs vela e vingu al cap de Sant
Vicent per passar l'estret de Gibaltar. E all trobaren moltes fustes de moros. Com
veren la nau, totes les fustes se posaren en orde per pendre-la e donaren-li un gran
combat que dur mig dia, on hi mor molta gent d'una part e d'altra. Com la gent
de Tirant hagueren refrescat, tornaren altra volta a la batalla, la qual era molt
brava. s veritat que la nau de Tirant era molt major e ms alterosa que neguna
dels moros, emper era sola, e les altres, entre grans e poques, eren quinze, e
totes feien armes. Com la nau de Tirant part de Portugal hi havia passats quatre-
cents hmens d'armes.
Un mariner molt destre que havia molt en la nau, qui es nomenava Cataquefars,
aquest havia molt navegat, era molt subtil e valentssim mariner, veent que mal
anava llur fet, pres moltes cordes que havia en la nau e fu-ne un filat a manera
d'eixvega que porten la palla; e del castell de popa fins a la proa, abraant l'arbre,
pos aquelles cordes e fu-les lligaar alt, que los hmens que dins la nau
combatien, aquelles cordes no els feien gens d'enuig a les armes, ans los
restauraren d'esser presos; car les canteres que los moros tiraven eren tantes e tan
espesses que era una gran admiraci de veure; e si aquella eixvega de cordes no
fos estada, tota la coberta de la nau fra estada plena de pedres e de barres de
ferro; e ab aquell aartifici fon restaurada que jams una pedra hi pogu entrar, ans
aix com la pedra donava en les cordes sortia en mar. Qu fu ms aquest mariner?
Pres tots los matalafs que trob dins la nau, entold los castells e los costats de la
nau, e com les bombardes tiraven daven damunt los matalafs e no podieen fer mal
ni dan a la nau. Encara fu ms. Pres oli bullent e pegunta, e aix com les naus
estaven afrenellades, ab caces llanaven oli, e ab la pegunta bullent daven de gran
passions als moros, de qu els fon forat d'apartar-se de la nau. Emper tot l'estret
de Gibaltar passaren combatent nit e dia, e tantes foren les bombardes, dards e
passadors que les veles tenien clavades ab l'arbre de la nau, e volgueren acalar
l'antena aprs que los moros los hagueren llexat, e no pogueren; e eren molt prop
de la ciutat de Gibaltar. Los mariners foren tan bons que prestament giraren la nau
e alaren les veles: ixqueren de l'estret e entraren en la gran mar.
E en aquests combats foren nafrats Felip e Tirant e molts altres.Anaren en una illa
despoblada prop terra de moros, e aqu curaren de les nafres e aadobaren la nau lo
millor que pogueren e navegaren per la costa de Barbaria on hagueren molts
combats ab fustes de genovesos e de moros fins que foren prop de Tunis. Aau
acordaren d'anar a l'illa de Siclia per carregar de forment. Com foren ddins lo port
de Palerm, on era lo Rei e la Reina e dos fills que tenia e una filla d'inestimable
bellea, que havia nom Ricommana, donzella molt sabuda e de moltes virtuds
complida, e estant la nau dins lo port e volent pendre vitualles, que freturosos
n'estaven, feren exir en terra a l'escriv e cinc o sis ab ell, ab manament que no
diguessen res de Felip ni de Tirant, sin que era una nau que era partida de ponent
e anava en Alexandria ab alguns pelegrins que anaven al sant sepulcre.
Com lo Rei sab que del ponent venien, per saber noves d'aquella terra, trams a
manar l'escriv de la nau e tots los altres venguessen davant la senyoria sua, e
fon-los forat de fer-ho.E recitant davaant lo Rei los combats grans que en l'estret
de Gibaltar havien haguts ab moros e ab genovesos, no recordant-se en aquell cas
del manament que Tirant los havia fet, digueren com all venia Felip, fill del rei de
Frana, en companyia de Tirant lo Blanc. Com lo Rei sab que Felip era en aquella
nau, fu fer un gran pont de fusta de la terra fins a la nau tot cobert de draps de
ras. Lo Rei per fer-li honor entr dins la nau ab dos fills que tenia, e preg molt a
Felip e a Tirant que ixquessen en terra e reposassen all alguns dies per la gran
congoixa de la mar que passat havien, e dels combats dels moros. Felip e Tirant li'n
feren infinides grcies e digueren que per contentar-lo irien ab sa ssenyoria.
Lo Rei los tragu en la ciutat e fu-los molt b aposentar e servir de molt bones
viandes e d'altres coses pertanyents per a hmens que ixen de mar.
Emper Felip, per consell de Tirant, dix al Rei que no aturaria en sa posada fins que
hagus vista a la Reina. E lo Rei ne fon molt content. Com foren alt en lo palau, la
Reina los reb ab cara molt afable, e sa filla la Infanta. E tornats en sa posada
trobaren-la segons fill de rei era mereixedor.
Aprs, cascun dia a la missa e aprs dinar eren ab lo Rei, en especial ab la Infanta,
la qual mostrava tanta afabilitat als estrangers que anaven e venien que per tot lo
mn se parlava de la sua virtut. E practicant cascun dia en la cort del Rei e ab la
Infanta, Felip s'enamor molt d'ella, e ella per semblant d'ell. Emper Felip era tan
vergonys, com era davant ella, que escassament gosava parlar, e com ella lo
posava en raons, algunes no hi sabia respondre, e Tirant prestament responia per
ell, e deia a la Infanta:
-Oh senyora, quina cosa s amor! Aquest Felip, com som a la posada o fora d'ac,
jams la sua boca se cansa en dir llaors e bns e virtuts de la senyoria vostra, e
com vos s present, ab gran treball pot parlar, de sobres d'amor. Certament vos dic
que si jo fos dona e trobs alg ab aquesta gentil calitat e conegus en ell sser
home dispost e d'antic llinatge, jo deixaria d'amar a tots los altres e amaria un tal
com aquest.
-Ai Tirant! -dix la Infanta-, vs b dieu; emper si naturalment li ve d'sser grosser
de sa prpia natura, quin plaer, quina consolaci pot sser a una donzella que
tothom se riga d'ell, e li donen sus i mat en la darrera casa? Per amor de mi no em
digau tal ra, car per mon delit volria home que fos ents e compartiria ens en
estat i en llintge e que no fos grosser ni avar.
-Senyora -dix Tirant-, natural ra dieu, emper aquest no seu en aqueix banc que
vs dieu. Aquest s jove e de pocs dies e vell de seny, liberal, anims ms que tot
altre, molt afable e gracis en totes coses. En la nit se lleva e no em lleixa reposar
com volria. La nit li par un any: lo dia lli s delits. Si plaer li vull fer no havem a
parlar sin, de la senyoria vostra. Si a no s amor, si no, digau-me qu seria.
Senyora, amau a qui us ama, e de tot cert aquest s fill de rei, ab vs egual, qui us
ama ms que a la sua vida; e si no parla tant com la senyoria vostra volria, per
millor lo'n deureu tenir. Guardau-vos, senyora, d'aquells hmens qui ab gran
audcia e ab atreviment gosen requerir a dona, o a donzella; e tal amor com
aquesta no s gens bona, car amor que prest s venguda ms prest s per duda. E
tals com aquests sn dits hmens cossaris, qui van a roba de tothom. Dau-me vs,
senyora e escassament li pot eixir la paraula de la boca, e ab les mans plenes de
temor diu lo que vol dir.
-Tirant -dix la Infanta-, per la molta amista que vs teniu ab Felip feu b d'asseure'l
en la cadira d'honor. Ab lo noble orde de cavalleria que teniu vs no poreu dir sin
lo b que de vs se pertany e per o us ne tinc per millor. Mas no penseu sia dona
que crega de llauger, ans si res havia d'sser hi volria posar les mans fins als colzes
en sentir e saber la sua prctica, estat e condici quiina s, e si seria per dar
consolaci a la mia nima en aquest mn. Emper los meus ulls contents sn de la
vista d'ell, lo meu cor se combat ab mi, e l'experincia me manifesta que s, aquell
que jo contemple, d'esser grosser e avar, les quals dos malalties sn incurables.
-Oh senyora!, qui en totes les coses del mn vol molt subtilment mirar moltes
voltes li esdev que elegeix la ms ron.e en especial en els amors honestes e
lcites. E no sn passats tres dies que passejant-nos lo senyor Rei vostre pare e jo
per lo jard parlam de molts estats de prnceps de la crestiandat, e de moltes altres
coses, e venguem a parlar de la senyoria vostra, dient-me com volia en sa vida
repartir tot son estat, e per la molta amor que lo pare naturalment ama los fills, en
especial a vs, qui sou donzella que li sou estada tostemps molt obedient, vos vol
dotar de totes les terres del ducat de Calbria ensems ab dos-cents mlia ducats, e
a desitjava molt veure de visa sua, per o que, com la sua nima se partiria del
seu cos, aconsolada se nans. Jo veent la bona e recta intenci sua, lo hi llo, per
o que, com la senyoria vostra s mereixedora de molta dignitat e honor excelsa.
per qu suplic a vostra altesa que algunes hores dispostess me vullau dar audincia
e no perdre enuig de res que jo diga a la senyoria vostra; car jo veig ac venir en la
cort del senyor Rei ambaixadors del Papa per contractar matrimoni de son nebot,
que volen dir alguns seria fill, ab vostra altyesa, e daltress parts nhi veig del rei
de Npols, del rei dHongria e del rei de Xipre. E encara que jo tinga poder del
crestianssim e superior en dignitat de tos los reis de la crestiandat, lo rei de
Frana, vull contractar ab vostre pare e ab laltesa vostra daquest matrimoni.
Gran cosa s, senyora, ab los ulls corporals poder veure si s coixo o tort, o alesiat
dalg de sos menmbres, si s vell o jove, o si s de bona grcia o de mala, o si
s valent o covard. De totes aquestes coses e moltes altres en qu natura pot fallir,
laltesa vostra nhaur destar a relaci daltri, qui us por dit tot lo contrari del
que ser. Svia e discreta vos veig, senyora, e ms sabent que tota altra, e per tal
vos tinc. E no pense la senyoria vostra que per jo sser servidor de Felip diga
nengunes coses fictes ne manllevades, que de totes les que damunt he dites podeu
veure totes les perfeccions en aquest. mas oer ka vistra singular persona posseeix,
sou mereixedora de seure en cadira emperial e sotsmesa a la corona de Frana, r
sser de major aaltesa ans que a lImperi rom. E ss mostrada per experincia
la gran dignitat del rei de Frana, que les armes no li foren donades sens gran
causa, car per manament de Nostre Senyor li foren trameses per un ngel tres flors
de lliri alrei de Frana que les fes, lo que no es llig que jams per ngel sien
estades trameses a negun rei. Doncs, senyora, la senyoria vostra pot pendre part
del mundanal e de l'espeitual, e de santedat ser complida la vostra excelsa
persona per causa d'aquest Infant. E qui s aquella qui puga haver glria en
aquest mn e parads en l'altre?
En a vengu la Reina e torb'ls de ses delitoses raons. Com hagueren estat un
poc espai, dix la Reina a Tirant:
-Cavaller virtus, no s passada una hora que el senyor Rei e jo parlvem de vs e
de les cavalleries vostres e lo Rei vol-vos acomanar un gran fet en qu li va molt a
ell e a mi. E jo us tinc per tal, que, si vs ho empreu, que en volreu a l'honor vostra
eixir aix com de bon cavaller se pertany. Emper per esquivar los molts dubtes que
hi sn, jo hi dar tot aquell empediment que por.
-Senyora -dix Tirant-, vostra excel.lncia me parla tan cobert, que jo no s qu hi
puga respondre, si ja no havia altra doctrina ms clara de la que l'artesa vostra
m'ha dit. Empe lo que jo por fer per l'excel.lncia vostra, ab consentiment del
senyor Rei ho far de molt bona voluntat fins a portar-ne la creu al coll.
La Reina li regraci molt la sua bona voluntat. Tirant pres comiat de la Reina e de la
Infanta. E com fon en la ssua posada congoixava's molt que la nau no fos adobada
perqu pogus prestament partir.
Tirant vu dins en alta mar venir una nau. E ans que ans a menjar volgu saber
noves e ttrams-li prestament un bergant armat que an molt prestament i torn.
E digueren-li com aquesta nau venia d'Alexandria e de Barut e que havien tocat en
l'illa de Xipre;emper que en Rodes no havien pogut tocar tanta era la multitud dels
moros que la tenien assetjada per mar i per terra; on hi havia moltes fustes de
genovesos qui guardaven lo port e la ciutat de Rodes que estava en fort punt que ja
no tenien res que menjar de pa;passats tres mesos havia que lo Mestre ni neg del
castell ni de la ciutat menjat no n'havien, e no menjaven sin carn de cavall, e tan
bon dia si en podien haver. Ecreien verdaderament que en breus dies s'haurien
aretre als moros; e ja es foren donats sin que lo Sold no els havia volguts pendre
a merc.
Com Tirant sab aquestes noves, entr en gran pensament;e com hagu molt
pensat, deliber carregar tota la nau de forment e d'altres vitualles, e que ans a
socrrer la religi de Rodes. E aix ho fu. Prestament trams per mercaders, e
don'ls tanta moneda que carregaren la nau de forment e de vins e de carns
salades.
Com lo Rei sab a, trams per Tirant e dix-li son voler ab paraules de semblant
estil.

Com lo rei de Sicilia preg a Tirant que l'acollis en la sua nau per passar al
sant Sepulcre de Jerusalem.
-Per lo bon grat que tinc de vs, Tirant, e per la molta virtut que en vs tinc
coneguda, m'obliga que desitge fer per vs alguna cosa que us fos accepta, e us
tindr a molta grcia que us vullau emprar de mi, que no ser cosa neguna que us
sia denegada, car jo us ame e us vull tenir en compte d'un germ o fill per los actes
que us veig fer de virtus cavaller, qui sn tals e de tan gran renom e fama que sou
mereixedor d'haver premi de nostre senyor Du en aquest mn, e en l'altre la sua
eterna glria; car la glria de la vostra empresa posa en gran dejecci a tots los
prnceps de la crestiandat, que en tan gran necessitat no han volgut socrrer lo
Mestre de Rodes. E si la divina Bondat me feia grcia que em dons a sentir en
aquest sant viatge la sua eterna vida, per jo poder anar ab vs a la santa
perdonana de Jerusalem (desfressat per o que de neg conegut no sia), e a
seria cosa que us tendria a ms grat que si em dveu un regne, e de tota la vida
mia vos ne restar obligat; per qu us prec ab molta amor que m'ho denegueu, e
haja de vs tal resposta com de la vostra acostumada virtut s'espera.
Acabant lo Rei, fu principi Tirant a un tal parlar:
-Molta glria seria per ami que l'excel.lncia vostra me volgus pendre per servidor,
com de germ o de fill jo no en s mereixedor ne us ho he servit. E fa infinides
grcies a l'excel.lncia vostra de la bona voluntat vostra. Si la necessitat m'ho
requeria m'empraria de l'altesa vostra com si fsseu mon natural senyor a qui tota
ma vida hagus servit; e us nel bese les mans. D'anar en la mia nau, senyor, la
nau, los bns meus e la persona s tot de l'excel.lncia vostra, e podeu manar e
ordenar de tot aix com de cosa vostra prpia, car, senyor, jo desitge servir l'altesa
vostra e obeir de tot lo que maneu. Emper, senyor, la principal intenci mia, com
jo part de ma terra, fon ab propsit lleal e verdader d'anar en Rodes e socrrer
aquella santa religi, la qual est en punt d'sser del tot desolada, e a per causa
dels cruels genovesos, que solament los plau la glria dels venuts e no dels
vencedors, no tenint clemncia ne pietat a llur prosme cresti, ans fan part
manifesta ab los infels.
-Tirant- dix lo Rei-, jo veig la vostra santa intenci e bon propsit, e feu com a
cavaller singular e catlic cresti. Jo s b content del mrit de la vostra empresa,
la qual s santa, justa e bona, e per o tinc jo ara molt major voluntat d'anar-hi ab
vs e us vull ajudar de tot mon poder de totes les coses per a vs e a la vostra
empresa necessries.
E Tirant li'n fu infinides grcies e aix restaren d'acord. E Tirant suplic al Rei fos
de sa merc entrs dins la nau e mirs qual apartament ms li plauria. Com lo Rei
hagu mirada la nau, eleg li fos feta una cambra prop l'arbre per o com all va la
nau ms segura com corre fortuna.
Entre lo Rei e Tirant cascun dia passava moltes raons de moltes coses, e vengueren
a parlar de Felip, lo qual Tirant desitjava que fes matrimoni ab la Infanta ab lo dot
que lo Rei li havia dit; e lo Rei venia-hi b per lligar-se ab la casa de Frana, e dix:
-Tirant, d'aquests afers jo no clouria res sens voluntat de ma filla, perqu a ella t
de servir. E si ella s contenta, per ma part vos ofir lo matrimoni e dar-li he tot lo
que li oferta. Jo de bon grat ne parlar ab la Reina e ab ma filla e, sabuda llur
intenci, ans de nostra partida lo matrimoni se fermar.
Lo Rei fu venir en la sua cambra a la Reina e a sa filla e dix-los semblants
paraules:
-La causa, Reina, e vs ma filla, per qu us he fetes venir ac s per manifertar-vos
la mia breu partida, car jo tinc deliberat, ab lo divinal auxili, d'anar en companyia e
Tirant a la santa perdonana del sant Sepulcre de Jerusalem; e perqu conegut no
sia, no vull portar ab mi sin un gentilhom qui em serveixca. E perqu la vida e
mort mia est en les mans de nostre Du, voldria que ans de ma partida vs, ma
filla, fsseu col.locada en matrimoni, que restsseu contenta e consolada, e que jo
en ma vida n'haja aquest plaer. Ei si aquest fill de rei que ac s voleu per lligar-nos
en germandat ab lo ms alt rei de la crestiandat, jo s cert que ab consell e ajuda
de Tirant i ab la voluntat que Felip hi mostra, la cosa vendr a bona conclusi.
-Dna'm de parer -dix la Infanta- que la senyoria vostra sap b com la nau
passaran quinze dies que no haur acabat de carregar ne ser en orde per partir; e
dins aquest temps l'altesa vostra, ab consell de mon oncle e germ vostre lo duc de
Messina, poreu concordar lo negoci, puix lo Duc s'espera esta nit o dem sser ac.
-Molt b dieu, ma filla -dix lo Rei-, e ra s que hi sia demanat.
-Perdone'm altesa vostra -dix la Infanta-, que, puix l'excel.lncia vostra t deliberat
d'anar en aquest sant viatge, deureu fer una gran festa a fi que Tirant e tots los de
sa companyia, com sereu dins mar, vos serveixquen de millor voluntat; e d'altra
part, si venia en orelles del rei de Frana, conegus que l'altesa vostra fa menci de
son fill Felip. E diumenge qui ve sia manada celebrar festa e sala general que dure
tres dies, que les taules estiguen parades nit e dia, e que contnuament trobassen
viandes abundantment per a tots aquells qui venir hi volguessen.
- Per la mia fe, ma filla -dix lo Rei-, vs hi haveu millor pensat que jo no havia, e s
molt content que es faa. E per quant estic molt cupat per causa de la mia partida
en deixar lo regne en bon estament, e que neg no puga res sentir de la partida
mia per los grans inconvenients que seguir se'n porien com siam en terra de moros,
e per tots aquests esguards voldria vs, ma filla, hi tingusseu les mans en
ordenar-ho.
Lo Rei prestament fu venir lo majordom e los compradors, e man'ls que fessen
tot lo que sa filla Ricomana los mans, e ells digueren que eren contents.
Totes les coses per la Infanta foren molt b ordeenades e devisades de moltes e
diversses maneres de viandes per mostrar la sua gran discreci. E aquesta festa no
fon ordenada per la Infanta per pus sin per provar a Felip a veure een son menjar
quin comport feia.
Lo dia assignat del solemne convit, la Infanta havia ordenat que lo Rei e la Reina e
Felip i ella, tots quatre, menjassen alt en una taula del Rei. Venint la vespra de la
festa, lo Rei trams dos cavallers a Felip e a Tirant, pregant-los que per a l'endem
a la missa e al dinar fossen ab ell. E ells ab molta humilitat acceptaren lo convit.
Per lo mat ells s'abilllaren lo millor que pogueren, e tots los seus per lo semblant
foren al palau e feren reverncia al Rei. E lo Rei ab gran afabilitat los reb a pres a
Felip per la m, e lo duc de Messina a Tirant, e aix anarem fins a l'esglsia. Com lo
Rei fon en la sua capella, demanaren-li llicncia d'anar acompanyat-les, Felip pres
del bra a la Infanta per estar-li prop, e Tirant no es partia prop de Felip per dubte
que no fes o que no digus alguna bajania que vingus en desgrat de la Infanta.
Dita la missa e lo Rei tornat en lo palau ab tots los altres, lo dinar fon prest. Lo Rei
s'assigu en mig de la taula ee la Reina al seu costat. E lo Rei per fer honor a Felip
lo fu seuere al cap de la taula, e la Infanta davant Felip. Tirant volia restar de peus
per estar prop de Felip, e lo Rei li dix:
-Tirant, mon germ lo duc de Messina vos est esperant, que no es vol seure sens
vs.
-Senyor, sia de vostra merc -dix Tirant- manar-li que es sega, car en tal festa com
s aquesta de ra s que jo haja a servir a fill de rei.
La Infanta, no ab prou pacincia, li dix ab la cara un poc irada:
-No cureu, Tirant, d'estar totemps en les faldes de Felip, car en la casa del senyor
Rei mon pare hi ha prou cavallers qui el serviran, e no fretura sser-hi vs.
Com Tirant vu la Infanta parlar ab passi, e era forat d'anar-se'n, acost's a
l'orella a Felip e dix-li:
-Com lo Rei pendr aigua e vuereu que la Infanta se lleva e done del genoll en terra
i ab l m t lo bac, feu vs lo que ella far, e guardau-vos de fer alguna grosseria.
E ell resps que s faria. Tirant se n'an. E com tots foren asseguts portaren
l'aiguamans al Rei, e la Infanta don dels genolls en terra e prengu un poc del
bac. E Felip volgu fer per lo semblant, emper lo Rei no ho volgu fer consentir. E
tal orde mateix serv en la Reina. E venint al llavar de la Infanta, ella pres la m a
Felip perqu ensems se llavassen, e Felip, usant dee cortesia e de gentilea dix que
no era ra e don del genoll en terra e volgu-li tenir lo plat, emper ella jams se
volgu llavar fins que los dos se llavaren ensems. Aprs portaaren lo pa e posaren-
lo davant lo Rei e a casc d'ells, e neg no hi toc esperant que portassen la
vianda. Felip, com vu lo pa davant, pres cuitadament un ganivet e pres un pa e
llesc'l tot, e fu-ne dotze llesques grans a adob-les. Com la Infanta vu tal
entrams no es pogu detenir de riure. Lo Rei e tots los que all eren e los cavallers
jvens qui servien feien un joc mortal a Felip, e la Infanta que es concordava ab
ells, fon forat vingus a notcia de Tirant per o com no partia jams l'ull de Felip.
Llev's corrents de taula, e dix:
-Per mon Du! Felip haur fallit en sa honor, que deu haver feta alguna gran
bajania.
E pos's al costat seu, davant la taula e vu les llesques del pa que Felip havia
tallat e vu que lo Rei ni neg no havien tocat een lo pa e prestament presum
l'ocasi de les rialles. Tirant li llev prestament les llesques, ms m a la bossa e
tragu dotze ducats en or e pos en cascuna llesca un ducat e fu-lo donaar a via
feet, tots cessaren de riure. Dix lo Rei a Tirannt quina significana tenia lo que
havia fet.
-Senyor -dix Tirant-, com haur complit lo que hi tinc a fer, ho dir a vostra altesa.
Tirant don totes les llesques, cascuna ab son ducat, e la darrera s'acost a la boca
e dix-li una avemaria, e don-la. Dix la Reina: -Molt me plauria saber aquest
entrams.
Reps Tirant en la segent forma.

Com lo rei de Siclia fu un convit a Felip e a Tirant ans que partissen, e
com Tirant repar un gran defalt que Felip havia fet.
-Senyor, l'excel.lncia vostra est admirada, e tots los altres, del que Felip ha fet
principi e jo he feta la fi, faent-ne tots burla. E la causa d'a, senyor, s, puix
l'altesa vostra ho desitja saber, que los crestianssims senyors reis de Frana, per
les moltes grcies que obteses han de la inmensa bondat de nostre senyor Du,
instituren que tots los llurs fills, ans que rebessen l'orde de cavalleria, al dinar, ans
que mengen, lo primer pa que els posen davant ne fan dotze llesques, en cascuna
posen un real d'argent e donen-ho per amor de Du en reverncia dels dotze
Apstols; e com han rebut l'orde de cavalleria posen en cascuna llesca una pea
d'or. E fins al dia de hui ho practiquen tots los qui ixen de la casa de Frana. E per
a, senyor, Felip ha tallat lo pa, e n'ha fetes dotze tallades, perqu cascun Apstol
haja la sua.
-S Du me salve la vida -dix lo Rei-, aquesta caritat s la ms bella que jo jams
os dir. E jo, qui s rei coronat, no fa tanta caritat d'un mes.
La vianda fon coneguda; la Infanta dix a Tirant que se n'ans a dinar, e Felip,
coneixent son gran defalt e la discreta reparaci que Tirant feta li havia, en lo
menjar tingu's esment, que no menjava sin tant com la Infanta feia.
E com se foren llevats de taula, se pres a parlar la Infanta ab una donzella sua de
qui ella molt fiava, e, ab una poca d'ira ab amor mesclada, fu principi a tal
lamentaci.

Lamentaci que fu la filla del rei de Siclia aprs del convit.
-No s fort pena la mia, que aquest Titant s fet enemic de mon voler, que sola
una hora jo no puc ab Felip parlar? Que si li fos fill o germ o natural senyor no el
tendria tan a prop, que temps no tinc en dir-li ra neguna que ell no es pose en les
nostres raons. Oh Tirant!, vs-te'n ab la tua nau e sies benaventurat en los altres
regnes; sol me lleixa a Felip per reps de la mia nima e consolaci de ma vida; car
si no te'n vas, tostemps viur en pena, car ab la tua gran discreci reparades les
indiscrecions dels altres. Digues, Tirant, e per qu tant m'enutges? Car si jams has
amat en algun temps, duries pensar quant s gran reps practicar de raons a soles
ab aquella persona que hom ama; e jo fins ac jams he sabut ni he sentit les
passions d'amor: b m'era plaent lo festejar i sser amada, mas com pensava que
eren vassalls e de la casa de mon pare, tant m'estimava sser lloada com sser
amada. Mas ara, miserable de mi, que com vull dormir no puc, la nit s ms llarga
que no voldria, res que menge no sent dol ans me par amarg com a fel, les mies
mans intils me desdenyen que no em volen ajudar a lligar, la mia nima no t
prou temps per a pensar. Sola desitge sempre estar, que neg res no em digus:si
a s viure, no s qu es ser morir!
E ab tals e semblants paraules l'enamorada Infanta se lamentava, derrocant
destil.lades llgremes d'aquells ulls qui moltes flames de foc havien enceses en lo
cor de Felip. E estant ab aquest trist la Infanta, per la sua cambra entr lo Rei e
son germ, lo duc de
Messina, lo qual restava per visrei e lloctinent general de tot lo regne.
Com foren dins la cambra, lo Rei la vu estar ab la cara e gest molt adolorit e dix-li:
-Qu s a, la mia filla? Com estau aix vs adolorida?
-E com, senyor, no tinc gran ra -dix la Infanta- que la senyoria vostra estiga per
partir. Qu far jo desconsolada? Ab qui m'aconsolar? En qu pendr reps la mia
nima?
Gir's lo Rei devers son germ e dix-li:
-Duc, qu us par de la humanitat com se sent? E la prpia sang no es pot tornar
aigua.
Lo Rei ab paraules de molta amor aconhort a sa filla tant com pogu. E
trameteren per la Reina que vengus, e tots quatre tingueren llur consell, e lo Rei
fu principi a un tal parlar.

Com lo rei de Siclia coman la muller e sa filla a son germ lo duc de
Messina, e preg'l que digus lo parer seu en lo matrimoni de Felip e de sa
filla.
-Puix la bona sort mia ha ordenat e a la divina Providncia plau que aquest sant
viatge excusar no es pot, la mia nima se'n va aconsolada, puix lo meu germ resta
ac en lloc meu, qui s la mia prpia nima, al qual prec que us tinga per
recomanades en tot lo que manareu e ordenareu, e aquest ser lo major plaer que
fer-me por. E ms vos prec, Duc, que digau vostre parer en aquest matrimoni de
Felip, puix Du lo'ns ha ac aportat, e diu-nos la intenci vostra.
E don fi a son parlar.
-Senyor -dix lo Duc-, puix a l'excel.lncia vostra plau, e de la senyora Reina, que jo
hi diga mon parer, s molt content; e que dic, com a les donzelles los parlen algun
matrimoni de qu elles se contenten, e tan prest no ve a conclusi segons l'apetit e
llur voltuntat, resten molt aagreujades. E puix l'altesa vostra va en aquesta santa
perdonana, e Felip hi va tamb, s de parer que aquest matrimoni se deuria fer ab
consentiment de son pare e de sa mare. E la senyoria vostra trameta per Tirant, e
fu-li escriure lletres al rei de Frana d'aquest matrimoni discrdia e de la pau
guerra; perqu no pogus dir que per son fill sser molt jove e de poca edat
l'haguessen enganat; caar si era ma filla, ms l'estimaria dar a un cavaller ab
voluntat de los parents ans que dar-la a un rei contra voluntat del seu poble.
Lo Rei e la Reina tingueren per molt bo lo consell del Duc, e la Infanta de vergonya
no hi gos contradir, e d'altra part fon contenta que tan prestament no es fes per
o com volia haver major experincia de Felip, perqu no el tenia prou conegut, e
concord's ab la voluntat de tots.
Prestament trameteren per Tirant e recitaren-li llargament tot lo consell que havien
tengut sobre lo matrimoni. E Tirant los llo lo bon deliber que havien tengut. E
rest lo crrec a Tirant d'escriure. E escriv lletres al rei de Frana narrant-li
llargament la forma de la concrdia del matrimoni, si a ell era plasent. Lo Rei fu
armar un bergant per passar en la terra ferma, qui an ab les lletres dret a Pumbl.
La nau de Tirant fon ben carregada de forment e d'altres vitualles. Com lo bergant
degu partir, lo Rei fu demostraci que se n'anava ab lo bergant, e tanc's dins
una cambra que de neg no fos vist, e posaren fama que anava la via de Roma per
parlar ab lo Papa. E en la nit, Tirant fu recollir lo Rei e Felip, e com tota la gent fon
recollida, Tirant an a pendre comiat de la Reina e de la Infanta e de tots los de la
cort. E la Reina fu molta honor a Tirant e preg'l que volgus tenir per recomanat
al Rei perqu era home de delicada complexi:
-Senyora -dix Tirant-, no dubte la senyoria vostra que ser per mi aix servit com si
fos mon natural senyor.
E la Infanta lo hi recoman molt, la qual rest ab molta dolor e pensament, e a
per causa del Rei son pare que se n'anava, e molt ms per l'amor que tenia a Felip.
E en la primera guaita la nau fu vela e ixqueren del port ab molt bon temps e
hagueren lo vent molt prsper, que en quatre dies passaren lo golf de Vencia e
foren en vista de Rodes, e anaren al castell de Sant Pere e aqu sorgiren per
esperar vent que fos un poc fortunal. E Tirant, a consell de dos mariners que de sa
terra havia portats, qui amaven molt l'honor sua, com veren lo vent llarguer e bo,
en la nit donaren vela, e de mat, apuntant l'alba, ells foren en vista de Rodes, molt
prop.
Com les naus de genovesos veren aquella nau venir, pensaren que era una de dues
que havien trameses per portar vitualles per al camp; e veien que venien de llevant
e no podien pensar que neguna altra nau tingus atreviment de venir enmig de
tantes naus com en lo port estaven. La nau s'acost, e com fon prop d'elles carreg
de tantes veles com podia portar; en a conegueren los genovesos, e en lo glib
de la nau, que no era de les sues, e posaren-se en ordre del que pogueren. Emper
la nau los fon tan prop que neguna nau no pogu alar vela, e aquesta a veles
plenes pass per mig de totes les naus al llur despit; emper ells foren ben servits
de llances e de passadors e de molts colps de bombardes e de tot lo que en la mar
s'usa. E Tirant man al timoner e al nauxer que no voltassen la nau, sin que
donassen la proa en terra en dret de la ciutat en un arenal que hi ha pegat ab la
muralla. E a veles plenes donaren all.
Com los de la ciutat hagueren vist la nau donar la proa en terra, pensaren-se que
fos de les dels genovesos que acordadament hagus dat en terra per pendre la
ciutat. Tota la gent cuit en aquella part, e combatien-los molt bravament. E los de
les naus los combatien d'altra part; que ells estaven en prou congoixa, fins a tant
que un mariner an prestament e pres una bandera, detingueren-se, que no feren
armes. Prestament feren saltar un home, qui els dix com aquella nau era de socors.
Com los de terra saberen que lo capit de la nau era francs e portava la nau
carregada de forment per socrrer la ciutat, anaren-ho a dir al Mestre, lo qual,
sabuda la bona nova, s'agenoll en terra e tots los qui ab ell eren e feren llaors e
grcies a la divina Providncia com era estat en record d'ells, que no els havia
oblidats. Lo Mestre davall del castell ab tots los cavallers. E los hmens de la
ciutat ab taleques entraven dins la nau per traure forment e posaven-lo en
botigues.
Lo Mestre, com hagu haguda verdadera relaci que era Tirant, tingu gran desig
de veure'l, coneixent per experincia la molta virtut sua; e man a dos cavallers de
l'orde, dels majors que hi eren, que anassen a la nau e que pregassen a Tirant de
part sua que volgus eixir en terra. Los cavallers pujaren en la nau e demanaren lo
capit, e Tirant, aix com aquell qui era prctic e cortes, los reb ab molta honor.
Los cavallers li digueren semblants paraules:
-Senyor capit, lo senyor Mestre s davallat del castell e s en la ciutat qui us
espera e prega-us li faau grcia d'eixir en terra. Per la virtuosa fama que de vs
ha oda mencionar, desitja molt la vostra vista.
-Cavallers senyors -dix Tirant-, direu a mon senyor lo Mestre que molt prest jo ser
ab la senyoria sua; que ja fra eixit a fer-li reverncia, sin que espere que haja fet
alleujar la nau, perqu tinc dubte que ab lo gran crrec que t no s'obra e que es
perda lo forment. E sa merc prenga crrec de posar en segur lo forment que
trauen. E vosaltres, cavallers, vos prec me faau dues grcies. L'una s que per
gentilea vullau pendre una poqueta col.laci ab mi; la segona que dos
gentilshmens meus se'n vagen en companyia vostra, perqu de necessitat tenen a
parlar ab lo senyor Mestre ans que jo ixca en terra.
-Capit senyor -dix l'un cavaller-, dues coses nos demanau que no us poden sser
denegades. La primera s tan delitosa per a nosaltres que per a tots los dies de
nostra vida vos restarem obligats.
E Tirant, que hi havia ben provet en lo passat dia en fer coure moltes gallines e
altres maneres de carns fiambres, e aqu els don b a menjar e a ells paregu
sser tornats de mort a vida. E Tirant hagu provet ab lo seu majordom e ab los
servidors seus que en la ciutat li hagueren una gran posada, e all fu aparellar de
menjar per al Mestre e a la religi perqu sabia que ho havien molt mester. E per
causa d'a Tirant se detingu, que no volgu eixir en terra fins que lo dinar fos
aparellat.
Com los cavallers se'n volgueren anar, Tirant pres dos gentilshmens dels seus e
dix-los que en secret parlassen ab lo Mestre, e que li diguessen com ell portava en
la sua nau lo rei de Siclia, e Felip, fill del rei de Frana, qui anaven a la santa
perdonana de Jerusalem, si serien segurs en la sua terra. Com los gentilshmens
hagueren explicada l'ambaixada al Mestre, ab aquella honor e reverncia que a ell
se pertanyia, lo Mestre los dix semblants paraules:
-Gentilshmens, digau al virtus Tirant lo Blanc que jo s molt content de tenir
secret tot lo que ell volr, e que en la mia terra ell no deu demanar seguretat
neguna, que jo vull que ell la tinga per sua, que los seus actes sn estats de tanta
virtut e singularitat, que ell nos ha guanyada tant la la voluntat, que s senyor de
les persones nostres e dels bns; e que en la mia terra jo el prec que ell mane e
ordene aix com si fos Mestre de Rodes, car tot lo que manar ser complit sens
contradicci neguna; e si vol lo ceptre de la justcia e les claus del castell e de la
ciutat, de continent li seran lliurades.
Cobrada la resposta Tiran dels seus ambaixadors, ne fu relaci al rei de Siclia, de
la molta cortesia del Mestre. E lo Rei e Felip desfressats ixqueren en terra e anaren
a la posada que els havien aparellada. E Tirant ixqu molt b abillat e devis's en
aquesta forma, o s, ab gip de brocat carmes e sobre lo gip un jaseran de
malla, e sobre lo jaseran un jaquet d'orfebreria, e ab moltes perles que hi havia
brodades, ab espasa cenyida, i en la cama portava la garrotera, e al cap un bonet
de grana ab un fermall de molt gran estima.
Entrant Tirant dins la ciutat trob lo Mestre en una gran plaa. Tirant anava molt b
acompanyat de m olts cavallers aix de l'ordre com dels seus. Les dones e les
donzelles estaven per les finestres e per les portes e terrats per veure qui era
aquell benaventurat cavaller qui de tan cruel fam los havia delliurats e de penosa
captivitat. Com Tirant fon davant lo Mestre fu-li honor de rei, fic lo genoll e
volgu-li besar la m, emper lo Mestre no ho consent, e per bon espai estigueren
altercant. Lo Mestre lo pres per lo bra, llev'l de terra e bes'l en la boca ab molta
amor afable. Aqu passaren moltes raons en presncia de tots, recitant-li lo Mestre
los grans combats que lo Sold nit e dia los daven per terra e los genovesos per
mar, e com estaven d'hora en hora per dar-se, per l'extrema fam que tenien, e no
els era possible poder-se ms sostenir, que tots los cavalls e altres animals s'havien
menjats, fins als gats, que a meravella se'n trobs u.
-Moltes dones prenyades se sn afollades, e los petits infants se moren de fam.
Aquesta s la major misria que en lo mn sia estada.
Acabant lo Mestre de recitar los passats mals, Tirant fu principi a un tal parlar.

Com Tirant arrib en Rodes ab la nau e la socorregu.
-Les vostres justes pregries, reverendssim senyor, e les doloroses llgremes de
l'afligit poble, han mogut la immensa e divina bondat de nostre senyor Du d'haver
clemncia e pietat de la senyoria vostra e daquesta prspera e benaventurada
religi, que no ha perms ni permetr que sia destruda per mans dels enemics de
la santa fe catlica. E alegre's la merc vostra que, mitjanant lo divinal auxili,
prestament tota aquesta morisima ser fora de tota l'illa. Mas per quant a la major
necessitat deu hom primer acrrer, suplique a la senyoria vostra me faa grcia
que en la casa vostra vullau pendre de mi un petit dinar ab tots los que ac sn.
-Cavaller virtus -dix lo Mestre-, vs me pregau de cosa que s a mi tan accepta e
delitosa que, atesa la gran necessitat, ab infinides grcies l'accepte, car en tal punt
estic que ab fatiga gran me poden eixir les paraules de la boca, e Du me faa
grcia que us ho puga satisfer en tot b e honor vostra.
E prestament enmig de la gran plaa Tirant fu posar moltes taules e fu seure lo
Mestre ab son estat e tots los cavallers de la religi. E lo Mestre preg a Tirant que
es volgus seure prop d'ell, e ell s'excus que li perdons la senyoria sua, que volia
dar recapte a la gent. E pres un bast de majordom e fu portar les viandes al
Mestre e don-li dos parells de pagos e molts capons e gallines de Siclia que havia
portat, e aprs fu donar a tots los altres compliments de totes coses.
Com hagueren comenat de menjar, Tirant man tocar les trompetes e fu fer crida
que tots aquells qui volguessen menjar e no tinguessen taules prestes all
s'asseguessen en terra, que aqu los seria dat tot lo que haurien mester per a la
humanal vida. E molt prestament se foren assegudes entorn de la `plaa, que era
molt gran, moltes dones e donzelles d'honor e gran multitud de poble. E Tirnat
don orde, que en poca hora tots tingueren qu menjar; e d'altra part Tirant
trams moltes viandes als qui guardaven lo castell. E ab l'ajuda de Nostre Senyor,
qui dna compliment de la sua grcia a tot lo mn, e ab la bona diligncia de
Tirant, tots restaren contents. Com lo Mestre e tots foren dinats, la col.laci fon
presta de molts confits per al Mestre e els cavallers.
Aprs Tirant fu traure de la nau moltes btes de farina e fu-les posar enmig de la
plaa e suplic al Mestre fos de sa merc dos cavallers de l'orde ab los regidors de
la ciutat repartissen tota aquella farina entre la gent popular, com ell ne tingus
ms per fornir lo castell. E ms, lo suplic que fes posar en orde los molins perqu
havia bon temps que no havien mlt. E Tirant fu fer una crida que tots los qui
volguessen farina que vinguessen a la plaa. Com la farina fon repartida, fu
repartir lo forment per cases segons los menjadors que tenien: al major daven sis
cafissos, e aix desminuint segons les cases fins a u. E per aquest orde mateix
repartiren los olis e los llegums e les carns e de totes les altres coses de provesi.
No es poria recitar les llaors e benediccions que lo mansuet poblet daven a Tirant;
que les devotes pregries que feien per ell eren suficients a posar-lo en parads
encara que jams altre b no hagus fet. Repartides totes les vitualles, e la gent
que estava molt contenta, lo Mestre preg a Tirant que l'aports a la posada del rei
de Siclia e de Felip de Frana. Tirant fon molt content, e trams-los avisar perqu
els trobasen en orde.
Lo Mestre e Tirant entraren per la cambra e lo Rei e lo Mestre s'abraaren e feren-
se molta d'honor. E aprs lo Mestre abra a Felip.
E lo Mestre los preg que mudassen de posada, que venguessen a posar al castell.
E lo Rei jams se volgu mudar d'all, dient que ell estava molt b aposentat.
-Senyor -dix Tirant-, vespre es fa, pujau-vos-ne en vostra fortalea e dem
entendrem en la guerra e en delliurar la ciutat e l'illa d'aquesta morisma.
Lo Mestre pres comiat del Rei e de Felip, e Tirant l'acompany fins prop del castell.
Com fon nit escura, lo castell e la ciutat estava ab molt gran lluminria e gran
alegries de tocar trompetes, tabals e d'altres maneres d'instruments; e les
lluminries eren tan grans que de la Turquia les veien. La fama an per tota la terra
com lo Sold havia pres lo gran Mestre de Rodes ab tota la religi e lo castell e la
ciutat per les grans lluminries que havien vistes.
Aquella nit Tirant ab los seus fu guaitar envers lo port. Les naus dels genovesos
estaven molt prop de terra, en especial la nau del capit, que n'estava ms prop
que totes les altres. E quasi envers la mitja nit un mariner s'acost a Tirant e dix-li:
-Senyor, qu daria la merc vostra al qui en nom vostre crems aquesta nau, en
la nit que ve, qui ms prop de terra est, que es diu que s del capit dels
genovesos?
-Si tu tal cosa fas -dix Tirant-, jo de bon grat te dar tres mlia ducats d'or.
-Senyor -dix lo mariner-, si la merc vostra me promet a fe de cavaller de dar-los-
me, jo hi posar tot mon saber; e si no ho fa m'obligue d'sser catiu vostre.
-Amic -dix Tirant-, jo no vull que tu poses penyores negunes no t'obligues a neguna
cosa, car la infmia e vergonya que en reportars si no fas lo que m'has dit te ser
prou punici e pena. E de mi jo et promet, per l'orde que he rebut de cavalleria,
que si tu dem entre tot lo dia e la nit tu la cremes, jo et dar tot lo que t'he
proms e molt ms avant.
Lo mariner rest molt content, perqu ell ho tenia per cert per la gran destrea que
tenia en la mar e en la terra. Al mat ell don orde en totes les coses que havia
necessries.
Com lo Mestre hagu oda missa, vingu a veure al Rei e a Felip e a Tirant, e
parlaren molt sobre la guerra e deliberaren moltes coses en til de la ciutat, les
quals deixe de recitar per no tenir prolixitat. Un cavaller de l'orde, molt antic, qui
era vengut ab lo Mestre, dix les segents paraules:
-A mi par, senyors, que puix la senyoria vostra ha molt ben provet, que la ciutat
estar ben fornida per alguns dies, que mon senyor lo Mestre fes un present al gran
Sold de moltes e diverses maneres de vitualles per fer-li perdre l'esperana que t
de pendre'ns per fam. E ara que saben que aquesta nau s venguda e a pesar llur
s entrada, coneguen que estam molt ven provets de totes coses, e per voler-los
fer ms plaer los ne volem fer part.
Per tots los magnnims senyors fon lloat e aprovat lo consell de l'anci cavaller, e
de continent orderaren que li fossen tramesos quatre-cents pans calents aix com
eixiren del forn, vi e confits de mel e de sucre, tres parells de pagos, gallines e
capons, mel, oli e de totes les coses que havien portades.
Com lo Sold vu tal present dixx als seus:
-Cremat sia tal present e lo trador qui el tramet. A ser causa de fer-me perdre
ma honor e tot l'estat que tinc.
Emper ell lo reb ab cara afable e fu grcies al Mestre del que trams li havia.
Com cobraren la resposta era ja hora de dinar, e lo Mestre que prenia son comiat
del Rei e dels altres. Dix lo Rei:
-Senyor Mestre, vs fos convidat ahir del meu singular amic Tirant, per qu us prec
vs dineu hui ab mi, convit de camp, segons hmens qui no estan en llibertat de
poder haver los coses pertanyents a tal senyor com vs.
Lo Mestre fon content d'acceptar lo convit e atur's a dinar, e entre ells passaren
moltes cortesies e dinaren-se ab molt gran plaer, e tots los qui ab lo Mestre eren
venguts menjaren en la gran sala perqu no volien que vessen lo Rei. Com foren
dinats, Tirant dix a Felip que convids lo Mestre per a l'endem, e lo Mestre ho
accept de bon grat.
Lo Mestre e Tirant de la posada partiren anant regoneixent la ciutat perqu Tirant
volgu veure e saber per on escaramussaven ab los morors. E com ho hagu tot
vist paregu-li prou bon lloc per entrar e eixir.
Com lo Mestre vu que era hora, part's de Tirant e recoll's al castell, e Tirant torn
a la posada del Rei. E aprs que ha guerem sopat posaren-se en ordre per anar a
fer la guaita e per veure lo mariner si faria lo que havia dit.
Com fon quasi la mitja nit, e feia molt gran escuredat, lo mariner tingu ses coses
prestes per cremar la nau del capit e fu-ho en semblat forma.

Com Tirant fu cremar la nau del capit dels genovesos, qui fon causa que
tots los moros se n'anaren de l'illa.
L'avisat mariner hagu fermat un argue en terra vora mar molt fort; aprs hagu
una molt grossa gmena e pos-la dins una barca ab dos hmens que vogaven, e
ab ell foren tres, e pres una corda tan grossa com lo dit, de cnem, molt llarga.
Com foren prop la nau, que sentien parlar los qui feien la guaita al castell de popa,
fu detenir la barca e despull's tot nuu e ceny's una corda, e pos's en la cinta un
petit coltell ben esmoltat, per o que si havia a tallar alguna corda que ho pogus
fer, e pos'l-se de part de tras que al nadar no l'enutjs; e en la bana del coltell
llig lo cap de la corda. Man als qui restaven en la barca que tostemps li donassen
corda. Com ho hagu tot ordenat llan's en l'aigua e nadant an prop de la nau,
que sentia molt b parlar los que guaitaven. Llavors ms lo cap davall l'aigua
perqu no fos vist e apleg a la nau on est lo tim e aqu s'atur un poc perqu no
temia que de neg pogus sser vist. E ms baix del tim en totes les naus
trobareu grosses anelles de ferro per o com volen mostrar carena o volen
espalmar, o com corren gran fortuna e es trenquen les agulles del tim, lliguen lo
tim en aquelles anelles, les quals van totes avall l'aigua. E lo mariner pass la
corda per l'anella e pres lo cap de la corda e torn'l-se a lligar, e pos's davall
l'aigua e torn a la barca; e pres lo cap de la corda e llig'l al cap de la gmena e
va-la molt b enseuar e port-se'n un gran tros de su per enseuar l'anella per o
que passs millor e no fes tanta remor. E deix manat que, com haguessen cobrat
lo cap de la gmena, que prenguessen un fus de ferre e que el passassen per mig
de la gmena per o com aplegs a l'anella e no pogus passar, que ell hagus
notcia que ells havien cobrat lo cap de la gmena. E torn's a llanar en l'aigua e
torn a la nau. E enseu molt b l'anella, e los de la barca tiraren la corda prima
fins a tant que cobraren lo cap de la gmena. Lo fus fon posat de ferro en la
gmena; com fon a l'anella no podia passar, conegu l'avisat mariner que lo cap de
la gmena era en la barca. Com li paregu hora an-se'n. Ixqu en terra e llig l'un
cap de la gmena en l'argue, e l'altre lligaren a una barca gran, a manera de
balener, que ja la tenia plena de llenya e de tea, ruixat tot ab oli perqu crems b.
Posaren-hi foc e lleixaren-lo b encendre e posaren-se cent hmens a l'argue e
comenaren molt fort a vogir. E ab la fora de l'argue fon fet tan prest que
escassament fon partit lo balener que fon pegat al costat e la nau, e ab les grans
flames de foc que portava prestament se pres lo foc en la nau ab tan gran fria que
res en lo mn no bastara apagar-lo, sin que los de la nau no pensaren altra cosa
sin de fugir ab les barques; altres se llenaven en la mar per passar en les altres
naus, per b que no pogueren excusar que molts n'hi moriren cremats per no haver
temps de poder eixir, e a molts que lo foc aconsegu dormint.
Los qui feien la guaita alt en lo castell anaren prestament a dir al Mestre com gran
foc havia en les naus del genovesos. Lo Mestre se llev e puj alt en una torre; com
vu lo gran foc dix:
- Per mon Du, jo pens que a haur fet Tirant, car ell me dix anit que volia
assajar si poria fer una poca de lluminria entre les naus dels genovesos.
Com fon de dia Tirant pres tres mlia ducats e don'ls al mariner, e una roba de
seda forrada de marts e un gip de brocat. Lo mariner li'n fu infinides grcies e
rest molt content.
Com lo Sold vu la nau cremada, dix:
-Quins hmens del diable sn aquests que no temen los perills e la mort, que a
veles en lo port, e han socorregut la ciutat? E puix han comeat a cremar la nau del
capit, s es faran totes les altres, car no poden saber los mariners com pot sser
estat a. Cosa de gran admiraci s que neg no ho puga saber.
Com la nau se cremava, la gmena ab qu tenia lligat lo balener crem's, e ab
l'argue cobraren lo cap. I ells no podien pensar lo balener com era vengut aix
dretament en aquella nau ms que en nenguna de les altres. Aprs lo Sold trams
per tots los capitans aix de la mar com de la terra. E recit'ls tot aquest fet, e del
present que lo Mestre li havia fet per mostrar com la ciutat estava molt ben
proveda de totes coses e ms encara com eren en l'entrada de l'hivern que los
fredss e les pluges los comenaven d'enutjar; per qu eliberava e llevar lo camp e
tornar-se'n, mas que altre any ell hi tornaria.
E prestament man sonar les trompetes e anafils del camp,e les naus donassen
vela e anassen al cap de l'illa, que ell seria all per recollir ab tota la sua gent. E aix
fon fet.
Com lo camp fon llevat, tota la morisma se n'anava molt cuitada ab gran desorde
per dubte que tenien que no ixquessen los de la ciutat. La pressa era tanta entre
los moros per anar-se'n que un ginet se solt e corregu molt per lo camp que no
el pogueren penddre, que tir devers la ciutat e no el gosaren seguir perqu estava
molt delits ab lo folgar e no es lleixava pendre.
Com Tirant vu que los moros llevaven lo camp arm's ab tota la sua gent e ixqu
fora de la ciutat e aplegaren fins a on era lo camp e posaren foc a les barraques per
o que si tornassen haguessen son treball de tornar-les a refer. E estant aix, lo
ginet s'acost all on ells eren e prengueren-lo. Tirant fon molt content com havien
pres lo ginet.
E aquella nit tots los moros s'atendaren prop d'una ribera d'aigua. Per lo mat Tirant
o missa e pos en punt lo ginet ab sella de la guisa, e pres una ballesta d'aquelles
que es paren a cavall ab una gafa, e moltes sagetes ab herba e pos-les en la
corretja; e pres una llana curta en la m, e tot sol ixqu de la ciutat e an per
mirar los moros si eren partits d'all on havien alleujat aquella nit, e puj en un
mont e vu que tots los moros se n'anaven e pressa la via de la mar. E mir a totes
parts e vu venir per lo cam on los moros anaven, gran tros atrs, una atzembla
carregada ab dihuit moros qui l'acompanyaven; e eren-se autrats atrs per o com
era caigua en un fang.
Com Tirant lo vu tan lluny dels altres, e que los primers no els podien veure per
causa d'una poca muntanya que enmig los estava, ferm d'esperons e fu la llur via
e conegu que eren moros e vu que neg d'ells no portava ballesta sin que tots
portaven llances e espases.
-No pot sser menys -dix Tirant- que jo no en mate alg d'aquests perros de
moros.
E fic la llana que portava en terra, pres la ballesta e pos-hi una sageta ab herba
e acost's tant als moros que els podia b tirar. E tir a un moro e fer'l en lo
costat, que no an trenta passos que en terra caigu mort. Tirant ferm dels
esperons, lluny's un poc e torn a parar la ballesta, pos-hi una altra sageta en
torn devers ells e tir a un altre moro e mor prestament. Tots los moros se
remeteren a ell. Fer dels esperons e no el podien aconseguir. Per aquest orde ms
per terra huit moros, entre morts e mal nafrats; los altres no curaven sin de cuitar
cam. E si Tirant hagus tengudes tantes sagetes, per aquell orde tots los haguera
morts encara que fossen estats cent. Acost's als qui eren restats e dix-los que es
donassen a pres. E ells deliberaren que ms los valia sser catius que no morir,
puix veien que no tenien defensi ni esperaven socors.
Fet llur acord, digueren que eren contents de donar-se. Dix Tirant:
-Deixau totes les armes aqu.
Com les hagueren deixades, fu-los tornar atrs e llunyar de les armes bon tros, e
ell pos's enmig dels moros e e les armes; e fu pendre una cordda e dix a l'u
d'aquells que lligs a tots los altres les mans detrs e alt en los braons:
-E si tu els lligues b, que neg no es puga soltar, jo et promet de fer-te franc e
posar-te en segur lla on s lo Sold ab tota la sua gent.
Lo moro per haver llibertat llig'ls molt b. E prengueren l'atzembla, que era
carregada de moneda e de joies de molta vlua, e tiraren la via de la ciutat.
Tirant entr ab la sua presa per la ciutat e trob lo Mestre en la plaa ab molts
cavallers de l'ordre qui l'estaven esperant per a dinar. Com lo Mestre lo vu venir
tot sol ab deu presoners, estigu lo ms admirat home el mn, e tots los altres, de
les grans cavalleries que Tirant feia.
Aprs que foren dinats, Tirant fu armar un bergant e trams-lo per veure lo Sold
e la sua gent si es recollien ne en quin punt estaven. Aprs que lo bergant fon
partit, don al moro una roba de seda e fu-lo passar en la Turquia per la promesa
que li havia feta. Molts hmens de la ciutat anaren on era estaa la brega e trobaren
encara alguns moros vius e feren-los morir e prengueren-los les armes que
trobaren e tornaren-se'n a la ciutat.
Lo dia mateix torn lo bergant que era partit e dix que el Sold s'era ja recollit, e
tots los cavalls eren dins les naus. Tirant suplic al Mestre que li dons dos o tres
guies que sabessen b la terra, com ell volia aquella nit anar a visitar los moros.
Molta gent li desconsell que no ans a empresa d'altri, emper ell s'apoder
d'anar-hi e pres cinc-cents hmens, e tota la nit caminaren e posaren-se en una
muntanya sens que per neg no foren vists. E d'aquella muntanya miraven molt b
la pressa que los moros tenien de recollir-se. Com Tirant vu que ja no hi havia
sin estima de mil hmens poc ms o menys, Tirant ixqu de la muntanya e fer
enmig dels moros tan bravament que en feren una gran destrossa. Com lo Sold
vu fer la destrucci dels moros estava molt desesperat; trams les barques perqu
es poguessen recollir, mas pocs ne cobraren, que la major part foren morts o
ofegats per recollir-se.
Veent a lo Sold fu dar vela e torn-se'n en sa terra. Com fon aplegat, los grans
senyors qui restats eren foren molt ben informats de la cusa de la sua venguda.
Ajustaren-se tots e anaren-lo a veure. E un gran alcadi parl per tots e fu principi
a paraules de semblant estil.

A. Com fon mort lo Sold per sos vassalls a mort vituperosa.
-Oh tu, enganador de nostre sant profeta Mafomet, estrudor dels nostres tresors,
malmetedor de la noble gent pagana, formicaor de mals, amador de covardies,
vanagloris entre la gent no entesa, fugidor de batalles, esquinador del b pblic!
Ab peu esquerra has fetes totes les tues vils obres en dan e deshonor de tots
nosaltres; ab la m negra e crua, ab la falsa llengua que li ha feta companyia, sens
consell de bons consellers est partit d'aquella noble illa de Rodes. Per una sola nau
s's esmaiat lo teu flac nimo. Oh cavaller de poc esfor! Ab la cara girada al revs
has senyorejats dotze reis coronats los quals tostemps sn estats a tu obedients.
Est-te concordat ab la mala intenci del teus prximos parents e fictes crestians,
los genovesos, qui pietat ne amor no han a neg, com no sien moros ni cristians,
com tu sies nat dins aquella mala ribera e costa de Gnova; e per o los teus
reprovats mals te condemnen que muires com a home celerat, de mort vituperosa.
E prestament fon pres, e posaren-lo en la casa dels lleons, on mor ab gran
desaventura. Aprs feren elecci ddun altre Sold. E aquell per mostrar-se amador
del b pblic orden que ab aquelles naus dels genovesos fessen gran armada de
tota aquella gent qui de Rodes era venguda, e altra ms, e que passassen en la
Grcia; e aix fon fet. E fon-hi convidat lo Gran Turc, qui fon content dde passar-hi
ab molta gent darmes de peu e de cavall en gran nombre. E junts los dos exrcits
foren en nombre de cent desset mlia moros. E portaven dues banderes. L'una era
tota vermella, on havia pintat lo clzer e l'hstia, per o com genovesos e
venecians posaren penyora lo clzer e l'hstia consagrada, e per o en les sues
banderes porten aquella divisa pintada. L'altra bandera era de teranell verd ab
lletres d'or qui deien: Venjadors d'aquella sang d'aquell benaventurat cavaller don
Hctor lo troi.
E de la primera entrada que feren en la Grcia prengueren moltes viles e castells e
setze mlia infants petits, e tots los trameteren en la Turquia e en la terra del Sold
per fer-los nodrir en la secta mafomtica. E moltes dones e donzelles jutjaren a
captivitat perptua.
E l'illa de Rodes fon delliurada de poder dels infels.
Com los de Xipre saberen que l'estol del Sold se n'era partit en la ciutat de
Famagosta, carregaren prestament moltes naus de forment, de bous e de moltons
e d'altres vitualles, e portaren-ho tot en Rodes per la gran fam que sabien que
sostenien. E de moltes altres parts n'hi portaren. E en poc temps la ciutat e l'illa fon
en tan gran abundncia que tots los antics deien que jams havien vist ne ot a
llurs predecessors una tan gran abundncia sser estada en l'illa de Rodes.
A pocs dies que lo Sald fon partit, aplegaren dues galeres de venecians,
carregades de forment, qui portaven pelegrins que anaven a la casa santa de
Jerusalem. Com Tirant ho sab ho an a dir al Rei e a Felip; e d'aquesta nova foren
molt alegres. Lo Rei dix al Mestre:
-Senyor, puix a la divina Bondat s estat plasent que aquestes galeres sn
vengudes ac, nosaltres volem partir per complir lo nostre sant viatge ab vostra
bona llicncia.
Dix lo Mestre:
-Senyors, molta glria seria per a mi que les senyories de vosaltres volguessen ac
aturar car poreu manar e ordenar aix com en casa vostra prpia. E l'anar e lo
restar est tot en vostra m, que jo no tinc a fer sin lo que les senyories vostres
me volran manar, car jo us desitge a tots molt servir.
E lo Rei lo hi regraci molt. Lo Mestre ajust los cavallers de l'ordre a captol e dix-
los com Tirant li havia demanaa llicncia que se'n volia partir, per qu a ell paria
molta ra que fos pagat del forment e la nau que perduda havia per socrrer-los. E
tots los cavallers li digueren que sa senyoria hi havia b pensat, e que fos tan
amplament satisfet com ell sab demanar e molt ms encara. E ordenaren que a
l'endem, enmig de la gran plaa, en presncia de tots li fes l'oferta.
L'endem de mat lo Mestre fu tancar tots los portals de la ciutat perqu neg no
pogus eixir defora perqu es trobassen en lo parlament d'ell e de Tirant, e fu
traure tot lo tresor de l'orde enmig de la plaa; e preg lo Mestre al rei de Siclia
que hi fos perqu ves lo tresor, e lo Rei e Felip hi foren. Com tots eren ajustats, lo
Mestre fu principi a un tal parlar.

B. L'oferta que fu lo Meste de Rodes a Tirant de pagar-li la nau.
-Sola esperana de la ciutat atribulada, succedor de la sang antiga molt generosa,
oh tu Tirant lo Blanc!: sobre los nobles corona e ceptre real portar deuries e
senyorejar l'Imperi Rom, car per les tues virtuoses obres e singulars actes de
cavalleria a tu pertany e a altri no. Tu has posada en llibertat la nostra casa de
Jerusalem ab lo temple de Salam.Tu est estat consolaci e vera salut de tots
nosaltres, car gran temps havem estat ab molta fam e set altres dolors e misries
que per nostres pecats comportades havem, e per tu sol havem obtesa via de
salvaci e llibertat, car tota la nostra esperana era ja perduda, que si tu no fosses
vengut en aquell benet ia, fra desolada la nostra ciutat e tota la Religi. Doncs, a
qui deu sser dada la trimfal glria sin a tu, qui ets lo millor dels cavallers? E
nosaltres restam molt obligats a la molta noblea tua, car totes aquestes gents que
veus ac, foren en carrera e perdici, que perduda la ciutat e la fortalea, fra perdut
lo poble, los bns e riqueses d'aquells, e los cossos subjugats a perpetual captivitat.
Beneita sia l'hora que tu vinguist a socrrer los fanejants e els aconsolist ab vera
dolor d'abundoses viandes, car altra esperana no en restava sin morir per la fe
de Jesucrist! Oh dolor e pena inestimable en les persones nostres posades en
perpetual cativeri! A qui darem doncs lo premi de nostra prspera lliberaci? Qui
ser nostre protector e segura defensa, si altra vegada los malignes e inics infels
ac tornen, com los perills sien molts e les amargues dolors que passades havem,
perqu d'ansiosa temor tremolen los nostres ossos, e les entramenes dins nosaltres
no es poden assegurar?No fon jam mos major miseria,ni passaren los gloriosos
sants mrits major pena en comparaci de la nostra, per o com la mort os comuna
a tots e prest es passada, qui dna fi a tots los mals. Per que, cavaller virtus,
suplicam a la tua noblea,jo e tota la Religi, que et plcia estendre la tua generosa
e victoriosa m sobre lo nostre tresor, e que prengues d'aquell a tota voluntat,
encara que no sia suficient premi dels teus singulars actes,car la tua molta virtut no
poria fer res que en desgrat nos vingu's, car no sabem ni tenim ab que te pugam
premiar de l'honor e pietat misericor de que de nosaltres aflegits has
haguda,pensant en lo gran perill i esforat de cavaller has exercides les armes, e no
t'est mostrat gens ssers cavaller peres, perqu b et podies excusar a les
batalles e combats de la mar e de la terra. E per o se diu que aquell s dit cavaller
que fa nobleses. Doncs, Tirant, senyor, d'aquesta Comunitat rep ab la tua m plena
de cavalleria del nostre tresor;e com ms ne pendrs ms glria ser per a
nosaltres.
E don fi a son parlar.No tard Tirant fer resposta en estil de semblants paraules.

La resposta que Tirant feu al Mestre de Rodes. Aprs part de Rodes e an
al sant Sepulcre en companyia del rei de Siclia e de Felip.
-Comen-me a recordar com venc en lo mn aquell profeta e sant gloris, Joan
Baptista, per denunciar l'adveniment del nostre redemptor Du Jesos. Aix, per
permisi divina jo s vengut ac ab ferma fe e ab deliberada pensa, per a socrrer e
subvenir a la reverend senyoria vostra e a tota la Religi, e a per causa d'una
lletra que viu en mans d'aquell prsper e cristianssim rei de Francia, la qual per la
reverencia vostra li era estada tramesa.
E fa infinides grcies a la Majestat divina, com m'ha feta tan gran honor e
misericrdia que m'ha fet aplegar ac, ab bon salvament, en lo temps de la major
necessitat, e per haver jo obtesa tanta glria en aquest mn que per mitj meu
aquesta santa Religi sia estada delliurada. L'honor que me'n raesta es suficient
premi dels treaballas e despesa, e lo mrit espere haver de nostre senyor Du en
l'altre mn. Per que a honor, llaor e glria del nostre mestre e senyor Du Jess e
d'aquest sant gloris Joan Baptista, protector e defenedor d'aquesta illa, sots
invocaci del qual aquesta santa Religi est fundada, done de abon grat tots mos
drets del que jo tenia d'haver a la santa Religi vostra, e no vull altra satisfacci de
vosaltres sin que cascun dia me faau celebrar una missa cantada de rquiem per
la mia nima. E ms vos deman en grcia que tot lo poble sia quiti de tot lo que els
es estat repartit, aix del forment e farina com de les altres mnimes coses, que res
no paguen; e d'a, senyor suplic a vostra senyoria que aix es faa.
-Tirant, senyor - dix lo Mestre-, tot lo que la vostra gran gentilesa diu no es pot fer,
sin que ab la vostra m plena de caritat haveu a pendre tot lo que us pertany, car
si en algun temps los moros tornavcen, e la fama ans per lo mn dient com vs
per vostra virtut reu ac vengut per donar-nos socors,e haveu perduda la nau, e
fornida de vitualles molt b la ciutat, e que fsseu estat mal contentat, en semblant
necessitat no trobarem qui socrrer nos volgus; per qu us suplic, e us demane
de grcia que prengau tot lo que volreu del nostre tresor.
-Digau-me, senyor molt reverent-dix Tirant-,quin pot a mi empedir si jo vull donar
tots mos b'ns per amor de Du? E no pense la senyoria vostra que jo sia tal que
haja anar per lo mn clamant-me de la vostra Religi, car ms estime l'honor e lo
premi de Nostre Senyor que tot lo tresor del mn; e no em tingau per tal que jo
volgus dir cosa qui no fos vera. E per o que la snyoria vostra sia contenta, e tots
los que ac sn ho puguen veure, e fer verdader testimoni que s content de tot lo
que ac he portat, en presncia de tots pose les dues mans sobre lo tresor.
E man als tarompetes que fessen crida com ell se tenia per content de la merc
del senyor Mestre e de tota sa Religi, e dava de bon grat al poble lo forment e la
farina e totes les altres oses que preses havien, que volia que nego no pags res.
Moltes foren les llaors e benediccions que lo poble cascun dia daven a Tirant. Com
la crida fon feta, Tirant suplic al Mestre que anasse a dinar. E venint la nit, lo Rei,
Felip e Tirant plrengueren comiat dael Mestre e recolliren-se en les galeres dels
veneciants ab molt poca gent que se'n portaren, que tota l'altra deixaren en Rodes.
E Diafebus, parent de Tirant, no volgu restar; ne Tenebrs, per servir a Felip.
E corregueren fortuna vlida tres dies e tres nits. Aprs hagueren lo temps tan
prsper que en pocs dies arribaren al port de Jafa; e partint d'all, que lo temlps fon
abonanat, ab la mar tranquil.le arribaren en Barut ab bon salvament. Aqu
ixqueren tots los pelegrins e prengueren bones guies, de deu en deu una guia;
junts que foren en Jerusalem, aturaren aqu catorze dies lper visitar tots los
antuaris. E partint de Jerusalem anaren en Alexandria on trobaren all les galeres e
moltes naus de crestians.
Anant un dia lo Rei e Tirant per la ciutat trobaren un catiu cresti qui estava
fortment plorant. Com Tirant li vu fer tan trist e adolorit comport dix-li:
- Amic, jo et prec que em vulles dir per que et dols tant.
Car la pietat que tinc de tu, si en res de puc ajudar ho far de molt bona voluntat.
- No em fretura despendre paraules, -dix lo catiu-; com vos ho haur dit, consell ni
ajuda en vos ni en altre no trobar, que tal s la mia fortuna: vint-e-dos anys ha
que so catiu per la mia mala sort, desitjant ms la mort que la vida; perque no vull
renegar a mon Du a mon creador so fart de bastonades e freturos de viandes.
Dix Tirant:
- Per bonea te vull pregar me vulles dir e mostrar aqueix tan cruel qui et t catiu.
- Aqu el trobareu en aqueixa casa -dix lo catiu-, qui ab vergues de dolor est en la
m per llevar-me de l'esquena lo ciuro.
Tirant suplic ab veu baixa al Rei lo deixs entrar dins la casa d'aquell seu catiu era
don parent, si lo hi valia vendre o donar a rescat. Lo moto dix que s; acordaren-se
que li dons cinquanta-cinc ducats d'or, e Tirant lo pag de continent e preg al
moro que si sabs si hi havia altres moros que tinguerssen altres catius crestians
que ell los compraria. E fon sabut per tota la ciutat d'Alexandria. E casco que tenia
catius los portaven a l'alfondec on posava Tirant. E dins dos dies Tirant rem
quatre-cents setanta-tres catius; e si ms n'hagus trobats ms n'haguera quitats.
Tota la sua veixella d'or e d'argent, e totes les joies que portava ven per quitar los
dits catius e foulos recollir en les faleres e en les naus e portar en Rodes.
Com lo virtus Mestre sab que lo Rei e Tirant venien, fu fer dins lo port un gran
pont de fusta que plegava de terra fins a les galeres, tot cobert de peces de seda.
Lo rei de Siclia en aquella hora se manifest a tots. E lo Mestre entr en la falera e
fu eixir en terra al Rei, a Felip e a Tirant e port'ls a posar alt en lo castell e dix-
los:
- Senyors, en lo temps de la necessitat me dons a menjar, ara en lo temps de la
prosperitat menjareu ab mi si us plaur
E ells foren molt contents.
De continent que Tirant fon en Rodes fu haver moltes peces de drap e fu vestir a
tots los catius de mantos, robes, gipons, calces, sabates e camises. E fu-los llevar
les camises grogues que ells portaven e trams-les en Bretanya per o que com fos
mort fossen posades en la sua capella ab los quatre escuts dels quatre cavallers
que venuts havia. Com lo Mestre sab lo que Tirant havia fet, dix al Rei e a Felip e
a tots los qui all eren:
- Per ma fe jo crec, si si Tirant vi molt temps, ell basta a senyorejar tot lo mn. Ell
s liberal, ardit e savi, ginys ms que tot altre. Dic-vos per cert que si Nostre
Senyor m'hagus dotat d'algun imperi o regne e tingus filla, jo la daria ms prest
e de millor voluntat a Tirant que a negun prncep de la crestiandat.
Lo Rei advert molt b en les prudents paraules del Mestre e tostemps aprs tingu
deliber, con fos en Siclia, de dar sa filla a Tirant.
Acabades que foren les robes dels catius e les faleres volien partir, Tirant ajust. tots
los catius e convida'ls tots a dinar. Aprs que foren dinats Tirant fu principi a tal
parlar.

Com Tirant pos en llibertat tots los catius que havia comprats en
Alexandria, e com tornaren en Siclia e estrengueren lo matrimoni de Felip
ab la filla del rei de Siclia.
- Amics meus i en voluntat com a germans: no ho molts dies passats que tots
vosaltres reu detenguts en poder d'infels e ab forts cadenes apresonats. Ara, per
grcia de la divina Majestat e ab treballa meu, cou venguts en terra de promissi
francs e lliberts de tota captivitat e submissi, per qu de present jo us done franca
llibertat a tots d'anar o de restar. E tots aquells qui en ma companyia volran venir,
jo en ser molt content. Los qui volran restar en aquesta ciutat en aquesta ciutat
ho poran b fer, e los qui en altres parts volran anar diguen-m'ho e jo darlos he
diners per a la despesa.
Com los catius oren dir semblants paraules al virtus Tirant foren molt acosnsolats
e posats en inestimable alegria e llanaren-se tots als seus peus per besar-los-hi e
aprs les mans. E Tirant no ho volgu jams consentir. E dona'ls tant de sos bens a
casc que tots se tingueren per ms de contents.
Com les galeres foren en punt de partir, lo Rei, Felip e Tirant prengueren comiat del
reverend Mestre e de tota la Religi, e les galeres ben provedes del que havien
mester. E al comiat lo Mestre torn a sol.licitar al virtus. E Tirant ab molta gentilea
s'execus. que no volia pendre res.
Com forem fins les galeres donaren vela, e hagueren lo temps tant prspers e
favorable que en breus dies arribaren al cap de l'illa de Siclia. L'alegria que los
sicilians feren fon molt gran per la veguda de son natural senyor, e los de la terra
trameteren un correu a la Reina de la venguda del Rei. Lo Rei deman. de l'estat de
la Reina e de la disposici de sa filla e de sos fills, e del Duc son germ. Fon-li
resps de la prosperitat en qu estaven ecom lo rei de Frana havia trams
quaranta cavallers per ambaixadors seus qui venien molt b abillats e molt bella
companyia de gentilshmens.
Molt fon plasent a Tirant la venguda dels ambaixadors, ms que no fon al Rei
pensant e havent record de les paraules del Mestre de Rodes. Ell reposaren all per
alguns dies perqu venien molt enutjats de la mar. Aprs que es foren reposats, lo
Rei ab tota la companyia part e feren la via de Palerm on la Reina estava.
E lo dia que devia entrar, ixqu primer lo Duc son germ ab molta bona gent
acompanyat. Aprs ixqueren tots los menestrals molt ben vestits e abillats, aprs
aixqu l'Arquebisbe ab tot lo clero, aprs ixqu la Reina acompanyada de totes les
dones d'honor de la ciutat; aprs per un poc espai ixqu la infanta Ricomana ab
totes les donzelles sues e de la ciutat molt ben abillades que era cosa de molt gran
delit de veure-les, aprs ixqueren los quaranta ambaixadors del rei de Frana
vestits ab robes de vellut carmes, llargues fins als peus, ab grosses cadenes d'or
que portaven, tots devisats en una manera.
Com lo Rei se fon vist ab la Reina, e sa filla li hagu feta reverncia, Felip e Tirant
feren reverncia a la Reina, e Felip pres per lo bra a la Infanta, e aix anaren fins
al palau. E ans que aplegassen, los quaranta ambaixadors vengueren a fer
reverncia a Felip ans que no al Rei, e Tirant dix a Felip:
-Senyor, manau als ambaixadors que vagen primer a fer reverncia al Rei ans que
parlen ab vs.
E Felip hi trams, e los ambaixadors li trameteren a dir que ells tenien manament
de llur senyor lo rei de Frana, pare seu, que aprs que haguessen fete reverncia
a ell, que anassen al Rei e li donassen les lletres que portven. E Felip los trams
altra vegada a dir que en tot cas del mn ell los pregava e manava que anassen al
Rei ans que parlassen ab ell.
-Puix a Felip plau digueren los ambaixadors-, nosaltres farem lo que ell nos mana.
E per aquesta causa nos rem posats los ms darrers de tots perqu pogussem
dar primer lhonor e obedincia a Felip que al Rei
Com lo Rei fon aplegat al palau ab tota la gent, los ambaixadors del rei de Frana li
anaren a fer reverncia e donaren-li la lletra de creena. E lo Rei los reb ab cara
afable e fu los molta honor. Aprs anaren a Felip e feren-li molt gran honor aix
com hi eren obligats per sser fill de llur natural senyor. Felip los fu inestimable
festa e fon gran alegria entre ells.
Aprs que les festes boren passades per la venguda del Rei, los ambaixadors
explicaren llur ambaixada, la qual en efecte contenia tres coses.La primera era que
lo rei de Frana era molt content que Felip son fill fes lo matrimoni ab la infanta
Ricomana, filla sua,segons que per lo virtus Tirant era estat concordat.La segona
era, si lo rei de Siclia tenia fill, ell li daria una filla sua per muller ab cent mlia
escut. La tera contenia com ell hagus emprat al Papa e a lEmperador e a tots los
prnceps de la crestiandat li volguessen valer per mar, com ell tingus dilebarat
d'anar contra infels,e con tots los quia emprats li han oferta valena;e que de part
del rei de Frana ells l'empraven.E si sa senyoria deliberaba trametr - li armada,
que en fes capit a Felip e que lo i tramets .
La resposta del rei fon que del matrimoni ell era molt content, mas que de les altres
coses ell s'aturava a cor. Com los missatgers veren que lo Rei havia otorgat lo
matrimoni, donaren a Felip per manament de son pare cinquanta mlia escuts
perqu es pos en orde de totes les coses que havia mester per dar compliment al
matrimoni.E trams lo rei de Frana per a la nora quatre peses de brocat molt
belles e tres mlia martx gebelins e un collar d'or obrat en Pars molt vell e de gran
estima, perque hi havia en ell engastades moltes pedres fines qui eren de gran
vlua.La Reina , mare de Felip, li trams molta peses de drap de seda e de brocat e
molts cortinatges de seda e de ras molt especials, e moltes altres coses.
Com la Infanta saber que lo Rei son pare habia atorgat lo matrimoni de felip dics
entre si mateixa:
- Si jo puc trobar en felip tal defalt que sia grosser o avar, jams ser mon marit. E
d'ac abant en altre cosa no vull pensar si no en saber-ne la veritat.
E estant la infanta en aquest pens pensament, entr per la sua cambra un
doncella en qui ella tenia gran fiana, e dix - li:
-Digau-me, senyora en qu pensa vostra altessa, que la vostra cara est molt
alterada.
Reps la Infanta:
-Jo t'ho dir. Lo senyor rei mon pare a otorgat lo matrimoni als ambaixadors de
Frana, e jo estic ap tant gran dubte de la grosseria de Felip que no es pot dir i
encara d'sser abar, car si res de tot a t no poria estar una hora ab ell gitada en
un llit, ans deliberaria de fer-me monja e est closa en un monestir, car jo he fet
tot mon poder en conixer-lo e veig que la sort no m'hi acompanya ab aquest
traidor de Tirant.S prec a Du lo veja rostit e bullit e en ira de sa enamorada ,que
aquell dia de les llesques del pa jo l'haguera conegut sin per causa sua. Mas ans
que jo atorgue lo matrimoni jo el provar altre vegada e far venir de calbria un
gran filsof, qui es home de grandssima cincia qui em dir certament lo que jo
dessitge.
Com Felip hagus rebuts los diners que son pare li havia trams, ell s'abill be de
robes de brocat rossegant e de xaperia, e ell tenia ja molts fermalls e cadenes d'or
e moltes altres joies d'estima.
E lo dia de la Nostra Senyora d'Agost lo Rei convid a Felip e a tots los
ambaixadors, e del regne tots aquells qui tenien ttol; lo Rei aquell dia los fu seure
en la sua taula. E Felip aquell dia vestia una roba de brocat carmes rossegant per
terra, forrada d'ermenis. E Tirant se vest altra d'aquell drap e d'aquella color, e
com se fon vestit pens en si dix:
-La festa se fa per Felip e per los ambaixadors que representen la persona del rei
de Frana; e jo que m'abille en tal jornada tant ricament com Felip no en ser
b pres .
E prestament se despull aquella roba e vest-se'n una altra brodada d'argenteria, e
les calces totes brodades de grosses perles.
E estant lo Rei sobretaula vengu molt gran pluja, e la Infanta hi pres molt gran
plaer e
dix:
-Ara poria haver lloc la mia demanda.
Com les taules foren llevades, vengueren los ministres e davant lo Rei e la Reina
dansaren per bon espai; aprs vengu la col.locaci. Lo Rei se n'entr en la cambra
per reposar e la Infanta no es volgu deixar de dansar per dupte que Felip no se
n'ans.
Com fon quasi hora de vespre, lo cel fon clar e lo sol ixqu. Dix la Infanta:
-No seria bo que fssem una volta per la ciutat, puix fa bell dia?
Resps prestament Felip:
-E com, senyora, en temps indispost voleu anar per la ciutat? E si torna a ploure
tota
us banyareu.
E Tirant, coneixent la malicia de la Infanta tir per la falda a Felip que calls. La
Infanta vu quasi lo senyal que Tirant li fu; pres molt gran enuig e man que li
portassen les hacanees e tots trameteren per le bsties. Com fren vengudes, Felip
pres del bra a la Infanta i port-la fins al cavalcador. E com la Infanta fon a cavall,
quasi volt un poc la esquena de vers Felip, mas no rest que ab la coa de l'ull lo
perds de vista. E Felip dix a Tirant:
-Si em fieu portar una altra roba perqu no guasts aquesta!
-Oh -dix Tirant-, e mal profit faa la roba, e no cureu d'ella! Com aqueixa ser
guastada b n'haureu una altra.
-Almenys -dix Felip-, vejau si hi hauria dos patges que em portassen les faldes
perqu no toquen en terra.
-B podeu sser fill de rei -dix Tirant, que tan avar e tan mesqu siau! Cuitau
prest, que la Infanta vos est esperant.
Llavors Felip ab gran dolor de cor se n'an, e la Infanta estava contnuament atenta
al que deien. Mas no podia commpendre la sentncia de les paraules.
Aix passejaren per la ciutat prenent molt plaer la Infanta com veia banyar la roba
d'aquell miserable de Felip, i ell molt sovint se mirava la roba. La Infanta per
pendre ms plaer dix que portassen los esparvers e eixirien un poc defora e
pendrien alguna guatla.
-No veu, senyora -dix Felip-, que no fa temps d'anar a caa? Tot lo molt s fangs e
aigua.
-Ai mesquina! -dix la Infanta-. E d'aquest grosser que encara no em sap contentar
un poc de voluntat!
Per ella no cur de res sin que ixqu fora de la ciutat e trob un llaurador. E
apart'l un poc e deman-li si prop d'all havia algun riu o alguna squia d'aigua. E
lo llaurador resps:
-Senyora, prop d'ac, caminant dret trobareu una gran squia d'aigua que dna a
una mula fins a les cingles.
-Aqueixa s l'aigua que jo vaig cercant.
La Infanta se pos primera e tots la seguiren. Com foren a l'aigua atesos, la Infanta
pass e Felip rest detrs e dix a Tirant si hi havia alguns mossos que li
prenguessen les faldes de la roba.
-Cansat estic de tal ra -dix Tirant-, e de vostra prctica tan deshonesta. La roba ja
no es pot ms guastar del que s. No tingau ms pensament, que jo us dar la mia.
La Infanta ha passat, que se'n va. Cuitau per posar-vos al seu costat.
E Tirant al al grans rialles mostrant que les raons d'ell e de Felip eren d'alguna
burla. Com hagueren passada l'aigua, la Infanta deman a Tirant de qu es reia.
-Per ma fe, senyora -dix Tirant-, jo em s ris d'una demanda que Felip hui tot lo dia
me fa, ans que partssem de la cambra de vostra altesa e aprs com cavalcam, e
ara a l'entrant de l'aigua: me demana quina cosa s amor e d'on proceeix. La
segona cosa que m'ha dit: on se pon amor? S Du me d honor, jo no s quina
cosa s amor ne d'on proceeix, per creuria que los ulls sn missatgers del cor, l'oir
s causa que es concorda ab la voluntat, l'nima t molts missatgers los quals
esperana aconsola, los cinc senys corporals obeeixen al cor e fan tot o que ell los
mana, los peus e les mans sn sbdits a la voluntat, la llengua, muntiplicant en
paraules, dna remei en moltes coses en l'nima e en los cos e a tot quant s, e
per o se diu aquell refrany vulgar: lla va la llengua on lo cor dol. Perqu, senyora,
la vera e lleal amor que Felip vos porta no pot tembre res.
-Tornem -dix la Infanta- devers la ciutat.
E al passar de l'aigua ella mir si tornarien a parlar los dos. E Felip vu ja la roba
banyada e no cur sin de passar l'aigua. E l Infanta rest molt aconsolada e don
fe en tot lo que Tirant havia dit. Per la sua nima no estava prou reposada, ans
dix a Tirant:
-Per l'estament en qu s posada estic en m de la fortuna variable. Ans elegiria
renunciar a la vida e als bns que pendre marit grosser, vil e avar. E puc-vos b
dir, Tirant, ab veritat, que la fortuna m's estada tostemps adversa, que tota
l'esperana mia tinc perduda, e no cov a mi, trista e miserable, sin que perda la
fe, la veritat e justcia. Si jo prenc aquest per marit e si no m'ix tal comm jo voldria,
hauria sser homeiera de la mia persona, que seria forada de fer actes de gran
desesperaci, per qu a mi s semblant que ms val estar sola que ab mala
companyia. E no sabeu vs, Tirant, aquell vulgar exemple qui diu: qui dna a l'ase
pitral e al grosser cabal, majorment que el tinga per marit, perd la glria d'aquest
mn? Doncs, puix la divina Clemncia me dna notcia d'aquestes coses, vull-me'n
apartar per no venir a inconvenient.
E don fi a son parlar. No tard Tirant en fer-li tal resposta.

Lo raonament que Tirant fu a la infanta de Siclia sobre lo matrinomi, e
com la Infanta fu moltes experincies per conixer a Felip.
-La celsitud de vostra excel.lncia, senyora de totes virtuts complida, me fa estar
admirat, per sser vs la ms discreta donzella que jo jams haja conegut, que vol
l'altesa vostra fer procs de pensa a Felip, lo qual (salvant l'honor de l'excel.lncia
vostra) no preceeix de justcia ni menys de caritat, per o com Felip s hui u dels
bells cavallers del mn: jove, dispost ms que tot altre, anims, liberal e ms sabut
que no grosser, e per tal s ell tengut en totes les parts on som anats, de cavallers,
dones e donzelles. E fins a les mores que el veien l'amaven e el desitjaven servir. Si
no, mirau-li la cara, los peus e les mans e tot lo cos. E si tot nuu lo voleu veure, jo
m'hi sent bastant de fer-ho, senyora, que entre la bellea e castedat ha gran
constrast. Jo s que vostra altesa l'ama en extrem grau, e cert tal s el que es fa
amar a totes gents. E culpa gran s de vostra senyoria com no el teniu al costat en
un llit ben perfumat de benju, alglia, almesc fi, e a l'endam si vs me'n dieu mal,
jo vull passar la pena que l'altesa vostra voldr.
-Ai Tirant! -dix la Infanta-, molta alegria seria per a mi d'aconseguir persona tal
que fos de mon grat. Mas qu em valdria a mi tenir una estatua prop de mi que no
em sabs donar si no dolor e tribulaci?
En a aplegaren al palau e trobaren lo Rei en la sala que estava parlant ab los
embaixadors de Frana. Com vu a sa filla pres-la per la m e pos-la en raons on
era anada ne d'on venia. Lo sopar fon aparellat e Felip ab los embaixadors anaren a
llurs posades e prengueren llicncia del Rei e de la Infanta.
En aquell dia arrib en la ciutat lo filsof per qui la Infanta havia trams en
Calbria, lo qual ella estava esperant ab molt gran desig per demanar-li tota la
condici de Felip. Apleg de nit en la ciutat, fent compte que l'endem iria a
l'esglsia on trobaria la Infanta. An a posar en un hostal, e pos a rostir un tros de
carn e venc un rufi ab un conill e dix al filsof que aparts la sua carn com ell volia
primer rostir lo seu conill e com ell hauria acabat de fer poria rostir la carn.
-Amic -dix lo filsof-, no saps tu b que aquestes cases sn comunes a totes
gents, e qui primer s en temps s primer en dret?
-No cur d'aix -dix lo rufi. Vs b veu que jo tinc conill que s de major estima, e
deu preceir al molt, aix com la perdiu precex al conill, per qu li deu sser feta
honor.
Entre ells passaren moltes raons de paraules injurioses, en tant que el rufi don
un gran bufet al filsof. E aquell tenint-se per injuriat, al l'ast e ab punta don-li
molt gran colp en lo pols, que pretament caigu mort en terra. De continent fon
pres per los oficials lo filsof, e posaren-lo en la pres. Per lo mat al.leg corona, e
lo Rei man que no li donassen si no quatre onces de pa e quatre d'aigua. La
Infanta jams ne gos parlar al Rei perqu no sabs que ella l'hagus fet venir.
Aprs pocs dies fon pres un cavaller de la cort de Rei, lo qual havia haguda qesti
ab altres cavallers on hi eren estats molts nafrats, e posaren-lo en la pres on
estava lo filsof. E lo cavaller, havent pietat del filsof, feia-li part de la vianda que
li portaven. E aprs quince dies que lo cavaller havia que estava pres, lo filsof li
dix:
-Senyor cavaller, deman-vos de grcia que per vostra gentilea dem, com sereu ab
lo senyor Rei, vos plcia suplicar-lo que vulla haver misericrdia de mi, car ja veu la
congoixa e pena en qu estic, que, si no fos la caritat que la merc vostra m'ha
feta, ja fra mort de fam, que no em fa dar si no quatre onces miserables de pa e
quatre d'aigua. E direu a la senyora Infanta que jo e obet son manament, e a us
haur a molt grcia e merc.
Resps lo cavaller:
-E com me podreu dir tal ra? Jo crec que b passar aquest any e l'altre ans que
d'ac jo ixca, o Nostre Senyor per la sua immensa bondat hi hauria a fer miracle.
-Ans que passe mitja hora -dix lo filsof-, sereu en llibertat. E se aquest punt passa
no eixirieu de vostra vida.
Lo cavaller estigu molt esmaiat e en gran pensament del que o dir al filsof. E
estant en aquestes raons l'alguazil entr en la pres e tragu lo cavaller.
Segu's aprs que un gentilhom sab que lo Rei feia cercar cavalls per comprar per
a trametre a l'emperador de Constantinoble; e aquest gentilhom tenia lo ms bell
cavall quei fos en tota l'illa de Siclia. Deliber de portar-lo-hi. Com lo Rei lo vu
estigu admirat de la gran bellesa, car era molt gran e molt ben fet, molt llauger e
era de quatre anys, sens que en ell no es trobava defalt sin u qui era molt gran:
que portava les orelles caigudes.
-Certament -dix lo Rei-, mil ducats d'or valia aquest cavall si no tingus tan gran
defalt.
E no era neg sabs ni pogus conixer quina era la causa d'aquell tan gran
defalliment. Dix lo cavaller qui era estat pres:
-Senyor, si l'altesa vostra tramet per lo filsof qui est en pres, ell ho coneixer,
car en aquell temps que jo estigu pres ab ell me dix coses singulars. E em dix que
si dins mitja hora jo no eixia de la pres, que de ma vida no en tenia d'eixir; e de
moltes altres coses, de tot me dix veritat.
Lo Rei man a l'alguazir que prestament li ports lo filsof. Con fon davant lo Rei, li
deman lo Rei quina era la causa d'aquell cavall tan vell com portava aix les orelles
caigudes. Dix lo filsof:
-Senyor, natural ra hi basta, per o com aquest cavall a mamat llet de somera. E
per quan les someres tenen les orelles caigudes lo cavall ha pres de la dida lo seu
natural.
-Santa Maria Senyora! -dix lo Rei-, e si s veritat lo que diu aquest filsof?
Trams per lo gentilhom de qui era lo cavall, e deman-li quina llet havia mamat,
puix no li sabia dir lo defalt de les orelles.
-Senyor -dix aquest-, com aquest cavall naixqu era tan gran e tan gros que l'egua
no el podia parir, e haguren-la obrir ab un raor perqu pogus eixir. E l'egua mor
e jo tenia una somera parida e fiu-lo criar a la somera e s's criat en casa fins ara
en l'edat que la senyoria vostra lo veu.
-Gran s lo saber d'aquest home -dix lo Rei.
E man que el tornasen en la pres; e deman quan pa li daven a menjar.
-Senyor -dix lo majordom-, quatre onzes, aix com vostre senyoria man.
Dix llavor lo rei:
Donen-li'n altres quatre, que sien huit.
E aix fon fet.
Era vengut all un lapidari de la gran ciutat de Doms e d'Alcaire, i portava moltes
joies per a vendre, en especial portava un balaix molt gran e fi, del qual demanava
seixanta mlia ducats; e lo Rei li'n dava trenta mlia; e no es podien concordar. Lo
Rei lo desitjava molt haver, per o com era tan singular e tan gran pea com jams
fos estada vista en lo mn, ni los qui sn engastats en Sant Marc de Vencia ni los
que sn en la tomba de Sant Toms de Contuberi. E per o com los embaixadors de
Frana havien hagudes lletres del Rei son senyor com ell volia venir en Siclia per
veure's ab lo Rei e per veure sa nora, la pomposa Ricomana, lo Rei de Siclia per
mostrar-se en semblants jornades abillat segons a rei pertany, desitjava haver molt
aquell balaix. Dix aquell cavaller qui era estat pres:
-Com pot donar l'altesa vostra tanta cantitat en aquesta pedra?, car jo veig en la
part jussana tres petits forats.
Dix lo Rei:
-Jo la he mostrada als argenters qui de pedres s'entenen, e han-me dit en que
l'engastar se posar baix aqueixa part en no s'hi mostrar res.
-Senyor -dix lo cavaller-, ab tot aix bo seria que lo filsof lo ves perqu sabria dir
qu s lo que val.
-B ser fet que el faam venir -dix lo Rei.
Feren venir lo filsof, e lo Rei li mostr lo balaix. E com aquell lo vu ab los forats
ms-los en lo palmell de la ma e acost'l-se prop de l'orella, tanc los ulls estigu
aix per bon espai. Aprs dix:
-Senyor, en aquesta pedra ha cos viu.
-Com! -dix lo lapidari-, qui vu jams en pedra fina haver cos viu?
-Si aix no s -dix lo filsof-, jo tinc ac tres-cents ducats e jo els posar en poder
de la senyoria vostra e obligu la mia persona a la mort.
E lo lapidari dix:
-E jo, senyor, s prest d'oblidar tamb la mia persona a la mort puix ell obliga la
sua, e ms avant vull perdre la persona e la pedra si cos viu hi ha.
Fetes les obligacions e posats los tres-cents ducats en la m del Rei, prengueren lo
balaix e sobre una enclusa hi donaren ab un martell e rompreren-lo per mig e
trobaren-hi un cuc. Tots los qui all eren estigueren molt admirats de la gran
subtilea e saber del filsof. Per lo lapidari rest molt empeguit e la sua nima no
estava prou reposada ne segura de mort.
-Senyor, compliu-me de justcia -dix lo filsof.
Lo Rei li torn de continent los diners e li don lo balaix. E fu venir los ministres de
la justcia per executar lo lapidari.
-Ara -dix lo filsof-, puix ne mort un mal home, jo vull perdonar a aquest, qui s
bo, la sua mort.
E ab voluntat del Rei les tingu man que el tornassen a la pres e deman quant
pa li daven. Lo majordom resps que huit onces. Dix lo Rei:
-Dau-li'n altres huit, que sien setze.
Com lo tornaven a la pres, per lo cam dix als qui el portaven:
-Digau al Rei que certament ell no s fill d'aquell magnnim e gloris rei Robert qui
fon lo ms anims e liberal prncep del mn. Ell mostra b que no s eixit d'ell
segons les sues obres, que ans s b fill d'un forner. E com ho voldr saber per
manifesta experincia, jo lo hi far veure. E posseeix lo regne com a rei tir e ab
poca justcia, com al duc de Messina pertany lo regne e la corona de Siclia, car
bord no pot ni deu sser adms a senyoreja regne neg, com diga la Sacra
Escriptura que tot arbre bord deu sser tallat e ms al foc.
Com los alguazirs oren dir semblants paraules al fil sof prestament ho anarem a
dir al Rei. Com lo Rei ho sab dix:
-Per consolaci de la mia nima jo vull saber aquest fet com pass; e com sia de nit
portau-lo'm secretament.
Com lo filsof fon davant lo Rei a soles dins una cambra, lo Rei li dix si era veritat lo
que l'alguazir li havia recitat. E lo filsof ab la cara molt serena e ab esforat nimo
li dix:
-Senyor, certament s veritat tot lo que us han dit.
-Digues-me com saps tu- dix lo Rei- que jo no sia fill del rei Robert.
-Senyor- dix lo filsof-, ra natural basta a conixer-ho un ase, e a per les
segents raons.La primera s, com digu a la senyoria vostra de les orelles del
cavall com en la cort vostra no havia neg que tal cosa sabs conixer ne menys
entendre, e fs-me grcia de quatre onces de pa.Aprs, senyor, lo fet balaix.
Obligar-me jo a la mort ab aquests pocs diners que tinc; aprs vos don lo balaix
que de dret era meu, e freu estat enganat de gran cantitat de moneda, si no per
mi. E per natural ra hagu a venir a notcia que la senyoria vostra era fill de forner
e no pas d'aquell, de gloriosa memria, rei Robert.
-Si tu vols aturar en mon servei- dix lo Rei -, jo forar la mia mala calitat e fer t'he
de mon consell.Per ab tot a jo en vull saber millor la veritat.
-Senyor, no faau-dix lo filsof-, que a vegades les parets tenen orelles; e a no
vullau dar a sentir a neg, car dien en Calbria que molt parlar nou e molt gratar
cou.
Gens per a no tement lo perill que seguir-se'n podia, l'empeguit Rei fu venir a la
Reina sa mare e ab precs e ab menaces li fon forat que digus la veritat, com ella
consent a l'apetit e voluntat del forner dins en la ciutat de Rjols.
Segu's aprs que com lo filsof fon llibertat, la Infanta lo fu anar a parlar ab ella,
e deman-li qu li paria de Felip.
-No tardar molt- dix la Infanta- que ell ser ac.
Ab tot a hi trams un patge que vingu-se'n en excusa de dansar.
-E vs mirau b lo seu comport e la condici que t.
Com lo filsof hagu b mirat que se'n foren anats dix a la Infanta:
-Senyora, lo galant que la senyoria vostra m'ha fet veure porta l'escrit en lo front
de molt ignorant home e avar.E dar-vos ha a sentir moltes congoixes.Ser home
anims e valentssim de sa persona e molt venturs en armes e morr rei.
L'nima de la Infanta fon posada en fort pensament, e dix:
-Tostemps o dir que el del mal que hom t por d'aquell hom se mor.E ms estime
sser monja o muller de sabater que haver aquest marit, encara que fos rei de
Frana.
Lo Rei havia fet fer un cortinatge molt singular tot brocat, per dar a sa filla lo dia de
les bodes.E fu-ne parar un altre tot blanc en un a cambra perqu el fessen a
mesura d'aquell.Com lo cortinatge de brocat fon fet, posaren-lo l'u prop de l'altre, e
lo cobertor era d'aquell mateix brocat e posaren-hi los coixins brodats, que es
mostrava llit molt singular.L'altre llit era tot blanc. Havia-hi molt gran diferncia de
l'un a l'altre.
La Infanta ja per art detingu les danses fins a gran hora de la nit.E lo Rei vu que
la mitja nit era passada; entr-se'n sens dir res per no trobar lo delit de sa filla.E
per quant comenava a ploure, la Infanta trams a dir al Rei si li plaa que Felip
aturs aquella nit a dormir dins lo palau ab son germ l'Infant.Lo Rei resps que
era molt content.
Aprs un poc que lo Rei se'n fon entrat, donaren fi a les danses e l'Infant preg
molt a Felip, puix la major part de la nit era passada, que s'atur all aquella nit a
dormir.E Felip resps que li'n feia infinides grcies, que b iria fins a la posada.La
Infanta lo pres per la roba e dix:
-Per la mia fe, puix al meu germ l'Infant plau que vos atureu, ac ser la vostra
posada per aquesta nit.
Dix Tirant:
-Puix tant ho voleu, restau per fer-los-ne plaer e jo restar ab vs perqu us puga
servir.
-No fretura, Tirant- dix la Infanta-, que entre la casa de mon pare e de mon germ
l'Infant e la mia b tenim que el servir.
Ab molta fellonia que ho dix.Tirant, qui vu que no lo hi volien, part ab los altres
per anar a la posada. Com foren partits, vingueren dos patges ab dues antorxes e
digueren a Felip si li plaa anar a dormir. E ell reps que faria lo que la senyora
Infanta e son germ manarien. E ells digueren que hora era.E Felip fu reverncia a
la Infanta e segu los patges e posaren-lo en la cambra on los llits eren.
Com Felip vu lo tan pomps llit, estigu admirant e pens que ms valia que es
gits en l'altre. E aquella nit, dansant, havia romput un poc de la cala e pens que
lo seus no vendries tan mat com ell se llevaria.E los patges eren molt ben avisats
per la senyora, i ella estava en lloc que podia b veure tot lo que Felip faria.
Dix Felip a l'u dels patges:
-Vs, per amor de mi, e porta'm una agulla de cosir ab un poc de fil blanc.
Lo patge an a la Infanta i ella ja havia vist que tremetia la patge per no sabia lo
que demanava.E la Infanta li'n fu donar una ab un poc de fil. E lo patge la hi port
e trob'l que estava passetjant de l'un cap de la cambra fins a l'altre; e l'altre
patge, qui estava all, jams li dix res.
Com Felip tingu l'agulla, acost's a l'antorxa e obr's algun briant que tenia en les
mans. La Infanta prestament pens que per causa dels briants havia demanat
l'agulla, e Felip an-la a ficar en lo llit on havia deliberat de dormir. Llavors ell se
despull-la roba e rest en gip d'orfebreria. Comen's a descordar e segu's
sobre lo llit. Com los patges l'hagueren descalat, Felip los dix que anassen a
dormir e que li lleixassen una antorxa encesa. E ells ho feren e tancaren la
porta.Felip se llev de lla on seia per prendre
l'agulla e cosir-se la cala, e pres-se a cercar d'un cap del llit fins a l'altre e al la
vnova ab malencolia que en aquell cas tenia, e tant regir la vnova que caigu en
terra. Aprs llev los llanols e defu tot lo llit, que jams pogu trobar l'agulla.
Pens d etornar a fer lo llit e de giatar-se en ell; per com vu que tot estava
desfet, dix:
-Com!, no val ms que en gite en aquest altre que no tornar-lo a fer?
Molt singular agulla fon aquella per a Felip.Git's en lo llit de parament e deix tota
la roba en terra. La Infanta, que hagu vist tot l'entrams, dix a les sues donzelles:
-Mirau, per vida vostra, quant s lo saber dels estrangers, en especial lo de Felip.
Jo l'he volgut provar aix com havia fet les altres vegades, en aquest dos llits; pens
que Felip, si era grosser ni avar, no tendria nimo de gitar-se en tal llit com aquest
ans se posaria en lo ms subtil.E ell ha tenguda altra art, que ha desfet lo ms
subtil e ha llanada la roba per terra, e s-se gitat en lo millor de mostrar que s fill
de rei e li pertany, com la sua generaci sia molt noble, excel.lent e molt antiga.
Ara puc conixer que aquell vistus de Tirant, com a lleal cavaller, m'ha dit
tostemps veritat; e tot lo que em deia a l'orella era per mon b e honor.E dic que lo
filsof no sap tant com jo em pensava, ni vull haver ms consell d'ell ni d'altri, sin
que dem far venir lo bo de Tirant. Puix ell s estat lo principi de mon delits b,
que sia la fi de mon reps.
E ab aquest deliber se n'an a dormir.
E bon mat, Tenebrs ab los patges de Felip vengueren a la sua cambra e portaren-
li altra roba, que es muds. Com la Infanta fon vestida e es cordava la gonella no
volgu ms esperar, sin aix com estava trams per Tirant, e ab gest de molta
alegria li manifest sa voluntat.

Com la infanta de Siclia trams per Tirant e manifest-li com era contenta
de complir lo matrimoni ab Felip.
-Ab los sol.lcits treballs de la mia enamorada pensa s venguda a notcia de les
singulars perfeccions que de Felip tinc conegudes, car per ocular experincia he vist
la sua prctica e real condici sser molt generosa, e fins ac s venguda molt
forada en atorgar aquest matrimoni, per algunes coses que la mia nima estava
molt dubtosa. Per qu d'ac avant jo s contenta de complir tot lo que per la
majestat del senyor Rei mon pare me ser manat. E puix vs, per vostra virtut sou
estat lo principi del b e delit de Felip, que siau la fi de traure deus nimes d'una
mateixa pena.
Oint Tirant les paraules tan afables de la Infanta rest lo ms aconsolat home del
mn; a la qual no tard respondre:
-Lo geners nimo de vostra celsitud, senyora, ha pogut conixer jo ab quanta
afecci e sol.licitud he treballat en dar-vos tal companyia que ensems honor e delit
aconssegusseu; per b que moltes vegades haja conegut que l'altesa vostra estava
enutjada e malcontenta de mi per jo manifestar les perfeccions de Felip, pensant
fer-vos-ne servir, e estic molt content com la celsitud vostra ha coneguda la veritat
e s fora de totes les passades errors e reduda a la bona part per on s'havia de
mostrar la vostra gran discreci.Per qu ara de continent me'n vaig a parlar ab lo
sehyor Rei per dar-hi presta conclusi.
Tirant pres llicncia de la Infanta e an-se'n al Rei e dix-li les segents paraules:
-La congoixa gran que veig passar als ambaixadors de Frana sobre aquest
matrimoni me fa venir a vostra majestat a suplicar que, puix l'haveu atorgat, que
s'hi done compliment o doneu llecncia als ambaixadors que se'n puguen tornar a
llur senyor. E si l'altesa vostra no ho prendr en enuig que jo parle ab la senyora
Infanta de part de vostra altesa, jo crec que ab lo divinal auxili e ab les naturals
raons que jo li sabr dir me pens que ella s'inclinar a fer tot lo que la majestat
vostra volr ne manar.
-S Du me done consolaci en l'nima i en lo cos- dix lo Rei-, jo ser molot content
que es faa.E us prec que vs hi vullau anar e pregar-la'n per part mia e vostra.
Tirant se part del Rei e torn a la Infanta e trob-la que es lligava, e recit-li lo
parlament que havia tengut ab lo Rei.Dix la Infanta:
-Tirant, senyor, jo confie molt en la vostra gran noblea e virtut, per qu jo pose tot
aquest fet en vostre poder e tot lo que vs fareu jo ho tindr per fet. E si ara voleu
que es faa, tamb m'hi fermar de bon grat.
Tirant, veent la disposici, vu a Felip qui estava a la porta esperant d'acompanyar
a la Infanta a missa.Suplic a la Infanta que fes anar d'all les donzelles per o com
davant Felip li volia dir altres coses. La Infanta man a les donzelles que se
n'anassen a lligar, e elles foren totes admirades com la Infanta tan domsticament
parlava ab Tirant.
Com vu Tirant que totes les donzelles se'n foren anades, obr la porta de la
cambra e fu entrar a Felip.
-Senyora- dix Tirant -, veus ac Felip, lo qual t ms dessig e voluntat de servir la
senyoria vostra que a totes les princeses del mn, per qu suplic a la merc vostra,
agenollat aix com estic, de voler-lo besar en senyal de fe.
-Ai Tirant!- dix la Infanta-, jo pregar a Du que vostra boca pecadora no vinga a
pa eixut.Aquestes sn les raons que em voleu dir? La vostra cara manifesta lo que
t al cor. Com lo senyor Rei mon pare m'ho manar, jo ho far.
E Tirant sign a Felip, e aquell prestament la pres en los braos e port-la en un llit
de reps que hi havia e bes-la cinc o sis voltes. Dix la Infanta:
-Tirant, no confiava jo tan poc de vs. Qu m'haveu fet fer? Que us tenia en
compte d'un germ e haveu-me posada en mans d'aquell qui no s si ser amic o
enemic.
-Cruels paraules, senyora, veig que em dieu. Com pot Felip sser enemic de
l'exel.lncia vostra, qui us ama ms que a la sua vida e us desitja tenir en aquell llit
de parament on ha dormit esta nit, si es vol tota nua o en camisa? E creeu que
seria lo major b que ell poria haver en aquest mn. E puix, senyora- dix Tirant-,
pujant-vos en aquell superior grau de dignitat que l'altesa vostra mereix, al
desaventurat de Felip, qui mor per la vostra amor, deixau-li sentir part d'aquella
glria que tant ha desitjada.
-Du me'n defena- dix la Infanta e em guarde de tal error. Com me tendria per vil
de consentir una tan gran novitat!
-Senyora- dix Tirant-, Felip ni jo no som ac sin per servir-vos. Vostra benigna
merc prenga una poca de pacincia.
E Tirant li pres les mans e Felip volgu usar de sos remeis. La Infanta crid, e
vegueren les donzelles e pacificaren-los e donaren-los per bons e per lleals.
Com la Infanta fon lligada vesti's molt pomposament, e Felip e Tirant
l'acompanyaren a la missa ensems ab la Reina; e aqu ans la missa los esposaren.
E lo diumenge aprs foren fetes les bodes ab molta solemnitat e foren fetes grans
festes qui duraren huit dies de juntes, torneigs e danses e momos de nit e de dia.
Per tal forma fon festejada la Infanta, que ella rest molt contenta de Tirant e molt
ms de Felip, que li fu tal obra que jams l'oblid.

Com lo rei de Siclia trams deu galeres e quatre naus armades al rei de
Frana per valena.
Passsades que foren les festes de les bodes, lo rei de Siclia tenia deliberat de fer
valena al rei de Frana, e pre aquesta causa fu armar deu galeres e quatre naus
grosses, e pag la gent per a sis mesos. E Tirant compr una galera, lo qual no
volgu pendre sou ne acostament de neg perqu deliberava d'anar a son plaer.
Com les galeres foren armades e ben fornides de vitualles, hagueren nova com lo
rei de Frana era en Aiges-Mortes, ab totes les fustes del rei de Castella, d'Arag,
de Navarra e de Portugal.
Felip fon elet per capit, e an-se'n en companyia sua l'infant de Siclia, e trobaren-
se en lo port de Saona ab les fustes del Papa, de l'Emperador e de totes les
comunes qui ofert li havien valena. E tots ensems partirem e navegaren tant, que
trobaren lo rei de Frana en l'illa de Crsega. Prengueren aqu aiguada, e les fustes
ben avituallades de tot lo que mester havien, sens tocar en Siclia ni en altra part,
aplegaren alba de mat davant la gran ciutat de Trpol de Suria, e neg de tota
l'armada no sabien on anaven sin sol lo Rei; mas com veren aturar la nau del
Rei,e tothom s'armava, presumiren que all venien. Llavors Tirant ab la sua galera,
acost's a la nau del Rei ab un esquif e puj alt en la nau, e aix ho feren molts
altres, e trobaren que lo Rei s'armava e volia oir missa seca.
Com foren a l'Evangeli, Tirant s'agenoll davant lo Rei e suplic'l que fos de sa
merc li deixs fer un vot, e lo Rei li dix que era content que el fes. Tirant an als
peus del prevere qui deia la missa e agenoll's e lo prevere pres lo missal e gir'l
envers lo Rei; e Tirant, qui estava agenollat, pos les mans sobre lo llibre e fu
`principi a semblants paraules.

Lo vot que Tirant fu davant lo rei de Frana e molts altres cavallers.
-Com per la divinal grcia de Du omnipotent jo sia posat en l'ordre de cavalleria,
franc e llibert de tota captivitat e altre empediment, no constret ni forat, mas com
a cavaller qui desitja guanyar honor, fa mon vot a Du e a tots los sants de paras,
e a mon senyor lo duc de Bretanya, capit general d'aquest estol, portantveus del
molt excel.lent e crestianssim rei de Frana, de jo sser hui lo primer qui eixir en
terra e lo darrer qui es recollir.
Aprs jur Diafebus, e fu vot d'ell escriure lo seu nom en les portes de la ciutat ja
nomenada de Trpol de Suria.
Aprs fu vol altre cavaller, e vot que si lo Rei eixia en terra, d'acostar-se tant a la
muralla de la ciutat, que posaria un dard dins la dita ciutat.
Llev's altre cavaller, e fu vot dient, que si lo Rei eixia en terra, d'ell entrar dins la
ciutat.
Aprs jur altre cavaller, e fu vot d'entrar dins la ciutat e pendre donzella mora del
costat de la mare, e posar-la dins la nau e dar-la a Felipa, filla del rei de Frana.
Fu vot altre cavaller de posar una bandera en la ms alta torre de la dita ciutat.
Molts cavallers anaven dins la nau del Rei, qui passaven nombre de quatre-cents
cinquanta cavallers d'esperons daurats, e lla on sn molts d'un ofici tostemps s'hi
engendra enveja e mala voluntat, car lo pecat d'enveja t moltes branques, per
aquells cruels envejosos qui tenen dol e despit del bo e virtus cavaller.
Molts foren moguts per fer rompre lo vot a Tirant, que feien tots los preparatoris ab
barques e ab llats e ab galeres perqu poguessen primer eixir en terra.
La morisma era tanta com veren tan gran estol, per les fumades que havien fetes a
una part e a altra, que vengueren infinits moros e posaren-se vora mar per no
lleixar pendre terra als crestians. Tirant se ms en la sua galera; e totes les galeres
anaven ajustades per dar escala en terra, e anaven-se tan prop que quasi lo
parament se tocava.
Com foren prop de terra, que ja podien donar les escales, totes se voltaren perqu
ciant, acostassen les popes en terra per eixir la gent, sin la de Tirant que man
que dons la sua galera de la proa en terra. Com sent que la fusta toc en terra,
que els era encallada, Tirant, qui estava armat a la proa, salt en l'aigua. Los
moros qui el veren cuitaren per ell, per matar-lo; emper Diafebus, ab altres, ab
ballestes e ab espingardes lo defensaven molt b. Aprs d'ell saltaren molts
hmens d'armes per ajudar-li, e molts mariners.
La galera del Rei e altres hagueren voltat e llanaren les escales en terra. Per qui
era aquell qui goss eixir, tanta era la morisma? E lo major combat fon lla on era
Tirant. La virtut, la bondat, la fora, e lo saber fon en lo Rei i en los seus que com a
valentssims cavallers ixqueren en terra per les escales, e tanta era la pressa
d'aplegar als moros que molts caen en la mar.
Com tota la gent fon en terra, aix de les galeres com de les naus, donaren gran
batalla als moros, on mor molta gent d'una part e d'altra.
Com los moros se volgueren retraure disn la ciutat, a la mescla d'ells, molts bons
cavallers entraren ensems ab ells, e pregueren cinc carrers de la ciutat, e no en
pogueren ms haver. E tots los cavallers compliren los vots en aquells cinc carrers
que guanyaren, e carregaren les naus e les galeres de molta riquea que
prengueren. E tan gran fon lo socors que vengu als moros que no pogueren passa
ms avant.
Com vengu al recollir, aqu fon lo gran perill, per lo Rei, per consell de mariners,
fu fer de galera a galera, com estaven les escales en terra; de l'una a l'altra
posaren taules encadenades perqu pogus passar molta gent, e al recollir ne
moriren molts.
Com tots foren recollits, rest Tirant, que encara no havia complit son vot. La sua
galera havien ja desencallada, qui tenia l'escala en terra esperant-lo que pujs. Un
cavaller, lo qual desitjava honor, la qual per ses virtuts ell b mereixia, qui es
nomenava Ricard lo Venturs, foren restats sols ell e Tirant. Dix Ricard a Tirant:
-Tota la gent s recollida o morta. No resta ac sin tu e jo.
Puix has hagut la mundana glria d'sser estat lo primer dels vencedros lo qual ab
gentil nimo i esfor de cavalleria los teus peus benaventurats tocaren la terra de
maledicci on se canta nit e dia la reprovada secta d'aquell enganador sens fe,
amor e caritat de Mafomet, qui tanta gent decebuda en lo mn; puix tanta honor
has aconseguida, e no ignores com jo t'he defs de molts perills qui t'estaven
aparellats, hages coneixena e posa't en ra que vulles entrar primer en la galera,
per o que siam eguals en honor e fama e bona germandat; car la mundana glria,
a vegades, qui tota la vol, tota la perd. Posa't en ra e fes-me part d'a qui s
meu, e ti b esment al que et dir. Peus e mans e cor, tot ho tinc; amor e voluntat,
cruel com a lle famejant, tot abunda en mi; ira, suprbia, enveja, en aquesta m
la tinc tancada. Com l'obrir no s neg que merc puga trobar en ella. Jo la vull
subjugar e posar-la sots la mia potestat e senyoria.
-No som en temps d'abundar en paraules -dix Tirant-. La mort o la vida en la tua
m est. Jo ser dit victotris si los dos morim per la m d'aquests infels e s cert
que les nostres nimes seran salvades, morint ab ferma fe e com a bons crestians,
defenent les nostres persones. E l'hora que jo fiu mon vot, pens ans de la mort que
de la via, e en tots los dubtes de la mort; per tot me fon no res en esguard
d'aquella honor e gentil estil de cavalleria, que morint com a cavaller s vida
honrada de gran glria, honor e fama en aquest mn e en l'altre. E si jo tal vot no
hagus fet davant la presncia d'un tan excellent senyor com s lo rei de Frana,
no dic encara en presncia d'un tal senyor, mas en la mia pensa fos caigur un tal
fet entre les dents, jo hagus dit o proms fer tal vot, ans morir que venir a menys
de la promesa; car cavalleria no s pus sin donar fe de virtuosament obrar. Per
qu, Ricard, dona'm la m e anem a morir com a cavallers, e no estigam ac en
tantes suprflues paraules.
Dix Ricard:
-Jo s content. Dna'm la m e ixcam de l'aigua, e anem contra los enemics de la
fe.
E estaven los dos cavallers en l'aigua de la mar, qui els dava fins al pits, per les
llances, dards, passadors e pedres que els tiraven, sin per esguard de les galeres
que els feien gran defensi.
Com Ricard vu que Tirant ixqu fins a la vora de la mar per ferir en los moros, ell
lo tir de la sobrevesta e torn'l disn l'aigua, e dix:
-Jo no conec cavaller en lo mn sens temor sin tu. E puix veig lo teu nimo tan
esforat, fes aix: posa primer lo peu en l'escala, e jo llavors pujar primer.
Lo Rei congoixava's molt perqu aquells, dos tan singulars cavallers no es
perdessen. Tirant volgu-li fer part de l'honor e fon content de posar lo peu dret en
l'escala. Llavors Ricard puj primer, e Tirant fon lo darrere de tots, e aqu acab
son vot de complir.
Fon gran qesti entre aquests dos cavallers, per quant los uns deien que Tirant ab
molta glria. E Ricard, veent que tots daven l'honor a Tirant, en presncia del Rei
fu principi a un tal parlar.

Com Ricard, en presncia del rei de Frana, dix que combatria a Tirant a
tota ultrana. E com lo rei de Frana combat Trpol de Suria, e aprs rob
la costa de Turquia.
-Tots los qui no tenen verdadera notcia de l'honor d'aquest mn, mostren llur poc
saber manifestant ab llur boca aquell grosser parlar qui diu: "Ab la ra de mon
compare me'n vaig", no advertint ni sabent lo gentil estil ni virtuosa prctica de
nostres antecessors, segons se llig d'aquell fams rei Arts, senyor qui fon de la
petita e Gran Bretanya, lo qual don fi e compliment a la prspera e pomposa Taula
Rodona, on tants nobles e virtuosos cavallers en ella segueren, qui foren
coneixedors e mereixedors de tota honor e gentilea, e avorridors de tot engan,
falsia e maldat. E si per art de cavalleria la cosa era ben jutjada, l'honor e la glria
d'aquest mn, a qui deu sser atribuda sin a mi? Car Tirant, per sser covard e
home poc esforat en batalles, per b que la prspera fortuna li sia estada
favorable e li haja ajudat en moltes coses, no resta que lo premi d'aquest acte no
dega sser dat a altri sin a mi, ab totes les forces e honors de cavalleria que es
mereixen al ms benaventurat de tots. E jo, que estic descal, jams calar
sabates en los meus peus fins a tant que per la majestat del senyor Rei, e per los
nobles cavallers, sia determenat aquest fet. Car a tots s notori e manifest que
aprs que tota la gent fon recollida, restam Tirant e jo sols a la vora de la mar.
D0'ell a mi passaren moltes raons qui seria aquell qui primer se recolliria. El tenint
vot fet e jo no, volgu veure los majors perills que en les armes poden sser, ab la
gran multitud de moros que hi havia, e veent ell jo no voler-me recollir, fon ell
content de posar primer lo peu en l'escala ans de mi. Doncs, senyor, sia de vostra
merc d'ajustar vostre sacre consell, e sans afecci, la majestat vostra done l'honor
a aquell a qui pertany, com de dret e de justcia a mi pertanga. E si vostra altesa
a jutjar no volr, dic, en presncia de tots, jo sser millor cavaller que Tirant, e
de combatre'l, de la mia persona a la sua, a tota ultrana.
Lo Rei li resps semblants paraules:
-Ricard, negun bon jutge no por b res determenat si no ou primer les parts, per
qu no es pot fer si Tirant no hi s present.
Aquestes raons vengueren a notcia de Tirant, e ab la sua galera s'acost a la nau
del Rei. Com fon alt, lo Rei era en la sua cambra que dormia. Com Ricard sab que
Tirant era vengut, s'acost a ell e dix-li:
-Tirant, per quesvulla que sia, jo m'ho tindr dins mon cor, per si gosau dir jo no
sia millor cavaller que vs, jo us ofir batalla a tota ultrana. -E llan-li uns quants
per gatge.
Tirant que vu que ab tan poc fonament lo volia combatre, al la m e don-li una
gran galtada. La remor fon entre ells tan gran, que lo Rei hi hagu a pujar ab una
espasa en la m. Com Tirant vu lo Rei, puja-se'n en lo castell de proa, e all ell se
defen molt b, e dix al rei:
-Senyor, castigue la majestat vostra aqueix desvergonyit cavaller qui s
principiador de tot mal. Jams s's vist en fet d'armes, ni menys espasa fellona
davant los seus ulls, e ara me volia combatre a tota ultrana entre no-res, e si ell
ven a mi, haur venudes totes les cavalleries que ab mon treball jo m'he sabudes
venut un home que jams s's vist en armes.
Acabant de dir Tirant semblants paraules, fu senyal a la galera, e ab una corda
baix en ella, tenint-se all per segur. E si lo Rei en aquell cas l'hagus pogut haver,
perqu en la sua nau havia fet semblant ultratge, fra estada poca meravella no li
hagus fet llevar lo cap de les espatles.
Lo Rei part ab tot l'estol de trpol de Suria, e fu la via de Xipre, e rob tota la
costa de Turquia e ms a foc e a flama, que carregaren totes les fustes de molta
riquea que presa havien. Com foren en Xipre, ixqueren en la ciutat de Famagosta, e
aqu prengueren vitualles e tiraren la volta de Tunis. Aqu lo Rei desembarc e
combateren la ciutat molt estretament, e Tirant ab los seus combatien una torre, e
al peu de la torre havia un gran fossat, e Tirant caigu dedins. Ricard anava tot
armat per veure si es podria venjar de Tirant; con fon a la torre vu que Tirant jaa
disn lo fossat; Ricard salt, aix armat com estava, dins lo fossat, e ajud a llevar a
Tirant, e dix-li:
-Tirant, vet ac lo teu mortal enemic, lo qual te pot donar la mort e la vida, e no
plcia a Du que jo consenta que muires per mans de moros puix ajudar-te puc.
E per bella valentia lo tragu defora, car certament l'hagueren all mort si Ricard
tan prest no el n'hagus tret. Com fon fora, dix-li:
-Ara Tirant est posat en llibertat. Guarda b la tua persona de morir, que jo et fa
cert que far tot mon poder de manar-te.
-Cavaller virtus -dix Tirant-, jo he vista en tu molta bondat e gentilea, e conec que
ab nimo esforat de cavaller has restaurada la mia persona de de cruel mort.
Agenoll-me en terra e deman-te perd de l'ofensa que t'he feta, e don-te la mia
espasa, la qual pos en la tua m, que prengues de mi aquella venjana que a tu
plaur. Car posat cas que tu ara no em vulles admetre mos precs ni una demanda,
jams en dies de ma vida tirar espasa contra tu, car la venjana que vols haver de
mi, ac la tens present, e agenollat als teus peus, aix com estic, la pots pendre,
puix graciosament la't d, e jo la rebr ab molta pacincia.
Lo cavaller, com vu dir a Tirant paraules de tanta humilitat e submissi, li perdon
e fon content d'sser son amic. Aprs foren tan grans amics, que jams de llur vida
se partiren fins que la mort los separ.
Com lo Rei hagu presa la ciutat de Tunis e barrejada, Ricard no volgu anar en la
nau del Rei, sin en galera de Tirant. Com lo Rei e los cavallers saberen lo fet com
era passat, donaren molta llaor als dos, perqu casc havia usat de molta gentilea.
Partint lo rei de Frana de la ciutat de Tunis, tiraren la volta de Siclia sab la llur
venguda, fu aparellar molt gran festa al rei de Frana. Lo rei de Siclia entr en la
nau del rei de Frana, e com se veren fon molta alegria entre ells. Ixqueren en
terra, e la nora fon a la vora de la mar, e aqu se feren molt gran festa sogre e
nora. E lo rei de Frana li don de grans donatius, e tot lo dia la portava per la m
que no la's deixava partir. E tants dies com autr all lo rei de Frana, cascun dia,
ans que la Infanta fos llevada, li trametia un ric present, l'un dia de brocats, altre
sedes, cadenes d'or, fermalls e altres joies de molta estima. Lo rei de Siclia festej
molt b al rei de Frana, e present-li cent cavalls molt bells e molt singulars, de
qu lo rei de Frnaa fu molt gran estima, e lo rei de Siclia man a sa filla que ella
en persona entrs en totes les fustes e les regonegus com estaven de vitualles, e
que les forns de tot lo haurien que mester. Lo rei de Frana pres en gran estima
del que la nora feia, e tenia'n molta consolaci, com veia que li era dona molt
discreta e per a molts afers, que cascun dia estava del mat fins al vespre en les
fuestes, que no menjava, fins que hagu acabat de fornir-les.
Avituallades que foren les fuestes e recollits los cavalls, lo rei de Frana pres comiat
del rei de Siclia, de la Reina e de la Infanta, e recoll's, e port-se'n ab si lo princep
de Siclia, e com fon en Frana don-li una filla sua per muller.
L'estol part del port de Palerm e tir la volta de Barbaria, e costerejant vengueren
a Mlagaa Or e a Tremicn, e passaren l'estret de Gibaltar, foren a Cepta, e
Alcscer Seguer e a Tnger, e al tornar que fu pass per l'altra costa de Calis e
Tarifa, e Gibaltar, pass per Cartagnia, car tota la costa en aquell temps era de
moros, e d'all passaren per les d'Eivissa e de Mallorca, aprs anaren a
desembarcar al port de Massella. Don licncia lo Rei a totes les fustes, exceptat les
de son fill Felip, perqu volgu que ans ab ell per veure la Reina sa mare, e Tirant
an ab ells, e d'all pass en Bretanya en companyia de son antural senyor per
veure son pare e sa mare e sos parents.
E aprs alguns dies que lo rei de Frana hagu dat compliment en lo matrimoni de
sa filla ab lo prncep de Siclia, volgu que Felip torns a sa muller, lo qual hagu
noca com l'altre fill del rei de Siclia s'era fet frare, e havia renunciat al mn. E Felip
suplic a son pare, lo rei de Frana, que volgus trametre per Tirant, perqu li fes
companyia fins que fos en Siclia. Lo Rei escriv lletres, e al duc de Bretanya e a
Tirant, volgus anar per amor sua ab Felip en Siclia, e al Duc que el ne pregs
molt. Tirant, veent les pregries dels dos tan grans senyors, li fon forat d'obeir los
llurs manaments, part de Bretanya, e vingu a la cort del Rei; lo Rei e la Reina lo
pregaren molt que volgus anar ab Felip, e ell molt graciosament los ho atorg.
Partiren de la cort Felip e Tirant e anaren a Massella, on trobaren les galeres que
estaven molt en orde de tot lo que mester havien. Felip e Tirant se recolliren, e
hagueren lo temps tan prsper, que en breus dies foren en Siclia. Lo Rei e Reina e
la Infanta hagueren gran consolaci de la llur venguda, on foren molt ben festejats.
Aprs que huit dies foren passats, estant lo Rei en son consell fon en record de
l'emperador de Constantinoble, de la lletra que tramesa li havia de sos treballs e
congoixes. trams per Tirant e en presncia sua la fu llegir, e era del tenor
segent.

Lletra tramesa per l'emperador de Constantinoble al rei de Siclia.
Ns, federic, per la immensa e divina majestat del sobiran Du eternal, Emperador
de l'Imperi grec, saluts e honor a vs, Rei de la gran e abundosa illa de Siclia. Per
la concrdia per los nostres antecessors feta e per vs e per mi pactada e
confermada e jurada, en poder dels nostres ambaixadors: Notificam a la vostra real
persona com lo Sold, moro renegat, sia ab gran poder dins lo nostre imperi e en
companyia sua lo Gran Turc: han-nos pres la major part de nostra senyoria, en la
qual remei no podem dar per la mia senectut per no poder exercir les armes. Aprs
la gran prdua que havem fet de ciutats, viles e castells, e han-ne mort lo major b
que tenia en aquest mn, o s, lo meu fill primognit, qui era la mia consolaci e
escut e defensa de la santa fe catlica, nimo viril batallant contra los infels ab
molta honor e glria sua e mia. E tinc per major desaventura com sia estat mort
per los seus mateixos. Aquell trist e adolorit dia fon perdiment de la mia honor i
fama e de la casa imperial. E com a mi sia notori e s pblica fama vs tenir en la
cort vostra un esstrenu cavaller, los actes singulars del qual sn molt
experimentats, qui donen augment a la dignitat militar, qui es nomena Tirant lo
Blanc, de la fraternitat daquell singular orde de cavalleria qui es diu sser fundat
sots invocaci daquell gloris sant, pare de cavalleria, senyor Sant Jordi en lilla
dAnglaterra, e com daquest cavaller se diguen molts assenyalats actes dignes de
molta honor, e en especial se diga del que ha fet el gran Mestre de Rodes com lha
ddelliurat ab tota sa Religi del Sold ab tot lo seu poder, qui ara sn ac, e moltes
altres coses virtuoses que per lo mn dell trimfen, per qu us deman de grcia
que per la fe, amor e voluntat que sou tengut a Du e a cavalleria, que el vullau
pregar de part vostra emia, de voler venir en mon servei, que jo li dar de mos
bns ttot lo que ell voldr. E si no ve, suplic a la divina Justcia que li done a sentir
de les mies dolors. Oh ben aventurat rei de Siclia! Sien-te acceptes les mies
pregries les quals sn de dolors plant, e puix est rei coronat, hages pietat dde la
mia dolor perqu la inmensa bondat de Du te guard dun cas semblant, com tots
siam subjugats a la roda de fortuna e no s neg que lligar-la pugaa. Du per sa
merc vulla mirar la nostra bona e sana intenci, donant fia a la ploma e no a la m
que no es cansaria de recitar per escriptura los passats, presents e esdevenidors
mals.
Llesta que fon la lletra de lEmperador e per Tirant ben compresa, lo Rei dre les
noves a Tirant e fu principi a un tal parlar.

Com lo rei de Siclia preg a Tirant, per part sua e de lemperador de
Constantinoble, que volgus anar en Constantinoble per socrrer-lo.
-Infinides grcies sou tengut de fer a lomnipotent Du, Tirant germ, com vos ha
donat de tantes perfeccions que per tot lo mn la glria del vostre nom trimfa. E
encara que los meus precs no mereixquen sse obets en respecte perqu no em
tingau obligaci neguna de fer res per mi per quant jams fiu res per vs, ans vos
tinc molta obligaci del que per mi fet haveu; mas confiat del vostre cor alt e
geners qui no pot fer sin segons qui s e lo que ha acostumat; e per causa da
atrevit de pregar e emprar-vos de part
de lemperador de Constantinoble e mia. E si los precs meus tan justs e de tanta
caritat no havien lloc en vs, almenys, en reverncia e servei de lomnipotent Du,
vullau haver compassi daquell trist e afligit Emperador, qui abb tan gran
instncia vos prega e us demana que hajau misericrdia de la sua senectut, que per
mitj de la vostra gran cavalleria, e fiant daquella, no sia desposset de la sua
imperial senyoria.
Acabant lo Rei paraules de tanta amiccia acompanyades, Tirant feu principi a
paraules de semblant estil:
-No s poca la voluntat que tinc, senyor, de servir lexcellncia vostra, car amor s
la ms fort obligaci que al mn sia. E com los precs de vostra altesa me sien
manaments, per tenir-me tan guanyada la voluntat, e si la majestat vostra me
manar que jo vaja per servir a aquell prsper Emperador senyorejant la Grcia, jo
ho far per la molta amor que porte a laltesa vostra. Emper, senyor, jo no puc
fer sin tant com un home, a notori s a Du e al mn:per b que la fortuna
mhaja consentit, e em sia estada amigable, e a la planeta de Mar, en la qual jo
naixqu, mha volgut dar victria honor e estaat, no cov a mi presomir ms que la
fortuna no mha donat. E estic ab gran admiraci daquell magnnim Emperador,
deixant a tants excel.lents reis com ha en lo mn, ducs, comtess, marquesos, lart
de cavalleria ms entesos e ms valents de mi, que vulla deixar aquells per haver a
mi. No s molt ben aconsellat.
-Tirant -dix lo Rei-, jo b s que de bons cavallers ha per lo mn, e vs no deveu
sser oblidat entre los altres. per ventura si lhonor fos examinada daquells, entre
los empreradors e reis e los cavallers entesos seria dat lo premi, honor e glria a
vs per lo millor cavaller de tots. Per qu us prec e us requir com a cavaller, e per
lo deute que deveu a cavalleria, per lo jurament que fsss aquell dia que us fon
donat primer que a totss lorde de la fraternitat de la Garrotera, que vs vullau ab
molta amor e voluntat anar a servir lestat imperial, e us ho conselle aix com si
em fsseu prpiament fill. Perqu tinc coneguda vostra noble condici e gran
habilitat, don sen seguiran molts beneficis per la vostra condici e gran habilitat,
don sen seguiran molts beneficiss per la vostra noble condici e gran habilitat,
don sen seguiran molts beneficis per a lavostra anada, que fareu estalvis tants
pobles de la crestiana fe de dura e greu captivitat, e da sereu premiat per la
Bondat divina en aquest mn dexcelses honors, e en laltre de leterna glria.
Doncs, cavaller virtus, puix les mies galeres estan prestes e ben armades e
condudes a tot lo que vs manareu e volreu ordenar, vos prec que la vostra partida
sia molt breu.
-Puix vostra senyoria mho mana e mho consella, jo s content -dix Tirant-
danar-hi.
E lo Rei man que totes les galeres fossen formides de totes les coses necessries.
E los ambaixadors de lEmperador, com lo Rei los dix que Tirant era content
danar, foren los ms contnets hmens del mn e regraciaren-ho molt a Rei.
Los ambaixadors de continent que foren arribats en Siclia havien parada taula per
assoldejar gent. Al ballester donaven mig ducat lo dia, e a lhome darmes un
educat. E perqu en Siclia no havia tanta gent, passaren en Roma i en Npols, e
aqu trobaren molta gent que de bon grat prengueren sou, e compraren molts
cavalls. Tirant no cur de res sin de fer preparatori darmes e comprar cinc caixes
grans de trompetes. De cavalls, lo Rei e Felip lin donaren prou e feren-los recollir
en les naus ab los altres.
Tirant pres comiat ddel Rei, de la Reina, de Felip e de la Infanta. E, recollida tota la
gent, donaren les veles al prsper vent e navegaren ab bon temps e la mar
tranquil.le, que un mat se trobaren davant la ciutat de Constantinoble.
Com lEmperador sab que Tirant era vengut, en los dies de sa vida no mostr
major alegria e dix que, al parer seu, que son fill era ressuscitat. Les onze galeres
vengueren ab tants de sons e dalegria que tota la ciutat feien ressonar. Lo poble,
qui trist estava e adolorit, salegr tot, que els paria que Du los fos aparegut.
LEmperador se pos en un gran cadafal per mirar les galeres com venien. Com
Tirant sab que lEmperador estava en aquell lloc, en lo cadafal, fu traure dues
banderes grans de rei de Siclia e una de les sues; e fu armar tres cavallers tots
en blanc sens que no portaven sobrevestes e casc tenia una bandera en la m, e
cascuna volta que passaven davant lEmperador baixaven les banderes fins prop
de laigua, e la de Tirant la feien tota en laigua. A era en senyal que el
saludaven e per la dignitat que lEmperador tenia shumiliava tan baix a ell.
LEmperador, com vu a, que era cosa nova per a ell, lo que jams no havia vist,
fon molt content dhaver vista tal cerimnia, e molt ms de la venguada de Tirant.
Com les galeres hagueren b voltejat, una amunt, altra avall, vengueren a dar
lescala en terra. E ixqu vestit aquell dia Tirant ab un jaseran de malla e les
mnegues de franja dor, e sobre lo jaseran una jornea feta a la francesa, ab
espasa cenyida, e al cap portava un bonet de grana ab un gros fermall guarnit de
moltes perles e pedres fines de gran estima. Diafebus ixqu en semblant manera,
sin la jornea que era de set morat, e Ricard ixqu tan b abillat com neg de tots
los altres, e portava la jornea de doms blau. Totess aquestes jornees eren
brodades dorfebreria e de perles orientals molt grosses. E tots los altress cavallers
e gentilshmens anaven molt ben abillats.
Com Tirant fon en terra trob a la vora de la mar lo comte dfrica qui lestava
esperant ab molta gent, quei el reb ab molta honor. Partiren daqu e feren la via
del cadafal on lEmperador era. Com Tirant lo vu fic lo genoll en terra, e tots los
seus com foren a mig cadafal tornaren a fer altra reverncia. Com fos als seus
peus, afenolls e volguu-li besarr lo peu, e lo valers senyor no ho consent.
Bes-li la m e lEmperador lo bes en la boca.
Com tots li hagueren feta reverncia, Tirant li don la lletra, que li portava, del rei
de Siclia. Com lEmperador lhagu llesta en presncia de tots, fu a Tirant un tal
raonament.

Com Tirant fon arribat en Constantinoble, e les raons que lEmperador li
dix.
-No s poca lalegria que jo tinc de la vostra prspera venguda, cavaller virtus,
regraciant al benaventurat rei de Siclia lo bon record que ha tengut de la mia molta
dolor, car lesperana que jo tinc en la vostra molta virtut de cavalleria me fa posar
en oblit tots los passats mals, coneixent en la vostra bella disposici lo que per
relaci de moltes gents ms estat reportat, car lo b e virtut vostra no pot estar
amagada, e mostras per vs sses vengut ac a petici de lanims rei de Siclia,
sentint-vos-ne major grat que si per ambaixadors e lletres mies fsseu vengut. E
perqu tots coneguen lo bon grat que tinc de vs e la molta amor que us porte, de
present vos done la capitania imperial e general de la gent darmes e de la justcia.
E volgu-li dar lo bast, lo qual era dor masss e a lun cap, desmalt, tenia
pintades les armes de lImperi. Tirant no volgu acceptar lo bast de la capitania,
sin que don del genoll en la dura terra e ab gest humil e afable li present tal
resposta:
- La majestat vostra, senyor, no sagreuge si no he volgut acceptar lo bast, car,
parlant ab vnia e perd de vostra altesa, jo no s vengut ac, ab esfor de
cavalleria, per poder ofendre a la gran morisma que en lo vostree Imperi s, car no
som en nombre sin cent quaranta cavallers e gentilshmens, tots com a germans
en voluntat, no volent ns res usurpar que de dret a nosaltres no sia dat justament,
com a la majestat vostra sia notori jo no sser mereixedor de tal dignitat ni
capitania per moltes justes raons. la primera, per jo no saber lexercici de les
armes; segona, peer la poca gent que tinc; la tera, lo gran desheret e injria que
faria al senyor duc de Maceeddnia, al quart pertany la dignitat mills que no a mi, i
en aquesta part estimaria ms sser martre que confessor.
-En la mia casa - dix lEmperador- no pot manar neg sin lo qui jo voldr. Jo vull
e man vs siau la tercera persona manat tota la gent darmes, puix per ma
desaventura he perdut aquell qui aconsolava la mia nima; e per la mia
indisposici, per la vellea que tinc, no podent les armes portarr, done tot mon lloc a
vs e no a altri, tant com la mia persona.
Com Tirant vu la voluntat de lEmperador, accept lo bast e la capitania ensemss
ab la justcia, e bes-li la m. Les trompetes e los ministres per manament de
lEmperador comenaren a sonar e publicaren per tota la ciutat ab imperial crida
con Tirant era elet per Capit major per manament del senyor Emperador.
Com tot a fon fet, lEmperador se part del cadafal per tornar al palau, e per
fora tenien a passar per una bella posada que havien feta abillar on Tirant ab tots
los seus posassen. Dix lEmperador:
-Capit, puix ac som, retraeu-vos en aquesta vostra posada perqu puga reposar
la vostra persona per alguns dies, per lo treball de la mar que sofert haveu. Feu-me
tant de plaer que atureu e lleixau-me anar.
-Com, senyor, un tal defalt presumeix vostra altesa de mi que jo us deixs!Que
reps meu s acompanyar la majestat vostra e fins als inferns vos acompanyaria,
quant ms fins al palau.
E lEmperador se pres a riure del que Tirant li havia dit. E ms li dix Tirant:
Senyor, faam grcia la majesta vostra, que, com siam en lo palau, de dar-me
llicncia que puga anar a fer reverncia a la senyora Emperadriu e a sa cara filla la
senyora Infanta.
Dix lEmperador que era molt content.
Com foren en la gran sala del palau lEmperador lo pres per la m e posl dins la
cambra on era lEmperatriu e trobare-la en la segent forma. la cambra era molt
escura sens qu no hi havia llum ni claredat neguna, e lEmperador dix:
Senyora, veus ac lo nostre Capit major qui ve per fer-vos reverncia.
Ella resps, quasi ab veu esmortida:
-B sia ell vengut.
Dix Tirant:
-Senyora, per fe haur a creure aquella que parla sia la senyora Emperadriu.
-Capit major -dix lEmperador-, quisvulla qui tinga la capitania de limperi grec t
potestat dobrir les finestres e de mirar-les totes en la cara e llevar-los lo dol que
porten per marit, pare, fill o geerm. E aix vull jo que useu vs de vostre ofici.
Man Tirant li portassen una antorxa encessa, e prestament fon fet. Com la llum
fon en la cambra, lo Capit vu un papall tot negre. Acost-shi ee obrl e vu
una senyora vestida tota de drap gros ab un gran vel negre al cap que tota la
cobria fins als peus. Tirant li llev lo vel del cap, e rest ab la cara descoberta, e
vista la cara, fi lo genoll en terra e bes-li lo peu sobre la roba e aprs la m. I
ella tenia en la m uns paternostres dor esmaltats; besls e fu-los besar al
Capit. Aprs vu un nllit ab cortines negres. E la Infanta estava gitada damunt
aquell llit ab brial de set negre, vestida e coberta ab una roba de vellut de la
mateixa color. als peus, damunt lo llit, seien una dona e una donzella. La donzella
era filla del duc de Maceeednia, e la dona havia nom la Viuda Reposada, la qual
havia criada a la Infanta de llet. Al cap de la cambra vu estar cent setanta dones e
donzelles qui totes estaven ab lEmperadriu e ab la infanta Carmesina.
Tirant sacost al llit, e fu gran reverncia a la Infanta e bes-li la m. Aprs an
a obrir les finestres. E aparegu a totes les dames que fossen eixides de gran
captivitat, per o com havia molts dies que eren posades en tenebres per la mort
del fill de lEmperador. Dix Tirant:
-Senyor, ab vnia e perd parlant, jo dir a vostra altesa e a la senyora
Emperadriu, que present s, la mia intenci. Jo veig que lo poble daquesta insigne
ciutat est molt trist e adolorit per dues raons. La primera s per la prdua que
laltesa vostra ha feta daquell anims cavaller, lo Prncep fill vostre; e la majestat
vostra no sen deu agreujar, puix s mort en lo servei de Du e per mantenir la
santa fe catlica, ssin que en deveu dar llaors e grcies a la immensa bondat de
nostre senyor Du, car ell lo us havia acomanat, e ell lo us ha volgut llevar per
major b per a ell, que lha col.locat en la glria de parads. E da li deveu dar
moltes llaors, e ell, qui s misericordis e dindifinida pietat, dar-vos ha en aquest
mn prspera e llonga vida, e aprs la mort, leterna glria, e fer-vos ha vencedor
de tots vostres enemics. la segona causa per qu estan trists, s s per la gran
morisma que es veen molt prop, tement perdre los bns e la vida e, lo menys mal,
sser catius en poder dinfels. Per qu la necessitat requir que laltesa vostra e de
la senyora Emperadriu faau la cara alegre a tots los qui us veuran, per aconsolar-
los de la dolor en qu posats sn perqu prenguen nimo en virilment batallar
contra los enemics.
-Lo Capit dna bon consell -dix lEmperador-. E jo vull e man que de continent,
aix hmens com dones, tots lleixen lo dol.

Com Tirant fon ferit en lo cor ab una fletxa que li tir la deessa Venus
perqqu mirava la filla de lEmperador.
Dient lEmperador tals o semblants paraules les orelles de Tirant estaven atentes a
les raons, e los ulls daltra part con templaven la gran bellea de Carmesina. E per
la gran calor que feia, perqu havia estat amb les finestres tancades, estava mig
descordada mostrant en los pits dues pomes de parads que crestallines parien, les
quals donaren entrada als ull de Tirant, que d'all avant no trobaren la porta per on
eixir, e tostemps foren apresonats en poder de persona lliberta, fins que la mort
dels dos fu separaci. Mas s-us b dir, certament, que los ulls de Tirant no
havien jams rebut semblant past, per moltes honors e consolacions que s'hagus
vistes, com fon sol aquest de veure la Infanta. L'Emperador pres per la m a sa filla
Carmesina e tragu-la fora d'aquella cambra. E lo Capit pres del bra a
l'Emperadriu e entraren en una altra cambra molt ben emparamentada e tota a
l'entorn hestoriada de les segents amors: de Floris e de Blanxesflors, de Tisbe e
de Pramus, d'Eneas e de Dido, de Tristany e d'Isolda, e de la reina Ginebra e de
Lanalot, e de molts altres, que totes llurs amors de molt subtil e artificial pintura
eren divisades. E Tirant dix a Ricard:
-No creguera jams que en aquesta tera hagus tantes coses admirables com veig.
E deia-ho ms per la gran bellea de la Infanta. Emper aquell no ho ents.
Tirant pres llicncia de tots e an-se'n a la posada, entr-se'n en una cambra e
pos lo cap sobre un coix als peus del llit. No tard molt que li vengueren a dir si
es volia dinar. Dix Tirant que no, que lo cap li dolia. E ell estava ferit d'aquella
passi que a molts engana. Diafebus, que vu que Tirant no eixia, entr a la
cambra e dix-li:
-Capit senyor, prec-vos per amor mia que em digau lo vostre mal quin s, car si
per mi vos por sser donat algun remei ho far ab molt bona voluntat.
-Cos meu -dix Tirant-, lo meu mal a present no fretura vs saber-lo, e jo no tinc
altre mal sin de l'aire de la mar qui m'ha tot comprs.
-Oh Capit!, e de mi vos voleu cobrir, que de tots quants mals e bns haveu
tenguts, jo en s estat arxiu, e ara de tan poca cosa me bandejau de vostres
secrets? Digau-m'ho, jo us clam merc e no em vullau amagar res que de vs sia.
-No vulllau ms turmentar la mia persona -dix Tirant- , que jams sent tan greu
mal com lo que era sent, que em far venir prest a mort miserable o a glria
reposada si fortuna no m's coontrria, car la fi de totes aquestes coses es dolor
per aquella amor que s amarga.
E gir's de l'altra part de vergonya que no gos mirar a Diafebus en la cara, e no li
pogu eixir altra paraula de la boca sin que dix:
-Jo ame.
Acabant-ho de dir, dels seus ulls destil.laren vives llgrimes mesclades ab sanglots
e sospirs. Diafebus, veent lo vergonys comport que Tirant feia, conegu la causa
per qu Tirant reprenia a tots los de son llinatge e encara a aquells ab qui tenia
amistat, com venia cas que parlaven d'amors. Ell los deia: "B sou folls tots aquells
qui amau. No teniu vergonya de llevar-vos la llibertat e de posar-la en mans de
vostre enemic, qui us lleixa ans perir que haver-vos merc?", faent de tots una
gran burla. Emper jo veig que ell s vengut a caure en lo lla en lo qual humana
fora no basta a resistir.
E pensant Diafebus en los remeis que a tal mal se requiren, ab gest piads e afable
fu principi a un tal parlar.

Raons de conhort que fa Diafebus a Tirant perqu el veu pres ab lo lla
damor.
-Natural condici s a la natura humana amar, car diu Aristtil que cascuna cosa
apeteix son semblant. E encara qu a vs aparega dura cosa estranya sser
subjugat al jou d'amor, podeu verdaderament creure que no s en potncia de
neg poder-hi resistir. Per o, Capit senyor, tant com l'home s ms savi, tant deu
ms ab discreci cobrir los naturals moviments e no manifestar defora la pena e
dolor que combat la sua pensa, car la bondat de l'home apar, que caigut per
contraris casos, spia sostenir les adversitats d'amor ab virtus nimo. Per qu
alegrau-vos e davallau d'aqueix lloc de pensaments on vs sou assegut, e lo cor
vostre manifeste alegria, puix bona sort vos ha portat que en tan alt lloc hajau ms
vostre pensament, e vs d'una part e jo d'altra, porem donar remei a la vostra
novella dolor.
Com Tirant vu lo bon conhort que Diafebus li dava, rest molt aconsolat. Llev's
empeguit de vergonya e anaren-se a dinar, lo qual tenien de molta singularitat per
o com l'Emperador l'havia trams. Emper Tirant menj molt poc de la vianda, e
begu molt de les sues llgremes, coneixent ab viva ra que era pujat en ms alt
grau que no devia. Emper dix:
-Puix aquesta qesti ha hagut principi en aquest dia, quan a Du ser plasent
que por obtenir victoriosa sentncia?
Tirant no pogu menjar. E los altres se pensaven que per lo treball de la mar
estava destemprat. E per la molta passi que Tirant tenia, llev's de taula e pos's
dins una cambra acompanyat de molts sospirs, car vergonya, per temor de
confusi, li feia passar aquell treball. E Diafebus ab los altres li anaren a tenir
companyia fins a tant que ell volgu un poc reposar.
Diafebus pres ab si una altre cavaller e ferem la via del palau, no ab cor de veure
l'Emperador, mas per veure les dames. L'Emperador estava en una finestra
assegut. Vu-los passar; trams-los a dir que pujassen lla on ell era. Diafebus ab
l'altre pujaren a les cambres on l'Emperador era ab totes les dames. L'Emperador li
deman qu era del seu Capit, e Diafebus li dix que estava un poc enutjat. E com
ho sab, desplagu-li molt e man que los seus metges l'anassen de continent a
visitar.
Com los metges foren tornats, feren relaci a l'Emperador com estava molt b, que
no era estat lo seu mal sin mutaci dels aires indigests. Lo magnnim Emperador
preg a Diafebus li recits totes les festes que en Anglaterra s'eren fetes en les
bodes del Rei ab la filla del rei de Frana, e de tots los cavallers qui armes havien
fetes e quals eren estats los vencedors del camp.
-Senyor -dix Diafebus-, a molta grcia e merc hauria a la majestat vostra jo no
hagus a dir aquestes coses, per o com no volria que vostra altesa hagus a
pensar, per jo sser parent de Tirant, li hagus a donar llaor neguna, sin aix com
realment s passat. E per major seguretat que la majestat vostra no tinga que
creure lo contrari, jo tinc a ac tots los actes signats de la prpia m del Rei e dels
jutges del camp e de molts ducs, comtes e marquesos, de reis d'armes, d'herauts e
porsavants.
L'Emperador no preg que els hi fes portar en l'instant, que ell recitaria les coses.
Diafebus hi trams, e aprs recit llargament a l'Emperador totes les festes per
ordre aix com eren estades fetes, e per semblant les armes. Aprs llegiren tots los
actes e veren per obra Tirant sser lo millor cavaller de tots. Molta fon la consolaci
que l'Emperador hi pres; e molt major la de sa filla Carmesina e de totes les
dames, qui estaven ab gran devoci escoltant les singulars cavalleries de Tirant.
Aprs volgueren saber lo casament de la infanta de Siclia e la lliberaci del gran
Mestre de Rodes.
Com totes les coses foren explicades, l'Emperador se n'an per tenir consell, lo qual
cascun dia acostumava tenir de mat mitja hora, e aprs vespres una hora. E
Diafebus volgu'l acompanyar, e lo valers senyor no ho volgu, sin que dix:
-Cosa acostumava s que los cavallers jvens llur delit s estar entre les dames.
Ell se n'an e Diafebus rest e parlaren de moltes coses. La infanta Carmesina
suplic a l'Emperadriu sa mare que passassen en una altra sala perqu es
poguessen un poc espaiar, car molt temps havia que estaven tancades per lo dol
del germ. Dix l'Emperadriu:
-Ma filla, vs on te vulles, que jo s contenta.
Passaren tots en una gran sala molt meravellosa, toda obrada de maoneria per art
de molt subtil artifici: totes les parets de jaspis e de prfits de diverses colors
llavorades, imatges que feien admirar als miradors. Les finestes e les colones eren
de pur crestall, e lo pament, lo qual era fet tot a centells, qui llanava molt gran
resplandor. Les imatges de les parets divisaven diverses histries de Boors e de
Perceval e de Gales com compl l'aventura del Siti perills, e tota la conquesta del
Sant Greal s'hi demostrava. La sobirana coberta era tota d'or e d'atzur, e entorn de
la coberta eren les imatges, totes d'or, de tots los reis de crestians, casc ab sa
bella corona al cap e en la m lo ceptre, e dejs los peus de cascun rei havia un
permdol en lo qual havia un escut en qu estaven figurades les armes del rei, e lo
seu nom en lletres llatines se manifestava.
Com la Infanta fon en la sala apart's ab Diafebus un poc de les sues donzelles e
comenaren a parlar de Tirant. Diafebus, qui vu tan bona disposici, que la Infanta
parlava de Tirant ab tanta voluntat, pres-se a dir.
-Oh quanta glria s per a nosaltres haver travessada tanta mar e sser atesos ab
salvament al port desitjat de nostra beatitud; e per grcia especial havem obts
que los nostres ulls hagen vista la ms bella imatge d'humana carn que de nostra
mare Eva en sia estada ni crec que jams ser, complida de totes les altes
grcies e virtuts, grcia, bellea, honestat, e dotada de saber infinit! E no em dol
dels treballs que soferts havem, ni los que sn per a venir, per haver trobada
vostra majestat que s mereixedora de senyorejar l'univers mn, e en a no d'hi
deu entendre sin vostra altesa. E tot lo que he dit ni dir, preneu-ho com de
servidor afectat, e estotjau-ho dins los llocs ms secrets de la vostra nima, com
aquell fams cavaller de Tirant lo Blanc sia vengut per sola fama, oint recitar de
vostra celsitud tots los bns e virtuds que per natura podien sser comunicats a un
cos mortal. E no pense la vostra altesa que siam venguts per les amonestacions del
valers rei de Siclia, ni menys per les lletres de l'Emperador, pare vostre, qui ha
trams al rei de Siclia, ni pense vostra celsitud que siam venguts per experimentar
les nostres persones en fet d'armes, com ja les tenem molt b experimentades; ni
menys per la bellea de la terra ni per veure los imperials palaus, car les cases
prpies de nosaltres, qualsevulla d'aqueles, estaria b per temple d'oraci: tan
grans e tan belles sn, e casc de nosaltres presumeix sser un petit rei en sa
terra; e pot creure la celsitud vostra que la venguda de nosaltres no s estada altra
causa sin per veure e servir vostra majestat. E si guerres ni batalles se fan, tot
ser per amor e contemplaci vostra.
-Oh trista de mi! -dix la Infanta-, e qu s lo que em dieu? Por jo gloriejar-me
que per amor de mi siau tots ac venguts, e no per amor de mon pare?
-Sobre a poria jo fer salva ma fe -dix Diafebus-, com Tirant, qui ens s germ e
senyor de tots, nos preg que volgussem venir ab el en aquesta terra, e li
volgussem fer tanta d'honor, perqu pogussem veure la filla de l'Emperador, la
qual ell desitjava ms veure que a tot lo restant del mn. E de la primera vista que
de vostra altesa ha hagut, tant s lo grat que t de vostra excel.lncia que a dat del
cap en lo llit.
Com Diafebus presentava aquestes coses a la Infanta, ella estava alienada e
posada en fort pensament, que no parlava, e mig fora de record, e la sua anglica
cara mudant de diverses colors, car la femenil fragilitat l'havia compresa, que no
podia parlar. Car amor d'una part la combatia, e vergonya d'altra part la'n retraa.
Amor l'encenia en voler lo que no devia, mas vergonya lo hi vedava per temor de
confusi.
En aquest instant vengu l'Emperador e crid a Diafebus, perqu li plaa molt lo seu
comport. E parlaren de moltes coses fins a tant que l'Emperador volia sopar. Pres
llicncia d'ell e acost's a la Infanta e dix-li si la majestat sua li manava res que fes.
-S -dix ella-: preniu abraars de mi, estotjau-ne per a vs, e feu-ne part a Tirant.
E Diafebus s'hi acost e fu lo que ella li havia manat.
Com Tirant sab que Diafebus era anat al palau e que parlava ab la Infanta, estava
ab lo major desig del mn que vingus perqu pogus saber noves de sa senyora.
Com ell entr per la cambra, Tirant se llev del llit e dix-li:
-Lo meu bon germ, quines noves me portau de la que s en virtuts complida e t
la mia nima encativada?
Diafebus, veent l'extrema amor de Tirant, abra'l de part de sa senyora, e recit-li
totes les raons que havien passades. Tirant rest ms content que si li hagus
donat un regne, e pres en si molt gran esfor, que menj b e s'alegr, desitjant
quan vendria lo mat perqu la pogus anar a veure.
Com Diafebus fon partit de la Infanta, ella rest en molt fort pensament, que li fon
forat de llevar-se del costat de son pare i entrar-se'n en la sua cambra. La filla del
duc de Macednia havia nom Estefania, que era donzella que la Infanta tenia en
molt gran amor, per o com s'eren criades de poca edat ensems, no havent ms
temps l'una que l'altra. Com vu que la Infanta se n'era entrada en la cambra,
llev's prestament de taula e an-li detrs. Com fon ab ella, la Infanta li recit tot
lo que Diafebus li havia dit, e l'extrema passi que passava per l'amor de Tirant:
-E dic-te que ms m'ha contentat la vista d'aquest tot sol, que de quants n'he vists
en lo mn. s home gran e de singular disposici e mostra b en lo seu gest lo gran
nimo que t, e les paraules que dela sua boca ixen acompanyades de molta
grcia. Veig-lo corts e afable ms que tot altre. E, doncs, tal com aquest qui no
l'amaria? E que sia vengut ac ms per amor mia que de mon pare! Certament jo
veig lo meu cor molt inclinat a obeir a tots sos manaments; e a mi par, segons los
senyals, que aquest ser la vida e conservaci de la mia persona.
Dix Estefania:
-Senyora, dels bons deu hom triar lo millor, e sabudes les cavalleries singulars que
aquest ha fet, no s dona ni donzella en lo mn que de bon grat no el degus amar
e subjugar-se a tota sa voluntat.
Estant en aquestes delitoses raons, vengueren les altres donzelles e la Viuda
Reposada, que tenia gran part ab Carmesina per la ra ja dita, que l'havia de llet
criada, e deman'ls de qu parlaven. Dix la Infanta:
-Nosaltres parlam de qu ens ha recitat aquell cavaller de les grans festes e honors
que feren en Anglaterra a tots los estrangers que s'hi trobaren.
E parlant d'aquestes coses e d'altres, aix passaren la nit, que poc ni molt la Infanta
no dorm.
E l'endem Tirant se fon vestit ab un manto d'orfebreria. La devisa era tota de
barbes de mill, e les espigues eren de perles molt grosses e belles, ab un mot
brodat en cascuna quadra del manto qui deia: Una val mill e mill no valen una. Es
les calces e lo capir lligat la francesa, d'aquella devisa mateixa. E en la m portava
lo bast d'or de la capitania. Tots los altres de la sua parentela s'abillaren molt b
de brocats e de sedes e d'argenteria, e aix abillats anaren tots al palau.
Com foren a la porta major, veren all una singular cosa de gran admiraci: que a
cascun llindar de la porta, de part de dins, a l'entrant de la plaa, havia una pinya
tota d'or, d'altria d'un home e molt grosses, que cent hmens no les porien alar;
les quals en temps passat havia fetes fer l'Emperador en lo temps de la posperitat
per una gran magnificncia. Entraren dins lo palau e trobaren molts onos e lleons
ab cadenes d'argent molt grosses que estaven lligats; pujaren alt en una gran sala
tota obrada d'alabaust.
Com l'Emperador sab que lo seu Capit era vengut, man que el deixassen entrar.
E trob'l que es vestia, e sa filla Carmesina qui el pentinava, e aprs li don
aiguamans; car cascun dia ho acostumava de fer. E la Infanta estat en gonella
d'orfebreria tota llavorada d'una herba que ha nom amorval, e ab lletres brodades
de perles que entorn eren, e deia lo mot: Mas no a mi. Com l'Emperador se fon
acabat de vestir dix a Tirant:
-Digau-me, Capit, quin era lo mal que ahir la vostra persona sentia?
Dix Tirant:
-Senyor, la majestat vostra deu saber que lo meu mal s de mar, car los vents
d'aquesta terra sn ms prims que los de ponent.
Resps la Infanta ans que l'Emperador parls:
-Senyor, la mar no fa mal als estrangers si sn aquells que sser deuen, ans los
dna salut e llonga vida -mirant tostemps en la cara a Tirant, sotsrient-se perqu
Tirant conegus que ella l'havia ents.
LEmperador ixqu de la cambra ab lo Capit parlant, e la Infata pres a Diafebus
per la m e detingul e dix-li:
-De les paraules que em digus ahir no dorm en tota la nit.
-Senyora, voleu que us diga?, nostra part nhavem haguda.Empero molt reste
aconsolat com haveu ents a Tirant.
-E com pensau vs -dix la Infanta-que les dones gregues sien de menys saber ni
valor que les franceses? En esta terra b sabran entendre lo vostre llat per escur
que el vullau parlar.
-Per o, senyora, s major glria per a nosaltres -dix Diafebus- practicar ab
persones qui sien molt enteses.
-Per avant ho veureu -dix la Infant- en lo practicar, e veureu si coneixerem les
vostres passades.
La Infanta man que vengu Estefania ab altres donzelles per tenir companyia a
Diafebus, e prestament ne vengueren moltes.Com la Infanta lo vu ben
acompanyat entr-sen dins la sua cambra per acabar-se de vestir,Tirant en aquest
espai hagu acompanyat a lEmperador a la gran esglsia de Santa Sofia, deix`l
dient hores, i ell torn al palau per acompanyar a lEmperadriu e a Carmesina.
Com fon en la gran sala trob all son cos Diafebus enmig de moltes donzelles, lo
qual los estava recitant les amors de la filla del rei de Siclia e de Felip. E Diafebus
era tan domstic e tan prctic entre les donzelles com si tota sa vida fos criat entre
elles.
Com veren entrar a Tirant totes se llevaren de peus e diguere-li que ell fos lo ben
vengut. Feren-lo seure enmig delles e parlaren de moltes coses.
Ixqu lEmperadriu tota de vellut buerell vestida. Aparts ab Tirant e deman-li
de son mal. E Tirant li dix que ja estava molt b .No tard molt que la Infanta ixqu
vestida ab una roba del seu mateix -nom, forrada de marts gebelins, fesa a costats,
ab mnega oberta; e al cap portava una petita corona sobre los cabells ab molts
diamants e robins e pedres de gran estima.B mostrava lo seu agraciat gest, ab la
bellesa infinida, que era mereixedora de senyorejar del mn totes les altres dames
si la fortuna li hagus volgut ajudar.
Tirant pres del bra a lEmperadriu, per o com era Capit major, e precea a tots
los altres; car aqu havia molts comtes e marquesos, hmens de gran estat; e
volgueren pendre a la Infanta del bra, i ella dix:
-No vull neg vaja prop de mi sin mon germ Diafebus.
E tots la deixaren e aquell la pres. Mas sap Du que Tirant estimara ms estar prop
de la Infant que no prop de lEmperadriu. E anant a lesglsia dix Diafebus a la
Infanta:
-Mire vostra altesa, senyora, los esperits com se senten.
Dix la Infanta:
-Per qu ho dieu?
-Senyora- dix Diafebus-, per o com vostra excel.lncia ss vestida de gonella de
xaperia brodada de grosses perles, e lo cor sentit de Tirant porta lo que li fa
mester. Oh, com me tendria per benaventurart si jo podia fer que aquest manto jo
el pogus fer estar sobre aquesta gonella!.
E perqu anaven molt prop de lEmperadriu, pres del manto de Tirant. E Tirant,
com sent tirar del manto, detingu s un pas atrs, e aquell posl sobre la gonella
de la Infanta. E dix:
-Senyora, ara est la pedra en son llos.
-Ai trista!Sou tornat foll o haveu del tot perdut lo seny?Tan poca vergonya teniu
que en presncia de tantes gents dieu tals coses? -dix la Infanta.
-No, senyora, que neg no ho ou ni ho sent ni ho veu-dix Diafebus-. E jo sabria dir
lo paternster al revs, que neg no lentendria.
-Certament jo crec -dix la Infanta- que vs haveu aprs en lescola dhonor, ,lla
on se llig daquell fams poeta Ovidi lo qual en tots sos llibres ha parlat tostemps
damor verdadera. E qui da son poder demitar al mestre al mestre de la cincia,
no fa poc.E si vs sabseu en qual arbre se lleva amor e honor, e sabseu la prctica
desta terra, com sereu home de bona ventura!
Acabades aquestes raons, foren a lesglsia.LEmperadriu entr dins la cortina, e
la Infant no hi volgu entrar, dient que faa gran calor; e no ho faa sin perqu
pogus mirar a tot son plaer a Tirant. E Tirant poss prop laltar ab molts ducs e
comtes que hi havia. E tots li donaren lhonor que estigus primer per esguard de
lofici que tenia. E ell tostemps acostumava oir la missa agenollat.Com la Infanta lo
vu ab los genolls en terra, pres un coix de brocat daquells que ella tenia all, e
donl a una de les sues donzelles que el portassen a Tirant. E lEmperador qui
vu fer aquella gentilea a sa filla, pres-hi molt gran plaers. Com Tirant vu lo coix
que la donzella lo hi adob perqu sagenolls, llevs de peus e fu gran
reverncia de genoll a la Infant ab lo capir fora del cap.
No penseu que en tota aquella missa la Infanta pogus acabar de dir ses hores,
mirant a Tirant e a tots los seus molt ben vestits e abillats a la francesa.Com
Tirants hagu molt b contemplada la bellea singular de la Infanta , e lo seu
enteniment discorregu fantasiant quantes dones e donzelles ell en son record
haver vistes, e dix que jams havia vista ni esperava de veure una altra tal qui fos
dotada de tants bns de natura com aquesta, car aquesta resplandia en llinatge, en
bellea, en grcia, en riquea, acompanyada dinfinit saber, que ms se mostrava
anglica que humana; e mirant la proporci que la sua femenil e delicada persona
tenia, mostrava que natrua havia fet tot lo que fer podia, que en res no havia fallit
quant al general e molt menys en lo particular; car estava admirat dels seus
cabells, qui de rossor resplandien com si fossen madeixes dor,los quals per eguals
parts departien una clenxa de blancor de neu passant per mig del cap; e estava
admirant encara de les celles que paria fossen fetes de pinzell llevades un poc en
alt, no tenint molta negror despessura de pls, mas estant ab tota perfecci de
natura; ms estava admirant dels ulls, que parien dues esteles redones relluints
com a pedres precioses, no pas girantlos vigorosament, mas refrenats per
graciosos esguards, parien que portassen ab si ferma confiana; lo seu nas era
prim e afilat e no massa gran ni poc segons la llindesa de la cara, que era
desxtrema blancor de roses ab llirirs mesclada; los llavis tenia vermells com a
coral e les dents molt blanques, menudes e espesses que parien de crestall. E
estava ms admirat de les mans, que eren dextrema blancor e cornudes que no
shi mostrava os neg, ab los dits llargs e afilats, les ungles canonades e
encarnades que mostraven portar alquena, no tenint en res negun defalt de la
natura.
Com fon la missa dita, tornaren al palau per lordre mateix, e Tirant pres comiat de
lEmperador e de les dames e torn-sen a sa posada ab tots los seus. Plegant a la
posada se nentr en la cambra e llans sobre lo llit pensant en la gran bellea
que la Infanta possea, e lo seu gest tan agraciat li fu tant augmentar lo seu mal
que duna pena que sentia, llavors no sent cent, acompanyat de molts gemecs e
sospirs. Diafebus entr en la cambra e vu estar a Tirant en molt trist e adolorit
continent. Dix-li:
-Senyor Capit, vs sou lo ms descominal cavaller que jo haja vist de ma vida.
Aix com altres farien festade nou llions de sobres dalegria dhaver vista sa
senyora e les festes e honors que us ha fet ms que a tots quants grans senyors hi
havia, e trametre-us lo coix de brocat, lo qual se llev a trams-lo a vs ab tanta
grcia e amor que ho fu en presncia de tots, quant deureu restarr lo ms gloris
home del mn, e vs feu tot lo contrari ab molt gran desordre, que mostru sser
fora de tot record.

Veent Tirant lo conhort que Diafebus li faa, ab veu dolorosa li dix.

Lamentaci damor que fa Tirant.
-Lextrema pena que la mia nima sent s com ame e no s si ser amat. Entre
tots los altres mals que sent, aquest s lo qui ms matribula, e lo meu cor s
tornat ms fred que gel, com esperana no tinc daconseguir lo que desitge, per o
com la fortuna tostemps s contrria als qui b amen. E no sabeu vs que en
quants fets darmes me s trobat, jams neg no mha pogut sobrar ni vncer, e
una sola vista duna donzella mha venut e ms per terra, que no he tengut
contra ella resistncia neguna? E si ella mha fet lo mal, de qual metge puc
esperar medecina? Qui em pot dar vida o mort, o vera salut si no ella? Ab quin
nimo ni ab qual llengua parlar por, que la puga induir e moure a pietat, com sa
altesa mavana en totes coses, o s, en riquesa, en noblea e en senyoria? E si
amor, qui t egual balanaa, qui eguala les voluntants, no inclina lo seu cor alt e
geners, jo s perdut, car a mi par que totes les vies qui em poden dar remei de
salut me sn tancadades; per qu no s quin consell prenga a la mia fort
desaventura.
No comport Diafecus que Tirant ms parls, tant lo veia atribulat, sin que fu
principi a un tal parlar.

Raons que fa Diafebus a Tirant a onhonrat-lo de ses amors.
-Los enamorats passats, los quals desitjaven de llur glria deixar fama, ab gran
fatiga treballaven per venir en alegria reposada, e vs voleu mort miserable. A no
pot passar sens nota, com tal amor vos hajau percaada, que no sha dobtenir ab
fora estranya, mas ab giny e esfor vostre ho deveu portar a fi. E per ma part vos
ofir jo hi far tots los preparatoris a mi possibles en conservaci de vostres drets,
notificant-vos que si cent nimes tenia, com no en tinga sin una, les posaria totes
en ventura per lamor vostra. E si tal comport de vs feu cascun dia, vos ne
seguir gran crrec e perpetual infmia, la la qual tot bon cavaller deu excusar
refrenant la sua folla voluntat. E si a venia en orelles de lEmperador, lo que Du
no vulla, com restareu vs e tots nosaltres, que en lo dia que sou aarribat vos siau
enamorat de sa filla, per difamar-li tot son estat, e la corano de lImperi, faent-vos
jutge en vostra causa prpia? Per la qual cosa manifestament se mostra que vs
voldre sser cregut de vostra simple paraula, volent raonar a la gent de batalles e
lexcursi damors, creent que neg no ho coneixer, que vs siau enamorat, e
voleu que lo rpimer dia a totes les gents sia manifest, car b sabeu aquell exemple
vulgar qui diu: "Lla on se fa foc, fum nha deixir". Per qu, Capit senyor, puix
teniu discreci, usau-ne, e en tot cas del mn forau vostre voler, e no vullau dar a
sentir a neg les vostres passsions.
Oint Tirant les svies paraules de Diafebus, salegr molt per lo conhort bo que li
dava com a bon amic e parent; estigu un poc pensant, e aprrs se llev del llit e
ixqu en la sala. E tots los seus estaven admirats del mal comport de Tirant.
Com se fon dinat, preg a Diafebus volgus anar al palau e dar unes hores que
tenia molt singulars a la Infanta, les quals seren fetes en Pars ab les cobertes
totes dor masss e molt subtimelt esmaltades, e tanccaven-se ab tancadura de
caragol descala que llevant-ne la clau no era neg sabs conixer per on sobria;
e dins havia molt singular lletra e histries fetes destranya manera, e molt ben
il.luminades, que tots los qui les veren deien que en aquell temps ms pomposes
hores no pogueren sser trobades.
Diafebus pres un ppetit patge molt ben abillat, e les hores cobertes li din que
ports. Com Diafebus on en lo palau, trob`lEemperador en la cambra de les
dames e dix-li les segents paraules segons Titant li havia dit que digus:
-Sacra majestat, lo vostre Capit desitjs de servir vostra altesa en tot lo que li
ser manat, no sap en qu us puga servir. Suplica a la majestat vostra que li done
llicncia que en breus dies puga anar a veure lo camp dels moros, e daltra part
tramet a vostra altesa aquestes hores; e si no us paren bones que sien dades a
alguna donzella de la Infanta.
LEmperador, com les vu, estigu admirat de veure cosa tan singular.
-A -dix lEmperador- no pertany sin a donzella de casa real.
E don-les a sa filla Carmesina. E aquella, tant per la bellesa de les hores com per
tenir alguna casa de Tirant, ne fon molt contenta e llevs de peus e dix:
-Senyor, vendria en plaer a la majestat vostra que trametssem per lo Capit e
per los ministres e fssem una poca de festa? Car molt temps ha que ens dura lo
dol e la tribulaci e voldria que la imperial prosperitat fos conservada en son degut
estament.
-Filla per mi en extrem amada, no sabeu vs que no tinc altre b ni consolaci en
aquest mn sin va vs e a Isabel, reina dHongria, que per los meus pecats s
foragitada de la vista dels meus ulls, e des que lo meu fill s mort, no em resta ms
b en aquest miserable de mn sin a vs, qui sou consolaci de la mia amarga e
trista vida? Tanta alegria com haver poreu ser gran reps per a la mia vellea.
La Infanta prestament trams lo patge a Tirant perqu vengus, e fu seure a
Diafebus en les seus faldes.
Com Tirant hagu ot lo manament de sa senyora, part de la posada e an davant
lEmperador; e pregl que danss ab sa filla Carmesina. Les duraren quasi fins a
la nit, que lEmperador volia sopar. E tonr-sen molt alegre Tirant a la sua posada
per o com contnuament havia dansat ab la Infanta, la qual li havia dites moltes
gracioses parules que ell havia preses en compte de gran estima.
Lo dia segent lEmperador fu gran convit per amor de Tirant. Tots los ducs,
comtes e marquesos que all es trobaren menjaren en la taula ab ell e lEmperadriu
e sa filla. Los altres mejaven en altres taules. Aprs del dinar vegueren les danses.
E com hagueren un poc dansat vengu la gran col.laci. LEmperador volgu
cavalcar per mostrar tota la ciutat al seu Capit. E Tirant e los seus foren molt
admirats dels grans edificis que en la ciutat eren de tanta bellea e singularitat. E li
mostr totes les fortaleses que dins la ciutat eren e les grans torres sobre los
portals e en la muralla, que era cosa innumerable de recitar.
LEmperador fu aturar aquella nit a Tirant a sopar ab ell ab gran humanitat, per
mostrar la bona voluntat que li portava. La Infanta estava dins la sua cambra, e
lEmperadriu trams per sa filla Carmesina que vingus.
-Senyor-dix Tirant-, cosa s molt imprpia, segons lo meu parer, que la filla qui s
succedora en lImperi sia nomenada Infanta. Perqu la majestat vostra li furta lo
seu propi nom de Princesa? Per b, senyor, que vostra altesa tinga altra filla, muller
del rei dHongria e de major edat, e per lo gran dot que la majestat vostra li din
en contemplaci del matrimoni, ella renunci a tots los drets a lexcel.lent
Carmesina. E per o, senyor, parlant ab aquella reverncia que es pertany, li deu
sser mudat lo nom, com no pertanga sin a filla de rei dir-li Infanta, si doncs no
havia sser heretera del Regne, que tamb la nomenarien Princesa.
LEmperador, qui vu lavisada ra de Tirant, man que daqu avant no li
diguessen sin Princesa.
LAltre dia segent man lEmperador tenir consell generall e dix a sa filla que hi
fos perqu moltes voltes li havia dit:
-Ma filla, per qu vs no veniu sovint al consell perqu sapiau la prtica que en
semblants afers s mester, com per dret e per discurs de natura sou ms vividora
que no jo, que aprs mort mia sapiau regir e governar vostra terra?
La Princesa, tant per esguard de veure la prtica del consell com per oir lo parlar de
Tirant, hi an. Com foren dins lo consell asseguts, lEmperador dre les noves a
Tirant, e dix paraules de semblant estil.

La proposici que lEmperador fu en lo consell, dreant les noves a
Tirant.
-Com la divina Providncia haja perms que, per nostres grans pecats e delictes,
los majors e animosos cavallers de la nostra host sien estats morts e presos en les
passades batalles, en gran dan e destrucci del nostre Imperi, e los qui resten en lo
mateix perill estiguen, si doncs no sn subvengutss per la vostra m victoriosa, car
defallint cascun dia la noble cavalleria, lo nostre Imperi sahuria de poblar de vil
gent replegadissa, e de moros cruels e inhumans, enemics de la santa llei
crestiana, e jo desposset de la imperial senyoria, car lo dia que jo perd aquell
fams cavaller fill meu, qui era flor e espill de tota la cavalleria de Grcia, perdd
tota lhonor mia e lo meu b, no em rest altra esperana sin de la vostra
prspera venguda, que mitjanant la misericrdia divina, e la virtut del vostre bra
venedor, obtendrem gloriosa victria. Per qu us prec, Capit virtus, que us
vulllau dispondre en anar contra los enemics nostres los genovesos, generaci
mala, que muiren a cruel mort. E la vostra gloriosa fama per obra sia manifestada
en aquestes parts, que puix teniu la capitania, que prengau armres vencedores,
perqu`prest d`aquells pugam aconseguir gloriosa victria, tal com de vs
esperam, com tingam nova certa que les naus dels genovesos sn arribades al port
d`Aulida carregades de gent d`armes, de cavalls e de vitualles, les quals vnen de
Toscana e de Llombardia. E les nostres naus sn arribades en l`illa Judea, qui es
nomena dels Pensaments, e segons ma creena prestament seran ac.
No tard molt Tirant que ab modesta continena, llevant-se lo bonet del cap, dix
paraules de semblant estil.

La resposta que Tirant fu a lEmperador en lo consell.
- No s digna cosa ni suficient que la majestat vostra, senyor, mhaja a mi de
pregar, sin de manar, car a mi s massa grcia lhonor que laltesa vostra mha
feta de fer-me Capita e lloctinent general seu, sens qu eno nera mereixedor. E
puix he acceptat lofici, jo s tengut e obligat de servir-lo, car lo dia que jo deliber
de partir de la noble illa de Siclia, me despull de tota ma llibertat, posant aquella
en mans de la majestat vostra, e de les coses vostres. Doncs, puix vos he fet mon
senyor, e la molta benignitat de laltesa vostra mha volgut acceptar per servirdor,
jatsia indigne, suplic-vos que dac avant la majestat vostra no em vulla de res
pregar, sin manar-me aix com al ms simple servirdor que laltesa vostra t, e
a us tindr a grcia singular. Per qu, mane la majestat vostra quan li ser
plasent que jo vaja a veure los genovesos, que jo s prest de bo grant danar-hi.
Emper, senyor, ab vnia e perd de vostra altesa dir llo meu parer; que dic que
la guerra guerrejada ha mester tres coses, e si luna daquestes defall, la guerra
no es pot fer.
- Molt me plauria, Capit - dix lEmperador - de saber quines coses sn aqueixes
tres que la guerra ha mester.
- Senyor - dix Tirant -, jo les vos dir: gent, argent e forment. E si qualsevulla
daquestes coses hi fall, la guerra hauria de cessar. Com los moros hui en dia sn
molts, e ab esfor e ajuda de genovesos que els porten moltes vitualles, armes e
cavalls encobertats, e gent ben armada, s de necessari faam toto nostre esfor
destar b avisats e molt en orde per dar-los batalla cruel, fort e dura.
- Ns tenim - dix lEmperador - tot lo que vs dieu. De nostre replegant tresor
podeu dar sou a dos-cents mlia bacinets pagats per a vint o a trenta anys. Tenim
gent en nombre qui porien sser entre los qui sn en la frontera sots la capitania
del duc de Macednia, seixanta mlia combatents, e los qui sn en aquesta ciutat e
en les terres que encara possem ms de huitanta mlia. Som molt ben fornits de
moltes armes, de cavalls e de molta artelleria de totes les maneres que sn
necessries per a la guerra. Del forment vos dic ne passam fretura, mas aquestes
naus que ara vnen ne porten prou , emper de fet que sien arribades, los maner
tornar en Siclia, e que porten tostemps forment. E jo he manat per via de
lEsclavnia a Escandalor, que vinga ab forment e altres vitualles.
- De tot lo que la majestat vostra mhat dit - dix Tirant - estic molt aconsolat, e
dac avant, senyor, donem fi al consell, puix som provets de totes coses
necessries, e no entengam sin en la guerra.
- Jo us dir qu tenieu a fer - dix lEmperador -. Anau a la casa a la Safir, on est
la mia cadira del ju, e man-vos que us assigau all, oint a casc de sos drets,
usant de justcia e de misericrdia.
Llevs u del consell, qui es nomenava Montsalvat, e dix:
- Senyor, vostra majestat deu mirar millor en aquests afers que no ha, per quant hi
ha empediment de tres coses. La primera s com no deu sser llevat al duc de
Macednia son dret, que s la capitania general, com a ell se pertanga essent ms
afix a la imperial corona. La segona s que no deu sser donat lloc que home
estranger haja ofici ni benefici en lImperi, majorment que sien de lloc o de terra
no coneguda. La tera s que ans que partixquen dac la gent darmes, deuen
anar en romiatge e fer grans presentalles als dus en lilla don Paris sen port la
reina Elena, e per o hagueren en temps antic los grecs victria dels troians.
No pogu ms comportar lEmperador les folles paraules del cavaller, sin que ab
molta ira se pres a dir.

Raons que fa lEmperador en lo consell contra un cavaller mal cresti.
- Si no fos esguard de nostre senyor Du, e de la mia edat,qui dna lloc a la ira, de
continent te fera llevar lo cap, com los mrits teus molt ho meriten, e fra fer-ne
sacrifici a Du e exemple al mn, com tu sies un mal e reprovat cresti. Per qu jo
vull e man que Tirant, qui de present s Capit nostre general, sia superior sobre
tots los nostres capitans, per o com ell ns mereixedor per la sua molta virtut e
resplandent cavalleria. Car lo duc de Macednia, per son flac nimo e maldestre en
la guerra, no ha sabut jams venre una batalla. E aquell ser Capit que jo
manar, sin tots los que hi contradiran jo els castigar de tal forma, que per a
tostemps ne restar memria en lo mn. Car lestil e dret darmes est en cap de
gentilesa, per la major part aquells regir-se per los antics exemples dels nostres
antecessors passats, e los qui daquest mester saben, han aquest dret per clar, no
lhajan ac a disputar tu e jo.
E don fi a son parlar, per o com era molt vell e ab la ira fallia-li la fora del parlar.
E la Princesa pres les paraules del pare, e dix en la segent forma:
- A tu pot hom dir fill diniquitat, engendrat en la mala planeta de Saturnus, e est
home qui mereixes molt gran reprensi e castic en la tua persona, que per la tua
malcia e iniquitat envejosa vols venir contra lordinaci e voler de la imperial
majestat, e contra la divina e humana llei en consellar tan gran pecat didolatria,
que dius que faam sacrifici al diable de qui tu est servidor, que mostres b ent on
parlar que no est cresti, sin idlatra. E no saps tu - dix la Princesa - que per lo
gloris adveniment del rei Du Jess, cess tota la idolatria, segons recita la Santa
Escriptura en lEvangeli, que com Herodes rei se tingus per burlat dels tres Reis
dOrient volgu fer matar linfant Du Jess, e lngel aparec en somni a Josep e
dix-li que prengus la mare e lo fill, e que fugs en Egipte, e entrat per Egipte totes
les doles caigueren, e en tot Egipte no nhi rest neguna? E encara est ms digne
de gran punici que hages tenguda tan gran audcia, que en presncia de la
majestat del senyor Emperador vols injuriar a neg, de dir que home estranger no
deu tenir lo ceptre de la justcia ni de la general capitania, e per o tu est dit
principiador de mals. Digues-me, e si los estrangers sn millors que los de la terra,
e sn ms hbils e ms forts i ms destres en la guerra e en altres coses, qu
dirs tu ac ? Si no, pren exemple de la tua flaca persona de poc nimo, que jams
has tengut atreviment danar a la guerra per defendre la tua ptria e a ton natural
senyor. E tu est cavaller qui mostrar-te deguesses en consell imperial ni encara
en lloc on cavallers hi haja ?
E Tirant volgu parlar per satisfer en lo que el cavaller havia dit dell, e la Princesa
no ho volgu consentir per esquivar major mal, mas dix:
- No es pertany dhome savi respondre a paraules folles, car aix com lo foll t
franca llibertat descampar folles paraules, aix s gran discreci al savi ab
pacincia oir-les e no satisfer-hi, car en les paraules s coneguda la follia daquell
qui la diu, car neg no es deu egualar ab la rondat ni en la follia ab neg, sin en
la gentilesa e virtut. E qui paraules folles diu, digna cosa s que de la sua follia
reporte condigna deciplina. E si no fos per la vostra grn clemncia, aquell qui tan
follament ha parlat mereixia que li fos llevada la vida. E b s de conixer que s
benaventurar lo Prncep que tal conseller t en sa casa.
LEmperador se llev del consell, e no volgu ms oir a neg, e prestament fu fer
crida per tota la ciutat, que tots aquells qui tinguessen clam o demanda de neg,
que a lendem e daqu avant fossen a la casa del ju, que aqu los seria feta
prompta justcia.
Lendem Tirant s assigu en la cadira de limperial ju, e o a tots los qui es
clamaren, e a tots administr justcia, car des que lo Gran Turc e lo Sold eren
entrats dins lImperi, no shi havia feta justcia neguna.
Lo dia segent, lo Capit pres e convoc a tots los del consell e los regidors de la
ciutat, e ordenaren primerament la casa de lEmperador en esta manera. Tots los
servidors que prenguessen acostament del senyor Emperador fossen compartits de
cinquanta en cinquanta, e los de major dignitat fossen capitans. E per semblant
feren per tota la ciutat, que com havien mester gent, los capitans havien prest la
gent que mester havien, sens gran treball. Tirant orden que totes nits a la porta
de la cambra de lEmperador, en la sala, dormissen cinquanta hmens, e lo Capit
major venia totes nits, ell o son lloctinent. E com lEmperador se nentrava a
dormir, deia lo Capit a tots aquells cinquanta hmens:
- Veus ac la prpia persona del senyor Emperador, la qual sots pena de la vida e
de la feeltat vos coman, la qual siau tenguts dem per lo mat de restitutir-me
aquella.
Fet a, per lo semblant faa de lEmperadriu e de la Princesa.
Com lEmperador sera ms en lo llit, e les portes tancades de la sala, e un poc
obertes aquelles de la cambra, agenollaven-se all dos hmens daquells qui faen
la guaita, e estaben escoltant lEmperador si demanava alguna cosa. E com era
passada mitja hora llevaven-se aquells, e venien- nhi altres dos, e aix passaven
tota la nit en la gran sala guaitant cent hmens. Entorn del palau faen guaita
quatre-cents hmens darmes: en tal manera era guardada la persona de
lEmperador. Per loo mat, com Tirant venia, aquells li restituen lEmperador ab
acte de notari; per lo semblant a les senyores desss di tes.
Com lEmperador hagu vist lo que lo seu Capit havia fet ne fon molt content,
com mostrava que tan bona guarda havia posada a la sua persona, e Tirant jams
fallia a les hores que devia, ms per veure la Princesa que per desig de
lEmperador.
Ms, orden per tota la ciutat en cascun carrer posassen de grosses cadenes, e no
les soltassen fins que del seu palau tocs una petita campana que hi havia, la qual
podien b sentir per tota la ciutat. Orden ms avant que, de nit, per la poca
justcia que hi havia dins la ciutat, per causa de la guerra, havia-hi molts lladres, e
que en cascun carrer la meitat de les cases traguessen llums a les finestres fins a la
mitja nit, e les altres de la mitja nit fins que fos de dia, e per aquest orde moltes
cases foren reservaes, que no les podien robar. E totes nits lo Capit faa guaita
aprs que eixia de la casa de lEmperador, fins a mitja nit ell anava per la ciutat.
Passada aquella hora Diafebus e Ricard, o alguns dels altres, prenien lo bast de la
capitania, e altra gent anaven fins al mat, i en aquesta forma e ore, la ciutat era
reservada de tot lo mal. Encara ms, orden ab los regidors de la ciutat que
anassen per totes les cases, e tragueren en la plaa quant forment e ordis e mills
trobaren, e a casc deixaven tant forment com mester havien per a son viure, e
toto laltre taxaren que valgus la crrega ddos ducats per a qui nhagus mester.
E aix ordenaren totes les vitualles, que ans que Tirant vingus, no trobveu en tota
la ciutat qui us vens pa, ni vi, ne altres vitualles, e en pocs dies tota la ciutat fon
abundosa de totes coses.
Tot lo poble daven gran llaor a Tirant e el beneen del noble regiment en qu els
havia posats, que els feia viure en gran tranquilitat, pau e amor. Lnima de
lEmperaor vivia molt aconsoladda per lo bon regiment que Tirant los havia at.
Aprs quinze ies de la venguda de Tirant, totes les naus e lEmperador arribaren
carregades de gent, forment e cavalls. E ans que les naus aplegassen, lEmperador
havia fet present al Capit de huitanta-tres cavalls molt grans e bells e molts
arnesos. E Tirant fu venir primer de tots a Diafebus que tris a son plaer
daquelles armes e cavalls. Com hagu triat, pres Ricard e aprs tots los altres e
per a si no satur res.
Tirant passava passi inestimable per les amors de la Princesa, car cascun dia li
augmentava la dolor, e tanta era lamor cesa, cara cascun dia li augmentava la
dolor, e tanta era lamor que li portava, que com li era davant no tenia atreviment
e poder-li parlar res que damor fos. E los dies sacostaven de la sua partida, car
no esperava sin que los cavalls fossen un poc reparats per lo treball de la mar.
Lavisat cor de la Princesa havia natural notcia e la molta amor que Tirant li
portava. Trams un petit patge a pregar a Tirant li fos plasent a lhora del migjorn
venir al palau, que en aquella hora quasi tots los dems reposen, e que vingus ab
poca gent. Com Tirant hagu rebut lo manament de sa senyora fon posat segons lo
parer seu en lo pus alt lloc de parads, e prestament fu venir a Diafebus e
manifest-li lambaixada, e com volia que los dos hi anassen sens altra companyia.
Dix Diafebus:
- Senyor Capit, molt estic content dels principis. No s la fi quina ser. Mas feu-me
grcia que com siau ab ella que aix com teniu nimo de combatre un cavaller per
valent que sia, que tingau aix nimo contra una donzella qui no porta armes
ofensives, que ab gran ardiment li ddigau totes vostres passions, car per millor vos
ne tendr com veja que ab nimo esforat lo hi havu dit; car los precs temorosos
moltes voltes sn denegats.
E venint lhora del concert los dos cavallers pujaren al palau e ab suaus passos
entraren dins la cambra de la Princesa esperant hver esperana de victria. Com
ella los vu hagu gran plaer de la llur venguda e llevs de peus a pres a Tirant
per la m e fu-lo seure prop della. E Diafebus pres a Estefania per lun bra e a
la Viuda Reposada per laltre, e apart-les a una part per o que oir no poguessen
lo que la Princesa li volia dir. La Princesa ab baixa veu e ab gest afable fu principi
a un tal parlar.

Com la Princesa dna consell a Tirant que es guard de les falses astcies el
duc de Macednia.
- Deposada honestat la crrega de temerosa vegonya, la noblea vostra no tinga per
cosa deshonesta, ne a crrec sia a mi impuitat, ne a vici, si per ventura he presumit
taonar-me ab vs ab santa e honesta intenci, dolent-me de la vostra molta virtut
e noblea. Per vs sser estranger no volria que prengusseu alg an en la vostra
virtuosa persona incogitadament, per o com s vs sou vengut en aquesta terra a
pregries el gran rei de Siclia, confiant en la glria de vostres mrits, no podent-
vos manifestar los perils que seguir-vos porien, perqu ell los ignora. Per qu, jo
tinc compassi de la vostra noblea e virtuosa persona, tinc deliberat donar-vos per
mon consell, per qu ab trimfo i gloriosa fama pugau tornar ab salvament a la
vostra prpia ptria.
La fi de les paraules de la Princesa fon principi del parlar de Tirant, que dix:
- Quan por jo servir a la majestat vostra, senyora de tanta estima, que sens
mrits precedents, tanta grcia de laltesa vostra haja aconseguida ? Sols lo record
s massa per a mi, e ab devot cor fa humils grcies e submissions a lexcel.lncia
vostra, que ab tanta virtut de caritat hajau volgut mostrar dolreus e haver
compassi de mi e de mos treballs. E perqu no em tingau per ingrat el b que em
feu, jo accepte loferta com de senyora qui sobre totes les del mn val, e us ne
bese peus e mans, e mobligue de seguir tot lo que per laltesa vostra me ser
manat. Car cosa s digna e gran llaor e glria, com lo do s donat sens demanar ni
sens alguns mrits, e s acte de gran liberalitat, e en a se mostra la vostra
excelsa condici sser ms anglica que humana.
E Tirant la suplic que li dons la m, que la hi volia besar, e l'excelsa senyora no
ho volia consentir, e Tirant la'n suplic moltes voltes, e com vu que fer no ho
volia, crid a la Viuda Reposada e a Estefania, e elles, per fer plaer al Capit, la
suplicaren molt que la hi deixs besar. E ella fu-ho en aquesta manera, no volent-
ho consentir que de part de fora la hi bess, mas obr la m, e de part de dins que
la hi bess, perqu besant dins s senyal d'amor, e besant de fora s senyal de
senyoria.
La Princesa encara li torn a dir:
-Cavaller benaventurat, pren esperit de consolaci per excel.lncia de les tues
virtuoses obres, qui sn gracioses e de tan resplandent noblea, que a nosaltres fan
gloriejar de la nostra gran e alta senyoria, confiant per m de la tua molta bondat
cobrarem tot lo nostre Imperi, car sabem lexcel.lncia de la tua virtut e fama
gloriosa quant s divulgada per les estranyes terres e tenguda per manifesta e
verdadera. E s molta honor e glria a la majestat del senyor Emperador, pare
meu, e a mi, qui s succedora de lImperi grec e en lo regne de Macednia, qui s
ja tot perdut que fper la tua mm victoriosa nosaltres pugam cobrar tota la nostra
senyoria. E si per la tua excel.lent virtut podien sser foragitats aquests genovesos,
italians e llombards, ensems ab los moros, del nostres Imperi e regne de Macednia
la mia nima restaria aconsolada. Mas tinc dubte de ladversa fortuna que no faa
pendre alguna mutaci a la imperial dignitat, car grans dies ha que ens persegueix.
Doncs, esperana del nostre b, si tu ab voluntat sancera volies pendre aquestes
coses per tues, e ab treball de tu e dels teus, e no denegares les mies pregries, jo
et promet donar-te tal premi que ser condecent segons la condici e virtut tua, car
no sabrs res demanar que tot o en part atorgat no et sia. Emper Du piads e
misericordis te vulla guardar de les mans daquell famejant lle, duc de
Macednia, home molt cruel, e envejs e molt destre e sabut en actes de traci. E
aquesta s la sua reprovada fama que ell ms no mat neg sin malament. E
fama certa s que ell mat aquell valentssim cavaller germ meu, car batallant ab
gran nimo contra los enemics, ell li vengu de part de tras e tall-li les corretges
del bacinet per o jque li sorts del cap, e aix fon mort per los moros. E per tu un
tan gran trador com aquest s digne de gran paor, car en ell regnen tots los set
pecats mortals, e no crec que ell puga fer bona fi. E per o, cavaller virtus, vos
avise e us consell que com sereu en la guerra que us guardeu dell, e no en fieu ni
en menjar ni en dormir. E si aquestes coses ab prudncia guardes e no les poses en
olbit, en altra manera posars aguaits a la tua vida. E jatsia que hom diga que la
pena deu enseguir a aquells qui la meriten, emper no s novella cosa pagar los
justs per los pecadors.
Estant en aquests raons vengu l'Emperadriu, que s'era llevada de dormir, e
assigu's prop d'eels e ab gran instncia los deman de qu parlaven. La Princesa
resps:
-Senyora, nosaltres parlam d'aquests gents que dien que han portat los genovesos
en ajuda dels moros, quan los poran fer eixir de la nostra terra.
-Qui ho pot saber! -dix l'Emperadriu-. La guerra acompare jo a la malaltia del cos
de l'home, que l'un dia est b e l'altre mal, l'un dia li fa mal lo cap e l'altre lo peu:
aix s de les batalles, que l'un dia sereu vencedor e l'altre sereu venut.
Tantes foren les raons de l'Emperadriu, que Tirant no pogu satisfer a les raons de
la Princesa. Com ixqueren de vespres dix l'Emperadriu:
-Anem a mostrar lo nostre palau al Capit, com ell no haja vistes sin aquestes
sales i cambres qui sn ac baix, e mostrarem-li lo replegat tresor de ton pare.
Elles se llevaren. Tirant pres per lo bra a l'Emperadriu, e Diafebus a la Princesa.
Anant per lo palau veren molts bells edificis. Com foren a la torre del tresor la
Princesa obr les portes per o com ella tenia totes les claus. La torre era tota dins
obrada de molt blanc marbre, e historiada de subtil pintura de diverses colors tota
la histria de Paris e Viana; e tota la coberta d'or e d'atzur, que llanava molt gran
resplandor. La Princesa fu obrir setanta-dues caixes totes plenes de moneda d'or,
e altres caixes hi havia qui eren plenes de veixella d'or e de les joies e abillaments
de la capella que eren molt singulars e de gran estima. De veixella d'argent n'hi
havia un munt tan alt, una sobre altra, que plegava fins a la coberta. E la veixella
tenia l'Emperador en la cuina tot era d'argent.
Tirant e Diafebus estigueren molt admirats del gran tresor que l'Emperador tenia,
que jams tan gran riquesa no havien vista.
Tirant aquella nit pens molt en lo que la Princesa havia dit, e d'altra part en lo que
havia vist. Com lo dia fon vengut, fu tornar a fer altres banderes. E l'una fu
pintar, sobre camper verd, cadenats d'or d'aquest llong que tanquen les portes; e
era plena, tota la bandera, d'aquells cadenats, e deia lo mot:
La lletra que est primera
en lo mon d'esta pintura
s la clau ab qu ventura
tancada t la darrera.
E l'altra bandera fu tota vermella, e fu-hi pintar un corb ab lletres llatines entorn
de la bandera que deien: Avis mea, sequere me, quia de carne mea vel alinea
saciabo te. Molt foren plasents a l'Emperador e a totes les dames e als cavallers
d'honor les paraules d'aquesta bandera.
Aprs Tirant tingu esment un dia en lo dinar de lEmperadriu e de la Princesa que
les aconsegus en taula. E Tirant entr per la sala, e com ell hi era servia de
majordom e de copa a lEmperadriu e a sa filla, com aquell era lo dret de Capit
que lla on era lo major cessava lo menor. Com Tirant vu que ja eren a la fi del
dinar dre les noves a lEmperadriu e suplicla que fos de sa mer li fes grcia
que laltesa sua li volgus declarar una qesti en que estava molt dubts.
LEmperadriu reps que si ella hi sabia dar ra que ho faria de bona voluntat.
- Digau-me, senyora -dix Tirant-, al cavaller, qual li s millor e ms honors:morir
mal, puix li s forat que muira?
E call e no dix pus. Dix la Princesa:
-Oh Santa Maria val! E quina demanda tan fort feu a la senyora ma mare, com sia
ja conegut a entre les gents, que ms val morir b que mal. Puix foradament li
cov de morir almenys que diguen tots aquells qui ho sabran: certament aquest
virtus cavaller s mort com a valent cavaller. D'a li daran molta honor si b mor,
que si havien a dir: Oh del malvat cavaller, com s mort vilment! E d'aci li ve molta
infmia e deshonor perptua per a ell e als seus. Emper mirau los fets dels
romans quanta honor e glria aconseguien en lo mn com honrosament morien en
les batalles de defensi de la cosa pblica. Aquells de llur glria deixaven honrosa
fama, e com tornaven en la ciutat de Roma, trencaven-li un gran tros de mur, e
entrava ab gran trimfo, e com morien com a cavallers de poc nimo, no se'n faa
menci neguna. Aix al parer meu ms val morir b que mal.
Acabant la Princesa les sues darreres paraules quan Tirant don de la m en la
taula i entre les dents dix que aix seria, que escassament lo pogueren entendre, e
sens dir res volt les espatles e an-se'n a la sua posada. Tots estigueren admirats
del continent que fet havia Tirant.
E no tard molt que l'Emperador fon en la cambra on era l'Emperadriu e sa filla, e
recitaren-li lo que Tirant havia dit. Dix l'Emperador:
- Jo tinc gran dubte que aquest cavaller no tinga en si alguna gran passi, o que no
es penedia perqu s vingut ac per sser tan lluny de sa terra, de sos parents e
amics o per ventura no tema lo poder dels turcs, o d'altres inconvenients que
seguir-se poden. D'aquests afers no en parleu a neg ni en faau demostraci
neguna ni trameteu per ell, car ans que la nit vinga jo ho sabr.
Part's l'Emperador de les dames e an-se'n un poc a reposar.
Com l'Emperador se fon llevat de dormir assigu's en una finestra qui mirava
damunt la gran plaa e vu que venia Ricard cavalcant sobre un gran cavall e dix-li
que pujs alt lla on ell era. Com Ricard fon davant l'Emperador fu-li gran
reverncia e l'Emperador li dix:
-Cavaller, jo us prec per aquella amor que portau a la vostra enamorada, que em
digau lo meu Capit per qu est tan trist, que ne tinga tal relaci.
-Senyor -dix Ricard-. Quisvulla qui haja dit tal ra a la majestat vostra no us ha
dita veritat. Ans, senyor, est molt alegre e fa adobar les banderes e les armes.
-Molt me plau -dix lEmperador- lo que em dieu. Ara anau e digau-li que vinga a
cavall, que jo lespere ac.
Ricard an a Tirant e dix-li tot lo que lEmperador li havia dit. Prestanent conegu
de bon sentit Tirant que lEmperadriu o sa filla lo hi havien dit. E an al palau sobre
una hacannea tota blanca. E abills aquell dia molt b, e tots los seus qui
lacompanyaven. Trobaren lEmperador, que ja volia cavalcar, ab molta gent, que
lesperava, e totes les dames, que eren per les finestres mirant com lEmperador
cavalcava.
Com Tirant vu la Princesa fu-li molt gran reverncia, e ella ab gest afable lo
salud. LEmperador deman a Tirant de qu estava ab tan fort pensament, que
aix lo hi haviem dit:
-E prec-vos que mhio vallau dir, que lo remei que jo us dar ser tal, que lnima
vostra ne ser aconsolada. E sens vergonya neguna mho vullau prestament dir.
No tard Tirant en fer-li tal resposta.

Com Tirant satisfu en les raons que lEmperador li demanava.
-No seria cosa neguna en lo mn, senyor, per fort que fos, que jo no manifests a
la majestat vostra per la molt amor e voluntat que tinc de servir-vos. Per b que
sia cosa de gran dolor, jo vull obeir lo manament que em fa laltesa vostra. Car jo
viu a la serenssima senyora Emperaradriu e lexcelsa Princesa, les dues lla en
taula posades, e sent un fort e profunde sospir que la senyora Emperadriu llan,
pens que sospirava per aquell lque havia parit. En aquell cas la mia nima, de
pietat, sent dolor inestimable. Fiu vot dins mi mateix, per o com lo sospir de la
dita senyora no fon manifest a neg, aix volgu fer lo meu vot que no vingus la
notcia de neg, de qu cativada ma honor e fama desitge la venjana. E jams la
mia nima no haur reps fins a tant que la mia m dreta sangosa e cruel haja fet
morir aquells qui malament escamparen la sang daquell gloris e estrenu cavaller,
lo Prncep fill vostre.
Ab los ulls corrents vives llgrimes, lo benigne senyor regraci a Tirant la molta
amor que li mostrava. E Tirant, que el vu aix plorar, mud-li altres raons de plaer
perqu la dolor li passs.
E anant parlant de moltes coses aplegaren a la ciutat de Pera, qui distava de la
ciutat de Constantinoble tres milles. La qual ciutat era ornada de molt singular
palau, de molts bells jardins e delitosos e de molts bells edificis, e era en extrem
rica perqu era port de mar e cap de mercaderia.
Com ho hagueren b tot mirat, dix l'Emperador:
-Capit, jo us vull dir aquesta ciutat quant s antiga, car trobareu que aquesta
ciutat ha gran temps que fon edificada e fon poblada de gentils qui eren gent
idlatra, e aprs gran temps de la destrucci de Troia foren convertits a la santa fe
catlica per un noble e valentssim cavaller nomenat Constant, e aquest fon mon
avi, e lo pare d'aquest fon mon avi, e lo pare d'aquest fon elet emperador de Roma,
e era senyor de tota la Grcia e de moltes altres provncies segons copiosament
recita la sua histria, car com fon guarit de la gran malaltia que tenia per Sant
Silvestre, fu-se cresti, e fu-lo Papa, e don-li tot l'Imperi fon elet per Papa en
totes les les sues terres, e Emperador, e per o com tenia molta humanitat e era
home molt benigne, moltes gents d'estranyes terres se vengueren a poblar ac, e
no cabien en aquesta ciutat. Llavors mon avi edific la nostra ciutat de molt nobles
edificis, e pos-li com Constantinoble, e d'aqu avant fon nomenat emperador de
Constantinoble.
Com foren partits de Pera e tornats en Constantinoble fon ja nit escura.
Tirant puj ab l'Emperador a la cambra de l'Emperadriu e aqu parlaren de moltes
coses, e Tirant mostrava la sua cara aqu parlaren de moltes coses, e Tirant
mostrava la sua cara no molt alegre. Com li paregu hora, pres llicncia de
l'Emperador e de les dames e torn-se'n a sa posada.
Lo segent dia la Princesa passava gran pena del que Tirant havia dit per o com la
sua nima no estava prou reposada per les paraules que li havia odes dir, si b
l'Emperador los dix totes les raons que eren passades entre ells.
Al mat, estant l'Emperador en missa ab totes les dames, Tirant entr per l'esglsia
e fu sa oraci. Aprs entr dins la cortina de l'Emperador e dix-li:
-Senyor, les galeres estan en ordre per partir e anar en Xipre per portar vitualles.
Si vol la majestad vostra que parteixquen?
Dix l'Emperador:
-Jo voldria que fossen ja cent milles dins mar.
E Tirant se'n torn prestament al port per fer-les partir. Com la Princesa vu que
Tirant se n'anava, crid a Diafebus e preg'l molt digus a Tirant de part sua com
fos dinat que vengus tantost, com ella tenia gran desig de parlar ab ell e que
aprs dansarien.
Com Tirant ho sab, prestament pens lo que era, e fu comprar lo ms bell espill
que pogueren trobar e pos'l-se en la mnega. Com li paregu hora, anaren al
palau e trobaren a l'Emperador ab la filla a raons. Com l'Emperador los vu venir
man que fessen venir los ministres, e davant ell dansaren per bon espai. E
l'Emperador, com hagu un poc mirat, retragu's en la sua cambra. E la Princesa se
lleix de continent de dansar e pres a Tirant per la m e assigueren-se en una
finestra. E la Princesa comen a fer principi a un tal parlar:
-Cavaller virtus, molta compassi tinc de vs, del mal que us veig passar, per qu
us prec que em vullau manifestar lo mal o lo b que la vostra virtuosa persona
sent. Car tal mal por sser que jo per l'amor vostra ne pendr ma part. E si s b,
jo ser molt aconsolada que tot sia vostre. Aix feu-me grcia de prestament voler-
m'ho dir.
-Senyora -dix Tirant-, mal vull al mal com ve en temps de b, e molt pus mal com
per ell lo b, e de tal mal jo no en faria part a vostra altesa, que ms l'amaria tot
per a mi que no fer-ne part a neg. E de semblants paraules no se'n deu ms
parlar. Parlem, senyora, d'altres coses que sien de plaer e d'alegria, e lleixem les
de passi que turmenten l'nima.
-Certament no s cosa neguna -dix la Princesa-, per cara que a mi fos, e vs la
volgusseu saber que jo de bon grat no la us digus; e vs a mir dir no m'ho voleu.
Per qu us torn a pregar per la cosa que ms amau en aquest mn, que vs m'ho
digau.
-Senyora -dix Tirant-, per merc vos suplic no em vullau fer tan fort conjuraci,
que tal, senyora, m'haveu posat al davant, que tot quant s en aquest mn vos
dir.Senyora, lo meu mal prest ser dit, mas jo s cert que prestament ser en les
orelles de vostre pare e a ser la causa de la mia mort. E si no ho dic tamb de
dol e dira tinc de morir.
-E pensau vs, Tirant -dix la Princesa-, que les coses que shan a tenir secrets jo
les volgus dir al senyor mon pare ni a neguna altra persona? No penseu que jo
vaja vestida daqueixa color que vos pensau, per qu no tingau temor de dir-me
tot vostra fet, car jo el tindr tancat dins lo meu retre secret.
-Senyora, puix laltesa vostra me fora de dir-ho, no puc ms dir sin que ame.
E no dix pus, sin que baix los ulls en les faldes de la Princesa.

Com la Princesa conjur a Tirant que li digus qui era la senyora qui ell
tant amava.
-Digau-me, Tirant -dix la Princesa-: s Du vos lleixe obtenir lo que desitjau, dieu-
me qui s la senyora qui tant de mai vos fa passar, que si en cosa neguna vos hi
por ajudar ho far de molt bona voluntat, car molt me tarda de saber-ho.
Tirant pos la m en la mnega e tragu l'espill e dix:
-Senyora, la imatge que hi veureu me pot donar mort o vida. Mane-li vostra altesa
que em prenga a merc.
La Princesa pres prestament l'espill e ab cuitats passos se n'entr dins la cambra
pensant que hi trobaria alguna dona pintada, e no hi vu res sin la sua cara.
Llavors ella hagu plena notcia que per ella se faa la festa, e fon molt admirada
que sens parlar pogus hom requerir una dama d'amors.
E estant ella ab aquest plaer del que havia vist fer a Tirant, vengueren la Viuda
Reposada e Estefania e trobaren la Princesa molt alegre ab l'espill en la m, i elles li
digueren:
-Senyora, d'on haveu hagut tan galant espill?
E la Princesa los recit la requesta d'amors que Tirant li havia feta e dix que jams
no havia ot dir a neg:
-Ne en quants llibres he llests d'histries no he trobada tan graciosa requesta.
Quanta s la glria del saber que tenen los estrangers! Jo em pensava que lo
saber, la virtut, l'honor e gentilea, que tota fos en la nostra gent grega; ara conec
que n'ha molt ms en les altres nacions.
Resps la Viuda Reposada:
-Ai senyora! E com vos veig caminar per lo pedregal!, que l'un peu va tan que
l'altre no el pot aconseguir. Veig les vostres mans de pietat plenes, e los ulls
atorguen o que los altres volen. Digau-me, senyora, s justa cosa ni honesta que
la vostra altesa faa tanta festa com feu a un servidor de vostre pare, lo qual ha
rebut quasi per amor a Du en sa casa e s estat llanat per aquell fams rei de
Siclia ab gent replegadissa, ab robes d'or e de seda manllevades? E per tal home
com aquest voleu perdre la perpetual fama de vostra honesta pudcia, no podent
viure en hbit de donzella ni com a filla d'Emperador, de la qual persecuci e
infmia ne serien leses les orelles dels onts? Deixau l'honestat a part posada, e
gloriejau-vos del que deureu abominar, la qual cosa tota donzella se deu llunyar de
tals inconvenients qui porten ab si vergonya, com matrimoni desitgen ab vs sser
ajustats, e aquells haveu denegats fins ac ab paraules de falsa hostalera, e haveu
decebut, e vera execuci del vostre b, honor e fama, e voleu abandonar e oblidar
lo deute que deveu a natura; e ms vos valria morir o no sser eixida del ventre de
vostra mare, que tal infmia vingus a notcia de les gents d'honor. E si us ajustau
ab ell per amor no lcita, qu diran de vs? E si per lcit matrimoni vos ajustau ab
ell, feu-me grcia del ttol que t, de duc, comte o marqus, o de rei. No us vull dir
ms, car no s dona que em contente de paraules on s dubtosa l'execuci
d'honestat. Voleu que us diga ab tota veritat? En negun temps no haveu sabut
honestat ni honor de quina color van vestides. Aquesta s la poca coneixena que
vs teniu; e molt vos seria, ma filla, morsseu amant honestat que vergonyosament
viure.
E don fi en son parlar. La Princesa estigu molt alterada de les paraules que la
Viuda li havia dites, e quasi plorant se n'entr en lo seu retret; e Estefania aprs
d'ella, dient-li que no es devia tant congoixar, aconhortant-la en la millor manera
que podia.
-No s fort plaga aquesta -dix la Princesa-, que jo sia subjugada al pare e a la
mare, e encara ens causa neguna sia represa per la dida qui m'ha alletada? Qu
faria ella si m'hagus vista fer alguna cosa deshonesta? Jo crec que ab crida ho
haguera publicat per tota la cort e encara per la ciutat. Esperana tinc en Du que
la sua malvada llengua deshonesta e maldient, acompanyada d'injurioses
blasfmies, que jo li'n far passar condigna pena.
-Qui em faria a mi estar -dix Estefania-, per temor de pare, de no dansar e
festejar segons a nosaltres, donzelles cortesanes, s dat? Com sia cosa acostumada
com les donzelles estant en cort se tenen a molta glria que sien amades e
festejades, com tinguen tres maneres d'amor, o s: virtuosa, profitosa e viciosa.
La primera, que s virtuosa e honorosa, s quan algun gran senyor, infant, duc,
comte o marqus, qui ser molt favorit e cavaller molt virtus, si aquest tal ama
una donzella, a ella li s molta d'honor que totes les altres spien que aquest dansa
o juny o entra en batalla per amor d'ella, e fa fets honorosos de renom e fama; ella
lo deu amar perqu s virtus e d'amor virtuosa. La segona s profitosa, e aquesta
s quan algun gentilhom o cavaller d'antic llinatge e molt virtus, amar una
donzella e ab donatius la induir a sa voluntat, e no l'amar sin per son profit ; tal
amor a mi no plau, que tan prest com lo profit cessa, l'amor defall. La tera s
viciosa, com la donzella ama lo gentilhom o cavaller per son delit, lo qual ser fart
de ra ab les paraules molt afables que vida vos donen per un any, emper si d'all
avant passen, e poden aplegar al llit encortinat e los llanols b perfumats, e tota
una nit d'hivern poden estar; tal amor com aquesta me par molt millor que neguna
de les altres.
Com la Princesa o aix parlar a Estefania de tan bona grcia, pres-se a son riure e
pass-li gran part de la malenconia que tenia.
-E esperau un poc, senyora -dix Estefania-, encara vos vull ms dir de tres articles
de la fe, los quals vostra altesa no sap ni ha per ventura jams ots dir. La bona
condici de nosaltres per grcia de Du s tal, que si los hmens la sabien, ab
menys treball induirien les donzelles a llur voluntat si servaven aquest orde. Totes
nosaltres som naturalment de tres calitats, e per lo meu mal conec lo de les altres.
La primera, totes som cobdicioses; la segona, goloses; la tera, luxurioses. En lo
primer article l'home de bon sentiment deu treballar en conixer la dona que ama
quala d'aquestes tres calitats li plau ms, car si s ms cobdiciosa, e posat cas que
sia enamorada d'altri, e vs li donau ms que l'altre, per la cobdcia lleixar aquell e
amar a vs; en aquesta manera la fareu desenamorar d'aquell qui primer am, e
amar a vs; aprs que sou passat a ella, vos dar lo vostre, e tot lo seu. Si s
golosa, trameteu-li presents de moltes maneres de llepolies e de fruites novelles, e
del que ella ms se delita. Si s luxuriosa, com parlareu ab ella no li parleu sin del
mester de o que ella s'alta. E encara tenen una altra major bondat, que les qui sn
casades, si s'enamoren de neg no volen haver amistat ab home qui sia millor que
son marit ni egual, ans nos baixam a ms vils que ells no sn e som enganadores
de nostra honor e de la corona d'honestat. Com la dona ix del ventre de sa mare,
en la front porta escrit ab lletres d'or Castedat. A jo davant altri no gosaria dir,
mas acuse a mi mateixa primera que a neguna de les altres. Emper mirau la
comtessa de Miravall com li pres que comet adulteri e hagu la pena que mereixia,
car en fe e seguretat sua, dormint lo marit en lo llit, ella pos en la cambra un
gentilhom, e no dels millors, de qui ella ea enamorada. Lo Comte despert's e no es
trob la muller al costat. Dre's en lo llit e sent remor en la cambra; llev's
corrent e don grans crits, e pres una espasa que tenia al cap del llit. La Comtessa
apag la llum. Lo fill, qui dormia en una recambra, salt del llit e encs una
antorxa, e entr en la cambra del pare. Lo gentilhom qui vu lo fill ab la llum, don-
li ab l'espasa per lo cap e mat'l. E lo Comte mat akl gentilhom e a la Comtessa, e
foren pagats de llur maldat.
E estant elles en aquestes raons, l'Emperadriu deman de sa filla on era, que molt
havia que no l'havia vista. Ella xiqu en la sala e trob all a l'Emperadriu que li
deman de qu tenia tan vermells los ulls.
-Senyora -dix la Princesa-, lo cap hui tot lo dia me fa mal.
Fu-la seure en les sues faldes, e estava-la besant moltes voltes.
Lo segent dia dix Tirant a Diafebus:
-Parent e germ, prec-vos que aneu al palau e posau en raons a la Princesa e vejau
si poreu sentir de sa altesa com ha pres lo fet de l'espill.
E Diafebus hi an prestament e trob l'Emperador que entrava en missa. Com fon
acabada, Diafebus s'acost a la Princesa i ella deman-li qu era de Tirant.
-Senyora -dix Diafebus-, partit s de la posada per anar a seure en la cadira del ju.
-Si sabsseu -dix la Princesa- quin joc me fu lo dia passat! Ab un espill me
requer d'amors. Mas deixau-lo'm veure, que jo li dir coses que no hi pendr gens
de plaer.
-Ai senyora bona! -dix Diafebus-. Tirant ha portat ac flames de foc i no n'hi ha
trobades.
-Si -dix la Princesa-, mas lla la llenya s de malves e, per laigua que ha passat,
tota s tornada humida! Mas ac n'hi trobareu, en aquest palau, de majors e de
millors, i escalfa molt ms que vs no dieu. s d'una llenya qui ha nom Llealtea, la
qual s molt tendra e seca e dna reps ab alegria a qui escalfar-s'hi pot.
-Senyora, faam aix com vos dir -dix Diafebus-. Si a la vostra celsitud vendr en
plaer, prengam de les vostres, qui sn bones i seques, e de les nostres, qui sn
molles e humides; e faam de tot una massa a semblana e factura vostra e del
virtus Tirant.
-No! -dix la Princesa-, que dos extrems no estan b en una.
E burlaren aix fins que foren tornats en la cambra. Diafebus pres comiat e torn-
se'n a la posada, e recit a Tirant tot lo parlament que havia tengut ab la Princesa.
Com foren dinats, e Tirant conegu que l'Emperador devia dormir, ell e Diafebus
anaren al palau; e d'una finestra Estefania los vu venir. Ab cuitats passos ho an a
dir a la Princesa:
-Senyora, ja vnen los nostres cavallers.
E la Princesa ixqu en la cambra de parament. Com Tirant vu a sa senyora, fu-li
molt gran reverncia humiliant-se molt a ella, e la Princesa li ret les saluts ab la
cara no prou afable ni segons havia acostumat. Tirant, no prou content del gest de
sa senyora, ab veu baixa e piadosa li dix lo segent parlar:
-Senyora de totes perfeccions complida, suplic a l'excel.lncia vostra voler-me dir lo
vostre pensament, que a mi par que dies ha no he vist fer tal comport a l'altesa
vostra.
-Lo meu comport -dix la Princesa- no s de plaure a Du ni menys al mn, emper
puix la sort vos ha portat en fer aquest novell cas, vos dir la causa per on lo vostre
poc saber e bondat se mostraran.

Com la Princesa repass a Tirant perqu l'havia requesta d'amors.
-Jo crec que vs no teniu lo saber natural, que si el tingussiu no hagureu volguda
perdre la noblea de natura; car per lo que fet haveu sou digne de gran infmia e
mereixedor de gran punici, i per experincia haveu manifestat que les costumes
vostres no sn d'home virtus, que no temeu a Du ni a l'honor del mn, ne haveu
esguard al noble donatiu que la molta humanitat del senyor Emperador, pare meu,
vos ha fet en lo seu Imperi, faent-vos de major dignitat e preminncia que a tots
los altres, sotsmetent tots los magnats, ducs, comtes e marquesos sots vostra
obedincia. E com a ser sabut entre les gents, qu poran dir de vs? Que la fila
de l'Emperador, qui s posada en tan gran dignitat, sia estada requesta d'amors
per lo seu Capit, lo qual ell d'extrema amor amaba e fiava, e la sua persona e los
bns ha mesa en salvaguarda e custdia vostra, e a mi, qui s succedorsa de
l'Imperi! E no m'haveu guardada aquella honor e reverncia que reu tengut, ans
com a jutge injust, no haveu usat de justcia, sin de mala fe e amor
deshonesta.Oh Capit, tan gran defalt haveu coms contra la majestat del senyor
Emperador, pare meu, e contra mi! E si jo ho deia a mon pare haureu perduda
l'honor, la fama, e la mundanal glria e tota l'obedincia de tants singulars pobles,
e la senyoria que teniu. E si tanta virtut abunds en vs, e vesseu en mi alguna
cosa que a vici fos imputat, per vs devia sser represa en lloc de mon pare, per la
molta fe e creena que ell t en vs. Per qu seria digna cosa e justa que jo ans
als peus de mon pare e d'a dons justa clamor en presncia de tots los barons e
cavallers, e dons grans e piadoses lamentacions de la injria que m'haveu feta,
car ab nimo esforat m'haveu requesta d'amors, aix com si jo fos una sotil dona
de poca estima. E llavors tots gentilea coneixer que la llengua vostra raona lo que
no teniu al cor, e en tal cas jo haur premi de victria, per b que los galans e
cortesans no em diran que jo sia estada vistoriosa, per o com ho haur dit a pare
o a mare en presncia de molts. Mas por dir ab tota veritat que haveu firat lo
mantell de vostra honor sens guardar reverncia a la imperial corona. A ser
notori a tot lo mn, car gran s l'ofensa que m'haveu feta.
E llev's del seu estrado per voler-se'n anar dins la cambra. E com Tirant vu que
se n'anava, ab cuitats passos an devers ella e pres-la del manto e suplic-la fos de
sa merc lo volgus oir. E tant la suplic Estefania, e Diafebus, que la feren tornar
a seure; e Tirant fu principi a paraules de semblant estil.

Com Tirant don ra a la Princesa per quina causa l'havia requesta
d'amors, e com per la sua amor ell se daria la mort.
-Oh, ms virtuosa que totes les mortals! No deuria ignorar la celsitudd vostra la
vlua, forces e gran poder d'amor, la qual mou los cels, les infatigables
intel.ligncies delitant-se en tal moure, sols per l'amor que a la primera causa
tenen. Reposen los elements en llurs esperes per l'amor que a llurs propis llocs
porten. Aix tots los elements, les coses que a llur sser se condonen, afectadament
volen que en altres llocs trobar no es deixen, sin en aquells que a sa condici sn
conformes. Per qu la mia nima est molt adolorida, car jo contemplant la gran
sinfularitat de la bellea, grcia e noblea, pos la llibertat mia sots domini de vostra
excel.lncia, e faent molts pensaments dubtosos era fet home sens record, e veig
ara que l'altesa vostra ab ira cruel me condamna a total destrucci, posant aguaits
a la mia nima per abreujar la mia penosa vida. A ha administrat la fortuna, qu
en tal cas m'haja fet venir per jo haver fet un cas tan bo sens dar-ho a sentir a
persona del mn! Ja tement que les mies paraules no agreujassen la celsitud
vostra, fui forat d'aquella amor que a molts fora, dar-vos-ho a sentir ab senyals
de molta honestat; e posat cas que defalt hi haja, lo perd no em deu sser
denegat, per o com amor t poder absolut sobre mi. Incolpau, doncs, Amor, e
deixau a mi, e vullau usar vers mi de la vostra excelsa pietat, per o com les coses
que per sola virtut d'amor s'obren, de major premi sn dignes, car si la vostra
excelsa persona no fos dotada de tantes insignes virtuts com t, la mia nima ni los
meus ulls jams se foren alegrats de res que vist haguessen, com lo dia que la
majestat vostra veeren, deixaren a mi e prengueren a vs per senyora. No vull ms
recitar per no enutjar la celsitud vostra, sin que vull satisfer en aquell mot que
l'altesa vostra m'ha dit: com ab nimo esforat vos havia requesta d'amors. Vull
que la delsitud vostra spia tant de mi que si los sants qui sn ms acostats a
Jesucrist podien fer una donzella de mortal carn a semblana de vostra altesa, jo la
requeria d'amors: quant ms a vostra majestat, qui sou filla d'un Emperador! Per
s-us tant dir, que per totes les parts del mn la majestat vostra trobar cavallers
de major estat e dignitat, de linatge e de riqueses, ms gentils d'honor e fama, ab
ms nimo esforat de cavalleria (d'aquests tals se'n trobarien mes que no tinc
cabells al cap), per, senyora, s-us dir, que si mil anys vostra altesa viu en lo
mn, no trobareu jams cavaller, patge ni escuder qui tant desitge glria, honor e
la prosperitat de la celsitud vostra, com jo fa; ni aplicar sercei a serveis, honor a
honors, si reps en tribulacions pot sser dit. E ara coneixer la celsitud vostra
quanta era l'amor e voluntat que jo tenia de servir la majestat vostra. E puix lo
meu cor ha tant fallit que s estat causador de tant agreujar la vostra singular
persona, e percaar tant de mal per a mi, ab la mia m plena de cruel venjana,
ans que lo sol haja passat les columnes d'Hrcules, jo el partir en dues parts.
L'una trametr a vostra excel.lncia perqu d'aquell pprengau complida venjana;
l'altra part trametr a la mare que nou mesos lo port en lo seu ventre, perqu
d'aquell prenga la darrera consolaci. Oh dia excel.lent qui dars reps a la mia
fatigada pensa, amaga la tua llum per o que breument sia complit lo que tinc
deliberat! B sabia jo que aix havien a finir los meus trists e adolorits darrers dies!
E no sap b laltesa vostra lo jorn que jo digu, present la senyora Emperadriu,
qual ms valia: morir b o morir mal? E per la majestat vostra me fon respost ms
valia morir b que no mal. B sabia jo que si no us dava a sentir part de la mia
atribulada pena, una nit mhagueren trobat mort en un rac de la cambra; e si us
ho manisfestava havia de venir en lo que ara s. Aquest ser lo darrer any, mes,
dia de hora que laltesa vostra viu me veur, e aquestes seran les darreres
suplicacions que jams far a vostra celsitud; aquestes seran les paraules que
moireu parlar, que almenys en premi dels serveis que tenia en voluntat de fer a la
majestat del senyor Emperador, pare vostre, e a tot lImperi, car per contemplaci
de lexcel.lncia vostra tenia delliberat de despendre tots los dies de la mia trista
vida en prosperar e augmentar la corona de lImperi grec, per jo sser cert que per
vs havia sser posseda. Per qu, aix agenollat com estic, altra grcia no us
deman sin que ab les vostres angliques mans, aprs la mia mort, me vullau
vestir la mortalla e sobre la mia tomba me faau escriure lletres qui pronuncien tal
sentncia: Ac jau Tirant lo Blanc, qui mor per molt amar.
E venint-li quasi los ulls en aigua e acompanyat de dolorosos sospirs, se llev dels
peis de la Princesa e ixqu de la cambra faent la via de sa posada.
Com la Princesa vu que ab tan gran desconhort se nera partit, moguda de molta
amor e dextrema dolor, los seus ulls destil.laren vivies llgrimes mesclades ab
molts sospirs e sanglots, que neguna de les sues donzelles no la podien aconhortar,
llanant veus doloroses e mostrant ses dobles e tristes dolors; e dix:
-Veniu vs, la mia feel donzella, vs qui us sentiu dolre de mon turment. Qu far,
trista de mi, que a mi par que no el dec veure ja ms sin mort? E aix mho ha dit
ell, car lo seu cor s tan alt e de tanta noblea que prestament ho posar en
execuci. Doncs vs, la mia Estefania, vullau haver merc de mi: anau cuitadament
a Tirant e pregau-lo molt de part mia que es vulla lleixar de fer alguna novitat, que
a mi desplau molt lo que he dit. Oh miserable de mi que, posat cas que men
penida, emper fet ho he; lo plaer que hi havia pres en dir-lo-hi, en a ser jo feta
desplasent a Tirant. E tota la ira ss partida de mi e ss convertida en pieetat,
per b que Tirant lhaja de si foragitada.
Les quals paraules recitava la Princesa ab moltes llgrimes. E Estefania, per
contentar la voluntat de sa senyora, pres una petita donzella ab si, e an a la
posada de Tirant, qui estava molt prop del palau. E puj alt en la cambra e trobl
que llavors se despullava un manto de brocat que vestia, ab Diafebus, qui prop li
estava, aconhortant-lo.
Com Estefania lo vu despullat en gip, pens que sera despullat per dar
sepultura al seu cos. Llans Estefania als peus de Tirant aix com si fos senyor de
natura, e dix-li semblants paraules:
-Senyor Tirant, qu voleu ordenar de la vostra persona qui s dotada de tota
virtut, car tots los vostres fets fins ac sn estats il.luminats de memorable glria?
Ara per tan mnima causa no vulllau perdre tots los treballs ni lo premi de vostres
gloriosos actes, e plcia-us no vullau perdre tots los treballs ni lo premi de vostres
gloriosos actes, e plcia-us no vullau avorrir la vostra prpia carn, la qual restaria
tostemps per exemple de viltat; e si lo contrari feu, ser abandonnada la vostra
grandssima honor e fama, car ms valen les obres de pietat e de virtut que no la
ira daquest mn, que per tan poca cosa com ma senyora vos ha dit vs siau tan
agreujat que en vullau perdre la sua amor, e lo cos e lnima, car la majestat sua
ho deia amigablement per burlar-se ab vs, e da por jo fer salva ma fe, e vs
tan tost vos sou mogut a ira intolerable. Per qu us suplic ab molta amor que vullau
remetre totes aquestes coses a oblivi, e per donar a la vostra joventut e gentil
disposici, e no vullau fatigar la fortuna qui us s prspeera, car grans sobres li
fareu.
E call e no dix ms. E com Estefania entr per la cambra e Tirant la vu que feu
continent dagenollar-se, tan prest fon Tiraaat ab lo genoll en terra, e a per quan
era donzella qui servia la filla dEmperador, e ms perqu era donzella de gran
estima, neboda de lEmperador e filla del duc de Macednia, lo major duc de tota
Grcia. Tirant volgu satisfer a les paraules de la donzella, mogut per glria de
domstica senyoria, e fu principi a paraules de semblant estil:
-Tants sn los mals que comport, que no comporten de si triga alguna, car flames
turmenten conntnuament lo meu cor e adolorida temor me dna turment
irreparable. Aquests sn los focs de la mia ofegada pensa, ja cansat de viure e
venut de les penes damor, don se segueix que la mia nima ss rebel.lada
contra lo cos volent dar fi als treballs e turments daquest miserable mn. Per o
com pens si voluntat no mengana que enn laltre sien de molt menor pena, per o
com no seran damor, com aquesta sia la pena qui excel.leix totes les altres penes.
E no em dol la mort com pens morir per tal senyora, que morint en lo mn reeviur
per gloriosa fama, que diran les gents que Tirant lo Blanc mor per amors per la
ms bellssima e virtuosa senyora que sia ni ser en lo mn, per qu, senyora,
suplic a la merc vostra que us ne vullau anar e lleixar a mi dolors.
La Princesa estava ab inestimable congoixa com veia que Estefania no tornava per
recitar-li noves de Tirant; e no podent-ho ms comportar, crid ima donzella sua
qui havia nom Plaerdemavida, e pres un drap e posl-se sobre lo cap perqu no
fos coneguda, e davall per lescala de lhort, e oberta la porta de lhort, pass en
la casa on era Tirant, que per neg no fon vista. Com tirant la vu entrar per la
cambra, se llan ests per terra, i ella, com los vu estar a raons i agenollats,
tamb volgu estar aix com ells estaven, e comen a fer principi a un tal parlar.

Com la Princesa deman perd a Tirant de les ofensives paraules que dites
li havia.
-Prec-te, Tirant, que si la mia llengua ha escampodes algunes paraules ofensives
contra tu, pldiat no les vulles retenir en ton cor, car tot quant he dit per ira ho
vulles posar en oblit. Car casa s de gran admiraci, com lo pensament est ocupat
en alguna cosa de dolor, que la ira foragita la pietat, e la pietat exala la ira.
Emper jo, reconeixent bona fe e cenuda per humana pietat, revoque aquelles,
que vull que no vagen per dites, e en connservaci de mon dret te deman en grcia
que lo perd me sia atorgat.
Com Tirant vu parlar ab tanta damor a sa senyora, fon lo ms content home del
mn tant com si hagus aconseguit fi de la sua desitjada victria, oferint-li ab
molta humilitat de fer tot lo que li mans. Dix Estefania:
-Puix la pau s feta, jo, senyora, li he proms que vostra altesa li deixar besar los
cabellls si ell feia lo que vostra excel.lncia li manava.
-Jo ser b contenta -dix la Princesa- que em bese los ulls e lo front, si em promet,
a fe de cavaller, de no cometre novitat neguna en la sua persona.
E Tirant lo hi proms de bon grat e ho jur, e les gran dolors foren convertides en
abundos alegria e contentaci.
La Princesa sen torn prestament, acompanyada de Tirant e de Diafeus fins que
foren dins de lhort, e la Viuda Reposada ab elles, la qual, per haver vist tots los
entramesos, passava molt gran passi per esguard de la Princesa, e molt ms per
linters que lin tocava la feia estar en gran pensament. A poc instant vegu
lEmperador; e duna finestra que mirava dins lhort vu a Tirant estar aab sa
filla. Davall en lhort e dix a Tirant les segents paraules:
-Nostre Capit, jo havia trams a la vostra posada per vs e no us hi han trobat.
Plaer he hagut com vos he vist ac.
-Senyor -dix Tirant-, jo havia demanat de la majestat vostra, e havien-me dit que
vostra altesa dormia; e per no despertar aquella era vengut ac ab aquests altres
cavallers per dansar o haver algun deport.
-Mal deport e negre tenim -dix lEmperador-. Cov que tingam consell, que s de
gran necessitat.
E fu manament que tocassen la campana del consell. Com tots los de limperial
consell foren ajustats, lEmperador fu venir lambaixador, e fu llegir en
presncia de tots la lletra de creena, e aprs dix que la mala nova per tots devia
sser sabuda, com no fos cosa que pogus estar secreta. Aprs man a
lambaixador que explics sa ambaixada: lo qual, feta reverncia ab gran
modstia, fu un tal raoament.

Com lambaixador del camp explic lambaixada a lEmperador.
-Senyor molt excel.lent, a la vostra serenssima majestat notifique com, per precs e
manament del Gran Conestable e dels menaxauts del camp, degus venir a la
vostra altresa per significar com en la nit del dijous pus proppassat vengueren
catorze mlia hmens a peu, e foren-se mesos en sl de terra en mig duna gran
praderia, e per labundncia de les moltes aiges s feta lherba molt alta, e per
neg no pogueren sser vists. E com lo sol fon un poc alt, vem venir cavalls
encobertats e ginets de turcs, que podien sser entre tots obra de mil e quatre-
cents poc ms o menys, e aplegaren a una flumaire daigua que hi havia. E lo duc
de Macednia, home molt superbo, e poc ents segons los fets que pratica, fu
sonar les trompetes que tothom pujs a cavall; e per molt que li diguessen no
volgu creure a neg, e an ab tota la gent fins a la flumaire, e man passar tota la
gent, aix de peu com de cavall; e laigua fins a les cingles dels cavalls, i en llocs hi
havia que annaven nadant.
"Envers la part dels enemics estava una riba que ab gran afany la podien pujar los
cavalls, e dall los enemics ab llances encontraven-los; e per poc balan que
lhome darmes prennia o son cavall, prestament caen en laigua, que no sen
podien llevar, e per la flumaire avall nanaven tots. Car si lo Duc hagus pres una
milla ms amunt, podia passar quasi tota la gent a peu eixut. Los enemics
afluixaren un poc per o que la gent passs, e feren demostraci de retraures en
un petit mont que hi havia, lo Duc faent son poder de pendrels; daltra part, los
nobles per antiquitat de llinatge en fets excel.lents seren moltes vegades trobats,
e confiant-se en llurs forces, feren com a valents e virtuosos que ells eren, ab lo
record de la fidelitat que vassals sn tenguts a llur senyor per conservaci de la
imperial corona. Com los qui estaven en la celada veren los grecs tan fortament
batallar, ixqueren ab molt gran fria e feriren enmig dels crestians, dels quals feren
gran escampament de sang. E lo Duc, no podent ms soferir la greu batalla,
secretament fug e sen torn all don era eixit sens haver molta ofensa als
enemics. E tots los qui pogueren sser estalvis se nanaren ab ell.
"Los moros, seguint llur victria, li han posat siti sobre la ciutat. E s-hi vengut en
persona lo Gran Turc e lo Sold ab tots los reis qui sn venguts en llur valena, e
tots los ducs, comtes e marquesos que dItlia e de Llombardia sn venguts a sou
dells. E de continent que lo Sold sab tal nova se fu intitular empeerador de
Grcia, e diu que jams no es partir del siti fins que haja pres lo Duc e tots quants
sn ab ell, e aprs que vendr a posar lo siti sobre aquesta ciutat. E s-us dir,
senyor, lo Duc no t provesi sin per a un mes, al tot ms llarg a mes e mig. Aix,
senyor, veja la majestat vostra qu s de fer ne quin consell pendreu en aquests
afers.
Dix Tirant:
-Digau-me, cavaller, per vostra virtut, quanta gent ss perduda en aquesta
batalla?
Resps lo cavaller:
-Senyor Capit, per esguard de les esquadres de les capitanies ss sabut que
entre morts set-cents vint-e-dos hmens.
Parl lEmperador e dix:
-Nostre Capit, prec-vos, per reverncia de Nostre Senyor Du e per amor mia, que
doneu diligncia que dins quinze o vint dies siau partit ab tota la gent per socrrer
aquells miserables, o de vitualles o de gent.
-Oh senyor! -dix Tirant-, e com pot dir vostra majestat semblant ra que tan llong
temps com sn vint dies no hajam de partir? Lo qual poria sser que los enemics
donassen combat a la ciutat, e per o com sn molt poderosos porien entrar a la
ciutat.
Tirant torn demanar a lambaixador quin nombre, de gents podien sser los
enemics. Resps lambaixador:
-Per la fe mia, los turcs sn en gran nombre, e sn molt hbils en la guerra e gent
molt crudelssima e desconeixent. Emper, al parer de nosaltres e per dit dalguns
presoners, ells sn de huit-cents mlia hmens enss.
-E per o, senyor, seria jo de parer -dix Tirant- que fos feta una crida real per tota
la ciutat, que tots aquells qui han pres lo sou e aquells que pendre lo volran, que
vagen a la Casa de lImperi per rebre compliment de paga, e dins sis dies tothom
sia prest per partir.
LEmperador ho tingu a bona sort, e fon-li molt plasent tot lo que Tirant havia dit,
com lo vu ab nimo esforat de cavaller.
Com la crida fon feta, prestament ne foren avisats tots los grans senyors qui eren
fora de la ciutat, e tots foren all a la jornada ab los cavalls reposats. E los qui eren
venguts de Siclia eren en convinent punt. La fama e mala nova an per la ciutat,
del perdiment que fet havien, e moltes gents deel poble, aix hmens com dones,
sajustaren en la plaa del mercat. Los uns ploraven llurs germans, los altres los
fills, los altres los amics e parents, los altres la destrucci de lImperi: com tota la
major part de lImperi fos perduda e tota lesperana de lEmperador e de tots los
seus no era sin en un sol Du, per o com dubtaven de venir en cruel fam e set,
per lenemic qui era victoris, e lo cremament de la ciutat, recordant la captivitat e
servitud miserable. E digueren a lEmperador dos barons de lImperi que tramets
sa filla Carmesina en Hongria a sa germana.
Com Tirant o dir semblants paraules, tota la sua nima salter e torn la sua cara
semblant de persona morta, e da hagueren notcia totes les donzelles, e encara
lEmperador, qui deman a Tirant quin mal tenia que aix li era mudada la calor.
-Senyor -dix Tirant-, hui tot lo dia tinc gran dolor de ventrell.
LEmperador fu venir prestament los metges perqu li donassen alguna medecina
que fos bona per al seu mal; e aix fon fet. Com lEmperador vu que Tirant estava
ja b, dre les noves a sa filla Carmesina e dix-li semblants paraules:
-Ma filla, que us par a vs de les coses que los del consell mhan dir de vs? Que
lo parer meu s que seria ben fet, per o que si la gent e lImperi se perdia, que
vs no us perdsseu.
Resps a les paraules del pare la discreta senyora en tal mannera.

La resposta que la Princesa fu a lEmperador, son pare.
-Oh pare piads!, per qu voleu posar aguaits a la mia vida e al vostre reps? Car
b sap la majestat vostra que los casos afortuts de fortuna, qui han en si llinatge
de tots perills, deuen sser remesos a la divina Providncia. E per quant los vostres
dies beaventuradament sens enuig ne alguna vexaci temerosa, laltesa vostra no
deu permetre jo sia separada de la vostra vista, car jo estime ms morir prop de la
majestat vostra i en la mia prpia ptria que si per exalament de riqueses jo vivia
en estranya terra, en dolorosa vida e fatigada de molts sospirs.
Com lEmperador vu lo parlar de sa filla acompanyat de tanta discreci e amor,
fon lo ms content home del mn, per o com dix que prop dell volia morir.
E venint la nit, Tirant, ben informat de tot, pres dos hmens de la ciutat qui sabien
molt b tota la terra, e caminaren tota la nit e l'endem fins a migjorn, que
arribaren en una gran plancia qui era nomenada Valbona, e tota aquella vall era
plena de bestiars, de grans e de pocs, com tot lo ms bestiar tinguessen all per
dubte dels enemics. E Tirant fu pendre totes quantes eges pogu haber, fu-les
lligar les unes ab les altres ab dos-cents hmens que les portaven, e man'ls que
fessen la via de lla on estava lo camp dels enemics. E tantes com ne poguessen
haver, que fossen preses e posades ab les altres. E Tirant se'n torn a la ciutat de
Constantinoble e apleg-hi lo quint dia, e fu fer mostra a tota la gent.
L'endem per lo mat beneren les banderes ab singular process e festa que fon
feta. Tota la gent s'arm e pujaren a cavall per partir. Primerament ixqu la
bandera de lEmperador, portada per un cavaller qui era nomenat Fontseca sobre un
gran e meravells cavall tot blanc. Aprs ixqu la bandera de la dkivisa de
l'Emperador, la qual era ab lo camper blau ab la torre de Babilnia tota d'argent,
ficada una espasa dins la dita torre ab un bra tot armat qui tenia l'espasa per lo
mant ab un mot de lletres d'or qui deien: Mia s la ventura. Aquesta bandera era
acompanyada de tots los servidors de casa de l'Emperador, Aprs d'aquesta
esquadra venia lo duc de Pera ab ses banderes e ab tota la sua famlia. Aprs venia
altra esquadra del duc de Babilnia, es aprs lo duc de Sinpoli e lo duc de
Deperses. Aprs venia lo duc de Casndria e lo duc de Montsant, casc ab sa
esquadra, que eren venguts de Npols. Aprs pass lo marqus de Sant Marco de
Vencia ab la sua esquadra, e aprs lo marqus de Montferrat. Lo marqus de Sant
Jordi ixqu molt abillat ab los cavalls encobertats de brocat e de seda e tota la sua
gent molt en ordre de totes les coses necessries a la guerra. Aprs ixqu lo
marqus de Peixcara ab la sua esquadra, e lo marqu``es del Guast e lo marqus
d'Arena. Lo marqus de Brandis, lo marqus de Prota, lo marqus de Montnegre e
un germ bastard del prncep de Tarntol, casc d'aquests ixqu ab sa esquadra.
Apres de tots aquests ixqueren lo comte de Bell-lloc, lo comte de Plegamans, lo
comte d'ger, lo comte d'Aiges Vives, lo comte de Burgena, lo comte de Capaci,
lo comte d'Aquino, lo comte de Benafria, lo comte Carlo de Malatesta e lo comgte
Jacobo de Vintimilla de Siclia; e casc d'aquests ixqu ab sa esquadra. E molts
altres comtes e vescomtes e altres capitans ixqueren ab ses esquadres de gent
d'armes, tots conduts a sou de l'Emperador, e foren quaranta-huit esquadres, en
les quals hi havia cent huitanta-tres mlia combatents.
E com tots passats davant l'Emperador e de totes les dames qui els miraven, e
Tirant, qui anava entre ells capitanejant (no del tot armat, sin les cames e los
braos e un jaseran, e vestia sobre tot una sobrevesta imperial), posant tota la
gent en orde, e la darrera esquadra de totes era la de Tirant ab ses banderes, la
dels cadenats e la dels corbs, e com l'Emperador vu ja casi tota la gent fora, de la
finestra crid lo Capit e dix-li que no es parts, per o com ell volia parlar ab ell e
dar-li lletres per al duc de Macednia e per alguns altres. E Tirant dix que era molt
content.
Com tota la gent d'armes de peu e de cavall fon fora de la ciutat, Tirant se'n torn
e puj alt en les cambres de l'Emperador, e trob'l que estava en un retret ab lo
secretari escrivint. E no li volgu res dir per no torbar-los. Com la Princesa vu a
Tirant, crid'l e dix-li:
-Capit, segons veig, la vostra partida s certa, segons los senyals. Prec al Senyor
de tot lo mn vos done victria ab honor, aix com fon Alexandre en llaor.
E Tirant, regraciant-li molt lo que li havia dit, don del genoll en la dura terra, e
bes-li la m tenint-ho en senyal de bona ventura. E torn-li a dir la Princesa:
-Tirant, vejau ans de vostra partida si negunes coses voleu de mi. Digeu-les-me,
car jo us fa cert que us ser tot atorgat ab cor de no fallir-vos jams en res.
-Senyora singular en lo mn -dix Tirant-, la majestat vostra no t par, com lo fnix,
aix en dignitat com en virtuts, e jo, senyora, b demanaraia, si vostra celsitud
m'ho volia atorgar, e obtenint tal grcia seria coronat en la celestial glria sobre
tots els altres sants, no volent jams ms bns posseir en aquest mn; e per o
com s que em seria demesiat lo demanart fins a tant que l'execellncia vostra me
mane que parle.
-Ai Capit -dix la Princesa-, com sou hui eixit tot beneit!Par que no sapiau mal ni
b. E jo b entenc vostre llenguatge, per b que jo no sia estada en Frana. Vs
demanau fortuna de virtut, e jo no demane senyoria, mas demane llibertat d'amor.
E com lo rei vol, jams entre fe en casa sua.
-Senyora -dix Tirant-, no em bandegeu de vostra majestat, car no voldria que us
ne prengus aix com fan les jues, que, com volen parir, que tenen les dolors del
part, reclamen a la Verge Maria, e com han parit e sn delliures de tot mal prenen
una tovallola ban blanca e van per tots los cantons de la casa dient:"Fora, fora,
Maria, de casa de la jua."
-Ai, en benetit! -dix la Princesa-. Puix me dau crrec de saber, aturant-vos glria
d'ignorncia, aplicant tots jorns un b aprs altre, e vs no haveu mester assessor
que parle per vs, mas les paraules femenils ab poc treball ixquen de la boca; mas
b veig jo, qui us dava lloc, b sabreu executar lo qui toca a vostra part, car lo que
jo us deia no era per pus sin si haveu mester or o argent o joies. Jo de bon grat
vos ne dar, sens que no en sentira res lo senyor mon pare.
-Senyora -dix Tirant-, jo com a servidor obedient de l'altesa vostra fa infinides
grcies, mas suplic-vos me faau una singular grcia.
-Si a mi ser honesta cosa -dix la Princesa-, jo ser contenta de fer-ho. Emper
primer vull saber lo que desitjau haver de mi; car jo s composta de tal metall que
jams promet res que no ho atengus, ara fos de mal o de b. La mis paraula no
pot tornar atrs: a us poden dit totes les mies donzelles e a tots los qui em tenen
coneguda, que lo s s s e lo no no.
-Tant s major virtut la vostra -dix Tirant-, e jo, senyora, no us demane sin que
l'altesa vostra me faa grcia que em doneu aqueixa camisa que portau, per o
com v os s ms acostada a la vostra preciosa carn, e jo ab les mies mans la puga
despullar.
-Santa Maria val! -dix la Princesa-.I qu s lo que em dieu! Jo ser b conteenta
de dar-vos la camisa, joies e robes e tot quant he; mas a mi par que no seia justa
cosa que les vostres mans toquen lla on neg no ha tocat.
E prestament se n'entr en la sua cambra e despull's la camisa e vest-se'n una
altra. Ixqu en la gran sala on trob a Tirant qui es burlava ab les donzelles, e
crid'l a un depart e doms content. tirant la pres ab gran alegria, an-se'n a sa
posada e dix a les donzelles:
-Si l'Emperador me demana, digau.li que prestament ser ac; que em s anat
armar perqu puga prestament partir.
Com Tirant fon a la sua posada, acab's del tot armar, e trob all Diafebus e
Ricard, que eren tornats per vestir-se les cotes d'armes que s'ahvien fetes, totes de
xaperia: la de Ricard era tota bordada de madeixes d'or totes embarassades, e deia
lo mot: No hi trob cap ni centaner; la de Diafebus era tota brodada de cascalls, e
deia lo mot:Lo que a altri fa dormir a mi disperta. Com Tirant fon del tot armat mir
la camisa, que era tota de fil de seda ab grans llistes de grana molt amples, e en
les llistes hi havia brodades ncores de nau, e deia lo mot: Qui b est no es cuita
moure, e Qui seu en pla no ha d'on caure; era brodada a costats, les mnegues
molt grans, que tocaven en terra. Vest-la's sobre totes les armes, e la mnega
dreta plegla fins prop del muscle, e la mnega esquerra la pleg fins a mig bra, e
ceny-la's ab un cord tot d'or de Sant Francesc; e fu-s'hi posar sobre tot Sant
Cristfol ab lo Jess a la part sinestra, tot d'or, ben lligat perqu no caigus.
E aix vengueren los tres cavallers a pendre comiat de l'Emperador e de totes les
dames. Com foren alt trobaren l'Emperador qui estava esperant al seu Capit que
vingus, perqu volia que es dins ab ell. Com l'Emperador vu a Tirant, dix-li:
-Nostre Capit, quina cota d'armes s aqueixa que us haveu vestida?
-Senyor -dix Tirant-, si la majestat vostra sabia la propietat que t n'estareu molt
admirat.
-Molt me plauria saber-ho dix l'Emperador.
-La virtut que t -dix Tirant- s de b a fer, que com jo part de ma terra una
donzella la'm don, la qual s la ms bela, e de totoes les virtuts complida, de
totoes quantes donzelles sn en lo mn. No ho dic en derogaci de la senyora
Princesa, que ac s, ni de les altres donzelles qui d'honor sn.
Dix l'Emperador:
-Per cert jams se fu en lo mn nengun bon fet d'armes si per amor no es fes.
-E per o, senyor, vos promet -dix Tirant-, a fe de cavaller, que en la primera
batalla que jo em trobar, jo la far mirar als amics e als enemics.
L'Emperador se pos a dinar, e l'Emperadriu, e sa filla e lo Capit d'aprs d'ella. E
fu seure als dos cavallers en altra taula ab totes les dones e donzelles. Aprs que
foren dinats ab molt gran plaer, e en especial Tirant com menjava en un plat ab sa
senyora, pens sser ms benaventurat que no era. L'Emperador se nntr dins
una cambra, e fu entrar all a l'Emperadriu, e a sa filla e a Tirant. Aprs entraren
totes les dames e cavallers. E en presncia de tots l'Emperador dix a Tirant
paraules de semblant estil.

Com l'Emperador trams Tirant al camp, e los precs e exhortaci que li fu.
-Si l'adversa fortuna fins ac ha perms disminuir la llibertat e senyoria del nostre
grec Imperi, per haver perdut un tal cavaller e capit com era lo meu fill, e per jo
sser posat en tal edat que no em basta la virtut per a poder portar armes, ha
dispensat la divina Providncia, per la sua immensa pietat misericorde, trametre a
vs, Tirant lo Blanc, en qui tota la nostra esperana reposa. Vos pregam ab molta
amor, puix que som certs de la vostra virtuosa fama vs sser dispost e suficient
per art de cavalleria en majors fets que aquests no sn, per b que aquests sien
pro ardits e de gran perill, que vs, per la vostra molta virtut, hi vullau posar lo
saber i esfor en l'honor mia i de l'imperi patrimoni, e de tota la cosa pblica, com
jo haja manat sots pena de la fidelitat, a tots los meus ducs, comtes e marquesos,
a tots en general e a casc per si, que us amen, honren, obeixquen e us guarden
aix com a la mis prpia persona. E donareu aquestes lletres al duc Macednia e al
meu Conestable, e les altres a qui van.
Les darreres paraules de l'Emperador foren principi a Tirant en fer semblant
resposta:
-La ferma esperana que jo tinc en Du tot poders, que jams permet que neg
sia venut qui a la sua altssima majestat recorre, m'assegura la victria. Per qu,
senyor, l'altesa vostra estigue ab ferma confiana que, ab ajuda de du, de tots
vostres enemics sereu vencedor.
Donant del genoll en la dura terra, bes la m a l'Emperador, present son comiat, e
semblant du a l'Emperadriu e a l'excelsa Princesa, la qual jams volgu consentir
que li bess la m. E aix com ell fon de peus per abraar les donzelles, l'Emperador
li don un sac ab trenta mlia ducats; e Tirant no el volia pendre sin que dix:
-Senyor, no m'ha dat prou la majestat vostra d'armes e cavalls, joies, socorriment
e altres coses, que s massa grcia per a mi?
Dix la Princesa:
- Puix a mon senyor l'Emperador plau, forat s que aix s'ha de fer.
Pres comiat Tirant de totes les dames e de tots los que all eren. Com foren baix al
cavalcador, dix Ricard:
-No seria bo, puix l'Emperador est a la finestra e totes les dames sn eixides pr
mirar-nos, que cavalcssem los cavallls encobertats ab los bacinets al cap, puix
tenim pennatxos grans e bells , e fssem ac un fet d'armes ab les llances, aprs ab
les espases, no fent-nos dan neg?
-Molt me plaur -dix Tirant- que es faa.
Casc cavalc en son cavall encobertat, enmig de la plaa , e posaren-se los
bacinets al cap. E aquells cavalls eren sicilians e molt lleugers. Ab les llances
corregueren una estona. Deixades les llances, tiraren les espases e anaren los uns
contra los altres, e feien entrades e eixides donant-se de grans colps ab les espases
de pla. A la fi uniren-se los dos caballers contra Tirant, e llavors los feia molt bell
veure les entrades e eixides que ells feien. Com se foren aix un poc combatuts,
feren gran reverncia a l'Emperador , aprs a les dames, e tiraren son cam.
E totes les dames senyaven los cavallers e suplicaven a Nostre Senyor Du los
dons victria contra sos enemics.
No penseu que los anglics ulls de la Princesa perdessen jams de vista a Tirant
fins que fon fora de la ciutat. Llavors se convert la vista en amoroses llgrimes , e
totes les altres donzelles li feien companyia. E l'Emperador se lleix dir que, per la
sua fe, grans dies eren passats que no havia haguada major consolaci ni plaer que
en veure combatre aix aquells tres cavallers.
-E a mi par verdaderament que Tirant deu sser valentssim capit e virtus
cavaller.
Com los cavallers foren fora de la ciutat donaren los cavalls als patges e cavalcaren
altres rossins. E en poca d'hora aplegaren ab la gent d'armes . E los cavallers
restaren en la sua esquadra, e Tirant anava d'esquadra en esquadra,visitant la
gent, amonestant-los que anassen contnuament en ordre.
Aquell dia acaminaren cinc lleges. Atendaren-se en una bella praderia, abundosa
de moltes aiges. E Tirant tenia tal prctica com era capit de gent d'armes que
jams descabalcava fins que tota la gent era alleujada, per dubte que no s'hi segus
algun escndel en lo camp. Com tots foren alleujats en la bella herba del prat ,
Tirant an de tenda en tenda a tots los ducs, comtes e marquesos, venguessen a
sopar ab ell . E foren aix ben servits de totes coses com si fossen dins la ciutat de
Constantinoble, que ell portava tres cocs, los millors que es trobaren en tota Frana
, que bastaven per aparelllar de menjar a tot lo camp.
Aprs que tots hagueren b sopat, Tirant fu cavalcar a tots los seus ab d'altres qui
eren en nombre de dues mlia llances, e aquells vel.laren fins hora de mitja nit; e
trams gent per los camins per veure si sentirien gent d0'armes o altra cosa. E
Tirant anava guardejant lo camp, ads en un lloc, ads en altre. Com fon hora de
mitja nit, feia descavalcar aquells e tornar a cavalcar altres dues mlia llances; e no
consentia portassen patges, sin tots armats com si haguessen entrar en aquellla
hora en batalla.
E com Tirant estava en guerra nunca se despullava sin per mudar camisa. Com
venia lo mat, dues hores ans del dia, feia sonar les trompetes per a ensellar i ell
oa la missa. Aprs acabava's d'armar e prestament cavalcava, e aix anava per tot
lo camp fent armar tota la gent. Com venia l'alba, tots eren en punt de partir.
Aquesta prctica servaren fins que foren a llengua e mitja prop dels enemics, en
una ciutat que ha nom Pelidas. E tots dies estaven per dar-se als turcs, veent lo
gran poder que portaven.
Com ells saberen que socors de gent d'armes venia foren molt contents e obriren
les portes de la ciutat. Lo capit no volgu entrassen de dia perqu no fossen vists;
emper tan secretament no ho feren, que ells foren sentits. E fon primerament
avisat lo Gran Turc com en la ciutat de Pelidas era entrada gent d'armes, per que
no podien saber quanta era. De continent lo Gran Turc ho an a dir a Sold, e
aquell dix:
-Com podeu vosaltres `pensar que gent d'armes hi sia venguda? Car sabem que
aquell que es nomena Emperador t molt poca gent sin aquells trists e dolents que
l'altre dia vengueren, e no sn res, ni solament se deuria passar per la memria.
Seran d'aquest, del duc de Macednia, d'aquells qui fugiren, e no fugien com a
enemics venuts, mas aix com a cervos fugitius. E nosaltres tenim e havem
conquistat, de les deu parts de l'Imperi, les nou e mitja; no ens resta altra cosa
sin haver pres lo duc de Macednia, acaminar aquestes vint-e-cinc lleges que hi
ha fins a la ciutat de Constantinoble e pendre per la barba aquell vell Emperador e
condemnar-lo a perpetual pres, e a sa filla Carmesina que sia cambrera major de
la nostra cambra, e l'Emperadriu ser cuinera de tota la host. E prestament far fer
una imatge tota dor a semblana mia, e fer-la he posar enmig del mercat de la
ciutat.
Dix lo Gran Turc:
-Senyor, tot lo que dieu se poria b fer, emper bo seri donar recapte en a que
us he dit, car no deu hom tenir les coses en menyspreu aix com fu lo rei de Troia,
que per sa gran culpa se perd ell i tots los seus per tenir les coses en compte de
no-res. E llig-se de molts gloriosos prnceps que sn estats perduts per semblant
ra: volent conquistar dignitat real la perderen, e la sua aprs.
-Ara- dix lo Sold-, puix aix s...
Fu-se venir un cavaller daquells qui tenien crrec del camp e dix-li a un depart:
-Mira, aquell gran corbat del Turc, lo qual s tot ple de vergonyosa temor, diu no
em s quines oradures i crec que s un somni que ha fet. Per contentar-lo, tramet
un home qui guardege devers lo cam de la ciutat de Pelidas.
E aix com lo Sold deia que hi tramets un home, ell nhi trams quatre, que
mirassen b devers lla ciutat de Pelidas, si porien haver sentiment quina gent hi
havia venguda.
Lendem que Tirant sse fon ms en la ciutat de Pelidas, de mat an de casa en
casa pregant a tota la gent que tothom ferrs sos cavalls e adobassen les selles. E
com a fon fet, pres un home ab si, lo qual sabia molt b aquella terra, e
cavalcaren, e tan secretament com pogueren per llocs apartats anaren prop lo
camp. E dun tossal veren la villa e lo camp e veien com tiraven los bombardes a la
vila, e los de dins tiraven molta terra a la barbacana, e havien-la ben omplida de
terra; e com la pedra de la bombarda dava en la muralla foradava lo mur,masno
derrocava per esguard de la terra que hi havia.
E Tirant tingu esment en lo camp e vu que tota la vila entorn era plena de tendes
e de tanta multitud de gent que neg no pogus eixir ni entrar que no fos pres. E lo
Sold estava a luna part, e lo Gran Turc estava a laltra. E conegueren-ho en les
grans tendes que veien molt pintades.
Com b hagueren mirat, tornaren-sen a la ciutat, e com sen tornaven, dun puig
veren les guardes dels morors qui estaven mirant a totes parts.
Com foren descavalcats, Tirant se nan a la plaa, on trob la major part de la
gent de peu e dix-los:
-Veniu ac, germans. Nosaltres venim de guardejar lo camp dels nostres enemics; e
al venir que fiem havem vist quatre guardes del camp. Qui seran aquells que hi
voldran anar? E de cascuna guarda que em portareu viu, jo li dar cinc-cents
ducats, e si porten lo cap los ne dar tres-cents.
E prestament se concordaren set hmens a peu qui sabien molt b la terra, i en la
nit
partiren perqu no fossen vists. Com foren b avant, dix lu:
-Senyors, voleu fer b? Posem-nos prop duna font que ac est e cobrirem-nos de
rama. Los moros no s menys que a lhora del migjorn no davallen ac a beure
daquesta aigua per la gran calor que fa, e aix els pendrem a mans.
Fet lo deliber, posaren-se en laguait molt b coberts. Com lo sol fon eixit, ells los
veren estar alt en un tossal. Com lhora fon b calenta, que tenien gran calor, per
desig de beure de laigua fresca vengueren a la font. Com foren all, dix lu dels
crestians qui estaven amagats:
-No es moga neg fins que sien ben farts daigua, car no poran tant crrer.
E aix ho feren. Com haguerem bem begut e menjat, los crestians ab grans crist
ixqueren e pregueren de continent, los tres. E lu se pres a fugir. Com veren que
no el podien atenir, despararen-li una ballesta e donaren-li ab una estralla per lo
costat, e prestament caigu; tallaren-li lo cap e posaren-lo en una punta de llana.
Los altres, ab les mans lligades, los portaren on era lo Capit.
Com Tirant los vu fon molt content, e pres los tres moros e posls en bona
guarda. E dix als hmens que els havien pres:
-Qu haveu vosaltres haver?
-Senyor Capit- digueren ells-, nostre dret s mil e huitcents ducats. Emper veja
la senyoria vostra qu ens voldr dar, car per pocque ens doneu nos tindrem per
contents.
-Per mon Du- dix Tirant-, no far jo tal cas, ans vos vull ben contentar, puix b hi
haveu treballat.
Portls-en a sopar ab ell, e fu-los seure al cap de la taula, ans de tots los ducs,
comtes e marquesos. E com hagueren ben sopat, Tirant los don dos mlia ducats e
sengles gipons de seda. Com los altres hmens de peu veren tanta gentilea,
digueren que jams havien vist tan singular capit.
Tirant hagu ordenat aquell dia que tothom sops de jorn e que ensellassen los
cavalls, e que tots estiguessen armats e en punt per partir. Com fon nit escura,
Tirant fu eixir tota la gent de la ciutat, e posaren-se en orde, aix los de peu com
de cavall; e detrs tota la gent venien tres mlia hmens ab les eges sens que los
rossins no les sentissen.
Com les eges foren a lentrada del camp, tots los hmens de peu entraren ab
elles e foren fetes dues parts, luna envers lo Sold, laltra envers lo Gran Turc. E
los cavalls del camp sentiren les eges: los uns se soltaven, los altres rompien los
dogals, los altres arrancaven les estaques: veureu anar tots aquells cavalls del
camp, un de a, altres de lla, altres detrs les eges. Com los cavallers del camp
veren los seus rossins solts, corrent los uns amunt, los altres avall, eixien de les
tendes en camises, altres en gipons, e tots estaven desarmats; e ab tan gran reps
dormien e estaven contnuament desarmats com si prpiament estiguessen en los
ms fort castell del mn.
Com aquest desbarat hagus durat un poc espai, e toto lo camp estava arremorat
per los cavalls, vengu Tirant e fer en l'una part ab la mitat de la gent, e lo duc de
Pera ab l'altra gent feriren a l'altra part invocant lo gloris cavaller Sant Jordi.
Veureu en poca d'hora tendes anar per terra, e hmens morts e nafrats en gran
nombre. Lo Gran Turc ixqu desarmat de la sua tenda com sent los mortals crits de
la gent daven e cavalc sobre un ginet. Un home d'armes li mat lo ross e don-li
una coltellada al cap. Vingu un servidor seu, descavalc corrent del seu cavall e
don'l al seu senyor. Com lo Gran Turc fon a cavall, mataren lo servidor, e portant
a tall d'espasa tot lo que els venia davant, que era cosa de gran terror e espant,
per b que coneguessen que la multitud dels enemics era tanta que paria cosa
invencible. La qual cosa en aquells don admiraci de virtut e fe.
Los turcs, vent-se desarmats, e los ms que havien perduts los cavalls, feren lo que
havia fet lluir senyor, lo Turc, lo qual ixqu fora de tot lo camp e fu-se posar
moltes tovalloles sobre la nafra que tenia e trams a dir al Sold que en tot cas del
mn ixqus fora del camp, puix la batalla era perduda e lo camp era desconfit. Lo
Sold ab alguns dels seus estava fent armes. Lo Gran Turc, aix nafrat com estava,
ms-se una cota de malla desss, e ab aquells que all prop dell se trob torn
entrar dins lo camp per socrrer al Sold, lo qual estava en prou pressa: valgu-li
que no fon conegut. E lo Gran Turc socorregu'l en bon cas, aix com aquell qui era
cavaller valentssim, e mostr's entre los altres ab gran glria e virtut, que tragu
de la pressa de la gent lo Sold fora del camp. Per o com veien tanta multitud de
gent morta, e totes les tendes derrocades per terra, deliberaren d'anar-se'n ab tots
los que all eren, car no pogueren soferir la potncia del victoris. E jams fon feta
batalla en Grcia tan sangonosa com aquesta.
Finalment, lo Sold e lo Gran Turc ab tots los que all eren pregueren la via de la
muntanya, e los altres prengueren la via del pla. E Tirant an tostemps aprs d'ells
a l'encal, matant, ell e tots los seus, tants com aconseguir-ne podien, no prenent
neg a merc. Los qui anaren per la muntanya tots se salvaren; e los qui
pregueren per lo pla foren morts i apresonats.
Dur l'encal tres lleges; e los qui anaven per la muntanya (lo cam era ms curt)
havien a plegar en un gran riu on havia un pont de fusta on podien passar
segurament. Com lo Sold fon passat ab la sua gent, com veren venir los crestians
corrent, trencaren lo pont en lo mig, e tots los qui restaren, que no pogueren
passar, foren perduts. Los qui havien passat lo pont foren delliures.
B mostr Tirant aquell dia haver victria dels victoriosos. Gloriejava's ell i los seus
que a era estat ms obra divinal que humanal, e Tirant hagu benigne enginy.
Com los crestians plegaren al pont, trobaren all prop de quatre mlia turcs, e no
pogueren passar sin alguns que passaren nadant, e molts n'hi moriren negats.
Deliberaren aquells turcs de pujar-se'n alt en una muntanya e all que es fessen
forts. Com lo capit Tirant venia ab la sua gent per lo pla, e vu los turcs alt en la
muntanya, cuit de vers ells e deliber de no combatre ells mas d'assetjar-los. E
tota la gent fu posar entorn de la muntanya, de peu, i ell ab tots los ducs e grans
senyors s' atendaren all, prop de la muntanya, per o com hi havia molta herba e
molts arbres.
Segu's que, com los cavallers entraren dins lo camp dels moros ab les eges,
llaaren tan mortals crits com comenaren la batalla que era cosa de molt gran
espant. Lo duc de Macednia, qui dins aquella vila estava assetjat, com sent tan
espantosos crits, tots s'armaren pensats que en aquella hora los donassen lo
combat mortal com ells havien ja perduda tota esperana de salut pensant que
socors no els podia venir, mas covenia'ls sser presos e catius en poder d'infels; e
casc no dava per sa vida res, com casc estimava tant la mort com la vida. E com
ells vessen continuar los grans crits e no els combatien la vila estava los ms
admirats del mn. Com ats lo dia clar, que lo sol fon eixit, los crits cessaren per
causa de la gent que fugia, e veren les banderes de l'Emperador fora de tot lo
camp, e anaven per lo pla a l'encal dels turcs. E de la vila cridaren alguns qui eren
restats en lo camp, nafrats, altres per robar, e feren-los acostar prop la vila, e
aquells lo recitaren lo Capit que l'Emperador havia trams e els digueren la gentil
prtica que havien tenguda en poder-los venre.
Llavors lo duc de Macednia, com sab a e vu que no hi havia neg que dels
enemics fos, si doncs no fos tan mal nafrats que no fos pogut fugir, ell ixqu ab
tota la sua gent, e robaren tot lo camp, on hi trobaren molt or e molt argent e
robes e armes e moltes joies. No es llig en les histries romanes ni troianes que tan
ric camp com aquest fos venut en tan poca d'hora.
Com tot fon robat, meteren-ho tot dins la vila. Deix gent d'armes dins la vila per
guardar-la, que si Tirant hi venia o alg dels seus, que no els hi deixassen entrar,
car moltes vegades s'esdev que no ha mal que no vinga per b. Lo poble d'aquella
vila era mig destrut, e llavors fon molt ric. Com hagueren ms en segur tot lo que
havien robat, lo Duc fu la via de les banderes per lo pla, e estaven admirat, ell e
tots los seus, de la multitud dels cossos morts que trobaven.
Digueren les guardes del camp al Capit que gent d'armes venia a gran anar. Tirant
fu pujar a cavall tota la gent d'armes e orden ses batalles pensant que los
enemics se fossen refets d'aquelles viles les quals eren llurs. Ixqu'ls a l'encontre, e
com foren prop conegueren-se. Tirant se llev lo bacinet del cap e don'l al patge, e
tots los altres capitans feren per semblant. Com foren molt a prop del Duc, Tirant
descavalc e an a peu envers lo Duc fent-li molta honor; e lo Duc no es mogu
gens sin que li poss la m sobre lo cap e no li dix res: de qu tots los altres lo hi
tingueren a molt gran dolentia, e no fon neg volgus descavalcar per ell. E Tirant
torn sobre son cavall, e molt sovint lo posava en noves, e aquell escassament
volia parlar; mas tots los altres cavallers e gentilshmens se feren gran honor als
ducs e a Tirant. Llavors se mesclaren los victoriosos ab los venuts, e aix anaren
fins que foren prop de les tendes.
Tirant dix al Duc:
-Senyor, si vostre senyoria venia en plaer voler-vos alleujar en aquella praderia on
hi ha molts bells arbres i estareu prop del riu, jo faria mudar aquells en altre lloc.
Resps lo Duc:
-A mi no plau alleujar-me prop de vs, ans me n'ir en altre lloc alleujar.
-Fer-ho poreu-dix Tirant-, per lo que jo us deia ho feia per gentilea coneixent que
ho mereixeu.
Lo Duc no el volgu escoltar, sin que gir les regnes al seu cavall sense dir res a
neg dels altres. Atend's a una milla riu amunt.
Com ell fon descavalcat, Tirant per tres cavallers dels seus, e trams-los al Duc; e
com foren ab ell digueren-li:
-Senyor, ac ens tramet lo nostre Capit a vostra senyoria si us volreu anar a dins
ab ell, com spiga que vostra senyoria lo tinga millor, per all el trobareu ms
prest, car no us caldr sin pendre aigua a les mans e seure-us en taula per
menjar.
-Oh quanta fatiga -dix lo Duc- per no-res me donen! Digau-li que no hi vull anar.
E gir l'esquena ab gran ultratge. E aquells, sens dir-li pus, ixqueren dels arbres lla
on estav. Com ells foren a cavall per tornar-se'n, lo Duc dix:
-Digau a Tirant que si ell se vol venir a dinar ab mi, que ms content ne ser que
de jo anar-me a dinar ab ell.
-Senyor -dix Diafebus-, si en tot lo vostre real no hi ha foc encs -ab iniquitat que
ho dix-, qu li dareu vs a menjar que pres sia? No li podeu dar sin menjar de
gallines e beure de bous.
Resps lo Duc ab fellonia:
-Jo li por dar gallines, capons, perdius e faisans.
Los cavallers no el volgueren ms escoltar, sin que se'n tornaren.
Com aquells foren partits, dix un cavaller al Duc:
-Vs, senyor, no haveu ents lo parlar d'aquell cavaller qui se'n va. Ha-us dit que
vs li dareu a dinar al seu Capit menjar de gallines e beure de bous. Sabeu per
qu dia-ho? Lo menja de gallines s seg e lo beure de bous s aigua.
-Per los ossos de mon pare!-dix lo Duc-. Vs dieu gran veritat, e jo no ho havia
ents. Aquest estrangers sn molt superbiosos, e si jo l'hagus ents jo el
n'haguera fet anar ab les mans al cap.
Sabuda la resposta, Tirant no cur sin de dinar-se ab tots aquells ducs, comtes e
marquesos que all eren. Com foren dinats, Tirant cavalc ab dos-cents rossins e
an a una vila que estava a un llegua, qui havia nom Miralpeix, la qual estava vora
lo riu. Com los turcs qui estaven dins aquella vila, saberen que la batalla era
perduda, desempararen la dita vila, e no hi rest sin los grecs qui eren naturals
d'all. E la vila era molt ben avituallada de totes coses. Com lo Capit apleg all, de
continent li tragueren les claus de la vila e del castell. Lo Capit entr dins la vila, e
fu-los manament que donassen, a tots quants i vinguessen, vitualles per sos
diners. E aix fon fet, que aquella vila provea tot lo camp.
Man aix mateix lo Capit als alguatzirs fessen fer sis o set forques prop de la vila
e dels cossos morts, en cascuna forca ne penjassen u; e posassen fama que l'u
d'ells volia forar una dona, l'altre perqu havia furtat, l'altre perqu no volia pagar
lo que havia pres. E com fon tornat al camp fu fer crida sots pena de mort no fos
neg goss entrar en neguna esglsia per robar res d'aquella; la segona, no fos
neg goss pendre neguna cosa sens pagar-la. Com sentiren la crida e veren los
penjats, pos molt gran espant a la gent. Tirant era molt amat e temut.
E acostant-se la nit, los turcs qui estaven assetjats (no havien menjat en tot lo dia)
vengueren a pactes, puix veien que no tenien esperana sin de morir o sser
presos. Trameteren-ho a dir al Capit que els assegurs vida e menmbres, e
renunciaren al ttol de llibertat sotsmetent-se a servitud. E Tirant en aquell cas
volgu usar ms de clemncia que de crudelitat: pres-los a merc a fu-los dar a
menjar e totes llurs necessitats.
Lendem per lo mat, lo Capit man parar una tenda molt gran e molt bella, feta
a dues goteres, e alt en lo tendal havia una campana. E aquesta tenda no servia
sin a dir la missa e a tenir consell; e fu-la posar enmig duna praderia entre los
dos camps, del Duc e del seu. E, venguda lhora que volien dir la missa, Tirant, per
major honestat sua, trams al Duc si volia venir a oir missa. Lo Duc ab gran
suprbia resps que no. Los altresgrans senyors foren molt contents doir-la. E
Tirant tenia tanta dhumanitat que no feia obres de capit sin com si fos sotsms
a qualsevulla daquells senyors, car ell se posava en la missa e en la taula lo ms
darrer de tots. Acabada la missa tingueren consell e fon determenat que el
marqus de Sant Jordi e lo comte d'Aiges Vives, ab dos barons, anassen al duc de
Macednia per ambaixadors. Com foren davant ell, lo marqus de Sant Jordi fu
principi a un tal parlar.

Com Tirant trams lo marqus de Sant Jordi e lo comte d'Aiges Vives per
ambaixadors al duc de Macednia.
- Senyor Duc, dels nostres moviments no deus haver admiarci alguna, per o com
som tramesos ac, a la tua ducal senyoria, de part del nostre virtus Capit e
daquells il. lustres ducs, comtes i marquesos. A tu placi voler-nos fer part, aix
com ra divina e humana vol, dels tresosrs e desferra que tu has ocupatas en lo
camp dels nostres pblics enemics.
E no dix ms.
-Oh, com sn plenes dalegria les mies orelles -dix lo Duc-, com sent paraules que
no han neguna eficcia, de gent mal entesa! E com podeu vosaltres pensaar jo fes
tal cosa ne menys consentir, com ab tan gran treball de suor de sang de nostres
persones, nit e dia exercint les armes, conservant aquell gentil orde de cavalleria,
obrant tots els dies contra los enemics de la fe, no donant-nos a delits carnals, ni
dormir entre llanols perfumats ni algaliats, car les nostres persones no olen ni
saben a res de tot a, sin que olen a ferro acerat; e les nostres mans no sn
veades de sonar arpa ni estrument, mas de tenir contnuament, nit e dia, lespasa
al costat e altres armes ofensives; los nostres ulls no acostumen de veure dames
en cambres ni per les esglsies; los nostres peus no acostumen de dansar ni anar a
solaos ni a deports, mas los ulls miren los enemics e los peus porten tot lo cos a
les batalles cruels? E si nosaltres ab just ttol, havem sabut guanyar, eixint del
setge com a virtuosos cavallers, per que ha tan poc saber en vosaltres demanar o
que a vosaltres no pertany? E digau a aqueix vostre Capit, que faria b que sen
torns en sa prpia terra, si no jo li far beure tanta daigua que de la meitat
nhauria prou.
Resps lo Marqus, e dix:
- Jo no tinc ofici de trompeta ni dheurat. Jo crec, si vs lo hi dieu o lo hi trameteu
a dir, ell complir prestament vostre desig. Entre nosaltres, qui som tots duna
terra e duna senyoria, ja ens coneixem e sabem casc qu pot fer ne qu val.
Vaostres bravures sn tantes, que les orelles tinc cansades descoltar les vostres
ignocncies. A vs pot hom dir, cavaller menyspreat i menys temut, quines coses
sn les que vs haveu fetes, sin perdre batalles, e per vostres follies morts infinits
cavallers desperons daurats, e daltres infinits hmens virtuosos sens nombre sn
morts e apresonats per culpa vostra? E haveu robat tot lo camp, no segons costum
de capit ni dhome de casa real, mas haveu obrat segons costum de lladre o de
gran robador. Oh!, com tal ofici que fins ac haveu posset? Tal cosa no devia restar
sin en persones experimentades en virtut, de la qual vs gens no posseu, car no
sabeu quina cosa s honor ne virtut, mas simulaci dart, que no yus ve res de b
per natura, per haver lleixada la majestat real que us s molt odiosa, e haveu pres
hbit menyspreat de superbo e mal parler.
- B s -dix lo Duc- que aquestes follies que us lleixau dir no proceeixen de vs,
mas del Duc vostre germ e del Capit novell. Per esta vegada jo les vos
comportar, ab que altra volta no us hi torneu.
- Comportau a vs mateix o aquells que governau -dix lo Marqus-, e no comporteu
a mi ni a neg altre. E jo s ben cert que lo duc de Pera ni lo Capit nostre no
costumen de mal parlar, car la glria dells, e la fama, ser perptua e immortal
tant com lo mn, durar. E ells han tenguts assetjats aquels qui a vs tenien
assetjat, e per o tots los cavallers sn plens dnimo e de virtut. E da no us
vull pus dir sin que em torneu final resposta de s o de no.
- Qu fretura despendre tantes suprflues paraules en va?
-dix lo Duc-. Ja us he dit que no em plau ni ho faria.
- Puix per grat no ho voleu fer -dix lo Marqus-, s forat que hi mesclarem fora.
Armau-vos e posau-vos en orde, que ans que una hora sia complida serem ab vs,
si jo fer-ho puc.
Tornaren a cavalcar los ambaixadors, e, tornats al camp, trobaren lo Capit e los
grans senyors tots ajustats en la tenda del consell. E aqu lo Marqus recit
llargament la resposta del Duc, e totes les raons que entre ells eren passades, e
dix:
-Tothom puge a cavall, que tal injria com aquesta no deu aix passar!
Ixqu prestament lo Marqus de la tenda e cuit per armar-se, e tots los altres
aprs dell.
Com lo Capit vu semblant avalot en lo camp, estigu molt congoixat, e fu fer
crida de continent, sots pena de mort, que neg no pujs a cavall, e anava una
amunt, altra avall; prenia los cavallers e detenials en les tendes ab sagraments e
homenatges; pregava als ducs e marquesos no volguessen fer tan gran novitat, e si
ells movien tan gran debat, los turcs que all eren presos vendrien contra ells.
-Oh quina deshonor tan gran per a nosaltres, per tenir lo camp tan prop dells, e
nosaltres, qui som tots una cosa, nos matem!
Aprs castigava als cavallers ab paraules suaus, altres ab paraules llaugeres, que
no volguessen enfosquir la cavalleria gloriosa ab avalot e ab sedicions. E com estar
no sen volien, davals disciplina cavallerosa. E tant treball Tirant que els ms
tots en reps.
Aprs an al duc de Macednia e trobl armat e a cavall ab tots los seus, e tant lo
preg que el fu descalvalcar; e Tirant se nan e lo Duc no consent que neg dels
seus se desarms ni llevassen les selles als cavalls.
Aprs que lavalot fon passat, Tirant orden que anassen fins lla on era lo siti, e
tants cossos morts com trobarien que els fossen despullades les aljubes e que
fossen estotjades. Demanaven-li alguns cavallers per a qu les volia. Resps que
en algun temps servir porien.
Com la batalla se feia e los moros eren ja venuts que fugien e la gent los
encalava. Diafebus pens en lo present e en lesdevenidor, per dar renom e fama
a Tirant. A costs a ell e deman-li lanell de la capitania, e Tirant se llev la
manyopa de la m e tragus lanell e don-lo-hi. E Diafebus detingu s un poc,
si b los altres anaven corrent, e atur un escuder seu, qui era home de molta
bondat e de major fidelitat, e don-li lanell e instru l de tot lo que havia de dir a
lEmperador e a Carmesina e aprs als altres.
Lescuder, per complir lo manament de son senyor, gir son cavall e fer dels
esperons, e tostemps corrent, no satur fins que fon en la ciutat de
Constantinoble ans que negun altre. E, de les finestres, les donzelles lo veren venir
e conegueren que era Primus. Cuitadament entraren en la cambra on era la
Princesa e digueren-li:
-Senyora, de tot cert noves havem dels nostres cavallers. Ara ve molt ciutat
Primus, lo qual porta o del tot bona nova o del tot mala. E a diem perqu ve molt
ciutat.
La Princesa se lleix de brodar e ciutadament an al cap de lescala. E com vu
descavalcar a Primus, ab lo cavall tot banyat de suor que degotava com a pluja,
dix-li:
-Lo meu bon amic, quines noves nos portau?
-Senyora, molt bones -dix Primus-. On s lo senyor Emperador? Perqu molt me
tarda que el volria veure per demanar-li albixeres.
-Jo les te promet de part sua e mia.
E pres-lo per la m e portl a la cambra on dormia lEmperador; e tocaren a
grans colps e feren obrir les portes. Primus sagenoll davant lEmperador e dix:
-Senyor, bona nova! Dau-me albixeres.
E lEmperador les hi proms. Primus li don lanell e recit-li tota la batalla com
era estada e com havien venuts los turcs, que era estada cosa de gran miracle:
-E lo Capit e Diafebus anant a lencal dels turcs, matant e degollant los enemics
de la fe e de la majestat vostra. Lo vostre Capit mha donat aquest anell, que
ports ac per la prspera benaventurana que Nostre Senyor ha dada en ajuda de
vostra altesa.
Resps lEmperador:
-Amic, tu sies lo b vengut ab la bona nova que mhas portada. Aprs de la glria
de paras, millor nova no em podia venir que aquesta.
Man lEmperador que tocassen totes les campanes de la ciutat, e tothom ans a
lesglsia de Santa Sofia per retre grcies a Nostre Senyor Du e a la sua
sacratssima Mare, de la gran victria que havien obtesa.
Com lo poble sab tanta benita nova, e vei la gran alegria que lEmperador feia,
aquest dia fin en alegria, e recobr la ciutat glria de senyoria e la molt antiga
llibertat.
LEmperador don albixeres a lescuder dos mlia ducats, e el vest tot de seda e
ms li don un bell cavall secili e armes e tot lo que hagus mester. LEmperadriiu
li don una roba que en aquell cas vestia, de vellut negre forrada de marts
gebelins, e, davant tots, la es despull e la hi don. La Princesa li don una grossa
cadena dor.
Lendem lEmperador escriv lletres al Capit e fu partir lescuder.
Com Tirant hagu pacificada la gent del seu camp, aquell dia part del seu camp ab
mil e sis-cents rossins, per recobrar moltes viles e castells que los turcs havien
conquistats, e recobrls.
E en laltre dia segent, vingu ambaixada del Sold a Tirant de tres ambaixadors,
e per quant lo pont era romput hagueren a pssar ab una poca barca de peixcadors
per lo riu. Com foren passats, la u daquests ambaixadors era home molt docte en
totes cincies e de singular consell, que lo Gran Turc lo tenia en estima de pare e
no feia neguna cosa sens consell daquest, que en tota la pagania no shi trobava
home de tanta sapincia ni eloqncia, e totes les coses que feia ab molt gran
deliberaci. Aquest moro era nomenat Abdal.l, e er la saviesa li posaren de
sobrenom Salom. Aquest pres una canya e pos-hi un full de paper, e al-la alta
en senyal que demanava seguretat
E lo duc de Macednia, que vu fer aquell senyal, resps-li per lo semblant, e vist
per los ambaixadors lo senyal, anaren a les tendes del Duc, pensant que all fos lo
Capit, e donaren la lletra al Duc. Aprs que lhagu llesta, dix que no venia a ell,
mas trams a dir a Tirant com alli havia ambaixadors del Sold, ue vingus a la
tenda on se deia la missa que alli lo trobaria; e Tirant ho trams als ducs e grans
senyors, e tots ensems anaren ab ell.
Com foren dins la tenda, los ambaixadors foren molt ben rebuts per lo Capit e per
tots los altres, e donaren la lletra del Sold a Tirant, lo qual en presncia de tots la
fu llegir, e era de tenor segent.

Lletra tramesa per lo Sold al capit Tirant lo Blanc.
Armini, per la permissi e voluntat de Du omnipotent, Gran Sold de Babilnia,
senyor de tres senyories, o s a saber, lImperi Grec, e del sant temple de Salom
de la ciutat de Jerusalem, e del sant temple de Meca; senyor e defenedor de tot lo
morisc poble qui s i habita dessots lo cel celestial; sant profeta Mahomet, la qual
doctrina e creena a aquells qui la tenen en llur fi dna consolaci e glria sens fi; a
major estat e glria, e per mrits de dignitat, s peixedor de les herbes , e bevedor
de les aiges a despit de tota la crestianitat. A tu, gloris Tirant lo Balnc, Capit
dels grecs e mantenidor de la fe crestiana, ns te trameten saluts, honor e glria i
estat de cavaller. Notificam-te que, per consell e deliberaci del Gran Turc e de cinc
reis que aci sn sots la mia potestat e senyoria, subdits tostemps sser obedients
ab altres deu que en la mia prpia terra estan, si tu demanes ami pau final o treva
de sis mesos, per reverncia de Du omnipotent, segons la forma antiga. En sia
servit Du omnipotent, que ens ha creats e ens governa. Dars fe e creena als
nostres ambaixadors de tot lo que et diran de la nostra part. Escrita en lo nostre
camp de la platja oriental, a dos de la lluna e de la nativitat del nostre sant profeta
Mafomet, etc.
Llesta la lletra, Tirant dix als ambaixadors que explicassen llur ambaixada. Llevs
lo u dels ambaixadors, que es nomenava Abdal.l Salom, e, feta reverncia,
explic sa ambaixada ab estil de semblants paraules.

Com lambaixador del Sold explic la sua ambaixada a Tirant.
- Nosaltres, representant les persones, daquells magnnims e gloriosos senyors,
lo Gran Turc e lo sold, som tramesos a la virtuosa persona de tu, Tirant lo Blanc,
Capit de la gent grega, com ab la tua victoriosa m has venut aquell
benaventurat camp que era abunds de gran glria mundana, en lo qual has trobat
infinida riquea, adquirint-ho per a tu e als teus, o que la guerra vol e consent.
Aprs de la gran mortaldat que has fet de les gents, has apresonat un petit infant,
cunyat de nostre sobiran senyor lo Gran sold, germ carnal de sa muller, e molts
altres virtuosos cavallers. Per qu et pregam, de part de sa alta senyoria, que a
part art de cavalleria e de gentilea, e per aquella cosa que ms ames en aquest
mn, si s dona o donzella, viuda o casada, e si no has hagut compliment damor
ab ella, en breus dies la pugues haver, e si s cas que tota lamor que tu tens fos
en Du ton creador, com eixirs daquesta vida present, sies col.locat entre los
sants de Paras, a tu plcia voler-nos dar aquest infant de qu thavem parlat; e si
per amor no ho voldrs fer, posa-li nom de rescat, demana or o argent a just preu,
e ser complit a ta voluntat.
E don fi en son parlar.
Explicada que fon lambaixada, Tirant fu la resposta en estil de semblants
paraules.

La resposta que Tirant fu a lmbaixador del Sold.
-La virtut no porta ab si dolor com les coses benf etes, sens mal enginy ne mal
obrar, per la fi de les coses esdevenidores s remesa a la fortuna, e per o com s
incerta deu sser poc temuda. Mas la bona deliberaci daquelles est en m de
casc, e aquesta s lloadora.Jo per tot mon poder desig de fer honor al sold, no en
perju daquells prsper e benaventurat mon senyor lemperador. E per o com tu
em poses al davant tal penyora en dir que per la cosa que ms ame en aquest mn
jo et dega dar un presoner lo qual jo tinc, per reverncia daquella que jo ame, que
s digna e mereixedora de ssenyorejar tot lo mn, aix de la vostra terra com de la
nostre, e tu demanes a mi un presoner, e jo el tatorg e quaranta ab ell. A laltre
cap de vostra ambaixada, jo haur mon acord, e tornar t he resposta.
Tirant fu venir los alguatzzirs e manls que anassen ab los ambaixadors e que els
donassen quaranta-e-un presoner, e que triassen los que volguessen, e aix fon fet.
Com los ambaixadors foren fora de la tenda, dix un cavaller grec, lo qual havia
notcia dels turcs e coneixia los que eren dhonor e los que es podien b rescatar:
-Senyor Capit, ac davant tots aquests senyors vos vull dir que pareu esment del
que haveu dit dels ambaixadors, com los hajau atorgat quaranta-e-un presoner; e
han-nhi de tals que cats. Dau-hi algun remei que sien daquells altres que no
tenen res, car prou seran ells contents que sen porten lo presoner per lo qual ells
eren venguts.
-Tant s ms aconsolada la mia nima -dix Tirant- que jo puga donar coses tals que
sien de molta estima, car lo donador no deu donar coses que sien de poca condici,
mas donar coses que aparegueren a les gents sser de gran estima o floresquen
lhonor e fama. Jo do a en nom meu, e fa-ho per fer-ne servir a la majestat del
senyor Emperador.
Tirant deix aquestes raons e dre les noves a tots los magnats que all eren, fent
principi a un tal parlar:
-Molt il.lustres prnceps e senyors. Vista havem la demanda del Sold e del Turc
que ens fan. Vegen les senyories de vosaltres qu consellau que faam, e si les
treves que demanen s fer-ne servei a la majestat del senyor Emperador, ni si ser
benefici de la cosa pblica.
Parl primer lo duc de Macednia, e dix semblants paraules:
-Senyors molt egreges e molt nobles. Aquest negoci toca ms a mi que a tots
quants sou, per quant s ms acostat a la imperial corona; per qu jo consell, e vull
que aix es faa, que els donen la treva de sis mesos que demanen, e de ms, si
ms volen, e encara pau si la volran, o sia servei de lEmperador o no; e si a dos o
a tres anys la volen, jo em ser content, car dins aquest temps reposarem e porem
experimentar si ab precs porem induir als enemics que ens donen vida lliberta, e
daqu porem traure algun partit que de b sia.
No pogu ms comportar lo duc de Pera que parls ms lo duc de Macednia,
perqu es volien mal per causa de la Princesa, car casc presumia haver-la per
muller,e fu principi a paraules de semblant estil:
-La fortuna,qui est aparellada tostemps a servir an aquells qui la cerquen,en una
manera als uns e en altra manera als altres, segons que li plau,mas les ms voltes
s contrria als superbos, e a sesdev perqu la suprbia s contrria a tot
b,per o com lo superbo no vol tenir par,e per o fon llanada del cel,e molts
senyors ne sn venguts a menys,e vendran tots aquells qui della faran peu.Per
qu,mos senyors,lo meu parer s que per servei de la majestat del senyor
Emperador,e per reps de tot lImperi e tota la repblica,no els devem dar pau ni
treva:puix aquesta batalla havem venuda,ab lajuda de Nostre Senyor Du ne
venrem moltes altres. Emper, jo em sotsmet a correcci daquets altres senyors,
si lo contrari consellen.
Molts foren de parer que fessen pau o treva, mas los ms foren del parer del duc de
Pera.
-Ara-dix Tirant-,puix tots haveu parlat,a mi toca ms que a neg,per o com mon
senyor lEmperador mha donat lo bast de la capitania.
E don en aquell cas les lletres que lEmperador li havia dades per al Conestable e
als menaxauts del camp.Com les hagueren llestes Tirant torn a dir:
-Jo en lloc de lalta majestat del senyor Emperador, dic a les senyories vostres que
a mi no par per via neguna que sia til neg donar treves en aquesta mal
generaci, e per lo gran escampament de sang que dells fet haveu,ab nimo
esforat de cavallers virtuosos, demanen la pau o la treva de sis mesos, com dins
aquest tan llarg temps sabeu b,senyors,que esperen les anus de genovesos,les
quals incessantment porten gent de peu e de cavall.E dins aquest temps,per la
molta gent que han perduda, repliran aquesta terra de tan gran multitud de gent
que aprs tot lo poder de la crestiandat no seria bastant per a llanar-los-ne.Ells
tenen lesperana perduda,com ells demanen pau.A mi no em ve b ni es far.Si jo
fer-ho puc,jo els dar tantes batalles e tan sovint,o ells eixiran de tot lImperi o
faran pau final.
Torn a parlar lo duc de Macednia,e dix:
-Tirant,si vs no voleu les treves ab la pau,jo les vull e jo les far,e consellar a
tots aquells qui dec consellar que ab mi ensems les faam.
-Senyor Duc -dix Tirant-,no vullau desordenar lo que lEmperador ha ordenat;e si
no ho feu,jo us haur a dar tal disciplina trametent-vos pres a la majestat del
senyor Emperador,la qual cosa seria a mi molt enutjosa,car jo ac no hi s vengut
per adquirir neguns bns,sin solament honrar e servir la persona del senyor
Emperador,del qual he rebuda molta honor,ms que jo no s mereixedor.E puix tinc
lo crrec,vull-lo regir com a cavaller.E vs, senyor, qui teniu totes vostres terres
perdudes,assent tan virtus senyor com sou,ms vos valdria la mort virtuosa que
pobresa vergonyosa.Si no,mirau que dix aquell fams filsof Lexi,en una sua
epstola que fu:"Qualsevulla cavaller que sis,deu guardar tres coses en aquest
mn: honor,bns e la vida.Per lhonor,posar-hi los bns de la vida,per conservar
aquella.Per los bns,qui tolre-los vodr, posar-hi la vida,per conservar aquells.Per
la vida,per restaurar aquella,posar-hi lhonor e lo bns".Aix,senyor Duc,vs
deureu animar a tots que fssem les batalles,aix voluntries com necesries,per
una vegada poder recobrar la ptria e lo vostre heretatge,e vs voleu desviar lo
nostre bon propsit de b a fer.
Llavors lo Duc se llev ab los ulls plens daigua,ixqus de la tenda,e an-sen al
seu camp,e Tirant ab tots los altres anaren al seu.
Man Tirant que prop duna gran font de molt fresca aigua qui era al cotat del
camp,fos coberta de draps,e ab moltes taules entron de la lcida font.Tirant fu
seure los ambaixadors en una taula,e los presoners que els havia dats en una altra
taula ms baixa a la part sinestra;tots los ducs e senyors,baix a la part dreta,e ells
foren molt ben servits de gallines e capons, e de faisans,darrs e cuscus,e de
moltes altres viandes e de vins molt singulars.Los embaixadors prengueren molt
gran plaer en la vista e cerimnia Tirant feia servir als ducs e a si mateix.Com foren
dinats,fu-los dar molt bella col.locaci de confits de sucre ab malvasia de Candia.
Lo marqus de Sant Jordi los deman quanta gent los fallia daquella batalla.
Respongueren poc ms o menys de cinquant-tres mlia entre morts e presos.Dall
anaren tots a la tenda del consell,e Tirant trams a dir al Duc si volia venir per oir
la resposta,lo qual dix que no hi podia anar.
Com tots foren ajustats dins la tendaa del consell,e los ambaixadors,posat
silenci,Tirant fu principi a semblant resposta.

La resposta que Tirant fu als ambaixadors dels altras caps de lambaixada
-Als cavallers s donat seguir la noble fi e llaors de les glorioses batalles en senyal
de virtut.E la glria antiga dels grecs s oblidada per vosaltres,mas la granea del
seu nom no por jams preterir tant com durar la memria de Troia. E com la
majestat del senyor Emperador subseesca en virtut e bondat de cavalleria an
aquells gloriosos antics cavallers grecs, s mereixedor per la sua gran dignitat e
humanitat de senyorejar tots los eis de lunivers mn. E com lo Sold e lo Gran
Turc, no tement Du ni lo blasme de la gent del mn, aix de crestians com de
moros, com sien encorreguts en les penes de gentilea e de cavalleria, volent pendre
e ocupar ab violncia lo ttol e dignitat imperial, per qu jo confie en lo divinal
auxili, car Du, qui s coneixedor de totes coses, me dar virtut que jo dar mort al
Sold e al Turc, e ser manifestar la veritat de la llur gran malesa que han feta a la
majestat del senyor Emperador, dhaver-li llevat la major part de lImperi, e
treballen en desposseir-lo del tot, de qu em par que s cosa molt gran inhumana
crueltat, on perjudiquen e encativen llur honor e fama; e per totes aquestes coses
desss dites, direu al Sold e al Gran Turc que jo pr res a present no els daria pau
ni teva, si ja ells no juraven a lalquibla, en presncia de tots los bons cavallers qio
dhonor senten, que dins temps de sis mesos, ells e tots los seus ixquen fora de tot
lImperi e restituixquin totes les terres que shan ocupades de lImperi. E no
penseu lo que dic ho diga per menyspreu de vostres senyors ni per espcie neguna
de suprbia, sin sols per no perdre a Du per la bona justcia que tin per la mia
part, per o com s que en aquest fets tendr molts jutges e pocs advocats.
E don fi a son parlar.
Llevs lambaixador Abdal.l Salom e fu principi tal resposta:
-Oh iniqua fortuna, com vns prspera al novell Capit fent-li obtenir trimfo de
victria de la passada batalla ab molta glria, honor e fama virtuosa, en gran dan
del poble moric e de lantigua senyoria daquell! E per esforar lo teu virtus
nimo, Capit senyor, te vull moltrar sser de tant conseller com enemic, reduint-te
a memria aquelles coses qui conserven la tua honor e fama, la qual la voluble
fortuna tha consentida mostrant-te en tots tos fets valentssim e discret Capit; e
deus guardar de no perdre aquella honor e fama gloriosa que deu sser donada als
cavallers qui usen virtut. Los romans en llur temps foren estats contents de la tua
prspera fortuna, la qual de present has obtenguda, la qual se mostra ab senyal, de
la tua gran virtut: obligada la granea del teu nom, mostras en tu majestat real. No
penses tu jo demane pau sots meenaces de batalla, e com fer no ho voldrs,
espera aquella pera al quinzn dia de la lluna, a la qual vendr tanta multitud de
gent morisca que la terra no els podr sostenir.
E el savi Salom Abdal.l gir la cara devers lo riu nomenat Trasimeeno, e dix:
-Oh pacfic Trasimeno, com veig la tua cara blanca, e ans que passen molts dies
sers tot sangons! Les querelles seran molt grans e la pblica fama er per tot lo
mn. E la lamentaci que fas, Catpit virutus, del teu Emperador no et deuries de
res dmirar, car tant com lo regne s pus noble e mes excelent e poders, tant
han major enveja los vens que prop li estan de posseir aquella. E per o los grecs
tostemps haurann ms cruels enemics e batalles mortals. E no s justa cos,a aix
com tu dius, per dubte de tu ni dels grecs sen tornassen en llur terra tants reis e
grans senyors com hi ha, tenint ells la major part de la senyooria de lImperi, e
vosaltres la menys. Lo millor que pots fer tu e los teus s que us aferreu a la
vsotra, fe, aixi com deuen fer bons cristians.
E pres comiat de tots, e com foren prop del riu, Tirant los trams grans donatius a
tots los ambaixadors, e ells lo hi regreciaren molt.
Passada tota la gent ab la petita barca, Tirant orden que aquellanit Diafeus parts
ab molta gent de peu e de cavall, aba tots los presoners, per anar a Constantinoble.
Aplegat Diafeus prop de la ciutat, tot lo poble, aix hmens com dones, li eixien per
los camins per veure los presoners que portaven. Com foren en la gran plaa,
lmperador estava a les finestres ab totes les dames. Tots los catius venien lligats
ab corde,s uns aprs daltres, aba la bandera del Sold e dels altres que presos
havien, rossegant-les epr tera en senyal de victria. LEmperador e tots
conegueren Tirant sser estat vencedor, e tots los cavallers cavallers foren
exalats, e la victria fon molt gloriosa e alegre. E Diafeus don a lEmperador de
part de Tirant quatre mlia e tres-cents presoners liberalment, perqu los grecs
conegueren la sua virtut e gran liberalitat. LEmperador los fu pendre e posar en
bona guarda.
Aprs Diafeu puj alt e fu reverncia a lEmperador, e a lEmperadriu e a
lexcelsa Princesa; aprs a totes les altres dames. LEmperador lo fu desarmar
all, davant ell, e fu-li dar, que es vests, una roba destat brodada dor e de
perles, llarga fins en terra perqu no es refreds; e fu-lo seure en un escabell
davant la sua cadira, e totes les dames entorn dell, e fu-li recitar, del dia que
dall partiren fins al present dia, tots los actes que fets havien. Creure podeu que
Diafebus no soblid res que fos en honor e llaor de Tirant.La glria que de tants
sigulars actes lEmperador sent, no ho cal demanar; car si lEmperador nestava
content, molt ms ho era la Princesa.E Diafebus aquella nit fon ben servit dins lo
palau, de totes les coses necessries, e tots los servidors seus. E no comportaren
que altri los servs sin donzelles.
Aprs lo sopar, lEmperador pres sa filla Carmesina per la m, e Diafebus pres
lEmperadriu del bra; e entraren-sen en uan cambra, que havien aparellada per
a Diafebus, ab totes les dames, e tots li feien molt gran honor. E Diafebus don del
genoll en la dura terra e regraci molt a lEmperador e a totes les dames la molta
honor que li feien. E estigueren parlant, fins a la mitja nit, de la guerra, e
lEmperador demanant lo Capit qu havia al cor de fer. E Diafebus li dix qeu
certament no sexcusava en neguna manera del mn que en bresu dies no
haguessen una fort e cruel battalla.LEmperador, perqu Diafebus pogus reposar,
part de la cambra ab totes les dames, e no volgu consentir que Diafebus ixqus
de la cambra.
Lendem lEmperador compt los presoners, e pres del seu tresor quinze ducats
per casc presoner e donls a Diafebus perqu els donns al Capit.
Com la Princesa conegu que Diafebus era fora de faenes, trams-li a dir que
vingus a la sua cambra. E Diafebus no desitjava altra cosa sin que pogus parlar
ab ella e ab Estefania, de la qual ell era molt enamorat. Com la Princesa lo vu,
prestament li dix:
-Lo meu bon germ, quines noves me portau daquell vitus cavaller qui t la mia
nima cativa? Quant ser aquell dia que jo el veur, e que el puga tenir prop de
mi sens recel neg? Car ab veritat podeu creure que ms lo desig veure que a totes
les coses del mn. Mas jo s ben certa que ell pensa molt poc en mi, e lo que ell
falleix per natura, jo ho recobre per amor. Atorgant vs bona fe, coneixereu que jo
dic gran ra e veritat.
Resps Diafebus e dix:
-Les paraules afables que la celsitud de la majestat vostra ha dites alegrarien
lnima daquell fams cavaller, si les hagus odes, que la sua nima fra
exalada fins en lo novn cel, com la fama del vostre nom resplandeix sobre totes
les altres donzelles del mn, en grcia, bellea, virtut e dignitat, e jo no seria
suficient a poder satisfer en paraules ni en obres lo gran donatiu que la celsitud
vostra li ha ofert de la vostra noble persona. Per qu humilment e devota vos
regracie per part daquell virtus Tirant, e per mi ofir a vsotra altesa la persona,
lnima e tot quant he posar a tot perill per la majestat vostra, e promet-vos ab
pura fe en res jams fallir-vos. Mas la majestat vostra mha fet admirar de les
paraules ofensives que lalteesa vostra ha raonat, dinculpar de poca amor aquell
qui s tot pura amor; car Tirant, per natura, no t neg defalt ni damor, ni
dhonor ni de res qui fos en derogaci de lexcel.lncia vostra; e si sabia la celsitud
vostra los treballs que passa per la vostra amor, no linculpareu de res, ans lo hi
pendreu en algn compte; car cascuna nit est armat fins passada mitja nit com si
hagus entrar en batalla, e tots los del camp e moltes voltes ve ab la pluja a
lesquena. E com ve a les sues tendes, ve-sen dret a mi e prestament me parla
de vostra altesa, ee si plaer li vull fer-ne servir, done-li dues hores de vidaa e
tostemps s all la majestat vostra present. E si entra en fet darmes, no invoca
sant neg sin lo nom de Carmesina, e jo moltes voltes lo hi dic: perqu no
invoca,ab lo nom Carmesina, algun altre sant per
qu li ajude en les batalles? Diu-me que per res no ho faria, car aquell qui a molts
serveix no serveix a neg.
La Princesa prenia molt gran plaer en lo que Diafebus li recitava de Tirant. Dix
Estefania:
-Puix vosaltres haveu parlat, la tanda ve a mi. Suplic-vos que em vaullau oir.
Digau-me, senyora, per vostra noblesa:qui s aquell qui mereix sser digne de
portat corona demperador sin Tirant? Qui s aquell qui s mereixedor dsser
vostre marit sin Tirant? E vs, senyora, teniu lo b en les vsotres mans e no el
voleu pendre. Algun dia vos ne penedireu, car hom deu amar als qui us amen. Jo s
b que Tirant no ama a vostra altesa per los bns ne epr la dignitat que vs
teniu;mas sabeu per qu us ama?Per les virtuts que la vsotra noble persona
pesseeix. Qu anau cercant, mesquina de senyora? En tot lo mn no trobareu
cavaller qui ab ell se puga egualar.E vostre pare no desitja altra cosa en aquest
mn sin quee us ves casada. A qui podeu vs pendre millor qeu aquest jove
dispost, valentssim en les armes,liberal,anims,savi e destre en totes coses ms
que tot altre?Per qu Du no em fu a mi filla de lEmperador, e que vs fsseu
Estefania e jo Carmesina? Jo us assegur, res que fos en la mia persona no li fra
denegat, e si ell malava la falda del meu brial, jo li alaria la mia camisa que ell
no ves, e el contentarian en gran part.E si vsotra altesa pren algun rei estranger,
qu sabeu si us far viure ab dolor? E si preniu alg daquesta terra, parlaar
contra mon pare, lo qual per major dignitat deu sser vostre, marit: e com vs
volreu jugar, ell roncar; com volreu parlar, ell volr dormir. Si preniu lo duc de
Pera, no s pertanyent a vostra edat. Aquest s lo que vostra altesa ha mester, que
us spia guardar de mal a vs e tot l'Imperi, e el spia defendre e augmentar aix
com fa. Aquest s aquell qui us far cercar tots los racons de la cambra, ads tota
nua. ads en camisa.
La Princesa reia molt fort de o que Estefania deia. Dix Diafebus:
-Senyora Estefania, digau-me, per vostra noblea, una veritat: si la senyora Princes
a,per bona sort de Tirant, lo prenia per marit, vostra merc a qui pendria?
-Diafebus, senyor -dix Estefania-, jo us fa cert que si la bona sort aporta que la
senyora Princesa sia muller de Tirant, jo per dreta ra pendria lo ms acostat
parent seu.
-Si per llinatge de parentesc ha d'sser, jo per dreta ra hauria d'sser aquell,
majorment perqu s obedient a vostra merc. Aix com Tirant s estat de la
majestat d'ella, que tot lo mn senyoreja per bellea e dignitat, doncs sia de vostra
bona merc acceptar-me per cambrer major de la vostra cambra, e que em beseu
en senyal de fe.
-A mi no seria justa cosa ni honesta -dix Estefania- que jo us fes ni us atorgs
neguna cosa sens manament de ma senyora, la qual m'ha criada de poca edat,
majorment en presncia de sa majestat.
Diafebus don dels genolls en la dura terra e ab les mans plegades suplic a la
Princesa, aix devotament e humil com si fos una santa de parads, que la hi lleixs
besar. E per molt que la suplics, tal llicncia no pogu obtenir. Dix Estefania:
-Oh cor endurit a crueltat! Jams s's volgut inclinar a pietat per moltes
suplicacions que li seien estades fetes a sa majestat, e no ser jams alegre ne
contenta fins a tant que jo veja ab los meus ulls aquell gloris Tirant.
-Ai Diafebus germ! -dix la Princesa -, ara de present no em demaneu coses
injustes, car no poreu subvertir lo virtus hbit de mon coratge.
E estant en aquestes plasents raons, l'Emperador trams per Diafebus perqu
parts prestament e se'n torns al camp.
Vengueren les guardes de la mar, e digueren a l'Emperador, dubtant no fossen de
genovesos, detingu, aquell dia, que Diafebus no paqrts, e fu posar molta gent en
les sues naus e galeres que en lo port eren. Com les naus foren aplegades, saberen
com lo Mestre de Rodes les trametia ab gent d'armes. Ixqu en terra lo bon Prior
de Sant Joan ab molts cavallers de la creu blanca. E Diafebus estava en lo port vora
mar ab tota la sua gent esperant-los. Com se veren, coneguerent-se; e Diafebus
los fu molta honor, e anaren ensems al gran palau de l'Emperador, e trobaren-lo
assegut en son estat. E lo Prior de Sant Joan, feta sa reverncia, fu principi a tal
parlar.

Com lo Prior de Sant Joan parl ab l'Emperador.
-Serenssim senyor: per manament d'aquell reverend e virtus senyor lo Gran
Mestre de Rodes, som tramesos ac sabent com aquell fams e magnnim cavaller,
e dels bons lo millor, Tirant lo Blanc, seria en servei de vostra alta majestat e capit
general de tot l'Impri, e per causa d'a mon senyor lo Gran Mestre li tramet gent
de cavall e de peu en nombre de dos mlia hmens pagats per quinze mesos, ab
qu puga millor servir l'altesa vostra. Plauria'm saber en quina part s.
L'Emperador pres molt gran plaer en la llur venguda, abra lo Prior e dix que ells
fossen molt ben venguts, e fu-li molta honor, e a tots los que ab ell venien,
regraciant al Mestre la sua molta virtut i gentilea; e fu-los dar moltes bones
posades e tot o que hagueren mester per a la humanal vida.
Com hagueren reposat quatre dies, partiren ab Diafebus en companyia, e feren la
vida del camp. Com foren a cinc lleges, saberen com Tirant era anat per pendre
una fort plaa, e sentien los grans colps de les bombardes. Com Tirant vu un gran
tros del mur trenacat, descavalc e, peu a terra, don lo combat, e acost's tan
prop del mur que una gran cantera li don sobre lo cap que plegat lo llan per
terra. Tragueren-lo los seus ab gran treball el fossat, e en aquest punt eren arribats
lo Prior e Diafebus davant la vila. Los turcs que dins eren hagueren gran espant
com veren tanta gent, e perderen tota la llur esperana. E Ricard, com hagu dat
recapte a Tirant, torn a donar combat molt fort a la vila, e per bella fora
l'entraren.
Los turcs, fora de tota esperana de victria, foren aix ardents a morir que
reputaven sser victoriosos si feien morir molts dels crestians, per volient-ho fer,
coneixent la veritat e la justcia poca que tenien, ab les llurs mans cruels. Emper
entrada la vila, tants turcs com trobaven, tant ne mataven sens pietat neguna, e
aix passaren tots per coltell temers; e lo Prior de Sant Joan fon encara a temps en
l'entrada de la vila, e la sua gent hagu part de la roba, e fon a senyal per a ells
d'sser victoriosos.
Anaren al llit on estava Tirant e aqu explicaren-li tot los que el Mestre los havia
manat. Com lo Prior fon davant Tirant, fu principi a paraules de semblant estil.

Com lo Prior de Sant Joan explic sa ambaixada a Tirant.
-Seguint lo costum d'aquells qui sn posats en art de cavalleria, no s sens gran
admiraci vent la fama gloriosa, que s'estn per tot lo mn, dels singulars actes
que vs, senyor Tirant, feu de cavaller virtus socorrent als desemparats. Com lo
vostre gloris costum sia tal (car als temerosos, les coses perilloses que per a
reparaci de llurs honors sn obligats, no els s lo veure d'aquelles atorgat), com
per experincia se mostre que en l'orde de cavalleria lla on s lo major perill s la
major honor; e vostra merc tostemps pren lo major perill per obtenir la major
honor, volent emitar los antics gloriosos cavallers la fama dels quals jams por
preterir, per qu los virtuosos actes vostres resplandeixen en fama gloriosa digna
d'immortal recordaci; e tenint d'a plena notcia, aquell reverend e virtus senyor
mon senyoer lo Mestre de Rodes, com vos sia molt obligat, que per la vostra gran
virtut e bondat lo socorregus en lo temps de la sua gran necessitat a tota la sua
Religi, tramet a mi com a capit de dos mlia hmens, entre de peu e de cavall, ab
aquests cavallers del seu orde. E jo i ells volem estar a obedincia de la senyoria
vostra, de tot quant nos maneu.
E Tirant regraci al mestre e a ells la noble valena que li feien, e dix-ho ab tan
gran fatiga que no podia parlar per lo gran dolor que tenia al cap. Los metges
vengueren e prengueren caps de molt e feren-los b bullir ab bon vi, e ab
estopades posaven-li'n sobre lo cap. E al mat vinent se trob molt b.
Deixaren la vila b proveda de la gent de la terra mateixa, per o com la senyoria
dels turcs los era molt cruel e dura, e tornaren-se'n al camp. E per alguns dies tota
la gent del camp repos. Com foren al quinzn dia de la lluna, vingueren los turcs
aix com los ambaixadors havien dit, e plegaren fins al cap del pont, e l'un camp
estava a l'una part del riu a l'altre camp a l'altra, e lo pont enmig era romput. E
primerament vingu la batalla del Gran Turc, e era capit son fill per o com ell
encara no era guarit de la nafra del cap; aprs venia lo rei d'sia ab la sua batalla,
aprs venia la batalla del rei d'frica; aprs venia la del rei de Capadcia, aprs
venia la batalla del rei d'Armnia, aprs venia lo rei d'Egipte ab sa gran batalla, lo
qual era molt valentssim cavaller e de gran nimo e molt destre en les armes:
entre tots los moros no hi havia tan singular cavaller e qui ms coses en la guerra
emprengus. Aprs venien moltes altres batalles de molts altres grans senyors: all
era en ajuda d'ells lo fill del duc de Calbria, lo duc de Melfi, lo comte de Montoro,
lo comte de Caserta, lo comte Valentino, lo comte de Burgena, lo comte d'Alacri, lo
comte de Fundi, lo comte d'Aquino. lo comte de Muro e molts altres comtes e
barons que havien pres sou del Gran Turc e del Sold. E cascun dia los donaven
mig ducat per llana, e als de peu, mig flor.Aprs que tots foren aplegats
comptaren que portaven dues-centes seixanta batalles.
Com foren atendats, feren posar les bombardes en orde. E la'endem tiraren tan
fort e tan sovint que fon forat a Tirant mudar lo camp alt en una muntanya molt
prop del riu, en la qual muntanya havia moltes fonts de4 fina aigua e gran praderia.
A vegades totes les bombardes tiraven justades al colp, e per clar sol que fes la
terra esfosquien, car passades sis-centes bombardes portaven, entre grans e
poques, si b se n'havien moltes perdudes en lo camp com foren venuts.
Com los de Tirant veren tanta gent, estaven esbalats de tan gran nombre de gent
de cavall e de peu. Molts n'hi havia que volgueren sser cent lleges lluny d'all;
altres n'hi havia qui feien gran esfor pensant com tenien tan bon catpit e els
donava molt: e los diners que l'Emperador don a Diafebus dels presoners, com
Tirant los hagu rebuts, los don a dos comtes que els repartissen entre tota la
gent i ell no en volgu res. E com lo hi deien, deia:
-L'honor sia mia e lo profit sia de vosaltres.
Com lo Sold vu que no podia passar lo riu per dar batalla als crestians, fu
prestament adobar lo pont. Com Tirant vu que lo pont s'adobava, an ab quatre a
una llegua d'all on hi havia un gran pont, tot de pedra picada; e sobre aquella roca
de cascun cap havia un petit castell. E com lo Sold hagu conquistada tota aquella
terra, vengu en aquell pont, e jams lo cavaller, senyor d'aquells dos castells, se
volgu concordar ab ell per molts donatius que li promets, car jams volgu
desconixer ni sser ingrat a Du ni a son senyor natural qui era l'Emperador, ans
d'aquells castells del pont, feia molta guerra a les viles e ciutats que els turcs
preses havien. E per o, de necessitat, lo Sold hagu de fer aquell pont de fusta
perqu la sua gent passar pogus per dar compliment a la conquesta de l'Imperi.
Com Tirant fon al castell, parl ab lo cavaller, que havia nom Malve, e tenia un fill
molt dispost e valentssim. E lo pare tenia l'un castell e lo fill tenia l'altre. E tenia
cascun trenta rossins, e eren-se fets molt rics ab la guerra. E lo fill pres molt gran
amistat ab Tirant, que molt poc se partia d'ell, aquest havia nom Hipolitus. E lo
pare e lo fill pregaren molt a Tirant, per o com sabien que eren tan valentssim
cavaller e molt venturs en arme, li plagus donar-li l'honor de cavalleria.
E Tirant ho feu de molt bona voluntat.E Tirant hagu fustes e fu dins un bosc tallar
molts arbres, los ms secs que trobar pogueren, e prengueren mida de l'amplaria
del riu, e prengueren bigues e pegaren les unes amb les altres clavades ab grossos
claus, e feren-les tan llargues que bastaren a la mida que havien presa del riu, e
posaren aquelles bigues en lo riu davall lo pont de pedra, e de biga ab biga
clavaren bons cabirons grossos, e sobre los cabirons clavaren posts en manera que
de la un cap fins a l'altre estava empostat com un pont, e tot empeguntat ab molta
pega. Com fon acabat posaren una cadena a cascun cap e estava lligat al pont de
pedra, e cobriren-lo b de rama verd e fu-hi aparellar totes les coses que hi eren
necessries.
Com los turcs hagueren acabat d'adobar lo pont, comenaren de passar la gent de
peu a poc a poc; e totes les bombardes parades, per dubte que si los crestians
venien poguessen defendre lo pont e la gent de peu, dels turcs que eren passats.
Com Tirant vu passar la gent dels turcs, los del seu camp estaven molt esmaiats;
emper, ab lo gran esfor que ell los dava, estaven algun tant aconsolats. Fu tocar
les trompetes, que tothom pujs a cavall, e mud lo seu camp prop lo pont de
pedra. Com los turcs veren llevar lo camp de Tirant, pressumiren que per temor
fugien e ab major nimo passaven.
Com lo Sold e lo Graqn Turc foren passats ab totes llurs hosts, ab les batalles molt
ben ordenades, unes aprs d'altres, feren la via dels crestians, -com -tirant los vu
prop, pass lo pont de oedra, e atend's all vora lo pont. Los moros, veent que era
passat a l'altra part, tornaren cuitadament al pont de fusta. Com foren passats
feren la llur via riu amunt per trobar-lo per dar-li batalla. E Tirant, com los veia
prop, llevava lo camp e tornava a l'altra part. A dur tres dies.
Los turcs tingueren consell qu era de fer, e les veus vengueren per ordre al rei
d'Egipte, lo qual ab nimo esforat de cavaller, vent moltes diferncies que eren
entre ells, fu principi a tal parlar.

Com lo rei d'Egipte vot en lo consell la sua intenci.
-Puix als entenements lo ver ju de les nostres diferncies e altercacions amagat
sia, poreu veure que a la fi d'un embars que u diu, neixen principis de molts
altres, e a fa manifest lo parlar de vosaltres per ignorar lo mester de la guerra. E
per declaraci d'a`0 s mester reduir lo present fet, que la fi de dues coses seguir
se puixen, per experimentar si aquell vos sortir per mitj de bona coneixena, e
a per temor de nio estar envergonyits. E, aquestaq fi, atnyer-la llibertat e honor
vosd posar en lo cam del que devem fer. Si doncs ab tan poca vergonya voleu
tancar los camins de llibertat e de l'esperada victria qui sn oberts per a qui els
sap conixer, a mi no contenta honor que ab perill no es guanye; e per aques6t
esguard dau-me cent mliqa hmens, e jo ir a l'una part del riu, e vosdaltres
restareu en l'altra part, e en lo temps que jo els combatr, vosaltres, al ms prest
que poreu, lo socors no em sia denegat, e per aquesta forma porem haver la
victria que desitjam. Emper la fi de les coses esdevenidores s remesa a la
fortuna, e per o com som certs nosaltres tenir molt ms gent que no ells, du
sser poc redubtada la batalla, mas la bona deliberaci d'aquests fets est en m
de casc, e aquella s lloadora.
Tots los capitans e grans senyors lloaren la bona deliberaci del rei d'Egipte; e lo
Sold responent dix:
-Totes les coses del mn sn ms en openi que en fet, e lo desig meu no em
consent sia vist ab vs conforme en lo desorde de vostre paraules deshonestes en
dir que ab cent mlia hmens los voleu combatre, com ells sien molt menys.
Emper del meu nimo esforat surt una eswperana de gloriosa victria de la
batalla. Preneu la meitat de la nostra gent, e jo pendr l'altra, e an aquell qui la
sort vendr que done primer la batalla, durant aquella si l'altra part volr fer
bondat, no tement los perills esdevenidors socorrent-nos, porem haver vera glria
e honor.
E donaren fi en lo parlament.
Los reis prengueren l'una part ab gran nimo, e lo Sold pres l'altra ab la meitat de
la gent e pass lo pont. Com Tirant vu a e que enmig lo tenien, e los uns
estaven en dret dels altres e lo riu enmig, dix Tirant:
-A s lo que jo tant desitjava.
LLev lo camp, qui estava devers los reis, e fu posar totes les tendes e carruatges
dins los dos castells, e tots los patges. E Tirant detingu la gent sua tant com
pogu per o que vingus la nit. E ans que lo sol hagus passat les colones
d'Hrcules, Tirant pass lo pont devers aquella part on solia de primer estar; e fu
pujar tota la gent de peu en un mont fort que estava en dret del cap del pont. Com
tata la gent de peu fon pujada, fu pujar lesd esquadres de la gent d'armes, una
aprs d'altra. Lo Sold, qui estava en aquella part, que vu quasi tota la gent que
se n'eren pujats per dar, de les faldes de la muntanya, la batalla, e vu que no
restaven sin quatre esquadres, cuit devers aquella part e fer en ells e fu-los
fugir fins alt a la muntanya, e mataren seixanta crestians. E Tirant se retragu,
tostemps fent armes; e fon ja nit escura. Los turcs davallaren al peu de la
muntanya, e aqu s'atendaren pensant que l'endem, venint lo dia, los pendrien
tots sens fer neguna defensa, e que els trametien catius en llur terra. Per lo Sold
no consent que tota la gent descavalcassen, per dubte que en la nit los crestians
no ferissen en lo camp aix com havien fet altra volta.
Com Tirant fon pujat en la muntanya, trob tots los cavallers e grans senyors ab lo
major desconhort del mn: los uns anaven de a, los altres de lla, plorant e
gemegant, fent molt trist e adolorit comport, dient que ara lows covenia sser
presos e catius en poder d'infels. Com Tirant los vu aix estar, ajust'ls a tots e
dix-los les segents paraules.
-Oh cavallers virtuosos! Com no teniu record de la gran ofensa que feu
primerament a Du e aprs a l'orde de cavalleria, que si reu dones no tendreu
menys nimo? Que vosaltres, que deureu animar als altres, no teniu vergonya de
lamentar-vos, e mostrau renunciar a l'art de cavalleria e sser venuts sens fer
resistncia neguna. La vostra natura m'apar sser unida ab antic hbit de plor e de
poc nimo, e seria menys mal per a vosaltres ofersseu de voluntat la vida per
l'honor que no fer tals coses ab tan gran desorde com feu e aba tanta confusi e
vergonya. Oh com teniu vanes les presumpcions! Llei s imperial que aquell qui
gosa mirar la cara dels enemics basta a venre aquells. Solament vos vull dir e
pregar (si semblants pregries poden haver lloc en vosaltres) que us vullau esforar
de b a fer, e ab l'ajuda de Nostre Senyor e de la sua sacratssima Mare, Senyora
nostra, jo us far senyors de vostres enemics dins tres hores. E les llaors e la glria
de la batalla augmentar en vosaltres.
E quasi tots restaren aconsolats de les paraules del Capit, sin la duc de
Macednia. Que, ans que lo Capit se deixs de fer armes, lo Duc trams un
escuder seu avisat del que tenia de dir a l'Emperador. Com apleg prop de la ciutat,
descavalc e deix lo ross, mostrant que era fugit del siti e venia ab tots los ulls
plorosos. E lo poble, qui en tal disposici lo veren venir, tots anaven seguint-lo.
Com fon dins lo palau trob all molta gent, e dix:
-A on s aquell desaventurat qui es diu Emperador?
Puj alt en la gran sala. E prestament ho anaren a dir a l'Emperador, com era
vengut Alb, escuder del duc de Macednia, lo qual enia ab grans lamentacions. E
l'Emperador ixqu cuitat de la cambra on era l'Emperadriu e sa filla. Com Alb vu a
l'Emperador, lleix's caure en terra arrancant-se los cabells del cap; batia's los ulls
e la cara e aix fu son gran dol.
-Per cert -dix l'Emperador- aquest escuder deu portar molt mala nova segons los
senyals que manifesta. Jo et prec, amic, no em faces ms penar: digues-me quin
mal s aquest.
L'escuder alc les mans devers lo cel e dix:
-La virtut porta ab si dolor de les coses mal fetes, puix nos dispon a b a fer, car
casc s causador de sos mals si ab bona dispon a b a fer, car casc s causador
de sos mals si ab bona e discreta deliberaci no fa lo que deu fer e s tengut; no es
deu dolre dels mals que li'n segueixquen. Car vs haveu volgut desagraduar vostres
capitans e vassalls, e dar-ho als estrangers de mala fama, hmens en res no
coneguts que de vils condicions porten llur sobrevesta. Oh l'Emperador!, puix vs
mateix haveu fet lo mal, ra s que en porteu la pena. E sabeu quina ser? Que
en lloc d'obsquies diran per vs lo psalm de maledicci per o com haveu perdut a
vs mateix e a tots los vostres, car haveu volgut llevar la successi de l'Imperi an
aquell fams e il.lustre senyor lo duc de Macednia per dar-la a un vil hom
estranger qui ha perdut a ell e a tots los del camp e s fugit que no saben on
s's.Tal merit ha la persona de l'Emperador qudam! Per cert millor vos seria, en
aquest poc temps que la clemncia de Du vos espera, ansseu en parts estranyes
fent penitncia e plorant lo gran dan de vostres vassalls e servidors, de tanta gent
que s morta, e fareu esmena dels vostres pecats, car menyspreant la sua ira per
los vostres demrits, que tanta s la mortaldat dels crestians, que no m'hi basta
seny ni saber per a poder-ho recitar. Car los moros los tenien assetjats en un petit
mont, sens que no hi tenien pa ni vi, ni aigua per als cavalls. A l'hora d'ara ja deuen
sser tots morts. Jo me'n vaig ab molta dolor, e vs, qundam Emperador, restau
ab la vostra.
-Oh desaventurat de mi -dix l'Emperador-, com me sol.licita la miserabl fortuna,
que aprs d'una alegria ve prestament una gran tristor, e aprs d'un mal ne vnen
molts! Ara s perduda tota la mia esperana.No em resta sin que vaja mendicant
per lo mn desemparat de tot b.
E ab aquestes e semblants lamentacions se n'entr en la cambra e llan's sobre lo
llit fent gran e adolorit comport, dient:
-Qu val sser senyor e senyorejar l'Imperi grec puix tinc a perdre'l? Qu em
valen tants bns de fortuna com tinc, que d'aquells haja sser desposset? Qu em
val tenir filla honesta e bona que no puga succeir en los meus bns, e per mos
grans pecats e culpes veure'ns catius en poder d'infels? Qu val tenir muller,
dones e donzelles qui em serveixquen, e veure'm servent de moros, e les dones e
donzelles sser desonides per aquells? Quant seran adolorits los meus ulls qui tal
cosa poran veure! Jo crec q ue lo meu cor rompr de gran dolor.
La Princesa s'acost a son pare per aconsolar-lo, car l'Emperadriu a les altres
donzelles no era neg qui les pogus aconsolar de la gran tristor que tenien.
La fama an per tota la ciutat, de la mala nova, e tota la gent feien molt grans
lamentacions per los amics e parents que pensaven que eren morts. Les querelles
de les mares eren manifestades per los batiments e plants: alaven los ulls al cel e
ploraven la pblica fortuna aix com si ja la ciutat fos presa per los enemics.
Deixem-les estar ab son dol, e tornem a Tirant qu fa.
Havent animat Tirant los cavallers ab la sua exhortaci, estigueren en gran
esperana, confiatn de la gran providncia del Capit.
Tirant deix bona guarda alt en lo camp, molt ben visitat per ell e ben confortada la
gent, e pres un home ab si, e per les espatles de la muntanya, que per neg no fon
vist, davall. Com fon baix, davall un arbre deix les armes; e ab cuitats passos
an prop del castell del senyor de Malve, e aix com eren restats concordes de
senyal, pres dues pedres, una en cascuna m, e feria l'una ab l'altra. Sentint lo
senyor de Malve lo senyal, conegu aquell sser Tirant, e obertes les portes del
pont, ell entr, e trob totes les coses necessries per la que mester havia.
Primerament fu pendre molt oli e alquitr en gavetes de fust, e pegunta e sofre
viu e altres coses que han disposici del foc encendre; e pres molta llenya seca, e
en aquell veixell de fusta que havia fet, tot ho fu posar desss e lligar dues
cordes, una en cascuna cadena del veixell, largues. E dos hmens se posaren dins
una petita barca que tenien all per peixcar en lo riu, e casc d'aquells portava l'una
corda en la m. E deslligat lo veixell, ab la corrent anaren riu avall. E Tirant los dix
que no posassen foc fins que fossen prop del pont. E anant riu avall, com eren en
lloc que lo riu feia alguna volta, que lo veixell anava de punta; e com volien que
ans a travers, egualaven les cordes, e llavors prenia tot lo riu d'ample.
Com los turcs veren tan grans flames de foc per lo riu avall, tots se tengueren per
perduts, e lo Sold desempar lo camp, e tots los altres, e tan corrent com
pogueren feren la via del pont de fusta. Lo Sold, perqu tenia bon cavall, atengu
un poc primer que lo foc plegs al pont, e pass, e molts altres aprs d'ell. E si los
hmens ha guessen fet lo manament del Capit, quwe haguessen posat lo foc ms
tard, no se n'anava neg que no fossen estats morts o presos. E al passar que feien
per lo pont, molts moros ab los rossins n'anaven en l'aigua per la gran pressa que
tenien de passar a l'altra part. Lo foc fon tan gran, que en poc espai tot lo pont fon
cremat; e restaren, per passar lo pont, vint-e-dos mlia persones enss entre de
peu e de cavall. E rest all lo fill del duc de Calbria, e lo duc d'Andria, e lo duc de
Melf, e lo comte de Burgena, e lo comte de Montoro, e molts altres capitans qui
eren descavalcats. E ab la gran pressa del foc e abn lo gran dubte que tenien dels
crestians que no viguessen per ferir sobre ells, tots fugien, que no esperaven los
uns als altres.
Com Tirant vu anar lo foc per lo riu, puj cuitadament on eren los seus, ab molta
alegria que els trob e quasi tots a cavall per voler guanyar de la roba dels
enemics. E Tirant jams ho volgu aconsentri, dient-los:
-Ara no guanyarem honor neguna, e dem haurem l'honor e la roba.
Ab tot a lo Capit fu molt bona guaita aquella nit, dient:
-No pot sser que tota la gent sia passada. Qual seria que ab desesperaci
venguessen a ferir sobre nosaltres?
Vengut lo clar dia, e lo sol sobre lo nostre horitzon, lo Capit fu tocar les
trompetes, e tothom puj a cavall. E feren venir los patges e lo carruatge, e alt per
la muntanya an tota la gent, e tornaren-se aposentar llur real en lo lloc on l'havien
ja tengut, de la muntanya. E d'all veren la gent que era restada; e per alguns
cavallers fon dit al Capit que davallassen en lo pla, e que donassen la batalla.
Reps Tirant:
-Puix havem obtenguda la dessitjada fi, e tenim bon dret e tenim llibertat des fer
d'ells lo que volrem, faam-ho ab discreci; car ms s a nosaltres perdre un
cavaller, que si ells ne perdien cent. Pesr jo us profir dem en aquesta hora poreu
anar e vesnir enmig d'ells ques per neg no us ser feta sin honor.
Diafebus, qui vu los turcs qu los turcs qui estaven en gran congoixa, pens en
l'honor e delit de Tirant. Pres-li l'anell de la m, e dix-li Tirant:
-Cos, qu voleu fer?
Dix Diafebus:
-Vull trametre Primus a l'Emperador. Tants dies sn passats que no han sabut res
de nosaltres! L'Emperador, s'aconsolar un poc d'aquesta nova,e la senyora
Princesa ab les altres dames se'n gloriejaran de la forma d'aquest acte com s estat
fet.
-Prec-vos, cos -dix Tirant-, que li trametau a dir qaue vinguen les naus e galeres
ab farina e ab vitualles ans que en passem fretura.
Primus se part. Com fon a la ciutat de Constantinoble, vu totes les gents molt
tristes e adolorides, e les dones totes ploroses. Entr per lo palau e trob pitjor: ab
les cares totes arrapades, les vestidures rompudes. Tots quants lo veien no li deien
res aix com de primer solien. Com escometia alg, no li volien respondre. Aquest
pens que l'Emperador fos mort, o l'Emperadriu o la filla. Pass avant en la gran
sala, trob all alguns hmens que ell coneixia a vu-los estar molt adolorits; altres,
que estaven agenollats fent oraci; altres, que ploraven e maleen tota natura
francesa. Acost's u d'aquells qui es lamentaven e ab baixa veu li deman
l'Emperador si era mort o qu era la causa de tanta dolor que ells mostraven. E
aquell responent dix:
-Los tradors, seguint l'estil de cavalleria! De Judes en no fon feta tan gran traci
com los teus han fet, e si no que pietat m'ho defn, jo fera que de tu o altre tal
com tu no s'admetera paraula neguna perqu a tothom fos notori e manifest la
gran maldat que los teus han fet. Aparta't davant mi, si no jo et promet, per lo
sants de parads, de fer-te saltar per la f inestra avall.
Aquell abaix lo cap, e pass en una altra sala ms adins, e conegu lo cambrer de
l'Emperador, e an rient devers ell. Dix-li lo cambrer:
-Per l'extrema e desaforada alegria que mostres tenir, com tens atreviment
d'acostar-te a la cambra del senyor Emperador?
-Amic -dix Primus-, no et dnes desconhort neg, car de la color de vosaltres jo no
hi s res. Fes que jo parle ab l,Emperador, e si t dolor jo li dar alegria.
Aquell , sens ms dir , se nntr en la cambra de l,Emperadriu, on era l,Emperador
ab sa filla e totes les donzelles , ab finestres tancades, fent all cascuna son dol. Dix
lo cambrer:
-Senyor, a la porta s vengut u d,aquells grans tradors qui ab aquell reprovat
cavaller vivia de Tirant lo Blanc , lo qual ha nom Primus, e certament deu sser
fugit de la batalla ab son senyor, e diu que voldria parlar ab la majestat vostra.
Dix Emperador:
-Vs, digues-li que se,n vaja ab tota mala ventura, eixca de la mia terra: e que si jo
trobe a ell neg de son mestre , jo el far llanar de la ms alta torre que on lo
palau s.
E com l,Emperador deia aquestes paraules , pensau lo cor de la Princesa, com shi
doblaven les dolors, car per molt mal e dan que Tirant hagus fet, no el podia del
tot oblidar.
Com lo cambrer hagus tornada la resposta a lscuder, dix Primus:
-Per la mia fe, jo no me nr, car mon senyor Tirant ni neg dels meus jams feren
traci, ni serem nosaltres principiadors de semblant maldat. E si lmperador no vol
que parle ab la cambra, e jo li dir tals paraules que ella ne restar molt contenta.
Lo cambrer volgu esforar de tornar-ho a dir a lmperador e dix tot lo que Primus
havia dit. Llavors lmperador dix a Carmesina que ixqus a parlar ab ell, mas que
no el fes entrat dins laq cambra. Com la princesa fon fora en la sala, ab la cara que
ixqu molt trista, Primus sgenoll als seus peus, bes-li la m, e aprs fu principi
a tal parlar:
-Senyora de gran excel.lncia , la mia nima est alterada del mudament gran que
veig en la majestat vostra, de tots los del palau e de la ciutat, car jo, ognorant la
causa, nstic molt admirat, que no he trobat neg que quants he interrogats que
mho haja volgut dir, per qu haur a grcia singular a vostra altesa que em doneu
plena notcia qu s la causa E encara estic ms admirat de les paraules que, per
part del senyor Emperador no li plau que aquell fams cavaller, mon senyor Trant,
tionga la capitania ni faa fets dignes de floriosa recordaci, digau-mho, que
prestament serem fora de tot lmperi, e son passarem tants treballs ne perill, ne
freturar tant fatigar les nostres persones . Per qu, senyora, oint resposta de la
celsiud vostra, aquella reportar a aquell per qui s trams.
Odes per ladolorida Princesa les paraules de Primus, ab les llgremes als ulls li
recit tot lo que lescuder del Duch havia dit. Com Primus o tan gran malesa,
dons de les mans al cap, e responenet dix:
-Senyora , sia pres aquell qui tals noves ha portat e tanta dolor ha ms en lo cor de
la majestad del senyor Emperador, e vostre e de totat la ciutat, e prenguen a mi, e
si Tirant no s estat vencedor e no ha fet fugir la Sold e no ha cremat lo pont e no
t assejats prop lo riu passats vint mlia hmens, que vull que sien fets quartets de
la mia persona. E per major certenitat, veus ac lo segell de la capitania lo qual
mha dat Tirant.
Com la Princesa o tan gloriosa nova, ab ciutats passos e voluntat extrema, entr
en la cambra on era son pare, e recit-li tot lo que primus havia dit. Lfligit
Emperador, per sobreabundant alegria, caigu de la cadira e esmortis Feren venir
los metges, e aquells lo feren tornar en son record. Fu entrar Primus perqu li fes
relaci de la bona nova. De continent que la sab, fu tocar totes les campanes de
la ciutat , e anaren tots a lsglsia major, e aqu feren llaors e grcies a Nostre
Senyor du e a la sua sacratssima Mare , de la gran victria que havien obtesa.
Com foren tornats al palau, lmperador fu posar en fort pres lscuder que lo Duc
havia trams ; e primus suplic`l que prestament fes partir les naus av vitualles
per fornir lo camp. Lndem part Primus ab moltes recomandacions que sen
port per a Trant, molt admirat de les obres del duc de macednia, no cur de pus,
puix la veritat era sabuda.
Lo dia que Primus part, los turcs ab tota l`esparana perduda, coneixen que dar la
batalla no era cosa faedora per a ells; e del mal se devia elegir lo menys: que valia
ms que es donassen a pres.
E fon sort que era restat ab ells aquell savi moro Abdal.l Salom , que altra volta
era estat trams per lo Sold per ambaixador a Tirant, e deliberaren de trametre-hi
aquell. Lo qual pos en una llana una tovallola, e a era ja passada hora baixa;
en tot lo dia passat no havien menjat sin molt poc, ni de tot aquell dia. Tirant, que
vu lo senyal. fu-li prestament respondre. Abdal.l Salom puj alt al camp de
Tirant, e presentas davant ell, e eb gran reverncia e humilitat fu principi a
paraules de semblant estil.

Com Abdal.l Salom explic la sua ambaixada a Tirant.
-Gran admiraci tinc,magnnim Capit, per tu sser mestre de tal mester com no
has pres lo Sold e tots qunts ab ell eren, car si haguesses usat del que la tua
molta discreci ha acostumat en fer, no ho podies errar. E per experincia se
mostra que totes les coses que has volgudes empendre te sn vengudes aix com a
la desitjada fortuna li s estat plasent, com no fes menys en l'nimo que en
l'execuci. Les tues virtuts, encara que no sien en notcia de les gents, fan a
tembre, perqu saps salvar a tu matyeix e als teus. A sn coses que fan
augmentar la tua glria, honor e fama. E venint a l'efecte del que vull dir, aquella
miserable de gent, e jo ab ells, davant la tua clemncia cridam: Fam, fam. Si a la
tua senyoria, Capit magnnim, ser plasent fer-nos grcia de voler venir en
alguna concrdia, o s que la tua clemncia e pietat los vulla perdonar la vida,
series reputat per gloris dins les portes dels teus enemics. E plcia a tu usar
virtuosament, segons tu qui est, e no mires lo que ells volien usar contra tu, que
havien a fer segons ells qui sn.
Lo Capit fu entrar lo moro dins la sua tenda, ab tots los qui venien ab ell, e fu-
los dar a menjar a tots, que b ho havien mester. Lo Capit fu ajustar tots los
grans senyors, e deman'ls de consell d'aquest fet, e tots foren d'acord del que
Tirant havia dit. Feren venir l'ambaixador Abdal.l, e Tirant li fu la resposta en
estil de semblants paraules:
-Cidi Abdal.l, nosaltres no havem hagut exercici de virtut, mas glria industriosa;
per la mia confiana s posada en sa valor,puix tenim causa d'experimentar actes
ms virtuosos de cavallers, no oblidant l'ofensa que han fet al senyor Emperador. E
per o com veritat advoca la mia part, confie en lo divinal auxili. Ans que passe
molt, jo dar al Sold e als altres ab les mies mans condigna pena e castic, com
tingue ttol de justcia, perqu coneguen que jo no vull fer tot lo mal que poria. S
content que porten totes les armes ofensives e defensives enmig d'aquella praderia,
e ells mateixs les hi porten, no tots justats, mas de cent en cent, e los cavalls
vendran aprs, e aix vull que es faa.
L'ambaixador pres llicncia del Capit e torn-se'n, e fu complir tot lo que Tirant
havia manat.
Com totes les armes foren posades, lo Capit les fu totes pujar al camp, e aprs
tots los cavalls; e los trucs ho tengueren a gran grcia, com no els feien morir a
tots, car pensaven que, encara que fossen catius, ab rescat ne porien eixir. Com no
tingueren armes, lo Capit los fu venir al peu de la muntanya; aqu els fu dar a
menjar en gran abundncia, e la sua gent de peu los guardaven. E Tirant davall on
ells eren e pres tots los ducs, comtes e cavallers crestians, e fu-los pujar ab ell alt
en lo camp, e fu-los posar dins una gran tenda, e aqu eren molt ben servits de tot
lo que necessari havien per a la humanal vida, si b no era plasent a molts com lo
Capit los feia tanta honor, com ells no meritassen b ni honor per sser venguts
en ajuda dels moros contra crestians. E la gent de Tirant los ho deien davant; ells,
coneixent lo gran defalt que fet havien, cessaven de menjar.
E en aquella forma tingu Tirant los presoners, fins que les naus foren vengudes. E
lo Capit no dixava partir prop de si al moro Abdal.l, per les bones e discretes
raons que li deia.
Un dia que tots los ducs e grans senyors se llevaven de dinar, pregaren al Capit
fes venir all lo gran filsof Abdal.l. Com fon vengut, Tirant lo preg que digus
alguna bona cosa que profits per a tots.
-Com por jo res dir, que estiga atribulat -dix lo moro-, fins haver-hi gens pensat?
Feu-me grcia dar-me espai fins a dem; e jo esta nit hi pensar perqu puga
millor contentar les senyories vostres.
Dix lo duc de Pera: -Cidi, no es pot fer lo que dius. Ara que som b dinats, havem
mester una poca col.laci.
Tirant fu portar un drap de ras enmig d'una praderia, e un banc en qu lo moro
estigus de peus; e Tirant feia tenir entorn d'ells bona guarda de gent de cavall e
de peu. Com Abdal.l vu que no es podia excusar, dix:
-Puix lo senyor Capit m'ho mana, dar he un consell, lo qual casc de vosaltres lo
por pendre per a si.
E pujat lo moro sobre lo banc, fu principi a tal parlar.

Lo consell que Abdal.l Salom don a Tirant, capit.
-Du s gran, Du s gran. Du s sobre totes coses, e aquell deu sser amat e
temut sens neguna error ni ficci. Egregi Capit e cavaller invencible, no t'admires
de mi com tinga senyal de cresti, o s dos bons quarters de vosaltres,car mon
pare fon moro e la mia mare fon de la generaci vostra, e d'aquesta part me va
amar-vos. Magnnim Capit, javeig que a la fi la fe ven infedelitat, e liberalitat
ven avarcia, e la humilitat a la suprbia; oi fa lloc a caritat e esperana a
desesperaci. E sots lo mall de virtut trencada s la perseverana de falsia, e dura
obstinaci dels contrastants a ta intenci. Immortal batalla s entre enveja e glria
e entre maldat e virtut. Emper grcies sien fetes an Aquell qui s senyor de virtut
e rei de glria, que a present, venuda la part de tot mala, la part totalment bona
ha trimfat, jatsia sovint vejam lo contrari. Ara es veu que l'altea de la majestat
imperial, confusa tota enveja, cobrar les honors de qu era desposset; e los
pecadors o contrastadors, veent-ho se doldran, e ab ira cruel mostraran la
intrnseca furor ab estrenyiment de llurs dents per magrea de viceral
corrompiment. E tu, Capit valentssim e poders, ms clar e resplandent e reposat
que en lo passat temps tots los altres estats no sn, en la imperial cadira fars
tornar l'alt Emperador, gitars tots nvols de tristor e de pluja de llgremes, e
esclarirss tota la Grcia, e subjugant ab la tua gran virtut la nostra partida de
llengua morisca, d'on sers mereixedor de portar corona d'estel.les, car per tu ser
restituda a l'Imperi la pau que li era tolta, e als pobles lo desitjat reps, per on de
tu ser manifestat al mn lo teu notorio enginy, segons has fet en lo passat, e tant
ms en lo present. Com quant de major llaor s justament e temprada regir un
regne, que guanyar e aconseguir-lo benaventuradament! Certes, ara s temps que
culles e replegues ensems totes les virtuoses forces de ton coratge, e que et
prepares a gran e infinits negocis, si en tu ha res de real costum. Tots passats
treballs sn no-res si lleixes los molts que encara te resten a passar. La tua gran
glria requer en tot sser dreturera la tua m. Ja havem vist com altament e
gloriosa has batallat contra la fortuna adversa, e coneixem-te vencedor; mas
guard't que sovent la fortuna, encara que sia venuda, retorna pus mansa en son
esguard, e pus suau, quasi resplandent ab elm o coberta daaurada. Tu has venuda
l'adversa; guard't ara, car la prspera torna a encontre de guerra. Guerra null
temps no preceeix d'amor; ne oi no proceeix d'amor ne de caritat. Amor proceeix
de la glria del cor mundanal e eternal. E no et pensens que per o com ha mudat
armes te sia benigne ne pus flac, ans te ser b mester que t'abilles de novelles
armes. E no et penses haver menys a fer per o com l'enemic s pus blan e pus
suau, ans sies cert que la guerra s pus enganosa com la creena s ab llagots o ab
afabilitats combatuda en l'estret de la fortuna adversa. Havem vist com altament te
est portat en til de la cosa pblica; ara veurem com te comportars en la plenitud
de la fortuna prspera; car molts en tribulacions e lloc estrets han resistit sens
causa, e molts qui foren en llurs adversitats forts foren per la fortuna prspera
enderrocats. Anibal fon vencedor en la batalla de Cannas; aprs que hagu
eixivernat en Cpua ab menjars delicats, delit's en dormir, reposant en banys
plasents; per oci e luxria fon venut en la batalla per Marcel. E aix l'ardor del gel
del riu de Trbia, on primer havia haguda victria en Llombardia, fon apagada en
Cpua per la calor dels banys e altres delits. E sovint s la pau pus perillosa que la
guerra; car a molts virtuosos ha nogut, no havent adversari contra lo qual la virtut
hagus exercici, la qual s's per oci e reps amagada, e a vegades del tot perduda
o aflaquida per tal com en lloc de l'adversari per lo qual la virtut se mostrar e
s'esforar han succets delicaments. E a veritat no pot sser a l'hom guerra pus
greu que s ab sos propis costums e coratge, car llavors hi pot haver menys treves,
puix la guerra s tota dins lo mur, o s dins l'hom mateix, e aquesta guerra flaca
de batalles acostumant, la qual venint ab mantell de pau, ha major gosar que quan
ve ab bacinets armada. E lleixant molts exemples de gents, pau e tranquil.litat
amans los romans, no amansats ni trencats jams per la batalla, e vencedors de
totes gents. E segons alguns han escrit, los delits de luxria vencents los romans
vencedors, han venjat lo mn venut per ells; e a paria preveure Cipi, hom
redubtat altament bo per tot lo Senat de Roma, com de son poder vedava la
destrucci de Cartaina, jatsia contra l'acord del molt savi vell Cat. Ho vedava Cipi
per dubte, segons diu Florus, que perduda los romans la temor de Cartaina, llur
enemiga, la ciutat de Roma no comens donar-se a delits e a reps. E Du hagus
volgut que el concell de Cipi fos estat seguint, car millor fra fos restada guerra
dels romans ab los enemics e ab Cartaina que ab llurs propis vicis e delits; car
certament en millor estament foren estats los fets de Roma, e segons jo crec,
hauria hagudes menys batalles e pus contnues victries. E si em demanes per qu
a, com pens molts sien e seran als quals par ja temps de reps, puix Du t'ha
portat a prosperitat de fortuna, spies-los sser d'adversa intenci a ells. E dic a tu
e a tots los grans senyors, un deu sser la fi de la vida del treball, e tostemps
deuen sser una guerra d'enemic vesible e invisible. E veges ms avant, quant
discorde jo de comuna opini, car dic que d'a avant sentirs doble treball ms que
en lo passat, e te n'alegrars. Jams no t's estat mester llevar-te ab tan esfor, e
l'nimo deu en tu sobrepujar si mateix, car vengut est als sobirans combatiments, e
aix entenga tot lo mn quin e quant est estat en cascuna fortuna, o s prspera o
adversa; e no tu solament, mas aquells qui segueixen tos concells. Tu has senyor
vell e antic, lo qual la fortuna havia llanat per terra, lo qual forant la fortuna l'ha
portat per quins caments a l'altea de l'estament humanal. Mostrar-li per quins
graus s pujat en aquesta trimfant de victria e ab quin saber s'hi deu refermar.
Ja no es deu esforar de pujar ms alt, sin en cobrar lo que t perdut, car deu-se
tenir per content de la dignitat que Du l'ha posat e del ceptre hereditari que li s
degut per deure de sang, ms que per la prpia virtut; car la senyoria no fa l'home,
mas descobre'l, e les honors no muden les costums ni el coratge, mas mostren-ho.
E amonesta'l que spia sser senyor, car lo primer s per mrits, lo segon per
fortuna. Mostra-li que honre Du e ame sa terra; serve justcia sens la qual lo
regne, jatsia ric o opulent, no es pot conservar.Aprenga que neg acte violent no
pot sser de llonga durada; e millor e ms segur s el princep sser amat que
temut. Acostum no desitjar sin bona nima, bon seny e bona pensa, e que com
pus alt s, pus clarament s vist e menys se pot amagar lo que fa; e com major
poder t, menys t llicncia d'abusar-ne. Spia lo prncep no deure ms deferir de
poble per hbit que per costums; e estudie partir-se de totes extremitats per egual
espai, seguint la virtut sitiada enmig. Cesse en ell prodigalitat,e lluny-se d'avarcia;
car la primera consuma les riqueses, la segona la glria e llaors. Sia conservador e
amador de sa fama prpia, e ms de sa honor; e sia acvar de temps, guardant no
el perda. Sia llarg de moneda, e tostemps tinga en lo cor la resposta del savi
Empoerador, animosa, dient no voler l'or, mas voler senyorejar a qui el posseeix.
Ms val tenir los vassalls rics, que no lo fisc; e spia que lo prncep de ric regne no
pot sser pobre. E sia en record de les calamitats, nisries e treballs que la
mesquina terra sua ha sofert enaquest temps passat. E llavors se repute
benaventurat que ha complit son vot. Injustificat prncep ser aquell com les
misries en sa terra meses per cirms d'altres n'haur llanades o departides per sa
virtut prpia, e haur restituts los dans, e reparats los enderrocaments, e fermada
pau, e opressa tota tirania, e tornada llibertat en sa terra. Pose's en lo cor amar los
que senyoreja, car amant creix l'amor; e no pot sser regne ms perills o incert
que senyorejar als qui no volen. Jams no ixca del cor al prncep la real doctrina de
Sal.lusti, dient que gent d'armes ni tresors no sn defensi del regne, mas los
amics; tals emper que no sien a amor forats per armes, ne haguts per diners,
mas per benifets, mrits e fe. E segueix-se que lo prncep deu viure ab los seus ab
concrdia fa crixer e augmentar les coses poques, e per discrdia se perden e es
destrueixen les grans. De qu tenim exemple de Marc Agripa, qui treball molt per
la dita concrdia, per la qual ser a casc germ o company, amic e ben senyor.E
aprs Du e veritat, sia-li la pus cara cosa amistat, e l'hom que una vegada haur
fet digne de sa amistat,no el llance de negun consell; e , seguint lo concell de
Sneca,totes ses coses acortde ab aquell que spia sser son amic. Mas
primerament acorde de l'amic que puga fiar d'ell, mas no de molts: estudiar que
spia conixer l'amic del llagoter o suau enemic, plaent-li verdaderes llaors,
estmols o pections de virtuts. Avorresca llagots aix com a ver. No sia llauger en
pendre amistats, mas, pus tard, des que les haur preses, no les deix, e si possible
s no les deix jams; e si les ha a deixar, no ho faa prestament sin ab discreci,
poc a poc, aix com diu lo proverbi. Descusa e no esquinces l'amistat antiga, e
tengue per ferm que segons que ell s amic dels altres, aix los altres li seran
amics. No es fenya sser amat d'alg que ell no ame, segons sol sser error dels
grans senyors. E deu guardar que les voluntats de cascun sn molt llibertes e no
comporten jou d'altri en qui aix mateix no el coneixen. Amor no pot sser jams
forada sin per amor, e per aquella s forada, puix la conega en l'altre. No haja
presumpci alguna de mal en l'amic antic, e no crega imprvidament o sens causa
a alg. Gite de s sospites; no pare l'orella a acusadors o malmescladors d'altres; e
si hi persevera ab pertincia reprenga'ls, ne encara los ponesca si no se'n lleixen.
Paraula s de l'Emperador, que lo prncep que los deladors o malmescladors no
castiga, a si mateix irrita. Lo gran Alexandre, jatsesia jove e molt poders senyor,
menyspre un acusador ab molt gran e bona fama e fiana; seguli'n b, segons
devia, com estant ell malalt degus pendre per medecina un abeuratge a ell
aparellat per Felip, metge seu, reb les lletres de Permnio en les quals
l'amonestava que Felip, metge, corromput ab molts diners per Dari, enemic seu, li
havia proms que el faria morir; aix que guards sos aguaits e son mortal
abeuratge. Les quals lletres lleg Alexandre, e cel, e dissimulant call fins que,
entrat lo metge e ell havent begut l'abeuratge, llavors gir los ulls al metge e don-
li les lletres d'acusaci; per feia tard e intilment si vera fos, mas prou les hi don
prest e b, puix l'acusaci era falsa. Menysprea altament los mals parlants, e
almenys per callament los reprengue e els mostre haver mentit, recordant-li que
l'emperador Octavi escriv a Tiberi dient que no es devia enfellonir que algun
parls mal d'ell, car prou era que neg no li pogus mal fer; en altra manera ms
avantatge hauria l'hom que Du, al qual, jatsia no es puixa acostar injria ni
ofensa, emper sovint lo ensagen les gents d'injuriar de paraula. Doncs, lo prncep
emprenga o exercesca la pensa e les orelles en a: en que no solament s lloada
la pacincia del dit gran Emperador, mas de Pompeu, gran e solemne ciutad de
Roma, e del rei de Partchia, e de Pisstrat, tiran d'Atenes. No s'agreuge lo prncep si
alguns inquieren saber sos secrets, mas ell no cur saber secrets d'altri, car de
valers cor proceeix no curar de tals coses, e lo contrari s en casc cas poca
confiana. Ms avant faa lo prncep que sia tal com volria sser reputat per les
gents, e llavors no volr que los seus actes ni secrets sien amagats, ne ms se
guardar que ho veja son amic que son enemic, ni curar ms sa deliberaci en
consell que el testimoni dels qui mal li volen. E ab tal confiana, fu portar Cipi les
espies dels cartagineses per la host dels romans; e ab semblant magnanimitat
Jlius Csar solt Dominici, pres, un gran cavaller de Pompeu, enemic seu: feren-lo
fugitiu, menyspre e no se'n cur que sabia molts secreets seus. Encara com una
vegada hagus trobat escriptures on eren los secrets de sos enemics, crem'ls e no
volgu que els llegissen. E no pens lo prncep que solament a la ventura li sia posat
en son ttol serenssim o molt clar, mas per tal que en lo seu nimo, prosme a Du
e pus alt que totes vanes passions, no puixa pujar negun nvol de dolor, ne algun
plor de tristor, ne negun gel de temor, ne fum alg de mals desigs terrenals. Spia
que ira en prncep s fort lletja cosa, e nomenar solament crueldat en prncep s
cosa il.lcita e pecant, e tant pitjor com ha sots si ms maneres de noure que altri.
E senta sser veritat o que dix Sneca en la segona tragdia: "Tot regne s sots
major regne". E aix, llevada tota ira e temor, se retr com a sos sotmesos, e tot
a que en ells ordenava s per a si mateix en si, de la m de son superior, o s
Du. Suprbia ni enveja no haja, que no sn vicis de prncep, mas de gent comuna.
Quina ra ha lo prncep, en haver suprbia, al qual Du ha fet tant de b, e s
deutor de tants grans dons qa Du totpoders, creador seu; o, com pot haver
enveja lo qui no veu sobre si neg, e veu si mateix sobre tots? Entenga lo princep
que veritat li deu sser fundada de tota fe. Aqui diu falsies s'esdev que no el creu
hom de les veritats, e grans veritats s'ajusten ab poca falsia; aix si desitja que
hom lo crega, prenga en cascun parlar tostemps veritat, e aix acosumant sa
llengua que no spia mentir, car no pot sser pus absurda cosa, en ms perillosa,
que prncep mentior, sots lo qual la cosa pblica de son regne, incerte e tremolosa
per ses falsies, haur a vacil.lar. Molt deu sser estable e ferma la paraula d'aquell
en lo qual s fundada l'esperana e seguretat de tants pobles; e jams no deu
mentir als altres aquell al qual s mester, si fer-se pot, que neg no limenta, e
perqu seria llagoter lo qui no deu haver temor ni deu esperar haver res d'altri, les
quals dues coses me paren propis agullons de llagoteria. Guard-se, encara, que no
lloe si mateix sa llaor: per fets la deu mostrar e no de parula. No menace a neg ni
s'enfellonesca, car no est b al prncep, que sol ab l'esguard pot espantar; e
estant reposat se pot venjar, hoc encara perdonant pot castigar, e s la ms noble
venjana que sser puixa. Guard a si mateix d'alegrar-se massa, e sobremanera
guardant les ocupacions immortals del regiment de son regne; en tampoc no es
deu entristir si guarda les grans honors e la divinal magnificncia que ha en si. No
es negue a neg, car Du l'ha fet nixer no per a si solament, mas per a la cosa
pblica; e spia que tota hora fa sos fets quan ajuda a sos sotsmesos. Tempre la
rigor de la justcia ab egualat, e la crueltat sia mesclada ab clemncia; en la
prudncia sia alegria; en la celeritat, maduresa; en la seguretat, avisament; en la
temprana haja plaer; en la llaugeria, actoritat; en lo menjar, nodriment; en los
convits, temprana; en lo parlar, suavitat; en la reprensi, caritat; en lo consell, fe;
en ju, llibertat; en riure, tarditat; en lo seure, manera; en l'anar, gravitat. Haja
esperons en remunerar, fre en punir; fira a son enemic ab cara alegre, e son
ciutad, si ho mereix, ab trista. E per exemple del gran prncep, los delictes de sos
sotsmesos li sien aix com nafres prpies, que no es poden guarir si no sn tocades
o curades. E segons diu Titus Lvius, deu-los puntir ab gemecs e llgremes, aix
com si talls les sues entramenes. E pose's al cor que el prncep deu sser del tot
semblant a Du per misericrdia, e que del tot erraren los filsofs que damnaren
misericrdia. Magnanimitat s prpia virtut dels prnceps, sens la qual no sn dignes
d'haver regne ne nom de rei. E si la humanitat natura s d'hom, e no virtut, si no
l'ha ms s cosa no acostumada que vici, ms pertany humanitat a prncep o a rei
que a altri, e per o com ms sobrepuja los altres ell, que t entre los altres
hmens lo primer lloc. Deu haver castedat lo prncep, la qual s bellea en tots los
hmens, mas en prncep ha singularitat de bellea: res no s ms bell que prncep
cast, en ms lleig que prncep luxuris. Gratitud, que s memria de servirs e de
beneficis solen haver los bruts animals; s lletja cosa si fall als hmens fons de
lingrat coratge de dons que pereixen. A la fi confs lo prncep que s ple dhonor
carregosa e de crrec honrat; e lo que ans era franc e lliure spia des que s fet
prncep ha presa servitud treballosa, sol.lcita e honesta, sots la qual est la
llibertat de la cosa pblica, e dall davant ha a viure per exemple sser als altres,
car per exemple dels reis e dels prnceps se regeixen los regnes, e les corades del
poble solen eixir de les costumes dels senyors e regidors. Lo prncep no deu voler
res propi a si, sin lo ceptre e la corona e o que daquells s. E per o hi s la
salut de tots los seus sotsmesos gloriosa mas difcil, e de molts caps, semblants a
la serp dHrcules, a la qual naixien molts caps per u tallat. Haja lo prncep agudea
deguda ab anginy, e vergonya deguda sa edat, e virtut a son llinatge e a son real
estament. Tinga majestat pertanyent; menyspreu porpra e pedres precioses e
delits, fent burla de totes les coses que passen e fugen; solament guard altament
les coses eternals e daquelles sadmire. Haja per real exercici armes e cavalls, e
los arreus de son palau, e pau e guerra en totes coses. Seguesca en son regnar les
arts e maneres dels romans, que sn: servar manera en la pau, perdonar als
sotsmesos, e gastar e aflaquir als superbiosos. A la fi, spia la present vida sser
taulell de gran perill e treball. No deu seure a joc o a plaer, ni reps peres, en a vil
delit, en alre donat per Du als homens, sin que ab poc e breu mrit sobre cama
leternal glria e fama perpetaual. E aix altra vegada mostres avinent a apendre:
ab gran voler llija e oja los nobles fets dels antics, e sia sol.lcit e fervent
demanador, no de bns temporals, mas dels exemples dels antics e prnceps
il.lustres. Haja contnuament en memria o que aquell prncep magnnim, lo
darrer prncep afric, destrudor de les ciutats enemigues, fu e serv en la host
sobre amora (que aprs fon exemple de militar disciplina a molts romans
prnceps), que aix com aquell git de la host totes maneres de delits, e dvol
luxria e dos milia vols fembres, aix lo teu prncep llance de totes les sues ciutats
tots instruments de luxria, e corregesca les costumes de les gents que per gran
plaer se sn afollades; e sens a no haja esperana, no solament de victria, mas
de salut; e a per exemple haja del dit prncep e daltres coses, per les quals se
faa acabat e perfet. E tants noms dhmens insignes per virtut com trobar sser
estats sants, en spia sser donats a ell per mestres de sa vida e perendreadors
seus a gl`ria. E sovint sesdev que los nobles coratges tant los encenen exemples
com dons, e tant paraules e esttues posades en recordaci dels antics. Gran plaer
s com hom pot egualar si mateix als antics en fretura, perdre temps en enrequir
daltres antics, car exemple singular s que neg qui no estima lhonor en ha
temor de vergonya, no potobrar neviure virtuosament. Moltes voltes voler emitar
als bons denteniment e denginy s estat profits, aix com voler-se llunyar de
mal. Ja deu sser reputat bo qui sestudia en fer bondats. Moltes coses he dites,
mas a veritat poques sn, atesa la magnitud dels onts, e ms sn encara les coses
que hi resten a dir. E tu, molt egregi Capit, quisents e saps que totes les coses
estan a crrec sobre los teus muscles, emper a la granamor no hi s res difcil
ogreu, sin sser no amat. A no pots dir tu, que per les tues infinides virtuts te fa
amar a tot lo mn, e los teus juis e consells conerven lamor daquells qui et
serveixen, e no fon ms accepte Quiron a Anxil.les, en Palinurus a Enea, en
Filotetes a Hrcules, en Llius a Cipi Afric que tu est al teu Emperador. Doncs,
dna compliment al que b has principiat, car la caritat porta tot treball, e amor
ven totes, e aix mateix qui vol part de lhonor e glria ra s que porte sa part
dels pensaments e crrecs. Les coses grans a costar han; lor se cava del pregon
de la terra, les espcies se porten de lluny, lescens se cull darbres que suen en
Sabea; en Sidnia se peixquen les murices; lo vori se ha en ndia, e les perles en la
mar Oceana. Ab gran dificultat se han totes les coses grans e precioses, e la virtut,
que entre totes coses s molt preciosa, no sobt llaugerament. Bona fama s pus
resplandent que or, la qual ab gran estudi se denega, e ab gran diligncia se
guarda e es sost. La rosa est entre les espines; la virtut, entre les dificultats, e
entre les cures sol.lcites est la glria. En lo collir de la rosa sofir lo dit afany e
perill; en la virtut e glria, la coratge de lhom. Doncs tu, ciny lo teu coratge ab
principis gloriosos, car com pensars haver acabat, llavors comenars. Exercitant
ab bones cures del prncep e de la cosa pblica, e exercitant ab aquelles far de
pus benaventuradament sos fets. E lnima, aprs que ser partida del seu cos,
ms llaugerament volar e millor a les eternals cadires, segons openi de Cicer, e
ns ho sabem. a Du coman honor de la tua senyoria e nostra.



Com los grans senyors del camp de Tirant recaptaren grcia per Abdal.l
del Capit.
Tots los grans senyors que all eren, veent que tan b havia parlat, e tants
consellsbons los havia dats, car casc los podia pendre per a si, dun acord se
llevaren e suplicaren al Capit que volgus fer alguna grcia al discret moro.E lo
Capit, qui tenia lnimo tan valers, responent dix:
-Mos senyors e majors de mi: a molta merc haur a les senyories vostres que em
digau quina grcia volreu que li faa, que jo ser molt content obeir-vos.
E ells li regraciaren molt la sua graciosa oferta, e tots pensaren e hagueren per
conclusi que lo major do que podia sser era llibertat; e demanaren-li lo moro
Abdal.l ab un fill que tenia pres ab ell, e Tirant fon molt content; per amor de
tants grans senyors qui lo hi demanaven e per contemplaci dells li dava llibertat,
e vint daltres per amor dell. Lo Cidi Abdal.l llans als seus peus ver voler-los-
hi besar; mas lo valers no ho volgu soferir, ans los don son comiat e tornaren-
sen al seu camp.
Aprs dos dies vengueren les naus ab moltes vitualles; e aprs que hagueren
descarregat lo que portaven, lo Capit hagu son acord ab los senyors, e
deliberaren que tots los presoners posassen en les naus e que els portassen a
lEmperador; e aix fon fet. E foren comandants al Gran Conestable per llur Capit,
e partiren per anar al port. E com los recollien en les galeres, feren-los despullar
per veure qu portaven. E trobaren, entre joies e diners, lo que havien guanyat en
la guerra, i, de sou, passats cen huitanta mlia ducats; car presoner hi havia que
entre joies e diners, valia lo que portava deu mlia ducats. E trametren tots los
diners al Capit, e aquell prestament los fu repartir entre tots los del camp.
Lo Conestable fu donar vela, e ab prsper vent, en breus dies arribaren al port de
Constantinoble. LEmperador e totes les dames estaven a les finestres mirant
entrar les fustes. Lo Conestable fu traure los presoners, e portls al palau. Lo
Conestable puj alt on era lEmperador, feu-li reverncia e bes-li la m e lo peu.
E, dites les recomandacions, de part del Capit, li presenta de part sua tots los
presoners.
Lo magnnim senyor los reb ab grandssima alegria tenint molt gran contentaci
del Capit. E posats en bona guarda, lEmperador fu entrar lo Conestable dins la
suau cambra, on era lEmperadriu e la Princessa, e deman-li de lestat del camp,
e los seus cavallers com se regien e lo seu Capit en quin sser era posat ni com se
regia ab tota la gent. Lo Conestable ab gran modstia fu resposta de semblant
estil.

Com lo Conestable inform a lEmperador de lestat del camp.
-No consent la beritat sser callada, prsper Emperador e mon senyor natural, dels
singualrs actes e de molta virtut que ha obrats e obrar cascun dia lo vostre valers
Capit, encara que, ab paraules sobreposades, ver semblant derror hagen posat
en la majestat vostra per esguard de confusi dalguns mal dients, volent posar en
les gents enganosa creena. E perqu es mostre lo ver de tals coses, recitar a
laltesa vosta, que per causa dalgunes contradiccions sobre lo camp venut e
desconfit dels turcs, lo marqus de Sant Jordi ab son germ lo duc de Pera, e tots
los altres avolotats, shi pens seguir fort jornada, casi per haver fet la majestat
vostra Capit novell, e per los guanys per nosaltres haver fets, e per ells haver-nos
lliberats de tant de mal qui aparellat nos estava, havent ells escampada la sang e
meses en perill les persones e les vides, e nosaltres nos en portam la desferra.
Emper Tirant, com a Capit virtus, pacific tot lo camp, e volgu que la despulla
fos nostra. Dic, senyor, a vostra altesa ab tota veritat que teniu lo ms singular
capit que en lo mn sia estat ni crec ser. E no pense la majestat vostra que
Alexandre, Cipi ni Anibal fossen tan discrets savis en ab tan esforat nimo ni tals
cavallers com aquest s: ms sap de la guerra que quants hmens jo haja vists en
ots nomenar: com tots nos pensam sser perduts, llavors som vencedors. Lo
treball seu s cosa de gran admiraci.
Dix lEmperador:
-Quina s la sua prctica?
Dix lo Conestable:
-La majestat vostra lo trobar lo ms sol.lcit home del mn. amador e guardador
del b pblic, emparador dels desemparats, ajudador del b pblic emparador dels
desemparats, ajudador dels malalts. Senyor, si neg s nafrat, a la sua tenda los fa
portar e fa'ls servir, aix com si era lo cos d'un rei, de viandes e de medecines en
gran abundncia, e los metges no se'n parteixen; e jo pens que si Nostre Senyor li
t a fer b, sol aquesta virtut hi basta.
-Digau-me, Conestable -dix l'Emperador-, quin recapte dna en lo camp, e a la
gent d'armes quin ordre els t?
-Senyor -dix lo Conestable-, jo us ho dir.Primerament, com ve de mat, ell fa
ensellar dos mlia rossins segons a qui toca la tanda; cavalquem los mil, tots
armats com si havien entrar dins en batalla, e ab aquests van mil hmens a peu, e
aix van per tot lo camp guardejant dins e defora, e a los dura fins a la nit.
Aquells qui descavalquem, pensau que els deixa desarmar ni los rossins
desensellar? Ans tot lo dia han estar armats per o que si algun cas los sobrevinia
aquella gent fos pus prestament a cavall que tos los altres. E com ve la nit dobla la
guaita, cavalquen dues mlia estan armats e los cavalls ensellats; e com ve a l'hora
de mitja nit van-se'n a llur instncia e los altres cavalquen. E no pensau, senyor,
que el vostre Capit en tota la nit ell dorma, sin incessantment va a estar ab la
gent d'armes burlant ads ab altres. En tota la nit, tan gran com s, jams lo
veureu dormir ni reposar. E moltes voltes jo li hi dic,que vaja a dormir ni reposar. E
moltes voltes jo lo hi dic, que vaja a dormir e jo restar all en lloc seu: no ho vol
per res consentir. E com ve que s dia clar, que el sol s eixit, fa tocar a missa;
vnen tots aquells senyors que oir-la volen. E pensau que sia home molt
ceremonis? No, senyor, sin que pendria a mi o algun altre per lo bra e fa posar
tots los magnats primers i ell posa's en un rac de la tenda, e aix ou la missa, ab
molta d'honor quea tots los senyors fa. E com la missa s dita, posen-se tots en
consell, e aqu saben si fallen vitualles al camp o no: de continet fa proveir a totes
les coses necessries. En lo consell no s'hi parla d'altra cosa sin de l'estat del
camp. Llavors lo Capit va-se'n a la sua tenda o a la primera que troba, e damunt
un banc o en terra sobre una cobriatzsembla se posar a dormir tostemps armat, e
dormir dues o tres hores al ms; e com se lleva toquen les trompetes, e llavors
tots los magnats vnen a dinar, e tots sn servits meravellosament de moltes
viandes e bones; e jams se seu en taula fins que han menjat la primera vianda. Jo
estic admirat que li baste a tants menjadors com t: e passades quatre-centes
persones dna a menjar, e trenta atzembles que jams no fan sin anar e venir ab
vitualles, capons e gallines, e de tantes volateries com haver se poden. Lo seu
treball e lo poc dormir s cosa admirable. Aprs dinar, com han feta col.laci, tenen
altre consell: si ha viles, castells o llocs prop d'all que es tinguen per los turcs,
quina gent d'armes hi ha mester per conquistar-los e quin capit hi ir, e si han
mester portart bombardes o artelleria; e pretament s'hi dna recapte. S-us dir,
senyor, passades setanta places havem recobrades. Molt bona prctica serva lo
gran Capit, molt millor que no feien ans que ell hi fos, com lo Duc nos era capit.
-Qu em direu -six l'Emperador- de sos parents? Com se comporten en la guerra?
-Molt b, senyor -six lo Conestable-. Esta nit o dem ser ac Diafebus ab los grans
senyors que porta presos.
-Com! -dix l'Emperador -, encara n'hi ha ms?
-S, Santa Maria! -dix lo Conestable-. All ve lo duc d'Andria, e lo duc de Melfi, e lo
fill del duc de Calbria, e molts altres comtes, barons e cavallers que vnen presos.
L'alegria augment en aquella hora molt ms que no era estada.
-Del vostre ofici de Gran Conestable -dix l'Emperador- ha-us fet empediment neg?
-No, senyor -dix lo Conestable-; qans de continent que m'hagu dada una lletra de
vostra majestat, me dix que jo regs de mon ofici, aix en lo seu camp com en lo del
Duc; e volia que lo seu conestable, que ell portava, fos lloctinent meu; que puix jo
era primer en temps, ra era que fos primer en dret. Tota aquesta guerra, senyor,
est en l'esfo de tirant.
L'endem Diafebus entr ab los presoners per mig de la ciutat ab moltes trompetes
e tamborinos que portava. L' Emperador e tot lo poble estaven admirats de tanta
multitud de presoners. Com foren en la plaa del palau, l'Emperador estava en una
finestra. Diafebus li fu molta reverncia, humiliant-se molt a ell, e prestament
puj alt en la cambra i bes-li la m; aprs, a l'Emperatriu e a l'excelsa Princesa.
Com hagu abraades totes les dames, torn a l'Emperador e dix-li tot o e quanta
bendicci, amor e voluntad de Tirant li presentava; e lo clementssim senyor ab
cara molt afable lo reb. Aprs li dix Diafebus:
-Senyor, suplic a la majestat vostre me vulla posar en llibertat, car b s presoner
qui a presoners guarda, com casc d'aquells comptes sobrepujar son coratge de
major dignitat que noblea no s; e per o vulla d'altesa vosta acceptar-los per lo
gran perill que tal comanda ab si porta, car i ell s feta per aquells qui sols honra
basta a conservar la sua honor. Com per los entenents vist ser jo haja retut mon
deute de fidelitat, lo que a inters de part s'esguardar, just o injust acte de
nomenar, en o grcia. E perqu si ha vist lo desig meu ab lo vostre concordes,
requir als notaris que me'n si ha feta carta pblica perqu en resta memria en
esdevenidor. La senyora de gran excel.lncia Princesa de l'Imperi grec, l'esgrgia
Estefania de Macednia, e la virtuosa Viuda Reposada, e la bella eloqncia de
Plaerdemavida, e l'honesta, prspera e benaventurada de la senyora Emperatriu,
qui s font de tots los sabers virtuosos, facen ver testimoni de mi com he retut mon
deute ab los presoners encems.
Font llevat acte, e l'Emperador reb sos presoners e parl molt ab Diafebus,
demanant-li lo seu Capit quina honor los feia e com los contractava. E Diafebus li
recit la prctica que ab ells servada havia. Llavors l'Emperador los fu posar dins
lo palau en les ms forts torres que tenia.
Com Diafebus vu temps de parlar ab la Princesa, an a la sua cambra e trob-la
ab totes les suas dames. Com la Princesa lo vu, llev's de l'estrado e fu la via
sua; e Diafebus cuit lo pas e don de genoll en la dura terra, e bes-li la m e dix:
-Aquesta besada s d'aquell que la celsitut vostra a condemnat en ms fort pres
que no sn aquets que jo ac e portats.
E les donzelles acostaren-s'hi, e no li pogu res dir per dubte que no ossen lo que
diria ms pres-lo per la m que anaren-se a seure en una finestra. Con foren
asseguts, la Princesa crid Estefania e Diafebus fu principi a un tal parlar:
-Si la mar se tornava tinta e l'arena paper, jo pens no bastaria d'escriure l'amor, la
voluntat, les infinides recomanacions que aquell prsper e virtus Tirant tramet a la
majestat vostra, com totes les coses sn vistes per la fi e aquella mostra casc qui
s, e dna premi e condamna segons les obres; e com amor no sia major son perill
sin atnyer-hi mort o glria per premi de cavaller valers. E no deureu tant amar
la vida que en desconegusseu l'amor d'un tal e tan esforat capit com l'altesa
vostra t, com per sa llibertat poc atesa d'aquell jorm que ell vos vu. Recitare part
de sa vida il.luminada no per los antics cavallers de molta estima, ni per los
presents, ni encara per negunes altres. No s digna cosa neg sia mereixedor de
tan gran premi com s aquest de la majestat vostra.
E don fi en son parlar.
La fi de les paraules de Diafebus foren principi a la Princesa, que ab cara afable
responent, dix:
-Per los meus desigs als vostres pus manifests, ab sola intenci volreu vs salvar,
la qual s sabuda sols per Du, e lo ju dels hmens sn en les obres, per la quals
vos condemnen totes les dones d'honor, per o com les coses de mal propsit
resten tostemps imperfetes. Ai lo meu germ Diafebus! Jo ser a vosaltres dada
per vida com tingau ttol de bons e verdaders; no fallint-vos execuci de virils
cavallers del que se'n pot dir per los entenents de tot l'univers mn, en glria e
llaor de vosaltres; e les recomandacions que em diue, jo estic admirada com tan
gran crrega sobre vostres espatles haveu pogut portar, emper jo les reb com de
vassallla a senyor, e les mies sien doblades e una ms.
E en aquestes raons entr l'Emperador, e vu Diafebus que tenia grans raons ab sa
filla, Dix:
-Per los ossos de mon pare, gentil cosa s com a les donzelles plaen oir les
cavalleries que los bons fan.
E dix a sa filla que ixqus de la cambra per anar a la gran plaa del mercat; e aix
fon fet. E Diafebus acompany l'Emperador, e aprs torn per acompanyar a
l'Emperadriu e a la Princesa. Com foren al mercat, veren all un gran cadafal que
l'Emperador havia fet fer, qui era tot cobert de draps d'or e de seda. Aprs que
totes les dames foren assegudes, fu seure tots los presoners, e man que tots
segussen en terra, aix los moros com los crestians. E tots s'assigueren sin lo duc
d'Andria, lo qual dix:
-Jo he acostumat seure en estat real, e ara em voleu contractar com esclau
abatut? Cert, no far. La persona me poreu subjugar, mas no fareu lo cor ni el
poreu subvertir al que voleu.
Com l'Emperador vu la qesti, fu venir los ministres de la justcia, e man'ls que
ab mans lligades e peus, lo fessen seure; e aix fon fet. Com tots foren asseguts,
posat silenci en la gent, l'Emperador fu publicar una sentncia, qui era de tenor
segent.

La sentncia que l'Emperador don contra los cavallers, ducs e comtes que
presos eren.
Ns, Frederic, per la divinal grcia Emperador de l'Imperi grec de Constantinoble.
Seguint la llei dels nostres gloriosos antecessors, a fi que la prosperitat imperial sia
conservada en son degut estament, ab reps e benefici de l'Imperi grec e de tota la
cosa pblica, perqu sia notori e manifest a tot lo mn com aquests mals cavallers
e infidelssims crestians hagen pres sou dels infels, e ab m armada, en companyia
d'aquells sien venguts contra la crestiandat, per exalar la seva mafomtica e per
destruir la santa fe catlica, e han fet tot son poder en dissipar aquella, no tement
Du ne l'honor d'aquest mn, ne la perdici de l'nima, e com ab gran traci e
maldat sien venguts en la mia terra per a voler-me desposseir de la mia imperial
senyoria com a mals cavallers e impiadosos, e malets per la santa mare Esglsia,
sn mereixedors de molta pena, e d'sser desagraduats de l'art de gentilesa e de
l'ordre de cavalleria, e sien desnaturats de la noble part d'on vnen, com los llurs
antecessors sien estats nobles e hmens virtuosos de gran renom e fama, com en
ells sia morta l'honor d'aquest mn per la gran maldat manifesta que han comesa;
e atenent per les coses desss dites, e moltes altres, diem, notificam e denunciam
a tothom generalment, e no sens gran amaritud, dolor e pronuncian e sentenciam,
donant per tradors a tots los crestians que ac sn presents, e que els sia feta tota
aquella solemnitat que a semblants tradors com aquests, contra Du e lo mn, s
acostumada.
Publicada la sentncia ixqueren dotze cavallers tots vestits de gramalles e
caperons, e l'Emperador se vest aix com ells. Feren-los llevar de terra, e pujar alt
en un cadafal, e all los armaren e les desagraduaren ab totes aquelles
circumstncies que als mals cavallers acostumen de fer, segon desss, en lo
principi del llibre, s contengut.
Com lo duc d'Andria se vu fer tal procs e de tanta infmia per a ell e als altres, e
veures foragitat de tota honor de cavalleria, pres tan gran alteraci, que la fel li
esclat, e mor de continent.
Com l'Emperador lo vu mort, man no fos soterat en sagrat, mas que fos llanat
enmig d'un camp perqu el menjassen los cans e les bsties feres.
E fu-los pintar en pavesos, penjats cap avall ab la sentncia escrita en casc
pavs; e trams-los per totes les parts de crestians. Com lo Papa e l'Emperador
d'Alemanya los veren, tingueren per molt justificada aquella sentncia. Com los
cavallers hagueren rebuda l'honor que eren mereixedors, tornaren-los en la pres.
E dix l'Emperador:
-Usem de justcia e no hajam misericrdia de neg.
Fu portar l'escuder del duc de Macednia ab grossa cadena al coll, e present tots,
li don sentncia de mort e que fos penjar cap avall per la molta congoixa que li
havia feta passar. Com Diafebus vu l'escuder e o la sentncia que li havien dada
de mort, e que el se'n portaven per executar-lo, an prestament e agenoll's als
peus de l'Emperador, e suplic'l molt fos de sa merc que aquell escuder no
prengus mort, perqu les males gents no haguessen a dir que moria per haver dit
mal del seu capit. E l'Emperador ab bones paraules lo detenia perqu
l'executassen. Com la Princesa vu que Diafebus no podia res acabar per molt que
suplics, llev's de l'estrado e an's agenollar als peus de son pare, e ensems ab
Diafebus lo suplicaren que els dons l'home; e tampoc ho volgu consentir. Vengu
l'Emperadriu e totes les donzelles, e totes lo suplicaren. Dix l'Emperador:
-Qui vu jams que sentncia que fos donada per lo consell general se revocs?
Jams ho fiu: no ho far ara!
La Princesa li prenia les mans per excusa de besar-les, e llev-li l'anell del dit que
ell no hage sentiment, e dix-li:
-La majestat vostra, senyor, no s acostumada d'usar de tanta crueltat de fer morir
neg ab tantan pena.
-A mi no contenten vanes paraules -dix l'Emperador- segons les que ell me dix;
emper vs, ma filla, mudau-li la mort a tota vostra voluntat.
La Princesa don l'anell a Diafebus, e aquell, molt corrent ab un ross, an al
mercat on la justcia se feia e don a l'alguatzir l'anell; e Diafebus pres l'home e
port'l-se'n a sa posada, que ja estava en l'escala per dar-li la volta. Partit Diafebus
de sa posada per anar al palau, l'escuder cuitadament se n'an al monestir de Sant
Francesc e fu-se frare; lleix los perills del mn e pos's al servei de Nostre
Senyor.
L'endem aprs de la sentncia, l'Emperador fu prendre tots los turcs que de
rescar no eren, e trams-los en altres parts per vendre, o s, en Vencia, en
Siclia, en Roma e en Itlia. E los que no podien vendre barataven-los ab armes o
cavalls o vitualles: lo que mester havien. L'altre duc se rescat per huitanta mlia
ducats venecians; lo fill del duc de Calbria pag cinquanta-cinc mlia ducats. Tots
los dems se rescataren; los que no tenian de qu pagar, feien sagrament e
homenatge de b servir e llealment. donava'ls armes e cavall e sou, e feia'ls anar al
camp; los qui no ho volien fer, feia'ls molt b ferrar, e feia'ls obrar les torres de la
ciutat e dins lo palau, de qu se n'ennobl molt tot.
Com lo Conestable e Diafebus s'havien a partir, l'Emperador pres tant del seu tresor
com conegu que havia hagut del rescat dels presoners, e trams-lo per ells al
Capit.
Lo dia ans que partissen, Diafebus tingu esment com l'Emperador se fon retret; ell
an a la cambra de la Princesa e la primera que trob fon Estefania, e fu-li de
genoll gran reverncia e dix:
-Gentil dama, la mia bona sort s estada de vostre merc sser la primera ab qui
em s encontrat. Hauria-us a molta grcia me fseu cert de vostra benivolena que
la mia demanda fos admesa. Tendria'm per home de bona ventura, si la fortuna
m'era tan favorable me volgusseu fer digne que us pogus sser lo ms acostat
servidor, per b que jo no en sia digne ne mereixedor, atesa la gran bellea, grcia e
dignitat que la merc vostra posseeix. Emper, amor s aquella que eguala les
voluntats, e a l'indigne fa digne d'sser amat. Com jo us ame sobre totes les dames
del mn, e per vs sser dama de tan bon sentiment, la fi de la mia demanda no
em deu sser denegada. E lleixau a part per vostra virtut les paraules que preniu,
excusant-vos ab la senyora Princesa, e aquella preneu en total defensi vostra.
Serviu-vos un poc de les mans, estenent-les envers mi en senyal de victria,
perqu al millor cas no us falguen, e haureu feta bona elecci. E si lo contrari feu,
lo que no s presumidor, reportar la merc vostra aquella confusi e vergonya de
poc amar, e blasmada per les dones d'honor, e totes vos daran per pena que siau
desagraduada de tota gentilesa, puix no voleu sentir la glria que d'amor s'ateny,
condemnant-vos que siau exellada en l'illa dels Pensaments on neg jams troba
reps. E si a no em basta, que no em vullau pendre a merc, jo publicar en
l'estudi de cavalleria a les dones e donzelles totes les requestes que per ma part a
vostra senyoria he fetes, e totes vostres cruels e impiadoses respostes. En una part
me condemnau, en altra me dau sentncia de vida, demanant a la merc vostra
que davant la il.lustrssima Princesa, aquella sia jutge qual, de vs o de mi, demana
ms justa causa.
E don fi en son parlar.
La virtuosa Estefania, ab cara molt afable responent, dix:
-Puix la ignorncia no s digna de perd, obriu los ulls, que res no us excusa, e
veureu lo que les dones d'honor pronunciaran contra vs, i en molta honor mia. E
dos contraris no poden estar ensems, per la contrarietat que ab si porten, La qual
demanda per vs a mi feta, vos ofn ms que no us fra mester, e requer esmena
gran per reparar lo passat, majorment si lo ju dels entenents coneixeran en vs
que dieu paraules que contra l'honor vostra criden, car veig-vos tan cuitat de
pendre vostra llibertat. Aix com crec en alre no pensau, dubte he no vingau en
major error en reparar vostres errades en coneixena dels bons, e portar a mi a
estendre la mia gonella damunt vostre menyscapte. Perqu vull que siau cert en
aquesta part no vull fer miracles en ressuscitar un altre Lltzer com fu Jesucrist.
Emper no vull que per a desespereu de la mia poca amor, car ms s que vos
no dieu ni poreu pensar, car lo major b que us conec s ignorncia que mostrau
haver.
E volent Diafebus satisfer a les raons desss dites, venc lo cambrer de l'Emperador
e dix a Diafebus que l'Emperador lo demanava. E Diafebus suplic a Estefania que
all lo volgus esperar, que ell tornaria lo ms prest que pogus. La gentil dama
resps que era molt contenta d'esperar-lo.
Com l'Emperador vu a Diafebus, dix-lo que ell e lo Conestable rebessen los diners
dels presoners. Dix Diafebus que era content. Aprs preg molt al Gran Conestable
que els volgus rebre, al.legant ignorncia, que no sabia comptar. E l'Emperador
los man que ans del dia, que partissen. E Diafebus se'n tron a la cambra e trob
la sua senyora que estava arrapada en fort pensament ab les llgremes als ulls, per
o com sabia que l'Emperador no el demanava sin perqu prts. E Diafebus, qui
en tal comport la vu estar, pres-la a conhortar mostrant que major dolor tenia ell
de sa partida que no fea ella.
E estant en aquestes consolacions, entr per la cambra la Princesa, que venia de la
torre del tresor, en camisa e ab faldetes de doms blanc, ab los cabells tots
escampats per les espatles, e feia-ho per la gran calor que feia. Com ella vu a
Diafebus, volgu-se'n tornar, mas Diafebus li fon tan prop que no la'n lleix tornar.
-Voleu que us diga? -dix la Princesa-. De vs no m'hi do res, puix vos tinc en
compte de germ.
Parla Plaerdemavida e dix:
-Senyora, no veu vostra altesa la cara d'Estefania? Si par que haja bufat al foc, car
tan vermella est la sua cara com fa la rosa de maig. E jo b crec que les mans de
Diafebus no han estat molt ocioses estant nosaltres alt en la torre. B la podem
nosaltres esperar que vinges! I ella s'estava ac ab la cosa que ms ama. Dolor de
costat que t vinga!, que si jo tingus enamorat, tamb m'hi jugaria com vosaltres
feu, mas s dona eixorca que no tinc res qui b vulta. Diafebus, senyor, sabeu a
qui ame de tot mon cor, e vull b? A Hiplit, patge de Tirant. E si fos cavaller,
encara lo volria ms.
-Ara jo us promet -dix Diafebus- que en la primera batalla que jo em trobe, ell
haur tota l'honor de cavalleria.
E estigueren burlant per bon espai. Dix la Princesa:
-Voleu que us diga, germ Diafebus? Com ben s mesa entorn e b mirat per tots
los cantons del palau, e no veig a Tirant, lo cor me mor: car si aquell jo podia
veure, la mia nima restaria aconsolada. Mas ab aquest desig pens que em morr
ans que el veja. Emper una cosa m'aconhorta: que encara que congoixa ne passe,
no em dol, puix ame cavaller valers, complit de totes virtuts; e la part que ms
me contenta s per sser liberal, per o com lo Gran Conestable ha dit que t molt
gran despesa: aix s dels senyors que tenen l'nimo gran en despendre: en l' estat
que es meten, en aquell deuen perseverar. E per o com jo veig Tirant que en
aquesta terra no t bns ni heretatge, no volria per res menyscabs de sa honor: jo
li vull sser com a pare e mare, germana e filla, com enamorada e muller. E per o
vs, lo meu germ, li portareu moltes reocmandacions, e enmig d'elles, embolicat,
que neg no ho spia ni ho veja, mitja crrega d'or perque puga a son plaer
despendre. E per o davallava jo, e Plaerdemavida, de pesar-ho e posar-ho en sacs.
E com ser l'hora del sopar, fareu venir de la gent vostra; e si jo no hi s,
Estefania o Plaerdemavida vos ho daran. E direu-li de ma part no es deixe de tot
lo que sia honor sua: car l'honor sua jo tinc per mia. E com aquests haja desps, jo
li'n dar ms; e no consentir que ell ni los seus passen fretura de res. E si jo sabia
que filant al torn lo podia sostenir en sa honor, de tot cert ho faria; o ab sang de la
mia persona lo pogus pujar en lo ms superlatiu grau, de molt bon grat ho faria, si
m'ajut Du; car la fi de les coses esdevenidores s remesa a la fortuna, e d'un b
naix principi d'altre, e la mia condici tira totes les coses a la sua sabor. E per o he
fet jo que lo senyor Emperador li done ttol de Comte. E ja veu qu dix l'altre dia la
Viuda Reposada: que ella sabia que jo amava a Tirant, que li fes grcia del ttol que
tenia. Tots los dies de ma vida ser en record d'aquell mot que em dix. En son
testament me lleix, una tia que jo tenia, un comtat quei es nomena de Sant
ngel: almenys, si senten o saben jo ame a Tirant, ser gran excusaci, mia: diran
que ame un comte; car la mia confiana posada est en sa valor.
Oint dir Diafebus a la Princesa paraules de tanta amor, estigu molt admirant e dix:
-Per mon Du, senyora, jo no em sent bastant en regraciar ne satisfer a les honors
e prosperitats que la majestat vostra fa molt majors coses que no sn aquestes per
ses virtuts. Mas ab la grcia e molta amor que la celsitud vostra ho ha dit, deu
sser pres en molt major estima que no s, car diu lo proverbi, que no dna qui ha,
mas qui ho ha acostumat; car jo veig que les grcies sn tals segons d'on
proceeixen; e lo qui a vostra altesa por atnyer ser benaventurat. E per o vos
deman de grcia que jo, per part d'aquell fams cavaller, vos bese les mans e los
peus; e aprs, per tots quants som de la parentela.
No pogu ms detenir-se Estefania que no parls per la molta passi d'amor que
tenia, e dix:
-No em det lo partir per anar-me'n ab Diafebus bsin vergonya, la qual vergonya
proceeix de menyscapte de gentilesa, car la infmia que en nma honor faria no
seria de neguna estima entre los bons, puix ab llicncia de vostra altesa ho fes, car
ab veritat enveja m'ha fet del que feu per aquell gloris mestre sue, Tirant lo bo.
Doncs jo dec emitar l'excel.lncia vostra, que faa donaici de tot quant he a
Diafebus, qui ac present s.
E llev's d'all on estava, e entr-se'n dins la sua cambra. E escriv un albar, e
pos'l-se en los pits e torn en la cambra on era la Princesa.
En aquest espai que Estefania era anada per escriure, Diafebus suplic molt a la
Princesa que la hi deixs besar. E la Princesa jams hi volgu consentir ne atorgar-
lo-hi. E Diafebus torn dir a la Princesa:
-Senyora, puix les nostres voluntats sn contrries, raonablement se deu seguir
que ho sen les obres. E d'ac ve lo que es diu, que quan u no vol, dos no es
discorden. Aix, ne poria pendre a nosaltres a gran culpa de la majestat vostra, si ja
de llenguatge no mudau. Fins ac vos s estat servidor afectat, car si l'altesa vostra
m' hagus comprat per catiu, no pogureu manar ms en mi que ara fieu, e icom
anava jo ab los ulls embenats. Car si cent vides tingus, com no en tinga sin una,
totes cent les aventurara sols per fer a la majestat vostra algun servir, per gran
perill que hi fos; e la celsitud vostra no voler-me contentar l'esperit de llibertat
d'una poca de fruita! Cercau d'ac avant altre germ e servidor qui us serveixca a
sa despesa. E no pense ms l'altesa vostra que jams diga res a Tirant, de part
vostra, ni menys li portar los diners. E per prest que sia al camp, pendr son
comiat e tornar en la mia terra. Emper encara vos dolreu, algun dia, de la mia
absncia.
E estant en fi d'aquestes raons, l'Emperador entr per la cambra, e dix a Diafebus
per qu no desempatxava en metre's a punt que ans del dia fossen partits.
-Senyor -dix Diafebus-, ara en aquest punt vinc de la posada, e tots estam prests
per partir.
E l'Emperador lo tragu de la cambra e port'l passejant per lo palau, a ell i al
Conestable, recordant-los del que tenien a fer.
-Ai trista de mi! -dix la Princesa-. En quant s's enfellonit Diafebus! I pens que ja
no volr fer res per mi. B s mala sort mia, que tots aquests francesos sn mig
desesperats. Tu Estefania, prega'l-ne, per amor de mi, que no estiga aix fell.
-Jo b bo far -dix Estefania.
Parl Plaerdemavida e dix:
-Oh b sou estranya senyora! En temps de tan gran necessitat de guerra, no sapiau
conservar l'amistat dels cavallers. Posen los bns e les persones en defensi de
vostra altesa e de tot l'Imperi; e per un besar vos feu tant d'oir! Quin mal s lo
besar? Que ells en Frana no en fan ms menci que si es donaven la m. E si a
vs volia besar, ho deureu consentir, e encara si us posaven les mans davall les
faldes, en aquest temps de gran necessitat. E aprs que siau en tranquil.la pau, fer
del vici virtut. Bona dona, bona dona, enganada anau! En temps de guerra s'hi
requiren armes, que en temps de pau no hi cal ballestes.
En aquestes raons no hi era Estefania; mas la Princesa an a la cambra on era, e
preg-la molt que el fes venir:
-Car jo tinc gran dubte que no se'n vaja aix com ha dit. E si ell se'n va, no ser
gran admiraci que Tirant se'n vaja per amor d'ell. E si aquell virtus no se n'anava
per amor de mi, irien-se'n molts dels altres; e pensant-nos guanyar, perdrem.
-Massa voleu fer b, senyora -dix Plaerdemavida-. No hi trametau neg, sin vostra
altesa hi vaja en excusa de veure l'Emperador. E posareu-los en noves e tant prest
li passar la fellonia.
La Princesa an prestament on era son pare, e trob'ls en parlament. Com b
hagueren parlat, la Princesa pres per la m a Diafebus, e preg'l molt no estigus
enutjat de res. Resps Diafebus:
-Senyora, totes les experincies que fer-se poden he ensajat a vostra altesa,
reconeixent bona fe. Creia vos acordareu ab mi a perills esdevenidors per sser
incerts, car tals coses com aquestes ms estan en contentaci de vista que en obra.
A la majestat vostra n'ha pres aix com a Sant Pere, que fugint per no morir en
Roma, per l'aparici torn coneixent son defalt, mitjanant voler d'altri. De dues
coses seguir l'una: besar o comiat. Atesa ma voluntat, de mi poreu manar just o
injust.
-Si vergonya aconseguida per mals actes fos honor-dix la Princesa-, jo seria la ms
benaventurada donzella del mn en consentir lo que molts desitgen; en contrari, si
honor procurs vergonya, no sereu de res envergonyit, com no hajau volgut
esperar aquell qui nt la mia nima cativa, d'aquelles paraules que tant vostra
honor criden: besar, besar.
Acabant la Princesa les darreres paraules, Diafebus don dels genolls en la dura
terra, e bes-li la m. E acost's a Estefania e bes-la tres voltes en la boca, a
honor de la Santa Trinitat. Parl Estefania e dix:
-Puig ab tan gran esfor e requesta vostra e per manament de ma senyora, jo us
he esat, vull que voluntat mia prengau possessi de mi, per de la cinta amunt.
E Diafebus no fon gens peres: pos-li de continent les mans als pits, tocant-li les
mamelles e tot lo que pogu, e trob-li 'albar, e pensat que fos lletra d'algun altre
enamorat, estigu parat sens negun record.
-Llegiu lo que trobareu aqu escrit -dix Estefania-; e no estigau alient ne ab tan
gran pensament, per o que los entenents, no pensen sia tolt lo ver ju per lo qual
vos consemnau, que teniu causa de sospista.
L'excelsa Princesa pres l'albar de la m de Diafebus, e lleg aquell, lo qual era del
tenor segent.

Lalbar que fu Estefania de Macednia a Diafebus
De tots jorns nos mostra experincia quant natura ha sviament ordenat ses coses
per los gloriosos passats. Havent atesa lliberat de fer de mi lo que vull, tenguda
aquella honestat que sol sser dada a donzelles, veuran e sabran en aquest albar
com jo, Estefania de Macednia, de grat e de certa cincia, no constreta ni forada,
tenint Du davant los meus ulls e los sants Evangelis de les mies mans
corporalment tocats, promet a vs. Diafebus de Muntalt, ab paraules de present
prenc a vs per a marit e senyor, e done-us en contemplaci de mattrimoni lo
sobredit ducat de Macednia ab tots los drets a ell pertanyents; ms, vos porte
cent deu mili ducats venecians, e ms tres mlia marcs d'argent obrat, joies e
robes per la majestat del senyor Emperador ab los de son sacre consell estimades
huitat-tres mlia ducats; e ms, vos porte la mia persona, que estime ms.
E si contra res d'al venia ni em pot sser provat, vull sser encoreguda per falsa
e fementida, e no em puga allegar, ni ajudar de neguna llei que los nostres
emperadors passats ni presents, hoc encara los de Roma, renunciant en aquella llei
que fu aquell gloris emperador Jlius Csar, la qual se nomena llei de ms valer,
la qual s en favor de donzelles, viudes e pubiles.
E ms, renuncie al dret de cavalleria: no sia negun cavaller qui en camp per mi
entre ni dona que em gose raonar, ans me puguen clavar la m ab la cerimnia
entre cavallers e dones d'honor acostumada.
E, per o que major fe hi sia dada, pose lo meu propi nom sots signat ab sang de la
mia persona.
ESTEFANIA DE MACEDNIA

Com Diafebus pres comiat de lEmperador e de les dames per tornar al
camp.
Aquesta Estefania no era filla daquest Duc. Son pare fon gloris prncep e
valentssim cavaller molt ric; era cos germ de lEmperador e no tenia sin aquesta
filla; com se mor deix-li lo ducat, que com fos de tretze anys, man en son
testament que li fos donat. La mare daquesta rest dona poderosa, tudora e
curadora ab lEmperador ensems. Aquesta, per haver fills, pres lo comte dAlb per
marit; e aquell intituls duc de Macednia. Aquesta donzella havia, en aquell cas,
complits catorze anys
Venint la nit, que tots estaven en orde per patir, Diafebus, ms content que dir no
es poria, a l'hora que la Princesa li ha via assignada, trams per la moneda; e com
la tingu en sa posada, en l'espai que la gent s'armava, ell torn al palau per
pendre llicncia de l'Estefania, a la qual preg que, com seria absent, fos en record
d'ell.
Ai Diafebus e senyor de mi! -dix Estefania-. Lo b d'alquest mn tot est en fe. E
no veu vs en lo sant Evangeli que diu: "Benets seran aquells qui no em veuran e
creuran"? Vs me veu e no creeu. Hajau a de mi: ms part hi teniu que totes les
persones del mn.
E besant-lo moltes vegades a la partida, davant la Princesa e Plaerdemavida. A la
partida foren escampades moltes llgremes essems mesclades, car aquest s lo
costum d'aquells qui b es volen. E don dels genolls en la dura terra, besant les
mans a la Princesa de part d'aquell virtus Tirant e de la sua. Com ell fon al cap de
l'escala, Estefania cuit devers ell e dix-li:
-Perqu us record de mi.
Llev's una grossa cadena d'or que portava al coll, e don-la-hi.
Senyora-dix Diafebus-,tal penyora tinc vostra. Si mil hores havia en lo dia, cascuna
hora per si seria en record de la merc vostra.
E torn-la a besar carregar les atzembles; e tots pujaren a cavall a les dues hores
de la nit. E part ell i lo Conestable. Havien suplicat a l'Emperador les naus e galeres
portassen vitualles al camp.
Arribats que foren ab Tirant, no fon poc lo plaer que pres en llur veneguda. Lo
Conestable ensemes ab Diafebus donaren los diners dels presoners al Capit. E
aquell fu venir los comtes qui altra vegada havien repartit los diners e altres
coses, com armes e rossins. Com tot a fon fet, Diafebus recit a Tirant tot lo que
s'era seguit e los diners que li portava. Tirant de res no hagu major consolaci
com de l'albar que vu escrit de m d'Estefania, e lo seu nom com era escrit ab la
sua sang.
Dix Diafebus:
-No sabeu com ho ha fet? Llig's lo dit ab un fil fort, e lo dit infl's, e ab una agulla
punx's lo dit e prestament n'ixqu sang.
-Ara -dix Tirant- haurem guanyada sentncia envers ma senyora, puix aquella
galant Estefania ser de part nostra.
Dix Diafebus:
-Voleu que pesem quant or nos ha donat?
Fon pesat, e trobaren-hi dos quintars tots en ducats.
-Ms m'ha donat -dix Diafebus- que sa altesa no em dix; com la mitja crrega no
s sin quintar e mig. Aix s dels grans senyors, dels qui tenen lo cor valers, que
donen ms que no prometen.
Deixem-los estar e vejam qu s'hi fa en lo camp.
Aprs que lo Gran Conestable e Diafebus foren patits, los turcs estaven molt
desesperats, com dues voltes eren estats desbaratats, maldien del mn e de la
fortuna qui en tanta dolor los havia posats, com trobassen per compte los fallien,
entre morts e presos, ms de cent mlia hmens. E estant ab aquesta ira tingueren
consell en quina forma porien dar mort a Tirant; per qu fon deliberat que lo rei
d'Egipte la hi dons, per o com era molt ents e en les armes ms destre que
neg de tots los altres, e dels moros millor: de dues selles molt bon cavalcador,
armaria's a la nostrada segons en Itlia s'acostuma fer, ab sos pennatxos e los
cavalls encorbetats.
Hagueren d'acord que ell vingus al camp dels crestians. E trams un trompeta a
Tirant. Com fon a la vora del riu, fu son senyal posant una tovallola en una canya
que portava; e los del camp prestament li respongueren per aquell mateix senyal. E
passaren-lo, per manament de Tirant, ab la petita barca que tenien de.
Com fon davant lo Capit, deman salconduit per al rei d'Egipte e deu ab ell; e lo
Capit fon content d'atorgar-lo. L'endem venc lo Rei, e Tirant ab tots los grans
senyors l'anaren a recibir a la vora del riu, e li feren molta honor segons de rei se
pertany; lo qual venia armat, e tal se trob lo Capit e tots los seus. Lo Rei portava
molt rica sobrevesta, tota d'or e de perles; e lo Capit portava la camisa sobre les
armes, que sa senyora li havia dat. Lo Capit fu pendre dos moros dels qui eren
venguts ab lo Rei, e fu-los portar a la sua tenda perqu matassen cent parells de
capons e gallines que tenia; e fu-li aparellar molt b a dinar: arrs e cuscus e
molts altres potatges que havien aparellat. Feren-lo molt ben servir a la real. E
atur all tot lo dia e la nit fins a l'endem. E mir tot lo camp, e lo comport
d'aquell; com vu tanta gent a cavall, deman aquella gent per qu estaven tant a
cavall. Reps lo Capit:
-Senyor, aquells estan all per festejar-vos.
-Si nosaltres ho hagussem fet aix -dix lo Rei- Com tu fas, no hagueres romput lo
nostre camp. E per o desig la tua mort, car en gran dolor e congeixa nos has
posats per la gent que ens has presa e los qui sn anats riu avall, que cossos no
han rebut sepultura; e per o tinc a tu en gran oi de tot mon cor, justament, sens
admiraci alguna. Car no s justa cosa ni raonable que jo dega amar aquell qui em
persegueix d'oi capital en brogit de semblant guerra, car de guerra null temps no
proceeix amor, per qu et notific que per les mies mans tens a morir de mort
amargosa, per o com la tua prpia matura s de crueldat, que dnes morrt a qui
no la mereix. E poden dir tots aquells a qui lo dan toca, que aquest est lo ms
desaventurat cavaller, en lo ms superlatiu grau de crueldat confs e abatut molt
ms que dir no es poria.
Resps Tirant en estil de semblants paraules:
-Lo meneig de vostra llengua me par sser molt fort, e aixi ho deu passar per los
mals com per los bons, hoc encara per l'estat dels cominals. E per o jo espletar la
mia tallant espasa punint aquells qui han seguit vostra mala secta, e no vull ab vs
contendre de paraules deshonestes, majorment estant dins la mia tenda.
Lo Rei volgu satisfer, e Tirant ixqu fora de la tenda, e lo Rei se'n torn al seu
camp. L'endem ajust consell de tots los grans senyors reis, ducs, comtes, e tots
los crestians, e posaren-se enmig d'una gran praderia. Com tots foren ajustats, lo
rei d'Egipte fu principi a paraules de semblant estil.

CXLIX. Com lo rei d'Egipte torn la responsta que Tirant li havia feta als
grans senyors moros.
-Seguint lo costum d'aquells qui l'ofici de la llengua davant les mans posen, jo no
s de tal metall, ans me plau comanar a les mans los actes virils, e remetre'ls a la
fortuna prspera o adversa, les tals coses que los bons cavallers han acostumat fer,
e resta en ells l'honor de la mundana glria. E per o, magnnims senyors, vos vull
significar la bona prctica que tenen los crestians sser molt bona, com haja vist nit
e dia gent a peu e a cavall guardant tostemps lo camp, e per res al mn no els
porem esvair aix com ells han fet a nosaltres. Des que aquest Capit s vengut, ha
posat en gran orde tota la gent
Dix lo Sold:
-A vostre parer, quanta gent poden sser de peu e de cavall?
-Senyor, jo pens -dix lo Rei- que los de peu no basten a quaranta-cinc mlia, e los
de cavall seran deu mlia e no hi basten encara. Ells sn pocs, mas lo gran orde que
ells tenen ara de present s molt gran, car b sap la senyoria vostra e tots los que
ac sn, com lo duc de Macednia era capit, per lo mal orde que dava e per no
entendre la guerra, tostemps era venut e nosaltres vencedors. E si aquest diable
d'home no fos vengut de la Frana, ja fre dins los palaus de Constantinoble, e de
la sua esglsia, que tan bella s, n'hagurem fet mesquita, l'Emperador hagurem
mort, sa muller e sa filla foren esclaves, e totes les altres donzelles, ab elles
ensems, a la senyoria de nosaltres; e ara no porem aix fer si aquest Capit viu
molt. E venint a l'efecte del que vull dir, no s possible nosaltres lo pugam matar o
apresonar sin en aquesta manera, com ell no vendr a batalla ab nosaltres sin a
tot son avantatge per lo poder gran que nosaltres tenim, ms que no ell. Si
vosaltres teniu per bo jo el requers de batalla a tota ultrana, de la mia persona a
la sua, ell s molr anims cavaller, no ser menys no accepte la batalla. E com ser
ac ens combatrem, e vosaltres coneixereu jo haja lo millor, deixau-nos combratre
wur jo el matar; e si s cas ell pogus ms de mi, d'un tros lluny tireu-li ab fletxes
e muira en tot cas del mn ell i tots quants ab ell vendran.
Tot es tingueren per bo lo que lo Rei havia dit.
Finat lo consell, lo rei d'Egipte se n'entr en la sua tenda e pres-se a ordenar una
lletra.
Lo Sold tenia un servidor que shavia criat de molt poca edat, lo qual era estat
cresti e natural de la ciutat de Famagosta, que s en Xipre, e fon pres en mar per
una fusta de moros, e per la poca edar e discreci que tenia ferent-lo tornar moro.
Aquest, com fon en perfecta edat, havent natural coneixena sses millor la llei
crstiana que no la secta mafomtica, deliber de tornar a la bona part; e posa-ho
en execuci en aquesta forma. Lo moro se pos molt en orde de belles armes e un
ginet molt bo, e fu la vida del pont de pedra on estava lo senyor de Malve. Com
fon prop del pont, quasi a un tir de ballesta, pos la toca que portava al cap la
llana e fu senyal de segur, e los del castell veren que no venia sin u tot sol.
Respongueren al senyal assegurant-lo. Com lo moro fon prop, un ballester, qui no
havia res vist del segur que el senyor de Malve havia fet, tir-li un passador e
nafr-li lo ginet.
-Oh, senyors! -dix lo moro-. Tan poca fe haur en vosaltres que sobre segur
mateu a mi e a mon cavall?
Desplaguu-li molt al senyor de Malve, e fu-lo descavalcar e cauraren-li lo ross, e
proms-li que si moria que li'n diria un altre millor. Lo moro dix com venia all per
fer-se cresti, e que voldria parlar molt av lo gran Capit; e volia, si a ell era
plasent, volgus sser son padr; e que si parlava ab ell, l'avissaria de moltes coses
qui serien en gran honor sua e til de la sua persona. Restaren d'acord que
l'endem torns all e que lo senyor de Malve trametria a pregar a Tirant vengus
all. e lo moro molt content torn-se'n al camp; e mostr lo seu cavall al Sold e als
menescals perqu el guarissen. e lo Sold dema-li d'in venia e com era estat
nafrat lo seu ross. Lo moro respondre dix:
-Senyor, jo an devers lo pont per o com m'enutjava ac. E d'un gran toros lluny,
jo viu un cresti a cavall, e fiu la sua via, e ell m'esper. Com fui prop d'ell, tir'm
aquest passador, e jo ferm fort dels esperons al ginet e aconsegu'l, e d'encontre
l'enderroqu a terra del cavall, e prestament fui descavalcat per tolre-li la vida; e ell
agenollar deman'm perd. La mia propia natura s inclinada ms a perdonar que
altra cosa, e som restats en molt gran amistat; ha'm proms, sobre sa fe, d'avisar-
me tot quant en lo camp dels crestians se far.
-Oh que bona nova s estada per a mi -dix lo Sold-, que jo puga saber qu s'hi fa
en lo camp dels crestians Prec-te, en tot cas del mn, tu hi vulles tornar dem, e
sentirs que volran fer: si esperaran batalla o si se n'iran dins la ciutat de
Constantinoble.
E ell atorg tot quant li deix. L'endem ell lo sol.licit que torns al castell per
parlar ab son amic. Com al moro li paregu hora de partir, ell pres un ginet dels
millors que el Sold tenia, e fu la via del pont; e fet son senyal, ell entr dins lo
castell, e per tots fon rebut ab molta honor. E no pass molt espai que fon aqu
Tirant, e fu molta honor al senyor de Malve e a son fill. Aprs entraren dins una
cambra on era la senyora de Malve, qui estava a raons ab lo moro. Com Tirant
hagu abraada la senyora, fu honor al moro. E lo moro li dix com venia per fer-se
cresti cognoixent ab natural ra la veritat de la fe; e suplicava'l que fos de sa
merc que el volgus acceptar per servidor.
-E signific a la senyoria vostra com per lo consell han determenat que dem o
l'altre vos ser tramesa una lletra de batalla. Emper guardau, senyor, que en
negun cas del mon no accepteu la batalla perqu no us por sser profitosa, sin
en gran dan de la vostra persona e de tots quants abg vs iran.
Tirant li regraci molt lo bon avs; e que era molt content d'acceptar-lo per servidor
afectat. Anaren a l'esglsia; e all reb lo sant baptisme ab molta devoci. E volgu
Tirant e lo fill del senyor Malve fossen padrins; e la senyora fon padrina. E
posaren-li nom Ciprs de Patern. Com l'hagueren batejat, dix:
-Senyor, jo he rebut per grcia de Nostre Senyor lo sant baptisme, e em tinc per
verdader cresti. E en aquesta santa fe vull viure e morir. Si la senyoria vostra vol
que jo ature per servir-vos, ho far de molt bona voluntat; sli volreu que torne al
camp, e cascun dia vos avise de tot lo que s'hi far, no ha neg en tot lo nostre
camp qui ms hi spia que jo per o com tots los consells se tenen en la tenda del
Sold e tot ho puc b saber com jo sia u dels del consell.
Llavors Tirant li don, d'estrenes, una cadena d'or que portava; e lo fill del senyor
de Malve li don quaranta ducats; e la senyora li don un diam de vlua de vint-
e-cinc ducats. E com ell ho tingu en son poder, acoman-ho tot a la senyora de
Malve quer lo hi guards.
E Tirant lo preg molt que se'n torns al camp, e que aviss tan sovint com pogus
al senyor de Malve de tot lo que els turcs tenien al cor de fer4; que aquell l'avisaria
al seu cam. Ciprs de Patern resps:
-Egregi capit e senyor meu, no pense la merc vostra ne dubte de mi negun,
mal,car per la fe que s cresti, jo us ser aix lleal com si tota ma vida
m'hagusseu criat. Empero b conec que no teniu ra de molt fiar de mi per jo
sser estat moro; mas en l'esdevenidor coneixereu en mi quanta ser la fermentat
de l'amor que us porte. encara, senyor Capit, suplic a la senyoria vostra me faau
grcia si teniu neguna manera d lo qual s molt gran menjador d'aquestes coses e
semblants, e ab aquesta excusa por anar e venir, que no pensaran negun
mal de mi.
Dix lo senyor de Malve:
-Jo us ne por dar.
Fu portar all dtils e confits e fu fer col.laci a tots. E don a Ciprs de Patern
una capsa de confits, e dels dtils. e aquell se part molt content d'ells.
Com fon davant lo Sold, demanan-li de noves dels cristians. Aquell resps que lo
seu amic li havia dit que no havien en voluntad de partir d'all:
-Fins a tant que la senyoria vostra mude lo camp d'ac. E ha'm dat, senyor, aquests
dtils e confits.
E lo Sold pres molta gran plaer en lo que havia portar, e molt sovinr lo hi feia
anar. E aquell aavisava de tot lo que sabia al senyor de Malve; e aquell anava a
Tirant o lo hi trametia a dir; e al Capit li eren molt plasents semblants avisisos.
Aquest Ciprs de Patern fu conjuraci de rebel.laci contra lo Sold.
Lo rei d'Egipte, com hagu ordenada la lletra de batalla, pres un trompeta e don-
la-hi; e man-li que la ports a Tirant, capit dels grecs. La qual era del tenor
segent.

Lletra de batalla tramesa per lo rei d'Egipte a Tirant lo Blanc.
Abenamar, per la permissi e voluntad de Du rei d'Egipte, e vencedor de tres reis
en batalla campalo, e casc per si, o s a saber: lo poders rei de Fes, lo virtus
rei de Botgia e lo prsper rei de Tremiv; a tu, Tirant lo Blanc, Capit dels grecs.
Deixant tota llongue de parules perqu pus clara experincia sia ver testimoni entre
tu e mi, a la qual la foruna ser favorable, puixa haver manera de gloireja-se en lo
dan o deshonor de l'altre. Sobre les tues armes he vist porttar hbit de donzella;
mostres, segons la senyal, sser enamorar s'ella. E perqu jo puga complir un vot
que fui davant ma senyora, remet lo dir vot a la casa de nostre sanr Profeta
Mafoma, lla on lo seu gloris os jau, o s en Meca, de requerir de batalla a tota
ultrana rei o fil d'aquell o lo major capit dels crestians: e per o requir a tu, per
fer servei a la donzella de qui s, e xia quiti de mon vot, si hi gosars venir, de
matar-te o de lleixar-te dins la llia venut o fementit, e provar ma veritat
pblicament ab les mies mans, e tu virtuosament vulles defendre tu honor, com la
donzella de qui s sia en major grau de bellea e de virtuts de llinatge
acompanyada, que la tua. E lo teu cap nimo por comportar beure aquest clzer
de la batalla, ser molt content de la tua persona a la mis s'haja purgar. Emper
atorgant tu bona fe per aquest cas, no tenint nimo de gosar-te combatre ab mi,
haur a venir en altre cap, e no gos dir aquell espantable mot tan vergonys per
aquells qui amen sa honor. E tot cavaller se'n deu defendre e no restar en openi
de gents, de senyores e donzelles menyscabat de ta honor e fama, fora s que ho
diga, o s a saber ab grann maldat e, pus propi parlar, traci, has esvat dos
vegades lo nostre camp ab tanta infmia en ta honor casi inreparable. E per o del
meu bon dret surt una bona esperana obtesa e desitjada, e a dic a fi que acte
criminal ne surta si veure'l gosareu, car Du omnipotent no permetr que tan lleig
crim com s aquest reste en lo mon impunit, jo a ma requesta, sostenint la veritat
te combatr, lo ge ho volrs divisar, davant jutge competent, combatent-nos per
tantes jornades fins l'u de tu o de mi reste mort, per o que lo teu cap puga fer
present d'ell a la senyora de qui s. E si a la present me volrs respondre donant o
fent donar ta resposta a Egipte, trompeta meu, jo l'haur per rebuda, lo qual basta
per a concordar-nos e portar nostra batalla a la fi que jo desitge.
Dada en lo nostre camp de la platja oriental lo primer de la lluna, e pos ac mon
signe.
REI D'EGIPTE

Com Tirant deman de consell als grans senyors del seu camp.
Com Tirant hagu vista la lletra e lo contengut en aquella, ajust tots los cavallers
del camp e preg'ls que el consellassen qu faria ne si faria resposta a la lletra; e si
feia resposta, quina tema pendria, e si aceptaria la batalla o no. Parl primer lo duc
de Macednia e dix:
- A mi par que li deveu respondre per lo rim mateix car segons canta lo capell li
respon l'escol. Aquesta lletra, com t dos caps, lo primer s de la donzella, lo
segon s del cas de traci. Venint al primer aquest s enamorat de la filla del Gran
Turc e diu-se que s bella donzella, e lo pare la hi ha promesa dar per muller com
la guerra ser finida. Vejau vos en vostra terra si amau donzella de gran estat per
o com en sa lletra diu donzella de gran llinatge. No entrsseu en batalla si no
teneu tota la justcia de vostra part, com Nostre Senyor mostra grans miracles en
les batalles.
- Senyor - dix Tirant -, en nostra terra jo amava una viuda, per volia dir sser
donzella, e jo amava-la per matrimoni, i pens ella a mi; e don'm aquesta camisa.
E des que de sa senyoria part, en quants fets d'armes me s trobat, tostemps l'he
portada.
Resps lo duc de Pera:
-Al parer meu no hi basta tot lo que haveu dit. Aquesta s filla del Gran Cap, e t
sis reis sots si; ell s ms que rei e no s tan gran com lo Sold, mas s senyor de
moltes terres e regnes, e lo Gran Carmany s son vasall. E sabeu aquest Carmany
quanta terra senyoreja? Ms que no s tota la Frana e tota la Hispnia alta i baixa;
e per o ho dic, perqu s estat en la sua terra anant en Jerusalem; aprs fui
mogut de devoci, an a Sant Jaume de Galcia e pass per tota la Hispnia. Perqu
s de parer que, perqu vostra querella fos ms justa en vostre enteniment,
fantasia feu d'sser enamorat de la Princesa, nostra senyora. Llavors vostra
querella seria justa e bona; en aquesta part l'avanareu en dignitat i en totes
coses. E a vos done jo de consell, car jo crec que aquesta senyora no ha par en
lo mn.
- No volria - dix Tirant - lo senyor Empeador qualque sospita carregosa penss de
mi.
Dix lo duc de Sinpoli:
- Quin greuge por pendre l'Emperador de o que es fa justament e sens engan ne
difamaci? Jo s b que ell ho pendr en plaer.
Posat cas que la majestat sua hi prengus plaer - dix Tirant -, com ho farem de la
senyora Princesa, si hi trobar enuig per jo sser estranger, de poca condici, sens
ttol neg?
Resps lo duc de Casndria:
- No s dona ni donzella no s'ho tinga a gran glria que sia amada de grans e de
pocs. Aquesta senyora s de tan gran sentiment que coneixeria lo bon zel per qu
es fa en si e se'n gloriejar.
-Qui por mudar aquell orde que Du ha ms en les coses? - dix lo duc de
Montsant-. No s cosa nova un rei sser enamorat d'una sotil donzella; per
contrari, una gran reina, d'un pobre gentilhom e desconixer-ne pare e mare e los
ms de sa natura. Aquesta t grcia ab honestat complida e no s'enutjar de res
que faau ne digau.
Dix lo marqus de Sant Jordi:
- Capit, vs mostrau que ignorncia s vostra guia. E sabut s entre los tals
cavallers per amor han fet molts fets d'armes per amor de donzelles qui
resplandeixen en lo mn de gloriosa fama. En aquesta habita dignitat e senyoria.
Qui oblida lo passat, oblida a si mateix.
- Dix lo marqus de Ferrara:
- No ha res en lo mn que sia ms plasent a la dona que s lamor de lhome. E
per o no li traureu lo peu del tap que li pogusseu fer mal. E per o porta ella en
si excel. lncia e virtut, e pendr plaer que ho faau.
- Tots som fills dAdam e dEva- dix lo marqus de Peixcara-. s ver que fills sn
estats daquells qui sn venguts a damnaci, altres a salvaci, per de ma creena
dic: Si lo nostre Capit s vencedor ab lo nom de la Princesa ser dels salvats, e
posat cas li poss les mans davall les faldes no en trauria sin honor e amor da
que va vestida.
Tirant fu pendre tots aquests vots e posar per escrit al secretari perqu fossen
tramesos ab la lletra ensems a lEmperador, per o que si res de mal deia fos dada
la culpa als altres e no a ell.
Hagut son consell, se nan a la sua tenda e fu resposta a la lletra del rei
dEgipte, la qual era del tenor segent.

Resposta a la lletra de batalla del rei dEgipte per lo capit Tirant.
No lleva en res, la propietat de verdader, si atnyer poreu bona coneixena; ab tals
paraules pensa portar enganyosa creena sen mostre lo ver. Per tal jo, Tirant lo
Blanc, vencedor e destrudor de la gent pagana daquell fams e gran sold de
Babilnia, hoc encara del senyor de la Turquia, a tu, rei dEgipte, signific:
Com per la tua trompeta he rebuda una lletra tua en qu dius haver-me vist portar
sobre les armes hbit de donzella, e perqu poguesses complir un vot que tens fet,
requs a mi de batalla a tota ultrana, com de la donzella de qui est enamorat sia
ms virtuosa e ms bella que la que jo ame.
Dic primerament: del vot que has fet, has encativada ta honor e fama. E ms propi
fra que hagesses votat destar deu anys en la casa de Meca, fent esmena de tots
pecats, los quals sn abominables a Du e al mn. A tot lo mn s cert e manifets
que la donzella de qu jo em nomene servidor, en lo mn no ha par, aix en bellea,
en dignitat e excel. lncia virtuosa, ms que tot altra; de llinatge, grcia e saber
excel. leix a totes quantes nha en lo mn. Sabut s com tu ames la filla del Gran
Turc e jo la de lEmperador. La tua, mora; la mia, crestiana; la tua t cisma, e la
mia, crisma. Pertot seria aquesta jutjada per millor e de major dignitat: que la tua
no seria digna de descalar-li la sabata del seu peu a la sua gran excel. lencia. E
dius que lo meu cap com a venut trametrs en present a la donzella de qui est.
Responc-te que a present no hi consent, car fretura em faria per a venre a tu e als
teus. Posat cas fos aix com dius, tal present no deu haver lloc ni deu sser do de
gran preu, per o com seria dhome venut. Per jo promet a la majestat de la
senyora Princesa, jo venint en vista de vosaltres, venre quatre batalles e la
cinquena apresonar un rei, e portar-lo davant sa majestat, e ab lo bra armat li far
present de la mia espasa, per o com ser dhome vencedor. E no s dona ni
donzella que sia de valor te dega tenir en estima de res, per o que fas present de
cosa morta e de venut, e jo no la fa sin de vencedor. Venint a lefecte del que
vull dir, dius jo haver desconfit dues voltes lo vostre camp ab maldat e traci; dic
lEmperador rom fu una llei dient, qualsevulla qui nomens a laltre trador,
respongus que mentia, e a et do per resposta. Per la tua boca bandejada s de
veritat, e perqu sia vista en tot la culpa del teu mal parlar, en o que ho he fet s
estat fet justament e bona: conegut per cavallers entesos, aquells qui darmes
saben; hoc encara les dones dhonor ho diran, si en seran demanades, que jo no
he feta traci neguna, ans he seguit aquell gentil estil e costum que orde de
cavalleria demana en semblats fets de guerra. E si jo per aptea e per sser ms
destre que vosaltres, quina infmia me pot sser aplicada en ma honor i fama? Si
jo hagus feta alguna obligaci de paraula o per escrit, en tal cas hauria lloc la tua
demanda.
Per qu jo, Tirant lo Blanc, en nom de Nostre Senyor e de la sua sacratssima Mare,
e de madama Carmesina, defenent mon dret, ma honor e fama, accepte vostra
requesta a tota ultrana. Per la facultat que per dret darmes a mi com a request
s dada, encara per tu a mi atorgada, divs fer la batalla a cavall, ab armes
defensives casc a sa voluntat, tals com sn acostumades de portar en guerra,
sens falsa maestria. Les armes ofensives, una llana de llargria de catorze palms,
la gruixa casc a sa voluntat, lo ferro de llargria de quatre dits perqu no es puga
rompre, e espasa de cinc palms del pom fins a la punta, atxa duna m, daga de
tres palms e mig; los cavalls encobertats de que casc mills li parr, de cobertes
de cuiro o de lloria, testera dacer sens espasa ne altra maestria, sella de guerra
ab estreps deslligats. Concordes de nostra batalla, venint al jutge dieu competent,
qui ser dit jutge competent? Ton rei a qui est tingut de feeltat? E si em seria ho
al meu, e tu moro e jo cresti, qui ser aquest jutge competent? Si vols dir: Anem
per lo mn a cercar jutge; a pors tu b fer, cr jo no ho poria fer que hagus a
lleixar lo govern de tants ducs, comtes e marquesos, los quals sn sots la mia
capitania, e jo s cavaller que no en contente drmes on s dubtosa lexecuci. Si
vols dir lo Sold la ens assegurar, dic-te que, qui no ha fe, no pot donar fe. Qui
segura a mi si jo ven tu dins en la llia, e de la tua persona jo fes a mes voluntats,
que jo pogus tornar dins les mies tendes? Si dius vendrs ac dins lo nostre camp,
no ho faces, o que jo no volria per a mi no ho vull per a tu. Havent tu de mi lo que
desitges, qui et pot assegurar de mos parents e amics tu tornasses dins lo teu
camp? Per jo et dar remei e avs en qu pors complir ton desig. A tots s notori,
estant vosaltres ab tot lo vostre poder tenint assetjat l'il. lustre duc de Macednia,
jo an a cercar a vosaltres e us desconf, e obtengu la glria e honor de tants reis
coronats. Aprs vosaltres vengus a cercar a mi e venc-us; fiu fugir a tos aquells
que ab suprbia e vanaglria se nomenen vencedors de tres reis e batalla campal e
casc per si. Doncs ra vol e demana, jo torne a cercar a vosaltres, puix a mi toca
la tanda. Promet a Du e a la senyora de qu s e a l'honor de cavalleria, que a
vint dies d'agost, quatre dies ans o quatre dies aprs, ser en la platja oriental,
davant lo vostre camp ab tot lo major poder que por per dar batalla, si la volreu. E
llavors pors complir ton desig e no pors dir que ab traci e maldat ho haja fet.
Con lo teu cartell sia tacat de vils paraules, no cur respondre perqu de viltat ab tu
no vull contendre; te lleixe en la tua glria e perqu sia vist d'ara avant de dones e
de donzelles e per los cavallers d'honor mon descrrec, te tramet la present per
Egipte, trompeta teu, partida per A. B. C. , escrita de la mia m e segellada ab
segell de mes armes en lo camp nomenat Transimeno a cinc d'agost.
TIRANT LO BLANC.


Com lo duc Macednia injuri molt de paraula al capit Tirant
Com Tirant hagu feta la lletra, mostr-la a tots los senyors, e aquells concordes
digueren que b anava. Tirant fu venir lo trompeta e don-li la lletra e una jornea
tota d'argenteria e dos-cents ducats, e dix-li:
- Jo et prec de paraula vulles dir al senyor e gran Sold ab aquest rei d'armes qui
ab tu ir, li donen llicncia de parlar davant ell.
Aquell accept, e gui aquests en nom de son senyor.
Com foren dins lo camp, per tots li fon feta gran festa, e lo rei d'armes dix al Sold
que volia parlar ab sa senyoria en presncia de tots los reis e altres senyors que en
lo seu camp eren. Lo Sold prestament man sonar la sua trompeta e tots los
senyors s'ajustaren lla on ell era. Com tots foren ajustats, lo Sold dix al rei
d'armes:
- Ara pots dir liberalment tot lo que ton senyor t'ha manat que digues.
Lo rei d'armes se pres a dir:
- Lo Capit de l'Imperi grec, representant la glria de la majestat del senyor
Emperador, per mi vos notifica e intima, per o com no ignorau la prtica e costum
d'armes la qual s dada a reis e Emperadors e a semblants de vs, com lo gentil
estil d'armes requir per los drets, que com vs hajau perdudes dos batalles ab los
reis que ac sn presents, e perdudes les banderes, no podeu portar bandera
neguna, vs ni neg dels vostres (estendard podeu portar mas no bandera). E a
vos requir per art de cavalleria e per estil e dret d'armes. E si lo contrari feu, usar
de tots los remeis, a ell com a vencedor e a vs com a venut: o s a saber, fer-
vos ha pintar en un pavs ab tota la senyoria que teniu e a la coa d'un cavall vos
far rossegar per tot lo seu camp: aprs per totes les ciutats que ell por. E per o
que tal blasme ne infmia per vos ni per los vostres no crrega, vos requir davant
mi ho degau fer.
- Malet sia qui tal cosa trob! - dix lo Sold -. Puix estil d'armes ho requir, s
content.
E prestament fu plegar les banderes d'ell e de tots sos sbdits, e restaren ab los
estendards. Aprs se gir envers lo rei d'Egipte e dix-li:
- Senyor, lo nostre Capit ha fet resposta a ta lletra, e diu que et prega li vulles
trametre a dir lo dia de la batalla quina sobrevesta portars, per o que en la
pressa de la gent se puga conixer e puga venir combatre's ab tu.
- Amic - dix lo Rei -, dir-li has de part mia que jo haguera pres gran plaer ell e jo
espasa per espasa nos fssem combatuts, per puix a ell no li plau excusar-se dels
lleigs casos per ell fets e per mi posats, encara per suplir a la sua demanda, si b
aquesta batalla per a ell e a mi ser civil, car jo volguera fos criminal per o que jo
ixqus ab ma veritat, dirs-li jo portar una aljuba de carmes, la qual s estada de
la virtuosssima senyora de qui jo s servidor; e al cap portar una guila tota d'or,
e sobre l'guila portar un pen petit on ser pintada aquella excel. lent senyora ja
desss nomenada. E si por haver part de mi o jo el puga veure, jo li far atorgar
tot lo que en la mia lletra cont o el matar ab les mies mans.
Lo rei d'armes se'n torn a son capit Tirant, e fu sa relaci diligentment de tot lo
que li havien dit.
Llavors los turcs ordenaren molt b lo camp esperant la batalla.
Lo dia segent, havent enveja lo duc de Macednia de la gloria de Tirant, propos
davant tots de dir-li semblants paraules:
- Puix no viviu en llei de cavaller, Tirant, e no servau llealtat alguna, deureu pendre
la cisma que s manada als moros, los quals quan los fall la ra per a provar lo seu
mal, ab gran error defenen aquella ab l'espasa en la m. E vs voleu dar batalla a
tan gran nombre de cavallers turcs com en la platja oriental estan, los quals
bastarien a defendre's de tot lo mn justat, e vs voleu fengir de capit virtus. E
com feu vostre poder d'sser tengut en aquella possessi, en fama i en compte
d'home valent, car falses e colorades prtiques no hi basten? Emper enterrogau la
vostra conscincia, qui sap b la veritat, car per ella poreu sser certificat del
vostre estat miserable en qu sou posat. Doncs, qu amor de vida e temor de
mort vos encega tant la ra i lo sentiment, que us tol de tot en tot la coneixena
del gran defalt que feu en voler donar batalla als turcs aix com diu que voleu fer, la
qual per res no us ser consentida, e voleu posar nostres vides a joc d'un tria l'as?
B mostrau que us costen poc de criar. E vs voleu dar batalla voluntria, la qual
a present no s de necessitat, e si la perdem tots som morts e destruts, e vs no
costar res lo dan de tots nosaltres? Per a vs lo mn s gran, e no us fallir on
pugau viure: poreu regir una esquadra de sacomanos. Trists de nosaltres qui som
naturals de la terra, e aquells qui tenen mullers e fills! E tot nostre fet hajam a
posar en mans d'un estranger de solar no conegut? Digau-me qu haveu tractat ab
lo Sold i ab los altres, mostrant desitjos d'ultrana ab lo rei d' Egipte, e tot quant
haveu fet no s sin per enganar-nos e vendre'ns als turcs. Digau, quin preu haveu
hagut? Sereu vs lo segon Judes, qui ven a Jesucrist per preu de trenta diners?
Aix ens veneu vs a nosaltres. Digau, sou vs aquell fams home de Cam, qui
mat a son germ Abel? Sereu vs, aquell virtus cavaller, fill del rei Ciperi, que
jagu ab sa mare e del castell avall llan son pare? Sereu vs per ventura,
Canatre, que pres sa germana Marcareu, e forcvolment la viol e pass-se'n a la
host dels romans e tra per diners a son senyor natural e tot lo seu camp? Oh,
Tirant! Obriu los ulls, que tots estam esvetlats e coneixerem molt b qui sou, hoc
encara coneixerem molt b les vostres singulars canniques: com parts de la
vostra prpia ptria, per quins actes tan deshonests, e no gosau tornar en aquella
perqu haveu hagut glria de lligar-vos ab nostres capitals enemics, los quals per
natura e segons llei crestiana los deveu llunyar de nosaltres, e vs haveu feta lliga
e concrdia ab ells. E no sabeu vs, segons haveu dit en la lletra que tramets al
rei d'Egipte, qui no ha fe no pot donar fe? Com la porem dar de vs que semblant
malvestat haveu comesa de fer vers nosaltres, los quals tots vos tenem com si ens
fsseu germ, e tots estaven a ordinaci vostra? Per sabuda la gran maldat per
vs comesa, tractada e ginyada ab gran infidelitat contra les nostres persones e de
tot l'Imperi grec, codigna cosa seria fsseu posat en oli bullent, que tal premi
mereix la vostra reprovada persona; car no s al mn cresti, qualsevol que sia, fes
semblant maldat de la que vs haveu temptada. Les pedres se deurien llevar contra
vs, quant ms los hmens qui sentiment tenen, com tots cregam e sens subtilitat
en la llei crestiana s'aconsegueix parads e glria, e los investigats ab subtil enginy
caen en dubte e posseeixen los inferns aix com vs fareu. En opini de les gents no
vull reste a per dir, com tal regiment de capitania per dret ne per ra vs no el
deveu haver sens consentiment meu e de tots los altres qui en mon servei eren, e
per o no vull que d'ac avant tal regiment vs tingau.
Per les paraules que el Duc dix, se cuid seguir un gran escndel, car tota la gent
s'arm, e estaven ab les armes en les mans, e molts qui pujaren a cavall com si
haguessen entrar en batalla, per o com a moltes gents era plasent, perqu s vici
natural dels hmens s'alegren de novella senyoria.
Tirant, molt agreujat del foll parlar del Duc, fu principi a un tal parlar.

La resposta que Tirant fu al duc de Macednia.
- Si creeu que per sser antics vostres mals actes, sien fora de la memria de les
gents, e que sens fer esmena de vostre mal viure que siau habilitat, mal creeu, e ja
per tolre-us d'haver oir alguna part de vostres gloriosos actes, e de representar a
mi la lletgea d'aquells, prou clarament se mostra jo haver-vos comportat les coses
que cascun jorn vs deixau dir de mi. No ab plaer meu dir lo menys que por, tant
per no sollar-me la boca, quant per alguns esguards coneixereu vs haver la
llengua llaugera. En lo que a mi ser, reduint algunes coses a memria, jo no seria
estat aquell qui tall les corretges del bacinet d'aquell gloris prncep fill de
l'Emperador, ni li don lo primer colp al cap de qu li fonc forat passar d'aquesta
present vida en l'altra. No s jo estat aquell qui sots la mia bandera sien morts
tants ducs, comtes e marquessos, e barons, e infinits altres cavallers e gent de
peu, ms que no en sn restats en tot l'Imperi; e per o nomenen a vs perdedor
de batalles, com no sia estada sol una batalla vs haver venuda, e tot per culpa
vostra, ne haveu gens estimada vostra honor, com sia la ms cara cosa que los
cavallers tinguen. No s jo aquell qui he perdut lo comtat d'Alb, ni lo ducat de
Macednia, que no s vostre. Haveu perdut la ciutat de Capadcia ab tota la
provncia, qui s major que tot l'Imperi grec; e si seny hagusseu no deureu viure
en hbit de cavaller ni entre gents qui us coneguessen. E pensau que els grecs vos
tinguen per fel a la ptria? Mal feu d'haver tal pensament si sabeu en quina
possessi vos tenen, si b no us ho gosen dir. Tirada la temor que tenir soleu, s's
girat lo vostre coratge en fer tracions domstiques. Llei s per los nostres passats:
qui mal vol oir, primer l'ha de dir. E si lo pecat fos merc, e no fes desservir al
senyor Emperador e a la senyora Emperadriu, e a la virtuosa Princesa, altrament jo
banyara les mies mans en la ms pura sang que en lo vostre cos s; mas jo tinc
confiana en Du, que les dones que per causa vostra sn fetes males, e los
hmens morts, qui davant Du criden justcia, men venjaran de vs dient que jo
volia vendre la nostra host per preu de moneda. A s una gran maldat que haveu
forjada segons vs fareu. E no us vull ms dir sin deixar-vos en vostra falsa
openi. Aconhort-me duna cosa, o s, jo parle ab veritat e ser cregut, e vs
entrau ab la falsia e maldat que de si s obecida.
Lo secretari, oint totes aquestes raons, les ms per escrit, per a lendem que volia
partir; per essent dins la tenda on deien la missa, lo Capit dix a tots en general:
- Senyors molt il. lustres, egregis e magnfics, ja per a no restar la promesa per
mi feta no vinga en sa valor. Prec a tots per lo poder a mi donat per la majestat del
senyor Emperador, tots a la jornada siau prests per donar la batalla.
Reps lo duc de Macednia:
- Tirant, pus segur vos seria vos possseu a dormir, que no pensar en les follies
que feu, car de tot cert jo no hi ir ni neg dels meus, e pens que tots los altres
faran aix com jo far; e no ser neg vos obeeixca en res, car lo vostre regiment
no fa per a nosaltres. Car no s dadmirar que no us vullen obeir per lo vostre gust
que ab si amargor porta, e per tolre-us tota error, tan embolicat vos hi veig. Dir
altra vegada: si hagusseu especificat com lo regiment vos fon donat, fossen estats
demanats jo ab los altres, vostra demanda haguera lloc per lo present ab tota
egualtat. No us sou volgut contentar da en gran crrec e culpa vostra. Per lo
procs fet entre vs e mi s mitj que descobre en tot la culpa vostra; mas en
aquell, com a ignorant que com havent aconsellat per vs, remetau la mostra de
nostra diferncia als entesos cavallers de tal mester; e si no ho feu, ab quanta
vergonya vostra haveu verificat les mies profertes, e les profecies que dac
sortiran! Per qu vergonya o ira s e ser prou venja e contentaci del meu esperit.
Resps Tirant:
- No s dat a mi lo pledejar en temps de batalles, e les mies mans sn treballades
en altres coses de ms necessitats a lhonor que no s escriure per a pledejar. A
mi estaria mal que, havent b aconsellat a altri, no consells b a mi mateix. E no
s jams vist home de nostra casa haja donat lloc de posar sa honor en disputa; e
jo ab lajuda de Du ho vull conservar tant com en mi sia. Del meu regiment fins
ara a mi atorgat, no penseu gran alegria haja jo haguda, car al comenament no ho
cerqu ni ho procur fos donat a mi; e si hi s estat posat en alguns guanys, no
nhe demanats, mas al meu esperit lleal contnues nsies e treballs, e perqu los
ducs e prnceps sien estats sots la mia governaci sans e segurs, e pens en lo meu
regiment no he fallit en alguna cosa per engan o negligncia de qu puga haver
reprensi. Emper en lelecci per la majestat del senyor Emperador a mi feta, lo
vostre consentiment no fon demanat, no us ne deveu admirar, com llavors no
fsseu ab sa alta majestat. Per tal que neg no pens que de tal regiment jo sia molt
cobejs, plau-me altre sia elet en lelecci del qual tostemps ser aparellat. E dieu
que la nostra host sens vostre consell no pot donar batalla? Forat s. Lo dia per mi
assignat ser en vista dels enemics, e si neg de son grat seguir no em volr, jo ab
los meus, que fallir no em poran, e aquells que per mi sn venguts del Gran Mestre
de Rodes, jo ir aix com profert he, e ab lajuda de Du dells ser vencedor. Oh,
Duc! Si temor haureu de veure semblant batalla, la qual als odiosos ser gran
espant e major terror, restau dins lo camp ab los petits patges, e ab tots aquells
qui sn fets intils e follats de ses persones.
Aix es partiren aquell dia.
Lendem lo Capit fu sonar les trompetes, eixint de la missa, e tots los grans
senyors eren all; e lo Capit dix:
- Molt il. lustres, egregis e magnfics senyors, les senyories vostres qui ab mi lo
crrec ensems daquesta guerra portam. Com per manament de la majestat del
senyor Emperador he tengut aquest regiment, lo qual ab molt gran treball molts
dies he suat cercant bones vies ab tota ma pensa e esfor, sots la mia governaci o
capitania, ab salut de tots fsseu regits; e ara, puix al duc de Macednia plau, jo
deixe la capitania, e per consolaci mia, puix som en aquesta part segurs de
nostres enemics, egual cosa s: los fets de molts no deu hom lleixar tot en u, ans
casc deu pendre part del crrec de regiment del qual tant de temps lhe
comportat ab molts treballs e contnues nsies, sens que negun profit no atribua a
mi, mas feia-ho tot per servir a la majestat del senyor Emperador. Faam elecci
dalgun altre que sia ms dispost de mi. E no pense la senyoria de vosaltres jo faa
da mudament neg ni em tinga per agreujat, ans vull viure e morir en
companyia vostra per servir la majestat del senyor Emperador. Qualsevulla de
vosaltres me por haver com a germ, e si menys volreu, ser prest obeir-vos, e
no lleixar lo servei del dit senyor tant com la conquesta dure.
No el deix ms parlar lo marqus de Sant Jordi, no podem comportar oir tals
paraules, sin que sens convidar-se ab los altres, que fu principi dun tal parlar:
- Per mon Du, Capit, jo no us fallir en res que dhonor sia. Atenyeu la promesa
la qual haveu feta al rei dEgipte, car jo ir a vs, e si no puc armat sin en
camisa, e aix entrareu en la batalla, si altrament anar no podia. E fa vot solemne
al senyor Sant Jordi que si neg accepta la capitania sens exprs manament de la
majestat del senyor Emperador, de jo ab les mies prpies mans lo far morir. Tirant
s nostre Capit, per lo senyor Emperador a nosaltres dat que degam obeir-lo aix
com la sua prpia persona.
Dix lo duc de Pera:
- Senyor Capit, manau a nosaltres qu voleu que faam. Si dieu que matem al duc
de Macednia, donau lo crrec a mi, e vereu en quant ser fet.
-Qui ser aquell qui tal capitania dega acceptar -dix lo duc de Sinlopi-, jo ab la
mia espasa, la qual jams perdona com la tinc nua a la m, jo no el partesca del
cap fins a la cinta?
- Reps lo duc de Casndria:
-Jo us fa certs a tots en general e a casc per si, que si diferncies negunes
moveu ni altres coses fue sin del que som pbligats per manament de l'Emperador,
qualsevulla duc, comte o marqus jo oir que dir que Tirant deixe la capitania e
l`acceptar, jo de les mies mans li tolr la vida.
-Jo no he parlat -dix lo duc de Montsant-, per per lo ju de mal parlar del duc de
Macednia, prou clarament se mostra ell sser confs e fementit dels lleigs casos
per ells posats en l'honor e fama del nostre capit Tirant.
Llevs en alt lo marqus de Sant Marco, e puj sobre un banc, tir lespasa e dix:
-Qui mour altres partits ixca avant, que jo el combatr en presncia de tots a bella
ultrana, que Tirant no sia nostre Capit just, bo e verdader, e no ha fet res de tot
lo que lo duc de Macednia li ha posat, ans s una gran maldat la qual injustament
li s estada imposada; e si ara no se`n va lo ver ju, mostraran que l`altre mn se
determene aquest fet.
Lo marqus de Ferrara en alt cridant, dix:
-Jo vull que tothom oja e spia que com lo duc de Macednia perd la darrera
batalla, que les dones e donzelles en la gran plaa del mercat de la ciutat de
Constantinoble, cridaven a grans crits:"On s aquell temers duc de Macednia,
perdedor de batalles e escampador de la sang graga de cavallers e de
gentilshmens? On s aquell confs e abatut cavaller? Tolgam-li la vida, puix ell
nos ha tolt la llum del nostres ulls e les coses que nosaltres ms amvem en aquest
mn."Deien segons que a l'enemic casc s esforat de dir. E planyien com lo
vostre cos mort dins un atat devia sser portat en aquell lloc on les dones
cridaven; aquesta era la vostra honrada sepultura; en fent-ho aix restareu viu e ab
honorosa fama, ara vivint sou ms que mort; tot a vos s seguit per la lletgea de
vostre mal parlar.
Pres-se a dir lo comte d'Aigues Vives:
- Declarada la causa per aquell qui s nostre natural senyor, ab son sacre consell
ha donat a Tirant la capitania e governaci de tot l'Imperi, qu us mou a vs, duc
de Macednia, pertorbar nostre Capit e posar-nos a tots quants ac som en devs,
perseverant en vostra vergonyosa porfdia, la fi de la qual s per vs molt poc
temuda? E jo no em puc tant acostar donant-vos de mon sser, com vs fugiu a la
vera execusi de la ra volent o que no us s dat, e us sou escalfat en vostra
virtut. E si considereu la fi d'aquella e d'on conegueren lo seu naiximent, si dels
cavallers que teniu per consellers vostres no els deu sser donada fe, per o com
sn fets enemics per lo regiment que perdut han, car no s bon testimoni contra lo
pare de lo capital enemic, puix d'ell has hagut adversari, e no venir en error de tal
Capit com tenim. No et vena la ira, perqu ell dar a tu salva del dret que ha, per
b no hi sia tengut. Aquest exelleix Hctor, s conquistador de la fama,
escampador de la sang horrible. Viuen los passats per gloriosa fama, moren los
venuts per treballosa vida. E si alg volr dir lo contrari, jo el far sser confs de
la sua gran malea, car Du no permetr que en tal lleig crim com lo duc de
Macednia ha llevat al nostre Capit, lo qual s just, bo e verdader, reste en lo mn
impunit, perqu a vs sia castic e als altres exemple.
Call e no dix pus.
Resps lo duc de Macednia, dreant les noves al marqus de Sant Jordi:
- Si us erre lo nom ab aquest ttol de cavaller, de tot en tot a vostres actes
contraris, siau ben cert que per o no l'ignore aquell que us s degudament ms
propi nom; ans si res dic que perjudique en vostra honor, semblants paraules
pensen los entesos que a oiran, no s de mon costum, mas per lo vostre
desaforat defalt, tal que sol parlar, les orelles dels entenents e de dones d'honor se
n'ofenen, la qual no consent a malgrat meu que en aquest cas la llengua s'allimite.
No trob ra neguna per on de vs oblidat sia me degus baratar per Tirant
paraules ab afecci demostrades, e vs me dieu e mostrau que em teniu tan
constret e subjugat que no dir les fictes e fraudulents maleses vostres. E on sn
ara les innumerables promeses, jures e sagraments que vs ab falsa dissimulaci
enganosa haveu raonat? Per no em tinc admiraci, puix veig que us s cosa
natural que lo fill sia tal com lo pare, per les maleses que haveu fetes a mi; car los
vostres mals actes sn tan notoris entre cavallers e dones d'honor, en especial en
la nostra ciutat de Constantinoble, que, deixades totes altres coses, en los solaos
ne fan burla, com se recorden de la malesa que m'haveu feta; e jo mogut de pietat
de les congoixes que em donau, lo callar vos seria ms profits.
- Oh ducs, comtes e marquesos! -dix lo comte Plegamans-. Puix lo duc de
Macednia s ja fora de la tenda, ou-me per vostra noblesa e no vullau condemnar
a neg sens oir-lo; e dau creena a la mia relaci, perqu em par que determenau
en dar batalla, lo que no deureu fer; mas voleu ab importunitat mostrar-me
anims sobre cosa morta, que desitjs de capitania ab honor al Duc pertany e altri
no. E si aquell mal nom tan diforme e abominable, e en especial als cavallers, lo
qual vs, Tirant, desitjau oir, jo bonament vos pogus dir, ja fra fet; emper no
vull ab espcie alguna de suprbia perdre Du e la justcia que el duc de Macednia
t, la qual s de sa part. E de tan gran crrec incorportable seria fora la virtut
vostra, deixant-vos la capitania, puix no ignorau tenir molts miradors. Pensau en
los fets qui sn aquells qui us han acusar o excusar, e la glria no est en
parenceria de paraules, mas en execuci de b a fer.
Puix veren que lo Duc se n'era anat, Tirant no volgu consentir que neg ms
parls ni fessen menci de les raons que havia dites lo Comte, sin que casc se'n
torn a son alleujament, deixant lo llibre de recitar d'ells; sin que es posaren tots
en ordre per al dia assignat de la batalla.
E torna a recitar de l'Emperador, qui estava ab inestimable desig de saber noves
del camp, e veia venir set naus a la vela. Com foren aplegades sab com venien de
Siclia e portaven quatre mlia hmens d'armes e molts cavalls, los quals trametia lo
rei de Siclia novell. E fon-ne causa lo que ara recitar.
Lo rei de Siclia, segons ja desss s estat dit, tenia lo fill major en Frana, casat ab
una filla del rei de Frana; e per ell sser molt discret e virtus, lo sogre no el
lleixava partir de la sua cort per la grandssima amor que li portava. Segu's que
emmalalt, e d'aquella mor. Com lo rei de Siclia, son pare, sab la sua mort, ne
fu molt gran dolt. L'altre fill, que s'era fet frare, no volgu lleixar la religi per
sser rei aprs la mort del pare.
Lo Rei d'a pres gran alteraci com lo fill no el volia obeir que don del cap al llit e,
tenint-se per mort, orden de la sua nima e del regne, e en son testament lleix
hereua la filla, muller de Felip.
Com Felip se vu rei, fon en record del b e honor que Tirant li havia fet; deliber
de passar ab tot lo major poder que pogus en ajuda de Tirant, e la Reina sa
muller; e per tots los del regne fon suplicat que no hi ans aquell any per quant la
Reina era prenyada. E ell, veent lo gran contrast que li feien, li fon forat de restar.
E trams-hi en lloc seu, per capit, lo duc de Messina ab cinc mlia hmens entre de
peu e de cavall. E la Reina, per la notcia que havia haguda ab Tirant, trams-li'n
dos mlia, e fu-ne capit al senyor de la Pantanalea.
Aplegats que foren en Contestinoble, ixqueren en terra, e lo primer home que
trobaren fon lo secretari qui del camp venia e portava lletres del rei d'Egipte e de
Tirant, e los consells dels senyors, lo vot de casc de tots los qui parlat havien en
favor de Tirant; de tot havia fet un procs per mostrar a l'Emperador. E ans que
aplegassen al palau li dix lo duc de Messina:
- Cavaller, s Du vos prest en lo mn e us deixe complir lo que vostre cor desitja,
digau-me on s aquell fams cavaller, ple de tanta virtut, Tirant lo Blanc, capit del
grecs. En qual ciutat s la sua habitaci?
- Lo meu senyor -dix lo secretari-, la senyoria vostra trobar aqueix fams cavaller
que demanau en los camps, que no t lloc, vila ne ciutat per habitaci. E ara l'he
deixat, que t les sues tendes parades davant los turcs prop lo riu nomenat
Transimeno.
- Qu s'hi fa en la sua cort? -dix lo senyor de la Pantanalea-. Sn hmens de deport
e de plaer?
- S, Santa Maria! -dix lo secretari-. Primerament trobareu, a la porta de la sua
tenda, clemncia que a tots contenta; pujant un escal coneix quals sn bons o
mals, e sap de quals deu hom fer bon mercat, e sap jutjar ab seny e discreci. E
aquesta s la cosa que ms val a tot hom que t capitania real, e sobre tots deuria
regnar. E jams se corromp per precs, per menaces ni per diners. Encara t altra
bondat, que dna tot quant ha, e ho reparteix tot entre la gent, e no procura per a
si res que puga haver. Aquell no s dit liberal que vol molts bns donar, volent
guardar que en puixa ms haver, e d'aquests se'n troben molts; emper aquest dic
jo liberal qui res no vol guardar, ni vol pensar que de res puga traure lo cabal, e
com no t res que donar als requeridors, prestament se despulla tot lo que vist.
Com l'amic ha mester res, de sa persona liberalment lo hi dna, que puga manar e
fer d'ella a totes ses voluntats en mal i en b ho pot ben fer e ordenar, e si d'altra
cosa no els pot servir, la voluntat no hi fall. E d'a que us dic, per tot lo mn se'n
parla; e si parlau de noblea, d'ardiment e de gentilea, en lo mn no t part. Entre
nosaltres prou clarament s manifest, e per experincia se mostren les grans
victries que ha hagudes e ha cascun dia contra los turcs. E s molt alegre ab sos
amics donant-los delits: ab ministres dansen e ballen entre dones; s molt afable a
totes gents e de cor molt fort, que no t temor de res. En les sues tendes, los uns
lluiten, los altres salten, e juguen los uns a taules, los altres a escacs; los uns se
fan folls, los altres assenats; los uns parlen de guerra, los altres d'amors; los uns
sonen llat, los altres arpa, una mitja viola, altres flautes e cantar a tres veus per
art de msica. No s neg qui en plaer puga pensar, que all no el trobe ab lo
nostre Capit. Aquest honra millor a Du que home que jo haja vist de qualsevulla
naci; e si mil barons ensems li vnen tots davant, a tots sap honrar, que tots se'n
van contents d'ell. Honra molt los seus, e ms la gent estranya. Dos barons
d'Alemanya, d'aquells qui han poder d'elegir Emperador, pocs dies ha foren ac, e
com se'n partiren volgueren dir que no havien vist jams home ab tanta afabilitat.
Lo secretari pres comiat d'ells, e com fon alt en lo palau, trob l'Emperador, que
era a la fi del dinar. E l'Emperador hagu gran plaer com lo vu e deman-li
prestament lo camp com estava ni si hi fallien vitualles o altra cosa. Lo secretari
resps discretament:
- Senyor, a present no ens fall qu menjar, sin que ens fall amor e honor.
E call, que no dix ms. LEmperador fu llevar prestament les taules, e lo
secretari per orde li don les escriptures que portava. La primera li don la lletra
del rei dEgipte; la segona, lo consell dels ducs. Girs envers sa filla e dix-li:
- Carmesina, volen dir los meus cavallers Tirant sser enamorat vostre.
E ella, de vergonya, torn tal com una rosa; e estigu bon espai que no pogu
respondre, com presa temerosa vergonya; e, cobrat nimo, dix:
- Senyor, tant com Tirant ser vencedor, b s contenta que los virtuosos cavallers
sient enamorats de mi. E com aquell sia cavaller de tanta virtud e nimo, vencedor
de batalles, qui aterra les forces dels reis turcs, e no tem los subtils engans del duc
de Macedonia, no consenta la majestad vostra les llaugeres enganoses paraules
daquells qui mal volen dir. Jo lame domsticament aix com fa als altres; jo lhe
perdut de vista, ms no em s oferta a ell, e lo meu pensament s mol lluny de tal
fet. E si laltesa vostra, senyor, t sentiment de tal fet, no es deu assegurar, e no
em deveu condemnar sens saber primer la veritat; e no deureu per la vostra
dubtosa error condemnar la filla qui tant vos ama, car amor ha acostumat venre la
temor, ms Du just ha ben provet a la mia castedat, e los meus pits sn tornats
ms freds que el gel que la majestat vostra hagus a creure tal de mi.
- No, ma filla -dix lEmperador-, que no es diu en aqueixa intenci. Llegiu ac e
veureu los vots dels cavallers.
Com los hagu llests, lo seu esprit repos, e girs devers Estefania e dix-li:
- No penses tu que mhaja restada gens de sang en la mia persona, car lo meu
pensament fon que lo nostre fet no fos estat descobert; e lo diable, qui s tan
ginys, qui mha fet dar los diners, car lo qui ho fa fer ho descobre; e lo meu crim,
qui s dhaver socorregut a Tirant, s crim meritori perqu s de moneda, e deu
sser pres a la fi perqu es fa com sia acte de caritat.
Dix Estefania:
-Senyora, lo que laltesa vostra ha fet s acte de vitrut, per o com deu hom
socrrer a les persones que hom vol b, e les coses deuen sser jutjades segons a
la bona intenci a qu es fa, car vs no amau al vitus Tirant sin per lcit
matrimoni. E jo b conegu lextrema passi que a lnima vostra altesa hava
robada la discrecci en lo principi, quan lEmperador vos dix que vs amveu a
Tirant.
E estant en aquestes raons, entraren los barons sicilians e feren reverncia a
lEmperador, e ell los reb ab cara molt afable fent-los molta dhonor. E recitaren-
li la causa de la llur venguda e donaren-li les lletres de la pau e confederaci antiga
e de la present. LEmperador los accept e ferm tot lo que ells volgueren.
Deixls all a raons ab lEmperadriu e ab sa filla Carmesina, e man els fossen
donades molt belles posades e tot lo que mester haguessen.
LEmperador se nentr en lo consell. E los cavallers sicilians estaven admirats de
lextrema bellea de la Princesa.
E lo senyor de la Pantanalea fu principi a paraules de semblant estil.

Lo raonament que lo senyor de la Pantanalea fu a la Princesa.
- Clarament, senyora, se mostra per experincia manifesta, que natura no podia
ms altament obrar que ha fet en la gran singularitat de la bellea que la majestat
vostra poseeix, que per aquella vinc ara en notcia quanta s la glria de los
benaventurats sants senten en parads, en contemplar la divina esncia, segons s
escrit de la Santa Escriptura; que diu lo psalmista endreant la sua ra a Jesucrist:
"Senyor, aquell que est devant los teus ulls, mil anys sn aix com lo dia dahir
qui s passat. " Per mon Du, senyora, jo s b cert si tots los dies de ma vida, los
que sn passats e los qui sn per a venir, si jo estava davant la majestat vostra aix
com ara estic, no aix com diu lo psalmista dahir que s passat, car massa s llong
temps, ms lhora que ara s de present, car aix com als qui estan en pena poc
temps los par que sia molt, aix lo qui est en plaer no li corre lo temps, aix com
ara a mi. E qui dac me far partir, poca sia la sua vida e salut, e poca sia la sua
bondat e virtut, e per lo mon vaja vagabund, e que jams atenga a port salvador.
En lo nostre regne s declarada la gran bellea de vostra majestat, e per los vostres
virtuosos actes haveu refeta la militar escola, la qual era perduda. E a mi par de la
presncia de la celsitud vostra gran part avana al que en llaor havia ot,
acompanyada de molta grcia e saber infinit; que en lo mon s tanta lestima
vostra que per deessa vos podeu fer nomenar. Impossible seria a mi poder recitar
les grans singularitats que en laltesa vostra tinc conegudes, e em tinc per
benaventurat sol per haver-vos vista.
En aquell punt lEmperador entr per la cambra, e la Princesa no li pogu
respondre ni satisfer al que dit li havia. LEmperador estigu all un poc parlant ab
ells de la guerra e daltres coses.
Com al duc de Messina li paregu hora danar a la posada, prengueren llicncia de
lEmperador e
de les dames. Com foren dins la posada, trobaren lo sopar molt b aparellat, lo qual
lEmperador havia fet fer. Com foren partits, dix lEmperador a tots los qui all ab
ell eren:
- Vosaltres os jams dir, ni en canniques no es llig, que capit qui a altre serv,
parents o amics li trametessen gent en valena sua? s cosa de gran admiraci, e
per o s jo molt obligat a Tirant, que deu mlia hmens a llur despesa me
serveixquen per amor d'ell: aquests que ara sn venguts e los qui lo Gran Mestre
de Rodes li trams. E per o tinc deliberat d'anar jo al camp per pacificar al duc de
Macednia e al nostre Capit, car altrament ells ab ells se mataran algun dia; com
ja hi sien venguts dues voltes, guardar-se de la tercera. E si jo puc haver lo duc de
Macednia en les mies mans, jo li promet de llevar-li lo cap de les espatles.
Aprs l'Emperador man a tots los seus se posassen en ordre per partir.
- Com, senyor! -dix l'Emperadriu-, ab tan poca gent ireu?
Dix l'Emperador:
- Ja sn ac aquests barons de Siclia, que iran ab mi.
Tots los servidors de l'Emperador, a gran pressa, se posaren en punt.
La nit segent, estant la Princesa en son llit, que dormia, vingu-li al llit Estefania;
despert-la e dix-li semblants paraules:
- Senyora, a mi ha dat de parer, que davant los meus ulls tenia a Diafebus e
deia'm: "Ma vida, Estefania, quan tenim, Tirant e jo, la vostra venguda en gran
estima! Car sol per la virtut de la vostra vista tenim la batalla dels turcs per
venuda. " Per qu, senyora, despertant-me, s venguda ac per dir a vostra altesa
que, si us voleu, en breu porem los nostres desigs contentar e porem dir: "Ara t
fi l'absncia puis s convertida en presncia. " E coneixeran per experincia quanta
s la nostra amor, que som anades a ells, puix no podien ells venir a nosaltres.
Dix la Princesa:
- Dna'm la camisa, e ms no em digues.
E prestament fon vestida e lligada, e an-se'n a la cambra de l'Emperador, qui
encara no s'era llevat, e dix-li:
- Senyor, temeroses sn les donzelles oint nomenar guerra, e majorment batalles;
per qu demane de grcia que us demanar, la qual per dues raons me deu sser
atorgada. La primera ra s que la majestat vostra no deu anar en part neguna
sens mi, atenent l'edat vostra, com no tingau qui ms amor vos porte e que si la
majestat vostra era malalt, vos pogus servir e estar al cap del llit, que s e conec
la calitat vostra millor que neguna altra persona. La segona s que, per discurs de
natura, qui primer naix primer deu morir, per b que lo contrari se'n veu algunes
vegades; e jo, anant ab la majestat vostra poria veure e sentir la prctica e saber
de la guerra per o que si en l'esdevenidor temps m'era mester, ajudar-me'n
pogus en la necessitat, foragitant de mi tota temor.
- Ma filla -dix l'Emperador-, jo tinc coneguda la vostra molta amor e voluntat;
emper no s cosa condecent ni usitada que les donzelles vagen en les guerres,
que sn coses de gran perill; e majorment vs, qui sou de tan poca edat. E per lo
molt b que us vull, no volria que prengusseu alguna alteraci per sser tan prop
dels enemics.
- Senyor -dix la Princesa-, la majestat vostra no tema res de mi, car major alteraci
seria la mia jo perdre de vista l'altesa vostra que estar enmig dels enemics; car aix
com s estada filla e sirventa vostra en lo temps de l'adversitat, feu-me grcia que
ho sia en la prosperitat; car jams desemparar la majestat vostra tant con
l'esperit tindreu en lo cos; e aprs vos far fer tal sepultura com s mereixedora la
vostra imperial dignitat. E tinc fantasia que si no anava ab la majestat vostra, que
los meus ulls jams vos veurien.
- Ma filla- dix l'Emperador-, puix tant ho voleu jo s content, car b conec que bon
zel vos ho fa fer. Emper digau a vostra mare qu li plaur ms: anar o restar. E
posau-vos prestament en punt que la mia partida ser molt presta.
La Princesa de continent ho an a dir a l'Emperadriu, e fu-li tal resposta que per
res no hi iria, car si ella veia al duc de Macednia o lo lloc on mor son fill, ella de
dolor finaria los seus darrers dies.
La Princesa trams per tots los argenters de la ciutat qui fossen hbils en lo que
ella volia. E fu-se fer uns gossets, la meitat d'or, l'altra d'argent; e per semblant,
los avantbraos e manyopes de fulla molt prima; e a la part dreta venia l'or e a la
part esquerra l'argent; e ms, se fu per al cap una celada molt poca, tota
d'argent, e sobre la celada una corona molt rica que ella acostumava de portar. E
suplic a son pare que li lleixs la gent que la reina de Siclia trametia a Tirant.
Lo dia que partiren la Princesa se vest una gonella d'orfebreria e fu-se armar de
l'arns que s'havia fet fer; e cavalc sobre un gran cavall tot blanc, e ab una verga
en la m anava capitanejant la sua gent. E portava en sa companyia seixanta
donzelles, les ms belles e galanes de tota la cort. E fu lo gran conestable de la
sua gent a Estefania; e Saladria, filla del duc de Pera, tenia l'ofici de menaxaut;
Comtesina usava d'alguatzir major; Plaerdemavida portava l'estendard de la divisa
pintat de l'herba que es nomena amorval, ab lo mot que deia: Mas no a mi. Eliseu
portava la gran bandera; la Viuda Reposada era uixera major de la cambra; e les
altres cascuna tenia son ofici. E aix anaren fins que foren a les tendes on Tirant
estava alleujat. E no hi trobaren home d'armes que sa fos, sin gent intil e los
patges qui eren all restats per manament del Capit.
Tirant part lo denovn dia del mes, hora de mitja nit; e l'Emperador apleg hora de
nona. Los turcs nit e dia estaven contnuament mirant lo camp dels crestians, que
el podien molt b veure. E Tirant pass de nit lo pont; e ja un dia ans que passs,
havia trams per pendre los pastors e les espies, perqu no fos descobert e
pregueren- ne molts. Com hagu passat lo pont, pres riu amunt bona mitja llegua,
puj a man dreta, e puj damunt lo camp dels turcs dues lleges; e atend's alba
de mat enmig d'una vall qui es nomenava Espinosa. E casc portava civada per a
ells a un dia.
Com l' Emperador fon atendat en les tendes del camp, trams per lo senyor de
Malve, que vingu a parlar ab ell. E prestament, com ho sab, an a fer reverncia
a l'Emperador, e recit-li tot l`sser de Tirant e los virtuosos actes que cascun dia
feia; e la Princesa prenia molt singular plaer en oir llaors de Tirant. Lo senyor de
Malve suplic a l'Emperador que fos de sa merc que se n'ans a posar al seu
castell, que all estaria molt segur. E aix ho fu. E tots los barons sicilians
s'atendaren prop lo riu.
Lo senyor de Malve pres u dels seus, e tan secretament com pogu, lo trams a la
vall Espinosa per avisar al Capit com l'Emperador era vengut ab sa filla e ab los
barons de Siclia. Tirant ho tingu molt secret fins a l'endem perqu alg no se
n'ans per excusa d'anar a veure a l'Emperador o a parents. No ho volgu dir sin a
Diafebus, en gran secret.
Com fon hora de mitja nit poc ms o menys, tothom puj a cavall. Los de peu fu
posar primer, ab Diafebus per capit, ab quatre-centes llances; e los cavalls tots
encobertats. Tirant preg a Diafebus ab aquella ms amor que pogu, que rests
detrs un esqueix de roca que all havia, prop d'una llegua del camp dels enemics,
e per quantes coses eren en lo mn no ixqus ell ni los seus, encara que vessen
que fos perduda la batalla ni ves que matassen a ell, no li ans ajudar a ell ni los
seus; e encara, no content d'a li pres jurament que no es mouria fins que lo hi
tramets a dir.
Diafebus rest com dit he e Tirant ab tota l'altra gent, sens que no hi havia neg de
peu ni patge (sin Hiplit, que aquell dia s'era fet home d'armes e li don l'honor de
cavalleria), aplegaren a tret de bombarda del camp, no al fossat o palenc que fet
havien, mas quaix al travs, en lloc qui era pla, sens palenc ne altra cosa. Com los
del camp los sentiren, les guardes llanaren grans crits, e tota la nit havien estat a
cavall ben desset mlia hmens perqu no fossen desbaratats aix com la primera
vegada. E Tirant no gos ferir en lo camp per la gran multitud de gent que hi havia.
E tots los moros se meteren en punt, e los qui es trobaren a cavall vengueren en
vista als crestians.
Cascuna part orden ses batalles. Tirant orden la sua en aquesta manera: tots los
cavalls fu posar en tira, e no passava ms lo cap de l'u que de l'altre. E tots
estaven en gran orde, sin lo duc de Macednia, que no volgu gens obeir los precs
del Capit. Les banderes de l'Emperador estaven enmig. E lo duc de Sinpoli tenia
la un cap de l'ala, e lo duc de Pera tenia l'altre. E lo Capit anava ads a la un cap,
ads era a l'altre, pregant a tota la gent tot homo estigus en orde, car si ho feien,
ell los daria aquell dia vencedors, ab l'ajuda de Nostre Senyor Du. E en aquell
espai que los enemics ordenaren les batalles, Tirant fu a la sua gent una tal
oraci.

L'oraci que Tirant fu a tots los cavallers.
- A mi no contenta honor que ab perill no es guanye, e del nostre bon dret surt una
verdadera esperana. !Oh, cavallers dignes d'honor! Vengut s lo dia per mi tan
desitjat, en lo qual haureu honorosa victria de tots vostres enemics, on por casc
recobrar son heretatge qui perdut l'haur, e casc deu desitjar la glria qui de
semblants actes s'ateny; e los perills qui ab temor s'esperen, no deuen sser
tenguts en compte de res. Encara per millor manifestar a les vostres magnificncies
lo que en l'enteniment m'ocorre, la ignorncia de Dari quant mal fu que perd la
sua persona e tota la gent sua, per tenir mal orde en la batalla, e los altres per
pecat d'enveja tots foren perduts. Deixem estar a, que ara nos cov que ab
esforat nimo de cavallers valerosos faam armes e anem a obrir lo cam de la
nostra salut. E suplic a aquells qui dec suplicar e als altres com a germans, que siau
valentssims, e ab nimo esforat vullau combatre, e siau en record d'aquell qui s
vencedor de batalles, e aconseguireu honor e glria, e encara llibertat. E si vencem,
magnfics senyors, tot l'Imperi ser nostre: ciutats, viles e castells seran sots la
senyoria nostra de tots nosaltres. E si la desaforada fortuna consent nosaltres fugir,
totes aquestes coses vendran al contrari. Siau en record de ma llibertat atesa poder
venre los enemics de la fe. Ells no tenen molta cura del nostre combatre per la
potncia que tenen; nosaltres combatem per la ptria e llibertat, i encara per les
vides. Record-vos de la primera virtut, e de la segona per nosaltres obtesa. No
temau, virtuosos cavallers, la multitud dels enemics, car cosa certa s los pocs
venre als molts, que com ms sn, ms tenen a fer en poder-lo ordenar, car lo qui
ven les batalles s lo bon orde e tenir-se a regiment del Capit. Doncs, record-vos,
mos senyors, los qui d'honor sentiu: ab aquests mateixos dos voltes nos som
combatuts; no penseu que ara sien ms valents com tinguen poc record de la trista
mort dels seus, e de tan gran escampament de sang com la virtut de vosaltres ha
fet en les persones d'ells; pensau ab quanta dolor e misria deuen estar. E per
totes les coses desss dites, a nosaltres cov dar batalla si ja no es convertia en
pau. Com serem requeridors e vencedors de la batalla, haurem la riquea, e les
armes d'ells totes seran nostres. E com dareu la batalla, fu que sia ab gran
ardiment, car ells sn posats en gran perill, e no ha tan fort mur com s la virtut de
vosaltres, e no dubte gens de la victria. E si per ventura lo temers haur enveja
de fugir, guard-se qu far: ms li val perdre la vida que si gira la cara en fuita e
ab desorde sens venjana, car sereu presos e tallats a peces com a ovelles; e si
combatem virilment e ab esforat nimo, sangonosa e dolorosa victria deixarem
en ells. Girau la cara envers aquell castell on est aquell prsper e virtus cavaller:
la majestat del senyor Emperador, ab la serenssima Princesa filla sua, qui miraran
la batalla. Oh enamorats, los qui b amau! Quina glria ser per a vosaltres venint
davant les dames vencedors, e davant la majestat del senyor Emperador que li
beseu la m com a vencedors! E quanta infmia ser per a vosaltres si anau
davant sa altesa venuts e fugitius!: qui ser aquell que davant tal senyor ni
tantes dames tinga atreviment a mostrar-se? Ans la terra cobre los meus ulls, e
feres bsties goloses mengen la mia carn, ans que jo ves un tan gran defalt en mi.
E no pogu ms dir perqu vu los turcs qui estaven aparellats a la batalla.

Com lo Sold orden les seues hosts, es com comen la batalla.
Vist lo Sold que los crestians li havien parada la batalla, orden prestament la sua
innumerable host, e fu posar tota la gent d'armes en orde, o s: tots los qui
portaven llances e pavesos posaren primers, ab grans pavesos de barrera que
tenien, e bancs pitjats e semblants coses, d'a feren davantera. Aprs de les
llances venien los ballesters o arquers. Aprs d'aquests venien los crestians qui lo
sou havien pres del Gran Turc, ab los cavalls molt b encobertats e ab grans
pennatxos, e aquests estaven ben quinze passes lluny dels ballesters. Los turcs
venien los ms darrers de tots, e tenien parades ms de quatre-centes bombardes;
feien compte que almenys ab les bombardes matarien passats set-cents hmens.
Com totes les batalles foren en orde lo rei d'Egipte trams a dir a Tirant, per un
trompeta, li regraciava la promesa que li havia tenguda; e que ell lo mataria o
l'apresonaria en aquell dia, e faria fer una imatge tota d'or e, com haguessen presa
la ciutat de Constantinoble, la faria posar sobre lo portal de la dita ciutat; e que
prestament li faria tastar la sua llana a l'amargor a qu sap. Tirant li resps que ell
era content que la hi fes tastar, que ell portava sucre que no sentiria ninguna
amargor, mas que no perdonaria en dar-li batalla; que en aquell dia la sua sang
dolorosa seria escampada.
E Tirant torn amonestar la sua gent, e aconsellar que tinguessen lo cor ferm, e fu
apartar a tots la temor, convertint lo llur nimo en gran esperana d'obtenir
victria. Los turcs despararen una bombarda, e pass alt, que no toc neg. Tirant
en lo bra portava lligada una petita atxa ab un cord de seda, i en la m portava
una petita bandera, e fu senyal ab aquella. E lo duc de Pera, qui tenia lo cap de
l'ala, volt tota la gent fins al mig, on estaven les banderes, voltant a manera de
cercle red les espatlles envers los enemics, tostemps ab orde e a pas a pas. E
l'altre cap de l'ala, on era lo duc de Sinpoli, estigu tostemps segura. Com lo duc
de Pera hagu feta tota la volta, se ms en orde, e Tirant fu senyal ab la petita
bandera, e llavors lo duc de Sinpoli gir per aquell orde mateix. Llavors tingueren
la cara girada envers los enemics. Prengueren-se a crrer a galop tirat, e tostemps
en bell orde, que no passava ms l'un cap de ross que l'altre.
Los turcs, com los veren aix anar, prengueren-se a cridar grans crits:
- Ja fugen, ja fugen!
Los de peu llanaren los pavesos, los altres les llances, los altres les ballestes, per
crrer detrs los enemics crestians. Los de cavall, qui ms podia crrer aquell se
pensava ms guanyar; e aquells qui portaven los cavalls encobertats, llanaven les
cobertes perqu anassen pus llaugers. E Tirant ads ads se girava, e veia venir
tota la gent, uns aprs d'altres, e tots desbaratats; e per o ell no curava de res,
sin anant corrent i en orde. E aquells qui tenien bons cavalls, fins a dar-los de les
llances per los costats, aplegaven.
Com l'Emperador, qui en les torres estava, qui veia venir la gent fugint, b es
pensava que la batalla fos perduda. E tota aquella nit les donzelles no s'eren
despullades, fent grans pregries ab gran devoci, suplicant al Vencedor de batalles
e a la sua sacratssima Mare que dons victria als crestians.
Com Tirant vu tota la gent de peu que restava molt atrs e havien passat lo lloc
on Diafebus estava, llavors Tirant al la bandera que portava, e tothom s'atur; e
cascuna esquadra s'apart per si, llunyant-se l'una del altra un tir de pedra. Los
turcs, com veren que los altres s'eren aturats, tengueren-se molt per decebuts.
Tirant orden que lo duc de Pera fers primer; e ab molt gran ardiment se pos
enmig dels enemics combatent molt virtuosament. Com lo Capit vu que los
enemics aplegaven e reforaven la gent, fu ferir l' esquadra de son germ lo
marqus de Sant Jordi; aprs fer lo duc de Sinpoli; ads una esquadra, ads
altra. E feien la major mortaldat de gent, que era cosa de gran admiraci.
Com Tirant vu que casi la meitat de la sua gent havia ferit, e tostemps anaven
guanyant, e vu Tirant, en la pressa de la gent, lo rei de Capadcia venint matant e
destruint molts crestians (e conegu'l en la cimera, que portava un lle tot d'or ab
una petita bandera), pres una llana grossa e deix's anar devers ell. E lo Rei, com
lo vu aix venir envers ell, no li fals gens la cara, ans l'esper molt de bon grat. E
tan gran fon l'encontre que los dos se donaren, que ells e los cavalls n'anaren per
terra. Casc se llev molt valentment. Tiraren les espases e afrontaren-se donant-
se grans colps. Mas la pressa de la gent era tanta, que no es podien b combatre,
que los uns ajudaven als altres. Per los turcs feren gran esfor e pujaren lo Rei a
cavall a despit dels crestians. Primus se pos davant lo Rei perqu Tirant pogus
pujar a cavall, e tant lo tenien a prop fent tostemps armes fins que fer l'esquadra
del comte Plegamans; e passaren en aquella part on era lo Capit e ajudaren-li que
puj a cavall en les anques del senyor d'Agramunt, e aquell lo tragu de la pressa
de la gent. E per o com molts cavalls anaven solts, que havien perdut llur senyor,
prengueren-ne u e donaren-lo al Capit; e ell prestament torn dins la batalla; e ab
la petita atxa que portava en lo bra lligada, lla on ell feria b podien dir que lo colp
que ell dava era mortal, que en terra prenia sa posada. E ell feia la batalla ab poder
d'altri e a perill de sa persona, e si vencs era victoris a la ptria e adqueria per a
si molta honor e glia.
Lo Capit man ferir totes les esquadres, les unes a la part dreta, les altres a la
sinestra, e totes vengueren a ferir al travs. Vreu llavors anar bacinets per terra e
cavallers morts e nafrats, d'una part e d'altra. A era una gran admiraci de
veure. Tirant tornar a ferir: ads era en un lloc, ads era en altra. E no combatia en
un lloc sol, mas en molts, e socorria lla on mester ho havia.
Lo rei d'Egipte, per sa bona ventura, vu a Tirant que combatia molt bravament.
Isqu un poc de la batalla, e lo rei de Capadcia e lo rei d'frica isqueren ab ell; e
preg'ls lo rei d'Egirte que deixassen tots los altres e no curassen sin de matar a
Tirant. E concordes tornaren a la batalla. E estant Tirant combatent, vengu lo duc
de Macednia a les espatlles de Tirant, de part detrs, e tir-li ab l'espasa una
estocada e don-li davall lo bacinet e tota la punta li ms en lo coll. A veren
Hiplit e Primus, e a grans crits cridaren:
- Oh trador de Duc! Per qu vols ab traci matar un dels bons cavallers del mn?
E tal fe donaren de si. Los tres reis, casc havia presa sa llana en la m, e tant
feren e tant treballaren, que veren a Tirant. E tots tres drearen envers ell; per no
el pogueren encontrar sin lo rei d'Egipte e lo rei de Capadcia. L'encontre fon tant
fort que ell e lo cavall caigueren en terra. Lo cavall tenia set ferides.
E lo rei d'frica encontr al duc de Macednia lo qual batia prop de Tirant; tan gran
encontre li don per mig dels pits, que la llana li pass a l'altra part; e fon llana
mortal, qui el pag de les sues maldats.
Com Tirant fon en terra molt hagu a fer de poder-se llevar per o com lo cavall
tenia sobre la cama. Ab tot a ell fu tan gran esfor de si, que ell se llev de
peus, e caigu-li la bavera del cabasset que portava, car all fon encontrat ab l'una
llana; e l'altra l'encontr en lo guardabra esquerre. E si no fossen estades les
sues fels armes, ell fra mort aquella vegada. Com lo rei d'Egipte lo vu en terra,
volgu descavalcar prestament; com tingu la cama d'amunt los arons de la sella,
ven lo senyor d'Agramunt e encontr'l en mig de la cuixa, e pass-la-hi de l'altra
part; ell sent molt gran dolor de la ferida, e caigu en terra mal son grat. Com
Tirant lo vu aix ests en terra, cuit devers ell, per no hi pogu aconseguir:
tanta era la pressa de la gent. Com lo rei se fon llevat, pres una llana que trob en
terra, e ms-se a poc a poc entre la gent, e acost's tant envers Tirant, e tir-li un
bot de llana; e per o com no tenia bavera don-li enmig de la galta e derroc-li
quatre queixals de que perd molta sang; per ell feia tostemps armes, que gens
per a no n'estava. Hiplit, que el vu estar a peu i en tal punt, acost's tant que
apleg a ell. E descavalc tan prest com pogu, e dix:
- Mon senyor, per Du vos prec que cavalqueu ac.
E Tirant combatia envers lo cap de l'ala, car a poc a poc anava defugint de la
pressa de la gent. Ell cavalc e dix a Hiplit:
- E tu qu fars?
Resps aquell:
- Senyor, estalviau la vostra persona, que encara que a mi maten, per amor de
vostra senyoria jo haur la mia mort per ben espletada.
Tirant torn a la batalla cercant lo rei d'Egipte si el poria trobar. E aquell, per dolor
de la nafra, era eixit de la batalla. Com Tirant vu que no el podia trobar feia
contnuament armes contra los altres. E fon sort, aprs bon espai que anava
combatent per la baltalla, s'encontr ab lo rei de Capadcia; e lo Rei qui el vu fu
la sua via, e ab l'espasa tir-li a la m de l'atxa e nafr'l un poc. E Tirant acost's
tant a ell, e don-li ab l'atxa damunt lo cap, que li enclot lo bacinet, e esmortit lo
fu caure en terra. Tirant prestament descavalc e tall-li les corretges del bacinet.
Apleg un cavaller qui ab alta veu e piadosa crid:
- Senyor, per merc no vullau matar lo Rei, car ell s mortalment nafrat, e puis s
mortal e venut, per la vostra benignitat dau-li un poc d'espai de vida, car prou
teniu que siau vencedor.
Dix Tirant:
- Quina s la ra que et mou que tu vulles exercir grcies de pietat envers a
aquest nostre pblic enemic, qui ab tanta crudelitat, en sola confiana de sa virtut e
de ses armes, ha fet son poder de dar-me la mort? Doncs, justa cosa s que sia
punit segons ell volia fer de nosaltres. No s ara temps sin de crueltad, car la
nostra victria est en sola potncia de la virtut de nosaltres, e no en los mrits de
la virtut de la mia potncia.
Emper ell li desfu lo bacinet, e tall-li lo cap. L'atxa de Tirant entre les altres era
ben coneguda, la qual estava tota vermella e rajant sang dels hmens que mort
havia. E la terra era coberta de cossos morts e tota vermella de la molta sang que
s'hi era escampada. Tirant torn a cavall; e com los turcs veren mort lo tant
valentissm Rei vengueren gran multitud sobre ell e feren molt gran esfor per
poder-lo matar. E fon malament nafrat e derrocat del cavall; e prestament se llev
Tirant, no gens esmaiat de la caiguda ne temers de les nafres ans a peu se ms
en la pressa de la gent fent moltes armes; e per ajuda dels seus torn a pujar a
cavall.
Aquesta fon molt fort e aspra batalla, e tant com la batalla fon major, aitant fon
ms clara la glria sua. E continuant tostemps la batalla, era ja quasi hora de
vespres.
Diafebus malea Tirant que en aquell lloc l'havia ms e de ella:
- Ell vol tostemps per a si totes les honors, e no en vol fer part a neg . Ac m' ha
deixat com si no fos bo per a res. Per mon Du, jo vull haver part de l' honor. Anem
! -dix aquest -, firam enmig de la gent, e no teman los perills que seguir se poden.
Ixqu de la celada on estava e fer ab molt gran ardiment. Com los turcs veren eixir
tanta gent (los quals se pensaven que no n'hi havia ms), esmaiaren-se molt .
Lo Sold se n' ixqu un poc de la batalla, i era nafrat, mas no molt. Dix als seus :
- Jo veig venir la nostra gent a menys. Jo delibere ans fugir que morir.
Com Tirant vu lo Sold e la sua gent ab les banderes fugir, cuit envers aquella
part, e llev 'ls les banderes, e anaren a l'encal matant molta gent. Dur aquesta
batalla del mat, com lo sol eixia, fins a tres hores passat migdia. Tanta era la
multitud de la morisma, que los crestians eren cansats de matar tants moros. E fon
tan assenyalat aquest singular dia, e de tanta grcia, que dur l' encal, ab l'
escalfament de la victria, tres lleges, seguint e matant tostemps turcs; car en
aquest cas Tirant poguera sser dit rei de batalles e cavaller invencible; que aix
com la prspera fortuna havia acostumat de favorir los turcs contra los crestians, la
divina Providncia l'havia feta voltar per augmentar la glria de Tirant. E cansats
de matar, l'hora era ja tarda.
Apleg lo Capit ab la ms gent en una ciutat la qual solia sser del marqus de
Sant Jordi, e d'all tenia ell lo nom de marqus; e tot ho havia perdut; e aquella
ciutat era estada donada al rei d'Egipte, e tenia-la tostemps molt ben proveda.
Com lo rei d'Egipte vu aquell dia la batalla perduda, fug aix com los altres feien, e
tanta era la dolor que passava de la nafra de la cuixa, que hagu a lleixar la
companyia del Sold, e atur's all, car per anar a la ciutat de Bellpuig on anava lo
Sold, per fora tenien a passar per all; e per la ciutat sser molt fort e ben
proveda, e per la dolor qui el turmentava, ell se n'entr dins. Com Tirant apleg,
era quasi nit escura; alleujaren-se all en los camps fins l'endem. E aquella nit tots
los que foren nafrats foren curats, e molts que en moriren aquella nit; car jams
era estada en aquella platja oriental tan aspra e tan mortal batalla, car en aquell
dia restaren moltes dones viudes e moltes donzelles rfenes de pares, per
restaven ab esperana d'sser lliberades del jou de servitud.
L'endem Tirant fu armar tota la gent, e donaren lo combat a la ciutat, e los turcs
se defenien meravellosament perqu hi havia molt bona gent de dins. E havien-los
donat quatre combats, que no havien pogut res fer. Lo marqus de Sant Jordi,
veent a, vog tota la ciutat; e com fon a la porta de la jueria, crid a un jueu que
havia nom don Jacob. Com lo jueu sent la veu del Marqus, conegu que era son
senyor: corrent davall e obr-li la porta. Entraren prestament dins la ciutat, e ja
havien presa ms de la mitat d'aquella, que lo rei d'Egipte ne los altres moros no ho
sabien. Lo Marqus trams a dir al Capit que no el calia ms fatigar en combatre,
que ja la ciutat era presa; que entrs per lo portal de la jueria. Tirant entr per
aquella part, e com ell fon dins la ciutat, lo Marqus ab la sua gent ja havien
desconfits tots los turcs e apresonat lo rei d'Egipte, que estava combatent d'una
verdesca aix nafrat com estava. Com los turcs veeren los crestians dins, tots se
tingueren per perduts. Com lo Marqus tingu lo Rei pres, trams a dir a lo Capit
que vingus per degollar son enemic, lo rei d'Egipte; e lo Capt resps que per
cosa en lo mn ell no mataria home qui fos pres. Sabuda per lo Marqus la resposta
del Capit, pres al Rei per los cabells, e pass-li lo coltell per lo coll.
Aprs que la ciutat fon presa, torbaren-la molt ben proveda de moltes vituallles.
Dix lo Marqus:
-Senyor Capit, puix Du nos ha feta grcia que havem venuda la batalla e presa
aquesta ciutat, ac ens porem fer forts, car, posat cas los enemics nos vinguessen
al desss, destapant les squies e l'aigua vaja solta per los camps, no s home en
lo mn hi puga entrar, e si hi entren, que en puguen eixir. E si ells haguessen hagut
temps de poder llanar l'aigua, jams l'hagurem presa, car jo qui ho sabia, per
sser mia la ciutat, tramet la major part de la mia gent per guardar les seques.
Dix lo capit:
-Digau-me, Marqus senyor, com perds aquesta ciutat puix tant fort s?
-Jo us dir, senyor: jo la coman a un bon home de poca condici, e fiu-lo cavaller,
e doni-li prou de mos bns, joies, robes, muller e casa; e com sab que los turcs
haven presa la ciutat de Bellpuig, qui est lluny d'ac a quatre lleges, on s's ara
retret lo Soldat ab tots los senyors qui escapats sn, trams per un capit e don-li
la ciutat i la senyoria e la llibertat antiga.
Tirant, que aquell dia hagus haguda victria, no s'alegr d'aquella ni veren riure ni
esclarir la sua cara ni consent solaos ni festes: aix que neg no hagus sentiment
que ell fos vencedor, ni volgu que neg ho digus; e aix tempr l'excesiva alegria,
e dolor dels enemics. Solament dix en presncia de tots:
- Si Diafebus hagus fet lo que jo li havia manat, jo haguera mort lo Sold e
haguera presonat tots els grans senyors que hi havia, e de tot l'Imperi poguera
ssser senyor.
E tornant a l'Emperador, que aprs de la molta dolor que sostenguda havia com
pensava que Tirant havia perduda la batalla, l'extrema dolor fos convertida en
singular consolaci, per o com com lo senyor de Malve havia trams un home seu
sobre un ginet, per saber noves de la batalla, e aquell torn ab la bona nova, e
recit a l' Emperador tot lo fet com era passat, e com lo Capit anava a l'encal dels
turcs. L'Emperador, sabuda la gloriosa nova, en presncia de tots, s'agenoll en
terra e alant los ulls al cel e ab les mans juntes, fu infinides grcies a Jesucrist e
a la sua sacratssima Mare, senyora nostra, com havia obtesa victoria de sos
enemics, e com lo rei de Capadcia era mort per m del seu Capit; e suplicava a
Nostre Senyor Du que el volgus guardar de tot mal, car si ell no fos, no els calia
tenir esperana en neguna victria. E ms dix:
- Certa cosa s com los nostres barons e cavallers, ab la virtud de Tirant, han
venuda aquesta batalla e les altres, e de primer totes les batalles perdien; e des
que aquest valentssim cavaller s vengut tostemps sn estats vencedors, e los
turcs d'ac avant no poden esperar sin la fi de llur destrucci, e nosaltres devem
tenir esperana de contnua victria, atesa la claredat dels actes gloriosos de Tirant,
qui es il. lustre e noble a tots los qui a ell s'acosten.
A poc instant cavalc l'Emperador ab los barons de Siclia, e la Princesa volgu anar
ab ell. Com foren al camp dels moros, trobaren totes les tendes parades ab molta
riquea que hi havia, e tota la gent se volen posar en robar; sin que l'Emperador
no ho volgu consentir, mas orden que lo senyor de la Pantanalea e lo senyor de
Malve tinguessen en salvaguarda tota aquella roba fins que los qui haven venut lo
camp fossen avisats.
Com l'Emperador era en lo camp dels moros, la Princesa, d'un gran tros lluny, vu
un petit negre, e cuit envers aquella part, e prestament descavalcant, entr dins la
tenda on lo petit negre s'era amagat e pres-lo per lo cabells, e port'l davant
l'Emperador, e dix:
- Jo em por gloriejar davant lo nostre Capit com jo s estada valent cavalleressa,
que dins lo camp dels enemics, ab nimo esforat, he sabut apresonar un turc.
L'Emperador hi pres lo major plaer de tot lo mn, ab la grcia que sa filla ho deia.
Diafebus, veent que Tirant estava enutjat envers ell, no li gosava venir davant per
temor de vergonya, e ab aquell pensament, oblid's de trametre a l'Emperador per
dar-li plaer aix com havia fet les altres vegades. Com l'Emperador sab la glria de
la venuda batalla, per altres e no per Diafebus, dix a la Princesa:
- Lo senyal que jo he de Diafebus me dubte que no sia mort com ell no m'ha avisat
de la batalla, e de tal com aquesta s estada.
Com Estefania o dir semblants paraules, los seus ulls no es pogueren retenir de
llanar vives llgremes en presncia de l'Emperador e de tots quants all eren. La
Princesa la fu llevar d'all perqu no manifests les sues dolors. Com foren tornats
al castell de Malve, pres un home e trams-lo per saber qu era de Diafebus; e
trams-li, una lletra del tenor segent.

Lletra tramesa per Estefania a Diafebus.
Si amor hagus alguna cosa de certenitAt, jo, venuda, te prec, per amor, de tu
spia nova certa, car l'ofensa de ta Estefania s que aprs de la batalla no m'has
saludat, ab la gran esperana que jo havia en tu. Cert s, amor s cosa que
compleix la persona d' ansiosa temor, e millor esperana tenia en tu que no tinc
ara, e a tu els nobles fets solien-te plaure. Encara que jo no parle, si tu est viu, les
mies llgrimes te mouran a pietat, les quals veurs en la lletra, per les llgrimes,
o taques per aquelles, deuen haver semblana de paraula, e les mies paraules caen
sens profit. Per jo no sc digna que tu sies a causa de la mia mort, car certament
jo tenia en voluntat de contendre llongament contra amor, e no sotsmetre'm a la
culpa; sin per les paraules que o dir al vell poders que tu eres mort, no pogu
retenir los meus ulls davant sa majestat no correguessen doloroses llgrimes. E la
vergonya ha deixats los seus senyals en la mia cara; e per o vull suplicat a tu, que
ets mon senyor, que vingues prestament, e si alre s de tu, fora'm que muira ab
tu ensems, e ser escrit en lo meu sepulcre: Causa odiosa; e per aquests dictats e
semblana ser vist jo sser morta per amor de tu.

Com se fu la pau de Diafebus ab Tirant ab la lletra d'Estefania.
Pres home de qui fiava e trams-lo on era Diafebus; e aplegat que fon, don-li la
lletra ab mesclades recomendacions. Com Diafebus hagu llesta la lletra e vu que
era de sa senyora, la contentaci que ell hi pres fon tanta que dir no es poria. E ab
la lletra ensems an a la cambra on Tirant estava, e don-li la lletra que llegs. Com
l'hagu llesta, fu-se venir l'escuder e deman-li de l'Emperador e de la virtuosa
Princesa; e ell recit tot lo que s'era seguit en lo camp, e com la senyora Princesa
anava armada i era entrada dins les tendes dels moros; e havia pres un negre per
presoner, lo qual tenia en gran custdia:
- Per mostrar-lo a vostra senyoria la primera volta que veure-us por.
Tirant pres gran plaer en les raons de l'escuder, e orden que Diafebus ans a
veure a la majestat de l'Emperador. Diafebus cavalc prestament.
Com fon en lo castell de Malve an dret on era l'Emperador. Prestament se dix per
tot lo castell com Diafebus era vengut. Totes les donzelles se meteren en punt per
anar-lo a veure, en especial Estefania, qui n'havia passada prou congoixa, que ho
mostrava b, car la sua cara no era tal com solia. Anaren totes a la cambra de
l'Emperador, e trobaren-lo que estava recitant tota la batalla e l'amor dels dos reis,
e de les nafres que Tirant havia preses lo dia de la batalla. Com la Princesa o dir de
les nafres de Tirant, la sua cara s'alter molt de gran dolor que en tenia, e esfor
l'nimo tant com pogu, e dix:
- Digau, Diafebus, les nafres del nostre Capit sn cruels ni perilloses? S'hi temen
perill de mort?
- No, senyora -dix Diafebus-, car los metges l'han tots desospitat e dien que no t
nengun perill de res.
- Prou s gran lo seu mal segons a mi par -dix la Princesa.
E no es pogu retenir que les paraules no es convertissen en abundoses llgrimes e
totes les donzelles que li feren companyia, e lo bell Emperador que s'hi pres tamb.
A dur per bon espai, que Diafebus les hagu a conhortar.
L'Emperador li deman quina gent podia fallir d'una part e d'altra.
- Per la mia fe, senyor- dix Diafebus -, jo no ho poria dir la mortaldat dels turcs en
quin nombre pot sser, mas puc dir a la majestat vostra que d'ac a la ciutat de
Sant Jordi no podeu anar per lo cam real: tant est ple de cossos morts; ans se t
hom allunyar del cam una milla. Senyor, dels nostres vos sabr b dir per o com
lo Capit ha fet replegar tots los cossos morts per dar-los sepultura. Havem trobat
mort primerament lo duc de Macednia d'encontre de llana, que fon passat d'una
part a l'altra; lo marqus de Ferrara, lo duc de Babilnia e lo marqus del Guast; lo
comte Plegamans: aquests sn los de cap. D'altres cavallers hi ha haguts molts: e
entre los altres s estat lo Gran Conestable, lo qual de tots s estat molt plant
perqu era tan bo e tan virtus cavaller. E troba's en ceda sser morts mil e dos-
cents trenta-quatre hmens. E lo Capit los ha fets fer a tots molt honrades
sepultures, per b lo duc de Macednia no es fos mereixedor, car segons s'aferma
per lo senyor d'Agramunt e per Hiplit que veren com ell li fu la nafra que t al coll
lo nostre Capit, com aquell sia molt benigne e t tal virtut en si que jams de la
sua boca ix sin grcia e perd, e jams fa menci per molt de mal que li facen de
res que sia dan seu.
L'Emperador estava molt content de la molta honor que Tirant feta li havia, e no
sabia en quina manera lo pogus premiar. Diafebus rest all fent-se malalt, e
l'Emperador lo feia aix ben servir com si fos la persona de sa filla.
L'Emperador preg molt als barons de Siclia que restassen all ab ell, perqu ell
trametria per lo seu Capit que partissen los presoners e la roba del camp que
guanyada havien. E Tirant li trams a dir que lla on era la majestat sua, ell no hi
tenia res a fer, car lla on era lo major lo menor cessava. E trams-li los presoners
que tenia e tot lo que pres havien. E l'Emperador repart-ho entre tota la gent.
Ja Tirant estava molt b, e no estava, per les nafres, de reguardar la ciutat e lo
camp lo qual estava pegat ab los murs de la ciutat per o com dins la ciutat no
poguera caber tanta gent. Lo Sold ab tots los que escapats eren, posaren-se dins
la ciutat de Bellpuig. E de la ciutat de Sant Jordi, on Tirant estava, fins a la ciutat
de Bellpuig havia quatre lleges baix, envers la mar. Com lo Sold fon all, se
tingu per segur. Passats quinze dies que no ixqu d'una cambra fent gran dol e
planyent-se de la perduda batalla e de la mort del rei del Capadcia, per encara
no sabien la mort del rei d'Egipte, e estaven ab desig gran de saber-ne noves. Dix
Ciprs de Patern:
- Senyor, vol vostra senyoria que jo hi vaja? E si puc parlar ab lo meu amic, jo en
sabr tot lo que se'n por saber.
Lo Sold lo'n preg molt davant molts que all eren, e dix-li :
- Cavalca sobre, corre!
Llan un ginet que lo Sold tenia, molt avantatjat. E Ciprs de Patern vest's una
jornea de
doms blanc que Tirant li havia dada, ab una creu de Sant Jordi brodada, e sobre la
jornea portava una aljuba de grana. Com fon en lo cam, que ja los turcs no el
podien veure, despulls laljuba e cavalc sobre ella e pos una tovallola al cap de
la llana. Com les espies del camp dels crestians lo veren, pensaren que era dels
seus, e no curaren de dir-li res. Com fon a la ciutat junt, deman la posada del
Capit , e font-li mostrada. Com lo Capit lo vu, pres-hi molt gran plaer, e
deman-li de noves; e ell responent dix com lo Sold era nafrat, per que no era
res. E lo rei dfrica e lo fill del Gran Turc, com son pare, encara no era guarit de la
ferida del cap. E ms, li recit lo gran dol que en aquella ciutat se tenia per la gran
prdua que fet havien. E li dix com venia per son plaer, e per veure a sa senyoria e
per saber si era mort o viu lo rei dEgipte e tot lo que el Sold li havia dit.
- Digau-me -dix Tirant-, quanta gent creeen ells haver perduda en aquesta
batalla?
- Senyor- dix Ciprs de Patern-, ells han comptat, e troben, segons llurs
capitanies, cent tres mlia e set-cents persones fallen entre presos e morts. No s
en memria de gents tant cruel batalla sser estada com s aquesta. E si ms
avant fossen passats, tots los preneu, car los rossins no els podien portar: tant
venien fatigats del treball de la batalla! E en tota aquella nit no pogueren aplegar a
la ciutat de Bellpuig, ans restaren enmig del cam, qui nafrats, qui lassats, e molts
qui morren en lo cam aquella nit per no tenir metges qui els poguessen curar;
posava-shi fredor en les nafres e all restaven morts. Al rei dfrica, entravessat,
lo portaren damunt un cavall.
- Ha hi altres noves que dir-me pugau?-dix Tirant.
- S, senyor-dix Ciprs de Patern-, set naus sn vengudes, molt grosses, de la
Turquia, carregades de forment, de civades e daltres vitualles que porten. E diu-se
certament com lo Gran Caramany hi ve ab cinquanta mlia hmens entre de peu e
de cavall; e porta sa filla per dar-la per muller al Sold, e ve en companyia sua lo
rei de la Sobirana ndia.
- Han ja descarregat aqueixes set naus?-dix Tirant.
- No, senyor - dix Ciprs-, per quant tenen lo vent contrari per entrar en lo pot.
Parlaren de moltes altres coses, e Tirant li feia moltes carcies, e dava-li de sos
bns, e confits e altres llepolies perqu pogus contentar al Sold.
Aprs que Ciprs de Patern sen fon anat ab salconduit que deman al Capit, e
aquell de bon grat lo hi don, com Ciprs de Patern fo ab lo Sold, mostr-li lo
salconduit que lo Capit dat li havia e dea que lo seu amic lo hi havia obtengut a
grans pregries e suplicacions, e dix com lo rei dEgipte era mort. Per aquesta
nova fon refrescat lo dol e lo plnyer, per o com era molt amat per tots los moros
per la sua molta virtut.
Tirant, no sentint-se ja molt de les nafres, pres ab si un home que sabia molt de la
terra e los passos secrets per on volia anar, per dubte dalgun inconvenient. E com
foren en vista de la mar, veren sobre un gran mont la ciutat de Bellpuig e les naus
que la vela anaven voltejant, que no podien en lo port entrar. Lo Capit fon tornat
prestament e sab noves com lEmperador devia partir ab tots los barons de Siclia
per pendre moltes viles e castells que prop dall havia. E aix fon fet, que en pocs
dies lEmperador cobr molts castells e viles, e los barons de Siclia tenien gran
desig de presentar-se una vegada davant Tirant: aprs farien tot lo que
lEmperador los manaria . Veent a Diafebus, los preg molt de part del Capit
que fessen to lo que lEmperador los mans.
Com Tirant sab que lEmperador anava conquistant, ell e lo duc de Pera
cavalcaren ab una partida de la gent, e laltra lleix all al marqus de Sant Jordi, e
fu-lo capit. Com Tirant fon prop del castell de Malve, saberen com la Princesa era
restada all ab les dues donzelles, e Diafebus en guarda delles. Tirant se fu venir
a Hiplit, e man-li que ans a la Princesa e que li digus les dues paraules.
Com Hiplit fon davant la Princesa, fic lo genoll en terra, bes-li la m e fu
principi a tal parlar:
- Ac s trams a la majestat vostra, senyora, per part de mon senyor, qui suplica
la celsitut vostra guiar-lo vullau que puga entrar e eixir sens preju seu, e puga
restar en sa llibertat franca.
E no dix ms .
- Oh novell cavaller !-dix la Princesa, -, qu s lo que vs me demanau?E no sap
b lo Capit que tots estam sots la capitania e custdia sua e ell pot pendre e
apresonar, pot absolre e condemnar a tots aquells qui ell coneixer que
mereixedors ne sien?Quina s, doncs, la causa que ell demana a mi guiatge de
seguretat? Per qu li podeu dir que e pot b venir segurament, encara que jo no
tinga poder de guiar-lo ni s de qu demana guiatge; car lo senyor Emperador ni jo
sabem que ell haja fet negun defalt , per qu ell mateix se porta la seguretat , e no
li cal tenir tanta temor, car ab los turcs la deuria haver tota lleixada .
Hiplit se llev e an abraar a totes les donzelles. No penseu que fos poc lo delit
que pres Plaerdemavida en veure Hiplit.
Ell torn la resposta al Capit de tot lo que la Princesa li havia dit. E Tirant no es
volgu partir dall, ans lo hi torn a transmetra altre vegada. Com Hiplit fon
davant la Princesa li torn a dir:
- Mon senyor torna suplicar a la celistud vostra, senyora, una e moltes voltes, que
lo guiatge no li vullau denegar, car certament ell no entraria dins lo castell de lla on
la majestat vostra sia sens guiatge de la m vostra escrit.
- Jo no puc entendre lo nostre Capit -dix la Princesa-. En qu ha ofs al senyor
Emperador ne a mi, que guiatge demana?
Resps Estefania:
-Senyora, qu perdeu en fer-li lo dit guiatge que ell demana?
Fu-se dar tinta e paper e fu lo guiatge del tenor segent.

Salconduit que fa la Princesa al capit Tirant.
Esperana e temor entrecanvien la nostra creena de dubtosa temor, e vs mostrau
aferrar en aquella flaca rama com a persona torbada, e no sabeu de qu demanau
a mi salconduit e guiatge. Lo desig meu no consent a capit virtus desorde de
paraules ne menys dar guiatge de o que no cal. Segura del dubte, ats lo que val,
ferme de ma prpia m lo present quiatge, e no tolr en res la propietat de vostra
llibertat danar e de venir, estar e tornar. Als temorosos les coses perilloses per
reparaci de guiatge se volen defendre. Dada en lo castell de Malve, a deu de
setembre.

Com Tirant tingu lo guiatge e an a fer reverncia a la Princesa.
Com Tirant tingu lo guiatge en la m, prestament sen puj al castell, on trob la
Princesa en una gran sala. Com la Princesa lo vu, llevs en peus; e aix prest com
Tirant la vu, al grans crits, que tot los que eren en lo castell ho podien b oir,
dient:
- Servau-me lo guiatge, senyora! Per qu no em servau lo guiatge? Per qu
mapresonau tan cruelment? Car no es pertany donzella de tan noble llinatge
apresonar a son servidor. Servau-me lo guiatge e tornau-me en ma llibertat.
- Oh senyor Capit! -dix la Princesa-, jo s contenta de servar-vos vostre guiatge.
Jo veig que neg no us toca ni neg no us apresona de part mia ni per manament
del senyor Emperador.
Servau-me lo guiatge, senyora, car vs mapresonau -dix Tirant-; car jams en ma
vida tan cruel ne tan fort pres no sent.
Resps la Viuda Reposada:
-Ai, senyora, esta pres que vs li feu tota s vestida damor. La gramalla que
porta tota s de dol, mas s brodada tota d'esperana; la camisa que porta per
devisa fa sa complanyena d'sser ajustada ab sa senyora.
Llavors la Princesa ents la requesta que Tirant li havi feta, e dix-li:
-Capit, si la fortuna vos ha apresonat, temps ser que sereu en llibertat. . . -E
pres-li lo guiatge de la m e esquin-lo-hi e dix-li-: Molt poca ra haveu tenguda,
Capit, dhaver demanat guiatge per venir ac; e si ordenat era que jo errs,
lerror mia t causes honestes, e la mia culpa ser major que la pena, e tu vns ab
guany de victria, e aquest lloc pren lleis en temps de pau, e armes en temps de
guerra per augmentar la glria antiga dels grecs. Jo the donat guiatge per honor
de lEmperardor per o que no fosses fet enemic.
E pres al duc de Pera per luna m e a Tirant per laltra e segus enmig dells. E
aqu parlaren de moltes coses de la mort dels ducs e grans senyors, los quals eren
morts en batalla; e Tirant mostrava dolre-li molt la mort del duc de Macednia e de
la mort de Ricard e de Primus; estigueren en aquestes raons parlant de
lEmperador com anava recobrant viles e castells. Deliberaren all, davant la
Princesa que lendem per lo mat anassen lla on era lEmperador, lo qual havia
tres dies que combatia una ciutat e no la podien pendre. Dix la Princesa:
- Aix done Du honor al senyor Emperador, que si vosaltres partiu per anar lla on
ell s, jo no restar que no hi vaja. -E fu portar all lo seu presoner, e dix-:
Pensau vosaltres que encara que jo no em sia trobada en les forts batalles aix
com feu vosaltres, que jo no spia apresonar de nostres cruels enemics?
E ab aquestes raons se llevaren e anaren a sopar. Mas la Princesa menj molt poc
aquella nit, car en la vista de Tirant fon tot lo seu reps. Lo Duc se pres a raons ab
la senyora del castell e ab la Viuda Reposada, recitant-los les batalles que havien
hagudes e la victria que per m de Tirant havien obtesa, dient moltes llaors dell.
E la Viuda Reposada estava molt inflamada en lamor de Tirant; mas no gosava
manifestar la gran dolor e pensament que en tenia per sa honor; e del pensament
moltes voltes se venia a esmortir. La Princesa dix al Duc si es volia venir all a
seure. Resps que aprs hi aniria, com all estigus a raons ab aquelles senyores.
Estefania estava prop de la Princesa quan ella dix a Tirant les segents paraules:
- La prspera fortuna ha manat a mi que vingus, no per delit que tingus e veure
batalles, mas per desig de veure aquell qui senyoreja ma llibertat. Lo menyscapte
gran que en mi era, no trobant via ne manera que a ma passi remei pogus
donar, pens un gran defalt ab qu reparar me pogus, e ab fengides paraules
deceb mon pare sots zel d'amor filial. Ja per a als entenents no penseu sia tolt lo
ver ju, que ignoren la causa de la mia venguda, per jo em s condemnada per
exemple de virtut, per dar un poc de reps, si pot sser dit en vida dolorosa a la
mia pensa; per el temor que jo he del mal s menor que l'esperana, e
l'esperana que jo he del b s menor que la temor, e sn-me oblidats los mals que
em sn seguits per causa vostra. E totes les coses sn vistes per la fi , e aquella
mostra qu pot fer e qu val , e la glria que donar pot segons les obres . A tots s
manifest tal batalla com la vostra ja es tractava, car si no ho fes, encara que jo
volgs tant errar, amor e sa merc me defendr tant fallir. E per o don a mi
llicncia de venir a veure tot lo meu b.
E call, que no dix ms.
- Lo passat mal - dix Tirant - no s res per a mi en estima d'aquest que ara a mi
turmenta, car passe dolor ms que jams no sent, que de tot en tot vinc als
extrems, en punt de perdre lo seny o de desesperar com veig l'extrema bellea que
la celsitud vostra posseeix, que excelliu totes les dames del mn: a m'ha forat
tant amar-vos; e coneixent en la majestat vostra compliment de totes les virtuts,
estic admirat com pot sser que l'altesa vostra tingui un tan gran defalt (parlant
tostemps ab vnia e perd), o s: que no amau segons deureu amar, car si tant
hagus servit a Du e de tant bon grat, ja podria fer miracles. E jo, ms mal fadat
que tots los altres, e no s si ser amat. La llengua b parla e diu tot lo que vol,
mas lexperincia verdadera de lobra, on la trobar jo, per la qual puga venir a
perfecci de vida? Car que quan hom segur, del dubte surt una bona esperana, car
amor no s procuradora de vergonya, ni seu en banc de sabater, mes ama a qui
deu amar, o s, a qui lama, e dna-li glria en aquest mn, e vida reposada. Per
qu, senyora, en la celsitud vostra no s aquell verdader record que de temor vos
cobre, fugint al pas estret que la majestat vostra proms. Partint de vostra celsitud,
me digus semblants paraules, present Estefania: "Tirant, tu parteix de mi; fes que
tornes viu: Jo s a presta per reparar la lleal e verdadera amor que em portes.
Du s just, e totes les coses del mn li sn presents. Ell me faa grcia de complir
lo meu desig, que jo complir lo teu." Perqu lletja cosa s, senyora, a les donzelles
nobles e de tanta estima, que vingueu a menys de llur promesa; per, senyora,
persones tinguen de determenar nostre fet; e lo que jo he parlat, parle per boca de
la Viuda Reposada, qui em dix a la venguda que jo fiu que no dons fe ni creena
en les paraules de l'altesa vostra, que totes eren ficcions de poesia; e per apartar
tots aquests dubtes, e que la celsitud vostra no sia lesa en l'honor e en ma opini
que sia conegut. E jo posar per ma part l'egrgia Estefania, e l'altesa vostra hi
por posar a Plaerdemavida o Diafebus.
-Tostemps he ot dir- dix la Princesa-, que qui pare ha per jutge, segur va a plet.
No perqu aix sia, mas perqu volreu que aix fos, car b s que vos ho feu
perqu no siau condemnat per aqueis jutges qui us sn advocats, que aulsevulla
altri vos condemnaria qui sabs qu s amor ne honor. Esforant aix vostra
desaforada porfdia, restareu obligat de mort a vs mateix, ms que no sou de Du,
qui us ha creat e fet de tal comps que sou contrari a ma honor e fama.
En aquestes raons sacost Plaerdemavida, sigus als peus de Tirant, e dix-li:
- Senyor Capit, neg no us vol b sin jo. Tinc compassi de vostra merc, que
neguna senyora daquestes no us han dit que us despulleu, que no s brodador al
mn que millor la sabs trepar. Jo la viu vestir e despullar algaliada e ben
perfumada; ara la veig tota foradada e perfumada de ferro e dacer.
Dix la Princesa:
- Dau-me la m, la qual ha perdonada la mort dels reis enemics nostres.
Estefania li pres la m e pos-la-hi sobre les faldes de la Princesa. Com ella vu que
estava sobre los genols seus, abaixs e bes-la-hi.
- A mi no put honor -dix Tirant-, ans ho tinc a molta grcia e merc; mas veig la
randa als peus, car o que jo deuria fer vostra majestat shi s volguda cuitar. E si
tal llicncia laltesa vostra me dava de besar-vos les mans tota hora que jo
volgus, e com me tendria per benaventurat, e molt ms ab los peus e les cames
ensems!
La Princesa li torn a pendre les mans e dix:
- Les tues mans, senyor Capit, vull que dac avant tinguen previlegi sobre mi, en
qui tens bon dret.
E llevs prestament dall per o com era passada gran part de la nit.
E perqu lo Duc ni los altres no tinguessen qu dir ni ocasi de parlar,
acompanyaren la Princesa fins a la sua cambra, donant-li tots la bona nit. E lo Duc
e Tirant dormiren en un llit.
E per lo mat les trompetes comenaren a sonar, e tots sarmaren e pujaren a
cavall, e Tirant fu pendre les escales que tenia dins lo castell que all havia
deixades. E la Princesa tamb volgu anar ab ells. Arms ab aquell arns que fet
havia e cavalcaren tant fins que foren lla on era lEmperador, que en aquell cas
combatien una fort vila on hi havia molts forasters, gent del Sold que virilment
combatien per defendre llurs persones. Com lo Duc e Tirant foren aplegats,
deixaren la Princesa b acompanyada ab Diafebus e daltres cavallers, tan lluny de
la vila que ab bombarda aplegar no hi podien . Tirant an un poc pus baix de lla on
los sicilians combatien, e fu adobar prestament les escales e posar-les en lo mur.
Tirant fon lo primer que puj. Con fon prop de la muralla, un turc li llan una gran
cantera, e Tirant, per desviar-se que no li dons al cap, pres un poc de balan, e la
cantera don en lescala e romp-la un poc, e ab lo balan que ell pres lescala
caigu rossegant per la paret, i ell ab lescala, per no es fu mal. Fu arborar
prestament altra escala, e dues altres al costat daquella; e molts ballesters
estaven al cap del vall qui no deixaven treure bra o m que prestament no fos
ferit; e Tirant torn a pujar.
LEmperador, qui era anat a veure sa filla, deman qui era lo caigut de lescala, e
digueren-li que lo seu Capit; pres-hi molt gran enuig. Aprs lo hi vu tornar,
trams-li a dir que per negun cas del mn ell lo pregava que no volgus pujar en
escala. Com lo hi digueren gens per aix no sen volgu estar. Com totes les
escales foren dreades, feren tan gran esfor que entraren per all a la vila, e
mataren e apresonaren molta gent dins e defora.
Com la vila fon presa, tots los barons de Siclia se presentaren a Tirant e donaren-li
les lletres del rei e de la reina de Siclia, e Tirant los reb ab cara molt afable, fent-
los molta dhonor, regraciant al Rei e a la Reina, e a ells la bona voluntat que li
mostraven en sser venguts. E aix com estaven, tots a peu isqueren de la vila e
anaren on era lEmperador e sa filla. Aprs que Tirant li hagu feta reverncia,
lEmperador li dix:
- Nostre Capit a vs no s donat pujar per escales de semblants combats, per lo
gran perill que seguir-sen pot. Sin que la misericrdia divina fa part en la nostra
bona justcia, que ens ha feta recobrar aquesta vila. E si per la confiana de vostre
bon dret esperau haver de totes coses victria, lo que no es llig en histries, e si la
vostra vida arriscau tant a mort, e voleu que sia confusa per lo gran perill que
representa en aquells qui la vida abandonen, e si per aquest esguard aprofits a
vs mateix, e encara als altres qui per estar-se de batalles hauran salut, e per o
desig visqusseu en reps, e la vostra virtuosa persona no voler-la tant abandonar
e en tan grans perills. E si en vs s lo desig de ben obrar, denegar no deveu les
mies profecies, les quals a vegades ixen veres.
Reps lo Capit:
- A mi, senyor, s degut fer semblants actes millor que altre, e a per tant com als
temorosos faa recobrar esfor e pendre nimo. E qu dec fer jo, en los altres, si
ens devem molt esforar de b a fer ? Car no s lcita cosa que la majestat vostra
estiga en semblants afers, car la dignitat vostra no ho comporta, ni ledat, que us
pugau defendre sin ab la virtut e no ab armes, e per o la fi s dubtosa de
semblants coses.
E lEmperador, oint lo que Tirant li deia, pens que de zel, de feeltat e de molta
amor li procea. E Tirant sen port a la vila lEmperador e sa filla.
Lendem per lo mat lEmperador tingu consell qu farien ne devers qual part
irien per recobrar les terres que perdudes eren. Los uns deien que anassen a una
part, los altres en altra. A la fi de tots, parl lo Capit e dix:
-Senyor, ja he dit a la majestat vostra que no s condecent la vostra altesa que
passe dac avant, sin que, ab los barons de Siclia ab los quals sou vengut, vos
ne torneu a la insigne ciutat ab tots los presoners que teniu presos, los quals fan
gran despesa de viandes e daltres coses, e la gent qui est molt enutjada de
guardar-los. E lo Duc t ja crrec ab mi ensems de guardar e conquistar aquestes
ciutats e viles que sn prop dac. E la majestat vostra que ens faa venir les naus
ab forment, car la guerra ha tant de temps que dura e los llauradors no poden
panificar: s de necessari hajam de proveir lo nostre camp per via de la mar;
aprs, en lImperi no nhi ha.
- Anit hagu nova com cinc naus que j havia manat venir -dix lEmperador- sn
arribades al port de Cafa carregades de forment.
- Molt me plau -dix lo Capit- de semblant nova.
De continent trams que fessen molre tots los molins qui eren en lo riu nomenat
Transimeno. Tirant hagu provet que lendem tots los presoners qui eren en lo
camp i en la ciutat de Sant Jordi vinguessen al castell de Malve. Aprs lEmperador
part dall ab tots los barons de Siclia; e atendaren-se tots prop del riu. E lo Duc
rest ab prou gent: e Tirant fu venir del camp ms gent per al Duc, e per a ell, la
qual havia mester. Com foren al castell, lEmperador crid el Capit, e aprs fu
venir a la Princesa e a les altres donzelles, e dix semblants paraules:
- Capit, puix la fortuna s estada tan contrria al nostre Gran Conestable, comte
de Bitmia, sser mort, a qui consellau faam nostre conestable?
Tirant don dels genolls en la dura terra e dix:
- Senyor, si la majestat vostra era contenta dar tal ofici de Gran Conestable a
Diafebus, a molta grcia e merc ho hauria a laltesa vostra.
- Jo no em partir de vostre voler -dix lEmperador-. E per amor vostra, ara de
present, per lo seu molt merixer, jo li fa grcia a Diafebus de lofici e capitania
de Gran Conestable. E a vs, del comtat de Sant ngel, e lleu-lo a ma filla, e done'l
a vs ab tots aquells drets, pertinncies e emoluments que en lo dit comtat sn, ab
la tinena dAltafulla, la qual, entre tot, s de renda arrendada setanta-cinc mlia
ducats. Tinc esperana en Du ans de molt jo us dar altres coses les quals seran
molt millors, e por o vull que dem se faa le festa e prengau ttol de comte. Ms
vos ame donar ttol de comte que de marqus, per b que lo marqus de major
grau sia qui lo comte; per comte vol dir frare d'armes, e per o vos vull donar ttol
de comte perqu siau ms conjunt ab mi.
Tirant li dix:
- Senyor, infinides grcies faa la majestat vostra com vos s estat plasent de fer-
me una tan gran honor; e jo ho tinc en tan gran estima com si ell valia quatre-
cents mlia ducats de renda. Emper jo per res no el pendria ni l'acceptaria per
dues raons. La primera, per jo no haver-vos-ho servit, car tan poc temps ha que jo
s en servei de l'altesa vostra que no merite tan gran premi. La segona, si lo pare
que m'engendr sabia jo tingus ttol alg, perdria l'esperana de ja ms veure'm,
quan ms aquella qui em par, e tantes dolors que pass en aquells nou mesos que
em port, porien pendre tan gran alteraci que jo seria causa d'abreujar-los la vida,
e poria sser dit fill homeier, com ells jams s'hagen vist altre fill sin a mi, e no
seria meys que no em donassen la llur maledicci, e a mi no s deguda cosa cobrir
la llur dolor. E fa-me a la majestat vostra ms de mil grcies tals com de servidor
a son senyor ms humilment se poden fer.
- Per res jo no permetia-dix l'Emperador- que aquest comtat que us he ofert no sia
vostre, e si ttol de comte no voleu pendre, preniu la senyoria e la renda.
- Molt tem enutjar l'atesa de la senyora Princesa -dix Tirant- de llevar-li lo comtat e
donar-lo a mi.
- Aquest comdat -dix la princesa- me don per sa benignitat una mia tia. E les
coses que sn de la majestat del senyor mon pare, qui ac s present e tots los
meus bns e de la persona pot manar a tota sa voluntat com de filla obedient, e
aquells pot donar e llanar aix com a la majestat sua ser plasent. E no estigau per
res d'acceptar lo que graciosament vos dna, e ab molta liberalitat. E jo ara de
present conferme la donaco per a vs e als vostres .
L'Emperador lo torn a pregar e a fatigar que el prengus . Dix Tirant:
- Senyor, per res no l'acceptaria.
- Ab gran ra se creur de vs tot lo contrari del que la vostra llengua manifesta -
dix l'Emperador-; e jo restar ab ma veritat manifesta. Deuria la virtut vostra
pensar que lo que us he ofert augmenta l'honor vostra, e deureu sser content e
no recusar, per jo sser donador e vs rebedor. Jo us he conservat aquell bell do de
fortuna que tots los hmens van per tot lo mn cercant, o s honor e profit, per lo
qual, si sens ficci parlau, no deveu sser tan desmenjat que no ho degau acceptar.
E si per ventura voleu que la gent crega que a sia per premiar-vos de l'honor e
benefici que fet m'haveu, no tingau tal error, car l'opini de les gents, e dones e
donzelles, est encara morta, e per vs no voler acceptar lo que tan amplament vos
he ofert, vinc a pensar que la vostra virtuosa persona de mi es vol partir.
- No plcia a Du - dix Tirant- que jo em parts de la majestat vostra durant lo
temps de la necessitat. Per, senyor, puix tant me fora la majestat vostra, jo
acceptar lo comtat; e per aquell vos far homenatge de feeltat. E per quant
Diafebus m's parent tan acostat, e o que s seu s meu, e lo meu s seu, ell
pendr lo ttol de comte.
-Qu em fa a mi- dix l'Emperador-, puix jo el vos haja dat e vs acceptat , que el
venau o el doneu a qui us ser plasent?
Llavors Tirant se llan als peus de l'Emperador, e bes-li lo peu e la m per la
grcia que feta li havia. Dix l'Emperador :
- Dem aturarem ac e farem la festa a Diafebus, e darem-li lo ttol de comte e
l'ofici de Gran Conestable.
- Per o, senyor suplic a la majestat vostra dem siau nostre convidat ab la senyora
Princesa e totes les dames.
E de tot a Diafebus no sabia res. Lo Capit se part de l'Emperador e don orde
ab lo senyor de Malve d'haver molts pagos, capons, perdius e gallines per
l'endem; e feren coure molt pa, e haver totes les coses necesries. E Diafebus, ab
altres cavallers que venien de fora del castell, vu a Tirant que anava tot afaenat
vers ell, e dix-li:
- Cos, qu s a que ab tanta pressa anau? Ha-hi nova denemics?
- No -dix Tirant-, mas anau a la cambra de lEmperador, e besau-li lo peu e la m
per o com vos ha donat lo comtat de Sant ngel e lofici de Gran Conestable. E jo
far ac adobar les coses que sn necessries per a la festa de dem.
E Diafebus ho fu aix. E aprs an a la cambra on era Estefania ab les altre dames;
e cascuna li demanava un ofici per al comtat o per a la guerra, burlant-se aix ab
ell.
Ixqu la Princesa, i ell fon prest agenollat e bes-li la m, de la grcia que lo senyor
Emperador feta li havia. E la Princesa li don en un mocador deu mlia ducats que
havia mesos, e dix-li:
- Lo meu germ, preneu a, e prec-vos que fins siau en la vostra cambra no ho
regonegau; e da vull seguretat de vs.
E ell li don la fe que faria tot lo que trobaria per escrit. Diafebus ho pres e sentia lo
pes, mas no presomia lo que era.
Parts dall e an-sen on era Tirant e dix-li:
- Puix jo he besat lo peu e la m al senyor Emperador, e la m a lexcelsa Princesa,
b em par que sia ra, puix vs mhaveu dat lo comtat e haveu-lo llevat a vs per
dar-lo a mi. . .
Agenolls prestament en terra, e pres-li la m per voler-la-hi besar; per Tirant
jams ho volgu consentir, mas pos-li la m sobre lo cap, e besl en la boca tres
vegades. E los dos passaren moltes raons, dient-li Tirant que no curs, que all era
molt poc en esguard del que ell desitjava fer per ell:
- Mas jo tinc esperana en Du que per avant jo us dar altres coses que seran de
major estima.
E Diafebus li'n fu infinides grcies.
- Ara, senyor Capit, voleu que vejam qu s lo que m'ha dat la virtuosa senyora?
Pos-ho en mans de Tirant, e trobaren-hi un albaranet que deia: El meu germ e
Gran Conestable e comte de Sant ngel, prec ab molta amor prenga en pacincia lo
petit do per a fer la festa. En mi resta lo gran menyscapte per lo poc que us d,
per la vostra molta virtut me tendr per excusada considerant en lo lloc on s; e
confs lo meu defalt que he coms en dar tan poca quantitat a un home que s
gran en virtuts.
Com ells veren a estigueren en pensament casc. E Diafebus dix, per provar a
temptar de pacincia a Tirant:
- Voleu que no ho prengam e que lo hi tornem?
- No ho fsseu! -dix Tirant-. Que entre pare e filla tenen lo cor tant alt e geners,
que si lo hi tornveu ho tendria en molt gran ofensa.
Com totes les coses foren posades en ordre per a l'endem, ells anaren a la cambra
de l'Emperador, e aqu parlaren molt sobre la guerra. E Diafebus acost's a la
Princesa, e fu-li infinides grcies. I Estefania les hi ajud a fer, del que la majestat
sua havia fet.
L'Emperador davall baix envers lo riu, on vu all molts hmens que estaven
adobant taules e bancs. L'Emperador deman lo que feien a qu tenia de servir. Dix
lo senyor de Malve que per al convit e a la festa que l'endem se devia fer.
E Tirant portava de bra a la Princesa anant-se'n per la vora del riu passejant. Dix
la Princesa:
- Digau, Tirant, quina s la ra que vs acceptar no haveu volgut lo comtat meu,
que el senyor Emperador, a requesta mia, vos dava? E tres vegades m'esforc de
parlar, e tres voltes la mia llengua estigu sens profit, que la paraula me fall com
volgu comenar de parlar per dir-vos: "Acceptau, puix dat vos s. " E de vergonaya
no tengu atreviment, per lo vell Emperador que no conegus lo meu mal, car cosa
convinent s que la vergonaya sia mesclada ab amor. Emper totes les coses per
vs fetes acceptes sn als meus ulls, restant en dubte que no l'haveu volgut
acceptar perqu s estat meu.
- No veja jo Du -dix Tirant-, si tal cosa s passada per lo meu enteniment. Ans
aquell comtat tinguera jo en ms grcia a merc que si m'hagus dats deu ducats o
marquesats, sol per sser estat de la majestat vostra. Aix Du vulla complir les
coses que jo li deman, o s: que vulla confermar lo vostre voler acomplir lo meu
desig. E per o que la celsitud vostra spia ms clarament ma intenci, jams
pendr ttol neg, tant com la vida m'acompanyar, sin Emperador o no res. E
sabeu ab qu em matau? Ab l'extrema bellea que l'altesa vostra posseeix. Car
aquell primer dia que us viu, vestida ab brial de set negre, e los vostres pits
donaren als meus ulls entrada, ab los cabells un cop escampats que semblants a
madeixes d'or resplandien; e la color de la vostra cara paria, de vergonya, roses ab
lliris mesclades, que d'aquell dia en la mia nima s estada cativa de vostra
altesa. . . Oh, b s cosa cruel voler dar pena a qui tant vos ama! Encara que me
dolc de vs, que no poreu soferir les penes que sou mereixedora per haver tan
poca pietat de mi, com la mia querella sia justa e bona, e lo meu clam crida
contnuament: "En mal punt com jo no am aquell verdader Tirant, lo qual ab tanta
d'amor m'amava. " E si suplicacions de vassall a senyora hi poden valer, o de
cavaller a donzella de tanta noblea e dignitat se consent adorar, agenoll-me en
terra e fa-hi lo senyal de la creu, e aquella ador aix com a la vostra persona, que
per part de la celsitud vostra me sia atorgat un do.
E quasi li vengueren los ulls en aigua, prenent-li pietat de si mateix. No tard molt
la Princesa respondre en estil de semblants paraules.

La resposta que fu la Princesa a Tirant.
- Les llgremes sn escampades a vegades ab ra, a vegades ab engan. E la tua
demanda s molt greu e amarga per a mi, car tu demanes cosa que no es pot ni es
deu raonablement fer; car de mal principi no se'n pot seguir bona fi. Si pensaves la
tua honor e la mia, e em volies lo b que em dius, no treballaries en tanta infmia
per a tu e vergonya per a mi. Per qu tan prest te cuites, que les tues messes
encara sn herba? E gran follia seria posar a la fortuna lo que no et pot fallir.
L'Emperador s'acost a sa filla e ella no pogu ms parlar. E pos-la en raons, e
parlant de moltes coses se'n tornaren al castell.
L'endem per lo mat l'Emperador volgu diguessen la missa enmig d'una gran
praderia, e volgu que Diafebus estigus enmig d'ell e de sa filla. E dita la missa,
l'Emperador li pos l'anell en la m e el bes en la boca. Aprs, tots los trompetes
comenaren a sonar molt fortment, e un rei d'armes dix en alt cridant: "Aquest s
lo molt egregi e virtus cavaller comte de Sant ngel e Gran Conestable de l'Imperi
grec. "
E fet a, comenaren les danses e festes, e la Princesa tot aquell dia no fu sin
dansar ab lo Gran Conestable. Com fon hora de dinar, l'Emperador fu seure al
Gran Conestable a la part dreta, e los ducs seien a la part sinestra, e la Princesa en
dret de Conestable. E Tirant servia de majordom per o com ell feia la festa. En
altres taules menjaven les donzelles; en dret d'elles menjaven los barons e
cavallers. Aprs, tota la gent d'armes. E tots quants presoners hi havia, tots
menjaven aquell dia en taules perqu honrassen la festa. Fins als rossins volgu
Tirant que en aquella hora tots menjassen civada mesclada ab pa.
Com foren mig dinats, Tirant pres los reis d'armes, herauts e porsavants, e don'ls
mil ducats en reals. E totes les trompetes anaven sonant, e vengueren davant la
taula de l'Emperador e cridaven:
- Llarguesa, llarguesa!
Aprs lo dinar, fon feta la col.laci de molts confits de sucre. E cavalcaren tots
armats ab les banderes del Conestable, corrent llances davant l'Emperador. Feren
un bell fet d'armes sens fer-se mal. E aix anaren fins al camp on solia estar lo
Sold, e ab molt gran alegria se'n tornaren.
Com los paregu hora de sopar, en aquell lloc mateix feren la festa, la qual fon molt
singular, e foren tots molt ben servits de moltes e diverses viandes. Tirant tot
aquell sopar, aix com servia, estava ab la cara molt trista. La Princesa lo fu
acostar prop d'ella e dix-li a l'orella:
-Digau-me, Tirant, quina s la pena e mal que passau, que la vostra cara ho
manifesta, que tota la tinc jo sobre los meus ulls? Digau-m'ho, jo us clam merc!
- Senyora, tants sn los mals que comport, que no es porien estimar, ni done res
en ma vida, car la celsitud vostra partir dem, e jo, desventurat, estar en la mia
extrema pena pensant que no us veur.
-Qui fa lo mal -dix la Princesa- ra s que passe la pena. Car vs mateix ho haveu
procurat, donant consell a l'Emperador que ab tots los presoners se'n torns a la
nostra ciutat. Tan mal consell jams viu dar a home qui enamorat fos. Per si vs
voleu jo em faa malalta quinze o vint dies, jo b ho far per amor vostra; e
l'Emperador aturar, b s certa, per amor de mi.
-Mas com ho farem -dix Tirant- d'aquests presoners que tenim tants ac? No s
trobar remei a ma dolor. Moltes voltes tinc desig de ver, e moltes voltes desitge
morir ab coltell o de mort sobtada per eixir de pena.
-No fsseu vs tal cas, Tirant -dix la Princesa-. Anau a parlar ab Estefania e vejam
quin remei pendre s'hi por que a mi no sia crrec e sia til vostre.
Tirant prestament se n'an e recit tot son mal a Estefania. E foren d'acord ensems
ab lo Conestable que, com tothom fos assossegat e les donzelles dormirien, que los
dos vinguessen a la cambra e all acordarien quin remei porien pendre en llurs
passions. E aix restaren d'acord.
Com fon nit e l'hora fon disposta, que tots los del castell dormien e les donzelles
s'eren gitades, e totes les dames dormien, apartades ab la Viuda Reposada, sin
cinc que en dormien en una cambra per on ells tenien de passar (i en la recambra
dormia la Princesa e Estefania), e com Plaerdemavida vu que la Princesa no es
volia gitar, e li havia dit que se n'ans a dormir, e aprs sent perfumar, prestament
pens que s'hi havia de celebrar festivitat de bodes sordes.
Venguda l'hora assignada, Estefania pres un estadal en la m encs, e an al llit on
dormien les cinc donzelles, e mir-les totes d'una en una per veure si dormien. E
Plaerdemavida tenia desig de veure e sentir tot lo fet, e detingu's, que no dorm. E
com Estefania vingu ab la llum, tanc los ulls e fu semblant que dormia. Vist per
Estefania que totes dormien, obr la porta sens fer remor, perqu neg no ho
sents, e ja trob a la porta los cavallers que estaven esperant ab ms devoci que
no fan los jueus al Messies.
Al passar, apag la llum; pres al Conestable per la m, ms-se primera, e Tirant
segu al Conestable; e aix trobaren la porta de la cambra on era la Princesa, la qual
estava sola esperant-los.
E dir com la trobaren devisada: portava gonella de doms verd, tota entorn
trepada e tota brodada de perles molt grosses e redones; lo collar que portava era
tot de fulles d'or esmaltades, e en cascuna fulla penjaven robins e diamants sens
altra mescla; al cap portava sobre los daurats cabells un xapellet fulletat de molts
batents, que llanava molt gran resplandor.
Com Tirant la vu tan b abillada, fu-li molt gran reverncia, e donant del genoll
en la dura terra, bes-li les mans moltes vegades. E passaren entre ells moltes
amoroses raons. Com los paregu hora de poder-se'n anar prengueren llur comiat,
e tornaren-se'n en la llur cambra. Qui pogu dormir aquella nit, uns per amor,
altres per dolor?
Tan prest com fon de dia, tothom se llev per o com aquell dia l'Emperador devia
partir. Plaerdemavida, com se fon llevada, an a la cambra de la Princesa, e trob-
la que es vestia, i Estefania, vestida e per vestir e asseita en terra, e les mans no li
volien ajudar a lligar lo capell: tant estava de bona gana tota plena de lleixau-me
estar; ab los ulls mig entelats, escassament hi podia veure.
-Ah, Santa Maria val! -dix Plaerdemavida-. Digues, Estefania, quin s aqueix teu
comport? Qu s lo que et fa mal? E jo ir als metges que vinguen per dar-te
salut, aquella que tu volries per a ta persona.
-No cal -dix Estefania-, que lo meu mal tost ser guarit, car no s sin dolor de
cap: anit ab l'aire del riu m'ha fet mal.
-Guarda -dix Plaerdemavida- qu dius, que gran dubte ser que no muires. E si
mors, la tua mort ser criminosa. Guarda b que no et facen mal los talons, com jo
haja ot dir als metges que a nosaltres, dones, la primera dolor nos ve en les
ungles, aprs als peus, puja als genolls e a les cuixes, e a vegades entra en lo
secret, e aqu dna gran turment e d'aqu se'n puja al cap, torba lo cervell, e d'aqu
s'engendra lo mal de caure. E aquesta malaltia no et penses que vinga sovint,
segons diu lo gran filsof Galin, metge molt subtil, que no ve sin una vegada en
vida, e per b que sia mal incurable, no s mortal, mas ha-hi molts remeis qui
ajudar-se'n vol. Aquesta mia epstola s bona e verdadera, e per o no deus haver
admiraci de mi si conec les malalties, que si em mostres la llengua jo et sabr dir
lo mal que tens.
Estefania li tragu la llengua. Com Plaerdemavida l'hagu vista, dix-li:
- Jo renegaria de tot quant saber mon pare me mostr estant jo en son poder, si tu
no has perduda sang aquesta nit.
Resps prestament Estefania:
- Veritat dius, que del nas m's eixida.
- Jo no s si s del nas o del tal -dix Plaerdemavida-, mas sang haveu perduda, e
per o poreu ara dar fe de mi e de la mia cincia, que lo que jo dir ser veritat. E
si la majestat vostra, senyora, volr que jo us recite un somni que he fet esta nit,
jo ser contenta, ab protestaci que si dir alguna cosa qui agreuge l'altesa vostra,
que lo perd no em sia denegat.
La Princesa havia pres molt gran plaer en lo que Plaerdemavida havia dit, e ab
grans rialles li dix que digus tot lo que volgus, que ella li perdonava a pena e a
culpa ab autoritat apostlica. E Plaerdemavida fu principi al seu somni en estil de
semblants paraules.

Lo somni que Plaerdemavida fu.
- A la majestat vostra dir tot lo que he somiat. Com jo dormia en una cambra de
parament en companyia de quatre donzelles, e que Estefania venia ab un estadal
encs, per no portar molta llum, e venia al vostre llit e mirava si dormem, e vu-
nos totes dormir, jo estava alienada que no s si dormia o si vetlava; e viu en
somni com Estefania obr la porta de la cambra molt suaument perqu no fes
remor, e trob mon senyor Tirant e lo Conestable que ja estaven esperant. E
venien en gipons, ab mantos i espases, e calaven pecs de llana perqu no fessen
remor al passejar; e a l'entrar que ells feren, ella apag la llum e pos's primera, lo
Conestable a la sua m; aprs venia lo virtus, i ella semblava en aquell cas mosso
de cego, e pos'ls dins la vostra cambra. E vostra altesa estava ben perfumada e
algaliada, vestida e no despullada. Tirant vos tenia en los seus braos e portava-us
per la cambra besant molt sovint, e vostra altesa deia: " Deixa'm, Tirant, deixa'm !
" E ell vos posava sobre el llit de reps. -E Plaerdemavida s'acost al llit, e dix: " Ai,
En llit! ! E qui us ha vist e qui us veu ara, que estau sol, desacompanyat, sense
profit neg ! On s aquell qui ac estava com jo somiava ? " E paregu'm del llit
llevar-me en camisa, e vengu en aquell forat de la porta, e que mirava tot vostre
fet.
Dix la Princesa:
- Has ms somiat ?
Ab moltes rialles e ab gran plaer que lo hi deia.
- S, Santa Maria !-dix Plaerdemavida-. Jo us ho acabar tot de recitar. Vs,
senyora, preneu unes hores e dieu: " Tirant, jo t'he lleixat venir ac per dar-te un
poc de reps, per la gran amor que t'he. " E Tirant dubtava de fer lo que l'altesa
vostra lideia. E vs dieu: " Si tu ames a mi, per res no deus estar d'assegurar-me
els dubtes esdevenidors. E aquest crrec que jo he pres per amor de tu no s
convinent a donzella de tan gran autoritat com jo s. No em denegues lo que et
deman, car la mia castedat, en la qual jo he viscut, qutia de tot crim, s lloadora;
mas per precs d'Estefania has obtesa aquesta amorosa grcia, deixant-me cremada
per digna amor. Per qu et prec que vulles contentar de la grcia que has
aconseguida en gran crrec e culpa d'Estefania." "Per l'extrema e desaforada
congoixa, deia Tirant, que veig passar a la majestat vostra, que preneu armes
contra vs, qui us ofenen, en sereu condemnada per tots aquells qui d'amor
senten. Per, ab tot, no vull que desconfieu que jo falls a ma veritat. E ab gran
confiana creia vos acordareu a mon voler no tement los esdevenidors perills. Puix
a vostra altesa no plau e em voleu tant fatigar, jo s content de fer tot lo que a la
majestat vostra ser plasent." "Calla, Tirant, deia l'altesa vostra, e no et congoixes
de res, car la mia noblea jau sots la tua amor." E li fieu fer sagrament que sens
voler vostre no us enutjaria de res: "E posat cas que ho volguesses cometre no
seria poc lo dan e congoixa que tu em daries; e seria tanta que en tots los dies de
ma vida de tu me lamentaria, car com la virginitat s perduda no s reparable." E
totes aquestes coses he somiades que vs a ell e ell a vs dieu. Aprs en visi viu
com ell vos besava, volia-us posar posar la m davall la falda per cercar-vos les
puces. E vs, la mia senyora, no ho voleu consentir; car dubte em fa que si ho
hagusseu consentit, que lo sagrament no perills. E vostra altesa li deia: " Temps
vendr que lo que tant desitges estar en llibertat tua, e la mia virginitat
conservada ser per a tu. " Aprs pos la sua cara sobre la vostra, e tenint los
braos sobre lo vostre coll, e los vostres en lo seu lligats com les sarments en los
arbres, prenia de vs amorosos besars. Aprs viu somiat que Estefania estava
sobre aquell llit ab les cames que al parer meu li veia blanquejar, e deia sovint. "Ai,
senyor, que mal me feu! Doleu-vos un poc de mi e no em vullau del tot matar. " E
Tirant que li deia. "Germana Estefania, per qu voleu incriminar la vostra honor ab
tants grans crits? No sabeu que moltes voltes les parets tenen orelles?" E ella
prenia lo llanol e posaval-se a la boca, e ab les dents estrenyial fort per no
cridar. E no es pogu estar, aprs un poc espai, que no dons un crit: "Trista, qu
far? Dolor me fora de cridar, e segons veig, deliberat teniu de matar-me. "
Llavors lo Conestable li tanc la boca. E la mia nima com sentia aquell sabors
plant, complanyiam de ma desaventura com jo no era la tercera ab lo meu Hiplit.
Encara que jo sia grossera en amar, conegu lo meu esperit que lo terme damor
aqu devia finir. La mia nima hagu alguns sentiments damor que ignorava, e
doblm la passi del meu Hiplit com no prenia part dels besars aix com Tirant de
la Princesa, e lo Conestable dEstefania. E com ms hi pensava ms dolor sentia, e
paregum que prengu un poc daigua e que em llav lo cor, los pits e lo ventre
per remeiar la dolor mia. E mirant lo meu esperit per lo forat, aprs un poc instant
Estefania ests los seus braos abandonant-se e retent les armes, emper dix:
"Vs-ten, cruel ab poca amor, que no has pietat ni misericrdia de les donzelles
fins que els has violada la castedat. Oh sens fe!De quina pena sers digne si jo no
et vull perdonar? E complanyent-me de tu, ms fort tame. On s la fe, per tu a mi
rompuda?On s la tua m dreta ajustada ab la mia?On sn los sants qui facen
testimoni, los quals ahir per la tua falsa boca foren nomenats, que em prometist
que no em faries mal ni per tu no seria decebuda? Gran ardiment has fet, que ab
pensa deliberada hages volguda robar la despulla de la mia virginitat, per tu sser
home de tan gran autoritat; e perqu la querella mia ms verdaderament sia
coneguda. . . ", crid la Princesa e a Tirant e mostrls la camisa e dix: "Aquesta
sang mia ha fora de reparar amor. " E tot a deia ab les llgrimes als ulls. Aprs
dix: "Qui haur grat de mi, ni qui fiar de mi, que no he sabuda guardar a mi
mateixa?Com ser per mi guardada altra donzella que acomanada em sia? No tinc
conhort sin duna cosa: que no he res fet que perjudique lhonor de mon marit,
sin que he complida sa voluntat a mal grat meu. En les mies bodes no hi sn
venguts los cortesans, ni capell no ss vestit a dir la missa; no hi s venguda ma
mare ni mes parentes; no han hagut treball de despullar-me les robes e vestir-me
la camisa nupcial; no mhan pujada al llit per fora, car jo mhi s sabuda pujar;
no han hagut treball los ministres de sonar ni de cantar, ni los cortesans cavallers
de dansar, que bodes sordes sn estades. Emper tot lo que he fet resta en grat de
mon marit." Destes coses deia Estefania moltes. Aprs de tot a, que lo jorn
sacostava, la majestat vostra e Tirant la conhortveu lo millor que podeu. Aprs
bon espai, que los galls tornaren a cantar, e laltesa vostra pregava humilment a
Tirant se'n volguessen anar perqu no fosssen vists per neg del castell. E Tirant
suplicava l'altesa vostra que li fsseu grcia de soltar-li lo sagrament perqu
pogus obtenir lo victoris trimfo que desitjava, aix com son cos; e la celsitud
vostra no volgu, sin que rests gloriosa de la batalla. E com ells sen foren
anats, despertm e no viu res, ni a Hiplot ni a neg. Fui posada en gran
pensament; perqu em trob los pits e lo ventre banyat de laigua, venia a creure
que devia sser veritat. La dolor maugment en tanta quantitat que donava torns
per lo llit com fa lo malalt qui est al pas de morir e no troba lo cam; per qu
deliber damar Hiplit ab cor verdader, e passar ma penada vida aix com
Estefania fa. Estar ab los ulls tancats, e neg no em dar remei? Amor mha tant
torbats los sentiments, que morta s si Hiplit no majuda. Almenys que passs
ma vida en dorment! Per cert, fort dolor s al despertar qui bon somni somia.
Les altres donzelles foren-se llevades i entraren dins la cambra per ajudar a vestir
sa senyora. Aprs la missa lEmperador part ab tots los barons de Siclia, e lo duc
de Pera ab tots los presoners. E Tirant e lo Conestable acompanyaren-los una bona
llegua. LEmperador los dix que sen tornassen. E ja que els ho havia dit altra
vegada, fon-los forat de fer-ho. Aprs que Tirant hagu pres comiat de
lEmperador e dels barons, ell sacost a lexcelsa Princesa e dix-li si li manava
res la majestat sua que ell pogus fer. La Princesa sal lo vel que portava davant
la cara, e los seus ulls no pogueren estar que no llanassen vives llgremes e no li
pogu dir altra cosa sin:
- Ser-; car la paraula li fall e converts en sanglots e espessos sospirs per lo
departiment. Deix del tot caure lo vel damunt la sua cara per o que tal defalt no
vingus a notcia de lEmperador ne de tota laltra gent.
No es troba en record de gents que semblant cas segus jams a negun cavaller
com lo que segu a Tirant, que havent pres comiat de la Princesa, caigu duna
hacanea en terra, que cavalcava, tot fora de si; e tan prestament com fon caigut,
se fon llevat e al la m a lhacanea dient que es dolia. E lEmperador ho vu e
molts daltres, e cuitaren envers ell. E feia demostraci que mirava lo peu a
lhacanea.
Dix-li lEmperador:
- Capit, e com sou caigut aix?
E Tirant li dix:
- Senyor, a mi paragu que lo meu ross se dolia. Abaixm un poc per veure lo seu
mal, e ab lo pes de larns, s-se trencat lo gambal. Per, senyor, no s cosa
dadmirar que un home caiga, car un cavall t quatre peus e cau: quant ms un
home, que no en t sin dos.
E prestament ell torn a cavalcar e casc tingu son cam. La Princesa, perqu
anava plorant, no volgu tornar, mas deman a Estefania quin cas era estat lo de
Tirant. E ella lo hi recit segons la resposta que havia feta a lEmperador.
- Certament -dix la Princesa- que aquell cas no li s seguit sin per la mia partida;
e les temors que jo hagu quan me trob sola tan prest foragitaren lo meu
pensament e augment en major dolor que no sentia.
Aix anaren parlant, e Tirant apleg al castell del senyor de Malve. Orden que lo
Conestable ab la mitat de la gent, aix de peu com de cavall, ans al camp per
guardar aquell.
-E jo ir -dix Tirant- al port on sn les naus, e far que prestament descarreguen. E
si veig que no n'hi ha prou, far-les tornar a la ciutat o en Rodes, que mhan dit
que han collit molt forment aquest any; e si lo crrec los fall, iran en Xipre.
En la nit Tirant fon en lo port, e trob quasi les naus descarregades. Los patrons e
los mariners hagueren molt gran plaer de la vinguda del Capit, e digueren-li com
les set naus de genovesos erent entrades en lo port de Bellpuig.
- E tots nosaltres estvem ab gran pensament que no vinguessen ac e que ens
prenguessen.
Dix Tirant:
- Ells mostren que han ms temor a vosaltres, que no han hagut atreviment de
descometre-us. Voleu que els posem major temor que no tenen?
Hagueren un llat de peixcar, e armaren-lo. E trameteren per veure quanta gent
podia haver en les naus poc ms o menys, e quantes fustes eren dins lo port. E
aquella nit fu descarregar tot lo forment. Per lo mat lo bergant torn ab la nova
com hi havia, grosses, set naus, e havien descarregat tots los cavalls e tota la gent
era en terra, e que llavors comenaven a descarregar lo forment e altres vitualles.
- Per lo Senyor qui tot lo mn sost -dix Tirant- , jo far tot mon poder, puix han
desembarcat los cavalls, de menjar de llur forment.
Fu prestament adobar les naus, e pos-hi molta gent darmes e molts ballesters.
En lo port en aquell cas havia tres galeres, e perqu havien mostrada carena, no
pogueren anar ab ell. Tirant part ab les naus e ms-se dins mar aquella nit. E de
lu port a laltra no hi havia sin trenta milles. Com lo dia fon clar e bell, los de
terra descobriren les cinc naus de Tirant e pensaren-se que fossen daquelles que
venien ab lo Gran Caramany, e no curaren res. Les naus sacostaren e entraren
dins lo port, e cascuna envest la sua, e de continent salt molta gent en les altres
naus e aprs envestiren les dues que restaven, e perque hi havia molt poca gent
prengueren-les totes ab poc treball e sens morir neg. E tragueren totes les naus
del port carregades de molt forment e de civades, de bous salats e de vins de
Xipre, de qu us dic que per al camp dels crestians los vingu en gran socors i en
molt bon cas, car per la molta guerra no trobava forment ni carns si no ho havien
tot per mar. Tirant don forment al senyor de Malve; tot laltre fu port al camp
en la ciutat de Sant Jordi.
Com Tirant venia ab la presa, parl ab los turcs que havia presos en la nau
demanant-los de noves de la Turquia per veure si es concordarien ab les noves que
Ciprs de Patern li havia dit. E aquells li digueren com certa cosa era com lo Gran
Caramany venia ab gran armada, e venia en companyia sua lo rei de la sobirania
ndia; e lo Caramany portava sa filla la qual era donzella de grandssima bellea, per
dar per muller al Sold.
- E porta moltes donzelles ab si, de gran estat, e ve en sa companyia lesposada
del fill del Gran Turc, e totes vnen molt ricament abillades ab grans aljubes de
brocat e altres brodades de molts diamants e robins.
Dix un turc:
- Jo viu vestir un dia a la filla del Gran Caramany; dem haur quinze dies, lo
divendres aprs la sal, que vestia una aljuba brodada de pedres fines, que
estimaven que valien una gran ciutat. E porten cascuna son eixovar, que vint-e-cinc
esposades hi vnen totes per a grans senyors; e ve-hi la muller del rei de
Capadcia. E han-nos dit al port, com sn arribats, que un diable de francs s
vengut capit dels grecs, que totes les batalles los ven, lo qual dien que ha nom
Tirant. Per ma fe, ell poria haver bons fets aix com dien, mas lo seu nom s lleig e
vil, per o com Tirant vol dir usurpador de bens o, ms propi parlar, lladre. E creu,
segons lo nom, per fora ha de seguir les obres, car diu-se que en una lletra que
fu al rei dEgipte, que no gos combatre cos per cos, deia sser enamorat de la
filla de lEmperador. Com haur venudes les batalles, emprenyar la filla, aprs la
muller, aprs matar lEmperador, car aix ho acostumen de fer los francesos: molt
mala gent! E vs veureu que si molt lo deixan viure los turcs e los crestisns, ell se
far Emperador.
-A la mia fe -dix Tirant- tu dius una gran veritat: aquests francesos sn mol mala
gent. Encara far pitjor que tu no dius, que s molt gran lladre e va per los camins
a robar. E qui sho veur, encara emprenyar la filla de lEmperador e pendr la
senyoria; aprs qui li contradir que no passe a totes les doncelles?
- Bona Pasqua vos done Du! -dix lo mariner-, car vos lo coneixeu b, e coneixeu la
sua gran traci que ha feta e far.
Hiplit, que estava all, arranc lespasa per tallar-li lo cap, sin per Tirant, que
prestament se llev e pres-li lespasa de la m. E Tirant tornl a posar en noves
dient mal tostemps de si mateix. Dix lo mariner:
-Jo jur, per l'aigua que jo em bateg, que si jo el podia pendre, aquell trador de
Tirant, aix com moltes vegades n'he pres d'altres, que jo el penjaria en la ms alta
entena de tota la nau.
Tirant reia molt, e prenia gran plaer en lo que deia lo mariner: altri fra, que li
haguera feta alguna mala obra o l'haguera penjat. E Tirant pres un gip de seda e
trenta ducats, e don'ls-hi, e aprs lo pos en llibertat tan prest com fon en terra.
Pensau quin devia estar lo mesqu de mariner com sab que aquell era Tirant!
Agenoll's als seus pesus, e deman-li perd. E Tirant de molta bona voluntat li
perdon e dix:
- Donar als mals perqu diguen b, donar als bons perqu no diguen mal.
Tirant ajust consell de mariners e fu-los dinar ab ell. Aprs que foren dinats,
Tirant los fu principi a un tal parlar:
- Senyors, ja sabeu la nova que es diu del Gran Caramany e del rei de la sobirana
ndia: ab quin poder tan gran vnen, e porten tantes donzelles, casades i per
casar; hoc encara hi apliquen lo bac que porten, o s a saber: com los moros fan
guerra als crestians, va lo bac, que acapten per totes les moreries, e segons me
dix Ciprs de Patern, que havia ot dir al Sold, que passats tres-cents mlia
ducats portaven, car per pendre aquest Imperi tota la morisma ha donat qui poc
qui molt: que casa hi havia qui pagava quaranta ducats. E volen dir que del regne
de Tunis han hagut ms de setanta mlia ducats. Per qu deveu pensar quanta
glria seria a tots nosaltres e lo profit gran que casc de vosaltres reportareu.
Vejau si fer-se poria pogussem obtenir victria d'ells. E casc de vosaltres diga-hi
son parer.

Lo consell que los mariners donaren a Tirant.
- Sabuda cosa s, Capit senyor, que los turcs passen ab vint-e-tres naus grosses,
de genovesos, e de cascuna testa han dos ducats e mig de nlit, e dels cavalls
n'han tres. E per no perdre aquest salari, ans se deixaran tots tallar a peces que
consentir en negun malbarat. E porten tanta gent e en tan gran nombre, que lo
poder de la mitat de la crestiandat hi haurien a venir per poder-los venre ni
subjugar-los a nostra voluntat. Nosaltres som dotze naus i tres galeres, i ells sn
vint-e tres naus grosses, les majors e millors de tota Gnova, e, ms, porten
quatre baleners e dues sageties. Per qu tots vos donam de consell no vullau donar
del cap per les parets, com a no sien les batalles de terra, que no es fan a
comparar ab les de mar: aprs que les escotilles sn tancades no hi ha lloc per a
fugir.
Fon-se llevat en peus lo mariner qui tant de mal havia dit de Tirant, qui havia nom
Galan, e era natural de l'Esclavnia, e molt valentssim mariner, lo qual fu
principi a tal parlar:
- Senyor Capit, dels meus primers moviments no en deveu sser admirat, per jo
sser enemic a la ptria vostra gran temps ha. Per la molta virtut que en la
senyoria vostra tinc coneguda ha apartada de mi la gran ira que jo en aquell cas
tenia contra la naci francesa, e per o com me veia presoner, ara que tinc llibertat
per la mer vostra obtesa, vos vull dar consell de mariner per o com en aquesta
art me s criat. E si o voldreu acceptar (o que s creedor, no dubtant lo perill que
ab si porta), jo us dar de vostres enemics trimfant victria. E ateneu al meu
consell e si aquell vos ser accepte; si no, poreu pendre lo dels altres, car de dos
mals lo menor se deu elegir. Com sia certa cosa que ells sn vint-i-tres naus molt
grosses i sn prop de trenta fustes entre unes e altres, e qui volr venre ni
guanyar les trenta, s'haur de fer en aquesta manera si al consell meu vos volreu
regir: vs teniu dotze naus e quatre galeres; descarregau les vostres naus, que
vagen llaugeres; les altres vnen molt carregades e no poran fer tan gran esfor de
veles com faran les vostres. Ser a la voluntat vostra de vendre o de deixar la
batalla. Gran glria ser per a vs, ab dotze naus grosses, gosar mirar tot l'estol de
genovesos e de turcs. Si neguna nau ve atrs, com s presumidor, ab poc treball
podeu sser senyor d'ella e gran terror posareu entre ells, perqu saben que haveu
venudes moltes batalles en la terra, e dins los llurs ports los haveu preses set
naus. Pensau que tenen gran dubte de vs, car, dormint en los llits, ab temor se
desperten ab lo nom de Tirant en la boca, majorment representant-los davant lo
fruit que de batalla s'ateny. E qui gosa mirar lo primer afronte d'ells, del joc de les
pedres que us fan s molt gran, emper passades les pedres, no sn res: vnen a
jugar de les fletxes e molt prest esmaien e perden l'nimo. Si em demanau com s
jo a, jo he senyorejat galeres e naus mies prpies, e tengu onze anys querra ab
ells, e fiu grans preses dins la Turquia de llur roba.
- Sus!- dix Tirant -. No en vull pus saber ni vull altre acord sin que tot se pose en
orde. E les naus sien prestament descarregades e adobades de tot lo que hi sia
necessari.
Com Tirant hagu donat lo crrec als seus, ell cavalc desarmat sobre un bon ginet
ab quatre altres, e an al castell de Malve, e l'endem an al camp. Molt foren
aconsolats los del camp de la sua venguda e prestament li digueren com los turcs
eren venguts una alba de mat b set mlia hmens a cavall; e com lo marqus de
Prixita ab gran desordre ixqu dels primers e fer ab gran nimo pensant que los
seus lo socorrerien.
- E fon lo contrari: veent la molta gent que eren pocs, feriren sobre ell e han-lo
mort e tallat a peces; e vingueren fin ac a la muralla de la ciutat, e tothom
desempar lo camp recolliren-se dins la ciutat, e han mort qualsque cent huitanta
hmens.
-Ah Santa Maria val! -dix Tirant-. Que desorde entre tots vosaltres! Qui deu eixir
a empresa d`altri, que sabeu que jams es gosaran venir ac sin ab gran poder? E
vs, marqus de Sant Jordi, haveu perduts los queixals en la guerra, e deixar eixir
a neg E ves que eran ac, per qu no fieu destapar les squies, aix com vs
haveu dit, e haguereu-los tots presos?Per, voleu que us diga? La virtut ne el
poder no est en riqueses, mas en nimo virtus e ginys. -E tingu's per escarnit
com no s`hi era trobat. E dix- : Siau en record de l`antiga lliberat que d'ells havem
hagut, e de les persecucions estranyes que sofert haveu.
Aqu parlaren de moltes raons . A la fi dix Tirant al Gran Conestable li tris dos mlia
hmens d'armes los millors del camp. E com lo Conestable fon un gran tros lluny,
pens en lo que el Capit li havia dit: torn e dix-li:
- Vs m'haveu fet una fort demanda: que us haja dos mlia hmens d'armes. los
millors de la host, e dos mlia ballesters. Qui por saber quals sn los bons o los
mals, ni qual s ardit, ni qual s flac, ni qual t nimo esforat?
- Puix no ho sabeu conixer -dix lo Capit-, jo us ho mostrar. Feu tocar alarma, e
feu demostraci que enemics vnen, e com seran en lo camp, descavalcau e anau
tocant a casc los esperons, e si els porten fluixos, deixau-los estar; si els porten
estrets, daquells me donau, car aquests tals no pot sser no sien bons e virtuosos
en les armes.
Aix com se nanava, torn e dix:
- Los hmens de peu, qui no porten esperons, en qu els coneixer?
- Per semblant -dix lo Capait-. Aqueis serjants qui van ab vs, feu-los tocar en los
panyos, si els porten fluixos o ben estrets. E sapiau dac avant conixer lo gra
entre la palla.
Lo Capit se part ab tota aquella gent que lo Conestable li havia triada. Lo Prior de
Sant Joan se nan al Capit e dix-li:
- Capit senyor, jo he sabut com la merc vostra vol tornar en mar no tenint-vos
per content de les set naus que preses haveu. La merc vostra faam grcia que
jo vaja ab vs.
Resps Tirant que era mot content.
Com foren arribats al port, lo Capit trob totes les naus descarregades, e
adobaven del que mester havien.
- Capit senyor - dix Galan, lo mariner-, a mi par que vostra senyoria deuria
trametre dues galeres e que estiguessen en alta mar. Com vessen lestol, luna
torns, e laltra segus tostemps la nau del Gran Caramany. E si vs aquella podeu
haver, haureu molta riquea e major honor.
Dix lo Capit:
- En qu poran conixer aqueixa nau en qu va lo Gran Caramany?
- Senyor -dix Galan-, en les veles, que porta totes vermelles e pintades les sues
armes, e totes les cordes de la nau sn de seda, e tot lo castell de popa s de
brocat sobre brocat. E a ha fet per gran magnitat, per o com hi porta sa filla e
perqu no s anat jams per mar.
Com lo Capit fu partir les dos galeres, man no torns luna, sin que
contnuament, nit e dia, segus lestol, e en la nit ports una llanterna ab una llum
encesa al tendal de popa.
Lendem los barons de Siclia, havent deixat lEmperador a la sua ciutat,
reposaren all dos dies, e partiren per venir al camp. Com foren al castell de Malve,
trobaren molt carros que portaven bombardes al port. E foren avisats com lo Capit
era el port; anaren a ell, sabent com volia anar per mar, e pregaren-lo molt que els
deixs anar ab ell. E lo Capit fon content per o com eren hmens dilla
acostumaven de navegar. E orden sos capitans, e pos molta gent en les naus,
hmens darmes e ballesters. E encara que les naus no fossen molt grans, eren
molt b armades de bona gent e destra e molt b avituallades de tot lo que mester
havien. Les altres naus venien molt carregades de forment, de cavalls e de tanta
gent com podien portar.
No pass molt espai que veren venir luna galera a vela e a rems. Prestament
pensaren que les naus dels enemics venien. Lo Capit fu acabar de recollir tota la
gent, les bombardes e tot lo que mester havien. Com fon quasi hora de vespres, les
naus eren en vista del port. Llavors la nau del Capit ixqu primer de totes. Com
los turcs la veren, feien grans alegries dient que aquella nau ja era sua. E lo Gran
Caramany fu eixir a sa filla e a totes les altres dones qui en la nau eren, alt en
coberta perqu mirassen aquella nau, la qual tantost pendrien. A poc instant ixqu
la nau del senyor de la Pantanalea, e aprs la del duc de Messina. E llavors als turcs
e als genovesos augment lalegria.
Dix lo Gran Caramany a sa filla:
- Una daquelles tres naus que all veus, tria quala daquelles volrs, car jo la et d
e vull que tua sia.
Ella deman la que primer havia vista; aquella volia per sua, e fon-li atorgada.
Ixqu aprs la nau del senyor dAgramunt; aprs la dHiplit; e totes ixqueren per
orde. E lo bon Prior de Sant Joan fon lo darrer de tots per o com era capit de la
ressaga. Com ell ixqu era ja quasi nit escura.
Com los genovesos veren dotze naus grosses, estigueren admirats don eren
eixides. Aprs ixqueren tots los baleners e totes le barques de les naus; aprs, le
barques dels peixcadors; e les barques que no tenien arbre alaven una llarg bast
o un rem e lligaven-lo fort, e al cap del bast posaven una llum dins un far. La nau
del Capit al primer un far a popa, aix com era estat concordat. Aprs totes les
altres fustes, aix grans com poques, feren lo que el Capit havia manat. Com totes
les llums se mostraren, foren setanta-quatre. Com los enemics veren tantes llums,
pensaren que totes aquelles llums eren naus, e ms digueren:
-Nosaltres som certs com l'estol del gran Mestre de Rodes s vengut ac, e lo del rei
de Siclia. I ella, que en tenien moltes, hauran trams a Vencia, e sabent nova de
nosaltres, han feta aquesta gran armada, e vnen-nos per pendre'ns.
Hagueren son acord de fugir, e de tornar-se'n devers la Turquia.
- Car ms nos val acampar les vides que esperar batalla de setanta-quatre naus
que sn.
L'una nau dels genovesos tragu un far tres vegades. Fet son senyal, totes giraren
e posaren-se en fuita qui ms podia. Les unes prengueren la via de llevant, altres la
via de ponent, altres la via de migjorn, altres la via de tramuntana. La galera jams
desempar la nau del Gran Caramany, e fu la via de Xipre per passar en les illes,
e, si porien, pendre terra en les mars d'Alexandria, pensant que neguna nau no
faria la sua via. Per tostemps hagueren dubte de la galera, e la nau del Capit
tostemps segu la galera; e casc feia esfor de veles tant com podia ab la mitjana
e ab lo triquet, e posaven tantes bonetes com cascuna nau podia portar.
Com vengu per lo mat, Tirant no vu neguna de les sues naus, mas trob's en
vista de la nau del Gran Caramany. Com fon quasi lo migdia, ell apleg ab la nau, e
envestiren-se l'una a l'altra, e lo combat fon tan fort e tan admirable, que los turcs
feren de moltes pedres, que quasi la gent no podien anar per la nau. E la pedra que
esdevenia a l'home plegat lo metia per terra , per b que estigus armat. En la nau
del Capit havia moltes ballestes; e de la primera batalla n'hi hagu molts de
nafrats e morts. No penseu que la galera jams s'hi goss acostar. E de cascuna de
les naus llanaren los rampagolls, e tengueren-se molt fort, car no se'n podien anar
encara que ho volguessen. La nau de Tirant hagu gran avantatge, que quasi tota
la dems gent era armada d'arnesos blancs e de cuirasses ab bacinets; e tan pres
com l'home era mort o nafrat lo desarmaven, a l'arns feien-lo vestir a altri. De la
gbia feien mortals colps ab grans barres de ferro que llanaven.
Passada la primera batalla, donaren-se d'espai prop de mitja hora. Refrescaren la
gent e tornaren a la batalla los uns e los altres molt bravament. Los turcs llanaven
molta cal perqu els cegs la vista. Aprs llanaven oli bullent ab casses. L'una
part e l'altra llanaven pega bullent; e nit e dia jams cessaven ni havien reps,
sin contnuament combatre. Molta fon la gent que en aquelles dues naus moriren.
E tantes eren les llances trencades e los pavesos, dard e fletxes e passadors, que
los cossos morts qui en la mar llanaven no es podien afonar davall l'aigua.
Ara lleixem-los combatre e vejam qu fan los altres barons e cavallers.
Les onze naus no veren la del Capit per o com fu apagar la llum. Les onze, en
vista foren de deu naus a tret de bombarda, afrenellaren-se les unes ab les altres.
E Hiplit no volgu acostar-se a neguna, sin que puj a sobrevent i estava's
mirant la batalla; e vu que la nau del senyor de la Pantanalea anava a gran
perdici, e que ja molts tucs eren pujats en la nau, que ms part hi havien que no
ells. Llavors Hiplit fer a la nau, dels enemics; e per o com la major part dels
turcs eren passats en l'altra nau e tota l'havien presa sin lo castell de popa, ab poc
afany entr Hiplit ab los seus dins la nau dels turcs, e tants com n'hi trobaren, de
turcs e de genovesos morts e nafrats, tots los llanaren en mar. E socorregueren al
senyor de Pantanalea, e lo socors los venc aix com a salut de medicina, la qual
aparegu a tota la gent sser estat molt ben fet e aconsol'ls molt, amonestant-los
d'haver virtut e vigors nimo, e llev la por als temerosos metent lo coratge de
tots en gran esperana. E prestament se part d'all, e tornant en la sua nau an
ajudar a aquells que ms ho havien mester.
Lo senyor de la Pantanalea, puix vu que en la nau dels turcs no hi havia roms
neg, compart la gent en abduis les naus. E don vela perseguint les altres qui se
n'anaven, e atengu primer que neg, i envest una nau, e mentre ells combatien,
apleg l'altra nau. E l'altra tantost se don, enaix que ell tenia tres naus. En tal
manera ho feren les onze naus ab les dos galeres, que catorze nau prengueren e
dos que en feren dar al travs en terra. Les altres se n'anaren.
Ara vejam Tirant qu fa, que encara los trobi combatent. Ells combateren d'hora de
migdia e tota la nit fins a l'endem, que el sol se volia pondre. Vint-e-set batalles
se donaren. E Tirant, desemparat de tat ajuda, ajustant colp a colps, e tota por a
part posada:
-E ab damnatge de la mia persona -dix Tirant-, jo et prendr, o morr.
E Tirant en aquelles batalles fon nafrat de colp de passador en lo bra. E volent
pujar al castell de proa, li donaren ab una fletxa en la cuixa. B ho havien mester
los turcs, car ab gran desesperaci saltaren tres turcs dins lo castell de proa, mas
tan prestament com foren dins, tan prestament foren dins l'aigua.
Com lo Gran Caramany vu la sua gent molt venir a menys, fu pujar la caixa dels
diners, joies e robes, e fu vestir a sa filla una aljuba de brocat d'or, e llig-li una
corda d'or e de seda al coll, e l'altre cap fu lligar en la caixa de les joies ab tota la
riquea, el llan'ls dins mar. Aprs llan a totes les altres dones que dins la nau
eren. Llavors ell e lo rei de la sobirana ndia entraren-se'n dins la cambra on solia
estar sa filla, havent del tot desemparada la nau; meteren lo cap sobre lo llit, e
cobriren-se esperant la mort quan la'ls darien.
Com la nau fon del tot presa, Tirant hi pass aix nafrat com estava; e deman qu
era del Gran Caramany.
- Senyor Capit -li dix un gentilhom qui en la nau del Capit venia, e fon lo primer
qui en la nau dels turcs pass, e mat molts turcs ans que el Capit pass; dix-:
Pus fort s que batalla la temor de la batalla: baix en una cambra estan amagats ab
lo cap cobert, esperant quan los vendr la mort; i s ab lo rei de la sobirana ndia.
- Ac s lo Rei? -dix lo Capit.
- Certament, senyor, abduis sn ac.
- Fes-los-me pujar ac -dix lo Capit-, que jo vull parlar ab ells.
E aquell gentilhom fu lo manament de son Capit. Per lo Gran Caramany no hi
volia anar, dient que ms amava morir dins la cambra de sa filla que no morir alt
en la nau.
- No faam -dix lo Rei-, pugem alt, e muiram com a cavallers.
E aquell en deguna manera no hi volia anar, fins a tant que lo gentilhom hi hagu a
mesclar una poca de fora. E com ells foren alt, Tirant los fu honor de reis per o
com era cavaller molt hum. E fu-los all seure, i ell llev's en peus, per la nafra
de la cuixa no el comportava estar de peus: fu-se dar davant ells en qu segus. E
ab gran benignitat i cara molt afable los dix tals paraules.

Lo raonament que Tirant fa al Gran Caramany e al rei de la sobirana ndia.
- Nobles reis i animosos cavallers: A la divina Majestat ha plagut donar-nos
complida victria de vosaltres, no perqu l'nimo viril i esforat vostre en res haja
fallit, ans com a virtuosos, magnnims i estrenus cavallers haveu defs tant quant
vostres forces han pogut vostra empresa, la qual no per fallena de gran exrcit ni
per flaquea d'nimos s's perduda, mas per defalt de justa querella, que Nostre
Du infinit, mirant la superba crueldat de vosaltres, i com iniquament i tirana voleu
destruir tot l'Imperi grec sens deguna ra, sols per ofendre aquell verdader Du e
redemptor nostre Jess, ha volgut tant favorir nostra justcia, mostrant la celsitud
de nostra fe, donant-nos esfor tan gran que havem pogut venre i aterrar lo gran
poder i forces de vosaltres, sotsmetent vostres persones al jou de senyoria, i al que
de vosaltres la imperial majestat ordenar voldr. Emper, per b que la crueldat
vostra sia estada molt gran, que crudelssima mort no satisfaria al que meritau, e
majorment de vs, Gran Caramany, que ab tanta crueldat e inhumanitat haveu
morta vostra filla e moltes altres mores, les quals foren vengudes en mans d'home
tal qui les haguera restitudes en llur primera llibertat, e encara que vosaltres no
siau mereixedors de perd, la clemncia del senyor Emperador s tanta que us
perdonar la vida, no per vostres mrits, mas per la sua molta virtut e bondat.
Call e no dix pus.
Resps lo Gran Caramany ab paraules de semblant estil.

La resposta que fu lo Gran Caramany.
-Si les sobiranes forces de mes afliccions, e lo miserable jou de servitud consideras,
dons lloc a les tues demesiades paraules, no solament desitjar viure, mas la mort
per millor elegiria. Mas coneixent quants generosos coratges los infortunis e treballs
fan esforar en los adversos casos, estimant que tan extremes dolors e no petites
prdues com les mies Du ha perms per augment de la tua singular glria e per
exercici de ma pacincia, per o et vull pregar lo que de mi volrs fer prestament
me vulles delliurar, car major s lo dubte de la mort que la mort que prestament s
passada. E dius-me que s estat homeier de ma filla; d'a no en tinc a dar compte
a tu ni a altri, car estime que he fet lo que devia, que ms conhort s a mi jo haver
dat qualsevulla llinatge de mort a ma filla que si per tu o los teus davant los meus
ulls la ves desonir. E de les joies e del tresor no vull neg alegrar-se'n puga. E no
et penses tu subvertir I'hbit de mon coratge, car pus dispost s oferir lo meu cos a
l'amarga mar o a la terra, ans que fes res que tu em pregasses; si b los teus ab
fora estranya m'han fet venir davant la tua presncia, car major ra fra tu venir a
mi, encara que sies estat vencedor, que jo anar a tu. E no penses que los cavallers
e gentilshmens de la mia terra, que sien de menor grau ni de menys virtut, e
nimo, e noblesa, e aix destres en les armes com los francesos; e si s jams en
ma llibertat, jo et mostrar l'ofensa que has feta a un tan gran rei com jo, qui
senyorege altres reis.
Tirant no volgu satisfer a les paraules del Gran Caramany, sin que els preg molt
graciosament volguessen passar a la sua nau, e mal llur grat ho hagueren a fer.
Com lo Capit los tingu dins, repart aquella poca de gent que restada li era, e
donaren vela. E destaparen los embrunals de la nau, e eixia tan gran doll de sang
que paria que la nau ne fos plena; que los antics no havien ot dir ni havien llest en
canniques tan fort batalla fos estada en la mar, ni tan sangonosa, de dues naus:
que en la nau dels turcs no hi rest nima viva sin los dos reis, i en la nau del
Capit, de quatre-centes huitanta persones no n'hi restaren sin cinquanta-quatre e
los setze nafrats. La batalla de terra fon traslladada en mar, e mostr's ms valent
entre los altres, manifestant glria e virtut en senyal d'excelsa dignitat de gran
senyoria esdevenidora; e la fama de l'estrenu cavaller Tirant augment en trimfan
llaor.
Com Tirant fon prop del port de Transimeno, veren los baleners qui ab l'estol dels
turcs venien, que entraven dins lo port de Bellpuig fugint e cridant ab grans crits, e
ab molta dolor recitaren la mala nova de la destrucci del reis e de I'estol perdut ab
gent innumerable. Lo Sold e tots los altres feren molt grans lamentacions;
ploraven e planyien-se e estaven admirats com se podia fer que un estranger
hagus- obts d'ells tantes e tan glorioses victries; e maleen la fortuna com s'era
tan inclinada en voler-lo tant prosperar, e deliberaren dar batalla a la gent del
camp, puix tenien la ira fresca.
Feren dues batalles ab gran prosperitat, e clogueren los crestians dins los murs de
la ciutat, e apresonaren al comte de Burgena e al comte Malatesta.E feren all
molts bons fets d'armes aquell dia, e mataren molts crestians; e demanaren los
cossos morts en senyal de victoria obtesa. Llavors los turcs demanaren treves o
pau si volien, no per amor -de pau, mas per temor de batalles.
Com Tirant fon aplegat al port, trob all moltes naus de les seus e moltes de les
que havienreses. Com lo Prior de Sant Joan vu que el Capit no hi era, torn'l a
cercar e no s'encontraren. Mas aprs dos dies que lo Capit fon tomat, arrib lo
Prior, e tots eren tornats, sin Hiplit, aprs que totes les naus foren preses.
E Hiplit vu que no hi era son senyor: pensant que hauria fet la via de la Turquia,
man al nauxer que fessen aquella via. E no podent trobar al Capit, trob una nau
d'aquelles de I'estol, e ell fu la via de la nau; e ella se ms en fuita, e venc quasi
en una illa despoblada. E lo vent era punter, venia'ls contrari; la gent desempar la
nau, e ab la barca e ab lo llat ixqueren en terra. Hiplit apleg e pres la nau, que
no hi era restat neg; per trobaren-la molt rica e portaren-la-se'n.
Com lo Capit vu que tots hi eren sin Hiplit, fu partir tres naus perqu
l'anassen a cercar. E trobaren-lo que venia ab la presa. Com lo Capit ho sab e
vu que venia ab tanta honor, se n'alegr molt.
Aquest Hiplit ixqu valentssim cavaller, liberal e ab esforat nimo, e en sa vida
fu de singulars actes, que volgu imitar a son mestre e senyor; e per o volen dir
molts que primer deu hom examinar lo cavaller ans que ab ell poseu vostre fill, car
si ell s virtus, ell ne far mil de virtuosos; e tot per lo contrari si s vicis, tal
ser lo criat.
Com lo senyor de Malve sab que Tirant era tornat ab tan gran trimfo victoris,
fon molt content. Cavalc e an'l a veure. Emper, ans que parts, trams un home
per avisar-ne a l'Emperador; e trams un altre home per avisar-ne los del camp: e
alli foren fetes molt grans alegries. Com l'Emperador sab tan singular nova, fu
tocar totes les campanes de la ciutat e fer grans alimares e grans festes.
L'Emperador ab tots los altres estaven admirats de les grandssimes cavalleries que
Tirant feia. La Princesa e les altres dames se n'alegraven molt, donant d'ell
singulars llaors.
Com lo senyor de Malve fon ab Tirant, consell-li que la sua persona devia anar, ab
tota la presa que feta havia, davant I'Emperador, e Tirant hi tenia molt bona
voluntat per o que pogus veure e parlar ab la Princesa. Com tingueren bon temps
per partir, Tirant fu recollir tots aquells que hi eren estats ab ell ensems, e
donaren vela.
Com foren en vista de la ciutat de Contestinoble, digueren a I'Emperador com venia
lo seu Capi ab tot I'estol, que ja veien les fustes; e ell no sabia quina festa ni
honor li fes. E prestament ell fu fer un gran pont de fusta que entrava dins l'aigua
ms de trenta passes, tot cobert de pomposos draps de ras. E I'Emperador fu fer
enmig del gran mercat un cadafal, tot cobert de peces de brocat e de seda per a ell
i I'Emperadriu, e a la Princesa e a totes les donzelles. E del seu cadafal fins al cap
del pont, on havien eixir, fu posar baix peces de vellut carmes per o que el seu
Capit no tocs dels peus en terra, sin que ans sobre la seda. Com ell fon passat,
qui ms podia pendre de la seda, d'aquell era; e veren molts nafrats en les mans,
d'espases e de coltells, per tallar d'aquell drap de seda.
Com les naus foren en lo port, ab molta alegria que entraven, don la popa la nau
del Capit en lo pont de fusta, e ixqu ab lo Gran Caramany, lo qual portava a la
part dreta, e lo rei de la sobirana India a la part sinestra, i ell anava enmig; e tots
los barons anaven davant. E tota la multitud del poble ixqueren a rebre'l ab molta
honor: aix com si fos trams del cel, aix tenien los ulls en ell; e no solament li
feien honors humanals, mas encara divinals. E per ms venerar-lo li ixqu tot lo
clero, profess feta, ab totes les relquies e ab tots los prelats, e desitjaven-lo tots
posar en lo pus alt lloc de parads si poguessen. E ab aquest trimfo aplegaren al
mercat on era I'Emperador ab totes les dames d'honor, aix les de la cort com les
de la ciutat.
Com Tirant fon alt en lo cadafal e prop de I'Emperador, agenoll's e bes-li la m ,
e dix al Gran Caramany que li bess la m, e ell resps que no ho volia fer; e
prestament Tirant ab la manyopa que portava en la m li don un gran colp al cap,
que lo hi fu inclinar prop de terra, e dix-li:
-Perro, fill de perro, ara li besars lo peu e la m encara que no ho vulles.
-Jo ho far per fora e no per grat- dix lo Gran Caramany-; e si tu e jo fssem en
lloc convinent a mi no sospits en res, jo et daria a sentir quina cosa s acostar-se
a cara de rei. E tu encara no saps quant sn llargs los meus braos. Per jo et jur
per Mafomet, nostre sant profeta, e per esta barba, que si jo s jams en llibertat,
de fer-te besar los peus d' un meu negre.
E no li volgu ms dir. Lo Rei, company seu, per no haver altre repel, don dels
genolls en la dura terra, e bes-li la rn e lo peu; e aquell fon segur de tot mal.
Per Tirant resps ab paraules de semblant estil.

La resposta que Tirant fu al Gran Caramany.
-Per lo noble rei de la sobirana India, que ac s present, pot sser feta verdadera
relaci del que s passat entre tu e mi, e ans de venir ac tu no m'has gosat
temptar de pacincia. Qu has vist ara, en dir davant la majestat del senyor
Emperador lo que ab tan gran ultratge has gosat raonar? Ab altres raons mal dites
no cur respondre, sin que us record, cascuna volta que naturalea vos temptar en
tenir costum de dona, per sser jo aquell que no solament vos he subjugat lo cos,
mas venut l'nimo, e vs aquell que, pus prest la vida que la mort honesta elegint,
fics los genolls e, en l'alta popa de la nau davant mi ab los braos en creu retent
I'esperit de I'honor, diguist aquell espants mot per aquells qui virtut coneixen,
com s dir: "Jo s ton presoner, e tu est mon senyor", en la qual hora jo mostr
tenir cor de carn de cavaller, e deix't la vida comprada ab tan car preu. E per lo
noble Rei, que ac present s, mogut per bon zel de deute de parentesc e per sser
ell lo qui s, sabeu b quines paraules d'ell os, e del que devia portar grat molt
furiosament contra ell proces. No es sap de nostra recordaci major defalt en un
rei, car semblant s estat al rei , d'Apol.lnia, que volent I'emperador d'Alemanya
dar-Ii batalla, a l'assignada jornada molt vergonyosament fug, e en lo camp lo
deix.
Tirant don fi a ses paraules, e I'Emperador los fu de continent pendre, e posar en
bona guarda dins una gbia de ferro.
L'Emperador davall del cadafal ab totes les dames e anaren a la gran esglsia de
Santa Sofia, e aqu feren llaors e grcies a la divina Bondat e a la sua sacratssima
Mare, senyora nostra, de la gran victria que havien aconseguida. E Tirant portava
de bra a I'Emperadriu, la qual mostrava molta contentaci de la prosperitat de
Tirant, e dix-li:
-Capit, vs sou lo ms gloris home que hui en lo mn se trobe, car per la vostra
gran cavalleria e alt enginy haveu subjugats e venuts aquests dos reis en augment
de la llaor vostra e profit de tot I'Imperi grec. E volguera jo, per vs sser tan
virtus, que en lo meu temps fsseu vengut en lo regne d'Alemanya quan mon pare
era emperador de Roma, com en aquell temps jo fos demanada per mil enamorats:
e si jo hagus vist a vs, de tots los mil, de vs haguera feta elecci. Mas ara que
s vella e ja posseda, la mia esperana tarda s.
E parlaren d'aquestes coses fins al palau, e la Princesa o totes aquestes raons, e
dix a Tirant:
-Aquella vella de ma mare t pietat de si mateixa, que tamb s'hi volria jugar, que
foc d'amor la crema, qui la fora d'impacincia com veu a vs, qui sou la flor de
tots los cavallers del mn, complit de tota gentilea, e pensa la gran bellea que per
ella s estada posseda. Si en lo seu temps fsseu vengut presumeix que ella fra
digna de la vostra amor aconseguir . Oh!, gran follia s desitjar lo que
raonablement no es pot haver, ne penedir-se d'haver virtuosament viscut, desitjant
en los darrers dies de sa vida viciosament viure.
-Oh reprenedora de crim d'amor! -dix Tirant-. Mereixedora sou de molta pena
perqu no amau e sabeu que sou amada; e no vull menysprear les paraules ni
venir en desgrat de l'altesa vostra, car la cruel resposta restar en les dones
d'honor que un punt no saben de gentilea, que volen ofendre als gentilshmens e
sser d'ells molt ofeses. A no cov a donzella d'honor ni menys a la de noble
llinatge.
En a vengu I'Emperador e deman al Capit com estava de les nafres, e Tirant
resps que una poca de febre s'hi era mesclada:
-E ab l'anar pens seran alterades.
L'Emperador orden ans a la posada ab los metges ensems. E com I'hagueren
curat digueren que no es parts del llit si volia obtenir sanitat, perqu no rests
afollat del bra. E Tirant fon content de tenir-se a consell dels metges. E
I'Emperador lo visitava cascun dia una volta, e man a I'Emperadriu e a sa filla tots
dies, de mat e a vespre, l'anassen a veure. E la Viuda Reposada, moguda ms
d'amor que de pietat, lo serv contanuament en la sua malaltia.
Tornem a recitar com se comporten los turcs ab los crestians qui restats eren en lo
camp. Aprs que ells hagueren sabuda la cruel batalla del Capit ab lo Gran
Caramany e hagueren presos los dos comtes, molt sovint venien a la ciutat de Sant
Jordi, e mataven e apresonaven molts crestians, e se'n portaven de grans
cavalcades, fent la guerra molt cruel. E pocs eren los que poguessen restaurar la
vida qui en llur poder vinguessen. En quanta dolor eren posats los crestians com
pensaven que Tirant no hi era, e havien a eixir a la batalla sens ell, ni lo savi
Diafebus, Conestable- Major, e d'aquell virtus senyor d'Agramunt, per tal com de
necessitat tenien a defendre llurs vides e les persones, e posar-se a perill de les
batalles; e en la necessitat tots reclamaven a Tirant com si fos un sant, e no es
tenien per segurs molt, ans tenien gran temor als turcs, car l'nimo gran que tenien
en lo temps de les victries obteses per la molta virtut de la presencia de Tirant,
per la l'absncia sua l'havien tot perdut. E feien especial oraci que Nostre Senyor
ajuds a Tirant perqu el poguessen cobrar, que en ell estava tota llur esperanza
E trameteren una lletra a l'Emperador suplicant-lo que els tramets lo llur Messies,
Tirant, com ja eren tomats en les acostumades adversitats de fortuna, e que Tirant
los fos donat en premi de victoria. E feren altra lletra a Tirant, la qual era del tenor
segent.

Lletra quefan los del camp al capit Tirant.
-Oh, espasa de virtut, la mes noble que en lo mn sia! La virtut tua a Du i al,mn
s manifesta. A la tua excel.lncia significam, per mitj de bona coneixenea com
temor de restar en lo camp ab tal vergonya, si atnyer porem grcia de tu, de venir
a veure los teus sbdits e servidors. Com altri aprs Du no reclamam sin la tua
senyoria, com d'ac avant creem e pensam que la carrera de tota desesperaci nos
s ja oberta, en la qual tota esperana de nostra defensi penja en tu, senyor, lo
millor de tots los cavallers, creu que seria fort e dificil cosa nosaltres sser ja
vencedors; e si anam a la batalla s treball perdut, car no s ja la intenci nostra
ne propsit d'ac avant entrar en les mortals batalles sens tu, car estimam ms
perdre la fama que les persones nostres. L'amor es gran que nosaltres portam a la
tua senyori'a; e aix com tu fars lo que tots te suplicam, aixi alguna que tu ames
haja pietat de tu, que no et puga dir de no de tot lo que desitges.

Com l'Emperador trams per sa filla la lletra a Tirant que los del camp li
havien tramesa.
Com l'Emperador hagu llestes les lletres e sabe en quina disposici estava tota la
sua gent, quant estaven esmaiats e temerosos, dubt si daria la lletra a Tirant o si
esperara que fos del tot guarit, e ab tal deliber deix passar tres dies sens
manifestar-ho. Aprs don la lletra a sa filla Carmesina, que la hi dons, pregant-lo
que tan prest com pogus cavalcar que volgus anar al camp.
Com la Princesa fon dins la cambra e vu a Tirant, ab cara molt afable an devers
ell e dix-li semblants paraules:
-Flor dels millors, veus ac com tots los del vostre camp criden: "Fam! fam! E on
s aquell virtus cavaller qui ens solia dar honorosa vida, on es aquell vencedor de
batalles? La nostra esperanza es tota perduda si aquell invencible cavaller no ve."
Trameten-vos aquesta lletra, e lo sobrescrit diu: "Sia dada al millor de tots los
cavallers", que, si no tu, altri no s'hi deu entendre.
Tirant pres la lletra e lleg-la; aprs la mostr a l'Emperadriu e tots la veren. La
Princesa fu principi a un tal parlar:
-Si de grat vos venia, noble Capit, d'anar lla on se fan les forts e cruels batalles,
memoria de fama gloriosa ne poreu aconseguir, car per virtut de la vostra anada
tots los turcs seran venuts, car sol per la vostra vista restaran tan temerosos que
no poran alar les mans contra les vostres forces. E ser dar compliment al virtus
desig, lo que haveu comenat. E d'a fareu gran servei a la majestat del senyor
Emperador, a la senyora Emperadriu, e a mi gran plaer. E si per amor de nosaltres
no ho volreu fer, feu-ho per la vostra molta virtut e bondat.
Resps Tirant:
-No fretura a mi pregar l'altesa vostra, com los precs de la majestat del senyor.
Emperador sn a mi aspres manaments, e l'excel.lncia sua no deu a mi pregar,
mas manar-me com a un simple servidor seu qui el desitja molt servir. E la celsitud
vostra sap b quant vos desitge servir, que no s cosa en lo mn que a mi fos
possible de fer, que per l'altesa vostra me fos manat, que jo no ho compls encara
que fos cert de perdre la vida, quant ms en les coses que sn en augment d'honor
e prosperitat vostra. E poreu dir a la majestat del senyor Emperador e de la
senyora Emperadriu, qui ac present s, e per la celsitud vostra far tostemps tot lo
que em ser manat tant com la vida m'acompanyar.
E pres-li les mans e bes-les-hi mig per forqa e mig per grat.
Aprs I'Emperadriu se llev de lla on seia, e pos's al cap de la cambra ab lo psaltiri
en la m, e pres-se a dir hores ab una donzella que li ajudava. La Princesa rest ab
Tirant, ab Estefania, e la Viuda Reposada e Plaerdemavida, que li feien companyia.
E Tirant li prenia molt sovint les mans e les hi besava. E la Princesa no pogu
comportar que no li digus paraules de semblant estil acompanyades.

Reprensi que fa la Princesa a Tirant.
-Clarament veig, magnnim Capit, que el contrast de mes raons encendan majors
flames de tos desigs. A mi plau, desplaent-me llicenciar a tu per al que vols, car les
coses que sens dificultat haver-se poden, l'estima de llur vlua perden, car veig les
tues mans cobdicioses que, qui els dava llicncia, elles passarien de bon grat lo
manament de sa senyora. E les tues ungles son sens vergonya, car l'Emperadriu s
ac que ens pot veure, e si ho veu sers tengut per home de poca fidelitat, e ab
poca, e ab poca pacincia; por dir que deixes estar a sa filla: tancar t'ha d'ac
avant los camins de llibertat. Dones, per qu dins tu no es aquell verdader record
que et cobres de discreta temor per dubte d'infmia, per no restar ab tal vergonya?
Oh quina consciencia haurs si la infidelitat prens per companyona! Per par-me
que tu deus haver begut d'aquella aigua de la font on mor lo bell Narciso, qui fa
fugir de la memria totes les coses passades ensems ab I'honor. E si per ventura
los meus precs que t'he fets, de part de l'Emperador, que vages a les batalles,
donen empediment a la tua dura pensa per la mia amor, oges paraules ara menors
que lo meu coratge, car jo s simple e humil a tu, que me n'has dada ra, per o
com tu ho est estat a mi moltes voltes. E jo s presta inclinar-me als teus peus per
o que lo senyor mon pare sia servit.

La resposta que Tirant faa la Princesa.
-L'enutjosa fortuna ha ordenat donar esfor als turcs per apartar a mi del major b
que de present puc posseir, o s la vostra vista, la qual s causa d'alleujar part de
ma atribulada pena -dix Tirant-. E lo profit d'altri ser gran dan per a mi, trobant-
me sol en la mia tribulaci, car gran confort s a les persones atribuladas com
tenen companyia en llur dolor. E si lo que menys se deu fer se fa, b es deu fer lo
que ms fer-se deu, e ja no s com puga apendre de soferir tristament lo dan
d'amor qui aparellat m'est. Qual cosa pot sser ms contrria a ma salut que
veure'm absent de vostra altesa? E tostemps he ot dir que batalles noen, e cantar
e sonar plaen; e per o compensaci deu sser admesa, que vs, senyora, deveu
cercar ab los enemics matria de mort e no ab aquell qui us desitja servir. Jo s
catiu e sotsms, per catiu no es deu clamar de sa senyora. No per los cavallers
antics de molta estima ni per los presents, per perduts tots aquests, farem
compensaci d'u sol a tots ells. Qui ser aquell digne de tant de b? Jo s aquell
Tirant, mereixedor de tocar e posseir aquelles virtuts d'aquella serenssima
Carmesina. E si em demanau: a com ho s?: per o;mo com ho volria. Per si la
majestat vostra est congoixada per enuig, aquell qui forau viure sens vs, forau-
lo que muira per vs. E par-me que dels meus ossos me fuig la virtut; emper
l'esperana del meu cor sost a mi, de la qual esperana si jo s desemparat, no
puc recrrer a les mies germanes. A que dic no em ve sin d'amor, car no he
viscut ne visc sin en pena; e per o dic que ms estime e em plau l'aturar que no
l'anar, per veure tots dies la celsitud vostra: de l'aturar ser lloat, e de l'anar ser
blasmat.
No tard la Princesa en replicar paraules de semblant estil.

Rplica que fa la Princesaa Tirant.
-Jo b crec vs no volreu que es mostrassen dos contraris en presencia dels barons
e nobles cavallers, los qui d'honor senten, com sn paraules d'amor e de dolor, per
o; o que no estan b en boca de cavaller. E teniu vs esment, tant com la vida vos
acompanye, car les paraules dissimulades sens obra difamen lhome; e jo b s que
a vs no poran metre mostalla per julivert. Per qu voleu tant ocupar lo vostre
enteniment envers mi? Car tostemps he ot dir que en una capsa no hi pot cabre
honor e delit. Que hajau a deixar la glria e fama de l'honor vostra! Feu vs aix
com fu aquell fams Alexandre. Com ell hagu venuda la batalla, e mort Dari,
pres la ciutat on era la muller e tres filles, les quals en tot l'univers mn no es
trobaren tres donzelles de ms bellea, seny e avisat entendre, com Du les
n'hagus dotades ms que a totes les altres. E mort Dari sabuda la nova per la
muller e filles, lo primer capit qui entr, agenollaren-se als seus peus e suplicaren-
lo que no les volguessen matar fins a tant lo cos de Dari hagus rebuda sepultura.
E aquell les pos en gran esperana, per o com les vu en extrem belles, e tots los
qui d'amor sentien, de bon grat s'hi aturaren per contemplar-les. Aprs que elles
foren tornades dins los seus palaus, lo capit ab molts altres cavallers ho digueren
a Alexandre, recitant-li la gran bellea de la mare e de les filles, suplicant-lo hi
volgus anar per veure-les. E Alexandre, mogut d'amor natural, resps que era
molt content; e com fon fora de la posada, essent en vista dels palaus de les
donzelles, torn-se'n. Los cavallers li demanaren per qu se'n tornava; Alexandre
resps: "Dubte tinc gran, no m'abells la vista d'alguna d'aquestes donzelles, e que
tan plasent me fos segons la mia edat e em contentas los cinc senys corporals, per
que jo hagus a deixar lo noble exercici de les armes ab l'honor ensems; e no volria
la mia llibertat encativar en poder d'una donzella estranya. "E tal cavaller com
aquest portava devisa de virtut en sa companyia: aix volria jo que vs fsseu. E
ser foreat la vostra persona sostinga dans e congoixes, ab tanta prdua de vostra
honor si us aconhortau d'aquella, mas justa excusa no teniu per al que, m'haveu
ofesa. Per qu los hmens envejosos de nostra prspera fortuna, de llur poder
perdessen la coneixena, per la gran estima nostra egualment perdent fa adversa
nostra fortuna. E a no ho dic a fi per dir paraules qui us enutgen, sin per l'erra
deis vostres mals, en los quals perseverar voleu. E venint al que vull dir, e grcia
de vs obtenir por que no vullau perdre l'honor e fama per causa mia, car los bons
cavallers vos incriminarien de deslleal e efeminat, e a mi d'engan, car dirien jo
sser estada enganadora de les vostres forces e virtuts. Per qu, us plcia voler
mirar los nobles fets deis cavallers antics com llur principi fon bo e la fi fon mala.
Mirau les fets de Salam, com fon cap de la saviesa del mn, e per dona fon
idlatra. Mirau Sams, qui de fortalea avan tots los del mn, e tenint la virtut sua
en los cabells, e per dona fon enganat, que el giny li digus en qu estava la sua
gran virtut, e dix-lo-hi, e tan prest com li hagu tallats los cabells lo pos, en mans
de sos enemics, puix hagu perduda la forea. Mirau al rei David, com li'n pres; e a
nostre pare Adam, qui volgu passar lo manament de Du per menjar del vedat
fruit. Mirau Virgili, qui fon tan gran poeta, com fon decebut per una donzella que el
fu estar penjat dins un cove una nit e un dia a vista de tot lo mn, per b que la
venja que en fu fon molt gran, per ell rest ab sa vergonya. Mirau Aristtil e
Hipocrs, grans filsofs, tots foren decebuts per dones, e molts altres de qui recitar
no cur per no tenir prolixitat. Qu sabeu vs, jo si s fornida de tanta astcia com
aquelles, e que us mostrs molta amor e voluntat ficta fent-vos variar lo vostre bon
enginy e sentiment, o que en fes demostraci per o que vs, vencedor de batalles,
tornsseu tot lo nostre Imperi en llibertat e en nostre domini? Mirau, Tirant, senyor,
qu fareu; e no vullau amar tant a altri que encativeu la vostra honor e fama, e
vullau perdre la glria de tantes victries que haveu obteses e podeu obtenir.
Perqu no s bona cosa que per una donzella vullau perdre tant de b, e s-us ben
dir que no s ms secreta cosa en lo mn com s lo cor de la donzella, per o com
la llengua raona lo contrari del que t en lo cor. E si vs sabeu la vil prtica de
nosaltres, no s home en lo mn qui ens degus res estimar, sin per la gran
magnificencia de vosaltres; per o com s natural cosa los hmens amar a les
dones. Emper, si vosaltres sabeu los nostres defalts, no ens deureu jams voler
b, sin que l'apetit natural qui us fora que no guardau dret ni envs. Per qu us
prec, per lo molt b que us vull, que no sia dona ni donzella que us puga fer errar.
E no sabeu vs qu dix aquell savi Salam?: "Tres coses sn a mi difcils de
conixer, e la, quarta no puc saber: la via de la nau en la mar; la via de l'ocell en
l'aire; la via de la serp en la roca, e la via del jove en la sua joventut quina ser." E
sn los versos aquests:
Quan en la roca veurs
lo pas de la serpent,
de la dona sabrs
tot son enteniment.
Hom no sap l'aucell
vola nt on se posar,
ni elfat deljovencell
si bo o mal ser.
Per o dic a vs, Tirant, que deixeu amor e conquistas honor. No ho dic perqu la
lleixeu del tot, car en temps de pau hi pren hom gran alegria, e en temps de guerra
s forat que hom ha de soferir treballs e congoixes. E mirau los romans, qui del
mn hagueren monarqua, car dreta virtut de cor proceeix de saviesa. E tot lo que
he dit dels actes gloriosos que han fets, encara la tinta no s eixuta; per ab tot, no
contrastant que jo diga que aneu, no resta la mia nima no en passe grandssima
dolor per los perills grans que en les armes se costumen seguir. Per qu suplic a la
immensa bondat de Jesucrist que us done honorosa vida e parais aprs la mort, per
o com l'altisme Du e Senyor ha manat e vol que totes les coses del mn sien
subjectes a l'hom, com a majors e millors en dignitat e excel-lncia, car jo veig la
vostra prspera persona en durment i en vetlant de totes coses sser vencedora. E
par-me a tot mon seny que jo hi era com Du vos fu, e jo deia-li: "Senyor, feslo'm
tal, que tal lo vull."
Acabant la Princesa, no tard Tirant fer principi a un tal parlar.

Resposta que fa Tirant a la rplica de la Princesa.
-Senyora immortal, lo savi enemic tostemps estudia e pensa com por enganar son
enemic, e del foll amic li fa contrari menyspreant les nobles virtuts e les miserables
forces del cos qui donen esperanza d'infinida dolor. Ultra lo general desig que jo
tinc en la majestat vostra veure e servir, aquella me fa sser ms que home e
quasi Du, pujant-me en tan alt grau que a la noble vista de l'enteniment li aparen
tan poques les coses de la terra, sens vostra celsitud, que ab fastijs menyspreu les
mira. Deixar lo treball de recitar los actes e la virtut que l'altesa vostra posseeix;
per no vull celar lo ver de ma demanda, o s, los amorosos besars: si aquells jo
cascun dia podia haver, poria sser dit ms que gloris e posat en la ms alta
jerarqua. E per co no em poria estar de satisfer al que la celsitud vostra ha dit, que
nosaltres sm de ms dignitat e excellncia; dic, ab vnia e perd tostemps
parlant, que no us atorgaria tal conclusi, com per tots los doctors, aix anties com
modems, s determenat tot lo contrari, donant major excellncia a les dones que
no als hmens. E a ab tota veritat ho provar ab dits de la Santa Escriptura, e no
res menys ab los quatre evangelistes, qui mentir no podien perqu eren il-luminats
per l'Esperit Sant, recitant en llurs evangelis que Jesucrist, com ressus'cit, primer
aparegu a dona que no a home; per que raonablement seria la dona de major
excel.I'encia, coneixent la divina Bondat que per la molta virtut de vosaltres reu
mereixedores de tanta: honor. Car primer aparegu a la sacratissima mare sua e a
la Magdalena que no als apstols, per o com coneixia que no eren mereixedors de
preceir a les dones, e per causa d'a tostemps sereu jutjades per millors e de
major dignitat. E per millor fortificar lo que dit he,en augment de la dignitat que a
vosaltres s'esguarda, com Nostre Senyor Du cre l'home, lo form del llim de la
terra, e la dona form de la costella de l'home, qui s pus pura matria; per o se
mostra com es creada de ms noble cosa que no l'home. E ultra les autoritats de la
Santa Escriptura, se mostra per experiencia manifesta que si una dona se llavara
les mans, e aprs les se torne a llavar, no donant espai sin que sien eixutes,
l'aigua que n'eixir ser molt clara e neta. Feu llavar les mans a un home, e torne-
les-se a llavar sens que no toque en res, e veureu l'aigua que n'ix sser trbola e
stzia per moltes vegades que les se llave. E ac se mostra l'home que tira a son
semblant del que s format, e no pot jams donar sin del que t. Per qu s
bastantment provat la dona sser de major dignitat e excellncia que l'home. E
moltes altres justes allegacions s'hi porien fer, les quals lleixe per altre dia.
En a vengueren los metges, e l'Emperadriu hagu acabades ses hores, e acost's
a Tirant e deman als metges quan darien llicncia al Capit pogus anar fins al
palau.
-Senyora -respongueren los metges-, dins tres o quatre dies por anar.
L'Emperadriu se n'an ab totes les dames, e Tirant rest ab los metges. E sap Du,
com la Princesa se'n fon anada, l'nima de Tirant quanta dolor sentia.
Com la Princesa fon dins en la sua cambra, pensant en les raons que Tirant li havia
dit vengu-li un endolciment al cor de sobres d'amor que li portava, venc en tal
punt que fon fora de tot record, e caigu esmortida en terra. Com les donzelles la
veren,en tal so estar, totes cridaren a grans crits, fins a tant que vingu a notcia
de l'Emperador, lo qual ab cuitats passos an, pensant que tot lo mn fallit li fos.
Com ell vu en terra sa filla, com a morta, llan's damunt ella fent lo major do del
mn. E la mare havia posat lo cap de sa filla sobre la sua falda, e tan adolorits crits
e plors dava que per tot lo palau eren sentits, e tota la cara e les robes eren
banyades de les sues llgremes. Anren-ho a dir prestament ais metges qui eren
en la posada de Tirant. Vengu-hi un cavaller qui secretament los dix:
-Cuitau, senyors, que la senyora Princesa est'a en tal punt que haureu prou a fer
que siau a temps de trobar-la viva!
Los metges desempararen lo sopar de Tirant e ab cuitats passos anaren a la
cambra de la. Princesa. Lo cor sentit de Tirant prestament presum que algun cas
havia seguit a la Princesa, segons los grans crits que ell sentia donar a hmens e a
dones, e cregu fermament que aix devia sser.
Cuitadament se llev, aixi mal. com estava, e an-se'n a la cambra de la Princesa,
e trob-la ja retornada, e estava gitada en lo llit. E sab com los metges havien
posada tota llur diligncia en dar-li salut. Com l'Emperador vu ja estar a sa filla en
tot son bon record, an-se'n al seu apartament ab l'Emperadriu, e los metges
l'acompanyaren per o com lo velen molt fatigat per lo cas de sa filla. E Tirant
entrant per la cambra, quasi com a home desesperat, e vu la Princesa estar gitada
en lo llit, acost's a ella ab la cara molt alterada, e ab veu piadosa fu principi a un
tal parlar.

Com Tirant deman a la Princesa quina era estada la causa de son mal.
-Major dolor jams sent de la que ha sentida e sent la mia desaventurada persona,
pensant hagus perdut lo major b que en aquest mn tinc ferma esperana de
posseir. E molt me tarda de saber lo mal ingrat qui us ha dada tanta passi a la
vostra excelsa persona; e si lo mal pogus armes pendre, jo us jur per lo baptisme
que he rebut, jo em combatria ab ell e li daria tal punici que jams hauria
atreviment de dar passi a la majestat vostra. La immensa Bondat divina ha
haguda merc e pietat de mi, e ha per acceptes les mies justes pregries, encara
que jo sia gran pecador, per o que vs siau lo premi de la mia victoria, considerant
la mia atribulada vida, car pitjor m's la vida que la mort veent la celsitud vostra en
tal punt sser venguda. E jo sentia crits e no sabia qu em feia dolre la mia trista
persona, e tan prest pens en la majestat vostra; per deia en mi mateix: "Si algun
mal t, ella m'ho trametr a dir." B s estat mester que jo haja hagut sentiment
del mal que la celsitud vostra passava. E jo b conec que s desemparat de l'altesa
vostra; e si tal cas havia d'sser, jo suplic a la immensa bondat de Jesucrist que jo
no ho veja, ans jo muira primer, perqu no hagus a fer de la mia persona tan lleig
cas que n'hagus de perdre lo cos e l'nima. E la causa que la vostra excelsa
persona es posada en tanta congoixa, ha ofesos los meus ulls la glria de jo veure
aquella. E tal dret a mi s'esguarda; e jams ser alegre fins sia segur del dubte.
No tard la Princesa fer principi a, paraules de semblant estil.

Resposta feta per la Princesa a Tirant.
-Prec-te, Tirant e senyor de mi, consentir no vulles que la mia esperana sia feta
vana, car de tot lo meu mal tu sol est estada causa, e com lo mal m'assalt fon per
pensament de la tua amor. E ja amor obra ms en mi que no volria; e cert s ms
estimaria que l'amor estigus secreta fins tingam ternps d'alegria en la qual no hi
haja temors mesclades; mas per experincia he mostrat que molt mal la tinc
secreta, car qui s que puga amagar lo foc que per la sua gran flama fum no
n'ixca? Paraules te dic missatgeres de l'nima e del cor. Per qu et suplic vulles
anar a veure a l'Emperador, e no spia que a mi sies vengut primer que a ell.
E pos lo cap davall la roba e dix a Tirant hi Poss lo seu. E .dix-li:
-Besa'm en los pits per consolaci mia e reps teu.
E aquell ho fu de molt bon grat. . Aprs que li hagu besats los pits, li bes los ulls
e la cara, i ella dix:
-Senyor, de major premi s lo lloguer que no s son ofici, e d'aquestes coses ms
sol sser la temor que el perill, e lo qui vol haver temor ha vergonya quan se penit.
Tirant no pogu satisfer a les paraules de la Princesa, mas part's d'ella molt
content. Com fon a la cambra de l'Emperador, e los metges lo veren, reprengueren-
lo molt per o com s'era llevat del llit sens consentiment d'ells. Tirant resps:
-Si sabs la vida degus perdre, per totes les coses del mn no deixara per res de
venir a veure la majestat del senyor Emperador. Com jo us viu partir de mi tan
fatigats e ab tanta cuita, no podia altra cosa presumir sin la sua gran necessitat.
Resps I'Emperador en la segent forma.

La resposta que I'Emperador fa a Tirant.
-Recobrada la sanitat ma filla Carmesina, la dolor, extrema que en aquell cas jo
sent fon quasi inestimable, aix com aquell qui no t sin un ull e mig, e perd l'u;
pensau quina consolaci en aquell cas la mia nima podia haver. No tenia sin dues
filles, l'una tinc mig perduda, que no la puc veure ni oir, o s la muller del rei
d'Hongria, e tinc ac tot lo meu b; e com la viu quasi morta, d'extrema dolor pens
morir. Per llaors e grcies fa a l'omnipotent Du, qui de mort, a ella e a mi, nos
ha volguts lliberar, e de tot perill s qutia, e jo que em sent molt b; per qu us
prec que l'aneu a veure, car de la vostra vista molt se n'alegrar.
E aqu parlaren de moltes coses, per metges congoix ven al Capit se n'an a la
sua posada.
-Aquest es mon delit -dix Tirant-: en la necessitat jo puga estar prop de la majestat
del senyor Emperador.
E l'Emperador li regraci molt la sua bona voluntat, e torn-li a dir que fes lo que
els metges li consellaven, per que primer hagus una vista de sa filla Carmesina. E
Tirant, molt content de les afables paraules que l'Emperador li deia, desitjava mes
estar prop de la Princesa que all on estava.
Com Tirant fon dins la cambra de la Princesa, trob all a l'Emperadriu, qui pres
gran plaer en la venguda sua. Passaren moltes raons de la sua malaltia, e veent
Tirant que no tenia lloc de poder parlar ab la Princesa, fon-li forqat de partir-se
d'all, per o que, si los metges venguessen, no ho reportassen a l'Emperador com
s'estava ab la Princesa. Pres son comiat ab prou sospirs que hi lleix, e la galant
Estefania, qui l'acompany fins al cap de l'escala, e a la partida li dix:
-Senyor Tirant, dau-me remei o dau-me la mort e soterrau los meus membres
banyats ab les llgrimes mies enmig del cami per on passara aquell benaventurat
Gran Conestable, e por dir: "Ac jau aquella qui amar en extrem me solia." E la
pietat mia mereixedora es d'aquest premi, car aix tremole com les arestes primes
del blat qui sn mogudes per lo llebeigsuau. La sang fuig de mi, e la natural calor
desempara lo meu cor e lo cos; e del que dec sser lloada s culpant. De res no em
penit, encara que los cruels fats me perseguixen. Qu he fet jo? Per quin pecat
dec sser absenta d'aquell qui tants mals me fa passar? E altre b en mi no resta
sino que ame los somnis e les imaginacions que de nit m'apareixen. Digau, Capit
senyor, e jo trista ser delliurada d'aquesta dolor qui tant me turmenta?
Resps Tirant ab paraules de semblant estil.

Lo conhort que Tirantfa a la duquessa de Macednia.
-La llengua s senyal de o que lo cor desitja, e lo cavaller ha mester haja bon
sentit natural, car l's de les armes, si el perdia, o que s la sua heretat, seria
menyspreat per los bons cavallers d'honor. E si los vostres ulls haguessen vist la
gran discreci que lo Conestable t en les batalles e com s'hi regeix, per lo crrec
gran que t, deureu sostenir gloriosa paciencia en vs mateixa, considerant I'honor
que d'ell se pot atnyer. Es lo callar ms propi que lo respondre. Per, senyora, jo
us dir com ser. Ja haveu vist com la senyora Princesa m'ha manat que jo vaja
per exercir lo meu ofici, per la gran esperanza que en mi tenen, per qu m's forqat
d'anar. E com sia all, si ell estava dins un ventre de peix jo el ne traur e
trametr'l-vos.
D'aquestes paraules rest molt contenta la Duquessa, e Tirant se n'an a sa
posada, on trob los metges qui l'estaven esperant , . Feren-lo tomar en lo llit e
miraren-li les nafres, e trobaren-les molt alterades, per o com estant ab la
Princesa s'era molt inflamat per la molta amor que li portava. E la curaci de les
nafres fon pus greu que les nafres, com los del camp de Tirant estaven desesperats
de la sua malaltia e no tenien nenguna esperanza de victria sens la virtut de la sua
noble persona. E l'amor que la gent d'armes li portava era cosa de gran admiraci.
Lo Sold trams sos ambaixadors al camp per contrastar ab Tirant, e com hi foren,
no hi trobaren lo Capit. Dolgu'ls molt, e per correu n'avisaren a l'Emperador, lo
qual prestament los trams a dir que vinguessen a ell, que segurament podien anar
e venir, car negun prncep no deu denegar la vista de neguns ambaixadors.
Com los ambaixadors aplegaren a la ciutat de Contestinoble, ja Tirant estava en
bona disposici de les sues nafres e anava al palau, e cascun dia comunicava ab
l'Emperador de la sua partida.
Com l'Emperador sabe que los ambaixadors venien no volgu que Tirant parts; e lo
dia que los ambaixadors entraren, l'Emperador hi fu eixir a rebre'ls tots los majors
de la ciutat e de la sua cort, b una llegua lluny de la ciutat, e lo Capit an fins al
portal de la ciutat. Abdal.l Salam, com vu a Tirant, no contrastant que per lo
Gran Sold fos trams, descavalc prestament e don del genoll en terra; fu-li
molta honor, e tomant-li a fer infinides grcies com l'havia lliberat com fon pres
prop lo riu de Transimeno. Lo Capit lo fu tornar a cavall, e partiren d'all e anaren
davant l'Emperador, lo qual los reb molt b, ab cara afable, fent-los molta honor,
per o com all venia er ambaixador lo rei d'Armnia, qui era germ del Gran
Caramany. Feren parlar Abdal.l Salam per o com era molt pus ents que tots los
altres, e fu principi a tal parlar.

Com l'ambaixador del Sold explica la sua ambaixada.
-A la tua alta majestat, senyor, som tramesos per aquell temers, excel-lent e lo
major del mn senyor dels senyors de la secta mafomt ica, o s, lo Gran Sold de
Babilnia, hoc encara per lo Gran Turc e senyor de les ndies e per los altres reis qui
es troben en lo seu camp. Venim a la tua prefata majestat per tres coses (sens la
primera: los quals tenen gran desig de saber la tua sanitat, vida, honor i estat). E
venint a la primera: treves de tres mesos per mar e per terra a tu sien dades si ad
metre les volrs. La segona: sabent com aquest virtus Capit dels crestians ab la
sua fort espasa ha subjugat aquell poders senyor, lo Gran Caramany e lo rei de la
sobirana India, qui venia en sa companya, e si per preu de rescat volrs dar lo Gran
Caramany, que sia pesat tres voltes, e tant com ser son pes, d'or te ser donat; e
com la balanca ser al fi, ab pedres precioses ser ms en la balana de ta part,
tantes fins que a l'altra faa desdir; e darem per lo rei de la sobirana India un pes e
mig. Venint al tercer cap: si la tua excellncia volr concrdia e pactar-se, tota
iniquitat e malvolena a part posada, mas ab pau amor e bona confederaci, e tu
com a pare per ell sers tengut, e tu a ell pors haver com a fill, e si per premi de
tal concrdia li volrs dar a ta filla Cannesina per muller, sots aquest pacte e
condici: que si fill ix, haja a pendre la nostra secta de nostre sant Profeta
Mafomet; e si ix filla, sia representada a la mare e vixca en llei crestiana. E aquell
viur en sa llei, e la Princesa en la sua. E aix poriem dar fi a tots los mals. E lo dit
Sold, en premi del dit matrimoni te restituira' totes les ciutats, viles, castells, que
dins lo teu imperi ha presos; e mes te dar dos comptes de dobles, e far pau final
ab tu e ab los teus; e fer-t'ha valena contra tots aquells qui noure't volran.
E don fi en son parlar.L'Emperador hagu b comprs tot lo que l'ambaixador
havia preposat. Llev's d'all on seia e entr-se'n en una altra sala ab lo Capit e,
ab tots los de son consell, e concordaren all per esguard de la malaltia del Capit
fossen donades e atorgades les treves. L'Emperador fu entrar all los ambaixadors
e dix-los que, per amor e contemplaci del Gran Sold e, per semblant, del Gran
Turc, ell era content de fermar en les dites treves e pau de tres mesos; e de les
altres coses s'aturava son acord.
Fermades les treves, ab imperial crida foren publicadas, e semblantment ho feren
los turcs. L'Emperador sol-licitava molt sovint los consells; e molts, per atnyer la
pau, lloaven molt lo matrimoni de la Princesa, en tant que l'nima de Tirant no era
segura. E un dia Tirant, essent dins la cambra de la Princesa, present moltes
donzelles que hi havia, dix:
-Oh com me tinc per malaventurat per sser vengut ac, per o com veig dos
contraris estar ensems en una voluntat qui deneguen lo dret a de qui s! On cruel
Tirant! Per qu dubtes morir, que veus lo pare unit ab son consell contra l'excelsa
persona de sa filla? Que sia sotsmesa a un moro enemic de Du e de la nostra
santa llei! Tanta bellea, virtut e grcia ab tanta magnitud de llinatge, sser
aterrada e posada en tan gran decament! E si a mi era lcit de jo recitar les
perfeccions e grans singularitats que la senyora Princesa posseeix, la qual jo ame e
desitge servir, a una deessa la poria acomparar. Ai, que jo veig ab la pensa all on
ab lo cos no puc anar! Oh, missatger ms cruel que los altres! Jo et tengu pres, e
si tant hagus sabut que m'havies tant enutjar, no t'haguera perdonada la vida ni
posat en llibertat. E donant-te de grat lo que tant desitjaves, per qu fas tan
cruels batalles contra mi ab pensa deliberada? Oh missatger, qui Abdal-l Salam
nomenar-te fas! Si est en record com me diguist que havies amat, e si no ho saps,
vull que ho spies, que encara que tu no cometes crueldat contra la senyora
Princesa, comets-la contra mi, qui tant de b t'he fet. Qu faries tu si no sabesses
qu s amor? Benaventurada cosa s la mort qui dna remei a tots los mals! Jo,
donzelles, no s qual s major dolor. Consellau-me vosaltres d'sser lluny o prop
del que ms ame. L'esperana de la senyora Princesa, ara que la tinc prop,
m'escalfa per la flama qui em crema; mas aquest foc mou a mi sovint a llgremes
de pena. E lo qui est lluny, encara que tinga molta esperana, no l'escalfa tant
l'esperanr,a com la flama; e per consegent la pena s ms simple e ms llarga, e
lo qu s ms prop crema ms fort. E si l'altesa vostra se'n va, la pena del desig
que jo sentir com no us por veure ser tal com lo de Tntalus, qui vol pendre les
pomes qui li fugen e seguir ab la boca l'aigua que li fuig. E qu resta, doncs, a mi
que puga fer? Si la majestat vostra se'n va, que em done jo mateix la mort e ser
senyal per lo qual jo ser cregut que sens ficci amava la celsitud vostra ms que a
Mi mateix.
No tard la Princesa fer principi a paraules de sembiant estil.

Conhort que la Princesa fa a Tirant.
-Si la fortuna ha comanat a tu sser jutge de la mia salut, la vida e la mort mia en
la tua m est, e lo poder que tens de destruir a mi deu sser a tu glria, si tal
poder te plau. Major virtut ser si jo s restaurada per a tu en premi de tos
treballs. E com pots tu pensar que la mia real persona se pogus sotsmetre a un
moro, ni lo meu cor, tan alt e geners, s'inclins a sser amiga d'un perro moro,
qui tenen tantes dones com volen, e neguna no s muller, car poden-les lleixar tota
hora que es volen? Com de tants magnnims reis com ha en lo mn qui em
desitgen haver per muller, e jo tostemps ho he denegat. Per qu ara s demasiada
cosa pensar en tal cas, car mostraria que s tomada folla o he perdut de tot lo
sentiment si res d'a per l'enteniment me passava. E si has dubte que mon pare
no es concorde ab los del consell, no tingues tal temor, car tota la fermetat de
l'Emperador est en la mia llengua, en jo dir s o no. Mas la tua amor esperanza s
llaugera e de poca constncia,, car l'adversa fortuna tostemps dna aflicci als
miserables qui tenen poca fe i esperana en les enamoradas qui sn de preu e de
valor; e jo no et conec ms benigne en lo principi que en la fi. Remou-, doncs, de
tu, cavaller virtus, tota natura de pensaments, e fia de la tua Carmesina, car
aquella ser a tu segura defensa de tots tos drets, aix com tu defenses e has
defesos los seus. E pots manar, per manera de senyor, de mi totes aquelles coses
que a tu en grat seran.
Estant en aquestes raons, venc l'Emperadriu e torb'ls que no pogueren ms parlar,
e deman'ls de qu parlaven. Resps Tirant:
-Puix a la majestat vostra li plau saber de qu parlam, nosaltres parlvem
d'aquests ambaixadors com han tenguda tan folla presumpci en demanar que la
senyora Princesa sia muller d'un perro, fill de ca, que ha renegat son Du e Senyor.
No renegara sa muller si la t? Cert, senyora, s far. E com la tingus en la sua
terra e li dons mala vida, qui seria aquell qui la defens ni li pogus ajudar? A
qui recorreria ni demanaria socors? A son pare? No ho por fer, que la sua edat no
lo hi consent. Si la demana a sa mare, ja molt menys: que temor tendr de passar
la mar, tremolosa ab tanta dolor com les dones la gosen passar. D'altra part, qui
por vedar que algun turc, per fora, no faa a sa voluntat de l'excellncia vostra,
e per una senyora ne perdrem dues? Com pens en aquestes coses la mia nima
plora gotes de sang, e freda suor gela tot lo meu cos, e sols l'oir ofn tant les mies
orelles que desitge ans morir que veure un cas tan nefandssim d'amar ms un
moro renegat que un cavaller de la sua terra. Cosa vergonzosa s d'ac avant
parlar-ne ms, sin que desitge que la mia nima fos en lo reps celestial, e lo cos
fos en la fossa.
No tard l'Emperadriu ab nimo esforat fer principi a un tal parlar per dar conhort
a Tirant.

Lo conhort que I'Emperadriu fa a Tirant.
-Una causa qui es mena injusta e s'hi dna sentncia falsa, prest s revocada.
Aquests ambaixadors vnen ab la malesa al davant e volrien fer son joc taula.
Deixau fer e tenir a l'Emperador sos consells, car jo e ma filla ho tenim de fer, e qui
compta sens l'hoste dues voltes t a comptar. E per o, Capit virtus, puix jo veig
vs coneixeu la ra e lo que no es deu fer, siau vs de part nostra, e noga qui puga
per b que no hi sia molt necessari. Per si em fan despullar la gonella de
pacincia, jo us assegur, als qui mal hauran consellat, ells ne portaran penitncia
tal que ser castic a ells e exemple als altres. E si tal cosa se feia, vendrien a la mia
memria mil maneres de morir, e la mort seria a mi menor triga que la pena de la
mort. Car jo, ofesa, he aprs tembre los hmens estranys, per o com tinc l'altra
filla en estranya terra, e deguda cosa s a mi plorar, puix altre remei no tinc, e
plorant desmenueix e alleuja la ira, e de nit los meus ulls destil.len doloroses
llgremes en lloc de dormir. Deixem aquestes raons, car no poria parlar sin de
dolor: tan embolicada m'hi veig. E per o, Capit virtus, la tua cavalleria s digna
d'altes llaors, e jo ans daria a ma filla marit que fos conegut e anims, per pobre
cavaller que fos, que darla al major senyor del mn qui fos covard e mesqu. No
pense neg que en ma vida jo la deixs partir de mi. Cavaller vull que sia
valentssim e spia guanyar e adquerir honor per a si e per als seus, e d'aquell
reste memria en lo mn, casc fent-ne testimoni. E per mi jams ser rebut, ni
menys per ma filla, si perfet afecte no porta, e sia fet net de totes les passades
culpes.
-Senyora -dix la Princesa-, qu val al cavaller ardiment, que savi no sia? s veritat
que porten ab si gran noblea, ardiment e saviesa, per a tots los grans senyors s
ms til saviesa que ardiment, car ms en lo mn sn estimats.
En aquestes raons entr I'Emperador, e volgu saber de qu parlaven. Dix lo
Capit:
-Senyor, ac tenim una qesti la ms graciosa que dies ha jo haja ot, i s
aquesta: la senyora Emperadriu posa semblant demanda e diu aix, que si ella tenia
un fill, ella estimaria ms que fos senyorejat d'aquell virtus senyor qui en lo mn
se fa nomenar Ardiment que de negun altre, com sia lo major do e de major
excel.lncia. que natura puga donar. Diu la senyora Princesa que Ardiment s gran
senyor, e en lo mn deu sser molt reverit, per que ella t per molt major e de
ms alt grau e dignitat Saviesa que Ardiment, e que neg no pot negun bon fet fer
si savi no s. Aquesta s la qesti d'aquestes dos senyores. Plcia a la majestat
vostra declarar quala mant millor dret.
Resps I'Emperador:
-Jo no hi poria fer bon ju si primer no oa les parts. Per qu us prec, ma filla, que
prestament spia vostra intenci.
-A mi, senyor, no s donat de parlar de semblants fets davant la majestat vostra, ni
primer que la senyora Emperadriu, mare e senyora tan amada per mi.
-Digues -dix l'Emperadriu-, puix ton pare t'ho mana. Mostra ac tot lo teu saber, car
per a no menyscabar amor en mi.
La Princesa se detingu molt en cortesies ab la mare, que no volia dir primer, mas
per obeir al manament del pare e de la mare no tard en fer principi a paraules de
semblant estil.

Com la Princesa favoreix Saviesa.
-Diverses sentncies foren dels antics filsofs, qual era lo major b d'aquest mn; e
foren moguts per o com veien que riqueses eren molt estimades e los rics hmens
eren per aquelles molt prosperats e reverits. E d'aquests fon Virgili, qui fu llibres
com se porien riqueses adquerir, e Csar, que pos tota la sua felicitat en les
riqueses d'aquest mn. Altres digueren que cavalleria, car per aquella los cavallers
animosos adquerien honor e fama en lo mn, e aconseguien victria de llurs
enemics, e feien molt nobles conquestes de molts regnes e terres, e d'aquests fon
Luc, que fu llibres de cavalleria e conquist la major art del mn. Hagu-n'hi
d'altres qui digueren que salut, qui era conservaci de vida, dels quals fon Galin,
qui fu llibres com hom pogus haver salut, e l'emperador Costant, predecessor
vostre, qui per salut volgu donar lo rom Imperi. Hagu-n'hi d'altres qui digueren
que lo major b d'aquest mn era amor, qui feia viure la persona alegre e graciosa,
e li feia exercitar actes virtuosos, dels quals fon Ovidi, qui fu llibres d'amor; e
Paris, qui per Elena fu molt honorosos fets. Altres digueren que bones costumes,
car per bones costumes l'home de baixa condici era exalat, dels quals fon Cat,
qui fu llibres de bones costumes. Altres digueren que saviesa, car per saviesa
coneixia hom a Du e a si mateix, e d'aquests fon Aristtil, qui fu llibres de
saviesa, e lo rei Salam, a qui, entre los altres, Nostre Senyor fu senyalada grcia,
que li trams l'ngel dient-li com Nostre Senyor li atorgava que de tres grcies que
tris la que ms ams, o s: saviesa sobre tots los hmens del mn, riquesa, e
victria de tots sos enemics, i ell eleg saviesa, e l'ngel li dix que havia elegit lo
millor. E ab aquesta grcia aconsegu les altres, que fon lo ms savi e lo ms ric
home que sia estat en lo mn d'or e d'argent, per o com sab fer la pedra dels
filsofs, e ab lo gran tresor que tenia aconsegu victria de tots sos enemics, e tot
a obtingu per la saviesa. Aprs, pot veure la majestat vostra dels romans, qui
del mn hagueren monarquia, tot per saviesa, que altrament no hi foren estats
bastants. E entre ells servaren tal costum que neg no podia sser cnsol ni
senador si savi no era, encara que fos lo millor cavaller del mn. E tant com ells
servaren aquesta prtica dur la llur senyoria, car tan prest com deixaren saviesa e
hi posaren de totes gents, foren prestament perduts; car saviesa ven les batalles,
e l'amors fa estar liberal e coneixent, e pot ajustar or e argent, e guarda's de fer
tota malvestat. E com l'home s savi, tots lo desitgen per regidor, duc, rei e
senyor, o que no fan per gran ardiment que tinga, car l'home qui t ardiment sens
saviesa s tengut per foll. E a mi par que tot home deu tenir temor de la mort, per
o com s ultimum terribilium passar d'aquesta vida en l'altra; e com l'nima s del
cos eixida, lo cos resta en gran menyscapte. Per qu fa conclusi que saviesa vol
tant dir com de totes coses senyor.
Acabant la Princesa de magnificar Saviesa, no tard I'Emperadriu fer principi a tal
parlar.

Com l'Emperadriu satisf al que ha dit la Princesa.
-Moltes voltes s'esdev que algunes justes causes se perden per culpa d'sser mal
raonades, e per jo no haver estudiat les liberals arts com ma filla, no puc tan
prpiament fundar la mia intenci ab dits de filsofs ni d'hmens de cincia com
ella ha fet, sin que ab natural ra la mia intenci fundar, en forma tal que la
majestat del senyor Emperador e tots los odors seran coneixedors de la mia clara
justcia. E dic primerament que saviesa no deu sser dada als cavallers, car negun
cavaller qui savi sia no pot fer negun bon fet honors, car pensa en lo gran perill
qui s en les armes, e contempla tots los inconvenients que seguir-se'n poden;
perd l'nimo d'empendre res, que d'honor sia qui ab perill s'haja atnyer, ans s un
gran covard. Per qu dic que Saviesa no deu sser acomparada ab Ardiment. No
sabeu per a qui fa la saviesa? Per a ciutadans e juristes, qui han a regir les
comunitats e administrar la justcia. Aquests tals ab la saviesa treballen
contnuament en fer viure a si mateix e a la popular gent en reps, esquivant tant
com poden tota manera de guerra. E d'ardiment se veu cascun dia que de poc
home fa gran senyor, segons se llig d'Alexandre, qui era poc home, e per ardiment
lo mn tot senyorej, e Juli Csar, qui per ardiment fon monarca del mn. E no
saps tu, ma filla, com per l'ardiment d'Hctor e de Triol detingueren deu anys los
grecs, que no pogueren pendre Troia? Qu us dir del bon rei Arts, de Lanalot,
de Tristany, e sobre tots d'aquell estrenu cavaller Gales, qui en companyia de
Boors e Perceval, la conquesta del Sant Greal compliren per llur gran ardiment? E
de tots aquests en lo mn no en fra feta menci alguna per savis que fossen
estats, sin per lo gran ardiment que tenien; e al cavaller que no t ardiment ms li
valria la mort que la vida. Per qu es mostra que ms val Ardiment que Saviesa, e
ab ell no es deu acomparar, car lo savi tostemps fuig d'all on ha perill de mort, e
de poca cosa se t per content, puix ho puga sens negun empediment posseir, e no
cura de la mundana glria per lo perill que se'n pot seguir. E l'anims cavaller va
per lo mn conquistant, e comporta fam, set, fred e calor, e troba's en combats de
ciutats, viles e castells, qui s cosa molt perillosa. Lo savi no fa res de tot a, ans
se guarda del sol en l'estiu e de suar, i en l'hivern de la serena, e tota la sua vida
porta molt arreglada. E si ell veu foc encs en vila o ciutat, plany molt los bns, que
no es gasten; de guerra no se n'alta gens; del temps pren lo millor que pot; elegeix
ans lo b que lo mal. E lo cavaller anims fa tot lo contrari, que tostemps treballa
en destruir sos enemics, e com ms mal los pot fer ne resta ms content. E per
mostrar millor experincia mira lo valers Tirant, com ho ha fet de les grans
batalles que ha hagudes, com ab nimo esforat los ha posats tots per terra, e ens
fa viure en nostra llibertat, e a la majestat del senyor Emperador fa seure ab
trimfo en la sua imperial cadira, e de tot a s causa lo seu gran ardiment.
Dones, clarament se mostra que Ardiment s lo senyor, e Saviesa s lo seu
conseller. Encara te dir ms: per lo gran ardiment que tingu Jesucrist no dubt
pendre mort e passi en la creu per rembre natura humana, obmetentse la saviesa,
per o com ab aquella se podia molt b excusar de la mort, que poguera reparar lo
pecat d'Adam en moltes altres maneres que la sua immensa saviesa haguera
trobades; mas per lo gran ardiment que tenia no dubt de batallar ab la mort, per
qu sabia que, morint ell, la mataria. E lo qui vol aconseguir la glria de parads, li
s b mester que tinga cor e ardiment en batallar contra lo mn e la carn, e contra
los esperits malignes qui contnuament li donen guerra; e si no t ardiment de tots
a combatre, son fet no s res. Mira los mrtirs sants ab quant nimo prengueren
corona de martiri, e per o aconseguiren l'eterna glria. Los sants confessors foren
los savis qui per alta contemplaci obtingueren la glria de parads. Per qu
clarament pots veure que prou raons t'he fetes fundant llargament ma intenci, si
entendre-ho volrs. E done't llicncia que digues tot lo que pugues ni vulles dir en
defensi de ton dret, e mostra tot ton saber, com ardiment sia fortalea de l'esperit,
lo qual lo nostre redemptor Du Jess volgu donar als seus sants apstols perqu
ab esforat nimo anassen a precar la santa catlica fe, aix com se llig en los
Actes dels apstols. Per qu, suplic a la majestat de mon senyor l'Emperador, com
veja la mia justcia molt clara, hi vulla donar presta declaraci.
No tard la Princesa fer principi a tal resposta.

Rplica que fa la Princesa a l'Emperadriu,sa mare.
-Puix per dret natural la ra em fora obeir los manaments de l'excel.lncia vostra,
dir mon parer de mon poc avisat estil, protestant com a mare e senyora, a qui
ame sobre totes les coses del mn, demanant vnia e perd si ab mes paraules dir
alguna cosa que sia contra lo gentil estil de l'altesa vostra. E per no fatigar les
orelles dels odors de les infructuosas paraules que han odes, abreviar l'efecte del
que vull dir, perqu clarament sia vist qui haur millor sabuda fundar la sua
intenci. E dir primer d'Alexandre, que l'excel.lncia vostra al.legat ha, dient que
poc era, mas que per ardiment lo mn conquist. Parlant ab deguda reverncia no
fon aix, ans li fu senyorejar lo mn Aristtil ab saviesa, perqu li consell que fes,
cremar tot lo que los seus havien guanyat, perqu tinguessen voluntat de ms
guanyar-ne, e no estiguessen ociosos e que les armes haguessen a seguir. De
Csar vos dir qui gran senyor fon en lo mn, e tot ho aconsegu ab saviesa; e com
se vu molt poders e sublimat en gran honor e riquesa desconegu's, regint ab
crueldat extrema, e los seus lo feren matar. Dels altres no us ne vull dir ms. E per
o com la majestat vostra ha dit que lo savi de poc se t per content, per o la
divina bondat de Nostre Senyor li ha dat natural sentiment en conixer mal i b, qui
expressament nos mana que no vullam res guanyar injustament, e lo qui savi s
molt b se'n guarda. Emper la saviesa t dos senys, la u s temporal, l'altre
esperitual. Lo seny esperitual solament nos devisa que ens guardem de pecar, e
que servem los manaments de Du, e que cregam en los dotze articles de la santa
fe catlica, e que faam esmena de nostres pecats en aquest mn durant la nostra
vida, ab confessi, contricci e satisfacci, e fent penitncia d'aquells, e tot a fa
lo qui s savi. Lo seny temporal s que hom conega a si mateix, e saber lo que hom
s tengut de fer, e llegir llibres d'aquells qui ms sviament e virtuosa han viscut
en lo mn perqu els pugam imitar; car de l'home savi se pot b dir que s per a
regir tot lo mn, e l'home anims no sap altra cosa fer sin morir com a
desesperat. Mas vejam com Nostre Senyor vingu en lo mn, si lo hi fu venir
ardiment: b seria foll qui tal cosa crela. Car per tots los telegs s determenat que
la sua immensa saviesa lo hi fu venir, coneixent que, puix natura humana era
perduda per lo pecat de nostre pare Adam, e que no es podia reparar si ell no hi
venia fent uni de la divinitat ab la humanitat. E per o com dona era estada causa
de la perdici de natura humana, la immensa saviesa de Nostre Senyor Du
dispens que la reparaci fos feta per dona per.ell preeleta, tal que fos sens mcula
d'algun pecat actual, mortal, venial ni original, e en lo verge ventre d'aquella
volgu pendre humana carn; e prengu mort e passi en l'arbre de la vera creu per
donar a nosaltres l'eterna vida. Per qu, clarament se mostra que ardiment no
haguera bastat en fer un tan gran fet, car sabut s que saviesa s do de natura e
est en l'enteniment, qui s lo major senyor de tots e ms noble. E ardiment est
dins lo cor, e si gens lo tocau, prestament se mor, e lo cos s perdut: per qu li
deuen dar per curador a saviesa que el guarde de tot mal. E qui sovint usa
d'ardiment poca s la sua vida, e tostemps ser subjugat a les misries e penes
d'aquest mn, car de mal principi bona fi no s'espera. E l'excel.lncia vostra sia en
record d'ac avant que neg no pot atnyer la glria de parads sin per saviesa.
Per qu suplic a la majestat d'aquell magnnim pare e senyor meu que no vulla
haver esguard al meu poc avisat entendre en no haver b sabuda raonar la mia
justcia, com de si mateixa s ja raonada per sser tan clara.
Plagueren al vell Emperador les avisades paraules de sa filla que havia raonat, e fon
manifest quant lo gentil, estil fa la justcia ms clara. No tard'a I'Emperadriu en fer
principi a un tal parlar.

Replica l'Emperadriu responent a sa filla.
-Si de I'univers la consideraci mires, veurs com sol ardiment s aquell qui el
conserva, lo qual, si es perdia, en poc temps lo mn tot se perdria, caminant en
total destrucci. Com sia cert que ardiment sia de major excel-lncia que saviesa,
te vols esforar de sostenir causa ja perduda. E per o com est de poca edat, e lo
saber no t'acompanya en tal meneig, dart'ho he a sentir pus clarament, com
saviesa en la testa est e ardiment en lo cor. E per o dien los naturals filsofs que
lo cor s lo ms noble membre del cos, e tots los altres membres sn a ell
subjectes, e li sn obedients a tot lo que lo cor los mana; e negun altre membre no
pot res fer per si, sin tant com lo cor vol, e totes les virtuts que lo cos posseir pot
han d'haver principi del cor, d'on se mostra clarament que ell s lo senyor. E si la
persona t gens d'enuig, prestament se coneix en la vista, segons lo cor est, e si
lo cor dorm, los altres membres no es mouen ni tenen gens de sentiment; per qu
b par clarament que lo cor s senyor de tots los altres membres. Ara pots veure
com he b provat ab natural ra que lo cor s del cos senyor, aix com s ardiment
de saviesa. E com la divina Providncia cre I'home, lo cor 1i pos enmig del cos
perqu fos millor guardat, aix com un rei s posat enmig dels seus com volen
donar batalla, per o que los enemics no li puguen dan fer, per o lo guarden ab
gran esfor e diligncia, car lo seu dan de.tots seria. E per o diu lo vulgar que
ardiment s cap e principi de totes virtuts, car altrament I'home no seria res
estimat. Per qu em par que haja prou dit e copiosament provat tot lo que dir s'hi
poria; e sens ardiment no es pot atnyer la glria de parads ne conquistar lo mn.
E fa fi suplicant a la majestat del senyor Emperador que hi vulla donar la sua
difinitiva sentencia.
No tard lo magnnim Emperador en fer semblant resposta.

La resposta que l'Emperador fu a l'Emperadriu e a la Princesa.
-Si ab les nostres entenebrades penses, e ab I'enfoscat entendre fals estimam, tant
com nostra voluntat empeny, prejudicant l'altitud de nostra condici humana,
deixant la infinida fi del sobiran b, elegint en les creatures humanes egualment de
nostres misries I'ltima benaventurana, fent contra la regla de natural ra qui
ens mostra la fi de les coses raonables e que sn de ms vlua que les coses que a
elles s'esguarden, e perque la veritat millor se mire ab bon consell, la qesti
vostra ser justament determenada, per b que, al parer meu, neguna de vosaltres
no fretura d'advocat ni de procurador en defendre la vostra causa, com aquella sia
estada molt ben raonada, no oblidant-vos-hi res per a dir; e perqu cascuna de
vosaltres desitja obtenir la sua intenci, dem siau ac per oir la sentncia, e jo
haur hagut consell de cavallers e de doctors, e sens fer favor a neguna de les
parts justament s'hi declarar
L'Emperador ixqu d'aquella cambra e entrr-se'n en una altra, e apleg consell de
cavallers e de juristes, e hagu en lo consell de grans altercacions, que molts
tenien la part d'ardiment, los altres de saviesa, e aqu disputaren molt e no es
podien concordar.
A la fi l'Emperador se n'an ab les ms veus, e fu ordenar la sentncia. E l'endem
a l'hora assignada I'Emperador fon en la gran sala ab totes les dames, e asseit en
la imperial cadira. L'Emperadriu s'assigu al seu costat, e la Princesa davant ells, e
tots los barons nobles e cavallers s'assigueren perqu dissen millor la sentncia que
es tenia de publicar.
Com tots foren asseits e posat silenci, I'Emperador man al seu canceller major que
publics la sentncia. Lo canceller se llev e don del genoll en terra, e comen a
publicar la sentncia, qui era del tenor segent.

La sentncia que l'Emperador man publicar.
En nom d'Aquell qui s infinit, Pare, Fill e Sant Esperit, verdader Du en trinitat
perfeta. Ns, Enric, per la divina grcia emperador de Contestinoble e de tot
l'Imperi grec: Vista una qesti qui es mena entre l'excel-lent e molt cara muller
nostra, l'Emperadriu, d'una part, e l'excelsa, molt amada filla nostra, la Princesa;
vistes les al-legacions per cascuna de les parts fetes, e molt b raonades e defeses,
havent Du davant les nostres ulls, e la pensa elevada en fer dret ju ab concrdia
de la major part del nostre sacre consell,, no havent esguard a la molta amor que a
cascuna de les parts portam, sin sol a la recta justcia e donar lo dret a qui es
pertany, e atenent e considerant que saviesa s lo ms alt a do que Du e natura
poden donar a la creatura humana, e de major perfecci e noblea, e d'aquella totes
les virtuts que lo cos pot posseir prenen principi e fonament, e sens aquella no sn
res, aix com lo sol de qui prenen llum tots los planets e les esteles e il-lumina tot lo
mn, aix s saviesa que senyoreja totes les virtuts, e resplandeix per tot lo mn,
perqu s dit gran senyor. Emper, necessitat s gran a l'home que tinga ardiment,
e si no en t no deu sser res estimat, e per o ardiment deu sser agraduat aprs
de saviesa. E per semblant dien que el savi no deu sser res estimat si ardiment no
t, car deuen sser com a germans; e per o lo cavaller qui s savi . e anims s
complit de la grcia de cavalleria, e li deu sser feta grandssima honor, e deu sser
posat en real cadira si virtuosament viu; e liberal s lo cavaller qui ardiment ama, e
per o fon Pompeu de batalles vencedor. Per com los dos sn complidament en un
cavaller, qualsevol que sia, en aquest pertany d'haver senyoria o dignitat la major
del mn. E per o declaram e sentenciam que l'Emperadriu, qui mant ardiment,
sia tenguda d'ac avant de dir gran b de saviesa. Encara li manam que en
qualsevulla lloc que sia on se parle de saviesa e d' ardiment , done l'honor primer a
saviesa, puix la t, e que ho diga de bon cor sens passi ne mala voluntat, e que
entre mare e filla no hi reste iniquitat alguna, sin aix com de mare a filla fer-se
deu.
Publicada que fon la sentncia, lloaren-la les parts, e tots los que la oren donaren
grans llaors a I'Emperador com havia tan rectament judicat, e digueren aquell
exemple vulgar qui diu que de bon fruit ix bon fruiter, e de virtus cavaller ju
verdader.
En la publicaci d'aquesta sentncia se trobaren los ambaixadors del Sold, e lo
Gran Caramany, e lo rei de la sobrina ndia.. E l'Emperador tingu consell ab lo seu
Capit e ab altres cavallers, e fon deliberat que fos feta una gran festa e aprs que
tornasen la resposta als ambaixadors perqu se'n poguessen tornar. E l'Emperador
ne don crrec a Tirant, que ell ho ordens tot, alx d'armes com de danses e altres
coses. E Tirant ho accept, perqu no podia lo contrari fer sin lo que d'ell se
pertanyia. Fon feta crida per al quinzn dia.
Com Estefania vu que tots los grans senyors eren venguts per esguard de les
treves, e lo Gran Conestable no venia, escriv-li una lletra qui en efecte contenia
semblants paraules.

Lletra tramesa per Estefania al Gran Conestable.
Haver trencada la fe no profita als cavallers, car aquell lloc demana les penes de
desllealtat, majorment com alg ofen amor, e tu has ofesa a mi, per com me
prometist que molt prestament series a mi tornat. E al deslleal e trencador de fe un
defalt li basta, e qui lo hi perdona aparella's de perdonarli'n molts; e s't ben dir
menor pes ha en tu que en la sobiranesa l'aresta. E tems tu quejo no sia de tanta
vlua que no pertanga a tu, e que jo no sia digna del matrimoni teu? No s per
quina ra ests de no venir a mi. E si per ventura nova amor abraa lo teu coll e
braos, sia jo fi de la nostra amor. Oh, Du! Muira jo ans que sia ofesa per tan
crimins adulteri, e la mia mort sia primera que tal culpa sia tua E no dic jo les
coses desss dites perque' hages dat a mi senyal desdevenidora dolor, ni que jo sia
coneguda per novella fama, mas tem totes aquestes coses, car qui es aquell qui
ha amat segurament? E cascuna error commou egualment nsies. E tu fes per
manera que destrueixques a tos enemics, mas no a ta esposada, car mon delit en
b o en mal s's convertit, e la tua persona sostendr tants dans ab tanta prdua
de ta honor Mas da altra ms justa excusa per al que m'has ofesa los fats
envejosos de la mia prspera fortuna. E l'esperana de b e temor de mal me fa
creure ads una cosa, ads altra, e la mia m, feta flaca per escriure, jau en la mia
falda.

Resposta feta per lo Conestable a la lletra dEstefania.
S fos mort!: vixquera ab nclita fama, quiti de criminosa infmia, la qual, ms
maliciosa que vera, li has posat nom, en tant demanes guard de l'extrema dolor
que los mals t'espera, lo qual no basta lo preu de la mia trista persona. Car la tua
bellea tefa merixer encara desamant, no tan solament s ra sies amada, mas
com a santa d'oraci mereix la tua persona sser adorada: sols aquest pensament
me forava respondre a ta lletra. Si creus les mies mans estiguen segures en
I'exercici de les armes, lo terme de mon escrit creia que, de la gloria que de ma
lletra atenyeries, te faria descobrir lo que per amor s ra tingus celat. E sens
dubte aconseguiria terme ma atribulada vida, si amor advocant la part mia no em
fes clarament veure la tua lletra sser mereixedora de resposta presta, sols per
restaurar ta vida e fugir al mn. Vols que et diga? La mia pensa est ferma en la
sua devoci; e no hages altre pensament de mi jo pogus amar altra sin a tu.
Recorda'm aquella darrera nit que tu e jo rem en lo llit: entraven los raigs de la
lluna, e tu, pensant fos lo dia, deies en manera de querella: "Oh, moguen-te a
pietat los grans gemecs e dolorosos sospirs de la mesquina d'Estefania, e no vulles
mostrar tanta ira a la forpa del teu gran poder! idna lloc a Estefania que repose un
poc ab Diafebus!" E ms deies: "Oh, quant me tendria.jo per benaventurada, si jo
sabes l'art mgica, que es l'alta cincia dls mgics, en la qual han poder de fer
tornar del dia nit! " Mas jo s content del delits premi que virtut ab si porta, e de
que la tua lletra demana. Fa fi tement la tarda de mon escriure no mets en
perill ta persona.

Les grans festes que l'Emperador fu fer per amor dels ambaixadors del
Sold.
Feta la lletra, la don a l'escuder que la hi havia portada, dient-li:
-Amic, digues a ta senyora, per lo crrec gran que d'aquests afers tinc, no s en
llibertat mia poder-los lleixar sens manament de superior; per, passada la festa
que el senyor Emperador fa, jo far mon poder d'sser-hi; e per mi besar-li has les
mans a la qui s en virtuts complida, e aprs a la senyora de qui s.
Aquell pres son comiat e tenc son dret cam envers la ciutat de Contestinoble. Com
aquell fon aplegat dins lo palau, trob en la cambra a Estefania ab la Princesa a
grans raons, e com per elles fon vist, aquella a qui tocava lo premi de tal mester
llev's prestament e ab cara molt alegre li dix:
-Qu s d'aquell qui t la mia pensa subyugada a tota sa voluntat?
E aquell, sens respondre res, an all on era la Princesa, e bes-li la m; aprs
gir's envers Estefania e fu lo semblant, e don-li la lletra que portava; e com
aquella la tenc en ses mans al-la envers lo cel en senyal d'oferta. Aprs, llegida la
lletra, elles abduis hagueren moltes raons, aquella dolent-se com lo Conestable no
seria all en aquelles festes, per o com l'escuder no descobr la veritat de la sua
ficta e temerosa venguda.
Vengut lo dia de la festa, lo Conestable venc a una llegua de la ciutat, molt secret,
e all s'atur fins a l'endem. Estefania en degun cas no volia anar a la festa, puix
no hi era lo qui ella amava. E la Princesa la'n preg molt dient que si ella no hi
anava tampoc s'hi iria e totes les festes se destorbarien; en tant, que a Estefania li
fon forat d'anar.
Aprs, les misses dites ab molt gran cirimnia, anaren al mercat, lo qual trobaren
tot cobert, alt e baix, de draps de llana blancs e verds e morats, e per les parets
draps de ras ab les figures totes franceses, e tot a l'entorn del dit mercat havia
taules meses; e lo tlem de l'Emperador era molt ric e molt puixant, tot a l'entorn
de draps de brocat. E l'Emperador se sigu enmig e los ambaixadors prop d'ell. Alt,
al cap de la taula, seia l'Emperadriu ab sa filla. E lo Gran Caramany e lo rei de la
sobirana ndia menjaven baix en terra per o com eren presoners. Les donzelles e
totes les dones d'honor seien a la part dreta. E totes quantes dones de la ciutat
volien menjar, ho podien b fer. Estefania seia a cap de taula, e les altres aprs
d'ella. Tots los ducs e grans senyors seien a la part sinestra. Havien parat vint-e-
quatre tinells tots plens d'or e d'argent. En lo primer tinell foren meses totes les
relquies de la ciutat; en lo segon, tot l'or de les esglsies; aprs venien deu tinells
tots plens de cabassos e paners grans de tot lo tresor de l'Emperador, tots de
moneda d'or; e aprs venien les copes d'or; venien aprs tots los plats e salers;
aprs, les sues joies; aprs d'a, l'argent que era de pitxers e salers daurats. Lo
que era blanc, tot anava per les taules. E de tot ao foren plens los vint-e-quatre
tinells. En cascun tinell guardaven tres cavallers ab robes de brocat rossegant per
terra; e casc d'aquests ab una verga d'argent en la m. Gran fon la riquea que
aquell jorn l'Emperador mostr. Enmig de les taules on menjaven havia reng de
jnyer.
Aquell dia eren taulatgers lo Capit, e lo duc de Pera e lo duc de Sinpoli. Mentres
que l'Emperador se dinava, aquells junyien. Primerament ixqu lo duc de Pera.
Portava paraments de brocat d'or tots blaus. Lo duc de Sinpoli portava los
paraments de brocat verd i burell mitadats. Tirant aportava uns paraments de
vellut verd, tots coberts de ducats que penjaven, tan grans que cascun ducat
d'aquells valia trenta ducats dels altres, los quals paraments eren de gran estima.
Tirant, un dia, venint a la porta de la cambra de la Princesa trob a Plaerdemavida,
e deman-li qu feia la senyora Princesa. E ella responent dix:
-Ai, en beneit! Per qu ho voleu vs saber qu fa ma senyora? Si fsseu vengut
ms prest, en lo llit l'hagureu trobada. E si vs l'hagusseu vista aix com jo, la
vostra nima estiguera en glria perdurable. E aquella cosa que s amada quant
ms se veu ms se delita. E per o jo crec que molt major delit porta lo mirar que
no fa lo pensar. Entrau, si voleu, car ja la trobareu vestida ab son brial. Grata's lo
cap e pruen-li los talons, puix lo temps s'alegra, e dels nostres desigs alegre judici
se demostra. Per semblant nos alegram totes. E per o us vull raonar del meu
esdevenidor desig: per qu no ve ab vs lo meu Hiplit? Car ab ulls de dolorosa
pensa sovint lo veig. Cosa s molt dura de pensar e dolc-me dins mi mateixa per o
que en negun b present se deu per esdevenidor lleixar, ne tampoc pendre mal per
esdevenidor b.
-Donzella -dix Tirant-, jo us prec per gentilea me vullau dir ab tota veritat si la
senyora Emperadriu mala sort l'hauria dins portada, o altra persona de qu jo
m'haja a recelar. E per o vos deman consell e ajuda, e no s neguna denegar-lo
em dega.
-Jo a la senyoria vostra -dix Plaerdemavida- no diria una cosa per altra, car egual
seria en los dos lo crrec: vostra merc per venir e jo per deixar-vos entrar. E jo b
s que la Princesa no vol que l'amor que vs li portau sia sens algun mrit, e per o
com vos conec apetit gran de la cosa desitjada voldria-us-hi poder ajudar, car qui
desitja e no pot lo seu desig complir est en pena; e neguna cosa no s ms
llaugera de perdre que aquella la qual esperana ms avant no permet tornar.
Llavors Tirant entr dins la cambra e trob la Princesa que tenia los seus daurats
cabells embolicats en la m. Com ella lo vu li dix:
-Qui dret vos ha donat que entreu ac? E aquest crrec no s convinent ni s donat
a tu d'entrar en, la mia cambra sens llicncia mia; car si l'Emperador ho sap, de
desllealtat te poran incriminar. Prec-te que te'n vages, car contnuament tremolen
los meus pits de recel temers.
E Tirant no cur de les paraules de la Princesa, sin que s'acost envers ella, e
pres-la en los braos e bes-la moltes vegades los pits, los ulls e la boca. E les
donzelles, com veien que Tirant aix jugava ab la senyora, totes estaven a la
cominal; per com ell li posava la m dejs la falda, totes eren en sa ajuda. E
estant en aquests jocs e burles sentiren que l'Emperadriu venia a la cambra de sa
filla per veure qu feia, e ab los jocs no la sentiren fins que fon a la porta de la
cambra.
Prestament Tirant se llan ests per terra, e llanaren-li roba desss. E la Princesa
segu's damunt ell. Estava's pentinant; e l'Emperadriu segus al seu costat. No fall
molt no es segus sobre lo cap de Tirant. Sap Du ab quina temor de vergonya en
aquell cas Tirant estava! Ab tal congoixa estigu per bon espai que parlaren de les
festes que es devien fer, fins que venc una donzella ab les hores; llavors
I'Emperadriu se llev e apart's al cap de la cambra e pres-se a dir ses hores. La
Princesa no es mogu gens d'all per dubte que l'Emperadriu no el ves. Com la
Princesa se fon pentinada, pos la m davall la roba e pentinava a Tirant; e ell ads
ads li besava la m e li prenla la pinta. E estant en tal congoixa, totes les
donzelles se posaren davant I'Emperadriu, e llavors sens fer molta remor, Tirant se
llev e an-se'n ab la pinta que la Princesa li don.
Com fon fora de la cambra, pensant que ja fos en lloc segur, que per, neg no seria
vist, vu venir a I'Emperador ab un cambrer, que venien dretament a la cambra de
la Princesa. Com Tirant los vu venir, no les tingu totes veent-los venir per una
gran sala. Tirant, no havent altre remei, torn-se'n cuitat a la cambra de la
Princesa, e dix-li:
-Senyora, quin remei dareu en ma persona, que I'Emperador ve?
-Ai trista! -dix la Princesa-; eixim d'un mal e donam en altre pitjor. Jo b us ho
deia; car vs veniu tostemps a hores indispostes.
Prestament fu posar a les donzelles davant I'Emperadriu, i ell ab suaus passos lo
posaren dins una altra cambra, e posaren-Ii molts matalafs desss, per o que si
l'Emperador hi entrs, aix com feia moltes voltes, que no el ves.
Com l'Emperador fon en la cambra, trob a sa filla que es volia lligar. Estigu all
fins que fon lligada, e I'Emperadriu hagu dites ses hores, e les donzelles se foren
totes abillades.
L'Emperadriu se pos primera e totes les altres la seguiren. Com foren a la porta de
la cambra, la Princesa deman los seus guants, e dix:
-Jo els he estotjats en lloc que neguna de vosaltres no ho sap.
Ella tom entrar dins la cambra on Tirant era, e fu-li llevar la roba que damunt
tenia; e ell don un gran salt e pres la Princesa en los braos, e portava-la ballant
per la cambra e besant-la moltes vegades, dix-li:
-Oh quanta bellea, ab tanta perfecci jams viu en donzella del mn! La majestat
vostra passa totes quantes sn de saber e gran discreci; car, certament, ara no
tinc admiraci si lo moro Sold vos desitja tenir en sos braos.
-A tu engana lo parer -dix la Princesa- , car jo no s tan alta en perfecci com tu
dius, sin que bona voluntat t'ho fa dir, car la cosa quant ms s'ama ms se desitja
amar. Per b que sia vestida d'un negre vestimenta sots honest vel s lligada, e
aquella flama que als teus ulls de mi resplandeix s amor, car per la vista lo virtus
se contenta. E per o jo et far dar gloria, honor e fama, e, si a no et basta e no
en sers content, tu sers fet home sens record, e ms cruel que l'emperador Ner.
Besa'm e lleixa'm anar, car I'Emperador m'est esperant.
Tirant no hi pogu satisfer, sin que les donzelles li tenien les mans, per les burles
e jocs que li feia, perqu no la deslligs. E com vu que se n'anava e ab les mans
no la podia tocar, allarg la cama, e pos-la-hi davall les faldes, e ab la sabata
toc-li en lo lloc vedat, e la sua cama pos dins les sues cuixes. Llavors la Princesa
corrent ixqu de la cambra e an on era I'Emperador, e la Viuda Reposada tragu a
Tirant per la porta de I'hort.
Com Tirant fon en sa posada, descal's les calces e sabates; e aquella cala e
sabata ab qu havia tocat a la Princesa davall les faldes, fu-la molt ricament
brodar; e fon estimat lo que hi pos, o s, perles, robins e diamants, passats vint-
e-cinc-rnlia ducats.
E lo dia del reng se calc la cala e la sabata; e tots quants hi havia que veien
semblant cosa, estaven admirats de la gran singularitat de les pedres fines que hi
havia, ne tan rica sabata de cuiro no era estada vista. E en aquella cama no
portava atns neg, sin en la sinestra; e paria estar molt b. Per cimera portava
damunt l'elmet quatre pilars d'or, lo Sant Greal fet a manera d'aquell que Gales, lo
bon cavaller, conquist; sobre lo Sant Greal estava la pinta que la Princesa li havia
dada, ab un mot que hi havia, e qui llegir-ho sabia deia: No ha virtut que en ella no
sia. E aix ixqu aquell dia.
Enmig del reng havia un gran cadafal tot cobert de draps de brocat. E enmig estava
una gran cadira molt ricament guarnida , e per mig tenia un pern, que la cadira se
podia voltar entorn; e alt seia la svia Sibil-la, molt ricament abillada, que
mostrava en si gran magnificencia, e continuament a totes parts se vogia. E baix, al
peu de la cadira, seien totes les deesses ab les cares cobertes, per o que en lo
passat temps deien los gentils que eren cossos celestials. Entorn de les deesses
seien totes les dones qui be havien amat, aixi com fon la reina Ginebra, qui a
Lanalot am, la reina Isolda a Tristany, e la reina, Penlope, qui a Ulixes am, e
Elena a Paris, Briseida a Aquil-les, Medea a Jason, la reina Dido a Eneas, Deiamira a
Hrcules, Adriana a Teseu, e la reina Fedra, qui requeri a Hiplit, son fillastre; e
moltes altres n'hi havia que seria fatiga de nomenar-les, que en la fi de llurs amors
foren decebudes per los enamorats, aix com fu Jason, qui deceb i destru la
gentil persona de Medea, e aix com fu Teseu a Adriana: tragula de la casa del rei
son pare e, portant-la per la mar, deix-la en una illa deserta e all fin sa dolorosa
vida. E de tals com aquestes que dit vos he, n'hi havia moltes. E cascuna tenia uns
assots en la m, e lo cavaller qui fos derrocat de dret encontre e ms per terra,
portaven-lo al cadafal, e la svia Sibil-la donava-Ii sentencia de mort, dient puix
havia defraudat amor e tot son poder. Les altres dones e deesses agenollaven-se
davant la Sibil-la e recaptaven-li grcia que no mors, mas que la sentncia fos
mudada en assots. E lla, atorgant als precs de tantes senyores, desarmaven lo
cavaller davant tothom e aprs daven-Ii de grans assots, e aix el feien davallar del
cadafal en terra. En tal manera casc qui per terra era ms havia semblant guard.
Los taulatgers ixqueren al reng ans del dia e no deixaven jnyer a negu qui no
ports paraments de seda o de brocat o de xaperia.
Com I'Emperador man fer aquestes festes e lo Conestable ho sab, pos's molt
singularment en orde, e estant I'Emperador en lo millor de son menjar, entr per la
gran plaa lo Conestable en la forma que dir: ell portava los paraments de dos
colors: l'una part era de brocat sobre brocat carmes, l'altra mitat era de doms
morat; e lo doms era brodat de garbes de dacsa, e totes les espigues eren de
grosses perles brodades, e les canyes eren totes d'or. Aquests paraments eren molt
vistosos e molt rics. L'elm portava cobert d'aquell drap mateix, e sobre l'elm
portava un capell de feltre tot brodat de moltes perles e d'or fi que hi havia. Ab
espasa cenyida be mostrava venir de cam. Portava trenta gentilshmens en sa
companyia, tots ab mantos de carmes: los uns eren de marts gebelins forrats, e
los altres d'erminis. E deu cavallers que ab ell venien, tots ab robes de brocat.. E
tots anaven ab les cares cobertes ab capirons de cavalcar. E per aquest orde
mateix anaven sis trompetas que portava, e davant lo Conestable anava una
donzella ricament abillada ab una cadena d'argent, que la un cap portava en la m,
e l'altre estava lligat al coll del Gran Conestable. E ms, portava dotze atzembles,
totes ab les albardes cobertes de carmes, e les cingles totes de parxes de seda.
L'una atzembla portava lo seu llit, l'altra portava una llana grossa, de brocat
coberta; e d'aquestes llances ne portava sis, e cascuna llanga anava en sa
atzembla. En tal forma entr totes es dotze atzembles, que cascuna portava de la
sua roba, e fu la volta per lo reng. Com fon davant l'Emperador, fu-li molt gran
reverncia, e pass per tots los estats, e cascun estat ell salud. Com l'Emperador
vu que tots venien ab les cares cobertes, trams a demanar qui era lo cavaller qui
tan pomps venia. E als qui fon demanat, resps aix com los era estat, manat:
-Aquest s un cavaller de ventura.
E no en pogueren ms saber.
Dix l'Emperador:
-Puix no es vol nomenar, ell mostra sser b presoner com ab cadena lo porta
donzella. Ell certament deu sser presoner d'amor. Vs e torna-hi, e demana a la
donzella quina amor l'ha aix apresonat; e si no et vol dir son nom, ell porta un
escrit en I'escut: veges si s all son nom.
Lo cambrer de I'Emperador an cuitat e fu son manament. La donzella li resps:
-Lo dan e la pres d'aquest cavaller ha fet donzella verge e, consentint a la voluntat
sua, I'ha subjugat en la forma que veeu.
E ms no li dix. E aquell torn la resposta, e l'Emperador dix:
-Obra s de cavallers que moltes voltes amen e no sn amats; e casc s desltjs
d'sser en la primera edat, per b que de mi tot reps s's apartat e quasi no me'n
record sin de la temerosa vida. Digues: has llest en aquell escut, qui no s
romput ni menys temut?
-Senyor -resps lo cambrer-, jo I'he ben llest una e moltes voltes, i s escrit en
llengua espanyola, o en francs, e diu:
Malhaja amor, qui la'm fu abellir,
si no li fas de mes dolors sentir.
En a lo Conestable era ja al cap del reng ab la llana en la cuixa. E deman ab
qui junyia. Fon-Ii dit que ab lo duc de Sinpoli.
La u an devers l'altre, e feren de bells encontres. La cinquena carrera lo Gran
Conestable l'encontr tan bravament que de la sella lo fu sortir. E d'all lo portaren
al cadafal de la svia Sibil-la. E prestament fon desarmat e molt b assotat per les
dones qui eren estades desconegudes d'amor per los falsos enamorats.
Com tota la cirimnia fon feta, tom a jnyer ab lo duc de Pera. E com foren a la
deena carrera, lo Conestable l'encontr enmig de la visera, i tragu'l de seny, e a
ell e al cavall ms per terra.
-Quin home s aquest -dix Tirant- de mala ventura que aix ha derrocats mos
singulars amics?
Fu-se posar prestament l'elm al cap e puj a cavall e pos's al cap del reng ab una
grossa llana que deman. E en aquell espai que ell se pos a punt, portaren lo
Duc, com fon tornat en son record, al cadafal de la svia Sibil-la, e feren d'ell com
havien fet de l'altre. Lo Conestable dix que no volla ms jnyer, per o com sab
que Tirant era al cap del reng. E los jutges digueren que foradament tenia de
complir les dotze carreres aix com era estat ordenat. Les dames e tots los del
mercat reien molt com aquell cavaller no conegut aix havia derrocats los dos ducs.
Dix l'Emperador:
-Esperau un poc, que poca meravella ser si no derroca lo Capit nostre.
-No far- dix la Princesa-, que la Trinitat Santa lo guardar de tal inconveniente; e
si d'ell trau lo cabal, b li poran dir cavaller de bona ventura.
Resps l'Emperador:
-Per mon Du, jo no he vist en mon temps en deu carreres derrocar dos ducs, ni
venir aix b en orde com aquest cavaller ha fet. E, a ms, estime les atzembles
com les albardes sn dins e de fora cobertes de seda, e les cobreatzembles de
brocat: a no pertany a cavaller qui del meu Imperi sia, sin a rei o fill d'aquell. E
per o desig saber d'on s, car dubte em fa que no se'n vaja per no crrer
malvolena ab aquells qui ha mesos per terra.
E man a dos donzelles d'inestimable bellea e molt ben abillades que, de part de la
Princesa, anassen al cavaller e que el pregassen de part sua que lo seu nom
volgus dir, perque era molt desitjat.
Resps lo Conestable:
-Si algun crrec ne reporte, pense la majestat sua que les coses de gran estima no
ab poc crrec se lleixen atnyer. Mas perqu no pareguen vanes les mies paraules:
jo s de l'ltim Ponent, podeu dir a la senyora Princesa.
Ab aquesta resposta les donzelles se'n tornaren e feren llur relaci. Al Conestable
fon forat de jnyer ab Tirant. La u an devers l'altre, e lo Conestable pos's la
llana en lo rest e port-la tostemps alta. Com Tirant lo vu aix venir, al la sua
llana e no el volgu encontrar. E Tirant ab molta malenconia dix per qu l'altre li
guardava cortesia: si ho feia perqu era Capit, que no ho fes gens per tal ra, sin
que junys e fes tot lo que pogus fer, que gens per cortesia no se n'estigus.
E l'heraut qui semblants paraules li report les dix ab gran ultratge. Lo Conestable
responent dix:
-Digau a aquell qui us tramet a mi: lo que jo he fet s per cortesia, mas que tinga
b esment a si mateix, car aix com he fet dels altres altre tal far d'ell.
E deman la mes grossa llanta que,tenia. Com fon prop de l'encontre al tamb la
llana. E Tirant, ab molta desesperaci, llan la sua llana en terra per o com no
s'era pogut venjar de la injria, dels ducs. Prestament prengueren de les regnes del
cavall del Conestable los que l'Emperador ho havia manat perqu no se n'ans. E
all vengueren los jutges e ab molta d'honor lo portaren al cadafal de la Sibil-la, e
aqu li llevaren l'elm del cap.Totes aquelles deesses, lo reberen ab alegria
inestimable, fent-li la ms honor que els era possible.
Com saberen que aquell era lo Gran Conestable assiguerenlo en la cadira on seia la
svia Sibil-la, i ella ab totes les altres lo serviren de col-laci e de viandes e de
totes les coses necessries; L'una lo pentinava, l'altra li torcava la suor de la cara;
cascuna d'aquestes lo servia en lo que podia.
E aix com feren d'aquest, feren de tots los altres qui a cavaller derrocava, e havia
d'estar en la dita cadira fins a tant que venia altre cavaller qui millor ho fes que
aquell qui en la cadira seia.
Com l'Emperador sab que aquell era lo Conestable pres molta consolaci en si, e
I'Emperadriu e totes les dames que all eren. Com Estefania vu la murmuraci de
la gent, e tingu natural notcia que aquell era lo Conestable, tan gran fon lo delit
d'amor que pres en la sua vista que lo cor li defall e perd tot lo record. Los
metges, que all prop de I'Emperador estaven, donaren prestament reme a son
mal; e per co dix b Aristtil que aix ve gran dan a les donzelles per molta amor
com per molta dolor.
Aprs deman I'Emperador a Estefania de qu li era vengut aquell mal, e responent
dix:
-Per o com portava la gonella massa estreta.
Lo Conestable estigu tot aquell dia. asseit en la cadira, que no s'hi trob'a neg qui
llanar-lo en pogus.
Com la nit fon venguda junyien ab moltes antorxes. Aprs dues hores de la nit (e
tots havien sopat) vengueren les danses e momos e diverses maneres
d'entramesos, que molt ennoblien la festa. A dur tres hores. Passada mitja nit,
I'Emperador e tota la gent se n'anava a dormir.
L'Emperador, perqu no hagus a tornar al palau, havia feta en lo mercat aparellar
una bella posada on se ms ab totes les sues dames, que poguessen be festejar de
dia e de nit.
E duraren aquestes festes huit dies. L'endem molts cavallers treballaren per
llanqar de la cadira al Gran Conestable. Vengu al reng un cavaller, parent de
I'Emperador, qui es nomenava lo Gran Noble, lo qual venia molt be en orde, e
portava en les anques del cavall una donzella de peuse tenia-li los braos damunt
los muscles, e lo cap seu pujava tot sobre l'elmque tota la cara mostrava, el
portava un escrit en I'escut ab lletres d'or qui deien:
Enamorats, mirau-
la b,
que en lo restant
millor no hi se
Era vengut un altre cavaller, primer d'aquest, qui portava altra donzella: aix com
Sant Cristfol porta en lo muscle a Jesucrist, aix portava la donzella aquell cavaller.
E portava en los paraments e en lo cap del cavall un escrit qui deia, per go com sa
enamorada havia nom Lionor:
Enamorats, feu-li
honor,
puix de totes s la
millor.
Tirant juny ab lo Gran Noble, e donaren-se molts encontres; e a la fi on quasi
mortal l'encontre, que Tirant l'encontr en lo revol de I'escut, e rompe lo maniple e
rebat en I'elm, e fu-lo caure per les anques del cavall; e aix com era gran e
pesat, al caure que fu don tan gran colp de costat que dues costelles se trenc
dins lo cos. E ell encontr a Tirant un poc desss les cordes de l'escut, e la llana
que portava era tan grossa que no es pogu rompre, e tan gran fon l'encontr que
los dos se donaren que lo cavall de Tirant an atrs tres passos e don dels genolls
en terra. Com Tirant lo senti caure tragu los peus dels estreps, e fon-li forat de
posar la m dreta en terra. Ajudaren-li sens que no caigus lo cos tot en terra, e lo
cavall de continent esclat all. Al Gran Noble fon forqat, ab tot son mal, fos portat
al cadafal de la svia Sibil.la, e all fon batut no tant com hagueren fet, per esguard
de les costelles rompudes. E a Tirant, per tant com era caigut ab lo cavall e li era
mort, e havia tocat ab la m en terra, los jutges jutjaren, per no sser caigut tot lo
cos en terra sin la m, que junys d'aqu avant sens parament, e no ports en les
juntes esper dret, ni en la m manyopa.
Havent vist Tirant que per falta del seu cavall era estat envergonyit, fu vot en tota
sa vida no junyir pus, si ja no hi junyia rei del rei.
Aprs, lo Conestable avall de la cadira on estava, e posaren-n'hi un altre en lloc
seu. E lo Conestable fon taulatger en lloc de Tirant. E en tots los huit dies que
duraren les festes, tan nobles foren lo darrer dia com lo primer, e ab tan gran
abund'ancia de totes coses, aix d'aventures com d'entrameso singulars viandes,
com de totes altres coses.
L'endem que Tirant se fon lleixat de junyir, ixqu vestit d'un manto d'orfebreria
brodat sobre vellut negre, d'un arbre qui es nomena seques amors, qui fa un petit
fruit blanc quese'n fan patemostres, ab aquelles calces que havia junt, l'una
brodada e l'altra no, e per lo semblant la sabata qui havia tocat la cosa que ell ms
destjava. E ans que ixqus de la sua posada fu emparamentar lo millor cavall que
ell tenia, e ab aquells paraments que ell havia junt, l'arnss, la cimera, e tot quant
en les juntes ell portava, ho tram'es tot al Gran Noble, e aquell li'n fu grcies
infinides. Fon estimat que valia passats quaranta mlia ducats.
Tirant cascun dia era en la cort parlant e solaqant ab tots e ab l'Emperador e molt
ms ab les dames. E cascun dia se mudava de robes, mas no les calces. Un dia la
Princesa li dix:
-Digau, Tirant, s Du vos done honor -en manera de burla-, aquesta gala que vs
usau de portar I'una cala brodada e l'altra no, uss en Frana o en quina part?
I era lo dia que eren complides les festes. E lo novn dia, que anaven a la ciutat de
Pera, en lo cam la Princesa lo hi dix, present Estefania e la Viuda Reposada. Resps
Tirant:
-E com, senyora! No sap la majestat vostra aquesta gala quina s? La celsitud
vostra no s en record d'aquell dia que vengu l'Emperadriu, e jo estava amagat e
cobert ab la roba de les vostres donzelles, i l'Emperadriu fall poc que no s'assigus
sobre lo meu cap? Aprs vingue vostre pare i en lo petit retret amags-me entre los
matalafs, e aprs que se'n foren anats, jugant ab vostra altesa, puix les mies mans
bastar no hi pogueren, la cama ab lo peu hi hagueren a suplir, e la mia cama entr
entre les vostres cuixes, e lo meu peu toc un poc ms avant lla on la mia amor
desitja atnyer felicitas complida, si en aquest mn atnyer-se pot. Mas jo crec que
los pecats meus no em consentirn que jo puga tanta glria atnyer.
-Ai, Tirant! -dix la Princesa-. B s en record de tot lo que m'has dit, que senyal ne
tinc en la persona mia d'aqueixa jornada! Per temps vendr que alx com ara t'has
brodada I'una cama, que les dues te pors brodar, e les pors posar a ta llibertat
lla on desitges.
Com Tirant li o dir semblants paraules, de tanta amor acoml)anvades, prestament
fon descavalcat en excusa que los guants li eren caiguts, e, bes-li la cama sobre la
gonella, e dix:
-Lla on s atorgada la grcia deu sser besada e acceptda.
Aplegats que foren dins la ciutat de Pera, aix com se volien armar, veren venir nou
galees que eren ja molt prop. L'Emperador man que no fessen lo tomeig fins
haguessen sabut quines galeres eren les que venien. No pass quasi una hora que
elles aplegaren ab molta alegria. L'Emperador pres molt gran plaer com sab que
eren de francesas. Lo capit d'ells era cosn germ de Tirant, e era estat patge del
rei de Frana, e havia'l fet vescomte de Branches. Ell, veent que son oncle, lo pare
de Tirant, era desitjs de veure son fill per lo gran temps era passat que no l'havia
vist, sabent com Tirant tenia feta molt gran empresa de guerra molt justa contra
infels, e havia venudes moltes batalles, e continuava la guerra, lo Vescomte, per
les grans pregries de la mare de Tirant, e per voler exercir lo gentil estil de les
armes, emprengu ab altres cavallers e gentilshmens de venir en ajuda de son
cosn germ ab cinc mlia francs arquers, los quals li don lo rei de Frana, sabent
les grandssimes cavalleries que havia fetes Tirant en defensi de l'Emperador de
Contestinoble. E cascun franc arquer d'aquests portava escuder e patge. Llavors lo
fu lo rei de Frana vescomte de Branches per aquella empresa, e li don moltes
terres, e li pag lo sou per sis mesos, e li don totes les galeres armades e
avitualladas de tot lo que mester hagu. E pass per Siclia, e, conegut per lo Rei,
fu-li, molta honor e li don molts cavalls.
Com Tirant fon certificat aquest sser mossn d'Amer, cosn germ seu, prestament
se pos en una fusta; e ell e lo Conestable, ab molts altres cavallers, entraren dins
les galeres. Grandssima fon la festa que ells se feren. Aprs, tots ensems ixqueren
en terra e anaren a fer reverncia a I'Emperador, qui pres molt gran consolaci en
la sua venguda; e pres molt ms plaer I'Emperador com los ambaixadors no eren
partits.Aprs anaren a fer reverncia a les dames,e totes s'esforaren de fer-los
molta honor per contemplaci de Tirant. L'Emperador porrog lo torneig per a
L'endem.
Vengut lo dia segent per lo mat tots s'armaren, e I'Emperador preg molt a Tirant
volgus entrar en lo torneig ab los altres, per o com sens venir contra sa promesa
ho podia b fer; e Tirant fon content d'obeir lo manament de l'Emperador, per o
com no eren juntes, e ixqu aquell dia molt pomps.
Lo vescomte de Branches preg a Tirant que li volgus prestar un cavall, que tamb
volia entrar en lo torneig.L'Emperador e totes les dames li digueren que no ho fes
per o com venia fatigat de la mar; e ell ab belles paraules se defs, que no estaria
per cosa en lo mn d'entrar-hi per quant los treballs de la mar li eren a ell delit e no
fatiga.Tirant, qui vu la sua voluntat, trams-li deu cavalls,los millors que ell tenia;
l'Emperador li'n trams quinze molt bells; l'Emperadriu, altres quinze; la Princesa
li'n don deu, a per manament de son pare; lo Conestable li'n don set molt
bells. Los ducs e los comtes li'n trameteren molts, que en aquell dia ell tengu en la
sua posada huitanta-tres cavalls dels bons de tota la ciutat.
Ixqu ab uns paraments que lo rei de Frana li havia dats, tots brodats de lleons ab
grossos sancerros d'or que al coll portaven, e les lleones estaven gitades, e los
poquets fills portaven campanetes d'argent. E com lo cavall se movia era un plaent
so d'oir que los sancerros feien.
Ixqueren en lo camp huit-cents cavallers d'esperons daurats, e no consentiren neg
hi entrs si no havia rebut l'honor de cavalleria, e no ports paraments de seda o
de brocat o xaperia. E molts se feren cavallers aquell dia per sser en aquelles
armes.
E lo Vescomte, que no era cavaller, sabent tal ordinaci, per no venir contra lo que
era ordenat per I'Emperador, com tots foren dins un gran camp, descavalc e puj
alt al cadafal de I'Emperadriu, e suplic-la fos de sa merc li volgus donar I'honor
de cavalleria.
Resps la Princesa:
-E com?, no seria ms justa cosa que el senyor Emperador vos fes cavaller de la
sua prpia m?
-Senyora -dix lo Vescomte-, jo tinc en vot de no rebre honor de cavalleria de m
d'home neg, per o com jo s fill de dona, e ame dona, e per amor de dona s
vengut ac i en dona he trobada molta honor. Ra s doncs, que dona me faa
cavaller.
L'Emperadriu ho trams a dir a I'Emperador, e ell vingu all ab los ambaixadors, e
dix a l'Emperadriu que li dons l'orde de cavalleria,e aix fon fet. La Princesa fu
portar una espasa molt bella, e ceny-la-hi, que I'Emperador son pare tenia, ab lo
pom e tota la guarnici d'or. E I'Emperador fu portar uns esperons tots d'or, e en
cascuna roda d'esper havia engastat un diam o rob, balaix o safir, e don'ls a les
filles dels ducs que els hi calassen; per I'Emperador no consent que li'n
calassen sin l'u, car lo qui vol que sia fet cavaller de m de dona no pot portar
sin mig or e mig argent, un esper daurat e altre blanc, e aix ho feren d'aquest.
L'espasa pot portar tota daurada, mas roba brodada ni calces ni paraments no ho
pot ni deu portar sin la mitat blanc e l'altra d'or. Lo costum es com aquella
senyora I'ha fet cavaller lo besa, e aix ho fu I'Emperadriu.
Lo Vescomte se part del cadafal e entr dins lo camp. Lo duc de Pera era capit de
la mitat de la gent, e Tirant de l'altra mitat; e per go que fossen coneguts portaven
al cap banderetes, los uns les portaven verdes, los altres blanques. Tirant fu
entrar dins lo camp, on s'havien a combatre deu cavallers e lo Duc altres deu, e
comenqaren-se a combatre molt b. Aprs n'hi entraren vint, aprs trenta, de poc
en poc se comenqaren a mesclar; e casc feia son poder de menar les mans lo
millor que podia. E Tirant mirava la sua gent; com vu que la sua gent anava a
mal, ell fer ab la llana en la pressa de la gent, e encontr un cavaller tan
bravament que li pass la llana de l'altra part. Aprs tir I'espasa e don'a de grans
colps a totes parts, en forma tal que paria que fos un lle famejant, que tots los
miradors admirats estaven de la sua desmesurada forqa e gran nimo que en
aquell cas Tirant mostrava.
L'Emperador mostrava tenir gran contentaci de veure un tan singular fet d'armes
com aquell era. Com hagu prop de tres hores durat, l'Emperador, del cadafal
davallat, puj a cavall, e pos's en la pressa de la gent per departir-los, per o com
havia vist que s'hi mesclava fellonia, e n'hi hagus molts de nafrats. Aprs que tots
los cavallers desarmats foren, anaren al palau, e all parlaven de semblant fet,
d'armes aix singular que deien los estrangers jams haver vista tan bella gent aix
ben abillats de cavalls emparamentats ni d'armes, e fon tenguda per festa de gran
singularitat. L'Emperador s'assigu a taula e fu que tots los cavallers qui armes
havien fetes s'aturassen all a menjar. Com foren a la fi del dinar, digueren a
l'Emperador com una nau era arribada al port sens arbre ne vela, tota coberta de
negre. E tal nova recitant, per la gran sala entraren quatre donzelles d'inestimable
bellea, encara que de dol anassen vestides. Los llurs noms eren admirables. L'una
lo seu nom era Honor, e lo seu gest ho devisava; la segona, Castedat se nomenava
per los cavallers e dames qui d'amar sabien; la tercera, per o com en flum Jord
era estada batejada, era nomenada. esperansa; la quarta, per heretatge li venia
d'sser nomenada Bellea. E plegades davant I'Emperador li feren molt gran
reverencia. E perqu Esperana era lo cap d'elles, fu principi a paraules de
semblant estil.

Parla Esperana.
-La trascendent celsitud de la majestat vostra, senyor Emperador, venim a suplicar.
Com fortuna, enemiga de tota alegria e reps, s'haja ocupades les virtuts de sol-
lcitament amar, tolent-nos lo poder de nostres desigs complir, nos ha
condemnades en eternal exili, e ha trobades lleis cruels, enemigues d'enamorada
pietat, les quals ab grans penes defenen lo que natura liberalment nos atorg, car
les coses que en extrem sn males, en algun temps o jams no poden sser bones.
Com les lleis de fortuna no poden sser fetes en perju del gran poder de ma
senyora, e deixant los ports de nostre reposat viure estenguem les cndides veles
navegant per la tempestuosa mar d'adversitat (d'on se poden recitar los naufragis
d'aquells qui, en ella follament navegants, a dolorosa e miserable fi pervenen), e
arribades en lo port del teu gran trimfo ab desig de trobar aquell fams rei qui per
lo mn se fa nomenar lo gran Arts, rei de l'anglesa illa, si I'excel-lncia tua sabria
o hauria ot dir en quin lloc trobar se pogus, com haja quatre anys passats que
anam per la mar tenebrosa ab sa carnal germana qui per son dret nom nomenar se
fa Morgana. Ab la nostra nau plena de dolor som arribades en lo teu delits port, e
aqu estan les devotes dones e donzelles del gran Arts: contnuament plorant, llurs
dolors e penes reconten.
No esper l'Emperador que ms parls l'agraciada donzella, car, haguda plena
notcia de la venguda de Morgana, la svia germana del bon rei Arts, llev's
prestament de taula, e ab tots los cavallers qui dins la cort sua se trobaren, feren la
via del port on la nau era, e entrats dins, veren la senyora sobre un llit gitada, tota
vestida de negre vellut; e tota la nau coberta era d'aquell mateix drap. E estaven
en companyia de l'adolorida senyora cent trenta donzelles d'inestimable bellea,
totes d'edat de setze en dihuit anys. E ab afable acolliment fon rebut lo magnnim
Emperador e tots los seus. E assegut I'Emperador prop d'ella en una real cadira,
fu principi a tal parlar.

Parla l'Emperador.
-Deixa les llgremes tristes, generosa reina, que molt poc aprofiten per obtenir lo
que vas cercant. E molt m'alegre de la tua venguda perqu et puga fer l'honor que
eres mereixedora. Quatre donzelles de part tua me sn vengudes, requerint-me los
dons doctrina d'aquell fams rei dels anglesos, si sabia ni havia ot dir res d'ell. E
antiga autoritat me fa fer testimoni del que hi s. En poder meu s un cavaller de
molt gran autoritat, no conegut (lo nom seu no he pogut saber), ab una molt
singular espasa que t, la qual ha nom Escalibor, e segons lo parer meu deu sser
de gran virtut. E t en companyia sua un cavaller anci qui es fa nomenar Fe-sens-
pietat.
Com la reina Morgana o dir tals paraules a I'Emperador, llev's prestament del llit,
e don dels genolls en la dura terra, e suplic'l li fes grcia de deixar-lo-hi veure. E
I'Emperador dix que era content. Al-la de terra, pres-la per la m, e tots ensems
anaren a l'imperial palau.
L'Emperador la pos dins una cambra on ell estava, dins una molt bella gbia, ab
les reixes totes d'argent; e en aquell cas lo rei Arts tenia l'espasa recolzada sobre
los genolls, e estava molt mirant en ella, ab lo cap molt baix. E tots miraven a ell i
ell no mirava a neg. Per la reina Morgana prestament lo conegu e pos'l en
noves, e jams volgu respondre. Mas Fe-sens-pietat conegu molt b a sa
senyora; e ab cuitats passos s'acost a les reixes, fu-li gran reverncia e bes-li la
m. E estant aix, lo rei Arts comen a fer principi a semblants paraules.

Parla lo rei Arts.
-L'estament real requir que indueixca los altres a virtut, per o com no s poc difcil
que la voluntat en lo regne de nostra nima, senyora del ver ju, a l'enteniment no,
faa los seus passos torre, car la virtut s esperana de tot b, e del vici no se
n'espera sin ma e temor de confusi, e neg no deu posar la sua esperana sin
en esdevenidor b; noblea, riquea e potncia deuen sser comptades en los bns
de virtut, usant b d'aquelles; emper no diem que sien un mateix b, car segueix-
se que alguns sn nobles perqu davallen de noble llinatge, emper no sn rics, per
a la inpia no basta a contrastar que lo qui s noble de cor no puga usar de la
virtut de noblea: fent lo contrari no sn dits nobles. Altres n'hi ha qui sn rics e
eixits de poc llinatge, qui sn tan virtuosos que amen les virtuts de noblea, e usen
d'aquelles, e deuen sser molt estimats perqu fan ms que llur natura no els
atorga. E d'a, aix los doctors sants com los filsofs, en esta sentncia sn
concordes, perqu cov que les virtuts sien lligades, car ells digueren que qui
posseeix una virtut, totes les t, e aquell qui fretura d'una, de totes fretura, dones
lla on s trobada ra e bondat que deu sser ms principal, e majorment haver
amor als bns divinals. Per qu dic jo aquestes coses? Per o com veig anar aquest
miserable de mn rodant de mal en pitjor, car veig que los mals hmens, qui amen
ab decepci e frau, sn prosperats, e veig abaixar virtut e llealtat, e veig dones e
donzelles, qui en lo passat temps e en lo present solien b amar, ara per or e per
argent sn difraudades.
-No s neg qui virtuosament ame -dix lo cavaller Fesens-pietat, all en presncia
de tots-. Digau, senyor, la senyoria vostra qui semblants coses en eixa espasa de
virtuts troba: quines sn les passions que donzella t?
E a 1i dix perqu la Princesa lo n'havia pregat que lo hi denlans. E lo Rei
responent dix:
-Deixa-m'ho veure, que jo t'ho dir.
Com ho hagu vist, dix: -Amor, oi, desig, abominaci, esperana, desesperaci,
temor, vergonya que neg no ho spia, audcia, ira, delectaci, tristcia. Lo major
do que la noble en virtuts deu haver, s s vida casta.
-Sia de vostra merc -dix Fe-sens-pietat- me digau les abominacions de l'hom.
Com hagus mirat en l'espasa dix:
-Savi sens bones obres, vell sens honestat, jove sens obedincia, ric sens almoina,
bisbe negligent, rel inic, pobre ergulls, senyor sens veritat, catiu sens temor, poble
sens disciplina, regne sens llei.
Dix l'Emperador:
-Demanau-li quins sn los bns de natura.
Resps lo Rei que eren huit, los qui es segueixen.

Los bns de natura.
-Lo primer s gran llinatge, lo segon s granea e bellea de cos, lo tercer s gran
fora, lo quart s gran llaugeria, lo cinqu s sanitat decos, lo sis s clara e bona
vista, lo set s clara e bona veu, l'huit s jovent e alegria.
Dix l'Emperador:
-Demanau-li com un rei se corona, quines coses jura de servar.
Lo Rei responent dix:

Lo que jura lo rei com se corona.
-Primerament que servar amor e pau en son regne, la segona que esquivar totes
malvestats, la tercera que en tots sos fets servar egualtat e justcia, la quarta que
en totes coses mesclar misericrdia, la cinquena que gitar de si tota tirania, la
sisena que o que far que ho far per sola amor de Du, la setena que mostrar
en ses obres que s ver cresti, la huitena que ser defenedor del poble e aquell
amar com a son fill propi, la novena que o que far ab gran consell e bo en til e
profit de la cosa pblica, la deena que confessar sser fill de la santa mare
Esglsia, la qual de tot son poder la defendr e no adquirir per a si subsidis ni
demandes, ni els far vexacions nengunes, l'onzena d'sser bo e feel e verdader a
sos sbdits, la dotzena que aterrar e castigar los mals hmens, la tretzena que
als mesquins pobres ser pare e protector, la darrera de totes, tots aquells qui
I'informaran en honrar, e tembre e amar Du.
Moltes altres coses li demanaren e a totes don naturals raons. Llavors foren
obertes les portes de captivitat. E tots los qui volgueren entrar ho pogueren b fer,
e com tots foren dins, llevaren-li l'espasa, e no era en negun record. L'Emperador la
hi fu tornar e fu-li demanar quina cosa s honor, com ell la ignors e jams havia
trobat home de cincia ni cavaller que lo hi hagus sabut dir. Com lo hi hagueren
demanat, lo Rei mir en l'espasa e de semblant estil dix afables paraules.

D'on proceeix honor.
-Cosa s molt condecent e necessria als hmens generosos, e de llinatge, si volen
sser tenguts en estima, que spien quina cosa s honor, com naturalment la
major part dels hmens de bon sentiment los plau i la cerquen, e, si no la coneixen
ni saben de qu va vestida,, jams la porien aconseguir. E per o dic, ajudant a mi
lo sobiran Altisme, que honor s do de reverncia en testimoni de virtut. E glria e
fama han diferncia, e sn departides d'honor e de llaor, per tal com honor e llaor
sn ra de fama e de glria, car per o s alg en fama e en gloria, car s lloat e
honrat. Mas encara honor ha diferncia e departiment de llaor, a qui pertany
reverncia, glria e fama, e han acostumat d'sser preses per una mateixa cosa.
Glria s una claredat, e tal mateix s fama: aquest s l'orde, que glria naix
d'honor. Pertany-se, doncs, d'honor e del fort tembre les coses temeroses, e gosar
empendre les coses perilloses per tal que no sia desestimada la majestat real. Ans
a fora per ra de b e per bona fi, car a s com a tota virtut fer e obrar, no
per favor de glria dels hmens, mas per ra de b. Doncs la ra perqu los
hmens majorment volen sser honrats s per tal que apareguen savis e virtuosos,
als quals s majorment deguda honor. Lo senyal e testimoni simplement vol
manifestar la cosa senyalada. Cov que sia alguna cosa coneguda e manifesta, car
les coses que sn dins, sn a ns ocultes, e no les foranes, car neg no pot saber lo
pensament de la persona, mas coneix-lo per los senyals que defora se manifesten.
La reverncia, doncs, qui s honor, se deu manifestar per la virtut d'aquell de qui
s donada. No basta que sia pensada dins lo cor, ans requir que ella sia defora
donada. Doncs , honor s ra de b for, com reverncia s donada per alguns
forans senyals; encara ms s manifest per tal com honor s ms en aquell qui
honra que no en lo qui s honrat. E per o honor s dita reverncia donada en
senyal de virtut.
L'Emperador torn a pregar a Fe-sens-pietat que li demans quines coses l'home
d'armes ha mester; e Fe-sens-pietat lo hi deman. E lo Rei responent dix.

Lo que l'home d 'armes ha mester.
-La primera e principal cosa que lo cavaller ha mester, si vol sser home d'armes,
que puga comportar lo pes de l'arns. La segona s que faa gran treball ab les
mans exercint les armes. La tercera s que spien sostenir fretura de viandes. La
quarta s mal jaure e mal estar. La cinquena s que per justcia e per lo b com
no dubte la mort, car aix b salvar la sua nima com si tota sa vida fos estat
verge i en religi. La sisena, no tema escampament de sang. La setena s que
hagen aptea de defendre si mateix e d'ofendre sos enemics. La huitena s que
hagen vergonya de fugir vilment.
E ms li deman com se podia aconseguir saviesa. Resps lo Rei.

Com s'aconsegueix saviesa.
-Saviesa se pot aconseguir per cinc coses. La primera per especial oraci. La
segona per propi estudi. La tera per magistral informaci. La quarta per liberal
declaraci. La cinquena per contnua negociaci.
Deman ms l'Emperador quals eren los bns de fortuna. Resps lo Rei.

Los bns de fortuna.
-Los bns de fortuna sn cinc. Lo primer s grans riquees. Lo segon grans honors.
Lo ter bella muller. Lo quart molts infants. Lo cinqu grcia de gents.
Deman ms l'Emperador qu s lo que es pertany a noblea. Resps lo Rei.

Les virtuts de noblea.
-En noblea sn quatre coses especials e singulars. Primerament que lo cavaller sia
clar ens sos fets. La segona que sia verdader. La tercera que sia fort de cor. La
quarta que haja coneixena, car fort s odiosa desconeixenca a Du. Per noble s
tengut aquell qui ha coneixenga a sos vassalls e servidors; doncs no siau
desconeixent a Du del b que us don.
Torn a demanar l'Emperador quin deu sser lo pensament del cavaller qui en
batalla s venut. Respon lo Rei.

Quin deu sser lo pensament del cavaller qui s venut en batalla.
-Lo cavaller qui en batalla s venut deu pensar sis coses. La primera s que la
victria davalla de Du. La segona s que Du, qui l'ha donada a l'altre, la pot
donar a ell. La tera s perqu s'humilie a Du.e a gents. La quarta s que dels
majors prnceps del mn sn estats venuts. La cinquena s que per sos pecats
mereix aix e ms avant. La sisena s que la fortuna, vogint la sua roda, li plau
aix.
Ms li fon demanat de quines coses lo prncep s tengut a sos vassalls. Resps lo
Rei.

Lo prncep de quines coses s tengut a sos vassalls.
-Lo virtus prncep de cinc coses s tengut a sos vassalls.La primera s en servar-
los llurs lleis e furs.La segona s en atnyer-los o que els promet. La tercera s en
amar e honrarlos segons son estament. La quarta s en defendre'ls poderosament.
La cinquena s guardar los llurs bns e no llevar-los res del llur ab tirania.
Moltes altres coses li demanaren. Llavors l'Emperador, per no fatigar-lo ms, li fu
llevar l'espasa, e lo rei Arts no veia ni coneixia a neg. Llavors la reina Morgana, la
qual era sa prpia germana, llev's del dit un petit rob que ella portava, e pass-
lo-hi per los ulls; e prestament lo Rei hagu cobrada la natural coneixena. Llev's
d'all on seia, e abra e bes ab gran amor a sa germana. E ella li dix:
-Germ, feu honor e grcies a la majestat del senyor Emperador, qui ac present
s, a la senyora Emperadriu e a sa filla.
E ell ho fu. E aprs tots los cavallers que all eren besaren la m al valers rei
Arts, com ne fos molt mereixedor. Ixqueren en la gran sala e all feren moltes
danses e festes de singular alegria. L'Emperador preg a la reina Morgana que
danss, puix havia trobada la cosa que ms desitjava trobar en aquest mn. E ella,
per obeir als precs de I'Emperador, fu-se portar de la nau altres robes qui no
fossen de dol com les que portava. En una cambra se n'entr ab totes les sues
donzelles. Com foren totes molt ben abillades, les donzelles ixqueren totes vestides
de doms blanc, forrades d'erminis, e les gonelles d'aquell mateix drap. La Reina,
llur senyora, ixqu ab gonella de set burell, tota trepada e molt ben brodada de
molt belles e grosses perles; la roba que es vest era de doms verd, tota brodada
d'orfebreria; e portava per divisa rodes de snia ab los cadufs tots d'or e foradats al
sl; les cordes eren de fil d'or tirat esmaltades, ab un mot de grosses perles qui
deia: Treball perdut per no conixer la falta. En tal forma devisada, la reina
Morgana vingu davant l'Emperador ab lo rei Arts, son germ, e dix all en
presncia de tots:
-Gran cosa s a una llonga set sostenguda venir a la font e no beure per deixar
beure altri; e per o s molt liberal cavaller qui la sua honor dna.
E de continent se pres a dansar, e no volgu ms dir. Pres per la m a Tirant,
perqu li paregu de major autoritat, en presncia de tots, e dansaren per bon
espai. Aprs se llev lo rei Arts e dans ab la Princesa. E donada fi a les danses, la
reina Morgana suplic a l'Emperador li fes tanta d'honor d'acompanyar al rei Arts
fins a la sua nau, e all li daria un petit sopar, car b sabia la majestat sua com tota
virtut, de noblea devia sser acompanyada e de bones costumes, com sia sabut per
tots com la sua alta majestat excellia de virtuts a tots los prnceps del mn, donant
a casc premi de virtut segons s mereixedor, com fos manifest ell sser principi e
font de tot b e de tota virtut.
No comport l'Emperador que la reina Morgana ms lo llos, sin que ab paraula e
gest afable li fu principi a paraules de semblant estil.

La resposta que fa l'Emperador a la reina Morgana.
-La tua real elegant senyoria, afabilssima Reina, me fa creure que est dotada de
totes les virtuts que a humana creatura comunicar-se poden, car de tu se pot dir
que est cap e principi de tot b, e per la tua molta virtut has passejada la salada
mar ab gran sollicitud per llong temps per trobar lo teu perdut germ, mostrant en
los teus singulars actes la granea de la tua alta dignitat real. E perqu lo teu molt
merixer m'obliga de fer-te plaers e honors, com la tua noblea m'haja request
d'anar a la tua nau, s molt content d'honrar e exalar la tua honor e fama.
E llevaren-se tots e feren la via de la nau. L'Emperador pres de bra a la reina
Morgana, e lo rei Arts a l'Emperadriu, e Fesens-pietat a la Princesa. E aix entraren
dins la nau, la qual trobaren ja descoberta dels draps negres, e molt ben
emparamentada tota de drap de brocat, e no hi podien sentir la mala pudor de la
sentina, mas gran fragncia de totes les delitoses odors que puguen nomenades
sser. E, lo sopar aparellat e les taules parades, menjaren-hi tots los bons cavallers
qui ab l'Emperador eren venguts, e totes les donzelles. E foren tots molt ben servits
ab gran abundncia de totes coses.
Aprs lo sopar, l'Emperador pres comiat ab totes les dames, e ab l'altra gent
ixqueren de la nau, e estaven admirats del que havien vist, que paria que tot fos
fet per encantament.
Com l'Emperador fon en terra, assigu's vora la mar en una molt rica cadira, e
totes les dames entorn d'ell. Tirant era restat dins la nau ab tots los de sa
parentela. Com volgueren dar vela, Tirant se pos en una barca per eixir en terra.
L'Emperadriu, qui el vu venir, dix a sa filla Carmesina e a les altres donzelles:
-Voleu que faam joc a Tirant? Farem entrar un esclau d'aquests moros que ac
sn, que el traga de la barca al coll; e com sia en l'aigua, que faca lo moro
demostraci de caure enl'aigua; e que li banye lo peu que porta de la sabata
brodada,car totes aquestes festes no ha portat per molt que es sia abillat sino
aquelles calces. No s quin s lo seu significat . Molt me plauria saber-ho. E si lo
moro li banya solament lo peu e, porta cala ab la sabata brodada no ser menys
de la sua boca no surta alguna paraula per on porem conixer si ho fa per amor,o si
ho fa per desesperaci.
Totes foren consentes en la burla de Tirant; lo moro fo content obeir lo manament
de l'Emperadriu. Entr dins l'aigua on era la barca e pres Tirant al coll. Com fon
prop de, terra fu demostraci de caure mostrant passar gran treball del pes ,que
portava; volgu-li banyar lo peu e bany-li tot lo cos .
Aixi banyat com estava, ixqu lo virtus Tirant davant totes les dames, e vu que
l'Emperadriu e la Princesa ab totes les altres tenien molt grans rialles. Conegu que
era burla que li havien ginyada; pres al moro per los cabells e benignament lo
preg que es gits en terra; e aquell com forat ho hagu a fer; pos-li Tirant lo
peu de la sabata brodada sobre lo cap e fu son solemne vot en estil de semblants
paraules.

Lo vot que Tirant fu.
-Jo fa vot a Du e a la donzella de qui s, de no dormir en llit ni vestir camisa fins
a tant jo haja mort o apresonat rei o fill de rei.
Mud-li lo peu sobre la m dreta, e dix:
-Tu que est moro m'has envergonyit, mas no s ofs. Davant la majestat de la
senyora Emperadriu has coms cas civil, mas jo far que ser criminal, encara que
de la fortuna sia ofs.
Venc lo vescomte de Branches e pos lo peu sobre lo cos del moro, e fu principi a
un tal parlar.

Lo vot del Vescomte.
-Puix tu has abandonada la virtut de gentilea, e com a catiu lo crim que has coms
s civil, no en mereixes punici, puix complit has lo que t'havien manat; per qu'e jo
fa mon vot solemne a Du e a tots los sants de no tornar jams en la mia prpia
terra fins sia estat en batalla campal on hi haja de quaranta mlia moros en sus, e
que sia vencedor capitanejant jo los crestians, o trobar-me sots la bandera de
Tirant.
Acost's lo Conestable, e pos-li lo peu sobre lo cap, e fu son vot ab paraules de
semblant estil.

Lo vot que fa lo Conestable.
-Ab paraules suaus assajar si de tan deslimitat desig me pogus retraure, per
puix veig ja lo foc encs de mon lleal voler, lo qual porte a Tirant, resestint mes
augmenta, puixa ab novella esperana restaurar ma vida. E per satisfer al gran
voler que tinc en les armes, fa vot a Du e a aquella gentil dama de qui s catiu
de portar senyal en la barba, ni menjar carn, ni assegut, fins a tant la bandera del
Gran Sold, dins batalla campal, haja presa, o s, la bandera vermella on s
pintada l'hstia e lo clzer, e ab a sia mon vot delliure.
Fu-se avant Hiplit e pos lo peu sobre lo coll del moro, e en estil de semblants
paraules fu lo segent vot.

Lo vot que fa Hiplit.
-No dubte de soferir lo mal perills per tan esdevenidor delit, lo qual, no venut ne
jams sobrat, moltes voltes he sofertes les grans forces dels turcs per augment de
ma honor, per lo gran desg que tinc de servir a mon senyor Tirant, del qual s
criat; e per exercitar la mia persona e per mills obtenir la grcia de la mia bella
dama qui tant val, sens mitj de la qual a mi seria molt difcil pogus desitjar major
b que la sua amor, per qu he proposat de fer tat vot com oireu: de no menjar pa
ni sal, e lo que menjar ser tostemps agenollat, e de no dormir en llit, fins a tant
que jo haja mort ab les mies prpies mans trenta moros sens ajuda de neg, e en
tal cas mon vot sia complit. -E pres al moro per los cabells, e puja-li sobre
l'esquena e dix-: Jo tinc esperana de llonga vida, e que prestament ab aquesta
espasa complir lo meu desig.

Lo donatiu que Tirant fu al moro.
Com Tirant vu que los seus parents havien votat per amor d'ell, ab les mans se
llev tots los diamants e robs e perles que en la cala e sabata portava, e don-ho
tot al catiu moro, e un ric manto que portava. An's a despullar e trams-li tota
l'altra roba que portava fins a la camisa, mas la cala ni la sabata jams la hi
volgu dar. Lo catiu moro ho tingu a molta bona ventura, que. de catiu que era
fon posat en llibertat e en riquesa, e fon fora de la captivitat e humana misria, car
la pobretat li ocupava la vida; per o se diu que la pobrea s una de les forts
passions del mn a sostenir. Per causa da, dix l'Emperador que tal cavaller com
aquest era dit liberal que dava sens pensar d'on ms ne pogus haver.
Com los ambaixadors del Sold veren fer festes de tanta magnificncia, foren molt
admirats, e foren fora de tota esperana de pau com oren los vots que Tirant ab
los de la sua parentela havien fet. E Abdal.l Salam dix al rei que venia en sa
companyia per ambaixador, que si lo cam los fos segur, que sens resposta se'n
deurien partir.
L'Emperador aquella nit se'n torn ab totes les dames e la sua gent dins la insigne
ciutat de Contestinoble, e l'endem, odes misses, tots tornaren al mercat, lo qual
estava aix b emparamentat e parat com lo primer dia.
E, venguts los ambaixadors del Sold , en presncia de tot lo poble, I'Emperador
los fu semblant resposta.

La resposta que l'Emperador fu als ambaixadors.
-No s cosa en lo mn de major congoixa ne dolor que veure la sua Majestat ofesa
en oir paraules tan nefandssimes.que ofenen a Du e al mn.E moltes coses me
vull deixar de dir per honestat de la mia llengua, perqu em plau no haverles fetes,
e tinc-ne vergonya de recitar-les. Per qu em par que sia justa cosa que jo, qui
done les lleis e fa servar aquelles als altres, que per mi deuen sser mills
servades, les quals ra e justcia naturalment veden. Car, encara que les passions
enclinen les gents en alguna cosa que de ra no s acompanyada, jo he mester
tenir virtut de pacincia en haver-les odes, perqu a mi no plaen, car no sn
plasents a Du. E suplic la sua immensa Bondat que no em deixe fer coses qui sien
contra la sua santa fe catlica, que jo dons per muller ma filla a home fora de la
nostra llei. E venint a l'altre cap del que vull dir: per tot lo tresor, que pagar porien
lo Gran Caramany ni lo rei de la sobirana ndia, llibertat aconseguir no poden sin
ab pau de fe verdadera restituint-me tot lo meu Imperi.
Odes tals paraules, los ambaixadors se llevaren e, presa llicncia, feren llur cam
devers aquella part on lo Sold era.
Complides les festes e los ambaixadors partits, l'Emperador sol-licitava sos consells
sovint sobre la guerra, e Tirant sol-Iicitava ses amors e ab molta gran instncia
tenia a prop la Princesa, per o com veia lo temps de les treves sser molt prop. E
l'Emperador, qui mostrava tenir gran desig que lo seu Capit fos en lo camp per
corregir tota sa gent, e lo Capit feia demostraci que cascun dia sol-licitava la gent
que se'n tenia de portar que es posassen en orde de les coses necessries, com
desitjava molt veure's ab los turcs.
Tirant suplic molt a la Princesa que li fes grcia li dons compliment del que tant
desitjava en senyal del darrer mrit e de complida alegria, car tota la sua
benaventurana estava en poder atnyer la fi que per amor se pot aconseguir, com
sia senyal de perfecci de b.
Car quant de major pobresa l'hom s eixit i entra en rica vida, tant aquella li s
ms graciosa. Segueix-se, doncs , l'una per dolor, l'altra per amor planyen-se, e fan
ab mi companyia, puix l'esperana de mon propi delit se t per perduda coneixent
la granea de vostra culpa. Per o vull recitar los meus ja passats mals, mas no los
qui sn per venir, car la terra, la mar e les arenes, e tota natura de gents s'enutgen
de sostenir e comportar lo meu aflegit cos, mas la certa esperana que de
l'esdevenidor delit tenia me feia oblidar la granea que amor en si porta. E per o,
qualsevulla pena que la majestat vostra a mi dar de fer-me tant esperar me par
poc en compensaci de tanta glria com jo esperava atnyer. E si la celsitud vostra
volia admetre la mia demanda, e no permetsseu que fos feta vana, coneixeria
vostra altesa quanta s la fermetat mia, car una mateixa ser la fi de la mia vida e
de la mia mort. E per o no estar de dir davant Estefania l'efecte de la mia
demanda, e encara en presncia d'aquestes gentils dames, en estima de germanes
mies, com amor me fora les diga. E si de vs no us pren pietat, com vos dolreu de
mi? E, si a la vostra bellea no perdo-nau, qui trobar en vs misericrdia? De dos
mals, lo menor s d'elegir:qual ser l'altre, puix, la mort per menor elegesc? E no
dubteu en res de dir-me lo que la celsitud vostra eligir.
La Princesa conegu la molta passi que Tirant ab si portava, e ab gest afable fu
principi a un tal parlar.

Resposta feta per la Princesa a Tirant.
-Tirant, les tues paraules mereixedores sn de resposta, car b s lo que desitges;
per la mia fama clara s, car fins ara sens crim he viscut. Digues, quina ra a tu
ha dada esperana del meu llit? Lo creure sol sser gran infmia a les donzelles, e
les nostres paraules sn cregudes freturar de fe. Jatsia que altres donzelles pequen,
e moltes que n'hi ha que no amen castedat, qui em veda a mi que lo meu nom sia
entre les poques? Si jo consent a tu, no puc dir que a no es spia, e no s cosa
neguna que lo meu defalt puga cobrir. E ab quin fet excusar jo ma culpa? Doncs
prec-te, Tirant e senyor de mi, a tu plcia voler-me deixar defendre la bellea que
fortuna m'ha comanada, e no vulles llaugerament robar-me la mia tendra virginitat,
car aquella donzella pot sser dita casta qui dubta mala fama. E creu a mi lo que et
dir: que no em desplau que tu ames la mia persona, mas tinc dubte d'amar aquell
qui em pens que ab gran fatiga pot sser meu, car no s trobada ferrnetat en
l'amor dels estrangers, qui prestament ve e molt pus prestament se'n va. Mira qu
fu aquell ficte Jason (e molts altres que nomenarte'n poria), e quanta fon la pena
que la trista de Medea pass, que matant a sos fills e aprs a si mateixa, sos mals
hagueren fi, hoc encara la cosa desitjada, mas no en l'esperana que havia de la
cosa. D'ac avant no vull pensar en les coses de present, sin en les passades
d'aquells que hom se pot servir, car s natural condici, a la qual fugir s
impossible, que nostre voler sin en sobir b terme no pot atnyer. Si alguna cosa
la donzella desitja, encara que en extrem sia mala, ab vel o ombra de b lo tal
nostre voler demana. Menyspreant matrimonis de grans reis, ne eleg jams partir-
me de l'Emperador mon pare, car pensava la sua vellea sser digna de ma servitud,
ab tot que ell sovint me diu: "Carmesina, fes per manera, ans que jo partesca
d'aquesta present vida, ab molta alegria jo et veja col-locada entre bragos de
cavaller que sia gloris, car lo meu voler ab lo teu se concordar, posat cas que sia
estrany o de la terra natural." E moltes vegades me pren a plorar de les benignes
paraules que tostemps me diu, i ell pensa que jo plore per temor d'entrar en la ms
plasent que perillosa batalla, la qual sovint les honestes donzelles mostren tembre.
Ell lloa la mia casta vergonya, confia de la mia vida, e la mia castedat fa a ell estar
segur, la bellea li fa temor. E moltes vegades, com jo s lloada de bellea davant ell
per los ulls de vosaltres, m'enutge molt d'oir-lo en sa presncia, per no vull negar
no em fos plasent sser tal com me jutjau. Ai, Tirant!, gran llibertat s donada a
mi, car no he sabuda l'art d'amar, e lo principi s a mi difcil e dubts, e si jo no
amava a tu seria dita benaventurada, perqu seria fora de tota passi, car s en
record d'aquella trista nit del castell de Malve; dir aix com dolor vol que diga:
"Qui merc no ha, merc no deu trobar."
E no volgu ms dir.Tirant estigu un poc alienat pensant en lo parlar que fet havia
la Princesa, mostrant-li la poca amor que li portava, com se tingus per
benaventurat pensant sser molt avant de ses amors e trob tot lo contrari.
Constret per molta dolor ab esforat nimo fu principi a paraules de semblant
estil.

Rplica que fa Tirant a la Princesa.
-Moltes coses jaen en cobert per mitj de negligents descobridors, car en lo principi
jo no sab descobrir la poca amor que en l'excel.lncia vostra tinc coneguda.Fins ac
he treballat en conservaci de la mia vida perqu en augment de l'honor e
prosperitat de la majestat vostra jo pogus treballar en servir aquella.Ara, puix veig
del tot la mia esperana perduda, me vull deixar de viure perqu ab la molta amor
que em t catiu no sia forat servir a persona ingrata.Oh cruels fats! Per qu em
llibers de les mans d'aquell virtus e fams cavaller lo senyor de les Vilesermes,
puix sabeu que la mort ab tan gran pena m'era vena? Car veig que ab multitud de
paraules de molta dolor acompanyades no puc pervertir a pietat l'nimo de l'altesa
vostra d'atnyer-me lo que per ra e ab molta gentilea vs reu obligada sots
promesa fe, o s, que dareu remei a la mia atribulada vida. No,vull ms d'ac
avant fiar en paraules. Puix donzella de tanta dignitat e sobre, totes les del mn
virtuosa m'haja rompuda la fe, qui por fiar de totes les altres?
-Quina cosa s fe? -dix la Princesa-.Com molt me plauria saber-ho, perqu en son
cas e lloc servir-me'n pogus.
-Molt me plau, senyora -dix Tirant-, que fengiu ignorncia per cobrir lo vostre defalt
car tal ignorncia en vs no t posada; emper de mon poc saber e mal avisat
entendre s content dir lo que hi s, demanant tostemps perd si dic res que sia en
ofensa de vostra celsitud.Per o com a mi par haver llest que fe e veritat estan
lligades,, car fe s creure lo que hom no veu ab los ulls corporals, e a es tant
com toca en les coses de Du, que simplement se deuen creure segons la santa
mare Esglsia,creu, car ra natural no basta en provar los secrets divinals qui sn
en la santa llei crestiana, sin per testimoni de la Santa Escriptura, e ab aquesta fe
nos havem a salvar. E Du s veritat que mentir no pot, e tot lo que ell ha dit de la
sua santa boca s veritat, e aix ho devem creure fermament sens dubitaci alguna;
e per tal forma estan fe e veritat ensems lligades, e la majestat vostra fa lo
contrari, que trenca la promesa fe, denegant veritat, que s Du. Doncs, venint
contra Du, s renegar-lo, car tots los qui rompen la fe, trenquen sagrament, e sn
fets enemics de Du. E vol-se excusar I'excellncia vostra, remetent-me a una mia
gran enemiga qui nomenar se fa Esperana, qui fa per son ofici desesperar moltes
gents, car aquesta no fon trobada sin per una causa, o s, que les persones
tinguen esperana de llonga vida, e per les bones obres que faran, ab los mrits de
la passi sacratssima de Jesucrist, obtinguen la glria de parads. E estic admirat
de la majestat vostra, qui t tanta magnanimitat, que us he ot dir que jams
haveu feta promesa ni grcia alguna a neg que molt copiosament no lo hi
complsseu. E d'a me dons per testimoni totes les dames de la cort vostra.
Doncs ser tanta la mia desaventura que jo, qui us desitge ms servir e obeir que
tots los hmens del mn,, la vostra grandissima liberalitat en mi manque? Encara
no ho puc creure que donzella de tanta dignitat vulla sser pedura, car com la
persona es de major estima, tant fa mes ofensa a Du, e no seria neg qui de
vostra altesa don'as fe. L'estima de major dolor de la que tinc no puc at'enyer.
Assajar vull la fortuna, la qual sovint ais que l'experimenten prospera. Entre mos
mals, lo que ms m'atribula es perqu no tinc poder de complidament mostrar a la
celsitud vostra la infinida amor a la qual justament lo merixer vostre m'obliga, e
per o esperar temps en lo qual sens temor jo puga mostrar a l'altesa vostra com
tinc en poc ma vida, e vull lamentar-me sovint ab moltes llgremes la mia gran
desaventuraimas l'extrema amor que dins mi reposa me fa dubtar los esdevenidors
perills. E los pocs inconvenients que paren grans si en dan de la vostra excellent
persona esguarden. Ja tem los mals que a vs porien seguir, noble donzella, perqu
so cert la mort sens dubte ab mi molt prest vol fer companyia, procurant a vs
molta dolor,, la qual ser a mi molt enutjosa sol per sser llunyat de la vostra
resplandent vista, poc recordant vos l'ofensa que lo tal consentir vos porta segons
vostres paraules, fengint aquelles sser honoroses. Si aix fos per los passats, no
foren meses en oblit. E content del que ja vist n'haveu en molta honor mia e gran
vergonya de la celsitud vostra, parlant tostemps ab vnia e perd, seria just, si a la
majestat vostra era plasent,, concordsseu ab l'ltima ra per no mostrar voler fer
del negre groc. Ja dolentme de l'altesa vostra digu a la Viuda Reposada e a
Estefania lo desgrat que mostrveu haver de mi, e si jo per sser estranger alguna
ombra o centilla passava per lo vostre enteniment d'alguna error que en mi se fos
causada, prenga la majestat vostra aquella seguretat segons de cavaller se
pertany. Com ixqu de la casa mia, acompanyant-me nimo d'infinida amor, si en lo
cam alguna passi sentia, reclamava a la senyora Princesa, car d'altre du socors
no esperava, e ab esperana tal entr en aquesta cambra pensant trobar a ma dolor
remei.
No pogu haver prou pacincia en mes oir a Tirant la Princesa, sin que ab esforgat
nimo fu principi a un tal parlar.

Rplica que fa la Princesa a Tirant.
-Oh, fallit d'enteniment! Ab los bns de natura, los quals sens llibertat posseeis,
vols atnyer nom de virtus, que no s'ateny sin ab multitud de treballosos actes?
Fies en la tua m e corporal fora, que tens atreviment de demanar dins la mia
cambra, en presncia de tantes dones e donzelles, lo premi que tu creus merixer?
Spies que aix com tu est poders en parlar ab la tua mala llengua, aix s jo
poderosa en oir ab les mies orelles pacientment lo que dius, dient que jo t'he
promesa la fe, volent-ho convertir a exemple de b.
E estant en aquestes raons, entr'a l'Emperador per la cambra e vu-los que estaven
en un rotle fet. Deman'ls de qu parlaven, e la Princesa responent dix:
-Senyor, nosaltres demanvem al Capit, per Qo com ell sap molt b sermonar,
quina cosa s fe. E ha'ns-ho aci declarat.
E lo Capit, ans que l'Emperador parls, se pres a dir:
-Senyor, lo nostre mestre e senyor Du, Jess, man en los seus sagrats Evangelis
que nosaltres cregam b e fermament tot o e quant s contengut en aquells ab
verdadera e pura fe sens dubitaci alguna, e que en aquesta santa fe e llei
crestiana vullam viure e morir. E tots los qui lo contrari faran sien tenguts per
heretges, e foragitats dels bns que es fan en la santa mare Esglsia. Per qu es
deuen guardar les dones e donzelles qui la fe prometen que no la rompen, car si ho
fan sn excomunicades, e aix morint, no poden sser admeses en eclesistica
sepultura ni en lloc sagrat soterrades.
Resps l'Emperador ab zel de b, ajudant al seu Capit, que deia gran veritat, que
fort cosa es rompre la fe, aix als hmens com a les dones. Emper si ell sabs la
causa de la qesti de Tirant e de sa filla, ell no haguera lloada tal ra.
E l'Emperador pres per la m sa filla Carmesina e pujarense'n los dos, sens que no
volgueren altra companyia, a la torre del tresor, per traure moneda per donar a
Tirant que ans al camp.
Com foren pujats, Tirant rest'a ab les donzelles, e, posat en gran pensament del
que la Princesa li havia dit, hagu plena notcia en aquell cas que la Viuda Reposada
li havia descobert son secret e tot lo que ell li havia raonat. E volgu Tirant
experimentar si ab prometences poria son fet revenir, e ab paraules afables e de
molta amor, de les segents paraules fu principi.

Lo raonament que fa Tirant a la Viuda Reposada e a les altres donzelles.
-Molt es dura cosa pensar en los perills esdevenidors, e si aquell qui t potncia de
llevar la coneixena als coneixents, llevant al savi lo seny alguna cosa no li restaria.
La major dolor que als mesquins atribula s que en algun temps sien estats
benaventurats. E per o la mia pensa sens compareci est ofesa per ma senyora.
Si jo he b enteses les sues querelles, manifesta que la sua amor no ha tengut
poder vers mi ab prspera fortuna, e per o los meus mals no tenen ra d'sser
creguts sin per testimoni de mes paraules, e per o desitja la mia nima sser
aconsolada perqu jo pogus fer tals e tan assenyalats serveis a la senyora
Princesa que la majestat sua conegus jo sser digne de la sua amor aconseguir, e
a vosaltres totes en general e a cascuna per si en honest matrimoni collocar-vos
pogus. A la mia singular parenta, en voluntat germana, Estefania, qui present s,
per b que ella tinga molts bns e molta riquea, per jo li'n volria molt ms donar,
tants e ms que no en t; a la senyora Viuda Reposada, que fos secretria major
de tot mon pensament e li dons marit que fos duc, comte o marques, ab tants de
bns que ella ne reste contenta e faa rics a tots los seus; e per semblant volria fer
a Plaerdemavida e a tots los altres.
Estefania fu infinides grcies per ella e per totes les altres al virtus Tirant de la
molta voluntat que els mostrava. Dix la Viuda Reposada a Estefania:
-Fes-li tu grcies per ta part, que jo les hi sabr fer per la mia.
E gir's devers Tirant ab cara e gest afable fent-li present de semblants paraules.


Les grcies que fa la Viuda Reposada a Tirant.
-No es senyal del darrer mrit lo donar aix com la senyoria vostra fa, mas s
principi d'amistat e de gran amor, e fa lo do plasent e gracis lo que prestament lo
dna. E qui dna lo que no pot negar, fa molt b; emper encara que se'n faa
liberal, poc dna. Jo fa infinides grcies a la senyoria vostra del bon record. E jo
no vuil marit, per gran senyor que sia, sin u, lo, qual, com a Du, adore nit e dia e
el tinc continuament present encara que sia absent. Aquell que ame no m'ha morta,
mas dna'm causa de mort, e per go vull primer oferir als dans la mia persona que
manifestar ma voluntat per los perills que seguir-me'n porien, qui serien causa
d'impediment a la fi de mon proposit, los quals deixar de recitar perqu no s
temps ni lloc.
Acabant la Viuda Reposada, Plaerdemavida fu principi a un tal parlar.

Parla Plaerdemavida.
-Capit senyor, com sou nafrat de la virtut de pacincia! E no sap la senyoria
vostra que aprs de pecar se segueix penedir? Vs sou vengut en les cambres de
ma senyora, qui sn sepultura per a vs, puix no trobau misericrdia. Jo us suplic,
per merc: no s'hi ha de perdre l'esperana, car Roma no es pogu fer en un dia.
E per un no-res que ma senyora vos ha dit, estau ja esmaiat? En les forts batalles
sou vs un anims lle e tostemps sou vencedor, e temeu una senyora sola, que
ab esforg e ajuda nostra vos darem d'ella vencedor? A la gent d'armes dau gran
esfor e a nosaltres toleu lo poder, mas jo veig temor e pietat contrasten als cruels
ardiments. Par-me que Du vos paga segons vostres mrits. Sou en record
d'aquella plasent nit del castell de Malve, que jo somiava, e lo que vs dieu ab
quanta misericrdia en aquell cas obrs? E per o se diu en la nostra terra un
exemple vulgar- "Qui s piads e puis se penit, no deu sser piads dit." Ja no vull
ms dir d'aquesta ra sin que totes vos ajudarem perqu la senyoria vostra sia
contenta. E lo darrer remei jo lo hi s quin s: que s'hi t a mesclar una poca de
fora, car la temor, qui ve de poc saber, fos apartada de si. Car cosa s lletja a les
donzelles, com sn requestes d'amor, no hagen a dir aquell espantable mot. "B
em plau." Oh, com me par mal mot per a donzella! E per o jo us promet, a fe de
gentil dona, e per la cosa que ms ame en aquest mn, encara que jo en spia la
creu al coll portar, en dar-hi tota aquella endrea que jo por. En aquell cas jo ser
dita justa remuneraci menor que el treball, per qu, senyor, faa la merc vostra
que jo sia conservada en l'amor del meu Hiplit. Mas gran dubte em fa que, com jo
comence a veure los seus rebordonits passos on volrien anar, no em contenta molt
son fet. E per o me tem jo de I'esdevenidor perill, car conec que ell ser bon
esgrimidor, que no cura de tirar a les cames, mas tira al cap. Ms sap que jo no li
he mostrat.
Tirant s'alegr un poc ab les burles de Plaerdemavida, e llev's en peus e dix-li:
-Donzella, segons me par, vos no amau encoberta a Hiplit, ans voleu que tots ho
spien qui saber-ho volran.
-Qu em fa a mi -dix Plaerdemavida- que tot lo mn ho sapia, puix Du m'ha dat
n lo bon gat ab l'esperana ensems? E per o vosaltres, hmens, moltes voltes sou
desconeixents, que volreu cobrir la culpa vostra ab dissimulaci d'honest parlar,
pensant que som donzelles e no tendrem atreviment de dir-ho. E teniu de propietat
que en lo principi sou bons e en la fi sou mals, aix com s la mar, qui entrant-hi
troba hom l'aigua suau: aprs, com sou molt dins, s fortunal. Aix s en lo principi
d'amor, que sou blans, aprs aspres e terribles.
E estant en aquestes raons, vengu l'Emperador e pres per la m al Capit e
tragu'l de la cambra, e parlaren molt sobre la guerra. Com fon hora de sopar,
Tirant ab los seus ana a la sua posada.
E venint la nit, que la Princesa se volia en lo llit posar, la Reposada Viuda li fu
principi de semblants paraules:
-Senyora, si la majestat vostra sabia l'extrema passi que Tirant passa per causa
de vostra altesa, e les coses que ens ha dites a totes ensems, n'estareu admirada.
Aprs a mi, apartant-me a una part, les coses que m'ha dites de I'excellncia
vostra, que tinc fastig de recitar-les-vos, mostrant en les sues vils paraules lo poc
b que us vol. E la sua ficci a manifestarse tenia: que la divina Providncia no
permet que les coses mal fetes ni mal pensades sien de llonga duraci.
La Princesa s'alter molt del parlar de la Viuda Reposada. Desitjosa de saber-ho,
tom's a vestir la gonella, e posaren-se dins un petit retret perqu de neg no
fossen odes; e primerament li recit tot lo que Tirant havia dit a totes, e com les
volia totes collocar de matrimonis honorosos, ab les promeses preciosas que los
donadors acostumen de fer. Aprs, ab gran maldat e decepci, fu principi a sa
malcia la mala Viuda.

Lo mal consell e reprovat que la Viuda Reposada don a la Princesa contra
Tirant.
-Experincia manifesta mostra a les persones qui tenen bona discreci que deuen
usar ms del seny que de la voluntat. E com les persones sn de major altesa e
dignitat, tant deuen sser mes virtuosas e de ms perfecci. Emper encara que un
home sia de ms alt enginy e ms prtic que altre, aix com s Tirant en les armes,
no resta que tots los hmens naturalment no tinguen enclinaci en malparlar de les
dones e pitjor obrar. E havent nosaltres tal coneixena, devem usar de nostres
remeis, e no voler seguir les coses voluntries; car neg no pot sser senyor ni
conservar-se en la posseda senyoria si no t saviesa; car fent lo contrari s dit foll.
Quants cavallers sap b vostra altesa que desitgen e han desitjat lo que Tirant
volria, qui sn savis e ab molta discreci; e aquest Tirant es home cruel e gran
homeier, qui tot sol t ulls. B s que no veu ms que los altres, mas en follia t
major atreviment; ni t mes saviesa que los altres, mas t menys vergonya e ms
atreviment. E si vostra altesa sabia lo que diu de vs jams li deureu voler b.
-Digau-m'ho prest -dix la Princesa-, e no em faau tant penar.
-Ell m'ha dit en gran secret -dix la Viuda Reposada- e m'ha fet posar les mans
sobre los Evangelis d'a jo no diria res a neg. E per quant sou ma senyora
natural, qui seria venir contra la fidelitat, quinsevulla sagrament que jo haja fet, no
val res, per o com es contra caritat. Primerament m'ha dit com Estefania e
Plaerdemavida son ab ell d'acord com per forga o per grat ell passar a vostra
majestat; e si fer no ho volreu per grat e a tot son voler, que us passar l'espasa
per lo coll donant-vos cruel mort; e aprs far per semblant a vostre pare, e robant
tot lo tresor, se posar en les galeres sues e iran-se'n en la llur terra; e ab lo tresor
que se'n portaran, robes e joies, trobaran all de ms belles donzelles que vostra
altesa no s; car diu que vs no semblau sin mossa d'hostal, que sou donzella ab
molt poca vergonya, e que en la m lo portau dient qui el vol. Mirau, senyora, per
vostra virtut, lo trador celerat, quines coses pensa de vostra altesa! E diu encara
ms lo reprovat ab poca fe, que no era vengut ell en aquesta terra per fer armes, e
que tantes vegades es estat nafrat, e que per mala sort ha conegut a vs e a vostre
pare. Qu us par, senyora, de tal parlar de cavaller? Com pensa ell en la honor de
I'excellncia vostra ni de l'Emperador, qui tants bns e tantes d'honors li haveu
fetes? All foc qui el crem, qui semblants coses diu. Sabeu encara qu diu ms?
Que no ama ni vol b a dona del mn sin per sos bns, ms que per la sua
persona. D'aquestes coses diu moltes, e d'altres moltes maldats. E so en record
que em dix que si jams altra nit s'hi veu tal com aquella de Malvel, posat cas ell
vos fes mil sagraments, no tendr neg: per forqa o per grat, ell passar a vos,
aprs vos far tres figues e les vos posar en la barba; aprs vos dir: "Na mala
dona, ni grat ni grcies, ara que n'he hagut lo que desitjava." Ai, senyora, la mia
nima plora gotes de sang, com hi pens en tantes maldats com ha dit de vostra
altesa! E per o, senyora, vos vull dar un consell, si b no el me demanau. Aprs de
l'honor de vostre pare e mare, no s neg qui tant se dega dolre de vs com fa jo.
Per o com tant de temps vos he tengut en los meus braos, e mamat haveu de la
mia llet, tinc desig de cercar-vos honors e delits; e vostra altesa s's de mi
amagada per fer festa en aquest reprovat de Tirant, donant ms fe en Estefania e
Plaerdamavida que no a mi; i elles porten-vos trada e venuda. Ai, trista de vs! I
com vos ha difamada e far ms d'ac avant! Estefania b fa: volria trobar
companyia en sa gran culpa. Deixau-vos de semblants amistats, puix sou
informada de la veritat, car jo no us diria sin tant com s I'Evangeli. Aquestes
coses que a la majestat vostra he dites, s necessari vos me jureu de jams dir-ne
res a persona del mn, car he dubte que si lo trador de Tirant ho sabia no em fes
matar, e aprs iria-se'n. Vs, senyora, dissimulau la cosa, e a poc a poc apartau-lo
de vostra amistat, per co que faa la guerra per vostre pare; car si promptament
vostra altesa lo llana de si, pensar que jo ho he dit. E aquestes altres son dignes
de disciplina, per no tot en un dia. E guard-se l'excellncia vostra de fiar d'elles;
aqueixes vos trairan. No veu vs Estefania com t lo ventre gros? E jo estic
admirada l'Emperador com no lo hi coneix. E tal mateix se far Plaerdemavida.
La Princesa estava molt adolorida, car nova dolor li tenia ocupat lo sentiment; e
decorrent dels seus ulls vives llgrimes, acompanyades de molta ira, fu principi a
semblant lamentaci.

Lamentaci que fu la Princesa.
-Com pense que tinc reprensi de pare, la mia nima del cos partir-se vol, per go
com volria lo discurs que tinc de la mia dolorosa vida pogus ab amargues
llgrimes plnyer e lamentar la mia gran desaventura. E perqu m's forat donar
ra de ma penosa vida, ab les mies mans fredes eixugar la mia cara humida de
moltes llgrimes. E si em demanes de qui tinc querella, sol de les lleis humanes, les
quals ab gran enveja en aquest cas me llunyen d'aquell que justament me pensava
que devia amar, e jo l'amava en extrem grau per los grans beneficis qui d'ell
esperava rebre la corona de l'Imperi grec. Oh Du just! On s la tua prompta
justcia? Com no davalla prestament foc del cel que en cendra faga tomar aquell
cruel e ingrat Tirant, qui jo pensava que seria meu? E lo primer cavaller qui jo dins
ma pensa tenia per senyor, pensant que fra fi de mos mals, e veig tot lo contrari,
aquest havia a senyorejar la mia persona e tot l'Imperi, aquest pensava jo tenir per
pare e per germ, per marit e senyor, e que jo fos serventa sua. Mas, per qu em
dolc ni dic aquestes coses en absncia sua, que de mos adolorits clams no t ell
gens de sentiment, car molt millor fra hi fos ell present? Ai, trista, que lo meu cor
est adolorit, e l'amor mia s mesclada ab cruel ira! E totes les quatre passions
combaten la mia atribulada pensa, o s: goig, dolor, esperana e temor, car neg
en aquesta present vida no pot viure sens aquestes, per gran senyor que sia, e la
virtut s que no deu hom amar sin un sol Du. Oh, qui pensara jams que de la
boca de tan virtus cavaller poguessen eixir semblants paraules! E quin dan li he
fet jo, per ell voler la mort de mon pare e de la mia mare, e d'una miserable filla
que tenen? Ara, voleu que us diga, Na Viuda?: tan prest poria Tirant fer tomar lo
sol atrs com poria fer que jo fes cosa que fos deshonesta. Oh Tirant! E on es
l'amor que solia sser entre tu e mi? E per quina culpa so estada jo mereixedora
d'aix sser feta vil e abominable a tu? Lo teu amor llauger e de fermetat poca, per
on es fugit de mi aixi prest? Jo, msera Carmesina, qui solia esser serventa tua, te
prec que em dnes la vida que donist al Mestre de Rodes e a tota la sua Religi. E
pora esser que tu sies mes cruel a nosaltres que tots aquelis? E per jo fer resta a
ta virtut, coneixent lo teu molt mer'eixer, diguist paraules que no estaven be en
boca de cavaller, que no ames dona ni donzella sino per los bns, e que
forcvolment vols pendre la despulla de la mia virginitat? Oh quant escampament
de sang tals paraules porten! Per jo estime mes que les gents diguen que s
estada benigna e piadosa ais estranys que si deien lo contrari, que so estada cruel
e mala als virtuosos d'honor dignes, car si lo meu esperit volgus usar de crueldat,
no seria lo sol eixit que la tua cambra faria plena de sang de tu e de tots los teus.
E no dix ms, sin que o tocar a matines e dix:
-Viuda, anem al llit, per b que lo meu dormir ser molt poc aquesta nit, ab la gran
ira que tinc de Tirant, aquell que jo tant solla amar.
Resps la Viuda:
-Suplic-vos, senyora, per merc, que, de tot lo que us he dit, que la majestat
vostra no ho diga a neg, per lo gran periii que seguir me'n poria. E, d'altra part,
no volria que em tinguessen en estima de reportadora de noves.
-No tingau temor -dix la Princesa-, car jo guardar de dan a vs, e a mi de crrec.
Com foren dins la cambra, Estefania, que les vu venir, dix:
-B em par, senyora, que gran plaer haveu pres en les raons de la Viuda corn tant
hi haveu estat. B volria saber en que est tot lo vostre pensament.
E la Princesa se ms en lo llit sens fer-li resposta, e pos lo cap davall la roba, e
pres-se agrament a plorar.
Com la Viuda se'n fon anada, Estefania li deman de qu plorava ni quina congoixa
tan gran era la sua. La Princesa li dix:
-Estefania, deixa'm estar, si vols, e guarda tot aquest mal no torne sobre tu, que
ms aparellat t'est que no et penses.
E Estefania estigu molt admirada qu podia sser a. E no li torn ms a replicar,
e git's prop d'ella aix com acostumava de fer.
En tota aquella nit la Princesa jams pogu dormir, sino plorar e lamentar-se. Per lo
mat ella se llev tota malalta del vetlar que havia fet. Ab tot a ella s'esfor
d'anar a missa.
Com Tirant sabe lo seu mal'e fon informat per Estefania lo plorar e la congoixa que
en la nit tenguda havia, estigu molt admirat quina podia sser la causa que tant
l'hagus agreujada, a acostant-se a la Princesa, ab humil gest e ab veu piadosa fu
principi a paraules de semblant estil.

Demanda de conhort que fa Tirant a la Princesa.
-Lo piads parlar porta ab si tristor ais odors, en especial en aquells que ab molta
amor amen. E par-me a tot mon seny que lo vostre mal tinc jo sobre los meus ulls.
E si tanta merc me volia fer la celsitud vostra en fer-me part del mal qui us
atribula, o almenys dir-me la causa qui us fa plnyer, la mia nima en aquest mn
sentiria glria. E lo que dic a la majestat vostra es perqu ho conec en l'alteraci de
la vostra cara, que so cert que es quitia de tota culpa. Necessria cosa s, si voleu
que vixca, que mudeu la vostra cara e que no siau desconeixent vers mi. Per qu
us suplic, encara que de mi acabat remei no espereu atnyer, almenys no por
sser que algun til no en vinga a la vostra excel-lent persona. E deixant la major
part de mes paraules, perqu'e veig no tendria temps de poder-les recitar, solament
dir l'extrema pena que lo meu. cor en si porta, com no puc tot lo temps de ma
penosa vida poder contemplar la vostra sobre singular bellea. Ara no s poc content
en haver porrogat lo manament que per la majestat del senyor Emperador m'era
estat fet que ans al camp.
No pogu ms retenir Tirant que dels seus ulls no destillasen vives llgrimes; e
conegu que la Princesa mostrava enutjar-se'n, e dix:
-Senyora, ab sobres gran treball, per no fatigar l'altesa vostra, detindr dins mi
l'extrema passi que la mia atribulada nima sent, que del carre del tan atribulat
cos se vol partir si ab pena tal t de viure. E si la ma estat vostra s'enutja de les
mies atribuladas paraules, assajar ab enamorats serveis mudar la malvolena que
en extrem mostrau contra mi, mostrant alegrar-vos de la pena que em veu passar,
e no-res-menys no voler consentir que sol les mies mans toquen les vostres
vestidures. Aquest s lo premi que jo espere de ma benvolena? Puix aix s, en
defensa de virtut me deixar de viure, ab tot que us veia possedora d'excellent
corona de l'Imperi grec per mos mal premiats treballs qui aprs ma fi restaran per
immortal recordaci de gents.
No pogu ms parlar Tirant, per la molta passi que sentia, e la Princesa ab veu
baixa fu principi a tal parlar.

La resposta quef u la Princesa a Tirant.
-Ab lo menys crrec que por vull satisfer a ta demanda, per o com s cosa que
vergonya ab si porta, car la mia llengua -ab gran tre ball pot formar tals paraules,
ne la mia cara, no gens bella, qui es temerosa e, molt vergonzosa, te dar causa de
negar que un tan lleig e gran defalt de mi s'aparte. No vull ms ab tu contendre de
paraules, perqu conegues quanta es la mia pacincia e humilitat. Car los sollicits
treballs e malaltia que la misria humana ab si porta, fa dolre la mia atribulada
pensa, e aix passar lo temps de ma penada vida celant la granea de la mia
extrema pena. E no penses sia tan poc lo treball que comporte en detenir tan gran
dolor coberta, car los plors e sospirs qui als atribulats turmenten, es gran descaiqs
poder-los manifestar a persona fel, e per o jo ame de present lo que tu, per
ventura, ames en esdevenidor.
E no li pogu mes dir, per go com los metges vingueren acompanyats de
l'Emperadriu. Tirant pres llicncia e an-se'n a sa posada pensant tostemps en lo
que la Princesa dit li havia, e fon posat en gran pensament. E aixi estigu sens
menjar, que no volgu eixir d'una cambra fins que lo Conestable an al palau e
parl'a molt ab Estefania e ab Plaerdemavida, e els dix lo fort pensament que Tirant
tenia del que la Princesa dit li havia:
-Quin remei porem dar dix Estefania- a la sua gran dolor, car tant com jo adobe
de dia ho desbarata la Viuda de nit? E com jo li parle de res de Tirant,, lo que de
primer no feia, ans volia nit e dia no parlassen d'alre, e de ses amors com se
regiria, ara s's sots mantell d'honestetat coberta, e aquesta que t lo cor temers
e I'enteniment grosser en amar, hi entra molt mal e ab gran dificultas en amor. E la
Viuda, qui sap aquest c'arrec d'amor per ella conegut, li muda tot lo joc com a
maestra en l'art. E tots los qui amen son cecs, e no es temen ni miren en tals afers;
car si la Viuda no fos, no una vegada, mas cent jo l'haguera fet entrar dins la sua
cambra, volgus o no, aix com flu aquella nit al castell de Malve. Per, puix a mi
no es tolta llibertat, ab baixa veu jo li parlar de Tirant ab ombra de piadosa
amistat.
E finit llur parlament se n'entraren en la cambra on era la Princesa ab grans raons
ab la Viuda Reposada, e no li pogu parlar; e conegu Estefania no era hora
disposta per parlar ab ella. L'Emperador, que sabe que lo Conestable era all, pens
Tirant hi devia sser tamb; fu-los cridar e, com devien tenir lo consell, dix
l'Emperador:
-Anem a la cambra de Carmesina, e alli veurem com est, car hui tot lo dia no es
sent b.
Lo Conestable se ms primer, aprs venia l'Emperador e Tirant, aprs tots los del
consell los qui anar hi volgueren; e troharen que la Princesa estava jugant ab la
Viuda a naips, alpartades en un cant de la cambra. E aqu s'assigu l'Emperador
prop d'ella demanant-li de son mal; e ella prestament li resps:
-Senyor, com jo veig la majestat vostra, sobtosament se parteix lo mal de mi... -
girant los ulls devers Tirant e prenent-se a somriure.
E l'Emperador pres gran plaer en les raons de Carmesina, e molt major com la vu
en tan bona disposici. E aqu parlaren de moltes coses, e la Princesa de bon grat
responia en tot lo que Tirant li deia, car la Viuda Reposada li consell fes festa a
Tirant, no tant com solia de primer, mas domsticament aix com als altres.
E la Viuda volgu que Tirant no se'n torns en sa terra, mas que perds l'esperana
de la Princesa de no amar-la, e que ams a ella, e per o deia ab tota maldat lo que
dit havia a la Princesa; per o fon ella causa de tanta dolor.
Com fon quasi nit, l'Emperador ab tots los h'omens se n'anaren casc en sa
posada. E l'Emperador l'endem congoixava tota la gent se degus partir per anar
al camp. E Tirant e tots los altres desempatxaven lo ms que podien. E Estefania,
parlant aquella nit ab la Princesa, ms-la en noves de Tirant, e la Princesa
prestament li dix:
-Calla, Estefania, e no em vulles mes enutjar, car los sants de parads, qui sn
cascuns en gran autoritat posats, son poc ansiosos del que tu dius ni de nostres
mls'eries, car ab altres coses de virtuosas obres nosaltres havem a guanyar premi
qui no s'ateny sin ab m'erit de prpia virtut; car tots aquells qui fan semblant
d'amor no sn de natura d'or, qui a tot lo mn plau, aix als grans com als pocs, als
ries com als pobres, ni poden sser tots d'una voluntat, car uns sn amics de
paraules e serveixen de vent, e d'aq aital fan semblant fins a la boca; car si jo et
recitava tots los seus singulars actes, ell s cavaller no conegut sin en temps de
treves; per jo callar fins a tant que la fortuna adversa done, llicncia a mi de
parlar. Segueix-se, de tu, que ab pintades paraules vols posar ma vida en perill, e
val ms que anem a dormir ans que la mia atribulada persona passe mes dolor.
Estefania volgu parlar, i ella no ho consent. La Princesa se'n part e Estefania
rest ab pensament de dona mortal.
E aix passaren dos o tres dies, e la Princesa mostrava la cara afable a tots e per lo
semblant a Tirant per o com sabia que prestament se'n tenien de partir. E davant
l'Emperador li dix:
-Senyor, veus ac Tirant, lo vostre virtus Capit, lo qual pens que dins breu temps
far del Sold lo que ha fet del Gran Caramany e del rei de la sobirana India o aixi
com fu del rei d'Egipte; car certament, si tot lo mn havia batalla, aquest sol seria
per guanyar honor i fama perdurable entre aquells qui vendran aprs d'ell, lo qual
de singular premi es mereixedor, lo gran bataller, car ab verdader cor e sens frau
neg tostemps ules batalles ha fetes e ab gran humilitat les ha ofertes a la
majestat vostra.
Parl l'Emperador e dix:
-Capit virtus, jo us regracie molt les moltes honors que m'haveu fetes, e prec-
vos que aixi com fins aci haveu ben obrat mostrant la molta virtut vostra, que ho
fagau aix d'ac avant, 0 millor, que tal esperanza tinc de vs; e Nostre Senyor me
faga grcia que us puga premiar segons lo vostre molt mereixer.
Com Tirant vu tantes de raons suprflues, e que la Princesa ho havia principiat
quasi a manera de mig escam, no li podir altra paraula sin:
-Ser.
Tirant per voler anar a sa posada davall per una escala, e fon en una cambra on
trob lo Gran Conestable e Estefania e Plaerdemavida a grans raons. E Tirant s'hi
acost e dixlos:
-Vosaltres, gerinanes mies, de qu parlau?
-Senyor -resps Estefania-, de la poca amor que la Princesa en aquest cas de
vostra partida mostra a vostra senyoria, aix com ella se deuria esforar, ara mes
que jams, en fer-vos festa ab amor, encara que ella hi poss un tros de sa honor.
Aprs, senyor, parlvem qu ser de mi si vosaltres partiu. Car l'Emperadriu me dix
anit: "Estefania, tu ames." Jo torn roja e vergonyosa, e abaix los meus ulls en la
mia falda. Aquests senyals d'amor de mi qui atorgava eren prou, en mi qui callava,
car de primer no sabia quina cosa s amar, sin d'aquella nit del castell de Malve.
E si vosaltres vos partiu, poca benaventuranqa i miserable penyora d'amor restar'a
en mi, sin molta dolor qui em far companyia. Ai trista desaventurada! Aix ser
que jo ser punida per lo pecat de vosaltres.
-Senyora dix Tirant-, e no us he jo ja dit que lo dia de nostra partida jo suplicar
al senyor Emperador, present la senyora Emperadriu i la Princesa, e totes seran
avisades que sien bones en fer aquest matrimonio E restar ac lo Conestable, e lo
seu ofici acomanarem al Vescomte, e fareu llavors vostres bodes.
-I com ho far jo -dix Estefania-, que vos no hi siau? E no s'hi faran festes ni
danses ni alegria nenguna sens que vostra senyoria no hi sia.
-E qu hi fretura festes a les bodes, puix a les esposalles no n'hi hagu? dix
Tirant-. La festa e l'alegria deixau-la per al llit on no hi haja temors mesclades de
recel.
E estant en aquestes paraules, davall l'Emperador ab Carmesina per la m, e
pens Tirant que en aquella hora tenien disposici de dir-ho a I'Emperador; e
acost's lo virtus Tirant a l'Emperador, e, present la Princesa, don del genoll en
terra e ab veu humil e de molta grcia acompanyada, fu principi a la segent
suplicaci.

Suplicaci que fa Tirant a l'Emperador.
-La glria quede la majestat vostra, senyor, se contempla, es per veure-us
cobdicis d'obtenir aquella eterna glria e fruci celestial de paradas, la qual sou
mereixedor posseir per moltes virtuosas costumes en les quals benaventuradament
vos sou envellit, usant d'obres de clemencia. E havent viscut per molts anys.en la
temporal gl'oria, ab gran trimfo, donant llum en lo mn de crestianssim senyor ab
les vostres operacions fundades en fe, esperanza e caritat, per qu'e podeu sser
cert de l'esdevenidora glria; e per co com la majestat vostra sao que tota gran
senyoria s vida breu, e no resta en aquest mn sin lo b que hom fa, ab molta
submissi vull suplicar a la majestat vostra e de la senyora Emperadriu e de la
senyora Princesa, qui aci present es, si tal suplicaci. en semblant cas pot sser
admesa, que fos fet matrimoni de la donzella Estefania de Macednia ab lo meu
singular gerrn comte de Sant Angel e Conestable Major de vostra altesa (per
vostra benignitat a ell dat, aix l'ofici com lo comdat), com semblants matrimonis
sien lligams de grandissima amor, majorment,com,ne proceeixen fills qui per a
tostemps resten vassalls e servidors de la imperial corona, e tots los parents e
amics per amor d'ells. E per o com la humana vida d'aquest mn s molt breu, s
gran consolaci als h'omens e natural cosa deixar fills qui puguen posseir llurs
bns, com los perills que los hmens passen en aquest mn sien molts, e
majorment los qui usen la guerra; car com los resten fills se'n van aconsolats, e los
parents e amics s'aconsolen ab los fills. E per o no pot sser atesa felicitas en
alguna cosa que no sia perdurable, ni felicitas no pot sser trobada sin per bonea
de vida.
E call, que no dix ms. No tard l'Emperador en estil de semblants paraules fer
resposta.

Resposta feta per l'Emperador a Tirant.
-Llig-se en un tractat que Sneca fa dient que neguna cosa no es ms carament
comprada com s aquella qui ab pregries e suplicacions se demana. E per co,
Capit, a mi no s plasent que vs me facau moltes preg'aries del. que nosaltres
devem esser pregats. E tot mon lloc e poder jo done a ma filla, que ac present es,,
que ho fara ab consentiment de sa mare.
E part's d'ells sens dir-los ms, e lleix'ls la Princesa ab ells. Com Estefania vu
que l'Emperador s'era partit d'ells aix estroncadament, presum que a l'Emperador
no plaa que es fes lo matrimoni, e sens mes pensar-hi lleix la companyia de la
Princesa e de Tirant, del Conestable e de Plaerdemavida, e sola se n'entr en una
cambra, e aqu comenr de plorar e fer gran dol.
Tirant pres del bra, a la Princesa, e acompanyats del Conestable e de
Plaerdemavida, anaren a la cambra de I'Emperadriu, e Tirant e la Princesa
suplicaron a lEmperadriu que volgus consentir en aquest matrimoni, puix
l'Emperador n'era content, la qual responent dix que ella era molt contenta. E
prestament feren ajustar tota la cort perqu'e fossen a les esposalles d'Estefania. E
tots estaven ajustats en la gran sala, e un cardenal que hi havien fet venir per
esposar-los. E trameteren per I'esposada que vingus, e trobaren-la que encara
estava plorant, que no en sabe res fins que la vingueren a cridar que I'Emperador e
- tots l'esperaven. E totes les altres donzelles pensavenque estava en la sua
cambra per abillar-se, e ella se fartava de plorar.
Fetes que foren les esposalles ab gran trimfo, ab danses e singular col-laci,
volgu I'Emperador que en I'endem'a se fessen les bodes per co que no
detinguessen la partida de Tirant; e aixi fon fet. E foren-h fetes molt grans festes
de juntes, e danses e momos e molts altres entramesos qui ennobliren la festa; e
tothom estava content sino lo miserable de Tirant.
La primera nit que donaren la novia al Conestable, Plaerdemavida pres cinc gats
petits e pos'a'ls en la finestra on dormia la novia, e tota la nit jams feren sin
miolar. E Plaerdemavida, aprs que hagu posats los gats, an'a-se'n a la cambra de
I'Emperador e dix-li:
-Senyor, anau cuitat a la cambra de la novia, que lo Conestable haur fet mes mal
que no es pensava, que grans crits hi he sentits; gran dubte em fa que no haja
morta a vostra cara neboda, o, almenys, mal nafrada; e vostra majestat, qui li s
tan afix parent, vaja-Ii ajudar.
Tant li foren plasents a I'Emperador les raons que li dix Plaerdemavida que es tom
a vestir, e los dos anaren a la porta de la cambra de la novia e escoltaran un poc.
Com vu Plae rdemavida que no deia res, pres-se a dir:
-Na novia, com estau vos ara que no cridau ni dieu res? Par-me que ja us es
passada la dolor i la major pressa de la batalla: dolor que et vinga als talons!, no
pots un poc cridar aquell sabors ai? Gran delit es com se ou dir a les donzelles.
Senyal s, com tu calles, queja t'has enviat lo pinyol. Mal profit te faa, si no t'hi
tornes. Vet ac l'Emperador que t'est'a escoltant si cridaras, car t dubte que no et
facen mal.
E l'Emperador li dix que calls e que no digus que ell fos alli.
-A bona fe no far dix Plaerdemavida-, ans vull que spien que vos sou aci.
Llavors la novia se pres a cndar dient que li feia mal, e que estigus segur. Dix
Plaelrdemavida:
-Senyor, tot lo que diu la novia es manllevat, car les paraules que diu no ixen de
l'nima, ans me par que sien fictes, e per o a mi no em plaen.
L'Emperador no es podia detenir de riure de les raons saboroses que dia dir a
Plaerdemavida. Dix llavors la novia, com los sentia aixi riure:
-Qui ha posats alli aquells mals de gats? Jo et prec que els vulles posar en altre
lloc, que no em lleixen dormir.
Resps Plaerdemavida e dix:
-Per ma fe no far, si Du m'ajut. E no saps tu b que jo s traure de gata morta
gatons vius?
-Oh d'aquesta massa sentida -dix l'Emperador-, e com cau en grat al meu esperit
les coses que en diu! Jo et jur per lo sobiran Altisme que si jo no tingus muller no
en pendria altra sino a tu.
L'Emperadriu an'a a la cambra de l'Emperador e trob'a la porta tancada, que no hi
havia neg sino un patge que li dix com l'Emperador era a la porta de la cambra de
la novia; e an devers aquella part e trob'l ab quatre donzelles que estaven ab ell.
Com Plaerdemavida vu l'Emperadriu venir, ans que neg parls dix:
-Moriu-vos prest, senyora, vejau qu m'ha dit lo senyor Emperador, que si no
tingus muller que no en pendria altra sino a mi; e per l'ofensa que vos me fu,
moriu-vos prest i molt prest.
-Ai filla de mal pare! dix l'Emperadriu-, e tals paraules me dius? -E fon-se girada
devers l'Emperador-: I vs, en beneit, per a qu voleu altra muller, per dar-Ii
esplanissades e no estocades? Guardau que jams mor dona ni donzella de joc
d'esplanissades.
E aixi burlant ab molta alegria se'n tomaren a la sua cambra, e l'Emperadriu ab les
donzelles se n'anaren en ses cambres.
L'endem per lo matl tothom s'alegr e feren molta d'honor al Conestable e a la
novencana. Portaren-los en la major esglsia, on diren la missa ab molt gran honor.
Com hagueren dit l'evangeli, lo sermonador puj en la trona e fu un solemne
serm precant de vicis e de virtuts. E aprs, en la fi del sereno, per manament de
l'Emperador fu la segent oraci per posar en esperanza a tots los qui de bon cor
lo servien.

Loraci que fu lo frare aprs del serm.
-La mia llengua indocta no seria suficient en recitar los actes virtuosos e de
memria singular que aquest serenssim, prsper e poders senyor, lo senyor
Emperador, ha fets en favorir, heretar e sublimar en grans dignitats a sos criats,
servidors e vassalls, e far molt ms tant com la vida lo volr acompanyar. E
deixant-me recitar les sues grandssimes perfeccions, les quals augmenten la
veritat de la sua gran altesa (car delit s de recitar la granea de l'alt coratge dels
generosos prnceps com augmenten la glria e estat de sos vassalls, criats e
servidors, aix com ha fet d'aquest fams e virtus cavaller estranger, natural del
realme de Frana, havent b servit la ptria grega), l'alt Emperador, ab la sua
plasent m plena de misericrdia e liberalitat, ha donat al valers Diafebus, comte
de Sant ngel e Conestable Major de l'Imperi grec, una parenta sua molt acostada,
nomenada Estefania, filla d'aquell ilustre, legtima e natural, d'aquell temers
senyor senyorejant la corona del grec Imperi, la qual per tot lo mn s temuda, lo
qual germ seu fon intitulat duc de Mecednia. E aquest ducat, ab sa filla Estefania,
neboda sua, dna al dit Conestable'ja desss nomenat, ab tots los bns, joies,
robes que el dit Duc deixat li havia. E lo serenssim Emperador, de sos bns propis
graciosament dna a la dita Estefania cent mlia ducats, que en puga restar e fer a
totes ses prpies voluntats. Tal senyor com aquest fa bon servir, qui sap
galardonar, anar e honrar a tots sos servidors. Aquest senyor t honor abraada, e
no la deixa partir de si, com honor proceesca de gran magnificncia d'nimo i es
omada de totes virtuts; car de magnificncia ix liberalitat, que excel-leix totes les
altres obres virtuosas qui sn dignes d'honor. E per o diu Sneca que aquell qui s
de gran nimo totes les sues obres sn de virtut. E los prnceps qui sn magnnims
e liberals, e pertany que sien savis e animosos e amadors d'honor. Tres coses sn
que per llur excel-lncia excel-lixen totes les altres en aquesta vida. La primera s
menyspreu de l'honor terrenal o temporal o de fortuna. La segona s desig de la
benaventurana eternal. La tera s il-luminaci de l'enteniment e de la voluntat. E
vull-vos dir, vosaltres cavallers, perqu sou infortunats en armes, e a per cinc
pecats. Lo principal de tots, si batalla o guerra ab falsa causa o sens justcia ser
feta. Lo segon, si en prpia fe ha mort altri, o decebut en cosa criminal. Lo ter s
si camalment ha coneguda monja o dona dada al servei de Du. Lo quart s si
maliciosament persegueix los eclesistics o els pren llurs bns. Lo quint s si comet
notable inreverncia en Du i en los seus sants. E vull-vos avisar quines sn les
bones costumes que deuen haver los fills dels cavallers. La primera s oir missa
tots dies, e dir alguna breu oraci. La segona s saber b llegir e escriure, e encara
saber gramtica e altra cincia perqu sien ms savis. La tercera s que no sien
juradors. La quarta, que no tinguen suprbia, ans sien molt humils e afables a les
gents. La cinquena, que tinguen vergonya de fer rondats. La sisena, haver temor
de Du e sser obedients a santa mare Esglsia. La setena s en fer reverncia e
saludar volenters. La huitena s estar entre cavallers e bona gent. La novena s
que no sien massa parlers ni atrevits en mal parlar. La deena s que no sien
jutjadors ni escamidors. L'onzena s que-no sien mentidors ni maldients. La
dotzena s que spien ben servir, e ben cavalcar, e ben acollents. La tretzena es
que sien ben nodrits de menjar e de beure. La catorzena es que sien lleals i
honests. La quinzena es que no sien jugadors. La setzena es que sien nets. La
dessetena s que sien cao;adors e munteros. La dihuitena es que s'apien jugar
d'esgrima de llanga, d'atxa, e ejercitar lo cos en armes. Ara vull dir un poc- de les
donzelles, perqu'e no sien agreujades; e darem fl al serin, perqu'e sien inforrades
de les propietats e nodriments que deuen haver. Lo primer es que spien llegir. La
segona, que sien devotes e que diguen oraci. La tercera, que dejunen los dejunis
manats. La quarta s que tinguen gran honestat e vergonya. La cinquena es que
parlen molt poc, e ab gran assossec. La sisena, que tot lo seu Comport sia fundat
en honestat. La setena, que sien molt humils. La huitena, honestes en menjar i en
beure. La novena, que tinguen gran temor i obediencia. La deena es que no
estiguen ocioses. L'onzena s que no sien escamidores. La dotzena es que sien
simples e humils. La tretzena, que sien aptes en bones costumes femenils e no
estguen ocioses. E a es tot lo que elles deurien tenir, e es tot lo contrari. E dir
la molta virtut d'elles. La primera, que son molt voluntarias. La segona, que sn
molt parleres e andaregues. La tercera, que no son fermes en amor ni en seny. Diu
Ovidi que lo major be d'aquest mn s amor, e la Sacra Escriptura ho conferrna,
car per amor Jesucrist pres mort e passi, e volgu perdonar al ladre en la creu
com li demana amor e perd, car lo fruit- d'amor-s amar Du e lo proysme, e d'aci
s'aconsegueix vida perdurable. E lo fruit d'amor de bns temporals son plaers. E lo
fruit d'amor de marit e muller son fills e filles. Aquestes son les virtuts que
proceeixen d'amor: franquea, que tot cavaller deu haver, ardiment, cortesia,
humilitat, gentil eloq'encia, alegria, reteniment, mod'estia, proesa, paciencia,
coneixenca, discreci, e bon saber e bon coratge anims. Les segents coses deu
jurar lo cavaller. La primera, que ell virilment far lo que son senyor li manar. La
segona, que jams desamparar cavalleria. La tercera, que no haur temor de la
mort per defendre dones e donzelles, la repblica e la santa mare Esglsia. E la
virtut que el cavaller deu haver s es: la priffiera, que sia verdader. La segona, que
sia lleal. La tera, que sia esforeat. La quarta, que sia liberal. La cinquena, que ame
justicia. Car diu Sant Joan que I'home just justifica lo malvat, car aquell que lo just
condemna, a Du es abominable, de per grcia, e dell per glria.

Com l'Emperador don lo ttol de duc de Macednia al Conestable.
Complit lo serm, e la missa, l'Emperador fu portar los cent mlia ducats e totes
ses robes e joies, e tot quant son pare li havia deixat. Aprs d'a feren vestir al
Conestable la sobrevesta del les sues armes; deixaren-lo aix,un poc; aprs
despullaren-li aquella e vestiren-li la del ducat de Maced'onia e desplegaren les
banderes del dit ducat, e al cap li posaren una corona tota d'argent molt rica, per
co com gn aquell temps acostumaven de coronar a tots aquells qui tenien ttol. Als
comtes coronaven ab corona de cuiro; als marquesas, d'acer; als ducs, d'argent;
als reis, d'or; als emperadors, corona ab set corones d'or. E per go aquest
Diafebus, conestable, aquell dia se coron ab corona d'argent, e feien-la tan rica
com fer-la volien de moltes pedres preciosas. E per semblant 'coronaran a
Estefania.
E fetes totes les coses desss dites, ixqueren de l'esglsia e cavalcaren ab les
banderes esteses per tota la ciutat. L'Emperador ab totes les dames e ab tots los
grans senyors, ducs, comtes e marquesas, ab tota l'altra cavalleria e infinida altra
gent de cavall voltejaren tota la ciutat. Aprs ixqueren fora la ciutat en una bella
praderia on havia una molt lcida font qui era nomenada la Font Santa, e tots
aquells qui prenien ttol e es coronaven venien en aquella font a beneir les
banderes, e alli donaven-li ttol de duc, o de comte, o de marqus, o de rei, o
d'emperador. Benedes les banderes, batejaren lo Duc e la Duquessa del realme de
Macednia ab aigua almescada sobre lo cap. E si aquell dia lo Duc vol fer a crear
heraut o rei d'armes, ho pot ben fer ab l'aigua que resta, e per fora li t a posar lo
nom'del ducat e dna-li de grans estrenes. E no pot sser fet heraut o rei d'armes
que no sia fill de gentilhom, per Qo com ms fe los s donada que a tots los altres
h'omens, car tots han estar al que ells diran.
Aprs que hagueren fet un re d'armes, tom lo Duc a la Font Santa, e l'Emperador
pres d'aquella aigua de la font e torn'l a batejar altra vegada, donnt-li ttol de duc
de Macednia. Aprs a colp totes les trompetas sonaren, cridant los herauts e reis
d'armes:
-Aquest s l'il.lustre pn'ncep duc de Macednia, del gran llinatge de Roca Salada.
En a vingueren tres-cents cavallers d'esperons daurats, tots armats en blanc, e
tots feren gran reverencia a l'Emperador e molta honor al duc de Macednia. E
d'aqu avant no fon nomenat Conestable, ans donaren l'ofici de conestable a un
cavaller valentissim, qui era nomenat misser Adedoro. Aquests tres-cents cavallers
se feren dos parts, e casc pres la pus bella donzella o que era mills a son grat,
prenint-les de les regnes de l'hacanea en qu cavalcava: e tots per orde, los majors
en estat i en llinatge prenien primers; aprs, los qui pendre volien. Hagu-n'hi
molts que no volgueren pendre e posaren-se per les arboredes, casc ab sa dama.
E com s'encontraven, la u deia a l'altre que deixs la dama que portava o havia de
rompre dues llances ab ell, e aquell qui pus prest les havia rompudes prenia la
dama de l'altre.
E estant los cavallers en aquestes festes, l'Emperador hi an ab l'Emperadriu, mas
la Princesa no hi an, ni la duquessa de Macednia ne lo Duc. E Tirant no hi pogu
anar per la promesa que feta havia de no jnyer si rei o fill d'aquell no hi era. Mas
lo Vescomte fon dels primers. E aix an l'Emperador a la ciutat de Pera, on era la
festa aparellada. Era ja passat migjorn que encara los cavallers no eren tots
tornats, e l'Emperador se fon posat alt en una torre per mirar; e com los cavallers
venien rompien les llances davant sa majestat. E l'Emperador fu sonar un gran
corn que de ms d'una llegua podia sser ot, e tots los cavallers, ot lo corn, tiraren
la via de Pera. E foren eixits altres tres-cents cavallers, tots d'una color vestits, e
prengueren lo pas no deixant-los passar; e aqu fon fet un fet d'armes molt
singular, en lo qual l'Emperador hi pres molt gran plaer. E totes les dones e
donzelles qui preses eren se'n fugiren dins la ciutat e lleixaren sos cavallers en mig
del camp.
Lo combat dels cavallers dur ben dos hores, que l'Emperador no volgu que els
departissen; e com hagueren rompudes totes les llances, aprs combateren ab les
espases. L'Emperador man sonar les trompetas, e tots se departiren, los uns a
una part, los altres a l'altra. Com foren departits los cavallers, casc cercava sa
dama, e no les trobaren, e anaven dient que los altres cavallers les havien preses,
e casc feia sa lamentaci davant l'Emperadriu e la Princesa per les dames que
havien perdudes. Ells respongueren no sabent-hi res, que creien que los altres
cavallers les tenien amagades. Aquells, ab gran fria, ab les espases altes anaren
devers los altres cavallers, e tornaren-se altra volta a combatre.
Com hagu durat per bon espai, veren les dames en los murs del palau. Son una
trompeta e tots s'auniren e donaren de peu en terra, e ab gran esfor combateren
lo palau, i elles defensant-lo; mas los de fora hi entraren per fora d'armes. Com
foren dins lo gran pati, se feren dues parts, e prengueren un rei d'armes, e
trameteren-lo als cavallers qui darrerament eren eixits los plagus d'anar-se'n, que
ells eren all per cobrar casc sa dama e les que guanyades havien.. Ells los feren
resposta que per cosa en lo mn ells no se n'irien, com ells volien part, la que els
pertanyia, puix havien posades les llurs persones en tan gran perill de mort. Sobre
a, ells feren armes a peu dins lo palau, e fon una molt delitosa cosa de veure, car
los uns caen de, los altres dell, los altres ab atxes se donaven de meravellosos
colps; e aquell que perdia l'atxa no podia ms tomar a combatre, ni aquell qui en
terra tocava de cos o de m. Per tal forma se combateren que vingu lo combat a
deu per deu, e llavors ho feia molt bell veure. A la fi l'Emperador fu-los departir, e
aprs que tots foren desarmats foren en la gran sala, e aqu dinaren-se. Aprs lo
dinar dansaren. Com fon mitja hora ans del sol post prengueren-se a ballar e feren
una bella dansa llarga; e prengueren la Princesa e totes les dames, e aix ballant
anaren fins a la ciutat de Contestinoble.
Aprs lo sopar, Tirant pres a tots los de sa parentela, los quals eren trenta-cinc
cavallers e gentilshmens, qui eren venguts ab Tirant e ab lo vescomte de
Branches. E per o se nomenaven ells de Roca Salada, per o com, en aquell temps
que conquistaren la petita Bretanya, eren dos germans, e l'u era capit e parent del
rei d'Anglaterra, lo qual era nomenat Uterpandrag, qui fon pare del rei Arts. E
aquest capit ab lo germ seu ensems prengueren un fort castell , lo qual estava
sobre una gran roca qui era tota de bona , sal e lo castell fon edificat sobre aquesta
roca. E per o com fon lo primer castell que ells per fora d'armes prengueren ab
gran treball e perdiment de molta sang, deixaren lo nom propi d'ells e prengueren
lo nom de la conquesta, e lo germ major fon intitulat duc de Bretanya. Lo rei de
Frana trams-li a dir per sos ambaixadors que li daria una filla sua per muller, e ab
voluntat del dit Uterpandrag , trams son germ en Frana perqu l 'esposs. E
com ell la vu de tan admirable bellea dix al Rei que ell no tenia procura de son
germ per esposar-la, per quant lo Duc no la tendria per muller sua que altri
l'hagus esposada. E fu lletres fictes de creena que don al rei de Frana, e ell hi
don fe, i lliur-la-hi ab los dos-cents mlia escuts, ab condici que dins tres anys
s'hagus intitulat rei de Bretanya. E lo germ tot ho atorg, lo que lo rei volia. E
port-la-se'n molt ben acompanyada, segons a filla de tal Rei se pertanyia, e port-
la dretament al castell de Roca Salada. Deix tota la gent en la vila, e pres la
donzella; e pos-la dins lo castell, e prestament l'espos e la pres per muller.
Com lo duc de Bretanya, germ seu, sab tal nova, pres-ho a molta pacincia per
lo gran b que li volia. Los cavallers qui ab la donzella eren venguts tomaren-se'n
en Frana e digueren-ho al Rei, lo qual ho pres en gran greuge, e prestament
ajust totes ses hosts, e ab gran multitud de gent d'armes an per posar siti sobre
lo castell de Roca Salada. Lo duc de Bretanya, qui sab que lo rei de Frana venia
per destruir a son germ, trams-lo a suplicar que no ho fes; e d'altra part lo Duc
tram'es a son germ molta gent e moltes vitualles, e el forn de totes les coses
necessries en defensi d'un castell. E lo Rei tingu siti al castell un any e dos
mesos, e per molts combats que hi donassen jams lo pogueren pendre, ni negun
dan fer. E lo Duc era ab lo Rei, e tostemps lo suplicava que volgus perdonar a son
germ. Com lo Rei vu que no el poda haver, tractaren matrimoni d'altra filla ab lo
Duc, e perqu son germ no hagus mal, consent lo Duc en fer tal matrimoni com
fu, que pres filla bastarda e sens dot neg. E tots los qui eren all ab Tirant eren
d'aquella prpia lnea, qui eren de llinatge molt antic, e hi havia haguts tostemps de
molt virtuosos cavallers, e singulars dones de gran honestat.
Tirant, en aquell cas, ab tots los del llinatge de Roca Salada anaren a besar lo peu e
la m a l' Emperador fent-li infinides grcies de la molta merc que els havia feta
en donar sa bella neboda per muller a Diafebus. E aprs que tots li hagueren fetes
les grcies, l'Emperador ab cara molt afable fu principi a un tal parlar.

Resposta que fu l'Emperador a Tirant en presncia de sos parents.
-La glria d'aquest mn no est en parenceries, sin en ben obrar. E per la molta
virtut que en vs, Tirant, tinc coneguda, vos ame d'infinida amor, essent-me odis
lo nom d'altri qui parenta mia haja d'haver sin del llinatge de Roca Salada; e ao
per lo premi vostre, car la granea del delit que prenc com me record dels vostres
singulars actes me fa oblidar tot altre llinatge; e per o vos havia jo pregat, perqu
fsseu mes afix a la corona de l'Imperi grec, que volgusseu pendre Estefania,
neboda mia, per muller, ab lo ducat de Macednia e ab moltes altres coses que jo
us haguera dades. Mas diu lo vulgar parlar que no deu hom tant amar a altri que
faa hom mal a si. E com no havia prou Diafebus, e es devia tenir b per content,
d'ssser comte de Sant ngel e Conestable Major? Ni vs no volgus, en aquell cas
que jo el vos dava, lo dit comdat, ans lo dons a vostre parent, e ara vos donava lo
ducat e tampoc l'haveu volgut ab parenta mia bona e molt honesta. No s qu us
esperau! Si desitjau que us done lo meu Imperi, no en faau compte, que jo el
m'he mester. E certament jo crec que vs me fareu pobre ans que jo vos pogus
fer ric: tant vos veig lo cor magnnim. E per o, qualsevulla cavaller qui s en
terres estranyes ab aptesa deu heretar a si mateix; aprs treballe en heretar los
altres, car diferncia deu sser feta entre vicis e virtuts, posant les virtuts davant.
Car los vicis moltes vegades sn dissimulats, qui apareixen virtuts, car no ha al
mn tan forts espies com aquelles qui s'amaguen sots semblanza de llealtat.
No tard Tirant en replicar al parlar de l'Emperador en estil de semblants paraules.

Rplica que fa Tirant a l'Emperador.
-No pot neg en lo mn major riquea posseir que sser content, e com lo voler meu
no sia en desitjar bns de fortuna ni grans terres senyorejar, sin sol que pogus
servir l'excellncia de la majestat vostra en tal forma que per mitj de mos treballs
jo pogus reparar e augmentar la corona de l'Imperi grec e restituir-la en la sua
primera senyoria; car, encara que lo meu nimo sia magnnim en donar, no s
cobejs en ajustar tresor ni gran senyoria, car sol de l'honor me contente e en
reste premiat, e altra cosa no vull; e la major glria que jo puc atnyer s en poder
heretar a mos parents e amics, car per heretat mia no vull pus sin lo cavall e les
arrnes: per, qu l'altesa vostra no tinga tant treball en fer-me ric; ni vull res de
l'altesa vostra qui a vs puga servir, car, puix a Du servesc en augment de la
santa fe catlica, Ell me dar la sua acostumada grcia que fins ac jams m'ha
fallit. E jo, senyor, a l'altssima majestat vostra bese les mans e fa infinides
grcies del benefici que l'altea vostra ha fet a Diafebus, retribuint-ho a mi haver-ho
rebut en aquell grau mateix com si prpiament l'excel-lncia vostra m'hagus fet
senyor de la pagania. Car jo estime ms a Diafebus e a tots los altres parents, sien
heretats de bnse d'honor, que no jo.
Plagueren a l'antic Emperador les virtuosas paraules de Tirant e estim molt la sua
gran noblea. E gir's l'Emperador devers sa filla e dix-li:
-Jo no he jams conegut cavaller tan de preclara virtut com la persona de Tirant, e
tinc molt gran admiraci de la molta bondat que posseeix; mas si Du me dna
vida jo el pujar a rei coronat.
Passades que foren les festes, Diafebus, duc de Macednia, posava dins lo palau de
l'Emperador. E l'endem lo Duc convid a tots los de sa parentela, o s, als de
Roca Salada. E dinant-se los convidats, l'Emperador se fon primer dinat, dix a sa
filla que ans a la cambra de la Duquessa per fer-li honor, puix eren all tots los
estrangers del parentat de Bretanya:
-Car lo Duc s'esforqa en fer-los grans festes i honors, e semblants festes no valen
res si donzelles no hi ha.
La Princesa responent dix:
-Senyor, jo s presta d'obeir lo manament de la majestat vostra.
E acompanyada de moltes dones e donzelles fu la via de la cambra de la
Duquessa. La Viuda Reposada ab gran malcia s'acost a ella e dix-li les segents
paraules:
-Oh senyora!, per qu vol vostra altesa anar lla on sn aquests estrangers?
Voleu-los torbar de llur menjar e sola en qu estan, e com veuran l'excel-lncia
vostra no ser neg davant vostra presncia gose menjar? E vs e vostre pare
pensau fer-los plaer e honor, e fareu-los gran dan, car tots ells estimarien ms una
vista d'una ala de perdiu que quantes donzelles sn en lo mn. E vostra altesa no
es deu aix abandonar d'anar en tot lloc, com siau filla d'Emperador: teniu-vos en
gran estima, si voleu que per les gents siau estimada. E gran admiraci tinc del mal
senyal que veig en vostra excel.lncia que volreu, contnuament estar prop d'aquell
celerat de Tirant, e b podeu esperar altra hora. E no us diria a si no fis en los
mrits de molta amor, per los quals jo ms que altra persona vos ame; mas lo poc
cautels de vostre pare, fallit de discreci, no espera hora disposta en dir-vos que
aneu en la cambra on los hmens sn.
-No obeir lo manament del senyor Emperador mon pare? -dix la Princesa-; car jo
pens que de neg jo no dec sser represa en complir lo manament de mon pare. Jo
veig ara que l'adversa fortuna m's contrria, qui vol que los meus trists
pensaments porte en augment de pena de mos cruels desigs, los quals ab aspres
paraules treballau que no hi vaja. E puix tinc companyona, tinc senyora, encara que
no ho vulla!
E torn-se'n a la sua cambra, que no an a la cambra de la Duquessa. Com tots
foren dinats, Plaerdemavida volgu veure qu feia Tirant, e per parlar ab la
Duquessa; e vu a Tirant asseit en una finestra, que estava en gran pensament;
acost's a ell per aconsolar-lo e dix-li les segents paraules:
-Capit senyor, la mia nima passa gran passi com vos veig estar trist, i en fort
pensament. Veja la merc vostra jo en qu us por ajudar, car, si Du me done
paras, jo no us fallir, posat cas que la mort ne sabs pendre.
E Tirant lo hi regraci molt. La Duquessa s'acost a ells, e deman a Plaerdemavida
la Princesa per qu no era venguda, e Plaerdemavida resps que la Viuda n'era
estada causa, que l'havia molt represa. E no volgu dir lo que la Viuda havia dit de
Tirant perqu no s'inflams en ira. No tard la Duquessa en fer principi a tal parlar.

Lo consell que la duquessa de Macednia e Plaerdemavida donen a Tirant.
-Puix he atesa llibertat que puc fer de mi lo que vull, com aquella tingus en
subjugaci d'altri, s estada causa de tant tardar en veure la fi de les paraules de la
Princesa, e l'ltima voluntat sua; per ara us promet per Nostra Dona que d'ac a
dem en aquesta hora jo us ne sabr dir tota la veritat.
-Oh desaventurada de mi, e com me dau penes de dolor!- dix Plaerdemavida-. Puix
vs sou farta, poc curau dels dejuns, que voleu tant esperar! Car jo s b que no
far res per vs, que com vs li parlareu ella mostrar tenir les orelles plenes de
cot tant com la Viuda ser prop d'ella; car no gos dir lo mal que de vs, senyora,
diu.
-Oh, com me tendria per benaventurat - dix Tirant-, si home fos! Car tot lo mal
que diu s jo b que tornaria sobre ell.
-Voleu fer b? -dix Plaermadevida-. Deixem lo mal a un depart e faam los fets,
que los remeis aprs ells se vnen: jo b s que no farem res si una poca de fora
no s'hi mescla, e dir lo que a mi par. La senyora m'ha dit que li faa adobar lo
bany per a dem passat, e com tothom sopar jo us por posar dins en lo retret lla
on ella far lo bany, que per neg no sereu vist. E com ella eixir del bany e ser
adormida en lo seu llit vos poreu posar al seu costat. Cas novell e venturs pona
sser dit aquest, e aix com sou valentssim e virtus en lo camp, s mester que ho
siau en lo llit. E aquest cam s lo ms prest per atnyer la cosa desitjada; e si
vosaltres n'hi sabeu negun altre millor, digau-ho, ixca avant e no reste com a cosa
morta.
Dix la Duquessa:
-Deixau-me primer parlar ab ella, e segons ella cantar aix li respondr, car lo que
tu dius ha sser lo darrer remei en dar compliment a la nostra empresa.
Parl Tirant e dix:
-Jams cosa que adquerir s'hagus per mitj de fortuna no em plagu, car no volria
fer cosa que fos en desgrat de ma senyora. Qu em val a mi complir mon desig en
sa altesa, que sia contra sa voluntat? Ans deliberaria a cruel mort morir que jo
pensas en neguna cosa enutjar a sa majestat ni contra son voler se fes.
-Per la fe que deig a Du, no em pren bon senyal de vs -dix Plaerdemavida-, car si
en vs es lo desig que mostrau de b amar, no fugireu al pas estret que per mi vos
s ofert; e b es mostra clarament l'experincia de mon treball, la qual s desitjosa
de servir-vos e procurar tot lo b que a mi s possible, i encara ms del possible; e
veig que us enramau e voleu passar per carrer qui no ha cap. Cercau d'ac avant
qui us done remei a vostra ficci, que no me'n vull ms curar.
-Donzella -dix Tirant-, jo us clam merc que no us vullau enfellonir, e pensem-hi
entre tots, e faa's lo millor: car si vs en aquest cas me falliu, no em cal sin que
em vaja a desesperar com a home foll e fora de si, car la senyora Duquessa no
por sser tan sovint ab ella com jo volria.
-Natura anglica no us podia dar millor consell -dix Plaerdemavida- que jo us dava,
car som ara en llei de grcia e no de justcia; e pus propi, e sens compareci dir,
que lo vostre nimo no ha pogut veure lo plasent delit aix com jo el vos tenia
aparellat, amant ma honor e perseguint com a cavalleressa lo que havia principiat,
que per una via o per altra hagusseu a sentir la sua dolor; car manifesta cosa s
que, si les dolces coses jams se gustaven, no vendria hom a sentir la llur dolor.
Aqu deliberaren que la Duquessa ans a la cambra de la Princesa per veure si poria
haver lloc que pogus parlar ab ella; e com hi foren, trobaren-la que estava en lo
retret que es lligava. E la Duquessa pens en una novella femenil malcia: pos's en
una cambra per on la Princesa eixint del retret tenia de passar, e pos's als peus
del llit recolzada ab lo cap ben baix. Com la Princesa ho sab que all era, trams-li
a dir que entrs en lo retret, e la Duquessa, de novia no hi volgu anar. E
Plaerdemavida, qui tot ho havia ginyat que aix es fes, dix-li:
-Deixau-la estar, que no poria venir, que molt est dolenta; mas no em s qu
s'ha, que molt est trista.
Com la Princesa se fon lligada, ixqu en la cambra e vu la Duquessa en tan trist
gest estar, acost's a ella e fu principi a tal parlar.

Com la Princesa deman a la Duquessa de son mal
-Oh la mia cara germana! Qu s lo que et fa dolre? Jo et clam merc que m'ho
digues prestament, car gran dolor ne tinc del teu mal, e si en res t'hi por ajudar,
ho far de molt bona voluntat.
Resps la Duquessa:
-La mia senyora, la mia pensa est alterada en extrem com tinc perduda la gran
esperana que en vs tenia per la molta amor que havia ms en l'altesa vostra.
Enutjada ja de tant parlar, desig sser sola en una muntanya o espessa silva, puix,
ab tants pensaments, desig sser sens companyia, e aix he presa posada en
aquest llit trista e adolorida. E dir a la celsitud vostra lo que a mi fa dolre, que per
aquest cas pens perdre la vida, puix no tinc poder de tornar atrs de tal promesa
com jo, per manament de vostra altesa, fiu a Tirant en lo castell de Malve. E aprs
que ac som tomades me fes dir e prometre lo que ara seria ben excusat si fos per
dir, perqu de dol la virtut me defall, com no puc mantenir ma llealtat. Per qu,
senyora, suplic a l'excel-lncia vostra que jo no reste pejura ni siau causa de mon
dan, que haur d'sser mal ab lo Duc e ab Tirant; car del meu mal no hi guanyareu
res, puix jo us confs mon pecat.
E a deia la Duquessa, los seus ulls destil-lant vives llgrimes, mostrant molta
passi e dolor. Mogueren a pietat a la Princesa les dolorosas llgrimes de la
Duquessa, oblidant-li gran part de la ira que tenia contra Tirant, e ab humil veu e
ab cara afable li present semblants paraules:
-Duquessa, tu deus pensar que jo no estic menys penada del que tu mostres. Per,
cosina germana e senyora mia, no vulles pus donar passi a la tua persona, car tu
saps b que jo t'he amada e t'ame sobre totes les persones del mn, e far d'aci
avant, si a Du plasent ser. E lo que tu vols que faa de parlar ab Tirant, jo ho
far per amor tua, si b jo tinc molt poca ra de fer res per ell, car si tu sabies com
s tractada d'ell, que ha dit de mi tot lo que li ha plagut, tu n'estaries admirada:
per temps hi ha de comportar i altre temps de riure e de plorar. Jo comportar per
la gran necessitat que tots l'havem mester; si no, altrament, jo et jur per aquest
dia beneit que s hui, que, si a no fos, jams lo volria veure davant mi. Qui
poguera pensar que tanta desconeixena pogus habitar en lo cos d'un cavaller tan
virtus! E, per la molta amor que en ell havia mesa, me fra plasent que jo sola fos
estada remuneraci de tants serveis e tan assenyalats com ell nos ha fets. Jatsia la
nostra querella sia tan justa que no consent sin tapar-se los ulls per o que hom
no es veja.
Resps la Duquessa proferint les segents parau les:
-La mia senyora, molt estic admirada que la celsitud vostra haja de creure que un
tan limitat cavaller e de tanta virtud com s Tirant hagus a dir cosa neguna qui
agreujs la majestat vostra. Car si les orelles sues oen dir res qui fos en ofensa
vostra, se mataria ab tot lo mn. Car no pense l'altesa vostra que Tirant sia tal com
lo us han pintat, que alguna desaventurada persona vos haur fet creure alguna
faula oripellada, volent dar crrec al millor cavaller qui hui en lo mn se trobe.
Plaerdemavida pres les noves e dix:
-Senyora, passe de la pensa vostra tal vici de portar mala voluntat a Tirant, car si
per virtut a neg algun mundanal mrit s mereixedor, a Tirant deu sser atribut.
Quala s la celerada persona qui ab natural ra faa creure a la majestat vostra
que lo darrer cavaller qui d'honor sent, e que ab major glria d'honestat e de virtut,
a ell se dega acomparar? No s neg, si mentir no vol, puga dir sin ab gran maldat
que Tirant digus sin virtuts de vostra excel-lncia. Deixau lo dir de males gents e
amau a qui deveu amar, car molta glria ser per a vs posseir un cavaller aix
domstic e virtus. Les cambres vostres e lo llit puga ell senyorejar, e l'altesa
vostra la sua persona, la qual per or ni per argent no poria sser comprada. Amau,
senyora, al qui us ama e deixau lo mal dir de la Viuda endiablada, que ella s la qui
fa tot aquest mal, e jo confie en Du que tornar tot sobre ella. No tinc altre desig
en aquest mn sin que la ves assotar per vila tota nua ab lleus de vaca que li
donassen per los costats, per los ulls e per la cara.
-Calla -dix la Princesa-: tu penses que la Viuda Reposada me diga res de totes
aquestes coses, e no ho fa, sin jo, qui veig tot lo dan qui seguir-se'n pot. Ab tot
a, jo s contenta de fer tot lo que vosaltres me consellareu.
-Si a mon consell vos teniu -dix Plaerdemavida-, no us consellar cosa que no sia
profit e honor vostra .
E aixi es partiren.
La Duquessa se'n torn a la sua cambra e trob all Tirant e recit-li tot lo que fet
havia. E Tirant, molt content e alegre, ixqu en la gran sala on era l'Emperador e la
Princesa e l'Emperadriu ab totes les dames, e all dansaren fins per bon espai. E la
Princesa no es deixava de fer gran festa a Tirant.
Finides que foren les danses, e la Princesa qui es fon retreta per anar a sopar, la
Viuda Reposada s'acost a ella, e sens que per neg no podia sser oda, li
present semblants paraules.

Reprensi que fa la Reposada Viuda a la Princesa.
-Lo parlar que l'excel.lncia vostra fa, augmenta ma dolor, com jo sia, sobre tota
altra dona, dolorosa, cremada d'amor d'honestat; sens ella s restada veent vostra
altesa ab los ulls oberts voleu entrar dins lo pou de perptua infmia. E per causa
de tal inconvenient visc desesperada, e dolc-me d'aquella cosa que amor consent,
maleint l'egipcac dia del vostre trist naiximent, car moltes gents, ocupats de girar
los ulls envers vostra majestat, aprs tornant-los envers mi, ab fort resistncia
dient tres vegades: "Oh Viuda, oh Viuda Reposada! Com pots consentir que home
estranger se'n porte la despulla de la virginitat de Carmesina?" Pensau, qui ou dir
semblants paraules, si tinc ocasi de dolre'm e d'abandonar la vida, car s que
neguna de nosaltres no far ofensa a la majestat vostra. E morint jo, seria millor
per a mi, e seria lliberada d'aquesta pena, per reviure en reposada mort, per o que
les mies orelles no hagen d'oir que jo hi sia estada consenta. E per o los meus ulls
de vives llgrimes destillen. E com, senyora, no deveu vs pensar que la cosa no
es deu fer que bisbes e arquebisbes no ho hagen de saber? E per dit de vostra
majestat, en presncia de moltes gents, haveu dit, e no us ne sou sabuda celar en
dir, que no voleu pendre marit estranger, o s, rei o fill d'aquell, per no saber les
llurs costumes, si seria ardit o covard, e que vs no haveu mester bns de fortuna,
car Nostre Senyor e vostre pare vos n'havien prou donats, e no voleu sser
subjecta a negun ltre, rei o emperador, del mn, e que si marit haveu de pendre
no seria sin sol Tirant: aquell voleu e altre no. Tot o que dic, senyora, no es sin
per reduir-vos a memria, com ja us ho haja dit altra vegada. E si solament per la
fantasia us passa de voler-lo per marit, si l'altesa vostra fa res, qui deshonest sia,
ab ell, com sereu sa muller no dubtar de dir-vos com ser fell: "Anau per a mala
dona, que lo que fs ab mi tamb ho hagureu fet ab altre." Qui ser aquell qui lo
seu cor puga assegurar que tostemps no sia recels? E sap Du si n'haur gran ra
de no fiar jams de vs, mas de tenir-vos tots los dies de vostra vida tancada sens
deixar-vos parlar ab neg. A mereixer la vostra persona, la qual usant de virtut,
sereu dita noble e virtuosa; fent lo contrari, sereu tenguda per vil e per deshonesta.
Ans sia la mia mort que tals coses vegen los meus ulls, ni les mies orelles tals
noves ogen.
E no volgu ms dir, esperant oir qu respondria la Princesa. No fon poca la passi
que en aquell cas lnima de la Princesa sent com no tenia temps per satisfer a les
verinoses paraules de la maliciosa Viuda, per tant com l'Emperador estava ja en
taula que estava esperant a la Princesa, e dues voltes l'havia tramesa a cridar.
Dix la Princesa:
-Na Viuda, aquest fra lo meu sopar delits si jo pogus ara satisfer a tot lo que
m'haveu dit.
Ixqu del retret, e la Duquessa, que era all per saber la nova si Tirant iria aquella
nit, e com la vu tan alterada, tota roja de malenconia que tenia, no tingu
atreviment de dir-li res. Per com Plaerdemavida la vu de tal so estar, e la Viuda
que li, venia detrs, dix-li:
-Oh senyora!, tostemps he vist que com lo cel est roig senyal s de tempesta.
-Calla, folla -dix la Princesa-, tostemps dius follies.
Pensau ella quina venia, que l'Emperador ho conegu e demanli com venia aix, si
neg l'havia en res enutjada. La Princesa resps:
-No, senyor, mas des que em part de la majestat vostra, s estada gitada en lo llit
per dolor que m'havia venguda al cor, per, per grcia de Nostre Senyor, he trobat
gran remei en la dolor.
Man l'Emperador als metges entenguessen en lo seu menjar. E ells ordenaran que
lo sopar seu fos d'un fals per o com s cam cordial per al cor. La Duquessa
segu's al seu costat, no per voler menjar, mas per poder parlar ab ella, que Tirant
l'esperava a la sua cambra quan tomaria ab la bona nova. E com foren a la fl del
sopar, la Duquessa s'acost a l'orella, e ab veu baixa li fu principi a paraules de
semblant estil.

Raonament que fa la duquessa de Macednia a la pincesa.
-Si la noblea de llinatge e nom de generosa mouen a vostra altesa la fe per vs a
mi promesa, ixca avant e vinga en efecte, car cosa manifesta porta testimoni de
veritat, e cosa amagada, aix com la Viuda fa, mostra malvestat e fellonia. E son
vassall no pot tolre ni difraudar res a son senyor: e per o ho dic, com la Viuda s
ma vassalla e deuria's guardar d'enutjar-me, car jo desitge la sua mort per o com
los seus actes dignes de gran punici sn~ne mereixedors.
-Duquessa mia -dix la Princesa-, jo us ame en extrem grau, e far per vs tant com
raonablement per una germana se pot ne deu fer i encara molt ms avant; e
deixau estar la Viuda, que encara que sia vassalla vostra no hi t culpa en res. E us
demane en grcia que no cureu d'ella, car jo no poria,tant fer per vs com meritau.
E altra cosa no em posa en mal pensament sin lo meu cor, qui t molts dubtes,
per o com s cos mortal, per qu tinc dubte que la mia desaventura no em done
passions de donzella mortal. Per qu us prec que no em vullau tolre lo que dar no
em poreu car vs li podeu dar robes, joies per vostra gentilea, e diners per a
despesa. E per o, germana mia, vs, qui sou tota plena de pacincia, no cureu de
mon parlar e deixau estar aqueixes cortesies per al dijous de la Cena.
Dix la Duquessa:
-Senyora, responeu-me en lo fet de Tirant, que us he dit: voleu que vinga aquesta
nit? I ser aquella que ell espera ab tan gran desig. No em digusseu de no, per
tan cara com teniu la vida!
-Jo ser b contenta -dix la Princesa- que vinga en la nit, car ac l'esperar e
dansarem, e si res me volr dir jo l'escoltar de bona voluntat.
-Ai, na beneita -dix la Duquessa-, i com sou tota plena de llealtea! En un cos hum
no s posat tan gran saber com s lo de vostra altesa. Ara em voleu mudar lo joc.
Guardau, senyora: qui moltes n'erra i n'esdev una, no pot dir totes sien errades.
Jo no us dic sin si voleu que us vinga a veure aquell virtus de Tirant, lo qual sens
ell b ni honor no us pot venir, aix com fu aquella plasent nit del castell de
Malvei: vejam ara si m'entendreu!
-Tot lo meu pensament fon, com me parls de Tirant -dix la Princesa-, no fos altra
cosa sin voler-me dir tot son mal, lo qual jo tinc tots dies davant los meus ulls
adorrnits de dolor e de pensament. B s trista aquella donzella qui ab plors en va
fatiga la sua persona. E podeu b dir a Tirant que jo el suplic, com a cavaller digne
de f e de virtut, se vulla deixar de temptar la mia nima, la qual d'uns dies en
plora gotes de sang. Mas que, aprs de la sua venguda, jo ser aquella que
consentir a major part que ell no pensa.
-Oh senyora! -dix la Duquessa-, neg no deu plorar sin sos pecats, e deu perdre
treballs e oblidar aquells. E si ell fos mort en vista de vostres ulls, pus prest ho
hagureu, oblidat. E si la celsitud vostra ab Tirant vol contendre, tomau davall los
seus braos ab aquella mateixa temor que estveu aquella nit de Malve ab les
prometences e jures que la majestat vostra li fu, e d'all poreu dir e raonar tots los
vostres singulars actes que fets haveu. A l'home que s mort no li cal fer llonga
esperana -dix la Duquessa-, e de tota virtut e de, gran gentilea, semblant donzella
com vs, ornada de corona imperial, no s en tota la crestiandat ni menys en la
pagania. E puix no fall bellea, no us deu fallir virtut de promesa fe.
-Voleu que us diga, germana e senyora mia? - dix la Princesa- La fama e l'honor
vull guardar tant com la vida m'acompanyar, tostemps en aquest propsit me
trobareu, car la donzella honesta deu amar sobre totes coses, e aix ho far jo, si
ser plasent a Du.
La Duquessa se'n part ab molt gran enuig, e com vu Tirant recit-li tot lo mal
propsit de la senyora. Tirant multiplic en sa dolor en major grau que no solia.
E com l'Emperador hagu sopat, sabent que Tirant era en la cambra del Duc,
trams per ell e dix a la Princesa:
-Trameteu per los ministros per o que los cavallers s'alegren, puix la partida s tan
presta.
-No - dix la Princesa-, senyor: ms tinc gana de jaure que de dansar.
E prestament pres comiat de son pare e retragu's dins la sua cambra per o que
no hagus a parlar ab Tirant. La Viuda Reposada, qui semblants paraules li o dir,
fon molt contenta del que fet havia. Plaerdemavida an a la cambra de la Duquessa
e dix a Tirant:
-Capit senyor, en aquesta senyora no tingau esperanza neguna tant com la Viuda
li estiga de prop. Ja es sn ara retretes dins la sua cambra a soles parlant de
vostres afers, e jams haureu res en ella si no feu lo que jo us dic: dem fa lo
bany, e jo us hi dar tal endrea que al vespre vos posar en lo seu llit e trobareu-
la tota nua, majorment ara que jo dorm ab ella en lo seu llit. Feu lo que jo us dic,
que jo s que jams dir res, car en aquell lloc que dormia la Duquessa, en
absncia sua, jo succeesc, e en aquell cas deixau fer a mi.
-Donzella- dix Tirant-, infinides grcies sens les primeres fa a la vostra molta
gentilea del que em dieu, e vull que sapiau tant de mi que per cosa en lo mn jo no
posaria fora en dona ni donzella si sabia que degus sser en ira e avorrici de
totes, encara que en sabs perdre la corona de l'Imperi grec ni rom ni la mundana
monarquia. Qui pot pensar jo fes tal fora contra voluntat de tal donzella, la qual
ame ms que a la mia prpia nima? E com jo la ves plorar ni congoixar en
semblant cas, voldria dar l'nima a l'enemic ans que li fes una centilla d'enuig ni
dan. Com s en les forts batalles e tinc algun mortal enemic en terra per tolre-li la
vida, e em demana merc , li perdone; e a fa per sola pietat que me'n ve, e s
que es enemic infel, que no t poder de perdonar a mi, e deixar-l'he: quant ms a
ma senyora far jo l'ltim dan qui a elles ms plau guardar? Dic-vos que per res no
ho faria d'enutjar sa majestat; e posat cas ho volgus fer, l'nimo no m'ho
consentiria. Ms estime estar e passar tota ma vida dolorejant ab la noble
esperana que tinc, en fer-li honors e servirs, armat o desarmat, a peu e a cavall,
de nit e de dia, estant en contnues suplicacions agenollat davant l'altesa sua, que
vulla haver merc de mi. Car no vull que per vanagloria e per mon delit jo sia cridat
trador, car natura i honor me fan haver pietat. Es com est poc en segur qui altri
deshereta a tort! E tota hora que los servidors cometen algun lleig cas contra llurs
senyors, caen en gran infmia intolerable, e son dignes de gran punici; e per o jo
vull passar aquesta pena e treball en suplicar-la, com jo crega certament que ella
es estada creada en paradas, segons mostra que la sua agraciada persona par mes
anglica que humana.
E fu fi en son parlar. Plaerdemavida, mostrant sser malcontenta de Tirant, fu
principi a un tal parlar.

Com Plaerdemavida don esfore a l'nimo de Tirant.
-Tirant, Tirant, jams en batalla sereu ardit ni temut si en amar dona o donzella
una poqueta de fora no hi mesclau, majorment com no ho volen fer. Puix teniu
esperana bona e gentil e amau donzella valent, anau a la sua cambra e gitauvos
en lo llit com ella hi sia nua o en camisa, e feriu valentment, que entre amics no hi
cal tovalla. E si aixi no ho feu, no vull sser de vostra batlia, car jo s que molts
cavallers, per tenir les mans prestes e valents, han hagut de ses enamoradas
honor, glria e fama. Oh Du, quina cosa s tenir la donzella tendra en sos bragos,
tota nua, d'edat de catorze anys! Oh Du, quina glria s estar en lo seu llit e
besar-la sovint! Oh Du, quina cosa es com es de sang real! Oh Du, quina cosa s
tenir pare emperador! Oh Du, quina cosa s tenir l'enamorada rica e liberal, quitia
de tota infmia! E lo que jo ms desitge es que fsseu lo que jo vull.
E per o com era passada gran part de la nit e volien tancar lo palau, a Tirant li fon
forgat de partir-se'n. E com hagu pres comiat de la Duquessa, que ja se n'anava,
Plaerdemavida li dix:
-Capit senyor, no trobaria jo qui tant fes per mi: anau a dormir e no us gireu de
l'altre costat.
Tirant se pres a riure e dix-li:
-Vs sou la natura anglica, que tostemps donau bons consells.
-Qui dna consell - dix Plaerdemavida- forat es que hi pose del seu.
-Digau, donzella - dix Tirant- , e no sabeu vs que moltes voltes s'esdev que qui
mal consell creu no pot sser que alguna volta no li'n vinga dan e deshonor?
E aix es partiren.
En la nit Tirant pens en tot lo que la donzella li havia dit. L'endem per lo mat
l'Emperador trams per lo Capit , e ell ana-hi de continent e troba'l que es vestia,
e la Princesa era venguda per servir-lo i estava en gonell de brocat e no portava
drap en los pits, e los cabells un poc deslligats qui plegaven quasi prop de terra.
Com Tirant fon prop de l'Emperador, fon admirat de veure tanta singularitat en un
cos hum com en aquell cas en ella se mostrava. L'Emperador li dix:
-Nostre Capit, per Du vos prec faau en totes maneres que sia presta la vostra
partida ab tota la gent.
Tirant estava alienat, que no pogu parlar per la vista de tan singular dama; e
havent estat per bon espai record's e dix:
-Pensant en los turcs com he vista vostra majestat, no he comprs lo que dit
m'haveu; per qu suplique a l'altesa vostra voler-me dir qu vol que faa.
L'Emperador, admirat de la sua vista com la hi vu aix alterada, e lo poc entendre
qui havia fet, cregu que fos aix, car per espai de mitja hora estigu sens record. E
torn-li a dir l'Emperador la primera ra. Resps Tirant:
-Senyor, la majestat vostra deu saber com la crida va per la ciutat notificant a tots
la partida certa per a dilluns, e hui s divendres. Aix, senyor, la partida nostra s
molt presta, e quasi tothom s ja en punt.
Tirant se pos detrs l'Emperador, per o que no el ves, e les mans davant la cara
en vista de la Princesa. Ella ab les altres donzelles alaren molts grans rialles, e
Plaerdemavida davant l'Emperador dix semblants paraules com encara tenia les
mans davant la cara:
-Qui vol haver senyoria complida, s de necessitat haja pondre e de deixar o que
ama, o son vassall , car sens poder senyoria poc val.
E pres per lo bra a l'Emperador e fu-lo girar envers ella e dix-li:
-Si tu res has fet digne de premi, a Tirant s'esguarda, que desconf e venc al Gran
Sold en bella batalla campal, e li fu perdre la sua ficta e temerosa follia que
tenien de senyorejar tot l'Imperi grec; encara que ab belles paraules ell pens
venre l'antic Emperador, que ac tenim present, e desemparant los reis turcs e lo
Sold, recorregueren a son segur, o s, a la gran fortalea de la ciutat de Bellpuig,
no ab suaus passos, car la temor en llurs peus portava. Aquest ha guanyat premi
ab mrit de prpia virtut, e si jo tingus ceptre real, o de l'Imperi grec jo fos
senyora e de les mies entramenes Carmesina fos eixida, b s jo a qui la donara
per muller. Mas la follia de totes nosaltres, donzelles: no desitjam altra cosa sin
honor, estat e dignitat, e per causa d'aq ne van tantes per mal cap. Qu em
valria a mi que fos ajustada al llinatge de David, e per falta de bon cavaller perdre
lo que tinc? E tu, senyor', hages desig d'armar l'nima, puix tens estalvi lo cos de
les passades batalles, e no tingues esperana de dar a ta
filla altre marit... dir-ho he? No far... forat s que ho diga: al virtus de Tirant.
Hages aquesta consolaci en ta vida, e no esperes que aprs los teus
benaventurats dies s'haja de fer, car les coses que natura consent e per Du sn
ordenades, sies consent en aquelles, e haurs glria en aquest mn e paras en
l'altre. E jo no vull ms recitar de mos actes, perqu no pertany a donzella dir lo
que ella desitja sser, mas naturalment als hmens ho atorga. No vull desmenuir lo
premi de mos treballs. Mira, poders senyor, e dels reis lo ms crestianssim, no
vulles tu fer aix com fu aquell rei de Proena que tenia una molt bellssima filla
qui fon demanada per muller per lo gran rei d'Espanya, e tant mostr lo dit Rei
amar-la, que no la volgu jams casar en sa vida. Segui's que per discurs de temps
ella s'envelli en casa del Rei son pare, e com fon vella mor lo Rei, e no trob qui la
volgus per muller; llevaren-li la terra, i a ella feren morir fora del regne, e mor en
l'hespital d'Aviny, e la ignocent donzella consent a la pietat del pare.
Gir's llavors devers la Princesa e dix-li:
-Tu, qui est d'alta sang eixida, pren marit tost e ben tost; e si ton pare no te'n
dna, si no jo te'n dar; e no et dar sin a Tirant, car gran cosa s, marit e
cavaller, qui el pot haver en sa vida. Aquest, de proesa passa a tots los altres, car
moltes voltes s's seguit que per un sol cavaller sn estats fets molts actes
singulars, e portades a fi moltes conquestes qui de principi anaven a total
destrucci. Si no, veja la majestat vostra lo desorde del vostre Imperi ni lo punt en
qu estava ans que Tirant vingus en aquesta terra.
-Callau, donzella, per merc -dix Tirant-, e no vullau dir tantes demesiades
paraules de mi.
-Anau a les batalles -dix Plaerdemavida- e deixau-me a mi estar en les cambres de
salut.
Resps l'Emperador:
-Per los ossos de mon pare emperador Albert, tu sers la ms singular donzella del
mn, e com ms va ms de b et vull. E ara de present te fa donaci de cinquanta
mlia ducats d'estrenes damunt lo meu tresor.
Ella don dels genolls en terra e bes-li la m. La Princesa estava molt torbada del
que havia dit, e Tirant estava mig empeguit. L'Emperador, quan se fon acabar de
vestir, se n'an a missa. Aprs Tirant torn acompanyar a l'Emperadriu e,a sa filla.
Eixint de missa, Tirant hagu avinentea de parlar ab la Princesa e dix-li paraules de
semblant estil.

Les raons que passaren entre Tirant e la Princesa, e Plaerdemavida.
-Qui promet en deute es met.
-La promesa -dix la Princesa- no es fu ab acte de notari.
E Plaerdemavida, qui prop d'ella era e o la resposta de la Princesa, prestament li
dix:
-No, senyor, que promesa de compliment d'amor ni en exercir aquell no hi cal
testimonis,ni menys acte de notari. Ai tristes de nosaltres, si cascuna vegada
s'havia de fer ab escriptura! No hi bastaria tot lo paper del mn. Sabeu com se fa?
A les escures, que testimonis no hi haja, car jams se pot errar la posada.
-Oh, d'esta folla! -dix la Princesa-. E tostemps me parlars a la m?
Tant Tirant no li dix, tant no la suplic, jams volgu fer res per ell.
Com foren dins la cambra, l'Emperador crid a Cannesina e dix-li:
-Digau, ma filla, les paraules que Plaerdemavida ha dites, de qui les ha?
-Segurament, senyor, jo no ho s -dix la Princesa- ni jams de tal cosa li parl; mas
s folla e atrevida en parlar e diu tot lo que li ve a la boca.
-No s folla -dix l'Emperador-, ans s la ms sentida donzella que en la mia cort
sia, i s donzella de molt de b e dna tostemps de bons consells. E no veus tu
com vns al consell, com jo la fa parlar, com parla ab gran discreci? Tu volries al
nostre Capit per marit?
E la Princesa torn roja e vergonyosa e no pogu res dir. E aprs un poc espai,
recobrat nimo, dix:
-Senyor, aprs que el vostre Capit haur complida la conquesta dels moros, en
aquell cas jo far tot lo que la majestat vostra me manar.
Tirant se'n pass a la cambra de la Duquessa e trams per Plaerdemavida, e com li
fon present dix-li:
-Oh gentil dama!, jo no s quin remei pendre puga en mos fets, car la mia nima
se raona ab lo cos,e aix b desitge la mort com la vida, si vs remei no donau a
ma dolor.
-Jo el vos dar en aquesta nit -dix Plaerdemavida-, si vs me voleu creure.
-Digau, donzella -dix Tirant-, s Du vos augmente l'honor: les paraules que digus
en presncia de l'Emperador, de la senyora Princesa e de mi, qui us preg que les
digusseu? En gran pensament posat m'haveu, que ho desitge molt saber.
-Aqueix propi pensament que vs teniu -dix Plaerdemavida- t ma senyora, hoc
encara l'Emperador, com ell m'ho ha demanat, e jo li he fetes altres pus forts raons
com vs sou digne d'haver la Princesa per muller. E a qui la poden dar millor que a
vs? E si en les coses del mn no hi ha principi, tampoc no hi pot haver fi. E, res
que jo diga, tot m'ho pren en b. Lo que es causa d'a jo us ho dir en secret. Ell
se fa enamorat de mi, e volria'm alar la camisa si jo lo hi consenta, e ha'm jurat
sobre los sants Evangelis que si l'Emperadriu se moria, de continent me pendria per
muller, e ha'm dit: "Per senyal de fe besem-nos, e aquell besar seria poca cosa,
mas ser ms que no res." E jo li respongu "Ara que sou vell sou luxuris, e com
reu jove reu virtus?" E no ha moltes hores passades que m'ha dat aquest rastre
de grosses perles, e ara est ab sa filla demanant-li si us desitja per marit. E
sabeu per qu lo hi digu? Per o que si vs entrveu de nit en la sua cambra e fos
mala sort,s 'errs e em volguessen dar crrec neg, que tinga pavs ab qu cobrir-
me puga, dient: "Senyor, ja ho havia dit a vostra majestat. La Princesa me man
que jo el fes entrar." E per aquesta forma tothom haur de callar.
Dix Tirant:
-Spia jo la forma com s'ha de fer, que molt ho desitge saber.
No tard Plaerdemavida a fer principi a tal parlar.

Com Plaerdemavida pos a Tirant en lo llit de la Princesa.
-L'esperana que tinc del vostre propi delit m'obliga en servir-vos, encara que
conega que passe los lmits la granea de ma culpa, emper augmenta en mi l s
de ra, coneixent sou mereixedor de tal premi. E perqu conegau ma benvolena,
quant s lo desig que tinc de servir e honrar la senyoria vostra, en l'hora que
l'Emperador volr sopar, vostra merc trobar-se deixe, lleixant a part los forts
pensaments, car jo us promet de posar-vos en lo retret de ma senyora, i en la
reposada nit pervenen los solaos a les persones enamoradas, ab doble poder
combatent a la sol-licitud tenebrosa, on augmentar vostre delit.
E estant en aquestes raons, l'Emperador, qui sab que Tirant era a la cambra de la
Duquessa, trams per ell e torbarenlo de ses raons.
Com Tirant fon ab l'Emperador en lo consell, parlaren molt de la guerra e de les
coses necessries en aquella; e ja en aquella hora tots anaven vestits del que es
pertanyia a guerra.
Com fon nit escura, Tirant vingu a la cambra de la Duquessa; e com l'Emperador
sopava ab les dames, Plaerdemavida entr per la cambra molt alegre e pres a
Tirant per la m e port-se'n , lo qual anava vestit ab gip de set carmes, ab
manto abrigat e ab una espasa en la m. E Plaerdemavida lo pos dins lo retret. E
havia-hi una gran caixa ab un forat que hi havien fet perqu pogus alendar. Lo
bany que all tenien aparellat estava davant la caixa. Aprs que hagueren sopat, les
dames dansaren ab los galants cavallers, e com veren que Tirant no hi era
lleixaren-se de dansar, e l'Emperador se retragu en la sua cambra, e les donzelles
se n'anaren e deixaren a la Princesa dins en lo seu retret, en aquell on Tirant
estava, sola ab aquelles qui la tenien de servir. Plaerdemavida, en excusa de traure
un drap de lli prim per al bany, obr la caixa e deixla un poc oberta e pos roba
desss perqu neguna de les altres no ho vessen. La Princesa es comen a
despullar, e Plaerdemavida li par lo siti que venia en dret que Tirant la podia molt
ben veure. E com ella fon tota nua, Plaerdemavida pres una candela encesa per fer
plaer a Tirant: mirava-li tota la sua persona e tot quant havia filat e deia-li:
-A la fe, senyora, si Tirant fos ac, si us tocava ab les sues mans aix com jo fa, jo
pens que ell ho estimaria ms que si el faen senyor del realme de Frana.
-No cregues tu aix -dix la Princesa-, que ms estimaria ell sser rei que no tocar-
me aix com tu fas.
-Oh Tirant senyor, e on sou vs ara? Com no sou ac prop perqu pogusseu veure
e tocar la cosa que ms amau en aquest mn ni en l'altre? Mira, senyor Tirant, vet
ac los cabells de la senyora Princesa; jo els bese en nom de tu, qui est dels
cavallers del mn lo millor. Vet ac los ulls e la boca: jo la bese per tu. Vet ac les
sues cristal-lines mamelles, que tinc cascuna en sa m: bese-les per tu: mira com
sn poquetes, dures, blanques e llises. Mira, Tirant vet aci lo seu ventre, les cuixes
e lo secret. Oh trista de mi, que si home fos, aci volria finir los meus darrers dies!
Oh Tirant, on est tu ara? Per qu no vns a mi, puix tan piadosament te cride? Les
mans de Tirant sn dignes de tocar aci on jo toque, e altri no, car aquest s boc
que no es negu que no se'n volgus ofegar.
Tirant tot a mirava, e prenia-hi lo major delit del mn per la bona grcia ab qu
Plaerdemavida ho raonava, e venienli de grans temptacions de voler eixir de la
caixa.
Com hagueren estat aix un poc burlant, la Princesa entr en lo bany e dix a
Plaerdemavida que es despulls e que entrs dins lo bany ab ella.
-No ho far sin ab una condici.
-Quina ser? -dix la Princesa.
Resps Plaerdemavida:
-Que comporteu que Tirant estiga una hora en lo vostre llit, e que vs hi siau.
-Calla, que est folla! -dix la Princesa.
-Senyora, feu-me tanta la merc que em digau, si Tirant una nit venia ac, que
neguna de nosaltres no ho sabs, e el trobsseu al vostre costat, qu direu?
-Qu li tenia de dir?- dix la Princesa-. Pregar-lo hia que se n'ans, e si anar no se'n
volia, ans deliberaria de callar que sser difamada.
-A la mia fe, senyora -dix Plaerdemavida-, aix ho faria jo .
E estant en aquestes raons, entr la Viuda Reposada, e la Princesa la preg que es
banys ab ella. La Viuda se despull tota nua e rest ab calces vermelles e al cap
un capell de lli. E encara que ella tenia molt bella persona e ben disposta, empe les
calces vermelles e lo capell al cap la desfavoria tant que pana que fos un diable, e
certament qualsevulla dona o donzella qui en tal so la mireu vos parr molt lletja
per gentil que sia.
Lo bany acabat, portaren a la Princesa la col-laci, que fon d'un parell de perdius ab
malvasia de Candia e aprs una dotzena d'ous ab sucre e ab canyella. Aprs se
pos en lo llit per dormir.
La Viuda an-sen en la sua cambra ab les altres donzelles sin dues qui dormien
dins lo retret. Com totes foren adormides, Plaerdemavida llev's del llit i en camisa
tragu a Tirant de la caixa, e secretament lo fu despullar que neguna no ho sents.
E a Tirant tot lo cor, les mans e los peus li tremolaven.
-Quina cosa s aquesta? -dix Plaerdemavida-. No s home en lo mn que sia
anims en armes que no sia temers entre dones. En les batalles no teniu temor de
tots los hmens del mn, e ac tremolau per la vista d'una sola donzella. No temau
cosa neguna, que jo ser tostemps ab vs e no me'n partir.
-Per la fe que dec a Nostre Senyor Du, jo seria ms prest content d'entrar en llia,
en camp clos, a tota ultrana ab deu cavallers, que no cometre semblant acte.
E tostemps ella posant-li esfor e animant-lo, ell esfor sa calitat. La donzella lo
pres per la m, i ell tot tremolant la segu e dix:
-Donzella, la mia temor s de vergonya per l'extrem b que vull a ma senyora. Ms
estimaria tomar-me'n que anar ms avant, com pens que la majestat sua no t
sentiment neg d'a; e no s menys, com veur aix gran novitat, tota no s'altere
en si, e jo desitge ans la mort que la vida que fer ofensa a sa majestat. Adquerir la
volria ab amor ms que no ab dolor; e com veig que ab tan gran desorde que la
granea de ma benvolena, que ab il.lcites prtiques l'haja de conquistar, lo meu
voler ab lo vostre no s conforme. Per Du e per merc vos prec, virtuosa donzella,
a vs plcia que ens ne tomem, car jo delibere ans de perdre la cosa que he ms
amada e lo que tant he desitjat, que si faa cosa que en res l'agreujs. Encara me
par molt gran crrec, que ans d'haver errat sia ac vengut, que per tal defalt deuria
jo sser fet homeier de la mia persona. E no penseu, donzella, que jo per sola
temor ho deixe, mas per l'extrema amor que a sa altesa porte. E com ella ser
certa que jo tan prop li sia estat, e que per amor s estat de no enutjarla, en major
compte m'ho pendr d'inflnida amor.
Plaerdemavida pres molta ira en les paraules de Tirant, e essent molt malcontenta
d'ell, fu principi a paraules de semblant estil.

Reprensi que fa Plaerdemavida a Tirant.
-Vs sou major en cap dels vicis, e primer en orde de les culpes mortals. E som ara
en temps de dir moltes raons? E si vs a no feu, sereu ocasi de fer-me viure en
dolorosa vida e abreujar-me los dies. E per testimoni de vostres fictes e
dissimulades paraules, jo parlar clarament, e seran manifests los vostres mals qui
demanen piads enginy, per o que los qui m'oiran ni ho sabran sien moguts a
misericrdia envers mi, avisant-vos que essent fallida en mi l'esperana que ab
raons forts, si us recorda, me pregs al que fugiu ara, tals paraules sembrs,
present la Duquessa, que de donzella que s la fareu tornar dona, e sabeu b que
jo no hi don tarda, mas fui presta, segons experincia mostra, que us he portat en
aquesta delitosa cambra, ms plasent que perillosa, e veig ara que el vostre rebuat
cor, que per les mies mans vos tinc que haveu de passar, per haver ats o que
d'un cavaller venut s'ateny. E sobre aquest cas veure vull la fi, e ja s farta
d'esperar vostra demanda, e par -me que ms vos han altat paraules que fets, e
ms cercar que trobar. E per o com a mi s deguda cosa de fer, vos fa cert que
per lo tant esperar ab l'oferta desss dita, puix vos contenten vanes paraules e
dubtau la fi, a grans crits cridar mostrant a l'Emperador i als altres com per fora
sou ac entrat. Oh cavaller de poc nimo!, temena de donzella vos espanta
d'acostar-vos a ella? Oh malaventurat Capit!, ab tan poc esfor estau que em
goseu dir semblants paraules? Feu l'esfor com lmperador vendr, quina ra
empaliada li direu? E jo us far conixer, Du e lo mn coneixer que haveu parlat
mal, i en vs s'ajustar en aquest cas amor e temor , e record-vos que en aquest
cas perdeu vostra honor e fama . Feu lo que us dic , e jo dar-vos he vida segura e
us far portar la corona de l'imperi grec, car ja s venguda l'hora que no us puc
altra cosa dir sin que aneu prestament a fer aquells honorosos passos d'estar prop
de la princesa, que us ser en altre compte pres, e feu d'ac avant vostre cam.
Tirant, veent lo parlar obert de plaerdemavida, ab veu baixa fu principi a un tal
parlar.

Rplica que fa Tirant a Plaerdemavida.
-Temor de restar ab tal vergonya me tol de guanyar paras men aquest mn e
reps en laltre, emper dir lo que em par, que en temps d'adversitat los parents
e amics tomen enemics. E lo meu ignocent desig no s pus sin ab amor fer serveis
en aquella de qui s e ser tant com la vida m'acompanyar, e ab aquest article de
fe vuil viure e morir. E si la tua voluntat ab lo meu desig eren concordes, molt ne
seria la mia nima aconsolada. Totes les coses qui es representen a la mia vista, no
s pus sin temor de vergonya, e s nit escura, car no puc veure lo que desitge;
per fe haur a creure que sa majestat sia . En aquest cas jo em despulle la temor e
vergonya, e abrigue'm d'amor e pietat, per qu us prec que anem sens pus tardar,
e veja jo aquest cos glorificas: puix llum no hi ha, ab los ulls de la pensa lo veur.
-Puix ab tants ginys vos he portat -dix Plaerdemavidaen defensa de ma honor, e
delit e profit vostre, restau per aquell qui sou.
E soltl de la m. Com Tirant se vu que Plaerdemavida l'havia deixat, e no sabia
on era perqu llum en tota la cambra no havia, e aix lo fu estar per espai de mitja
hora en camisa e descalc: e tan baix com podia la ctidava, e ella lo sentia molt b e
respondre no li volia. Com Plaerdemavida vu que prou l'havia fet refredar, pres-li'n
gran pietat, acost's a ell e dix-li:
-Aix castiga hom los qui sn poc enamorats! Com podeu vs pensar que dona ni
donzella li puga desplaure, vulla's sia de gran o de poca condici, que no sia
tostemps desitjosa que sia amada? E aquell qui ms vies honestes, o s secretes,
de nit o de dia, per finestra, porta o terrat, hi por entrar, aquell elles lo tenen per
millor. Fora que em desplauria a mi que Hiplit fes semblant! Que, d'una amor
que ara li porte, llavors li'n portaria quaranta. E si estar no volia segura, no em
desplauria que em prengus per los cabells, e per fora o per grat, rossegant-me
per la cambra, me fes callar e fer tot lo que ell volgus. E molt lo n'estimaria ms
que jo conegus que s home e que no fes aix com vs die, que no la voldreu per
res descomplaure. E en altres coses la deveu vs honrar, amar e servir; mas, que
siau ab ella en una cambra a soles, no li guardeu cortesia en semblant acte. No
sabeu vs, com diu lo psalmista, manus autem? s la glosa: si adquerir voleu dona
o donzella no vullau vergonya ni temor haver; e si ho feu , no us tendran per
millor.
-Per la mia fe - dix Tirant-, donzella, vs m'haveu dada ms notcia de mos defalts
que no ha fet jams negun confessor per gran mestre en teologia que fos! Prec-vos
que em porteu prestament al llit de ma senyora.
Plaerdemavida lo hi port e fu-lo gitar al costat de la Princesa. E les posts del llit
no aplegaven a la paret envers lo cap del llit. Com Tirant se fon gitat, dix la
donzella que estigus segur e no es mogus fins a tant que ella lo hi digus. E ella
se pos al cap del llit estant de peus, e lo seu cap pos entre Tirant e la Princesa, e
ella tenia la cara devers la Princesa; e per o que les mnegues de la camisa
l'empedien, despull-les, e pres la m de Tirant e pos-la sobre los pits de la
Princesa, e aquell toc-li les mamelles, lo ventre e d'alli avall. La Princesa
despert's e dix:
-Val-me Du, i com est feixuga! Mirau si em pot deixar dormir.
Dix Plaerdemavida tenint lo cap sobre lo coix:
-Oh com sou donzella de mal comport! Eixiu ara del bany e teniu les carns llises e
gentils: prenc gran delit en tocar-les.
-Toca on te vulles -dix la Princesa-, e no poses la m tan avall com fas.
-Dormiu e fareu b, e deixau-me tocar aquest cos que meu s -dix Plaerdemavida-,
que jo s ac en lloc de Tirant. Oh trador de Tirant, e on est tu? Que si tenies la m
lla on jo la tinc, e com series content!
E Tirant tenia la m sobre lo ventre de la Princesa, e Plaerdemavida tenia la sua m
sobre lo cap de Tirant, e com ella coneixia que la Princesa s'adormia, fluixava la m
e llavors Tirant tocava a son plaer; e com ella despertar-se volia, estrenyia lo cap a
Tirant i ell estava segur. En aquest deport estigueren per mes espai d'una hora, i ell
tostemps tocant-la.
Com Plaerdemavida conegu que ella molt b dormia, afluix del tot la m a Tirant,
i ell volgu temptar de paciencia de voler dar fi a son desig, e la Princesa se
comenga a despertar, e mig adormida dix:
-Que, mala ventura, fas? No em pots lleixar dormir? Est tornada folla, que vols
temptar lo que s contra ta natura?
E no hagu molt estat, que ella conegu que era ms que dona, e no ho volgu
consentir e comen a donar grans crits. E Plaerdemavida tancava-li la boca, e dix-
li a l'orella perqu neguna de les altres donzelles no ho ossen:
-Callau, senyora, e no vullau difamar la vostra persona: he gran dubte que no ho
senta la senyora Emperadriu; callau, que aquest s lo vostre cavaller, qui per vs
se deixar morir.
-Oh!, maleita sies tu -dix la Princesa-, e no has haguda temor de mi ni vergonya
del mn! Sens jo saber res, m'has posada en tan gran treball e difamaci!
-Ja, senyora, lo mal fet s -dix Plaerdemavida-; dau remei a vs e a mi: e par-me
que lo callar es lo mes segur e lo que mes pot valer en aquests afers.
E Tirant ab baixa veu la suplicava tant com millor podia. Ella, veent-se en tant
estret pas, de l'una part la vencia amor, e de l'altra tenia temor, mas la temor
excel-lia l'amor e deliber de callar e no dir res.
Com la Princesa crid lo primer crit, ho sent la Viuda Reposada, e hagu plena
noticia que la causa del cridar havia fet Plaerdemavida, e que Tirant devia sser ab
ella; pens que si Tirant passava a la Princesa, que ella no poria complir son desig
ab ell. E ja tothom callava, e la Princesa no deia res, sin que es defenia ab
paraules gracioses que la plasent batalla no vingus a fi.La Viuda s'assigu al llit e
don un gran crit e dix:
-I qu s lo que teniu, filla?
Despert totes les donzelles ab grans crits e remor, e venc a notcia de
l'Emperadriu. Totes se llevaren cuitadament, qui totes nues, qui en camisa, e ab
cuitats passos anaren a la porta de la cambra, la qual trobaren molt b tancada, e a
grans crits demanaren llum. E en aquest instant que tocaven a la porta e cercaven
llum, Plaerdemavida pres a Tirant per los cabells e apart'l de lla on volguera finar
sa vida e pos'l en lo retret e fu-lo saltar en un terrat que hi havia e don-li una
corda de cnem perqu s'acals dins l'hort, e d'all podia obrir la porta, car ella hi
havia ben provet perqu quan vingus, ans del dia, se'n fos pogut anar eixint per
una altra porta.Mas tan gran fon l'avalot e los grans crits que daven les donzelles e
la Viuda que no el pogu traure per lo lloc on ella havia pensat, e fon forat que el
tragus per lo terrat, e don-li la corda llarga, i ella prestament se'n torn, e tanc
la finestra del retret e an on era sa senyora.
E Tirant don volta e llig fort la corda, e ab la pressa que tenia per no sser vist ni
conegut no pens la corda si bastava en terra; deix's anar per la corda avall e
fallia-se'n ms de dotze alnes que no plegava en terra; fon-li forat de lleixar-se
caure, perqu los braos no li podien sostenir lo cos, e don tan gran colp en terra
que es romp la cama.
Deixem a Tirant, que est de llarg, gitat en terra, que no es pot moure.
Com Plaerdemavida se'n fon tornada, portaren la llum e totes entraren ab
l'Emperadriu, i ella prestament li deman quin avalot era estat aquell, per quina
causa havia cridat.
-Senyora -dix la Princesa-, una gran rata salt sobre lo meu llit e puj'm sobre la
cara, e espant'm tan fort que hagu de cridar tan grans crits que fora estava de tot
record; e ab l'ungla ha'm arrapada la cara, que si m'hagus encertat en l'ull, quant
mal m'haguera fet!
E aquell arrap li havia fet Plaerdemavida com li tancava la boca perqu no crids.
L'Emperador se fon llevat, e ab l'espasa en la m entr per la cambra de la
Princesa, e, sabuda la veritat de la rata, cerc totes les cambres.Emper la donzella
fon discreta: aprs que l'Emperadriu fon entrada e parlava ab sa filla, ella salt en
lo terrat e prestament llev la corda e sent plnyer a Tirant. Prestament presum
que era caigut, e no dix res e tom-se'n dins la cambra. E havia tan gran remor per
tot lo palau, d'aquells de la gurdia e dels oficials de la casa, que a era cosa de
gran espant de veure ni de sentir, que si los turcs fossen entrats dins la ciutat no
s'hi fera major fet. L'Emperador, qui era home molt sabut, pens que a no fos
ms que rata: fins dins los cfrens cerc, e totes les finestres fu obrir; e si la
donzella un poc se fos tardada en llevar la corda, l'Emperador l'haguera trobada.
Lo Duc e la Duquessa, qui sabien en aquest fet, com sentiren la remor tan gran,
pensaren que Tirant era estat sentit. Pensau lo cor del Duc quin devia estar, que
ves a Tirant en tan gran congoixa sser posat, car pensava que l'haguessen mort o
apresonat; arm's prestament, que all tenia les sues armes per ajudar a Tirant, e
dient entre si:
-Hui perdr tota ma senyoria, puix Tirant s en tal punt.
-Qu far jo -dix la Duquessa-, que les mies mans no tenen forma per vestir-me la
camisa?
Com lo Duc fon armat, ixqu de la sua cambra per veure a qu era e per saber
on era Tirant; e anant trob l'Emperador que se'n tornava a la sua cambra, e lo Duc
li deman:
-Qu es a, senyor? Quina novitat tan gran es estada aquesta?
Resps l'Emperador:
-Les folles de donzelles, qui de no res temoregen. Una rata, segons m'han recitat,
es passada sobre la cara de ma filla e, segons ella diu, ha-li fet senyal en la galta.
Tornau-vos-ne a dormir, que no us hi cal anar.
Lo Duc torn-se'n a la sua cambra e recit-ho a la Duquessa, e prengueren los dos
gran consolaci com res de Tirant no era estat. Dix llavors lo Duc:
-Per nostra Dona, jo anava ab tal deliber, que si l'Emperador hagus pres a Tirant,
que ab aquesta atxa jo haguera mort a l'Emperador e a tots los qui fossen de sa
voluntat; e aprs, Tirant o jo fra estat emperador.
-Per ms val que aix sia estat -dix la Duquessa.
Llev's corrent e an a la cambra de la Princesa. Com Plaerdemavida la vu dix-li:
-Senyora, jo us clam merc que estigau ac e no consintau que neg diga mal de
Tirant, e jo ir a veure qu fa.
Com fon sobre lo terrat, no gosava parlar per o que no fos oda de neg, e sent
que ell se planyia fort e deia en forma de semblants paraules.

Lamentaci que fa Tirant.
-Ab desig de trobar en ma dolor semblant companyia, e, desemparat ja d'aquest
mn, davallant en los trists e tenebrosos palaus, per, puix ab multitud de sospirs
ja no puc restaurar la mia miserable vida, plau-me lo morir, e lo viure sens tu,
senyora Princesa, en extrem m's odiosa. Mas perqu la causa de la mia mort per a
sempre sia palesa, a Du suplic, puix en ma vida mon delit ha ats terme, cov que
l'nima abandone lo cos, oh senyor Du etemal, tu qui est ple de tota misericrdia,
fes-me grcia que jo muira en los braos d'aquella virtuosssima Princesa, per o
que la mia nima en l'altre mn haja millor reps!
En a Hiplit, no sabent res en los fets de Tirant, mas sentint la gran remor que
dins lo palau era e lo gran avalot que per tota la ciutat anava, e veia que son
mestre Tirant era dins lo palau, mostrant a tots los seus que a la cambra del Duc
aquella nit dormia; lo Vescomte e Hiplit, sabent les amors d'ell e de la Princesa,
feren armar tota la gent. Dix lo senyor d'Agramunt:
-Jo no puc pensar que altra cosa sia sino que Tirant haur fet alguna travessura en
la cambra de la Princesa, e ser vengut a noticia de l'Emperador; i ell e tots
nosaltres haurem part de la boda, per qu s de necessitat que prestament tots
siam en punt e armats per Qo que el pugam socorrer si mester ho haura, car totes
les nits que ell ha dormit aci no s'hi ha seguit novitat neguna, e tan prest com ell es
estat defora podeu veure quina novitat tan gran es per tot lo palau.
Dix Hiplit:
-En aquest espai que vosaltres vos armareu jo ir prestament a la porta del palau
per sentir a qu s.
-Anau prestament -digueren los altres.
Com foren fora de la posada, lo Vescomte segui Hiplit.
-Senyor -dix Hiplit-, vaja vostra senyoria a la porta major e jo ir a la de l'hort; e
qui mes prest por saber nova certa, quina remor s aquesta, vinga-ho a dir a
l'altre.
Lo Vescomte dix que era content. Com Hiplit fon a la porta de l'hort, pensant-la
trobar tancada, estigu escoltant e sent plnyer ab veu molt adolorida; don-li de
parer que fos veu de dona, e dix en si:
-Oh, com volria molt mes sentir la veu de Tirant que no d'aquesta donzella,
quisvulla que ella sia!
Estigu mirant si poria pujar per la paret. Com vu que lloc no hi havia, torn a la
porta ab lo cor reposat pensant que tot all fos causa d'alguna donzella.
-Plore quisvulla -dix Hiplit-, o dona o donzella, e faa son dol, puix no es mon
senyor Tirant.a
Part's d'all e an a la plaa, on trob lo Vescomte e altres qui volgueren saber qu
era estada la causa de la remor. Per ja passaven un poc los crits e la remor era
remeiada. Llavors Hiplit recit al Vescomte com a la porta de l'hort era estat e no
era pogut entrar, e que havia sentit plnyer una veu que paria de dona e no sabia
qui era, e pensava que per aquella dona devia sser estada aquella remor que
feien.
-Per merc, anem all -dix lo Vescomte-, e si s dona o donzella qui haja mester
ajuda, donem-la-hi si fer-se por, car per art de cavalleria hi som obligats.
Ells foren a la porta de l'hort e sentiren lo plnyer gran que dins l'hort feien, per
no podien compendre lo que deia ni podien coixer la veu; car ab la gran dolor que
ell passava, tota la veu li era canviada. Dix lo Vescomte:
-Metam-ne les portes a terra, car s de nit e neg no sabr que nosaltres ho hajam
fet.
E la porta estava oberta, car en la nit Plaerdemavida l'havia deixada oberta, per o,
com Tirant se'n volgus anar, ho pogus ben fer, no pensant que a tant de mal se
segus.
E los dos ensems donaren dels muscles en la porta tan fort com pogueren, e
prestament la porta s'obr. Lo Vescomte entr primer e fu aquella via on sentia la
veu, que paria molt estranya.
Dix lo Vescomte:
-Quisvulla que tu sies, jo et deman de part de Du que em digues si est 'anima qui
vas en pena o si est cos mortal que hages mester ajuda.
E Tirant se pens que aquells fossen de l'Emperador, e per no sser conegut e que
se n'anassen, desfress'a la veu, per b que la tingus, ab lo mal que passava, prou
desfressada, e dix:
-Jo fui en mon temps cresti batejat, e per mos pecats vaig en molt gran pena. Jo
s esperit invisible, mas, encara que vosaltres me vejau, n's causa que prenc
forma. E los mals esperits qui ac sn me trossegen los ossos e la carn, e de tros en
tros la llancen per l'aire. Oh quina pena s tan cruel la que jo passe! E si vosaltres
ac estau sereu participants en la mia dolor.
Ells hagueren molt gran temor del que havien ot dir, e senyaren-se e digueren
l'Evangeli de Sant Joan. Dix lo Vescomte, alt que ho o Tirant:
-Hiplit, vols que anem a la posada e prengam tota aquella gent d'armes, ab aigua
beneita e ab un crucifix, e que tornem a veure a qu s? Car no pot sser que
a sia qualque gran fet com aci en aquest hort som venguts.
-No -dix Hiplit-, no fretura tornar a la posada per neguna cosa. Vs e jo portam
espases en qu s lo senyal de la creu; deixau-me a mi acostar.
E Tirant sent anomenar Vescomte a Hiplit, e dix:
-Si tu est Hiplit, de Frana natural, acosta't a mi e no hages temor.
Llavors Hiplit tir l'espasa e pos's la cruera davant, seny's e dix:
-Jo, com a verdader cresti, crec b e verdaderament en los articles de la santa fe
catlica e tot lo que creu la santa romana Esglsia, e en aquesta santa fe vull viure
e morir.
Acost-s'hi ab gran temor que tenia, mas certament molt ms ne tenia lo
Vescomte, que no s'hi gosava acostar. E ab baixa veu Tirant lo crid e dix-li:
-Acosta't a mi, que jo s Tirant.
E aquell en aquell cas hagu major temor, que estava en punt de tomar-se'n. Tirant
hagu notcia d'a, al la veu e dix-li:
-Oh, com est covard cavaller! Encara que fos cosa morta, per qu dubtes venir a
mi?
Hiplit, coneixent-lo en la paraula, corrent acost's a ell e dix-li:
-Oh senyor meu, i vs sou? Qual desaventura vos ha portat ac ? En tal so vos
veig estar, que deveu sser nafrat o no teniu poder de llevar-vos.
-No cures ni digues res -dix Tirant-. Mas qui s aquell qui ab tu ve? Si s del
llinatge de Bretanya, fes-lo venir.
-S, senyor -dix Hiplit-, que lo Vescomte s.
Ell lo crid, e com lo vu fo molt admirat de semblant ventura e de tot lo que dit los
havia sens que conegut no l'havien.
-No estigam en noves -dix Tirant-; traeu-me prestament d'ac.
Los dos lo prengueren en braos e tragueren-lo de l'hort e tancaren la porta, e
portaren-lo prop de la sua posada e posaren-lo dejs un porxe que hi havia.
-Jo sent dolor que jams sent -dix Tirant-, que de tantes vegades que s estat
nafrat en punt de morir, jams lo meu cos hagus sentiment de tan mortal dolor;
metges hauria mester, que no ho sentis l'Emperador.
-Senyor -dix Hiplit-, voleu que us done un bon consell? La malaltia vostra no s
tal que celar-se puga, majorment per la murmuraci que en lo palau s: cavalcau,
senyor, si fer ho podeu, e aneu als palaus de Bellestar, on teniu los vostres cavalls,
e posarem fama com lo cavall vos s caigut e ha-us rompuda la cama.
Resps lo Vescomte:
-Certament, cosn germ, senyor, Hiplit diu molt b, e per o jo lloaria que aix es
degus fer, altrament tostemps vendria en notcia de l'Emperador. Car forat s
que d'amor no espera hom de sa senyoria altre b sin treballs, congoixes e dolors;
e a un plaer, cent dolors n'aconsegueix hom. Per qu jo lloaria que aprs que siau
guarit e hagussem complits nostres vots que fets havem, tomssem en nostra
terra; e a us hauria jo en molta grcia.
-Senyor Vescomte -dix Tirant-, deixem estar aix, car qui s aquell que tan
altament haja encativat son cor que el puga deslligar de la pres en qu est? No
s cas a present de parlar de tals afers, mas tu, Hiplit, secretament fes portar les
bsties ac e l'hacanea que vaja ms pla.
Tornem a la Princesa. Plaerdemavida estigu tant en lo terrat fins que vu que se'n
portaven a Tirant; entr-se'n dins la cambra on era la Princesa ab la Duquessa e
totes les donzelles. L'Emperadriu estava admirada per una rata haver tanta de
remor com en aquell palau havia, e assigu's en lo llit e dix:
-Voleu fer b, donzelles? Puix lo palau es assossegat, tornem a dormir.
La Princesa crid a Plaerdemavida e dix-li a l'orella Tirant on era.
-Ja, senyora, ha fet son cami -dix Plaerdemavida-, ab molta dolor que se'n va.
Mas no li gos dir com tenia la cama rompuda ni del que dit havia; fon molt
contenta com no l'havien vist ni trobat. L'Emperadriu se fon llevada, e totes
estaven en camisa per anar a son apartament. Dix la Viuda Reposada a
l'Emperadriu:
-Bo seria, senyora, que fsseu anar a vostra filla a dormir ab vostra altesa per o
que, si la rata tomava, que no l'espants ms fort que no ha.
Resps l'Emperadriu:
-B diu la Viuda; vine, ma filla, que millor dormirs prop de mi que a soles.
-No, senyora, vaja-se'n l'excel.l'encia vostra, que la Duquessa e jo dormirem, e no
vullau haver mala nit per mi.
Parl la Viuda e dix:
-Sens empediment neg, trobant-me jo en avanada edat, caminant per lo
miserable pla, tinc lo foc encs de la romana sang. Jo, primera de totes, ab mon
enginy pensi en la mia fantasia apartar tal ocasi, creixent lo meu desig en poder
haver aquella rata, e ella fug ab peu torbat de les maleites cambres mies.
Dix l'Emperadriu:
-Anem, que jo em refrede ac.
-Senyora, puix tant me forau -dix la Princesa-, anau, que prestament jo hi ser.
L'Emperadriu se n'an manant-li que prestament hi ans. La Princesa se gir a la
Viuda e ab irada veu li fu principi ab paraules de semblant estil.

Reprensi que fa la Princesa a la Viuda Reposada.
-Ara conec la granea de vostra culpa: rompr la mia camisa ab dolorida veu, per o
com me parau tants llaos, los uns ab suprbia, los altres ab vanagloria, e ab falsa
parleria usau vers mi. Qui dret vos ha donat digusseu a la senyora, ma mare,
que ans a dormir ab ella? Llevar-me mon delit per dar-me dolor e mala nit? Vs,
segons veig, no feu fonament de virtut, sin d'enveja e de malicia. E per o s
escrit que neguna dona no pot sser dita svia qui no tinga honesta la llengua, e
ms avant en les obres que fa se pot veure si sn conformes ab les paraules; e la
fama s senyal de la bondat de la persona. E lo vostre poder no es tal que vullau
senyorejar als qui son lliberts, car tal senyoria no us seria jams atorgada, com
dado tingam manifesta experincia,segons reciten les historias antigues, dels
romans, com un fill d'un senador de Roma, qui era molt desitjs de senyorejar en
casa d'un pnncep, pos si mateix a perills de batalles tan sovint que fon destrtyut,
perqu volia parlar e senyorejar, e per o lo dit prncep, per o que los altres
prenguessen exemple d'a, que no tinguessen tal atreviment en casa d'altri, fu-lo
matar aixi presumptus.
No tard la Viuda Reposada en fer principi a tal resposta.

Resposta que fa la Viuda Reposada a la Princesa, de la reprensi que feta li
havia, recitant-li lo desastre que era contengut a Tirant.
-Si em dolc d'aquella cosa que ma dolor augmenta, es per qu jo de totes parts me
veig constreta e forq a de sostenir molt afany, dolor e pensament per amor de
l'altesa vostra. E les mies obres estan en fet e no en paraules, que per manifesta
experiencia se poden mostrar, no en tacanyeries ni en deshonestat ni menys en
alcavoteries, aix, com moltes altres fan. La mia fama molt clara es. Mas, voleu
saber les mies obres quines sn ni de qu tracten? Elles son totes fundades en fe,
esperana e caritat, en humilitat e pacincia, en honestat e bona doctrina, en
almoines, en contricci e penitencia. Foragite de mi suprbia, vanagloria, enveja,
ira, oi e mala voluntat, luxria e tots vicis e pecats, e per Qo tal fruit com aquest s
a mi ms dolq que sucre. E per o, excel.lentissima senyora, no deveu pendre
enuig de mi si tinc un poc los ulls oberts e si tinc sentiment del que dec ni toca a
l'honor vostra, qui m's pus cara que la mia nima; car s que em dareu culpa de
grat si dar-la'm podleu. E lo defalt que jo us he fet, jo el vos dir: perque us he
amacla e honrada ms que vos no volieu, e a es causa del defalt. E per aquesta
ra viur dolorosa tota ma vida, no gustant qu'e son bons dies ni menys bones
festes, per co com tots los dies me seran de passi. E no vullau que pensen
aquestes donzelles ni menys l'altesa vostra que jo sia cresol de carnisser, que faa
llum a altri e que creme a mi mateixa. E pensau-vos, senyora, que jo no haja
pietat de Tirant, e no l'haja vist acalar-se ab la corda, la qual s's rompuda, e ha
donat tan gran colp que pens que les carnes e les costelles en lo cos rompudes
deuen sser?...
E pres-se molt ferament a plorar e llanq'a's per terra tirant-se los cabells del cap,
dient:
-Mort es lo millor dels cavallers!
La princesa, oint dir semblants paraules, dix tres vegades:
-Jess, Jess, Jess!
E caigu de l'altra part esmortida. E tan alt dix lo nom de Jess, que l'Emperadriu,
que estava en la sua cambra e gitada en lo llit que dormia, ho senti; llev's
cuitadament e ab cuitats passos an a la cambra de sa filla e trob-la esmortida,
que a mal ni a b no la podien retomar. L'Emperador s'hi hagu a llevar e tots los
metges venir, i encara la Princesa no era tomada en son record, que tres hores
estigu sens recordar-se. E l'Emperador deman per quina causa sa filla era
venguda en aquell punt. Digueren-li:
-Senyor, ha tornada a veure una altra rata molt petita, e aix com tenia la fantasia
en la rata que en lo llit havia sentida, e ara ha vista aquesta, ha presa gran
alteraci.
-Oh vell Emperador, trist e amarg! I en los meus darrers dies tanta dolor tenia de
sentir? Oh mort cruel! I qu esperes, e com no vens prest a mi qui et desitge?
E dient a ell perd lo sentiment e caigu esmortit en lo punt de sa filla. Lo dol e lo
crit fon tan gran per tot lo palau que era cosa de gran admiraci de veure e d'oir lo
plant que les gents feien; e fon molt major que lo primer.
Tirant, qui estava davant lo porxe esperant les bsties quan les hi portarien sent
tan grans crits que paria que lo cel ne degus venir; desempatx de cavalcar ab
molta dolor e passi que passava, e la pena li augment dubtant-se que no fos en
dan de la Princesa. Hiplit pres una Borradura de marts gebelins e embolic-la-hi
entorn de la cama perqu fredor no hi entrs. E aix en la millor manera que
pogueren anaren fins al portal de la ciutat, e les guardes conegueren a Tirant e
demanaren-li a tal hora on anava. E ell resps que anava a Bellestar, als seus
cavalls, per veure com estaven, per o com la sua partida devia sser molt presta
per anar al camp. Les portes li foren prestament obertes, e Tirant fu son cam.
Com hagueren cavalcada mitja llegua dix Tirant:
-Gran dubte tinc que a la senyora Princesa no haja seguit algun dan que
l'Emperador li haja fet per causa mia. Vull hi tomar per ajudar-li si necessari ho
haur.
Diu lo Vescomte:
-Per ma fe, vs estau en gentil punt -dix- per ajudar-li!
-Senyor Vescomte -dix Tirant-, si ja no em sent mal neg! Car vs sabeu que lo
major mal fa cessar lo menor, e per o jo us clam merc que tomem a la ciutat si
en res li porem valer.
-Vos haveu perdut lo seny o sou del tot tornat foll -dix lo Vescomte-. Ell no es pot
tenir e vol tornar a la ciutat, per o que l'Emperador e tots los altres hagen a
conixer e a sentir lo
vostre defalt. Haurem prou a fer en dissimular-ho a la gent per o que culpa ni
crrec no hajau, e siau cert que si d'ac vs ne tomau, de mort o alesiat no podeu
sser delliure, posat cas que tot aix sia, que vos dieu.
-No es ra -dix Tirant- que jo, qui he fet lo mal, que en porte la pena? E la mia
mort haur per b espletada, puix per tan virtuosa senyora jo muira.
-No m'ajut Du -dix lo Vescomte- si vs hi tornau, encara que jo hi sabs posar
forga. E com!, no hi es lo Duc, si res sent que sia en dan o en deshonor de la
Princesa, que ell no li ajude? Ara podeu veure a qu vnen les tristes amors! Anem,
si voleu, e no estigam pus aci, car tant com ms estam ni detenim temps, s ms
dan per a vos.
-Ara feu-me una gracia -dix Tirant-, puix no em voleu deixar tomar, que vs que hi
aneu, e si es neg qui dan li vulla fer o hagus temptat de fer-li, que muiren tots e
no sia pres neg a merc.
Tant lo preg Tirant al Vescomte, que fon foreat de tornar a la ciutat, e al girar dix
baix, que Tirant no ho ol, mas Hiplit ho ents:
-Per mon Du, no ser veritat que jo haja cura de dona ni de donzella que en lo
mn sia, sino solament en fer venir los metges.
Tirant se n'an ab Hiplit.
Com lo Vescomte fon al portal de la ciutat, les guardes no el volien deixar entrar,
fins a tant que dix com lo Capit era caigut ab lo cavall e venia cuitadament per los
metges, e per causa d'a lo deixaren entrar. E no els pogu haver tan prest com
volguera, per o com tots eren ab l'Emperador e ab sa filla. Com ells hagueren dat
recapte a l'Emperador, portarense'n totes les coses necessries per al cas de Tirant,
e no ho gosaren dir a l'Emperador, que lo seu Capit estava mal. Per lo Vescomte
fu tot son poder de veure a la Princesa per o que pogus recitar a Tirant la sua
disposici.
Com ella fou tomada en son record, a l'obrir dels ulls que fu, s dix:
-s mort aquell qui t la mia nima cativa? Digau-m'ho prest, jo us clam merc, car
si mort es, ab ell vull morir.
L'Emperadriu, qui estava torbada de la gran congoixa que tenia de sa filla e los
seus ulls, qui continuament destil-laven vives llgrimes, no pogu compendre lo
que havia dit sa filla, e deman qu havia dit. La Duquessa, que la tenia en les sues
faldes e abrarada, resps a l'Emperadriu:
-Senyora, la Princesa diu que si han morta la rata.
Torn a dir la Princesa ab los ulls tancats:
-No dic jo aix, mas si es mort aquell en qui jo tinc tota la mia esperanza.
Resps la Duquesa ab alta veu:
-No s morta, que jams l'han poguda haver. -E gir's envers l'Emperadriu e dix-:
Ella vaneja; aquesta malaltia s de tal natura que los pus savis fa tornar folls, que
no saben qu es dien.
Ella retorn en sa primera sanitat, e dos metges anaren ab lo Vescomte e ab lo
Duc. Com la Princesa ho sab fon posada en gran agonia, e lamentant-se dix:
-Oh mon senyor Tirant, pare de cavalleria! Ara s caigut lo llinatge de Roca Salada,
e la casa de Bretanya ha molt perdut! Mort sou vs, mort! Car qui cau de tan gran
altura com vs sou caigut, no se'n pot esperar llonga vida posseir. Per que lo mal
e lo dan no venia sobre mi, qui s estada causa, e vs fsseu delliure d'aquests
perills?
La Duquessa estava molt atribulada aix del mal de la Princesa com del dan de
Tirant. No volgu ms dir per dubte de les donzelles qui estaven prop. Los metges
partiren prestament sens dar-ne sentiment alg a l'Emperador perqu no prengus
alguna alteraci, car la sua complexi era d'home molt delicat.
Com los metges foren aplegats ab Tirant, trobaren-lo en un llit ab gran dolor que
sostenia. Miraren-li la cama e trobarenla tota rompuda e los ossos que eixien alt
sobre lo cuiro. E al menejar que el faen, Tirant s'esmort tres voltes, e cascuna
vegada ab aiguarrs l'havien de tornar. Los metges feren la primera guar da lo
mills que pogueren, e digueren-li que per cosa en lo mn no es mogus del llit per
tan cara com tenia la vida, e ells se'n tomaren. L'Emperador los deman d'on
venien ni on eren anats, que al seu dinar no els havia vists.
Resps l'u e dix:
-Senyor, nosaltres som anats a Bellestar per dar remei al vostre Capit del mal que
t.
Dix l'Emperador:
-E quin s lo seu mal?
-Senyor dix lo metge-, segons ell diu, gran mat s'era partit d'esta ciutat per anar
on t los seus cavalls perqu los servidors seus prestament fossen en punt al dia
assignat, o s, lo dilluns de mat tothom fos prest per partir; cavalcava un cavall
sicili, e ab lo delit que tenia, anant saltant per lo cam es caigut en una gran
squia e ha's fet en la cama un poc de mal.
-Na Santa Maria val! dix l'Emperador-. E no li fallen mals ni treballs a Tirant! E de
continent jo hi vull anar a veure, fent-li conixer que lo viure virtuosament s vida,
e lo vicis viure s mort, e la glria de tal honor ab tal vida, qui la t a si unida, no
la deu deixar sin per augment de major virtut.
Los metges, veent la voluntat de l'Emperador, que hi volia anar, detingueren-lo que
no hi ans fins a l'endem, que sena be reforqat. L'Emperador, puix vu que los
metges no lo hi consellaven, deliber de restar, e pass a la cambra de la Princesa
e deman-li de son mal e recita-li lo de Tirant. Quanta dolor tena la Princesa dins
lo seu cor!Sin que no la gosava manifestar per temor de son pare, e lo seu li paria
que no fos res com pensava en la trista e desastrada fortuna que en la persona de
Tirant s'era seguida.
L'Emperador estigu ab sa filla fins que fon hora de sopar, e l'endem, sabent que
los metges anaven a Tirant, e vu-los d'una finestra passar, trams-los a dir que
s'esperassen un poc; ell cavalc e an ab ells, e vu la segona cura. E segons la
disposici que vu, prestament presumi com de gran temps Tirant no seria dispost
per anar al camp. Com l'hagueren acabat de curar, l'Emperador fu principi a un tal
parlar.

Conhort quefa l'Emperador a Tirant.
-No es neg qui en aquesta present vida se'n dega agreujar de les coses que per la
divina Saviesa son ordenadas ni permeses, majorment com fortuna los administra,
car humana discreci no basta resestir als casos imprevists, e pertany-se dels
hmens virtuosos haver paciencia en llurs adversitats, que alli son coneguts. Per
jo b conec que a son pecats meus que ha administrats la fortuna, car la causa
del vostre mal dna augment e glria als turcs per dar compliment a la mia
destrucci. Mas l'esperana que jo tenia de veure-us partit per al camp, per los
molts turcs qui ara de nou son entrats en lo meu Imperi, me requir e em dna
novella fora que, aix vell e despoderat com s, d'entrar en batalla; tant, que so
vengut, en poc espai a la fi de mos trists pensaments. Demesiada cosa seria recitar
tota la mia dolor ab los dubtosos pensaments, car en aquella hora que em fon
manifest lo vostre mal, fui cert de la mia gran desaventura, com tota l'esperanga
mia estava en la gran cavalleria vostra, mirant ab los ulls de la pensa que ab la
virtut e forqa del vostre valers bra, ab nimo viril a tall d'espasa fra escampada
la sang d'aquells cruels enemics meus e de la santa fe catlica. E ara com veuran
l'abs'encia vostra, no havent temor de neg, s'ocuparan tot lo meu Imperi, e
incriminaran llargament la mia honor e fama, e les mans seran semblants a la
llengua; e lo major desig que tinc en aquest mn s la vostra salut, car sens
aquella en lo meu Imperi llibertat no pot sser atesa. Per que us prec, Capit
virtus, que si amau la vostra vida ni la mia, que us vullau confortar, e ab l'nimo
esforilat que teniu de virtus cavaller vullau pendre ab paciencia lo mal, carjo confle
de la divina Miseric'ordia que haur pietat de vos e del seu poble cresti, qui est'a
molt afligit per los infels, lo qual es impossible que puga sser tret de captivitat sino
per mitj'a de la virtut vostra, e no us vullau mes plnyer sobre cas irreparable.
Tirant, per la grandissima dolor que sentia, ab fatiga gran podia parlar, e esforigant
natura tant com li fon possible, ab baixa e rogallosa veu fu principi a semblant
resposta.

Resposta que fa Tirant a l'Emperador.
-Oh ms que altre atribulat! Veig-me embolicat en molta dolor, e so ats al terme
de la mia desaventurada fi. E lo qui mes me fa dolre es com veig la tris.ta de vostra
majestat en molta dolor posada per lo novell cas que segult m's, e fallintme
l'esperana s desitjs de presta mort.
Acompanyat de molts sospirs llan's prop la sua boca no podent-li dir l'extrema
pena que fins en aquella hora sofert havia, e dix:
-Mon senyor, la mia espasa e capitania no fretura molt, encara que jo present no hi
sia: cavallers virtuosos ab nimo esforqat teniu en lo vostre Imperi qui basten al
present dar ra als enemics, empero a mi par que es justa cosa que de tan
esfore,ada demanda que l'altesa vostra me fa, que jo dec anar al camp. Senyor, lo
dia assignat jo ser prest per partir.
Com l'Emperador lo vu aixi parlar, rest'a molt content, part's d'ell e toreasen a la
ciutat. Com l'Emperadriu lo vu dix-li:
-Senyor, s Du vos deixe viure llongament en aquest mn e us done paras en
l'altre com d'aquesta vida passareu, digaunos la veritat del nostre Capit com est,
si tem mort o la sua vida en qu est.
L'Emperador, en presncia de la Princesa e de les donzelles,dix a l'Emperadriu:
-Senyora, jo pens que ell no tem perill de mort, mas sens dubte ell est malament
adobat, car los ossos de la cama e los molls que dins t, tots li parien damunt lo
cuiro, que gran compasslo era de veure-ho. Per ell diu que dilluns ell ser prest
per partir.
-Santa Maria val! -dix la Princesa-. E qu s lo que la majestat vostra vol fer?
L'home qui est ab tant de mal, posat en l'article de la mort, voleu que vaja al
camp, e com ser en lo cami feneixca los seus darrers dies? Quina ajuda tal hom
com aquest por fer a la gent d'armes? Voleu posar en perill la sua persona e tot
lo vostre estat? No, senyor, que tals batalles no es fan aixi. Car millor es d'ell la
vida que la mort, car essent viu tots los enemics lo temorejaran, e essent mort no
tindran temor de res; e si s guast de sa persona, no li cal sino que es pose en
religi; e jo crec si lo preu li es honor i ell ho por fer, vostra majestat ser ben
satisfet, e no hi planyer treball ni dubtar perill de sa persona, car si l'altesa
vostra fa lo contrarl mostrareu sser mal prncep, cruel e sens neguna pietat.
L'Emperador pass a la cambra del consell, que l'esperaven per veure qu'e farien, e
foren tots d'acord, segons lo que ell havia vist de Tirant, que no el moguessen d'alll
on estava.
Com l'Emperador fon partit de Bellestar, on Tirant era, de continent man Tirant
que li fessen una caixa molt segura on ell pogus anar. Venint lo diumenge, en la
nit, no sabent-ho neg sin Hiplit, qui de tot tenia lo crrec, com lo Duc e tots los
altres se'n foren tornats a la ciutat,Tirant trams lo Vescomte e lo senyor
d'Agramunt perqu no l'empedissen en res, e que es posassen en orde per partir.E
ells no pensaren gens que Tirant fes tan gran follia de partir-se d'all; e Tirant don
molts diners a l'un metge perqu se n'ans ab ell, e l'altre metge no hi volgu
consentir que es mogus ni li volgu prometre d'anar-se'n ab ell. E venguda l'hora
de mitja nit, Tirant se fu posar en la caixa, e en unes andes, a coll d'hmens, ell
part e fu la via del camp devers la ciutat de Sant Jordi. E al partir man que
emparamentassen les sales de draps de draps de ras que diguessen als qui
vendrien de la ciutat com en la nit no havia dormit e que en aquella hora
reposava.Los uns se'n tornaren, los altres estaven esperant que es desperts. Com
fon hora de migdia, lo duc de Macednia, qui era tan acostat parent seu, ab lo
Vescomte, en aquell grau mateix, volgueren entrar, car deien que home nafrat no
podia tant donnir; e -mesclant-hi fora entraren dins e saberen com era partit.
Cavalcaren cuitadament e seguiren-lo e trameteren a dir a l'Emperador com lo seu
Capit havia fet son manament, maleint a l'Emperador e a tota sa natura. Com
l'Emperador ho sab, dix:
-Per mon Du verdader, ell ateny b lo que promet!
Com lo Duc e lo Vescomte l'hagueren ats e saberen que s'era esmortit cinc
vegades en lo cam, repregueren molt al metge e a Hiplit dient que no l'amaven
gens:
-E tu, Hiplit, qui est del nostre llinatge de la casa de Roca Salada e del parentat
de Bretanya, deixar partir lo nostre mestre e senyor! E lo dia que ell finir sos dies
tots serem perduts, e de nosaltres no ser feta menci neguna, per qu tu est
digne de gran reprensi, e si no fos per temor de Du e vergonya del mn, ab
aquesta espasa jo faria pitjor de tu que no fu Cam d'Abel. Oh desaventurat de
cavaller, sens pietat e misericrdia! Fuig davant mi; si no, per zel de ma honor
prestament ne portaries pena!
E fon-se girat aprs devers lo metge, e ab irada veu fu principi a una tal reprensi
e castic.

Com lo Duc mat lo metge, e Plaerdemavida se n'an de la cort.
-La virtut de pacincia s fallida en mi com pens en lo gran atreviment que ha
tengut aquest indiscret metge qui ha volgut posar en perill d'apagar la llum del
llinatge de Roca Salada, e per causa d' s's encesa en mi ira, suprbia, tristcia,
fria e dolor, qui ser causa de castigar un cas tan inreparable, digne per a sempre
de recordaci per als altres e castic per aquest.
E ab furor extrema an lo Duc ab l'espasa alta devers lo metge, lo qual, per
restaurar la miserable vida, volgu fugir, e valgu-li poc, car aconseguint-lo ab
l'espasa li don tan fer colp per mig del cap que lo hi parti en dues parts fins als
muscles, e sort-li lo cervell.
Com l'Emperador sabe tal nova de la mort de tan singular metge,cavalcla
prestament e an on era Tirant, e trob'l dins una ermita, que lo Duc l'havia fet
posar, que es nomenava l'Ermita religiosa, e all fon molt ben servit de tot lo que
mester havia. Com l'Emperador vu a Tirant en tal punt estar, pres-li'n molt gran
compassi, e fu venir all tots los seus metges e volgu veure la cama en quina
disposici estava. Los metges la trobaren molt agreujada, e feren-li relaci, segons
lo que vist havien, que si una llegua mes avant fos anat, que s'hi fra posat foc, e
de mort, o la cama llevada, no es podia excusar.
Tots los majors barons de l'Imperi foren venguts per veure a Tirant. L'Emperador
tingu alli son consell e deliberaren, puix Tirant no podia anar, que tots aquells qui
sou havien pres, que l'endem deguessen partir. Dix Tirant:
-Senyor, a mi dna de parer que la majestat vostra dons sou de dos mesos a tota
la gent, per b que no sia complit, car tenen de servir un mes e mig,, e tota la gent
s'alegrar e faran de millor cor la guerra.
L'Emperador resps que ho faria fer de continent, e dix:
-En aquesta nit he rebudes lletres del nostre camp, del marqus de Sant Jordi,
avisant-me com s venguda infinida morisma, que la terra no els pot comportar,
que foradament sn haguts d'anar en lo regne de Lbia per a conquistar-lo, qui
afronta ab lo meu Imperi, per esperar que les treves passades sien. E a han fet
per causa com tenim en nostra preso lo Gran Caramany e lo rei de la sobirana
ndia. Ac es diu que s vengut lo rei de Jerusalem, qui es cosn germ del Gran
Caramany, e porta ab si la muller e los fills e ben seixanta mlia combatents, los
quals sn de la terra d'Enedast, qui s una provncia que es molt frtil e abundosa.
De continent que naix algun infant mascle, lo manifesten a la Senyoria, e aquell fan
criar ab gran diligncia; com es d'edat de deu anys, li mostren de cavalcar e de
jugar d'esgrima; com sap b d'a, posen-lo ab un ferrer perqu los braos li
tomen asits e forts e s'apien colpejar en les armes com mester ho han; aprs los
fan amostrar de lluitar e de tirar llana, e tota cosa que bona sia per a les armes; e
lo darrer ofici que els mostren s camissers, perque s'aveen a esquarterar la cam e
no hagen temor de menejar la sang, e ab tal ofici tornen cruels, e com son en les
armes e poden pendre los crestians, que els esquarteren e no els tenguen neguna
pietat de la carn ni de la sang; e fan-los-ne beure dos vegades l'any de sang de bou
o de molt. Aquests tals sn los ms sengulars e pus valentssims hmens que en
tota la pagania sien, que ms valen deu d'aquests que quaranta d'altres. Ac s
vengut lo rei de la menor ndia, e diu-se que s germ d'aquest pres de la sobirana
ndia; s home molt ric e porta ab si quaranta-cinc mlia combatents. s-hi vengut
un altre rei que es fa nomenar Menador, ab trenta-e-set mlia combatents. E lo rei
de Doms hi s vengut ab cinquanta-cinc mlia. I lo rei Verumtamen hi s vengut
ab quaranta-dos mlia. E molts altres en companyia d'aquests hi sn venguts.
Resps Tirant:
-Lleixau-los, senyor, venir, que jo tinc tal esperana en la divina clemncia de
Nostre Senyor i en la sua sacratssima Mare, senyora nostra, que ab l'ajuda de
tants singulars cavallers com la majestat vostra t, que si ells eren deu vegades
ms que no sn, que d'ells serem vencedors.
Complit lo parlament, l'Emperador coman a Du a Tirant; man als metges no es
partissen d'ell ni el deixassen partir d'all.
La Princesa estava molt enutjada del mal de Tirant. Venint lo dilluns, tota la gent
d'armes fon presta per partir. L'Emperador e totes les dames estaven mirant los
ducs e senyors qui partien. Lo duc de Pera e lo duc de Macednia tenien crrec de
tota la gent de capitanejar aquella. Com foren aplegats al camp per jornades, lo
marqus de Sant Jordi e tots los altres foren mott aconsolats de la llur venguda. E
del dia que ells aplegaren fins al dia que les treves finaven, havia de passar prop
d'un mes. Tirant estigu en l'ermita fins a tant que los metges li donaren llicncia
que entrs dins la ciutat; e fon-li plasent a Tirant com era restat all puix no era
pogut anar ab los altres. E no rest ab ell sin lo senyor d'Agramunt, qui ja-ms lo
volgue deixar, car deia que ell no era partit de sa terra per altra cosa sin per amor
d'ell, e que en la sua malaltia no el deixaria. Hiplit rest en sa companyia, e Hiplit
anava cascun dia a la ciutat per les coses necessries, e molt ms per portar noves
a Tirant de la Princesa, en la qual ell tenia molt gran esperana. E com lo volien fer
menjar o altres coses que los metges volien que fes, puix lo hi diguessen de part de
la Princesa, ell ho feia de continent.
Com aquest cas de Tirant se'n fon seguit, la Princesa molt sovint reprenia a
Plaerdemavida del que fet havia, volent-la posar dins una cambra molt escura per
dar-li all penitncia; sin que ella defenia's ab, moltes paraules bones, e altres
voltes ab burles e ab jocs aix la passava dient:
-Si vostre pare ho sap, qu dir? E sabeu jo qu li dir?: que vs m'ho consells e
que Tirant se n'ha portat la despulla de la vostra verginitat. Vostre pare vol que jo
sia vostra madrastra, i com ho ser, jo us assegur que us castigar, que altra
vegada com aquell valers de Tirant hi vendr, vs no cridareu aix com fs, ans
estareu segura i no us moureu.
La Princesa s'enfellon e dix-li que calls en tota mala ventura.
-Puix senyora, en tan mal so m'ho dieu, jo em vull partir de vostra altesa e no vull
ms servir-vos, ans me'n tomar a casa del Comte, mon pare.
Isqu's prestament de la cambra, e pres totes les sues robes e joies e coman-ho a
la viuda de Montsant, qui en la cort eracavalc en una hacanea en companya de
cinc escuders, part del palau sens dir res a neg, e cavalc devers aquella part on
Tirant era.
Com la Princesa sab que Plaerdemavida se n'era aliada, fon posada en mortal
congoixa per fer-la tornar, e trams molta gent, per moltes parts, perqu la
tomassen per fora o per grat.
E ella, per camins apartats, cavalc fins que fon en l'ermita on Tirant estava; e com
ell la vu no sent de la tera part del mal que tenia. Com Plaerdemavida li fon
prop, que el vu ab la color tan alterada, los seus ulls no es pogueren tenir que no
destil.lasen vives llgrimes, e ab dbil veu e gest piads fu tal principi.

Com Plaerdemavida deman perd a Tirant.
-Oh ms que altra atribulada! Contnua tristcia combat lo meu cor com pens en lo
dan de la vostra virtuosa persona; e ab extrema vergonya s venguda davant la
senyoria vostra per jo sser estada ocasi de tant de mal que es sia seguit en lo
millor cavaller qui en lo mn tot trobar-se poria. Mas per la molta amor que no
ignorau que us porte, desitjosa de servir-vos, m'ha donat atreviment de venir-vos
davant, com pens que sou lo ms benaventurat cavaller que jams nasqus,
trobant-se en la senyoria vostra tostemps misericrdia, aixi als amics com als
enemics, car per totes les corts dels grans senyors s feta memria de la vostra
grandssima virtut.E jo, ms trista que altra, ab lo meu esperit nafrat per l'extrema
pena que us veia passar, prenc a vs sol per testimoni quant he pogut fer per sser
sana de tal mal. Temptava resestir a les paraules de la Viuda Reposada, e haureu a
impossible que una donzella ho pogus haver sofert. Per al fi, venuda, m's
forat ab temerosa veu demanar-vos merc, car vs teniu poder de dar-me mort o
de conservar-me la vida, com jo sia estada causadora del vostre mal, aix com ho
ha perms la despiadada fortuna. Per qu demane de molta grcia a la senyoria
vostra que em vulla perdonar.
E un sospir que dels retrets del cor de Tirant espirant partia, fon principi a
semblants paraules:
-Donzella virtuosa, no teniu causa neguna de demanar-me perd car culpa en res
no teniu; e posat cas vs la tingussiu, no una, mas mil voltes vos perdonaria
atenent la molta volentat que tostemps vos he coneguda. E pregau a Du que jo
em lleve del llit, car ms `part teniu en mos bns i en la mia persona que totes les
dones e donzelles del mn. E d'a no us ne dir ms per lo gran desig que tinc de
saber d'aquella serenssima Pincesa qu ha fet en ma absncia. B pens que amor
haur desmenut en sa altesa, e no en volr ms veure ni permetr que jams li
vinga davant; aquesta s la major dolor que en res per a mi, car moltes altres
voltes s estat nafrat e en punt de retre espirit, emper aquest s lo que tots punts
me lleva lo saber. E la causa de ma extrema dolor s la descontenci que de mi t
ma senyora, e a s lo que a mi fa dolre; per qu us prec, donzella, si mon b
desitjau, vos plcia voler-me dir tot lo que s de b o de mal, e no em faau ms
estar en pena.
Plaerdemavida ab gest e cara afable li dix que era molt contenta de fer-li aquell
servir, e ab baixa veu fu principi a un tal parlar.

Com Plaerdemavida recit a Tirant tot lo que s'era seguit aprs de la sua
caiguda.
-Enutjada l'adversa e iniqua fortuna del vostre b e delit, aprs la vostra partida, ab
multiplicades veus foren los crits e tumult en lo palau, que fon forat al vell
Emperador llevar-se del llit, e ab furor inestimable, ab l'espasa en la m, volgu
cercar totes les cambres, e deixant-se dir que, ara fos rata o home, de matar-lo
sens merc neguna. E ja l'Emperadriu, enutjada de tant vetlar, torn-se'n en la sua
cambra per dormir, com tota la gent d'armes de la guarda fos ja assossegada.
Vengu l'enamorada Viuda davant la Princesa, ab la prpia passi e maldat que
portava,la qual s parenta de la vella bruixa que no fa mal sin a qui li fa b, e
atenent a les coses que la merc vostra li ha fetes i donades altrament se deguera
sser regida que no ha fet; e ab cara de fingida pietat li dix: "Senyora, jo he vist
davallar a Tirant per una corda e al mig lloc se romp, e es caigut de tan alt que tot
lo cos s'ha romput." E pres-se a cridar grans crits. Com la princesa o tal novitat, no
pogu altra cosa dir sin: " !Jess, Jess, Jess!", tres voltes, e prestarment li fall
l'esperit, que no s on se n'an ni per quins afers, que passades tres hores estigu
sens record. E tots los metges foren, venguts, que no la podien retornar, e en
aquell cas pens perdre tots los bns que natura atorgats li havia, e encara los de
fortuna. E fon major lo tumult en los crits, en lo palau, de la segona congoixa que
de la primera.
Aprs li recit totes les raons que entre ella e la Princesa eren passades.
-E lo gran desig que tenia, senyor, de veure-us, no es poria recitar, mas perqu a
ma honor no prejudique e tem vergonya, altrament ella fra ac venguda. E tot son
mal fictament est compost de materias de sola esperana, e no sap compendre en
si ne determenar en la primera vista qu de vs haur: de mostrar-se dolre's, o no,
del vostre mal. E aquests dos contrasts li combaten la sua pensa, car diu que si us
mostra la cara afable, tots dies vs hi volreu tornar, e si fa lo contrari, que restareu
mal content de sa altesa.
No tard Tirant en fer semblant resposta.

Resposta feta per Tirant a Plaerdemavida.
-A l'home mortal, vida segura li s si s defesa per la persona a qu vol b; e si ma
senyora se lleva lo poder de dar-me vida despullant-se la pietat, mostrar que vol
fer sacrifici de mi. Pensau que temor de mort ni reverncia de fama no arranquen
los termes de mon desig. Atorgue esfor que acabe de dir ma desaventura, puix jo
l'he causada; e si voluntat t de dar-me vida, no pot sser llong temps cruel contra
mi. Quin crim diu que jo he coms, sin que he amat a sa altesa? Per qu la suplic
que per lo merit no em sia dada pena. E grandssima seria la grcia que la majestat
sua me poria fer, si sol d'ella podia haver una vista, car me dna de parer que en
tal cas li passaria gran part de la fellonia que contra mi t injustament.
Resps Plaerdemavida:
-Senyor, feu-me una grcia: escriviu-li una lletra e jo far tant ab ella que us faa
resposta, e poreu sentir per mitj d'aquella l'ltima voluntat sua.
E estant en aquest parlament entraren per la cambra los hmens que la Princesa
havia tramesos per cercar a Plaerdemavida, e com la veren digueren-li tot lo que la
Princesa los havia manat. Resps Plaerdemavida:
-Digau a ma senyora que ella no em pot forar que jo la servesca per fora, car a
casa de mon pare me'n vull anar.
-Si jo us hagus trobada en altre lloc -dix lo cavaller-, jo hi mesclara fora en fer-
vos-hi tornar. Per jo pens b que la senyoria del Capit no ser content que la
majestat de la senyora Princesa sia desservida, mas aix com s virtus usar dels
remeis que s'hi pertanyen.
-No dubteu en res -dix Tirant-, que ma senyora ser en tot servida, e jo pregar
tant aquesta donzella, que ella se n'ir molt prest ab vosaltres.
Tirant se fu dar tinta e paper, e ab la dolor gran que en la cama sentia no podia
tan b com volguera escriure, per ab tot lo mal, en lo blanc paper pint les
segents enamorades paraules.

Lletra tramesa per Tirant a la Princesa.
Si, per temena d'ofendre la majestat vostra, la mia m fos estada impedida que
tocat no hagus en la perfecci de la vostra real persona, lo meu infinit desig en
vs no s reposara. Mas la mia mal avisada pensa no basta a conixer que lo premi
de perd dega obtenir sin per mitj del vostre valers acost; e deu sser atribut a
molta culpa mia. Per, qui s aquell qui conegus les tantes singulars perfeccions
que en vs tinc conegudes, que jams en altra no conegu, d'aqueixa tanta glria
que els benaventurats ms posseir no poden? E per temor que de vostra
excellncia no sia desamat me porta doble pena, car altri no ho pot sentir sin jo,
car perdent a la majestat vostra perd la suma de tot mon b, no tenint esperana
de jams cobrar. Haureu a pensar sou coneguda per persona que lo compliment se
troba, e lo grat demanar poria en aquella hora que per lo mal meu digus: " Jess,
Jess, Jess", lo qual a mi tant ha plagut. Lo treball d'a s pensar quant vs
valeu, car lo jorn que amor meu fu vostre, totes les mies forces han seguit la
voluntat vostra. La mia m no es cansaria per escriure a la real celsitud vostra, car
par-me ab vs raonar, puix acte de difamaci a mi no representa, car fent lo
contrari no poria sser lloat, puix tal execuci la virtut ab si porta, mas paraules de
mal estil haureu esguard. Lo plaer meu s no remetre res a la fortuna enemiga de
mon delit tota volta creent lo que per l'altesa vostra manat me ser s lo millor.
Neg no s estat creat que no haja errat.

Com Plaerdemavida fon tornada a la Princesa.
Com Plaerdemavida se fon partida de Tirant, e la Princesa sab que ella venia,
isqu-li corrent al cap de l'escala e dix-li:
-Oh la mia cara germana! I qui us ha feta fellona que aix us hagusseu a partir de
mi?
-Com!, senyora -dix Plaerdemavida-: l'excellncia vostra que m'havia oblidada,
que no voleu que us vingus davant.
E la Princesa la pres per la m, e pos-la dins una cambra, e girs devers aquells
qui l'havien portada e regraci'ls lo molt treball que hi havien ms. Com elles foren
dins la cambra, la Princesa de tals paraules fu principi:
-No saps tu, Plaerdemavida, que entre pare e fills ha moltes voltes divs, que
corren algunes puntes de fellonia, i entre germans per semblant? E posat cas que
entre tu e mi haguessen passades algunes paraules, ja per aix no et deus tu
enfellonir contra mi, que tu saps b o t'ame sobre totes les donzelles del mn, e
tots los meus secrets te sn manifests com a la mia nima.
-La majestat vostra b ho sap dir de boca- dix Plaedemavida-, mas les obres sn
males. Voleu creure a la Viuda Reposada les sues maldats, les quals per experincia
avant se mostraran, e desfavoriu a mi i a totes les altres; i ella s estada causa de
tot aquest mal; e jo he gran dubte que vostra altesa no perda molt ms que no ha
perdut, e que no noga a vs aix com ha nogut a mi. E recorda'm d'aquella amarga
nit que mon senyor Tirant se romp la cama e vostra altesa havia perduda tota la
natural coneixena; totes les coses eren de plor mesclades de temerosa nsia, mas
la Viuda era sola qui s'alegrava. La celsitud vostra no fretura de virtuts, mas
freturejau de pacincia. Mala cosa s la noble e generosa cridar e volentriament
voler-se abrigar lo mantell de difamaci.
-Ara -dix la Princesa- deixem aquestes raons, e parlem de Tirant com est e quan
lo por veure, car la contentaci gran que tinc d'ell, me fa pensar ms que no
volria. E certament ell me dna pena ms cruel que mort per causa de son mal, car
los perills que amor en si porta sn tan extrems que ab tota veritat mon sentiment
no basta a saber-los comprendre. Per jo sent en mi tal amor que jams sent, e
puc ben dir que he aconseguit aquell dia que fon publicada aquella gentil llei que los
passats ordenaren, la qual era de ms valer, e fra estada vera si lo cas tan
desventurat no es fos seguit en la pesona de Tirant. Per qu et prec, la mia
germana, tu em vulles dir tot son sser, ni si tem perill de mort, car si ell moria jo
seria aquella que faria tan gran senyal en la mia persona, tant com en lo mn
durs, que fos en record de gents, que jo fra al.legada per exemple de fel
enamorada. E a no seria fet en memria de mi. E la major grcia que la immensa
bondat de Nostre Senyor me poria fer seria que jo el ves entrar per aquesta cambra
ab tota sanitat de la sua virtuosa persona.
No tard Plaerdemavida fer resposta en estil de semblants paraules.

Rplica que fa Plaerdemavida a la Princesa.
-Aquell Senyor qui t poder i s donador de totes les grcies li done salut e guarici
presta, perqu la presncia de la majestat vostra puga aconseguir e estar prop de
vs, e d'ao se tendria per lo ms benaventurat cavaller que en lo mn se trobe; e
si ac li s denegat, ms li valdria que coneixena de la celsitud vostra haguda no
hagus. E absent de vs, tot record que de vostres tants bns, que de la vostra
gran singularitat venir-li porien, lo fa plnyer e sospirar. E sou ben certa que
nengun altre no s mereixedor posseir tal premi com s lo de la vostra
singularssima persona. Vostres paraules en ell no obren, ans lo revs li segueix. No
vull dir injria a la majestat vostra, sin que ab veritat puc dir que en amor no sou
eguals; e no causa impropietat, com amor no guarda bns, ni llinatge, que en
altres, e ms poders s'esguarda; per, senyora, en vostra altesa s una
acostamada virtut. Tramet-vos aquesta lletra lo virtus Tirant
La princesa la pres ab molt singular plaer, e com l'hagu llesta dix que resposta s'hi
mereixia.

Resposta feta per la Princesa a la lletra de Tirant.
Encara la mia m dubtava pendre lo paper, lo qual creia no ab maestria, la ploma
escrivint ab paraules d'amistat ni menysplaents, ma lletra mostrar malvolena a tes
obres m'obligue. Si de fe mon dir no fretura, haurs a creure passions de noves
maneres causades per tanta dolor, les quals tu m'has dades a sentir, e aquelles
comportar ab pacincia tant com la vida acompanyar, car tanta crueltat ensems
ab tan extrema amor jo pens jams fos vista. Sol aquest pensament me fora
respondre a ta lletra, si creus les tues mans lo darrer terme d'elles han usat de
novell ofici. E puix ha hagut delit e glria, no deuen sser dignes de perd, per o
com s'eren despullades de tota pietat. E diverses vegades assag, ab paraules de
benignitat, pregar-te no volguesses robar lo premi de ma honestat; e si les mies
paraules no et movien a pietat, te devien induir a merc les mies llgrimes a la
tristor de la mia cara. Mas tu, ms cruel que lle famejant, no guardant dret ni
envers, has donada tanta dolor a la tua Princesa. Oh casta de ma ignocncia! Tan
honest morir no em consentiren, ans portaren lo murmur de mes darreres paraules
a les orelles de la Viuda Reposada, e venc l'Emperadriu; parlant no em consent
vergonya, la qual sovint d'extrema amor s enemiga, per ab dolorosos sospirs
manifestava lo cobert seny de mes paraules. E en lo gran desorde de ma
benvolena digu, no s com, "Jess, Jess, Jess", llanant-me sobre les faldes de
la Duquessa, la causa per a on tenia ma vida avorrida... El qui erra pensa mereix; e
ser tal com no hages cura de mi que no la vull haver de tu.
E feta la resposta, don-la a Hiplit ab infinides recomandacions ensems.
Com Hiplit fon tornat a Tirant, don-li la lletra; e ell la reb ab molt gran plaer e
fon content de la lletra, mas no del que lo peu d'aquella contenia. E fu-se dar tinta
e paper, e ab tot son mal escrev la lletra de l'estil segent.

Rplica que Tirant fa a la Princesa
Atesa l'hora que totes les coses prenen reps, sin jo sol, que fa la vetla pensant
en aquella manera de vostra altesa, he ot aquell trist mot:"No hages cura de mi,
car no la vull haver de tu.". E sobrat per les contnues passions que amor a mi
dna, la ploma he presa per esquivar aquells dans que lo vostre ignorar ab si
porten, creent de tal manera usar vers mi que en oblit meten los molts anys que en
vs he despesos. Mas per la clara coneixena que del valer de vostra altesa tinc, no
ab menys voluntat de l'atnyer de vostra vista a Du regraciaria, jatsia
infinidament li reste obligat per haver-me atorgat conixer donzella que tant en lo
mn de perfeccions se mostra complida, a fi que los pocs afeats qui lo meu voler no
basten a compendre que t poder la tanta sigularitat com vs, car b veig que la
bellea de vostra majestat no mereix sin per mi sser posseda. Si lo vostre
entendre coneixer jo sia digne de resposta, sia tal e que visca o que fenesca prest
ma vida, car no em trobe dispost sin en seguir tot o que per vostra celsitud
manat me ser.

Lo principi dels amors d'Hiplit e de l'Emperadriu
Acabada d'escriure la lletra, Tirant la don a Hiplit e preg'l la dons a la Princesa
present Plaerdemavida, e cobrs resposta, si fer podia. Hiplit don la lletra aix
com li era estat manat, e la Princesa la pres ab gran plaer. E per o com en aquell
cas l'Emperadriu venia per veure a sa filla e ella no la pogu tan prest llegir, per
com ella conegu que l'Emperadriu estava a raons ab Hiplit demanant-li del mal
de Tirant e ell responent-li, la Princesa se llev de lla on seia i entr-se'n en la
cambra ab Plaerdemavida per llegir la lletra.
L'Emperadriu dix a Hiplit, aprs moltes raons que de la malaltia de Tirant tengudes
havien:
-La tua cara, Hiplit, veig tota alterada, flaca e descolorida, e no sens causa, car la
malaltia d'un tan valentssim cavaller com s Tirant, tota la sua parentela ne deuen
estar ab molta dolor; car s em fa jo, que molta dolor n'he passada e passe, car en
la nit me desperte amb aquella prpia passi com si em fos marit, fill o germ o
algun acostat parent. Aprs que em s recordada i he pensat en son mal torne'm
de bon grat a dormir.
Prestament Hiplit li resps:
-Si jo estigus prop d'alguna senyora, que em trobs en lo seu llit, per gran
dormidora que fos no la lleixaria tant reposar com vostra majestat fa. Per de
vostra altesa no en tinc admiraci, perqu dormiu sola e neg no us diu res, ni
voltejant no us fa cercar lo llit: e a s lo qui causa, senyora, la flaquea e alteraci
de la mia cara, e no gens la malaltia de mon senyor Tirant. E cascun dia de bon cor
suplic a Nostre Senyor que em vulla llevar aquests pensament tan adolorits que la
mia persona sost. No t negun sentiment quina cosa s mal sin sol aquells qui
senten quina cosa s amor.
L'Emperadriu tingu presumpci que Hiplit devia amar, e tota la tristor que la sua
cara manifestava no devia altra cosa sser sin passi d'amor. E ms, pens que
Plaerdemavida, que en presncia de moltes ho deia que amava a Hiplit, que no fos
aquell lo seu mal. E no es tard l'Emperadriu ab estil de semblants paraules
interrogar a Hiplit qui era la dama qui tal pena li feia passar sens haver-li merc.

Com l'Emperadriu deman a Hiplit qui li feia aquell mal.
-S Du te deixe complir ton desig en aquest mn i en l'altre paras haver, digues-
me, qui et fa tants mals passar?
-La mia trista sort -dix Hiplit-, qui em fa desconixer a Du i a tots los sants. E ac
on estic no pensa la majestat vostra sia ma vida menys perillosa que la de Tirant.
-Si vols b fer -dix l'Emperadriu-, no deus haver vergonya de dir la glria de tos
actes. Posat cas ho manifestes a mi, lo premi d'honor me far tostemps callar.
-Qui s qui gose manifestar la sua dolor -dix Hiplit- a una senyora de tan gran
excel.lncia? Qu fall a vostra majestat sin que ports diadema de santa e per
vs se cants Te Deum laudamus e totes les esglsies fessen festa de dotze llions,
per o com deveu sser nomenada per lo mn deessa de la terra?
-No s cos hum -dix l'Emperadriu- no dega escoltar, vulles sia de b o de mal, lo
que casc vol dir, car franca llibertat ha donada lo Donador de totes coses; e quant
s major en dignitat tant deu escoltar ab ms humilitat.
-Senyora -dix Hiplit-, jo b atorg lo que l'altesa vostra diu, si no meu raonar fos
compost de batafalua daurada, o s, en lleis de justcia; mas que jo no tinc
vassalls, bns ni heretatge que davant la majestat vostra hagus a venir. E puix
tant saber ho voleu, amor s, amor, lo que tinc, e no s roba que em puga
despullar.
-A mi no em fall coneixena - dix l'Emperadriu- del que dius, per cov que la
paraula e la mesura d'aquella sia segons que la cosa requir. Tu dius que ames, e jo
demanan-te: a qui?
-Los cinc senys corporals me fallen -dix Hiplit- per dir-ho.
-Oh fallit d'enteniment! -dix l'Emperadriu-. Per qu no manifestes lo que a tu fa
dolre?
-Quatre coses sn -dix Hiplit- qui per llur excel.lncia excel.leixen totes les altres,
e la cinquena s notcia de veritat; e com la majestat vostra sia aquella per aquella
qui en lo cel s pronosticat jo us dega amar e servir tots los dies de la mia vida...
E dit a no gos tenir ms cara; an-se'n, que ms no dix. L'Emperadriu lo cred
com se n'anava; e de vergonya no gos tornar e pens en si, Hiplit, que si li
demanava per qu no era tornat, que diria no haver-la oda. An-se'n envers la sua
posada fent estima que havia mal parlat e pitjor obrat, e pened's molt del que dit
havia.
L'emperadriu rest ab molt gran pensament de o que Hiplit li havia dit, e jams li
isqu del cor tant com en lo mn visqu.
Com Hiplit sab que l'Emperadriu se n'era tornada en la sua cambra, havent
vergonya e temor del gran atreviment que hagut havia, pened's en si, e desitjava
sser partit per no venir davant l'Emperadriu. E fon-li forat de tornar al palau per
cobrar resposta de la Princesa; entr dins la cambra e trob-la que estava gitada
en les faldes de Plaerdemavida, ab altres donzelles qui hi havia, les quals eren
afectades a Tirant. Hiplit la suplic li dons resposta de la lletra que portada li
havia. No tard la Princesa en fer a Hiplit, de paraula, la segent resposta.

Resposta de paraula que fu la Princesaa Hiplit.
-S alegre en despendre llargament lo temps de ma enamorada vida ab tan
enamorades paraules com la lletra de Tirant raonen. Jo li far resposta e no gens
dubtosa, car la sua m mostra no enutjar-se d'escriure, e encara que los cossos
nostres sien separats, les nimes sn juntes en voluntat; e si lo saber
m'acompanys que jo li pogus fer resposta, ho faria de molt bona voluntat; e
perqu lo missatger s tan fidelssim, e totes coses li poden sser comunicades, te
prec me vulles de tant treball excusar. Li dirs com jo far ab lo senyor Emperador
que l'irem a veure un dia d'aquesta setmana; e si plaur a la virtut divina, ell ser
guarit prestament, e serem excusades d'aquest treball. E prec-te que te'n vages ab
lo que t'he dit, car en aquest cas ma dolor tant augmenta que casi fora de seny
entr en aquesta cambra per llegir la lletra, e desig ms estar sola que
acompanyada, car tota companya en aquest cas m's odiosa.
Resps Hiplit:
-Senyora, lo vostre cor mostra sser sense pietat e la celsitud vostra vulla haver
merc de Tirant e perdonen-li los vostres ulls, perqu entre tants mals que fets li
haveu, li puixa sols recitar aquest poc de b que ell de vs espera. E si la causa de
la sua dolor fos a la majestat vostra palesa, e per vs fos coneguda l'esperana de
son desig ab la granea de sa benvolena, vos faria sser vera mostrant la magrea
de sa cara, si us recorda en algun temps passat l'hajau vista. Vostra altesa t poder
de perdre o de restaurar sa vida. Deixau lo que ms vos plcia, mas pensau lo que
us desitja no us s enenmic, ans encara que us sia servidor, augmenta la sua glria
ab deute ms acostat lligar-se ab la majestat vostra. E esperana s ja fallida en
mi, e disitjs de resposta, o mort, o acompanyat de llgrimes, seguint la
desaventura d'aquell, o ab lletra segellada d'infinida amor, jo recite lo voler de
Tirant, lo qual s b acceptar lo blanc paper ab estudi d'enamorades paraules, car
s que no ignora lo vostre claar entendre, demant-vos de molta merc mes raons
no sien acollides sin en compte de persona que infinidament vos desitja
complaure.
No tard la Princesa fer-li rpica ab paraules de semblant estil.

Rplica que fa la Princesa a Hiplit.
-Perqu no vull que la ignorncia del meu poc saber te sia manifest, callar, car lo
teu tan allenegat parlar mereixedor era de resposta. E no vull que los que les tues
fictes paraules ha odes, ab la mia resposta hagen de creure que tu, ab lo consell
que ton mestre t'ha donat, vns a fer al.legacions no dignes de fe, car antiga
auctoritat fa testimoni de tes culpes, qui famoses envers Tirant, e diras-li, puix no
li puc escriure, que prenga los cabells per resposta.
-No em valla Du -dix Hiplit- si jo los prenc, si ja no em dieu la significana per
qu s estats ms tres que quatre, que deu o vint. E com, senyor!, pensa vostra
altesa que siam en lo temps antic, que usaven les gents de llei de grcia? Car la
donzella, com tenia algun enamorat e l'amava en extrem grau, dava-li un ramellet
de flors ben perfumat, o un cabell o dos del seu cap, e aquell se tenia per molt
benaventurat. No, senyora, no, que aqueix temps ja s passat. Lo que mon senyor
Tirant desitja b ho s jo: que us pogus tenir en un llit nua o en camisa; posat cas
que lo llit no fos perfumat, no s'hi daria res. Mas si la majestat vostra me dna tres
cabells en present a Tirant, no acostume jo tal cosa portar: trameteu-los-hi per
altri, o diga'm vostra excel.lncia sots quina esperana sn eixits del vostre cap.
-Jo ser contenta - dix la Princesa - de dir-te la veritat. La un cabell significa
l'extrema amor que jo totstemps li he portat sobre totes les persones del mn, e
a en tanta cantitat, que desconeixia a pare e a mare e, si dir-me fa, quasi a Du,
e tenia deliberat que aquest fos e altri no, e volia-li oferir la mia persona ensems ab
tot quant he; e l'nima fra estada de Du com d'aquesta vida passs, e si l'hagus
volguda tamb la hi haguera dada ab tots los bns que tinc ne espere posseir: de
tot li haguera feta llarga e bastant donaci. Aquest altre significa la dolor extrema
que ell me fa passar, e causava entre los grans senyors pecat d'enveja per o com
en tant alt grau amava la sua afable condici e gentil prtica, e ara ab manifesta
experincia e ocular demostraci lo tinc conegut. No em comporta la mia llengua ni
menys ma honor en recitar quant m'ha ofesa. Lo ter significa com tinc conegut en
ell lo poc amor que em t. Oh quant s cosa piadosa qui contemplar-ho volr, que
aquella de mi cansada persona, tan greus mals haja passats! I ell, qui d'haver
merc era acostumat, com a cruel envers mi m'ha tardada la salut mia, e si no que
tem agreujar la mia honor, ab altres veus cridaria quant ma vida perilla. Mas jo
veig sobre la terra per qu les gents no hagen ra de conixer quant est nafrada
la honor mia, qui m's pus cara que la vida. Ara tens notcia manifesta qu
significaven los cabells; e per la tua malcia no els t'emportars.
Llevls-hi de les mans, i ab extrema ira los romp e llana'ls per terra, destil.lant
los seus ulls vives llgrimes qui tots los seus pits li banyaren. Com Hiplit vu que
per tan poca ocasi la Princesa s'era enutjada de les sues paraules, ab veu piadosa
e ab gest humil li fu principi a un tal parlar.

Rplica que fa Hiplit a la Princesa.
-Jatsesia que la majestat vostra diga que violncia vos s estada feta, e sots nom
de fora vullau cobrir la culpa vostra e dar a Tirant pena qui s pitjor que mort, s
ver que sou estada retreta en la cambra de vostra mare, mas no sou estada
violada. Digau, senyora, quina culpa pot sser dada a mon senyor Tirant, si ell ha
temptat de fer un tan singular fet com fer volia? Qui el deu condemnar a pena
neguna? Foragitau de la celsitud vostra, bellea, grcia, seny e gentil saber, dinitat
ab perfecci de tota virtut, e no siau tan dura en amar aquell qui us desitja
tostemps servir e us ama en extrem. Car b deuria sser en record la majestat
vostra quant vos obliga lo seu molt amar e la glria que en posseu; e voleu-li
llevar l'esperana, lo qual departir no es pot? Estic admirat del que les orelles mies
han ot, la deliberaci de tan penada vida com l'altesa vostra vol fer passar a mon
senyor Tirant, car deureu deixar tots los dubtes que en ofesa sua fossen, ni
causar-se porien, com, lo pensar que ell fa en absncia de vostra majestat, no li s
perms la gravitat del dan que li aporta, si ja la vostra grandssima discreci no
contempla los infinits mals e desolacions que a crrec de vostra celsitud se siguiran,
qui ara a vs paren molt pocs, car sereu causa de fer perdre lo millor dels millors, e
passar-n'heu en aquest mn i en l'altre condigna pena. Car les sues nafres, com
sent alegria de vostra altesa, augmenten en tot b, e si sent lo contrari sereu causa
de molta dolor aix per a vs com per a tots los del llinatge de la casa de Bretanya.
E perdent a ell, se perdran passats deu mlia combatents, qui faran gran fretura per
dar compliment a la conquista. Mirau lo rei de Siclia quanta gent t en servei de
vostra altesa; e lo gran mestre de Rodes, lo vescomte de Branxes, la gent que ha
portada. Car si Tirant no fos, neg de tots aquests no hi aturaria. Vereu llavors la
Viuda Reposada si far les batalles per vostre pare ni per vs. La majestat vostra s
metge sens medicina, e aquell s bon metge qui dna sanitat al cos i a l'nima,
per veig que aquell desventurat no pot haver sanitari ni goig de lla on hi ha tant
gran valvolena.
Plaerdemavida, per voler ajudar a Hiplit en favor de Tirant, fu principi a paraules
de semblant estil.

Raons que fa Plaerdemavida a la Princesa.
-A mi fra estat de molta glria jams del vostre valer hagus atesa coneixena,
perqu no fos estada forada en tant alt grau servir, puix ab tan tarda pietat vos
veig moure-us a dolreus d'aquell qui en les armes se troba lo ms ben afortunat, i
en amors lo ms mal fadat, dolent-me de mi, qui la major part de la vida, que per
causa vostra de mi tinc ja absenta. E vostra altesa ser causa de fer-me viure
dolorosa, car com veig que sou donzella per Du ab tantes virtuts creada, tinc per a
impossible fallir-vos lo major do de grcia que natura pot donar; o s, amor qui us
fall, que no amau aix com deureu a qui n's mereixedor, qui ha tan llealment
servida la majestat vostra. Ab quin bon cor vos puix jo tamb servir, que us veja
posseir tanta ingratitud? Si aquesta pena creia fos semblant a moltesaltres que ja
sentides he, e que la celsitud vostra pogus sentir aquella glria que altres
donzelles han sentit, si Du per sola merc m'atorgs vos fes conixer e veure
aquella glria dels enamorats en aquesta vida, e lo delit que ab si porta, e d'ac tinc
cosa per a mi certa, coneixent vostra altesa lo que jo dic, sereu digna d'estar entre
les benaventurades qui b han amat, d'eterna llaor en vida. Per a vostra celsitud
ne pren aix com en aquell qui sentia odor de la vianda e no gust. Si l'altesa vostra
gusts la sua dolor e lo que en si porta, e morint, en aquell cas reviuriu en gloriosa
fama. Per, senyora, puix veig a mon senyor Tirant no amau, no s ra ameu a
neg dels seus. Encara vendr temps que vs lo plorareu a ell e als seus, e us
arrapareu los ulls e la cara, e maleireu lo dia e la nit e encara la vostra vida. Car jo
s que Tirant, lo jorn que por cavalcar, veent la gran descontentaci de vostra
altesa, se n'ir a la sua terra, e tots los altres per amor d'ell, e vs restareu aix
com sou mereixedora, e tot l'Imperi se perdr. E com sereu morta e vendreu
davant lo ju de Nostre Senyor, demanar-vos ha compte de la vida vostra en estil
de semblants paraules.

Reprensi ficta que fa Plaerdemavida a la Princesa.
-"Per mi fon manat fos fet home a imatge e semblana mia, e de la costella de
l'home fos feta companya a l'home; e ms, digu: creixeu e muntiplicau lo mn e
ompliu la terra. Digues tu, Carmesina, jo qui t'havia llevat lo teu germ perqu
fosses senyora de l'Imperi, posant- te en aquella singular dignitat mundanal, quin
compte me dnes del que t'he acomanat? Has pres marit? Has deixat fills perqu
puguen defendre la fe catlica e augmentar la crestiandat?" Qu respondreu vs? -
dix Plaerdemavida-. Ai senyora, i com vos veig enfrescada, que resposta bona no
hi poreu dar! Per la vostra resposta ser tal com vos dir: "Oh Senyor, ple de
misericrdia e de pietat! Perdonau-me, Senyor, per la clemncia vostra!" E l'ngel
custodi vos far dir aquestes paraules: "Veritat s, Senyor, que jo amava un
cavaller qui en armes era molt virtus, lo qual la vostra sacratssima Majestat nos
havia trams per lliberar de les mans dels infels lo vostre poble cresti; jo amava
aquest, e li tenia gran devoci e desitjava'l per marit, e com enamorat complaa'l
tot lo que ell volia ab tota honestat; e tenia una donzella en servir meu, qui es
nomenava Plaerdemavida, e donava'm tostemps bons consells, e jo no els volia
pendre; e pos'l-me una nit en lo llit, jo com a inocenta crid, e com me fui
reconeguda call e estigu segura; e una viuda, qui sent cridar, don de grans crits,
que tot lo palau fu avolotar, de qu se segu cas de molta dolor e congoixa per a
molts per la mia temor. Aprs me pregaven que jo consents a l'apetit del cavaller,
e jams ho consent." En semblant cas respondr Sant Pere, per o com t les claus
de parads: "Senyor, aquesta no s digna d'estar en la nostra beneita glria per o
com no ha volguts servar los vostres sants manaments." Llanar-vos han dins en
infern, e en companya vostra la Viuda Reposada. E com jo passar d'aquesta
present vida, en parads ser feta gran festa de mi, e dar-me han cadira en l'eterna
glria en la ms alta jerarquia, e com a filla obedient ser coronada entre los altres
sants.
L'Emperador entr per la cambra, que per nengun no fon vist, e estigu un poc ab
sa filla, e pres a Hiplit per la m e parlaren dels fets de la guerra e de la malaltia
del Capit. Aix parlant, entraren per una cambra on era I'Emperadriu; e sens dubte
en aquell cas Hiplit volguera sser lluny d'ella una jornada. Com ella el vu,
mostr-li la cara afable e mir'l ab bona voluntat, llev's d'all on seia e acost's a
I'Emperador, e los tres parlaren all de moltes coses, especial vengueren parlar de
la cruel fortuna qui en tan gran jovent havia fet lleixar a son fill la misria d'aquest
mn, e l'Emperadriu se pres a plorar.
Entraren per la cambra molts cavallers ancians qui eren del consell, e aconhortaren
molt a l'Emperadriu, e aquells recitaren a Hiplit la grandssima virtut que
l'Emperador mostr com li portaren la nova com son fill era mort. Lo benigne
senyor, oint la mort de son fill, resps al Cardenal e altres qui lo denunciaren:
-Siau certs que no em dieu cosa novella, car ja sabia jo que l'hiavia engendrat per
morir. Llei de natura s rebre la vida e retre-la com s demanada, e aix com s
que no s neg qui puga viure que no haja de morir.
Oint la mort del seu fill, qui en batalla e contra infels havia separada l'nima del cos
(aquell dia era lo primer de l'any, e l'Emperador acostumava en semblant dia com
aquell, cascun any, fer molt gran festa e portar corona), no fu altre mudament
sin que es llev la corona del cap e torn a demanar com era mort son fill; e com
os que en la batalla, combatent ab gran nimo com a virtus cavaller, torn's
presentament la corona al cap e jur que molt major fon la delectaci que reb com
o los actes de la cavalleria gloriosos de son fill que no fon la tristor e amargor que
sent de la sua mort. E d'aquestes coses parlaren moltes.
L'Emperador s'apart a una part de la cambra per parlar ab alguns de son consell, e
Hiplit rest ab l'Emperadriu, e com ella vu que ell res no li deia, pens que de
molta vergonya li partia. Feu-li principi a una tal requesta.

Requesta damors que.fa l'Emperadriu a Hiplit.
-Encara que, per mon poc saber, ab avisat estil no et diga la mia intenci e volentat
segons dir-te volria, la tua molta discreci ho compendr molt mllor que la mia
llengua te poria manifestar; e si per molta volentat o per poc entendre passe ms
avant del que a les gents s manifest, que en mi les erres, jatsia grans, atenent en
l'edat en qu s posada, me fa dubtar lo significat de tes paraules; per qu,
dubtosa de tal meneig te prec me vulles dir qui s aquell qui t'ha fet tant allenegar
de dir-me lo que m'has dit: si s eixit de ton mestre Tirant perqu si jo delibers
d'amar-te ell pogus mills usar de la senyoria que desitja, o si has parlat ab esperit
de profecia. Molt me tarda de saber-ho.
No tard Hiplit ab baixa ven fer-li semblant resposta:
-Qui s aquell, per gran audacia e atreviment que tinga, davant l'excel.lncia
vostra gose parlar? Qui seria aquell, per presumptus que fos, que l'nima e lo cos
no li treniols vint voltes lo dia, sol que la majestat vostra li fes mala cara? E sol
per un desdeny que l'altesa vostra me fes deu astes dejs terra desitjaria estar. Ab
tota veritat vos parlar: que anant ab lEmperador, entrant per aquesta cambra,
com viu la majestat vostra, de los dos genolls don en la dura terra. E dubt
l'Emperador no ho hagus conegut, per o com en aquell cas temor e vergonya se
combatien dins mi. Aprs don un sospir, e conegu que vostra altesa ab cara afable
vos reu del meu sospir. E per o, senyora, vos suplic e us demane de molta grcia
e merc, que jo no haja ms a dir, sin, que em maneu com a ma senyora
qualsevulla coses perilloses de ma persona, e coneixer la majestat vostra quanta
s la fermetat d'Hiplit. Que teniu, senyora, sobre mi, qui rompent-me los cabells,
e la mia cara sia feta aspra per les vostres ungles, totes coses comportar e ab
paciencia, e encara haur temor la vostra m no sia nafrada en lo meu cos. En lo
que la majestat vostra diu de Tirant, ab juraments dignes de fe vos far segura que
Tirant ni mon confessor, qui s pus fort, tal cosa jams saberen de mi. Digau-me,
senyora, qui sospitar lo qui tan tard s'esdev? E ja lo meu esperit no t poder de
ms dir a la majestat vostra, com amor lo tinga cativat.

Replica ms avant LEmperadriu a Hiplit.
-Jo ho volguera, Hiplit, tu m'haguesses feta certa del que jo et demane, e no deus
per res estar de dir-me clarament ta intenci, car amor no accepta noblesa, ni
llinatge, ni egualtat, car no fa diferncia si s d'alt lloc o de baix. E qui s apte, e
sap portar d'amor secretes o ocultes sens dar-ho a sentir voluntriament a
persones indignes e malparleres, aquest tal s digne de tal punici; e per lo contrari
deu sser exalat en molta glria e honor lo qui llealment ama, car amor s cosa
que segueix natura, e los hmens com amen deuen sser secrets e plens damor.
Digues, Hiplit, creus tu que s bona sort a un cavaller com s amat dalguna
gran senyora, e fa ms menci daquell sol que de tots los altres? Mira quanta
fermetat deu sser en lhome: com la dona ama, desconeix a pare, marit e a fills,
e tota la sua honor met en poder del qui ama, e la sua persona posa a ju daquel:
si ser lletja o bella, e si tendr algun defecte en si, s forat que tal enamorat ho
haja de veure.E no penses tu ja lo que he dit ho diga per mal dret que senta en la
mia persona, ne hi haja mcula neguna, mas solament ho vull dir de quant deu
sser tengut lhome a la dona qui en son poder se posa. E per o te vull tornar a
dir que molt mhaguera contentat lo teu parlar: qu aix com ab atreviment tinguist
nimo de dir-mho, que hi haquessen perseverat, que totes les tues paraules me
foren estades acceptes; e sies cert que per criminals que fossen, que no les diria a
lEmperador ne altra persona qui per la terra vaja. E si per vergonya te nests, no
em desplau tal amor, car ab llengua torbada e ab molta vergonya semblant
requestes son bones e aix es deuen fer, car amor que prest es venguda molt prest
s perduda.
Tantes coses li dix lEmperadriu que Hiplit cobr esfor, e ab veure rogallosa e
baixa, ab gran treball, fu principi a senblant requesta.

Requesta damors que fa Hiplit a lEmperadriu.
-Lo bon grat que de vs, senyora, tinc, no poques voltes mha convidat per tal
mitj manifestar a la majestat vostra la molta amor que us porte, mas temor
derrar ha tardat fins en aquesta hora lo dir qual s, per vs sser la ms
excel.lent en lo major grau dexcel.lncia que trobar-se pogus. Emper aquell
delit que la bellea vostra representa a mi, entre els altres me fa gloris viure. E mi
tanta glria Du per sola merc matorga, qual cavaller ab mi egual pot sser? E
jo, per sser jove dedat, ma llengua embarassada no basta a recitar o que lo
meu nimo volriua: lexcel.lncia vostra hi deu suplir, com a ignorant de tal
mester. E mirant lo vestre afectat parlar, me dna novella alegria com pens que
sens laltesa vostra jo no seria res, emper lo vostre acost haja tant guanyat que
tot altre esmer me fra molt perdre. E vull que sapiau lesperana que jo tinc en
la majestat vostra me t a vida en aquest mn, e si nera desemparat foradament
me convendria pendre la mort. E per o tinc conegut que, amant laltesa vostra qui
tant valeu, res no m's fort, puix teniu de discreci la vestidura, e totes coses qui
per la majestat vostra me seran manades me sn fcils, puix saber e gentilesa en
vs mancament no tenen. E plcida a l'altesa vostra mirar quant a ma vista us sou
mostrada plena de tantes virtuts. Tinc creena que si en lo temps de Paris ats
hagusseu, altra que vostra altesa d'aquell pom no fra estada digna. E per la clara
coneixena en vs, qui sereu principi de tot mon b e de tots mos mals; emper si
amor me fora alguna cosa no discretament parlar, la vostra gran benignitat ho
vulla pacientment sostenir, e ab paraules d'amor voler-me castigar. Solament vos
suplic, agneollat als vostres peus, me faau cert per l'honor vostra com regir-me
dec; e a ser a mi d'infinida estima, tant que lo parlar delits me fa venir los ulls
en aigua per infinida amor que us tinc.
No tard l'Emperadriu en fer-li resposta ab paraules de semblant estil.

Resposta que fa l'Emperadriu a Hiplit
-Les tues afables paraules meriten resposta, e no tal com tu volries, per o com has
posat lo meu cor en gran treball e pensament. Car pense qual s estada la causa
que t'ha dat esperana de mi, com la mia edat sia tan desconvenient ab la tua, que
si tal cosa era sabuda, qu dirien de mi? Que de mon nt me s enamorada! D'altra
part veig que amor no s certa, ni ab fermetat, en los estrangers. E sn
benaventurades aquelles que no tenen marit per poder-se mills dispondre en ben
amar. E jo, qui no s acostumada de tal meneig, pens que a mi seria molt difcil
poder contentar lo teu apetit, per qu la tua esperana tarda e vana s, per o com
altri posseeix lo que tu desitges, per b que si jo volia oblidar los trmens de la mia
castedat ho poria ben fer, encara que fos gran la mia culpa. Jo b conec que la tua
joventut e bella disposici, per b que hages tengut gran atreviment, digna s de
perd. E qualsevulla donzella li seria mlta glria que de tu fos amada; emper jo
estime ms que altra sia benaventurada per lo teu amor, sens crim o infmia, que
si jo peria per amor d'home estrany.
L'Emperadriu no pogu parlar ab la Princesa, mas parl ab Plaerdemavida, e ella li
dix:
-Qu s a que vs, ab tan dissimulades paraules, parlau tant ab l'Emperadriu?
Grans negocis deuen sser aquests, com tan sovint vs ab ella praticau.
-No s altra cosa -dix Hiplit- sin que em demanava del nostre Capit com est e
quan por anar sobre la terra. Pens jo que lo seu desig s que ell fos lla on los
altres n, per o com cascun dia han lletres del camp e per propi inters tenen
desig d'aquell desig que tenien los jueus del verdader Messies.
L'endem de bon mat Hiplit se n'an sens resposta neguna. Com Tirant lo vu li
dix:
-Cinc dies sn passats que no us he pogut veure.
-Senyor -dix Hiplit-, l'Emperador m'ha fet aturar, e la Princesa, perqu
l'acompanys e per lo cam vinguessen parlant de vostra merc, car tots ensems
vos volen venir a veure; e per causa d'a la Princesa no us ha volgut fer resposta,
puix tan prest deu sser la vista.
Dix Tirant:
-D'a estic jo molt aconsolat.
Fu-se venir de continent los metges e preg'ls que el fessen portar a la ciutat
perqu es sentia molt b:
-E dic-vos certament que jo millorar ms en un dia en la ciutat que no faria ac en
deu. E sabeu qu ho causa? Jo s nat e criat en lloc prop de mar, e l'aire de la mar
s a mi molt natural, car diverses vegades s estat nafrat e maltractat per altres
cavallers, e de continent que eren prestament era guarit.
E a lloaren tots los metges e foren contents que aix es fes. Los dos ho anaren a
dir a l'Emperador, e l'Emperador cavalc ab molta gent e an on lo Capit era; e ab
unes andes en coll d'hmens fon portat a la ciutat en quatre dies.
Com l'haguerem ms dins la sua posada, l'Emperadriu ab totes les dames l'anaren
a veure. L'alegria fon molt gran com lo veren estar en tan bona disposici. E molt
sovint totes les dames, aix del palau com de la ciutat, lo venien a veure. Emper
l'Emperadriu, perqu tenia algun sentiment, per una donzella sua de qui ella fiava
molt ms que de les altres, poques vegades se partia de sa filla com era en la
cambra de Tirant; e gens per a no restava que no practicassen de llurs amors,
anant e venint Plaerdemavida cascun dia ab gran sollicitud, desitjant concordar la
batalla que vengus a fi.
Deixem de recitar de Tirant e tornem al camp. Com les treves foren passades, la
guerra comen cruel e brava, sabent los turcs la malaltia de Tirant. E ab la molta
gent que els era venguda, cascun dia venien prop de la ciutat de Sant Jordi, on era
lo camp, e cascun dia s'hi feien de molts bells fets d'armes, e morien-hi molta gent
d'una part i d'altra. En tant que un dia los turcs vengueren ab tot llur poder per
rompre l'aigua per o que no els fes tant de dan com feia, e no la pogueren
rompre; los crestians soltaren totes les aiges perqu los turcs no se'n poguessen
tornar, e ompliren-se tos los camps d'aigua en tal forma que mataren dels turcs
passats tres mlia aquell dia. Losturcs tenien gran desig de venir a batalla ab los
crestians; e per quant la morisma era tanta, los crestians deliberaren de no esperar
la batalla, e en aquell cas tots desitjaven la salut de Tirant aix com la llur prpia, e
tots estimaven que si Tirant hi fos, que no hagueren desdita la parada.
E cascun dia l'Emperador los escrivia de l'estament en qu Tirant era posat, per
animar-los, es dient com ja es llevava del llit perqu era de gran necessitat que la
cama s'enforts e torns en son degut estament. E tots n'estaven molt aconsolats e
en especial lo duc de Macednia, qui l'amava en extrem.
Tirant anava cascun dia millorant, que ab una crossa podia per la cambra anar. E
les dames quasi los dems dies lo venien a veure e li tenien e bon grat companya.
E la Princesa, tant per l'inters quant per l'amor que li portava, li feia molta festa e
honor. E no us penseu que Tirant desitjs molt prestament guarir, puix era cert que
no tenia perill de restar afollat, e a causava la bella vista que tots dies havia de la
Princesa, e no desitjava ni pensava molt en anar a la guerra, mas son desig era
pogus haver plaer complit de sa senyora, e la guerra quisvulla la fes. E per
semblant causa los virtuosos cavallers sn decebuts per extrema e desaforada
amor, la qual acostuma moltes voltes tolre lo seny als hmens savis.
E estant l'Emperador e l'Emperadriu en la cambra de Tirant, li dava impediment,
que no podia parlar ab la Princesa que no fos per l'Emperadriu ot. Crid a Hiplit e
ab baixa veu li dix:
-Vs defora e torna prest, e posant-te al costat de l'Emperadriu posa-la en noves
del que coneixers que en grat li vinga, e jo experimentar si la mia passi por a
la Princesa referir.
E tornat Hiplit del que era estat concertat, pos's al costat de l'Emperadriu e ab
esforat nimo e la veu baixa li present forma de semblants paraules.

Com Hiplit obts de l'Emperadriu lo do que li demanava.
-Lo vostre gran saber s de noblesa tanta acompanyat que sens comparaci major
pena me fa sentir, per sser tanta l'estima de la majestat vostra, car l'extrema
amor que us porte me fora que no puc estar sin prop de l'excel.lncia vostra, e
no sens gran ra, car fallint-me tal acostament estic en un nou purgatori. E a em
ve per jo infinidament amar la vostra virtuosa persona, suplicant aquella en qui tota
ma esperana reposa me sia atorgat en un do qui ser augment de ma honor e
fama. E per lo vostre molt merixer, qui tant val, sol per sser en record que dels
damnats se diu sser-los gran alleujament de pena lo recordar-se que sn alguna
cosa. E aix me'n pren a mi ab tot que passe mala vida, per no sser cert de vostra
altesa sser amat; mas sol recordant-me de la gran dignitat que en la majestat
vostra tinc coneguda me dna gran alleujament a mon casat viure, e tant com s
virtut la persona posseeix, tant s per los altres ms amada. Per qu, senyora, puix
la fortuna mia tan poc m'ha acompanyat, senta jo aquesta glria d'aquest gracis
do, si de l'altesa vostra ser amat, e que em faau cert en qu est ma vida, e si la
sort me seria tan parcial e favorable que dormint e velant jo us pogus amar e
servir, car neg ms benaventurat de mi trobar no es poria.
E don fi en son parlar.
No tard un poc espai que l'Emperadriu, ab gest e cara afable, a una tal resposta
fu principi.

Resposta feta per l'Emperadriu a Hiplit
-La tua molta virtut e condici afable me fora passar los lmits de castedat, per
veure't digne d'sser amat. E si ab juraments dignes de fe me fars segura que no
ho sabr l'Emperador ni altri per report de la tua llengua, elegeix tot lo que plasent
te sia. E si vols acabat delit atnyer, no penses los perills esdevenidors, car seria
cruel seguretat, si lo contrari es seguia, en veure'm en perill, dolor e carregosa
difamaci, e la vida mia que no seria prou segura; emper jo confie de la tua molta
virtut que tot ser's fet al plaer meu, e far's aix que en la callada nit, qui dna
alleujament als treballs e reps a totes les creatures, sies cert d'esperar-me en
aquell terrat prop la mia cambra. E si hi vns, no tingues esperana dubtosa, car
jo, qui en extrem t'ame, no far tarda la mia venguda, si ja la molt no m'ho tolia.
E Hiplit volgu demanar un dubte que li ocorria, e l'Emperadriu li dix que de gran
flaquea d'nimo venia pensar tots los perills si tanta d'amor tenia com les sues
paraules feien demostraci.
-Fes lo que jo et dic, e no cures a present d'altra cosa.
Hiplit resps:
- Senyora, jo s content de fer tot lo que la majestat vostra me mana.
E pos-la en segur de tot lo que ella dubtava.
Complit lo raonament, l'Emperadriu se part de la posada de Tirant ab totes les
altres dames. Com foren dins lo palau, dix l'Emperadriu:
-Anem a vesitar l'Emperador.
Com foren ab ell estigueren un poc solaant. Aprs l'Emperadriu se llev ab la
congoixa de la nova amor qui la portava, e dix a Carmesina:
-Resta tu ac ab aquestes donzelles e fars companyia a ton pare.
I ella fon contenta.
L'Emperadriu se n'an a la sua cabra e dix a les sues donzelles que li fessen venir
los cambrers per o com volia mudar les cortines de ras e posar-n'hi unes altres de
seda totes brodades, dient:
-L'Emperador m'ha dit que vol aquesta nit venir ac, e desitge-li fer una poca de
festa per o com ha gran temps que no hi s vengut.
Fu prestament desfer tota la cambra, e fu-la emparamentar tota de draps de
brocat e de seda; aprs fu molt b perfumar la cambra e lo llit.
Com hagueren sopar, l'Emperadriu se retragu dient que lo cap li dolia, e dix-li una
donzella, qui es nomenava Eliseu, en presncia de totes les altres:
-Senyora, vol vostra altesa que faa venir los metges perqu us donen remei?
-Fes lo que et vulles- dix l'Emperadriu -, mas dna orde que l'Emperador no senta
res perqu no s'excuss de venir ac esta nit.
Prestament vengueren los metges e tocaren-li lo pols e trobaren-lo-hi molt mogut
per lo moviment que tenia, que s'esperava entrar en llia de camp clos ab cavaller
jove, e dubtava la perillosa batalla. Digueren los metges:
-Bo ser, senyora, que la majestat vostra prenga uns pocs de canyamons confits ab
un got de malvasia, e alleujar-vos han lo cap e faran-vos dormir.
Resps l'Emperadriu:
-Jo pens b que ser molt poc lo meu dormir, per lo gran mal que sent, e molt
menys lo reposar, car segons la disposici que em sent, jo crec cercar tots los
racons del llit.
-Senyora - digueren los metges -, si tal cas era com la majestat vostra ha raonat,
trameteu prestament per nosaltres; o si preneu plaer que faam la vetla a la porta
de la vostra cambra o ac dins, perqu d'hora en hora vos pugam mirar en la cara,
e aix passarem tota la nit.
-Tal servei - dix l'Emperadriu - no accepte a present, ni tal proferta, car tot lo llit
vull tenir per meu, e no vull que neg de vosaltres me mir en la cara si en negun
delit estava, car tal mal com jo tinc no comporta vista de neg, e ab aquesta vos
ne podeu anar, car jo em vull posar en lo llit.
Los metges se partiren. Com foren a la porta li digueren que no s'oblids los confits
e aquells remulls b ab la malvasia que gran b li farien en lo ventrell. E
l'Emperadriu fon obedient, que una gran capsa se'n menj; aprs los remull molt
b. E man que perfumassen molt b lo llit, i en los llanols i en los coixins fu
posar alglia. Com a fon fet, ella ben perfumada, man a les sues donzelles que
se n'anassen a dormir, e que tancassen la porta de la cambra sua.
E en la cambra de l'Emperadriu havia un retret on ella s'acostumava de lligar, e en
lo retret i havia una porta que eixia en un terrat, on Hiplit estava. E al llevar que
ella es fu, Eliseu ho sent e llev's prestament pensant que tingus algun mal, e
trobant-se en la cambra dix-li:
-Qu t l'altesa vostra que aix us sou llevada? Sentiu-vos ms mal que no fieu?
-No - resps l'Emperadriu -, ans me sent molt b, mas era'm oblidat de dir aquella
devota oraci que jo acostume cascuna nit de dir.
Dix Eliseu:
-Senyora, feu-me tanta de merc que vostra altesa la'm vulla dir.
-S contenta - dix l'Emperadriu -, e s aquesta: que en la nit, la primera estela que
veurs, agenolla't en terra e dirs tres paternostres e tres avemaries en reverncia
dels tres Reis d'Orient, que els plcia voler-te recaptar grcia ab lo gloris Du
Jess e ab la sua sacratssima mare, que aix com ells foren guiats e guardats
anant, vetlant, dormint e estant de les mans del rei Herodes, que els plcia voler-te
recaptar grcia que sies lliberada de vergonya e infmia, e que totes les tues coses
sien prosperades e augmentades en tot b; e sies certa que obtendrs tot lo que
vulles. E no em trobes de ma devoci.
La donzella se'n torn al llit, e l'Emperadriu entr en lo retret. E com conegu que
la donzella era en lo llit e sent tocar l'hora de l'assignaci, vest's sobre la camisa
una roba de vellut verd forrada de marts gebelins; e oberta la porta del terrat, vu
estar a Hiplit ests per lo terrat perqu no pogus sser vist per neguna part;
tingu-ho a molta glria pensant que aquell guardaria molt la sua honor. Com
Hiplit la vu, si b es feia la nit molt escura, llev's prestament e an devers ella,
e donant dels genolls en la dura terra, bes-li les mans e volia-li basar los peus.
Mas la valerosa senyora no ho comport, mas bes'l moltes voltes en la boca, pres-
lo per la m mostrant-li infinida amor, e dix-li que anassen a la cambra. E dix
Hiplit:
-Senyora, la majestat vostra m'haur de perdonar, que jams entrar en la cambra
fins a tant que lo meu desig senta part de la glria esdevenidora.
E pres-la en los braos e pos-la en terra, e aqu sentiren l'ltima fi d'amor.
Aprs, ab grandssima letcia, se n'entraren en lo retret. Hiplit mostrant molta
gran contentaci, donant-li pau verdadera, ab alegre nimo e gest amors li fu
principi a un tal parlar.

Com Hiplit mostra de paraula la contentaci que t de sa senyora.
-Si goss dir la glria que mos sentiments en aquesta hora senten en haver ats la
gran perfecci que en la majestat vostra tinc coneguda, no crec jams la mia
llengua fos suficient en poder referir tanta gentilesa com en l'excellentssima
persona vostra se troba. No s ab quin mitj ni art de paraules vos puga manifestar
quanta s l'amor que us porte, e quant d'hora en hora augmenta en mi, car
certament no s en ma potncia la menor part d'aquella recitar-vos pogus, ni
menys volria que per boca d'altri hagus a sentir vostra altesa en quina possessi
em t, car pensant-me dar espai de tan penada vida, mos mals doble dolor
pendrien.
No tard l'Emperadriu, ab cara e gest afable, en fer-li semblant resposta.

Rplica que.fa l'Emperadriu a Hiplit.
-Encara que la mia pensa sia estada turmentada, no resta que no em trobe en lo
ms alt grau de coneixena de tu, la qual cosa, per no ofendre tanta singularitat
que en tu jo trobe, no em clamar de tu ni menys de Du ni de mi mateixa, puix ab
tan gran partit meu t'he sabut guanyar.
-Senyora -dix Hiplit-, no s ara temps de fer moltes raons, sin que us deman de
molta grcia e merc que anem al llit, e all parlarem d'altres negocis que
augmentaran lo vostre delit e ser molta consolaci mia.
E dit a, Hiplit prestament fon despullat, an a la gentil vella e despull-li la roba
que vestia, e rest en camisa. E tenia la sua noble persona de tanta gentilea e
disposici, que coneguera, qui en tal so la ves, com era donzella que possea tanta
bellea com en lo mn trobar-se pogus. E sa fila Carmesina en moltes coses li era
semblant, mas no generalment en totes, car aquesta en son temps l'excellia. Lo
galant la pres al bra e puj-la en lo llit, e aqu estigueren parlant e burlant aix
com de persones enamorades s'acostuma. Com fon passada mitja nit, la senyora
llan un gran sospir.
-Per qu sospira vostra majestat? -dix Hiplit-. Digau-m'ho, jo us clam merc, si
Du vos deixe tot vostre desig complir. Seria estat per poca contentaci que tingau
de mi?
-Tot lo contrari s del que dius -dix I'Emperadriu-, car ans m's augmentada la
voluntat, per o com en lo principi te tenia en figura de bo, ara de molt millor e ms
valent. Mas la causa del meu sospir no s estar per pus sin que em dolc de tu que
et tendran per heretge.
-Com, senyora! -dix Hiplit-. Quines coses he fetes jo que per heretge m'hagen a
tenir?
-Certament -dix l'Emperadriu- s poden fer, per o com t'est enamorat de ta mare e
has mostrada la tua valentia.
-Senyora -dix Hiplit-, neg no t notcia del vostre molt valer sin jo, qui mire la
vostra galant persona qui t compliment de tota perfecci, e no veig res qui
desmesiat sia.
D'aquestes coses e moltes altres passaren los dos enamorats, ab tots aquells delits
e llepolies qui solen passar per los qui b es volen, e no dormiren de tota la nit, que
quasi lo dia volia venir. E b dix veritat l'Emperadriu als metges, que poc seria
aquella nit lo seu dormir. E ja cansats de vetlar, adormiren-se que ja era de dia.
Com fon ja gran dia, la donzella Eliseu, que ja s'era acabada de vestir, entr en la
cambra de l'Emperadriu per demanar-li com estava, ni si volia res manar-li. Com se
fon acostada al llit, vu un home al costat de l'Emperadriu qui tenia lo bra ests, e
lo cap del galant sobre lo bra, e la boca en la mamella.
-Ai Santa Maria val! -dix Eliseu-. Qui s aquest trador renegat qui ha decebuda
ma senyora?
Fon en temptaci de cridar grans crits, volent dir:
-Muira lo trador que ab cautela e ab decepci s entrat en aquesta cambra per
posseir lo goig d'aquest benaventurat llit!
Aprs pens que neg no tinguera tan gran atreviment d'entrar all sens voluntat
sua, e l'emparamentar de la cambra no era estat fet sens gran misteri. E feia son
poder de conixer-lo e no podia, per o com tenia lo cap baix e no el podia b
devisar. Tenia dubte que les altres donzelles no entrassen en la cambra per servir a
l'Emperadriu, aix com havien acostumat. Eliseu entr on dormien e dix-los:
-La senyora vos mana que no ixcau de la cambra perqu no faau remor, perqu no
ha prou contentats los seus ulls del seu delits dormir en qu est.
Aprs mitja hora passada, los metges vengueren per saber l'Emperadriu com
estava. La donzella an a la porta e dix com la senyora reposava per o com en la
nit havia un poc congoixat.
-Nosaltres estarem ac -digueren los metges- fins a tant que sa majestat sia
desperta, car aix nos ho ha manat lo senyor Emperador.
La donzella, no sabent pendre remei en si, ni sabia si la desperts o no, estava en
aquell pensament, e dur-li tant fins que l'Emperador toc a la porta de la cambra.
La donzella, enutjada e no ab prou pacincia ni ab molta discreci, an cuitadament
al llit e crid ab veu baixa:
-Llevau, senyora, llevau, que la mort vos s vena: lo trist de vostre marit toca a la
porta e sap que ab desllealtat, en per-ju de la sua prspera persona, l'haveu
indignament ofs sens causa ne ra alguna.Qui s aquest cruel qui tanta dolor ab
si porta que prop de vs estiga? s rei no conegut? Prec al sobir Du que corona
de foc al cap li veja jo posar. Si s duc, en carre perptua lo veja jo finar. Si s
marqus, de rbia les mans e los peus li veja jo menjar. Si s comte, de males
armes dega morir. Si s vescomte, ab espasa de turc lo cap fins al melic lo veja jo
en un colp partir. E si s cavaller, en fortuna vlida, en la mar, tota pietat a part
posada, en lo ms fondo fine sos dies. E si en mi habits tanta virtut com posea la
reina Pantasilea, jo el ne fera penedir, mas lo trist costum s dolre e plorar.
Com l'Emperadriu se vu despertar en tal mal so, pitjor que de trompeta, l'nimo
no don esfor a la llengua que pogus parlar, ans rest immoble que no pogu
parlar. Hiplit no entengu les paraules de la donzella sin la veu, e per no sser
conegut, pos lo cap davall la roba e vu la gran congoixa que la senyora tenia,
pos-li lo bra damunt lo coll e fu-la abaixar davall la roba e deman-li qu era la
causa de la gran passi que tenia.
-Ai, lo meu fill! -dix l'Emperadriu-. En aquest mn no es pot atnyer un goig
complit. Lleva?t; vet l'Emperador a la porta; la tua vida e la mia en aquesta hora en
les mans de Du est. E si jo no et puc parlar, o tu a mi, perdona'm de bon cor, car
s em far jo a tu, que ara veig que aquest dia ser estat lo principi e fi de tota la
tua felicitat e delit, e darrer terme de la tua vida e de la mia. Molt ser cosa
enutjosa a mi que aprs la tua mort jo no puga banyar lo teu sepulcre ab les mies
adolorides llgrimes e portar los meus cabells arrubats. No em por llanar sobre lo
teu cos mort dins l'esglsia, e pendre d'aquell freds besars, trists e amargs.
Com Hiplit o dir semblants paraules a l'Emperadriu, presli gran pietat de si
mateix, aix com aquell qui en semblants negocis jams s'era vist; e ab poca edat
que tenia, fu companyia a l'Emperadriu servint-la de llgrimes ms que de consell
ni remei. Emper preg a la donzella que li fes grcia que li ports l'espasa qui en
lo retret estava, e dix, cobrant nimo:
-Ac vull pendre martiri davant la majestat vostra a retre l'esperit, e tendr la mia
mort per ben espletada.
En aquell cas l'Emperadriu no sent remor neguna. Dix a Hiplit:
-Vs, fill meu, salva't en aquell retret, e si s cosa de gran importncia, jo els
tendr a noves e tu pors dar passament a la tua vida, la qual desitge ab honor e
estat visques en aquest mn.
-Qui em dava tot l'Imperi grec e quatre voltes ms que no s, jo no desempararia
la majestad vostra. La vida e tot quant he vull abandonar ans que partir-me de
vostra altesa, e suplicvos que em beseu en senyal de fermetat -dix Hiplit.
Oint dir l'Emperadriu les paraules desss dites, li augment la dolor, e aix com
augment en molta dolor, necessitat la requer que augments en molta amor. E no
sent remor neguna; an a la porta de la cambra per escoltar si sentiria gent
d'armes o altre indici de mal, e vu, per una poqueta fenella que en la porta era, a
l'Emperador e als metges qui del seu mal disputaven, e aix hagu plena notcia que
lo fet no era res. E torn corrent devers Hiplit e pres-lo per les orelles e bes'l
estretament e dix-li:
-Lo meu fill, per la molta amor que el porte te prec que vages en aquell retret fins a
tant que l'Emperador ab los metges jo els puga donar alguna justa causa
d'excusaci.
-Senyora -dix Hiplit-, en totes les coses del mn ser pus obedient a la majestat
vostra que si m'hagusseu comprat per catiu, per no em maneu partir-me d'ac
perqu jo ignore si vnen per algun mal a fer en la vostra persona.
-No dubtes en res _dix l'Emperadriu_, car gran tumult fra per tot lo palau e jo
conec b que no s res del que Eliseu m'ha dit.
Hiplit prestament se n'entr en lo retret, e l'Emperadriu se torn al llit e fu obrir
les portes de la cambra.
L'Emperador e los metges vengueren al llit e parlaren ab ella demanant-li del seu
mal ni com s'era trobada aquella nit. L'Emperadriu resps que la dolor del cap ab la
passi del ventrell no l'havien deixada en tota la nit dormir ni reposaar fins que les
esteles del cel se foren amagades:
-E en aquell cas, los meus ulls no podent comportar la vetla, m'adorm, e sent-me
ara molt pus alegre e contenta que no en lo principi. E fon-me semblant que si ms
hagus durat aquell plasent dormir, lo qual me paria que la mia nima en una nit
tanta consolaci sents. Per en aquest mn la persona no pot atnyer sol un dia o
una nit goig complit, car en lo dolors despertar que aquesta donzella m'ha fet me
s tant alterada que lo meu esperit s restat ab la major passi que dir no es poria.
E si jo podia tornar en aquell cas mateix, me seria molt gran consolaci podent
tocar e tenir en los meus braps les coses que ame i he amades en aquest mn, e
crec que podent jo atnyer a, me seria parads en aquest mn e compliment de
glria. E podeu creure, senyors, que si jo podia tornar en aquell gloris reps, la
mia nima seria tan contenta que jo seria prestament guarida.
Dix l'Emperador:
-Digau, senyora, qu era lo que en los vostres braps teneu?
Resps l'Emperadriu:
-Senyor, lo major b que en lo mn jo he tengut, e encara l'ame sobre totes les
persones del mn. E puc dir ab veritat que jo estant en la piadosa vetla m'adorm, e
prestament medon de parer que estava en camisa ab una roba curta forrada de
marts gebelins, de color de vellut verd, e que era en un terrat per dir l'oraci que
acostume dir als tres Reis d'Orient, e complida que hagu la beneita oraci, o una
veu qui em dix: "No te'n vages, que en aquest lloc haurs la grcia que demanes."
E no tard que viu venir lo meu tan amat fill acompanyatde molts cavallers tots
vestits de blanc, e portava a Hiplit per la m, e acostant-se a mi me prengueren
les mans los dos e besaven-les-me, e volien-me besar los peus, e jo consentir no
ho volia. E asseguts en lo pament del terrat passam moltes raons de consolaci en
les quals jo prengu molt gran delit, e foren tals e tan delitoses que jams del cor
m'eixiran. Aprs nos n'entram en la cambra tenint-lo per la m, e mon fill e jo
posam-nos en lo llit, e jo pos-li lo meu bra dret dejs les seues espatles, e la sua
boca besava les mies mamelles. Ja ms tan plasent dormir no sent, e deia'm lo
meu fill: "Senyora, puix a mi no podeu haver en aquest miserable de mn, teniu
per fill a mon germ Hiplit, car jo l'ame tant com fa a Carmesina." E com deia
aquestes paraules estava girat prop de mi, e Hiplit per obedincia estava agenollat
enmig de la cambra. E jo li deman on era la sua habitaci, e dix-me que en parads
era col.locat entre los mrtirs cavallers per o com era mort en batalla contra infels.
E no li pogu ms demanar per o com Eliseu me despert ab ms adolorit do que
de trompeta.
-No us ho dic jo -dix l'Emperador- que tot son partlar no era si de son fill?
-Ai senyor -dix l'Emperadriu-, que a neg no cost tant com a mi! En aquest bra
lo tenia jo; la sua plasent boca tocava los meus pits, e los somnis que en la
matinada se fan, molts n'ixen verdaders. E jo pens que encara no se'n deu sser
anat. Volria experimentar dormint si em tornaria a parlar, e que torns en lo delit
que estava.
-Jo us prec -dix l'Emperador- que no us poseu aqueixes follies en lo cap, e llevau-
vos del llit si b estau, car tals coses com vs raonau qui ms hi met ms hi perd.
-Jo us suplic, senyor -dix l'Emperadriu-, que per la salut mia e per lo delit que jo
espere aconseguir vos plcia lleixar-me un poc reposar, car tots los ulls tinc
entelats de poc dormir.
-Senyor - diguerem los metges-, b se'n por anar la majestat vostra, e deixem-la
dormir, que si aquest delit li llevam seria poca admiraci no augments la sua
malaltia en major grau que no s.
L'Emperador se part, e feren eixir totes les donzelles de la cambra sin Eliseu que
hi rest.
Com les portes foren tancades, l'Emperadriu fu tornar a Hiplit en son lloc e dix a
la donzella.
-Puix la sort ha pems tu has hagut a sentir en aquests afers, done orde que de tot
ton poder vulles servir a Hiplit ms que a la mia persona. E posa't en aquell retret
fins tant hajam un poc dormit, e tu sers en ma openi e ms favorida de totes les
altres, e jo et casar ms altament de totes; aprs Hiplit te dar tant de sos bns,
que tu en sers ben contenta.
-Ja no m'ajut Du -dix Eliseu- si jo tinc voluntat neguna a Hiplit de servir-lo ne
menys en amar ne honrar-lo, mas per suplir al que em mana la majestat vostra ho
far; altrament no em volria sser abaixada en terra per pendre una agulla per ell,
ans vos dic jams port ms mala voluntat a home del mn com fa a ell des que
l'he vist en tal so estar prop de vostra altesa: lle famejant voldria que li menjs
los ulls e la cara e encara tota la persona!
Resps Hiplit:
-Donzella, jams pens en fer-vos enuig que ab deliberada pensa ho fes. E jo us vull
amar e fer per vs sobre totes les donzelles del mn.
-Feu per les altres -dis Eliseu-, que de mi no hajau cura, car no em plau acceptar
res que de vs sia.
E prestament se n'entr en lo retret e all se pres fortment a plorar.
E los dos amants restaren en lo llit tant que ja era quasi hora de vespres com ells
se llevaren e trobaren la donzella que encara estava plorant. Com los vu entrar
per lo retret cess son plor, e don remei a la sua dolor l'Emperadriu aconsolant-la
e preg-la no es dons res en lo fet d'Hiplit; e a feia havent dubte que no
descobrs llur fet.
-Senyora -dix la donzella- no dubte la majestat vostra de mi que jo pendreia
pacientment la mort ans que jo parls res sense manament vostre a persona del
mn, caar jo veig la prdua de vostra altesa seria tanta que tot martiri ne passaria
e ms cruel que no donaren a neng dels apstols. Lo segon dubte no temau: en
presncia o en absncia ja far tots els serveis que por a Hiplit per contemplaci
de la majestat vostra.
L'Emperadriu rest contenta, lleix Hiplit en lo retret, e torn's al llit, fent obrir les
portes de la cambra. E prestament fon aqu sa filla e totes les dones e donzelles e
l'Emperador e los metges; e torn'ls a recitar lo plasent somni que fet havia.
Lo dinar fon prest a l'Emperadriu menj aix com a persona cansada de molt
caminar, e la donzella pos sa diligncia en molt ben servir a Hiplit e don-li a
mejar un parell de faisans e tot lo que li fon mester per la humanal vida, e tenint-lo
a prop de col.lacions singulars perqu no s'enutjs; e com no volia menjar,
pregava'l-ne de part de sa senyora. Hiplit la posava en noves ab moltes burles, i
ella jams li responia sin en lo que tocava a son servir.
Aix estigu l'Emperadriu, que no es llev del llit fins a l'endedem, que l'Emperador
ja s'era dinat. E com se fon lligada, entr en la capella per oir missa, e fon gran
contradicci entre los capellans si a tal hora devien consagrar, com lo migjom los
passat.
En semblant ventura e delit estigut Hiplit dins lo retret per una setmana. Com la
senyora conegu que prou l'havia espletat, don-li comiat dient-li que altre dia,
com se seria descansat, poria tornar dins en la cambra e poria pendre d'ella tot lo
que plasent li fos. E I'Emperadriu tragu d'una caixa on tenia les sues joies, un
collar d'or fet a forma de mitges llunes, e en les puntes de cascuna lluna havia dues
grosses perles, una en cascun cap, e alt enmig de la lluna un gros diamant, e
davant venia una cadeneta d'acer ab una pinya d'or tota esmaltada, e la meitat era
oberta e l'altra closa, e los pinyons qui dins eren, grossos robs. No crec tan
saborosos pinyons jams foren vists: aquesta sabor sabia Hiplit, qui gustada
l'havia. E en la part de la pinya que estava closa, en cascuna clofolla havia un
diam, o un rob, o maragda, o safir, e no penseu que fos de tan poca estima que
no valgus passats cent mlia ducats. E l'Emperadriu, de ses mans, la hi pos al
coll, e dix-li:
-Prega a Du, Hiplit, que jo et visca, car poca admiraci ser que jo no et faa,
ans de molts anys, corona real portar. Ara a per amor de mi portars, e com te
ser present a la vista, sers en record d'aquella qui t'ama tant com a la sua vida.
Hiplit s'agenoll en terra e fu-li infinides grcies, e bes-li la m e la boca, e dix-
li:
-Senyora, com vol la majestat vostra deseixir-se d'una tan singular joia per donar-
la a mi? Car si jo la tenia la daria a vostra altesa, en qui seria mills espletada, per
qu un suplic que la cobreu.
Resps l'Emperadriu:
-Hiplit, no refuses jams res que ta enamorada te done, car regla comuna s: qui
s major en dignitat, la primera vegada que prenen amistat, deu donar a l'altre, qui
no ho deu refusar.
-Doncs, senyora, qu ordenau de ma vida? Qu voleu que faa?
-Prec-te que et plcia voler-te'n anar, car jo tincgrandssim dubte que l'Emperador
dem no entrs en aquest retret e no el trobs ac. Vs-te'n ara, que aprs altres
dies sers a temps a poder-hi tornar, e deixa passar aquest dubte que tinc.
Hiplit se pres a riure, e ab cara afable e humil gest li present paraules de
semblant estil.

La comparaci de la vinya que fa Hiplit a l'Emperadriu.
-Conegut tinc que ab gran desegualtat s amat de vostra altesa, per vs sser
certa de la molta amor que us porte, com sia tanta que passa ms del que ordena
ma vida humana, e en a m'obliga la molta gentilea que en vostra majestat tinc
coneguda; mas tinc-me per desert com pens en lo poc amor que em mostrau, o
poca contentaci que teniu de mi, com aix em dau comiat, car com pens en
l'absncia vostra, que no us veur aix com he fet en aquests benaventurats dies,
se causa dins mi una extrema dolor inremeiable. E per venir prest al que vull dir, ne
pren a la majestat vostra aix com fu a un home que era molt congoixat de cruel
fam, aix com jo d'amor; e anant per son cam perd aquell, e pervenc en una gran
espessura d'arbres, no podent d'aquell lloc eixir fins al mat. E mirant a totes parts
si veure poria alguna poblaci qui prop fos e anant tot 1o dia, vila ni lloc jams
pogu veure, e la fam que tenia era en tanta cantitat i tan extrema que ab fatiga
gran anar podia; fonli forat per la nit d'aturar-se e pendre posada en sl de terra.
Lo segent dia, lo cel molt clar e net, ab lo major esfor; que li fon possible puj alt
en una muntanya qui a poca distncia li era vena, e vu un castell lluny; tingu
son dret cam devers aquella part ab inestimable fam que ab si portava; e
pervengut prop del castell, lo senyor d'aquell, que era un cavaller, estava en una
finestra, e de lluny vu venir l'home e tingu-ii esment de quina part venia ni on
anava. Com fon prop del castell, vu una vinya ab moits rams, deix lo cam que
anava devers 1o castell e entr-se'n dins la vinya. Com lo cavaller lo hi vu entrar,
crid u de sos servidors e dix-li: "Vs prestament a la vinya e trobars all un
home; guarda no li digues res, mas prente guarda qu fa, e prestament m'ho torna
a dir l'estament en qu est." Lo servidor fon tornat e dix: "Senyor, vs lo trobareu
gitat en terra, e ab les mans pren los rams sens rompre'ls del cep, e a mossos los
est menjant e no cura mirar si sn verds ni madurs: aix els se menja." "Senyal
s, dix lo cavaller, que bons li saben. Torna-hi e veges qu fa." Lo servidor fon
tornat e dix a son senyor: "A grapades los cull e aix els se menja." "Deixa'l estar,
que bons li saben. Torna-hi altra volta." Lo servidor fon tornat, e dix: "Senyor, ja
no els menja ab aquella sabor; ara los pren de quatre en quatre e de cinc en cinc."
"Deixa'l estar, que encara hi troba sabor." E altra vegada que hi torn dix: "Senyor,
ja cerca los que sn b madurs e posa'ls-se en la boca e menja's la molla de dins e
llana la pellofa." Ab grans crits li dix: "Vs, cuita, e digues-li que ixca de la mia
vinya, que ara la'm tala tota." Tal demostraci fa la majestat vostra, senyora, a mi,
que s entrat en aquesta cambra, e menjava los rams a mossos i a grapades, de
quatre en quatre e de cinc en cinc, e l'altesa vostra no cm deia que me n'ans, ni
l'Emperador que degus venir ni entrar ni reconixer vostres cambres. Mas ara, que
menge los grans d'u en u, me donau comiat e dieu-mie que me'n vaja. Jo s
content d'obeir lo manament de vostra altesa.
Com Eliseu hagu ot lo parlar dHiplit, li caigu tant en grat e fu-ne tal rialla del
plaer que hi pres que fon cosa de gran admiraci, per o com en tots aquells dies
no lhavien vist poc ni molt riure ne alegrar fins en aquella hora que ab cara afable
fu principi a tal parlar:
-Hiplit, senyor, tant s lo plaer que he pres en lo que haveu dit a ma senyora car
conec com a home de bon sentiment li haveu coneguda la calitat, per qu us
promet, a fe de gentil dona, que tots los dies de ma vida vos ser tan parcial e
favorable com s Plaerdemavida a la Princesa, e quant ms, no de menys, e
guardar-vos tot lo dret vostre que no sia daltri, puix la bona sort vostra vos hi ha
portat.
E girs devers lEmperadriu e suplic-la humilment fos de sa merc lo deixs
estar tant e tan bastantment com a ell ser plasent. E lEmperadriu lo hi atorg per
fer plaer a la donzella. Hiplit se llev del costat de la senyora e an devers Eliseu e
abra e bes-la, e li fu infinides grcies de la grcia que per mitj della havia
obtesa. e aix fon feta la pau.
E estant un dia Hiplit en lo retret, lEmperadriu e Eliseu estaven parlant dell. Dix
la donzella:
-Com, senyora, tenint vostra altesa un cavaller per enamorat, consentireu que ell
estiga ab Tirant? E la majestat vostra no basta per a sostenir-lo e dar-li de vostres
bns tant e tan abundantment que no shaja emprar de neg? jo, qui so una
pobre donzella, me tendria per desaventurada, que si tingus enamorat jo li
ajudaria tant com me seria possible, encara que en sabs empenyorar la gonella
per socrrer-lo; quant ms laltesa vostra qui sou tan gran senyora e tan
riqussima. Car les dones virtuoses se deuen ajudar de sos remeis.
Dix lEmperadriu:
-Puix tu mho conselles, jo s contenta de fer-ho, per b que aquests estrangers,
com los teniu molta amor e els haveu dat de vostres bns, ven-sen, o tornen
massa ergullosos o sn difamadors.
-No, senyora -dix Eliseu-, que aquest no s tal, car de poca edat lhaveu vist en
vostra cort.
-Hages-ne tu les grcies -dix lEmperadriu-, per o que ell tame ms.
Hiplit havia estat en lo retret quinze dies, e un dia ans de la sua partida, estant en
la cambra e tenint Hiplit lo cap en les faldes de lEmperadriu, ell la suplic que
cants una can per amor sua, la qual cantava ab molt gran perfecci e de bona
grcia. la senyora, per fer-li plaer, cant un roman ab baixa veu, de Tristany com
se planyia de la llanzada del rei Marc; e a la fi dix: "Dona, restars sola sens lo teu
Hiplit." E ab la dolor del cant destil.laren dels seus ulls vives llgrimes. Eliseu,
perqu no venguessen a noves de res que tristor ni dolor ports, fu-los llevar
dall on estaven, e fu-los entrar dins lo retret, e aqu ella pres les claus de les
joies e obr la caixa on estaven. E lEmperadriu pos prestament la m sobre la
coberta perqu no lacabs dobrir fins a tant que li hagus dit lo que dir-li volia, e
no tard en fer principi a un tal parlar.

Com lEmperadriu orden la vida dHiplit.
-No s lcit a la tua cavalleria que per mitj alg sies vist estar ab neg altre. Si de
mi no tens seguretat, assegurat de mi, car jo adore la tua persona com a Du, de
qui espere infinida glria, e s molt contenta en despendre llargament tots mos
bns en tu, en lo temps de ma enamorada vida, car la tua bondat e virtut en si
extrema vida aporta. E per o vull ordenar de ton delits viure ab tres-cents
menjadors ordinriament en ta posada, e facen de tu com de senyor, car los bns
que la fortuna nos atorg jo en tinc prou per a tu e per a mi.
Hiplit don del genoll en la dura terra, e fu-li infinides grcies e suplic-la fos de
sa merc que aix improvisament no el fes partir de la companyia de Tirant, per dar
silenci a la gent; per passats alguns dies ell faria tot lo que la majestat sua li
mans.
La donzella obr la caixa e pres un gran sac de ducats que ab fatiga Hiplit los podia
portar, que lEmperadriu havia manat que li fossen dats. E Hiplit ab gran dificultat
los volgu pendre. Aprs la donzella tragu de la caixa mil e quatre-cents grans de
perles molt grosses e de singular llustre, e pregl que, per lamor sua, sen
brods unes calces de rams la pau era estada feta.
E venint la nit, que lEmperador e tots los del palau sopaven, hiplit isqu del
palau, e no an a la posada de Tirant, sin dun mercader que es nomenava misser
Bartolomeu Espicnardi, e fu-se aqu prtar drap de brocat verd, e fu-se brodar les
calces que la donzella lhavia pregat.
Com hagu ordenades totes les coses, part secretament de la ciutat e an-sen a
Bellestar en excusa de veure los seus cavalls, e don a sentir a Tirant com ell era
all, e que eren passats deu dies que no es sentia ben dispost per venir a la cort. E
lo missatger que hi trams fu tan discreta relaci, que Tirant e tots los altres hi
donaren fe.
Com Hiplit sab que les sues robes eren acabades, part de Bellestar e port-sen
un cavall molt lleuger. Com fon en la ciutat vests la roba de brocat, e cals les
calces brodades, qui eren molt vistoses e de bona grcia obrades, que es
mostraven los pmpols e los rams. E lEmperadriu e la princesa eren en la posada
de Tirant. Com Hiplit entr dins lo pati e vutotes les dames per les finestres, feri
lo cavall dels esperons e contorn'l all moltes voltes. Com fon descavalcat, puj alt
en les cambres e fu reverncia a l'Emperadriu e a totes les dames, e no s'oblid a
son mestre Tirant, e deman'li del seu mal. E ell li resps que es sentia molt b,
que dos dies havia que era anart a l'esglsia per oir missa.
No s cosa de poder recitar la gran contentaci que l'Emperadriu tingu de la vista
d'Hiplit, e dix-li:
-Lo meu fill, jo desitge saber la disposici de ta vida, e si eres ab aquell fill meu
primognit aquell mat que jo estava en lo reps del meu plasent dormir.
E dient aquestes paraules no pogu detenir que dels seus ulls no destil.lassen vives
llgrimes, e Tirant ab los altres acostaren-s'hi per aconhortar-la. E en aquest cas
entr l'Emperador per la cambra ab molts cavallers, e com la vu de tal disposici li
dix:
-Digau, senyora, aquest s lo conhort tan afable que vs donau al nostre Capit?
Dna'm de parer que seria major ra que d'altre deport lo festejsseu que no de
llgrimes.
-Senyor -resps l'Emperadriu-, la intrnseca dolor, enemiga de la mia corporal vida,
contnuament atribula la mia lacerada pensa, e lo meu cor incessantment plora
gotes de sang. Car ara que he vist a Hiplit m's redoblada la dolor, havent record
d'aquell plasent mat que la majestat vostra venc ab los metges que em tolgus
aquella glria que jo en aquell cas contemplava; ab tal dolaor desitjara finir ma
vida, car no ha en lo mn millor mort que morir en los braos d'aquella persona que
hom ama e vol b. E puix aquell que tant he amat no puc haver...- Pres per la m a
Hiplit e dix-: Aquest ser en lloc d'aquell, e prenc a tu per fill, e tu pren a mi per
mare. E no s cosa en lo mn neguna, que a mi sia possible de fer, que jo no la
faa. Per amor d'aquell qui sobre tots en extrem jo amava, vull amar a tu, puix
n'est mereixedor.
Tots se pensaven que ho digus del mort fill, e ella deia-ho d'Hiplit. E aprs ella
hagu recitat tot lo somni, segons damunt llargament s estat referit, l'Emperador
se n'an ab totes les dames, e l'Emperadriu no comport que neg la ports de
bra sin Hiplit.
Ara lleixem estar les festes que ella contnuament feia a Hiplit, e molts donatius
que li feia en presncia de l'Emperdor e de molts altres, e no es volia dinar ni sopar
que no li estigus de prop; e tornem a Tirant qu fa de ses amors, car
contnuament ell no perdia hora ni punt en sol.licitar de paraula com ne tenia
disposici, e d'altra part ab lletres que li trametia; e Plaerdemavida, qui no
s'oblidava.
Com Tirant estigu b de la cama, anava sovint al palau sens ajuda de neg, sin
que los metges no li donaven tanta llicncia com ell volguera. El'Emperador sovint
los demanava dins quants dies lo darien per guarit, que la cama fos ben reforada
per poder partir. E ells li deien que molt prest seria en bona disposici per cavalcar.
Sabent Tirant quant era sol.lcit l'Emperador de la sua partida, estava ab gran
congoixa com no podia son cor complir o almenys rest en algun apuntament ab la
Princesa.
L'extrema passi que la Vidua Reposada portava ab si fins en aquella hora no s'era
manifestada, car com, per paraules dites per l'Emperador, ella sent que la partida
de Tirant devia sser molt presta, pen si ab les sues paliades paraules poria induir
a Tirant d'anar-se'n ab ell al camp en excusa de sevirlo; e si a bo podia obtenir,
ab lo seu enteniment diablic que tenia deliber de sembrar en la cort d'una molt
bona llavor qui es nomena sisnia mesclada ab mala voluntat perqu millor esplet
no pogus eixir. Anse'n a la Princesa, e dix-li:
-No sabeu, senyora, com Tirant m'ha dir, com eixien de missa, que volia molt
parlar ab mi per gran til e profit meu? E jo li respogu que seria molt contenta si la
majestat vostra me'n dava llicncia, e que ho hi pensaria, e si es podia fer ho faria
de bona voluntat. E dna'm de parer que a no s pus sin que ell veu la sua
partida molt presta, e voldria experimentar si poria cometre alguna infidelitat ab
vostra altesa; llevant aquest compte: que si l'encerta, b est; si l'erra, aix com
fu l'altre dia, partir se n'ha, e passat lo riu no tendr record de vs; car aix m'ho
deia, com si de la sua boca ixqus alguna gran virtut que hagus feta; que ell a mi
totes coses me diu, vulles sien de b o de mal. E tal home com aquest no us deu
plaure per bellea ni menys per bones costumes, car les sues mans a tota traci sn
dispostes; si no, ateneu a l'atreviment que l'altre dia fu. Du lo'n premi segons
sos mrits. E diu ms: que per amor de dones no deu home pendre armens, ni deu
lleixar l'exercici d'aquelles per bella donzella que en lo mn sia. E parla com a
prohom, mas no com a cavaller enamorat, car los gloriosos fets de les armes,
dignes sn de renom e fama, car tots sn estats fets, o la major part, per dones.
-Doncs faam aix -dix la Princesa-; parlau ab ell e vejam si t alguna traci al cor.
E vs me donau bon consel, que jo m dec ara guardar molt d'ell.
-Emper, senyora -dix la Viuda-, s de necessitat, perqu jo el puga descobrir a tot
mon plaer, no ixcau d'aquesta cambra fins que jo torne.
La Viuda ixqu en la sala, pres un patge, e dix-li:
-Digues a Tirant que la senyora Princesa est ac en la cambra de parament e t
gran desig de parlar ab ell; si voldr venir, ser a son plaer, o li faa perdre
l'esperana que t.
Lo patge prestament lo hi an a dir. Com Tirant sab que sa senyora lo trametia a
cridar que per son delit degus venir, no esper neg que ab ell ans. E la Viuda,
que tenia bona guarda quan vendria, com lo vu en la cambra de parament, fu
demostraci que en aquell punt eixia de la cambra de la Princesa, e acost's a ell e
fu-li gran reverncia e honor, e dix-li:
-L'esperit maligne de l'Emperadriu en aquest cas se n'ha portada la Princesa dins en
la cambra, e estvem ac parlant de moltes coses. Jo digu-li fos de sa merc
tramets per vs, car aix com Jesucrist il.lumin los seus apstols, aix il.luninau
vs a totes quantes sn, com entrau per aquest palau, e l'hora que vs ne partiu
totes restam tristes e adolorides. E ja Du no em done alegria del que li demane,
que com vos veig, la mia nima per trista que sia ne rep molt gran consolaci en
veure la vostra plasent vista, e en aquell punt se parteix de mi qualsevulla manera
d'enuig e tristor qui tinga. E si no us dic veritat, en lo pas de la mia fi no puga
regonixer Du. E per quant ma senyora m'ha manat que jo vingus ac per tenir-
vos companyia fins a tant que l'Emperadriu se'n sia anada, e par-me que b ens
porem seure fins que sa altesa vinga, per o com no volria que la vostra cama per
causa mia s'agreujs de res.
Assegueren-se en l'estrado, e Tirant fu principi a paraules de semblant estil.

Raonament que fa Tirant a la Viuda Reposada.
-Reduint-vos a memria, senyora, lo que ara m'haveu dit, la consolaci que vs en
ma vista preniu, e que per mi s il.luminat lo fosc palau de la mia deessa, jo us ho
tinc a molta grcia del que em dieu, per b que conec que la mia trista sort no
consent que puge al ter ni al quart gra de l'escala. E si egualment lo vostre voler
posses, l'honor e los bns vos volria haver dats, e neg ms de mi benaventurat
dir no es poria. E pensant, senyora, que los precs que a Nostre Senyor puc referir,
e aprs a vs, que per mitj vostre obtenir pogus la salut mia, per tant benefici
com per vs me seguir, de ma treballosa vida remeiat descans aconseguir, e de
tal remei sser-vos molt obligat; car de la passi que fora pensava sser, ara veig
en mi molt ms augmentar. E si la fortuna m'era prspera en fer-me atnyer tant
de b quant de vs ma vida espera, e l'atreviment vull me sia llevat e de no voler
pus ab vs contendre, mas a la bona voluntat que us tinc satisfar recitant-vos d'un
mercader un exemple, qui era nomenat Gaubed, anant per mar, lo qual era partit
d'aquella gran e magnfica ciutat de Pisa, e navegant per les mars d'Espanya, tot lo
seu cabal e sustncia havia posat en un barril de jocs de naips, pensant que ab
aquell arribaria a port salvador, e que la sua mercaderia vendria en gran augment
de la sua sustncia; e aplegat en les mars del Roine prop lo port d'Aiges-Mortes,
en l'escura nit la nau toc en un escull de roca, que tota sobr. Tots los mariners ab
l'esperana perduda, se llanaran en mar per restaurar la vida. Aquest pobre
mercader, pensant en restaurar ms lo barril que la vida, davall sots la coberta e
vu la nau mitja d'aigua que se n'entrava a fons; ab gran fatiga e major perill,
tragu lo barril de la sua mercaderia, llan'l en mar i ell aprs d'ell, e aferr`'s ab lo
barrill per poder-lo traure en terra; e tant esfor no fu, que dos o tres voltes
perdent e cobrant lo barril, pens perdre la vida. A la fi, a mal grat seu, l'hagu de
sesemparar; e anant per aconseguir a terra, ab tota l'esperana perduda de
recobrar son barril, encontr's ab una gran caixa; e per lo gran treball aix de la
mar com del perdut barril, li fon forat de sostenir la sua persona en la caixa, e a
poc instant la mar los llan en terra. L'aflegit mercader, assegut sobre la caixa, fu
aqu grans lamentacions, dolent-se de la perduda mercaderia dels naips; e trobant-
se nu, sens camisa, desitjava ms la mort que la vida. Com per bon espai se fon
lamentat, part's de la caixa com a home desesperat e an dos tirs de ballesta, e
pensant en lo menys dan, torn a la caixa per veure si hi hauria alguna cosa de qu
es pogus vestir; e rompent aquella, trob moltes robes de brocat e de seda, e
molts gipons e calces, e tot lo sl de la caixa cobert de ducats e de fermalls e de
moltes pedres precioses, que valia tot un infinit tresor. Si b, senyora, a sia poca
glria a l'estima del vostre valer, e dicvos ab pura veritat que, en semblant lloc, me
vull sots-escriure jo sser la caixa, e perdent vs lo barrril sereu prspera e
benaventurada en aquest mn. E ans que de vs haja resposta, vos prec porteu
aquesta cadena per l'amor mia, perqu mirant aquella siau en record de mi, qui
desitge fer molt per vs.
No tard la Viuda daurada de fer principi a un tal parlar.

Resposta que fa la Viuda a Tirant.
-Per no restar en tal pensament, s forada respondre al vostre dir, car lo darrer
terme de vostres paraules jo b l'entenc, mas presumesc descansar la mia llengua,
e posar en reps l'estima de ma honor en un sepulcre secret, per o com ara entre
esperana e temor fa dubtar la mia llengua en dir lo contrari del que en altre temps
ha dit. E per satisfer a vostra demanda, vos dic e suplique, si amau la vostra vida e
honor, que tragau lo peu de tan desaventurat llindar e tan perills pas en qu est.
Car jo tinc gran dubte no us tolguen la llum de la vostra vida, que veig-vos
embolicat en lo fang de perpetual dolor. Car no s neg qui ignore lo vostre mal de
la cama com s's seguit; e perqu la necessitat requir de no descomplaure-us ne
enutjar-vos per causa de la guerra, dissimulen e fengeixen no saber-ne res; e si
ells tenien seguretat de pau, Carmesina seria la primera qui us portaria al corral de
perpetual e amarga dolor. E tan poc s lo vostre sentit, que no basteu a conixer
les prtiques vils e deshonestes que en aquest palau se mantenen e es ginyen e
tracten? Per, com me par cosa molt odiosa e abominable, jo no hi consentiria per
res, e per causa d'a s mal volguda, car jo s certament que vs no sou amat
segons sou mereixedor. E si voleu que us dure vostra bella enamorada, cercau-la
que sia de major estament ni superba, car diu lo bon exemple verdader que la bona
companyia feta entre dos se deu blanament concordar en fets e en dits e en
virtuoses obres. Digau, no seria millor per a vs amar dona qui fos destra en l'art
d'amor, honestssima encara que no sia verge? Aquesta vos seguir per mar e per
terra en totes les parts on vs ireu, aix ab guerra com ab pau; e en les vostres
tendes vos servir de dia e de nit, e aquesta jams no pernsar sin com por
contentar la vostra virtuosa persona.
-Digau, senyora - dix Tirant -, s Du vos done honor, qui s la dama qui tan
assenyalats serveis me fes com vs dieu?
-Oh trista de mi! - dix la Viuda -, e no he dit prou? Per qu em voleu donar ms
pena de la que tinc? No vullau dissimular lo que tan clarament enteneu; e jo em s
esforada atenyr en aquesta millor part hora disposta perqu ma dolor vos fos
manifesta, no per mitj de neg, mon mal qui tant de temps celat he tengut,
d'aquell adolorit dia que en aquesta ciutat vs entrs. E dna'm de parer que prou
clarament vos he descoberta ma intenci, e b es deu tenir per benaventurat tal
cavaller qui per grcia tal do li s atorgat.
No tard Tirant en fer-li semblant resposta.

Resposta que fu Tirant a laViuda Reposada com lo requer d'amors.
-Per satisfer a vostra demanda delibere respondre a les vostres gracioses paraules,
e tinc enuig com no puc suplir en aquelles per sser acompanyades de tanta amor.
E ja lo meu esperit nafrat de tan enamorada vida no est en llibertat mia poder-ho
fer, com tinga cativat lo franc arbitre; e posat cas que hom tempts de voler-ho
experimentar, los cinc senys corporals no m'ho consentirien. E per una poca
d'absncia que faa, combaten tan fort ma pensa que, sols lo penedir, ms en mi
no habita; e ara s qu s amor, que de primer no ho sabia. Qui em llunyar de sa
altesa, llunyat lo veja de tot b; e per no ms atribular la mia fatigada pensa, vos
prec, senyora, vos plcia posar tot lo pensament vostre en altre cavaller, per o
com ne trobareu infinits de major esfor e virtut, de dignitat e senyoria que no s
jo. E parle-us ab tota veritat, que si jo hagus posat mon voler en vs aix com he
en aquella que del mn mereix portar corona, no us poguera per res fer ofesa
neguna. E d'a me deveu sentir grat, car si altri fos, per vs sser tan gentil
dama, vos porien molt prometre e poc donar, e del blanc vos farien groc perqu en
lloc apartat poguessen haver notcia de vostra gentilea. E pens qui a vs ams e us
deixava per altra, ab pacincia comportar no ho poreu. Per en vs conec moltes
virtuts, que sou digna de molta llaor, car ab honestat singular haveu subjugats los
vicis seguint les virtuts.
E no li dix ms. No tard la Viuda, ab esforat nimo, pintar semblants paraules.

Replica la Viuda al parlar de Tirant.
-No he temptat d'egualar les lleis divines ab les humanes, e ab gran fatigapodia
regir la mia llengua per jo sser ignorant del que ignorar devia, o s, per saber
clarament lo fet, vos si teneu pes e mesura en vostra benevolena; e si ho feu,
guanyareu premi ab mrit de prpia virtut. Mas tot lo que jo us he dit no s estat
pus sin provar-vos de pacincia, e perqu conegau, senyor Tirant, quant vos
desitge servir, que ab la mia indstria vos faa venir a notcia de totes les coses
que ignorau, e que en los fets de la Princesa no siau decebut en vostra opini, com
ella se sia despullada de tota pietat, e de l'honor sua, de son pare e de sa mare, no
guardant dret ni envers. Sabent ella un cavaller aix valentssim e vistus com vs
sou, e molts altres qui d'ella sn enamorats, poguera sos apetits honestament
complir, mas lo pecat per ella coms (e comet cascun dia), los cels, la terra, la mar
e les arenes se n'abominen. E com la benignitat de Nostre Senyor permet e no
puneix prestament un tant nefandssim crim d'adulteri! Que si vs ho sabeu com jo
s, li escupireu en la cara, e aprs a totes quantes dones sn en lo mn, per causa
d'ella. Mas, per qu vull ab tan suprflues paraules encarir crim de tan gran
lletgea? La qual, planament raonada, ms feredat de tan espantable crim que
admiraci porta ab si, que s impossible; los qui ho oiran sens gran alteraci dormir
ni menjar reposadament no poran. E aprs que en son servei molt temps de mon
adolorit viure desps tenia, mos cansats pensaments de dol se sn vestits; e per o
ma dolor no consent que eternament ho cobre. Una erros s, la qual moltes voltes
s coberta ab dissimulaci d'honestes paraules, e les males alegren-se de son
pecat. s ver que hi ha moltes maneres de pecats: uns sn venials,altres sn
mortals, per aqueset s aix gran que ja la mia llengua, cansada de molt parlar, no
em dna esfor de poder-ho recitar. Cert s: la llei mana que les doner serven
honestat, e si no ho fan que reben punici, e majorment les casades; e si lo pecat
se comet que almenys no sia ab home fora de la llei, car lo pecat que es comet
contra la llei s molt abominable a Du, e s ms lleig a les donzelles. Emper si la
Princesa volr dir ella sser estada decebuda per ignorncia sots color de b, e diga
que no t culpa e no sia senyora de si, tal ra no ha lloc, car les coses qui sn de
pblica infmia de deshonestat neg no les ignora; e per o sn donades a les
donzelles virtuoses dobles honors, e penes en lo contrari, del que fan. Car lo
principi de la virtut en nosaltres lluu, e los vicis prestament sn pblics a totes les
gents. Per o, si vs me volreu creure, apartau-vos d'ella lo ms prest que poreu,
que ser molt lloable cosa per a vs, com ella se sia embolicada ab lo Lauseta, que
es nomena, esclau negre, comprat e venut, moro per sa natura, hortol que l'hort
acostuma de procurar. E tot lo que jo us he recitat no pense la senyoria vostra que
sien faules, car si me'n deveu haver grat e ho teniu secret,ab los vostres ulls
corporals vos ho far veure. Oblidant-se lo nou hbit de virtut, deixant la
companyia de reis, ducs e grans senyors, llong temps ha que em fa viure ab
aquesta tant estrema pena. Per a no s cosa que la mia llengua degus recitar,
sin que la gran deshonestat que comet me fora dir-ho; car per molt que li'n diga,
estar no se'n vol. E l'altre dia se cenyia sobre viu. E qu us dir d'esta ventura? Ja
la sua boca forada prenia poques viandes, lo dormir no li era plasent, e la nit li
paria un any. E jatsia ella dolor sents, e lo meu cor lamentava: la color era
absentada de la sua cara, magrea havia debilitats los seus membres, quantes e de
quines herbes s anada a collir, e ab ardida m les hi he posades per destruir lo
prenyat del seu ventre, de molta infmia digne! Ai trista, que lo mesqu s punit
per lo meu pecat! E lo seu cos, no soterrat, sin pr lo lriu avall, ha fet son viatge.
Qu podia jo altra cosa fer que millor fos, perqu tal nt no prevengus davant la
de l'Emperador, son avi? Ella pren lo delit, si dir-se porm e jo porte la culpa. E per
o cov a mi que us ho diga, perqu no us vullau del tot perdre ne us vullau ofegar
en trbola bassa d'oli pudent. Les altres coses celar per no sser prolixa, e volria,
vs qui teniu lo ceptre de la justcia, li donsseu condigna pena per apartar-la de
tan gran defalt. E jo moltes voltes li dic: " Filla mia, ara s temps de resestir a tan
gran mal; llana de tu tota manera de viltat e amor corrupta, e segura restars e
vencedora; e pots veure, ma filla, si l'altea del lparentat teu, e la fama de la virtut
tua, e la flor de la bellea, e l'honor del mn present, e totes les altres coses que a
donzella de tanta dignitat pertanyen te deuen sser cares, e sobretot la grcia d'un
tal enamorat, qui et desitja ms servir e amar com a muller que a totes les dones
del mn. E per aquest negre perdre'l desitges! Car plaure no et deu, e pens que
d'ac avant no et plaur si svia est, majorment si ab tu mateixa te conselles;
doncs, oblida los falsos delits permesos a la sutza esperana. llana-los fora de tu!"
Dic-vos, senyor Tirant, no hi val res per molt que li diga. Sol miracle de Du seria
elaa se'n pogus estar. E ja d'aquesta hora avant negun pensament de b por
haver lloc en ella.
No tard Tirant, ab tota la malencolia que tenia, en per principi a un tal parlar

Replica Tirant a la Viuda, ignorant la sua maldat.
-Oh escura ceguedat d'aquells qui desordanadament amen! Ab quin nimo, ab
quina sol.litud e diligncia treballen ensems l'nima e la vida perdre! Oh animosa
temor d'aquells qui recelant temen los perills de vicis morir e viure, e ab invencible
e discret nimo per lo regne del cel la vida abandonen ! Aquestes paraules, senyora
Viuda, me sn entrades en lo miserable cor, e em donen majors penes que jams
sent, e s estada la primera hora que tals dolors sien causa de ms agreujar la
vida mia. Mas d'ac avant, per los desorde que referit m'hanaveu, si visc, tota la
vida mia passar ab infinides llgrimes, e encara que per mi no acostumades sien,
tots los meus dies seran sens consolaci. E en aquest punt mil maneres de
pensaments corren per la mia pensa, e quasi tots determenen en u, o s, que puix
ellla ama a altri, jo d senyal de ma persona llanant lo meu cos d'aquesta torre
avall, o en la profunda mar ab los peixos fes companyia. Per qu us prec, virtuosa
senyora, vos plcia que los meus ulls vegen la mia dolor, car jo no daria fe neguna
en paraules que sien tan contrries a natural ra, car tinc per imposible que lo seu
cos celestial poss la sua bellea en llibertat d'un salvatge negre, e tothom
coneixeria que la bella de sa majestat seria miserable do per a qui virtuosament
viure desitja. Oh tu, senyora Princesa!, on reposa ara lo reu pensament? Vine, e
oirs lo que dien de ta altesa. Oh senyora Princesa, tu sola est la beatitud mia!
E dels pits de Tirant un suau sospir sort que acompanyat venia d'aquestes
paraules:
-Oh piadosa fe! Oh reverendssima vergonya! Oh castedat e pudcia inestimable de
les honestes donzelles! Qual persona pot sser en lo mn qui et vulla o puga per
parentesc de sang o per acostada amistat t'ame aix com jo? Mal creus si ai creus
vanament que neg t'ame aix com jo. Doncs si jo ms t'ame, ms pietat merite.
Call e no volgu ms dir, e la Reposada Viuda fon posada en gran pensament
perqu Tirant no havia dada plena fe en les sues fictes paraules.
E estant ells en les desss dites raons entr per la cambra l'Emperador, e vu all a
Tirant e pres-lo per la m e entrarense en una cambra per parlar sobre los fets de
la guerra. La Viuda rest sola e pres-se a dir en si:
-Puix Tirant no ha dat fe en les mies paraules, no ha lloc l'engan qui havia
principiat; per jo far tant que jo el far venir al que desitge, encara que en spia
dar la pura nima al diable per eixir ab la mia intenci, car en altra manera no
tendria cara ab qu pogus jams venir davant ell, e seria poca admiraci que ell
no ho digus a la Princesa, e jo en aquest cas restaria ab la maldat... Mas vull-lo
esperar ac fins que ixca ab l'Emperador del consell. -E pres-se a dir-: Oh antiga
ira!, sies certa on que vages jo et seguir protestant que ser tota pietat a part
posada, e jo proceir en la benaventurada obra ja per mi comenada, perqu no
perda lo premi e virtut de la mia gloriosa fama. Doncs, per qu tant tarde, que
dubtar no dec en res? Car poderosa e destra s per a cometre semblant maldat, e
major que no aquesta. E altra cosa no cm dol, per dar compliment a mon delit, com
dies ha no comenc a fer un tan singular acte.
Ab gran fria se n'entr en la cambra on la Princesa era; ab fengides rialles li
mostr la cadena d'or que Tirant li havia dada, la qual passats deu marcs pesava, e
dix-li:
-Si vs, senyora, vsseu l'ltima voluntat sua, admirada n'estareu, e si jo volia
consentir en la sua gran culpa que vol cometre: que vol fer adobar una galera, e de
nit, per fora, que us prenga, e vol-vos portar en la sua terra. E tot quant diu li'n
pren aix com aquell qui t la boca plena d'aigua e bufa al foc, e pensa encendre-lo,
e apaga'l ab l'aigua. -Fengint e dient semblants paraules quasi a manera de burla.
La Princesa, qui vu que es burlava de Tirant, pres-hi molt gran enuig en si
mateixa, part's d'all e entr-se'n dins lo seu retret. Comen a pensar molt en
Tirant per la gran amor que li portava e los grans donatius que dava a les sues
donzelles per causa sua. E ella, com pensava en l'extrema amor que ella li portava,
causava en si molts pensaments e amargues dolors. Com hagu molt pensat, llig's
e eix en la cambra de parament per parlar ab Tirant e per fer-Ii festa per o com
sabia que molt presta devia sser la sua partida per anar al camp.
La Reposada Viuda esper a la porta del consell a Tirant, e dix-li:
-Senyor Capit, jo em volria assegurar de vostra merc que, a burles ni a de veres,
lo que jo us he dit en gran secret no ho sabs ma senyora la Princesa, car no
passaran de les hores vint-e-quatre que jo us ho far veure de vostres propis ulls.
-Senyora Viuda -dix Tirant-, aix us haur jo a molta grcia que m'ho faau veure.
E per o que de mi siau ben segura, vos promet per lo benaventurat lo senyor Sant
Jordi, lo qual jo en nom seu la honor de cavalleria tinc, de no dir-ne res del que
m'haveu dit a persona del mn.
L'Emperador fon-se girat e vu la Viuda; li dix:
-Anau prestament e digau a l'Emperadriu e a ma filla que de continent vinguen a
l'hort, que all les esperar.
E molt prestament totes les dames foren on era l'Emperador, e aqu parlaren de
moltes coses e com l'Emperador havia trams al camp perqu venguessen dos mlia
llances per acompanyar al Capit. La Princesa, com o dir semblant nova, estigu
tota alterada, mostrant lo cap li feia mal, e dix:
-Ja per a no estar, per b que lo Capit sia ac present, no em deslligue davant
ell.
Llev's tot lo que tenia al cap, e rest en cabells, los ms bells que jams donzella
tingus. Com Tirant la vu ab tanta resplandor estava admirat e dobl-li lo voler. E
estava devisada aquell dia la Princesa ab brial de doms blanc, e sobre lo brial
portava una tabardera qui era de tela de Frana, e totes les costures eren de trenes
d'or molt amples; en aquell cas mostraven les sues mans barallar-se ab la
cordonera del seu brial, descordant-se a gran pressa, mostrant grandssima
congoixa, passejant-se sola per l'hort. L'emperador li volgu demanar de son mal, e
si volia los metges vinguessen. E ella resps que no, que:
-Lo meu mal no fretura de metge ne medecina.
En a la Viuda Reposada llev's d'all on seia e pres una companyona ab si e dos
escuders perqu l'acompanyassen, e an a casa d'un pintor e dix-li:
-Tu, qui est lo millor qui sia en l'art de la pintura, poriesme fer a ma voluntat una
cara encarnada, qui fos sobre cuiro prim negre posada, qui fos tal com lo Lauseta,
hortol del nostre hort, ab pls en la cara, uns blancs e altres negres? Car ab
gomes se poran b tenir; per o com som prop de la festa del Corpus Christi, e
volria fer aquell entrams, ab guants en les mans per o que tot mostrs sser
negre.
-Senyora -resps lo pintor-, ell se pot ben fer, mas al present jo tinc molta faena.
Per si vs me pagau b, jo contentar la voluntat vostra, que deixar tot lo que
tinc a fer perqu vs siau servida.
La Viuda se pos la m en la bossa e don-li trenta ducats en or perqu ans b. E
fu-lo prpiament tal com era Lauseta.
Com la Princesa per bon espai se fon per l'hort passejada, vu la Lauseta que
estava adobant un taronger, per o com ell tenia crrec d'adobar l'hort; atur's a
parlar ab ell. La Viuda, la qual era ja tornada, estava mirant a tirant, e fu-li senyal
que mirs a sa senyora com larlava ab lo negre Lauseta. E Tirant se fon girat, que
estava al costat de lEmperador, e vu la Princesa estar parlant a grans raons ab lo
negre hortol, e dix en si:
-Oh, daquesta mala dona reprovada de Viuda! Encara far, ab sos falsos ginys,
fer-me creure lo que mha dit sser ver! E per molt que ella faa ni diga no s
presumidor que tan gran defalt la Princesa fes, e jo per res fe no hi s presumidor
que tan gran defalt la Princesa fes, e jo per res fe no hi daria si de mos ulls no era
vist.
En a lEmperador crid una donzella e dix:
-Vine, Prxidis - que aix havia nom -, vs a ma filla e digues-li que cride al Capit,
e diga-li que ella lo prega que ell dega prestament partir per anar al camp, car
moltes vegades sesdev que los cavallers jvens fan ms per les donzelles que
per hom mateix.
E la Princesa resps que ho faria, puix sa majestat lo hi manava. Com hagu estat
per bon espai parlant ab lo Lauseta dels tarongers e de les murteres, tornant en
son deport passejant-se per lhort, com fon en dret de lEmperador crid a Tirant e
dix-li com estava tota cansada e que la prengus de bra e aix es passejarien per
lhort. Sap Du Tirant quanta consolaci pres com la Princesa de tal socors lhavia
emprat. E com se foren un poc llunyats, Tirant fu principi a paraules de semplant
estil acompanyades.

Raons damor que fa Tirant a la princesa
-Oh quant ms que altre cavaller me poria dir benaventurat si en la majestat
vostra se fos aturada tal amor com en vostres paraules referiu, car viuria content e
en festa contnua! Mas la fortuna adversa me volta la roda, que en laltesa vostra
no shi troba fermetat negura, car per prspera que sia, sbitament la veig voltar.
E la dita fortuna mostra enutjar-se de mi, car mostram bona cara e les obres sn
contrries, e en los mateix bns troba lleis per apartar-los de mi. E no resta per a
que en la mia pensa la imatge de la vostra figura s restada, en la qual contemple
dia e nit, E si la fortuna ser contenta de mitigar-se contra mi, que solament
permeta que jo puga obtenir la part del premi ltim de mon desig, jo restaria la
ms gloris cavaller que jams en lo mn naixqus; e una posa esperana que de
lexcel.lncia vostra ms restada mha llevat en alt. Car si los miserables de
vostra altesa seran ots, alguna volta aconseguiran remissi de sos defalts. Per qu
us suplic vullau obrir les vostres piadoses orelles als meus tan justs precs, car qui
s noble de llinatge e dobres virtus, no deu retenir ab si crueldat, qui no s
posseda sin per males persones.
Mas la virtuosa senyora ab prou pacincia retenia dins si la dolor com si estada no
hi fos, e ab nimo ple de congoixa fu principi a una tal resposta.

Resposta que la Princesa fa a Tirant.
-Descriure no es deixen les passions ab qu amor la mia atribulada pensa
turmenta, car la fi dun mal s a mi principi daltre. E jo per amor s dita
benaventurada, per no conixer les mies misries, e passe treball en vans
pensaments per ornas la mia joventut, e passe penitncia del mal que no mhe fet.
Car la passi que ara em dna amor no mera acostumada, ni menys los treballs
que la mia nima ara posseeix. E per o que los meus mals hagen fi e la mia pensa
reposada estiga ab major reps, ab paraules de present assegurar la tua
demanda. Dnamla tua m dreta, e ajustar aquella ab la mia. -E com les mans
foren ajuntades, dix la Princesa-: Perqu a sia verdader matrimoni, dic jo ab
japaules de present: jo, Carmesina, d mon cos a vs, Tirant lo Blanc, per lleal
muller, e prenc lo vostre per lleal marit.
E les mateixes paraules dix Tirant, o semblants, segons s acostumat. Aprs dix la
Princesa:
-Besem-nos en senyal de fe, puix Sant pere e Sant Pau ho manen, los quals en
semblant cas facen testimoni de veritat; e aprs, en nom de la Santa Trinitat, qui
s Pare e Fill e Sant Esperit, te done plena potestat que faces de mi com de muller
qui s companyona del marit. E done la fe als sants jurats, Sant pere e Sant Pau, e
ab aquesta esperana de seguretat pots creure que tens en mi muller e castedat. E
jur-te per los sants nomenats, que tant com seran los teus dies e los meus, de no
desconixer la tua persona per negun altre home qui en lo mn sia, e et ser
tostemps lleal e verdadera sens mcula alguna. Tirant, senyor, no dubtes en res del
que the dit, car encara que tingues creena que lesperit meu no sia estat
tostemps conforme ab lo teu; e tostemps the amat e contemplat en lloc duna
du, e st ben dir que aix com augmente en edat, augmente en amor. Mas temor
dinfmia me fa guardar lhonor de castedat, la qual deuen guardar molt les
donzelles e dubtar, per o que ab puritat puguen aplegar a tlem de benedicci, e
aix la vull jo guardar tant com a la tua senyoria ser plasent. E ara s ats lo
temps que pors haver plena notcia de mi si tame, car dhui avant jo et vull dar
premi de lamor que mhas portat; per qu reposa ab bona esperana, jo et clam
merc, e la mia honestat vulles haver per tan cara com la tua vida. Entre tots los
mals, lo que ms matribula s labsncia que per alguns dies tendr de tu, e per
o no tinc alegria per mostrar-te la infinida amor a la qual justament lo teu
merixer m'obliga, e per o esperar temps en lo qual sens temor jo et puga
mostrar com tinc en poc ma vida.
Call e no dix ms. Mas Tirant, mostrant sser molt content del bon conhort e
grcia singular que de la Princesa obtesa havia, ab cara afable e gest humil li dix
paraules de semblant estil.

Com Tirant pres jurament de la Princesa que li compliria lo matrimoni.
En alegria de goig inefable fon posada l'nima de Tirant com se vu en cam per
poder posseir la corona de l'Imperi grec per mitj de les novelles esposalles, veent
que l'excelsa senyora ab tanta liberalitat e amiccia li havia volguda mostrar la
infinida amor que li portava, e ab verdadera fe e sencer esperit l'havia tractat. E
Tirant tenia lo mn en no res per haver-lo a conquistar aba aquella glria que
sentia, e tenint gran desig de poder-ho manifestar a son cosn germ Diafebus, duc
de Macednia, estimant que, aix com ell, a cascuna persona devia plaure la
contentaci que ell tenia. E encara per major seguretat sua pres un reliquiari que
ab si portava en qu havia del Lignum crucis on lo Fill de la casta donzella havia
posades les sues precioses espatles, e fu-hi posar les mans a la Princesa,
conjurant-la com ella ab pura fe e sencera intenci demanava lo matrimoni. E ella
ab molta alegria fu lo jurament, e Tirant li dix:
-Senyora, la majestat vostra demana egualtat en aquest matrimoni, per viure en
segur de mi, e per o que fa consemblant sagrament d'sser-vos lleal e verdader e
no oblidar-vos per neguna altra qui en lo mn sia.
E la Princesa renunci a totes les lleis imperials, e a totes les coses que a ella
poguessen valer ni a ell noure.
E fet tot lo desss dit, Tirant don dels genolls en la dura terra e volgu-li besar les
mans perqu ms que a negun sant temia de fer-li ogensa; e ella no ho perms, e
ell li fu infinides grcies de la grcia que d'ella havia obtesa. E esperant altra
vegada oir de la majestat sua paraules qui manifestassen l'estament de sa vida, no
tard la Princesa en fer principi a semblant parlar.

Rplica que fa la Princesa a Tirant.
-Encara que la mia poca edat e temor de restar envergonyida m'hagen detenguda
fins ac, que no he pogut ne tenia atreviment de poder-vos manifestar tot mon
voler, emper acompanyada d'infinida amor e de dolorosos pensament, s estada
forada d'atorgar-vos part del premi que mereixedor sou, com per la mia honor e
fama a mantenir me reserve la part per vs ms desitjada, la qual vos ser tan
guardada com los ulls. E aprs lo trimfo de vostra prspera victria, ab
benaventurat reps, sens temor collireu aquell dol e sabors fruit d'amor qui en lo
sant matrimoni s'acostuma de collir, que us far portar durant la vostra
benaventura vida aquella prspera corona de l'Imperi grec, la qual vs, per la
vostra molta virtut, haveu recobrada. E suplic-vos no us enutgeu de tant esperar,
car la glria e delit d'aquest mn miserable no s'ateny ni es pot atnyer sin ab
treballosos actes; emper la major delectaci que la mia nima pot sentir s en
amar a vs, qui sou lo major b que jo puc posseir. Mas, qui ser aquella
desaventurada persona qui dues voluntats tan conjuntes e unides jams puga
separar, si doncs no era per culpa vostra? E moltes coses vos volria recitar, sin
que no gose per dubte que no sien sabudes; e ac podeu conixer quant s lo b
que us vull, que ab cosa que en lo mn sia no es pot acomparar. E lo ms mal que
la mia pensa pot cogitar s com pense en l vostra absncia, que estareu per algun
temps que no us veur; mas pensant aix mateix en la ferma esperana que tinc de
la vostra prspera e presta tornada, m'aconsella e em dna algun tant remei a ma
dolor. E ja no us puc ms altra cosa dir sin que maneu de mi com a senyor que us
he fet de la mia persona, tot lo que plasent vos sia.
Tirant volgu satisfer a les afables raons de la Princesa, e ab veu tremolant, ms de
sobreabundant letcia que de dolor ni temor, fu principi a paraules de semblant
estil.

Rplica que fa Tirant a la Princesa.
-Ms glria sent que jams sentida he, com pens la majestat vostra s de tanta
gratitud que ha volgut haver per acceptes los meus treballs, e encara que tota ma
vida la celsitud vostra jo hagus servida, no seria de tanta estima lo premi de la
mia servitud com s l'estima de la vostra noble e agraciada persona. E per b que
l'edat vostra sia de pocs dies, ella s antiga de molt saber, acompanyada de molta
discreci, segons manifestament haveu mostrat de voler-me dar premi tna gran
com s de la vostra virtuosa persona, fent compensaci de tan pocs serveis que jo
fets he a la celsitud vostra, e havent esguard a la vostra gran dignitat, qui no pot
donar sin coses de gran estima. E per b que jo tinga en gran compte l'esperana
graciosa de posseir en esdevenidor la cosa que ms desitge en aquest mn, tanta
s la voluntat que tinc de present de posseir-la, que em par cascuna hora mil anys
d'obtenir-ho; e crec per mos pecats jams ne veur la fi. Per qu us hauria a molta
grcia que, ans de ma trista partida, jo pogus sentir part d'alguna centilla
d'aquella singular glria que per la majestat vostra m's estada ab molta benignitat
atorgada, e per mi, besant-vos les mans, acceptada, que, si era possible poder-se
mudar, lo temps esdevenidor que fos fet present. A seria la major grcia que jo
en aquest mn poria atnyer, oferint-vos ab jurament de no passar los lmits de
vostra voluntat, com aquella qui us tinc per deessa de ma vida, la qual adore com a
Du, de qui espere haver salvaci a la mia pecadora nima.
No tard la Princesa ab gest afable fer principi a un tal parlar.

Com l'Emperador orden una festa a gran glria de Tirant.
-Entre los mortals no conec altri sin a tu qui sia pie d'amor, la qual s raigada ab
bones esperances, qui per tos singulars mrits te faran trimfar en aquest mn i en
l'altre, perqu treballes en augmentar la santa fe catlica, e per los teus gloriosos
actes en lo mn per a tots temps ne ser feta recordaci. Car, per lo teu molt valer,
jo no puc totalment resistir a les tues massa voluntries suplicacions, per no fer-te
ofensa, mas vergonya d'una part, e temor de l'altra, me retenen menaant-me
d'infmia, e que em guarde de perdre lo que jams por cobrar. E aix estic quasi
alienada, que tal mot de la mia boca ab gran fatiga pot proceir, e moltes vegades
he tengut dubte que l'Emperador no ho conegus, e deia en mi mateixa: "Aquest
no t de res vergonya." Que em tinc a llunyar davant la tua merc ab los
pensaments que tinc ms que dir no sabria. Per qu et prec a present que lleixern
aquestes raons, per o que l'Emperador no pense neguna cosa de mi, e parlars ab
Plaerdemavida, e tot lo que vosaltres ordenareu jo ho tindr per accepte.
E besaren-se moltes voltes, que per neg no foren vists, car los tarongers estaven
entre l'Emperador i ells, qui els empedien la vista, e a tots los altres.
Com foren tornats davant son pare, la Princesa, que el vu estar ab gran
pensament, dix-li:
-Mon senyor, de qu s tan fort lo vostre pensament?
L'Emperador resps: -Ma filla, jo vull dem fer una gran festa a honor e glria de
Tirant de tantes batalles com ha venudes en mar i en terra: que tantes banderes
grans sien posades dins l'esglsia nostra de Santa Sofia; e tantes com castells,
viles e ciutats ha conquistat e tornades a la corona de l'Imperi grec, tants
estendards ab les armes de Tirant sien posats entorn de l'altar major per memria
e llaor del virtus Tirant, qui tan gran benefici fa en aquest Imperi, mostrant-se
realment e de fet amador del b pblic e conquistador del mn.
E a fon posat en escrit a plena memria del virtus Tirant, e per exemple dels
cavallers vivents e esdevenidors. E l'Emperador trams per tots los de son consell,
e recit'ls tot lo que volia fer, e tots ho lloaren molt, qui seria molt ben fet, e
trobaren, per compte, que havia conquistat en quatre anys e mig tres-centes
setanta-dues viles, ciutats e castells.
E com l'Emperador entr en lo consell, e Tirant sab que per tals negocis hi
entrava, no hi volgu sser, ans se n'an a la sua posada per no oir aquella
vanaglria; e d'altra part en los consells dels grans senyors hi ha de moltes
openions, e ell no volguera que neg davant ell volgus contradir en l'openi de
l'Emperador. E clos lo consell, l'Emperador trams per los mestres qui tenien de fer
aquesta obra, per o que l'endem fossen posades les banderes en orde.
Tirant se part de l'hort e dix a Hiplit:
-Digues a Plaerdemavida que vulla anar a la sala major, que jo tinc de parlar ab
ella.
Hiplit port sa ambaixada, e ella hi an prestament. Tirant l'abra e ab cara molt
afable la pres per la m, e, asseguts en una finestra, li fu principi a paraules de
semblant estil.

Precs que Tirant fa a Plaerdemavida.
-En la tua discreci, afable e graciosa donzella, coman la mia pensa e vida, car sens
lo teu amigable consell ni ajuda jo no s res; e la mia pensa est alienada sens
reps, emper ab los ulls oberts estic tancat, desitjant que passs la mia penosa
vida dormit, aix com se diu del gloris Sant Joan Baptista, que en lo dia que la sua
gran festa cau, se fa tots anys grandssima festivitat per los crestians, moros e
jueus, e s openi, segons se diu, que la sua gloriosa nima dorm, perqu no
prengus tan gran elaci que n'hagus a perdre algun grau de glria dels que t.
Aix s de mi que en aquest propi punt estic per molt amar aquella que de virtuts
passa totes quantes sn, la qual jo contnuament adore e contemple, e li fa
especial oraci dient-li: "Oh piadosa deessa en la terra, la figura de la qual, en lo
meu principi, dels meus treballs e fatigues en aquesta sala fon manifestada la mia
extrema passi d'amor! Dna'm fortitud d'nimo en poder passar les mies dolors, e
mitiga los meus mals, e dna'm remei en les mies tribulacions!" La mia germana,
mira quant per sa majestat jo tribule, mira quante voltes la cruel mort s ja estada
davant los meus ulls, mira si tant mal havia la mia fe meritat quan jo sostinc per
sser verdader amador, no coneixent la gran perfecci d'amor de ma senyora; car
so estat ab sa altesa e havem passades moltes raons enamorades de pau e bona
confederaci, prometent-me ab juraments de fer tot lo que la tua gentilea e jo
concordarem, e que et recits totes les mies passades dolors, presents e
esdevenidores, e que en aquesta reposada nit jo puga parlar ab la majestat sua;
per qu ens havem donades les mans e ab juraments dignes de fe que, tant com
seran los dies seus e meus, de tenir-me per sevidor, marit e senyor, e que dins en
la sua cambra en lo llit de perpetual glria e delit jo tendr posada. Perqu tu est
sola esperana de tot lo meu b e en les tues mans est tot lo meu mal e b, te
deman de molta grcia, si los meus precs per via de neguna te poran sser
acceptes, que puga haver remei en aquesta mia aflicci, perqu d'aquesta hora
avant ab alegres esperances, los mrits del meu molt amar no resten indignes.
Oint Plaerdemavida les lamentacions de Tirant, un poc espai primer atur en si, e
aprs, desitjant la vida lo delit augmentar a Tirant, de semblants paraules li fu
present.

Resposta que fa Plaerdemavida a Tirant.
-Les paraules sn senyals ab les quals nostres intencions es mostren, car en altra
manera delles. closes dins los corporals murs, e segellades ab lo secret segell de
nostra voluntat, a altres sin a Du no sn descobertes. Jo no s nada dels baixos
del poble rom; e la mia mare dins en aquella ciutat naixqu: los meus amics foren
nobles ciutadans de Roma, plens d'antics trimfos, portant sobre lo cap corones de
trimfal victria e ajustats de parentesc ab de los de l'imperi grec. E la glria del
meu llinatge a present jo em callar, perqu no fretura gloriejar-me d'aquella, sin
com a seguidora de la fortuna, socorrent a les persones qui b amen, dic aix:
"Tirant, senyor del mn, per qu m'haveu fetes tantes raons, ab temeroses
paraules? No sap la senyoria vostra quant teniu amb mi: que lo cor, lo cos, lo voler
e tots los meus sentiments no sn en lo mn sin per a servir la senyoria vostra,
aix com aquell que us tinc com a pare.Dons viviu de mi en segur, que en res que
sia delit ne profit vostre jo no m'hi tardar, e aquest bon voler que tinc, ab la capita
ho prengu e ab la mortalla ho deixar. E no s dona neguna no em passs de
saber e de bellea, mas jo les passe de fermetat d'amor. E no hos vull ms tenir a
noves, car lo cavaller qui en batalla espera entrar no el deu hom fatigar de raons;
sin que a l'hora l'Emperador sopar jo ir a la vostra posada, e dir-vos he tal nova
que haureu complit delit."
Llavors Tirant de sobres d'alegria li bes els ulls e la cara fent-li molt gran
festa.Tirant se part d'ella, e Plaerdemavida torn en l'hort, on trob la princesa en
lo consell ab l'Emperador sobre les banderes, per les quals ab gran treball tots los
mestres fatigats estaven.
Aprs que los mestres foren partits, l'emperador puj alt en les cambres, e
Plaerdemavida ab la princesa se retragueren e deliberaren l'hora que Tirant
vendria. E la Princesa recit-li tot lo que havia dit ne fet ab Tirant; e Plaerdemavida
mostr haver gran alegria com sa senyora tenia tanta contentaci.
Venint l'hora que l'Emperador debia sopar, Tirant no s'oblid d'anar tot sol ab
cuitats passos al palau, e trob a Plaerdemavida en l'escala que davallava per anar
on era Tirant, e trobant-se all los dos, recit-li la forma com se tenia de fer e l'hora
que venir devia; e casc se'n torn per lo cam on era vengut.
Aprs que en lo palau casc hagu dada part a la nit, e en lo primer son tots
reposaven, la Princesa se llev del llit, e no havia ab ella sin Plaerdemavida e una
altra donsella qui sabia en tots los afers, la qual se nomenava la donzella de
Montblanc. La Princesa se vest unes robes que l'Emperador que li havia fetes fer
per a quant ella fes bodes e no les s'havia vestides que neg ho hagus vist, e
aquestes foren les ms riques que en aquell temps fossen vistes. Era la roba de set
carmes, tota brodada de perles, sens que altre cosa no hi havia, que dues barcelles
de perles entraren entre la roba e la gonella, e era forrada d'erminis, e al cap se
pos la corona de l'Imperi, la qual era de molt gran estima; i ella ben lligada, e
posada en ordre e ab conspecte de gran dignitat. E Plaerdemavida e la doncella de
Montblanc prengueren sengles antorxes enceses en les mans, e aix estigueren
esperant fins que Tirant fon vengut; lo qual com sent les onze hores (qui era l'hora
assignada, la qual estava esperant ab gran desig), ab cuitats passos an a la porta
de l'hort, e pujant per l'escala del retret trob a la donzella de Montblanc ab
antorxa encesa; e com lo vu li fu gran reverncia de genoll, e dix-li semblants
paraules:
-Dels bons lo millor cavaller, e lo ms benaventurat de bella dama que en lo mn
sia senyor .
E Tirant responent dix :
-De desig complit tal vinga, donzella, per vs .
E los dos pujaren alt en lo retret, esperant all fins que Plaerdemavida vent ms
alegre e contenta que no fon Pars com Elena se'n port. E entrant en una cambra e
la Princesa eixint d'altra, ells s'encontraren ab gran alegria e reberen, donant Tirant
dels genolls en la dura terra, e per semblant feu ella. Aprs que per bon espai que
foren, estats, besaren-se e fon tan saborosa la besada que poguera hom haver anat
una milla ans que una boca no es part de d'altra. Plaerdemavida, que vu lo perill
que tan durava, acost-s'hi e dix :
-Jo us d per bons e per lleals enamorats; jo vull departir aquesta batalla fins siau
gitats en lo llit. E no us tendr per cavaller si pau feu que primer sang no n'ixca.
Foren-se llevats en peus, e la Princesa llev's la corona del cap, e pos-la en lo cap
del cpita Tirant, e donant dels genolls en la dura terra, fu pincipi a paraules de
semblant estil.

Oraci que fa la princesa a Du pregant per Tirant.
-!Oh Senyor Du Jesucrist, tot poders e misericordis, qui havent pietat de
l'humanal llinatge volguist davallar del cel en la terra, e prengus carn humana en
lo verge ventre de la sacratssima Verge Maria, mare vostra e senyora nostra, el
volgus morir en l'arbre de la veracreu per rembre los pecats de l'humanal llinatge,
e ressucits al terc dia ab lo vostre propi poder en cos glorificat, ver Du e ver
hom! Que plcia a la sacratssima magestat vostra de voler deixar posseir aquesta
corona a mon senyor Tirant, qui ac present s, ab ttol e senyor de tot l'Imperi grec
aprs obte de mon pare, puix la divina bondat vostra li ha feta grcia d'haver-lo
cobrat e de poder d'infels lliberat. E a sia a honor, llaor e glria de la vostra
santssima majestat e de la sacratssima mare vostra e senyora nostra, e en
augment de la santa fe catlica .
Finida l'oraci, la Princessa se llev, que estava agenollada, e pres unes balances
en les mans ab les quals l'Emperador acostumava de pesar moneda d'or, e dix
semblants paraules:
-Senyor Tirant, a la prspera fortuna est estat plasent que en aquest dia de hui jo
haja a sser sotmesa a ta senyoria de ma voluntat, e no ab consentiment de pare
ni de mare, ni menys del poble grec; vet ac aquestes balances de perfecci: en
aquesta part dreta est amor, honor e castedat, e en l'altra est vergonya, infmia
e dolor; guarda quala d'aquestes a tu, Tirant, s ms plasent ni de ton grat.
Tirant, aix com aquell qui tostemps desitja servir honor, pres la balana de part
dreta e dix semblants paraules:
-Ans que de vostre majestat notcia hagus per los sabuts qui aquest mn avancen,
o recitar de vostres virtuts insignes, les quals com tinga experimentades,
demesiada cosa ser mencionar com l'altesa vostra tinga tanta habituaci de virtuts
e possessi de bellea que exelliu totes les altres dames qui en lo mn sn. E com
jo estiga ferm en aquesta fe e creena, tinc propsit de resestir a la mia error, per
o com delit no deu bastar en fer-me caure en un tan gran defalt, e per o jo
elegesc lo qui ms a mon voler s'acosta. -E pres la balana dreta e dix -: Amor e
honor sobre la corona pose, i la balana ab tota aquella fermetat que t, e per o
que la majestat vostra conega jo quan freture de saber les vostres perfeccions
tantes que posseu, car ab aquella confiana que per tantes ofertes m's estat
afermat, e si les mies suplicacions troben en l'altesa vostra algun lloc,
estimadament me faau grcia e merc que d'ac no se'n parle ms, sin que ab
voluntat sencera donem prest compliment en nostre matrimoni.
No tard la Princesa en fer semblant resposta.

Resposta que fu la Princesa a Tirant.
-Tu no vols servar la regla d'aquells qui vulgarment per la major part del mn han
remon de valentssims cavallers, los quals han volgut posar e despendre tot llur en
ben amar honestament sens decepci alguna, e qualsevol tal cavaller de semblant
acte s's gloriejat per lo contrari; e puix la coneixena de la veritat a tots en
general se mostra, han feta atnyer a mi sser digna de perd, e la culpa me
tragus d'engany, sabent que estimes virtut e avorreis infmia, e tens cobdcia
d'honor, per qu et suplic que aquella no desempares. E venit el que vull dir, tu has
abraada a aqualla singular balana d'amor e honor, els quals dna en aquest mn
grans prosperitats, e en l'altre infinida glria. De molta merc te deman que et
plcia voler-me conservar la mia pudiccia, que a present no sia per tu violada. E
contemple lo teu sentit cor que, si a es fa, no puc excusar ma culpa que la mia
infmia no sia palesa. Qu dir l'Emperador e ma mare e tot lo poble, qui em t en
estima d'una santa? Qu diran de mi? No ser neg qui de Carmesina dega fiar. E
aquest cas t prou suficincia de fer-me desposseir de tot l'Imperi: de robes, joies
e moneda no te'n por dar, que tota la senyoria prestament me ser tolta; e tu, qui
sers d'ac absent, si ser per neg ofesa, a qui demanar socors?, a germ o a
esposat?; ni si era prenyada, quin consell pendr? Vols que et diga, mon senyor?
Jo em s posada tan avant que no s a mi lo tornar atrs; com ab deliberada pensa
vols aix es faa, no puc tal cas amagar a Du: ta muller so e forat me ser obeir
tot lo que tu volrs: mas pensa que tot lo que lluu no s or, e deus b pensar en
tots los dans de la mia persona e lo que seguir-me'n pot, o s: infmia. E ta
esposada, que ara s senyora, llavors ser cativa e en alguna torre li daran posada.
Jo reclamar a tu e no em volrs oir, car l'ofensa que en aquell cas haur feta a
pare e a mare, e lo pecat, me faran abominable a Du e a gents, car la mia
desaventura no consentir, la mia veu passe lo riu de Transimeno per plegar a tu.
Tirant, tu est ara mon senyor, e sers tant com la vida m'acompanyar; l'nima s
de Du, qui la m'ha acomanada, mas lo cos, e los bns e tot, s teu; e si fas res
contra ma voluntat, tu sers fet un mateix reprenedor e actor del nostre crim. E ja
m's semblant que totes les gents me miren en la cara, e que reste empeguida.
No pogu ms comportar Tirant les lamentacions de la Princesa, sin que ab cara
afable e rient li fu principi a tal rplica.

Rplica que fa Tirant la sua Princesa.
-Senyora, molt me tarda vos ves en camisa o tota nua en lo llit. Jo no vull vostra
corona ni la senyora d'aquella; dau-me tots mos drets a mi pertanyents segons
mana la santa mare Esglsia, dient semblants paraules: "Si les donzelles ab treball
sn ajustades a matrimoni verdader, qui pot e no ho fa, peca mortalmentsi en lo
matrimoni no s'hi segueix cpula"; e par a mi, senyora, que si vs amau lo cos,
tamb devu amar la mia nima, e l'altesa vostra no deu consentir jo
voluntriament hagus a pecar, e sabeu b sabeu que l'home qui va en armes
estant en pecat mortal, Du no li vol haver merc.
E per les paraules no estava Tirant de comenar-la a despullar la roba e a
descordar la gonella besant-la infinides vegades, dient:
-Una hora me par un any que siam en lo llit; puix Du m'ha donat tant de b, tinc
dubte de perdre aquell.
Dix Plaerdemavida:
-Ai, senyor!, per a qu voleu esperar lo llit? Sin damunt les sues robes perqu
facen ms verdader testimoni. E nosaltres tancarem los ulls e direm que no havem
vist res; car si a sa altesa esperau que es sia despullada, d'ac el mat n'hi ha.
Aprs Nostre Senyor poria-us demanar les penes de cavaller repropi d'amor; si en
semblant cas falleu, o inconvenient neg se seguia, no ho volreu per tot lo mn, e
per vs sser tan civil enamorat Nostre Senyor no es volria ms dar tal boc ni
tendria ms que dar per a vs, car no s home en lo mn qui no el se n'enutjs
encara que fos cert que se'n degus ofegar.
Resps la Princesa:
-Calla, enemiga de tota bondat. No pensaran jams de tu, Plaerdemavida, que
tinguesses tanta crueldat, car fins al dia de hui t'he tenguda en compte de mare e
de germana, e ara et tinc en compte de madrastra per los reprovats consells que
dnes contra mi.
En aquest punt Tirant l'hagu acabada de descordar, e al bra la pos sobre lo llit.
Com la Princesa se vu en tant estret pas que Tirant despullat s'era ms al seu
costat e treballada ab l'artelleria per entrar en lo castell, i ella veent que per fora
d'armes no el poria defendre, pens si ab los ulls destil.lant vives llagrimes fu
principi a una tal lamentaci.

Lamentaci que fa la Princesa estant en los braos de Tirant.
-Ab m tremolant eixugar los meus trists ulls ans que res te diga.Oh quantes
piadoses paraules t`he ofert e no et plau acceptar-les! Mogat a pietat la mia error
e nova vergonya d`infinida culpa, car treballes d`apartar de mi la molta amor que
et porte, volent tu usar de poder absolut devers mi, e dinfinida ira agreujar la mia
nima. Gran seria l`ofensa que tu em faries e se`t ben dir que tant menyscabar la
mia amor en tu que n`estars admirat, aix com Llucifer, qui caigu de l`alta cadira
. E no volria que tu caiguesses en tan grandssima error. E no haja a presumir que
ms estimes lo teu delit que la glria e honor mia . Per jo ser tostemps obedient
a tu, e de mi pors fer tot lo que et plaur, e jo ho comportar ab molta dolor, sol
per la poca amor que m'haurs mostrada. No plcia a Du que en esperit francs e
de la casa de Bretanya tan poca amor puga habitar. Tirant, obre los ulls de
l'enteniment a la gran desaventura que t'espera, he reconeixen-te dna lloc a la ra
e desvi e refrena de desitjosos apetits tempra los volers no savis en altres obres,
endrea los teus pensaments, e resesteix en aquest principi de libidinosa voluntat.
Car les lleis d'amor sn de major fora que no algunes altres; elles rompen no
solament aquelles de l`amistat, mas encara les divines que poden sser dites de
marit e de muller. Plcia`t, senyor Tirant, no em vulles donar causa d`ira e
d`avorrir-te, car grandssima virtut s resestir a les males inclinacions de delit.
E totes aquestes e semblants lamentacions feia la Princesa ab los seus ulls
destil.lants vives llgrimes en gran abundncia.
Com Tirant vu les abundants llgrimes e les discretes e piadoses paraulas de sa
senyora, acompanyades de tanta amor deliber contentar-la aquella nit en seguir
sa voluntat, per b que en tota aquella nit fon poc lo dormir dels dos amants, mas
jugant e solaant, ads als peus, fent-se moltes carcies, mostrant casc en aquell
cas molt gran contentaci. E com fon quasi prop del dia, que ja la gent del palau se
llevaven, dix la Princesa:
-Per contentaci mia no volguera que lo jorn fos vengut tan prest, e al plaer meu
fra que aquest delit un any durs o jams s'acabs. Lleva, Tirant, senyor de
l'Imperi grec, que dem, o com a tu ser plasent, pors tornar en lo mateix lloc.
E Tirant ab gran dolor se llev e dix:
-A mi plau de fer lo que em manau, mas tinc temor que lo meu voler jams haja
compliment, e lo meu pensament est molt dubts.
E per no sser sentit ni fos vist per neg, part's ab molta passi e congoixa,
donant-li a la partida infinits besars sens orde. Com s'en fon anat, Plaerdemavida
estava tan atribulada que ms no podia. La Princesa trams per ella, e fu venir la
donzella de Montblanc, e present elles per o com sabien en tot lo que entre ella
Tirant era passat:
-Mal b hi meta Du! -dix Plaerdemavida-. Vostra altesa n'ha lo plaer, e Tirant lo
delt, e jo n'he lo pecat; mas tant me dol com no s's fet, que de rbia pense
morir.Deixau-lo'm veure al flac e abatut cavaller, e veureu qu li dir! Que jams
far res per ell, ans li nour en tot lo que a mi ser possible.
-Per la mia fe -dix la donzella de Montblanc-, ell ha usat de gran virtut com a
valentssim e corts cavaller que ell s, que ms ha estimat perdre son delit que
enutjar a ma senyora.
E d'a parlaren molt per bon espai fins a tant que fon ja gran dia, que l'Emperador
trams a dir a l'Emperadriu e a sa filla que ab totes les dames molt be abillades
venguessen a la festa que es feia per Tirant .Aix mateix trams per tots los
cavallers e dames de la ciutat que fossen al palau. Mas sap Du la Princesa en
aquell cas amara ms dormir que aix de la cambra; mas per amor de Tirant e que
la festa hagus son compliment, llev's del llit e abilla's molt bellament, e ixqueren
de la gran sala, on trobaren l'Emperador ab tot son estat de nobles e cavallers e de
les dames de la ciutat; e, profess ordenada, anaren per tota la ciutat ab les dues-
centes setanta-dues banderes que portaven davant la profess, e aix ordenats per
son orde anaren fins que foren dins l'esglsia.
Tirant s'acost devers la Princesa, e ab cara afable ella lo reb, mostrant en son
parlar que era restada molt contenta, e no le pogu dir altre cosa sin:
-Tirant, senyor de mi, tot quant he t'atorga senyoria .
Mas Tirant no li gos respondre perc dubte de l'Emperatriu e d'altres qui prop d'ella
estaven.
La missa se comen de dir ab gran solemnitat, e al dar de l'aigua beneita posaren
una bandera; aprs dita la confessi, ne posaren altra, e aprs a cascun salm o
antfena n'hi posaren una. Com la missa fon dita totes les banderes foren posades,
e Tirant no es volgu posar ll on acostumava d'estar ni prop de l'Emperador, mas
entr-se'n dins d'una capella ab les hores a la m, e d`all podia molt ben veure la
Princesa . E ab veritat foren molt poques hores que Tirant dix en aquella missa. De
la Princesa no us sabria dir, mas tant com dur lo divinal ofici jams part la vista
de Tirant, en tant que ja tothom n`havia qu parlar.
Complit l`ofici e les banderes posades, e tota la gent fon fora de l`esglsia, en la
plaa, prop lo palau, fon tot cobert de draps vermells alt i baix, e tota la plaa plena
de taules parades, per o com lo magnmin senyor, complit de moltes virtuts, havia
esguard als bons cavallers dignes d`honor: aquells qui virtuosament obraven
remunerava aix en bns com honors, ab gran magnificincia que ho acostumava
de fer. Man lo magnnim senyor que per huit dies continus fos celebrada festa en
la dita ciutat, e que tots los huit dies venguessen a menjar all tots los de la ciutat
qui menjar-hi volrien. Mas la pssima fortuna, enemiga de tota virtut, no ho volgu
consetir ne don lloc que los huit dies la festa complir-se pogus.
Aprs que l`Emparador fon dinat e tota la gent, les grans danses se feien en la
plaa; continuant les danses, la Princesa se`n puj al palau a la sua cambra per
voler mudar de robes, e man tancar la porta. Com fon en gonella, puj ab les dos
donzelles alt en la torre del tresor, e all totes tres pesaren una crrega de ducats,
e la Princesa don crrec a Plaerdemavida la fes portar a la posada de Tirant. E
com se fon tornada a vestir, torn on era l`Emperador, e acost`s prop d`ell e
Tirant, qui prop li estava; ella li dix a l`orella perqu l`Emperador no ho sents:
-Les tues mans han manifestat en mi que no ha res en ma persona que no et senta.
Resps Tirant:
-Gran glria s per mi que les mies mans hagen usat de novell ofici.
Dix l`Emperador:
-De que parlau vosaltres tan secret?
-Senyor -dix la Princesa-, demanava a Tirant si en tan singular festa com aquesta si
hi hauria juntes o torneigs, e ha`m respost que no, que ab los turcs les esperen de
fer.
-Aqueixa es una de les millors noves que jo puc oir-dix l`Emparador-.E sentiu-vos
en disposici de poder partir?
-Si, Santa Maria! -dix Tirant-.Complida la festa, los metges ab mi, por b partir .
E aix parlaren d`altres coses fins que venc Plaermavida, e d`un tros lluny fu-li
senyal.
Com Tirant vu lloc e manera que l`Emperador s`esforava de parlar ab altres, ell
secretament an envers Plaerdamavida e deman-li que volia, e ella li resps en
estil de semblants paraules.

Com Plaerdemavida envest a Tirant de raons.
-Lo premi de tants treballs que demanats, senyor, haveu infinides voltes, per ra
deveu haver perdut, o presos en compte de rebuda, per causa de vostra
negligncia e poca execuci, car no deveu sser ms premiat: puix sou estat
content del que teniu, ho haveu deixat perdre per culpa vostra. E tant com en mi
ser, jams pus vos hi veureu. E per un tan lleig cas per a cavaller, no vull ms en
res participar en vostres amors, car no haveu mester a mi, sin a la Viuda
Reposada que us far lo que mereixeu; car jo no deuria fer jams res per vs, car
sou lo ms descominal cavaller e repropi d'amor que jams naixqus en lo mn, e
a no podeu negar; e si jo fos cavaller vos ho combatria, car haveu tenguda en lo
llit abraada una donzella, la ms bella, la ms agraciada e de major dignitat que
sia en tot lo mn, que per precs ni per llgrimes no la deveu deixar, e si verge s'hi
git, verge la'n viu eixir, a la gran vergonya e confusi vostra. E de tota ma vida
me dolr lo gran defalt que haveu fet, que no s dona ni donzella en lo mn qui tal
cas sabs de vs que us estims res li volgus vostra amistat, ans vos tendran
totes per hom de mal recapte. D'a no us ne vull ms parlar com sia cosa
demesiada, sin solament que us dic que com l'Emperador se volr seure a dinar,
ser mester que vs hi siau; e jo vinc ara de la vostra posada, e veus ac la clau de
la vostra cambra que m'he feta donar, a suplic-vos que prestament hi aneu, que jo
m'he portat les claus perqu neg no pogus llegir lo que all trobareu escrit.
Tirant pres les claus he volgu satisfer en lo parlar Plaerdemavida, he no pogu per
o com l'Emperador lo demanava a gran pressa. Fon-li forat d'anar, e com li fon
davant l'Emperador li man que ell tot sol s'assigus en la taula. E l'Emperador,
l'Emperatriu e la Princesa, e totes les donzelles, lo servien en la taula, e no era
caballer ni dona s'hi goss acostar per servir-lo, mas tots estaven asseguts
escoltant qu diria un anci cavaller nodrit e experimetat en armes, molt eloqent e
gran llegista, lo qual comen a recitar totes les cavalleries que Tirant en son temps
fetes havia. E aix hmens com dones no tenien voluntat de menjar oint les gran
honors que Tirant fins en aquella jornada percaat s'havia. Com Tirant se fon
acabat de dinar, lo cavaller cess lo llegir, que tres hores passades dur.
Aprs que Tirant fon dinat, se din l'Emperador ab tots los altres, casc assegut per
orde segons lo grau qui era. Com tots se foren dinats anarem al gran mercat, lo
qual trobaren molt b emparamentat de molts singulars draps de ras; e aqu
corregueren brfols qui eren molt braus, e fon molt singular festa de veure. Aix
despengueren tot aquell dia en festes i en alegria.
Com fon venguda la nit, lo sopar fon molt abunds e de la similitud de dinar. Aprs,
les danses duraren tant, ab farses e entramesos segons en tal festa se requerien
manifestar, o s, com Tirant entrava en les batalles. Aquestes festes duraren tota
la nit quasi, que l'Emperador partir no se'n volgu fin en l'alba. E la Princesa per
parlar e veure a Tirant no s'enutjava d'estar en les festes, e Tirant gosava molt poc
dir a la Princesa per dubte de l'Emperador, que els estava molt prop, mas ab baixa
veu li dix:
-Certament, senyora, de major grat e estima era a mi la nit passada que no
aquesta.
E prestament Plaerdemavida resps:
-Molt m'alten, senyor, les vostres paraules, mas no les obres.
Llavors, veent l'Emperador que lo dia era vengut, lleva's, e volgue que tots ab ell
ensems acompanyassen al Capit fins a la sua posada; e Tirant li regraciava la
molta honor que li feia, e volia tornar acompanyar a l'Emperador, mas lo valers
senyor no ho consent.
Com Tirant fon en la sua cambra, pens que Plaerdemavida, ab la descontentaci
que tenia d'ell, no l'hi hagus feta alguna lletra; e com entr per la cambra vu en
terra una crrega d'or, estigu admirat de la gran virtut de la Princesa, e estim
ms la bona voluntat que lo present. Fu venir a Hipolit e man-li que estotjs.
Venint hora de missa, tota la bona gent foren en orde per complir les festes ja
principades, e Tirant no tingu manera de poder parlar ab la Princesa per fer-li
grcies del que trams li havia, fins que el dinar fon passat. E si en la un dia se fu
gran festa, molt major se fu en lo dinar, que seria massa llarg de recitar. Per
aprs del dinar digueren a l'Emperador que per lo poc dormir que en la nit passada
fet havia, que ans a reposar sa majestat, e a l'hora deguda de festejar tothom
torns all, e aix fon fet. E tornant les dames al palau. Tirant s'acost a l'orella a la
Princesa e dix-li:
-Ja no tinc esperit ab qu puga parlar, ni llengua en poder pronunciar paraules de
tanta amor ni obres de tanta honor que la majestat vostra cascun dia me fa, que no
m'hi basten grcies a referir.
E ella li fu prestament semblant resposta, per b que no gosava molt parlar, per
esguard de l'Emperatriu, que li anava prop; solament li dix:
-Tu est senyor de mi, qui tens tota ma llibertat en ton poder: veges qu manes de
mi fer, guerra o pau. E si a tu no ajude, qui est mon senyor, a qui ajudarem? A
s poc a present lo que jo fa, en esguard del que tinc deliberat de fer, per si ms
ne vols, les portes del tresor sn obertes per a tu tancades per a tot altre
E Tirant referint-li ms grcies, aplegaren a la porta de la cambra de l'Emperador,
qui se n'entr dins ab totes les dames; solament rest la Viuda Reposada, qui es
pos al cap de l'escala per esperar a Tirant. Ab la femenil malcia tenia aparellat tot
lo mester per a cometre crim que jams tal no fon pensat, Com vu a Tirant, ab
cara molt afable e ab gest gracis perqu el pogus enamorar, li present paraules
de semblant estil acompanyades.

Ficci que fu la reprovada Viuda a Tirant.
-No s admirada si lo mn voleu conquistar, que a mi teniu cativada. Car la
fortuna, enmiga de pau, t abrigat lo meu flac e dbil cos d'amor que porte a vostra
senyoria, e a s lo que em fa parlar, car veig que ab los ulls oberts
voluntriament vos voleu ofegar en bassa d'oli, e vos, com a home adolorit e fora
de cam, no trobau qui us empare ni us haja pietat. Jo vull sser aquella, la qual
havent pietat de vostra merc , vos vull emparar e traure-us dels llims de perpetual
dolor e infmia, e per o poreu dir que lo meu cos s clar e net, e no s tan escur
com l'apocalipsi. Si veure volreu vostra dolor o vostra salut, goig e alegria qui en
l'esdevenidor temps venir-vos deu, car en tots los temps millors de la vostra vida
tengut sou a Du fer-li grcies e pregar per mi, car tinc per foll qui en aquesta
present vida se percaa la ira de Du e de gents; per qu, senyor Tirant, si a les
dues hores tocades volreu sser en lloc secret, poreu veure tot lo que he dit vos he.
Dix Tirant que era molt content, e tota hora que li fos plasent, que seria prest.
La Viuda se part prestament de Tirant, e tenia les espatlles de l'hort una casa ja
concertada d'una dona molt ansiada, e fu-la molt b emparamentar ab un llit que
hi fu posar segons a Tirant se pertanyia.
E per lo poc dormir que la Princesa havia fet, fon-se despullada per millor dormir a
son plaer.
Com la rabiosa Viuda conegu l'hora sser disposta, an a Tirant molt secretament
e pres grans juraments d'll e fu-lo desfressar, e los dos tots sols anaren a la
cambra de la vella. En la cambra havia una petita finestra que mirava dins l'hort, e
tot quan se feia se podia b veure. Emper la finestra era molt alta que, sin ab
escala, no s'hi podia mirar. La Viuda hagu dos espills grans: l'u pos alt en la
finestra, l'altre pos baix en dret de Tirant i en dret de l'altre, e tot o que es
mostrva en lo de dalt, tot resplandia en lo de baix puix l'una lluna de l'espill estava
en dret de l'altra. E per dar-ne major experincia: un home t una nafra en les
espatles, com la por veure? Prenga dos espills e pose l'u en la paret, e l'altre en
dret d'aquell espill que vs lo pugau veure; e la plaga representa en lo primer
espill, e d'aquell representa en l'altre.
Com la Viuda hagu fet a e hagu fet a e hagu deixat en la cambra Tirant,
cuitadament se n'an al palau, e trob la Princesa, que estava dormint en lo llit, e
dix-li:
-Llevau, senyora, que lo senyor Emperador vos tramet a dir per mi com per
manament dels metges vos lleveu e no durmau tant, car lo molt vetlar que haveu
fet en la nit passada, venint ara lo molt dormir desprs dinar, i en temps de calor,
engendren-se moltes malalties qui darien dan en la vostra delicada persona.
E obr les finestres de la cambra perqu no dorms la qual cosa atorg la Princesa
per les piadoses paraules de son pare. Com se fon llevada, vest's una gonella de
brocat, e tota descordada, sens drap de pits, ab los cabells escampats per les
espatles, li dix la Viuda:
-Los metges tenen per bo que devallsseu en l'hort per veure aquella verdor, e
farem all molts jocs perqu us passe la son, car jo tinc unes vestidures, de la festa
del Corpus Christi, ressemblant al vostre hortol; e Plaerdemavida, qui en
semblants afers s molt sentida e plasent, vestir-les s'ha e dir-us de ses
acostumades plasenteries.
La Princesa ab la Viuda e ab les dos donzelles davallaren a l'hort, e Tirant estava
contnuament mirant en l'espill, e vu venir la Princesa ab ses donzelles, e fon-se
asseguda prop d'una squia d'aigua. E la Viuda havia b provet en tot lo que
mester li feia, e guiny que el negre hortol en aquell cas no fos en l'hort, ans lo
fu anar a la ciutat de Pera; e la Viuda ajud a vestir a Plaerdemavida ab la cara
que li havien feta prpiament com la del negre hortol; e ab les sues robes que
vestia, entr per la porta de l'hort. Com Tirant lo vu entrar, verdaderament pens
que fos aquell lo moro hortol, e portava al coll una aixada e comen a cavar. A
poc instant ell s'acost envers la Princesa e assigu's al seu costat, e pres-li les
mans e bes-les-hi. Aprs li pos les mans al pits e toc-li les mamelles, e feia-li
requestes d'amor; e la Princesa feia grans rialles, que tota la son li fu passar.
Aprs ell s'acost tant e pos-li les mans dejs les faldes, ab alegria que totes
estaven de les coses plasents que Plaerdemavida deia. La Viuda girava la cara
envers Tirant e torcia's les mans, escupia en terra, monstrant tenir gran fastig e
dolor del que la Princesa feia.
Pensau lo mesqu desaventurat de Tirant, que la un dia estava tan pomps e tant
content d'haver atesa tan alta en dignitat senyora per esposada, la cosa que ell
ms desitjava en aquest mn, aprs veure de sos ulls son dol, son plant e sa dolor!
E pensant en si, tingu dubte que los espills no li representassen fals lo que havia
vist, e trenc los espills mirant dins si havia alguna cosa maliciosa que fos feta per
art de nigromancia, e no trob res del que pensava. E volgu pujar alt en la finestra
per veure si veuria ms e a quina fi vendrien aquells afers, e veent que no tenia
escala, car ja la Viuda tement-se'n les havia apartades, Tirant, no tenint altre
remei, pres lo banc davant lo lluit e dre'l en alt, e pres una corda que tall de la
cortina, e pass-la per la biga, e ell puj alt, e vu com lo negre hortol se'n
portava per la m a la Princesa en una cambra que dins l'hort havia, a on tenia la
sua artelleria per a conrear l'hort e per a son dormir. E Plaerdemavida pos-la dins
la dita cambra; cercaren-li una caixa on tenia la sua roba de vestir, e tot qunt tenia
li regonegueren. Aprs un poc espai ella ixqu, e la Viuda ab d'una docella
passejava prop de la cambra. Com la veren eixir, la Viuda s'acost a la donzella,
dona-li un drap de cap, e dix-li, per fer-lo joc que fos complint de rialles:
-Posa-lo-hi davall les faldes de la Princesa.
La donzella, aix com la Viuda l'havia assinestrada, com fon davant sa altesa
agenoll's en terra e pos-li lo drap davall les faldes: e ignorncia de la Princesa
don lloc a la malcia de la Viuda.
Havent vist Tirant un cas tan nefandssim fon posat en un cruel pensament, e ab
veu miserable, plena d'inestimable dolor, se pres a dir una tal lamentaci:
-Oh fortuna, enemiga de tots aquells qui rectament en lo mn viure desitgen! Per
qu has perms que los meus desaventurats ulls hagen pogut veure cosa que tots
los vivents no vist, ni porien pensar que un tal cas fos possible qui fer-se pogus, si
doncs a la femenil condici no li s res imposible que de mal sia? Oh adversa
fortuna! En qu t'he jo ofesa, que en les batalles me fas sser victoris e
trimfant, e en amar s lo ms malfadat home que jams naixqus? Que ara que
havies lligat en matrimoni tal, e de tan gran dignitat, que atesa la condici mia jo
no n'era mereixedor sin per esguard de mos treballs e ab l'ajuda tua jo el m'havia
percaat, e tu, per ms avilar-me, has perms que jo sia estat deshonrat per home
de la ms vil condici e natura que pogus sser trobada, e enemic de la nostra
santa catlolica fe.Oh senyora Princesa, ab quanta indiscresi reposa la tua nima,
que hages tant agreujat que no hi tingues temor de Du e de ton pare, ni menys de
mi, qui et s marit, a qui ms l'inters toca! No creguera jams que en donzella de
tan poca edat hagus tan poca vergonya e tant atriviment, que sens temor comets
un tan abominable crim . Oh fortuna, com est malcontenta de mi, que en uns
casos m'exalces e en altres me baixes tant! Ajustes-me a les penes novelles nsies.
Tu, sorda de poc amor, assegura los meus plants e mitiga les mies lamentacions
d'infinita dolor, perqu no tinga de fer cas que aprs m'hagus a penedir. Oh trist
desaventurat! Qualsevulla que jo sia, en les grans coses s's mostra e no podent
senyorejar nimo cruel que els prspers casos s'esguarda, que a mi, desaventurat
petit servent, s tornat abominable puix s de ma senyora refusat.
En aquest punt entr la Viuda reposada, qui, aturada per bon espai a la porta,
havia odes recitar totes les lamentacions de Tirant, e dix:
-Ara tenen lloc les coses per mi principiades.
Com fon dins la cambra, vu que estava molt adolorit ab lo coix ple de llgremes,
continuant ses lamentacions; fon-se asseguda prop d'ell posant-se en avinentea, si
Tirant li volia dir res d'estar presta a tot lo que li mans. Com vu la Viuda que
Tirant no mudava de so, comen-li de fer un tal conhort en paraules de semblant
estil.

Conhort que fa la Viuda Reposada a Tirant.
-Moguda d'aquella extrema amor a la qual naturalment deu hom sser inclinat
d'amar a les persones virtuoses, considerant en mi la prdua gran de vostra honor
e fama, no podent-me'n a conhortar veent la vostra persona, de tanta singularitat
acompanyada e d'infinides virtuts, e haver fetes tantes e tan assenyalades
cavalleries com la merc vostra han fetes per persona qui ho t poc conegut ni
menys estimat, e amant ms plom que or digna s de molt gran reprensi,
amadora de tota deshonestat, no volent advertir a la gran infmia que li'n seguir
portant tan abominable vida, que per precs ni menaces estar no se'n vol, sin
alegre de complir son desig, trista de mi!, qu far? No trobe remei que ajudar-me
puga. Ab aquestes mamelles- les quals se tragu defora perqu Tirant les ves- he
donat a mamar a aqueixa senyora.
E tingus-les aix per bon espai, mostrant que ab les lamentacions que li feia, les
s'havia oblidades d'estotjar. Ms dix:
Senyor Tirant, preniu aquell conhort que los miserables solen pendre en llurs
misries acompanyades de molta compassi. Oh senyor totpoders, Trinitat
verdadera! Aix mostrava jo ab quanta furiosa ira, e ab quantes llgremes, ab
quanta congoixa de la mia nima quasi cascun dia tals pensaments passaven per lo
meu enteniment. Emper amor tbea e esperana en pura dolor me feren canviar
lo primer desig, e la mia cara, tornada groga, feia tota la mia cambra
malenconiosa, parlant de mi diverses desvarions, e los meus dubtosos pensaments
me portaven causa de dolre'm. Mas venint la nit, fatigada de tantes dolors, me
trobaven en la mia cambra sola, eixugant los meus plorosos ulls ab drap d'estopa
perqu major pena sents.
No tard Tirant en fer-li present de tal resposta.

Resposta que fa Tirant al conhort de la Viuda reprovada.
-Gran consolaci s als miserables com en les tribulacions tenen companyons, ab
tot que els meus passats e esdevenidors mals no tenen par en el mn, com sien de
major grau en estima de tots els altres; e la vostra amor, senyora Viuda, no s pot
acomparar a la mia, car la vostra s descendent, qui davalla e va tostemps
augmenta i augmentar fins a tant que haja ats compliment de beatitud e aqu
s'aturar, si fer-ho por, tant com la fortuna lo hi comportar. Mas yo tinc major
ra de dolre'm que jams fos enamorat , car en espai d'un da s estar en lo ms
alt grau en ms amors, que fortuna me pogus donar, e en l'altre dia s estat lo
ms confs e abatut enamorat de tot lo mn, car de mos ulls he vist posseir
quietament a un moro negre lo que jo no he pogut obtenir ni ab precs ni ab quants
treballs en perills que he comportats en la mia persona per la sua amor. Doncs un
tant desventurat home com jo no deuria viure en lo mn perqu no tingus jams
causa de fiar de neguna dona ni donzella.
E llevs del llit per volver-se'n anar, e la viuda li dix:
-Senyor, reposau-vos un poc, car molta gent ha en la carrera. No volra, per tant
que ara com tinc la vida, neg vos ves eixir. Emper jo ser prestament en la
finestra e avisar vostra merc si s cas de partir.
Tirant, aix adolorit com estava, se torn al llit lamentant-se del mal que tenia
present. La Viuda entr en la cambra de la vella senyora de la casa, e prestament
fon despullada, e vest's una camisa perfumada ab tots sos drets com si hagus
entrar en batalla, e gonella de vellut negre. E tota descordada entr en la cambra e
posa's al costat de Tirant, e ab atreviment gran e poca vergonya persum fer-li
present d'una tal requesta.

Requesta d'amors que fa la Viuda Reposada a Tirant
-Si sentsseu lo treball que la mia ja cansada nima passa per la vostra amor, seria
cosa impossible no tingusseu pietat de mi, car en lo mn no s major fora que la
que amor sentir fa. Oh cavaller virtus, quantes pregries i ofertes jo he fetes als
sants per la salud e restauraci de la vostra vida, e quantes oracions, almoines i
dejunis he fets, lacerant la mia persona perqu la vostra fos feta qutia de tot mal!
E jo he passat lo treball, mas la Princesa pensava haver lo delit, car jams fos vista
dona ni donzella sin jo ab tanta extrema amor de virtut. Qual voluntat major que
la mia trobareu en nenguna altra? Jams en mi he vist altre desorde sin ultra los
trmens de ra amar-vos. A merite jo per sser estada tostemps lleal a mon
marit, e no coneguda d'home en el mn sin d'ell, e dna'm de parer que majoria
glria seria per a vs tenir a mi contnuament en les vostres cambres o tendes,
servint-vos de tot mon poder, que no amar donzella fengida, sotsmesa a un moro
catiu negre, comprat e venut. Ella no s estada lleal a son pare: com ser lleal a
son marit? Ella ha decebuda a sa mare: quant ms far a son enamorat? Cert, no
dirant les dones d'honor que la Viuda Reposada se sia sotsmesa sin a home que
sia mereixedor portar corona real. E que poran dir los bons cavallers com sabran
un tal cas d'una filla d'emperador? E quin estar la senyoria vostra si feu
matrimoni ab ella? Que ms mal meritar la vostra persona que de tot altre, puix
ne sou avisat. Senyor Tirant, amau a qui us ama e oblidau a qui no us vol b. E per
b a mi estiga mal de dir, preneu-me per serventa e per persona tal que us ama
ms que a la seua vida. E si amau verdaderament, amor no guarda bns ni llinatge,
mas guarda honor, llealtat castedat e benvolena.
-Senyora- dix Tirant-, feu-me tant de b que no vullau ms turmentar la mia nima
trista, qui desitja partir-se del cos. car tot quant m'haveu dit no en puc res
compendre. E no us cal despender ms paraules. E s-us ben dir que tan poc poria
jo la majestat seua com poria renegar la fe.
Dix la Viuda:
-Puix amar no hem voleu, consentiu tota nua puga un poc estar prop de vostre
merc.
E despull's prestament la gonella, que tenia ja tota descordada. Com Tirant la vu
en camisa, sort del llit donant un gran salt en terra, obr la porta de la cambra e
an-se'n a sa posada, de molta dolor acompanyat; e la Viuda no rest ab menys.
Com Tirant fon en la seua cambra, tanta era la passi que passava que no hi sabia
pendre remei, ans passejant-se per la seua cambra destil.laven dels seus ull vives
llgrimes. E aix passejant e gitant e llevant, ab aquella passi estigu per espai de
tres hores.
Aprs ixque tot sol de la cambra an la gran ira que ab si portava; tot desfressat
an-se'n a la porta de l'hort, tan secret com pogu, e troba dins l'hort, que poc
havia que era vengut, lo negre hortol, a vu-lo a la porta de la cambra sua, que
estava calant-se unes calces vermelles. Tirant que el vu, mir a totes parts i no
vu neg, pres-lo per los cabells e pos'l dins la cambra e degoll'l. E torna-se'n en
la seua posada que per neg no fon vist, car tota la gent estava en la gran plaa on
se feia la festa. Tirant se pres a dir:
-Oh Du just e verdader, que corregeis los nostres defalts, jo demane venjana e
no justcia d'aquesta senyora tan descominal! Digues, dontzella sense pietat, la
mia disposici no era conforme als teus desig, ms que la del negre hortal? E si tu,
com jo creia, haguesses amat, tu fores encara mia, e no pogueres trobar qui ms
t'ams de mi. E si amor aix fermament te senyorejs, com fa a mi no t'era cara
neguna cosa, mas dic-te que jams no m'amist.
Ara deixem a Tirant, qui es lamenta de ses dolors, e tornem a l'Emperador, qui es
pos en orde ab totes les dames per eixir a la festa. E arrib un correu que li port
nova d'un dolors e desaventurat cas que tres dies havia que s'era seguit en lo
camp, lo qual cas era aquest que es segueix.
Lo duc de Macednia e lo duc de Pera eran capitans del camp general sobretots los
altres, e molt sovint eixien a fer armes ab los turcs. Per los turcs temien molt
l'aigua que los crestians llanaven; e sobre aquesta aigua molt sovint venien a les
mans, e hi moria molta gent aix d'una part com l'altra, per a deu crestians que
morissen ne morien tres-cents dels turcs. E causava-ho a: com los turcs entraven
dins lo territori de la ciutat de Sant Jordi, los crestians llanaven totes les aiges del
riu e de les squies; la terra era molt argilenca que los cavalls eixir no en podien ni
menys los hmens de peu; i per o mataven tants dels turcs.
Era's seguit que un dia de dolor los turcs emprengueren de venir quatre mlia
peons, ab aixades e cabassos, pics vinagre e foc portants per voler rompre una
muntanya, perqu l'aigua s'escamps per un riu sec que hi havia e per llevar-los
l'aigua. E aprs d'all, envers los turcs a una llegua, estava un lloc tot despoblat ab
un gran tros del mur derrocat, e no hi habitava neg. E venc en la nit tota la gent
del Sold e la del Gran Turc, e tots a peu se posaren en aquell lloc despoblat, e la
gent a cavall, a mitja llegua, fon mesa dins un bosc perqu no fos vista. Al mat les
espies vingueren e notificaren als capitans la veguda dels turcs, e aplegat consell,
per tots fon concordat que pujassen a cavall e, ben armats, anassen la via dels
turcs.
Trameteren primer corredors, e tornaren ab nova certa: los enemics volien rompre
la muntanya per guanyar aquella aigua. Los crestians anaren devers aquella part.
Com hi foren aplegats, los de peu comenaren a escaramussejar, e dur per bon
espai l'escaramussa, per tal forma que hi moriren molta gent d'una part e d'altra. A
la fi, que fon quasi mig dia, los turcs, que veren que massa los estrenyien,
desempararen la ferramenta e posaren-se en fuita. Los crestians cuitaren al pas,
qui era mitja llegua lluny d'all, e l'aigua era tanta en aquell endret que no podien
passar sin ab gran treball e perill: bast que, com hagueren passat lo pas, los
altres tingueren molt gran avantatge. Aquest a galop tirat, deixaren tota la gent de
peu atrs, e obra de qualque cinc mlia hmens, poc ms o menys, anaren aprs
d'ells seguint-los, e aquells recolliren-se dins lo lloc despoblat; mas massa fon
poblat en dan dels crestians. Los turcs se feren forts on estava lo mur romput. Lo
duc de Macednia dix:
-Senyors, a mi dna de parer que no deven passar d'ac avant, car no sabem los
dubtes e los aguaits dels enemics, car jams no estudien ni pensen sin en tot lo
nostre dan
Lo duc de Pera, per sser d'altre capit company del duc de Macednia, mogut
d'extrema enveja, fu principi a un malicis parlar.

Parlar malicis que fu lo duc de Pera contra lo duc de Macednia.
Tu, duc de Macednia, est novell en l'art militar, e molt poc experimentat en armes,
car dons senyal a nosaltres d'esdevenidor dan. -E llanant un aspre sospir, ab
infinida ira torn a dir-: Lo teu cos deuria sser donat a foc e no a sepultura, per la
molta infmia que tens, e ab eterna vergonya restar en lo mn de tu memria.
Ara s temps d'experimentar si en tu ha lloc neguna virtut, jatsia que aquella en
negun temps no crec l'hages posseda. Posa la ra davant la voluntat, e tu mateix
ple de temor sviament fuig e torna-te'n, que ab ms delit estars ab les dones
dins la ciutat que no ac, apartant-te dels perills e congoixes que en les armes se
solen esdevenir, en les quals tu follament t'est regit.
Lo duc de Macednia, per no posar en devs tota la gent, que no haguessen a
deixar los enemics per contendre ab los amics, volgu comportar e haver pacincia
per aquella vegada, mas no pogu comportar en fer-li semblant resposta en estil de
tals paraules.

Resposta que fu lo duc de Macednia al duc de Pera.
-En duc de Pera, millor vos fra lo callar que no lo parlar, o hagusseu vs fet lo
senyal de la creu, car en aquest camp ja som coneguts vs e jo qui som, e a qui
han acostumat de dar les honors de les batalles: a mi, qui s duc de, Macednia, de
vencedor, e al duc de Pera d'sser venut e en mala estima tengut en les armes
que acostuma de fer; e d'a feu estar admirats a tots los qui entenen d'honor. E
no vull au creure altri en vostra honor ms que a vs mateix, e a vs ne seguir
gran crrec e perpetual infmia, la qual tot bon cavaller deu esquivar, e ans arriscar
e posar a la ventura cent vides, si tantes ne tenia, ans que blasme de covardia li
pogus sser imputat. E dna'm de parer que no tinga ra lo cavaller d'honor en
donar les espatles com s venut; mostra b que t poca virtut en demanar la
mort, aix com la demans present mi, ans ab nimo viril als esdevenidors mals
contrastar. E vull-vos avisar que si per ventura a mi sobreviviu, qualsevulla que sia
la forma de la mia mort que el meu miserable esperit me lleixar, ab fria gran vos
ir a cercar .
En aquestes raons se posaren los altres cavallers e grans senyors, e feren-los
callar, e los uns eren d'openi d'anar e los altres de tornar. E aix els ne pren
tostemps a aquells qui volen tenir molts capitans, e per o dix Aristtil que el capit
deu sser vell per o com t ms seny, e que sia virtus de costumes. E deia Csar
que lo capit devia tenir aquell consell contra los enemics lo qual serven los metges
contra les malalties dels hmens, los quals vencen e sobren algunes vegades ab
fam, altres voltes ab ferre. Per a la fi a tots fon forat d'anar, per o com lo duc de
Pera dix :
-Qui em volr seguir o se'n volr tornar sia en sa llibertat.
E pos's primer, e tots los altres per fora, los turcs se posaren al mur trencat
defenent-se bravament. E havia-hi un petit vall e fon-los forat de descavalcar, e
combateren molt virtuosament a peu ab les llances en les mans, car no tenien
altres armes. E estant aix ixqu lo Sold e lo Gran Turc, los uns per un portal, los
altres per l'altre; prengueren-los enmig, e all feren molt gran matana e molts que
n'apresonaren; e puc dir d'aquesta trista desaventura que tots quants foren
descavalcats foren morts o presos, que sol un cavaller no es pogu fer estalvi .
Ab aquesta victria los turcs se'n tornaren dins la ciutat de Bellpuig e posaren los
presoners en forts presons .
Aquesta nova pervengu a l'Emperador estant en la gran sala esperant les dames
que vinguessen per anar a la gran plaa on se feia la festa. B foren tristes e
amargues e plenes de molta dolor, que en aquell dia quantes dones perderen llurs
pares, marits e fills e germans! L'Emperador, en presncia de tots, dix :
Oh viudes desconsolades, feu noves lamentacions, arrancau-vos los cabells, e ab
les ungles rompeu la vostra cara e les vestidures sien de dol, puix la flor de la
cavalleria s perduda e jams ser. recobrada! Oh Grcia, com te veig desolada,
que restars orfe, viuda e desemparada! Ara sers mudada en novella senyoria .
Lo plor, lo crit e la dolor fon tanta en lo palau, que era cosa d'una gran admiraci
de veure ne d'oir. Aprs s'estengu per tota la ciutat en tal forma que la gran festa
se convert en gran dolor e plant. Aprs, l'Emperador trams per Tirant per recitar-li
la cruel e dolorosa nova e per mostrar-li les lletres que rebudes havia. Com lo
cambrer fon a la porta de la cambra de Tirant, sent que feia gran dol, e o que deia
forma de tals paraules :
-Oh miserable de mi! Oh fortuna cruel! Per qu m'has fet tant de mal que m'has
fet veure tanta dolor? Haguesses-me fet ans morir que fer-me veure dels meus ulls
un tan nefandssim crim, que tots los qui aprs de mi vendran en lo mn se taparan
les orelles per no oir tan gran malvestat, que la sua excelent persona abandons a
un negre moro, enemic de la nostra santa fe. E a la vista ans que veure tal cas de
la cosa que jo ms amava en aquest mn ni desitjava servir, car perdent la vista o
morint, los meus mals e penes corporals no sentiren tan gran pena. Oh Viuda
malvada, enemiga del meu b, jams t'hagus jo coneguda, car tu sers estada
causa de la mia mort e destrucci!
Lo cambrer de l'Emperador senta b les paraules e lamentacions que feia Tirant,
encara que b no les comprengus perqu la porta de la cambra estava tancada; e
per complir lo manament de son senyor, li dix :
-Oh senyor Capit!, no s'hi ha d'esmaiar, car no est b en boca de cavaller dolre's
del que Nostre Senyor fa, car aquest temps n'aportar altre, que si aquest s
d'adversitat, ab esfor e ajuda vostra se por reparar. Es no sabeu vs que aprs
de l'aspre e fred mat ve lo bell sol? E segons jo veig vs cercau la mort, la qual
ms irat que aconsellar demanau voluntariament, e d'a sou vs principal ocasi.
E Tirant detingu's de ses lamentacions e dix:
-Qui est tu, qui remei vols dar a ma dolor?
Resps l'altre e dix :
-Jo s cambrer de la majestat del senyor Emperador, del qual s trams, que us
mana e us prega que us plcia prestament anar a ell .
Tirant obr la porta de la cambra, e ab los ulls plorosos li dix:
-Amic, del mon mal jo et prec no en tingues cura, e no el vulles manifestar a neg.
E pors dir a sa majestat que molt prest hi ser.
Com lo cambrer fon tornat davant l'Emperador, ab gest e trista cara li dix:
-Senyor, lo vostre Capit t present tot lo mal que s's seguit, car lo seus ulls ho
manifesten, e jo qui l'he sentit greument lamentar.
Car cregu que la sua congoixa era per la mala nova que era venguda.
Tirant se vest un manto de drap gros negre, ab les calces d'aquella mateixa color,
portant una espasa en la m, e tot sol entr per la porta de l'hort pujant-se'n alt en
la gran sala, e vu que tots los del palau feien gran dol e desmesurant plant, que
no era neg que li pogus parlar.
Entr l'adolorit Capit dins una casmbra, e vu la Princesa gitada per terra, ab tots
los metges qui entorn li estaven per tornar-li la perduda sanitat. Tirant s'hi acost,
e com la vu en tal punt estar, lo cor no li pogu comportar que no digus:
-Per qu deixau morir auqesta senyora sens pietat? Car sens culpa excusar no es
pot, e t poca esperana de vida, perqu no t ni pot estar en sobirana prosperitat,
e a no ho desitge que es seguesca, ans contnuament tendr gran dubte de la
sua vida, la qual prec Du sobrepuge als meus dies. Ai trist de mi! La vida mia tinc
per no res, que tinc vergonya de dir lo que a la memria se representa.
Los metges no ho entenien, ans se pensaven que per la mala nova ho deia. El
Tirant pensava que tots ploressen per dolor de la Princesa. Fon-se girat al travs, e
vu l'Emperadriu que tots los vels s'havia romputs sobre lo cap, e davant, la
cordonera de la gonella tota rompuda, e la camisa, que totes les mamelles li parien,
arrapant-se los pits e la cara, donant de grans crits ella ab totes les donzelles, dient
ab altra veu:
-Ara nos covendr a totes ser catives lligades ab forts cadenes. Qui ser que de
nosaltres vulla haver merc?
A l'altra part vu a l'Emperador estar en terra assegut com si fos una esttua de
pedra, que no feia de si negun moviment, car volia plorar, e no podia, la sua gran
desaventura, e tenia les lletres en la m, e ab signes crid a Tirant e don-les-hi.
Com Tirant les hagu llestes, dix:
-Ms s lo mal que jo no hem pensava.
Llavors se pres a confortar a l'Emperador dient-li:
-Senyor, la majestat vostra no deu sser admirada com aquest cas s's seguit, com
si a son propi costum de la guerra, com unes voltes s hom vencedor e altres
venut, mort o apresonat: a sn actes de guerra. E vostra majestat, com a
cavaller, de tals incomvenients com aquests no es deuria agreujar, sin prendre-ho
a molta pacincia, car altra jornada, ab l'ajuda de Nostre Senyor, n'hi haur per a
ells.
-En aquest punt la Princesa obr los ulls e cobr son natural, e preg a Tirant que
vingus all. Tirant, prenent llicncia de l'Emperador, com li fon prop, la Princesa lo
fu seure prop d'ella, e ab piadosa veu li fu principi a un tal parlar.

Recita la Princesa lo seu mal a Tirant.
-Oh ltima esperana de la mia pensa! Si les mies paraules a la tua nima tenen
fora de mudar lo prepsit, que aix sia que tu ames la mia persona com
demostres, que la tua vida e la mia d'aquest mn llanades no sien ans que no
vinga lo dia que sien recobrats tants ducs, comtes e marquesos qui sn morts i en
cruels presons detenguts. E certament no ha mitja hora passada, jo conegu la mia
nima cercava de fugir, e sens dubte crec fugida seria, sin que en los braos
d'aquell qui jo ms amava se sent reposar.
Estant en aquest parlament, entraren dos hmens que venien fugits del camp, e la
Princesa no pogu ms dir ni Tirant satisfer, e recitaren llargament la llur destrucci
e del gran devs del duc de Macednia e del duc de Pera, e com eren, entre e morts
e presos, cinc mlia cavallers d'esperons daurats, sens los altres de qu no se'n feia
menci.
Acabant de recitar la tan dolorosa nova, se torn a refrescar lo dol e plnyer molt
major que no era estat. E l'Emperador, ab los seus ulls plens de doloroses
llgrimes, e la llengua empedida de gran dolor, e ab veu rogallosa fu principi a una
tal lamentaci.

Lamentaci que fa l' Emperador
-Dolc-me, e no cert tant de la mort, a la qual neg no pot resestir. E molt ms s
de dolre la forma d'aquella, com lletja e desaventurada ve. E sia foragitada de mi la
vergonya, puix ab torbada cara, mirant la terra fa a mi anar entre els altres
esperits dolorosos. Oh capitans desaventurats! En extrem me turmentarien si ans
no us hagus avisats. Mas vosaltres, ms voluntaris que savis, haveu lleixats los
meus consells seguint vostres volers: donau a mi trista vida e vosaltres ne passau
la pena. La fama que s venguda ha maculada la pensa de les gents en opini
corrompuda. La fortuna vos ha reservat la vida; confortau-vos en pres cruel, e
pensau de no veure jams a mi, qui s Emperador, puix no haveu coneguda la ra.
Temprau les vostres tristes congoixes e dolors, car per fora les haureu a
comportar, e si no us mou la deguda pietat de vosaltres mateixos, moga-us la gran
error que hagueu comesa, e nova vergonya d'antiga culpa, car per doble ocasi
mritament se dolen los altres cavallers que en la culpa vostra no participen, e ms
me dolc de la rompuda fe e de les mal servades lleis.
Llevant-se l' Emperador de lla on seia, ab dolors crit destil.lant seus ulls vives
llgrimes, posant-se les mans al cap se n' entr dins una cambra. Com la princesa li
vu fer gest de tan dolors desconfort, la sau nima del seu afligit cos se volgu
partir, e perdent lo record, torn en lo primer punt. E lo ms sabut metge de tots
dix:
- Certament, jo no estime vida en aquesta senyora com tres voltes se seia ja
esmortida, e ara no li puc trobar gens de pols. Jo crec que ella deu haver fet son
dret cam.
Tirant, que o dir tals paraules al metge, prestament se pres a dir:
Oh mort cruel e desconeixent, com vns a vesitar los qui no et desitgen, fuig dels
qui et volrien seguir! No fra millor e ms justa cosa que fosses venguda a mi
primer, ans que jo no veja morir, no donzella, mas dona? Per b que m'haja molt
ofs, desitge de fer-li amigable companyia.
E d'extrema dolor que en aquell cas mostrava haver, caigu en terra, e don tot lo
cos sobre la cama que havia tenguda rompuda, e tornar-la's a rompre e ha fer-se
ms mal que tengut no havia. La sang li sort per lo nas e per les orelles e molt ms
de la cama, e fon gran admiraci, segons recitaren los metges, com en aquell cas
de tot no mor. Prestament ho anaven a dir a l' Emperador, lo qual ab gran dolor
dix:
- No s admiraci neguna, car tota la sua parentela neg no ha restat que no sia
mort o pres, e a s lo que a mi ms aconhorta, que per traure sos parents e
amics de pres far d' admirables cavalleries.
No pogu estat l'adolorit Emperador que no ixqus de la cambra, e anar devers
Tirant, e veu sa filla mig morta, e dix:
-Du no m' ajut si s qual ms prest socrrega!
Per fu pendre a sa filla e fu-la posar en lo seu llit, i a Tirant en una bella
cambra. Despullaren-lo prestament e curaren-li la cama, e la hi drearem un poc, e
de tot lo que li feren no tingue sentiment neg, car trenta-sis hores estigues sens
alg record.
Com ell hagu recobrat son natural, deman qui l'havia portat all, e Hiplit li dix:
- Com, senyor!, no sabeu lo gran dan que a tots nos haveu donat, car dos dies ha
que no sou estat en vostre record ni haveu pres substncia neguna de qu la vostra
persona ne pogus ms valer? Per qu us suplic que vullau pendre lo que los
metges manen que prengau.
- No em plau prendre res que la salud sia - dix Tirant -, car no desig sin la mort i
ab ella fer companyia.
Prestament ho anaren a dir a l' Emperador, e la Princesa ho sab, que ja era b
retornada. Aprs dix Tirant:
Digau com est... la senyora Princesa.
Resps Hiplit:
-Senyor, molt b s retornada.
-Aix crec b -dix Tirant-,que son mal no deu sser molt, puix ha tengut, pocs dies
ha, coses que ella b volia, mas ara pens que no se'n gloriejar molt. Ella no s la
primera qui a ha fet ni ser la darrera. Jo b s que ella no s dura com a ferre ni
s de pedra esculpida. Feu la mia mort sens infmia passar entre les gents, si en
aquella algun pecat se comet: encara lo miserable Sion en la fera roda volant, que
no sent aix fera dolor que a la mia se puga acomparar. Oh quant s fastijs e de
dol ple lo qui no pot les sues dolors ab alta veu manifesta!
En a entr l'Emperador e aprs totes les dames ab l'Emperatriu ensems, e tot li
demanaven com estava de son parlar, e tots estaven admirats com no havia
retudes les saluts a l'Emperador ni a negudes de les dames, sin que, perseverant
en sa dolor, fu principi a semblant lamentaci.

Lamentaci que fa Tirant.
-Sobre tots los vivents dolors e miserable! E com s poc espai lo que a mon voler
contrasta, e tant major ma desaventura augmenta, car no augmenten los meus
mals ab esperana de varis remeis, puix los cruels fats la mia destrucci han
ordenat en fer-me veure lo major mal que d'amor s'espera! E no meritaven los
meus actes lo premi que en tan penosos mais ma vida hagus finir, e res tant no
em dol com s que als turcs reste fals nom de vencedors. Jo no ignore la destrucci
que als grecs s'espera, que no sien punits per los mals que fets no han, mas per lo
mal que ms a mon inters toca; car no pot sser gran lo mal que voluntariament
se pren, e es miserable cosa no saber morir.
E fu-se dar lo crucifixi, i dreant ses paraules de sanglots e dolorosos sospirs
acompanyades, que gran treball portaven d'acabadament sser enteses, dix:
-Oh senyor clement e piads! Jo, miserable pecador, per la vostra immensa bondat
s redut a verdadera notcia de mos pecats e defalliments; e suplic a la
sacratssima majestat vostra me vullau perdonar totes les ofenses que contra la
divina bondat vostra he comeses, e comet cascun dia, e de molts mals que he fets:
de tots vos demane misericordia e perd, car per la vostra clemncia e pietat
volgus pendre mot e passi per salvar los pecadors tals com jo, e crec que no hi
ha major pecador de mi. Oh Du eternal e alt Pare poders: com fars l'ltima
sentncia, fes, Senyor, que jo sia u dels elets benaventurats, e no dels maleits!
Aprs pleg les mans, e ab gran humilitat abra e ador la creu, e dix:
-Oh fill de Du, Jess omnipotent! Jo muir per amor, e tu, Senyor, per amor
volguist morir, per lliberar l'humanal llinatge e jo. Per amor tu passist tantes penes,
o s: assots, nafres e turments, e jo he passada dolor de vista de moro negre.
Sin tu, Senyor, qui es pot acomparar a la mia dolor? Senyor, la tua sacratssima
mare e senyora nostra, estant al peu de la creu pass dolor infinida, e jo estava ab
una corda en la m, ab dos espills, qui em representaven la major dolor que jo
jams sent, la qual, Senyor, jams senta negun cresti. E qui s qui es puga
acomparar a la dolor mia? Plcia a la majestat tua, Senyor, que no vulles guardar
als meus grans defalts, car ab la passi que tinc lo meu pobre enteniment varieja,
mas plcia't perdonar-me los meus grans pecats, aix, Senyor, com perdonist al
sant lladre e a la gloriosa Magdalena.
L'Emperador ab totes les dames era en la cambra, lo Cardenal ab molts altres
eclesistics, e tots estaven admirats de les piadoses paraules que oen dir a Tirant,
tenint-lo en openi de bon cresti. E confess's del Patriarca, qui l'absolgu de tots
sos pecats a pena e a culpa. Tirant se dre un poc en lo llit, e dix semblants
paraules:
-Oh piadosos onts, escoltau lo que dir! Transportau les vostres penses ab dolor e
trist pensament. Mirau la tristor qui en aquest cas me combat, esperant quan ser
la f de tan dolors principi. E prec-vos, parents meus, que us conforteu, car jo estic
en lo tresps de la mia dolorosa vida.
E gir los ulls devers la Princesa e dix:
-Ab dolor me partesc de vs; deixe-us lo cos, e l'nima a Du. B pens que jams
no s estat cavaller qui de tristor mors, e no s neg qui es puga acomparar a la
dolor ma.
L'Emperador, ab tots los qui eren en la cambra, ploraven e dolient-se molt de la
sua mort, e no era neg qui de bon grat no plors, tant per lo merixer seu quant
per la molta fretura que faria a tots generalment. E gir lo cap Tirant devers
l'Emperador, mostrant dolre's d'ell, e dix ab cara afable e piadosa veu:
Oh Senyor Du, empara la mia nima, per o com a nosaltres est tan piads, car
l'nima d'aquest cos partir-se vol! Oh desaventurat, que la llum dels ulls me fall!
Fes, Senyor, per ta merc, que jo veja la tua claredat, car jo conec que la mia mort
s'aprosma, que m'haur a partir de vosaltres molt prest, e vosaltres me dveu
gran confort; mas una senyora m'ha dada gran dolor e pensament, e no me'n vaig
d'aquest mn ab altra tristor. E no penseu que lo meu mal sia mortal, mas la pena
que passe me'l fa mortal sser. Digau, senyor Emperador, qui far per l'altesa
vostra les forts e cruels batalles, ara que tots los bons cavallers sn presos, e lo
vostre servidor e qui ms vos desitja servir , Tirant, sia mort, lo qual amava ms a
la majestat vostra que a tots los prnceps del mn? E no em dol sin com no he
pogut portar la conquesta a fi. Du li vulla per sa merc perdonar qui en tal dolor
m'ha posat, car no s en lo mn semblant dolor com s la mia. Oh senyora
Emperadriu, e del mn la ms alta en dignitat! Jams pens en desservir vostra
altesa, ans de tot mon cor e voluntat desitjava augmentar l'estat vostre e la corona
de l'imperi grec. Si en res vos he fet defalt, vos demane merc e perd. E a vs,
senyora Princesa, que del mn sou la tramuntana en tots los mariners prenen
govem, tant com la vida m'hagus acompanyat tostemps fra estat en ajuda vostra
contra aquells qui ofensa vos volguessen fer, mas.ja no puc altra cosa fer ne dir
sin dolre'm del que he vist. Mas, qui pot dir que jams tal dolor haja sentida com
s la mia?
Aprs se gir a totes les dames e dix-los:
-Senyores, puix fortuna no ha consentit que jo us pogus mostrar per experincia
la bona voluntat que us tenia, per qu us prec que vullau pregar a Du per mi, que
m'haja merc.
Aprs baix lo cap e torn a plnyer e a lamentar-se, car la mort l'estava esperant.
Dix a Hiplit:
-Fill meu, vet ac la miserable vida d'aquest mn en qu ens aporta; mira la mia
cara si s tal com solia.
E Hiplit, tanta era la dolor e tristcia que tenia, que no li pogu respondre. E Tirant
li torn a dir:
-No plores, car jo us he recomanats al senyor Emperador, e ara de present lo hi
tomar a dir: Senyor Emperador, si en algun temps la majestat vostra conegu en
mi voluntat de servir-vos, ara vos suplic, ab tota aquella amor que puc ni s, a mos
amics, parents e servidors en vostra custodia e protecci los vullau tenir.
Mas tanta era l'extrema passi que lo benigne senyor tenia que no li pegu dir sin:
-Ser a vostra voluntat complit.
En aquell punt a Tirant lo cap li fall del coix, ab los ulls closos que paria que
dorms, e mostrava's que fos privat de la vida d'aquest mn. Dix Hiplit:
Ai mort, per a quina vida tu em deixes trist e dolors sens ventura neguna!
Envers Tirant fu una gran lamentaci mostrant que l'amava sens ficci neguna. E
vengueren all tots los criats de Tirant, que tenien extrema dolor per la mort qui
l'esperava. E b es mostrava la sua cara del tot canviada. E torn a dir Hiplit:
-Si aquest cavaller mor, tota la cavalleria del mn ser morta.
E crid ab grans crits:
-Oh mon senyor Tirant! Per qu no voleu oir les paraules de tots los vostres
servidors, que sn ac?
Resps Tirant:
-Qui s lo qui em crida?
-Jo s, lo desaventurat Hiplit, lo qual vs me donau congoixa e ocasi de dolorosa
vida, car totes les dames me blasmen per les mies abundants llgrimes. E dien que
benaventurat s aquell qui ignocent est en la sol-lcita vida, e si vs en suma
misria passar desitjau, no cerqueu la mort per o com s ultimum terribilium. E
veus ac lo senyor d'Agramunt, que us demana.
Com Tirant los o, obr los ulls ab gran pena e dix-los:
-Per b siau venguts, cavallers, per veure los meus darrers dies, que seran pocs. E
com s en record de la mort, que em tinc a partir de la vostra companyia, e que no
us he poguts premiar al plaer meu, m's doble pena; per partiu-vos tots los meus
bns haguts e per haver.
E ab gran fatiga tragu la m e don-la a tots los parents e servidors, e ab la veu
fosca se pres a dir altra volta besant e abraant lo crucifixi:
-Oh Senyor, ver Du omnipotente! Infinides grcies fa, a la tua sacratssima
majestat com me deixes morir en los braos de mos parents e amics, e davant la
majestat del senyor Emperador, e de la senyora Emperadriu e de sa filla. E per o,
Senyor, com jo s gran pecador en aquest mn, per o vos clam merc que cm
vullau perdonar tots los meus pecats e defalliments, e que em llanceu d'aquest
enganador mn, e us plcia en les vostres preciosas mans rebre lo meu esperit, e
per la vostra sacratssima misericrdia e pietat vullau pendre venjanga de la mia
carn, hui qui s lo darrer dia de la mia corporal vida, perqu lo meu cos sia
turmentat, e la mia nima sia col.locada entre los vostres gloriosos sants en la
glria de parads.
Aprs d'a gir's devers los seus e dix:
-On s la flor del nostre parentat de la casa de Bretanya e de Roca Salada? De
vosaltres me partesc, car la negra mort tant m'atribula, car ja no puc alar lo cap, e
ja l'altre mn me fa requesta; cov que faa aquell dolors cam. Oh Diafebus, duc
de Macednia! Oh vescomte de Branches! De vosaltres me partesc e prenc dolors
comiat. Estau en pres en poder d'infels per amor de mi, car si jo no los, no freu
vosaltres venguts en aquesta terra, e qui ser aquell qui us puga traure de pres?
Los meus trists fats e la desaventura mia no han volgut sin llunyar-me de
vosaltres. Oh Diafebus, com sabrs la mia trista mort, e com muir per aquella qui
de mi ha haguda merc ab engan e gran maldat! Ara puc dir que s orfe, tant me
sobta la mort dolorosa; a tots vos coman lo meu parentat. E vosaltres que ac sou,
restau en canvi meu ab la majestat del senyor Emperador, car la sua benignitat a
tots vos haur per recomanats. Prec-vos lo meu cos sia embalsamat e fet portar en
Bretanya als bons cavallers. Lo bacinet e l'espasa e la camisa de la sobreveste que
en les batalles e en esta terra he portat, en l'esglsia major damunt la mia
sepultura sia posat, on estan los quatre escuts que en batalla venc cos per cos dins
en llia, o s a saber, lo rei d'Apol.lnia, e lo rei de Frisa, lo duc de Burgunya, e lo
duc de Bavera. Si fer-se pot, lo meus cos a l'anci de mon pare ni a la beata de ma
mare no li sia mostrat, ans los sia defs de veure'l. E sobre lo meu vas seran
pintats caps de moros negres, ab lletres escrites entorn del meu sepulcre: Causa
odiosa per qu mor Tirant lo Blanc.
Aprs preg a tots que no li diguessen res. Los metges no li podien fer ni dar remei
neg: tanta era la dolor que suportava. E lo vell Emperador ab tots los qui all eren
no es delitaven sin en plorar e plnyer, batent-se los ulls e la cara, no tenint gana
de menjar ni de reposar, ans pensaven tots sser sots lo jou de captivitat, e tota la
llur esperana estava en Nostre Senyor Du i en Tirant. Com lo veien estar en tal
punt, tots tenien l'esperana perduda, e donant lloc e espai a llur dolor tots
ixqueren de la cambra.
Los metges ordenaren-li moltes coses, mas valien-li molt poc. Venint una vella jua
a la fama del seu mal, present's davant l'Emperador, e ab gran audcia li fu
present de semblants paraules.


Lo consell que don una jua a l'Emperador per restaurar la vida a Tirant.
-L'amor natural que tinc a la majestat vostra, senyor Emperador, m'ha feta venir
davant la presncia vostra, havent compassi de vosta altesa que en los vostres
darrers dies benaventurats no hajau sser desposset de la vostra imperial
senyoria. E com sia certa que tota la vostra esperana de salut est en la vida
d'aquest singular cavaller Tirant lo Blanc, lo qual perilla molt la sua vida; e com
diga Aristtil que lo temers ab la tristor se desespera e tem les coses en que no ha
perill, e gent entesa: d'Hector lo troi, qui en semblant cas deia: "Qu dir
Palomides, capt dels grecs, de mi? Qu dir Agamenon, e qu dir Diomedes?"; e
venint al que vull dir, la majestat vostra veu a Tirant, capit vostre, sser posat en
passament, e tots los metges l'han ja desemparat: jo tota sola lo vull emparar, ab
condici tal que, si mor, que tolgues a mi la vida e a qualsevulla pena cruel
m'obligar. Jo conec que aquest cavaller t l'nimo molt esforat, e per la gran
valentia que t esforar l'nimo e llevar-se ha. E faa la majestat vostra, senyor,
en la forma que jo dir. Feu ajustar molta gent d'armes, e donen grans crits, e
entren dins la sua cambra molta gent fent remor d'espases e de llances e pavesos,
donant grans colps de les espases en los pavesos. Com se despertar e veur tanta
gent armada, e los crits que seran majors, e demanar qu s a, poran-li dir que
los trucs sn a la porta de la ciutat: tot aquell pensament que t li fugir, e ab la
virtut que ab si porta, per la vergonya d'aquest mn ell se llevar.
L'Emperador trams per los metges e per gent entesa, e recit'ls tot lo que la jua li
havia consellat, e tots foren de paper que seria ben fet. Los crits e la remor for tant
gran en la ciutat que ans que en la cambra entrassen. Tirant ho o, e la vella jua,
qui al cap del llit li estava, li dix:
-Lleva, senyor Capit, e no et faa temor la mort: vet los teus enemics turcs qui
sn prop del portal del la ciutat e vnen per perdre venjana de tu.
Com Tirant o aix parlar a la vella, dix-li:
-E fas-me tu cert que los turcs se sn tan prop de mi acostats?
-Si llevar-te plau -dix la jua-, ms prop sn de tu que no et penses. Lleva't e posa't
en vista en una finestra, e veurs quan t'est aparellat.
De continent Tirant deman la sua roba, e fu-se, ab moltes tovalloles, lligar la
cama, e arm's lo mills que pogu e puj a cavall, e molts ab ell, e ab tan gran
voler anava que quasi tot lo mal li pass e trob molt gran remei. E l'Emperador ab
los metges que all eren digueren-li, com estava flac, que prengus un poc de
restaurandi e aprs un poc de solcit, e que ab all poria mills entrar en batalla. E
fu tot lo metges li consellaren. Aprs conegu e sab que tot lo que fet havien
s'era fet per causa del seu mal. Dix Tirant:
-Lloat sia lo poder de Du, que dona m'ha lliberat de mort, puix dona m'havia mort.
E bon consell s estat lo que han dat a l'Emperador e als metges.
E ans que Tiant se llevs, la Princesa estava agenollada davant una imatge que
tenia en el seu retret, qui era de la sacratssima Mare de Du, senyora nostra, qui
ignorava lo que havien ginyat a Tirant, e fu fervent oraci, besant la terra deia
semblant paraules:
-Oh Mare piadosa, Regina dels ngels e misericordiosa Emperadora dels cristiants,
ou-me! E prenga-us pietat de mi, que totes les mies esperances sn ja perdudes, e
demane la mort puix altre remei no tinc. E si lo meu senyor mor, aquell que jo ame
ms que a la mia vida, vull que totohom spia que l'hora que jo ser certa de la
mort del meu esposat Tirant, en aquella mateixa hora me dar la mort. -E pres un
ganivet e amagl entre les faldes esperant tal nova, dient entre si-:Ms val que jo
execute la mia persona trista ans que de moros sia deshonrada. Jo recorrec a tu
humil e piadosa dels pecador advocada, que no pesmetes que jo perda lo cos e
l'nima!
Com Hiplit vu que Tirant s'era ja vestit e demanava les armes, ab cuitats passos
an a la cambra de la Princesa, e dix-li semblant paraules:
-Ma senyora, jo us suplic que tota dolor e congoixa que tingau, sia de vostra altesa
apartada, e tots vostres mals pensaments sien reduts en sobirana letcia, car tal
nova vos porte que millor dir no la us poria.
La Princesa, per sobreabundant alegria, se par tal que, asseguda en terra, estigu
per bon espai que no pogu parlar.Passat aquell moment, la Princesa dix:
-s vera, aix bona nova com me dius? Car del plnyer me manca la llum dels ulls.
Hiplit, ab paraules dignes de fe, la fu certa de tot lo fet com passava. En aquell
cas la Princesa tant fon lo plaer que pres bes a Hiplit en lo front e de sobres de
contentaci del seus ulls corregueren vives llgrimes, e Hiplit li dix:
Senyora, negno deu plorar sin sos pecats e defalts, e deu perdre treballs e
oblidar aquells.
E per la gran remorque en aquell cas la gent feia, Hiplit se'n part, e la Princesa se
n'an a la cambra de sa mare, e veren tornar a l'Emperador ab Tirant, e totes les
dames se posaren per les finestres, que no els era present sin lo mal de Tirant,
que de l'altre no tenien cura. Com Tirant fon en dret de la finestra de la Princesa
al lo cap ab lo bacinet e pos's les dues mans davant la cara, e l'Emperadriu
deman a sa filla per qu havia fet Tirant tal cas de posar-seles mans davant la
cara, que ano es fa sin per descontentaci d'amor. E la Princesa respsque tal
cosa no sabia.
Com foren passats, essent a la porta del palau, l'Emperador descavalc, e
Tirantpres son comiat d'ell per anar a sa posada. L'Emperador fu son poder que
Tirant descavalcs, que all seria molt ben servit de tot lo que mester hagus, e
Tirant fu son esfor d'anar-se'n. La Princesa presum d'aquesta anada qu podia
sser la causa que Tirant no havia volgut aturar en lo palau, per molts precs que
l'Emperador li hagus fets, o que ell en altre temps molt desitjava. Aix mateix
pens per qu s'havia ms les mans davant la cara.
Com Tirant fon en sa posada, prestament se ms en la cambra e fu-se venir lo
senyor d'Agramunt e Hiplit, e preg'ls molt afectuosament que deu galeres que hi
havia que les fessen armar e posar en orde de les coses necessries. E ells
digueren que eran contents; partirent-se de Tirant e feren les galeres molt b
proveir.
Com Tirant se fon dinat, pos en orde tot lo que mester havia per a sa partida, e
orden que tota la sua gent anassen per terra fins al castell de Malve, i ell iria per
mar, que all es trobarien . Com fon quasi l'oraci, la Princesa congoixava de
mortper veure a Tirant, e preg a Plaerdemavida e a la donzella de Montblanc que
anassen a la posada de Tirant e que el posassen en noves, e es volguessen
assegurar del dubte en qu ella estava posada, e li diguessen que ella suplicaria a
l'Emperador son pare que l'anassen a vesitar, com ella fos posada en gran congoixa
de l'absncia de la sua vista. E anant les donzelles per complir llur embaixada, un
patge de Tirant les vu venir, e ab cuitats passos ab gran alegria entr dins la
cambra e dix:
-Mon senyor, alegre's vostra senyoria com vos ve ambaixada de part de la senyora
Princesa, de dues galants dames.
-Ves prestament - dix Tirant- posa't a la porta a dirs que estic b, mas la son me
t tan apoderat que estic ara en lo plasent dormir.
Lo patge fu son manament e fu sa excusaci, car Tirant no les volgu veure. E
tornades les donzelles al palau ab la resposta, la Princesa fu tant que l'Emperador
e sa mare anaren a la posada de Tirant; e ell, sabent que l'Emperador venia, avis
a dos patges de tot lo que dir tenien ne a fer. Com l'Emperador fon a la porta per
entrar en la cambra, dix lo ms avisat dels patges:
-La majestat vostra, senyor, pot ben excusar en aquesta hora de no en la cambra
entrar, pr lo dubts mal en qu lo vostre Capit est. Com tants dies ha que el seu
esperit no ha reposat, ara est en consolaci gran per recobrar lo que aquests dies
a fallit; e lo delit seu en aquests cas s tan gran que recobra natura lo que ha
desmenut, e de suor quasi cobert est; bo seria un metge sens despertar hi
degus entrar.
Tirant pretament se pos en lo llit, ab un drap banyat ruix's la cara. e fu
demostraci que dormia. Com lo metge entr, e torn a la porta, a l'Emperador dix-
li:
-Senyor, molt gran pecat seria que en semblant cas lo despertassem. Vostra altesa
se'n por tornar fins a l'endem, e de mat la sua excusada vista fer-se por.
La Princesa no podia pendre ab prou pacincia que no ves a Tirant, per fon-li
forat de tornar-se'n ab l'Emperador. Com Tirant sab que tots se n'eren anats,
llav's prestament, e fu trossar tota la sua roba e fu-la posar dins la galera. Com
fom hora de mitja nit, secretament se recoll e volguera partir en aquesta hora sin
per esguard que la galera no tenia son compliment.
Vengut lo dia e lo sol eixit, l'Emperador sab com les trompetes de les galeres
tocaven a recollir, Tirant trams lo senyor d'Agramunt a l'Emperador per
ambaixador, e com li fon present present-li la segent ambaixada.

Com Tirant trams a l'Emperador lo senyor d 'Agramunt per notificar-li la
sua partida.
-Los casos sinistres de fortuna fan variejar la pensa humana d'aquells qui s'esforcen
a complir los actes virtuosos qui sn conformes a llur condici, ignorant los
esdevenidors mals qui sn causa d'impedir los bons prepsits e serveis que lo
vostre Capit ha acostumat fer a la majestat vostra. Car les coses noves solen ms
plaure e ab ms esfor executar que les molt vistes e lo que hom no t se sol ab
major afecci desitjar que lo que hom posseeix, e nenguna cosa no s tan delitosa
que per llong s no torne enutjosa. E venint al que vull dir, ab llicncia de la
majestat vostra lo vostre Capit s's recolllit en les galeres e ha ordenat per
esguard de la cama d'anar dina al port de Transimeno, e ab barca pujar fins al
castell de Malve, e la gent d'armes per terra fins en aquell loc mateix, e significa a
vostra altesa per mi la sua prompta deliberaci e partida.
Resps l'Emperador ab paraules de semblant estil:
-Cavaller, molt estic aconsolat de la bona nova que em portau, car jo regracie molt
a la divina Bondat com ha donat esfor de salut al vostre Capit perqu puga partir,
que s la cosa que ms desitge en aquest mn aprs salvaci a l'nima, car
l'esperana que tinc en la sua gran virtut de cavalleria me fa oblidar tots los passats
mals; e per o, com pens que ser reps de la mia senectut, vull pendre a Tirant en
compte de fill. Pregau-lo de part mia que, aix com fins ac ha ben obrat, ho
persevere d'ac avant molt millor, car lo premi de tan gran servei ser tal que ell e
tot sos parents alegrar-se'n poran.
Lo senyor d'Agramunt bes-li la m e pres son comiat. Aprs an a la cambra de
l'Emperadriu e pres son comiat, e de la Princesa per lo semblant.
Com l'Emperadriu v que Hiplit se'n devia partir, e la Princesa, Tirant, feien molt
grans lamentacions, e cascuna plorava e es dolia de sos mals, en especial la
Princesa, que aix es parts Tirant d'ella sens dir-li res. Cuitadament anaren a la
cambra de l'Emperador per veure si era ver la llur partida, e l'Emperador los ho
recit tot. La Princesa apoder que l'Emperador ans a la mar perqu ella hi pogus
anar, e l'Emperadriu que no s'hi tard. E per quant l'Emperador aplegar primer a la
mar que no elles posa's dins una gran barca e entr en la galera e preg molt a
Tirant que tot l'Imperi tingus per recomanat. E Tirant li dix paraules molt afables
fent-li oferta llargament de tot lo que el pregava, e encara ms l'aconsol per tal
forma que tot l'Emperador ne rest molt content.
E tots los mariners donaren de consell a l'Emperador que prestament ixqus en
terra per causa d'un negre nvol qui ab grans tronns e llamps venia acompanyat;
l'Emperador fon tornat a terra. La Princesa, ocupada de molts pensaments,
dolentse molt com no era estada all com son pare entr en la galera, perqu ella hi
fos entrada e hagus pogut veure e parlar ab Tirant; la mar era ja tan brava que no
consentia que dones hi deguessen entrar, e son pare tampoc no lo hi haguera
consentit; la Princesa, qui no vu altre remei, los seus ulls destil.lant vives
llgrimes, ab infinits sospirs adolorits preg a Plaerdemavida que entrs en la
galera e que sabs la causa o causes per qu Tirant aix cautelosament s'era recollit
sens dir-li res, e les mans al passar per qu les s'havia posades davant la cara, e
ms avant per qu no volgu aturar en lo palau, lo que altres vegades tant havia
desitjat.
E Plaerdemavida, perqu era donzella molt entesa e de bon sentiment, hagu molt
b compresa tota la intenci de sa senyora, e pos's en una barca ab Hiplit i altres
qui l'acompanyaven.
No comporta sser dita la dissimulada dolor que l'Emperadriu pres com vu que
Hiplit pujava en la galera.
Com fon dins, Tirant no fu gens de cara a la donzella, per ella s'esfor que
Tirant l'os, e no tard de fer-li present de semblant ambaixada.

L' ambaixada que Plaerdemavida explic a Tirant.
-Ac s venguda per finir los darrers dies de la mia trista vida. Oh digne de gran
llaor, en lo qual natura no ha fallit! Ja per la desconeixena de la senyoria vostra no
us puc oblidar, e jo no s mereixedora de tan dura punici aconseguir, coneixent lo
vostre gran renom de vostra virtuosa fama pblica per tot lo mn. No sens gran
causa s causada en mi dolorosa passi e sn posats en mi dolorosos treballs, los
quals per plaure a altri desplaem a mi. Mas fortuna , qui tostemps s enujosa e
envejosa d'aix llong delit e plaer, en lo qual, en lo principi de vostres amors havia
trobada forma prou coberta e covinent a vostres desigs complir, a la fi la sua amor
desordenada en trist e dolors plant s's convertida, Ara deixem estar les costumes
de gran llaor, e les singulars virtuts qui en vs habiten les qual haurien fora de
pendre cascun altre esperit. B pot sser maleda aquella donzella qui ha perdudes
les sues paraules, que no li ha respost a la sua justa intenci, omplint a mi
d'infmia miserable Oh molt cruel cavaller, entre molts nobles valers! Qui ha
regirat aix los teus pensaments? On sn ara los precs los quals moltes vegades a
mi, per restauraci de la vida nostra, planyent e sospirant ofereu, que la nostra
vida e mort estava en les mies mans ? On sn ara los piadosos ulls ab los quals
tota volta mostraven sser vists ab llgrimes ? On s l'amor que envers mi
mostraveu passant delitoses paraules, en los greus treballs e congoixes que jo he
pressos per meus propis, hem delit el servei de vostra merc? Partir-se de tant
virtuosa senyora, la ms alta en dignitat e virtuts que en tot lo mn sia, sens dir-li
adeu-siau! La sang de Cam no coms tan gran desconeixena envers son germ
Abel com vs haveu fet envers vostra esposada. Si vida dolorosa o mort li volreu
dar, no ixcau en terra ni la vejau. Si restaurar-la volreu d'amargosa vida, dau-li una
poca de vista de vostra senyoria.
E dit a, no podent retenir les seues piadoses llgrimes, tanc's davall lo seu
mantell ab gemecs e sospirs molt dolorosos. Per Tirant volgu satisfer en lo que
Plaerdemavida li havia referit, perqu de neg no fos ot, feu principi a un tal
parlar.

La resposta que fa Tirant a Plaerdemavida.
-On trobar jo medecina per foragitar la mia cruel e inestimable dolor? E qui ser
aquell qui confort puixa donar a la gran tristor mia? Car si no, sol la mort es aquella
qui dna remei a tots els mals, car perdent la vida perdr lo pensament del negre
hortol. E major dolor s la mia que no fon la magnificncia de Pirro, ne la
descontentacio de Medea, ne la potncia e Dari, ne la desventura d'Adriana, ne la
crueldat de Gigurta, ne la infmia de Canatre, ne la tirania de Dions. Moltes altres
dolors semblants a la mia deixar de recitar, perqu jo veig que los antics dans,
cercant si en trobar que sien als meus semblants, per o com havent companyia
me dolga menys perqu em facen msera sepultura. Jo tinc compassi de qui em
dna gran dolor, e no gose manifestar lo que em fa doldre, la qual cosa si fos de
dir, no tinc dubte que, aix com als altres atribulats qui es dolen, atenyen algunt
remei, e benaventurada pietat s aquesta. Oh donzella de generaci ingrata,
consentidora de mos mals! No ens conv a nosaltres, estrangers, fiar de neg, com
totes les coses nos ixquen contrries. Per o se continuen les mies congoixes, no
obstant l'esperana de l'esdevenidor viatge, encara que sia a mi molt fatigs,
emper no desminuint en amor, la vera esperana mia clara s, e la sua ms
escura que la nit. La sua bellea e avisament passa totes les altres del mn ab
singularitat tan extrema que seria foll qui en sa presncia alguna altra llos d'sser
de tanta estima. E fengia la bella senyora tanta contentaci de mos passats serveis
e presents, cercant paraules qui a tanta pena eren conformes, puix es impossible
causa de gran tristor raonar-se puga. A la fi los meus adolorits ulls mereixqueren
veure la tan estimada senyora, la qual de mi en aquell cas poc pensament tenia, ab
lo Lauseta, negre hortal. Primerament viu un deshonest besar, lo qual los meus
ulls e los sentiments ofen, e majorment aprs entrant en una cambra, amb gest e
paraules d'indefinida amor abraats, mostraven haver aconseguit tot aquell plaer e
delit que entre enamorats s'acostuma. E eixint per la porta la Vidua Reposada ab
un vel de seda en la m, agenollant-se als seus peus, davall les seues faldes b
amunt lo hi pos. Los dolorosos pensaments e tristes sospites que a la mia dolorosa
nima combatien per haver vist com aquell tan indignament l'havia tractada! No s
la mia m per qu en aquell cas se detingu de fer homei, no vull dir en qui, mas la
desventurada paret m'ho tolgu, ms amiga d'altri que no de mi. Los arbres qui de
prop li estaven, tots mudaren de color per l'abominaci de tan lleig cas. -E llavors
digu ab irada veu-: Perd de mi esperana, Plaerdemavida, que si jo t'hagues vista
com fiu a la donzella de Montblanc e la Vidua Reposada, jo t'haguera presa per los
cabells, e en aquesta mar sagrada te donara de bon grat sepultura adolorida. Mas
per o com no venguist davant la mia vista, te prec que prestament te vulles partir
davant los meus ulls, car b pens que tamb deus sser consenta en la maldat de
ta senyora. Mas aprs lo cas, jams traure ni apartat pogu del meu nimo la
miserable gelosia, qui en mi havia presa posada, del negre hortol, que com a
forat no pugu resestir que l'espasa per lo coll no li passs. Oh Princesa enemiga
d'honestat! Per qu temptes altre remei que mort a ta dolor? Tu desitges saber
mon mal, lo qual no consent, per sser tal, que sia perlat, perqu l'aire
s'entrenyora de sentir so de tals paraules; e les tues orelles haurien ferea d'oir lo
desorde de tanta amor sens comparaci que al negre has mostrada, per qu et
seria millor morir per reviure honesta fama, que no vivint morir en eterna infmia!
Oh cruel seguretat que tu a mi fist! Per tolre'm lo perill, en lo qual sols ma vida era
segura, llanant-me davant los teus peus te digu la causa per on ma vida tenia
avorrida, e jo et guardava la casta corona. Delit s als atribulats si llur dolor a
persona fel recitar poden; per vs, donzella, desesperau del meu socor per la mia
persona sser absenta, car perdonar s lo meu propi ofici d'aquella infanonia de la
mort, la qual egualment accepta qualsevol que a ella recore. Aix en tal temps ma
dolor tant augmentava que quasi fora de seny entr en mia cambra, fegint que
terrible son fatigada la mia pensa, perqu em deixassen estar sol, car tota
companyia me fra enutjosa, puix no podia atnyer lo que tant desitjava, e llanant
lo meu cos per feixuga crrega de deseguals pensaments e enuigs sobre lo meu llit,
no sabia qual part millor que mort elegs, mas pens que lleixar-me de viure feia ma
culpa palesa per aconseguir-ne perptua infmia. E per o prec a Du, puix la
Princesa aquella nit que em tingu lligat enmig dels seus braos a gran culpa sua e
poc delit meu volgu fer excusaci ab paraules de pietat e ab llagremes als ulls per
o que no conegus la sua gran culpa e major defalt, e per o desig en aquesta mar
salada jo pogus fer ma prpia habitaci, e lo meu cor no soterrat ans sobre les
ones, e que arribs on la senyora princesa habita per o que ab les sues delicades
mans me vestis la mortalla.
Call e no volgu ms dir. Com Plaerdemavida conegu lo mal de Tirant quin era, e
veu que lo negre hortol era estat mort e no podien saber qui ho havia fet sin ara
per relaci sua, estigu molt alterat, per for l'nimo per eixir b de la sua
ambaixada, e ab gest d'alegria e cara rient se pres a dir, present Hiplit, paraules
de semblant estil.


Rplica que fa Plaerdemavida a Tirant
-Les paraules dissimulades que lo vostre ginys pensament ha manifestades sn a
mi de gran admiraci, que per vs sia estat presumit que, ab senyal de verdadera
amistat, ab paraules injurioses proceint d'extrema malcia, volreu a ma senyora a
infmia de perpetual deshonestat. E no penseu que ab lo vostre mal saber me
pogusseu induir al que volreu, que jo llos les vostres reprovades paraules e mala
intenci; car tant vos aprofitaria com fer un clot en l'arena, e ab un anap foradat
buidar tota l'aigua del mar; e vs, qui us feu amar e desamar deveu pendre a per
somni. E tot lo que dit haveu s fora de la mia memria. E si tal cas presumiu de
ma senyora ni de mi, anau per a desconeixent cavaller, que en tan gran perill hajau
posada la vostra persona. E posat cas que jo hajau vist, s estada cosa que s'es fet
per joc e burles, per dar consolaci e alegria a la senyora Princesa. La Viuda
Reposada hagu dels entremesos de la festa de Corpus Crist, e jo em vest en
forma del nostre hortol.
E recit-li tot quant desss s estat dit.
Tirant fon molt admirat de tal ra, e dix que tal cosa no podia creure si doncs de
sos ulls no veia lo contrari. La donzella ab grans rialles li dix:
-Senyor, jo delibere de restar ac, e vaja Hiplit a la mia cambra, e davall lo llit
trobar tots los vestiments del negre hortol. E si no dic la veritat, que de cap me
llanceu en mar.
Tirant fon content, e man a Hiplit que prengus les claus e prestament hi ans, e
per o com feia gran maror, que torns prestament. E Hiplit fu lo manament de
Tirant. Com fon tornat ab la roba del negre hortol, la mar estava tan brava que
jams Hiplit no pogu pujar en la galera, ni Plaerdemavida no pogu eixir en terra,
de la galera:llanaren una corda a la barca e lligaren-li la roba del negre hortol en
tal forma que la pujaren a la galera. Com Tirant vu la cara e la roba, conegu la
gran maldat de la Viuda Reposada, e en presncia de tots jur all que si en aquell
cas pogus eixir a terra, que en presncia de l'Emperador la faria cremar, o ab les
seues prpies mans faria d'ella lo que havia fet del negre. Aprs Tirant preg molt a
Plaerdemavida que li volgus perdonar dels mals pensaments que havia tenguts de
la Princesa ni d'ella, e com fos ab sa altesa que li volgus recaptar perd. E
Plaerdemavida molt graciosdament lo hi otorg, aix restaren los dos ab molt bona
amor e voluntat.
A poc instant la mar s'embrav tan fort que tots aquells que veien la barca on
Hiplit anava, tots reclamaven a Du de bon cor que no parissen en la cruel mar. E
com Du volgu, tornaren a terra tots banys, e la barca mitja d'aigua. La pluja e lo
vent era tan fort e la mar tan alta que les gmegues de les galeres se romperen e
per fora hagueren d'aqu de partir. Dues galeres donaren en aquella hora a travs;
les persones se salvaren, mas les fustes se perderen. Les tres galeres com a forats
entraren dins la gran mar ab la major fortuna del mn, romperen los arbres e les
vels e tot n'an dins mar. una galera trobs a sobrevent, e Du volgu que pres en
una illa petita, e all es restaur. La galera de Tirant eren a sotavent: no pogueren
pendre en l'illa, ans romperen los timons de caixa, e la galera de Tirant se descos,
e l'altre galera, qui li prop li venia, tota s'obr e entr-s'en la gent i ella en l'aigua
de dolor: tots se negaren, que neg escapar no pogu.
La galera de Tirant fu la via de Barbaria, e tots los mariners perderen lo tento del
marinatge, que no sabien en quines mars eren, e tots ploraven e feien lo major dol
del mn; agenollats cantaven la Salve Regina, aprs se confessaren los uns ab los
altres e demanaren-se perd. Plaerdamavida estava gitada en un llit ms morta
que viva, e aconhortant-la lo mills que podia. Com Tirant vu que el joc s'estrenyia,
dolent-se de sos mals fu devotament principi a semblant lamentaci.

Lamentaci que fa Tirant, corrent en la mar fortuna.
-Oh Senyor, ver Du omnipotent e misericordis! E quina s estada la mia trista
sort e gran desaventura que en tan gran treball e cruel infortuni vengut sia? Oh
miserable de mi! E com ha perms la tua divina bondat que jo haja a morir en la
cruel mar, e m'haja a combatre ab los peixos? No so pogut morir en les forts
batalles dels turcs, e ara morr sens poder fer resistncia alguna? Per qu no mor
en la fort batalla del senyor de les Vilesermes, puix ab tanta pena havia finir la mia
trista vida? Lloada sia la Majestat divina, a qui plau que per los meus grans pecats
jo reba tal punici segons los mais meus meriten. Oh trist de mi, que no em dol la
mia cruel mort, mas dol-me aquesta donzella que haja sser punida per los meus
defalts, o per mi restar en tribulaci e fora de tota esperana! Oh Tirant, b es
aquest dia trist e desaventurat per a tu, que no et val fora ni ardiment, car tu b
pensaves que cavalier qui en tot lo mn los no et pogus venre ni subjugar, e ara
est ats ais trmens de la mort, e no saps qui et mata ni per quina causa! Oh
senyora Princesa, qui sou fnix del mn, a Du los plasent vs fsseu ac present,
perqu vsseu los darrers dies de la mia trista vida, perqu us pogus demanar
perd de tantes ofenses que us he fetes, per b que no sia de mon propi costum,
mas per relaci de falsa gent! Oh Viuda ficta e reprovada, ja los plasent a la divina
Providncia que em dons tant temps de vida, sol perqu et pogus premiar de les
nefandssimes maldats que tu ab tan poca temor de Du e vergonya del mn has
comeses, car per tos pecats muir jo e tots los altres, e sers estada causa e
destrucci de la corona de l'lmperi grec! Oh senyor Emperador, ple de molta
benignitat! Com vos dolreu de mi, com muir en tan gran desaventura! Oh
cavallers del meu parentat, e com ser prest partida la nostra companyia, e qui
ser aquell qui us puga ajudar ne traure de pres! Oh excel-lentssima Princesa e
esposa mia, vs reu lo meu confort e restauraci de la vida mia! Jo suplic al
Senyor de tot lo mn que us vulla lliberar del poder de vostres enemics, e us
augmente l'honor i l'estat, e que us trameta un altre Tirant qui tinga tanta voluntat
de servir-vos.
No pogu comportar Plaerdemavida que ab esforada veu no les principi a tal
parlar, reprenent-lo com se lamentava de fortuna.

Rplica que fa Plaerdemavida a Tirant.
-Aix us ne pren com fa al llaurador com vol segar lo blat, que sega l'espiga buida. E
no us deveu clamar de fortuna, mas de vs mateix, car no us ha forat fortuna
d'amar ne d'avorrir, car no s ofici seu, ne t senyoria neguna en coses que estan
en llibertat del franc arbitre.Voleu saber qu us ha forat? Lo vostre poc saber, qui
ha deixada la ra per seguir lo desordenat voler. Riqueses, potncies e dignitats, e
semblants coses dna la fortuna, mas elecci d'amar o d'avorrir, obrar b o mal,
voler o no voler, en lo franc arbitre est, e casc ne pot usar a sa voluntat.
No tard Tirant en fer principi a semblant parlar.

Replica Tirant a les raons de Plaerdemavida. Com la galera de Tirant se
perd en la costa de de Barbaria.
-Si de mos mals jo s estat ocasi, no em dol gens la mia mort, puix jo la m'he
procurada; mas dol-me la tua, que per causa mia hages a perdre la vida. E fos
plasent a la divina bondat que et pogus traure e lliberar dels braos de la fosca
mort. E si a mi fos possible pogus dir quant a guanyat sobre mi la mala sort des
que la majestat de la senyora Princesa m'ha deixat encrrer, car no se qual m's
pus contrari: amor o fortuna. E fantasiant contnuament en la majestat sua, tinc la
sua imatge davant los meus ulls. E deixant-me de vanes paraules, per qu tenim la
mort vena, dic que no som ara en temps ni en hora de tenir moltes raons sin
recorrer al divinal auxili, per qu suplic a la misericrdia del meu senyor Jesucrist
que vulla haber merc de la mia anima de la tua.
E girant-se a l'altra part, vu lo gran plant que los mariners tenien, e vu lo cmid
de la galera, qui era lo millor mariner de tots, retre l'nima a Du per o com era
caiguda una corriola e li havia dat el cap. Llev's un galiot, an a Tirant e dix-li ab
gran esfor:
-Senyor, manau que la gent llancen l'aigua que dins la galera s. Veus ac un
bast; ab aquest en la m, cuitau per tota la galera, car lo cmit s mort e tota la
gent est esmaiada, car veen-se prop de la mort. Feu-hi gran esfor que buiden,
car si poden passar aquell cap, nosaltres porem acampar la vida, car ms val de
dos mals pendre lo menor, o s, que siam catius en poder de moros que si
perdem les vides.
Tirant al lo cap e dix:
-E quines mars som?
-Senyor -dix lo galiot-, veus all -senyalant-les mars de Siclia, e aquestes sn les
de Tunis. E perqu sou persona virtuosa me dolc ms de vs que de mi, car la
fortuna vol que havem de perir en aquesta trista costa de Barbaria, e en semblant
cas casc deu demanar perd a l'altre.
Tirant se llev prestament, si b l'espantosa mar li feia gran mal que llevar no s
podia, e feu tot lo que li fon possible; mas vu que l'escandalar e la cambra
d'enmig e lo palloll, tot era ple d'aigua. Tirant que hagu vist ao, fu-se traure les
millors robes que tenia e vest-les-se, e prs una bossa ab mil docats ab un escrit
que pos dins qui deia: Prec e suplic a qualsevulla que lo meu cos en so poder
vinga, per gentilea, amor o pietat, al meu cos i vulla dar sepultura honrada, com jo
sia Tirant lo Blanc, del llinatge de Bretanya, e d'aquella singular conquesta de Roca
Salada, Capit major de l'Imperi grec.
Com a fon fet, era passat migdia, e la gaera com ms anava ms s'omplia
d'aigua, e molt ms entre ells creixin lo dol, e la mort s'apropinquava .
Essent prop de terra, los moros veren venir la galera, e venia a ferir en aquell lloc
on ells desitjaven, e los crestians veien que de morts o de catius excusar no es
podien.
-Oh mare piedosa e misericordiosa dels pecadors, tu qui fuist verge ans del part,
que aix com jo verdaderament crec a, que aix hages merc a la mia pecadora
nima!
La galera fon prop la terra e tota la gent se llanava en mar, casc per lliberar la
vida.En aquest cas era ja quasi nit escura.Com Tirant vu que los mariners casc
prenia sn partit, no e volgu jams partir de la galera; per com en la galera no
hi havia barca ni corda ni rem, que tot no fos perdut, pregar Tirant a dos mariners
fels amics seus, d'aquells qui eren venguts ab ell en la sua nau com l'arm en
Bretanya, que tinguessen per recomanada a la donzella; e tant los preg e els
proms, que ells ho empregueren. Despullaren-la tota nua; e ja quasi la galera era
tota davall l'aigua, e prs una planxa de suro qui estava lligada ab un ferro, ab un
ganivet tallar la corda, i lo mariner llig-la's en los pits e la donzella abra'l per les
espatlles; l'altre ajudava-li a sostenir. Venc colp de mar e don a Plaerdemavida e
els mariners e llen'ls los uns de, los altres dell; lo qui portava la planxa de
suro, ab l'embars de la corda ab la donzella, per restaurar-la ell s'ofeg; l'altre
mariner ajud a la donzella tant com li fon posible, e a la fi fon forat la
desempars. E fon sort que es trob tant prop de terra, e nit escura, que sentien la
gran remor que los moros feien per pendre los crestians. la donzella tocava dels
peus en terra, e trobant-se desemparada, atura's que no vulguer aix en terra, mas
acosta's ms a terra per no estar en tan gran fons, mas venia l'ona algunes
vegades que tota la cobria. E anant vora terra per l'aigua, aparta's dels crits per
dubte que no la matassen, car veia que los moros ells se mataven los uns ab los
altres sobre lo pendre dels presoners: qui ms ne porien pendre; e ab los rellamps
que feia veia relluir les espases vora la mar.E tota nua se n'an per l'aigua seguint
la vora de la mar, e com sentia venir alg, entravase'n tota dejs l'aigua, e estava
aix fins que eren passats.
La pobra Plaerdemavida, nua e crua, sen's vestidures negunes, morta de fred,
anava tostemps reclamant a la mare de Du senyora nostra que, puix la sua bona
sort lhavia portada en terra de moros, li volgus de parar alguna persona que la
tracts b. E anat aix prop de mitja llegua, trob unes barques de peixcadors,
entr dins una barraca e trob dues pells de molt, e llig-les l'una ab laltra ab
una corda prima, e posas luna pell davant, laltra detrs, on trob un poc de
remei al fred; poss un poc adormit perqu estava molt fatigada del treball de la
mar.
E com se despert, trobant-se sola, pres-se a plnyer que plor e a fer molts grans
lamentacions, destillant dels seus ulls vives llgrimes qui ableujaven molt els seus
ulls, e la sua veu qui rest fort rogallosa quasi no podent parlar, e ab cuitats passos
anava cercant les guies de la cruel fortuna, la qual continuament aguaita als qui en
tranquil.le reps desitgen viure. E raonant-se ab si mateixa, laflegida donzella
deia:
-Oh despiedada fortuna, com has mostrada vers mi tanta crueltat! Qu em podies
ms fer que llanar-me cativa en terra de moros? Menor pena me seria estada que
en la tempestuosa mar hagus rebuda sepultura en lo ventre d'un peix. Per jo
estime d'ac avant molt poc posseir los bns que posseir puix a la fortuna plau per
los enganys que ab si porta, car aquella cosa s perduda sens dolor que sens amor
s posseda; e desitge jo ara la mort, puix en tal cas s venguda, ms jo tinc dubte
que desitjant-la no em porrogue la vida. Car en aquest cas jo conec que a tots los
sants mes sn contraris, car impietat me constreny que cometa crim en la mia
persona, com la mort sia fi de tots los mals, la cual, si benignament e rebuda, dna
a les donzelles premi d'honestat. E certa cosa s que jo finir la tendra castedat
mia ab mort delitosa, per finir la mia penosa vida ab conservaci de ma fama, car
viure s morir, qui no espera haver alegria. Oh trista de mi, que l'arena est
humida per les mies doloroses llgrimes! Oh senyora Princesa, jo s b certa que
per mi vs ara plorau per la mia absncia, malcontenta de vs mateixa, esperant
quan tornar ab la desitjada resposta! B es por aconhortar l'altesa vostra de mi,
que pens ja ms me veureu per la mia gran desaventura!
Estant en aquesta dolor que ja era prop del dia, sent venir un moro cantant;
amaga's prop del cam perqu no fos vista d'aquell; com aquell fon passat, vu-li la
barba tota blanca, pens en si que aquest moro vell li daria algun bon consell, e
acosta's al vell moro e recit-li tota la sua desaventura. Lo moro, mogut de gran
pietat veent la donzella jove e de gentil disposici, dix-li semblants paraules:
-Donzella, jo veig que la fortuna t'ha portada en aquesta misria; jo vull que tu
spies com jo fui gran temps catiu en poder de crestians en Espanya, en un lloc que
havia nom Calis. la senyora de qui jo era catiu, veent la mia gran servitud que jo
feta li havia, se segu un cas, que, tenint ella un fill, enemics que tenia li vengueren
per matar-lo, e certament l'hagueren mort sin per mi, car per ma valentia ab
l'espasa en la m llev de terra lo fill de ma senyora, e nafri'n dos, los altres fiu
fugir; e per aquell esguard jo fui posat en llibertat per la senyora: vest'm tot de
nou e dona'm diners per a la despesa e fu-me posar a ma voluntat dins en
Granada. E per aquesta gentilea que aquesta senyora me fu, tu haurs lloc en mi;
e com jo tinga una filla viuda, la qual per contemplaci mia, ella et tendr en
estima d'una germana.
Plaerdemavida prestament don dels genolls en la dura terra, e fu-li infinides
grcies. E lo moro se despull en alborns que vestia e don'l a Plaerdemavida, e
los dos se n'anaren en un lloc qui prop de Tunis estava, qui es nomenava Rafal.
Com la filla del moro vu la donzella aix jove e de tan gentil delicadura, tota
despullada, pres-li molt gran compassi, e lo pare li preg li fes tota aquella millor
companyia que pogus, e li dix:
-Spies, ma filla, que aquesta s filla d'aquella senyora qui em pos en llibertat, e
per la bona companyia que em fu, e la grcia que d'ella aconsegu, en aquesta li
vull retre les grcies.
La filla, per la molta amor que al pare portava, ab amor infinida reb l'aflegida
donzella, e don-li una camisa e una aljuba ab un alquinal; e no era neg qui la ves
que no la tinguessen per mora.
Ara tornem a Tirant, que poc aprs Plaerdemavida fon eixida de la galera ab los dos
marins a qui Tirant l'havia comanada, ell rest ab un mariner fins que la galera fon
tota plena d'aigua, la qual se n'entrava a fons. Llavors Tirant acord ab lo mariner
de llanar-se en mar, que mitjanant l'ajuda del mariner s poria aixir en terra, per
b que Tirant tostemps tingu creena que en la mar o en la terra ell no podia
sser estalvi de la mort o com, sabent los moros que ell fos Tirant, capit dels
grecs, qui havia fet tant de mal als turcs, no el lleixarien a vida per tot lo tresor del
mn. Emper ab ajuda de la divina Providncia e del mariner ixquerent en terra
que era ja nit ben oscura, e secretament a quatre peus se llunyaren on sentien la
remor dels moros. Com foren anats per bon espai de terra e ja no sentien la remor
de la gent, apartaren-se de la mar entrant devers terra e trobaren una vinya, qui
en aquell temps era que hi havia rams. Dix lo mariner:
-Senyor, per Du, aturem ac en aquesta delitosa vinya e porem-hi estar fins a
dem tot lo dia, e purem pendre vista de la terra; en la vinent nit porem d'ac partir
per anar on la senyoria vostra manar, car en mort ni en vida no us fallir.
E Tirant consent en los seus precs. Com tingueren ple lo ventre de rams, veren
una cova, e posaren-se dins per a dormir tot nuus aix com estaven. Com se
despertaren, sentiren-se tots freds; llevaren-se e mudaven pedres d'un lloc en altre
per escalfar-se. Com lo sol fon eixit, Tirant estava ab grandul per les cames, qui
molt li dolien no tenint esperana naguna qui de b fos.
E segus en aquell cas que lo rei de Tremicn trametia embaixador al rei de Tunis
lo major e millor cavaller que ell tenia ni de qui ms fiava, i era capit general de
tota la sua terra e tots lo nomenaven Cabdillo de los cabdillos. Aquest embaixador
havia passat tres mesos que era all, e havia-li dat pujada en un lloc i era molt
abunds e delits de caa, ab tota la sua gent. E fon sort que aquell mat ell ixqu,
per pendre delit , ab falcons e llebrers, e caant trobaren una llebre, e per sser
molt correguda per los cans e per los falcns, no podent haver altre reparo, entra-
se'n dins la cova on Tirant estava e un dels caadors que la hi vu entrar
descavalcar a la porta de la cova e vu dins Tirant estar gitat que no es volgu
gens moure e lo mariner li ajudar a pendre la llebre. Lo caador se n'an dret el
capit de dix.-li:
-Senyor, jo no crec que natura pogus formar un cos mortal ab ms perfecci, car
pintor no poguera pintar un cos ms bell del que jo he vist. Oh fortuna!, per qu
l'has tant perjudicat ? No s si es defalt a la mia vista, car, a mon semblant, me par
sser ms mort que viu, per la color que t descolorida, ab ms bella cara, e lo
llustre dels ulls que per que sien rubins acunats. En l'univers mon no pens se
trobs un cos mortal ab tanta perfecci de membres. Jo l'he vist tal que crec que de
dolor e mals est ben acompanyat.
Lo senyor li deman on era l'home que tanta bellesa posea.Dix lo moro:
-Senyor veniu ab mi, que jo el vos mostrar en aquella vinya, dins una poca cova.
L'ambaixador ab plaer inestimable fu aquella via. Lo mariner qui veu venir tanta
gent, desempar a Tirant sens dir-li res, e fug tan secretament com pogu, que els
moros no fon vist.
Aplegat l'ambaixador a la cova per bon espai estigu mirant a Tirant, havent
compassi d'ell, e ab gest e cara d'humilitat, ab estil de tal parlar fu principi.

Lo conhort que fa l'ambaixador a Tirant.
-La gran bellea que veig en la tua persona porta dins mi pietat molt profunda, e
com sia cosa acostumada als hmens, per grans senyors que sien, que s'esdev
que sn presos en batalla, en mar o en terra o per naufraig, aix com ara la fortuna
ha portat a tu, e per o, si virtus est no et deus desconfortar, car encara que la
fortuna t'haja portat ac, no et deus desesperar de la misericrdia d'aquell gran Du
qui tot lo mn governa, car jo et jur per lo nostre sant profeta Mafomet, qui t'ha
lliberat de tan gran perill e t'ha feta grcia que ses vengut en mon poder, com jo
veja que natura no ha fallit en formar lo teu cos de tanta singularitat, no crec
menys aquell no haja dotat de moltes virtuts, jo tinc tres fills, tu sers lo quart. -
Crid al segon fill e dix-li-: Aquest com a germ haurs. -Aprs dix a Tirant-: E si
plaer me volrs fer, te prec de les tues fortunes me faces cert, com les desitge molt
saber. E aprs que haur feta una empresa mia, qui s inters del major de mos
fills, per o com li volen llevar la sua esposada, la qual cosa de grat no consentiria,
com aquesta sia donzella molt virtuosa e filla del rei de Tremicn; e com aquesta
empresa sia molt perillosa, si a Mafomet plaur ab honor jo en puga eixir, no et
dolga la tua prdua, per molta que sia, car jo et far ric, tornat que sia en la mia
casa, que ara no puc, car los fats sinestres de fortuna no han volgut que lo
matrimoni que s estat jurat sia vengut a la fi que desitjam. Oh cresti!, jo et veig
molt pl nyer; digues-me de qu et dols, que de la tua boca sent eixir dolorosos
sospirs; prec-te que m'ho digues ab confiana de ton b.
Acabant l'ambaixador moro tals paraules, Tirant se fon llevat, e ab veu esforada,
en semblant estil a son dir fu principi.

CCCI. Com Tirant fu relaci ficta de sos fets a l'ambaixador
-De gran humanitat proceeix haver pietat e compessi dels miserables, e a mi es
molta glria sser vengut en poder de ta senyoria per catiu o pressoner, per t
esser cavaller tan magnnim e e virtus que m'has proms premiar del que la
fortuna de sa prpia autoritat m'ha llevat dignament, com aquell sia lo seu ofici, de
donar e tolre a qui li plau. E com la senyoria tua m'atorgue llicncia en dir ma
desaventura e desitja aquella saber, jo s molt content recitar aquella ta senyoria,
perqu tinc notcia de la tua molta virtut e bondat, e s gran descans als miserable
com recitar poden llurs dolors a persona fel e piadosa. E vull que et sia notori com
la mia condici s de gentilessa, per b que no sia prncep n'hi gran senyor; mas
com a home jove desitjant adquirir honor i fama, he cercat lo mn, e trobant-me
en les parts del llevant, per ma desaventura par l'orella a una viuda, la qual ab ses
fictes paraules e diabliques, obres, enmig del dia me fu veure dins un hort lo
major mal e adolorida pena que lo meu cos e nima sentir podien. E tanta fon
l'extrema pena que sent que del major enemic de la mia atribulada vida, ab les
mies prpies mans, prengu venjana complida. E restant molt adolorit me part ab
una una nau per passar en la Suria, e d'aqu pass a la casa santa de Jerusalem, on
s lo sant sepulcre de Jesucrit, perqu pogus fer esmena de mos pecats, e tornat-
me'n pug en aquesta galera, segons ta senyoria a vist. E ac pots veure tota mia
desaventura, e com despullat, tot nuu, lliberat del perill de la tempestuosa mar, per
la divina Misericrdia s arribat en Barbaria, per qu prec a la senyoria tua que em
vulles tenir per recomanat.
Lo missatge responent dix:
-Tard s vist que de foll navegar se puga atnyer segur viatge. Jo s Cabdillo sobre
los cabdillos; dna't confort, car jo tinc molta terra e riquea. No dubtes en res, que
com hi siam atesos, tot lo que et plaur tu haurs. Mas prec-te no em denegues lo
teu nom, car jo et jur per Mafomet, lo meu Du, jo t'haur com a fill.
- Dic-te, senyor de mi -dix Tirant-, que jo fa infinides grcies a la senyoria tua de
la que m'has ofert, e prec a la divina Bondat que m'ho lleixe servir. E puix tant
desitges saber lo meu nom, ab tota la veritat, senyor, te dic lo meu dret nom s
Blanc.
Ab molta pietat resps lo Cabdillo:
-Beneita sia la tua mare, qui de tan bell nom te dot, car lo teu nom se concorda ab
la tua singular perfecci.
E prestament lo fill se despull una aljuba e don-la-hi, e feren-lo cavalcar en les
anques d'un ginet, e aix el portaren fins al lloc, on fon molt ben vestit a la morisca.
E perqu lo rei de Tunis no sabs nova d'ell, per o com en sa terra l'havien pres, lo
fu cavalcar en una atzembla, e trams-lo en un castell dels seus, que el
tinguessen b guardat perqu no s'en fugs.
Com Tirant se vu vestit e hagu vistes les afables paraules del cabdillo sobre los
cabdillos, pres molt la consolaci en si, e gir's devers la mar alant los ulls al cel
reclamant a Nostre Senyor Du e a tots los sants que la mudar degus los seus
costums, car lo vent e la mar s'eren concordats en la sua desolaci, aix com l'home
qui est en l'extrem de la sua fi e no troba lloc per on se'n puga anar.
E volent caminar en la nit, lo cel se demostrava blau, la lluna era en lo ple, que
llanava molt gran claredat, que paria que fos de dia: e, cessant lo vent, en aquella
hora lo feren partir. E lo primer pas que don eixint de la casa, caigu tot ests ab
los braos oberts e estesos. Digueren tots los moros:
-A s un gran mal senyal com aquest catiu cresti s caigut ab los braos
estesos: poca ser la sua vida.
-Tirant se fon prestament llevat, qui havia ents tot lo que los moros havien dit, e
dix:
-No habeu llevat bon ju, car jo he nom Blanc, e la lluna s clara, blanca i bella ara
en aquesta hora que s caigut, e la lluna resta en dret del meu cap e dels braos
senyalant lo cam que jo dec fer, e no s restada atrs ni al costat, e les mies mans
sn restades atrs ni al costat, e les mies mans sn restades obertes e esteses
devers la lluna, per qu demostra que jo, ab ajuda de la divina Potncia, tinc de
conquistar tota la Barberia.
Tots los moros ne feren grans rialles e tingueren-ho per una burla e tiraren son
cam tant que per ses jornades arribaren en un fortssim castell. E lo fill d'aquest
Cabdillo era lluny d'all tres jornades (lo qui era esposat de la filla del rei de
Tremicn), e digueren-li com son pare havia trams all un presoner cresti, lo qual
era home de molt bella disposici e de bona grcia. L'esposat man que fos ben
guardat i li posassen cadena i grillons, e aix fon fet. Tirant rest molt agreujat e
torn entrar en sos trists pensaments.
Segu's aprs que, passats dos mesos, l'ambaixador Cabdillo sobre los cabdillos
hagu cobrada resposta del rei de Tunis: torn-se'n a son senyor ab la resposta e
trob. lo dit senyor molt desconsolat, la muller e los dos fills, per o com sabia que
lo rei Escariano, home fortssim, tot negre e de molt desmesurada figura segons los
altres hmens, qui era rei molt poders de si, de molta gent e de gran riquea, e
ajust contra ell tot son poder, e molts reis que li venien en ajuda. En especial li
era molt parcial aquest rei de Tunis, e per o detingu tant al Cabdillo sobre los
cabdillos ab la resposta, per o que aquella hagus ajustada tota sa gent.
Aquest rei Escariano confrontava la sua terra ab lo regne de Tremicn, e volia que li
dons sa filla per muller ab tot lo tresor que tenia, e aprs son obte li dons tot lo
regne. Aquest rei de Tremicn era de flac nimo, e trams a dir al rei Escariano
com tenia esposada sa filla ab lo fill del Cabdillo sobre los cabdillos, e que ell no
devia voler dona qui daltri fos posseda, e encara que la tenia prenyada, per qu li
consellava que en sa casa no volgus tenir ni criar fill d'altri; emper que si ho feia
per cobdcia del tresor ajustat que tenia, ell era content de partir ab ell perqu el
lleixs estar en pau a ell e a sos fills. Lo rei Escariano li trams a dir que ell no
flixaria que no hagus sa filla ab lo tresor, e los altres fills ell los volia tenir en
custdia sua dins un castell.
A la fi ells no es pogueren concordar, e lo rei Esacariano venc ab tot son poder en
nombre de cinquanta-cinc mlia combatents entre de peu e de cavall.
Aquest rei de Tremicn no era ms lo seu poder de vint mlia combatents, e sabent
que l'altre venia i era prop, pres los passos i esper'l a la batalla combatent dalt de
les muntanyes. E aplegant lo rei Escariano a una ribera, al passar perd molta gent;
per, passada l'aigua, pujaren per les muntanyes, e alt trobaren lo rei de Tremicn,
e setiaren-lo en una vall molt bella, abundosa de totes les coses per les moltes
aiges qui l'ennoblien, la qual per los moros era nomenada la Vall delitosa. E havia
en la dita vall tres castells ab ses grosses viles e molt de singular fortalea, a all
tenia lo Rei contnuament la sua casa, la muller e los fills, e all fon assetjat.
Los dos castells estaven a l'una part del riu, e l'altre estava a l'altra part, ab un
gran pont de pedra que hi havia. E moltes voltes donaren combat a l'un castell, e
prengueren-lo per fora d'armes. E lo Rei estava en un altre castell molt ms fort
que aquell que havien pres. Lo rei de Tremicn se tingu tostemps per perdut.
Lo Cabdillo, com fug de la batalla, venc-se'n en lo castell seu on Tirant era, car no
volgu recollir en lo castell en lo Rei era, mas dix a son fill:
-Tu deus sser ms desitjs de la mort que no sser desposset de l'esposada, la
qual ve de tant gran e altra sang; per qu et man e consell que te'n vages ab ton
senyor, e servint aquell fars com a bon cavaller, segons los teus han acostumat
fer; e qui servint son senyor pot fer armes braves no deu cercar de domstiques. E
sies en record com honor t'ha fet en tan alt grau pujar, car en semblant cas dna la
sua glria a qui la sap percaar. E si lo teu bon voler s ab efecte per complir les
coses que honor ab si porta, dretament irs lla on s ton senyor, e jo veur si
remei por dar ab alguns prnceps, per alguna via indirecta o directa, si porem
llevar lo siti d'all on est.
Resps lo fill e dix:
-Senyor, jo s molt content anar davant aquell fams Rei e mon senyor natural,
deliberant fer mort e vida ab ell.
E pres comiat de son pare besant-li les mans e la boca, e aprs ab estil de
semblants paraules fu principi a un tal parlar.

CCCII. Raonament que fa lo fill del Cabdillo a son pare com se part d'ell.
-Los treballs i perills no deuen als hmens esforats e.de bon enteniment lo ju de
ra desviar, ans constituits en major necessitat, de l'entendre i nimo
esforadament servir-se deuen, car la virtut, contrastant i vencent l'adversa
fortuna, s'experimenta i es fortifica. E per o, pare e senyor, vos bese les mans e
regracie-us molt que aix com a cavaller virtus me consellau b i em donau a mes
penes remei de salut, car sent dolor inestimable per l'absncia de ma senyora, la
qual estimaria ms perdre la vida que no a ella, per b que tinc esperanza que
neg no basta a llevar-la'm, com estiga en un fortssim castell e molt ben provet
per a gran temps de totes les coses necessries que per a un castell ben provet se
pertany. E ajudant a mi lo nostre sant profeta Mafomet, volgus en mi obrar
donant-me saber lo que en mi fall, que em puga guardar de vergonya, me faria
singular grcia, car lo vostre clar entendre ab si porta honor i fama, si la vida
acampar podeu, e partesc-me de vostra merc per anar dretament lla on s mon
senyor en la cosa que jo ms ame en aquest miserable de mn.
E partint-se del pare, e cavalcant devers lo castell, sent molt gran remor de gent
d'armes, tingu temor que no combatessen lo casteil on lo Rei era e sa senyora. E
com fon alt en un puig vu lo gran combat que daven a l'altre castell. Llavors ab
molta alegria, ab quinze de cavall entr en lo castell on lo Rei era.
E lo Cabdillo sobre los cabdillos, fugint ab gran recel, se n'entr en lo seu castell on
Tirant estava pres. E descavalcat e ben rebut per lo fill, deman qu era del
presoner cresti, e digueren-li com estava en preso e ben guardat. Lo Cabdillo hi
pres molt gran enuig, essent en record lo que dit havia com se part d'ell caent en
terra, que dix com ell tenia de conquistar aquella terra; pens moltes vegades en
aquelles paraules e pensava, ms, com aquest era cresti e devia sser destre en
les armes. Entra'l a veure e ab cara molt afable lo salud, coneixent que tenia prou
causa d'estar congoixat e malcontent d'ell, e ab paraules de semblant estil, de tal
parlar li fu present.

CCCIII. Conhort que fa lo Cabdillo a Tirant.
-Prec-te, cresti valers, que no t'agreuges perqu est estat tan mal tractat per
mon fill, car jo et jur per Mafomet que no s estat fet per manament meu ni ab ma
voiuntat, e no tingues creena que jo haja tengut tal pensament, ans mon deliber
s estat, en aquest temps que no t'he vist, de tenir-te en compte de fill, com
conega que n'est mereixedor, e prec-te que et vulles alegrar e conhortar, perqu jo
tinc esperana que teu jo dec sser aconsolat. E deman-te perd, car jo e tens
justa causa de clamar-te de mi; mas jo et jur a fe de cavaller que, si jo visc, la
satisfacci ser tal que en restar content. E no sies admirat si, com a cavaller
fugitiu de batalla de mon senyor te, fa demanda, car jo crec que tu, cresti, deus
saber molt en les armes e seguides que deus haver guerres segons los senyals que
en tu se mostren; e lo ms que m'ho fa creure s que com caiguist en terra diguist
que ab ajuda del teu Du conquistaries tota aquesta terra. E ajuda'm altra ra per
confirmar la mia creena, car com te viu nuu, sens camisa, mirant lo teu ben
proporcionat cos semblant lo de Sebasti, qui fon assagetat, e lo teu fon vist ple de
ferides, qui les te don no tenia gran pietat de tu, ni crec com les rebist no dormies
ni les tues mans no devien estar ocioses. Per qu em par haver b suficientment
provat com tu deus sser destre en les armes e sabedor en les guerres. E no s qu
et fretura cercar altre pare que a mi, e no s per qu demanes la mort, car ella s
de tal natura que ve ms prest als qui la temen que no als que la desitgen. Doncs,
si tu ests en suma misria, pren esperit de confortaci e aparta de tu tota manera
de dolor e pensament, e prec-te que t'alegres perqu pugues donar a mi
consolaci, car jo desitge tornar a no res com pens en la dolorosa batalla que
havem perduda, e pensant encara en les piadoses llagremes de tots aquells qui sn
estats morts o ferits en la trista batalla. Per qu de present te prec com a fill que
hages compassi de la mia misria, qu ser de la mia honor com aquest cas vinga
a noticia de les orelles de les gents.
E fu fi a son parlar.
No tard Tirant ab veu piadosa fer principi a tal resposta

CCCIV. Resposta que fu Tirant al Cabdillo.
-La molta virtut que vs tinc coneguda, senyor Cabdillo, s per o que haveu
lliberat de pres sens mos mrits precedents, mas per la molta valor de la senyoria
vostra.E mostrau lo vostre valers nimo de cavaller, no mudant lo, vostre valers
prepsit, en no tembre los perills de la guerra per b que la fortuna vos sia estada
adversa. E per o la mia adversitat s estada molt gran, tinc compassi de la
vostra; regranciant a la senyoria vostra com m'haveu aconsolat, car, puix me veig
en llibertat, tots los passats mals tinc per oblidats, confiant de la misericrdia
d'aquell senyor qui m'ha creat que jams me fallir. E prec-vos, senyor, que no us
vullau tant desconsolar, car fareu perdre la noble esperana als vostres sbdits e a
tots aquells que iran sots la vostra bandera. Car obra s de cavallers una volta
sser venuts e una altra vencedors. Mas deu pensar la senyoria vostra les virtuts
que posseu, que no presumesca la vostra prosperitat alguna cosa de mal a fer de
mi, car altra cosa no vull de la vostra senyoria ni demane sin la vida, per b que
no la desitge sin a fi que tinc l'esperana de traure la senyoria vostra de congoixa,
e d'a la mia nima restaria aconsolada, car vents de fortuna no en desig, puix
sn transitoris e sens neguna fermetat. E per o, senyor, per la molta amor que us
porte, per no sser ingrat rebut per la merc vostra, no us ceelar la mia fortuna,
com jo en Espanya para he llongament usat lo noble exercici de les armes, e sabr
consellar e ajudar tant com un altre, e ser dels primers en lo perill de les armes. E
d'a vos demane perd perqu en s tant lloat, emper les obres ne faran
testimoni. E si aqueix rei t assetjat a vostre rei e senyor, no en deveu sser
admirat, car costuma s de reis. E si temeu que les bombardes no derroquen lo
castell, si coneixeu que en dega fer plaer a la senyoria vostra, jo les rompr totes
quantes n'hi haur.
E lo Cabdillo fon molt aconsolat de tot lo que Tirant havia dit, e fu-lo posar en orde
per partir e pregar molt a Tirant se'n ports les coses necessries per rompre les
bombardes. Resps Tirant i dix:
-Senyor, certa cosa es que l'home pobre, segons diem los passats, per fer o obrar
alguna virtut han de necessitat mester algun tant abundncia de bns, car en la
benaventurana poltica l'hom del tot pobre no pot sser dit benaventurat, car difcil
s el molt mester pogus obrar neguna cosa virtuosa. Per b que diu Salam que la
pobretat s infinida riquea e b no conegut, car tant basta a la pobretat com natura
ha mester ni requir.
Llavors lo Cabdillo li fu dar lo millor cavall que ell tenia, e armes e prou diners.
E Tirant compr un fel de balena, la qual era molt vella, e pres argent viu, e
salmitre, e vidriol rom, ab altres materials, e fu de tot ungent, e pos'l en una
capsa e dona'l a son senyor qui en aquell cas era. E partirem del castell tant
secretament com pogueren, passaren la ribera, e en la nit se recolliren en un altre
castell; e d'aquest fins a l'atre on lo rei era distava un quart de llegua. Com Tirant
hagu reguardejada la terra, vu en la ribera un pont de pedra, e enmig de la gran
horta eren alleujats tots los enemics, aix que no era neg goss passar lo pont, e
si ho feia no dons en poder d'enemics.Tirant dix llavors al Cabdillo que li dons un
moro no conegut, de qui ell pogus fiar, e que li fes donar dos-cents moltons, e
prestament li foren dats, E Tirant vest's un caputxo de pastor mostrant sser
mosso d'aquell altre.
E lo rei Escariano, sabent que no era neg qui noure-li pogus de sos contraris,
acompanyat de gran moltitut de gent d'armes e era estat vencedor de la batalla, no
estimava res als enemics; feia tirar contnuament trenta-set bombardes, entre
grans e poques, e a tres voltes lo dia; e ja havien derrocat ms de la mitat del
castell. E havia feta fer crida que tots los que portarien vitualles al camp fossen
guiats anant, venint e estant.
Lo moro e Tirant pujaren b una llegua sobre lo pont ab lo bestiar, e vengueren
dretament al camp, e demanaven de casun molt ms que no valia per o com hi
havia compradors; e perqu lo bestiar no vens tan prest, demanavene gran preu.
E estigueren all tres dies, e portaren lo bestiar prop de les bombardes. E Tirant, en
excusa de mirar, s'acost-s'hi, unt's la m ab l'engent que fet havia posant per
totes les bombardes.E l'engent era compost de tals materials que nenguna natura
de metall que en sia tocat torna ferrigible sol que hi estiga per espai de tres hores,
que el desparar que la bombarda o ballesta fa, per fora s'ha de rompre.
L'endem, com despararen per tirar el castell, totes se romperen, que no hi ha
rest nenguna sencera. Lo rei Escariano ho tingu a gran admiraci que les seues
bombardes se fossen aix rompudes e tingue-ho a fort mal senyal. E Tirant ab lo
moro tornar-s'en al castell on era lo Cabdillo.
E orden Tirant que fos rompuda una arcada del pont, e feren-hi un pont de fusta
llevads, ab cadenes de ferro per alarlo e avallar. Aprs que a fon fet,
prestament dell lo pont fu ficar de grosses vigues e feren all un palenc. Com lo
palenc fon fet, Tirant ben armat puj en un bon ginet, e ab una bona llana en la
m, an dret al camp dels enemics, e trob cinc moros quen estaven al sol.Tirant
remet de vers ells; los moros descuidats pensant, com tot sol venia, fos home del
camp, e Tirant ab la llana los mat tots cinc.Los crits foren grans e lo camp
s'arremor, armaren-se tots e pujaren a cavall .Tirant no cur sin de matar tants
com li'n vengueren davant. Com ell vu que la gent era armada e a cavall e venien
devers ell, retragu's devers lo palenc, contnuament fent armes. Com fon al
palenc, prestament descavalc e los moros aplegaren al palenc, e los del castell
davallaren per ajuda a Tirant. E all fon una bella escaramussa e hi mor molta gent
. Tant carreg la gent del camp, que per fora Tirant s'hagu de retraure, e alaren
lo pont per dubte dels moros. Llavors los os moros romperen lo palenc , e en la nit
Tirant lo feu tornar a refer. Al mat los moros tornaren e trobaren-lo refet. E aix
cascun dia a totes hores estaven fent armes, e moria-hi molta gent d'una part com
d'altra, en tant que cascun dia no feien altra cosa; e seguia's moltes vegades que
tot lo camp s'hi ajustava . E dins lo castell tenien dues bombardes, e Tirant les fu
portar al cap del pont, e d'all feia tirar al camp, e moltes voltes los feien gran dan.
E Tirant a totes hores armat estava palenc, e tots los moros ab ell fent tostemps
armes.
Un dia Tirant dix al Cabdillo:
-Senyor, pendreu plaer jo tragus al Rei, vostre senyor, del castell, e el vos
ports ac a en alguna altra fora on estigus en lloc ms segur?
Resps lo Cabdillo:
-Si tu a mi feies aqueix tan gran servir, e ma nora ab son esposat que jo els
tingus a ma volentat, de tots mons bns te faria senyor. E posat cas que t'oblids
lo Rei, no m'hi daria molt.
-Ara -dix Tirant-, senyor, feu-me aparellar dos ginets, ab un patge que sia conegut;
e feu-los posar sots aquell pi ab un altre que els guie a mitja llegua d'ac.
E de continent fon fet. Com lo dia fon vengut clar e net, Tirant puj a cavall e fu
armar cent hmens e fu-los passar lo palenc, e fu tirar a gran pressa aquelles
dos bombardes que tenia. Com los del camp veren als cent hmens que lo palenc
havien passat, hagueren temor que no entrassen dins per matar-los gent, aix com
Tirant altres voltes havia fet. Tots s'armaren e anaren devers ells, e foren fetes aqu
moltes armes, nafrant e matant molta gent los uns als altres, fon-los forat de
retraure's fins al palenc, car los enemics se concordaren tots que donassen lo
combat tan fort que ab los altres ensems entrassen dins lo pont, e si lo pont
prenien, lo castell senia a llur m; e quasi aquell dia poca gent rest en lo camp
que no fos tota al palenc. E com Tirant vu all tota la gent ajustada, dix al
Cabdillo:
-Senyor, teniu vs ac cara ab aquests tant com poreu, e jo ir lla on dec anar.
E fer fort dels esperons, e fu la via de lla on era lo patge qui l'esperava. E com
apleg ab ell ja portava molt cansat lo seu ginet; descavalc e don'l al moro, e ell
pres aquell qui era bo e fresc; partiren ell i lo patge; passaren per l'horta tan
cobertament com pogueren a les espatles del camp, que per neg no foren vists; e
fu anar lo patge primer, per o com los del castell no coneixien encara a Tirant. E
tant s'acostaren, que l'esposat conegu que aquell era son germ lo menor e
defen que neg no tirs de ballesta a ell ni a Tirant.
Com foren dins lo castell, trob lo Rei que era eixit en la sala per veure'l e fu-li
gran festa.
-Senyor-dix Tirant-, vs e vostra filla pujau de continent a cavall e veniu ab mi, que
jo us posar en lloc segur.
Lo Rei pres lo ginet del patge e cavalc l'esposat en les anques del ginet; e Tirant
pres la donzella e cavalc-la en les anques del seu ginet, e ixqueren a gran pressa
del castell, tostemps corrent fins que foren a una llegua del camp. La nit los
sobrevenc; llavors se posaren a son pas. E lo Rei, que sabia molt b tota aquella
terra, an-se'n dretament a la ms fort ciutat que ell tenia, o s, Tremicn.
E anant lo Rei per lo cam, havent bon grat de la bella disposici de Tirant, tingu
desig de saber quina fortuna l'havia all portat, e fu principi a un tal parlar.

CCCV. Com lo rei de Tremicn se dol de sos mals ab Tirant.
-Si los cruels fats no sn contents d'haver-me tant allargada la vida, ab deshonrada
mort prenguen de mi venja. Car de present me dolc que ma tristor jams finir
puga, e l'sser trist me delita, puix so content que la mia dolor eternament se
mostre als vivents, per jo haver perduda la passada batalla, car de ma adolorida
pena que sent mort me representa. Per qu et prec, gentilhome, que per ta virtut
me faces cert quina s la causa qui t'ha mogut de posar la tua persona en tan gran
perill per lliberar a mi, trist Rei e sens ventura. Car ab diversitat de tan penosos
pensaments m'has fet partir de lla on creia finir los meus darrers dies, e los meus
mals se sn multiplicats per ocasi de la mia gran desaventura, e per o ab la nova
passi, quasi fora de mon record, entre los desaventurats seia. Oh enemiga
fortuna que portes enveja a la mia felicitat, e aguaites ab gran sol.licitud la mia
vellea, ab esperana d'inreparablevictria! Mas, qu val a mi dolre'm de tal cas?
Puix jo s ara ac, que aix s estat plasent a Mafomet que per ta virtut jo sia
lliberat, vull que tingues tal confiana en mi que sers molt b premiat dels teus
virtuosos treballs.
E no dix ms.
No tard Tirant a les paraules del Rei fer tal resposta.

CCCVI. Resposta que fu Tirant al rei de Tremicn.
-Davant los ulls e merc de la senyoria vostra se mostraran les mseres llgremes e
dolorosos sospirs que lo vostre aflegit pobre llana dia e nit per la senyoria vostra.E
podeu sser cert, senyor, que les delicades cares de llgremes banyades han fet
amollir e moure a mi a dolre'm e haver compassi sentint les vostres injustes
congoixes, les quals han renovellades a mi les dolors, tocant lo meu nimo de
pietat haver de la senyoria vostra, oint e havent notcia de les congoixes grans que
los vostres cruels enemics vencedors vos daven. Arrib jo en lo vostre castell ab
benigna fortuna per manament d'aquell qui es diu en aquest cas sser mon senyor,
e jo catiu d'aquell fams cavaller, lo Cabdillo sobre los cabdillos. E ara tinc
manifestada a la senyoria vostra la causa de la mia venguda, e aquest sol desitjat
servei reste per a les mies penes. E perdona'm, senyor, a la simple resistncia feta
per mi contra les armes dels enemics vostres per mi no coneguts, e de mi sia fet
com a la senyoria vostra plcia, lo lloc e lo temps que merita la mia fe, per tal que,
de la merc vostra lloant-me, multiplique lo nombre dels vostres sbdits. E per
mrits de la singular bellea, grcia e saber que la senyora vostra filla posseeix me
s posat en tan extrem perill, remetent-ho a la benaventurada fortuna.
E lo Rei, llanant infinits sospirs, replic a Tirant en estil de semblants paraules.

CCCVII. Rplica que lo rei de Tremicn fa a Tirant.
-Molt deu sser estimat lhome, com la sua disposici s concorde ab les paraules
e obres. E de tu tinc presumit, segons que per ocular demostraci se manifesta,
que natura no ha en tu fallit, comunicant-te tots los dons que natura donar pot. E
crec per a mi que tu sies en lo mn sol sens temor. E foradament tinc a creure,
segons los senyals que en tu es mostren, que est cresti savi e discret, e de tant
nimo que no tens dubte de tot lo poble morisc. Per qu et prec, aix com aquell qui
est virtus, que vulles haver pietat de ma filla e de mi, e ab discreci vulles guardar
la tua persona de tot perill, car lardiment qui es fa ab saviesa s de lloar. E dic-te
que jo tinc en tant gran abominaci com oig nomenar aquest rei Escariano, que en
aquell punt desitge morir. Oh Mafomet! La tua santedat per qu m'ha llevada
l'esperana mia?
E Tirant l'aconhort en la millor manera que li fon possible. E aix parlant arribaren
a la ciutat de Tremicn, on foren rebuts ab molta d'honor e alegria per o com
havien cobrat llur senyor. Lo Rei fu donar bona pasada a Tirant, on fon molt ben
provet e servit. E estant Tirant en sa posada, lo Rei li fu molts donatius, e tots los
cavallers moros e altres gents lo venien a veure, i ell ara tan gracis que de tota
manera de gents se donava grat.
Venint Tirant un dia al palau del Rei per demanar-li llicncia que volia anar a son
senyor, lo Cabdillo, per servar-li la fe que li havia donada, com lo Rei sab lo cas,
dix-li:
Cresti virtus, prec-te que no et parteixques de mi, car jo he trams per lo
Cabdillo, ton senyor, que vinga ac, e no pas saran deu dies que ser vengut.
Ordena'm la ciutat e posa-hi aquell ordre que tu coneixers que necessaria sia, que
jo et promet, com a rei coronat, trist e sens ventura, de fer-te franc e posar-te en
llibertat.
Tirant don dels genolls en terra ab infinides grcies retent, li bes la m e
conhort'l posant-lo en molt bones esperances.
La filla del Rei, qui vu la bella disposici de la persona de Tirant e los actes
virtuosos que havia fets per lo Rei, pare seu, e per ella, e les llaors e llagoteries que
Tirant li deia en presncia de tots, desitjava que Du li fes grcia que l'esposat
mors perqu pogus pendre a Tirant per marit. E la filla del Rei, trobant-se ab ell a
soles, li dix semblants paraules:
-Cresti benaventurat, jo et prec per Mafomet e per gentilesa, te plcia voler-me
dir la tua naci ne de quina terra est natural, car molt ho desitge saber.
E Tirant responent dix:
-Digna d'honor, puix tant la merc vostra vol saber la mia desaventura, jo s
cavaller, e per ma adversa fortuna perd en mar tot quant portava en una galera.
Los meus han usat fet d'armes, e molts reis cruelment sn morts sots la llur
bandera. E jo solia sser senyor, e ara s catiu e servent; tenia servidors, e ara tinc
a servir.
E no dix ms. La gentil dama, de pietat abaix los ulls en terra e dix:
-S Mafomet reba la tua nima, vulles-me dir clarament en quina part est nat, ne de
qui est fill, ne a on sn morts tots los teus parents. E prec-te que me'n digues la
veritat.
Resps Tirant:
-Oh tu, qui avances del mn a totes de bellea, e tens poder de regirar les penses
humanes per ta graciositat e per la tua gran singularitat! Crestians, moros e tot lo
mn has posat en devs, aix com aquella qui de virtuts est sola sens par. A mi s
pena ms greu que mort recitar la mia generositat, emper, puix la merc vostra
me fora, jo s content de dir la veritat. E dic com jo s de l'ltima Espanya
natural, fill d'un cavaller virtus antic de llinatge e d'anys, e la mia mare no menys
generosa, e dels bns de fortuna prou abundosos, no tenint altre fill sin a mi, e
aquell tenen per perdut perqu no saben si s mort o viu.
E estant en aquestes raons vingueren altres gents qui els torbaren de llur domstic
parlament. E la gentil dama rest molt contenta de la gentil prtica de Tirant, e de
les afables llaors que li presentava; e a cascuna vegada que parlava ab ella. E
com veia que los moros no li sabien dir fer aquelles carcies, deia que jams aix
gracis cavaller no havia vist com era aquest.
No foren pasats molts dies que venc lo Cabdillo sobre los Cabdillos ab infinida
alegria com sab que lo Rei e sa filla e son fill eren fora d'aquell tan gran perill;
aprs que hagu feta reverncia al Rei fu molta dhonor a Tirant. Lo Rei, per la
molta amor que portava a Tirant, parl ab lo Cabdillo, e preg'l que ell volia que
Tirant fos llibert. E lo Cabdillo, per les pregries del Rei e per la molta contentaci
que tenia de Tirant, fon content que fos posat en llibertat; e lo Cabdillo solt-li la
fe, la qual Tirant li havia promesa, de no partir-se d'ell ni d'aquella sua terra fins a
tant que ell li digus tres voltes: "Vste'n." E altres tres, tenint-lo per los cabells,
dient-li: "En llibertat franca est posat." Fet a, Tirant bes los peus e mans al Rei
de la grcia que feta li havia, e dix:
-Senyor, jo et jur, a fe de cresti, de no jams partir-me de la senyoria vostra fins
que lo rei Escariano jo haja mort o apresonat o l'haja fet fugir de tota la vostra
senyoria.
Lo Rei e tots los altres restaren molt contents.
Aprs que el rei Escariano sab la partida del rei de Tremicn, que aix
cautelosament li era escapat, fon molt admirat com s'era pogut fer; de qu li'n
resta molt gran ira e dolor, e puix vu que no podia haver a ell, pos's en
conquistar-li tot lo regne, e ab lo gran poder que tenia, no li estava res davant, que
ciutats, viles e castells no ho subjugs tot a si. E com no es volien dar, prenia'ls per
fora, e tots los feia degollar, que no en prenia neg a merc. Feia la guerra molt
cruel.
Sabent a lo rei de Tremicn, tenia molt sovint sos consells per veure qu farien, e
enfortien cascun dia la ciutat, la qual ja de si era fort, e posaren-hi vitualles per a
cinc anys. E tots estaven quasi com perduts per o com no tenien gent per a poder-
lo resestir. E tenint un dia consell, dix Tirant al Rei:
-Senyor, feu-me una grcia: deixau-me anar com ambaixador vostre al rei
Escariano, e veur la sua gent com estan en punt, e si els porem esvair en una
manera o en altra.
Tots lloaren lo seu consell, mas lo ms del consell tenien dubte no se'n passs ab
los enemics, aix com feien molts d'altres, car a casc plau lo vencedor.
Tirant se pos en orde ab molta gent qui l'acompanyaren e an dretament lla on
era lo rei Escariano, e com li fon davant, ab esforat nimo explic-li l'ambaixada
en estil de semblants paraules.

CCCVIII. L'ambaixada que Tirant explic al rei Escariano.
-No sies admirat si ans de totes coses no t'havem saludat, car tenim-te per enemic
capital; en neguna guisa hom no s tengut de pregar per la salut de I'enemic. Lo
rei de Tremicn me tramet ac per o com moltes vegades ha ot dir molt de b de
tu e t per cert tu sser u dels ms savis reis del mn, e per o est molt admirat
quina causa t'ha mogut a pendre armes contra ell ab nimo esforat; e com tu sies
tan magnnim prncep deuries sser just e no voler tenir nom de tir, e puix te
glorieges que est dreturer, no deuries fer coses injustes. Dones si consideres en ton
enteniment lo moviment de ta terra, s a tu ms vergonys que honors, e has
detectada la tua real majestat sots taca de grandssima vergonya e infmia, no
passadora tant com lo mn durar. Qui et por lloar de dreturer? Mas tendran-te
per mal home, e per cobdicis e ple de molta maldat, rei que sens fe ne causa ne
ra va per desposseir a neg de o del seu, car dret no hi tens ni lleis no ho manen.
E si tu o alg de tos cavallers volran dir que tu ho faces justament, si no ab tota
maldat, jo de bon grat ser content oferir la mia persona a tot perill sostenint lo
contrari, cos per cos a batalla executadora, o s, mort o venut dins lo camp reste.
E si acceptar neg no ho gosar, te dic no et penses que les paraules que el Rei te
tramet a dir per mi, que ho faa per temor que tinga de tu ni de ton poder, car jo et
promet sens fallir que la cosa per tu comenda no passar sens digna deceplina. E
spies que ell est en tal orde aparellat contra tu e los teus, mitjannt Du, qui
aitals coses acostuma de prevaler als qui culpa no tenen, que en lo moviment de
ton regne no sia causa de la destrucci tua en breu temps, e les dones casades
tornaran viudes, e ploraran la cruel mort de tots vosaltres. Mas al meu Rei plauria
saber la causa de ta venguda perqu aquella puga posar en escrit per forma tal que
en temps esdevenidor a tot lo mn sia manifesta la tua presumpci.
E fu fi en son parlar.
Lo Rei no tard en fer-li resposta en estil de semblants paraules.

CCCIX. La resposta que fu lo rei Escariano a Tirant.
-Caballer, quisvulla que tu sies, est entrecuidat que sens llicncia, davant mi, hages
presumit parlar ab tan gran audcia e dir tantes e tals paraules injurioses. Si no
que tostemps tot missatger pot parlar llibertament, ara de present te faria
carcomprar la llaugeria de la tua llengua. E vull que ton senyor spia que jo, ab just
ttol, he presumit venir-li desss, car no ignora ton senyor e tot lo mn, que no ha
gran temps que s estat tractat per algunes nobles persones matrimoni, ab
deliberat consell de cascuna de les parts, de sa filla ab mi, e ferma, segura e
donada jornada de dar compliment al matrimoni, e lo teu Rei per sola llaugeria
presum d'envergonyir-me.Doncs, Com pots tu dir que no s justa cosa que fa
contra ell? Car en tots los dies de ma vida no ser alegre ni content fins que a mort
cruel l'haja portat. Mas los casos sinestres de fortuna qui algunes vegades han
acostumat de venir als ergullosos, e per llur suprbia sn mesos a baix, e si fortuna
tingus la culpa, jo no tinguera cura d'excusar aquella, car mal n'estic content per
moltes desplasents coses que m'ha procurat. E com aquesta donzella que jo deman
sots just ttol de matrimoni, e com lo seu nom s molt estimat, que s Maragdina, e
les seues virtuts fan estimar, perqu en lo mn no t par. E per o com s que tu
est cresti tinc gran consolaci en mi de parlar ab tu de les grandssimes virtuts
d'aquesta donzella; e si d'ac un any no feia sin parlar jams m'enutjaria. E si tu
has amat en algun temps donzella d'extrema amor, per lo teu mal pots presumir lo
meu. E per quant essent jo infant de poca edat tenia continuament tres frares de
l'orde de Sant Francesc, mestres en la sacra teologia, e moltes voltes m'induen a
tornar-me cresti, e conec b que la llei crestiana s de ms noblea e millor molt
que la nostra, e m'hi haguera si no fos estada la mia mare, que m'ho tolgu ab les
sues tristes llgrimes, que cascun dia plorava davant mi fins a tant que de mi los
frares fu partir. Mas dir-t'he a: que l'extrema bellea d'aquesta virtuosa senyora
m'ha tant cativat, que jams haur reps fins que ella o la mort haja aconseguida.
E tu, qui tens plena notcia de la sua gran e extrema bellea, pots pensar jo ab
quanta ra estic agreujat que ton senyor me vulla llevar una tan virtuosa senyora
que al mn no t ni ha tengut. E encara que jo haja llest de moltes virtuoses
senyores qui en lo mn sn estades, aix com fon aquella animosa Urcia, reina de
les amazones, a la qual Eristeu, rei de Grcia, li trams aquell invencible Hrcules,
perqu era cosa impossible, per causa del gran nimo que tenia, que li dons les
armes. E per lo semblant se llig d'aquella virtuosa Semramis, reina de assirians: no
solament regia, ans vencia los medians, e edific Babilnia. Com ella estigus en sa
cambra pentinat-se lo cap, o dir com Babilnia s'era rebelada. Acab de pentinar
l'una part, e l'altra rest per pentinar, e ab los cabells escampats que estava, no ho
poguer comportar, sin que prestament pres les armes e anar a sitiar la dita ciutat,
e ans que s'acabs los cabells de pentinar hagu cobrada la ciutat . E fon feta una
imatge de dona de coure en Babilnia, qui fon posada en lloc alt, ab l'una part
lligada e l'altra escampada, en recordaci sua. E aix mateix se llig de Tamarits,
reina de Siclia, la qual no fon de menor nimo, car en venjana de la mort del son
fill, per consolaci sua, mat en batalla aquell fams e molt temut Crius, rei de
Dcia, ab doscents mlia persians. Aprs fu llevar lo cap al dit rei, e fu-lo posar
dins un odre de sang, e dix als seus que semblant sepultura mereixia l'home que
sedejava de sang escampar. Qu et dir de la virtuosssima Sinbia, que
s'intitulava reina d'Orient? Llonga seria la sua histria de recitar, mas los seus fets
dignes de molta recordaci. E com vengu a la batalla ab Cornlio, princep dels
romans, e lo dit Cornlio obtengu d'ella victria, e se'n gloriej tant com si hagus
venut lo major princep delo mn. E no ignore los admirables fets de Pantasilea,
reina de les amazones, en los fets de Troia, e de Camil.la en Itlia. E qui pot negar
que Minerva no hagus donats diverses arts, i en Grcia no hagus sobrepujats tots
los hmens ab la sua cincia e enginy? E qui pot dir l'amor natural d'Isipitracea,
que hagu a son marit Mitritades, rei de Ponto, la qual no solament lo seguia en la
llonga guerra e dubtosa que hagu ab los romans, ans aprs que fon venut e
desemparat per los seus, jams no es part d'ell, seguint-lo a cavall e armes,
lleixant l'hbit femen, e oblidada la sua gran bellea e delicadura? E aquella Prcia,
filla del rei Trcio, sabent que lo marit seu mort era, e com no pogus haver ferro
prest ab qu es mats, cobejant seguir l'esperit d'aquell, begu carbons foguejants
e mor. No fon de menor amor, a mon ju, aquella virtuosa Jlia filla de Jlius
Csar, que hagu a Pompeu, marit seu; que veent la vestidura d'aquell sangonosa,
e pens que puis no el veia en casa que fos mort, esclat e mor ella e un fill que
tenia en lo ventre. Ms fon cordial e memorable l'amor que Artemisa, reina, hagu
a Menculo, marit seu, la qual aprs que ell fon mort, e li hagu celebrades
solemnes obsquies, lo fu polvoritzar e begu's la plvora mostrant que ella volia
sser sepultura d'ell. Qu et par de Mlia, muller de Cipi Afric? Com son marit
adulters ab una cativa sua, en negun temps ho volgu descobrir per o que no el
difams, ans de continent que aquell fon mort, ella li don llibertat e marit. E deu-
te recordar, o haurs b ents a dir com Mirilla, cavaller fort e virtus, mat un
altre dins Sant Joan de Lletran, e fon condemnat que mors en lo care de fam, e
com pervengus la notcia de la muller, cascun dia ella l'anava a vesitar, jatsia fos
ben guardada si portava alguna cosa per sustentaci de la humana vida, perqu li
pogus la vida allargar, e la muller ab la sua llet donant-li a mamar lo sostingu per
gran temps sens que per les guardes jams fon sabut. Aprs fon publicat lo cas e
obtengueren remissi graciosa. De gran estima e d'alt enginy foren totes les
nomenades senyores, excel.lint qualsevulla home qui sia estat de la creacidel mn
en, de qu meriten grandssima honor e fama gloriosa, majorment com ab llur
indstria han aconseguit lo que natura no els ha donat. Jo t'he volgut fer aquest
incident, recitant-te totes aquestes coses, per o que tu spies que la donzella que
jo ame e adore excel.leix en virtuts a totes aquelles altres, e per ella s principiada
aquesta guerra, e per ella s'ha de finir, e altrament no. E aquesta s la resposta
que et done .
Lo Rei gir les espatles e an-se'n , que no volgu ms escoltar a Tirant ; mas feu-
lo molt b aposentar. E en la nit lo Rei pens de provar de pacincia a Tirant per
conixer si era gentilhome de natura. Convid'l a dinar e fu-li posar de moltes
natures de viandes davant ell. E lo Rei seia al cap de la taula, e Tirant quasi al sl
de la taula. E les unes viandes eren molt millors e mills aparellades que les altres.
Tirant, aix com aquell qui era destre en totes coses e sabia tant com ell, no cur
sin de menjar de les bones viandes e lleix les altres. Com foren llevats de taula
portaren la col.locaci en un gran plat d'or en lo qual havia citronat, e pinyonada, e
ametles e pinyons confits a l'una part del plat; e Tirant pres dels millors e majors
que hi havia. Aprs lo port dins una tenda on hi havia un gran munt de dobles
d'or, e altre de ducats, e altre de moneda blanca, e un altre munt de vaixella
d'argent, e moltes robes a joies qui es mostraven dins la tenda, e havia-hi molts
arnesos i deu cavalls molt bells encobetats, e al cap de la tenda hi havia una barra
ab tres esparvers. Com lo Rei tingu dins la tenda dix-li semblats paraules:
-Ambaixador, lo meu costum s aquest: que quants ambaixadors vnen en
presncia mia, que sien de prnceps, han de pendre, del que mills los alte tant com
en vullen: per qu et prec que prengues tot lo que vulles, car com ms prendrs,
ms no ser content.
Tirant com vu la voluntat del Rei, dis que era molt content de pendre, puix no feia
crrec a son senyor, sin vergonya a si mateix.E pres un esparver, lo millor que a
son grat sab triar.Lo Rei fon d'a molt admirat e presum que aquest devia sser
home d'estima e molt virtus, car en lo seu gest se mostrava. E aix mateix veia'l
que la sua persona era proporcionada ab tanta singularitat, que natura en ell no
havia en res fallit, dient que en tota sa vida tan bell cavaller no havia vist, e
desitjava'l molt en sa cort tenir. Emper creia en lo parlar de Tirant que havia fet
en prsncia sua, que no deixara lo servei de son senyor per estar en la cort:
deliber de no dir-li'n res.
E Tirant, cobrada sa resposta, aix com s estat raonat, part e torn-se'n a son
senyor, lo rei de Tremicn, e fu-li fidelssima resposta de tot lo que era passat
entre ell e lo rei Escariano. E lo Rei deman a Tirant son enemic si tenia molta gent.
-Per la mia fe -dix Tirant-, senyor, ells sn molts, e tots dies li vnen gents de
socors; jo no els he poguts veure tots justats, mas he'n vists fora de la vila, en
camp, que n'estan passats huitanta mlia.
Tingueren consell e fon determenat que lo Cabdillo ab Tirant prenguessen deu mlia
combatents que els eren restats: que los altres eren morts e alguns que se n'eren
passats als enemics. Partiren ab aquella gent e anaren per guardar una ciutat qui
havia nom Alinac; car si aquella ciutat se perdia, tot lo regne era perdut. E per
quant sabien que los enemics hi devien venir, aquests se posaren dins. E Tirant en
aquell cas usava de son saber fent enfortir b tota la ciutat, e fu fer moltes
barreres fora de la ciutat en tal forma que si ells hi venien fossen ben servits. E a la
part que era pus flaca, fu fer molts fossats: que per davall terra podien entrar e
eixir sens obrir les portes de la ciutat, les quals responien en uns horts que prop de
la ciutat estaven.
Com lo Cabdillo vu fer tan subtils e artisades obres a Tirant, estava lo ms admirat
home del mn; e deia que jams de sa vida havia vist home que tant en les armes
ni en la guerra sabs. E per tal forma estaven esperant los enemics que
vinguessen.
E lo Rei estava en la sua ciutat de Tremicn molt ben provet de totes les coses
necessries. E los enemics anaven conquistant per tot lo regne.
Segus que un jueu, qui dins la ciutat de Tremicn estava, lo ms ric que en tota la
ciutat fos, ixqu-se'n de la ciutat ocultament e se n'an on era lo rei Escariano, e ab
gran cautela e propsit malicis li dix::
-Senyor, per qu la senyoria tua llaura en arena? Tot quant fas s no res si ans de
totes coses no prens lo rei de Tremicn, car hagut aquell, en dos dies sers senyor
de tot lo regne, e no irs destentat per les cauteloses vies, e ab gran seguretat de
tu e dels teus pors anar i estar. E si la senyoria tua fa una concrdia ab mi, jo et
far vencedor de tots los teus enemics, e ms te dar lo Rei e sa filla en ton poder.
Com lo rei Escariano tal cosa o dir tingu-ho per una burla, e responent dix :
-Com se podia fer tant de mal com dius? Per si tu tal servei me fas, jo et promet,
a fer de rei de fer-te lo major senyor del regne. Per no puc pensar que tu pugues
fer tant com dius; ms te val que te'n tornes, e no vulles per fer enuig e dan a ells
ofeneses a mi, car no s si est home celerat e de psima vida, no sabent l'aguait de
la fortuna si seria per a mi prspera o adversa, segons la tua openi, que no
negus a mi e fos glria, per els altres, per los meus pecats.
En oir lo jueu semblants paraules, no tard en fer principi a tal resposta..

CCCX. Rplica que fa lo jueu al rei Escariano.
-Tard s'esdev lo que hom desitja, ans sempre lo contrari se demostra, e sap b la
tau senyoria que dels fets del mn moltes coses han sser remeses a la fortuna, e
en especial los fets de les guerres e de les batalles, majorment que neg per savi
que sia no pot preveure tots los perills e inconvenients que seguir-se poden segun
fortuna administra. E sovint se vu en les batalles que lo menys vencen los ms, e
los flacs als forts, segons plau a aquell gran Adonai, qui vol que la justcia sia dada
a aquell qui s. E de poc nimo proceeix al cavaller qui tots los perills que li poden
seguir pot preveure; jams la sua fama por augmentar, ni lo prncep qui vol
conquistar, si liberal no s, jams pujar a gran senyoria. E si b vol la senyoria tua
advertir al que dit he, coneixers que no s somni, ans s cosa molt segura e
infal.lible. E per major seguretat tua, jo tinc tres fills los quals posar en poder teu,
que si et vinc a menys de ma promesa, tingus llibertat de dar-los mort adolorida.
E a far per la senyoria tua ab pacte tal, com jo tinga una filla la qual desitge
maridar honradament (e de mos propis bns li dar dotze mlia ducats) ab un jueu
que va dins lo teu camp venent oli, lo qual s jove e de bona natura; est ab lo
guardi major de ta senyoria. E per esguard daquesta grcia que em fars, jo et
profir de donar-te l'entrada de la ciutat de Tremicn, per o com tinc de la casa mia
una porta que es t ab lo mur de la dita ciutat, qui est en guardia e seguretat mia;
e per aquella part puc posar dins cent mlia combatents.
-E com lo Rei li o dir semblants paraules, pens b en lo que el jueu havia dit,e
dix-li:
-Com me pors tu donar lo rei de Tremicn e sa filla, com jo sia informat que dins
la ciutat ha un fortssim castell que, si s provet, se pot tenir a combat de tot lo
mn?
-E lo jueu responent dix:
-Si tu fosses estat atent a les mies paraules, hagueres ents com jo no the feta
proferta de dar-te lo castell, mas la ciutat e lo Rei e tots aquells qui ab ell sn, com
lo Rei estiga en son palau, qui es dins la ciutat, e per consolaci sua est dins en
aquell, e no li plau estar, sin en temps de gran necessitat, dins lo castell. E
da,senyor, jo fa segura la senyoria tua que ho portar a fi.
La concrdia fon feta entre ells, e lo jueu li proms de donar molts donatius si ell
feia complir aquell matrimoni. Lo Rei prestament trams per lo guardi major, que
s ofici que s nomenat mustassaf del camp; e com fon davant lo Rei ell li dix:
-Guardi, qu s dun jueu que tu tens, qui va venent oli per lo meu camp?
-Senyor-dix lo guardi-, ell va per lo camp usant de son ofici venent oli a altres
vegades remenda sabates.
-Vs prestament -dix lo Rei-, e fes-lon venir.
Com lo jueu li fon davant, lo Rei li deman de quina terra era.
-Senyor -dix lo jueu-, segons he ot dir a mon pare, de llong temps en ell e tots
los seus sn estats vassalls de la senyoria vostra e per aqueix me tinc jo.
-Ara atn -dix lo Rei- al que et dir. Ja mhavien dit que tu eres vassall meu e
servidor, e per o com jo tinc desig davanar los qui em serveixen, amar e honrar-
los sobre tots los altres, he deliberat davanar a tu en aquesta forma:que he
tractat que sia fet matrimoni de tu ab Jami, la filla de don Jacob, jueu lo ms risc
mercader que en tota la Barbaria sia, e fer-te dar deu mlia ducats ab ella, e dos
mlia per a mi per esperons. E da me deus haver grat, per jo haver tant record
de tu.
Lo jueu, ab nimo e cara de gran esfor, fu principi de tal resposta, fengint restar
irs e malcontent, com si ab veritat fos estat decebut, e dix:
-Senyor, jo no ignore la molta magnificncia de vostra senyoria que t dhaver
record de sos servidors e dhonrar e davanar aquells; e a mi s molta glria que
la senyoria vostra sia estat en record de mi, qui s home de tan poca condici e
da vos ne besa les mans e us ne fa infinides grcies. E perdonem la senyoria
vostra, que jo no faria aqueix matrimoni si ell me dava deu tants ms que no t.Car
gran temps ha que ell hi treballa;lo que jams,per miserable que jo sia,ho veur
complit, e ans deliberaria morir que fer tant gran defalt.
-Com defalt? -dix lo Rei-.Tu est pobre e dejecte, i ell s ric e lo ms favorit e amat
de totes gents de jueu que sia en tota aquesta terra. Quina deshonor ten poria
venir, ni seguir-ten negun dan? Ans conec ab ra natural que tu series, en lloc
seu, amat de tots los grans senyors, car ell s bo aix en les coses pbliques com
en les necessitats secretes. Doncs, si ab voluntat pura voldr mirar la rao envers
ell, lo que pot fer ne lo que val,ab genolls nuus li deuries los peus bessar.
-No plcia el gran Du de llibertat -dix lo jueu- que lo meu esperit reste tanta viltat
ne jams que tal puga habitar en mi, de la mia nima no consentia jams que tal
defalt jo fes. E per o, senyor que la tua il.lustrssima senyoria spia per quina
causa me nestic, ho dir perqu la senyoria tua men tinga per excusat. Tots
quan jueus som en lo mn restats, sn tres llinatges, aprs que crucificaren aquell
sant home e just qui fon nomenat Jess, e aquest dins la gran ciutat de Jerusalem
fon pres e lligat e posat en creu. La un llinatge s d'aquells que tractaren sua mort;
e si els vols hui en dia conixar, sn aquells qui sn bulliciosos que no es es poden
reposar, ans contnuament estan en moviment de peus e de mans e lo llur esperit
jams est segur, que no pot reposar, e tenen molt poca vergonya. Lo segon
llinatge s d'aquells qui executaren l'acte com l'assotaren e el clavaren e el lligaren
e el coronaren d'espines, e aquells qui jugaren la roba e li daven de grans galtades,
e com l'hagueren alat ab la creu li escopien en la cara. E los senyals per coneixer
aquests sn que jams vos poden mirar en la cara de ferm, car prestament giren
los ulls en terra o miren en altra part, e jams poden, sin ab gran treball, alar los
ulls al cel, aix com fa aquest jueu qui vol sser mon sogre. Teniu-hi esment, que
jams pot mirar en la cara de la persona ni menys pot mirar el cel. Lo tercer
llinatge s lo qui davalla de David. Veritat s que aquests hi foren, emper no
consentiren en res, e, moguts de pietat, se posaren en lo temple de Salom e no
volgueren veure tan gran maldat com feren a aquell home sant e just. E aquest tals
que no hi consentiren, ans feren tot llur poder en deslliurar-lo d'aquelles penes en
qu era posat, sn afables e de molta benignitat e contracten ab pau e ab amor al
prosme e poden mirar per totes parts. E com jo sia d'aquest llinatge, no em par
que jo dega contaminar ne mesclar la noble sang ab aquella de perpetual dolor, e lo
llinatge de mos fills fos menyscabat, que perdessen la successi de son dret
llinatge; e de tals jueus ms tem l'amistat d'ells que la mort, e em daria gran
crrec e vergonya de parlar ab ells.
Com lo Rei vu la causa per qu lo jueu estava de voler lo matrimoni, no el volgu
forar, mas preg'l que en lo principi consents en dar bon resposta a l'altre jueu.
Ell los afront. E lo Rei dix al jueu mercader com aquell seria content de complir lo
matrimoni com la conquesta fos finida. Emper lo jove jueu jams parl, ni proms
res de la sua boca. L'altre, puix vu que lo Rei lo hi deia present l'altre, don fe en
les paraules del Rei.
Aprs d'a, lo Rei concert ab lo jueu mercader que per al dessetn dia del mes ell
seria davant la ciutat de Tremicn, e hora de mitjanit, ab la fosca, ells podrien
entrar.
L'hora assignada, lo Rei ab tots sos capitans fon davant la ciutat de Tremicn, e lo
jueu no ms en oblit la sua promesa, per casar sa filla, e ab gran diligncia obr la
porta de la jueria, e lo Rei prestament entr ab tota la gent e fu la vida del palau.
Aqu donaren gran combat, e per fora darmes entren dins; mataren lo rei de
Tremicn, los fills e lesposat e tots los altres, que a neng no volgueren pendre a
merc sin a la gentil dama. Aprs combateren lo castell e no el pogueren pendre.
Lo rei Escariano, no tenint-se all per segur, deliber tota la ms gent dins la ciutat
per guardar-la, e ell part ab la filla del rei de Tremicn, qui anava tota plorosa per
la mort de son pare, de sos germans e de son esposat, e pos-la dins un castell
inexpugnable. E dins la vila pos la gent d'armes que havia portada, la qual all era
necessria. L'altra, fu tornar en gurdia de la ciutat de Tremicn.
La cruel nova pervenc a notcia del Cabdillo e de Tirant, e per los moros ne fon fet
molt extrem dol perqu es tenien tots per perduts e estaven dient entre ells que
ms valia donar-se al rei Escariano, puix la major part del regne era perduda e llur
rei e senyor era mort, que estar al perill de les batalles; e venint a vnia ell los
haura merc.
Tirant dix al Cabdillo:
-Senyor, mal acord haveu pres. No us vullau donar fins que vejau lo perqu. Si
vostra merc se dna, qui sou hui lo major de tots, e tenieu ac deu mlia
combatents e alguns castells e viles qui estan a obedincia vostra, e encara
aquesta ciutat ab qu ens porem molt b defendre d'ells, gran erra fareu. E com
altra cosa no por fer vostra merc, traureu gran partit del Rei, que us torne totes
vostres terres e us en done ms per donar-li aquesta ciutat ab los altres castell que
encara no posseeix.
Lo Cabdillo tingu per b lo consell que Tirant li dava, emper no es podia
aconhortar de la mort del Rei, e menys de sos fill. Tirant orden que fos tramesa
una espia a la ciutat de Tremicn per saber com era la estada aquella tant gran e
cruel destrucci, car la dita ciutat era restada sots bona guarda e de capitans
nobles e molt virtuosos; e que tant prestament l'haguessen presa sens haver-ne
algun sentiment, estaven-ne molt admirats. Aprs saberen la veritat per un home
qui els venc, qui s'hi era trobat, e havent-li mort set fills en l'entrada de palau, e
robada tota la casa, e la muller e los fills li tenien per fora; e recit'ls com lo jueu
havia trada la ciutat, e lo rei Escariano havia manat que li llevassen tots los bns, e
lo trador, qui semblant maldat havia comesa contra mon senyor, fos pres e lligat e
tot nuu fos posat en lo costell untat de mel, e lo dia segent fos esquarterat e
donat a menjar als cans; e aix fon fet. E dix lo Rei que de trador, qui s'en podia
guardar? Que lo joc que havia fet de son senyor podia fer d'ell e de la ciutat si
mester era.
Sabuda per Tirant tota la veritat e com la gent d'armes era dins la ciutat, e per los
llocs qui eren prop estaven alleujats, e com lo rei Escariano se n'havia portada la
filla del rei de Tremicn en aquell fortssim castell de Mont Tuber, Tirant pres deu
hmens los quales sabienmolt b la terra e ab bons ginets aquests anaren fora
cam al castell Mont Tuber e en la nit se posaren en aguait dins una casa la qual se
nomenava l'Antiga mesquita. Com fon quasi dia clar, prengueren dos moros; e a
feien per saber llengua del Rei on era e la manera de son viure quina era; e sab
com ell e la novella reina estaven alt en lo castell ab seixanta cavallers per guardar-
lo sens aquells qui eren assoldadatsts per fer la guaita de nit e de dia; e baix en la
vila havia mil hmens d'armes. Sabut a, Tirant los fu soltar, i ell ab los altres
passaren entorn del castell per veure la disposici d'aquell.
Aprs se'n torn Tirant dins la ciutat e orden cent hmens ab pics e ab aixades, e
trams-los en un pont e dix-los que si veien venir los enemics rompessen lo pont, a
fi que la gent d'armes no poguessen passar, e haurien a voltar, per passar aquell
riu, una bona jornada; e aquella jornada los noa molt per o com havien a voltar
per molts barrancs e per molts llocs e viles que no eren en llur poder; e de la ciutat
de Tremicn fins all on era lo Rei havia bones tres jornades; e de la ciutat on
Tirant era fins al castell on lo Rei Escariano habitava havia nou lleges. Llavors
Tirant part ab tota la gent e anaren davant lo castell on lo Rei era. Com lo Rei los
vu, arm's ab tots los seus. Ixqueren a la porta de la vila per fer armes; emper
Tirant ni lo Cabdillo no consentiren que los seus s'acostassen, sinque corregueren
tot lo camp entorn del castell, e portaren-se'n molt bestiar de gros e de menut e
tornaren-se'n a la ciutat.
E Tirant molt sovint los vesitava e mostrava's davant lo castell, e moltes vegades
s'hi aturava dos o tres dies; com no tenien qu menjar tornaven-se'n. Segu's, un
dia, que Tirant ixqu al portal d'aquella ciutat, fatigat de sos dolorosos pensaments,
e passejant-se pensava en la dolor en en qu havia deixada la Princesa e en lo dan
de Plaerdemavida, e aix mateix com tota la parentela sua eren detenguts catius en
poder de moros, e no sabia si se n'ans ni si los moros consentirien la sua partida.
E estant ocupat en aquests adolorits pensaments, ixqu per lo portal de la ciutat un
catiu cresti, d'albanesa naci, plorant e fet grans lamentacions per o com son
senyor l'havia cruelment batut ab vergues, e feia'l anar a cavar en un hort que
tenia prop de la ciutat. Tirant coneixia lo catiu per quant havia parlat moltes voltes
ab ell, e coneixia que era prou discret; hagu'n gran compassi, e pensant com ell
no tenia neg de qui pogus fiar, crid l'esclau e ab pietat li fu principi a
semblants paraules.

CCCXI. Com Tirant proms al catiu de fer-lo franc.
-La fortuna cruel s sempre enemiga dels hmens miserables, e majorment
d'aquells qui sn de poc nimo, qui no podem comportar la llur tribulaci ni la pena
que senten. E recordant-me dels meus mal tinc compassi de tu car si et vols, tu
pots sser causa de ton b, e que jo t'estims molt, que segons l'obra demostra e
evidents senyals, tu deus sser home valentssim com tingues ms dolor que no
mostres, e com est vengut en cas que jo estava en el meu trists pensaments, ab
aquella certa ra que els catius poden sser detenguts. E qui s aquell qui dubta
molt ms lo perdre de o que ell t, que lo que ell espera de tenir, encara que
l'esperana dega sser vera? E per o, b considerat, molt manifestament se veu la
mort mia per la llonga absncia de la cosa que desitge servir, e la novella pietat de
les dolors del cativeri te fan estar trist e adolorit. Oh desaventurat del meu cor, qui
plora de pietat per la dolor que et veig posseir! E si mort no te'n seguir lo meu
voler, sers posat per mi en franca llibertat d'anar o d'aturar, tant com volrs, ab
condici tal que comportes sser assotat per lo camp ab corretja que no et faa
gran mal, e que et tallem un poc de les orelles, per o que tu sies causa de pendre
lo castell de Mont Tuber on lo Rei est. E si la cosa s'esdev aix com jo crec, tu
pories atnyer d'sser un gran senyor, e si lo cas no s'acerta, restars en franca
llibertat e bona vida que en companya mia no et fallir.
No tard lo cresti catiu en fer principi a tal resposta.

CCCXII . Resposta que fu lo cresti catiu a Tirant.
-Du sol s aquell qui sap la voluntat del meu cor; e les paraules per vostra merc
a mi referides han donat confort a la mia nima, de qu us en reste tan obligat que
no es cosa alguna que en mansseu, que em fos posible de fer, que jo no la fes,
coneixent tanta pietat e misericrdia que haveu envers mi mostrada, car la molta
necessitat que tinc de cobrar la perdua llibertat me costreny en fer tot lo que em
maneu, considerada la mala vida que comporte, e per lo vostre molt merixer que
m'hi obliga . E si amor no fos estada, no fra jo vengut en lo que s, car lo delit me
giny en plaure'm, e no havent-me plagut amor aix com me plagu, no passara jo
tals penes . Per qu em clam d'amor o de la mia ignocncia, qui es estada causa
d'aquestes dolors, pensaments trists e llgremes, qui serien llunyades de mi e la
trista vida . Emper quesvulla que sia estat de mi, ni puga sser, jo s prest d'obeir
tot lo que em maneu, no dubtant en res del dan ni perill que em pogus seguir, e
per la molta virtut que en vs tinc coneguda, m'obligue no solament en servir-vos,
mas encara a sostenir qualsevulla perill de mort per la senyoria vostra, no fent
estima neguna del treball de les orelles en qualsevulla altra lesi que en la mia
persona fer-se puixa.
Tirant li regraci la sua bona voluntat e dix-li:
-Jo et promet, a fe de cavaller, de jams menjar fins que t'haja posat en llibertat.
E prestament Tirant se part del catiu e an a parlar ab lo Cabdillo, e dels diners
que tenia rescat lo catiu per cent dobles, e l'endem partiren de la ciutat ab tota la
gent, aix com altres voltes havien acostumat. Aprs que hagueren corregut tot lo
camp, atendaren-se prop de la vila on lo Rei era, en molts dels de la vila ja no ho
estimaven res en veure'ls venir, car sabien b que poc dan los podien fer, que no
portaven bonbarders ni neguna artelleria, ni tenia atreviment d'aturar-hi ms per
o com si ho fessen, prestament foren aqu tota la gent del Rei..E tots de la vila
molt sovint, ab llicncia e voluntat del Rei e ab voluntat de Tirant e de Capdillo, les
asseguraven e venien tots dies a parlament.
E aquell dia entre los altres se segu que lo Rei trams dos cavallers qui els
digueren que si es volien concordar ab ell, que els faria moltes grcies e donatius.E
lo Cabdillo e Tirant los digueren que no en volien oir negun partit, ans eren disposts
en venjar la mort del Rei de Tremicn e de sos fills. Aprs del parlament tengut,
Tirant, aix com acostumava altres voltes, tostemps los feia fer col.laci, e aquell
dia tingu concertat ab l'albans aix com se segu.
Aprs feta la col.lacci, l'albans s'acost on estava l'argent e furt un pitxer
d'argent molt gran e ben daurat. E com se n'anava, aquell qui guardava l'argent,
pres-se a cridar grans crits amb tal forma que Tirant, qui parlava ab los hmens de
la vila, deman quina remor en quins crits eren aquells. E tots veren crrer a
l'albans e molts que detrs li corrien, e veren com fon pres, e portaren-lo davant
los capitans. Lo qui era guarda de l'argent lo portava per los cabells e dix::
-Senyor, jo us requir vos plcia voler-me fer justcia d'aquest lladre manifest, qui
m'ha furtat aquest pitxer d'argent.
Tirant volgu que lo Cabdillo parls primer, e dix::
-Jo done de sentncia que sia penjat.
Resps Tirant e dix::
-Senyor Cabdillo, no som ara en temps de matar gent, si en batalla no. Jo us prec li
sia mudada la sentncia, que sia assotat per lo camp e les orelles tallades.
E aix fon fet en presncia dels cavallers de la vila que all estaven parlant ab ell; e
aprs de les orelles tallades, li lligaren lo pitxer al coll e assotant-lo entorn del
camp. E la tercera vegada que el passaren davant la vila, don gran tirada,
desllig's les mans e pres-se a crrer devers la vila; e l'alguazir del camp corrent
detrs ell, deix's caure en terra e l'albans hagu temps de poder entrar dins la
vila, e los qui estaven al mur, ab ballestes lo defensaren tant que no el pogueren
haver. Los de la vila lo pujaren al castell on lo Rei era, e vu-lo tot nuu e ben
assotat, ab les orelles tallades e tot ple de sang; hagueren-ne ell i la Reina gran
pietat e feren-li donar una camisa e roba per a vestir, e lo Rei lo guiny que ell
hagu lo pitxer, e pres-lo de sa casa.
Tirant feng que li desplaa molt la fruita de lalbans, e dix als cavllers que all eren
pregassen al Rei que li volgus restituir l'home, e si fer no ho volia, quants ell ne
prengus dels seus, tots los faria matar o llevar les mans, e los peus, e lo nas ab
les orelles. Resp lo Rei que no fes compte que lo hi dons, e si feia la guerra cruel,
que si ell lo podria pendre, que ell faria pitjor d'ell que ell no havia fet d'aquell.
Tirant no cur de tenir ms raons, sin que part men torn-se'n ab tota la gent a la
ciutat d'on eren partits. E l albans, per donar ra de si meteix al rei Escariano, a
estil de semblants paraules fu principi.

CCCXIII. Lo raonament que l'albans fu al rei Escariano.
-La despullada esperana de l'amargosa vida que tots los dies que tinc a passar, me
covendr a sostenir ms que a tot altre adolorit. E per o no dec tembre la mort,
mas tem la dolor qui em fora alguna volta la mia gran confusi, per haver perdut
dels principals membres, e l'honor i fama. Considerats los cruels vituperis que em
sn estats fets, tement d'a la infmia que me'n por seguir si s sentit, lo meu
esperit demana d'a grandissima venjana d'aquest trador e celerat capit, qui
per sa misria nos matava de pura fam. E si he coms aquest crim, n's estada
causa que per sola necessitat s's fet e no per altra ra. Emper, senyor, si vostra
excel-lent senyoria me dna lliccia d'anar e de venir, jo us portar continuament
nova de la prtica de vostres enemics, e lo que volen fer i a on van, per o que lo
dia que la llur desaventura los conduir, puga la vostra altesa fer d'ells com fs
d'aquell fams e il.lustrssim rei de Tremicn.
Dix lo Rei:
-Jo s molt content que es faa, e pots anar e tornar tota hora que vulles.
E man a totes les guardes que lliberament lo deixassen passar. E d'a lo Rei ne
deman de consell a alguns dels seus cavallers, e tots li digueren:
-Senyor, aquest home s estat molt ofs per los seus, e tota cosa far per portar-los
a total destrucci en l'nima i en lo cos. Per ab tot a ser bo li sia tengut esment
en son viure.
L'albans se part del castell per una porta falsa sens que per neg de la vila no fon
vist ne sentit, e dretament se n'an a Tirant e recit-li tot lo que era estat dit ne
parlat. E Tirant li don set dobles e tres reals e mig e diners menuts e una espasa e
una cistella de prssecs, per co com en aquella vila no n'hi havia, car Tirant havia
fet tallar tos los arbres e guastar tota aquella horta entorn de la vila. E dix-li Tirant:
-Dirs al Rei en secret, per o que ms fe sia a tu atribuda, com jo fa pastar molt
pa per co com dec sser en vista sua dins tres o quatre dies.L'albans se part de
Tirant e com fon al castell, lo rei Escariano lo reb graciosament.
L'albans li present los prssecs a la Reina, e lo Rei hi pres ms plaer que si li
hagus dada una vila, per o com conegu que la Reina hi havia pres gran plaer,
car des que la tenia en son poder no l'havia vista riure ni alegrar, per b que molt
sovint li feia present de semblants paraules.

CCCXIV. Lo conhort que fa lo rei Escariano a la sua dama.
-La molta amor que a tu, noble senyora, porte, n's estada causa la tua singular
bellea e avisat entendre, car la comuna benvolena tota enamorada pensa avana,
coneixent en una sola vista la singularitat de tan inestimable vlua, la qual m'ha
desposset de tota ma llibertat. E ms temps la mia vida no es pot allargar, sin del
que voluntriament a tu plaur consentir-me. Demanar-t'he de merc, puix tanta
discreci e virtut posseis, que et vulles deixa rde plorar e alegrat-te, e no vulles dar
tantes penes a tu ni a mi, car la tua noblea b deuria sser contenta de mi, qui so
jove e rei tan poders qui et far portar corona real, e sers senyora de mi e de
tants pobles qui et besaran la m. Si et dol la mort de ton pare, germans e esposat,
fes compte que tab s'havien de morir, e post-te b aconhortar que no has perdut
res, car jo vull sser pares, germ e marit, e catiu, que pots fer de mi tot lo plasent
te ser. E com dia e nit te veja lamentar, pensar pots que torna en gran dan de la
tua noble persona, car certament enutjada deuries sser de llanar tantes
llgremes, Per qu senyora e vida mia, vulles dar fi a tota manera de dolre, e vulles
pendre esperit de confortaci e de reps, oferint-me a tu en tot quant te sia plaent
e a mi possible de complir.
E no dix ms, esperant ab singular desig la bona resposta de la gentil dama. No
tard l'adolorida Reina ab humil gest a son dir ab tal estil fer principi.

CCCXV. Resposta que fa la Reina al rei Escariano en estil de lamentaci.
-Dura cosa e cruel s a mi oir paraules de consolaci, car tants e tals sn los mals
que la trista vida mia ha aconseguits, que no tinc ja ms esperana d'esdevenidora
alegria, car la mia adolorida nima no troba reps sin ab escampament de
llgremes, e per o ab extrema amargor te parlar, car la mia simplicitat merita
major fe que la tua no s. E si les mies lamentacions mereixen algun b, creure
pots sens altra ocasi que l'abundncia de tan gran escampament de llgremes que
los meus ulls llancen nit e dia, que de dolre'm tinc molta gran ra. E s que la tua
amor e a la dbita pietat en una hora satisfer pogus. Doncs puix m'has tant ofesa,
suplic-te no em vulles ms ofendre en tolre'm lo major delit que en aquest cas jo
puc atyer, o s, de lamentar per la dolorosa e cruel mort d'aquell tan virtus Rei
qui solia sser de Tremicn, pare meu, la mort del qual t tant turmentada la mia
nima. E les mies penes s'alleujaran quan acabades de destil.lar les mies adolorides
llgremes, en lloc d'aquelles los meus ulls ploren gotes de sang. E reputaria a mi
per santa, si podia imitar aquella Adriana o a Fedra, Sipile o Enone, qui per donar fi
a llur penes se mataren, e a seria la major ofensa que jo et podria fer, que
venjaria la mort del meu pare. E encara que la mia dolor sia molt major que de
totes les altres dones, no cur de manifestar-la, car prou me basta jo en sia certa,
car en lo mn no poria restar per exemple, tantes n'hi ha hagudes de malfadades e
adolorides! Doncs, trista de mi, de molta dolor estic abrasada, e no s ab quin
ferro puixa dar fi a la mia alegria, car si penss que per a lo meu pare tingus de
ressuscitar, ja fra fet. Oh trist germans, qui sou estats compresos de la dura
mort! Los quals en les mies adversitats sou entrats en los ulls de mi, trista, e per
vosaltres sens amor s tractada. Als excel.lents e animosos reis e prnceps e als
humils e devots servents d'amor endrece mes lamentacions, com a persona irada e
fora de tot bon prepsit de b obrar, car a mi sola no aminva la dolor, ans
m'augmenta cascun dia, car passe la tenebrosa nit incessantment ab dolorosos
sospirs, car per la humana generaci temerosa de la mort me costreny, que vulla o
no, necessriament he enseguir la tua voluntat, car la potncia femenil no pot
resistir a les tues forces, majorment per jo sser sotsmesa ab violncia en ton
poder, car b es pertany per humanitat al Rei haver compassi dels miserables, e la
pietat humana s plasent a Du e al mn.
E d'all es part l'adolorida Reina, entrant-se'n en una cambra destil.lant dels seus
ulls vives llgremes e adolorits sospirs.
Aprs que l'albans hagu fet son present, mostra al Rei los diners que tenia e dix-
li:
-Senyor, mire la senyoria tua aquests diners que he llevats per fora a un home
dels enemics, e si jo hi vaig sovint ne portar moltes coses, car jo tinc un parent
meu ben acostat qui est en servei d'aquest malvat de capit, e tot quant li fa m'ho
diu tot en secret. E ara, senyor, m'ha dit, perqu la senyoria tua sia avisada, com
fa pastar molt pa e provesi de moltes vitualles per venir ac. Teniu temps per a
proveir si el pors desbaratar e rompre'l, car en la guerra totes coses d'astcia
aprofiten molt als hmens guerrers, majorment a tu, qui est Rei tan poders ,e si
est astucis en la guerra bastes a ssers senyor del mn e ab lo teu fort bra
conquistar aquell.
Lo Rei pres molt gran plaer en les raons de l'albans e dix:
-Ara veur jo ton parent si t'ha dita veritat.
E al tercer dia Tirant arrib e alleuj's en lo lloc on acostumava les altres voltes. Lo
Rei don gran fe en les paraules de l'albans, e lo Rei volgu que fos l'albans una
de les principals guaites del castell e don-li per companyia sis homens fidelssims e
de llong temps servidors d'ell. E com aquest albans venia la tanda de la sua
guaita, havia comprades algunes llepolies e convidava a tots a quells qui eren de la
sua guaita, a menjar e a beure. E venia-li la sua tanda de cinc en cinc dies .
Tirant se'n torn passats tres dies que es fon aturat, e tractaven contnuament de
concrdia ab lo Rei; e Tirant allargava tostemps la concrdia tant com podia. A
dur b dos mesos, e Tirant contnuament anant e venint, e quasi ja no feia mal a
neg. E lo Rei feia anar molt sovint l'albans al camp de Tirant per o que ports
fruites e confits per a la Reina. Eun dia port una atzembla carregada de vi e una
espasa plena de sang.
Com fon davant lo Rei dix-li:
-Senyor, jo sab que el capit feia portar molt vi per fornir la ciutat, e sabent a s
eixit al cam; e un atzembler era restat ms atrs dels altres, he-li dat ab una pedra
pels costats, que el met per terra; aprs ab aquest bast li don tantes bastonades
que el lleix per mort; llev-li aquesta espasa e l'atzembla, qui era carregada del
ms singular vi que jo, grans dies ha, haja vist. Per que et suplic, senyor, que em
vulles dar llicncia que puga parar taverna ac; e com aquest ser acabat, jo en
furtar o en comprar ms, e tot dan, mal e deshonor que ferlos puga, jo ho far.
Lo rei fon molt content, e veren cascun dia venir a beure molts moros, e cascuna
nit que l'albans feia la guaita se'n pujava alt en la torre un gran barral de vi, e
dava molt b a beure a tots sos companyons; e tots los moros prenien gran plaer
de fer ab ell companyia.
Com Tirant hagu practicat moltes voltes ab lo rei Escarino e ab los seus, e anar e
tornar molt sovint ab tota la gent d'armes, e fon ben cert e vu per experincia la
gran fe que lo, rei Escariano dava a l'albans, Tirant fu fer una capsa redona de
ferro ab forats poquets entorn, e venguda la nit que la traci se devia fer, que era
la tanda ue l'albans devia guaitar, pos brases enceses de carb dins la capsa, e
per los petits forats hi entrava vent, que no es podia apagar lo foc, e pos la capsa
en un tros de cuiro embolicada e pos-la's als pits. Com foren a la torre de l'esper
fer la guaita, e sos companyons estaven bevent, l'albans amaga la capsa dins un
forat perqu lo foc no s'apags. E tenien all uns grans tabals, e bevent e sonant
estigueren quasi fins a la mitjanit. E en lo vi havien de singulars licors posades per
fer dormir, segons se pertanyia. Les guaites s'adormien ab lo delits veure, en tal
punt que jams se despertaren. Com l'albans vu que lo sobreguaita era ja passat
e les les guardes dormien, pres la capsa del foc e, ab una capa que vestia, amag
la llum, e pres una palleta e encs-la e pos-la per un forat de la paret que mirava
davers lo camp, e a fu tres vegades.
E Tirant prestament conegu lo senyal que entre ells era estat emprs, e
prestament se part del camp ab molt poca gent; e tota l'altra gent rest armada e
en ordre per a quan serien demanats, e lo Cabdillo per capit d'ells. E per la molta
aigua que hi havia, fon forat a Tirant e als seus de passar prop d'una altra torre, e
l'albans feia molt gran remor dels tebals; e fon gran sort, com pass Tirant prop
de la torrre, que no foren sentits. Com ells foren prop, e los de la guaita cridaven e
deien: "Bona guaita, bona", ells passejaven ferm e cuitaven deu o dotze passos; e
com ells callaven, ells s'aturaven; e aix ho feien fins que hagueren passada la torre
e foren plegats a la torre de l'esper. E Tirant fu detenir la gent, e tot sol acosta's
al peu de la torre e trob una corda prima, que l'albans llanada havia, e l'altre
cap de la corda s'havia lligada a la cama per o que si per cas de mala sort
s'adormia, que Tirant la corda se desperts; per ell jams se deix de tocar los
tabals, e escassament ell sent menejar la corda que fon prestament a la vora de la
torre e tir la corda que pujava una escala de cordes e llig-la molt fort en la
muralla, e aprs ne llig altra. Tirant puj primer, e vu aquells que dormien; dix a
l'albans:
-Qu farem d'aquest hmens?
-Senyor -resps ell-, deixau-los estar, que no est en llur poder de fer negun dan.
Ab tot a Tirant ho volgu veure, e trob'ls a tots sis degollats e plens de sang; e
vist a, puj la gent e acomanarem los tabals a u dels qui eren pujats, e forniren
molt b de gent la torre; e los qui pujaren foren cent seixanta. Llavors l'albans
pos's primer, e davallaren a la cambra de l'alcaid. Com l'alcaid vu tanta gent,
llev's tot nuu, e pres una espasa en la m e fu una poca de defensi. Tirant, ab
una visarma, li don sobre lo cap, que lo hi part en dues parts, que lo cervell n'an
per terra. La muller se pres a cridar; l'albans, qui es trob ms prop, feu d'ella lo
que Tirant havia fet de son marit. Aprs anaren per lo castell posant los forrellats
en les portes de les cambres, e tanta era la remor dels tabals que neg no sentia
res.
Pujaren alt per les torres, e pensaven-se los qui feien la guaita que aquells eren de
la sobreguaita, e no els deien res. E com los eren prop, llanaven-los de les menes
del castell avall; e la u d'aquests caigu en la barbacana e don en l'aigua del vall e
estalvi's, que ms fon la temor que lo mal que es fu; e prestament fon llevat e
pos grans crits per la vila, e tothom se llev. La nova an per la vila, e per lo
castell encara no ho sabien sin per un home qui estava en les ms baixes cases e
peixcava: sent donar aquell gran colp, obr les portes de la sua cambra e sent
molta gent dins lo castell; pres-se a cridar molt grans crits, e fon forat que ho
sentissen per tot lo castell; e com volien eixir de les cambres les trobaven
tancades. Lo rei, que dormia dins la torre maestra, fu-se all fort ab la Reina e ab
una cambrera.
E vengut lo dia posaren moltes banderes per totes les torres del castell, e feren
molt grans alimares e alegres. E tots los forasters qui dins la vila eren, la
desempararen e fugiren. Lo Cabdillo, qui vu lo castell pres e los altres qui fugien,
don aprs d'ells e apreson'n molts: e com torn alleujaren molta gent dins la vila,
e l'altra en la barbacana e per los horts prop de la vila. Aprs lo Cabdillo puj alt al
castell e vu que neg dels seus morts ni nafrat no hi havia: fon lo ms admirat
home del mn e creia que Tirant la sua natura ms se mostrava anglica que
humana, que neguna cosa que volgus fer no li era impossible. E ab estil de
semblants paraules fu principi a un tal parlar.

CCCXVI. Com lo Cabdillo llagotej a Tirant per conduir-lo a son voler.
Oh cosa justa raonar la gravitat d'aquell qui virtuts tots los altres avana! Ab quina
llengua por resitar als onts l'estima de la tua valor? Oh cavaller engendrat en lo
cel! Les tues virtuts per obra se demostren tu qui est ni qu pots fer, car tens
grcia que totes les coses t'obeeixen, e de molt te reste obligat com has alleujada
la mia nima dels trists pensaments que t, car la fortuna m's tan favorable, que
per mitj teu jo puixa lo meu desig complir de fer complida e honorosa venja
d'aquell gloris Rei, mon senyor, qui ab tanta crueldat li font tolta la vida, e havia
per company lo meu fill, qui en lloc meu succeir devia. E per la molta amor que et
porte, tinc confiana en tu que em consentirs que doni fi a mos fatigosos treballs,
per on dar tanta pena a aquest cruel de Rei i fins a tant que la sua nima li
trameta als inferns. E a la Reina, qui nora solia sser mia, li sia dada mort per o
com jo ab lo poder que tinc puixa pendre la real corona del regne de Tremicn. E
per o, cavaller de llinatge e de sang clara, nobles sn los costums; suplic-te que
em perdones com no t'he feta aquella honor que la tua molta gentilea s
mereixedora, car la mia ignorncia merita lo perd. E jo veig clarament los senyals
que la tua profecia manifesten, que jo s en record que, com tu caiguist, t'oren dir
que tu devies conquistar tota aquesta terra, e per quant veig los principis bons, no
es pot no es pot presumir sin que la fi ser molt millor. E prec-te que ab diligncia
ensegueixques lo meu voler, o s, dar prestament fi en la conquesta; majorment
ara que la vida s aspra, e la fortuna que tenim per part nostra prspera, se deuen
executar les coses, e facense una volta los fets, que aprs los remeis ells se
vendran. Car la llengua s estrument ab lo qual casc condueix en dir lo que vol.
No tard Tirant en satisfer al parlar del Cabdillo, e fu-li present de tal resposta

CCCXVII. Resposta que fa Tirant al Cabdillo.
-No deu sser perms per art de cavalleria a negun cavaller, per vil que sia, que
dega retre mal per mal. Quant ms deu guardar lo cavaller virtus d'ofendre l'art
de cavalleria de gentilea, car ms honor se fa lo qui perdona a son enemic, que
aquell qui el mata; e majorment com l'enemic s tal e tan virtus que en lo mal que
ha fet no tinga culpa, per mantenir bona querella, car tal home com aquest Rei s
aix virtus en tots sos actes, segons fins ac per experincia se mostra. E encara
que haja mort lo Rei, ton senyor, no en sies admirat com ell fins ac haja feta la
guerra molt justa e ab gran ra, e si per sos pecats lo rei s mort, segons per la
senyoria tua s informat, e no-res-menys ne tinc major notcia, car en aquell cas
com jo fui trams a ell no m'haguera referida la sua justcia. Ara, puix se que ab
justa causa ell feia la guerra. Du ha pagat a ton senyor segons sos mrits, e si la
fortuna ha portat aquest Rei en nostres mans, per sser jove de vint-e-dos anys,
deu-li hom lleixa complir la sua virtuosa vida. E s prpia cosa e necessria als
cavallers sobre los seus gloriosos actes perqu es disponguen a fer senyalades
coses, car les virtuts conserven l'exel.lncia de l'estament universal. E prec-te,
senyor, que et plcia no voler que aprs de tant singular victria se faa crueldat en
dona, majorment en sang real, car les dones sn exemptes de tots los perills de les
batalles e de crueldat, e a deuen molt esquivar los hmens victoriosos qui volen
senyories conquistar, car neguna dona no s mereixedora de mort, si doncs no
cometia adulteri, segons en la Santa Escriptura, en la llei vella, era acostumat. E
sap b la senyoria tua, que Reina sens culpa mort no merita, e tant com lo mn
durs, de ta senyoria e de mi seria manifestada la veritat de la malesa que
comentrem, en gran dejecci de nostra honor e fama. E no plcia a Du que per
bns ni per senyories jo solls les mies mans en sang de dona d'honor, ni menys hi
consets, com no sia obra de cavallers, e en especial d'aquells qui en la honor volem
mirar, esperant glria de llurs actes. E la tua senyoria per sser capit sobre tots
los capitans, e venir de tal part, e home de tan singular disposici, tenir desig de
fer crueldats! Com sies tan virtus no es pertany de tu, perseguint com a cavaller lo
que comenat has, car en los teus actes tostemps hi deus mesclar amor e pietat, e
restar-te'n ha per sempre glria e honor e inmortal memria.
Tantes raons dix Tirant al Cabdillo, que li fu conixer lo gran defalt que volia fer e
menyscapte en l'honor de cavalleria e en dan seu. Aprs dix Tirant:
-Lo millor consell que podem tenir s que hajam en poder nostre lo Rei e la Reina,
puix tenim ja tots los cavallers de la cort sua.
Anarem a la torre maestra e lo Rei dar no es volia si no li asseguraven la vida e
membres, tenint-se ja per mort, pensant que puix havia mort lo Rei, que tal se
farien d'ell. E planyent-se feia en si grans lamentacions.
-Ara -dix Tirant- lleixem-lo estar, car la fam li far fer prestament la ra. E posem
en bona custdia aquests altres cavallers.
Regoneguerem tot lo castell, e trobaren-lo fornit de moltes vitualles, o s de mill e
de forment, dacsa e pans per a set anys, ab una lcida font d'aigua qui de la penya
sortia.
Venint la nit, lo Rei, tenint gran pietat de la Reina, crid d'una finestra poqueta qui
era dins la torre, e dix:
-Puix grcia en vosaltres no puc trobar, vull abandonar los vicis e enseguir les
virtuts. Qual de vosaltres s cavaller a aqu em puga dar a pres?
-Senyor -dix Tirant -, jo veig ac lo Cabdillo sobre los cabdillos, lo qual s cavaller
molt virtus.
-No -dix lo Rei-, mas asseguram fins t'haja fet cavaller. Aprs jo em posar en ton
poder.
-Senyor -resps Tirant-, jo s estat creat cavaller de mans del ms poders Rei e
ms virtus que sia entota crestiandat, o s, lo Rei d'Anglaterra, qui per sola virtut
floreix en lo mn sens que no ha par. Car aix com la llunat ms clarorque totes
les esteles, aix aquest Rei excel.leix de virtuts a tots los altres reis de la
crestiandat. E per o jo no poria sser fet dues voltes cavaller.
Lo Rei conegu b que aquest era l'ambaixador, que tantab ell parlat havia; dix-li:
-Tu, qui est estat trames a mi per embaixador, assegura'm la vida per so que
puixaa fer actes de cavaller e de rei coronat.
E Tirant responent dix:
-La vida tindrs segura un mes aprs que sies ms en mon poder; e d'a jo et
done la mia fe.
Lo Rei o tingu en tan gran estima com si l'hagus ms en franca llibertat, e
davallat de la torre, obr la porta e pos's en lo llidar ab l'espasa en la m, e dix ab
nimo esforat de cavaller paraules de semblant estil acompanyades.

CCCXVIII. Com lo Rei se ret al Cabdillo per presoner.
-No em clam de la fortuna si m'ha portat en l'extrem que s de la mia mala sort e
desaventura, puix mos pecats m'hi han condut, mas clam-me de la mia gran
ignorncia, que m'haja lleixat trair a un home estrany no conegut car la mia
joventut ha mostrada la poca discreci que tinc, qui m'ha portat en gran dejecci e
vergonya. E qui s aquell miserable cavaller qui per dubte de mort se deixa de fer
lo que la humana natura ha ordenat morint virtuosament, car s reviure per aquest
miserable mn en fama gloriosa? Car no pot sser que qui usa la guerra, per
moltes vegades que pren, que alguna volta no sia pres E puix tu no vols que jo et
faa cavaller, fes-me venir aquell petit infant -que no havia sin cinc anys, que era
fill d'una fornera.
Com li fon prop, fu-lo cavaller e bes'l en la boca e don-li l'espasa e pos's en
poder del dit infant.
-Ara -dix lo Rei- me podeu pendre de poder d'aquest infant e fer de mi tot lo que
vosaltres plasent ser.
Dix lo cabdillo:
-Preneu-lo vs, capit cresti, e feu-lo possar en forts presons.
-No plcia a Du -resps Tirant-que jo prenga a rei de m persona verge, car los
cavallers qui d'honor senten me'n podrien reprendre, a la mia nima es ms
aconsolada de subjugar los reis en que d'apresonar ne matar-los.
-Sus! -Dix lo Capdillo- , a es deia per cortesia per donar-vos l'honor.
-No - dix Tirant-, que aqueixa honor la podeu dar a vostre fill o adquerir-la per a
vs.
No cur de ms replicar-lo Cabdillo, sin que pres lo Rei e pos'l dins una cambra e
fu-lo bellament ferrar; e a Tirant desplagu molt, per per no enutjar lo Cabdillo
no dix res. Aprs que lo Rei fon ferrat, entraren en la torre maestra; trobaren
l'adoloira Reina molt trista llanant contnuament dels baren l'adolorida Reina molt
trista llanant contnuament dels seus ulls vives llgrimes. Com ella los vu, havent
d'ells natural coneixena, e de singular consolaci estigu per bon espai que no
pogu parlar. E cobrat son record, ab humil gest e ab veu piadosa fu principi a
semblant lamentaci.

CCCXIX. Lamentaci que fa la Reina per la vista de Tirant e del Cabdillo.
-Aix com les llames sn augmentades per los vents, creixent en major flama, aix
les mies dolors e pensaments sn augmentats en lo pus alt grau de dolor com vos
he vists, pensant on s lo meu virtus pare e mos germans, e aquell esps meu
que jo ms amava que a la mia vida, que ab vosaltres solia conversar. Oh msera
de mi! Per qu desitge jo que lo meu pare vixqus, puix altra volta hagus de
morir? Car les penes e treballs qui en aquest mn sn, de molt major pena
I'estimen que no los altres. Doncs, atribulada de mi!, ?qu desitge ni puc desitjar
sin la mort, qui dna fl a tots los mals, e reps a les penes e treballs d'aquest
miserable de mn e ple de misries, e seria acompanyada ab aquelles persones que
jo ms amava e desitjava habitar? E per ventura jo desitge lo meu dan en desitjar
que tornassen, car tornant se poria seguir ms mal per a vosaltres i per a ells, i
augment de dolors per a mi, si per algun grau ms era possible que augmentar-se
poguessen. E com jo els perd de vista fon aquell assenyalat dia de dolor: com ja jo
no pogues cridar ni plnyer, lamentant la mia fort desaventura, plorava, per o que
si no oen la mia veu sentissen lo plor. Qu podien fer ms los meus ulls, sin que
plorassen, puix no els podien veure? E lo que em fallia a la veu, augmentava en
plant e batiments, mesclant-lo tots ensems ab les mies llgrimes. Oh piadosos ont,
contemplau en vostres penses los meus cabells calats en lo coll i en les espatles
escampats, segons s costuma de persona molt dolorosa! E les mies vestiduras
augmentaren en gran pes per l'abundncia de les mies llgrimes, qui les havia tant
banyades que les gotes per baix decorrien, e aix tremolava lo meu cos com fa
l'aresta del blat com la toca lo vent. No us demane grcia alguna me sia feta, sin
que prestament me doneu la mort perqu ab lo meu pare puga fer companyia. E
per lo merit vos prec que no em sia dada llonga pena, car la granea de ma
desaventura a totes les altres dones del mn avana, e per cas de ma adversa
fortuna lo darrer comiat que pervenc al terme de ma oda fon un dolors "ai!"
E call e no dix ms. Los capitans, qui veren l'adolorida Reina tant lamentar-se,
aconhortaren-la com millor pogueren.
E regonegueren lo tresor del Rei que tenia, e trobaren-li en dobles cent cinquanta-
dos mlia marcs, per causa que era home molt ric, e lo que havia guanyat com pres
la ciutat de Tremicn e la major part del regne.
Tirant pres les ms honrades mores de la vila e don-les a la Reina perqu la
servissen.
Lo Rei crid los capitans e fu-se venir lo petit infant que ell havia fet cavaller, e
dix:
-Senyors, puix a la fortuna plau que en tal cas vengut sia, no em resta ms a fer
sin sola una cosa: aquest a qui em s dat per presoner s sens heretat, que son
pare e mare tenen molt pocs bns de fortuna; jo de bon grat, ab llicncia de
vosaltres, done graciosament al dit infant, de mos propis bns, vint mlia dobles de
renda tant com la sua vida durar.
E fu-ne llevar carta pblica, rebuda per dos alcadis, e ms, aqu present, fu
donaci de tots los seus regnes e terres a Maragdina reina e muller sua.
-Ara -dix lo Rei-, puix he complit de fer tot lo que desitjava, no resta d'ac avant
sin que faau de la mia persona tot lo que plasent vos sia, que ab molta pacincia
pendr la mort tota hora que executar-la volreu, car ja no emm pot fallir sepultura
deshonrada. Mas deman-vos de grcia que em vinga a veure aquell inic e celerat
home, que de bon grat jo li vul 1 perdonar, puix s estat tan destre e tan sol.lcit en
posar-me en angsties e destruir tot lo meu estat.
Com li fon davant l'albans, lo Rei li present semblants paraules:
-Galant, molt merita la tua fe, que has tengut tan gran nimo de fer una tan gran
maldat e traci de voler destruir un rei en persona i en bns. Per quina culpa
merit jo d'sser tan mal tractat de tu? B has manifestada la ficta amor que tu em
mostraves. Digues, albans, on s la promesa fe que ab jurament de mal cresti
tu prometist d'sser-me lleal? Qui poguera creure que tanta maldat e crueldat en
tu pogus habitar? E b pot pensar lo teu capit que pot fiar molt de tu, car si lo
cas s'hi ve, fars pitjor d'ell que no has fet de mi.Tostemps la fortuna s favorable
als dolents e viciosos. Ara jo et perdone, per o com estic en l'article de la mort, e
no s si ser hui o dem; e jo confie en Mafomet que altri et pagar, car la tua gran
maldat no pot restar impunida.
Tirant no comport que ms parls lo Rei, sin que li dix:
-Senyor, aconhorta't e tingues bona esperana de la tua vida. E pense la senyoria
tua que a sn obres de guerra; que qui la continua li segueixen molts
inconvenients, que unes voltes sn venuts, altres vencedors; e a segueix ms
als grans senyors que no als altres: per o com acostumen ab llur gran poder,
volen llevar la roba als qui no tenen defensi; e algunes voltes la fan justa o
injusta, e Nostre Senyor, qui s just, dna en les batalles e en les guerres la
justcia a de qui s. Per o, si la fortuna t'ha portat ac pensa que tu no est lo
primer ne sers lo darrer.
Resps l'albans:
-Senyor Capit, lleixau-lo estar, que lo Rei me dna crrec de cosa que los altres
m'ho tendran a virtut; car ell podia b pensar e creure que, essent jo cresti i ell
infel, no li podia jo ni devia procurar sin tot lo mal e dan que fer pogus; i era
tengut de fer qualsevulla cosa per eixir de catiu de poder d'infels. D'altra part, tu,
senyor, est tan cobdicis, que tots los bns qui es guanyen en la conquesta los tires
per a tu e els poses en ta potestat e senyoria. Mira quanta moneda havies ajustada
robant viles e ciutats, les quals no t'havia deixades ton pare ni menys tos parents,
ans eren d'aquell fams e virtus rei de Tremicn, qui sens voluntat sua li has
llevada la major part de les terres sues, robant los pobles, forqnt les dones e
donzelles, e fent morir ab gran crueldat totes aquelles qui les viltats no volien
comportar. Guarda, Rei: aquestes coses no sn plasents a Du; e si los capitans te
perdonen la vida, e no t'esmenes, ton fet no ser de llonga durada. E com no
penses tu que Nostre Senyor m'ho ha posat en lo cor e en la voluntat que t'ho diga,
segons meriten los teus grans pecats, e que jo los aquell qui los causa de la
destrucci de la tua persona e dels teus bns? E si per Du s ordenat que jo en sia
executador, jo m'hi sent dispost per executar-ho e portar-te a total destrucci. E si
altres relquies hi restaven a fer, ab aquesta espasa, la qual s esmolada en la mola
d'aquells qui sn usurpadors del b pblic, e dels bns que no pertanyen a tu, ho
far. Digues: qui pot pensar lo gran tresor que has robat a tos vassalis fent-los
pagar cent dobles per casa, destruint tots los cultivadors, e no has volgut pagar lo
sou a la gent d'armes, mas pagues-los de vent, e deies-los: "Robau lo que poreu,
que altra cosa no us daria"? Sin que veig la gran clemncia del Capit cresti, qui
es tanta que jams de la sua boca no pot eixir sin grcia e perd, altrament la tua
persona a foc i a flama deuria perir.
Tirant tingu compassi del Rei, que oa tantes vilanies ab pacincia, que li eren
estades dites per l'albans, e veia que lo Cabdillo n'estava admirat e no li deia res,
man-li que calls, que no volgus donar tantes penes al Rei ultra les que ell se
tenia.
Com dix l'albans-, senyor Capit ! No vol la merc vostra que diga la veritat qui s
manifesta? Car aquest rei s moltt culpable de tres pecats mortals; e per
qualsevulla d'aquells merita la vida perdre.
-Qual sn aqueis pecats? - dix Tirant.
-Senyor Capit - dix l'albans- , jo us ho dir. Lo primer s pecat de lxuria, que
s'ha apropiada la Reina per fora e sens voluntat sua; lo segon s d'avarcia,
perqu s lo ms cobejs rei que en lo mn sia; lo tercer s d'enveja. E si fossem
en temps de justcia, trista de la tua persona!... Mas som en llei de grcia e a li
sost la vida.
Tirant li fu manament que calls e que no li dons ms passi. L'albans de les
noves a Tirant, e en estil de semblants paraules li feu principi.

CCCXX. Com l'albans suplic a Tirant que el fes cavaller
-Tot lo b a la glria d'aquest mn est en cavalleries, car per fer cavalleries los
hmes del mn sn hornats e tenguts en gran estima, sn temuts e obtenen
victria de llurs enemics pugen en gran senyoria conquistant regnes o terres , e fan
tremolar lo mn, aix com fu Alexandre, qui per sa alta cavalleria conquist la
major part del mn. E per o suplic a la senyoria vostra, encara que jo no sia digne,
me vullau donar l'orde de cavalleria, car jo confie de la miserdicrdia de nostre
Senyor Du que em lleixar fer tals actes que seran esmenats tots los meus
defalts, e cridar l'honor que a mi espera, car ma virtut ja esperimentada aterrar
les forces dels meus enemics. E si neguna cosa a la merc vostra passa per la
fantasia, de vergonya,a mi sia atribut e no a vs, per que us plcia eser favorable
per la part mia. E dir-vos he lo que pos un gran filsof,que dix: "Lo cavaller que no
ajuda, e lo capell que no dna, e lo jueu qui no presta, e lo pags qui servitud no
fa, no valen res tots aquests. " Dons feu que vs siau un dels benaventurats.
Tirant no es tard en fer principi a tal resposta.

CCCXXI. La resposta que fu Tirant l'albans.
Antiga autoritat fa testimoni de la veritat de les coses mal fetes,car l'estima de
l'honor que ha menys cabat en tu fa adversa la tua fortuna. E a perqu no em
plau dir-te paraules qui t'agreugen, manifestant l'erra de tots mals que per la tua
m sangonosa sn estats comesos. Per qu a menys prdua de ta honor e fama, lo
que la tua llengua a mi demana sia cosa impossible bonament se pogus fer .E fa
fi, que no et vull dir ms avant.
E l'albans torn a replicar e dix:
-Mon senyor, clam-vos mer dir-me la causa per qu us n'estau.
Dix Tirant:
-Albans, tu m'has servit al plaer meu, de qu te'n reste molt obligat. De mos
propis bns te vull ans donar que no darte l'honor de l'ordre de cavalleria, per no
sser reprs de reis, ducs, comtes e marquesos e dels famosos cavallers: car lo teu
ignocent desig no comporta l'honor de cavalleria, ni rebre aquella, com aquest tan
alt ordre no prtany a totes gents, car s cosa molt delicada e no venir en poder de
tots aquells qui ho desitjen sser; e majorment de tu, qui saben que has ofs
aquest tan singular Rei, e per o series dit reprotxe.E per o jo no ofendria tant
mon orde que els bons cavallers rependre'm poguessem. E si jo ho fes, forat seria
que la tua persona hauria de sostenir tants de dans ab tanta prdua de ta honor,
per justa reparaci del que has ofs el noble Rei. Ms te val sser bon escuder que
mal cavaller, perqu als hmens envejosos de la nostre prspera fortuna ms
s'enutgen. Vet ac cinquanta mlia dobles, que de bon grat te d, puix tan
virtuosament has obrat .
Ell pres les dobles e pass-se'n en la terra d'on era natural, o es Albnia.
Fet a,Tirant orden fossen trameses cent mlia dobles en Tunis a un cosin germ
del Capdillo, que era en aquell regne regidor por lo rei de Tunis, e prega'l que
quits lo senyor d'Agramunt e tots los altres qui dins la sua galera venien. E tots
foren trets de captivitat per lo governador, qui els fu comprar a mercaders, que ell
gens no s'hi mostrava; e aix fu per mor del Capdillo. E trams-los tots on era
Tirant. E com los portaven dins , tenen l'esperana perduda de jams eixir de
captivitat, fins que veren lo llur Capit. No penseu que fos poca la consolaci que
ells prenguerenen la vista sua.
Tirant deman prestament a son cos, lo senyor d'Agramunt, si havia vist a
Plaerdemavida, e aquell respps.
-Senyor, d'aquell dolors dia que perdem la galera de vista, jo jams n'he sabut res
d'ella, ans vull creure que sia morta dins la tempestuosa mar.
Tirant mostr que li dolia el dix :
-Jo us jur per la Nostra Dona,que si ab la millor sang de la mia per ressucitar, de
molt bona voluntat ho faria; e si tenia dos bacins e mig de sang, los dos ne daria.
Tirant lo fu molt b vestir e els arm e donl's de bons cavalls, e refresc'ls molt
b de les sues dobles, que els paria que fossen ressucitats de mort a vida. E ms,
ordenaren ell e lo Cabdillo, ab mercaders, de trametre en terra de crestians per
arnesos e per cavalls, com sabessen de tot cert que tota aquella gent que estava en
la ciutat de Tremicn e en les aldees eren arribats a sis lleges del castell de Mont
Tuber, on ells eren, e com havien tramesos correus per tota la terra dels moros
emprant a molts parents que el Rei tenia en la Barbaria, que li vinguessen ajudar.
Tirant, sabent a, ordenar que lo castell fos ms provet de totes les coses
necessries molt ms abundosament que no era.
La gent del rei Escariano un alba de mat aplegaren davant lo castell e donaren lo
gran combat a la vila. E Tirant deix al Cabdillo alt en lo castell, ab lo senyor
d'Agramunt en guarda del Rei, i ell fu obrir la porta de la vila, e davant la porta
fu fer aqu un baluard, e jams volgu consentir per res que les portes se
tancassen, ans nit e dia tostemps estaven obertes. E en la primera venguda que
feren, veent la porta de la vila oberta tots cuitaren en aquella part. La mortaldat
dels moros fon tanta en lo baluard que los que venien detrs no podien passar
avant per los cossos morts que all estaven. Infinida gent fon la que mor dels de
fora; e dels de dins n'hi hagu molts de nafrats, mas pocs morts.
Los moros ordenaren ses batalles e totes les hores del dia venien a combatre. E de
continent que l'una esquadra de gent era cansada, anava-se'n aquella e venia-n'hi
altra fins que era nit escura. E en la nit Tirant feia adobar los fossats e lo baluard e
tot lo que mester era. Com los moros veren que noure no els podien, e tanta gent
los mataven cascun dia, deliberaren de no combatre ms, mas fessen portar tantes
bombardes com poguessen haver del regne e fora d'aquell, e en moltes parts
trameteren per haver-ne. E Tirant fon nafrat de dues nafres: l'una en la cama, on
solia tenir mal, e l'altra en lo cap, de colp de passador, que li pass lo bacinet, que
entr lo ferro un poc lo cap.
E pass b un mes que no s'hi feren armes, sin ben poques. E Tirant puj-se'n al
castell, e lo senyor d'Agramunt fon capit en la vila. Com les bombardes foren
ajustades, que foren ms de cent, assetjaren l'artelleria e comenaren de tirar, que
feien gran mal, e Tirant no podia eixir per rompre-los. Tingu aquest avs perqu
no tirassen: pres lo Rei e tots los altres presoners, e posaven-los sobre posts
amples e, ben lligats ab cordes, calaven-los en dret de la muralla. E com los de fora
veien lo Rei en tal so estar e los altres presoners, que hi tenien pare o fill o
germans, no consentiren que les bombardes ms tirassen. E per a havia entre
ells de grans debats, e moltes morts que se'n seguien. Com lo Rei estava en
aquelles posts cridava ab miserable veu, ab los altres, que per reverncia de
Mafomet no volguessen tirar. E los moros de defora alaven una bandera per senyal
de segur, e llevaven del mur lo Rei e los altres; e deliberaren, per no posar la
persona del Rei en tan gran perill, que esperassen que vengus lo rei de Bogia, qui
era son germ e cunyat del rei de Tunis. E havien nova com tots se posaven en
orde ab lo major poder que ells podien fer; e per causa d'a ells feren treves per a
dos mesos.
E molts parents, cavallers e servidors, aprs de les treves, pregaren als capitans
que els deixassen entrar en la vila e en lo castell per parlar ab lo rei Escariano. E
ells foren contents, que daven llicncia a cinc cavallers, que cadascun dia estaven
de sol a sol ab lo Rei; com veia la nit tornaven-se'n en lo llur camp. Aquest moros
hagueren nova certa com los reis de Bogia, son germ , e lo rei de Fes e lo rei
Menador, lo rei de Persia, lo rei de la Tana, lo rei de la menor ndia, lo re de
Doms, lo rei de Geber, lo rei de Granada, lo rei d'Africa. Tots aquests reis los de
ms eren en deute de parentesc ab aquest rei de Escariano, e lo menys que cascun
d'aquests portava eren quaranta-cinc mlia combatents. E lo rei de Belamern
s'ajust ab lo rei de Tunis ab huitanta mlia combatens, e ab aquella gent
vengueren a socrrer los altres, e tots justats tenien lo siti.
Segus un dia que las Reina trams a cridar a Tirant que volgus plegar a la sua
cambra que o com volia parlar ab ell, e Tirant, impensat per qu el volia,
prestament hi an, per b que encara no era ben guarit de la cama nafrada, Com
Tirant fon ab ella, la Reina lo reb ab cara molt afable, fu-lo seure al seu costat, e
ab veu baixa li feu principi e semblant requesta.

CCCXXII. Requesta d'amors que fa la Reina a Tirant.
-La llum perduda s recobrada als meus ulls, e aleant lo meu cap te veig com a
senyor del mn, car lo cel e la term e totes les coses que lo gran Du ha creades
t'obeeixen, e b et pots nomenar digne sobre tots los altres cavallers, car
mereixedor est d'ser senyor de tots aquells qui d'honor senten. Oh benaventurat
cavaller, d'eterna fama! Digues-me, virtus Capit: on s fugida la delitosa bellea
de la tua vista, e en has lleixada la fresca color de la tua graciosa cara? Quina s
I'ocasi de la gran flaquea de la tua noble persona? E los teus cabells resplandents,
sens maestrvol m ornats, e los teus ulls, qui parien dues esteles matutines, com
se sn aix aflaquits? Ms fiamejants los trob aquella plasent nit que ens traguist
d'aquella dolorosa pres, e jo, ms piadosa que altra, tengu tan gran grat de la tua
virtuosa persona ab tanta singularitat proporcionada, que avorr a mon esposat,
que no tenia ulls ab qu el pogus veure: e apartada d'ell, tota la mia amor
transport en tu sol, qui est la flor dels millors. E jo b conec, Capit senyor que
jams bastaria a premiar-te lo gran servici que m'has fet per qu suplic al nostre
Mafomet que te'n vulla retre lo pren i en lo que jo fallir, e per la part mia com no
tinga cosa de major estima que la mia persona, encara que no sia suficient premi al
que tu tant vals e merites. Per qu et suplic, senyor, que em faces grcia de voler
sser senyor d'aquesta terra e de la mia persona en compensaci de tos treballs;
car ms estimaria sser serventa tua que senyora del mn, perqu la tua virtuosa
persona s tal e de tanta gentilesa, que verdaderament est mereixedor de molt de
b i honor, molt ms que tots los reis e prnceps qui hui porten corona, que ab
veritat altre renom dnes de tu que no fan tots los altres prnceps del mn. E la tua
merc no em tinga a mal lo que et dir, encara que jo no en sia mereixedora, car
sobre tots los hmens del mn te volria per marit e per senyor. E si jo los estada en
llibertat e no tems infamia, ab tu me'n fra anada. E si la tua noblea me
desempara, on trobar jo refugi ni esperana de persona tal qui a mes dolors
remei puixa donar sin t, o la mort, qui s la fi de tots los mals?
Admir's Tirant de tal requesta, e no tard en fer-li semblant resposta.

CCCXXIII. Resposta que fu Tirant a la requesta d'amors que la reina li
havia feta.
-Sia la mia benvolena estigus en ma llibertat, gran culpa tendria de refusar
requesta de tanta vlua, car les vostres agraciades paraules me mostren granea de
tanta amor, que m'obliga en servir e ajudar a la senyoria vostra e pendre-us en
compte de filla. E seria a mi un gran defalt ue jo volgus donar lo que tinc ja donat
e fora de ma llibertat. Car per la molta amor que tinc de servir-vos, mon pecat vos
confessar: gran tems ha que jo ame una donzella de gran estima e ella per
semblant a mi, seria gran defalt meu que per ella sser tan virtuosa, que ha
servada tanta virtut d'honestat devers mi, que jo comets tan gran maldat devers
ella ni li falls en ses amors: ans permetria la mort que tal cas se pogus dir de mi.
E prec a Du que si tal pensament me passava per l'enteniment, que s'obrs la
terra, e aqu fos encls en sepulcre de dolor. E vs, senyora, qui sou dotada de tant
saber que no ignorau los termes d'amor, lo que no voldreu per a vs, no deureu
desitjar per altri. E prec a la senyora no s'agreuge del meu parlar, car vs sou
persona tal e de tanta estima que no s dama en lo mn qui ms puga valer; ni s
prncep ni caballer, per virtus que fos en lo mn, que no es degus tenir per
benaventurat en posseir la vostra gran bellea. E com veritat sia una de les causes
que nostres passions refrena, les fundades e invencibles raons de vosra senyoria,
los escurs nvols de la mia apassionada ignorncia en vapors convertint, ab sol
llumins de vera doctrina, han il.luminat lo meu entendre, calfant ma voluntat de
servir vostra excel.lncia, que la vida no tinc en car si l'havia a despendre. E perqu
lo pecat meu vos he confessat, de ms abundant perd teniu causa de perdonar-
me; per per mrits d'aquella qui per molta gentilea sua afectadament m'ama, ha
volgut Du que lo meu cor e voler no es puga mudar, e per causa d'a lo meu cor
plora gotes de sang, e jams se veur alegre ni content fins que veja la senyora de
qui s. Mas havent per cert que mrit neguns no basten de fer menys ma
benvolena, puix altre delit amor ab si no porta sin esperana de benaventurada
fi, per qu jo no em desespere prenent per tal fi vostra inestimable vlua, la qual
per la mer vostra tenir tanta bellea, graci e saber, m'obliga dir-me servidor
vostre tant com lo viure m'ho consenta. E per temena d'errar me deixe de resitar
les mies prpies passions, per b que no es mostren tan grans com sn les mies
fatigues, car dix un gran poeta que les fatigues traen a penes amor de la pensa.
Ajuda'm en cara altra ra que no em vull oblidar: com vostra senyoria si a mora e
jo cresti, no seria lcit tal matrimoni. E no perdau, senyora, per lo que dit he,
l'esperana de mi, car tant com nima tendr en lo cos, jams vos fallir en servir-
vos, absent o present, onsevulla que jo sia, car lo vostre molt merixer m'hi obliga.
No tard la Reina, ab llgremes als ulls, fer-li semblant rplica.

CCCXXIV. Rplica que fa la Reina a Tirant.
-Poc se poguera creure que un cavaller de tanta noblea, ab compliment de totes
virtuts, habits tanta crueldat de refusar requesta de tan gran amor, car si tenies
coneixana quant ma vida perilla, per art de gentilesa deuries sser prompte en
procurar-me lo remei. E de tal pensament estic temorosa de dir-te quant estic
abandonada com veig que no et puc dir la menor part de la pena mia. En tals
contrasts per sobres gran dolor la mia nima est turmentada, e ara t's manifesta
la causa d'on tant temps la mia gran amor t's estada coberta, la qual, sol un punt
d'egual temor no desacompanyada, jams ha sofert la mia voluntat te pogus dir
ab atreviment quanta s la senyoria que tens en mi . E coneixent lo teu gran
avisament, te fa cert: si a mes paraules negars creena, no et tardar lo mrit
que ser de ma presta mort, e aix los meus mals no hauran llonga durada.
Aconseguint terme d'infinida glria, si de tu he acabat remei, e fent tu lo contrari,
pendr fi en mi, deixant-me de viure ab sola nsia que los meus mrits ab los teus
tant se concorden, que egualment mirant, en paras o en infern los dos prenguen
posada. E si et parran les mies paraules ab si veritat no porten, pensa que no poca
amor dir tals coses m'obliga. Ab tot que si d'espill no tens fretura, veurs de tos
bns per defalt no porten, pensa que no poca amor dir tals coses m'obliga. Ab tot
que si d'espill no tens fretura, veurs de tos bns per defalt de ben dir la ms part
sser callada, e haurs a creure que si com a du t'adorava, nom de mala mora
mereixeria. Mas sol un demrit ma extrema amor guasta, que los teus molts bns
forada a tanta amor me porten, havent per cert mrits alguns no basten d'sser
amada me facen mereixedora. E a tan fallides esperances, seguint lo costum de les
altres, deurien fer menys ma benvolena, puix altre delit amor ab si no porta sin
esperana de benaventurada fi. B que jo no em desespere prenent per tal fi la tua
inestimable vlua, la qual deute m'obliga dir-me tua tant com lo viure m'ho
consenta, adorant a tu, que altre du ma llei no em mostra. Com me dius jo s
mora e tu cresti tal matrimoni sser no podia, e jo dic lo remei: que b es pot fer,
en tornar tu moro, e la mia demanda se complir e en tal cas haur lloc. E si fer no
ho volrs, que vulles dir que la tua llei sia millor que la mia, de bon grat o creur e
tostemps dir que aix s; e tota hora que tu volrs experimentar, coneixers
quanta s la mia amor e fermetat. Per qu, cavaller virtus, obre los ulls e veja lo
teu cor sentit; lo que dic ho fer ab major voluntat que tu pensar no pories. E de la
donzella que em dius que ames, jo crec que s somni per excusar-te, sin que
mostren tenir poc grat de mi e per o denegues lo matrimoni. E encara que aix sia,
no em vull oblidar de regaciar-te la gran obligaci que et tinc, que com a bon
cavaller e virtus me fas profeta d'ajudar e valer-me en la gran necessitat e
congoixa en q s posada; encara que per art de cavalleria hi sies obligat defendre
les persones desemparades, jo no ho prenc per aqueixa part, sin que ho accepte
com d'un pare e senyor, perqu et veig tan magnnim e virtus que no pots fer
sin lo que has acostumat, e d'a te'n bese les mans.
Tirant pens un poc en si e vu lo bon prepsit de la Reina, que tenia en fer-se
crestiana; alegr-se'n molt e vure, ab los ulls de la pensa, cam per on la santa
crestiandat poria sser exalada. Deliber de mostrar molta amor a la Reina perqu
tingus voluntat de fer-se crestiana, no perjudicant en res l'amor que tenia a la sua
Princesa. E ab cara afable, mostrant sser molt content Tirant de la Reina, ab
gracis gest li fu principi a tal rplica.

CCCXXV. Rplica que fa Tirant a la Reina.
-Les paraules sn senyals ab los quals nostres intencions se mostren, car en altra
manera, elles, closes dins los corporals murs e segellades ab lo secret segell de
nostra voluntat, sols Du sn descobertes. E aix, senyora vituosa, jo us ame
verdadera amor, e us desitge servir, empero no encara segons la senyoria vostra
ho accepta, mas quiti e despullat de sensibles passions, e apartat de tota amor
libidinosa, sin ab verdadera caritat, mas acostant-me a la senda per en les
passions caminen, puix amor ha en mi en tant extrem pres posada. Mas la felicitat
e promptitud d'atnyer delits no em fa desviar de la fi a la qual com a darrer b
esguarda, ans les dificultats si en contrastar a mon voler s'esforcen, com l'aigua al
carb encn majors flames de ma benvolena, e aix a malalt e infecte gust, les
coses als altres no pocs dolces, a en egual de fel amarguen, per o com natural ra
me fora de servar la promesa fe. E encara que no siau senyora de la mi persona,
ho sereu dels bns e de la voluntat, e per mi ser augmentada ab multiplicades
virtuoses obres l'honor de vostra fama, reservant la vida per actes de virtut
estimada que dels prudents s'espera, en diferncia d'aquells que no volen usar de
natural ra, que los folls perills esquivar solen les dames qui sn virtuoses qui viure
volen virtuosament. E aquella cosa rectament s desitjada la qual aprs que s
atesa millor al qui la posseeix. E per o, alg de virtut acompanyat no deu elegir la
mort sin per vlua que ms que la vida dignament s'estime. Per qu suplic,
senyora, a la senyoria vostra vos plcia rebre lo sant baptisme de la santa e
verdadera llei crestiana, si voleu ab Du sser acompanyada, ab auxili del qual, si
jo vixc, sereu senyora del regne vostre; e dar-vos he marit rei coronat, jove e
virtus, que de mi, com vos he dit ab tota veritat, no puc muller pendre, que ja en
tinc; e si tal cas cometia, no sereu dita muller, mas amiga, e la vostra excel.lncia
mereixedora s de major de mi. E, s m'ajut Du senyora, no ho fa perqu la
vostra gran bellea e molta virtut no sia a mi ms en grat que de dona ni donzella
que en 1o mn jo haja vista, car no s cavaller en lo mn, per gran senyor que sia,
que no es tingus per benaventurat que la vostra amor pogus aconseguir. E no
dubteu, senyora, en lo que us he dit, car si jo moria en aquesta conquesta havent-
vos e posada, seria molt gran dan e desolaci vostra, que restareu destruda e
sens reparo. Dones, molt ms val a la senyoria vostra pendre altre marit, lo qual
per ra sia ms vividor qu jo, per no passar tants perills, car sabuda cosa s que
qui sovint en armes va, hi deixa la pell o la hi deixar, e per b que ara los vostres
agraciats ulls en la preencia mia se planyen destil.len llgremes d'amor, no
passar molt que per vista d'algun gentil cavaller se riuran.
E don fi Tirant en ses raons. No tard molt la Reina, aprs que s'hagu eixugades
les llgremes, ab un agraciat sospir, fer principi a semblant rplica.

CCCXXVI. Rplica que fa la Reina a Tirant.
-La glria que en lo mn en tan gran jovent has atesa me fa desitjar d'sser
serventa o cativa tua, a fi que los meus ulls atribulats d'excessiva amor
contnuament poguessen contemplar la tua noble persona, car conec-te de tant
nimo que ab excs de perillosos treballs has ms ents en augmentar la tua
gloriosa fama que no adquerir riqueses. E les tues prudents paraules han obrat en
mi, e presa tal fora, que mon deliber te vull publicar, que justament m'has
obligada a l'execuci de tal empresa. Car de moltes coses, ans de palesament sser
eletes, sens vergonya hom se pot retraure, les quals aprs, si no ab grandssima
infmia, no cosenten sser deixades. Doncs, senyor virtus, sies prest en dar-me lo
sant baptisme, puix est flor de tot poble batejat.
E Tirant, qui vu la bona voluntat de la Reina, de voler-se fer crestiana, fu-se
portar prestament un bac d'or e un pitxer de la desferra que havien presa del rei
Escariano. E Tirant fu descobrir lo cap a la Reina, e rest en cabells, los quals eren
de tal resplandor que es mostrava la sua cara ms anglica que humana. Tirant la
fu agenollar, e ab lo pitxer li llan aigua sobre lo cap, dient-li:
-Maragdina, jo et batege en nom del Pare e del Fill e del Sant Esperit.
E llavors ella se tingu per bona crestiana; e all, en presncia de tots, quatre dones
qui servien la Reina reberen lo sant baptisme. E feren molt santa vida ab molta
honestat.
Com lo rei Escariano sab que la Reina s'era feta crestiana, fu-se venir a Tirant, e
de semblants paraules li fu present.

CCCXXVII. Com lo rei Escariano requer a Tirant que el fes cresti.
-Coneixent quants generosos coratges los infortunis fan esforar en los adversos
casos, per manifestar a les gents l'nimo que tenen, estimant que tan extremes
dolors e no poquetes prdues com les mies, Du ho ha perms per augment de
major honor e glria mia, e per exercici de ma pacincia; e si a molts enamorada
querella ha fets animosos, de tal fe sn dignes emprenedors e seguidors, qu
restar de present lo mn, de cavallers aix despullat, que la persona real, de tan
justssima querella defensor ne protector no trobe? Per qu dic a tu, Capit virtus,
qui est cap de la secular potncia, espasa e coltell defenedor de la santa religi
crestiana, que puix veig ma senyora la Reina que s's feta crestiana, jo de bon grat
vull seguir les sues virtuosas obres. Per qu et prec que em vulles dar lo sant
baptisme e que vulles sser ab mi germ d'armes tant e tan llongament com la vida
nos acompanyar, essent amic de l'amic, enemic de I'enemic. Si a tu vendr en
grat, ho tindr a molta grcia. Emper ans que jo em batege, vull sser adoctrinat
de la santa llei crestiana, e saber quina cosa s la Trinitat, a fi que ab major
devoci jo puixa rebre aquell sant sagrament del baptisme; e si neguna cosa hi
saps, la'm vulles reduir a memria. Mas pens-me que, segons los actes virtuosos
que et veig obrar que tu has ms aprs en l'art de cavalleria i en lo fet de les
armes, que no en declarar los fets de la Santa Escriptura.
Resps Tirant:
-Senyor, jo no hi s molt; per jo us dir lo que n'he aprs en lo temps de ma
puercia; car la santa llei crestiana no vol ni consent que los catlics crestians
hagen a creure ab raons ni a proves, sin per sola fe. E aquesta matria s tan
alta, que qui ms hi vol saber, menys hi sap, sin aquell a qui Du dna la
intel.ligncia per pura grcia. E per b que jo segueixca la prtica e I'estil de les
armes, m's de necessitat saber aix en le coses esperituals com en les temporals;
emper per b que jo no sia home de tan gran cincia com seria necessan per
parlar de semblant matria de la Trinitat, qui s tan alta que have mester molt que
alceu I'enteniment, e encara haureu molt a fer en poder-ho compendre.
Tirant, lo millor que sab e pogu, li declar de nostra fe tot lo que un crestianssim
e devot cavaller hi pot entendre, en tal manera que lo Rei ne rest molt content i
aconsolat; per qu ab la devoci que ell venia al sant baptisme, per obra del Sant
Esperit ell comprengu tant nostra fe com si tota sa vida fos estat cresti. I ab
alegria inestimable dix lo Rei:
-Capit virtus, no poguera jams creure que per a sser cavaller poguesses tant
saber en los fets de la Trenitat, e tu n'has parlat tan altament que jams pensara
que lo teu enteniment fos tan subtil en dar-m'ho aix entenent com ho has fet; ms
notcia m'has donada de la fe crestiana tu sol que no feren aquells frares que en ma
companyia estaven. Ara et prec que em vulles dir qual s lo major b d'aquest
mn, car per grcia de Du jo tinc b compresa la santa Trinitat, e de continent que
m'ho haurs dit, jo em far cresti.
Tirant, que vu la bona voluntat del Rei, pres-se a dir en 1a forma que oireu.

CCCXXVIII. Qual s lo major b d'aquest mn.
-Diverses sentncies foren dels antics filsofs qual era 1o major b d'aquest mn.
Digueren que riqueses, dient que aquelles eren estimades, e los hmens rics eren
honrats. E d'aquells fon Virgili, qui fu llibres com se porien adquerir riqueses, e
Csar, qui pos tot son enteniment en les riqueses d'aquest mn. E altres digueren
que cavalleria, car per cavalleria havia hom en aquest mn victria de moltes
gents, e aquell fon Luc, qui en sos llibres molt ne parl. Altres digueren sanitat era
conservament de vida, dels quals fon Galin, qui fu llibres com hom pogus haver
salut, e l'emperador Constant, qui per salut volgu donar tot lo seu Imperi. Altres
volgueren dir que lo major b d'aquest mn era amor, car per amor s l'hom alegre
e jois, dels quals fon Ovidi, qui fu llibres d'amor, e misser Joan Bocaci de Triol i
de Griseida, e de Paris e d'Elena, de qu es feren molts singulars actes. Altres
digueren per bones costumes l'home vil era exalat, dels quals fon Cat, qui fu
llibres de bones costumes. E altres digueren que saviesa, car per saviesa coneixia
hom Du e a si mateix, e totes les creatures de Du, e aquest fon Aristtil, qui fu
llibres de saviesa, e lo rei Salom, qui, entre tots los altres, Nostre Senyor Du lo
volgu dotar de saviesa, lo qual dix: "Jo ame saviesa perqu s il.luminaci de
l'nima, e per ella tinc honor davant los vells e los jvens, d'on proceeix subtilesa
en jutjar davant les potestats als qui ho mereixen, e posseeixca memria per a tots
temps en ordenar los meus pobles en los pensaments d'aquells, s gran delit. "
Doncs, aquest deu hom enseguir, car ms val que or, ni argent, ni pedres
preciosas. Per molts sn que hi treballen per aconseguir saviesa, e no sn tots
d'un enteniment, car uns treballen en saber per ra que sien millors que los altres,
e aquest aitals sn moguts per pecat de suprbia, qui volen saber per ra d'exalar
a si mateis, e aquests tals lo llur saber s inflat, qui dna suprbia. Altres aprenen
saber ab qu puguen haver riqueses, e aquests tals sn moguts per lo pecat
d'avarcia, e l'enteniment d'aquests seria convinent cosa saber de medecina, car
per aquella se poden aconseguir riqueses temporals. E altres treballen en saber per
ra que sien lloats per les gents: aquests sn moguts per vanaglria, e aprenen
saber covinent a ells, o s, les natures del cel e dels planets, e lo moviment
d'aquells, e les propietats dels elements, e d'altres coses qui donen semblant saber.
Altres treballen en saber per conixer a si mateis: aquests sn moguts per virtut de
Du, e llur enteniment s bo, car treballen en viure b e servir a Du, e aquests
tals han la glria celestial, e la flor e fruit de saber, e sn nomenats savis. E veus
ac, senyor, tot lo que hi s en lo que la senyoria vostra m'ha demanat; e si ms hi
sabs ms vos n'haguera dit, e suplic-vos me faau grcia de voler rebre lo sant
baptisme, e jo us vull servir e sser-vos germ d'armes.
Resps lo Rei e dix que era molt content, e que cosa en lo mn tant no desitjava
com sser cresti, e que el pregava que prestament fos fet. E Tirant li dix:
-Senyor, jo vull que ans de totes coses me faau lo jurament de la germandat, a
l'alquible, com a moro, e aprs, com sereu cresti, altra volta com a cresti.
Dix lo Rei que era content de fer tot lo que ell volgus. Tirant per provar-lo, li dix:
-Senyor, voleu rebre lo sant baptisme en pblic o en secret?
-Com! -dix lo Rei- e penses-te tu que jo vulla enganar a Du? Ans me plauria molt
se fes en presncia de tota la gent fer-me, cresti e rebre lo sant baptisme, a fi que
veent batejar a mi tinguen ocasi de batejar-se. E prec-te que de continent hi
vulles trametre.
Tirant, per lo gran benefici que s'esperava d'aquesta cosa augment de la santa llei
crestiana, fon molt sol.lcit, e trams un moro als capitans del rei Escariano a dir
com lo Rei manava, sots pena de la feeltat, que vinguessen a ell ab tota la gent. E
los moros foren contents d'obeir lo manament de senyor com los mans que
vinguessen pacficament e sens armes; e aix fon fet.

CCCXXIX. Com lo rei Escariano se batej.
Aprs que la Reina se fon batejada e Tirant hagu tret lo Rei de pres, fu-lo
davallar en la vila, per o com eren d'acord que es volia batejar. En aquella vila
havia una bella plaa, e Tirant fu fer un bell cadafal e fu-lo molt b
emparamentar de draps de brocat e de ras, e lo Rei estava alt, ben abillatllat,
asseit en una bella cadira coberta de brocat, com a rei, e una gran conca d'argent
plena d'aigua aparellada en una part del cadafal. E havia feta fer Tirant una escala
ben ampla ab sos graons per poder pujar e davallar los qui batejar-se volrien.
Los capitans del rei Escariano ab tota la gent partiren camp a peu e desarmats,
perqu era prop de la vila, molt pacficament. Com foren al portal, triaren-se tots
los capitan cavallers, e entraren primers; e l'altra gent los seguia. Com foren en la
plaa e davant lo cadafal del Rei, feren-Ii tots molt gran reverncia e digueren-Ii
que els manava la sua senyoria. Lo Rei ab esforada veu se pres a dir forma de
semblants paraules:
-Los meus fidelssims vasalls, parents e germans: a la divina Clemncia s estat
plasent d'haver pietat de mi e de tots vosaltres, si us voleu, car ha'm il.luminada la
mia nima e lo meu enteniment, com per aquest virtus Capit cresti he rebudes
moltes grcies: la primera, que m'ha tret de pres e posat en llibertat; la segona,
que m'ha instrut en la santa fe catlica per tal forma que jo tinc notcia verdadera
com la secta Mafomet s molt falsa e reprovada, e tots los qui en ell creen van a
total destrucci e damnaci. Per qu us prec e us man com a bons vassalls e
germans, vos vullau batejar ab mi e ferme companyia. E fiau de mi que, a crrec
meu e de la mia ma, vosaltres rebau lo sant baptisme en salvaci de les vostres
nimes. E los qui es deliberaran de batejar-se, no es moguen; los qui no es volran
batejar, buiden la plaa e facen lloc als altres que vendran.
E dites aquestes paraules, lo Rei se despull en camisa en presncia de tots; e
Tirant lo port a la conca, e aqu el batej llanant-li un pitxer d'aigua sobre lo cap,
dient:
-Rei Escariano, jo et batege en nom del Pare e del Fill e del Sant Espirit.
Aprs Tirant batej quasi tots los presoners, per o com los dems eren parents del
Rei ben acostats. Aprs se batejaren dos capitans, qui ab tot llur llinatge reberen lo
sant baptisme: l'un llinatge se nomenava de Benarag, e l'altre de Capan. E en
aquell dia foren batejats, per la m de Tirant, passats sis mlia moros. Los altres
restaren per a I'endem e per als altres dies, fins que tots fossen crestians. E pocs
foren los qui se n'anaren, e dels ms rons los qui no es volgueren batejar.
Aprs dix Tirant al Rei:
-Senyor, en lo temps que la senyoria vostra era moro e enemic de la nostra santa
llei crestiana, me fs jurament de moro que sereu ab mi germ d'armes, per qu
us suplic que ara de nou me tomeu a fer altre jurament com a cresti perqu la mia
nima ne sia ms aconsolada.
Lo Rei dix que era molt content. E Tirant de sa m havia escrits quatre Evangelis,
en un full de paper, dels quatre evangelistes, e pos'ls-hi davant, e lo Rei fu lo
jurament en semblant forma.

CCXXX. Lo jurament que fu lo rei Escariano a Tirant.
-Jo, Escairano, per la divina Grcia rei de la Gran Etipia, com a fel cresti e
verdader catlic, pose les mans sobre los sants quatre Evangelis e fa jurament a
tu, Tirant lo Blanc, d'sser-te bo e lleal germ d'armes, tant e tan llongament com
los nostres dies duraran, ab promesa fe d'sser amic de l'amic e enemic de
l'enemic. E per bona germandat te promet de tots mos bns presents e
esdevenidors de partir ab tu mitat, e si per cas d'adversa fortuna tu eres pres, de
posar a perill de mort la mia persona e los bns en ajuda a favor tua. E dic ara per
llavors, e m'obligue sots virtut de la promesa fe, de complir totes les coses qui a
bona e pura germandat se requiren.
E Tirant fu lo semblant jurament, com ja li n'hagus fet altre com lo Rei jur com
a moro. E fet lo jurament per cascuna part, s'abraaren e es besaren, e d'aquella
hora avant tots los qui es feien germans d'armes prenien la forma d'aquest cartell.
E complides les coses desss dites, Tirant torn a batejar, e la pressa era tanta dels
moros qui es volien batejar, que Tirant no bastava nit e dia en dar-los lo sant
baptisme, fints a tant que venc un frare de l'orde de la Merc qui era arribat en la
ciutat de Tunis e vengut ab una nau de marcaderia per traure cautius crestians.
E lo dit frare era natural d'Espanya la baixa, d'una ciutat qui s nomenada Valncia,
la qual ciutat fon edificada en prspera fortuna d'sser molt pomposa e de molt
valentssims cavallers poblada, e de tots bns fructfera; exceptat espcies, de
totes les altres coses molt abundosa, d'on se traen ms mercaderies que de ciutat
que en tot lo mn sia. La gent qui s d'all natural, molt bona e pacfica e de bona
conversaci; les dones d'all naturals sn molt femenils, no molt belles, mas de
molt bona grcia e ms atractives que totes les restants del mn; car ab lo llur
agraciat gest e ab la bella eloqncia encativen los hmens. Aquesta noble ciutat
vendr per temps en gran decament per la molta maldat qui en los habitadors
d'aquella ser. D'a ser causa com ser poblada de moltes nacions de gents, que
com se seran mesclats, la llavor que eixir ser tan malvada que lo fill no fiar del
pare, ni lo pare del fill, ni lo germ del germ. Tres congoixes ha de sostenir
aquella noble ciutat, segons recita Elies: la primera de jueus, la segona de moros,
la tera de crestians qui no vnen de natura, qui per causa d'ells rebr gran dan e
destrucci. Encara diu ms, que la causa per qu s tan fructfera aquella regi e
tan temprada si s que com l'espera del sol dna en paras terrenal, que reverbera
en la ciutat e regne de Valncia perqu li est de dret en dret; e d'ac li ve tot lo b
que t.
E tornant al propsit, aquest frare desss dit, sabent que un capit cresti havia
pres lo rei Escairano e havia quitats tots los catius crestians qui eren escapats de la
galera qui es perd, an-se'n dret on Tirant era per demanar-li que per amor de
Du li fes alguna caritat perqu s'en pogus portar alguns catius que hi havia
d'aquell regne de Valncia, los ms que pogus. com Tirant vu lo frare, fon lo ms
content home del mn e preg'l que batejs tots los qui restaven. E en aquells dies
foren batejats quaranta-quatre mlia e tres-cents vint-e-set moros e mores, qui fore
en cam de salvaci.
Com la gent del Rei, los quin no s'eren volguts batejar, veren lo Rei cresti, tots se
partiren d'ell, e no restaren solament sin los crestians.
La fama prest se divulg per tota la Barbaria, en tanta quantitat que venc en notcia
dels reis qui venien en ajuda al rei Escairano; e moguts de gran ira, caminaren lo
ms prest que pogueren e prengueren-li tot lo seu regne e donaren-lo al fill del rei
de Prsia e de continent lo coronaren rei.
E en aquest espai de temps que aquests reis conquistaven les terres del rei
Escariano, los conreus li venien cascun dia ab la mala nova recitant-li com li prenien
tot lo regne, que no hi restaven sin tres castells, que es tenien, que no es volien
dar. E all era la ms gent dels reis per pendre aquells castells.
Aprs que lo rei Escariano fon fet cresti, Tirant lo preg molt e el suplic que
volgus tornar totes les viles e ciutats que pres havia del rei de Tremicn e les
restitus a la Reina, a qui pertanyien; e lo Rei molt liberalment lo hi atorg. Per lo
Rei preg a Tirant, com a germ seu d'armes, li volgus donar la Reina muller.
-Senyor- dix Tirant-, del que vs me demanau jo en s ja pregat, e deixau-ho a
crrec meu, car jo la'n suplicar una e moltes voltes que hi consenta, car segons
nostra llei lo matrimoni que per fora s atorgat no val res.
Llavors tots ensems cavalcaren e lleixaren en lo castell per capit lo senyor
d'Agramunt. E lo Cabdillo, que vu a Tirant tan avanat en crestiandat e tots
l'obeen com al Rei, e estimaven ms la liberalitat e bon parlar de Tirant que del Rei
ni del Cabdillo ne de tots quants eren, lo Cabdillo preg a Tirant lo deixs estar en
sa llei fins a tant que fos mogut per sa devoci. E Tirant honrava'l e l'avanava tant
com podia, e tostemps en los consells ell era demanat lo primer e parlava aprs del
Rei.
Puix lo Rei fon posat en llibertat, ab tots los seus anaren a la ciutat de Tremicn. E
aquella ab totes les altres viles e castells foren restitudes a Maragdina, reina de
Tremicn. E foren quasi tots los d'aquell regne crestians, e lo frare instru'ls en tot
lo que es pertany a verdaders crestians.
La Reina, un dia, com se vu senyora de tot son regne de Tremicn, volgu altra
volta temptar de pacincia a Tirant si li abelliria la corona del regne, per qu
deliber de fer-li una semblant requesta.

CCCXXXI. Requesta que fa la novella reina de Tremicn a Tirant, que la
vulla pendre per muller.
-Puix major b, fora tu, ma pensa no troba, no em puc retenir que no et diga lo
gran poder que sobre ma vida amor t'atorga, e ab tan justa causa mes vives
paraules te deurien fer cert de I'extrema pena que sol un punt a ma trista nima no
desempara. E com no tens notcia de quant ma vida perilla si prest de tu lo remei
li tarda? E de tal pensament estic temerosa que altra volta de tu no sia refusada;
car vull que sies cert que la menor part de ma pena no et sabria dir; e en tals
contrasts, sobres gran dolor constreny la mia nima que no tinc esfor en poder-
t'ho manifestar, e pots veure quins treballs ma enamorada pensa combaten sens
que altre premi de tanta amor no espere sin o presta mort o presta vida. E aix
mos mals no hauran llonga durada, sin atenyent terme d'infinida gloria de de qui
espere acabat b; e fent tu lo contrari, pendran fi en deixant-me de viure ab sola
ansia, car la demanda quejo et s molt justa, santa e bona. E si te n'ests per
temor o vergonya del Rei, no ho deuries fer, car lo vencedor excel-leix tostemps al
venut, com certa cosa sia, e sovint s'esdev, que major fora tenen les lleis
d'amor que negunes altres, qui rompem no solament les de l'amistat, mas les
divines. E no saps tu que amor s la pus fort cosa del mn, que als savis fa to folls
e als vells fa tomar jvens, als rics fa tomar pobres, avars fa tomar liberals, als
trists fa tomar alegres e rients, e alegres fa tomar trists e plens de pensaments? E
moltes voltes s'esdev lo pare amar la filla e lo germ a la germana. Do b pots tu
amar a mi sens prejudicar a neg, com sia per merc feta lliberta e senyora del
regne de Tremicn. Com regla verdadera e cosa infal.lible que amor no entra sin
testa de persona de bon sentiment e en aquella s ferma e variable; e la persona
grossera no t sin amor d'ase, que ama sin tant com veu e a tantes com veu. Per
qu, cavaller virtus, com lo teu sentit excel.leixca tots los altres sentiments, de
necessitat s'ha de concloure que posseeixes amor que tots los altres cavallers del
mn. Doncs, puix ta merc en amor s tan abunds, suplic-te que en la menor part
d'aquella jo puixa sser participant, com altre b ni glria no desitge en aquest mn
sin que et puga honrar e servir com a senyor.
E call, que no dix m. Un poc espai tard Tirant en da tal resposta.

CCCXXXII. La resposta que Tirant fu a la Reina.
-Neg no pot obrar algun fort castell si posa los foname en arena. E a dic,
senyora, per quant amor t tan ocupat vostre gentil entendre, que la senyoria
vostra no s en record del que altra volta vos s estat per mi referit: com no era
ma llibertat poder-vos dar lo que no tenia, com ja ho tingus donat. Car no ignora
la senyoria vostra que verdadera amor consent en moltes parts sser partida, car
no es poria fer si ab violncia ofenent a la qui ama; perqu, senyora, suplic l'altesa
vostra que vullau obrir los ulls del vostre clar entend que la molta passi que teniu
no us ocupe tant lo vostre bon sentit en conixer-me la ra si es pot ni es deu fer, e
que vullau pendre alguna bona esperana de nou consell. E deman-vos grcia que
la senyoria vostra no s'agreuge de les mies crues paraules, que jo ho esmenar
tant en les obres, que coneixereu que teniu en mi pare o germ . E plcia-us e en
do vos deman que vullau pendre aquest virtus Rei per marit e per companyia com
ja el tingau conegut; car ms vos val aquest qui en extrem vos ama que un altre
que no coneixereu ni poreu saber si us amar. E estareu pacfica en lo vostre regne
sens haver alguna contradicci, e fer n'heu plaer a mi e servei al Rei, que us ho
pendr en compte de gran estima.
La Reina, qui vu la voluntat de Tirant e que era joc forat, ab les llgrimes als ulls,
en semblant estil no tard respondre.

CCCXXXIII. Rplica que fa la reina a Tirant.
-Puix tinc conegut tu quant vals, les penes que amant he passades me tornen en
gran delit com veig que de discreci e fermerat portes la vestidura. E b conec que
deuries sser canonitzat per sant, per tenir l'amor tan verdadera. E no et penses
que em puga aconhortar com la tua amor no he aconseguida, car tant com la vida
m'acompanyar, tostemps t'amar, puix tinc conegut que saber ne gentilea en tu
mancament no tenen. E puix la mia trista sort en tanta dolor e tristor m'ha
conduda que per marit ne per senyor no et puc haver, tinc deliberat de tenir-te per
pare, car jams no et poria premiar les grandssimes honors e serveis que de tu he
rebuts; perqu suplic a la immensa bondat de Nostre Senyor Du que els te vulla
premiar en molta honor e prosperitat, puix jo no tinc lo poder, ni les coses mies no
et sn acceptes; car tu est tal e de tanta vlua que jo no merite sser-te serventa,
e tu est mereixedor d'esser senyor del mn, car jo fra perduda e morta sin per
Du e per ta merc. E per la gran confiana que tinc de la virtut, jo pose la mia
persona e los bns en ton poder, e s presta de fer tot lo que em manars, que jo
complir puga.
Tirant, que vu la molta gentilesa de la Reina, don del genoll en la dura terra, e
fu-li infinides grcies. E trams de continent per lo Rei e per lo frare, e en
presncia de tots los fu esposar. Aprs, lo dia segent, los fu oir missa aix com a
catlics crestians. E fetes les bodes ab molta solemnitat, segons de reis se pertany,
lo rei Escariano pres la possessi de tot lo regne de Tremicn com a marit de la
Reina, e ella fon contentea puix Tirant ho manava. E lo Rei amava a Tirant sobre
totes les persones del mn, que no fra cosa alguna que li fos possible que no fes
per la sua amor. E Tirant, per semblant, amava molt al Rei e a la Reina.
Estant lo Rei e Tirant ab moltes festes per ra de les novelles bodes, tots dies
venien noves al Rei que li estava preparat un gran dan, que de continent que los
reis moros haurien pres los tres castell, vendrien damunt ell e de tots los crestians,
e que els farien morir a cruel mort. Sabent a Tirant, dix:
-Senyor, de necessitats havem de pensar en la restauraci de nostra vida.
Regonegam tota nostra gent qual ser disposta per entrar en batalla.
-E com?- dix lo Cabdillo-.- Pensau del mn vs sser lo senyor? B us deureu
contentar d'haver pres aquest magnnim Rei, e de tornar-vos-ne en vostra terra
natural e deixar-nos viure en nostra llei. E los crestians que sn novament fets
deixassen lo baptisme que dieu sser sant. E si aquest reis, qui vnen tants, nos
trobassen en sa llei, usarien de misericrdia e pietat, e allargar-nos hien la vida.
Lo rei Escariano se fon girat ab gran ira envers lo Cabdillo; ab l'espasa nua li don
sobre lo cap, que li fu sortir lo cervell per lo pament de la cambra, e dix:
-Oh perro fill de gos, engendrat en mala secta! Aquesta s la paga que la tua vil
persona mereix!
A Tirant desplagu molt la mort del Cabdillo i en fon molt enutjat. Emper
detingu's, que no volgu rependre lo Rei de res, per dubte de major inconvenient.
A algunes gents fon plasent la mort del Cabdillo, e a altres no. Per aquesta mort
fon refrenament de molts.
Tirant fu fer mostra a la gent per veure quina gent tenien, e trobaren dihuit mlia e
dos-cents e trenta hmens de cavall d'armes disposats, e quaranta-cinc mlia de
peu. Tirant los fu a tots dar sou, e aprs dix al Rei:
-Senyor, faam una ordinaci per qu pugam ms gent haver.
Lo Rei, coneixent-se culpable de la mort que fet havia, feu principi a tal parlar.

CCCXXXIV. Com el rei Escairano fu excusaci a Tirant del seu defalt, e
refermaren l'amor.
Oh gran fortuna mia, que lo gran defalt que he cos me fa dubtar perdre l'amor que
tinc amb tu, germ senyor, guanyada! Car s vengut a la fi de nos darrers dies si la
tua virtut no em vol perdonar. E clam-te merc que per l'amor e germandat que
entre tu e mi s, que em prengues a merc, car jo em tinc per molt culpable
d'aquesta cruel mort, la qual he feta sobrat per intolerable ira. Per les folles
paraules que li o dir, no pogu retenir lo natural moviment qui em for de fer tal
desastre, penedint-me per haver-te tant ofs en la presncia tua.
E semblants paraules deia lo Rei ab les llgrimes als ulls, manifestant doldre's molt
del que fet havia, per haver tant enutjat a Tirant, com sabia que amava molt a
Cabdillo. Aprs dix lo Rei:
-Germ senyor, mana de mi e de les mies gents, que de tot lo que manars sers
obet per mi e per tots los meus.
Tirant, oint parlar al Rei ab tanta humiliat e submissi, fon molt content d'ell, e
an'l abraar e besar moltes voltes, e la germandat fon aumentada molt ms que
no solia; e verdaderament ells s'amaven sens ficci alguna, e lo Rei l'amava e le
temia.
Aprs que fon refermada l'amistat, Tirant fu aquesta ordinaci e privilegi militar. E
primerament orden que tot home qui sostigus cavall e tingus armes fos dit
gentilhom, e qui tendria dos rossins fos gentilhom e home de paratge, e qui tendria
tres rossins fos dit gentilhom e home geners e cavaller, e la casa d'aquests tals no
pagassen negun dret al Rei, e cascun d'aquests que tendrien llocs, masos o
alqueries, tots fossen haguts per francs e lliberts. E per aquesta ordinaci foren
trobats los hmens generosos en la Barbaria, e d'aquests s'ajuntaren passats vint-
e-cinc mlia, los quals eren en les batalles molt durs e forts, e ab qran nimo feien
les armes per defendre llurs llibertats militars, e ajudaren a conquistar molts regnes
e terres; e per causa d'a entre ells habia les grans divisions, perqu es trobaven
armats e ab cavalls e s'hi feien de grans morts
E veent Tirant tal confusi orden un altre privilegi militar, que qualsevol gentilhom
de paratge, geners o cavaller qui nafrs o mats, o vingus contra los privilegis e
ordinacions fetes, que aquest tal fos pres e tallat lo cap sens merc ni misericrdia
alguna, e si pendre no el podien, que ell e tots lo seus descendents no es
poguessen alegrar de gentilea ni del privilegi militar, ans fossen tornats en aquella
mateixa servitud de captivitat, aix com tots los altres vilants. E per no perdre la
gentilea feren pau, e ms no hagu debats ni qestion entre ells qui fossen
criminals, sin que casc demanava sa justcia com mester era, e era'ls feta
planament. E tots quants eren, aix hmens com dones, beneen a Tirant, e ms
l'estimaren tenir per senyor que no al Rei, e com passava per les carreres tot lo
poble cridava: "Vixca lo magnmin capit cresti!"
Com totes aquestes coses foren fetes, aplegaren molts rossins deTunis qui eren
venguts de Siclia, qui havien aqu desembarcat, e molts arnesos e cobertes de
cavalls en nombre de quatre-cents quaranta cavalls encobertats de ferir enmig de
tres mlia ginets.
Lo Rei eTirant ab tots los altres partirent de la ciutat de Tremicn e feren la via dels
enemics per veure si els porien resestir e per defendre'ls l'entrada del regne, que
volien fer. E essent ja a tres llenges los uns dels altres e dalt d'una muntanya,los
crestians a vista del sol podien ben veure tota la gent morisca que venien. Com se
foren atendats, los uns a vista dels altres, e d'aqu se feren moltes ambaixades, los
moros tramenteren a dir el rei Escariano que es converts ell e Tirant ab tots los
altres morrien a mort cruel. Com Tirant los oa dir tals raons, reia-se'n e no els
tornava neguna resposta. E los ambaixadors prenien gran ira contra Tirant.
Aprs que ells hagueren conquistat tot lo regne del rei Escariano, vengueren-li
dess`us, e Tirant dix:
-Senyor, puix lo camp s mogut, dem en aquell dia los haurem ac. Reste la
senyoria vostre dins la vila ab la mitat de la gent, e jo ab l'altre ir a veure aquesta
gent en quin orde vnen. E si ells van sens orde, jo els vos d per venuts.
-Oh Tirant germ! Molt voldria anar ab tu ans que restar encls dins la ciutat, mas
lleixem ac per capit lo senyor d'Agramunt, e mana-li qu far. Jo desig viure e
morir prop de tu.
Tirant, que vu la volunat del Rei, dix que era content e fu capit al senyor
d'Agramunt, e dix-li Tirant:
-Estau tostemps armats e los cavalls ab la sella, e com en aquell puig que est prop
la ribera veureu una bandera vermella ab les mies armes pintades, ferieu ab tota la
gent a la part dreta, per o com ells s'atendaren prop l'aigua, e lo riu s fondo, e
all poren haver de nostres enemics gran destrossa; e per res no ixcau de la ciuat
fins que vejau la bandera.
Los moros , d'all on estaven per venir on eren los crestians, per fora havien de
passar una gran muntanya que hi havia ab moltes fonts d'aigua. E Tirant la nit e lo
dia vog tot entorn la muntanya, e de gran tros lluny ell vu venir tota la gent
morisca. E ell, tan cautelosament com pogu, se pos dins un bosc ben esps
d'arbres, e man a tota la gent que descavalcassen e refrescassen, i ell pujse'n en
un gran pi mirant com pujaven la muntanya, e vu com s'atendaren prop de les
fonts. E estigueren del mat fins al vespre en passar dues llenges; e d'all on ells
s'atendaren havia una llengua de pla per aplegar a la ciutat.
La gent que venia detrs veren los primers en la muntanya atendats. Acordaren de
posar-se baix, al peu de la muntanya, on hi havia molt belles praderies e una
squia d'aigua. E podien sser aquells obra de quaranta mlia rossins, per lo
socors tenien molt prop.
E com Tirant vu quasi la meitat de la gent descavalcada, fer ell e lo Rei enmig del
camp, e feren una tant gran mortaldat de la morisma, que fon una gran admiraci
dels cossos morts que en terra jaen; e fra estada molt major, sin que per causa
de la nit mostraren-se les esteles en lo cel, e per la tenebrosa se restauraren; si no,
tots foren estats morts. E los qui estaven en la montanya sentien los crits, mas no
pensaven que los crestians tinguessen tan gran atreviment de venir tant prop del
llur camp.
L'endem per lo mat, com lo sol fon eixit, lo rei Menador davall de la muntanya
no pensant que lo rei Escariano ne Tirant fossen all, mas pens que fossen alguns
corredors lladres, e trams-los un trompeta que venguessen prestament e que es
tornassen moros; si no, que ell prometia al seu Mafomet que tants com ne pendria
que tots los penjaria. Resps Tirant al trompeta:
-Digues a ton senyor que no cur respondre a la sua follia, mas si s rei coronat e
tendr nimo en davallar ab la sua gent en aquest pla, jo li far sentir a qui vol
penjar, e ab clzer de dolor lo far beure en tots los millors de sa vida.
Lo trompeta torn la resposta a son senyor, lo qual, mogut de gran ira, fer dels
esperons al seu cavall, e tota la sua gent lo seguir, e fon una fort, aspra e
crudelssima batalla. Com per bon espai la batalla hagu durat, on hi hagu molta
gent morta d'una part e l'altra, retrague's lo rei Menador, ab aquella gent que
restada li era, envers la muntanya e trams per son germ, lo rei de menor ndia, li
vingus ajudar. E com fon vengut dix-li:
-Germ e senyor de mi: ac sn aquests crestians batejats, los quals, a mon parer,
no he vist de ma vida tan esforada gent, que hui tot lo dia no havem fet sin
combatre. Jams los he pogut fer retraure, ans m'ha convengut perdre la major
part de la gent que tenia, e jo que estic un poc nafrat. E no em tendr per cavaller
si no mate de les mies mans un gran trador que hi ha, que va capitanejant, e les
armes que porta e sobrevesta s de doms verd ab tres esteles en cadascuna part,
e a la un costat sn d'or e l'altra d'argent, e porta lo seu mafomet al coll, tot d'or,
ab gran barba e un petit infant qui porta al coll e passa un riu, e jo crec que aquell
xiquet deu sser fill del seu mafmnet, e per o aquell li deu dar ajuda en les
batalles.
Ab gran suprbia dix lo rei de la menor ndia:
-Mostra'l-me, car jo et promet que jo et venjar encara que tingus deu mafomets
dins lo ventre.
E gira's devers los seus, e de semblants paraules los fu principi.

CCCXXXV. L'oraci que fa lo rei de la menor ndia a la sua gent.
Oh amics e germans meus, e singulars en l'art de cavalleria! La major riquea que
hom pot posseir en aquest mn es l'honor, e per o vos vull pregar que tots me
vullau seguir aquesta vegada, perqu jo puga venjar la vergonya que aquest
reprovats de crestians a mon germ han feta. E lo crit ab l'honor sia tan gran que
sol un punt no ens puguen tenir cara. E pendreu-ne tants com jo en metr per
terra, a seran tants que ab fatiga gran los poreu collir.
E eren venguts ab les aljubes d'or molt lluents, e pujaren tots prestaments a cavall
e davallaren devers los crestians; ab molts grans crits, com a hmens enrabiats,
entraren dins la batalla, e en poca hora vreu anar per lo canp caballs sens llurs
senyors. Com Tirant hagu rompuda la llana, pas la m en la petita atxa, e a
cascun colp que dava, de mort o d'alesiat escapar no podia. Los dos reis
s'acostaren tant a Tiran, que ab punta d'espasa lo nafraren. Tirant, qui es sent
nafrat, dix:
Oh tu, rei qui m'has nafrat de mort segons la gran dolor que sent: mas ans que jo
vaja als inferns, tu em sers primer missatger que m'obren la porta, car jo t'hi far
prestament anar!
E fer'l ab l'atxa per mig del cap, que dos parts ne fu. E caigu entre los peus dels
cavalls. E com los moros veren jaure lo seu cos en terra, ab gran treball lo
pogueren cobrar. Aquest rei era lo de la menor ndia, qui tant havia bravejat.
Com l'altre Rei vu son germ mort, feia armes com a desesperat; per per la nafra
de Tirant foren estalviats molts moros qui foren estats morts i nafrats, ms que no
feren. Com ells veren lo Rei mort, anaren-ho a dir als altres reis, en especial al de
Bogia, car tots lo tenien com a capit major per o com ells los havia a tots
emprats. Com foren certs de la mort de tal Rei, llevaren lo camp e anaren lla on
eren les crestians, e per l'escura nit que feia atendaren-se al peu de la muntanya.
Com los crestians veren tanta multitud de gent, tingueren consell e veren que
Tirant era molt nafrat, que la nafra li dava gran dolor; e coneixien que per la sua
virtut no podien sser subvenguts, deliberaren de partir en la nit, e aix ho posaren
en execuci, que los moros no n'hagueren sentiment. Lo segent dia per lo mat los
moros pensaven dar la batalla, e no veren neg. Seguiren los crestians de rastre,
per les petxades dels cavalls, fins a tant que vengueren a la ciutat on s'eren
recollits.
Tirant fu eixir lo senyor d'Agramunt ab tota l'altre gent que restada li era e fer
enmig del camp dels moros, que hi mor molta gent d'una part e d'altre; per los
moros los romperen, e hagueren-se a retraure en la millor manera que pogueren,
tostemps fen armes e defene-se fins que es foren recollits dins la ciutat e tancaren
les portes. E los moros plegaven, e ab los aristols de les llances daven a les portes.
Lo rei Escariano era capit de la ciutat, e orden aquella que molt valentment se
defenien. Lo segent dia ixqu lo rei Escariano ab tota la gent, e feri molt
bravament en los moros, e dur per bon espai aquella batalla, on hi mor molta
gent de cascuna part, e als crestians fon fora de tornan-se'n dins de la ciutat. E a
Tirant dolian-li'n molt lo cor com ell no s'hi podia trobar, e veia cascun dia que
perdien molta gent, per que dix al Rei:
-Senyor, a mi par que no s ben fet que tan sovint ixcau a la batalla, car no s sin
perdici de gent.
E aix fon fet fins que Tirant fon guarit.
Com Tirant fon ja quasi guarit, mas no del tot, desitjava e volia eixir a la batalla. Lo
rei Escariano, qui vu a, dix-li semblant reprensi.

CCCXXXVI. Reprensi d'amor que fa lo rei Escariano a Tirant.
- No s la tua prspera m qu desitja fer, ne si has ja aconseguida la victria que
t'est aparellada, la qual Nostre Senyor per la sua clemncia t'atorgar, com per
anar a la batalla ab grandssim desig te veig escalfat. E no veus tu lo cel ple de
tenebres qui contnuament nos menaa diversitat de temps, o s, mortalitats a la
terra, ab neus, aiges, trons e llamps espantables? Qui s aquell qui a si mateix
tan poc estime que ab tan gran fred e mal temps se pose en ejercitar les armes?
Dones, fes-me grcia que per tu sser llevat de malaltia, e no estar encara del tot
guarit, que vulles esperar que passe la tempesta, e venint lo bon temps, ab menys
perill pors usar de les tues acostumades cavalleries. E si lo voler meu no volrs
fer, fes tot lo que plasent te sia, car pregar-te s mon ofici, e, jo ab los trists
pensaments ja acostumats, ab pacincia esperar la tua gloriosa tornada, car Du
sap qu poria jo fer sens tu. Ni si altra cosa era de tu, lo que Du no vulla, ms me
valria la mort que la vida, la qual ab gran dolor hauria de sostenir.
No tard Tirant en semblant estil fer resposta.

CCCXXXVII. Resposta que fa Tirant al rei Escariano.
-No vull fer llonga gesta, no em plau recitar los meus actes, car no pertany als
cavallers savis sser profanadors de llurs victries, ni vull minvar lo premi de mos
treballs, car la temor no la porte als peus. Du en lo cel est poc ansis de nosaltres
ni de nostres misries, mas d'ell obtendrem grcia que guanyarem premis ab
mrits de prpia virtut.
E prestament se fu dar les armes e puj a cavall ab una gran part de la gent, e
fer en la un costat del camp. Los moros tots arremorats ixqueren a fer armes
contra los crestians. E puc dir que Tirant aquell dia e molts d'altres aprs hagu lo
pitjor. Com Tirant vu aquell dia la sua gent fugir e no podia posar-los en orde, pos
s prop del riu e vu venir devers ell lo rei d'Africa, qui portava sobre lo bacinet una
corona d'or ab moltes pedres precioses; la sella era d'argent e los estreps d'or,
l'aljuba era de carmes tota brodada de perles molt grosses e orientals.
Com lo Rei vu estar en tal continent a Tirant, acost's a ell e dix-li:
-Est tu lo capit de la fe crestiana?
E Tirant no li resps, mas mirava los seus com I'havien aix lleixat, e molts cossos
morts que veia jaure e los estendards e banderes per terra anar. E en aquell dia
contra los moros poca defensi feren.
E Tirant ab veu alta dix, que los moros e los nafrats ho podien b entendre:
-Oh trists de vosaltres! Per qu armes portau? Oh gent trista e vil, e b sou
vituperats en aquesta jornada que moriu com a desaventurats, e la vostra fama
ser menyscabada e exalada en dolor e desaventura!
Aprs dix ab la cara girada devers orient, ab los ulls mirant devers lo cel, e ab les
mans juntes:
-Oh eternal Du, ple de misericrdia! Tan grans sn los meus pecats que la vostra
immensa clemncia m'ha aix abandonat, que servint a vs per augmentar la santa
catlica fe, lo vostre auxili me sia fallit en tan gran necessitat? Car trob-me sol,
desemparat de tots los meus, e ab molta dolor mire la terra coberta de cossos
morts, e totes les banderes rompudes per terra. Qu ser de mi, trist
desaventumt, car jo s estat causa de tot aquest mal? Doncs, vinga la mort sobre
mi, perqu les mies orelles no s'agreugen d'oir tan gran infmia, car altra
esperana no puc tenir sin de mort, o d'altra volta sser catiu en poder d'infels,
puix s fora de la vostra grcia.
Com lo rei d'Africa lo sent aix lamentar, dix als seus:
-Jo passar lo riu, e apresonar o matar aquell perro de cresti; e si haur mester
ajuda, socorreu-me.
Lo Rei fon passat, e corrent an devers Tirant e ab la llana encontrar tan fort, que
al cavall fu ficar los genolls en terra, e pass-li lo guardabra e les paletes, e ms-
Ii un tros de ferre de la llana per los pits. E tanta era la dolor que Tirant tenia de la
gent morta, i estant en pensament de la Princesa, que certament ell no sentvenir
lo Rei fins que I'hagu nafrat. E tir llavors I'espasa, car la llana en lo principi
l'havia rompuda. E aqu ells se combateren per bon espai. E lo Rei ho feia
valentment, per com hagu molt durat, Tirant tir un gran colp al Rei, e no el
pogu aconseguir per o com lo cavall se volt prestament, mas aconsegu'n lo cap
del cavall e tot lo hi tall, que lo Rei e lo cavall anaren per terra. La gent del Rei lo
socorregueren prestament, que encara que Tirant no volgus, lo llevaren de terra e
pujaren-lo a cavall a mal grat seu.
Com Tirant vu que ms no podia fer, abra's ab un moro e llevli la llana que
portava, e fer lo primer, lo segon e lo ter, e ms-los per terra; aprs fer lo quart,
cinqu, sis, e llan'ls de la sella aix com aquell qui era mestre de guerra. E
rompuda la llana, pos la m a la petita atxa, e tan gran colp don a un moro en
lo cap que fins als pits lo fen.
Com los moros veren a un home sol fer tantes armes, e fer morir tanta gent,
estaven admirats e deien:
-Oh Mafomet! Es qui s aquest cresti qui tot lo nostre camp desbarata? B s
trist aquell qui lo seu colp espera!
Lo senyor d'Agramunt, qui en lo castell era, fu-se en una finestra, e en la cota
d'armes conegu a Tirant, qui tot sol combatia. Crid a grans crits e dix:
-Senyors, ajudau prestament al nostre capit, qui est en punt de perdre la vida.
Llavors lo Rei ixqu ab aquella poca gent que tenia, emper Tirant fon mal
socorregut en aquell cas, que fon nafrat de tres nafres, e lo cavall tenia prou
llanades. E per causa d'a fon forat a Tirant se retragus, mas no a sa voluntat,
mas corrent tant com podia que fins a les portes lo seguiren.
E en aquell cas estaven en tan mala sort los crestians, que tantes batalles com
donaven, totes les perdien; e los moros restaven victoriosos; e d'a estaven molt
agreujats los crestians, com los moros s'alegraven en los llurs mals. E dix Tirant:
-Ells se poden molt b gloriejar de nosaltres, que ens han fet fugir e recollir dins los
murs, e no s res qui tant me desplcia com s com no s mort per braos de forts
cavallers, car s restat trist e desconsolat, e ple de molta misria, car no s estat
neg d'ells qui socorrer-me haja pogut. E per o vull manifestar a tot lo mn que no
s en punt que jo dega viure llongament veent davant mi contnuament los meus
enemics.
Lo rei Escariano, veent estar a Tirant tan desconsolat, no tard en fer principi a un
tal conhort.

CCCXXXVIII. Conhort que fa lo rei Escariano a Tirant.
-Per fallena de seny entre los ms sabents se declara afermar que les coses
esdevenidores a deg sin sois al divinal saber sien descobertes. E flaquea d'nimo
s'estima que, ans que la causa de la dolor sia manifesta per dubte de ms mals
comenar primer a dolre's, car saps millor de mi que en les guerres e en les
batalles s'esdev sovint sser venuts e perdre molta gent, que aprs tot se repara.
E tu, com a catlic cresti, deuries tenir major conflana en Du que neg dels
altres, per les tan senyalades grcies que t'ha fetes en fer-te augmentador de la
sua santa llei crestiana; e confia de la sua misericrdia, que ell te restituir la
perduda sanitat, car no defall jams a tots los qui b el serveixen. E la noblea tua e
grandssima virtut s coneguda per tots nosaltres, e encara per los enemics, e no
dubtam gens de la tua gloriosa victria, car tu est mostrat entre los altres tan
singular ab senyal de dignitat de posseir esdevenidor imperi, e ja s estada
celebrada en openi de tots nosaltres l'honor e senyoria que tu est mereixedor.
Doncs, fes-me grcia que mostres en aquest cas
lo teu virtus nimo que tens d'esforat cavaller, que ab virtut vulles esforar los
nostres nimos, com tu sies lo sol llumins del qual tots nosaltres havem de pendre
llum, e mitjanant aquell ab tu ensems, esperam haver gloriosa victria dels
nostres enemics.
Molt se confort Tirant del bon nimo que vu al Rei, e no tard en fer-li sembiant
resposta.

CCCXXXIX. La resposta que feu Tirant al rei Escariano
-Oh ms virtus que tots els mortals! No es deu admirar la senyoria tua com me
lamente de la mia gran desaventura, car no et penses que em faa dolre la temor
dels enemics mas perque estic tal adobat que no puc fer prestament la venja . E
com a germ e senyor te reste tan obligat del gran nimo que et veig tenir a
consolar-me amb pietat tan excelsa, volent-me restaurar la vida, de qu tinc causa
de ms regraciar-te perqu les coses que per sola virtut s'obren, de major premis
sn dignes. E per ma vida , ma llibertat, e la mia persona per qu ja fos tua, ara
molt ms d'aqui avant, car ja no la tinc per mia, puix havent-la perduda, per tu l'he
cobrada e ara la prenc en comanda ensems ab la glria de l'esdevenidora victria,
de la qual no per mi, mas per tu s alegre, per que ms honrada e major sia ta
senyora com de cosa ms estima liberalment sers senyor.
En l'espai que Tirant semblants peraules raonava arribaren los metges, e feren-lo
desarmar trobarent- i moltes nafres, en especialment tres qui eren molt perilloses.
Com los moros veren los cristians qui s'eren retrets dins la ciutat, estrengueren lo
siti e passaren d'alla lo riu. E tants eren los bous e camells que portaven que no es
podia estimar. E donaven tant gran impediments a les batalles als cristians que no
podien correr ab los cavalls ni fer entrades ni eixides, e la ciutat estava tant estreta
que neg podia entrar ni eixir
Tirant tingu dubte que no minassen el castell; e lo rei e los altres se tenien per
perduts. E orden que fos feta una contramina, i en totes les cambres baixes fossen
possats bacins de llaut, per o que, com caven en la mina i sn prop d'haver-la
cavada, si bacins hi ha, com donen lo colp ab lo pic en aquella cambra on lo bac s,
tantost ressona; en especial, si n'hi ha molts que estiguin los uns aprop dels altres,
fan gran remor. Aprs que a fon fet elos bacins posats, feren la contramina.
Aprs pocs dies que Tirant era ja guarit e estava en disposici de portar armes, una
fadrina que dins lo castell era qui pastava farina, sent menejar los bacins e
ferremor. Corregu prestament e dix a sa senyora.
-Jo no s que s, mas avisada del que ot dir, com los bacins sonen, senyal de
tempestat e de sang.
E la senyora, qui era del capit del castell, prestament ho an a dir a son marit, e
aquell ho dix al Rei e a Tirant.
Secretament sens fer remor anaren a la cambra, e no passa una hora complida que
ells veren claredat dins la cambra.E pensant que de neg del castell eren estat
sentits, feren lo forat molt major que no era e la gent comen d' eixir de la mina.
E com foren ben seixanta en la cambra, los del castell entraren dins la cambra e
tants com n'hi trobaren foren morts e tallatsa peces. E certament, los qui podien
dins la mina entrar, no s'esperaven los uns als altres, mas Tirant feu tirar moltes
bombardes dins la mina e tants com s'en trobaren dins ne moriren
E veent Tirant que la sua gent estava esmaiada per o com tenien molt poques
vitualles, deliber de dar-los batalla, e dix al Rei:
-Senyor, aquesta gent que ens es restada, jo en pendr la mitat e vostra senyoria
s'aturar l'altra .jo ir en aquell petit bosc, e com vendr l'hora que lo sol eixir,
eixireu per la porta de Tremicn e vogireu tota la ciutat e ferreu enmig del camp, e
jo ferr a l'altra part, e pendrem-los enmig, e verem si els porem posar en
desconfita. E si ho fem, serem senyors del camp. Emper no he de res tan gran
dubte sin dels bous que haurem de passar per mig d'ells e cada vegada nos
mataven molts rossins
Resps un genovs, lo qual era estat galiot de la galera de Tirant com se perd, qui
havia nom Almedxer, home molt discret e sabut en totes coses, e dix:
-Capit senyor, voleu que jo us faa tots aquells bous fugir, que n'hi aturar u per
senyal? E com fugiran, los moros iran detrs ells per recobrar-los, e en aquell punt
me par que ser hora de ferir en lo camp damunt ells.
-E si tu -dix Tirant- tal cosa saps fer e els fas apartar, jo et promet, per lo nom de
Carmesina, de fer-te gran senyor e dar-te viles e castells e tal heretat que en sers
ms de content .
E lo Rei dix a Tirant:
-Germ senyor, puix aquest fet voleu empendre de fer prec-vos que em doneu
l'empresa d'anar al bosc lo dia que ho deliberareu. E com veur la bandera en la
ms alta torre, de tot cert jo ferr en mig lo camp.
Tirant resps que era content, e man que tothom ferrs sos cavalls de nou e les
selles adobar.
Lo genovs pres moltes barbes de cabrons e su de molt, e pic-ho b tot e pos-
ho dins cassoles planes, ben seixanta que en fu. E com tot fou en orde, ans que lo
Rei parts, Tirant fu ajustar tota la gent en una gran plaa, e pujat alt sobre un
cadafal ab lo Rei feu-los una semblant oraci.

CCCXL. L'oraci que Tirant fu a la gent d'armes, ans que ixquessen per
dar la batalla.
-Oh nobles barons e cavallers! Dem ser lo dia que tots porem guanyar
grandssima honor e fama, per qu suplic a vs, senyor, e a tots los altres prec e
amoneste, que ab amor e voluntat casc faa son poder de fer virtuts e singulars
cavalleries, aix com los hmens d'honor e d'estima deuen fer, car si Nostre Senyor
Du nos fa tanta de grcia que u poc los pugam sobrar, nosaltres serem senyors
del camp. Oh quina glria iria per lo mn de nosaltres, que ab tant poca gent
hajam desconfits tants reis e venuts tanta multitud del poble morisc! E de la gent
de peu no us ne cal haver gran dubte, car jo pens que mal llur grat hi sn
venguts.En especial nos devem confortar com Nostre Senyor tostemps ajuda a tots
aquellls qui mantenen e defensen la santa llei crestiana, e majorment com per sa
part tenen lo dret e la justcia. E per o us prec que la cavalleria vostra honor sia
aix honrada en l'hora que la batalla se dar, que no deixeu lo camp per per temor
de mort, car ms val morir defenent vostra honor e fama com a catlics crestians ,
que viure catius e deshonrats e farts de mal, e que foragiteu de vosaltres tota
temor de morir, e que penseu de b a fer e virtuosament batallar, car si ab
pacincia preneu aquest martiri, mantenint la santa fe, sereu per Nostre Senyor
coronats en la sua santa glria de parads en companyia dels sants ngels.
Com los crestians oren aix parlar a Tirant, lo Rei e tots los altres llanaren dels
ulls vives llgremes d'inestimable alegria, e no tingueren altra esperana sin de b
fer, e de morir com a bons e catlics crestians.
E a l'hora de la mitjanit lo Rei part e pos's dins lo bosc, que per neg dels moros
no fon vist. E ans del dia Almedxer pres les cassoles del greix que fet havia, e en
l'hora de l'alba ell ixqu del castell e pos les dites cassoles les unes prop de les
altres e ms-hi foc. E com foren enceses, cerc que lo vent ans devers los bous, e
com l'olor pleg a ells, fugiren ab molt gran fria e passaren per mig del camp
llanant tendes e nafrant hmens e cavalls, que paria que quants diables havia en
infern los encalaven; e aparellaren-se tals uns ab altres, que a meravella se
trobara un bou ni un camell qui sa fos. E molta gent de peu e de cavall los seguia
per fer-los tornar, e tots los moros estaven admirats qu podia sser estada la
causa d'aquest moviment. E no penseu que Tirant ab los altres estigus menys de
gran admiraci, com semblant cas jams haguessen vist ni ot parlar. E al passar
que feren per mig del camp, feren molt gran dan, e encara per la gran fretura que
els farien per portar lo carruatge, car entre bous, brfols e camells eren passats
cent cinquanta mlia per la gran provesi que havien feta per fornir la host.
Com los bous foren passats, Tirant fu alar la bandera, la qual era blanca e verd.
Com lo Rei vu la bandera ixqu del bosc cridant grans crits:
-Viva lo poble cresti!
Tirant aix mateix fer, aix com era estat ordenat, en l'altra part. Llavors fon
mesclada la batalla dolorosa e cruel. E qui ho ves poguera ben dir tot lo fet com
passava, car vreu pendre e donar de molts bells colps de llances e d'espases qui
portaven de si molt gran pietat, car en poca hora vreu per terra morts de molts
bons cavallers. E mesclaren-se totes les batalles e feien tan gran remor que paria lo
mn se'n degus entrar. E vure anar Tirant amunt e avall derrocant bacinets del
cap e escuts del coll, matant e nafrant, e fent les ms admirables coses del mn
durant la ira, que era fresca. E lo rei Escariano se mantenia molt b, per o com era
molt bon cavaller, jove e anims. E de la part dels moros hi havia molts bons e
valentssims cavallers, en especial lo rei d'frica :per la mort de son germ usava
envers los crestians de molt gran crueldat; e lo rei de Bogia, molt anims cavaller.
La batalla era dura e fort, no havent-se pietat los uns als altres. E tantes d'armes
feia cascuna de les parts, que era cosa admirable. Lo senyor d'Agramunt, que no fa
oblidar, feia tan gran esfor de si, que los enemics se n'espantaven de les sues
cavalleries.
Segus que lo rei d'frica conec a Tirant en les armes e dre lo cavall devers ell, e
encontraren-se pits per pits de cavalls en tal forma que el Rei e Tirant n'anaren per
terra. Mas Tirant, per o com dubtava la mort i era de major nimo, se llev
primer, e vu que lo Rei encara estava per terra. Acost's a ell per tallar-li les
corretges del bacinet, per no pogu, car la gent era tanta, com veren lo Rei en
terra, que fon gran admiraci com no mataren a Tirant, car dos vegades lo llevaren
damunt lo Rei e dos vegades lo tornaren a llanar per terra. E com lo senyor
d'Agramunt vu a Tirant en tan perill, an devers ell, e vu que un cavaller, qui era
almirant del camp, que feia son poder en dar a Tirant; apleg ab ell, e feren tantes
d'armes ab tanta malcia que es daven de mortals colps, la u per defendre a Tirant,
e l'altre per voler-lo ofendre, e casc estava mortalment nafrat. E estant Tirant e lo
senyor d'Agramunt en tan gran perill de mort, apleg Almedxer, lo qual era molt
malament nafrat, e crid a grans crits:
-E com morr hui aquell singular capit, qui s la flor de la cavalleria del mn!
E u d'aquells generosos qui batejats s'eren, per les nafres que tenia ja no podia fer
m armes, an devers lo rei Escariano e dix-li :
- Ajuda, senyor, al Capit e germ vostre d'armes, que per sa desaventura s's
ms tant dins entre els enemics de la gent crestiana, que ser gran admiraci que
la vida sua no perille. Veja la senyoria vostra si li por ajudar, car gran perdici
seria de tots nosaltres que ell se perda, car prestament serem perduts si la sua
virtut nos desfall.
Lo rei Escariano, com a catlic cresti, se pos en la major pressa de la gent, e fu
tan gran esfor d'armes ab los seus que li ajudaven, e vu lo rei de Bogia que sobre
Tirant estava per tolre-li lo cap. E aquest Rei era son germ, coneixent-lo molt b
en les armes, e sobre lo bacinet que portava una gran bogia tota d'or ab moltes
pedres precioses que tenia entorn. E veent Tirant en tal punt estar, ab la llana
mantinent li don en les espatles tan gran llanada, que tot l'arns li pass e no
s'atur fins l'altra part travessant-li lo cor, e caigu mort. Los moros feren tan gran
esfor que se'n portaren lo cos mort d'aquest rei de Bogia, e pujaren a cavall molts
altres cavallers qui eren caiguts d'una part e d'altra, e la batalla torn ms cruel
que no era estada, e moriren en aquell dia molta gent d'una part e de l'altra.
La batalla dur tot lo dia e es continu molt cruel, sin que els fon forat per la nit
que els emped, perqu feia gran fosca, que s'hagueren a departir. E los crestians
se retragueren tots dins la ciutat aquella nit, e estigueren ab grandssima alegria
per o com lo del camp eren estats vencedors. E saberen certament com en aquella
batalla eren estats morts tres reis, o s: lo rei de Bogia, qui mor per mans de son
germ, lo segon fon lo rei Geber, e lo rei de Granada. Dels qui foren nafrats, no
se'n fa menci sin del rei de Doms e del rei de Tana.
Aquella nit refresc molt b la gent e los cavalls, e ans del dia clar ja foren los
crestians armats e a punt, e estigueren admirats los moros com veren que batalla
los volien dar, com no haguessen pogut donar als cossos sepultura. Tornaren a la
batalla el segon dia, e aquesta fon molt cruel e sangonosa, on hi moriren infinits
moros e molts crestians, que a un cresti que mors moriren cent moros. La causa
de la mortaldat de tants moros fon perqu no eren tan ben armats com los
crestians, ni portaven los cavalls tan bons, ni encobertats. Cinc dies continus dur
lo combatre, e com los moros no ho poguessen comportar per causa de la pudor
dels cossos morts, trameteren missatgers als crestians, que els donassen treves. E
lo rei Escariano e Tirant foren contents e les atorgaren de bona voluntat.
E Tirant cascun dia feia dir missa, e pregava al rei e als altres que l'ossen de bon
cor. E aquell dia que les treves atorgades foren, Tirant se pos en oraci e ab molt
gran devoci suplic a la divina clemncia de Nostre Senyor Du Jesucrist e a la
sacratssima Mare sua, senyora nostra, que encara que ell fos un gran pecador, que
li volgus fer tanta grcia que pogus conixer los crestians entre los moros, per o
que ab millor cor los pogus donar honrada sepultura, com tots los tingus per
mrtirs sants, com fossen morts per augmentar la santa fe catlica. E oint Nostre
Senyor demanda de tan justa causa, e ab tan recta e bona intenci, atorgada li fon
dita grcia en aquesta forma: que tots los crestians se giraren mirant devers lo cel
ab les mans juntes, no llanant de si ninguna mala olor; e los moros estaven mirant
en terra e pudien com a cans. Com Tirant vu tan singular miracle, preg al
reverend frare que fes rebre informaci en escrit d'aquest tan gran miracle perqu
en esdevenidor fosc memria que tots los qui moren per augmentar la santa fe
catlica van dret en la glria de parads. E foren-los fetes honrades sepultures. E
all on fon lo major conflicte de la batalla fon feta una solemne esglsia del
benaventurat mossnyer Sant Joan.
Los moros prengueren tots los cossos dels seus e llanaren-los en lo riu, casc ab
son escrit per o que dins terra los parents los poguessen soterrar. E tants foren los
cossos morts, que tot lo riu taparen, que per l'altre lloc lo riu hagu a disrrer
l'aigua.
Aprs los moros se'n pujaren en la muntanya, e los crestians estigueren en la
ciutat. Durant aquestes treves, arrib lo marqus de Luana, lo qual era criat del rei
de Frana; e sabent que Tirant era en la Barbaria, venc-se'n a Aiges Mortes, e
aqu s' embarc en una galiota, e anava com a mercader vestit e arrib a l'illa de
Mallorca, e d'aqu ab una nau pass a la ciutat de Tunis. E aqu hagu nova de les
grans victries que Tirant havia hagudes e de la molta terra que havia conquistada;
e deliber d'anar a ell. E anant per son cam, sabe com les treves devien passar, e
atur's en una vila e trams a dir a Tirant com ell era en la vila de Safra, e
pregava'l que li tramets gent per o que ell passar pogus.
Sabuda la nova, Tirant li trams mil hmens d'armes, e per capit de tots ells,
Almedxer. Los moros, sabent que gent era eixida de la ciutat, secretament
trameten ben deu mlia rossins aprs d'ells, ab ses espies que els trameteren
detrs, perqu, a la tornada que farien, ab lo Marqus e Almedxer, los poguessen
haver. Lo rei d'frica, qui era vengut capit dels moros, qui estava amagat dins un
bosc, com veren venint los crestians ixqueren-los e feriren en ells, e mataren e
apresoran-ne molts, e alguns qui en fogiren qui portaren la nova al Rei e a Tirant.
Com foren certificats de tan gran novitat, Tirant fu lo semblant vot.

CCCXLI. Lo vot que Tirant fu de no fer pau ni treva.
-No em clam sin de mi mateix que com a jove e de poc seny he volguda seguir
ans la voluntat que la ra, de consentir que treves fossen fetes ni atorgades ans
que la fi de la guerra, que estava en nostra m. E em tinc per foll e decebut com s
caigut en tan gran ignorncia de creure a neg, com fos clara l'experincia del que
s's seguit. E estic ms de dolor cobert que de delit per causa del Marqus, qui s
catiu en poder d'infels, e jo per seguir lo vostre apetit desordenat consent en les
amargues treves, no gens al plaer meu, car b coneixia que no se'n podia seguir
sin tot mal e dan per a nosaltres, car tots dies havem vist multitud de gents de
peu e de cavall venir en socors de nostres capitals enemics, e sn ara en nombre
tres tants ms que no eren, tenint nosaltres la victria per nostra part. Ara poca
admiraci ser no tornem a les dolors primeres, car ms s a nosaltres perdre un
home que ells mil ne perdessen; per qu jo fa vot solemne que tant com jo aturar
en aquesta terra, de no donar treves ni pau a neg, e si contra ma voluntat s'han
de fer, que de continent me partir sens fer ms armes.
Lo rei Escariano fon molt adolorit de les paraules de Tirant, e tenint-se per culpable,
ab gran humilitat fu principi a semblant rplica.

CCCXLII. Rplica que fa lo rei Escariano a Tirant.
-No em dolria en cert tant la mort, a la qual neg fugir pot, com me dol lo gran
defalt que per causa mia s's seguit, e en extrem me turmenta lo teu enuig qui per
mi t'ha convengut sostenir, qui em manifesta lo teu adolorit pensament. Clam-te
merc que no oja de la tua boca sin d'aquelles graciosas paraules que la tua molta
afabilitat ha acostumades, car b conec lo meu gran defalt; e prec-te, com a
singular germ e senyor, que vulles perdonar a la mia gran ignorncia, car
verdaderament tinc coneguda la tua gran discreci, e jams me vull partir del teu
singular consell, com tots quants som, sens la tua virtut, no valem res, ni podem
fer alguna cosa qui de b ni d'honor sia. Doncs hages pietat de nosaltres per la tua
molta gentilea que no ens vulles desemparar.
Tirant, veent lo Rei ple de tanta humilitat, que tan benignament lo pregava, lo seu
nimo mogut de compassi excelsa deliber d'aconsolar-lo, e ab parules afables li
fu present de tal rplica.

CCCXLIII. Rplica que fa Tirant al rei Escariano.
-No s de mon costum sser cruel a mos amics; com haja acostumat de perdonar a
mos enemics com me demanen merc, per molt que m'hagen ofs, quant ms dec
perdonar al qui ame e desitge servir ms que a tots los hmens del mn! Per qu,
senyor germ, la senyoria vostra pot estar en segur de mi, que si la vida no em
lleixa, que tant com dure la conquesta de la barbaria jo no us fallir, e si cent vides
tenia, les posar a perill de mort per traure-us ab honor d'aquesta empresa. E no
vull recitar ms coses qui sien de passi, sin que vull tornar a ms acostumades
victries. E puix gran part de la nostra gent havem perduda, e ells sn deu tants
ms que nosaltres, usar de mos remeis, no difraudant gens l'honor de cavalleria.
Lo rei Escariano fon molt content de les paraules gracioses de Tirant, e fu-li
infinides grcies, e dix que era prest de fer tot lo que li mans.
-Senyor -dix Tirant-, puix aix s, ordenem nostres fets en tal forma que l'honor hi
sia salva. La senyoria vostra partir d'ac de nit, ab catorze mlia de cavall, per anar
on s la senyora Reina. En aquestes sis lleges replegareu quantes atzembles,
sens e someres e jumentes trobareu, e tots quants hmens e dones e infants
haver poreu. E no deixeu en les viles e llocs sin les portes tancades ab aquells qui
sn intils, aix com dones parides qui jaen en lo llit e hmens molt vells e gent
alesiada. Tots los altres feu-los venir, de set anys enss e d'huitanta-cinc en avall.
E a casc d'aquests, aix hmens com dones, feu-los repartir totes les
cavalcadures; e casc faa paraments de drap blanc. E si tantes cavalcadures haver
no poreu com persones, resten los qui sn ms indisposts; e si no tenen tant drap
blanc per a fer paraments, feu-los de llanols o de flassades de quina color se vulla
que sien. Aprs fareu vestir a tots les camises sobre les aljubes; e fareu haver
tantes carabases com poreu, e a cascuna dona o al petit infant (si tantes se'n
troben) casc en porte, tan altes com les poran portar, e cobertes de drap blanc.
E complit de dar l'orde, Tirant preg al Rei que hi fes venir la Reina perq les
altres dones hi venguessen de millor voluntat.
Lo Rei se pos prestament en orde e part tant secretament com pogu, que los
moros no en tingueren negun sentiment. Com lo Rei fon partit, Tirant trams un
ambaixador al camp dels moros dient-los com dins lo temps de les treves havien
apressonat al Marqus e a molts altres cavallers, que ell los requeria, sots la
promesa fe de les treves, que ells los volguessen restituir e soltar:
-A tots los qui sn estats presos; si no, que al den dia que s'aparellen a la batalla.
E Tirant fu fer un gran fossat, lo qual era estret e fondo; e al dia assignat, lo Rei
Escariano venc aix com Tirant havia ordenat, e hagu ajustats b quaranta mlia
entre hmens e dones, e tots coberts de blanc. E entraren de dia per o que los
moros los vessen, e estigueren molt admirats com veren venir tanta gent.
E lo dia que les treves passaven, los moros a l'hora de la mitjanit vengueren a la
ciutat e combaterent-la. Tirant com a home usat de guerra, estava tostemps armat
e pos quatrecents hmens en les torres e en la muralla per defenci de la ciutat; e
lo Rei i ell ab tota l'altra gent ixqueren per altre portal e vogiren entorn de la ciutat
e feriren mortalment en les espatles dels moros; e tots portaven paraments blancs.
Les dones se posaren fora de la ciutat, lla on era lo vall qui novament era estat fet,
ab dos-cents hmens d'armes per guardar-les; e cascuna dona portava en la m
una canya grossa, e posaren-se tots en ala.
Aquesta batalla se mescl, que fon crudelssima e dura, que en poca hora fon mesa
infinida gent per terra morts e nafrats. E Tirant portava una llana curta e grossa,
tota ennirviada: b restava trist lo qui lo seu colp esperava! Car en aquell dia
losinferns ompl de les nimes d'aquells. La batalla dur per bon espai; e ans que
Tirant en la batalla entrs, deix cinc-cents hmens d'armes que no volgu que
ferissen, i eren dels millors que en sa companyia fossen. Com en aquell cas
infinides gents d'una part i d'altra fossen mortes, e veent que lo Rei cresti ab gran
nimo combatia, e lo senyor d'Agramunt per lo semblant, Tirant ixqu de la batalla
deixant los altres combatent, e an on eren los cinc-cents hmens d'armes que
deixat havia, e ab ells ensems an al camp dels moros. Com foren arribats a les
tendes cridaren a grans crits:
-Oh, marqus de Luana, si sou ac, parlau e cridau la bona sort qui us espera! Car
ac s Tirant lo blanc, qui s vengut per lliberar-vos.
Com Almedxer sent la veu dels crestians, paregu-li que fos veu qui del cel fos
davallada, e los dos ab la dolor e la ira que tenien esforaren l'nimo e prestament
ixqueren de les tendes e anaren lla on era Tirant. Com Tirant vu lo marqus de
Luana, prestament lo conegu e fu descavalcar d'un bon cavall un home seu, e
ab los ferros lo fu pujar a cavall, e Almedxer fu pujar en les anques del seu
cavall e tragu'ls de tot lo camp e els fu desferrar e armar. E torn Tirant al camp
prestament e ms-hi foc e man a tots los qui eren ab ell que fessen aix com ell
feia. E no tard molt que tot lo camp fon ple de foc. Com Tirant vu aix gran foc,
torn a la batalla e socorregu al Rei e al senyor d'Agramunt molt valentment; e
Tirant ab virtut dava tan mortals colps, que no era qui el goss esperar, esperant
premi de victria. E los enemics reforaren tant com los fon possible per damnejar
los crestians. E com ms anava, ms cruel e dura era la batalla; e tants eren los
cossos morts, que ab gran fatiga la gent combatre podien. Com los reis e capitants
moros veren venir a menys la llur gent e veren lo foc encs en lo llur camp e
miraven les dones qui estaven fermes que no es movien, car ab la torba del
combatre no les havien vistes fins en aquella hora, dix lo rei de Tunis:
-Senyors, jo no puc creure ni pensar que aquests hmens sien crestians, mas crec
que sien diables batejats, o lo nostre Mafomet s's tornat cresti, e ells combaten
hui tot lo dia ab tan gran fora e virtut, que cosa s de gran admiraci, tan poca
gent com sn, d'haver mantenguda tant la batalla, que nosaltres ab tanta multitud
de cavallers no bastam a ofendre'ls, e han-nos cremat tot lo nostre camp. E aquella
gent que ens estan mirant no han ferit encara, sin que estant esperant que siam
cansats, e ferir-nos han a les espatles, e tots serem tallats a peces. Per o a mi par
nos deurem retraure, no lla on s lo nostre camp, mas apartem-nos al travs en
aquell altre mont, car de tot cert jo tinc gran dubte, no d'aquests que ac combaten,
mas d'aquella mala gent blanca; e mirau com sn grans hmens a cavall, que
jams los viu tals.
E a causava les carabasses que les dones tenien al cap, que els paria que fossen
molt alts de persona. No tard lo rei d'frica, ab esforada veu, de semblants
paraules fer principi.

CCCXLIV. Com declar lo rei d'frica sa intenci.
-Si de fe mon dir no fretura, haurs a creure, rei de Tunis, com cent passions de
nova manera tenen la mia nima e lo cos turmentat, e no ignore lo perill de la
mort. Mas per lo teu clar entendre deman a tots merc que les mies raons sien
acollides aix com a persona qui ha perdut son germ en batalla, e desitge
infinidament venjana, confiant en les mies prpies mans d'atenyer aquella glria
que, los meus ulls havent vista d'equell fams Capit, que matar-lo puga. La
deliberaci de tan penada vida s voler-me socrrer. No ab pas temers ne tard hi
vullau atnyer! E deus deixar tots dubtes qui en ofensa de tots aquest reis sia, car
d'aquell dia en que jo el perd, dolor inestimable compreses totes mes forces, que
em fa seguir la sua ensenya del meu amat germ, e lo plaer meu s no remetre res
a la benaventurana d'aquest mn, mas a la fortuna enemiga de mos delits, creent
lo que jo dic s lo millor, car morint s reviure en gloriosa fama.
E no dix pus, sin que fer lo cavall dels esperons, e pos's en la pressa de la gent
ab gran fria, e fon sort que s'encontra ab lo marqus de Luana, e tant bravament
l'encontr que a ell i al cavall ms per terra, e de continent l'hagueren mort si no
per lo senyor d'Agramunt que prestament lo socorregu ab los altres. E lo qui
importava la bandera dels crestians entr ms avant envers aquella part, e feriren
en la major pressa dels enemics. Llavors pogureu ben veure los pus bells fets
d'armes que en una gran part del mn sien estats fets ne vists, e certament ells se
mostraren los moros en aquell cas molt admirables cavallers, e cridaven tostemps
lo nom de Mafomet. En aquell cas molts cavalls vreu anar per lo camp sens
senyor, e molts cavallers per terra morts e nafrats.
La batalla dur fins passat lo migdia e dos hores aprs, car no es podia conixer
quals havien lo pitjor o lo millor, e sostenint-se aix la batalla. Lo rei de Tunis
portava a Mafomet sobre lo bacimet tot d'or, e conec a Tirant en la sobrevesta que
portava ab esteles per devisa, e dix als altres reis:
-Voleu que siam del camp vencedors? Cuitem devers aquell qui tantes d'armes fa, e
donem-li mort, e seran tots aquest crestians nostres cautius.
E de continent feren la via sua ab arnesos molt lluents e rics guarniments. Tots los
reis justats vengueren sobre Tirant, e com ell los se vu prop, fer com a lle
enrabiat enmig de tots. E encara no havia rompuda la llana e encontr lo rei de la
Tana per mig dels pits ab tal fora que l'arns no li valgu res, e llan'l mort per
terra. Aprs encontr el rei de Tunis e pass-li lo bra e derroc'l del cavall; e com
ell se vu en terra dix:
-Oh rei d'frica, prou me costa la tua follia, car jo veig que hui ser lo dia que
perdem la batalla e la vida ensems, e aquells qui estan segurs a tots nos daran la
mort!
All ats lo rei Escariano ab lo Marqus e Almedxer, qui animosament se
combatien; e tant feren per llur virtut, que per fora se'n portaren dins la ciutat al
rei de Tunis aix nafrat com estava. E Tirant deix la llana a mal grat seu, car los
enemics la hi llevaren volgus o no, e llavors ms mans a la petita atxa que en
l'ar de la sella portava, e don a un moro enmig del cap, de tall, que fins als pits
lo fen. No crec jams pus bell colp haguessen fet los magnmins cavallers passats,
o s, Hrcules ni Anxil.les, Triol, Hctor, ni lo bon Paris, Sams, ni Judes
Macabeu, Galvany, Lanalot, ni Tristany ni l'ardit Teseu. Com los moros a verem,
tal colp donar, tots estigueren admirats, e veent-se ab les llances rompudes tots se
voltaren e sonaren un corn, e tots els moros se deixaren batallar. E retraent-se
pujaren-se'n en un mont, e los crestians los deixaren de bon grat anar, perqu
tenien desig de reps; per encara, ab tot lo cansament, los seguiren fins que foren
pujats en lo mont; e a feren per mostrar ms clara la victria. E certament
Tirant, desitjs d'honor, lla on veia lo major perill all es metia, que no la deixava
perdre.
Com los moros forent en lo mont, los crestians se'n tornaren dins la ciutat, e tot lo
poble, aix hmens com dones, deien a Tirant:
-Vixca lo benaventurat cavaller Tirant! E beneit fon lo dia que ell naixqu, e beneita
fon l'hora que tu entrist en aquesta terra, e beneit fon aquell dia que tu ens donist
lo sant baptisme. E a Du fos plasent que tu fosses senyor de tot lo poble morisc!
E ab grandssima festa e alegria lo pujaren al castell. E trob lo rei de Tunis, que
l'havien curat de las nafres que tenia, e vu entrar la Reina e a totes les dones a
cavall ab les atzembles e jumentes, e ab les carabasses al cap e cobertes de
llanols. Venc en punt lo rei de Tunis de voler-se desesperar com sab l'engan que
Tirant fet los havia, e ab les mans se desfu totes de les benes de les nafres e
jams consent lo tornassen a curar, ans aix se lleix morir. Mas ans que moris fu
principi a semblant lamentaci.

CCCXLV. Lamentaci que feu lo rei de Tunis ans que moris
-La noblea e virtut es ja coneguda d'aquell fams cavallers Tirant lo Blanc, e
d'aquesta hora avant, tots los reis e cavallers de la Barbaria se deuen humiliar a ell,
car jo el veig en sobirana esperana de pujar en imperi esdevenidor, com a la sua
gran indstria i gran cavalleria la fortuna l'hi ve tant prospera que no seria neg qui
d'ell pogus traure lo cabal. Emper, aquesta victria que ara de nosaltres
aconseguida no les deu atribuir a les llurs forces, com en la batalla ms poderosos
rem nosaltres que no ells, ni jams nos frem de combatre sin per lo frau e
decepci que ens a fet de les dones. Car en la primera batalla, encara que en fallis
rei, no ens falli la virtut, e frem vencedors; mas en esta segona, es estada molt
dolorosa e per poc saber no som perduts. Per causa d'a me vull deixar de viure e
oferir lo meu cos a deshonrada sepultura, puix tant poc he sabut de la gerra car
veig que per pietat no sn estats deixats los fills les mares, ne los marits a les
mullers. E per no veure tanta crueldat, ab bones obres vull acabar la glria de la
mia vida ans que venir en mes extrema desaventura, e per experincia veig que los
nostres fets no poden haver llonga durada, per o com la gent de Trant es molt ben
ordenada, e com entren en batalla se pot ben dir que son mestres de cavalleria. E
Tirant no dna crrec a neg que sia capit en la batalla, sin homes qui passen
cinquanta o seixanta anys, e no s neg de tota la sua gent que sol li passs per
l'enteniment de fugir, ans tots tenen per las certa victria, puix tenen a Tirant per
capit, e no s neg qui pose l'esperana en los peus, sin en los braos i en les
mans. E tot lo contrari d'a fa la nostra gent, e per causa d'a sm tots venuts e
vituperats, car aquest sap venre les forts batalles dures e aspres ab aptea e
indstria, e sap consellar a si mateix e intruir als altres e a sabut cremar lo nostre
camp, e ab dones ha venuda tant gran multitud de morisma, e portats a total
destrucci car la vista d'elles feu perdre tot lo nostre esfor, que no gosaren tornar
en lo nostre camp, on les tendes eren cremades ans gran dejecci nostra se
mudaren en altre lloc. E dic-te capit gloris que james fui venut en batalla ne
corromput per avarcia
Tirant hagu compasi del Rei com lo vu estat desesperat, e prega'l que es dexs
curar, car les nafres no eren perilloses.Dix lo Rei:
-Lleixua-me estar axi esta nit e si puc venre la ira, la fortuna me retr vencedor o
venut, e si jo la ven, jo em deixar curar; e si so venut, devallar als inferns, on
crec que s lo nostre Mafomet, qui no ens ha pogut ajudar contra los cristians.
Lo Rei feia replegar tota la sang qui de les nafres li eixia, e com fom mitjanit
begu's tota aquella sang e aprs dix:
-Lo meu cos no mereix altra sepultura sin d'or o de sang e ab aquesta sang, e ab
aquesta sang finar los meus trist e amargs dies.
E pos la boca en terra e aix ret l'esperit; e la sua nima se'n port aquell a qui
pertanyia.
De continent que lo rei de Tunis fos mort, Almedxer suplic a Tirant que li fes
grcia del cos del Rei; e ell li otorg. E Almedxer trams a dir al camp dels moros
com lo rei de Tunis era mort; que vinguessen per haver-lo. Com los moros saberen
tal nova, feren lo ms adolorit del que jams fos fet per negun prncep del mn. E
ordenaren cinquanta cavallers dels millors de tot lo camp e trameteren-los a la vila
per cobrar lo cos del Rei. E com foren davant lo Capit, suplicarent-lo benignament
los fes grcia de fer mostrar lo cos del Rei. E Tirant man a Almedxer que fes
prendre lo cos e que el fes posar en una sala sobre un llit en terra ab molts
matalafs, e que fos cobert d'un bell drap d'or, e cent cavallers estiguessen prop
d'ell ab espases nues en les mans. Com tot fon fet, Tirant fu entrar los moros dins
la sala; com foren prop del cos, descobriren-lo. E los moros, havent natural
coneixena de llur rei e senyor, lo major de tots ells, ab esforada veu fu principi a
semblants paraules.


CCCXLVI. Raonament que fa lo cavaller moro al capit Tirant.
-Ab poc treball se conserva la gran fama, puix s adquerida; per aquella fama s
millor qui es diu per boca de persones bones e tengudes en compte de verdaderes,
car aquella s neta de tot crim qui s publicada per tot lo mn, com t lo fonament
de virtuts, e aquell s mereixedor de premi en lo cel e en la terra. !Oh tu, capit
senyor e millor de tots los bons, escolta'm lo que et dir! Tu est claredat e llum
verdadera, qui has viscut en lo mn ab virtut sobirana, car per tu sn estats
illuminats e animats los crestians qui per tu novament sn estats fets en la
Barbaria, car la tua noblesa s coneguda e s en tan alta dignitat posada que est
mereixedor de molta glria, e si lo que has comenat perverses, no et fallir. E ms
se manifesten les tues bondats e virtuts tant com ms honres aquest magnnim
senyor, car l'honor que li fas, ell s molt b mereixedor, e fas ms, que honrat a ell
honres a tu mateix, com l'honor s de tal condici que resta tostemps ab lo qui la
fa. E aquest magnnim e valers Rei ab ses bones costumes ha manifestat en les
sues naturals obres quant era lo seu nimo e la molta valor sua; e tu ab virtuts
pots dir que has ennoblit lo teu noble llinatge, com res en aquest mn no es pot dir
que sia bo, sin virtut, ne mal, sin vici. Aquest singular Rei la fortuna adversa l'ha
condut d'sser estat pres, e tant era lo seu gran nimo, que no ha pogut
comportar que neg se pogus gloriejar que el tingus pres, e per o s's deixat de
viure per no veure tanta confusi, car la majestat sua e les sues grandssimes
virtuts e costumes eren tals que era digne de conquistar tot lo mn e venre les
aspres e cruels batalles, e senyorejar tota la crestiandat, e posar Papa en Roma, e
Sold en Babilnia, e subjugar sots lo seu peu sia, frica e Europa; e, si no fos
estada tan breu la sua vida, fra estat posat en granssima dignitat.Oh tu, mort
trista, cruel e desconeixenet, ab quanta macia has volgut aterrar les forces
d'aquest valers Rei! E per la mort d'aquest ser destrut tot lo poble morisc. Per
qu us prec, los meus companyons e germans, que plorem e lamentem la mort del
nostre senyor natural, e aprs les nostres misries, qui prestament nos
aconseguiran.
E llanant-se de genolls en la dura terra besaren los peus al Rei e comenaren a
llanar vives llgremes dels ulls plorant e lamentant la llur gran desaventura. Com
haguerem per bon espai plorat, lo cavaller anci moro se fon llevat e comen de
fer principi a semblat lamentaci.

CCCXLVII. Lamentaci que fu lo cavaller moro en presncia del capit
Tirant.
Oh Du gran, alt e poders, senyor creador del cel e de la terra! Com has pogut
permetre que un tan singular Rei e tan virtus cavaller com aquest, jove dispost
per a conquistar tot lo mn, sia mort, qui era defenedor d'aquella santa secte per lo
nostre sant profeta Mafomet ordenada, e ben servada per totes les ms nacions del
mn, e que ara per un sol home ab falses indstries e saber diablic haja pervertits
tants pobles a la llei crestiana, e morts tants reis e tants milenars d'hmens del
poble morisc? Ajudau-me, cavallers e companyons meus, a lamentar, e prestau-me
doloroses paraules, donau-me tristes exclamacions, fu acords ab esquinada veu a
l'aspredad de tan dolorosa mort d'aquest senyor qui era sustentaci nostra e de
tota morisca cavalleria. Oh sant profeta Mafomet, defenedor de nostra llibertat,
hages pietat e misericrdia de nosaltres perqu no siam aix maltractats per los
crestians! No ha bastat a fortuna fer-nos perdre tanta de la gent nostra en la cruel
batalla, que encara nos ha volgut tolre lo pilar qui sostenia tota la Barbaria! Rei de
Tunis, Du te perdone e et faa tenir lo cam de veritat e que sies lo major de tots
lla on la tua, nima ir ab tots los teus adherents!
Aprs se gir devers Tirant e dix-li les segents paraules:
-Capit senyor, los nostres hbits sn de dolor qui acompanyen les nostres infinides
misries, qui som turmentats per la gran pudor dels cossos morts qui no se sn
poguts soterrar, e van per lo camp arredolant fins a les portes de les nostres
tendes. La nostra sang escampada crida aquest bon rei de Tunis. No om sin: " Tal
s mort", " Lo rei tal ha finit sos dies", " L'altre s afollat de sos membres"; a la fi
no ens podem girar en neguna part que no ojam plant e dolor. En la planeta de
Saturnus tu, Tirant; fuist nat, malvat cresti ab poca temor de Du ni del mn, que
has voluntriament escampada la sang real de tants reis qui en aquesta terra per o
per causa tua sn estats morts. Malait fon lo dia que tu en aquesta terra arribist, e
maleita fon la galera que ac et port, com enmig del golf de Satalies no et neg a
tu e a tots los teus!
Com Tirant o dir tan folles paraules al moro, pres-se a riure e dix:
-Cavaller, grcies te fa del teu malparlar. E no vull satisfer a tues folles paraules,
que en presncia mia has dites, e dins lo meu castell, car mereixedor eres ab tos
companyons que us hagus fets saltar de la muralla del castell avall. e si no perqu
veig que la ira t'ha llevat lo seny e la ra, guardar la mia honor e fama, puix vos
he assegurats, mas per conservaci de ta vida no volria que neg dels meus te fes
mal ne dan. E buida lo castell prestament ab tos companyons ans que altre mal no
et vinga.
Part's, Tirant de la sala e entr-se'n en una cambra sens dir-los ms. Llavors los
moros demanaren lo cos del Rei, que el se'n volien portar. Almedxer los resps que
per lo seu malparlar no l' haurien, ans lo darien a menjar a bsties feres si ja no li
daven vint mlia dobles. E los moros per recobrar lo Rei, foren contents perqu al
cos poguessen dar sepultura. E com lo cos fon dins lo camp e tots los moros
l'hagueren vist, de gran dolor que tenien de la sua mort inflamaren-se tots en tan
gran ira que prengueren les armes e pujaren a cavall, e anant ab gran fria devers
la ciutat ab grans crits e remor, dient tots a una veu: "Muira aquell fals e trador
celerat Capit dels mals crestians qui trimfant e ab fama gloriosa mostra voler
conquistar tota la monarquia!", car ab concrdia totes les coses augmenten e ab
discrdia les grans coses desmenueixen, e per concrdia la comunitat en si mateixa
s fort, e els enemics terrible.
No tard lo rei de Doms a fer principi a un tal parlar.

CCCXLVIII. Raona lo rei de Doms la sua intenci.
-Senyors, tostemps he ot dir que l'apetit natural s ms inclinat a mal obrar que lo
seny, e lo seny trau al savi de grans perills e el posa en segur reps. E no saben
les senyories de vosaltres com la folia trau moltes voltes als grans prnceps de llur
estat e els posa en gran misria? Aquest capit, cobdicis de la nostra sang
morisca, ab la sua cruel m ha morts de la gent nostra passats huitanta mlia
moros, ajudant-li los renegats de la nostra generaci, e fa tots dies batalles molt
sangonoses. Per o tendria per bo hagussem madur consell entre nosaltres, e no
anssem aix cuitats a la batalla, car ara que la ira s fresca tots desitjam batalla e
anam cuitats e ab desorde, e no devem sser lloats de semblant victria, posat cas
que el nostre Du li plagus sser favorable a la nostra part, e certa cosa s que
qui en batalla entra ab desorde, fugint se n'ix. E si nostre fet ab orde se pot
defensar e adquerir, e ab resplandor d'excel.lent generositat e noblea d'nimo los
podem subjugar e posar per terra, serem lloats, e del contrari serem vituperats.
No fon accepte a neg la ra del rei de Doms, ni los dems escoltar no el
volgueren. Mas pres-se a parlar lo rei de Tremicn, e dix en la segent forma.

CCCXLIX. Parla lo rei de Tremicn.
-La cosa que a nosaltres dna parer que ab gran dificultat se puga atnyer, s molt
fcil e lleugera, e lo que a nosaltres se demostra quasi impossible de saber s clar e
manifest, car donant la batalla subjugarem la ciutat on hi estan los nostres cruels
enemics, e ab les nostres sangonoses, forts e cruels mans darem primerament
mort a aquell malvat Rei e gran rebetle a Mafomet, lo rei Escariano, lo qual,
oblidant-se la nostra secta bona, santa e justa, ha presa la reprovada llei cristiana.
E al seu gran Capit, qui d'armes tant sap, sia dada sentncia la qual a tots plcia
lloar-la, com sia molt justa segons lo seu merixer, o s, que ab vergues de ferre
sia tant e tan llongament batut fins que ab boca bese la terra generosa de la nostra
provncia.
Aprs se gira devers la ciutat e dix semblants paraules:
Oh ciutat tirantina, del teu b restars deserta, car ara hauran fi tots los teus
plaers, e tu ests inflada per suprbia! Considera b los teus greus dans que en
aquesta jornada aparellats t'estan!
Llavors tots ab esforat nimo de cavalleria anaren devers la ciutat, e ab gran fora
e ardiment donaren la batalla fort, cruel e aspra, e tan vigorosa que paria que
ixquessen dels inferns. E Tirant, dubtant lo que seguir-se'n poguera, estava
tostemps molt en punt, e veent venir la gran morisma orden ses batalles, e la
ciutat que rests ben fornida.
La Reina ab totes les altres dones pujaren a cavall, e posaren-se en ordre aix com
acostumat havien. La batalla comen prenent lo rei Escariano la davantguarda, e
fer com a virtus cavaller, no havent pietat de neg qui davant li vingus, e tantes
armes fu deixant tots los seus atrs, e posant-se en major pressa dels enemics,
en tant que ell se trob a soles, e mataren-li lo cavall e caigu en terra, e pres-se a
dir esta devota oraci:
-Oh humil Verge, mare de Du Jess, lo qual portist en lo tabernacle de castedat,
sens dolor ne mcula lo pars! A tu me recoman, qui est advocada dels pecadors,
que vulles pregar lo teu gloris Fill que em vinga en sua guarda e protecci, car jo
l'ame e desitge servir com a catlic cresti. Oh Du clement e piads, hages merc
de nosaltres, qui ab voluntat pura havem rebut lo sant baptisme, perqu et pugam
servir en augmentar la santa fe catlica; car tu, Senyor misericordis, veus b en
quin perill est aquesta pobra crestiandat!
En a lo senyor d'Agramunt e Almedxer ab molts altres combatien prop d'all on lo
rei era, e veren acostar una esquadra de gent ab una bandera blava on hi havia
pintat un eixam d'abelles totes d'or, e tots feien un gran esfor de matar lo rei
Escariano. Com aquells veren tanta gent d'armes acostar, hagueren dubte no fos lo
Capit, senyalaren en aquella part, e socorreguerent-lo molt meravellosament, e si
per ells no fos estat socorregut, mort era lo rei. E lo cavaller Almedxer feu actes
singulars aquell dia, que ab la llana un moro passa la cuirassa, e most lo ms per
terra, e aprs fer lo segon, lo ter, lo quart, lo cinqu, e fu d'ells lo que havia fet
el primer. E Tirant, que combatia a l'altra part del camp, venc-li un servidor del rei,
e ab grans crits li dix:
-Oh Capit senyor! Per qu no vas a ajudar al teu singular amic el rei Escariano,
que de tot en tot los moros li volen tolre la vida?
E Tirant, sens pus oir, pres de la sua gent e tir envers aquella part, e trob el rei a
peu, que no el lleixaven pujar a cavall e Tirant ab los seus fer en la major pressa
de la gent e feren caure molta gent per terra, e trista era la mare qui son fill all
tenia.
Apleg altra bandera vermella, d'guiles era pintada, ab seixanta mlia hmens
d'armes. Llavors lo Capit fu eixir tota la gent d'armes que ell havia ordenat, qui
estaven al portal de la ciutat ab manament que no ixquessin fins a tant ell ho
mans. Admirable batalla fon aquesta, e molt dolorosa. Lo rei de Tremicn venc a
l'encontre d'un cavaller molt valentssim e virtus en tots sos fets, e combat's ab
aquest per bon espai. E lo rei de Prsia, qui els vu aix valentment combatre, cuit
per ajudar la rei de Tremicn. Lo combat fou tan infortunat que lo cavaller li ms la
punta de l'espasa per l'ull esquerre. Aquest cavaller qui fu aquest colp se
nomenava Melquisedec, e ab gran dolor que lo rei tenia e trorbacip caigu en
terra, e pres-se a dir:
Oh rei de Tremicn, tu qui pensaves senyorejar per suprbia tot lo mn: no s'es
seguit la tua voluntat, mas segons la voluntat de Du! E b m'ha costat la mia
ignocncia! Oh trist de mi? E fon jams prncep tan desaventurat com jo, qui es
vers tantes dolors venir ensems, que he vist perdre pare, e fill, e germ, e dels
meus cavallers una gran quantitat qui no s de nomenar, e s vengut en tan gran
abatiment que s fora de tota esperana, que no trobe neg qui ajudar-me vulla?
Aquesta batalla fon tan cruels e sangonosa que dur del mat fins a la nit escura, e
la fosca los fu departir. L'endem per lo mat regonegueren lo camp, e trobaren
trenta-cinc mia e setanta dos hmens jaure en lo camp, los dems morts, per o
com hi hagu molts crestiants qui no pogueren morir fins que foren confessats e es
recomenaren a Nostre Senyor Jesucrist, e los moros se recomanaren a Mafomet.
Admirable fon aquell dia la pacincia de Tirant, que en la major fuita que los moros
feien, man als seus de pietat que no els seguissen, sin que els lleixassen tornar a
llurs desitjades tendes.
Veent los moros que cadascun dia los llurs mals augmentaven e perdien molta
gent, los reis tingueren consell e deliberaren que demanassen treves de trenta dies,
e tramesa llur embaixada, a Tirant no li paregu que ho deguessen atorgar, emper
lo rei Escariano ab lo senyor d'Agramunt, Almedxer e Melquisedec, tots quatre
fermaren les treves, anaven les dones per lo camp replegant los cossos morts dels
crestians perqu els poguessen soterrar en magnfiques sepultures. Lo rei de
Tremicn, qui a vu de les tendes on estava, dix:
-E qu fan all aquelles fembres entre la gran multitud dels hmens? Car no deu
sser observada la costuma antiga, sin que ab violncia deuen sser tractades
sens pietat.
Deliberaren los moros una nit de partit ens de les treves, e passaren envers les
grans muntanyes de Fes, per tal que all es poguessen mantenir contra los
crestians, e replegaren tot lo llur camp, e a hora incogitada, quasi a la mitjanit, ells
tireren son cam.
Lo dia segent de bon mat, les guardes cuitadament vengueren a tocar a les potes
de la ciutat, notificant al Capit, com los moros ab gran cuita partien. Com Tirant
ho sab, fu prestament tota la gent armar. Com lo dia fon clar, e les tenebres de
la nit foren passades, los crestians cavalcaren e seguiren los moros. Los corredors
qui primer anaren atengueren gran part del carruatge, on foren morts alguns
moros. Los fugitius reis trameteren missatgers al Capit vulgus fer esmena dels
moros que havien morts e de la roba que s'en havien portada, com ells tinguessen
bona pau e treva fins terme de trenta dies, e si fer no volien, reclamarien a
Mafomet, aprs trametien per totes les corts dels grans senyors, on eren
emperadors, reis, comtes e marquesos, e aqu publicarien la gran maldat e fe
rompuda del rei Escariano e de Tirant lo Blanc, Capit major dels crestians.
Com Tirant hagu oda l'ambaixada pens en la promesa fet havien. Per no posar
l'honor sua en disputa era molt content de servar les dites treves, per b que s'hi
poguessen fer raons d'una part e d'altra per o com ells cautelosament hora
incognita seren partits del camp, les treves no devien haver lloc. Tirant volgu fer
esmena de tot lo qui els era estat llevat, e ms feu esmena dels hmens morts, car
de cascun de quants aquella jornada morts havien fossen posats en llibertat deu
moros catius. Llavors los moros foren molt contents de Tirant, dient que era lo
millor cresti e ms justificat i verdader que en tot lo mn se trobs, com ell fes
obres de pietat car les coses de mal principi tart o nunca poden finir b.
De continent los moros se partiren e travessaren totes les aspres montanyes. Com
Tirant vu que havien passats los ports, ell se ms aconquistar tots aquells regnes
e terres qui de los ports eren. Aprs, passats grans dies, parla lo senyor
d'Agramunt al Capit e dix-li:
-Senyor, a mi par que seria expedient, de donar fi prestament en aquesta
conquesta, que jo passs dell los ports per conquistar moltes viles, castells e
ciutats que hi ha. Aprs que la senyoria vostra haja subjutjats aquests regnes,
passareu en aquella terra, e ab poc treball podreu senyorejar tota la Barbaria.
A Tirant li fon placent lo que senyor d'Agramunt li havia dit, e comunic-ho ab lo rei
Escariano o foren d'acord que prestament partir degus. E pat ab deu mlia cavalls
molt b en orde e dihuit mlia hmens a peu. E com hagu passats los ports, sab
com los reis s'eren departits, e casc se n'era tornat en sa terra. Lo senyor
d'Agramunt, com vu que tan poca gent d'armes havia en aquella terra, ms-se a
conquistar aquella e subjug moltes ciutats, viles e castells, los uns per fora, los
altres per grat. Poders e de gran nimo era aquest cavaller, e los crestians qui ab
ell eren havien pres molt gran nimo e ferocitat per o que fos ms gloriosa la d'ells
quan vendria a notcia de Tirant, e en augment de glria de llur fidelssim Capit.
E anant aix conquistant, pervengueren prop d'una ciutat qui es nomenava
Montgata, la qual era de la filla de Belamern (e aquest rei era mort en lo principi
de la guerra) e l'esposat d'ella. E com los de la ciutat saberen tenir los crestians tan
prop, tingueren llur consell, e lo que lo deliberaren fon que trametre les claus al
senyor d'Agramunt, de la ciutat; e aquell ab molt gran benegnitat les pres e
atorg'ls tot quant saberen demanar. E com foren prop de la ciutat, los qui la
regien penediren-se e deliberaren ans morir que donar-se.
Veent-se aix burlat lo senyor d'Agramunt, pos lo siti a cascuna part de la ciutat.
Un dia deliber de de donar lo combat, e fon tan brau e tan aspre, que ms no
poguera sser. E acostant-se lo senyor d'Agramunt envers la muralla, tiraren-li ab
una ballesta de passa e feriren-lo en la boca, que li ixqu lo passador a l'altra part.
Com la gent sua lo veren tan lletjament nafrat e jaure en terra, tots se pensaren
que mort l'haguessen. Posaren-lo en un pavs e portaren-lo a la sua tenda, e per
aquell dia lleixaren-se de combatre. Llavors lo senyor d'Agramunt vot a Du e als
sants apstols, que per l'engan que fet li havien, e per la molta dolor que sentia de
la nafra, de no partir-se jams d'all fins a tant la ciutat fos presa, e tots passassen,
hmens com dones, grans e pocs, vells e jvens, per la sua espasa. E prestament
trams a Tirant a suplicar que de continent li tramets la sua artilleria major.
E Tirant, sabuda tal nova que son cosn germ era tan malament nafrat, fu partir
tota l'artilleria, i ell ab tota la gent per ses jornades arrib en aquella ciutat. E ans
que descavalcs man que donassen lo combat a la ciutat, e fon tan fort e tan
aspre que prengueren una torre, qui era mesquita, la qual estava molt pegada ab
muralla de la ciutat. La nit sobrevenc, e Tirant man tota la gent cesss per aquella
nit. E per lo mat los moros ordenaren que fos trams a dir al Capit, de part de la
senyora e de tot lo poble, per los ms honrats hmens de la ciutat, com ells se
darien ap condici los lleixassen viure en sa llei, e li darien tots anys trenta mlia
corones d'or e tots los presoners que ells tenien. E Tirant resps que per lo defalt
que ells havien fet a son cosn germ, anassen a ell, e lo que ell faria hauria per fet.
Com los moros foren davant lo senyor d'Agramunt, per moltes suplicacions que li
fessin, jams consentit volgu en res. Llavors lo poble deliber de transmetre-hi la
senyora ab moltes donzelles per veure si porien res acabat ab ell, car precs de
donzelles moltes vegades han lloc.
Ac fa lo llibre un incident per narrar los fets de Plaerdemavida.

CCCL. Com Plaerdemavida fon informada de la prosperitat de Tirant.
Com per la inmensa pietat de Nostre Senyor Du, Plaerdemavida fos alliberada del
naufraig e fos portada en la ciutat de Tunis en la casa de la filla del peixcador,
segons desss s ja mencionat, aprs dos anys passats la filla del pescador pres
marit prop la ciutat aquella. E estant all per molts dies tenint-la com a cativa e ells
tostemps vivint ab molta honestat, obrava d'or e de seda aix com les donzelles de
Grcia eren acostumades fer. Segu's un dia sa senyora, anant a la ciutat de
Montgata, deix a Plaerdemavida per la casa a guardar. Com fon en la ciutat,
mostr era venguda per algunes coses a comprar, e an a parlar ab la filla del rei e
dix-li:
-Senyora, jo vinc ac per signigicar-te com m'hagen dit que ta senyoria t en
prepsit de pendre marit, e treballes, aix com s acostumat, de fornir-te de
camises brodades d'or e de seda, e altres coses pertanyents a donzelles. Jo tinc
una esclava jove e disposta, a la qual jo he mostrat, en lo temps de la seva
puercia, de brodar molt singularment de totes coses, lo que a dones jvens se
mereix. E vet ac mostra del que sap fer. E si per preu de cent dobles tu volrs, jo
ser contenta de perdre lo criament que fet li he e lo que li he mostrat ab tant
treball.
La Reina, molt desitjosa de tal present, dix que era molt contenta de dar-li les cent
dobles, puix havia vista mostra de les coses que obrar sabia. Dix la mora:
-Jo ser contenta per aquest preu lliurar-la en ton poder, ab tal condici: que per la
molta amor que ella ha mesa en mi, que la senyoria tua diga que jo la t'he prestada
per a dos mesos, car si ella sentia que jo l'hagus venuda, denuig e tristor se
desesperaria.
Plaermavida fon mesa en son poder, e pos molt gran amor en la Reina. Segus
que poc temps aprs que la ciutat fon assetjada, los moros prenguerem molts
pressoners crestiants, e entre los moros prenguerem un home d'armes lo qual
vogava en la galera de Tirant com se perd. E Plaerdemavida coneixia'l molt b e
dix-li:
-Est tu daquells crestiants qui eren en la galera qui don a travs en les mars de
Tunis?
-Senyora -dix lhome-, veritat s que jo m'hi trob e la mia persona en aquell cas
pass molta angoixa, que vingu quasi mort a terra. Aprs fui servit de molta bella
bastonada, e fui comprat e venut, ab molta passi que en aquell temps pass.
-Qu em dirs -dix Plaerdemavida- de Tirant? On mor?
-Santa Maria val! -dix lo presoner-. Ans s b viu, e trobar l'heu Capit major e fa
tot son poder de conquistar aquesta terra.
E, ms, li dix del senyor d'Agramunt com era nafrat. Aprs ella li deman:
-Qu s de Plaerdemavida?
-Aqueixa donzella -dix lo presoner- que vs demanau, se creu que mor en la mar,
e lo nostre Capit n`ha fet molt extrem dol per ella.
Plaerdemavida, per les noves que li foren recitades, don orde que tots los
presoners fugiren. Com ella sab que Tirant era viu i era tan prop, molts
pensaments tingu de fugir, emper pensant com Tirant ab la sua singular
cavalleria havia tant conquistat de la Barbaria e les insignes e famoses victries que
sovint recitaven del Capit dels crestians, alegr-se'n molt; lo que de primer
ignorava, ans son pensament era que en la mar fos negat. E agenolla's en terra, e
les mans juntes al devers lo cel e fu llaors e grcies a Nostre Senyor Du de la
gran prosperitat que dada havia a Tirant e a la novella crestiandat, qui ab tant gran
nimo feien la guerra contra los enemics de Jesucrist; e tingu ferma esperana
que prestament seria fora de captivitat, car totes les dolors que sostengudes havia
fins en aquella jornada no estimava res: tanta era la consolaci que tenia com
veuria a Tirant.
E vengut lo dia que sa senyora anar devia a parlar ab los capitants, desfress's
molt b en manera que neg no la poguera conixer. Com la senyora fon davant lo
Capit, qui venia acompanyada de cinquanta donzelles, Tirant no la volgu escoltar,
sin que la rems a son cosn germ lo senyor d'Agramunt; e si mala resposta
havia donada als ambaixadors, pitjor la don a la senyora. E elles, ab l'esperana
perduda, se'n tornaren plorant e fent molts grans lamentacions. E tota aquella nit
aix hmens com dones jams cessaren de plnyer e sospirar.
Per lo mat Plaerdemavida dix a la senyora e als honrats hmens de la ciutat que si
li volien dar llicncia d'eixir defora, que ella parlaria ab lo Capit e li diria tals coses,
que ell faria tot lo que ella voldria. E tantes bones raons los dix, que ells foren
contents que ans, com tinguessen tota l'esperana perduda, que no tenien d'espai
sin sol aquell dia. Plaerdemavida s'abill aquell dia com a mora molt honradament
e alcofoll's molt b los ulls perqu no fos coneguda; e pres tren-
ta dotzelles molt ben abillades que l'acompanyassen. E a hora de migdia ixqueren
de la ciutat e anaren al camp e veren a Tirant a la porta de la sua tenda. Com ells
les vu que venien, trasms-
los a dir que anassen al senyor d'Agramunt, que ell no hi podia res fer, com tot son
poder li hagus ja donat, car ells los daria ra de tot lo demanaven. Reps
Plaerdemavida e dix:
-Digau al senyor Capit que ell no ens deu denegar la visita ni menys no parlar, car
si ho feia seria dit Capit impiads e injust, com ella sia cavaller e nosaltres
donzelles, e per l'orde de cavalleria li s forat nos ajude e ens done consell, favor
e ajuda.
E de continent lo cambrer torn la resposta al Capit e dix-li:
-Per la mia fe, senyor, en la companyia d'aquelles mores ve una donzelles molt
graciosa qui parla molt b l`algemia ab molta grcia, e si la senyoria vostra me
volia fer tamanya merc, que per los serveis que us he fets, que com prengau la
ciutat la faau fer crestiana e la'm doneu per muller.
-Vs- dix lo Capit- e fes-les venir totes ac.
E com foren davant e li feren molt gran reverncia e Plaerdemavida ab cara afable
fu en principi a semblant parlar.

CCCLI. Com Plaerdemavida explic l'ambaixada a Tirant.
-Lo cor magnnim e geners de tu, Capit, senyor, no pot fer sin segons ha
acostumat, car la noblea tua plena s de misericrdia e de pietat; e no vulles
guardar lo gran defalt dels ignorants habitadors d'aquesta aflegida ciutat, qui ab
mans junts e genolls ficats te besaran los peus demanant-te merc. Com la
senyoria tua spia mills de mi que l'infinit Du est contnuament ab los braos
estesos per abraar e tirar a si a tots los pecadors e perdonar-los, per grans que
sien los pecats e delictes e com la merc tua sia ara en aquesta provncia lloctinent
de Du, no refuses los precs de nosaltres, miserables, qui contiuament cridam a
Du misericrdia, e aprs a la tua molta virtut. Car la major venja que lo cavaller
pot fer de son enemic, si s que ab genolls en terra li demane merc, e li deu
perdonar per gran que sia estada I'ofensa, car ms honor li s que si cent voltes lo
feia morir. E suplic-te que les mies paraules no enutgen a ta senyoria, puix la
fortuna vol que jo haja de recitar los teus gloriosos actes, qui sn de gloriosa
recordaci, car ab lo teu valers nimo has morts e aterrats tants milenars de turcs
en la Grcia, e aprs soferint naufraig est vengut en aquest regne qui s la sobirana
Barbaria, dues voltes venut e dues voltes fugit. E tu, digne d'honor, ab lo rei
Escariano haveu seguit la vergonyosa fuita de tants temerosos reis que sn estats
venuts per la tua prspera m, no jams cansada de matar moros. Per qu suplic a
la tua alta senyoria, que per amor d'aquella serenssima donzella que tu ames e
adores que hages dolor e compassi de la senyora d'aquesta ciutat, e aprs de tot
lo poble, que no consenta la tua molta humanitat que sia desposseda de sos bns e
heretat, com la senyoria tua sia tal e ab tanta caritat que lo contrari no se'n poria
presumir Doncs, puix est tan magnnim en totes les virtuts, e vols pujar a
monarca, no sies cruel e rnana al senyor d'Agramunt que ferme la pau, car jo veig
que la fortuna t's tan prspera que tot lo que manars en lo cel i en la terra, de tot
sers obet com a devot servidor de Du e mantenidor de la sua santa llei
crestiana.
No comport Tirant que ms parls, sino que ab fellona cara li fu principi a
semblant resposta.

CCCLII. Resposta que fa Tirant a Plaerdemavida.
-Lo costum de la usada fortuna s inclinar los nimos a crueldat ans que a petat,
que fretura als grans senyors la fe si veritat servar no volen. Los odis dels meus no
sn de perdonar, com encara los llits posseeixen ab cruels nafres e ab molta dolor.
Lo meu cosn germ, lo senyor d'Agramunt, qui vengut era en aquesta terra en lloc
meu, e vosaltres ab gran maldat e traci li haveu feta sentir dolor inestimable, e los
cossos morts de gloris jovent, los camps ne sn plens; doncs, com podeu
demanar misericordia, puix en vosaltres no s's trobada? E per o sou atesos al
darrer terme de fortuna, que los anys vostres podeu tenir per passats e nul.les, e
fa-vos certs que a neg no ser reservada la vida si no passa noranta-cinc anys, e
de tres anys en avall. E partiu-vos davant mi, que ara no s temps de misericrdia,
sin de crueldat, per tal que en esdevenidor ne sia memria, e a vosaltres ser
castic e als altres gloris exempie, e ser netejada aquesta ciutat de tota malesa,
puix aix haveu menyspreada I'honor vostra.
E no dix pus.
Molt fon impacient Plaerdemavida de tan cruel resposta, e ab esforada veu torn a
fer principi a tal rplica.

CCCLIII. Rplica que fa Plaerdemavida a Tirant.
-Moriren a mala mort Anibal e Alexandre, moguts per ambici de senyoria, los quals
moriren per ver. Nabugadonosor fon rei de Babilnia, no per dret hereditari, com
ell no fos de lnea real, ans era home estrany nat d'adulteri. Aquest destru
Jerusalem, aix com tu vols fer d'aquesta ciutat, la qual t'ha costat poc d'obrar, e
crem lo temple de Salam, e se'n port tots los jueus, e els mat, e fu molts
malvats actes aix com tu demostres voler fer. Per aquell perd sobtosament la
senyoria. S et fars tu si perserveres en crueldat ni vols ab iniqua intenci
desheretar-nos; empero aquell torn bo, e tu restars en ton mal prepsit. Aquell
estigu set anys en lo desert fent vida contemplativa, penedint-se de sos
defalliments, lo que tu no fars, car vols usar de cruel senyoria, lo que no deuries
fer, puix tens desig del mn a conquistar. Digues, Capit sens misericrdia, quin
dret tens tu en aquesta ciutat? Ha-la't deixada ton pare? Per o vull que ho spies,
que aprs poc temps que aquest rei, pare d'aquesta donzella, I'hagu de moros
conquistada, la torn novament reedificar, e tu vns com a usurpador del dret que
no s teu, fer-nos violncia. E penses tu que jo no spia, si b s mora, lo cavaller
a qu s tengut? E no saps tu que dix Nostre Senyor Du que benaventurats seran
los pacfics, car ells seran apellats fills de Du? E la nit de Nadal, com Jesucrist
naixqu, los ngels cantaven: "Glria sia dada a Du en les alteses, e pau en la
terra als hmens de bona voluntat." Doncs, puix est cresti, per qu vns contra
los seus manaments?, car lo que nosaltres desitjam s pau gloriosa, la qual pau per
a nosaltres, dones, s molt delitosa. Encara que nosaltres siam b per a
defendre'ns, com siam fornits de molt bella gent d'armes e de virtuosos cavallers
molt disposts a fer cascun dia armes, mas no tenim voluntat de fer ms dan a la
tua gent del que fet havem. E si b vols considerar, no deu hom desitjar fer homei
ne escampar la humana sang, per o com ab.tan prim fil s teixida nostra vida;
mas a mi par, segons menciones, que ms estima las de la glria mundanal que de
l'espiritual, e a s lletovari compost de materials de moltes sabors, emper la fi
d'aquestes coses s aconhortar-se de I'honor e de l'nima. Mira qu diu un sant,
que vosaltres crestians teniu en gran estima, nomenat Agust, qui s estat singular
doctor que no s estat lluny de pecat qui en pecat d'altri consent. E pau e amistat
s molt plasent a Du e s lloable ornament entre aquells qui b serven amor e
bona voluntat. E vull que spies lo que dix l'apstol Sant Jaume, que el cor del
cavaller tostemps deu sser inclinat a merc ans que a crueldat. Mira qu diu
Sneca, que tota senyoria civil qui dignament s'hi vol haver, deu sser apellada
virtut de senyoria. Usa, doncs, virtuosament devers nosaltres, qui tan humilment te
suplicam, e no et moga a crueldat la tirnica cobdcia que posseeis tu e los teus,
car aquesta ciutat s venguda al darrer terme de la sua desolaci per causa de
menyspreu, per inflamada ira ha comportases inestimables vexacions i treballs
inreparables, e ser orfe de tota riquea e tomada en l'antiga pobretat. Mas, per
ventura la prspera fortuna tant de temps t'ha seguit e acompanyat, los fats de la
prspera benaventurana si et lleixen, perdut est, e perirs ab innumerables
treballs que et convendr sostenir. E per la gran e molt ampla esperana que tens
d'obtenir la victoria d'esta msera ciutat, suplicte cesse l'oi. E lo millor consell que
pots haver, que ac finem la pau, e si per ventura no t'espanten los perills presents,
almenys deus pensar de retraure't de la guerra pensant en los esdevenidors perills,
car no s bona cosa que los cavallers guerregen ab les donzelles, e la singular fama
que de ta senyoria ser divulgada per tot lo mn, te retr molt gloris, e sies cert
que ab molt gran treball se conserva la bona fama.
E don fi en son parlar.
No tard Tirant en fer semblant rplica.

CCCLIV. Rplica que fa Tirant a Plaerdemavida.
-Donzella, a mi dna de parer que a tu te'n pren aix com fa aquell qui furta lo bou
e dna les carnes per amor de Du, car tu est mora sens fe ne llei neguna e vols-
me fer conscincia del que no deus fer. Com pot sser que en la tua boca se
puguen trobar al.legacions de sants, com no spies quina cosa s Du ni los seus
beneits sants, ni saps qu s lo sant sagrament de l'altar? E ms ignores tots los
articles de la santa fe catlica, que dir-te poria si volies sser instruida en la nostra
santa llei crestiana, per dir-te he lo que dix Sant Bernat, que aquell qui peca
voluntriament, confiant de la misericrdia de Du, s damnat. E jo, per gran
pecador que sia, tinc dolor del mal que a vegades fa; aprs me penit de mos
pecats e deman-ne perd a Nostre Senyor Du, e serve los seus sants manaments,
e crec tot lo que la santa mare Esglsia creu, e per o haur per grcia la vida
eternal, e vosaltres sereu damnats eternalment, car la sang preciosa que Jesucrist
Du escamp en la sua sacratssima passi fon en redempci e salvaci de tots
aquells qui batejats seran. Car la crestiana fe per a s e ser exalada, car lo
misteri de la passi de Jesucrist, salvador nostre, fon per satisfer al pecat de nostre
pare Adam, e una gota de la preciosa sang de Jesucrist era suficient per a rembre
mil mons. E en a no hi ha dubte en res, car clarament s's vist per notria
experincia de Sant Pere, qui reneg, e Sant Pau, qui ab armes fent homeis
persegua los crestians, e Sant Mateu, qui era gran usurer, e de molts d'altres qui
dir poria que eren estats grans pecadors, e aprs, per humil e discreta penitncia,
santament han obtesa la glria de parads. S et faries tu si et tornaves crestiana,
puix tant saps en la nostra llei santa e verdadera. E dir-te he de Judes, qui tra a
Jesucrist, e Llucifer, qui volia sser egual ab Du, e molts altres malvats pecadors,
no confiant de la misericrdia de Du e vivint en mala vida, no retomant a Du.
Aquests tals aconsegueixen les ombres infemals. E jo, donzella, algun dia en l'any
fa alguna beneita almoina en reverncia de mon Du e mon creador, e confesse
los meus pecats, e Nostre Senyor m'haur merc puix me penit d'aquells, lo que
vosaltres no fu ni acostumau de fer. E fa mon poder de conquistar la Barbaria per
tornar-vos a la bona part, perqu no siau perpetualment damnats, jatsia que a la
immensa Majestat divina no li s plasent que neg se damne, ne la sua
misericrdia no vol damnar persona neguna sens gran ra. E saps per qu? Per o
com ra e justcia se convenen, e com voluntat de Du e la justcia sien una
mateixa cosa, per a Nostre Senyor no damna neg, qui batejat sia, sens culpa.
vosaltres mostrau molt gran tristor, no per lo mal que haveu fet, mas per lo dan qui
us est aparellat, car lo dan vostre s per la ira de les nafres del senyor
d'Agramunt, e per los altres qui morts sn, e per lo gran defalt que fet haveu. E lo
trat per vosaltres a mi proms no el vull, car ms estime la glria que la pecnia,
mas essent jo Tirant lo Blanc, del llinatge de Roca Salada, no mercader mas
cavaller, sser me recorda no deure pendre com de donar sia acostumat. Los
presoners, si els vos plau, pus honestament en do que en preu lleixar. Denunciau
als vostres cavallers que aquelles coses que ab clemncia e liberalitat recaen sn de
la natura mia, e no sien atribuides a l'amiccia de vosaltres. E no em gloriege de les
adversitats vostres, mas desitge aterrar les forces dels enemics. No acostume jo de
combatre donzelles sin en cambra secreta, e si s perfumada e algaliada, ms me
plau. Per si vosaltres pau e bona de mi voleu haver, no es pot per via neguna fer,
si doncs vosaltres a obedincia del senyor d'Agramunt no veniu, car l'obedincia e
la fi de la conquesta d'aquest regne deu haver, e ja s deliberat lo dia de dem e
assignat per a la batalla. Aparellau-vos, e com vosaltres tingau gran congoixa de
fer pau, la qual vinga en tota utilitat dels qui estan dins la ciutat, dic-te que la mia
voluntat s que del mal que haveu fet no en reporteu premi ni honor, car notori s
a tots com haveu romputs pactes, convinences e juraments, e tota bona esperana
de bona pau. Mas aquell Du que vosaltres menyspreau dna penes egual als
mrits de casc, e b sabeu vosaltres qual fi e quina eixida hagu la primera
guerra, e ab semblant fi ser determenada 1a segent batalla.
No tard Plaerdemavida ab esforada veu en semblant rplica fer principi.

CCCLV. Rplica que fa Plaerdemavida a Tirant
-Humana cosa es haver compassi dels afligits, e majorment d'aquells qui en algun
temps han tenguda prosperitat, e dolre's d`aquells miserables qui en llur temps
han trobat alguns qui els han sabut donar remei en ses passions e congoixes, entre
les quals, si jams ne fon neguna, jo s estada una d'aquelles. Los cavallers
entesos aix com tu, de mi te deuries dolre si pensaves en los qui en algun temps
t'han servit, mas veig que com a desconeixent vols acomanar a l'arbitre d'un cas
afortut tants grans fets e tant generosos, posant en tanta d'adversitat les nostres
vides, e que en un sol dia se destrueixca tanta bellea d'anys. No tens al mn
consell millor que s refrenar la fortuna prspera, donant fi en los perills que l'hom
es posat, e no s poca saviesa servar e tenir manera e temprana en la favor molt
gran de la fortuna plasent e honorosa, car si li soltes les regnes, portar-te ha
l'espenyador. En moltes maneres te poria informar i amonestar d'aquesta matria,
e no penses tu en tantes raons que m'has dites jo no hi pogus b satisfer, per no
penses que jo sia d'aquelles que en les mnegues me moque, car la mia
acostumada fe ha indut a esta senyora ab les sues donzelles de venir davant la tua
senyoria, per o que ab llurs premis l'nimo teu a protecci indut sia e pus prest a
la voluntat mia que a la del vencedor sies. E si fer no ho volrs, al nostre Du
suplicar digna grcia me'n reta, que de tant ingrata fama a tu e als teus al cel ab
degudes llaors no porte. Per si al consell teu de la violncia que fer-nos vols, sens
virtut de cavaller l'obres, ir per lo mn bandejada,donant crueles lamentacions de
tu fins a les confines d'Itlia, Espanya, Frana,e Alemanya, per donar fi al meu
desig. E si aquesta llei es en vosaltres, crestians, la llibertat mancar no pot, ne
deg de la suprbia no ser constret a soferir, e als forts hmens menys lo morir
honestament los ser lcit. Tots los nostres majors dels regnes d'Orient ab
inumerables honors han haguts trimfos de batalles e conquestes justes, no tals
com tu ara vols fer. Mira que diu un poeta nostre apellat Geber: com era gloris
capit Pompeu, com parts de sa terra ab honor inestimable e ab gent d'armes molt
eleta, e si volgus ab honor excelsa se'n poguera tornar en son regne, mas com no
volgus tirar les regnes de fortuna ne retenir lo seu excessiu decorriment, caigu
miserablement en tan impropers abatiment, que en derrocat de l'honor sua fon
gitat en menyspreu, la qual si Pompeu hagus tenguda la mitjania, no posant-se en
l'extrem de fortuna, haguera apagada per a sempre la fama de misria. Mira qu
diu lo profeta Isaies, que en la terra de Barbaria la fortuna es plasent e favorable.
Saviesa es llunyar-se de les faldes a poc a poc de la dita fortuna, e no confiar
massa d'ella ne de sos abelliments. Mira que diu Aristtil: com pots dar fe ni
creena a la fortuna, com en negun temps cessa de moure entorn ab moviment
sobts la roda instable? La qual fortuna no solament s cega, mas encara fa cecs
tots aquells qui abraa e rep dins son si, e no exala ni dna de sos falsos doncs
sin a aquells qui dalt lloc de les honors molt insignes fa caure en bassa de dolor. E
Salam diu, en un tractat que fa, que les bevendes verinoses sn cobertes ab
dolor de mel; la mort s anap del qual deg no s pot excusar que ab ell no bega.
E vs, Capit senyor, vos prec, puix sou bon cresti, que ab virtuosa vida vullau
comprar virtuosa mort, car la mort s cosa verdadera e la vida cosa sens veritat.
Doncs no oblideu la mort, car ella no us oblidar, si b es diu Virgili: hom deu amar
la vida e no tembre la mort, e les honors qui sn coses divinals s'han procurades
aix com a robadors, que com volen robar no curen d'entrar per la porta, mas per la
paret amagadament, e per la paret ixen aix com a lladres davant tothom, car a
qualsevulla part que tastes la mar, salada la trobars. Senyor magnnim e virtus,
per lo que et dic pot pensar la senyoria tua que ame la tua nima, e no voldria que
fosses asseit en cadira de perptua dolor, aix com feu Hctor, Alexandre, Anbal e
altres bons capitans. E per venir al que vull dir, e satisfer el que la senyoria tua
m'ha dit, jo pens que sempre volrs perseverar en la tua desconeixena.E saps qu
diu lo salmista? "Aquell s cavaller malvat qui no ret guard, e ms malvat qui
oblida les honors e serveis que li sn estats fets", aix com tu has acostumat fer! Oh
quina tan grandssima desconeixena com s la de ta senyoria! E si b lo meu cor
plora gotes de sang, ab llengua torbada parlar davant l'excel.lncia d'aquest rei
Escariano, lo qual ha mostrat mol major amor a la Reina sa muller, que no has fet
tu aquella excel.lentssima Princesa.. Mira capit virtus jo parle ab esperit da
profecia. Tens record d'aquell benaventurat dia que rebist l' honor de cavelleria en
aquella prspera cort del rei d'Angleterra? E les batalles tants singulars que en
aquell temps fist, e vencist ab molt gran honor sens engan neg los dos reis e los
dos ducs de glria molt memorable, e matist molt virtuosament aquell fams
cavaller, lo senyor de les Vilesermes, sens frau ni engan neg, ans ab molta honor
tua e crrec seu font portat e ms dins la sepultura? E no et deu oblidar de
Kirieleison de Muntalb e de son germ: En aquelles honrades festes, qui fon millor
dels millors sin la tua noble senyoria? Qu direm de Felip, fill del rei de Frana? Ab
lo teu gran saber lo fist rei de Silia, e ara posseix la filla, lo regne e la corona. No
em dec oblidar de dir com la tua senyoria socorregu la religi de Rodes, com lo dia
aprs que fuist arribar, per fam se devien tots donar e posar-se en perptua
captivitat. Em poder del Gran Sold, i ell ab la sau pria nau, no tement los perills
que seguir-se podien, fon per ell la dita Religi socorreguda. Oh senyor Tirant,
Dus t'augmente l'estat, vida e condici, e aprs la tua mort la glria de parads
posseir pugues com a mereixedor de glria en aquest mn i en l'altre! Car havent
oda la tua virtuosa fama aquell benaventurat senyor, de tots los del mn de major
excel.lncia, l'emperador de Constentinoble, qui ab ses patents lletres te fu venir
en la sua ciutat de Constentinoble, e per sa alta majestat te fon donat lo bast de
la capitania general, mostrant als enemics turcs lo teu esfor e poder, vencent-los
una e moltes voltes ab nimo esforat de cavaller. Digues, Capit senyor, tens
record d'aquella serenssima Princesa, sobre totes les donzelles del mn la ms
bella e virtuosa, qui s'esperava succeir, aprs mort del pare, en la corona de
l'Imperi grec? E est en record d'aquell fams cavaller, cosn germ teu, nomenat
Diafebus, al qual tu graciosament li donist lo comdat de Sant ngel, aprs lo fist
duc de Macdonia e li donist Estefnia, neboda de l'Emperador, per muller? Oh
llinatge de Roca Salada, lo ms digne de bondat e virtut que en lo mn sia! Qu s
ara de vosaltres? Estau trists e desaventurats, detenguts en cruels presons en
poder d'infels ab amarga captivitat, e lo vostre mestre e parent qui us solia sser
amic, Tirant lo Blanc, lo qual s ac present, de vosaltres no t cura ne record. Oh
cavallers del parentat del bon duc de Bretanya, tots del noble llinatge de Roca
Salada! Qui us ajudar ni us treur de captivitat? Qui ser aquell qui en franca
llibertat vos pose? Car aquell per qui haveu lo dan que teniu, perduts los bns e los
heretatges, vos t oblidats. Doncs, qui parlar per vosaltres sin la mort, qui s a
tots a comuna? E jo, qui s mora e parle per adevinalles, lo meu cor plora gotes de
sang per dolor que tinc de tants bons e tants singulars cavallers, car ja no n'eixiran
sin ab los peus primers, per lo trist comport e poca esperana que tenen. Plorau,
trists de vosaltres, e lamentau que Tirant lo Blanc vos ha oblidats! E no tinc
admiraci que ha vosaltres desconega, que a una senyora, no dir qui s, mas puc
dir que s la major e millor de tota la crestiandat, ha desconeguda per conquistar
aquesta terra malvada, e per ella a tots ha oblidats.
Molt fon admirat Tirant d'oir semblants paraules, e ab cara afable la preg li
volgus dir com sabia ella tant en sos fets, fent-li principi a semblant demanda.

CCCLVI. Demanda que fa Tirant a Plaerdemavida.
-La pensa mia est alterada d'haver o't recitar en aquesta donzella paraules tals
qui han nafrada la mia nima, car no puc creure que tu, donzella, sies cos hum,
que tant poguesses saber en mos fets si doncs no tenies esperit familiar, o sies mal
esperit qui hages presa forma humana de donzella per ginyarme que jo no
detrueixca aquesta ciutat e los habitadors d'aquella, qui adoren e serveixen lo
diable, com la mia pura intenci sia poblar-la de crestians, perqu lo nom de Nostre
Senyor Du Jesucrist hi sia beneit, adorat e glorificat. Per qu, donzella, molt me
tendria per ignorant e de poc saber que una donzella, ab ses fengides paraules e ab
al.legacions de filsofs, poetes e doctors sants, m'hagus a decebre e fer-me
mudar lo meu sant e bon prepsit; o haurs a donar altra ra de tu mateixa, que jo
haga a creure que les tues paraules me donen testimoni tu qui est ni per quina via
saps lo que has recitat. En altra manera no penses jo muds d'altre prepsit, e tu
m'has refrescades les nafres de mos parents, les quals contnuament me
turmenten, per b que tu digues que els he oblidats, mas jo confie en la immensa
bondat de Nostre Senyor Du que em dar presta expedici en lo que per mi s
estat principiat, que e breu temps ab lo seu auxili jo els ajudar de tot mon poder
pe lliberar-los de captivitat. Mas a present deixe de recitar la dolor que tinc de mos
parents, com no sia temps ni lloc competent per recitar-la, ni menys los treballs
que passe per sser prest delliure, que al parer d'alguns me sia un gran delit. E
posat cas que no mostre passar pena, gens per a no em lleixa lo record d'aquella
serenssima senyora, no donant crrec ni culpa a sa majestat, car la sua altesa me
feia portar alegres los meu treballs. Oh donzella! Molta s la tua discreci, que sies
ta instruda en la nostra santa llei crestiana; no et resta sin que rebesses lo sant
baptisme. Per un sol Du te prec que ab amor e caritat te plcia voler-me dir com
saps tant en mos fets, car la tua ombra t compresa tota la mia persona, no ab
vista horrible, sin ab amor afable, e no s d'on ara novament m's venguda.
Plaerdemavida afranqu la cara, que es mostrava estar irada e, ab un somrs, de
semblants paraules li fu present.

CCCLVII. Resposta que fu Plaerdemavida a la demanda de Tirant.
-!Ai Tirant, com est coixo de la cama de misericrdia, qui s major que la justcia!
Vs seguint los reis fugitius, e vulles aconseguir aquells, perqu pugues tenir en
tranquil.le pau tota la Barbaria, e deixa a nosaltres viure en benaventurat reps!
Mira, Capit valentssim, no vulles descomplaure a aquell qui per sola bondat, e
dignat te prospera, e del sobiran cel mira los pescadors e veu la tua malvestat que
vols cometre per la poca fe ni caritat que has a les persones qui t'amen. E per
assegurar-te de mi, que no s dimoni ni tinc part alguna en ell, ni ell en mi, ans s
creatura racional per Nostre Senyor Du creada, la qual te desitge servir, vull que
aquests que ac presents sn ogen de mi les tues errors, per o que ac avant no
haja ocasi d'haver guerra entre nosaltres, per b que sia inflada en tu sobirana
dolor, ni vull haver vergonya de recitar los teus gloriosos actes. Oh, com volria
fossen plenes les orelles de les gents estranyes del parlar que faran per tot lo mn,
e lo teu cor sentir la punta de la mia llengua verinosa, e lo tue costat ser nafrat
ab mia dolorosa! E no ets tu aquell prncep del llinatge de Roca Salada que entrist
en batalla aquella plasent nit dins lo castell de Malve, ab aquella serenssima
Princesa, la bella Carmesina? E si del tot no s folla o no he perdut lo seny, par-me
que he ot dir, volent sa altesa suplir als teus graciosos precs e suplicacions, volent
ofendre a pare e mare menyspreant la sua honestssima castedat, consent a tu a
hora menyscabada, dins la sua cambra entrar, e posar-te la corona de son pare, la
qual s l'Imperi greg, en lo teu cap e pendre't per universal senyor ab consentiment
d'una trista donzella la qual li deien Plaerdemavida. De l'una ni de l'altre tan poc
esguard has hagut envers elles com si jams no les haguesses conegudes, e l'altesa
de la qual, per tu obligada, est ms morta que viva dins lo monestir de Santa
Clara, contnuament reclamant lo benaventurat nom de Tirant, en lo qual ella t
tota sa esperana.. Oh Tirant! !E com est restat despullat de tota bondat! Car no
ignores com los turcs han subjugada a tota la Grcia, que no els fall sin la ciutat
de Contestinoble, e pendre l'Emperador e sa muller e la dolorosa Princesa, muller
tua, que has promesa ab paraules de present. Qu fars, desaventurat de cavaller?
Consentirs ta muller vinga en poder de moros? Tu conquistars aquesta terra,
poblada de males gents, e ells conquistaran a ta muller ab tot l'Imperi. E saps qu
diu Titus Lvius? Que quatre coses deuen sser guardades segons que desss s dit,
o s, los bns, l'honor, la muller e la vida: per l'honor posar-hi la vida e los bns
com los volen tolre, posar-hi los bns, la muller e la vida; per la vida posar-hi los
bns, per la muller, bns, vida e honor. Guarda, desventurat, en qui punt est que
moros prenguen la despulla de la sua virginitat e tot l'Imperi grec lo qual s'espera
sser teu, no per tos mrits, mas per la gran benignitat, la qual ha deixats tants
reis e tants prnceps, los quals eren de major grau e dignitat que tu, qui est un
miserable cavaller, car perdent la capitania perds tot ton estat. Si b vols fer,
mostra aquella exel.lncia que los teus bons antecessors han fet deixant lo poc per
lo molt, la singular honor per lo poc profit; aquella honor amaven ms los antics
per tots lo bns del mn. Gira tu les banderes d'frica envers Orient, e veurs la
tua benaventurana quanta s. E si savi est, oferrs davant los teus ulls de la tua
consideraci l'adversitat que pot venir mudant la fortuna d'alegria en tristor, e de
delit en dolor, e honor e glria en confusi. E no fas res sin per l'esperana que
tens en conquistar aquesta desaventurada terra per a poseir altri, car lo teu cor s
tan alt que no contentaria de de tant petit boc. E si per ventura la fortuna en
pendre aquesta ciutat te dna victria, quina llaor tan gran te'n seguir, que sers
vencedor de gent venuda? E si a mi fos atribuda fe, diria de tot cert tu sser lo
ms desconeixent cavaller del mn, e la tua molt cruel desconeixena no s
donzella deguna desitjs en tu delit, plaer ni consolaci, ne ab tu volgus habitar,
ans que de males nafres fosses en li cor nafrat, e la ira de pare e de mare sobre tu
vingus ab la de Fara ensems; e m aviat desitjarem que en fastig de dones e de
donzelles vinguesses, e deguna parlar no et volgus, e aprs ta mort paras no
poguesses aconseguir. Vs, trau de captivitat a tants parents com en la pres tan
adolorits estan, delliura ton sogre e la msera de Carmesina en la dolor e fam e
misria en qu estan posats.
Com Tirant vu aix parlar la donzella, mogut de zel d'amor, llan un desmoderat
sospir, qui fon eixit del retret del seu cor ab tanta passi, com fon en record de sa
senyora, que era la cosa que ell en aquest mn ms amava; pres-li tan gran
aleraci que caigu en terra fora de tot sentiment ni record. Com tots los que all
eren veren llur Capit tan mal adobat, llur pensament for que hagus retut l'espirit
a Du e lo cos a la terra, ab los ulls tots entelats.
Lo rei Escariano no tingu a burla aquest fet; destil.laren dels seus ulls vives
llgremes, ab veu esquinada, quasi no podent parlar, se pres a dir semblant
reprensi.

CCCLVIII. Reprensi que fa lo rei Escariano a Plaerdemavida.
-Oh donzella! Molt s digna la tua persona de cruel punici, e mala per a tu est
venguda ac ab tota la tua companyia. Car jo et fa certa que si aquest cavaller mor
per lo teu malparlar, tu e totes les altres sereu condemnades a pssima e cruel
mort, e la ms impiadosa que jo por pensar. Oh donzella de mala grcia e de
pitjors fets! Ab llengua plena de ver est entrada dins en aquesta tenda: al diable
sies tu acomanada! Car aix com devies parlar paraules virtuoses e bones per
inclinar lo Capit en fer lo que tu volies, e has fet tot lo contrari, gloriejant-te en
malparlar e pitjor obrar, car ab color de pau te est mostrada cruel enemiga. E per
tal que breument e molt presta hages la punici que la tua celerada persona
merita, te ser dada tal pena correponent a la injria, car tu has usat de ta pssima
fellonia, que te'n pren aix com lo ferrer, que si no us crema la roba, dna-us enuig
ab lo fum. Digues, donzella, e ser veritat que en tan gran jovent nos hages
venuts dins les nostres tendes sens batalla ni nafres, e sens colp ni ferida, sin ab
lo ver de la tua llengua, com crec sies una gran metzinera?
Los metges foren atesos e digueren:
-Sens dubte lo nostre Capit est molt mal, car b coneixem que est en lo extrem
de la sua fi.
Lo rei Escariano prestament fu prendre la donzella, e man que li lligassen b les
mans. Com Plaerdemavida se vu aix maltractar, moguda d'impacincia, ab irada
veu fu principi a semblant parlar.

CCCLIX. Reprensi que fa Plaerdemavida al rei Escariano.
-No es pertany a la dignitat real usar la crueldat, com no sia llur ofici, ans los reis
deuen sser clements e piadosos, e tu mostres que est jove de temps e pobre de
virtuts, que per sser cavaller e Rei no deuries sser cruel ni carnisser, e
majorment contra donzelles, e haver pietat d'elles. E del mal tractar que em fas no
m'hi d res, car temps vendr que lo penedir restar en ta senyoria, e no voldries
haver fert lo que fas. Emper deixa'm acostar al senyor Capit, que primer lo nodr
jo en la mia falda d'honestat ans que tu d'ell tinguesses notcia, e deixa'm usar els
remeis que jo s, puig veig que aquests poc sabents de metges remei no li saben
dar. Aprs fes de mi tot lo que a la tua senyoria sia plasent, car no tem ni estime
res la mort per cruel que la'm faces dar, per haver obtesa tanta glria que ab les
mies simples paraules haja venut e mort aquest cavaller invencible, e lo millor que
en lo restant del mn trobar-se pogus. E en a podem testificar lo Gran Sold e
lo Turc, qui ab lo seu poders bra los ha morts tants milenars d'hmens que no
tenen nombre. E la tua senyoria ignora lo que jo s en ell, com ell sia en sobiran
grau acostat a l'Imperi grec.
E prestament s'assigu en terra la donzella, esquin's l'aljuba e la camisa que
vestia baix als pits, mostrant les mamelles, e pres lo cos Tirant e pos'l sobre les
sues faldes, e fu-li posar la cara sobre los seus pits. E ab veu piadosa e afable li
fu present de semblants paraules


CCCLX. Suplicaci que feu Plaerdemavida a Tirant.
-Oh invariables, inics e inplacables fats qui la varietat dels actes infal.liblement
ordenau! Per qu forau la trista nima e lo dbil e femenil cos a tants treballs?
Millor me seria deixar-me de tan dolors viure, puix no tinc poder en restaurar lo
trist poble e la senyora de la trista ciutat. Doncs, magnmin Capit e cavaller
invencible, Tirant senyor, obre los ulls que tens de pietat, e oges les darreres
suplicacions d'aquesta desaventurada donzella, la qual ab devot e humil cor suplica
a la tua senyoria que sies en record del qual has acostumat de fer, car jo estime
ms la mort que per tu me fos donada, que per si altri m'era restaurada la vida.
Tirant dins l'orella tenia un sobres, lo qual le dava infinida dolor com s'hi tocava; e
aquest dan li havia fet el senyor de les Vilesermes com se combat ab ell; e
cascuna volta que ell s'esmortia ni perdia lo sentiment, tocant-lo ab lo dit dins
l'orella, prestament ell cobrava lo natural record. Com la donzella veu a Tirant ab
los ulls oberts, lo qual llanava adolorits sospirs, alegr-se'n molt, e ab gest e cara
afable semblant paraules li dix:
-Capit senyor, jo conec b que la tua senyoria est en l'illa dels Pensaments, e los
teus desigs sn tants que turmenten lo teu esperit sense plaer ni dilecci de la tua
vida. E suplic-te que no perverteixques ni confones l'orde de natura, ni lo teu bon
costum que es de perdonar, car gran temps ha, senyor Tirant, que ens poses
aguaits per tolre'ns la vida combatent-nos de nit e de dia. No vull que la tua
senyoria pase treball tant incomportable, que ara te'n pots deseixir. Comena
primerament a mi, car vet-me ac, donzella indefesa, qui estic davant la tua
presencia, qui tens espasa ben afilada; ara pots espletar la tua fort ma i banyar la
tua espasa en la sang d'aquella qui aprs Du te desitja servir. Per, diu Ovidi que
amor no ha deguna certenitat com ella sia mutable, e si es muda tost se fa , e ab
treball molt gran retorna. E per o diu lo poeta Tobies que ms val grosseria
virtuosa que subtilitat viciosa. E per quant jo s donzella poc entesa, e parle
algunes ignocncies, lo teu nimo sentit dar lloc a la mia culpa.
Resps Tirant ab aquella millor veu que pogu.

CCCLXI. Resposta que fa Tirant a Plaerdemavida.
-Donzella, a mi dna de parer que a tu te'n pren aix co fa a l'abella, qui porta la
mel en la boca e lo fibl en la coa. Coses m'has dades a sentir que no poc admirat
me fas estar de tot lo que m'has dit, e desig molt saber com s vengut a notci tua
lo fet d'aquella serenssima Princesa. Digues-m'ho, jo et clam merc, car fa-te
certa que per contemplaci de la majestat sua jo far devers vosaltres tals actes,
que de mi contentes partireu.
Molt s'alegr Plaerdemavida en la bona resposta del Capit, e deliberant descobrir-
se a ell, ab cara afable de semblants paraules li fu resposta.

CCCLXII. Resposta que fa Plaerdemavida.
-Comuna openi s, segons diu lo gran filsof Aristtil, que ms val fer llanar dolor
e sang de son enemic que vergonya ab prpies llgremes. E ms diu Sant Joan
Boca d'Or: aquell no t verdadera amor qui no la mostra als ops. E la certenitat e
coneixena que tenim d'esser amats s quan veen que de nostres mals l'amic se
dol. Doncs, senyor Capit, fes-nos alegre, car alegria tol e alleuja la tristor que de
nostres advertisats tenim. E perqu en breu les forces d'amor comprengues, sies en
record quants han la amor eleta, encara dubtosos e incerts de l'esdevenidora vida,
sol per l'amor qui ve ab gloriosa fama, e no solament l'han eleta, mas sens tristor
en les prpies persones executada, qui els tolia la inefable tristor de l'espantable
mort lo delit que els porta a la gran amor de llur fama. Oh senyor Tirant! Suplic
humilment a la tua senyoria, per amor e reverncia d'aquell Du que tu creus e
adores, que hages pietat e comprenssi d'aquest aflegit poble, recordant-te de
tants casos infortunats de diversos grecs damunt recitats, que sots de virtut e
ajuda tua, e del teu senyal, sn estats lliberats, passant davant la fa de la tua
claretat. A tu, Tirant senyor, rebem com a pare e protector nostre qui ests asseit
en cadira de misericrdia e pietat, segons nos has proms, per amor, honor e
reverncia d'aquella excel.lentssima princesa Carmesina, la qual tu contenples,
fent-nos oferta que per la seua amor perdonaries a tots aquells qui devotament lo
seu mon reclamaria. E com entre los bons tu sies lo millor, la nostra demanda no
pot sser denegada. Fes, doncs, senyor, segons qui ets, car la molta virtut e
clemncia tua no poria fer sin la senyoria teua ha acostumat. E sia closa e finida la
narraci de la teua prspera virtut, qui per la tua molta humanitat has perms que
jo sia pujada en tan alt grau, tenint a tu en los meus pits, tractant de la tua bondat
excelsa, qui est edificat en lloc del nostre sant profeta Mafomet.
Estant en aquestes raons, entr per la tenda lo senyor d'Agramunt tot torbat, ab
l'espasa nua en la m, sabent com Tirant s'era esmortit en los braos de la
donzella, qui era estat mal informat per lo rei Escariano. Com vu Tirat en les
faldes de la donzella, ab la gran furor e ira que portava, no hagu notcia de la
disposici en qu Tirant estava, e ab cara fera e veu esquinada se pres a dir forma
de semblant paraules.


CCCLXIII. Com lo senyor d'Agramunt volgu matar a Plaerdemavida.
-Qu fa ac aquesta metzinera, de diables invocadora? Com la podeu comportar? E
qui sn aquells qui es nomenen amics e servidors de Tirant? Certament, b
mostren que poc estimen la sua vida, car si ho feien no comportaren que una
mora, enemiga de la santa crestiana llei, ab ses encantacions l'haja mort e no la
degollen de peus. Quina sentncia, per cruel que fos, poria sser just premi de tan
inreparable dan? E Puix vosaltres fer no ho voleu, jo far lo que jams he
acostumat, encara que l'honor de cavalleria hi sapia posar en dubte.
E pres-la per los cabells de part detrs e don-li gran tirada sens d'ella haver
compassi ni pietat; e pos-li l'espasa prop lo coll per assajar de tolre-li la vida.
Com Tirant vu l'espasa tan prop de la donzella, qui en los seus pits recolzat
estava, e sent lo piads plant que ella feia, pres l'espasa ab dues mans, e l'altre
sent l'espasa estar en lloc dur: creent fos lo coll de la donzella, tir tan fort com
pogu e fon forat de fer gran lesi en les mans de Tirant, e pass molt gran perill,
segons la relaci dels metges, que no rests afollat de les mans.
Com Tirant vu que son cosn germ li havia guardada tan poca honor e reverncia,
mogut de gran ira se pres a dir forma de semblants paraules.


CCCLXIV. Les paraules que Tirant dix al senyor d'Agramunt com se vu
nafrat
-Oh cavaller desaventurat, com est digne d'sser privat de tota honor, com per lo
teu poc saber e molta ignorncia has coms tan gran defalt que en lo restant de ta
vida no el veurs esmentat! Car ab la tua gran suprbia e grossera presumpci
m'has greument ofs en forma tal que est mereixedor de gran punici. Per veig
que est tan cuitat de llibertat atnyer, suplicar a Du me done una poca de
pacincia per haver vist un cavaller tan fora de seny, que no has tenguda vergonya
del mn ni menys de mi, per jo estar prop d'aquesta donzella i en les faldes asseit,
nos has mostrada molt poca gentilea tenir, a ella per donzella, e a mi per sser
Tirant. E si no repares lo teu gran defalt, jo haur estendre sobre tu lo manto de la
mia ira, car lo major b que en tu he conegut, segons dien los miradors, s que
tens molta ignorncia, car los hmens en aquest mn no podem sser jutjats sin
segons les llurs obres, les quals sempre te condemnarien. E per no sollar-me la
boca de marparlar, solament dir que maleit fon lo dia que tu naixquist, car tu est
lo ms trist de tot lo nostre llinatge. Per com les coses que de mala intenci
parteixen sempre resten imperfetes, e si vergonya aconseguida per molts actes fos
honor, tu series lo ms benaventurat cavaller del mn. Per lo contrari, si honor
procurs vergonya, no series de res envergonyit.
Lo rei Escarino fu partir al senyor dAgramunt de la presncia de Tirant, dient-li
que se n'ans a la sua tenda, e ell fon content; ab los ulls baixos en terra de molta
vergonya, fu gran reverncia al Rei e a Tirant, e ixqu de la tenda mostrant restar
molt envergonyit, la qual humilitat e vergonya don gran lloc en mitigar la ira de
Tirant en haver-li merc.
Lo rei Escarino, volent-ho fer tot bo, dre les sues paraules a Tirant e fu principi a
un tal parlar.

CCCLXV. Com lo rei Escariano preg a Tirant que perdons al senyor
d'Agramunt.
La molta virtut que en tu tinc coneguda, germ senyor, me dna atreviment de
suplicar-te que no vulles haver esguard al moviment no prou savi del senyor
d'Agramunt, car ab la ira gran que portava, era fora de tot record, que lo sentiment
li fall en haver notcia del gran defalt que coms ha, e l'extrema vergonya que li'n
resta li s tan gran punici que tinc creena que de gran temps no tendr
atreviment de mirar-te en la cara. La qual culpa, per amor mia, te prec li perdones
la ignocent resistncia que ha feta a tu, que tant vals. E de mi sia com a tu sia
plasent lo lloc e lo temps que la mia fe merita, per tal que jo, de tu entre los altres
lloant-me, augmente lo nombre dels teus sbdits. De mi ms volenterosament que
tot altre d'a dolre'm dec, com lo teu dan e honor per mia la tinc, e la mia nima
n'est alterada veent lo deute tan afix, que conec sser causa necessria de
perdonar.
Per complaure als precs del rei Escariano, mitig Tirant la sua ira mostrant la sua
cara afable, donant culpa a la ignorncia del senyor d'Agramunt, e fon content de
perdonar-li.
Aprs se gir Tirant devers la donzella, e preg-la ab humilitat afable li volgus dir
ella si era estada cativa en Contestinoble, o li plagus voler-li dir qui li havia
recitades tantes coses de la senyora Princesa. Plaerdemavida no tard dar-li
semblant resposta.

CCCLXVI. Com la donzella mora se manifesta a Tirant com ella era
Plaerdemavida.
-Lo sinestre de fortuna m' ha portada a la fi de mos darrers deis, e verament no s
en mi que en neguna puga resistir contra les tues forces; per qu pren e elegeix de
mi: si vols la mort, dar-la em pors, e si em vols per cativa, en ta llibertat est.
Mas, per qu em cal despendre paraules suprflues, sin cantentar la tua
senyoria?
E llevs prestament en peus, e don dels genolls en la dura terra, e dix:
-E com, Capit senyor! Aix a veu perduda totalment la natural coneixena? E s
b veritat, e no s cosa admirable, que lla on amor no ha no hi pot haver record. E
com! No s jo la msera desaventurada de Plaerdemavida, la qual per la senyoria
vostra he sostenguts tants treballs, dolors e misries, e a la fi captivitat?
Tirant prestament tingu oberts los ulls de l'enteniment, e no la lleix ms parlar,
havent en aquell cas verdadera notcia d'ella sser Plaerdemavida; e agenoll's en
terra davant ella, e abra e bes-la moltes voltes en la boca en senyal de gran
amor verdadera.
E com bon espai l'hagu festejada, Tirant man que a la porta de la tenda fos parat
un bell estrado tot cobert de dracs de brocat alt, e a les espatles e per de terra de
bells draps de ras; e l'estrado era de fusta ab molts graons. E Plaerdemavida fon
asseita en lo ms alt grao de l'estrado, estira d'un manto de brocat carmess forrat
d'erminis, que Tirant li fu traureu dels seus per o com tota l'eljuba s'havia
esquinada. E la senyora de la ciutat feren seure en lo darrer escal, e les donzelles
baix sobre los dracs de ras. B es mostrava en aquell cas Plaerdemavida sser
reina, segons en l'estat en qu era posada.
Tirant li havia llevat l'alquinal e era restada en cabells. Tota la gent se pensava que
Tirant la volgus pendre per muller: tan grandssima era l'honor que li feia! E fu
fer crida per tot lo camp que tots vinguessen a besar la m a Plaerdemavida, sots
pena de mort. Aprs fu altra crida que tots los de la ciutat, aix hmens com
dones, fossen perdonats, e casc d'ells pogus viure en la llei que es volgus, e no
fos nag del camp, en la pena ja dita, de fer mal ni dan en persona ni en bns a
neg qui fos de la ciutat. Aprs fu aparellar moltes viandes e fu un convit general
a tots los que menjar hi volguessen. E tots los ministres e trompetes del camp e de
la ciutat man que fossen aqu, e fon feta la ms singular festa que jams sia
estada feta en un camp, qui dur huit dies.
E estant en aquestes festes, lo senyor d'Agramunt sab com aquella que ell havia
volguda matar era Plaerdemavida; fon molt ms agreujat per lo gran defalt que
coms havia. E per causa d'a ell parl ab lo rei Escariano e ab la Reina, qui jams
se partia del costat de Plaerdemavida, e suplic'ls que fossen bons en lo perd que
volia demanar a Tirant, e ells digueren que eren molt contents.E acompanyat lo
senyor d'Agramunt del Rei e de la Reina, com fon davant Tirant, ab humil gest e
piadosa veu, de tals paraules li fu present.


CCCLXVII. Com lo Senyor d'Agramunt deman perd a Tirant.
- Si a Du fos plasent, a mi fra ms en grat lo morir que el ms viure, pesant que
la fortuna m'ha portat en part on de la prpia virtut me cov fer prova, e aquella ab
grandssima vergonya porte per haver ofesa la senyoria vostra. E de tal cas jo
n'espere prest lo mrit que a la mia persona cov, o s, la mort, la qual ser a mi
ms cara que viure ab record de la mia viltat. E perqu la senyoria vostra me vol
aix maltractar, llicncia e perd ensems vos demane, e per quant a la merc vostra
no puc ni dec cosa alguna celar, no sens gran vergonya la us manifastar, com per
no conixer que aquella fos Plaerdemavida comet la mia m tan extrem insult que,
s mereixedor per la mia ignorncia de gran punici. E la fi de la mia victria s
estada dolor, pena e tristcia, la qual no em fallir. car jo us manifeste que si la
senyoria vostra me denega lo perd, lo meu propsit s de passar en lo Ponent
acompanyant-me la mort, com aqu pens que prestament finiran los meus darrers
dies, e aqu ser la mia trista sepultura venguda al terme de la sua desitjada fi.
Emper, suplic a la senyoria vostra que l'extrema amor que de present vos porte no
sia delida de la memria vostra, car tant com ms me penit e tinc dolor del meu
pecat, tant mostra portar-vos major amor. e d'a n's causa lo vincle de la sang,
qui no es pot tornar aigua. Doncs sia vostra merc voler-me perdonar o dar
llicncia.
Com Tirant l'o aix parlar, no fu de si mudament neg sin ab cara molt afable se
mostr en aquell cas ms cavaller virtus que malicis, car mogut de compassi li
resps ab humil gest, per o com sobtosament l'amor natural l'inclin en haver-li la
merc, e ab grandssima congoixa fu principi a semblants paraules.

CCCLXVIII. Com Tirant e lo senyor d'Agramunt feren la pau.
-No vol la immensa bondat de Nostre Senyor Du que neg, per gran pecador que
sia, que si es penit de les ofenses que ha comeses contra ell e li demana perd, que
liberalment no li perdone. Quant ms dec fer jo, qur s un gran pecador, que si no
perdone, Du no em perdonar! Per qu et dic, cosn germ, tu deus viure e jo
morir, e si la tua benignitat vol oir les mies pregries, plcia't que la tua bondat
excel.lesca la mia ira. E si tu no fosses en necesitat de confort tant con est, jo me'n
dolria aix com d'home qui la nostra amistat e deute havies guastat, emper no vull
que t ne neg en aquest cas puga dir que per lo teu defalt la mia molta amor que
et portesia gens disminuda, ans per obres manifestar molt prest que la mia amor
augmentar en tu en tanta quantitat que ser plaer a tu e tots los que desitgen lo
teu be e honor. Per qu, obre los ulls de l'intelecte e regoneix-te, dna lloc a la ra,
desvia e refrena lo desitjs apetit d'anar en terra extranya, e vulles despendre lo
temps en tals cavalleries qui augmentaran lo teu estat, honor he fama. E a tu no s
cosa convenient ni honesta que en anar-te'n te dispongues, encara que fosses cert
d'atnyer un gran heretatge, car fugir-ne deuries, si guardes lo que la vera amiccia
requir, e si fa lo contrari, te fa cert que ser causa de la tua gran perdici.
En a lo rei e la reina pregaren molt a Tirant e al senyor d'Agramunt que la pau
fos feta e entre ells hagus bona amor e concrdia. E aix fon fet, e partint tots
d'all ensems, anarem a l'estrado on estava Plaedemavida ab gran trimfo, e lo
senyor d'Agramunt li feu present de tals paraules.

CCCLXIX. Com lo senyor d'Agramunt deman perd a Plardemavida.
-Si l'immens Du ab ulls de justcia los humans actes esguarda, mal impunit ni
virtus acte sens remuneraci es impossible reste. Encara que les penes dels mals
s'allarguen no per o deixan de venir al qui mereixen retraure. Enper si l'adversa
fortuna mogu la mia ira que perd lo seny, llevant-me la natural coneixena de
vostra gentilea, en gran part lo meu defalt t causa justa de perd per no haver-
vos coneguda; e si la vostra molta virtud no em vol perdonar, lo que no puc creure,
ir per lo mn vagabund cridant tostemps merc, e si sobres gran amor me fa
report d'extrema pena o de presta mort, no m'assegura lo perill de ma vida. Mas
siau certa que no em plau per mi, a qui a qui nunca haveu ofs, atengau nom
d'homicida. E si per lo poc que de vs fins ara mereixc, mes paraules de fe no us
paren dignes de perd, me ser forat ma presta mort obligant-vos a tard
penediment, vos sia testimoni de veritat. E si a la fortuna ha plagut que de vs no
haja atesa coneixena, so de parer que, penedint-me, de perd so mereixedor. E
no solament de vs lo mereixc, perqu tant valeu, mas encara per esguard de
l'esmena qui en l'esdevenidor vs n'espera desitjant-vos servir, ab tot que si la fi de
mes obres teniu vistes, m'estimareu de culpa delliura. Encara que en nom d'enemic
vos haja volguda ofendre, mon voler no ha pres terme en voleu-vos mes enutjar,
sin conplaure, mas seguint les cruels lleis de Mars he ofert la mia persona a
sangonoses batalles, tenyint en augment de l'estima de ma honor los verds camps
africans de la mia sang com a cavaller, seguint los militars costums. Ne ab cauteles
no he pensat enutjar a neg, aix com han fet los habitadors d'aquesta ciutat, d'on
les llurs esperances eren de tot fallides. E si per justes excuses no us dolreu de mi,
almenys mostrau-vos-en dolre, puix tant haveu treballat en lliberar aquesta ciutat
ab tots los habitadors d'aquella, la qual, tenit-se per destruda, de vs sola repar
espera. Puix sobre mi tant poder teniu, que si m'es pres en compte, s content per
l'amor vostra virtut atenyeran coneixena m'hauran per quiti de tal infmia. E no
em desplau per fer majors mos mrits, que aquella qui ha venut les forces d'aquell
increible Capit, sens armes, de la vostra molta grcia jo sia venut.
No tard Plaerdemavida un poc espai en fer principi a semblant parlar.

CCCLXX. Resposta que fu Plaerdemavida al senyor d'Agramunt.
-No s costum de les dones d'honor qui s'estimen, d'sser cruels ni desitjoses de
venjana, e no plcia a la divina Potncia que en esperit de dona grega tal defalt
fos trobat, car encara que vostra merc me volgus ofendre, en gran part sou
estalvi de culpa per no tenir de mi coneixena. Sol l'ofensa s estada feta al senyor
Capit, sots la fe del qual ma vida reposava, e per b que al terme de ma fi fos
atesa, no dolguera la mort puix per les mans de tan valentssim cavaller fos morta,
esperant-ne en l'altre mn per premi corona de martiri, atesa la fi per qu jo
suplicava, qui era en augment de la santa fe catlica, segons que per experincia
clarament e manifesta se demostrar. E no fretura demanar-me perd, com no em
tinga per ofesa de vostra merc; e encara que ho fos, seria molt contenta de
perdonar-vos, car de vostra merc espere jo la grcia e lo perd segons que per
vostra molta virtut ms estat ofert de perdonar per amor mia a la senyora d'esta
ciutat e a tots sos vasalls. E si neguna cosa poden los precs meus prevaler, vos
suplic que aquesta aflicci que voleu dar aparteu de vs per aconsolar a mi, e ab
bona esperana vivint, vos dispongau en pendre alegria, perqu Nostre Senyor Du
vos faa obtenir l'amor que de la cosa amada desitjau. E encara jo no s quina ra
done del que dec fer, o seguir lo meu plaer o lo vostre, fent lo que dieu que tant
vos contenta, e puix que la vostra liberalitat s tanta que veent la mia deguda
vergonya de l'empresa per mi feta que vullau consentir a les mies justes pregries,
segons per vostra merc m's estada feta oferta.
E no dix ms per o com lo rei Escariano e Tirant venien. E de continent foren fetes
moltes dances e balls moriscs.
Passat lo dent dia de les singulars festes, los de la ciutats, ab la senyora ensems,
prengueren les claus de la dita ciutat e donaren-les a Tirant, e que fes de tots ells
lo que a la senyoria sua fos plesent. E Tirant pres les claus e don-les e
Plaerdemavida fent-la senyora de la ciutat e a trimfo de molta gent, qui
l'acompanyava ab diversos enstruments, la portaren a cavall dins la ciutat e la
meteren dins lo palau real com a senyora. E la senyora primera tragueren de la
ciutat ab tots aquells qui ab ella solien estar. E Tirant don a Plaerdemavida
servidors, tota la ciutat e de molts castells e viles qui eren sots lo seu domini e
senyoria.
Complits los huit dies, Plaerdemavida fu venir la senyora que de la ciutat solia
sser, e ab cara molt afable e ab gracis gest li fu la segent restituci en estil de
semblants paraules.

CCCLXXI. Com Plaerdemavida restitu a sa senyora la ciutat ab totes les
altres coses.
-La molta virtut que de tu tinc coneguda, senyora mia, me dna causa que jo et
reta lo premi de la molta amor e gentilea que en lo temps de mon cativeri en tu he
coneguda, ab qu em tens obligada de fer per ta merc tot lo que a mi possible sia,
car per experincia ta senyoria ha pogut conixer quant he traballat en lliberar ta
merc e los habitadors de la teua ciutat de la cruel execuci que s'esperava de fer
sens deguna merc, la qual grcia ab lo divinal adjutori s's obtesa mitjanant les
mies porfidioses pregries, ab gran perill de la mia vida. E no m'ho tinc a vergonya
deguna, ans a molta glria d'sser estava cativa de ta senyoria, per la tua molta
noblea que s quan vals, com sia certa que est mereixedora de molta honor. E no
et penses que en sia molt alegrada per sser pujada, de cativa que era, en aquesta
gran senyoria, com veja que sn bns de fortuna que els ha tolts a tu e donats a
mi, com aquest sia son ofici. Sols la causa per qu me n'alegre s que m'ha atorgat
que per m mia los cobres de mi ab molta amor; doncs ta senyoria obre les mans,
e dar-t'he les claus de la ciutat, de viles e castells e tot lo que possees, e vull-te
restituir tot lo teu heretatge e senyoria.E encara que sia estada cativa tua, e per
mos pecats la divina Potncia haja perms que sia venguda en ton poder, no
penses que la mia condici sia menor que la tua, mas vull veure, per tu sser mora
molt generosa e de real casa, e jo crestiana, qui s estada cativa, qual usar de
ms virtut: o jo de restituir-te los teus bns, que perduts tenies, o tu, ab los teus,
tornar-vos crestians, car sol esperana que tinc de veure ta merc crestiana tindr
en major estima que si de tota la Barbaria era feta senyora.
E pos-li les claus a la m.
La senyora, vista la molta cortesia e liberalitat de Plaerdemavida, s'agenoll als
seus peus, e ab los ulls destil.lant vives llgremes de sobrebundant alegria, li
volgu besar los peus; e Plaerdemavida no ho comport, sin que s'agenoll davant
ella. La senyora, que vu tanta gentilea, ab humil veu se pres a dir:
-No fretura a neg provar sa condici, que les obres sues lo manifesten, e com
experincia hages mostrat la tua molta gentilea e leberalitat, tinc conegut quant
pots ne vals. Per qu, la mia senyora, jo et regracie tant com puc ni s la tua molta
amor, com jo per cosa en lo mn no accepteria les claus ni menys la senyoria, car
tu com a mes digna de mi ne sies mereixedora; car tanta s l'obligaci que tinc, sol
en lliberar-me la vida, que altre tant temps com m'has servida te vull servir, e
tindr a bona sort que en tota ma vida te puga servir. E, com me dius que em torne
crestiana, a remet a ta llibertat, que tota hora e quan me vulles fer dar lo sant
baptisme ser presta de rebre'l ab molta amor e devoci.
No tard Plaerdemavida en dar-li semblant resposta:
-La mia senyora, a tu s forat pendre les claus e la senyoria, com aquella qui n'est
mereixedora. E puix ta merc me fa tanta grcia de fer-te crestiana, vull d'ac avant
tenir-te en estima d'una germana. E prec-te que no em faces ms raons en cobrar
lo que es teu, que seria la cosa que ms me pories enutjar, e a la fi te seria forat
de fer-ho.
E la senyora, ab molta humilitat, le reb per contentar-la. E tornada en sa
prossessi, Plaerdemavida ixqu de la ciutat e torn-se'n al camp, on fan rebuda
per Tirant com havia restituda la ciutat e la senyoria a sa senyora per haver
coneguda en ella tanta virtut. E Tirant ne fon content puix ella n'era estada
contenta.
Parl lo senyor d'Agramunt e dix:
-No fra estat bo que en aquestes coses jo hi fos estat demanat? Com reste jo del
vot que jo he fet?
No tard Plaerdemavida en fer-li semblant resposta.

CCCLXXII. Resposta que fa Plaerdemavida al senyor d'Agramunt.
-Oh engan manifest de la fortuna! Les batalles que comen en Frana lo teu pare
contra los crudelssims anglesos, de qu obtingu singular victria, ha reservada a
tu, fill seu, les quals t plcia finir e determenar gloriosament, ab la sola temor que
les gents tenen de tu. Mas condici e natura s de les coses passades, que les
poden reprendre e inculpar, no pas corregir ni mudar e lo mal que volies fer en
aquesta ciutat, si b et recorda, has ja rems e perdonat. Doncs, qu demanes?
Que aprs de tanta prosperitat de singular alegria sobrevengus ara tanta
persecuci? No em par que sia obra de tal cavaller com les gents t'estimen, car
major defalt ser aquest que no lo que primer cometist. Mira que diu que vincle de
caritat e d'amor es molt singular, retent deguda honor a la majestat de l'hom e a la
bonesa de les dones. Per qu posa silenci en la ira tua, e tots quants sn en
aquesta ciutat te sn amics e servidors. Mira que dixs, lo rei David: aquell s
malvat qui no rep guard, e ms malvat qui l'oblida, car bon amic s aix, com
l'especier, encara que no us done de les espcies, vos dna de la bona olor; a no
munta res, puix liberalment perdomist. Honestament e clara vull viure si a ta
senyoria ser plasent. No hem tolgues l'honor, puix virtuosament he obrat perqu
puga fer qutia la mia concincia. Parle qui parlar vulla en contrari, puix la veritat
parle per mi. E per venir al que vull dir, dius que has fet vot que tots los de la
ciutat passen sots la tua espasa? Ab molta voluntat seran contents complaure't per
mitigar la tua ira e contentar la tua voluntat perqu sies quiti del teu miserable vot.
E fer s'ha en aquesta forma: que la majestat del senyor Rei prenga l'espasa per lo
pom e l'egregi Capit per la punta, e tots los de la ciutat passaran sots ella. En tal
manera, ser lo vostre vot absolt a pena i culpa, e jo dar la benedicci com
cantar missa.
En a tots se prengueren a riure. E aix fon fet: que tots quants foren en la ciutat
passaren dejs l'espasa, segons lo vot que ell fet havia. Com tots foren passats,
Plaerdemavida preg a la senyora de la ciutat que s volgus batejar segons li
havia ofert. E ella resps que era contenta e que ho faria de molt bona voluntat. E
de continent li fon donat lo sant baptisme, lo qual reb ab molt gran devoci. E
aprs d'ella foren batejades mil e tres-centes persones. Aprs foren convertits tots
los d'aquella provncia; e lo frare qui all era vengut per traure catius, Tirant li
hagu del Papa que fos llegat en la Barbaria; llavors los crestians qui novament
s'eren batejats, e los moros, no li deien sin " pare del crestians".
Tirant, ans que parts d'all, preg a la senyora de la ciutat que es volgus casar ab
Melquisedec. Aquesta senyora com era mora se nomenava Justa, e en lo baptisme
no volgu que li mudassen lo nom. Tirant preg a Plaerdemavida que la condus
que atorgs aquell matrimoni. E tant le pregaren tots que ella fon contenta de fer el
matrimoni. Llavors Tirant orden que fossen fetes festes molt singulars, d'aquelles
que en semblant cas fer-se podien. Aquesta Justa, senyora de la ciutat, fon de
perfectssima vida, aix en obres com en paraules discretes ab molta honestat, e
molt devota de la sacratssima Mare de Du. Aquesta, per sa devoci, edific molts
monestirs en la sua terra, aix d'hmens com de dones; e era dona molt caritativa,
ajudant als desemparats, e cobria los despullats.
Aprs que les bodes ab gran festa foren solemnisades, Tirant e lo rei Escariano, ab
tota la gent d'armes, se partiren d'aquella ciutat, e portaren-se'n a Plaerdemavida,
e anaren per conquistar una provincia que hi havia, qui era del germ del rei de
Tremicn. Aprs que l'hagueren conquistada, Tirant ne fu governador e capit a
un valentssim cavaller qui es nomenava lo senyor d'Antioca, lo qual en la guerra
havia feta grandssima prova; e aquest era gran amic de Melquisedec, senyor de la
ciutat desss dita. E estaven-se vens a tres lleges, e visitaven-se sovint per la
gran amiccia que havien tenguda en la guerra, e aix l'amiccia augment per sser
vens.
Tirant, per pendre plaer, parlava sovint ab Plaerdemavida. E un dia entre los altres,
parlant de la Princesa e de l'estat de l'Emperador, Plaerdemavida lo reprs dient-li
com no deixava la conquesta de la Barbaria per socrrer a l'emperador e a sa filla.
E Tirant li reps que primer volia saber noves certes en quin punt estava l'Imperi,
ans que ell se mogus. E preg a Plaerdemavida que li volgus recitar tota la sua
fortuna aprs que fon eixida de la galera e la fi de la sua desaventura.
Plaerdemavida, venint en record dels treballs e dolors que sofertes havia, hagu
compassi de si mateixa e destil.laren dels seus ulls vives llgremes, he aprs un
poc espai, eixugant-se les llgremes, de semblants paraules li fu present.

CCCLXXIII. Com Plaerdemavida recit a Tirant la sua fortuna.
-A mi no basta estil de conformes paraules en recitar les dolors e dubtosos
pensament que a la mia fatigada pensa combatien com me trob nua en la vora de
la cruel e tempestuosa mar, compresa d'inestimable fred e fatigada del treball que
sostengut havia de venir de la galera fins en terra, d'on rest molt turbada, emper
no oblidar-me de continuament reclamar aquella secratssima e misericorde Mare
de Du, qui jams fall a neg qui devotament la reclame. Car en aquell cas la ma
nima estava tan adolorida com pensava de la mia trista sepultura seria que
voltors, e corbs, e altres ausells de rapina la mia trista carn aix haguessen a
menjar, e si no que la nit escura, que s cobrellit de dones e de donzelles, me
socorregu, doble pena fra estada la mia. E trobant-me tan aflegida e veent-me
sens degun consell, mirava a totes parts si veuria algun lloc on per ma honest
retraure'm pogus. E per sort, encara que la nit fos molt escura, viu una barca qui
em paregu que de peixcar degus sser, e entrant dins la barca per amagar-me,
trob dues pells de molt, les quals ab una corda lligu una ab l'altre, e fiu-me'n una
sobrevesta que m'alleuj gran part del mortal fred que tenia. E aix pass gran part
de la nit sens dormir, lamentant la mia gran desaventura. Suplic-vos, senyor Tirant
no em faau ms parlar de passions, car com tinc record de que e passat per causa
de vostra senyoria, estimaria ms cent voltes la mort que no ms viure, e sapiau
que la ira tira totes coses a crueldad, e amor inclinada a pietat, e pacincia tempra
la ira. E ms val que calle, que mal recordar se fa dels passats mals, que no s
dubte que l'nima e lo cos no em resten agreujats.
Com Tirant l'o tan adoloridament parlar, pres-li gran dolor e no li consent de ms
dir, sin que amor afable la pos en altres raons d'alegria, per o com tenia d'ella
molta compassi e los mals e treballs que hava passats li eren venguts per causa
sua. E com l'hagu un poc aconsolada, de semblants paraules li feu principi.

CCCLXXIV. Consolaci que fa Tirant a Plaerdemavida
-Si la fortuna ingrata ab impietat dna treballs a la tua pensa, aquella sotsmetent a
doloroses angsties, e los trists e incogitats infortunis exerceixen les formes
impetuosesen les humanes condicions e reposats estaments, los quals dura
impulsi poria facilment repel.lir, si humana saviesa ab caliditat aquells pogus
preveure, virtut d'nimo viril prudentment dicerneix deure cessar l'amargosa
ansietat,si espera aquells reparables per contraris efectes d'egualtat o millor
comutaci, mas la vana esperana, aprs que ser coneguda, dobla incessament la
tristor e misria, portant intrnseca desesperaci e comoventactes impiadosos, los
quals de dits, en efecte es procurada perptua e horrible damnaci. Guarda, doncs
la tua nima no sia ofuscada per ira, engendrant oi ab insaciable apetit de
venjana, mas refrena les crueldats de les desenfrenades cogitacions, car no
solament fatiguen la tua nima, mas encara porten falles enceses de foc cremantles
potncies de natura, e le llibertat del superior e noble intel.lecte, e lo ver ju
d'aquell. La causa d'on promou aquesta vana e folla ira s cobdcia e desordenat
apetit de les coses que sn en senyoria e rbitre de fortuna, e de tot separades de
la nostra facultat. D'on se segueix la possessi d'aquelles sser molt perillosa e
temerosa, com no puixa viure sens temor aquell qui ab dubte posseeeix les sues
coses. Los possedors d'aquelles ha perduda la llibertat de llurs penes i cogitacions,
e han constitut e sotsms aquella a captivitat e servitud de temor, Los antics
filsofs recuperaren posseir bns de fortuna, perqu llur pensaments fossen en
plena e perfecta llibertat, e digueren que incomparable vanitat era voler contendre
ab fortuna de les coses que no poden sser separades del domini d'aquella. Dix un
filsof que gran folia era pendre armes contra l'eneemic del qual no s esperada
victria. Mostra la fortuna a molts la cara rient ab afalacs enganosos, preparant
aguaits amagats en la tempestuosa mar d'adversitats, apartada tota esperan de
seguretat. No s llig de fortuna jams haja donat ne otorgat privilegi de fermetat e
possessi quieta. Veem que natura ha ordenat loshmens eixir nuusdels ventres de
llurs mares, e los altres animals ixen ab naturals vestits, e de les vestidures
d'aquells cobrim les nostres carns nues e miserables. Dna a nosaltres natura bns
interiors de l'nima, los bs exteriors sn donats e otorgats per fortuna; aquells
regeix fortuna liberament ab prosperosa inconstncia, sens empediment alg. E
aquell savi Sneca diu, en les sues epstoles, que totes aquelles coses sn a
nosaltres estranyes que desitjant sn adquirides, de que es mostra clarament
aquelles no sser de nostra natura, ne de llonga duraci e fermetat, com no sien
otorgades per natura. Lo port de seguretat s estat atrobaten les virtuts teologals,
morals e poltiques, quan aquelles per exercici se sn habituades en la nostra
nima, e per aquestes atenyem la vera felicitat, la qual s la fruci divina, aprs
que som fora de les misries e dolors de la nostra vida. Boeci diu en lo llibre que
fu de Consolaci, que felicitat no podia sser atrobada en les coses a nosaltres
aparents sser de benaventurana, com felicitat solament sia en la divinal fruci, la
qual esperen atnyer per virtuts meritries aix com han obts per llurs mrits los
hmens justs sens temor de perdre aquella. Totes les coses atorgades per fortuna
sn vanes, com no hagen constncia ne fermetat alguna, segons diu lo Savi en lo
llibre apellat Esclesiasts. Prec-te, doncs, cara germana mia, que no vulles donar a
ira e furor d'impacincia, com les coses que dius haver perdudes, si has b ents o
que t'he dit, coneixers que fortuna no ha fet injria alguna exercint son ofici,
cobrant de tu les coses que eren sues e acomanant aquelles a altres que les
tinguen, aix com tu les has tengudes. E no cregues que done major seguretat a
aquells d'aquella que ha donat a tu, com no sia alg savi, o foll, escient o ignorant,
puixa a posseir bns de fortuna sens beneplcit d'aquella. E si la tua ira s en tal
extrem que no puixes bonament mitigar aquella, hages de mi aquest consell de
salut, o s, que oblivi sia la medicina, e aix donars gran remei a la torbaci de
l'enteniment, e a la tristor que has comprs lo teu nimo, e t aquell empedit que
no pot decernir la veritat, segons diu aquell savi Cat en les sues doctrines. Dna fi
als plors e gemecs; sia la vera ra constant a cobrar o que has perdut, o s, tu
mateixa; ven la malcia ab presncia e la ira ab benignitat; guarda de venir en
desesperaci perqu no perdes la tua nima, la qual no pories cobrar ab infinit
tresor; hages esperana de b ab temor de Du, e sers vencedora de tota ira e
desesperaci, e conforma la tua voluntat ab amor de caritat e bona pacincia. Car
diu l'abat Simeon que casc se deu estudiar en haver pacincia, e estar aparellat a
la fortuna, per o que si ve algun mal cas, tristor no el puixa vexar tant que el porte
a desesperaci. Diu Sant Gregori que aquell no s bo qui no sap soferir ni
comportar los mals, ans ensenya que no ha bondat alguna, puix s sobrat per
impacincia. Mira qu diu David, que segons la granea de les dolors que Du dna
a l'home en temps de fortuna, li dna aprs grans consolacions e plaers si les porta
ab pacincia. Pensa que no ha persona al mn que sovint no sofira grans mals e
tribulacions, aix reis com papes, e grans hmens e dones. Sies, doncs, constant e
ab virtuosa pacincia, car jatsia la msera humana condici porta ab impacincia les
dures e congoixoses adversitats de fortuna, emper, l'nimo virtus basta aterrar la
fragilitat e inconstncia de temor. E si dius que la natura ha constitut la tua noble
persona en estat femen, pulsil.lnim e temors, sia lo teu nimo constant e viril,
imitant la noblea d'aquells dels quals has presa la tua naixena e nodriment. La
tribulaci de fortuna demostra la valor de l'hom, e qui no n'ha sentit no s trobat ni
val res, segons diu lo Savi; car segons diu un poeta, s molt favorable als constants
e animosos, e odiosa e desfavorable als pusil.lnims e temerosos. La nostra vida s
una milcia, o s, contnua batalla, segons dix aquell sant Job. No s home nat qui
puixa escapar de perills de fortuna. Dix lo gloris Sant Pau apstol: " Veig los perills
de la vida present: perill en mar, perill en terra e perill en los falsos frares". Si la
tempestuosa mar ha posat en tants treballs e mals la tua persona no s jo estat
excusat d'aquells, qui s estat pres e ferrat, e aprs ab innumerables perills molt
propinc a la mort. Mira, jo et prec, quants colps e nafres mortals ha portat la mia
persona. No seria possible recitar pogus complidament les mies tristes
desaventures, e tots aquests mals sn a mi ms tolerables que l'absncia d'aquella
exel.lentssima senyora, per mi amada ms que totes les coses d'aquest mn.
Aquest s lo meu dolors entrenyor, aquesta s la mia intolerable pena! E si jo
podia veure e contemplar la sua majestat e inestimable bellea, tots aquests mals
tornarien a no res. No menys pena porta la mia pensa, com per causa mia est
venguda en les amargoses ansietats de la tua nima, mas prudncia, la qual no s
sotsmesa a la cega fortuna, sap reparar los dans passats e proveir a aquells qui es
porien seguir. Per qu, a fe de cavaller, promet e jur per lo Du eternal e gloris
Jesucrist, e per la creu a mi donada quan fui creat novell cavaller, de satisfer-te en
doble e ms que no has perdut, e ab suma diligncia e cura hi entendre, com me
tinga per molt obligat, e cometria gran ingratud si feia lo contrari, la qual en mi no
ser jams trobada. E aquella cordial amor, la qual has en mi obtesa, donant
promptitud a la promissi, portar aquella a la desitjada fi. E amor ab treball ven
les iniquitats e impietats de fortuna, e saviesa senyoreja los enganosos aguaits
d'aquella, e ab confiana segura aparta de l'enteniment tota ira e tristes cogitacions
e folles e intils fantasies, e dna reps a aquell.
Plaerdemavida, ab los ulls encara humits del plorar que fet havia, ab baixa veu se
pres a dir forma de semblants paraules.

CCCLXXV. Resposta que fu Plaerdemavida a Tirant.
-Oh incomparable desaventura que los meus trists e miserables fats han subjugat
la mia persona ab plors, llemecs e dolorosos penssaments! E ja aquell cruel e
impiads Plut, du de les perpetuals e horribles tenebres, e Megera e Proserpina,
ab les altres fries infernals, no hagueren suposat la mia nima a tant cruels e
incomportables penes e turments, com fa a mi la desconeixent fortuna. Ja no s
davant qui puixa posar la mia justa clamor, servint jo a aquella ab tanta constncia
e fidelitat, ab tant onor e reverncia esperant d'aquella lo just premi de mos
treballs, e dels meus bons serveis condigna remuneraci. No solament s feta a mi
ingrata, mas molt dura e capital enemiga; no fra a mi la mort tant odiosa com
trobar-me destruda de tota honor e senyoria. Aquesta s la major e pus intolerable
desolaci que als mortals dna la irada fortuna, aquesta s portada ab irremeiable
impacincia. Veig-me en exili entre gents brbares, e de la mia prpia ptria e dels
conjunts a mi en afiniat e amiccia separada. Les mies viles e castells, e tot lo meu
patrimoni sn estats ocupats per infiels crudelssims ab insaciable ferocitat. Oh
mort, jatsia la memia tua aterra les penses humanes, prec-te no em sies ara
piadosa! Tu, que est fi de tots los mals de la trista e miserable vida, dna terme a
la mia incomportable dolor e intolerable agonia! Qui s aquell tan inhum e ab
tanta impietat que no es dolga de la mia trista joventut?
E dient aquestes paraules los seus ulls destil.laren vives llgremes mesclades ab
gemecs e sospirs, mostrant que lo color li fallia. E com Tirant vu aquella en tant
perills extrem de la sua vida, cuitadament abra aquella, e llanaren-li aigua en
la cara, e fregaren-li los braos fins que fon retornada. E ella inclin lo cap sobre los
pits de Tirant ab gest molt trist e ab la cara tota demudada e descolorida. E Tirant
no es pogu tenir que los seus ulls no destil.lassen doloroses llgremes, e ab veu
piadosa a semblants paraules fu principi.

CCCLXXVI. Rplica que fa Tirant a Plaerdemavida.
-Les paraules doloroses dels miserables inclinen lo cor dels onts a tota pietat, como
sia cosa condecent a natura humana plorar ab aquells qui ploren, e haver
compassi d'aquells qui es dolen. Quan la intrnseca dolor es manifesta, mitiga les
congoixes e fantasies de l'esperit, la nostra fragilitat debilita l'elecci, e no obra
tant l'arbrite de la nostra voluntat que los primitius moviments sien en potestat
d'aquella, d'on se promouen il.lusions pertorbants lo ju recte, com sien causades
en la inferior part de la humana composici. E fan malalta la pensa e dissipen les
nostres cogitacions ab fantasies, turmenten lo nostre cor, e no sabem elegir coses
honestes e tils, e caem en errors de les quals no ens podem defendre sens divinal
adjutori. Per qu la necessitat requer que la superior part intel.lectiva predomine ab
sapincia les vanes e folles cogitacions d'aquella sotsmeses per natural orde, e ab
prudncia refrene aquelles perqu no facen impressi d'hbit en la nostra nima, e
lo regne inferior de l'home sia reglat per lo superior regne, e les potncies inferiors
sien sotsmeses a les superiors. Gran desordre s quan la serventa mana e la
senyora serveix! Si les potncies de la nostra nima rectament eren ordenades,
coneixerem que la fortuna no ha en la humana condici potestat alguna. E si
negunes coses desplasents segueixen en nosaltres per culpa o negligncia nostra,
no regint ne administrant les nostres coses prudentment, no deu sser donat crrec
alg a la fortuna cega, segons diu aquell savi Cat en les sues doctrines. E si
ordena aquelles la divina Sapincia, justa cosa s e de gran salut que la nostra
voluntat sia conforme ab l'ordinaci e voluntat divina, e no ofusca lo nostre
enteniment les potncies de fortuna, los inconvenients al nostre ju e voluntat
contraris, per punici de pecats o per exercici de b. No s, doncs, mala l'operaci
de fortuna, puix obra per divina disposici, encara qeu sia desplasent, com la divina
Providncia justament dispon totes coses. Oh gran follia e vanitat! Oh gran
defalliment de prudncia pendre los infortunis ab ira odiosa e impacincia
desenfrenada! Si consideram les nostres fortunes, no sn altra cosa sin operacions
fetes per nosaltres, per costil.lacions de planetes e cossos celestials influnts en
diverses maneres e temps, segons los movimetns circulars, la u natural e l'altre
contrari. Lo moviment del primer moble se fan diverses conjuncions e operacions,
aix senyoregen los nostres estaments, e les mutacions dels temps ab les superiors
influncies muden les nostres fortunes. Mas lo franc arbitre, regit e reglat ab
saviesa per les potncies intel.lectuals, com no sia sotsms a les costil.lacions dels
cossos celestials, refrena les vanes e folles cogitacions e fantasies de les nostres
penses, e ab prudncia senyoreja les adversitats de la trista fortuna. E si aquella s
estada a tu desconeixent e adversa, no sies tu ingrata a aquella: pren tot o que et
vulla donar. Dix aquell gran emperador Alexandre que jams no fon ingrat a
fortuna, tot o que aquella li havia volgut donar havia pres ab bona tuna, tot o que
aquella li havia volgut donar havia pres ab bona voluntat, e aix conquist tota la
part d'sia, e molts altres regnes e provncies. L'nimo prudent ab esfor basta
adquerir bona fortuna, e lo jugador aperduat diverses vegades se muda la sort, e
recobra molt ms que no ha perdut. Lo teu exili congoixs ha perms l'immutable
Du, perqu los fats han ordenat de tu que sies reina de dos regnes, sens perdre
l'esperana de cobrar les tues viles e castells, e tot lo teu heretatge pres e ocupat
per infels, car sers col.locada en matrimoni ab rei virtus e valentssim cavaller, e
a mi molt afix en afinitat e grau de parentela, del llinatge de Roca Salada e de la
casa de Bretanya. Aquest s aix anims que aterra les forces e ferocitats dels
enemics infels, e cobrar les tues viles, castells e tot lo restant del teu patrimoni. E
jo et promet de valer a aquell aix en bns com en persona, e ab totes mes gents,
tant e tan llongament fins haja cobrat aquelles, e sers feta parenta mia; jo ame
aquell e a tu com germana. Lleixa, doncs, los plors e sopirs, dna reps a la tua
fatigada pensa e aparta del teu cor tota ira, car aprs dels temerosos perills de la
iniqua fortuna s feta gran tranquil.litat e segur viatge.
Odes per Plaerdemavida aquestes paraules, no tard en fer-li semblant rplica.

CCCLXXVII. Rplica que fa Plaerdemavida a Tirant.
-Los desigs del cor ocupen la pensa e donen gran empediment al reps d'aquella.
Los insaciables apetits causen desorde en lo nostre enteniment, e quan l'elecci s
lesa per passi o ira, engendra error en les potncies de l'nima, e desitja lo cor
coses nocives, e avorreix coses tils, decebut per desordenats apetits als quals som
inclinats del principi de la nostra adolescncia, e no decerneix lo ver del fals, e s
fet servent de pecat, e concep tristcia e dolor; per o com no fa ju, no li plaen les
coses no objectades als corporals senys. Defalliment de saviesa s la causa
d'aquests mals, e si aquestes errors e altres innumerables recaen en los hmens,
los quals sn pus forts e constants que les fembres, pus fcilment han recaigut en
mi, com lo llinatge femen sia dbil e de poca constncia. Mas la intrnseca dolor no
pot sser retenguda que per alguns actes exteriors no sia manifestada, e los
dolorosos sospirs e plors manifesten l'amargor de l'nima, e si jo done fi als meus
plants e sopirs ser vencedora de la inconstncia femenil, no per virtut, mas per la
confiana de la liberal promisssi dels dons graciosos de vostra senyoria. Aquell
donatiu s de gran liberalitat e de noble e virtus nimo, lo qual no s estat
demanat, e jo apartant de mi tota ingratitud accepte aquells, e retribueixc a la
merc vostra tantes grcies com per mi se poden referir; gran injria s feta al
donador quan lo do s recusat.
E dites aquestes paraules, Plaerdemavida s'agenoll als peus de Tirant e volgu-li
besar la m, e Tirant no ho consent, mas al-la de terra e besa-la en la boca. E
aprs fu-la seure al seu costat, replicant-li semblants paraules.

CCCLXXVIII. Rplica que fu Tirant a Plaerdemavida.
-Amor pot les coses difcils reduir a tota facilitat; virtut no pot sser adquerida ne
l'home pot sser virtus sens amor. Aquesta s filla de l'enteniment, aprs que lo
ju d'aquell ha engendrat aquella e s concebuda en lo nostre cor, e per o les
coses no conegudes no poden sser amades. Aquella s vera amor que s fundada
en caritat, per la qual Du s amat sobre totes coses, e lo prosme per amor de
Du. Amiccia bona s causa d'amor; qui troba ver amic, troba tresor; res no deu
sser denegat a l'amic; un mateix voler d'amics s vera amiccia. Lo do gracis
declara amistat, e la promptitud del do manifesta la voluntat del donador. Aquell s
amat per Nostre Senyor Du qui dna liberalment e ab plaer. L'experincia mostra
la intrnseca amor o inimaccia. Diu Sant Pau, Ad Romanos, que amor s ms fort
que la mort, car fa sostenir benignament totes coses per forts que sien sens tot
treball . Tota virtut s sotsmesa a amor, e sens aquella alg no pot obrar
virtuosament; la intrnseca volentat e cordial amor s declarada per efectes
exteriors. Oh virtuosa donzella! Molt s difcil a mi la remuneraci de tants mals e
treballs, angsties e dolors que per causa mia a tu ha convengut sostenir, car molt
ms merites que a mi no s possible donar. Prec-te que vulles acceptar
graciosament los dons que de present t'ofir, o s, lo regne de Fes e de Bogia; mas
no pors posseir aquells pacficament e quieta, com sien estats novament
conquistats, e seria dbil la tua defensi si aquells qui pretenen haver dret en los
dits regnes los volien ab violncia recobrar. s, doncs, expedient e necessari que
sies col.locada en matrimoni segons he dit, ab cavaller valentssim e virtus,
perqu puixes aquells tutament retenir. Mira la roda de fortuna, no podia davallar la
tua noble persoma em pus inferior lloc que sotsmetre aquella a captivitat e
servitud, en la qual est estada per tres anys, e ara ha rodat lo teu estat en lloc molt
alt, e de gran excel.lncia e dignitat. Ja t'he dit que no li sies ingrata; pren
alegrement los dons d'aquella perqu no conceba ira contra tu. Diu lo Savi que
cascuna cosa ha son temps, e si ara los fats te volen exalar, no recuses los dons
de fortuna, car aprs no els pories cobrar.
E don fi en son parlar.
Acabant Tirant les sues gracioses paraules, quan Plaerdemavida se llan davant
los seus peus per voler-los-hi besar. E Tirant no ho comport, e pres aquella en los
braos llevant-la de terra, e dix-li moltes paraules de consolaci, e molt ms li dolia
lo poc donatiu que li feia ats lo seu molt merixer, per o com de present no li
podia ms donar, proferint a quella fer-li molt majors grcies e donatius, e no fallir-
li jams en tots los dies de la sua vida, per la gran e singular amor que li portava.
No tard Plaerdemavida fer rplica en estil de semblants paraules.

CCCLXXIX. Rplica que fa Plaerdemavida a Tirant.
-Lo cor magnnim aterra les forces de la poderosa fortuna e los excessius dons
excel.leixen la magnificncia de cor valers. Magnanimitat s la ms noble virtut
que pot sser atrobada en los prnceps; aquesta predomina sobre los cruels
infortunis e s vencedora de tota pusil.lanimitat e temor, com lo cor virtus no
puixa sser sobrat per fortuna. Senyor Tirant, la mia llengua indocta no poria jams
explicar ne dir les magnificncies del vostre nimo virtus, no menys s la saviesa
per especial grcia divina en vs infusa. Aquesta ha dissipat les mies vanes e intils
cogitacions, e ha posat fre als meus inefrenats pensaments. Escrit s en lo sagrat
Evangeli que l'arbre bo produeix bons fruits; no pot lo mal arbre donar bon fruit, e
l'arbre bo, mal fruit. Les bones operacions declaren la bondat intrnseca de l'nima,
les paraules de doctrina dels hmens savis il.luminen les tenebroses ignorncies de
les penses dels onts. Acte de saviesa s discutir les coses dubtoses e proveir en
aquelles que per temps no puixen noure. L'home savi no fa coses de les quals la
penitncia s certa. Clam-vos merc, senyor, vostra egrgia persona no prenga en
greuge si les mies paraules han enutjada la senyoria vostra, car altre desig no tinc
en aquest mn sin que us puga obeir e servir.
No tard Tirant en donar-li tal resposta.

CCCLXXX. Rplica que fu Tirant a Plaerdemavida.
-Les penes de l'infern no bastarien egualar-se ab aquelles d'amor quan la intrnseca
fortuna hi dispensa, mas sobrepugen sol per l'eternitat com aquelles sien sens fi e
aquestes finides, e ab esperana de mudar-se en desitjada glria se mostren . Qui
es deu desesperar en les adversitats, ni creure los remeis sser impossibles? Tu,
Plaerdemavida, pensaves no et restava major benaventurana que morir, i creies
que la vida per pus no t'acompanyava, sin que en major grau sentisses lo
multiplicar dels mals que recites, dels quals encara no et deus recordar, fins que
arribada als esdevenidors desigs, per fer majors los teu delits, te'n recordes. Viu s
Tirant, perqu Du no permet los mrits resten sens guard, ni los treballs sens
reps, ni les penes sens delits, e aix permetr lo meu prosperar, perqu la nostra
tristcia en sobreabundant goig mudar puga. Aprs la nit ve lo dia, e aprs lo nvol,
lo bell sol, e aix aprs de tres anys de ton cativeri s venguda l'estimada llibertat.
No et dolga la prdua de bns, com ja pogueres sser senyora de la ciutat de
Montgata, la qual ciutat per molta liberalitat has tornat a aquella de qui fuist
cativa, essent tu digna de major senyoria, e aix per augmentar la catlica religi
augmentes ensems lo renom de la tua virtuosa fama. Parents has perdut, los quals
aquella mateixa fortuna qui els don los t'ha llevats; aquells viuen morint en vives
armes per defensi de nostra viva fe, lo fams nom dels quals en algun temps
d'oblit no ser damnificat. Alegra't, doncs, esforada donzella, e no dubtes algun
altre esdevenidor perill, car jo et promet, per qui tals desaventures te sn seguides,
te far retribuci en obligaci infinida d'amor en bns, i en senyories, i en
parentesc. Far afixa la tua sang a la de Roca Salada, i sers comptada ab les
dones de Bretanya, entre les quals no et pot fallir ttol de reina. E aprs sies certa,
acompanyant-me la vida, los bns, la fora, l'nima, l'honor, e quant tinc
t'acompanyar com aquella que m'has acompanyat en lo major extrem de les mies
tribulacions.
No acabava Tirant la fi d'aquestes paraules, com Plaerdemavida, per regraciar tanta
gentilea, fu continent voler-li besar la m, inclinant los genolls e lo cap envers
aquell. Primeres foren les llgrimes als ulls que la veu de semblants paraules en la
boca.

CCCLXXXI. Rplica que fa Plaerdemavida a Tirant
-Lo desig de tostemps servir-te ab l'experincia de tanta gentilea, e la suavitat de
les tues paraules m'han conduda en tan alt grau d'amor que afectadament vull
encara major mal que morir per tu, senyor Tirant, mereixedor no d'un regne o
imperi, mas de senyorejar lo mn, obeint-te, ensems ab los mortals, la mar, los
vents i la fortuna. Ara s alegre dels meus passats mals e dans, puix la tua gratitud
los accepta, e em semblen pocs a esguard dels que per tu passar-se deuen, mas no
s novella cosa al teu noble costum, perqu tostemps vers mi he coneguda molta
virtut e amor. Deixa'm, senyor, besar-te los peus, que no s per on comence a
regraciar-te les honors e grcies que a mi, poc mereixedora, liberalment atorgues.
Dius que em fars parenta afixa a la casa de Bretanya, mesclant la mia sang ab la
de Roca Salada. A mi, senyor, s infinida grcia que serventa o cativa tua i dels
teus lo restant de ma vida m'atorgues despendre. Gran socors lo meu trist cor ha
rebut de les tues gracioses paraules, mas no et desplcia de matrimoni fer-me
delliura, perqu contrasta la subjugaci de nosaltres, dones, a la llibertat que per a
plaure e sevri-te, infinidament estime.
Llarga disputa fon de Tirant ab aquesta donzella, per lo matrimoni que d'aquella ab
lo senyor d'Agramunt deliberava, assignant-li diverses raons, al.legant moltes
santes autoritats, per les quals Plaerdemavida, aprs d'honestssimes defenses,
consentint a la voluntat de Tirant, en poques paraules un poc espai tard
respondre.

CCCLXXXII. Com lo matrimoni fon atorgat a Tirant per Plaerdemavida e per
lo senyor d'Agramunt.
-Fugiu de mi, castedat, honesta vergonya e temerosos pensaments, perqu les
mies orelles acostumades d'sser obertes a les paraules de Tirant, i lo meu cor
d'obeir los manaments d'aquell, s impossible li deneguen cosa que a
Plaerdemavida honor i b singular li procura! Presta s, senyor Tirant, la tua
serventa; sia fet de mi segons la tua voluntat.
E encara parlava Plaerdemavida, quan Tirant se llev del coll una rica cadena e la
ms al coll de Plaermavida per senyal d'esdevenidor matrimoni. Aprs fu portar
peces de brocat e vest-la com a reina.
Aprs Tirant trams per lo senyor d'Agramunt, e perg'l molt no li digus de no del
que ell diria, com ell ho tingus ja proms. E lo senyor d'Agramunt li resps en
semblant estil:
-Senyor Tirant, molt estic admirat que vostre senyoria pregue a mi de neguna cosa,
car sols lo manar s a mi molta grcia, e no hi freturen precs, car jo ab molta
voluntat far tot lo que em maneu.
Dix Tirant:
-Cosn germ, jo tinc deliberat de fer-vos rei de Fes e de Bogia e dar-vos per muller
a Plaerdemavida, car sabeu b com tots los del nostre llinatge li som molt obligats
per los treballs que ha passat per nosaltres, e per la molta bona amor que ens
porta, com sia donzella de grandssima discreci e d'honestssima vida. A vs
vendr molt b, e a ella, per la gran amistat que haguda haveu.
Resps lo senyor d'Agramunt:
-Cosn germ senyor, lo meu deliber no era de pendre muller emper a mi s
massa grcia e honor que vostra senyoria me pregue de cosa que jo us dec
suplicar, e us ne bese peus e mans.
E Tirant no ho volgu comportar, mas pres-lo per lo bra, e lleva'l e bes'l en la
boca. E aprs li fu infinides grcies aix dels regnes com de la novella muller.

CCCLXXXIII. De les esposalles que foren fetes de Plaerdemavida ab lo
senyor d'Agramunt.
No fon de poca estima la contentaci que Tirant pres en haver condut aquest
matrimoni, que ms se n'alegr que de tota la conquesta de la Barbaria. E fu molt
prestament emparamentar lo palau de la senyora de Montgata de molts bells
draps d'or i de seda, e fu-se venir tots los msics de tota aquella terra, de tota
natura d'estruments que trobar-se pogueren. E hagu fet provesi de molts confits
e d'especials vins per trimfar la festa. E Plaerdemavida fon molt ben abillada, que
la sua presncia e gest demostrava b sser reina. Fon portada en la gran sala on
era lo rei Escariano e Tirant e molts altres barons e cavallers, e la Reina, muller del
rei Escariano, que vingu en companyia de Plaerdemavida ab moltes altres dones
d'estat. E feren les esposalles ab grandssima festa, e danses de diverses maneres,
e molt singulars col.lacions que hi foren fetes. Aquells dies que les festes duraren,
Tirant ting tinell a tots los qui menjar hi volgueren. Duraren aquestes festes huit
dies en gran abundncia de totes coses.
Com totes les festes foren passades, Tirant fu armar una grossa nau e metre molt
b en orde,a fu-la carregar de forment per trametre en Contestinoble per socrrer
a l'Emperador; e fu-se venir davant Melquisedec, senyor que era de Montgata, e
dix-li com ell tenia d'anar ab aquella nau en Contestinoble per missatger a
l'Emperador, e preg'l que es volgus molt ben informar de l'estament de
l'Emperador e de l'Imperi en quin punt estava, e de l'estament de la Princesa: e
don-li les instruccions e les lletres de creena, e fu-lo recollir molt ben abillat e
acompanyat. E donada vela, partiren ab molt bell temps per complir son bon
viatge.

CCCLXXXIV. Com Tirant ab tota la gent d'armes an per posar siti a una
ciutat on s'eren recollits tres reis.
Donada expedici a la nau per lo valers Tirant, fu llevar lo camp e posar tota la
cavalleria en ordre, e la gent de peu, e fu carregar molts carros de vitualles e
moltes altres coses necessries a la host, e tota l'artelleria per a combatre les
ciutats, viles e castells, car ell ne tenia molta en gran quantitat qui li era restada
dels reis qui eren fugits, e molta que lo rei Escariano n'havia portada, e a fu ell
perqu pogus prestament pendre e subjar tota aquella terra. E part, e fu la via
d'una ciutat qui havia nom Caramn, qui es en la fi de la Barbaria qui afronta ab los
negrins, o s, ab lo rei de Borno, car en aquella ciutat s'eren recollits tres reis dels
qui fugiren de la batalla, venuts per Tirant; los altres se n'eren tornats en llurs
terres. E an ab gran multitud de gent de peu e de cavall per aquella terra,
conquistant castells, viles e ciutats, qui per fora, qui per grat, car molts venien a
fer obedincia e donaven les claus al rei Escariano e a Tirant, clamant-los merc. E
aquells los receptaven ab molt bona voluntat, els asseguraven que no els seria fet
dan ni violncia en los bns ni en la persona, e feien-los moltes franqueses, e per
aquesta ra moltes gents de peu e de cavall lo seguien. E per la gran liberalitat que
veien en Tirant, molts se feien crestians; los altres restaven en llur secta sens que
no els era feta violncia alguna ni empediment, e deien los pobles que aquest era lo
ms magnnim senyor que en tot l'univers mn trobar-se pogus.
E tant anaren per llurs jornades fins que foren a la dita ciutat on los reis eren
recollits. Com foren atesos a la ciutat, atendaren-se aqu e posaren siti entorn de la
ciutat, molt prop a dos tirs de ballesta, la qual ciutat era molt gran e fortssima, ben
murada e vallejada, e molt ben fornida aix de vitualles com de bona cavalleria.
E com tot lo camp fon alleujat, Tirant fu venir a la sua tenda lo rei Escariano, e lo
senyor d'Agramunt, lo marqus de Liana, e lo vescomte de Branches, e molts
altres barons e cavallers qui en lo camp eren. Com foren tots ajustats tingueren
consell qu era de fer, e fon deliberat, ab concrdia de tots, que trametessen un
ambaixador als reis qui dins la ciutat eren. E aqu en lo consell elegiren per
ambaixador un espanyol, natural de la vila d'Oriola, qui es nomenava mossn
Rocafort, qui era estat pres e cativat en una galiota per moros d'Or, e aprs per
Tirant fon ms en llibertat. Aquest cavaller era molt savi e ginys, per com era
estat corsari gran temps, e digueren-li que es prengus guarda quina gent podia
haver en la ciutat ni com estaven en orde. E instruen-lo llargament de tot lo que
tenia de fer ne de dir.

CCCLXXXV. Com l'ambaixador de Tirant explic sa ambaixada als reis.
Tengut lo consell, l'ambaixador se ms en orde e molt ben acompanyat fu la via
de la ciutat tot desarmat, e tota la sua gent, mas ben abillat, e trameteren ans que
parts un trompeta per demanar salconduit, e de continent li fon atorgat. E tornada
resposta per lo trompeta, l'ambaixador entr dins la ciutat ab tota la sua gent, e
fu la via del castell on los reis eren, los quals eren aquests: lo rei de Fes, lo rei
Menador de Prsia, e lo rei de Tremicn, que havien elet per mort de l'altre que lo
rei Escariano havia mort, e era nebot d'aquell. Los altres reis eren morts en les
batalles que havien hagudes.
Com l'ambaixador fon davant los reis, los quals s'eren tots ajustats per oir
l'ambaixada, e sens saludar e fer reverncia alguna l'ambaixador los dix:
-A vosaltres, qui poderosos reis sser soleu, de part del serenssimo e crestianssim
rei Escariano e del magnnim Capit vencedor de batalles Tirant lo Blanc, vinc jo
ambaixador per notificar a la vostra presncia la voluntat de llurs senyories, dient-
vos que dins tres dies hajau buidat la ciutat de Caramn e tota la Barbaria;
altrament passats los tres dies vos aparelleu a la batalla, la qual sens dubte ser en
total destrucci vostra e excelsament de la fe crestiana; per qu, si de savis reis
volreu estendre vostra fama, ensiguiu llur consell, recordant lo nom de Tirant,
espantable a les vostres orelles i les mans d'aquell odioses als enemics de nostra
llei. No us oblideu la prosperitat i exalament del Rei, perqu, obeint lo que us
recite, siau estalvis de vostres vides i piadosos de vostres pobles.

CCCLXXXVI. La resposta que per los reis fon feta a l'ambaixador.
Com l'ambaixador hagu explicada la sua ambaixada, lo rei Menador de Prsia ret
la resposta per tots los altres reis e dix:
-No et penses, cavaller, que la prdua de tanta terra e pobles haja amollit lo nostre
fort nimo, ne dominat la nostra fora; a per la certa esperana que de nostre
profeta Mafomet la sua gran potncia nos ha de socrrer e d'ajudar. E si fins ac no
s detardada, s causa com en aquesta major necessitat se mostrar gran la
santedat d'aquell i misericrdia. E per lo contrari, en vosaltres ser terrible la ira,
punici o castic de tan injusta batalla, com siguiu en terres e regnes que gens no us
pertanyes. Doncs, cavaller, dirs al trador e renegat del rei Escariano, enemic de
Mafoment e nosre, e a Tirant lo Blanc, son company, que nosaltres per ells no
lleixarem la ciutat ni menys la Barbaria, ans la defendrem b d'ells e de tots aquells
que ens contradiran, e facen tot lo que puguen, car nosaltres ab ajuda del nostre
sant profeta Mafomet lo pagarem de la gran maldat que fet nos han de tolre'ns los
regnes, e aquests senyors que ac sn llanar de llurs terres tirnicament, sens
degun dret ni justcia que no hi tenen, e som prestes de la batalla tota hora que
volran. E perqu coneguen lo nostre poder quin s, dem sien prests a la batalla,
car nosaltres eixirem de la ciutat per dar-los la malaventura.
E acabat que hagu lo rei Menador, l'ambaixador de Tirant gir les espatles e part-
se'n sens demanar comiat, e fu la via del camp. Com fon davant lo rei Escariano e
Tirant, recit'ls llargament la resposta que lo rei Menador de Prsia li havia feta, e
de continent Tirant fu ajustar tots lo s barons, e cavallers, e capitans, aix
d'hmens de cavall com de peu. Com tots foren ajustats, dix-los que tots se
metessen en punt, que los moros los devien dar la batalla, e que gran mat tothom
fos armat e a cavall. Aix mateix aquella nit Tirant fu que dos mlia hmens a
cavall voltejassen lo camp fins a mitjanit, e altres dos mlia de mitjanit amunt, per
o que en la nit no poguessen sser decebuts per los enemics.
L'endem gran mat, Tirant fu refrescar tota la gent e donar civada als cavalls, e
ordenar sos capitans, e fu capit de la davantguarda lo bon cavaller mossn
Rocafort, ab sis mlia hmens d'armes. De la segona batalla fu capit Almedxer, lo
virtus cavaller, e don-li huit mlia hmens d'armes. De la tera fon capit lo
marqus de Liana, e don-li deu mlia hmens d'armes. De la quarta fon capit lo
senyor d'Agramunt, e don-li deu mlia hmens d'armes. De la cinquena fon capit
lo vescomte de Branches, e don-li deu mlia hmens d'armes. De la sisena fon
capit lo rei Escariano, e port quinze mlia hmens d'armes. De la setena e darrera
fon capit Tirant, per o com era dels socors, e ms-hi vint mlia hmens d'armes.
E aix ordenadament estigueren tots aparellats, esperant quan vendrien los moros
per dar la batalla.
E aix mateix Tirant fu ordenar totes les capitanies de la gent de peu, e fu posar
cascuna capitania a la part que devia ferir. E estant aix esperant quan los moros
vendrien, Tirant fu a la gent d'armes una semblant oraci.

CCCLXXXVII. L'oraci que Tirant fu a la sua gent d'armes.
-Aparellades estan les corones del trimfo nostre, fullades de llor en senyal de la
certa victria que de nostres enemics s'espera. Cavallers valerosos, armats primer
de gran esfor en lo noble coratge, aprs d'armes tan ofensives que en la vista sol
d'aquelles los enemics aterren. Quant deu sser gran l'alegria de tots nosaltres,
puix ajustats per una mateixa intenci, ab un mateix esfor e nimo combatent,
atengam la fi d'aquella cosa per la qual lo morir no es deu refusar! Recordau,
cavallers, los vostres passats, i de vosaltres per lo semblant recordau actes
meravellosos, e acabau de foragitar la temor de vostres pits si alguna n'hi atura,
car sens dubte la divina Providncia no ho consent, ni s perms l'esmaiar a vostre
nobles nimos. Qu tenim d'aquesta miserable vida sin lo temps que vivim?
Aquell se despenga en semblants actes que ms honorosos sser no poden; en
altra manera, engolfats en la mar de covardia, en nengun port d'honor arribaria
nostra fama. Alau, cavallers, vostres enteniments, pensant que combateu per
l'honor, ms cara que cosa d'esta vida; aprs, per los bns i prosperitats de
nosaltres, per la llibertat, per la glria i, lo millor, per la santssima fe crestiana, la
qual exala als qui l'exalcen, defensa als qui la defensen, i conserva als qui la
mantenen en honor e pacfica vida. Doncs, sia-us feta llarga aquesta xica nit ab lo
desig e ardiment de venre los enemics, e exercitant les vostres persones en lo
treball delits de les armes, perqu la cossor i fatiga que d'aquelles nostres
contraris senten, a nosaltres poc delita.
L'endem per lo mat, los moros se llevaren e ordenaren ses batalles i ses
capitanies, e posaren primerament per capit lo rei de Tremicn, qui era anims
cavaller e valentssim capit, e donaren-li deu mlia ginets. Aprs feren set
esquadres, e en cascuna d'aquelles posaren un valent cavaller moro ab deu mlia
ginets casc. La darrera batalla de socors regia lo rei Menador de Prsia, ab vint
mlia combatents, e aix cascuna de les parts ordenaren tota la gent de peu e feren
ses capitanies e caps de centenars e de deenes.
Com los moros hagueren ordenades totes ses batalles, fora de la ciutat en un bell
pla que hi havia, e aix ordenadament feren la via del camp de Tirant, l'espia que
Tirant tenia prop de la ciutat vu que los moros anaven devers lo camp e cuit per
avisar-ne a Tirant. Com Tirant sab que los moros venien, ja tenia tota la sua
cavalleria a cavall e en pungt, e tota la gent de peu en orde, e aix ordenadament e
ab gran nimo partiren del camp e feren la via dels moros, perqu no haguessen
aquella honor que vinguessen al llur camp.
Com les batalles foren prop, que es veren, comenaren d'esclafir les trompetes e
anafils, e los crits foren tan grans d'abdues les parts que paria que cel e terra se'n
degus entrar. Llavors Tirant man a la primera batalla que fers, e lo bon capit
mossn Rocafort fer ab la sua gent tan poderosament que a era una admirable
cosa de veure.
E lo rei de Tremicn, qui era capit de la primera batalla dels moros, fer aix
mateix tan virtuosament que cavaller al mn no poguera ms fer, que tan
bravament combatien als crestians que ja els tenien en ven. E lo rei de Tremicn,
qui donava de tan mortals colps que no era deg qui a l'encontre li goss estar, e
encontr's ab lo capit Rocafort, e don-li tan gran colp de l'espasa per lo cap que
el fu caure del cavall, e pass avant. E los seus hagueren prou a fer de llevar-lo e
de pass avant. E los seus hagueren prou a fer de llevar-lo e pujar a cavall, tanta
era la presa que los moros lo daven, car certament lo cavaller Rocafort fra mort si
no fos per lo socors de la segona batalla, que, com Tirant vu que la sua gent
anava a mal, fu ferir Almedxer ab la sua gent; e feriren tan poderosament que los
moros feren retraure un gran tros. Llavors fer l'altra esquadra dels moros molt
bravament, e vreu rompre llances e derrocar cavallers e cavalls, e jaure per terra
molta gent morta, aix dels crestians com del moros, car verdaderament aquests
dos reis, s, lo rei de Tremicn e de Fes, eren molt valentssims cavallers, e feien
tantes armes que deg no els gosava estar davant, e mataren molts crestians.
Llavors Tirant, que vu la batalla anar a mal, que aquests dos cavallers li destruen
la gent, fu ferir totes les altres esquadres plegades, que no rest sin la sua.
Feriren tan poderosament que en poca hora, ans que los altres so fossen
regoneguts, hagueren morta molta morisma.
E lo rei Escariano s'encontr ab lo rei de Fes, e feriren-se tan bravament ab pits de
cavall, que les llances ja les havien rompudes, que los dos n'anaren per terra, e
foren-se llevats, e ab les espases se combateren molt ferament que semblaven dos
lleons. E com cascuna de les parts veren llur Rei en terra, cuitaren-hi per socrrer-
los, e veren all una aspra batalla on hi mor molta gent. Car aqu es trob lo senyor
d'Agramunt e lo marqus de Liana, qui eren valentssims cavallers; e a despit dels
moros pujaren lo rei Escariano a cavall, e los moros se'n portaren tamb lo rei de
Fes, e los moros qui veren que la llur part anava a mal, feriren totes les esquadres
plegades.
Llavors fer Tirant tamb ab la sua gent, e vreu la gran mescla e los grans crits
que los moros feien, que no podien durar contra los crestians. E lo rei Menador de
Prsia, qui era entrat en la batalla com a ca rabis, ab una aljuba d'or molt lluent, e
vu a Tirant, deix's anar devers ell e don-li tan gran colp de l'espasa sobre lo
cap, que per poc no el llana del cavall, que del cap li fu dar al coll del cavall. E
Tirant se fon dreat e dix:
-Si no fos per mon bon elm tu m'hagueres mort, mas jure per mon Du que, si jo
puc, jams no dars pus colp.
Al l'espasa e don-li tan gran coltellada al muscle dret que tot lo bra li llev en
red, e lo Rei prestament caigu en terra mort.
Los moros, qui veren lo rei de Prsia mort, com a desesperats reforaren la batalla
molt bravament, que en poca hora veren la terra coberta de cossos morts, car
Tirant ab la sua m feia morir tanta gent, que no encontrava neg que del primer
colp no el mets per terra mort o alesiat.
E aix durant la batalla, fon sort que Tirant s'encontr ab lo rei de Tremicn, e
don-li tan gran colp de l'espasa sobre lo cap que plegat lo ms per terra, e si no
fos per lo bon bacinet que portava, mort fra lo Rei. Com fon en terra, Tirant pass
avant, e los moros llevaren lo Rei e trobaren-lo encara viu; pujaren-lo en un ginet
ab un moro a les anques, e corrent fu la via de la ciutat per restaurar la vida.
Com molt hagu durat la batalla, los moros no pogueren tenir contra los crestians,
ans foradament s'hagueren a posar en fuita, car los crestians los eren molt
sobergs. Com Tirant veu que los moros fugien dix:
-Ara s hora, valentssims cavallers, que la jornada s nostra! Muiren tots!
E tothom se ms a l'encal, e los moros cuitaven per recollir-se dins la ciutat; e
tant no feren que no pogueren de la mort sser estalvis passats quaranta mlia
moros aquella jornada. Com los qui eren restats foren recollits, Tirant fu voltar
tota sa gent perqu de la ciutat ab bombardes no els poguessen damnificar.
Aprs que la batalla fon finida, Tirant repleg tota sa gent, e llevaren lo camp en
qu guanyaren molt, e tornaren a llurs tendes ab gran alegria, faent llaors e grcies
a Nostre Senyor Du de la victria que els havia donada, e feren bones guaites de
nit e de dia per o que los de la ciutat no els vinguessen damunt descuidats; e
d'altra part tenien esment als de la ciutat que deg no pogus eixir que no fos vist.
E los de la ciutat tenien barreres defora de la ciutat, e aqu ells feien tots dies de
grans cavalleries. E Tirant fu bastir molts ginys e assitiar moltes bombardes
grosses qui tiraven contnuament a la ciutat.
E de continent que Tirant hagu venuda la batalla, fu armar una galera al port
d'One, e pos-hi per capit un cavaller lo qual havia nom Esprcius, qui era natural
de Tremicn, e era bon cresti e home molt diligent e de grans negocis, al qual
Tirant don crrec que ans en Gnova, en Vencia, en Pisa, en Mallorca (qui en
aquell temps era cap de mercaderis), e que noliejs tantes naus, galeres e llenys e
tota manera de fustes, qui poguessen portar molta gent; e que els promets sou
per a un any, e que de continent los tramets al port de Contestina, qui s en lo
regne de Tunis. E prestament lo dit Esprcius, ben informat de tot lo que tenia de
fer e negociar, se recoll e fu son viatge.
Ac se lleixa lo llibre de recitar de Tirant los singulars actes que los del seu camp
feien tots dies ab los de la ciutat, e torna a recitar de l'ambaixador Melquisedec,
que Tirant trametia a Contestinoble.

CCCLXXXVIII. Com l'ambaixador de Tirant arrib a Contestinoble.
Essent partit l'ambaixador Melquisedec de la Barbaria, hagu lo temps tan prsper
e favorable que en breus dies arrib en Contestinoble. Com la nau fon en lo port
surta, digueren-ho a l'Emperador. E ell prestament hi trams un cavaller per saber
quina nau era aquella ni qu portava, ne per quins afers era all venguda. Lo
cavaller an al port e entrat dins la nau parl ab l'ambaixador e, ben informat, e
se'n torn al palau on l'Emperador era, e fu-li sa relaci molt diligentment dient-li
com aquesta nau venia de la Barbaria, la qual trametia Tirant carregada de forment
a sa majestat, i com hi venia un cavaller per ambaixador lo qual li trametia Tirant.
Com l'Emperador o aquesta nova fon molt aconsolat per la molta necessitat en qu
posats eren, e fu llaors e grcies a Nostre Senyor Du com no l'havia oblidat. E de
continent l'Emperador man a tots los cavallers de la sua cort e a tots los oficials e
regidors de la ciutat, que anassen acompanyar a l'ambaixador que Tirant trametia.
E prestament anaren tots al port e feren-lo eixir de la nau.
L'ambaixador ixqu molt ben abillat ab roba de brocat sobre brocat, forrada de
marts gibilins, e gip de brocat, e ab una grossa cadena d'or al coll, acompanyat de
molt bona gent que portava, tots molt ben abillats. E com foren eixits en terra,
foren rebuts per los cavallers de l'Emperador e feren molta honor a l'ambaixador
per lo desig gran que tenien que Tirant vingus. E aix tots ensems lo portaren
davant l'Emperador e l'Emperadriu, qui era en la cambra ab
l'Emperador.L'ambaixador fu sa reverncia a l'Emperador e bes-li lo peu e la m,
e aix mateix la m a l'Emperadriu,e ells lo reberen ab cara molt afable, mostrant
haver molt gran plaer de la sua venguda. E l'ambaixador Melquisedec don la lletra
de creena a l'Emperador, lo qual la don al seu secretari per llegir. Era del tenor
segent.


CCCLXXXIX. Lletra de creena que trams Tirant a l'Emperador.
Sacra Majestat: L'ambaixador qui la present porta suplir a la breu escriptura mia.
Sia plasent a la Vostra Altesa donar fe e creena a aquell, com d'a sia digne
essent cavaller de molta honor, experimentat, de no menys virtut e fama.
E llesta la lletra, l'Emperador fu donar bona posada a l'ambaixador e li trams tot
lo que necessari hagu e man que fos ben servit. E l'endem l'Emperador fu
ajustar tot son consell e tots los regidors e ciutadans honrats de la ciutat; e en la
gran sala del palau ell los fu tots ajustar. E com tots foren aqu, l'Emperador
trams per l'ambaixador, lo qual venc molta altament abillat, e ab altra manera de
robes de brocat d'altra color, forrat d'erminis, e ab un collar d'espatles, d'or, molt
ample, ab singulars esmalts. Aquest ambaixador era home de gran eloqncia,
molt savi, e sabia parlar de tots los llenguatges. Com fon davant l'Emperador fu sa
reverncia, e l'Emperador man que sigus davant ell perqu el pogus millor oir. E
posat silenci en lo consell, l'Emperador man a l'ambaixador que explics sa
ambaixada. E aquell llev's e fu sa reverncia, e pres-se a dir forma de semblants
paraules.

CCCXC. Com l'ambaixador de Tirant explic la sua ambaixada.
-Senyor molt serenssim, b deu sser en record la majestat vostra com Tirant
s'era ms e recollit en les galeres ab llicncia de vostra altesa, per anar al camp per
lliberar los cavallers que lo Sold e lo Gran Turc tenen presos, e com fortuna no fon
contenta que es compls lo desig de la majestat vostra e de Tirant. E aprs vu
vostra altesa com les galeres s'hagueren a partir ans d'hora per la gran tempesta e
fortuna que en la mar havia, e aba aquells gran fortuna corregueren sis dies e sis
nits, en tal manera que totes les galeres se separaren les unes de les altres, e
perderen-se totes sin la del capit Tirant, aix com fon permissi divina que ats a
la costa de barbaria, o s, en la terra del rei de Tunis, e don aqu a travs on se
perd la dems gent. Los que escaparen foren catius. Lo capit Tirant fon sort que
fon pres per un cavaller qui es nomenava Cabdillo sobre los cabdillos, ambaixador
del rei de Tremicn, qui era vengut al rei de Tunis per ambaixador, e anant caant
per lo cam trobaren a Tirant en una cova, e veent la sua bellssima disposici fu-li
molt bona companyia, e pres-lo en tanta amor que el feia anar ab ell en la guerra
que havia lo rei de Tremicn ab lo rei Escariano, e per les grandssimes cavalleries
de Tirant ell fon ms en llibertat, e fon fet Capit. Lo qual pres ab son bon enginy lo
rei Escariano, e fu-lo fer cresti, e aquest rei Escariano s ara rei de Tunis e de
Tremicn. E la majestat vostra deu saber com ha conquistada tota la Barbaria, que
no li restava a pendre, com jo part, sin una ciutat, e aprs que haur aquesta, de
continent, senyor, t deliberat de venir ac ab tot aquell poder que haver por, car
Tirant pot traure de la Barbaria dos-cents cinquanta mlia combatents. E d'altra part
emprar lo rei de Siclia, que hi vendr ab tot son poder, e ja fa fer gran provesi
de naus per portar vitualles per socrrer a la majestat vostra. Per qu, senyor,
suplic a l'excel.lncia vostra que li vullau perdonar com tant ha tardat lo socors,
com no sia estada culpa sua, e que l'altesa vostra se vulla confortar e alegrar, car
ab l'ajuda de la divina Clemncia ell far tals actes que complir molt prestament lo
que la majestat vostra ha tant desitjat.


CCCXCI. Com l'ambaixador obtingu llicncia de l'Emperador que pogus
anar a fer reverncia a la Princesa.
Explicada que fon l'ambaixada, l'Emperador ab tots los del consell foren molt
admirats e aconsolats de la gran prosperitat de Tirant, com de catiu era pujat a
senyor de tota la Barbaria, e lloaren molt la sua gran cavalleria e digueren que en
tot l'univers mn no es trobaria un tal cavaller ab compliment de tantes virtuts e
actes insignes. E foren molt confortats del gran dubte que tenien dels turcs.
E fet tot a, l'ambaixador s'agenoll davant l'Emperador e deman-li llicncia que
pogus anar a fer reverncia a la Princesa. E l'Emperador dix que era content e
man a Hiplit que ans ab ell al monestir on estava la Princesa, la qual, de dolor
que tenia de Tirant com jams n'havia sabut nova si era mort o viu: no que hagus
pres l'hbit, mas tota vestida de burell, tenint la regla de les altres monges.
Com l'ambaixador e Hiplit foren a la porta del monestir, demanaren de la Princesa.
Anaren-lo-hi a dir de continent com un ambaixador de Tirant era vengut, e que era
viu. Llev's lo vel que portava davant la cara, e prestament an a la porta. E
l'ambaixador li fu molt gran reverncia e li bes la m, e la Princesa l'abra e li
fu molt gran festa; e tanta fon l'alegria que hagu de la venguda de l'ambaixador,
que li vingueren los ulls en aigua e estigu per bon espai que no pogu parlar.
E com la Princesa fon tornada en son record, deman a l'ambaixador de l'estament
de Tirant. L'ambaixador li resps com se recomanava en grcia e merc de sa altes,
e que era ben sa e molt desitjs de veure sa majestat:
-E tramet-vos aquesta lletra.
E la Princesa pres la lletra i lleg-la, que contenia paraules de semblant estil.

CCCXCII. Lletra tramesa per Tirant a la Princesa.
Absncia, enemiga d'enamorats pensaments, s aquella qui, entre tants enemics
meus, major combat s'estudia donar-me. Aprs que de vostra altesa perd la
desitjada vista, tantes adversitats lo vostre Tirant ha trobades que s impossible
alre que vostres contnues oracions hagen sostengut la mia desaventurada
persona; i per o, regraciant a vs lo que d'honor e prosperitat he ats, no
mereixedor, mas per vostres mrits, com a cosa que em ve de vs ho estime,
maleint la fortuna per desenculpar a mi, si per sser absent vos he feta ofensa. Ab
tot que ab sobergues tribulacions, de nit e de dia present al meu enteniment, no us
deixava, ni alre que el vostre nom podia pronunciar la mia llengua. Quants
dubtosos perills circuen la mia combatuda vista! D'on, restant vencedor, sol venut
de vostra benvolena, s la present excusadora, que les altres ans d'aquesta no us
sn escrites perqu jams llibertat m'ha consentit fer lo que devia, mas no
desconfie que les vostres justes pregries per los meus limitats desigs seran
satisfets, segons lo vostre molt valer ho merita.
Aprs que la Princesa hagu llesta la lletra, fon molt aconsolada de les raons
d'aquella, e interrog a l'ambaixador en quin punt estava Tirant de la conquesta de
la Barbaria. E aquest recit'a-li llargament tota l'ambaixada, en la forma desss dita
davant l'Emperador. Com la Princesa hagu oda l'ambaixada recitar, fon posada en
gran admiraci de les coses que havia odes referir de Tirant e de les sues singulars
cavalleries, creent fermament que sin aquest no era bastant a reparar l'Imperi
grec e traure'ls de tanta impressi e congoixa com tenien i esperaven haver. E com
fon certa que prestament havia de venir, fon-ne molt aconsolada e deman a
l'ambaixador que li digus qu era de Plaerdemavida, si era morta o viva. E aquest
li recit llargament tota la sua ventura e dix-li com era viva e com era muller del
senyor d'Agramunt, e com Tirant li havia feta molt grandssima honor e com li
havia proms de fer-la coronar reina.
E a fon molt plasent a la Princesa e dix que Tirant no podia fer sin segons qui
era, car les virtuts sues eren tantes que en lo mn no tenia par. E ms li dix com
Plaerdemavida era estada cativa de sa muller, e com a pregries de Plaerdemavida,
Tirant havia perdonat a sa muller e a tots los habitadors de la ciutat de Montgata,
qui era sua, per o com lo senyor d'Agramunt los volia tots tallar a peces; perqu
ella ab son bon enginy e gran discreci los restaur.
E havent finit son parlament, l'ambaixador pres comiat de la Princesa e an-se'n a
la sua posada.


CCCXCIII. Com l'ambaixador de Tirant se'n torn ab la resposta de
l'Emperador e de la Princesa.
Aprs pocs dies que l'ambaixador hagu explicada l'ambaixada, l'Emperador
deliver que prestament delliurs l'ambaixador de Tirant, e fu fer resposta a la
lletra e ambaixada de Tirant, narrant a la dita lletra llargament lo punt e la
disposici en qu estava e tot lo seu Imperi.
E fu-se venir l'ambaixador davant e don-li la lletra; e aprs lo preg molt
afectadament que ell volgus molt sovint sol.licitar a Tirant que fos en record d'ell,
e que hagus compassi de la sua senectut e de tnts pobles qui estaven en perill de
renegar la fe de Jesucridt, e de tantes dones e donzelles qui s'esperaven sser
deshonrades si doncs lo divinal auxili e lo seu no havien. E molt ben instrunt
l'ambaixador prer la imperial majestat, llicncia pres d'ell besant-li lo peu e la m, e
per semblant de l'Emperadriu.
Aprs l'ambaixador an al monestir on era la Princesa e dix-li com tenia llicncia de
la majestat de l'emperador, e venia a sa altesa si li plaa manar alguna cosa.
Resps la Princesa e dix que tenia molt singular plaer de la sua presta partida, car
confiava tant de la sua bondat e gentilea que faria son poder de fer venir
prestament a Tirant per lliberar-los de la gran necessitat e perill en fqu estaven, e
preg'l molt que a fes ab summa diligncia, com poer art de cavalleria hi fos
obligat; e don-li la lletra que trametia a Tirant.
E finit lo parlament, l'ambaixador bes la m a la Princesa e pres son comiat, e la
Princesa l'abra e li fu molta honor. E molt ben certificat, l'ambaixador, de totes
les coses de qu Tirant li havia dat crrec, recoll's en la nau e fu dar vela per
complir son viatge.
Ac es lleixa lo llibre parlar de l'Emperador e torna a Tirant.

CCCXCIV. Com Tirant pres la ciutat de Carmen per fora d'armes.
Aprs que Tirant hagu trams l'ambaixador Melquisedec en Contestinoble, ell
treball ab continu estudi com poria pendre la ciutat que tenia assetjada, perqu
tots dies feia tirar ab trabucs e ab bombardes grosses a la muralla, e tant com ne
derrocava, tan prestament los de dins ho havien adobat. E don molts e diversos
combats de nit dins la ciutat eren molt savis e valentssims, e molt prctics en la
guerra, e tenien molt bona cavalleria, car contnuament, a tantes hores com volien,
los eixen defora a guerrejar, e havien de grans escaramusses que hi morien molts
d'una part i d'altra. Emper ells no gosaven eixir a batalla ab Tirant, per o com
Tirant tenia al doble ms gent de cavall e de peu que ells no feien, e tingueren-se
aix per espai d'un any.
Segu's que un dia Tirant ajust consell de cavallers, e fon-hi lo rei Escariano, lo
senyor d'Agramunt e molts altres capitants e cavallers. Comen a parlar Tirant e
dix:
-Senyors e germans meus, gran vergonya s a nosaltres, e mostram gran flaquea,
que un any ha que tenim assetjada aquesta ciutat que no l'havem poguda prendre,
per qu s de parer que tots devem morir o pendre-la.
E tots foren d'aquell acord, car Tirant ne tenia molta malenconia, per o com
desitjava haven finida la conquesta perqu pogus anar a socrrer l'Emperador e a
la sua Princesa. E d'a era causa Plaerdemavida, qui contnuament l'atribulava, e li
dava pena inculpant-lo de poca amor que portava a la Princesa.
Per qu Tirant en aquest temps, durant lo siti, fu fer una mina molt secretament,
e per tant com la ciutat aquella era edificiada sobre roques, si b estigus en terra
plana, hagueren molt gran treball de cavar-la, e per aquesta ra tard tant de
pendre-la. Acabada que fon la mina, Tirant tri mil hmens d'armes, los millors qui
foren en lo camp, e fu-ne capit mossn Rocafort, per o com era molt bon
cavaller e anims, e molt destre en totes coses, e depart la gent del camp de deu
parts, e en cascuna part fu son capit.
Ordenades que foren totes les batalles, Tirant man que una hora ans del dia
donassen lo combat a deu parts de la ciutat, e aix fon fet, per qu ells donaren son
combat e arboraren escales per la muralla, e los de dins se defenien molt
bravament que mataven molta gent dels crestians. E durant aix la batalla, lo capit
Rocafort entr en la mina ab los mil hmens d'armes, que no foren sentits, e
cuitaren a un portal qui era molt prop d'all on eren eixits, e obriren les portes, e
Tirant estava en aquel portal ab la sua batalla, que combatia. Com vu lo portal
obert, entr prestament ab tota la sua gent dins la ciutat, e los mil hmens cuitaren
a l'altre portal e obriren les portes, e entr lo rei Escariano ab la sua gent.
E aqu foren los crits molt grans dins la ciutat, e los mil hmens cuitaren a l'altre
portal e obriren-lo, e entr la gent dins. La gran mescla fon d'aquells de la ciutat ab
los del camp. Los dos reis pujaren a cavall ab molts altres cavallers e mesclaren-se
ab los altres: Los mil hmens d'armes anaren aix de portal en portal fins que totes
les deu batalles foren dins la ciutat.
L'anims rei de Tremicn, mirant la sua gent qui anava a total destrucci, com a
desesperat corria en aquella part on los crestians destruen llurs enemics, no per
cocrrer, mas perqu morint de tal extrem de misria e tribulaci fos fet delliure,
ferint aquells dels quals pus cruel la mort devia pendre. E aix, molt voluntari, no
pas fugitiu, fon pres per lo cavaller Almedxer, del cap del qual, llevada la corona,
orn la punta de la sua espasa.
No cessaren per a los moros proceir dins la ciutat llurs armes contra aquells dels
quals ans la mort que la vida rebre estimaven, puix de vencedors los era fugida
l'esperana. E aix, no per defendre's, mas per ofendre quant podien, i perqu finint
no fins llur nomenada, com a feroces lleons batallant los restava de cavallers la
man dreta armada, per lo doble nimo dels quals, no sens dubte moriren molts
crestians, e no menys nafrats per semblant causa. Com desbaratades, per los
carrers de la ciutat, les esquadres de Tirant correguessen, de les torres e terrats ab
canteres reberen gran ofensa.
Lo cavaller Rocafort fon pujat en una torre per una part del mur qui derrocada
estava per los passats combats, lo qual pos bandera del reis Escariano mitjanada
en armes del victoris capit Tirant, la qual vista per lo rei de Fes, acompanyat de
molts, animosament venc per defendre la sua vista de tant improperi; e aix, pujant
per la mateixa part, volent ab sa gent llevar la novella bandera, fon per lo marqus
de Liana derrocat de la torre. E aix fin lo dit rei de Fes la sua trista vida, a la mort
del qual se segu un tant gran crit dels moros qui present eren, que ajustats molts
dels altres en aquella mateixa part, desordenadament e poderosa feren armes
volent quasi honrar o venjar la real ofensa.
Mas no tard Tirant ab lo rei Escariano, acompanyats de soberga companyia, ferir
enmig la confusa morisma, matant sens alguna merc aquells dels quals fins al
darrer mai les armes cessaren.
Lo vescomte de Branches, no fatigat per la victria ni per apartar-se de perills, mas
per fornir les forces de la ciutat presa, deix aquesta cruel e vencedora brega, e
seguint-lo alguns, ab llur discreta deliberaci prengueren les torres e cases forts de
tota la ciutat, compartint-se per aquelles, fent grans alimares, despelegant penons
e banderes de diverses crestianes invencions e armes no cessant ab alta veu cridar:
"Vixca lo fams Capit, e vixca lo venturs Rei, e vixquen los nobles coratges, e
vixca e augmente la crestiandat qui a honor e llaor de Du, exalant la santa fe,
meravellosament prosperant vencedors se demostren!"


CCXCV. Com l'ambaixador que Tirant havia trams a Contestinoble se
present davant Tirant.
Com Tirant hagu presa la ciutat e morts tots los reis qui contraris li eren, fon lo
ms content home del mn, pensant com havia dada fi al que tant havia desitjat. E
estant en aquella grandssima contentaci, retent llaors e grcies a Nostre Senyor
Du de la gran victria que havia obtesa, e com l'havia lliberat de tants perills, pos
en ordre la ciutat, e tots los del camp recolliren-se dins, e estaven aqu ab gran
plaer e delit molt abundosos de totes coses, per tant com la ciutat era molt gran e
ben fornida de viures. E tots los castells, llocs e viles entorn la ciutat portaren les
claus a Tirant, e cridaren-li merc, com tots eren prests de fer-se crestians e fer tot
lo que ell mans. E ell los recept ab gran amor e benignitat, e fu fer crestians
tots aquells qui de bona voluntat se volgueren batejar, e don'ls moltes llibertats e
franqueses, e tots generalment amaven a Tirant per la molta humanitat que li veien
posseir.
E estant en aquest delit e reps, Tirant hagu nova com l'ambaixador que trams
havia a Contestinoble era arribat al port de la Stora ab bon salvament, de la qual
nova Tirant fon molt alegre. E a pocs dies ell apleg a la ciutat on Tirant era, lo qual
ell reb ab molta alegria, e feta sa reverncia, don-li la lletra que l'Emperador li
trametia. E de continent Tirant la lleg, e contenia lo que es segueix.

CCCXCVI. Lletra que trams l'emperador de Contestinoble a Tirant.
No s poca l'admiraci e dubtosa temor que fins la certenitat sabuda per vostra
gloriosa e alegre ambaixada, lo nostre trist cor ha tengut circut, dreant pus tost lo
pensament als infortunis e dans de vostra gran cavalleria, que als mals e prdues
nostres e d'aquesta terra nostra, remuda o remedora per la magnanimitat de vostre
coraatge. L'absncia vostra s estada guiatge segur als enemics, e la mort qui
esdevenir-vos podia era passatge segur que prestament en l'eterna vida nos
trespostava. Mas no ha plagut a la divina Providncia tan gran dan permetre,
encara que per los nostres pecats los evidents perills no s'amansen, perdent de
cada dia i enrequint-se los turcs del que sols pertany a nostre Imperi, essent ja
desmenuda la nostra excel.lent corona a senyorejar sols la ciutat de Contestinoble
e la citutat de Pera, i alguns pocs castells qui, per sser de lo riu del pont de
Pera, estalvis resten. Mas s tan gran la fretura de provisi, i la del siti de nostres
enemics, que sens dubte som breument peridors si la misericrdia de Du a nostra
vista la presncia vostra no ens porta, en qui resta nostra perduda esperana.
Llarga cosa seria recitar la molta gent i estimada que s perduda, i la que resta de
fort esmai mig venuda, alegrant-se almenys d'sser catius lo restant de llur trista
vida en poder d'infels. Per los quals a confondre, i los nostres morts venjar, ab los
vius restaurant vivificar, suplicam a vs, gran Capit de Du, i nostre com a fill,
quant a l'amor e honor en qu sou contnuament, vos desitjam que en reverncia
de Jesucrist crucificat vullau recordar la nostra pressura grandssima e tristcia,
ensems ab la de nostra carssima filla, de la boca de la qual, i de tot lo poble, lo
nom de Tirant nunca s'aparta, com aprs Du no tingam major esperana. Per la
qual ra, com a molt enutjats o torbats per tanta causa, no sabem qu reduir a
vostra memria per inclinar aquella a fer-vos prest venir. Lo cativeri de molts
parents e amics vostres crida la vostra presta venguda, e altres que per socrrer
tramesos per lo Mestre de Rodes i del rei de Siclia, eren ac venguts, dels quals,
essent ja catius, la llibertat si s'atenyia seria grandssima alegria. L'frica ja tota
subjugada consentir que vs, subjugador, pugau recobrar aquest perdut Imperi,
caar no s menor empresa l'experincia feta d'aquesta necessriament faedora; e
per a vs, Tirant, conquistar lo mn s xica paraula, per lo gran efecte de vostres
obres. Lo Gran Turc tremola e lo Sold temoreja que Tirant encara sia sobre la
terra. Doncs, enseguint lo vostre natural, no cesseu venir si l'amor que mostrau en
vostres pits reposa.

CCCXCVII. La relaci que fu l'ambaixador a Tirant.
Com Tirant hagu llesta la lletra de l'Emperador, hagu molt grandssima
compassi d'ell. Los ulls li vengueren en aigua com pens en la fort congoixa en
qu estava, e record-li del duc de Macednia e dels altres parents seus e amics qui
per causa sua estaven detengutys catius en poder d'infels, e que altra esperana no
tenien d'eixir-ne jams sin per ell; e com pens, ms, tot lo que havia conquistat
en l'Imperi grec en tot lo temps que hi era estat, que en fort breu temps era estat
perdut, e molt ms encara.
E deman molt llargament a l'ambaixador del que havia vist, e aquest lo hi recit
tot. E ms li deman de la senyora Princesa com estava; e ell li recit com l'havia
trobada en un monestir de Santa Clara, que per la sua absncia s'era dada al servei
de Du, e com estava contnuamnet ab lo vel davant la cara en santssima vida, e
com lo reb ab gran alegria:
-E com me deman de tot lo vostre estat e de la prosperitat en qu vostra senyoria
estava, e preg'm molt que us suplics una e diverses voltes que la merc vostra
no l'hagus per oblidada e majorment ara que estaven en perill d'sser presos e
subjugats per los moros. E si jams havia enutjada la senyoria vostra, que us
demanava merc; que en tal cas no lo hi volgusseu mostrar, que aix com reu
piads e misericordis als enemics, que a ella, que era vostra, volgusseu usar
segons haveu acostumat, car lo contrari no podia creure de vs, per b ella no us
ho mereixqus, mas que deveu pensar que era la vostra prpia carn a qui no
podeu fallir; e si a feia prestament la senyoria vostra, que ella e totes les coses
sues vos obeirien com a senyor
E moltes altres raons que li dix, que lo llibre no ho recita. E l'ambaixador don-li la
lletra que la Princesa li trametia, la qual pres Tirant e lleg-la, manifestant-li forma
de semblants paraules.

CCCXCVIII. Lletra tramesa per la Princesa a Tirant lo Blanc.
Infinit goig e soberga alegria amolliren tant lo meu trist cor, que fon impossible
aprs de vista e oda vostra lletra, ressuscitadora de la mia vida, jo fos de mi
mateixa. Per un extrem de consolaci torbat lo meu entendre, abundaren les
llgremes als ulls tant que ms trista que alegre me demostrava, e per socrrer la
mia llaugera sang al defalliment del cor, falliren de virtut los membres tots de la
mia persona, restant a estima dels presents quasi defunta. Gran espai pass que
per molts socorriments pogu cobrar la primera fora, escrivintvos ara primer aquell
sospir que llavors fu testimoni de ma recobrada vida, aprs del qual, fallint-me
raons per defensar als miradors la causa de tal desastre, me fiu portar a un retret
del monestir, en lo qual per les erres que us tinc fetes, penitncia no condigna
reportava. Lo major descans, espai e delit que aprs perduda vostra presncia he
ats, fon aquest present de mes torbades paraules, tornar a vostra merc, de qui
s estada, s e ser secreta cativa, regraciant-vos quant puc ni s los treballs que
per mi haveu sofert, dels quals no les mies indignes pregries, mas vostre merixer
i nimo, victoriosament vos han rellevat. No s de maleir, mas d'exalar o lloar la
fortuna qui a la fi prosperitat reporta, i bons sn los mals qui benaventurada fi
procuren. Lo menor b que vs, gloris Tirant, posseeu s lo meu nom, perqu
d'aquell no crec vos recordsseu sin com a ocasi de tants afanys com vostra
lletra recita. E si, doncs, amor o extrem de benvolena s venut, vencedor vos
subjuga. Jo us remet la culpa que de vostres falses openions en mi comen, aaaab
aquesta sola condici, que prestament l'africana terra de vostra presncia sia feta
vdua, perqu aquesta deserta poblaaci ensems ab mi siam fets abundosos de
vostra desitjada vista, reduint-vos a memria la corona de l'Imperi grec, qui vostra
s'espera; la virginitat mia, per vs tan desitjada e ara perillosa per algun infel sser
robada, e jo, esposa vostra, cativa de semblants haja sser detenguda. E no s
menys de recordar la molta honor que de l'Imperi teniu rebuda, de l'Emperador e
de mi, per los quals restareu difamat d'ingratitud si diligentment no satisfieu
quanta crestiandaat espera sser desfesa de captivitat aab lo preu de vostres
armes. Moguen-se, Tirant, les vostres sn pietat e clemncia en les coses d'honor e
amor. Veniu a delliurar los qui en total perdici perillen renegar la fe de Jesucrist.
Lo valers cavaller Diafebus, duc de Macednia, e altres parents e amics vostres no
us sien en oblit, los quals per sser venguts en ajuda vostra sn en pres cruel
detenguts. No s qu diga, no s qu presente a la vostra vista! Los engans que a
la mia pensa fins ara han detengut sn estats: mirar, besar e adorar algunes joies e
coses que vostres sn estades, aconsolant-me ab aquelles. Aprs visitant les portes
de la mia habitaci dient: "Ac seia lo meu Tirant, ac repusava, ac em prengu, ac
em bes, ac en aquest llit me tingu nua." E aix discorrent gran part de la mit e
del dia, remeiava part de mos acostumats treballs. Doncs, cessen ja aquestes
contemplacions que molt poc m'aprofiten, e vinga Tirant, qui ser vera consolaci,
fi, remei e descans dels meus mals, e redempci del poble cresti.

CCCXCIX. Com Tirant s'esmort de sobres d'amor e dolor.
Com Tirant hagu llesta la lletra de la Princesa, ell fon posat en tan gran agonia que
s'esmort, per la molta dolor e compassi que hagu de l'Emperador e de la sua
Princesa e de les lamentacions d'aquella; car en aquell instant li fon presentat en lo
conspecte seu los grans e amargs infortunis en qu eren posats, e de la captivitat
del duc de Macednia, cosn germ seu, e dels altres parents e amics seus; per qu
caigu en terra com a mort.
La gran remor se mogu en lo palau per l'esmortiment de Tirant. Plaerdemavida,
que o a, cuit fortment e trob'l que l'havien posat en un llit; e aquesta li llan
aiguarrs sobre la cara, e pos-li lo dit en l'orella tocant-li la nafra que hi tenia; e
Tirant obr prestament los ulls, e per bons espai no pogu parlar, per la molta amor
e dolor que tenia ensems, car en aquell punt los dos contraris feren conjunci, e
feren aquell cas, car verdaderament ell amava la Princesa de grandssima amor, e
no menys los parents e amics. E com fon tornat en son record pres-se a dir
semblant exclamaci.

CD. Exclamaci que fa Tirant.
-Oh vosaltres qui passau per la via d'amor sentit afanys e tribulacions: ateneu e
mirau si semblant dolor en vosaltres pot sser de la que recite! E est lo meu trist
cor nafrat de mortal ferida, lo matge e medecina del qual s aquella que s sobre
totes les altres, no sols ara de mi absenta per llarga distncia, mas, posada en
grandssima tribulaci e perills evidents, la vida d'aquella i la mia ensems perillen.
No ha bastat a fortuna separar-me de tanta glria, mas encara, continuant llur mal
costum, assajar combatre i envestigar lo refugi de ma vida. Oh Emperador, lo qui
jo com a Du ame, honre e adore! Oh Emperadriu, qui has portat en lo teu ventre
lo fruit de la mia vida! Oh Princesa, imatge en la qual la divina Cincia se
representa! Oh anglica figura possedora de ma llibertat, habitaci excelsa en la
qual lo meu reps se reposa! Tu eres sola remuneraci que els meus grans treballs
aniquilaves. Qui et defensa en ma absncia d'opressi e angstia? E a tu, Tirant,
qui et prestar llaugeres ales ab les quals volant se pogus caminar on la sua
desconsolada nima imaginativament se raona? Davallau, doncs, celestials nvols,
prenint lo meu feixuc cos portau-me a finir ab aquella qui t la fi de ma vida. E
vosaltres, immortals dus, los quals poticament acostumau sser invocats, favoriu
e ajudau, endreau e donau cam al meu despoblat entendre, pero on ma voluntat
haja son desitjat efecte. E a tu, Senyor, ab tota veritat creadora e redemptor
d'humana natura, los genolls en terra, los ulls e mans als cels dreant, humilment
invoque lo teu eternal e infinit poder detinga los enemics de la tua glria, fins a tant
que disponent la tua majestat, jo, servent teu, guiat per la tua acostumada
misericrdia, socorregut de ta contnua potncia, lo teu nom invocant, puga
socrrer l'emperial estat e la crestiana uni, a fi que, indigne, no mereixedor de
tanta grcia, ensems ab los remuts per la clemncia, puga regraciar i, per obres,
perfetament donar a la tua sonata paternitat lo fruit que esperes de nostres
despullades nimes.

CDI. Com Tirant don lo regne de Fes e de la Bogia al senyor d'Agramunt e
a Plaerdemavida.
Com Tirant hagu finida sa lamentaci, ell dix al rei Escariano que partissen d'all e
que fessen la via de Tunis per haber en sa m lo regne de Tunis. E ans que parts
d'aqui don lo regne de Fes e de Bogia al senyor d'Agramunt e a Plaerdamavida. E
aprs fu posar en ordre tota la gent, e ab gran cavalleria ell f'eu la via de la ciutat
de Tunis.
E com los del regne de Tuins saberen que lo rei Escariano e lo capit Tirant venien
ab tan gran poder, trametent-li a dir com los suplicaven que no els volguessen fer
dan neg, car ells eren contents, que puix llur senyor era mort, d'obeir-los per
senyors e fer tot lo que ells manassen. E ells los receptaren de bona voluntat, e
entraren en la ciutat de Tunis molt pacficament e ab grandssima honor que els fon
feta. E Tirant fu jurar al rei Escariano per senyor llur, e totes les ciutats, viles e
castells se donaren a ell.
E estant aix ab aquell plaer, venc nova Tirant com en lo pert de Contestina havia
arribades sis naus de genovesos molt grosses per qu de continent hi trams
Melquisedec, e dona-li prou dobles, manant-li que carregs totes les sis naus de
forment e que els pags lo nlit e que les tramets de continent en Contestinoble.
Part Melquisedec e don prestament compliment al que Tirant li havia manat; e
dins breus dies foren carregades e desempatxades e feren vela per complir son bon
viatge. Aprs que Tirant hagu dat ordre que les sis naus foren partides, que
trametian en Contestinoble, en aquest temps ell fu prendre la possessi del regne
de Tunis al rei Escariano, e juraren-lo per rei e per senyor, e semblantment havia
fet el regne de Tremicn.
E fetes totes aquestes coses, ell fon lo ms content home del mn. LLavors ell
empr al rei Escariano que ab tot son poder ell volgus passar ab ell en
Contestinoble per recobrar l'Imperi grec, que lo Sold e lo Gran Turc havien pres e
ocupat. E aquest dix era molt content de complir tot lo que li mans e molt ms
avant.
Aix mateix dix al senyor d'Agramunt, rei de Fes e de Bogia, que ans a sos regnes
e que ajust tanta gent com pogus per anar ab ell. E aquest fon molt content, com
ja tingus la possessi e senyoria, e part de continent. Aprs lo rei Escariano
escriv lletres per tot lo regne de Tremicn e de Tunis, a tots lo capitans e cavallers
que a cert dia que tots fossin a la ciutat de Contestina ab totes llurs armes e lo
necessari per a la guerra, com ells los hagus mester; per qu de continent que
hagueren rebudes les lletres, tots se meteren en punt lo mill que pogueren, e dins
espai de tres mesos tots foren en la ciutat de Contestina. E foren los del regne de
Tremicn e de Tunis quaranta-quatre mlia hmens a cavall e cent mlia de peu.
Aprs venc lo rei de Fes e de Bogia, o s, lo senyor d'Agramunt, ab vint mlia
hmens de cavall e ab cinquanta mlia de peu, tots molt b en ordre.
E em aquest instant que aquests s'ajustaven, venc la galera del cavaller Esprcius
ab moltes naus e galeres e llenys que havia noliejats, aix de genovesos com
d'espanyols, de venecians e pisans; emper encara ne restaven a venir moltes
ms. E lo dit Esprcius, eixint de la galera, an a fer reverncia a Tirant, e dix-li
com tenia bon recapte de tot quant li havia dat crrec,car ell li havia noliejades
tres-centes naus grosses e dos-cetes galeres e molts altres llenys de diverses
maneres. E d'a fon Tirant molt alegre.
De continent fu fornir la galera, e dix a Esprcius que ell volia que ans per
ambaixador al rei de Siclia e aquest li dix que era molt content. E Tirant li don ses
instruccions del que tenia de dir al rei de Siclia. E lo cavaller Esprcius se recoll en
la sua galera e fu la via de Siclia.
Aprs pocs dies que l'ambaixador fon partit, totes les fustes foren juntes al port de
Contestina, e com Tirant vu que tenia prou compliment de fustes, e ms que no
n'havia mester, ell se fu venir tots los patrons e pag'ls a tots los nlits per a un
any; e fu carregar de continent trenta naus de forment e de vitualles en la costa
de Barbaria. E carregant-se les naus, ell fu ajustar un dia tota la gent d'armes, aix
de cavall com de peu, e tot lo poble de la ciutat, e molta altra gent de la terra que
hi eren venguts per llur plaer, en un bell pla que hi havia davant la ciutat de
Contestina. E aqu havia fet fer Tirant un gran cadafal molt alt, e tota la gent podia
estar entorn, e Tirant, e lo rei Escariano, e lo rei de Fes, e molts altres barons e
cavallers pujaren en lo cadafal fins que fon ple. Los altres estigueren baix, e posat
silenci a la gent, Tirant se pres a dir l'oraci segent.

CDII. .L'oraci que fa Tirant a la gent d'armes
-Est de continu dreada la proa del meu desig al perills port d'honor, navegant
per la tempestuosa mar d'amor per la qual no sols lo treballar, mas lo morir s
glria tal que en les penes dels mortals oblidar no es lleixa, quant ms vosaltres,
potentssims reis, estrenus cavallers e virtuosssim poble, qui ja per llur noble
costum o naturalea sou obligats a semblants actes. Llevades les ncores al delits
navegar, per on vostres corones e fama relluint dareu major la claror del vostre
il.lustre valer e llinatge, ja ormejats de vostres moltes singulars experincies,
portareu per bandera l'esperana de certa esdevenidora victria, perqu ni les
vostres acostumades mans de ferir poden sin venre, ni los vostres ulls, havent
perduda la ferea de tan temerosos actes, se poden cansar. E aix menys lo vostre
gran coratge, semblant a roca de forts diamants, por consentir flaquejar ni girar
les espatles. Sia-us, doncs, conhort, e confortem-nos fent tots un mateix nimo e
voluntat, que semblants coses prspera fi, segur port e gloris exalament
prometen. s la fi de mes praules pregar, sol.licitar e amonestar tots vosaltres, lo
b e honor de que com a propi estime, vullau atendre e sovint pensar quanta
necessitat aquest singular negoci nos presenta, presentant-vos lo perill de
crestiandat, per la qual defendre i augmentar som tenguts, e quant infinit o sobir
s lo premi que se n'adquereix, per lo reverend religis qui precar-vos s'aparella,
manifestament e piadosa poreu entendre.
E finida Tirant l'oraci, fu pujar en una trona que hagueren posada sobre lo
cadafal a un frare de la Merc, catal, natural de la ciutat de Lleida, lo qual havia
nom frare Joan Ferrer, qui era aqu llegat per lo Sant Pare e sabia molt b parlar la
llengua morisca, qui a suplicaci de Tirant era vengut, e era gran mestre en la
sacra teologia, lo qual fu un serm molt singular segons oireu.

CDIII. Lo serm que Tirant fu fer als moros
-Considerant e ab molta diligncia pensant, molt alts i excel.lents senyors reis, e
vosaltres, nobles e generosos barons, e tots los qui ac sou al present convenguts
en la dignitat de la fe crestiana, veig e conec aquella sser de tanta excel.lncia e
necessitat a cascuna creatura racional, que com Du no haja creat l'home sin per
posseir e fruir lo sobiran b de la glria de parads, aquell no pot tal b fruir ni
posseir si de la vestidura nupcial de la fe crestiana no s vestit. Car per res l'home
de la contagi de la mort e obligaci de pecat que incorre en la sua primera
nativitat pot sser delliurat sin per fe. A mostra lo gran doctor Aureli Agust en
una epstola que fa Ad Obtatum, dient: "Nemo, inquit, liberatur a damnatione que
facta est per Adam nisi per fidem Jesu Christi", que vol dir: "No pot sser alg
delliurat de la damnaci en qu s caigut per lo pecat d'Adam, sin per la fe de
Jesucrist." I en aquesta sola aix los antics com los moderns se salvaven, car la llei
antiga de si no portava alg a la vida eterna, mas creent aquells del Testament
antic que Jess se devia encarnar, e per humana natura morir, al ter dia
ressuscitar, e en fe d'aquests e molts altres articles que llavors eren encara per
venir (e nosaltres, moderns, creem ja sser estats), se salvaren. E per no perdre
tan gran b com s la glria de parads, la qual ulls no basten a veure, ni orelles a
oir, ni enteniment a entendre, deveu b tots vosaltres qui de tal vestidura sou
vestits, mirar que aquella no perdau. E vosaltres qui de la secta mafomtica estau
abeurats, aquella de tot renunciant dispondre-us a rebre la fe catlica, perqu
aquella rebuda, en lo nmero dels sants siau posats. E a renunciar la secta
mafomtica vos deuen induir e les sutzietats e deshonestats que en aquella teniu.
Pot sser ms vituperosa e vergonyosa cosa a l'home que posar la sua felicitat en
actes de gola e luxria? E a vos atorga per felicitat aquell vilssim porc, vostre
cap Mafomet, que s contra tot ju de ra, de la qual los hmens deuen usar, car
los actes de gola e de luxria als animals bruts e no raonables sn propis. E la
felicitat humana aix deu sser posada en acte propi de l'home, segons vol lo
filsof; primo et decimo Eticorum, e Lactanci, libro tercio Divinarum Institutionum,
cap . decimo, que en aquell no si ha com ab los animals bruts. E com en els actes
de gola e luxria los hmens convinguen ab les bsties, segueix-se en aquells no
estar la felicitat humana. E per conseguent, Mafomet, qui a tanta deshonestat vos
indueix, clarament se mostra que us engana, e per o no el deveu tenir sin per
cap de falsia i engan. Mas la fe catlica, de la qual lo Capit s Jesucrist, Rei
sobretot els reis e Senyor sobre tots los senyors, tals actes e abominacions
avorrint, indueix los cirstians a l'observncia dels manaments de Du, e per o ella
sola pot sser dita via de Du, segons diu David: Viam mandatorum tuorum
cucurri, que vol dir: "Jo, Senyor, he corregut i caminat per la fe catlica, la qual
m'ha de salvar, que s via dels teus manaments." E per o llegim, Ecclesiastici,
vicessimo tercio: Nihil dulcius quam respicere in mandata Domini, que vol dir: "No
s al mn cosa ms dolca e suau que mirar en los manaments de Du." Oh mina!
Pensa quina cosa pot sser ms dola mi suau d'aquestes paraules escrites en la
llei crestiana: Amars lo senyor Du teu de tot lo teu cor, etc., i lo prosme: se
cont tota la perfecci de la fe crestiana, e per o ella sola s tota fundada en
caritat, la qual en los crstians deu cremar con a foc, segons dix Jess, Joannem,
XII: Ignem veni mittere in terram, et quid volo nisi ut ardeat, que vol dir: "Jo s
vengut a donar foc en la terra, e vull que creme". o s, que lo cresti tostemps
deu star cremant e ardent en amar Du i lo prosme. E com la secta mafomtica
no haja cura d'observar los manaments de Du, als qual tothom ms que alguna
cosa altra s obligat, segueix-se que aquells qui aquella observem ab ulls closos e
tancats, van a infern, e solament los crstians, per la fe catlica il.luminats, van a la
glria de parads. E per o, raonablement la fe catlica per tres raons s dita llum
de l'enteniment hum. Primerament, que ella naix del gran sol que s Du, car aix
com la llum material naix del sol, aix la fe proceeix de Jesucrist, que s Du,
segons diu Sant Pau. I Ad Corinthios, II: Fides nostra non est in sapiencia
hominum, sed in virtute Dei, que vol dir: " La fe nosta no s en la saviesa dels
hmens, mas en virtut de Du:" Segonament, la fe catlica s llum de l'entenimet
hum, per quant expel.leix les tenebres dels pecats, segons diu lo Savi,
Proverbiorum, cap VI: Per fidem et penitenciam purgantur peccata, que vol dir:
"Per fe e penitncia se denegen e es llancen los pecats." E si aquella, vosaltres,
moros, pendreu, siau certs que en aquella hora ab l'aigua del sant baptisme sereu
en lo cos llevats, en la vostra conscincia de tots los pecats que fins en la present
jornada haveu coms sereu de tots netejats. E si de tal vestidura ornats, en aquest
sant viatge de Contestinoble que mon senyor Tirant, en adjutori de l'Emperador e
de la Princesa vol fer, l'acompanyareu, siau certs que de dos coses l'una no us pot
fallir: la primera, que si en batalles que contra lo Turc o Sold haureu moreu,
paras no us pot mancar; l'altra, que si en aquelles haveu victria i escapau, la
vostra fama per tot lo mn s'estendr. Tercerament, la fe catlica s llum de
l'enteniment per quant manifesta les coses amagades, car manifesta als crestians
tots los articles de la fe, e molts altres secrets de Du, los quals a tota altra secta
sn amagats. E per o tots los que ac som ajustats per fer aquest sant viatge,
pensant que l'institudor de la fe catlica, que s Jess, s nostre Capit, devem
aquell ab nimo gran e viril comprendre, car sots l'estendard e pen d'aquell qui no
acostuma de perdre batalles anam, lo qual sens dubte nos dar victria contra lo
Gran Sold e Turc, e recobrarem l'Imperi grec, lo qual ells tirnicament s'han
ocupat, aix com havem conquistat los regnes de Tunis, de Tremicn, de Fes e de
Bogia. E no solament per Du, alt en parads, serem premiats, mas encara per tots
aquells qui aquesta nostra conquesta oiran, grandssimament serem lloats.
E complides les dites paraules, lo sobredit frare Joan Ferrer don li a son serm.

DCIV. Com foren batejats tres-cents trenta-quatre mlia infels.
Aprs que lo serm fon finit, tos los moros que no eren batejats, ab grans crits,
demanaren lo sant baptisme. E de continent Tirant, en la dita plaa, fu portar
veixelles grans plenes d'aigua, aix com conques, cossis e llibrells, e hagu tants
frares e capellans com se trobaren all, car Tirant havia fets edificar molts monestirs
en les ciutats que havia preses, e moltes altres esglsies, e havia-hi fet venir molts
capellans e frares d'altes esglsies, e havia-hi fet venir molts capellans e frares
d'altres parts de la crestiandat. E aqu tots se batejaren, aix los que havien d'anar
com los qui restaren, e dins tres foren batejats tres-cents trenta-quatre mlia entre
moros e mores, e infants.
Aprs que tots los moros foren batejats, Tirant an a parlar ab lo rei Escariano e
dix-li:
-Senyor e germ meu, jo he pensat, si a vs ser plasent, que vs no aneu ab
nosaltres per mar, mas que us ne torneu en lo vostre realme d'Etipia, e com sereu
all, ajustareu tanta gent com poreu de peu e de cavall, e per terra fareu la via de
Contestinoble; e jo per mar ir ab aquesta gent; e vs d'una part e jo de l'altra,
pendrem lo Sold e lo Turc enmig, e darlos hem la mala ventura.
E lo rei Escariano dix que lo paler seu flra d'anar ab ell, emper, perqu coneixia
lo grandssim socors que fer-li podia de molta gent, dix que era molt content.
Recita lo llibre que aquest rei Escariano era molt gran de cos e de molt bella
disposici, molt fort e valentssim cavaller, e era tot negre, car era senyor dels
negrins d'Etipia, e era nomenat lo rei Jamjam; tenia molt gran senyoria e era molt
poders, aix de molta cavalleria com de molt tresor, e per sos vassalls era molt
amat de grandssima amor; e lo seu regne era tan gran que fronterejava ab la
Barbaria en lo regne de Tremicn, e de l'altra part ab les ndies e ab lo Preste Joan,
e per la terra d'aquest passa o corre lo riu Tigris.
Com lo rei Escariano vu la voluntat de Tirant, ms-se en orde per partir ab cinc-
cents rossins, e pres comiat de tirant, ell e la Reina, e del rei de Fes e de la Reina e
de tots lo altres barons e cavallers, e tingu sa via. Tirant l'acompany b una
llegua, e aprs torn-se'n en la ciutat de Contestina per donar orde a la gent que es
recollissen ab los cavalls e ab tot llur exrcit.
Ac es deixa de parlar la histria de tirant, que fa recollir tota sa gent e son
forniment, e torna a parlar de l'ambaixador Esprcius, qui anava a l'illa de Siclia.

CDV. Com l'ambaixador Esprcius arrib en l'illa de Siclia.
Aprs que l'ambaixador Esprcius fon partit del port de Contestina, hagu lo temps
tan favorable que en breus dies arrib en l'illa de Siclia; e sab que lo rei de Siclia
era en la ciutat de Messina e fu aquella via. Com fon junt en lo port, ell se ms en
ordre molt b abillat ab roba de brocat e ab grossa cadena d'or al coll; e tota la sua
gent molt ben abillada; e ixqu en terra molt ben acompanyat, fent la via del palau
del Rei.
Com fon davant lo Rei, li fu deguda reverncia, e lo Rei lo reb ab cara molt afable
a fu-li molta honor demanant-li la causa de la sua venguda. Resps-li l'ambaixador
e dix:
-Senyor molt excel.lent: Tirant lo Blanc me tramet a vostra senyoria per
ambaixador.
E don-li la lletra de creena. Lo Rei la fu de continent llegir, e, llesta, lo Rei fu
donar bona posada a l'ambaixador e li trams en gran abundncia tot lo que mester
hagus; e aix mateix trams carn de bou e de porc e molt pa fresc a la galera per
refrescament a la gent.
L'endem per lo mat, aprs que lo Rei hagu oda missa, lo Rei fu ajustar tots los
de son consell, e, en una gran sala asseits, lo Rei dix a l'ambaixador que explics sa
ambaixada. L'ambaixador se llev e fu sa reverncia, e lo Rei lo fu tornar a
seure, e pres-se a dir en la segent forma.

CDVI. Com l'ambaixador de Tirant explic la sua ambaixada.
-Senyor molt excel.lent, no ignora vostra excel.lncia com Tirant lo blanc feia la
guerra per l'emperador de Contestinoble contra lo Sold e lo Gran Turc, e vostra
altesa deu saber com Tirant se recoll en mar ab deu galeres per anar la via del
camp, que los seus capitans tenien vers la ciutat de Sant Jordi, e fon sort e ventura
que en la mar se ms tan gran tempesta que les galeres hagueren a partir ans
d'hora, e hagueren lo vent al contrari e corregueren la via de la Barbaria. E en poca
hora les galeres foren llunyades les unes de les altres que es perderen totes, e la
galera de Tirant don a travs prop la ciutat de Tunis. E aqu Tirant fon pres a catiu
en poder d'un capit del rei de Tremicn, e aprs, per les grans cavalleries de
Tirant, fon posat en llibertat per lo rei de Tremicn, e fu la guerra per ell. Ha
subjugada e conquistada tota la Barbaria per a si, ha morts en les batalles huit reis
moros, e ha'n pres u, lo major de tots, o s, lo rei Escariano, senyor de la gran
provncia dels negrins, qui es nomena Etipia, e ha'l fet fer cresti e company seu
d'armes, e ha-li dat lo regne de Tunis e de Tremicn. Aprs s estat certificat com
lo Sold e lo Gran Turc han llevades a l'Emperador totes les terres les quals Tirant
havia conquistades, per qu t deliberat ab tot lo major poder que por d'anar e
passar en Contestinoble. T ajustada tota la Barbaria, e ab moltes fustes que t
treballa de recollir-se. Suplica a vostra altesa que ab tot vostre poder vullau passar
ab ell en persona per ajudar-li a complir la conquesta de l'Imperi grec, e a us
haur a molta grcia e merc, com tal confiana tinga de vostra senyoria, car ell
ser ac molt prestament.
L'ambaixador no dix ms avant. No tard lo rei en fer semblant resposta:
-Cavaller, jo tinc molt gran consolaci de la gran prosperitat del meu germ Tirant,
per qu jo s content ab molta amor de valer-li dels bns e de la mia persona en
tot lo que sia augment de son b e honor.
E l'ambaixador se llev a fu al Rei infinides grcies. E eixits del parlament, lo Rei
fu fer lletres a tots los barons e cavallers de Siclia, e a totes les ciutats e viles
reals, que a cert dia trametessen llurs sndics en la ciutat de Palerm, com ell
tingus deliberat de tenir parlament general.
E al dia assignat lo Rei e tots los convocats foren en Palern, e, ajustat lo parlament,
lo Rei empr a tot lo regne en general, e aprs en particular, e tots foren contents
de dar-li, e los qui disposts eren d'anar ab ell. E clos lo parlament, tots los qui
deliberaven d'anar prestament se posaren en orde, e lo Rei ajust en poc temps
quatre mlia cavalls molt bells encobertats, e fu gran provesi de fustes e de
vitualles.
Ac es lleixa lo llibre de parlar del rei de Siclia, que posa en orde totes les sues
fustes e fa recollir totes les vitualles, e los cavalls e arnesos, e torna a recitar de les
sis naus que Tirant havia trameses a Contestinoble carregades de forment.

CDVII. Com les sis naus que Tirant trametia a Contestinoble carregades de
forment arribaren al port de Valona ab salvament.
Aprs que les sis naus foren partides del port de Contestina, hagueren tan prsper
vent que en pocs dies foren al port de Valona arribades, lo qual port s en Grcia,
prop de Contestinoble; e aqu hagueren nova com lo Sold e lo Turc havien passat
lo bra de Sant Jordi ab moltes naus e galeres que havien fetes venir d'Alexandria e
de la Turquia, e havien posaat siti a la ciutat de Contestinoble e tenien lo siti molt
prop de la ciutat, e les fustes per mar, en tal forma que l'Emperador estava ab molt
gram congoixa, que tots los qui dins la ciutat eren suplicaven contnuament a
Jesucrist que els tramets a Tirant per lliberar-los de captivitat. E estaven ab molt
gran confiana per quant eren certificats com Tirant venia ab molt gran poder.
E la Princesa se'n torm al palau de l'Emperador per confortar lo pare, e li deia que
estigus ab bon cor, que Nostre Senyor los ajudaria. E defensaven-se lo millor que
podien.
L'Emperador havia fet capit seu major a Hiplit, lo qual feia cascun dia de molt
gran cavalleries; e si no fos per ell, lo Sold haguera presa la ciutat ans que Tirant
fos aplegat.
Com los patrons de les sis naus saberen com l'estol del Sold era sobre
Contestinoble, no gosaren passar, mas feren un correu per terra a l'Emperador com
ells eren aqu en lo port de Valona, mas que no gosaven passar per socrrer a sa
majestat per dubte de l'estol dels moros qui era davant la ciutat, mas de
Contestina, e que venia ab molt gran cuita per socrrer-lo, e que confis de la
misericrdia de Du que molt prestament Tirant seria ab ell; e d'altra part, armaren
un bergant, lo qual vien posat siti en la ciutat de Contestinoble.
Lo bergant part molt cuitadament e fu la via de Siclia, e hagu tan bon temps
que en breus dies fon junt en l'illa de Siclia, en lo prot de Palerm.

CDVIII. Com Tirant part ab tot lo seu estol de la ciutat de Contestina.
De continent que lo rei Escariano partit fon de Contestina, Tirant fu recollir tots los
cavalls, arnesos e vitualles e tota la gent. E les trenta naus foren ateses, que
havien carregat de forment, e fu-les fornir de molta gent, e com tots foren
recollits, se recoll Tirant e lo rei de Fes e la reina Plaerdemavida e tots los cavallers
qui eren en terra ab Tirant. Com tot fon fet, Tirant man fer vela e que fessen la via
de Siclia, e navegaren ab prsper vent tant fins que foren en l'illa de Siclia.
Com lo bergant qui era vengut del port de Valona vu l'estol de Tirant, ixqu del
port e cuit devers aquella part e deman la nau de Capit e fon-li mostrada; e
com lo bergant fon junt a la nau, lo patr puj alt en la nau de Tirant e dix-li com
les sis naus eren al por t de Valona, que no eren pogudes passar per l'estol del
Sold, qui era sobre Contestinoble, e siti que tenien sobre la ciutat. D'a hagu
Tirant molt gran enuig e fu la via del port de Palerm e vu aqu les fustes del rei
de Siclia, qui comenaren a fer gran festa de trompetes e de bombardes, e les de
Tirant per lo semblant, e feren tan gran remor que paria que lo mn deguessen
abisar.
E tan prest com l'estol de Tirant fon dins lo port, que hagueren sorgit, lo rei de
Siclia entr dins la nau de Tirant e aqu s'abraaren e es besaren e es feren molt
gran festa la u a l'altre, e aix mateix lo rei de Siclia fu molt gran honor a tots los
barons e cavallers qui eren en la nau de Tirant e bes e abra al rei de Fes, e tots
ensems ixqueren en terra. E Tirant man que neg de totes les fustes no ixqus en
terra, car l'endem ell volia partir. Era hora de trcia com foren dins lo port. Lo rei
de Siclia hagu feta venir la Reina a la vora de la mar, la qual fu molt grandssima
festa a Tirant e al rei de Fes e a la Reina, majorment com sab que era criada de
tan virtuosa senyora com era la Princesa. E aix tots ensems se n'anaren al palau
ab gran multitud de dones e donzelles e de poble qui els seguien.
Com foren en lo palau, lo gran dinar fon aparellat. Lo Rei pres a Tirant per l'una m
e al rei de Fes per l'altra; e la reina de Siclia a la reina de Fes; e aix anaren a una
gran sala, la qual era molt b emparamentada de draps d'or e de seda, e per terra
de molt bella tapisseria. E al cap de la sala havia un bell tinell tot ple de veixella
d'or e d'argent, car aquest rei Felip de Siclia era home un poc avar e havia ajustat
molt tresor ab la molta diligncia que tenia en fer-se molt ric. Com foren en la sala,
lo rei de Siclia volgu fer seure primer en la taula a Tirant, emper ell no ho
perms, mas feren seure primer al rei de Fes, aprs al rei de Siclia, e Tirant davant
lo rei de Siclia; e la reina de Fes, aprs del rei de Siclia, e la reina de Siclia aprs
de la reina de Fes. E ab gran magnitutd de rompetes de de ministres ells se dinren
ab gran plaer e ab gran abundncia de totes maneres de viandes pertanyents a
semblant convit.
Com foren llevades les taules, Tirant e lo rei de Siclia se n'entraren en una combra;
e la reina de Siclia e lo rei de Fes e la Reina, muller sua, restaren en la sala ab
gran multitud de dames e de cavallers, e prengueren-se a dansar e fer molt gran
gala. E Tirant e lo rei de Siclia comenaren a parlar de llurs afers.
Tirant recit al rei de Siclia totes les desaventures que li eren seguides, e com
aprs Nostre Senyor l'havia molt prosperat e li havia dat de grans victries, e com
havia conquistada tota la Barbaria; aprs li recit l'estament en qu l'Emperador
estava, per qu era de gran necessitat que prestament lo socorreguessen. Lo rei de
Siclia li resps:
-Germ senyor, jo estic ja en orde de tot lo que he mester, ja recollits los cavalls e
los arnesos e tota la ms gent; no resta sin recollir la cavalleria, que en dos hores
seran recollits tots.
Resps Tirant:
-Germ senyor, suplic-vos que de continent faau anar la crida per la ciutat que
tothom, sots pena de la vida, sien reconllits a l'oraci, que vs voleu partir esta nit.
E de continent lo rei de Siclia trams un cambrer seu, e los trompetes anaren per
la ciutat manant a tots los que tenien d'anar que es recollissen; e prestament fon
fet. Tirant e lo rei de Siclia tornaren a la Reina a la sala, e aqu prengueren un poc
de plaer.
E la reina de Siclia s'apart un poc ab la reina de Fes faent-li moltes carcies, e
deman-li molt de la Princesa e de la sua bellea i de les sues condicions i de les
amors de Tirant i de la Princesa; e la reina de Fes li dix moltes llaors de la Princesa,
e que jams no acabaria de dir les singularitats que en aquella senyora eren; de les
amors se'n pass molt llaugerament ab molt gentil manerae discreci; aprs la
comen a llagotejar, aix com aquella qui n'era maestra, dient-li que, aprs sa
senyora la Princesa, que al mn no tenia par, no havia vista ni coneguda dona de
tan gentil saber ni de tanta bellea com era sa senyoria, e que estava molt
enamorada d'ella e de la sua singular singular condici; e moltes altres raons que li
dix, en qu la reina de Siclia pres molt gran plaer.
Aprs que les festes e gales foren fetes, fon hora de sopar, e soparen ab gran plaer
e consolaci. Com foren llevats de taula, Tirant preg al rei de Siclia que es
recollissen dejorn, e ell dix que era molt content. E prengueren comiat de la reina
de Siclia e de tots los qui restaven ab ella. Lo rei de Siclia coman lo regiment del
regne a un cosn germ de la Reina, qui era duc de Messina, qui era cavaller bo e
virtus, e fu-lo vis-rei, e coman-li la Reina e tota la casa. E fet tot lo que a fer
tenia, lo Rei e Tirant ab tota la companyia se recolliren, e a la primera guaita tot
l'estol, aix lo de Tirant com lo del rei de Siclia, feren vela e ixqueren del port; e
Nostre Senyor don'ls tan bon temps que dins breu temps foren davant lo port de
Valona, on les sis naus eren carregades de forment, les quals hagueren molt
grandssim plaer com veren l'estol de Tirant.
Com Tirant vu les naus, trams-hi lo bergant manant als patrons que fessen vela,
que ixquessen del port e seguissen l'estol de Tirant; e prestament feren son
manament.
Ac es lleixa lo llibre de recitar de l'estol de Tirant e torna a recitar del rei Escariano.

CDIX. Com lo rei Escariano fu batejar tota la gent del seu regne.
Aprs que fon partit lo rei Escariano de Tirant, cavalc tant ab la Reina muller sua
que per ses jornades ell arrib en la sua terra, o s, en lo regne d'Etipia; e com
sos vassalls lo veren, feren-li la major festa del mn, e reberen la Reina ab honor
grandssima e feren-li de grans donatius. E tenien gran consolaci com lo llur Rei
venia senyor e vencedor de tanta terra que havia conquistada.
Com hagu reposat per alguns dies, lo rei Escariano fu ajustar tots los barons e
cavallers de son regne en la ciutat de Trogodita, qui era una molt grandssima
ciutat e la major de tota Etipia. E com tots foren ajustats, ells tingueren llur
parlament general, e lo rei Escariano los prepos lo qui es segueix:
-Barons, jo us he fets ajustar per recitar-vos tots los meus fets, com sia cert que de
la nostra prosperitat vos alegrareu. No ignora la saviesa de vosaltres com jo, per
ma desaventura, fui pres per lo gran Capit dels crestians, o s, Tirant lo Blanc,
cavaller de molt gran virtut e magnificncia, lo millor e ms valentssim cavaller
que vixca dejs lo cel, com per la sua gran noblesa e liberalitat nos ha ms en
llibertat e fet company e germ seu d'armes, e, ms, m'ha dat per muller la filla
del rei de Tremicn, ab lo regne, la qual cosa jo estime ms que si m'hagus fet
senyor de tot lo mn. E d'altra part m'ha dat lo regne de Tunis, per qu jo s molt
obligat a ell. E com ell tinga a fer la conquesta de l'Imperi grec per l'emperador de
Contestinoble, al qual lo Sold e lo Gran Turc han desposset de tot l'Imperi, ha
emprat a mi, com a germ e servidor seu, que jo ab tot mon poder li vulla ajudar;
pregant-vos que tots los qui seran disposts vullau anar ab mi en Contestinoble a
mon sou e despesa.
E tots d'u en u respongueren que ells l'amaven de grandssima amor per les sues
virtuts insignes e que volien morir per la sua amor e honor, e no solament en
Contestinoble, mas encara fins al cap del mn. E lo rei Escariano los regraci molt
la llur bona voluntat e man'ls que se'n tornassen cascuns en ses terres e que es
metessen en orde, que a dia cert tots fossen en la dita ciutat per rebre lo pagament
del sou; e d'altra part trams correus per totes les ciutats e viles de son regne, que
fossen fetes crides que tots los qui volguessen pendre sou, aix de cavall com de
peu, aix estranys com del regne, que vinguessen en la ciutat de Trogodita, que all
los seria dat bon sou.
E en aquest instant de temps que la gent s'ajustava, la Reina hagu pensat de fer
son poder de crixer e augmentar la crestiandat, car era molt bona crestiana e
dotada de moltes virtuts; car com part de Contestina s'emport ab si molts frares e
capellans e dos bisbes, per intenci d'edificar esglsies e monestirs. Per qu de
continent que fon en la ciutat de Trogodita fu precar al poble que es fessen
crestians; e molts, per amor del Rei e de la Reina, que eren crestians, e altres per
devoci, se batejaren. E llavors la Reina fu edificar molts monestirs e esglsies, e
fu-lo consignar al Rei molta renda; e aix en aquella ciutat, com en les altres del
regne, foren edificades esglsies e monestirs, e per los bisbes foren consagrades, e
posaven-s'hi en los monestirs molts de la terra ab gran devoci, e foren majorals
los frares e capellans, e als bisbes donaren bons bisbats ab bona renda, e man a
tots los qui tenien disposici que anassen precant per tot lo seu regne e que
batejassen a tots aquells qui demanarien lo sant baptisme.
E en aquell temps en lo regne d'Etipia no sabien qu era matrimoni, ans eren
entre ells les fembres comunes, e per o les gents no coneixien pare, sin mare,
per qu eren la menys noble gent del mn. E aprs que la Reina, muller del rei
Escariano, hi fon e els hagu fets fer crestians, los fu fer matrimonis e d'aqu
avant foren legtims.
En aquest regne del rei Escariano, sobre la mar, vers migjorn, ha una gran
muntanya qui llana gran quantitat de foc cremant sens cessar jams. E en aquest
regne d'Etipia ha molt grans desetrs on no habita neg, fins en Arbia, e afgronta
ab la mar Oceana.
Com tota la gent fon ajustada, lo Rei fu donar sou a tots aquells qui pendre'l
volien, e molts hi anaren sens sou. Aquest rei Escariano era molt ric de tresor, per
tant com se'n collia molt en sa terra, per algunes menes que s'hi troben, qui sn
del Rei; e molt ric de cavalleria, car era u dels grans senyors del mn, exceptat lo
Gran Can. E trob que tenia per compte dos-cents vint mlia hmens a cavall, forts
e molt destres en les armes.
Com lo rei Escariano hagu dat orde en tots sos afers, aix com aquell qui era home
de gran prudncia, e hagu ordenat son regne de bons regidors, ell orden sos
capitans e ses capitanies, aix de la gent de cavall com de la de peu, qui era molta,
si b desss no se'n fa menci; e assign dia cert que tothom fos prest per partir. E
ms avant orden molt gran carruatge e molt gran multitud de cavalls e orifanys
per portar vitualles, tendes e artelleries e totes coses necessries per al mester de
la guerra; e d'altra part, gran multitud de bous e d'altres bestiars per a forniment
de la host. E per semblant, la Reina, qui es fon mesa molt en punt ab molt grans
abillaments eobratges de perles e de pedres fines que tenia en molt gran
abundncia, e d'altres robes de xaperia; e ab moltes dones e donzelles, de
blanques e de negres, car les blanques eren del regne de Tunis, e les negres
d'Etipia. E per o la Reina se fu tants abillaments, perqu havia proms a Tirant
que ella iria a les sues bodes e da la Princesa, e a les de Plaerdemavida e del
senyor d'Agramunt, rei de Fes, qui es devien fer en Contestinoble lo dia que Tirant
faria bodes ab la Princesa.
Com tota la gent fon en orde, lo rei Escariano part de la ciutat de Trogdita ab tota
la sua host, e camin tant per ses jornades per son regne fins que fon a la fi de son
regne, en una ciutat que s nomenada Seras, qui frontereja ab terra de Preste
Joan; e aqu repos alguns dies e li fon feta molt gran festa perqu jams l'havien
vist: car de la ciutat de Trogodita fins a la ciutat de Seras havia cinquanta jornades.
Ac es lleixa lo llibre de parlar del rei Escariano, qui va ab la sua host la via de
Contestinoble, e torna a recitar del cavaller Esprcius, que Tirant havia trams per
ambaixador al rei de Siclia.

CDX. De la bona ventura que hagu lo cavaller Esprcius.
Rebuda resposta lo cavaller Esprcius, del rei de Siclia, de l'explicada ambaixada, e
vist lo gran aparell que lo Rei feia fer, pres llicncia e comiat del rei de Siclia, e
recolli's en la galera per tornar a Contestina.
E aprs pocs dies que fon partir del port de Palerm, Tirant hi arrib ab tot lo seu
estol; e per sort la galera d'Espricus no s'encontr ab l'estol de Tirant, ans pass
avant fins a Contestina e aqu li digueren com bons dies havia que Tirant era partit
ab l'estol, que ja devia sser en Siclia. D'a hagu gran enuig Esprcius, com no
s'era encontrar ab l'estol, e pres refrescament per a la galera e tron la via de
Siclia. Com fon en el port de Palerm no hi trob neg, car ja havia quinze dies que
tot l'estol era partit; e presa aqu llengua, tir la via de Contestinoble e per sos dies
ell apleg al port de Valona e trob que ja n'era fora l'estol.
E d'aqu ell tir la via de la canal de Romania, e pres-lo fortuna e llan'l en l'illa del
Lango, e aqu la galera don a travs e perd's tota la gent, exceptat lo cavaller
Esprcius ab deu hmens; e posaren-se per l'illa per veure si trobarien lloc poblat
que poguessen restaurar la vida.
E anant aix, trobaren un home vell qui guardava un poc de bestiar, e demanaren-li
si havia negun lloc poblat en l'illa, e lo pastor los dix que en tota l'illa no hi havia
poblaci sin un petit casal en qu estaven quatre casats qui per llur desaventura
eren venguts aqu habitar perqu eren estats exelats de l'illa de Rodes, e vivien
aqu en molt gran misria per quant aquella illa era encantada e deguna cosa no hi
podia profitar. Lo cavaller Esprcius lo preg que, per reverncia de Du, los
volgus dar a menjar, que de tot lo dia passat e aquell, qui passava migjorn, no
havien menjat, car ells li ajudarien de tot lo que porien. E lo pastor hagu
compassi d'ells e dix-los que de sa misria ell los faria part. E toc son bestiar, e
parta'ls al casal, e com hi foren, don'ls a menjar del que tenia. Com hagueren
menjat, lo cavaller Esprcius enterrog son hoste que li volgus dir qui havia
encantada aquesta illa, que paria tan bona, e que aix fos deshabitada.
E ell li dix que, per o com li paria ell sser home de b, lo hi volia tot recitar:
-Senyor, vs deveu saber que antigament era prncep e senyor d'aquest illa del
Lango e de Cretes, Hipocrs, lo qual tenia una filla molt bellssima, qui s hui en dia
en aquesta illa en forma d'un drac que t b set colzes de llong, car jo l'he vista
moltes vegades; e nomena's la Senyora de les Illes; e jau e habita en les voltes o
coves d'un castell antic qui s en aquell puig, que podeu veure d'ac, e mostra's dos
o tres voltes en l'any e no fa mal ni dan a neg si doncs no li fanenuig. E fon
mudada de forma, d'una donzella noble e bella en aquella figura de drac, per una
encantaci d'una deessa qui havia nom Diana; e devia sser desencantada e
tornaria en sa prpia figura e en son estament quan trobaria un cavaller tan anims
que la goss anar a besar en la boca. E una volta hi venc un cavaller de l'Hespital
de Rodes, qui era un valentssim cavaller, e dix que ell iria per besar-la. E puj
sobre un cavall e an al castell e entr en la cova e lo drac comen de llevar la
testa devers ell, e quan lo cavaller la vu aix horrible comen a fugir, e lo drac lo
segu, e lo cavall port lo cavaller, mal son grat, sobre una roca e salt en la mar, e
aix lo cavaller fon perdut. Aprs se segu que, passat algun temps, un jove que res
no sentia d'aquesta ventura, eix d'una nau per deportar-se, e anant aix per l'illa se
trob a la porta d'aquell castell e entrant en la cova tan dedins fins que fon en una
cambra; e aqu vu una donzella qui es pentinava e estava mirant en l'espill; e ell
vu molt tresor entorn d'ella. Lo jove se pens que fos qualque folla fembra o
comuna qui estigus aqu per fer bona companyia als hmens qui passaven per
aqu. Estigu aqu tant fins que la donzella vu l'ombra del dit home e acost's
devers ell e deman-li qu volia; e ell resps: "Senyora, si a vs era plasent que
em volgusseu pendre per servidor." E la donzella li deman si era cavaller, e lo
jove resps que no. "Doncs -dix la donzella-, si cavaller no sou, no podeu sser
senyor de mi, mas tornau-vos-ne a vostres companyons e feu-vos cavaller, e jo
dem de mat estar ac fora de la cova e ir-us a l'encontre, e vs veniu-me a
besar en la boca, e no tingau dubte neg, que jo no us far negun mal, jatsia que a
vs jo em demostrar molt fera de veure; car jo s tala com me veu, mas per
encantaci jo em demostre drac. E si vs me basau, vs haureu tot aquest tresor e
sereu mon marit e senyor d'aquestes illes." E aix lo jove se part de la cova e an-
se'n a sos companyons a la nau, e fu-se cavaller. E aprs l'endem ell an all on
era la donzella per besar-la. E com ell la vu eixir de la cova , de tan lletja e
espantosa figura, ell hagu tan gran temor que fug vers la nau, e ella lo segu fins
a la mar. E quan ella vu que ell no tornava devers ella, comen a cridar grans
crits com a una persona dolorosa, e torn-se'n a son lloc. E lo cavaller alg que no
mors tantost. Mas si hi venia cavaller algu qui la goss besar, ell no morria, ans
seria senyor de tota aquesta terra.
Com lo valentssim cavaller Esprcius hagu odes les ranos del vell, ell estigu un
poc pensant. Aprs dix al vell:
-Digau-me, bon home, s ver lo que em dieu?
Resps lo vell:
-Senyor, no hi poseu dubte neg, car jo us parle ab tota veritat, car tot a e lo
ms del que us he recitat s estat en mon temps, e no us volria haver mentit per
cosa en el mn.
En aquell punt lo cavaller Esprcius fon posat en gran pensament e no replic ms
al vell, mas dix entre si mateix que ell volia experimentar aquesta ventura, car,
puix Nostre Senyor l'havia fet venir all no sens causa, e d'altra part es veia
deseperat com es trobava en aquell illa deserta e no tenia manera deguna de
tornar a Tirant; per qu prepos secretament, sens sentida de sos companyons,
d'ell anar tot sol a la cova on era lo drac, perqu sos companyons no volguessen
anar ab ell e desviar-lo ab raons del seu prepsit; e per o com era cavaller de molt
gran nimo deliber de morir o de complir la ventura. E d'a ell no fu deguna
demostraci a sos companyons ni al vell. Mas pres informaci certa devers qual
part era lo castell, a fi que no el pogus errar. E aix aquella nit ells reposaren en la
casa del vell.
Aquella nit lo bon Esprcius no dorm molt, e bon mat ans del dia ell se llev
fengint a sos companyons que anava per escampar aigua, e aquests no curaren
d'ell, sin que es tornaren a dormir. Com aquest fon fora del casal, pers un bast
en la m , que altres armes no tenia, e molt cuitadament ell fu la via del castell,
per o com ell tenia dubte que si sos companyons se llevaven, que no el vessen, e
an tant fins que fon al peu del castell.
Era ja lo sol ben eixit e lo dia clar e net, e vu la boca de la cova, e aqu ella
s'agenoll ab grandssima devoci e preg a la immensa bondat de Nostre Senyor
que, per la sua infinida misericrdia e pietat, lo volgus guardar de tot mal e el
volgus lliberar e donar nimo que no tingus temor del drac, perqu pogus traure
aquella nima de pena e fer-la venir a la santa e vera fe catlica.
E com hagu finida sa oraci, ell se seny e coman's Du e entr dins la cova tant
com la claror li dur; e aqu ell llan un gran cirt perqu lo drac l'os. Com lo drac
sent la veu de l'home ixqu ab molt gran brogit. Lo cavaller, qui sent la gran
remor que lo drac portava, hagu grandssima temor, e agenoll's en terra dient
moltes bones oracions. E com lo drac li fon de prop e ell lo vu de tan lletja figura,
estigu fora de si mateix e tanc los ulls per o que la vista no li pogu comportar
de veure, e no es mogu poc ni molt, car en tal punt era que ms era mort que viu.
E lo drac que vu que l'home no es movia, ans estava esperant , molt gentilment e
suau s'acost a ell e bes'l en la boca; e lo cavaller caigu en terra esmortit, e lo
drac de continent se torn un a bellssima donzella, qui el pres en la sua falda e
comen-li a fregar los polsos, e dix-li semblants per paraules:
-Cavaller virtus, no hajau temor de res e obriu los ulls e veureu quant b vos est
aparellat.
E lo cavaller Esprcius estec per espai d'una hora esmortit e fora de tot record. E la
gentil dama, incessantment fregant-li los polsos e basant-lo per fer-lo retornar.
Aprs, passada l'hora, ell cobr l'esperit e obr los ulls e vu la donzella de tan
grandssima bellea, qui el besava molt sovint, pres molt gran esfor en si e dre's,
e ab esforada veu dix paraules de semblant estil.

CDXI. Requesta d'amor que fa lo cavaller Esprcius a la donzella.
-Tanta s la grcia e prefecci que en la vostra galant persona ab saber infinit
reposa, que jams la mia llengua bastaria recitar la menor part d' aquella, com la
mia nima sia totalment sotsmesa a la vostra voluntat, e lo bell esguard vostre me
dna beatitud. Mas flames de lleal amor que a mon esperit contnuament han
combatut des que s en aquesta illa e fui informat de vostra gran bellea, la qual me
don animosa fora augmentada de virtuts e bns que en vs reposen, m'han
donat atreviment de venir ac e posar per obra lo que fins ac haveu vist. Car en
aquell hora que us o nomenar, amor me fu veure a vs en esperit, e deliber
morir per delliurar a vs de la pena que passveu; molt ms ara que tinc notcia de
vostra gentilesa, he deliberat, ab verdadera elecci, sser tot vostre, per les tantes
singularitats e perfeccions que tinc conegudes en vs, que jams en altra no
consegu. Car jo a vs per a sempre vull servir com a senyora que sou de mi e de
les coses mies, suplicant-vos de molta grcia conega en vostra gentiles que sou
contenta del que he fet per vs. Emper, aquell delit que vostra gran bellea a mi
representa, entre los altres me far gloris viure, e si tanta glria Du per sola
merc m'atorga, qual home en lo mn ab mi egual pot sser? E per o no fretura
que us mostre ab paraules la mia amor sser estada la major e ms fervent que
jams home a neguda dona ports per sola fama, e aix ser sens fallir, tant quant
la mia msera vida sostendr aquest cos, e ms encara si dell com de s'ama
perpetualment, podeu sser segura en vostres manaments fer quant ordenareu. E
per quant s que teniu tanta aptesa que bastau conixer en l'esguard e continena
mia del b que us vull, ms que dir no us poria, reste en esperana de vostra
piadosa persona atnyer infinida glria.
Acabava Esprcius lo darrer so de les sues enamorades paraules quan la donzella
fu tal principi.

CDXII. Resposta feta per la donzella al cavaller Esprcius.
-Cavaller virtus, negun terme no s de tanta longitud que em basts a poder-vos
regraciar com jo volria lo que fet haveu per mi, e per o reste en la vostra discreta
consideraci lo que ab paraules no puc mostrar. M'esforar a meu poder per
serveis los majors que per mi es poran fer, retre premi dels vostres singulars actes
e constncia d'nimo viril, car haveu posada en perill la vida vostra per traure e
lliberar a mi de tanta pena inestimable. E perqu tinc conegut l'extrem de vostre
valer, e la tanta virtut que de vs puc atnyer, m'ofir tota vostra, e regracie a Du
haver-me atorgat grcia de venir en mans de persona tal que en virtuts no ha par.
E siau cert que la molta amor que us porte s tanta que passa del que ordena ma
vida humana. E en a m'obliga la condici de gentilesa que en vs tinc coneguda,
e confiau en mi, car jo us far benaventuradament viure.
E pres-lo per la m e pos'l dins la cova en una bellssima cambra que la donzella
tenia a servitud sua, la qual era molt ben abillada, e mostr-li gran quantitat de
tresor, lo qual li present ensems ab la sua persona.
E lo cavaller Esprciurs li regraci molt la sua proferta, acceptant aquella ab
grandssimes grcies que li fu, abraant e besant-la ms de mil voltes. E sens no
voler perdre temps en paraules, pres-la en braos e pos-la sobre lo llit, e aqu
conegueren los ltims termes dels senyals d'amor.

CDXIII. Com lo cavaller Esprcius, ab la gentil dama que havia
conquistada, torn a sos companyons.
No fon de poca estima la contentaci que lo cavaller venturs tingu de la
conquistada senyora. E al mat com foren llevats, m per m, ixqueren de la cova e
feren la via del casal on lo cavaller Esprcius havia lleixats sos companyons, los
quals, admirats com lo veren aix venir ab tan bella comanyia, foren posats en gran
alegria, car dubtaven que no fos mort, o que li hagus seguit algun inconvenient. E
molt ms foren aconsolats com li veren portar per la m tan bellssima donzella.
Acostaren-se a ella e feren-li molt gran reverncia, car lo seu gest e continena
demostrava sser senyora de gran estat e de molta estima. E feren llaors e grcies
a la divina Clemncia de la molta grcia que obtesa havia. E la gentil dama los
abra e fu-lo molta honor.
E entraren en casa del pastor e aqu la donzella fu molta honor al pastor e a sa
muller e profer'ls de fer-los molt de b; e estigueren aqu ab gran plaer e
consolaci. E estant aqu feren portar la roba que la donzella tenia en la cova, e la
moneda , e abillaren molt b lo casal del pastor.
Aprs, per temps, vingueren aqu fustes, les quals noliejaren e feren venir gent
d'altres parts per poblar l'illa, la qual en breu temps fon molt b poblada; e
edificaren aqu una ciutat molt noble, qui Espertina fon nomenada, la venturosa. E
molts altres llocs, viles e castells hi foren edificats e poblats. E moltes esglsies e
cases de religiosos, que hi foren edificades a honor, llaor e glria de Nostre Senyor
Du e de la sua sacratssima Mare, e hi donaren molta renda per sustentaci dels
servidors de Du. E vixqu aquest cavaller Esprcius, ab la sua senyora, per llong
temps senyors de l'illa e d'algunes altres entorn. E hagueren fills e filles que
heretaren aprs ells e vixqueren prsperament e quieta.
Ac es lleixa lo llibre a parlar del cavaller Esprcius, per no tenir prolixitat, e torna a
recitar de l'estol de Tirant lo Blanc, qui anava a Contestinoble.

CDXIV. Com Tirant trams un ambaixador a l'Emperador, com ab tot lo seu
estol era al port de Troia.
Com Tirant fon davant lo port de Valona, trams una galera dins lo port e man als
patrons de les sis naus qui eren carregades de forment, que ixquessen del port e
seguissen l'estol. E aquests donaren vela, ixqueren del port e seguiren l'estol. Com
l'estol fon en lo canal de Romania fu la via del port de Gigeo, que s lo port de
Troia, e aqu sorgiren e esperaren tot l'estol que fos ajustat.
Tirant tingu consell ab lo rei de Siclia e lo rei de Fes, e ab tots los altres barons e
cavallers ja qu era de fer, car ell tenia nova que tot l'estol del Sold era en lo port
de Contestinoble, que eren ms de tres-cents fustes, entre naus e galeres e altres
fustes. E fon deliberat que llanassen un home en terra qui sabs la llengua
morisca, e que en la nit entrs en Contestinoble per avisar a l'Emperador com
Tirant ab tot lo seu estol era al port de Troia, qui s dins lo bra de Sant Jordi e a
cent milles e a poc ms de Contestinoble; e no li volgueren dar lletra deguna a fi
que si era pres per los moros, que no fossen avisats ; e aquell instru-se'n molt b
de tot lo que havia de dir a l'Emperador.
E tengut lo consell, Tirant crid un cavaller natural del regne de Tunis, qui era estat
moro i era de casa real, lo qual havia nom Sinegerus, home molt expert, ginys,
eloqent e valentssim cavaller, qui era estat catiu en Contestinoble e sabia tots los
passos, e dix-li tot lo que tenia dedir a l'Emperador e a la Princesa; e don-li lo
segell seu perqu l'Emperador li dons fe e creena.
E lo dit cavaller se ms en orde a la morisca en so d'alacaio, e pres-lo un bergant e
de nit posaren-lo en la terra ferma a una llegua lluny del camp dels moros qui
tenien lo siti en la ciutat de Contestinoble. E aquest cavaller, cautelosament
desviant-se del camp dels moros, fu da via de la ciutat. E encara no pogu
escapar que no dons en mans d'espies del camp dels moros; emper ell, parlant-
los en llur llenguatge molt discretament, dient-los com era de llur companyia,
lleixaren-lo passar- E com fon aplegat a un portal de la ciutat, los qui guardavan lo
portal, qui el veren, prengueren-lo pensant que fos dels moros del camp. E aquest
los dix que no li fessen mal, com ell era ambaixador de Tirant, que venia a parlar
ab l'Emperador; e les guardes de continent b acompanyat lo portaren davant
l'Emperador, qui en aquella hora se llevava de sopar.
Com lo cavaller Sinegerus fon davant l'Emperador, ell s'agenoll als seus peus e
bes-li la m e lo peu e don-lo lo segell de Tirant; e l'Emperador mir'l e conec les
armes de Tirant. Llavors l'Emperador l'abra e fu-li molt gran festa, dient-li que
ell fos lo benvengut per cent mlia vegades. E lo cavaller Sinegerus fu principi a
semblants paraules:
-Senyor molt excellent, jo s trams ac per aquell gran capit Tirant lo Blanc, lo
qual se comana en grcia e merc de la majestat vostra e suplica a vostra altesa
que estigau ab bon cor, car prestament, ab l'ajuda de Nostre Senyor Du, ell vos
lliberar de tots vostres enemics. E, ms, vos suplica que faau posar en orde tota
la vostra cavalleria, e fer guardar molt b la ciutat, car dem de mat ell deu ferir
en l'estol dels moros, e ha dubte que los moros com veuran perdut l'estol, no
donassen poders combat a la ciutat per pendre-la, perqu es poguessen aqu fer
forts. Car sap la majestat vostra que si les fustes llurs sn preses, e llevat lo pas,
que ells sn tots perduts, que neg no se'n por tornar, car Tirant ve ab tan gran
poder que es bastant de pendre'ls e fer-los morir a tots, e d'a, senyor, la
majestat vostra no dubte en res.
-Amic -dix l'Emperador-, gran consolaci tenim del que ens haveu dit, el Nostre
Senyor, per la sua merc e pietat, nos faa grcia que sia aix com tu dius, car ns
confiam tant de la gran virtud e cavalleria de Tirant que, ab l'ajuda de l'immens
Du, ell complir lo nostre von desig e seu.
E de continent l'Emperador trams cridar a Hiplit, qui era Capit major seu, e com
li fon davant li dix:
-Nostre Capit, ja sabeu com lo virtus Tirant e s al port de Troia ab molt gran
estol. T deliberat dem per lo mat de ferir en l'estol del moros, per qu s de gran
necessitat que prestament ajusteu tota la cavalleria qui s dins la ciutat, e tots los
conestables e caps dels hmens de peu, e ordenau vostres batalles, e posau
cascuna en lo lloc que deu estar, per o que si cas era que los moros volien
combatre la ciutat, que tothom sia avisat e preparat.
Reps Hiplit:
-Senyor, no s poca la consolaci que jo tinc de la venguda de mon mestre Tirant,
e devem fer moltes grcies e llaors a la divina Providncia de la sua venguda, car
pot estar la majestat vostra ab cor segur d'sser delliurat de les mans dels
enemics,car tot l'Imperi grec ser recuperat per aquest e redut a vostra majestat,
e traur de captivitat tanta cavalleria qui est en poder del infels, e tan poble
cresti qui est en perill de renegar la fe de Jesucrist. Per qu, senyor, de continent
ser complit lo que em mana la majestat vostra.
E presa llicncia de l'Emperador, Hiplit an a la gran plaa de ciutat, e
secretament trams per tota la cavalleria e per los conestables e capitans de la
gent de peu; e com foran ajustats dix-los semblants paraules:
-Senyors, a Nostre Senyor s estat plasent, per la sua infinida bondat e clemncia,
de voler-nos delliurar de captivitat e del poder de nostres enemics, car jo us fa
certs com mon mestre e senyor Tirant s vengut ab molt gran estol, e s al port de
Troia, e t delibertat dem de mat de ferir en les fustes dels moros. Per qu s de
necessitat que tots vos poseu en ordre, e cascun capti ab la sua gent se pose en la
muralla, en lo lloc que li s estat assignat, e que estigau molt reposats e sens fer
remor neguna, perqu los moros no puguen haver negun sentiment.
De tal nova tots foran aconsolats, e lloaren e beneren a Nostre Senyor Du de la
singular grcia que els atorgava. Partiren d'aqu, e casc apleg la sua gent, e
posaren-se cascuns en son trast, e estigueren aqu tota la nit ab molt gran alegria
fins al mat, molt sviament e discreta.

CDXV. Com l'ambaixador Sinegerus an a fer reverncia a l'Emperadriu e a
la Princesa.
Aprs que l'ambaixador Sinegerus hagu explicada l'ambaixada, deman llicncia a
l'Emperador que pogus anar a fer reverncia a l'Emperdadriu e a la Princesa; e
l'Emperador ne fon molt content. E obtesa llecncia, an a la cambra de
l'Emperadriu, on trob sa filla ab totes les dames, e lo cavaller fu sa reverncia a
l'Emperadriu e bes-li la m, e bes la m a la Princesa, e, ab lo genoll en terra, fu
principi a semblants paraules.
-Senyores, mon capit e senyor, Tirant lo Blanc, se comana, en grcia e merc, de
vostres excellncies e besaus les mans, oferint-se molt prest de venir ac per fer-
vos reverncia.
Com la Princesa o que Tirant venia e que era tan prop, pres tanta alegria que per
poc rest que no s'esmorts. Emper encara estigu per bon espai fora de tot
record per sobreabundant alegria. E tornada en son record, l'Emperadriu e la
Princesa feran molt gran festaa l'ambaixador, abraant-lo e fent-li moltes carcies;
e interrogaren-lode moltes coses, en especial li demanaren quines gents venien en
companyia de Tirant.
Resps l'ambaixador e dix com aqu venia lo res de Siclia ab tot son poder, e lo rei
de Fes ab tot son e ab la Reina muller sua, que es nomena Plaerdemavida. E aqu
venien tots los barons del regne de Tunis e de Tremicn, e molta altra cavalleria
que hi eren passats per pendre sou, car aqu venien gents d'Espanya, de Frana e
d'Itlia, per lo gran renom e fama de Tirant. Aix mateix com per terra venia aquell
magnnim rei Escariano, senyor de l'Etipia, qui era molt virtus cavaller e anims,
comany d'armes de Tirant.
-Lo qual ve ab molt gran poder de gent de cavall e de peu, e porta ab si la Reina sa
muller, per o com t molt gran desig de veure l'excellncia de vs, senyora
Princesa, per la molta bellea que de vs ha oda mencionar. Car aquesta Reina s
una de le bellssimes dones del mn, e complida de totes virtuts.
E ms los dix com Plaerdemavida era esposada del senyor d'Agramunt, e venia all
per o que la majestat de l'Emperador i d'elles li fessen honor a les sues bodes. E
recit'ls llargament la manera de la conquesta que Tirant havia fet de la Barbaria, e
com tot quant havia conquistat ne guanyat, tot ho havia repartit, que no s'havia res
aturat, e que totes les gents del mn qui el veien ni l'oen nomenar l'adoraven en la
terra. E moltes altres virtuts e llaors lo recit de Tirant, les quals tinta ni paper no
bastaria a descriure.
Com l'Emperadriu e la Princesa hagueren odes recitar de Tirant tantes virtuds e
singulars actes, estaven admirades de la molta grcia que Nostre Senyor Du li
havia feta, e era amat e volgut de tot lo mn. E de sobres de consolaci e d'alegria
llanaren dels ulls vives llgrimes, com pensaven que aquest seria reparador e
defenedor de la corona de l'Imperi grec, car ja eren fora de tota esperana de salut
e de reps, esperant cascun dia sser cativades e deshonrades e vituperades per
los enemics de la fe. E hagueren molt gran plaer com los dix de la venguda de la
reina d'Etipia, e majorment la Princesa, per o com li havien dit que era molt bella
e virtuosa, perqu desitjava haver molt sa amistat. E tant duraren les raons que
fon gran hora de nit, per lo molt plaer que trobaven en les paraules de
l'ambaixador. E donaren part a la nit.
L'Emperadriu rest en la sua cambra, e la Princesa se n'an a la sua, e
l'embaixador la pres del bra, e, acompanyant-la aix, la Princesa li deman per qu
li havia besada a la m tres voltes. E aquest li resps com ne tenia manament de
son senyor Tirant, lo qual la suplicava fos de sa merc li volgus perdonar, car
altrament jams li gosaria venir davant, per lo gran defalt que fer li havia, de qu
es tenia molt per culpable.
Resps la Princesa:
-Cavaller, digau a mon senyor Tirant que all on no ha culpa no hi fretura perd,
car demesiat seria. Emper si ell creu haver fallit vers mi, jo el suplic que, per
esmena, jo haja prestament la sua vista, que s la cosa que ms desitge en aquest
mn. E no em vulla tardar la salut, la qual tant llongament he desitjada ab desig
insaciable, e confie de mi, car jo el far benaventuradament viure ab complit reps
del que tant ha desitjat.
E pres comiat l'ambaixador de la Princersa e an-se'n a la posada que l'Emperador
li havia feta aparellar ab compliment de tot lo menester havia.
E aquella nit lo capit Hiplit feu fer molta bella guaita per la ciutat e fu estar molt
ben fornida la muralla en torn de la ciutat, que neg, de tota aquella nit, no es pos
a dormir per la molta temor que tenien dels moros; e d'altra part molt gran alegria
per veure la batalla que tirant daria a l'estol dels moros.
Ac es lleixa lo llibre de parlar de l'Emperador, qui fa guardar molt b la ciutat, e
torna a recitar d'un cas que fu la Viuda Reposada, lias Endiablada.

CDXVI. Com la Viuda Reposada se mat per temor de Tirant.
Oint dir la Viuda Reposada que Tirant venia e era ja tant prop, tanta fon la temor
que pres que es pensava espasmar, e dix que li havia vengut gran mal al cor.
Entr-se'n en la sua cambra e aqu ella fu molt grans lamentacions plorant,
batent-se lo cap e la cara; car en aquella hora ella se tingu per morta e cregu
verdaderament que Tirant faria fer d'ella un cruel sentncia, per o com sabia que
era estat assabentat per Plaerdemavida i per la cara contrafeta del negre que
havien mesa en la galera, e per la grandssima crueldat que havia comesa. Pensava
que si la Princesa sabia lo nefandssim crim que li havia imposat, ab quina cara li
poria venir davant? E d'altra part la combatia la molta amor que ella portava a
Tirant, que de tot seny la feia eixir.
E aix pass tota la nit fantasiant e combatent-se ab si mateixa,que no sabia quin
consell pogus pendre ne era cosa que goss descobrir a neg ne demanar consell,
car en aquell cas tots li foren estats enemics. A s cosa acostumada: que la
natura femenil, frvol e variable, elegeix lo ms intil consell, si molt hi pensa, en
la major necessitat.
A la fi, no trobant altre remei e forada per lo poc nimo que tenia, deliber de
matar-se ella mateixa cautelosament ab metzines, a fi que la sua maldat no fos
palesa ne vingus a notcia de les gents, e que lo seu cos no fos cremet o donat a
menjar als cans.
Per qu de continent ella pres orpiment que tenia per a fer tanquea, e pos'l en una
tassa d'aigua e begu'l-se, e lleix oberta la porta de la cambra sua e despull's e
ms-se al llit. Com fon en lo llit, llan grans crits dient que es moria. Les
donzelles, qui li dormien de prop, que sentiren los grans crits, llevarn-e
cuitadament e anaren a la cambra de la Viuda, e trobaren-la ab la basca de la mort
e contnuament cridant.
Llev's l'Emperadriu e la Princesa, e lo gran avolot fon en lo palau, e neg no sabia
per qu. L'Emperador se llev ciutadament pensant-se que los moros hagressen
entrada la ciutat per fora d'armes; e d'altra part dubtava que a sa filla no hagus
vengut algun mal sobtosament: s'esmort, e trameteren per los metges. E
l'Emperadriu e la Princesa, qui saberen que l'Emperador s'era esmortit, lleixaren la
Viuda Reposada e cuitaren a la cambra de l'Emperador e trobaren-lo ms mort que
viu. Aqu fon lo gran dol de la Princesa, que era una gran pietat de veure lo trist
comport que de si mateixa feia. E prestament vingueren los metges e donaren-li
remei de continent. Aprs que fon tornat en son record, deman quina era estada
la causa de tanta remor que sentida havia: si eren entrats los moros en la ciutat, e
digueren-li que no, mas que la Viuda Reposada tenia grans basques de cor e
cridava grans crits que estava vena a la mort. L'Emperador man als metges que
hi anassen e que hi fessen tot lo que fer-s'hi pogus restaurar-la. E los metges hi
anaren de continent. E com foren en la cambra , en aquell punt ella trametia la sua
nima al regne de Plut.
Com la Princesa sab que la Viuda Reposada era morta, fu-ne molt gran dol per la
molta amor que li portava, per o com l'havia criada de llet; e man que la
posassen en una bella caixa, car ella li volia fer molt honrada sepultura. Al mat
l'Emperador ab tota la sua cort, e l'Emperadriu e la Princesa, e tots los regidors e
honrats hmens de la ciutat, acompanyaren lo cos de la Viuda a la gran esglsia de
Santa Sofia, e aqu li feren les obsquies ab gran solemnitat. E aprs l'Emperador
ab tota la gent se'n tornaren al palau.
Ac es lleixa lo llibre de parlar de la Viuda Reposada, e torna a recitar de l'oraci
que Tirant fa a la sua cavalleria.

CDXVII. L'oraci que Tirant fa a la sua gent.
-No s de menor estima i honor la persecuci de semblants magnnimes empreses,
mas de menys treball, com sien certs vostres alts e nobles coratges de la causa
santssima per la qual ajustats som en aquest ornat port de tanta cavalleria. La
tarda a nostra honor s enemiga. Sus, doncs, cavallers estrenus, despertau
l'adormida sang! Per dormir e fortificar l'enemiga naci que prospera, alau les
armes e nimos vostres, per abaixar e aaterrar aquest confs e perdut poble, lo
qual, essent molt en respecte de si, no s dubte, a esguard de nostres doblats
nimos, no sn cosa alguna. Cuitem acostumats d'encalar, e fugiran los qui de
mortal glai ja tremolen! Exalcem la nostra santa fe, e confondra's l'hertica
pravitat! Matem les mortes nimes, i viuran les nostres en l'eterna glria! Viur la
nostra fama, honor e glria que a immortal s'acosta. Naveguem aquesta prspera
mar, fins que la tempestuosa aigua augmente per la infesta sang de nostres
enemics. E a vosaltres, excel.lent reis, dreant la major intenci de mes paraules,
suplicant afectadament tant com puc ni s, desestimeu la vida per estimar l'honor,
e aquella no us sia gens cara havent-la a despendre per exemple a aquells qui,
seguint nostres esforades armes, ensems la gloriosa mort o victoriosa vida
egualment estimaran. D'on benaventuradament seguint a les obres, la fi ser
desitjada glria.

CDXVIII. Com Tirant pres l'estol dels moros.
Aprs que Tirant hagu fet posar lo cavaller Sinegerus en terra per anar avisar
l'Emperador, ell fu posar en punt tot l'estol e orden ses batalles, e man quals
fustes devien ferir primer a les naus, e les galeres a les galeres. E aix mateix man
a tots los patrons que com ferrien en l'estol dels moros, que fessen molt gran
esclafit de trompetes e anafils e de botzines, de les quals Tirant havia fet fer molt
gran forniment; e los altres ab bombardes e crits molt espantosos, a fi que els
posassen lo diable al cos.
E com tot fon ordenat, man fer vela, e eixiren totes les fustes del port molt
quedament e sens remor deguna. E partiren del port de Troia alba de mat, e
navegaren tot lo dia e tota la nit aprs. E Nostre Senyor fu-los tanta de grcia que
tot aquell dia fon nuvols e broms, que jams los moros ni menys de la ciutat no
en pogueren haver vista. E foren davant l'estol dels moros dues hores ans del dia,
que l'estol dels moros no n'hagueren gens de sentiment. E ab molta gran fria ells
feriren en l'estol dels moros, ab l'esclafit tan gran de les trompetes e anafils e
botzines e crits molt grans, e moltes bombardes que despararen al colp; e fon tanta
la remor que feren que paria que cel e terra ne degus venir. E encengueren deu
falles en cascuna fusta, que portaven fetes, que feren molt gran lluminria. Los
moros, que sentiren la remor tan gran, e la lluminria que veren, e les fustes que
es veren damunt, estigueren tan espantats que no sabien qu es fessen, car
trobaren-los dormint e desarmats. Ab poc treball prengueren totes les fustes, que
no feren defensi neguna: tant estaven fora de seny. E feren-ne tan gran matana
que era cosa admirable de veure, car tants com ne trobaren en les fustes, tots los
degollaren, que no en deixaren deg a vida.
Los qui es llanaren en mar e ixqueren en terra portaren la mala nova al Sold e al
Turc. Com los moros del camp saberen que totes les fustes eren preses e morta la
gent, ab la remor que sentida havien e la gran lluminria que veren e no sabien
quines gents eren, foren molt espantats e armaren-se tots e pujaren a cavall e
ordenaren ses batalles, car tenien dubtre que no els fessen lo joc que havien fet a
les fustes, e acostaren-se a la vora de la mar per o que deg no pogus eixir en
terra.
Com Tirant vu que totes les fustes dels moros eren preses, fon lo ms content
home del mn, e agenoll's ab grandssima devoci e dix:
-Senyor immens Du, e ple d'infinida pietat e misericrdia. Infinides grcies fa a la
tua immensa bondat de la singular grcia que m'has feta, que, sens perdre neg a
la mia host, m'has fetes pendre tres-centes fustes, en les quals trobarem molt de
b.
Aquesta victria fon tan presta, que com hagueren acabades de pendre totes les
fustes escassament comenava d'aclarir lo dia. Com los qui estaven en la muralla
de la ciutat oren la gran remor de bombardes e de trompetes e de crits devers lo
port, e veren tantes llums, estigueren-ne molt admirats, car paria que tot lo poder
del mn fos all. E conegueren que all era l'estol de Tirant, qui havia ferit en l'estol
dels moros, e hagueren-ne molt gran alegria; e d'altra pert estaven molt redubtant
que en aquella hora los moros del camp no combatessen la ciutat. E tots los de la
ciutat prengueren gran nimo com conegueren que Tirant combatia les fustes del
moros.
E l'Emperador, qui sent la gran remor, llev's del llit cuitadament e cavalc ab
molts pocs qui es trobaren en lo palau en aquella hora; e anava per la ciutat
sol.locitant la gent, que tothom estigus en orde per defendre la ciutat si mester
era; e d'altra part, anava confortant la gent de la ciutat dient-los que s'alegrassen
que ara serien desassetjats e casc cobraria sa heretat e tot lo que perdut havia.
E los moros de res no hagueren menys cura, car ells estaven ab tant de dol de les
fustes que peruddes havien, e lo dubte que tenien que no ixquessen en terra, que
no tenien gran cura de la ciutat, car restaven closos, que no se'n podien tornar, e
tenien-se tots per morts e per catius, e guardaven ab gran diligncia la vora de la
mar perqu neg de l'estol de Tirant no pogus eixir en terra.
Com lo dia fon bell e clar e Tirant hagu fetes amarinar totes les fustes que havia
preses dels moros, fu fer vela, e ab tot l'estol ixqueren del port de Contestinoble e
feren la via de la mar Major, per lo Bra de Sant Jordi avant; car Tirant havia
pensat que si ell los llevava lo pas de la terra ferma ans que ells hi provessen, ell
faria a son voler d'ells, e per o ell feng que se n'anava ab la presa portant-se'n
totes les fustes dels moros. Com los moros veren que l'estol de Tirant ixqu del
port ab totes llurs fustes que se'n portaven tingueren-se per dit que se n'anaven ab
lo guany, perqu havien molt guanyat.
E Tirant naveg aquell dia fent la via de la mar Major fins que, per la nit, los moros
perderen de vista les fustes. E a fu Tirant perqu los moros se pensassen que se
n'anava, perqu no li empedissen l'eixida de la terra. E com fon nit escura, Tirant
fu girar tot l'estol devers terra.
E deveu saber que la ciutat de Contestinoble s molt bellssima ciutat e molt ben
murada, e s feta a tres angles; e ha-hi un bra de mar qui es nomena lo Bra de
Sant Jordi, e aquell bra de mar clou les dues parts de la ciutat, e l'una part resta
inclosa, e l'una part closa s devers la mar, e l'altra s devers la Turquia; e l'altra,
qui no s closa, s devers lo realme de Trcia. Per qu Tirant fu la via de la part
que no era closa, e en la nit ell pres terra a quatre lleges lluny del camp dels
moros; e aqu desembarcaren tots los cavalls e tota la gent e l'artelleria que havien
necessria, e vitualles per aforniment de llur camp, que no foren vists ne sentits
per los moros, e lleixaren les fustes fornides.
Com tota la gent fon en orde e a cavall ab moltes atzembles que portaven davant,
llunyaren-se de les fustes b mitja llegua per la vora d'un gran riu amunt fins que
foren en una gran pont de pedra per on passava lo riu. E aqu Tirant fu atendar
tota la gent al cap del pont vora lo riu. E lo riu rest enmig d'ells e dels enemics,
perqu los moros no els vinguessen damunt en la nit ni els poguessen anutjar. E
Tirant fu posar la sua tenda dins lo pont, per guardar que neg no pogus passar
sens voluntat sua, e fu parar moltes bombardes en lo pont, perqu si los enemics
venien, que fossen servits. E aix mateix pos ses espies devers lo camp dels moros
perqu fos avisat si neg venia.
E de continent que foren atendats, Tirant pres un home de peu e, vestit com a
moro, trams-lo a la ciutat de contestinoble ab una lletra que contenia paraules de
semblant estil.

CDXIX. Lletra tramesa per Tirant a l'emperador de Contestinoble.
Ara tinc causa ab molta alegria d'escriure a la majestat vostra, serenssim senyor,
puix la fortuna prspera vos vol sser favorables, significant a vostra altesa com
per mitj de la divina Grcia victria havem obtesa de vostres enemics, car havem
preses totes les fustes qui eren del Sold e del Turc, qui estaven en lo siti davant
Contestinoble, qui eren tres-centes, totes carregades de viutalles que no havien
gens descarregat, e sn estats morts tots los moros qui dins eren, sens merc
alguna. Vull saber de la majestat vostra on manar que sien descarregades totes
les viutalles que havem preses e les que portam, car jo tinc deliberat, si la majestat
vostra ho volr, de llicenciar totes les fustes que tinc noliejades, car prou basta de
tenir les que tenim preses, ab algunes altres qui sn del rei de Siclia e d'altres
amics e valedors meus. Car puix los moros no tenen fustes, me dna de parer que
haurem prou de quatre-centes fustes ben armades per guardar que los moros no
puguen haver vitualles ni socors neg, ni poder-se'n anar. E ms signific a vostra
majestat com he presa terra al cap del riu, e he posat lo meu camp al cap del pont
de pedra, e la mia tenda dins lo pont, a fi que los moros sien closos a totes parts,
per mar i per terra. E s cert que ans que los moros puguen eixir del siti que tenen
a la ciutat, que s'hauran a raonar ab mi. E suplic a la majestat vostra que vullau fer
guardar molt diligentment la ciutat, e estar en contnua vigilaci, car foradament
los moros hauran a fer lo desesperat o donar-se a pres, per quant les vitualles que
tenen no els poden molt durar, ni en poden haver, car jo els tinc closos a totes
parts per mar i per terra. E, ms, suplic a vostra altesa d'avisar-me com est
fornida la ciutat de vitualles, i per a quant, car jo n'he portades per a fornir-la per a
deu anys. E de continent que haja la resposta, vos trametr totes les fustes
carregadesm, e d'a suplic a la majestat vostra que em mane qu vol que faa aix
de llicenciar les fustes com de descarregar les vitualles, e de totes les altres coses
que la majestat vostra conega que facen a fer, que tot lo que em manareu se
complir prestament. E si la majestat vostra voldr que us trameta gent d'armes
per defendre la ciutat, si dubtau en res, sia jo avisat , car tinc deliberat, si a la
majestat vostra ser plasent, que de continent que les fustes hagen descarregat,
de fer-les estar ben armades davant lo camp dels moros, perqu no puguen de res
sser socorreguts, ne trametre fusta deguna per avisar ne haver socors, e per
enutjar-los tant com porem. E a fet, crec que Nostre Senyor nos ajudar que
farem tot lo que volrem. E d'a desss dit haja presta resposta de la majestat
vostra.

CDXX. Com lo bon cavaller Sinegerus torn al camp de Tirant.
Com Tirant hagu feta la lletra, don-la a l'home que havia elet per anar a la ciutat
de Contestinoble, qui havia nom Carillo, qui era grec e natural de la ciutat de
Constestinoble, per o com sabia molt b los passos. E aquest, de nit, per camins
apartats fu la via de la ciutat, que gens per los moros del camp no fon vist ne
sentit. E com fon al portal les guardes lo prengueren e portaren-lo davant
l'Emperador; e aquest fu sa reverncia e bes-li la m e lo peu e don-li la lletra
de Tirant, e l'Emperador ab molt gran plaer la reb e lleg-la de continent, e vist lo
contengut en aquella fon lo ms content home del mn, e fu llaors e grcies a
Nostre Senyor Du de la molta grcia que feta li havia. E trams per l'Emperadriu e
per la Princesa, sa filla, e mostr'ls la lletra de Tirant; e ells hagueren molt gran
consolaci de la presa que Tirant havia feta de les fustes dels moros.
E l'Emperador trams per lo capit Hiplit, e com li fon davant mostr-li la lletra de
Tirant, e com l'hagu llesta dix Hiplit a l'Emperador:
-Senyor, no ignora la majestat vostra com diverses voltes vos he dit quer l'altesa
vostra confis en Du e en la molta amor e voluntat que mon mestre Tirant portava
a la majestat vostra, e que si ell era viu, que no us oblidaria. Per qu, senyor, estau
ab bona confiana, que ab lo divinal auxili ell vos dar victria de vostres enemics e
us far recobrar tot l'Imperi grec.
Resps l'Emperador:
-Per mon Du, Capit, ns estam admirats dels actes que Tirant ha fets e fa, e ns
li som molt obligats, e jur-vos per la mia corona que jo li'n retr tal premi que ell e
los del seu parentat ne seran contents. E prec-vos, Capit, que prestament aneu a
regonixer totes les vitualles qui sn en lo nostre palau i en la ciutat, perqu
pugam avisar a Tirant del que ens demana.
E de continent Hiplit se part de l'Emperador e fu la cerca molt diligentment ab
altres hmens experts en tal negoci, e trobaren que encara tenien forniment per a
tres mesos complidament. E Hiplit, molt alegre, se'n torn a l'Emperador e dix-li
semblants paraules:
-Senyor, la majestat vostra deu saber com tenim forniment en la ciutat per a tres
mesos, i encara per a quatre, si mester era. Per qu, senyor, no dubte la majestat
vostra que ans que aquestes vitualles sien despeses, Tirnat haur dat orde que
n'haurem ms, e haur desassetjada la ciutat, e deixau-ho a son crrec.
E l'Emperador fu cridar lo seu secretari e fu-li fer una lletra a Tirant mencionant-li
llargament tot lo que per ell e per tot lo consell era estat deliberat, e fu cridar a
Sinegerus e dix-li:
-Cavaller, prec-vos que aneu a Tirant e que li doneu aquesta lletra, e d'altra part
l'avisareu de paraula de tot lo que vist haveu.
E ell dix que faria son manament.
Com l'ambaixador Senegerus hagu presa la lletra de l'Emperador, bes-li la m e
lo peu e pres llicncia d'ell. E aprs an a pendre comiat de l'Emperadriu e de la
Princesa, la qual era en la sua cambra, e preg'l que la recomans molt a son
senyor Tirant e que ella lo suplicava la tingus en son record e que volgus pensar
quants enuigs e treballs havia passats des que no l'havia vist, e que en tot cas del
mn ell dons orde que ella lo pogus veure lo ms prest que pogus, car si no ho
feia, era certa de morir ab aquell desig. E lo cavaller resps que ell era prest de
complir tot lo que per sa senyoria li era manat. E bes-li la m, e la Princesa
l'abra, e feta sa reverncia part's del palau e vest's com a moro, e pres per
company a Carillo, qui havia portada la lletra a l'Emperador. E partiren de la ciutat
a les dotze dores de la nit; e per aquells passos que Carillo vengut era molt
secretament, ells passaren que no foren sentits per neg del camp dels moros; e
alba de mat arribaren al pont on Tirant tenia lo camp. E coneguts per les guardes,
lleixaren-los passar e anaren dretament a la tenda de Tirant, lo qual trobaren ja
llevat.
Com Tirant lo vu hagu lo major plaer del mn de la llur venguda, e deman al
cavaller Sinegerus de noves e de l'estament de l'Emperador e de l'Emperadriu, e de
la sua nima, la Princesa. E aquest li recit llargament tot lo que havia vist e ot ne
lo que l'Emperador li havia dit de paraula. E, ms, li dix totes les recomandacions
de la Princesa, e totes les raons que damunt sn recitades. Com Tirant hagu odes
les raons que la Princesa li trametia a dir, dels ulls li corregueren vives llgremes e
alter's la sua cara d'amor extrema e de compassi que tenia de la Princesa, e
estigu per bon espai que no parl, pensant en la molta amor que la Princesa li
portava, e tenia gran dubte que, per lo gran desig que tenia de veure'l, no
prengus algun regirament. E aprs que Tirant fon tornat en sa color natural,
Sinegerus li don la lletra de l'Emperador, e Tirant la pres a llegir, e contenia estil
de semblants paraules.

CDXXI. Lletra tramesa per l'Emperador a Tirant lo Blanc.
Tirant fill, no s estada poca la consolaci que ns tenim de la vostra venguda, e
quant reste obligat a la immensa bondat de Nostre Senyor Du e a vs, com
m'haveu volgut socrrer e delliurar en temps de tanta necessitat, de tant de mal
qui m'estava aparellat. E suplic al meu senyor Jesucrist que us faa tanta de grcia
que us lleixe complir lo vostre bon desig, que s de verdadera caritat, e lo meu en
poder-vos premiar lo que per mi tant haveu treballat. E notificant-vos de la gran
custdia que fa fer de la ciutat lo vostre bon criat, e Capit meu, Hiplit, que no
crec que, aprs de la persona vostra, millor cavaller ni ab major nimo sia estat en
tot lo mn ni ser, e que si no fos per les grans cavalleries d'aquest, dies ha que la
ciutat fra estada presa, e tot lo restant de l'Imperi grec. E no es poria numerar la
morisma que per mans d'aquest virtus cavaller s estada morta. E, ms, vos
avisam com per grcia de Nostre Senyor Du la ciutat est fornida molt b per a
tres mesos de vitualles e de totes coses necessries, e de cavalleria prou
suficientment per a defendre'ns dels enemics, car lo ms dubte que tenem era que
les vitualles no ens fallissen, per qu ens hagussem a dar per fam. E d'aquest
dubte estam en segur, Du mitjanant, que aquests temps nos podem b tenir. E
no vullau posar la virtuosa persona vostra en perill, sin que faau la guerra a tot
til vostre, puix en la llibertat vostra est de pendre e de lleixar, que no us poden
forar de batalla si b no us ve. Aix mateix vos avisam com tenim deliberat que
faau descarregar les vitualles. L'una partida feu posar en lo castell de Sinpoli, qui
s molt fort, e estar aqu molt b guardada per fornir lo vostre camp, e les forces
que pendreu, e all on necessari ser. E l'altra partida fareu descarregar en la
ciutat de Pera, perqu sia prop per a fornir la ciutat, e feu posar per guardar-la
cinc-cents hmens d'armes. e lo restant poreu fer portar ac en la ciutat, car
segurament podeu descarregar, e aprs poreu llicenciar les fustes que voldres, e sia
rems tot a vostra bona discreci. E tinc per bon consell que les quatre-centes
fustes vinguen davant la ciutat molt b en ordre, e daran als enemics molt gran
treball, car contnuament hauran a guardar que neg de les fustes no ixca en terra,
e hi hauran a vetlar de nit e de dia gran gent d'armes e d'altra part s'hauran a
recelar de la ciutat e del vostre camp, e ab aquesta pena hauran d'estar
contnuament.
No resta ms a dir sin que si haureu mester del nostre tresor per a pagar les
fustes que haveu noliejades, trameteu-me una galera o dues, o les que volreu, e
ns trametrem-vos tanta moneda com voldreu.

CDXXII. Com los moros tingueren consell e deliberaren de trametre
ambaixada a Tirant.
Com lo Sold e lo Turc saberen que Tirant havia desembarcat e que havia posat lo
camp al pont de pedra, aquestes foren los ms torbats hmens del mn, e
tingueren-se per perduts, car veren que per neguna via ells no podien d'all eixir ni
per mar ni per terra, que no haguessen a venir en les mans de tirant. Aix mateix,
si molt aturaven aqu, perrien de fam, car no tenien vitualles per a dos mesos; per
o com les fustes no havien pogut descarregar. E com veren lo mal que els estava
preparat, ab nimo esforat de cavallers, no mostrant gens sser esmaiats,
ajustaren consell per veure quin expedient pendriem que no perissen, en lo qual
consell foren los reis segents: primerament lo rei d'Alape, lo rei de Suria, lo rei de
Trato, lo rei d'Assria, lo rei d'Hircna, lo rei de Rastn, e lo fill de Gran Caramany,
e lo prncep de Sixa, e molts altres grans senyors los quals la histria no recita per
no tenir prolixitat.
E aqu hagueren de grans altercacions. Los uns consellaven que combatessen la
ciutat, car si la podien pendre, aqu es porien fer forts un gran temps fins que
haguessen socors, car no podien pensar que la ciutat no fos ben fornia. Los altres
deien que els parassen batalla davant lo camp de Tirant, car aquest era tan anims
cavaller que no seria menys que ell no els ixqus a la batalla; com ells tinguessen
molta cavalleria bona, no seria mens que no el rompessen, per la gran morisma
que ells tenien, e on no, que valia ms morir com a cavallers que no deixar-se
pendre com a moltons. E que si la fortuna los era tan favorable que els deixs
venre la batalla, porien passar segurament, o restar en lo siti fins que haguessen
presa la ciutat.
Los altres foren d'opini que valia ms que fessen una ambaixada a Tirant, que els
dons pau e treva e que els deixs passar, car ells se'n tornarien en llur terra tots e
li buidarien tot l'Imperi grec, e no-res-menys li restituirien totes les forces que
preses havien e tots los presoners e catius. E a la conclusi del consell, tots
determenaren e tingueren per bon consell que l'ambaixada fos tramesa a Tirant,
que si ell no els volia lleixar passar, que llavors porien pendre los altres partits, o
s, que combatessen primer la ciutat molt bravament, e si no la podien prendre,
que llavors lo darrer remei seria que morissen ab l'espasa en la m com a cavallers.
E aix fon determenat lo consell, e elegiren per ambaixadors lo fill del Gran
Caramany e lo prncep de Sixa, qui eren cavallers molt savis e de gran eloqncia,
e molt destres e avisats en la guerra, e digueren-los que prenguessen guarda,
estimant quanta gent podia tenir Tirant, ni quant en orde estaven, e donaren-los
les instruccions de tot lo que tenien de dir e de fer.
Posaren-se molt en punt los ambaixadors, molt ben abillats ab aljubes de brocat e
molt b acompanyats simplement, sens armes, ab dos-cents de cavall. E ans que
partissen trameteren al camp de Tirant un trompeta per demanar salconduit, lo
qual los fon atorgat. Partiren los ambaixadors e feren la via del camp.

CDXXIII. Com Tirant fu descarregar les vitualles e don comiat a totes les
fustes noliejades.
Com Tirant hagu llesta la lletra de l'Emperador, ell crid lo marqus de Liana,
Almirall seu, e man-li que compts ab tots los patrons de les fustes que tenia
noliejades, e si res los restava a pagar del sou, que fossen pagats molt liberalment.
E aprs li man que parts les vitualles en tres parts, que portaven a son arbitre, e
que fes descarregar l'una part al castell de Sinpoli, e l'altra part al castell de Pera,
e que prengus cinc-cents hmens d'armes del camp e que els tramets ab les
vitualles a la ciutat de Pera, e d'aqu avant les fustes se'n podien anar. E aix
mateix li man que arms b les fustes que havien preses dels moros, e totes les
altres que noliejades no eren, e ben fornides del que mester haguessen, ab totes
les vitualles que portaven, que anassen a descarregar a la ciutat de Contestinoble.
-E com hauran descarregat, que estiguen contnuament davant lo camp dels moros
bombardejant e fent-los tant d'enuig e dan com poran.
E de continent que Tirant ho hagu manat, l'Almirall se n'an all on eren les
fustes, e compt ab tots los patrons e pag'ls tot lo que els era degut. E encara
Tirant los fu dar de grcia mil ducats a cascun patr, ultra lo que havien pres de
les fustes que preses havien. E aprs manaren a casc que anassen all on havien
a descarregar; aprs que hagueren descarregat, que se'n podien anar, e tornar
casc en sa terra.
E feren recollir los cinc-cents hmens d'armes qui tenien d'anar a la ciutat de Pera,
e donaren vela totes les fustes noliejades, e cascuns feren la via d'on los era
manat. Les unes anaren al castell de Sinpoli, qui distava de la cuitat de
Contestinoble cinquanta milles devers la mar Major, anant per lo Bra de Sant
Jordi, e aqu descarregaren e anaren-se'n per la via on eren venguts. E les altres
feren la via de la ciutat de Pera, e aqu foren molt ben acollits, e eixiren los cinc-
cents hmens d'armes en terra.
E lo capit de la ciutat, qui era un valentssim cavaller, com o que Tirant los
trametia, reb'ls molt b e don'ls bones posades. E descarregaren totes les fustes
e recolliren totes les vitualles dins la ciutat, ab molt gran alegria que tenien los de
la ciutat, per la gran necessitat en qu eren posats. E feren llaors e grcies a Nostre
Senyor Du com los havia volguts socrrer en tan gran necessitat.
Com les fustes hagueren descarregat, partiren d'aqu e cascuna se'n torn en sa
terra.

CDXXIV. Com Tirant trams la reina de Fes a Contestinoble ab tot l'estol de
les fustes que s'havia aturades.
Aprs que el marqus de Liana, Almirall de Tirant, hagu fetes partir totes les
fustes noliejades, ell fu armar totes les fustes qui eren restades, lo nombre de les
quals era quatre-centes e trenta-cinc fustes, entre naus, e galeres, e galiotes, e
llenys. E lleixaren lo camp molt ben fornit de vitualles. E aix mateix orden que
restassen aqu en lo riu, prop del camp de Tirant, dues galeres ben armades per o
que, si Tirant les havia mester per trametre en qualque part, que fossen prestes.
E com totes les fustes foren en punt per partir, l'Almirall se n'an al camp de Tirant
e dix-li com ell havia complit tot lo que per sa senyoria li era estat manat. Llavors
Tirant se n'an a la tenda de la reina de Fes e dix-li:
-Germana senyora, suplic-vos que em faau tanta merc que vs vullau anar ab
aquestes fustes a la ciutat de Contestinoble per aconsolar e aconhortar aquella qui
t la mia nima encativada, car dubte em fa que en aquest temps que jo no puc
anar fer-li reverncia, no prengus algun dan inreparable, qui seria a mi pitjor que
la mort. Car sabeu b que si jo em partia d'ac per anar a veure sa excel.lncia,
posaria en gran perill tot lo camp, e molts altres inconvenients que seguir-se porien
per la mia absncia. E vs estareu all molt millor e ab ms plaer e delit. E suplic-
vos que ab lo vostre anglic saber vullau usar devers mi d'aquelles suplicacions
acostumades que en lo passat temps de ma enamorada vida vs soleu sol.licitar de
ma senyora. E posau-la en esperana de ma presta vista, qui ser lo ms prest que
jo por, que s la cosa que jo ms desitge en aquest mn, car la tarda me par una
hora un any, car aprs Du, altri no desitge tant veure, obeir e servir com a sa
altesa.
No comport ms la graciosa Reina que Tirant parls, sin que ab cara afable e ab
baixa veu se pres a dir:
-Germ senyor, les suplicacions vostres sn a mi manaments per la molta obligaci
que tinc a vostra senyoria, per los grans benficis e honors que per la merc vostra
he rebuts, jo no essent mereixedora, mas per la vostra molta virtut e grandssima
liberalitat. E no confie de mi tan poc la senyoria vostra, que posseesca tanta
ingratitud que m'oblide la causa per qu s tan obligada, e per lo molt merixer
vostre. E pensau, senyor e germ, que si en lo passat temps tengu voluntat de
servir la merc vostra, ara mil voltes ms , per la molta virtut que conec que
posseeix la vostra virtuosa persona. E conec verdaderament que un cos ab tanta
perfecci com s de ma senyora no deu sser posset sin per la vostra molta
virtut, qui sou font de bondat e de tota cavalleria. Per qu, germ e senyor de mi,
digau-me si la senyoria vostra volr manar algunes altres coses, que aqueixes e
totes altres que dir e fer se poguessen per neguna persona humana, s presta de
fer e posar-hi cent vides si tantes ne tingus.
Llavors Tirant l'abra e bes-la en la galta, e dix-li semblants paraules:
-Senyora germana, no us poria regraciar la molta amor que en vs tinc coneguda, e
tal confiana tinc en vs que dareu fi a tots los meus treballs. E Nostre Senyor Du
me done grcia que us puga retre lo premi que la molta amor e virtut vostra s
mereixedora, que us puga donar molt ms al doble que no he fet.
E la Reina li volgu besar les mans, e Tirant no ho perms, sin que li dix que es
poss en orde de tot lo que mester hagus e que es recolls. E la Reina dix que faria
lo que li manava. Tirant pres comiat de la Reina e torn-se'n a la sua tenda e
trams per l'Almirall , e com li fon davant dix-li:
-Almirall, man-vos recollir e prec-vos que doneu bon orde en totes les coses que un
he dites. E com la Reina ser recollida, feu fer de continent vela e compliu prest
vostre viatge.
E l'Almirall dix que tot era prest, e pres comiat de Tirant e an's a recollir. E aprs,
l'endem de mat la Reina s'an a recollir ab totes les sues donzelles, e
acompanyaren-la fins a la mar lo rei de Siclia e Tirant ab cinc-cents hmens
d'armes. Com la Reina fon recollida en una nau, prengueren comiat d'ella e
tornaren-se'n al camp. E l'Almirall fu fer vela a totes les fustes a fu la via de
Contestinoble.

CDXXV. Com los ambaixadors del Sold e del Turc arribaren al camp de
Tirant.
Com los ambaixadors del Sold foren davant lo pont de pedra on Tirant tenia lo
camp, Tirant los fu eixir un capit a rebre ab cinc-cents hmens d'armes, tot amb
arnesos molt lluents e ab cavalls sicialians molt grans, tots encobertats, los quals
los reberen ab grandssima honor e els acompanyaren fins que foren a la tenda de
Tirant. Lo qual havia feta parar una tenda tota de brocat carmes, la ms rica e
singular que jams en lo mn fos estada feta en aquell temps, la qual era estada
feta en la ciutat de Pars.
Com los ambaixadors foren descavalcats entraren dins la tenda, e trobaren aqu lo
rei de Siclia, lo rei de Fes e Tirant, e molts altres barons nobles e cavallers; e per
Tirant e per los altres foren rebuts molt graciosaments, e els feren grandssim
honor, per o com eren grans senyors. E Tirant no volgus que tan prest
explicassen l'ambaixada, mas fu-los aposentar molt b en belles tendes que els
havia fetes aparellar, e fu-los servir de moltes viandes e molta volateria en gran
abundncia, e vins de diverses natures.
Com los ambaixadors hagueren vist los cinc-cents hmens d'armes ab los cavalls
tan grans, e los hmens d'armes ab los penatxos a modo d'Itlia, foren posats en
gran admiraci. E d'altra part veren quatre mlia cavalls altres, tots encobertats, qui
contnuament vogien lo camp aix armats com si haguessen entrar en batalla, e
d'altra part veren la molta cavalleria que en lo camp de Tirant era, digueren entre
ells que tot lo poder de la morisma del mn no serien bastants a resistir a la gent
crestiana, per lo grandssim orde e bella cavalleria que tenien. E tingueren creena
en va sser venguts, que jams Tirant los atorgaria pau ni treva, ne partit neg que
de la mort fossen estalvis. E tals paraules entre ells raonaven, que ats lo lloc que
lo virtus capit Tirant lo camp seu tenia, era impossible negun cos mortal pogus
eixir sens mort o sser pres. E ms consideraven com per ells no podia sser feta
violncia neguna en lo camp de Tirant, ne dar-los batalla sens llur voluntat, ans los
crestians tenien facultat de fer-los perir de crudelssima fam.
Passaren los animosos ambaixadors tot aquell dia e la nit segent ab dolorosos
pensaments, e lo dia aprs, lo virtus Tirant ajustar fu en la sua trimfal tenda los
il.lustrssims Reis e la noble cavalleria del camp per a oir missa. Aprs la missa, per
ells devotament oda, lo virtus Tirant trams per los ambaixadors volguessen venir
per explicar llur embaixada. De tal nova los animosos ambaixadors molt contents, e
ab gran gravitat de gran senyoria, passaren a la tenda del virtus Capit, que els
reb ab aquella honor que ell conegu que mereixedors eren. E fent-los seure
Tirant davant ell, man que explicassen llur ambaixada.
Convidant-se los ambaixadors qual primer parlaria, llev's lo fill del Gran
Caramany, per sser lo major senyor de tots, e feta reverncia al virtus Capit,
explic la sua ambaixada en estil de semblants paraules.

CDXXVI. La forma de l'ambaixada.
-Certa cosa s a la tua molta saviesa, gran Capit, cavaller e senyor, e deu-se
benignament considerar en les semblants batalles o exrcits la perdici
esdevenidora d'innumerables persones, e ja molt ms se deu presumir en lo
present camp, que s aparellar fossar per a molta cavalleria. Si segons la nostra
humanitat volrs obrir los ulls de ta gran senyoria, veurs contemplativament
aquest gran riu mudat de color, sobrepujar del pont les altes arcades lo corriment
de la humana sang que sens dubte en cascuna de les parts escampar s'espera. E si
escoltes atentament, sens brogit de crueldat, pors oir los gemecs, plants e crits de
les mortals ferides del venuts combatents, que pujant als cels, als immutables
plantes presenten novella pietat. Tals pensaments i paraules no fan ofensa a
nostres forts e bel.licosos coratges, mas ennobleixen los virtuosos nimos de,
semblants a tu, magnnims cavallers. Doncs per excusar tanta inhumanitat,
nosaltres, ambaixadors de nostre senyor lo Sold i del Gran Turc, venim de part
d'aquells a la tua bella presncia per saber la deliberada intenci de ta senyoria en
aquest negoci, demanant-se, si plasent te ser, pau e treva per a temps de tres
mesos o ms; e si volr la tua liberal e gentil condici pau final a cent e un any,
seran molt contents sser amics dels teus amics, e enemics dels teus enemics, ab
tota bona germandat, pau e confederaci e lliga. E fet a buidaran l'Imperi grec,
restituint a la tua subjugaci o capitania totes les ciutats, castells, viles, forces e
terres qui sn dins los trmens de la Grcia. Encara restituiran en sa desitjada
llibertat tots los presoners crestians detenguts en nostre domini, e faran qualsevol
atra raonable sotsmissi sens molt prejudicar l'honor de llurs grans senyories, ab
les quals discordar o desavenir si t'aparelles, sia certa la tua industriosa ventura,
que, sens tarda, de cruels i animoses armes li ser feta enutjosa experincia.
E don fi a son parlar.

CDXXVII. Lo consell de Tirant tingu sobre la resposta de l'explicada
ambaixada.
No fon de poca estina en l'nimo del virtus Tirant la novella explicaci,
considerada promptament ab los ulls de la sua pensa sser ats a la fi de la sua
desitjada beatitud e delitosa glria. Emper per mostrar la molta discreci que
possea, atur's acord dient-los que reposassen, que molt prest los daria resposta.
E presa llicncia, los ambaixadors, molt b acompanysts dels cavallers de Tirant, ab
molta honor en la llur tenda los tornaren.
Tirant, com a virtus capit, lo segent dia trams per los illustrssims reis e ducs
e noble cavalleria, que a la sua tenda vinguessen, que aprs la missa volia tenir
consell sobre lo fet de l'explicada ambaixada. E tots, com d'infinida amor amaven lo
virtus Tirant, prestament foren tots a la sua real tenda.
E oda la missa, casc asseit segons son grau, posat silenci en lo consell, lo virtus
Tirant fu principi de semblants paraules:
-No ignoren les senyories de vosaltres, molt illustres e magnfics senyors e
germans meus, l'ambaixada tramensa per lo Sold e Gran Turc, demanant-nos pau
e treva, se deu considerar no sens gran causa per la molta opressi e necessitat en
qu posats sn, com siam cers que els tenim en gran estretura, aix de viandes
com d'altres coses necessries a la humanal vida. E ms se deu considerar la molta
glria que obtendrem d'sser vencedors, e lo gran premi que s'espera de Nostre
Senyor Du de posar en llibertat tant poble cresti en captivitat posat, e en perill de
renegar la nostra santa e verdadera fe, qui seran restituts en la primera llibertat. E
ms se deu considerar lo gran espant que ser en la morisma, oint dir com tots sn
morts o mpresos, e la grandssima venjana que obtendr de nosaltres la corona
imperial per les moltes ofenses i afliccions per ells donades, e ser venjan de la
molta cavalleria que per causa llur en l'Imperi grec s's perduda, e no-res-menys,
morint tots aquests, haurem la pau ms segura, e aterrament de tots los altres, e
reps tranquille a la corona del grec Imperi, e de nosaltres tots. E com lo meu
parer sia que major servei no podem fer a la majestat del senyor Emperador com
ser de no atorgar-los pau ni treva, ne concrdia alguna, sin que es posen en
poder nostre sens seguretat alguna dels bns ne de la vida. E si a fer no volran,
que facen tot lo mal que fer puguen, com siam certs que els podem fer perir de
pura fam. E d'altra part, si batalla los volrem dar, est en la llibertat nostra, com
siam molt ms poderosos que no ells, ab tot que seria de parer farem grandssima
follia dar-los batalla, com per la gran necessitat estan desesperats e porem perdre
molta de la gent nostra, e posar en perill tot lo nostre estat, lo que es pot molt b
excusar guardant-os molt b lo pasa. E ms avant podeu contemplar lo gran guany
que ser per a tots d'haver tota la llur desferra, la qual se perdria lleixant-los anar.
Emper, senyors e germans meus, lo parer meu s aquest: que no s expedient
alg a nosaltres fer resposta alguna sens que no sia feta consulta a la majestat del
senyor Emperador, perqu per esdevenidor, si altre cas se seguia, no fssem
dignes de gran reprensi. Per qu suplic a les senyories de tots, que us tinc com a
germans, que em vullau consellar la resposta que fer-se deu, aix com de la molta
virtut vostra confie, ne si coneixeu que la majestat del senyor Emperador ne sia
consultada, car aix en l'honor com en lo guany casc ser participant.
E don fi en son parlar.

CDXXVIII. Lo vot que don lo rei de Siclia en lo consell.
No hagu acabat lo virtus Tirant lo seu raonament, que per un poc espai lo rei de
Siclia no es gir devers lo rei de Fes, convidant-lo que primer parls. E lo rei de Fes
li dix que per res no ho faria. Aprs ne convid als altres prnceps e barons, e tots li
donaren les veus que primer parls. E llevant-se lo bonet del cap, lo rei de Siclia
dix paraules de semblant estil:
-Espill en lo qual lo saber divinal se representa; estela novament creada per a guiar
no solament a nosaltres, mas a tots los qui de vostra virtut atenyeran clara vista,
mostrant-los cam llumins que seguint aquell arribaran a la posada on tranquille
pau e justcia reposa; altre Salam o ell mateix. E per o, Capit virtus, no fretura
a nosaltres consellar-vos com lo vostre avisat entendre haja manifestat la fi de tot
lo que es poria veure, mas perqu la senyoria vostra ms content reste, tinc
deliberat dir mon parer, no discrepant del vostre, com tinga per ben fet que la
majestat del senyor Emperador ne sia consultada, per major excusaci de vostra
merc e nostra. E que ab lo seu sacre consell delibere la majestat sua lo que li sia
plasent, com aquest fet toque ms a l'honor sua que de tots los altres, creent jo
sens dubitaci alguna que ell eligir la part per vs mencionada, com aquella sia
ms til e ms honorosa, e de major seguretat, reps e tranquillitat a la corona del
grec Imperi. Havent notcia que les coses preposades per la virtut vostra sn totes
molt raonables, e tan conformes a la militar art que neg per art de cavalleria en
aquelles no poria contradir, com de capit virtus se pertany de guardar de perill la
sua gent, e fer la guerra a tot til seu, e a dan dels enemics segons vs feu, e
haveu acostumat de donar premi e honor a tots aquells qui sots la vostra bandera
van. No vull ms dir, sin lo que per mi s estat obms remet a les senyories
d'aquests altres senyors.

CDXXIX. Lo vot que fu lo rrei des Fes per ell e per tots los altres barons.
Acabant de parlar lo rei de Siclia, tots los altres prnceps e barons drearen les
paraules llurs al rei de Fes, suplicant-lo volgus per tots parlar, confermant e
aprovant tot lo que per lo rei de Siclia era estat dit. E posat silenci en lo consell,
aprs un poc espai se llev lo rei de Fes e dix tals paraules en semblant estil:
-Contnua experincia de greus mals e treballs, moltes voltes demostren com se
deu hom guardar d'aquelles coses que raonablement noure porien, e de les coses
ben fetes e ab deliberaci tard ve lo penediment.. E per o, Capit virtus e senyor,
a mi no fretura replicar en les coses que per vostra senyoria sn estades ben vistes
e ben dites, mas per tant com per les senyories d'aquests magnnims senyors, per
llur molta virtut, m'han volgut dar crrec que fes la resposta per tots, considerada
la brevitat del temps que es mereix en retre la resposta als ambaixadors, no vull
ms dir que no tenir prolixitat, sin que lloe e aprove la resposta feta per la
senyoria del rei de Siclia, qui s que ser molt ben fet que la majestat del senyor
Emperador ne sia consultada a fi que vostra senyoria reste sens crrec, e nosaltres,
per o com los fets sn de gran importncia e s la fi de tot son b o mal, en lo
qual tots nosaltres havem a participar, e vostra merc no restaria sens culpa. E jo,
ab veu de tots aquests senyors e germans meus, vos conselle que prestament hi
trametau vostra ambaixada, perqu pus prest se puga retre resposta als
ambaixadors del Sold e del Turc.
E fu fi a son parlar.
E lo virtus Tirant dix que ho posaria en execuci, e aix es partiren e torn cadasc
en son alleujament.

CDXXX. Com tot l'estol de Tirant arrib al port de Contestinoble, qui
portaven la reina de Fes.
Partint-se l'estol del camp del virtus Tirant per anar a la insigne ciutat de
Contestinoble, lo vent e lo temps lo fon tan favorable que en lo mateix dia, dues
hores ans que Febo hagus complit son viatge, fon ats davant la ciutat
benaventurada. E faent grandssima alegria, segons s'acostuma e solen fer los qui
ab trimfant victria donen socors als qui sn posats en grandssima necessitat,
llanant bombardes e sonant trompetes, clarons e anafils, ab multiplicades veus
saludaren la insigne ciutat.
Los nobles ciutadans e la popular gent, sentint veus de tanta alegria, corrien a la
muralla per veure en lo port entrar lo tan desitjat socors, qui entrava ab les
banderes altes de la majestat imperial e del valers capit Tirant. No fon menor
alegria dins la ciutat, tocant totes les campanes e donant llaor e glria a la divinal
Providncia com li era estat plasent de socrrer los afligits, car totes les fustes
venien carregades de moltes vitualles.
L'antic Emperador cavalc devers la mar, e fin avisada la majestat sua com en les
fustes venia la reina de Fes, e ell prestament ho trams a dir a la Princesa e a
l'Emperadriu. E la Princesa, lo ms prest que pogu, cavalc ab Hiplit e ab molts
altres cavallers e gentilshmens, ab totes les dames de la cort sua, an on era
l'Emperador. Man l'excelsa senyorda a Hiplit que dins la nau entrs, on era la tan
desitjada Reina, per fer-la eixir en terra.
Entrant Hiplit en la nau trob l'nclita Reina molt ben abillada, qui el reb ab amor
afable, faent-se la u a l'altre molta honor per la molta amor e amistat que en lo
passat temps tenguda havien. Deman-li la Reina de sa senyora, la Princesa.
Hiplit li resps com en la vora de la mar lleixada l'havia esperant la sua desitjada
vista.
Fon posada en ordre una barca de draps de brocat on davall l'nclita Reina, e
Hiplit e dos galants ben abillats, ab los rems batent l'aigua, en poc espai foren en
terra molt ben acompanyats de noble cavalleria e de gentils dames.
Com la Princesa vu a Plaerdemavida, criada sua, venir ab tan gran trimfo com a
Reina, per fer-li major honor descavalc. La Reina llan's al seus peus per voler-
los-hi besar; e l'excelsa senyora no ho perms, mas bes-la en la boca moltes
vegades en senyal d'extrema amor. Aprs la Reina li bes la m, e llevant la
Princesa la Reina de terra, per la m la pres e port-la on era l'Emperador. La Reina
li bes lo peu e la m, e l'Emperador ab gran afabilitat reb la Reina fent-li molta
honor, e a l'Almirall e als altres cavallers qui en companyia de la Reina venguts
eren. E partint-se tots del port, feren la via de l'imperial palau, on trobaren
l'Emperadriu, qui reb la Reina ab graciosa e benigna cara, e a tots los qui de sa
companyia eren. La Reina bes-li peus e mans com a vassalla e criada sua, e fon
per ella molt festejada.
L'antic Emperador a Hiplit man les fustes descarregades fossen, perqu pus prest
tornassen al camp. E Hiplit dix que sa majestat seria servida com ja hi haguessen
comenat. E tornant al port lo virtus Hiplit, ab moltes barques que fu perdre de
la terra e aquelles de les naus, de continu descarregaren tota la nit; que al mat,
ans que lo sol se demostrs, totes les fustes descarregades foren, e recollit tot lo
blat dins la ciutat, per botigues, e molts vins e olis, carns salades, mels e llegums e
totes aquelles coses que a ciutat assetjada se pertanyen.
Al mat l'Emperador trams a convidar a l'Almirall que es vingus a dinar ab ell, tots
los nobles e cavallers qui en companyia de la Reina venguts eren. L'Almirall font
molt content, e ixequeren tots ab l'Almirall molt ben abillats e ab grosses cadenes
d'or e ab robes de brocat e de xaperia. La festa singular que l'Emperador fu a
l'Almirall e als seus fon cosa d'admiraci, que, ats la llur necessitat, foren molt ben
sevits de molta volateria en abundncia singular, e d'especials vins qui la festa
feien magnificar; e ab delits reps passaren tot aquell dia festejant les dames de
l'Emperadriu e de la Princesa ab moltes danses e jocs que ennoblien la festa.
Venint la nit, l'Almirall deman llicncia a l'Emperador per recollior-se en les fustes,
dient a sa majestat com de mat sa voluntat era de partir e posar-se ab l'estol
davant lo camp dels moros per donar-los ms fatiga. L'Emperador li dix:
-Almirall, no s cosa en lo mn de qu em pugau ms servir.
E don-li llicncia. E l'Almirall li bes la m e lo peu, e tots los altres cavallers e
gentilshmens. E feta llur reverncia, anaren a pendre comiat de l'Emperadriu e de
la virtuosa Princesa e de la Reina e de totes les dames. E fent la via de la mar se
recolliren en les fustes.
E en la nit, a la primera guaita, tot l'estol part davant la noble ciutat e feren la via
del camp dels moros. E com foren arribats davant lo camp dels moros despararen
al colp moltes bombardes devers lo camp, que tots los moros feren arremorar e
cuitaren a les armes pensant que els volien combatre. E aix estaven los moros
atribulats e ab gran recel.

CDXXXI. Les raons que passaren entre la Princesa e la reina de Fes.
La nit que la virtuosa reina de Fes arrib en Contestinoble, la Princesa volgu que
dorms ab ella pequ poguessen parlar a llur plaer. Com se foren meses en lo llit, la
Princesa fu principi a tals paraules:
-Virtuosa germana e senyora mia, molt s estada la mia nima, en tot aquest
temps de la vostra absncia, atribulada, e a per moltes raons, les quals per
escriptura expremir no es porien, e en especial per vs, a qui amava sobre totes les
dones e donzelles del mn, com viure sens vs m'era impossible, e majorment com
pensava que per causa mia e per servir-me tenia creena que reu morta en la
cruel mar de mort tan espantable. E considerant la causa per qu a s: per la
gran cueldat de Tirant, qui s'era partit de mi sens dir-me res, ignorant jo la causa
del seu desdeny; e com cascuna hora del dia en la mia fantasia se represents la
sua fingida amor sser tal, venia en l'extrem de la mort, desitjant ms morir que
viure en tan penosa vida, puix me via separada d'aquelles persones qui eren
restauraci de ma vida e reps del meu delit. Los meus ulls daven abundants
llgremes, ab dolorosos sanglots e sospirs, lamentant la mia desaventura; e
planyent deplorava lo gran dan e perdici que es seguiria per l'absncia de Tirant
de la majestat de l'Emperador, pare meu, e de tot l'Imperi, e de mi,
desaventurada, que fos posada en captivitat en poder d'infels e per ells
deshonrada, e sser atesa als darrers trmens de ma desolaci; majorment com
pensava que jo hagus fallit contra lo valers Tirant ni haver-lo tant agreujat ni
ofs en alguna cosa que fos suficient premi de tant de mal que se'n podia seguir.
A feia augmentar la mia dolor, pensant quant era gran la desaventura mia e la
mia ignoscncia. Emper, tostemps recorrent a la majestat d'aquella qui s Mare de
pietat misericorde, qui jams fall als qui devotament la invoquen, me pos en lo
monestir de les devotes menoretes, estant en contemplaci contnua, suplicant a la
Mare de Du, senyora nostra, me tramets l'ngel de consolaci, qui l'nima e lo
cos m'aconsols, e hagus pietat del vell Emperador, que sos darrers dies no es ves
catiu ni desposset de l'Imperi. E la m isericorde Senyora, havent compassi de la
nostra afligida vida, ha'ns trams la superabundant grcia del seu immens Fill, ms
copiosa que llengua humana no sabera demanar. E tinc molt gran consolaci com a
vs, germana mia, ha volgut tant prosperar, que s la cosa que la mia alegria ms
augmenta, e reste molt obligada a la molta virtut del valers Tirant, que en
absncia mia sia estat en record dels servidors meus. E suplic-vos, germana e
senyora de mi, fer-me grcia significar-me quina fon l'afortunada causa que jo tant
hagus ofs al virtus Tirant, que ab tanta crueldat se parts d'aquella qui l'amava
ms que a la sua vida, com sabeu que jams pens en cosa que fos contra voluntat
sua, ni menys de paraula li digu sin paraules d'amor e consolaci, com aquell qui
tenia la mia nima cativa, e l'amava en extrem com a persona digna de posseir la
mia delicada persona. Car tenia verdadera creena que lo seu amor no fos menys
envers mi que causa neguna basts voler-me aix enutjar, e crec que ho manllev,
que d'un tan magnnim e virtus cavaller, passant e excellint a tots los altres de
bondat e gentilesa, no s de presumir que en ell se pogus causar tanta ingratitud.
Emper, l'esperana que en vs, germana e senyora mia, tinc coneguda
m'aconsola, com pens que en lo passat temps reu sustentaci e augment de ma
vida. Ara molt ms tinc confiana de la vostra molta virtut, per mi ja
experimentada, que dareu fi a la mia atribulada pensa foragitant de mi les
passades temors, e atnyer seguretat manifesta d'amor verdadera. E no penseu
que sia en lo punt que era com me deixs, que amor m'ha tant subsia en lo punt
que era com me deixs, que amor m'ha tant subjugada que no estic de degun
record, e tinc fantasia que si prestament jo no veig lo meu Tirant, molt poca ser la
mia vida.
E don fi l'excelsa senyora a les sues piadoses paraules, donant dels seus ulls
abundoses llgremes, gemecs e sospirs, faent de si un demoderat comport. La
virtuosa Reina la confort ab les sues agraciades paraules de consolaci; e com la
Princesa fon tornada en son record, la Reina fu princip a semblants paraules.

CDXXXII. Resposta que fa la Reina a les doloroses paraules de la Princesa.
-Fatiga seria de la prolixitat enutjosa recitar paraules que agreujarien les orelles de
la majestat vostra, car sol en jo pensar aquelles la mia nima n'est alterada; per
qu suplic a la celsitud vostra no les me faa dir esta nit, car dubte em fa que no
posssem en agonia tots los del vostre imperial palau; e derem mala nit e treball a
la majestat del senyos Emperador, pare vostre. Mas dem, en l'hora que a vostra
altesa ser plasent, jo us ho dir, e no gens a mon grat, car temos tinc que l'nima
de vostra altesa no s'altere d'oir paraules tan nefandssimes. Emper, senyora,
l'altesa vostra se pot alegrar d'una cosa: que en res no teniu culpa, e per mi s
estat lo virtus Tirant molt b informat. E sabuda la veritat per ell, ne rest molt
confs e ab grandssima vergonya, e per mi suplica a la majestat vostra que lo
perd no li sia denegat, car ell confessa lo seu gran defalt. E vostra altesa, senyora,
li deu perdonar per o com ell s estat decebut per persona tal a que gran fe era
atribuda, la maldat de la qual la majestat vostra ignora. D'aquestes raons de
passi no vull ms dir al present, sin que us suplic vostra altesa s'alegre, car si
plasent ser a la divina Providncia, totes les vostres tributacions d de la majestat
del senyor Emperador seran ja passades per la venguda de l'anims Tirant. E si
vostra altesa sabia quanta s l'amor que us portra, n'estareu admirada, car
contnuament quant present le era no em parlava sin de la sua Princesa, ab
aquells sospirs e gemecs que os verdaders enemorats solen llanar que l'nima li
travessaven. Per qu senyora, molta ra t vostra majestat d'amar-lo en lo
superlatiu grau, que no crec jams sia estat, no menys ser en l'esdevenidor
temps, un cavaller amar una donzella d'amor tan extrema com aquest ha fet a
vostra merc, considerant los actes d'immortal recordaci que ha fets en la
Barbaria des que part d'ac aprs que de catiu fon posat en llibertat. Tots aquests
actes de singular virtut ha fets a fi que tingus possibilitat de poder socrrer e
ahudar a la majestat del senyor Emperador e vostra, e los grans perills que ha
volguts passar perqu pogus posseir lo vostre delits llit ab reps benaventurat.
E ara que tots los mals e treballs de bostra altesa prenen terme e fi, vos defall
l'nimo que teniu tan magnnim e tan esforat? E confiau de mi, senyora, que
jams vos fall en les majors necessitats, que prestament jo el vos far venir ac per
fer-vos reverncia, com s verdaderament que altre desig en aquest mn no t sin
com poria fer honors e serveis a la majestat vostra. A s jo verdaderament e n'he
vista experincia, car si no fos per l'amor vostra, no li freturava ell de venir ac per
conquistar l'Imperi grec, com en sa llibertat era de pendre per muller la filla del rei
de Tremicn e fer-se rei e senyor de tota la Barbaria, la qual donzella era
d'inestimable bellea e complida de virtuts singulars. E aquesta veur vostra altesa
no passaran molts dies, que ve ac sol per fer-vos reverncia per o com Tirant ha
molt lloada la bellea vostra. E per los grans serveis e honors que Tirant li ha fet, se
t per molt obligada a ell, e ha-li proms d'sser a la solemnitat de les vostres
bodes ab Tirant. E doncs, senyora, un cavaller de tanta virtut,qui ha lleixat una tal
donzella ab tant regnes, no s b ra que sia mereixedor de posseir la vostra
excellent persona? Cert s, s. E qual rei ne gran senyor s estat en lo mn qui
haja conquistades tantes terres com aquest, que no les ha volgudes retenir per a
si? E Tirant ho ha tot repartit entre sos parents e amics e servidors, e com ms
dna ms t, car jams res li fall per la gran liberalitat sua. Per qu, senyora, suplic
a la majestat vostra que no vulla pensar en res qui de passi sia, e sotsmeteu tot lo
passat a oblivi, si amau la vostra persona, car les coses de passi agreugen
l'nima e donen aflicci al cos, com les dones e donzelles per la flaquea perden
gran part de llur bellea; com la de vostra altesa sia tan mencionada per tot l'univers
mn, que s de gran necessitat que ara vos mostreu ms bella que jams, per les
moltes gents e de moltes condicions e estats que ara vnen a veure a vostra
altesa; com en la companyia de Tirant han venguts molts reis, ducs e grans
senyors per valer-li, e seran tots a les vostres bodes, e molts reis, ducs e grans
senyors que vnen ab lo rei Escariano, que seran tots en aquesta festa. E no volria,
per quant tinc ne espere haver, que lo contrari de vostra altesa fos presumit, com
en lo restant del mn no s dona ni donzella de negun estament qui ab vs egual
se trobe, aix de llinatge com de bellea, ni en totes les altres virtuts. E per vostra
altesa sser estada senyora mia, estimaria ms morir que oir lo contrari.
E don fi a son raonament.

CDXXXIII. Rplica que fa la Princesa a la Reina.
-Molt s a mi enutjosa cosa, avisadaa Reina, en pensar lo que em dieu - resps la
Princesa-, com a sia cosa que qui lo seu desig a una cosa desitjada ha hagut
molt, se deja ms en l'nimo contentar, que qui desitja e no pot lo seu desig
atnyer. E aprs neguna cosa s pus llaugera a perdre que aquella la qual
esperana per avant no promet pus de tornar, all deu sser la gran dolor on l'egual
voler lo no poder portar a fi. Car aqu han lloc ira e enuig, aqu s lo pensament e
l'afany, perqu si les voluntats no sn eguals, per fora mancarien los desigs, mas
quan los nimos se volten anant desitjar algunes coses e aquelles pervenir no
puguen, llavors s'encenen e es dolen ms ms que si dels seus volers fossen lluny.
E per o, germana mia, ara tinc notcia que en lo passat temps, com estveu en la
servitud mia, me dveu bons consella e jo no els coneixia, per qu d'ac avant jo
vull estar a consell e ordinaci vostra.
La fi de les paraules de la Princesa fon principi del parlar de la Reina, qui dix:
-Senyora, si aix fa l'altesa vostra, jo un promet molt prest dar goig complit, ms
que no desitjau.
E aix ab aquestes raons e semblant passaren gran part de la nit, car la Princesa
prenia molt gran plaer en les raons de la Reina, perqu gran temps havia passat
que no s'eren vistes e tenien molt de qu parlar. Dix la Reina:
-Senyora, donem part a la nit perqu vostra altesa no s'enutge.
E aix ho feren.

CDXXXIV. Com Tirany an a Contestinoble per parlar ab l'Emperador.
Tengut lo consell per lo vistus Tirant ab los magnnims reis, ducs, comtes e
barons sobre la resposta faedora als ambaixadors del Sold e del Turc, per tot lo
consell fon deliberat que la majestat de l'Emperador ne fos consultada. Pens lo
valers Tirant sser ats al terme que desitjaba, o s, tenir justa causa
d'excusaci per anar a veure e fer reverncia a aquella per la qual tenia la sua
nima cativa. E pensant coms aquest negoci era de gran importncia e era cosa
que tocava ms a lhonor sua que de tots los altres, deliber que secretament, sol,
ans a la noble ciutat desitjada per parlar ab la majestad de l'Emperador e saber la
volutat e deliberaci sua, de qu es poria seguir molt gran benefici de pau e
tranquillitat en l'Imperi grec, e a ell tranquille reps en los braos de sa senyora.
E venint la nit escura, parl ab lo rei de Siclia e lo rei de Fes e coman'ls lo camp, e
recoll's e una galera e feren la via de Contestinoble, qui destava vint milles del
camp de Tirant.
Com lo virtus.Tirant fon al port e la galera fon surta, eren deu hores de la nit.
Desfress's e sol ab un altre ixqu en terra. Man al patr de la galera que no es
parts d'all, e com fon al portal de la ciutat dix a les guardes que li obrissen, com
era un setvidor de Tirant qui venia a parlar ab la majestat del senyor Emperador.
Les guardes prestament li obriren, e fu la vida del palau de l'Emperador. Com fon
dins li digueren com lEmperador s'era ms al llit. Tirant an a la cambra de la reima
de Fes e trob-la dins un retret, que feia oraci. Com la Reina lo vu, prestament lo
conegu e corregu'l abraar e besar, e dix-li:
-Senyor Tirant inestimable s lo plaer e sobrega alegria que tinc de la vostra
desitjada venguda, e ara ab major afecci tin causa de regracia a Du, que de mi,
indigna, vol oir les justes plegries. No us puc dir quant s gloriosa la mia nima
per la consolaci de vostra vista, pensant que a la fi de les mies devotes oracions
haja obts lo major b que desitjava, o s, la vostra presncia, enemiga de tota
tristor. No crec jo que los meus mrits, mas los vostres, han inclinada la divina
Bondat, que dient jo les darreres paraules de les mies piadoses pregries, no s si
mans d'angels o celestials moviments han girat la mia feixuga e trista persona vers
la porta del meu desaconsolat retret, on he pogut veure a vs, senyor, qui sou la
ms alta persona en virtuts i merixer que entre tots los mortals contemplar-se
puga. Veniu, senyor, digne de tota glria: hora s ja que prengau la paga e
satisfacci de vostres honoroses treballs ab delits reps en los braos d'aquella on
s lo terme de vostra felicitat, e ocasi de vostres amgmnimes empreses, car jo
crec que, si vs voleu, jo dar compliment al que tant haveu desitjat. E si ara no
feu la voluntat mia, creeu ab jurament que jams faau compte de mi, ans lo ms
pres que a mi ser possibles, me'n tornar en les mies terres.
No lleix ms parlar lo valers Tirant a la Reina, mas fs principi a semblants
paraules:
-Germana senyora, si en algun temps vos s estat inobedient, suplic-vos per merc
que em perdoneu, car jo us promet e us jur, per lrdre que de cavalleria tinc, que
no ser cosa en lo mn que per vs me sia manat, que jo no us sia obedient,
encara que fos cert la mort n'hagus a pendre, car s ben cert que sempre me
dons bons consells, si jo los hagus sabuts pendre.
-Arar, doncs -dix la Reina-, veurem qu sabreu fer, que l'experiment sen veur,
que en llia de camp clos teniu d'entrar, e no us tindr per cavaller si doncs no us
veig vencedor de la delitosa batalla. Aturau ac en lo retret, que jo ir a parlar ab la
Princesa, e suplicar-la he que vinga ac a dormir esta nit ab mi.
Prestament se part la Reina de Tirant e an a la cambra de la Princesa e trob-la
que es volia posar al llit. Com la Princesa veu a la reina dix-li:
-Qu s a, germana, que tan cuitada veniu?
La Reina feng molt gran alegria e acostant-se a lorella de la Princesa dix-li:
-Senyora, feu-me tanta merc que esta nit vingau a dormir ab mi a la mia cambra,
car de moltes coses tinc a parlar ab la majestat vostra, que una galera s venguda
dels camp de Tirant e s eixit un home en terra que ha parlat ab mi.
E la Princesa, molt alegre, li dix que era contenta, car ja d'altres voltes hi havia
acostumat de dormir, e la Reina per semblant, a la sua cambra. E a elles feien
com volien parlar a llur plaer per no acusar sospita a l'emperadriu e a les donzelles.
La Princesa pres per la m a la Reina, e aix anaren a la sua cambra, la qual
trobaren molt b en orde e ben perfumada, que la Reina hi havia fet ja proveir. La
Princesa se pos molt prestament al llit per la gran voluntat que tenia de saber
noves de Tirant; e les sues donzelles l'ajudaren a despullar. Com fon en lo llit la
Princesa, donaren-li la bona nit, la qual aparellada estava incogitadament.
Com les donzelles foren fora de la cambra, la Reina pos la balda en la porta e dix a
les sues donzelles que anassen a dormir, que ella tenia de dir una poca d'oraci e
que aprs e que aprs ella se posaria al llit, que no volia neg. Les donzelles se
n'entraren totes en una alatra cambra, en qu dormien. Com la Reina hagu dat
comiat a totes, entr-se'n en lo retret e dix al virtus Tirant:
-Cavaller gloris, despullau-vos en camisa e descal anauvos a posar al costat
d'aquella qui us ama ms que a la sua vida; e feriu fort dels esperons, car aix es
pertany de cavaller, tota pietat a part posada. E en a no em faau raons, que no
les vos admetria, ni poseu dilaci, car jo us jur, a fe de Reina, que si no feu lo que
us he dit, que jams a tota vostra vida tal grcia acosnseguireu.
Tirant, oint les tan afables paraules de la Reina, fic los genolls en la dura terra e
volgu besar los peus e les mans a la Reina, e dix-li estil de semblants paraules.

CDXXXV. Grcies d'amor que fa Tirant a la Reina.
-Senyora e germana, de forts cadenes apresonau ma llibertat; cosa feu per mi per
la qual restant-vos catiu, i servint-vos los dies de ma vida, s impossible fer-vos
catiu, i servint-vos los dies de ma vida, s impossible fer-vos jo satisfacci que a la
molta obligaci que us tinc acomparar-se puga. Vs me donau la vida, vs me
donau la glria; vs, lo b; vs, lo delit; vs paras en cos mortal feu posseir a la
mia cansada nima. Quant me resta del viure, ni quant poria conquistar, que
ensems ab lo que fortuna m'ha donat, donant-ho jo a vs,no sereu premiada. Sols
amor vos ha de pagar, amant-vos jo d'aquell verdader amor que us ha acompanyat
en fer per mi tan senyalada grcia. E no muira jo fina que de mi vejau semblant
experinia de la voluntat que en vs aix manifestament tinc coneguda.
-Senyor tirant -dix la Reina-, no tingau temps, que lo temps perdut no es pot
cobrar. Despullau-vos prestament.
Lo virtus Tirant llan roba en mar, que en un moment fon despullat, descal e en
camisa. La Reina lo pres per la m e port'l al llit on era la Princesa.
La Reina dix a la Princesa:
-Senyora, veus ac lo cavaller vostre benaventurat, que la majestat vostra tant
desitja. Aix sia de vostra merc que li faau bona companyia, tal com de vostra
excellncia s'espera, car no ignorau quants mals e treballs ha passats per atnyer
la felicitat de l'amor vostra. Usau sviament, puix sou la discreci del mn, que
vostre marit s. E no pense la majestat vostra sin en lo present, que
l'esdevenidodr s'ignora quin ser.
Resps la Princesa:
-Germana falsa, no pensava jo jams de vs aix fos trada. Mas tinc confiana de la
molta virtut de mon senyor Tirant, que suplir al vostre gran defalt.
E no penseu que durant aquest parlament Tirant no estava ocis, ans les sues
mans usaven de llur ofici. La Reina los lleix estar, e an-se'n a dormir en un llit de
reps que havia en la cambra. Com la Reina se'n fon anada, la Princesa dre les
noves a Tirant, qui lo combat li estrenyia, e fu-li principi de tals paraules.

CDXXXVI. Com Tirant venc la batalla e per fora d'armes entr lo castell.
-Mon senyor Tirant, no canvieu en treballosa pena l'esperana de tanta glria com
s atnyer la vostra desitjada vista. Reposau-vos, senyor, e no vullau usar de
vostra bel.licosa fora, que les forces d'una delicada donzella no sn per a resistir a
tal cavaller. No em tracteu, per vostra gentilea, de tal manera. Los combats d'amor
no es volen molt estrnyer; no ab fora, mas ab ginyosos afalacs e dolos engans
s'atenyen. Deixau porfdia, senyor; no siau cruel; no penseu a sser camp ni llia
d'infels; no vullau venre la que s venuda de vostra benvolena: cavaller vos
mostrareu damunt l'abandonada donzella. Feu-me part de la vostra homenia
perqu us puga resistir. Ai, senyor! I com vos pot delitar cosa forada? Ai! E amor
vos pot consentir que faau mal a la cosa amada? Senyor, deteniu-vos, per vostra
virtut e acostumada noblea. Guardau, mesquina! Que no deuen tallar les armes
d'amor, no han de rompre, no deu nafrar l'enamorada llana! Hajau pietat, hajau
compassi d'aquesta sola donzella! Ai cruel, fals cavaller! Cridar! Guardau, que
vull cridar! Senyor Tirant, no haureu merc de mi? No sou Tirant! Trista de mi! A
s lo que jo tant desitjava? Oh esperana de la mia vida, vet la tua Princesa morta!
E no us penseu que, per les piadoses paraules de la Princesa, Tirant estigus de fer
son llavor, car en poca hora Tirant hagu venuda la batalla delitosa, e la Princesa
ret les armes e abandon's mostrant-se esmortida. Tirant se llev cuitadament del
llit pensant que l'hagus morta, e an criadar la Reina que li vengus ajudar.
La Reina se llev prestament, pres una ampolla d'aiguarrs e don-li'n per la cara e
freg-li los polsos, e aix recobr l'esperit, e llanant un gran sospir dix.

CDXXXVII. Reprensi d'amor que fa la Princesa a Tirant.
-Encara que aquests sien los senyals d'amor, emper no ab tanta fora e crueldat
se deuen pendre. Ara, senyor Tirant, vinc a creure que no de virtuosa amor
m'amveu. La brevitat de tan poc delit ha pogut empedir a la virtut consentint que
hajau tan maltractada la vostra Princesa? Almenys hagusseu esperat lo dia de la
solemnitat e cerimonial festa, perqu lcitament fsseu entrat en los ports de la mia
honesta pudiccia. Ni vs haveu fet com a cavaller, ni jo s reverida com a Princesa,
per la qual ra s aix verdaderament agreujada, que d'aquesta raonable ira,
ensems ab la prdua per escampament dels meus carmesins estrados, roman tan
debilitada la mia agreujada delicadura, que tinc creena primer jo venuda entrar
en los regnes de Plut, que vs, vencedor, dels perduts temerosos infels hajau
robades les tendes. Aix que la festa de goig per mi celebradora poreu mudar en
tristes, doloroses obsquies.
No esper la Reina que ms digus l'aflegida Princesa, sin que ab cara alegre li
dix:
-Ai na beneita! Com sabeu fer lo piads!, que armes de cavaller no fan mal a
donzella; !a Du me lleixe morir a tan dola mort com vs fengiu que reu morta!
Lo mal que em direu, me vinga si no sou guarida al mat.
La Princesa, no prou aconhortada de la perduda honestat, no volgu satisfer a les
folles paraules de la Reina, ans call. Tirant se torn al llit, e la Reina se n'an a
dormir. Los dos amants estigueren tota la nit en aquell benaventurat deport que
solen fer los enamorats.

CDXXXVIII. Com aprs feta la pau, Tirant recit a la Princesa tots los seus
treballs, e aprs les grans prosperitats que havia hagudes.
En la nit recit Tirant a la Princesa estesament tots los infortunis e persecucions
que havia passades per causa de la sua amor. En aprs li recit ab grandssim plaer
la prosperitat e victrica sua, aix per orde com li eren seguides les adversitats e,
aix ordenadament, les conquestes e trimfos; mas a la fi li signific que de res tant
no es tenia per molt gloris com d'haver conquistada la sua il.lustrssima persona.
No-res-menys la Princesa, quasi ressuscitada e tornada en sos primers sentiments,
cobrat l'esfor e passada la dola fellonia, recit a Tirant lo discurs, vida i estil que
tengut havia durant l'absncia sua, e com jams, durant aquest temps, fon vista
riure ni alegrar-se de cosa deguna: apartada de tots delits, retreta en contnua
oraci, per la sua amor en religi posada, sols subjugada a la sua ordinaci, havia
pogut sostenir lo seu sser fins que la sua venguda li portaren alegre e novella
ambaixada. Moltes altres raons i delicades paraules fornides d'enamorats sospirs
passaren, i, ensems parlant, moltes vegades conegueren de libidinosa amor los
efectes.
La Reina, qui portava lo pes d'aquest negoci, veent que lo dia s'acostava, pens
que los qui s'amen, com aconsegueixen algun delit no pensen en res qui els puixa
noure: llev's cuitadament del llit e an on eren los dos amants, e dix-los que puix
la nit era estada bona, que Du los dons lo bon jorn. E ells lo hi reteren molt
graciosament; e trob'ls que jugaven ab alegria molt gran, mostrant tenir molt
gran contentaci la u de l'altre. La Reina dix a Tirant:
-Senyor de l'Imperi grec, llevau d'aqu, que ja es fa dia. Perqu no sia vista vostra
merc, s mester que us n'aneu lo ms secretament que pugau.
Al virtus Tirant fra estat plasent que aquella nit hagus durat un any. E moltes
voltes besant a la Princesa, li suplic que fos de sa merc li volgus perdonar.
Resps la Princesa:
-Mon senyor Tirant, amor me fora de perdonar-vos ab condici tal que no em sia
tarda la vostra tornada, car sens vs m's impossible, que ara s qu s amor, que
de primer no ho sabia. E puix a fora d'armes m'haveu feta cativa, no em denegueu
lo socors, car ma vida, ma llibertat e la mia persona, d'ac avant no tinc per mia,
puix havent-la perduda, de vs l'he cobrada, e ara la prenc en comanda ensems ab
la glria de l'esdevenidora victria, per la qual jo sola m'alegre perqu ms honrada
e major sia la senyoria vostra, que de cosa que ms estime vos he fet senyor.

CDXXXIX. Resposta que fa Tirant a les raons de la Princesa.
Acabava l'excelsa senyora la darrera sl.laba de ses enamorades paraules, quan lo
virtus Tirant se pres a dir:
-Esperana de mon b e contentaci de ma vida, no us poria fer les infinides
grcies que la celsitud vostra mereix en haver-me atorgat perd de la dola ofensa
per mi feta a la majestat vostra, per haver obts lo premi de mos treballs. E estime
tant ab violncia haver-ho obts com si de lbera voluntat atorgat me fos, de qu
en reste presoner e catiu de vostra excel.lncia. E molt major plaer e consolaci
fra per a mi d'estar en benaventurat reps en los braos de vostra majestat, que
absent, morint en penada vida. A mi no fretura pregar-me del que les forces d'amor
me constrenyen, e per experincia veur l'altesa vostra quant s'abreujar la guerra,
perqu jo, catiu vostre, ab amorosos serveis vos puga servir.
E ab un besar d'amor extrema se partiren. La Reina lo pres per la m, e davall'l
per una porta falsa en l'hort. E davallant, lo virtus Tirant volgu besar les mans a
la Reina; e la Reina no ho consent que les hi bess, mas dix-li semblants paraules:
-Tirant, senyor com s contenta la senyoria vostra del que tant ha desitjat?
Resps Tirant:
-Germana senyora, la mia llengua no bastaria a dir la gran contentaci que tinc de
ma senyora e de vs per la molta virtut vostra, que crec jams por satisfer la
grcia singular que de vs he obtesa; e si la divina Potncia me fa grcia que puga
atnyer la fi del que tinc comenat, estau ab confiana segura que jo esmenar lo
que en vs he fallit.
La Reina, ab una agraciada reverncia, li dix:
-Senyor Tirant, tantes honors e beneficis la senyoria vostra ha envers mi fets, no
essent jo mereixedor, que en tots los dies de la mia vida a mi ser cosa impossible
que us ho pogus servir. E suplique la divina Majestat vos vulla prosperar en honor
tan excelsa com la senyoria vostra mereix ni desitja.
E fent-se gran reverncia l'u a l'altre, dient-se moltes cortesies, se partiren. Tirant
se n'an a la posada d'Hiplit e la Reina se'n torn a la Princesa, e pos's al llit al
lloc de Tirant, e ab reps dormiren fins que fon gran dia.

CDXL. Com Tirant an a parlar ab l'Emperador.
No fon de poca estima l'alegria que Hiplit hagu com vu a son mestre e senyor
Tirant, que d'infinida amor que li tenia se llan als seus peus por voler-los-hi
besar; e lo valers Tirant no ho consent, mas llev'l de terra e abra'l e bes'l a
feren-se grandssima festa, car no s'eren vists des que Tirant se n'an ab la
fortuna. Com se foren molt festejats, Tirant dix a Hiplit que ans al palau e digus
a l'Emperador com Tirant era vengut, e que volia parlar ab sa majestad
secretament.
An prestament Hiplit a l'Emperador e dix-li l'ambaixada de Tirant. E l'Emperador
li dix que vingus en la manera que pendria plaer, que molt s'alegraria de la sua
vista. B es pens l'Emperador que la venguda de Tirant no era sens gran causa de
negocis de gran importncia; e desitjava-ho molt saber. E dix a Hiplit que digus a
Tirant que de continent vingus, que ell era prest d'oir-lo.
Hiplit se'n torn a la sua posada e manifest aTirant la voluntat de l'Emperador.
Los dos parents, desfressats, partiren de la posada d'Hiplit e ab suaus passos
caminaren la via del palau, e trobaren l'Emperador en la cambra, que en aquella
hora s'acabava de vestir.
E arribat Tirant davant la majestat sua, als seus se llan per voler-los-hi besar. E
lo magnnim senyor no ho comport, mas prenent a Tirant per lo bra, al'l de
terra e bes'l en la boca; e Tirant li bes la m; e, prenent-lo per la m,
l'Emperador lo pass en una altra cambra a fu-lo seure al seu costat. E corrent los
seus ulls vives llgremes, tant per sobres d'alegria com encara per lo record de
tanta prdua com havia feta, la qual sabia molt b si Tirant fra estat present,
perdut no hauria, dix ab gravitat real e humana entonaci les segents paraules.

CDXLI. Les paraules que diu l'Emperador a Tirant per contemplaci de la
venguda sua.
-Magnnim Capit e dilectssim fill nostre, a infinit s'acosta l'extrem de tanta alegria
com la vostra desitjada vista nos presenta, per la gran amor e afecci que us
portam, atenent lo merixer vostre i los grans serveis que de vs tenim rebuts, i
l'esperana certa que tenim sols per vostra venguda sser prestament delliurats e
defesos, exalant vs la nostra corona, augmentant nostra prosperitat i honor. Per
qu, considerant haver deixat lo camp, aquesta vostra secreta venguda no de sser
sens alguna causa, o necessitat d'imperial consulta o consentiment, remetent per a
major disposici les reposades e amigables raons, per donar-vos audincia e saber
la causa d'aquesta vostra venguda, cesse de ms avant parlar-vos, deixant per a
les esdevenidores obres lo b siau vengut e contentament que tinc de vostra
gloriosa venguda.
Acabant de paralar l'Emperador, Tirant no tard de respondre en forma de les
segents paraules.

CDXLII. La resposta que fa Tirant a l'Emperador.
-Senyor de gran excel.lncia, la majestat vostra deu saber com la causa de la mia
venguda s per significar a vostra altesa com lo Sold e lo Gran Turc m'han trams
ambaixada, la qual t, en efecte, moltes condicions tocants a vostra sacra
majestat. E per quant a mi fra gran presumpci e atreviment de fer deliberaci
alguna ne retre resposta sens llicncia ne exprs manament de la majestat vostra,
per qu us suplic que sia de vostra merc que en lo sacre consell vostra sia ben vist
e determenat lo que fer-se deu, a fi que en esdevenidor, si altre cas se'n seguia, a
crrec meu no pogus sser imputat. La qual ambaixada cont com lo Sold e lo
Turc demanen a la majestat vostra pau e treva per a tres mesos o per a ms, tant
com la vostra excel.lncia volr. E si volr pau final, per a cent e un any, que ells
seran contents, e fer lliga e germandat ab la amjestat vostra, amics dels amics, e
enemics del enemics. E si a volr fer la majestat vostra, que ells se'n tornaran en
llurs terres e us buidaran tot l'Imperi e restituiran-vos totes les ciutats e viles que
us han preses en tot l'Imperi, que es mostraran per vostra majestat sser jams
possedes. E, ms, vos daran e restituiran tots los presoners e catius crestians qui
seran trobats en totes les terres, aix del Sold com del Turc. E si a la majestat
vostra no volr fer, que m'aparelle de la batalla, que cobrada per ells la resposta de
mi, ells seran davant lo meu camp lo ms prest que poran per dar-me batalla.
Resps l'Emperador en la forma segent:
-Virtus Capit nostre e fill, ns vos tenim en estima tal, que confiam de la vostra
molta discreci e virtut, que en majors coses que aquestes dareu ra e pendrem lo
partit ms til e de major honor a la corona de l'Imperi grec, e ns hagurem per
acceptable tot lo que per vs fos estat deliberat e ms en execuci. Mas per tant
que lo voler vostre sia ms content, ne far tenir consell.
Lo magnnim Emperador man que prestament loi consell fos ajustat, perqu
Tirnat se'n pogus tornar al camp.
E Tirant, presa llicncia de l'Emperador, se n'an a fer reverncia a l'Emperadriu e a
la virtuosa Princesa. E trob-les ensems en la cambra de la Princesa, per o com la
Princesa fengia sser malalta, e l'Emperadriu era venguda per visitar-la. E
l'Emperadriu fu grandssima festa a Tirant, e reb'l ab cara molt afable fent-li
moltes carcies, per o com l'havien mester. E la virtuosa Princesa feng la festa
molt freda per dissimular lo que era estat en la nit passada.
Aqu parlaren de moltes coses; en especial la Princesa deman a Tirant si sabia ni
sentia certenitat alguna de la venguda de la reina d'Etipia. Resps Tirant:
-Senyora de preclara virtut, tres dies ha que per un correu del rei Escariano fui
avisat per lletra sua, mencionant-me que li fes tanta grcia que no volgus dar la
batalla als moros fins a tant que ell s'hi pogus trobar, que altra cosa ms en lo
mn no desitjava; que ell me feia cert que dins quinze dies seria ab mi.
La Princesa dix:
-Capit senyor, cosa en lo mn no desitge tant com de veure aqueixa Reina, car he
ot dir que s dotada de bellea que en lo mn no es trobaria tal.
Resps Tirant:
-Senyora, dit vos han veritat; que, aprs la majestat vostra, no crec ms bella dona
sia, ne ms virtuosa en lo mn no poria sser trobada. E aqueix mateix desig t ella
de veure vostra altesa, e per pus no ve ac sin per les tantes perfeccions que ha
de vs odes mencionar.
E parlant aix Tirant a l'Emperadriu e ab la Princesa, e departint e solaant de coses
de plaer, entr per la cambra la dolorosa Estefania, duquessa de Macednia,
vestida de burell o hbit de les virtuoses d'alta religi menoretes; car per l'absncia
de l'il.lustre e de preclara virtut Diafebus, duc de Macednia e marit seu, se n'era
posada en religi e no n'era volguda eixir fins aquell benaventurat dia per on
pensava atnyer la fi de sos mals.
E llanant-se als peus de Tirant, ab veus doloroses crid, decorrent los seus ulls
abundants llgremes, fent principi a la segent lamentaci.

CDXLIII. Lamentaci que fa la duquessa de Macednia als peus de Tirant.
-Veniu, honestssimes senyores e castes viudes, acompanyau la desolada
Duquessa, cobriu ab roades svenes e negre mantell lo meu cap abunds
d'amarssimes llgremes, sosteniu lo feixuc cos de la deserta Estafania, carregada
ab cadenes de tanta captivitat! Ajudau-me, senyores, prestau-me piadoses
paraules, donau-me tristes exclamacions, feu acords ab esquinada veu a
l'aspredat de tan dolorosa lamentaci! Cridau ab mi davant lo vencedor Capit;
cridau misericrdia a Tirant, que s sols, aprs Du, redemptor e defenedor de
nosaltres! Misericrdia, senyor Tirant, misericrdia vos demane! Hajau compassi,
hajau dolor, no de mi, desaventurada i perduda, mas d'aquell en qui s la mia
llibertat e benaventurana! Moga's , senyor, la vostra sang! Lo vostre cosn germ,
catiu, presoner d'infels, lo ducat de Macednia e a mi ha lleixat en mortal desolaci
e pressura. La necessitat e captivitat d'aquell, a vs, senyor, s vergonyosa injria;
les pesades cadenes i ferros, a vs, senyor, deuen sser causa de llaugeres ales.
Venjau, Tirant senyor, la vostra ofensa, e fent llibert lo vostre Diafebus fareu cativa
la sua i vostra Estefania, estimant tostemps com a vostra la mia cobrada llibertat,
per vostres mans ressuscitadora.
Lo virtus Tirant no comport que la Duquessa estigus agenollada. Pres-la del bra
e llev-la de terra, e abra e bes aquella dient-li paraules de consolaci en
semblant estil.

CDXLIV. Consolaci que fa Tirant a la duquessa de Macednia.
-Contnua experincia de greus mals e dolors m'ha mostrat complanyent als
dolorits socrrer, e ms d'aquelles coses que raonablement deuen sser comunes.
E per o, germana e senyora, respondr a vostra justificada demanda, o s, que
us deman de grcia que no ploreu ni doneu turment a la vostra virtuosa persona,
car los mals e afliccions que raonau no sn estats per mi oblidats, segons clara
experincia demostra, e molt prest molt ms se demostrar. Car jo us promet, per
l'orde que tinc de cavalleria, que mitjanant l'adjutori divinal, no passar un mes
que lo duc de Macednia ab tots los altres seran fora de la pres e vendrean ac
perqu vostra gentilesa sia contenta. E per altra cosa no s vengut ac.
Veent la virtuosa duquessa de Macednia les humils e afables paraules del valers
Tirant, llan's als seus peus per voler-los-hi besar. La molta virtut de Tirant no ho
comport, mas llevant-la de terra, la torn a besar altra volta e prenent-se per les
mans s'assigueren, recintant casc a l'altre tots los passats mals.
En aquell instant que lo virtus Capit estec festejant les dames e fu lo parlament
de consolaci a la duquessa de Macednia, l'Emperador fu tenir lo consell, e
prepos'ls l'ambaixada que lo Sold e lo Turc tramesa havien a Tirant, segons que
per Tirant era estat recitat.
E sabuda per tots los del consell la bona nova, foren entre ells de grans altercacions
e diferncies. Los uns deien que Tirant los dons batalla perqu morissen tots, car
Tirant tenia tanta potncia que u no se'n tornaria, e que jams d'aqu avant no
tendria neg atreviment de tornar-hi. Los altres deien que no era de necessitat dar-
los batalla ne posar en perill tanta gent, com los moros eren molt e bons cavallers,
e considerant que es tenien tots per morts, posarien en gran perill los crestians,
mas que els tinguessen a noves, que com haurien acabades les vitualles, los
pendrien tots per fam o s'haurien a donar tots per catius. Los altres consellaven
que ms valia fer pau ab ells e lleixar-los anar, e detenir-se lo Sold e lo Turc, e
tots los reis e grans senyors en rehenes, fins a tant haguesssen restitudes totes les
terres que havien preses, e los presoners, car si ells los mataven a tots, prestament
farien altres senyors, los quals contnuament farien llur poder en defendre e
sostenir totes les forces que tenien preses, e seria causa de major guerra que
jams se'n poria veure la fi.
E vist per lo consell totes les diferncies, deliberaren del que era faedor.
Trameteren per l'Emperador, puix hagueren clos lo consell, e digueren-li les
segents paraules:
-Sacra majestat, tot lo consell s d'acord que per dar reps tranquil.le a la senectut
vostra, e de tots los vassalls e servidors de tot l'Imperi, havem deliberat que, per
excusar la prdua de tanta multitud de gent que en la guerra morrien ans que fos
cobrat tot l'Imperi grec, que consellam a la majestat vostra faa pau final ab lo
Gran Sold e ab lo Turc e ab tots los altres grans senyors qui sn en llur
companyia, ab pacte e condici tal que es posen en poder de vostra excel.lncia
com a presoners, e que jams eixiran de pres fins a tant que complit hagen tot lo
que han ofert; e los altres moros que se'n vagen tots a peu e sens armes.
D'aquest deliber fon l'Emperador molt content, com tan b consellat l'havien. E
ixqueren tots del consell.
E l'Emperador se n'an a la cambra de la Princesa, on trob lo virus Tirant, e pres-
lo per la m e fu-lo seure al seu costat ab molt gran amor, e dix-li lo voler seu en
estil de semblants paraules.

CDXLV. Com l'Emperador manifest a Tirant lo que en lo seu consell era
estat deliberat.
-Per l'experincia manifesta que tinc de vostra molta virtut, Tirant, Capit e fill
meu, volria ae desitge que per alluejar part de vostres treballs fos feta la concrdia,
significant-vos com per lo nostre consell s estat fet deliber segons la forma desss
mencionada. E a major cautela, jo confiant de la molta discreci e virtut vostra, per
moltes voltes ja experimentada, me fareu singular grcia que sabs de vs la
intenci vostra; car si lo contrari cosellau, jo vull seguir tot lo que per vs ser
deliberat.
Acabant l'Emperador, Tirant fu principi a semblants paraules:
-La celsitud de vostra majestat deu saber com jo he fet tenir consell en lo meu
camp, on ha de molts savis prnceps e cavallers, pregant-los que per llur virtut
volguessen consellar-me, segons d'ells confiava, sobre la resposta que tenia de fer
als ambaixadors. E per tot lo consell fon deliberat sser lo millor partit lo que la
majestat vostra m'ha dit, que negun altre. Per qu, ma creena s tal que la
Providncia divina ne vol aix dispondre en confermar de tots la voluntat. No resta
sin que vostra altesa me mane lo que plasent li sia.
La fi de les paraules de Tirant foren principi al parlar de l'Emperador, qui dix:
-Puix a la divina Clemncia plau que la nostra fortuna gloriosa s'hi atenga, prec a la
vostra molta virtut que la vostra partida sia molt presta per dar resposta a
l'ambaixada, car s la cosa de qu ms nos podeu servir.
Tirant dix que compliria lo manament seu, e pres comiat e llicncia de l'Emperador,
e an a l'Emperadriu e a la Princesa e deman'ls llicncia, e elles la hi donaren ab
moltes suplicacions en la lliberaci de l'Imperi grec.
Resps lo virtus Tirant e dix:
-Senyores, Nostre Senyor me faa grcia que sia tan prest com les excel.lncies
vostres volrien ne desitgen.
E pres comiat de totes les dames; e la Reina lo volgu acompanyar fins a la porta
de la cambra per dir-li tan prest com fos oscur, que per la porta de l'hort entrs e
vingus a la sua cambra e parlaria ab la Princesa. Dix Tirant que faria son delits
manament.
Partit lo virtus Tirant de les dames, se n'an a la posada d'Hiplit, esperant la nit
escura perqu pogus lo seu delit atnyer. E sol, desfressat, en l'hora ms
disposta, ab suaus passos per l'acostumat hort entrant, lo seu cam dre a la
cambra de l'nclita Reina, e trob aqu la Princesa, en companyia de la Reina, qui
l'esperava. E rebut per la Princesa ab alegria inestable, se n'entraren los tres en lo
retret de la Reina.
Tirant jugant ab la Princesa e estant en amorosos solaos e delitosos parlaments,
passaren lo temps fins fon hora de dormir. La Princesa se pos al llit primera, e la
Reina don comiat a totes les donzelles e fu lo valers Tirant posar al costat de sa
senyora, lo qual fon rebut ab major amor que la passada nit. E la Reina, aprs que
els hagu posats dins la llia, concordes de la delitosa batalla, se n'an a dormir
confiant que es concordarien que jams la batalla no vendria a fi.
Tirant no dorm en tota aquella nit, com a cavaller valers, car contemplar-se deu
que qui s valers en lo camp deu sser valers en lo llit. E acostant-se lo dia,
Tirant dix a la Princesa:
-Senyora e ma vida, a mi s forat que me'n vaja, car proms tinc a la majestat del
senyor Emperador que dem, al sol eixit, ser al meu camp.
Resps la Princesa:
-Mon senyor e lo meu b, molt m'enutja la vostra partida, car, si possible fos, no
volguera jams partsseu davant los meus ulls, que d'una pena que sentia, ara ne
sent mil. Feu-me grcia, senyor, no sia tarda la vostra venguda, si no voleu
abreujar ma vida, car viure sens vs m's impossible, e si no fos lo gran benefici
que se'n t a seguir, e reps a la corona de l'Imperi grec de la vostra partida, no
permetera la vostra absncia, car amor m'ha tant subjugada que em t morta en
vida, e perqu m's forat, la llicncia vos atorgue, que a ma voluntat jams se
fera.
Puix Tirant la llicncia hagu obtesa, llev's prestament del llit e vest's e ab besars
d'amor extrema mesclats ab abundants llgremes, pres comiat de la Princesa e de
la Reina; e davallant per la porta falsa en l'hort, fu son cam a la posada d'Hiplit.
Llevant-se Hiplit, prestament acompany lo virtus Tirant fins al portal de la
ciutat, per fer-li obrir. Tirant fu la via de la mar a recoll's en la galera. Ixqu del
port secretament per no sser sentit, e fu la via del camp seu.
Com la galera fon davant lo camp de Tirant, no havia una hora que lo sol de
demostrava. Tots los del camp sabent lo Capit sser tornat, cavalc lo rei de Siclia
e lo rei de Fes ab molta cavalleria per acompanyar al virtus Tirant, e ab honor
excelsa lo portaren a la sua trimfal tenda. Passaren aquell dia ab gran delit,
recitant-lo Tirant tot lo que per la majestat del senyor Emperador era estat
deliberat, d'on restaren tots molt alegres e contents.

CDXLVI. La resposta que Tirant fu als ambaixadors del Sold e del Turc.
Lo segent dia lo virtus Capit, de mat, trams per los reis e grans senyors que
vinguessen a la missa. E tots foren prestament en la sua tenda ab molta cavalleria.
Dita la missa, Tirant trams per los ambaixadors del Sold e del Turc que
vinguessen per cobrar la resposta que fer-los volia.
Los ambaixadors de tal nova foren molt contents. E molt ben abillats a la morisca,
ab gran orde e gravitat de grans senyors, ben acompanyats de molts nobles
cavallers del camp de Tirant, ab suaus passos anaren a la tenda del valers Capit.
Los ambaixadors, ans que partissen de la llur tenda, feren posar en orde llurs
cavalcadures e servidors, a fi que, cobrada resposta del virtus Tirant, se'n
poguessen tornar en lo llur camp.
Aplegats que foren los animosos ambaixadors davant la presncia del valers
Capit, feren-li molt gran reverncia, e Tirant ab cara afable los reb e fu-los
aquella honor que conegu que eren mereixedors. E asseits davant ell, aprs un
poc espai, Tirant fu la resposta segent:
-Als prudents qui viuen en benaventurada vida s'esguarda que en l'execuci de les
obres vituoses subtilment miren, car a ells cov que seguint les regles de cavalleria
ab grandssims perills gloriosa fama atenguen. E del prudent savi s'espera millor
pensar, lo que ans pensat no havia, seguint lo consell de
prudncia humana. Per qu, virtuosos barons, no siau admirats si la resposat vos
ha tant tardat, car jo he volgut consultar la majestat del senyor Emperador de la
vostra ambaixada. E ell, per la sua gran benignitat e clemncia, ha hagut
compassi misericorde de vosaltres. Car com sabeu b que la vida vostra e mort
est en les mans nostres, e en nostra llibertat s de crueldat que haveu tenguda e
tendreu devers la majestat del senyor Emperador e de servidors e vassalls seus,
mas perqu conegau quanta s la humanitat e clemncia del senyor Emperador, s
content de salvar-vos la vida e pendre-us a merc en la forma segent, o s: que
lo Sold e lo Turc, ab tots los reis e grans senyors qui sn en lo vostre camp, se
posaran en poder de l'Emperador com a presoners, e estaran aqu tant e tan
llongament fins que li hagen tornat e restitut totes les terres que li tenen de
l'Imperi, segons haveu ofert; e aix mateix li faran portar tots los presoners e catius
crestians que seran trobats aix en les terres del Sold com del Turc. E la majestat
del senyor Emperador s contenta de lleixar anar salva e segura tota la morisma
qui s en lo vostre camp, emper tots a peu e sense armes. E, ms , s content de
fer pau e treva a cent e un any, e lliga e germandat ab lo Sold e ab lo Turc e
valer-los sempre contra moros, mas no contra crestians. E a ser prest de fer de
continent que ser complit tot lo que dit s desss. E si de la grcia que lo senyor
Emperador los fa no es contenten, aparellau-vos tots a morir; car jo us promet, per
l'orde que tinc de cavalleria, que deg no ser pres a merc.
Los ambaixadors molt regraciaren al virtus Tirant la resposta singular que els
havia feta, e suplicaren-lo que fos de sa merc los dons tres dies d'espai, que ells
li retrien resposta tal que la sua senyoria ne seria contenta. E Tirant fon content
atorgar-los lo que demanaven. Prengueren llicncia los animosos ambaixadors, de
Tirant e de tots los gran senyors, e pujats a cavall feren la via del llur camp ab
grandsima alegria com havien obts lo que desitjaven, com no tinguessen altra
esperana sin de morir.
E plegant los ambaixadors al llur camp, anaren davant lo Sold e lo Turc e
explicaren-los llargament la bona resposta que Tirant los havia feta. Lo Sold e lo
Turc restaren molt contents e demostraren molt gran alegria de la grcia que
obtesa havien. E, ms, los recitaren la gran magnificncia de Tirant e del gran
poder que tenia, on havia la millor cavalleria del mn, e de les grans festes, honors
e cortesies que els eren estades fetes en lo camp de Tirant, aix per ell com per tots
los altres, que no ho podien acabar de recitar. Tots los moros estaven espantats de
les coses que havien odes recitar de Tirant, e estaven molt aconsolats com havien
tret tan bon partit.
Lo dia segent de mat, los moros tingueren consell sobre la resposta que tenien a
tornar a Tirant, e per tot lo consell fon deliberat que complissen tot lo que Tirant
demanava, e no restava ms a dir sin que ell ordens tot lo que volia que fessen,
que ells eren prests d'obeir-lo. Los ambaixadors tornaren al camp de Tirant, on
foren rebuts ab molta honor, per o com cascuna de les parts desitjaven reps e
tenien gran plaer de la pau, aix los venuts com los vencedors.
Los ambaixadors tornaren la resposta a Tirant dient-li com lo Sold e lo Turc, ab
consell e voluntat de tots los altres, eren contents de fer e posar en execuci tot lo
que per sa senyoria era estat demanat, e que mans lo que volia que fessen.
Resps Tirant als ambaixadors.
-Lo que jo vull s que lo Sold e lo Turc, ab tots los reis e grans senyors, se
vinguen a posar en mon poder, e aprs jo dar segur passatge a tota l'altra gent. E
promet-vos, a fe de cavaller, de salvar-los vida e membres, e posar-los en segura
llibertat.
Los ambaixadors ab gran reverncia ho acceptaren e tornaren-se'n al llur camp, e
feta fidelssima resposta del que lo virtus Tirant los havia dit, prestament
cavalcaren tots los qui havien a restar en rehenes, e foren per compte vint-e-dos,
tots hmens de ttol e de gran senyoria, los noms dels quals m'obmet per no causar
prolixitat; mas s-us dir que per la molta necessitat que tenine de fam, no
estigueren molt en lo cam. E presentant-se tots davant lo virtus Tirant, li feren
molt gran reverncia. E Tirant los reb ab cara molt afable fent-los molta honor, e
fu-los un molt bell convit, en lo qual foren molt ben servits abundantment de totes
aquelles coses pertanyents a tan grans senyors, que ms no poquera haver fet que
fos dins una gran ciutat. E fet lo convit, Tirant fu recollir los presoners en dues
galeres, e ell se recoll aprs per acompanyar-los.
Les dues galeres partiren del camp, e foren molt prest en Contestinoble. Com
l'Emperador sab que lo seu capit Tirant era arribat al port ab tots los presoners,
ab tan gran victria, tingu en si alegria inestimable, e regraciant a la divina
Clemncia de la singular grcia que feta li havia, pos los genolls en la dura terra e
fu principi a semblant oraci.

CDXLVII. L'oraci que fu l'Emperador.
-Senyor immens e incomprensible, Du creador d'humana natura, Rei dels reis e
Senyor dels senyorejants, a l'omnipotncia del qual alguna cosa no s impossible. A
tu, Senyor, humilment regracie, adore, lloe, beneesc i confesse la tanta grcia que
piadosament m'atorgues, vist, Senyor, que los meus pecats lo contrari mereixen, i
la tua infinida bondat i clemncia benignament de tanta properitat me prospera,
que no sols llibert i defs de tanta opressi e captivitat me delliures, mas encara,
tornant en lo meu primer estament, lo meu ceptre e imperial comanda, aix gran
com sser solia, me restitueixes. De qu, Senyor, encara que les mies culpes
mortificassen la mia poca esperana, lo gran record e confiana que he tengut en la
tua infinida misericrdia no m'ha consentit perdre aquella. E aix los amadors de la
tua llei, e los qui honren lo teu divinal nom, confonent e destruint la mala secta i
hertica pravitat, seran per tu, Senyor, defensats, ajudats e mantenguts fins
prevenir a la tua desitjada glria.
Acabada sa oraci, l'Emperador se llev e trams a dir a l'Emperadriu e a la
Princesa que es posassen en punt com Tirant venia e portava presos lo Sold e lo
Turc ab vint altres grans senyors. No fon de poca estima la glria que sent
l'excelsa Princesa com sab que lo seu Tirant venia ab tan gran trimfo e victria,
que vingu quasi a esmortir-se de sobres d'alegria. E recobrats los primers
sentiments, ella s'abill molt bellament, considerant que havia d'sser vista per
molta noble gent.
E l'Emperador man a Hiplit que fes emparamentar la plaa qui s dins lo palau de
l'Emperador, qui era molt bella e grans, e que la fes tota emparamentar de draps
de ras e cobrir dalt de draps de colors, e aix mateix que fes a la un cap de la plaa
un bell cadafal molt alt e gran per a ell, e molt ben en punt, tot cobert de draps
d'or, e aprs d'aquell ne fes fer un altre ms baix, tot cobert de draps de seda; e
davant aquells dos ne fes un altre en qu estigus lo tinell ab tota la veixella d'or e
d'argent, la qual l'Emperador tenia en molt gran quantitat. E prestament fon fet.

CDXLVIII. Com Tirant arrib en la ciutat de Contestinoble ab los presoners,
e fon rebut per l'Emperador ab honor excelsa.
Com lo virtus e magnnim Capit fon junt en lo port de Contestinoble, e la popular
gent saberen que Tirant venia ab tan gran trimfo portant presos los majors
senyors qui eren de tot lo poble morisc, foren los ms contents hmens del mn; e
donaren inficides llaors e grcies a la divina Clemncia, qui els havia lliberats de
tant de mal que passat havien e de molt ms que esperaven en l'esdevenidor. E tot
lo poble corria a la mar per veure los presoners. Foren aqu ajustades infinides
gents, aix hmens com dones, e cridaven ab multiplicades veus:
-Vixca lo benaventurat Capit! Du lo prospere e li augmente la vida, qui ens ha
lliberats de tanta captivitat e misria!
Tirant no volgu eixir de les galeres fins que l'Emperador hi trams Hiplit
acompanyat de molts cavallers. Com Hiplit fon dins la galera on Tirant era, dix-li
semblants paraules:
-Mon senyor, la majestat del senyor Emperador me tramet a vostra senyoria e
prega-us que vullau eixir en terra.
Dix Tirant que era content de complir lo que li manava. Prestament lo virtus
Capit fu acostar les galeres en terra e llanaren les escales, e Tirant fu eixir tots
los presoners ab ell. Com foren en terra, trobaren aqu tots los oficials e refidors de
la ciutat, qui els reberen ab grandssima honor e reverncia que feren a Tirant; e ell
fu molta honor a tots. Partiren tots ensems de la mar e anaren al palau de
l'Emperador, e tota la popular gent qui els seguia.
Com foren en la gran plaa del palau, veren l'Emperador alt en lo cadafal, asseit en
la imperial cadira, ab l'Emperadriu a la part sinestra, asseita en son siti, e la
Princesa, asseita a la dreta de l'Emperador, emper pus baix un poc, en senyal de
succedora de l'Imperi. La qual s'era devisada en semblant forma: d'un brial de
doms groc, les obres del qual eren perfilades per art de molt subtil artifici de
robins, diamants, safirs e maragdes qui llanaven molt gran resplandor, e l'ampla
cortapisa estava sembrada de perles orientals molt grosses, de fulles e flors de
verds esmalts qui admirar feien als miradors; en lo seu cap no portava res sin los
seus daurats cabells lligats detrs e solts e escampats per les espatles, ab un
fermall al frant, ab una taula de diam tan gran e de tanta resplandor que la sua
car se demostrava ms anglica que humana. E portava en los pits, l'excelsa
Princesa, un relluent rob d'inestimable vlua, lo qual del seu coll un fil de molt
grosses perles sostenia. E sobre lo devisat brial, una mantilla a travs llanada, de
vellut negre, tota sembrada de perles molt grosses qui es mostraven en molt
artificiosa obra.
Com lo virtus Tirant ab los presoners foren en vista de l'Emperador, tots donaren
dels genolls en terra; aprs feren la via del cadafal on era l'Emperador. Com foren
dalt, feren altra molt gran reverncia, e Tirant se pos primer.
Com fon davant l'Emperador, llan's als seus peus per voler-los-hi besar, e
l'Emperador no ho consent, mas pres-lo del bra, llev'l de terra e bes'l en la
boca; e Tirant li bes la m. Aprs lo Sold s'agenoll davant l'Emperador e bes-li
lo peu e la m. E lo Turc e los altres grans senyors feren per semblant.
L'Emperador los reb ab molt gran humanitat mostrant.los la cara molt afable, e
man que els fessen passar en l'altre cadafal, e aix fon fet.
Posaren de continent les taules e feren seure casc per orde segons son grau.
L'Emperador volgu que Tirant menjs en sua taula, e menjaren tots cinc:
l'Emperador e l'Emperadriu, la Princesa e Tirant e la reina de Fes; e casc en son
plat, e ab son trinxant davant casc. E fu seure Tirant davant la Princesa. Servia
de majordom Hiplit. L'Emperador man que los presoners fossen servits ab gran
honor i molt reverits: per b que fossen infels, eren hmens de gran dignitat e
senyoria. E fon fet molt b e ab gran abudncia de viandes precioses e vins de
diverses natures, que ells n'estaven admirats, e deien que millor prctica tenien los
crestians en lo menjar que no los moros.
Com foren dinats, Tirant deman llicncia a l'Emperador per anar al camp dels
moros per fer-los passar en la Turquia. E l'Emperador fon content. E obtesa la
llicncia, Tirant pres comiat de l'Emperadriu e de la Princesa e an's a recollir en les
galeres e fu la via de l'estol, qui estava davant lo camp dels moros.
Com l'Almirall vu venir a Tirant, fu tocar les trompetes e anafils e clarons, e ab
grans crits saludaren al Capit. E l'Almirall pass a la galera del Capit e dix-li:
-Senyor, qu mana la senyoria vostra?
Resps Tirant:
-Feu acostar totes les fustes a terra e passaran tota la morisma en la Turquia.
E l'Almirall dix que faria son manament. Torn-se'n l'Almirall a la sua galera e fu
senyal a totes les fustes que s'acostassen en terra. E fon fet molt prest. Tirant fu
posar en terra un cavaller que portava del Sold, e aquest dix als moros que
pujassen segurament en les fustes e passarien en la Turquia. Los moros, com
aquells qui altra cosa no desitjaven per la molta fam que tenien, ab gran cuita se
recolliren, e lleixaren los rossins e los arnesos, ab les tendes parades ab tota la
roba. Com les fustes foren carregades de moro, posaren-los en terra, car era molt
propo, que no havien a travessar sin lo Bra de Sant Jordi; e tornaren per ms. E
podeu pensar quanta gent podia sser, que quatre-centes e tantes fustes, entre
naus e galeres e altres fustes, ne feren deu viatges.
Com los del camp de Tirant saberen que tots los moros eren foroa, cuitaren qui
ms podia per haver part de la roba. Los de les fustes, qui hagueren acabat de
passar los moro, ixqueren en terra e encara foren a temps d'haver part de la roba;
car se podia dir ab veritat que aquell camp era lo ms ric que per ventura en lo
mn sia estat jams, car havien pres tot l'Imperi grec, e robat; e tot ho tenien aqu,
e fu-los mal profit. E aquells qui es trobaren en aquell robo foren rics per tota llur
vida.
Com lo camp dels moros fon robats, Tirant man a tota la gent que se'n tornassen
al seu camp; e aix ho feren; sol s'atura lo rei de Siclia e lo rei de Fes ab alguns
altres barons, qui volien fer reverncia a l'Emperador, e partiren del camp dels
moros, e per terra anaren a la insigne ciutat de Contestinoble, e les fustes
navegant vingueren al port de la ciutat ja dita.

CDXLIX. Com l'Emperador fu posar los presoners en lloc segur e ab bones
guardes.
Aprs que l'Emperador se fon llevat de taula, e los presoners se foren dinats a tot
llur plaer, man a Hiplit que prengus tots los presos e que els pujs alt en les
torres del palau, qui aparellades eren per posar-los. Hiplit an al cadafal on eren
los presoners, e dix-los que el seguissen; e ells feren de genoll gran reverncia a
l'Emperador e davallaren del cadafal e seguiren a Hiplit, qui els puj alt en les
torres. E pos Hiplit lo Sold e lo Gran Turc en una bella cambra, molt ben
emparamentada de draps de seda e de ras, ab un llit molt bell, e molt ben en
ordre, e Hiplit los dix::
-Senyors, la majestat del senyor Emperador mana que ac reposeu e prega-us que
les senyories vostres vullen pendre una poca de pacincia si no sou contractats
segons lo molt merixer vostre.
Resps lo Sold en semblant estil:
-Cavaller virtus, nosaltres regraciam molt a la majestat del senyor Emperador la
molta honor que ens ha feta e fa, car sa majestat no ens tracta ni revereix com a
presoners, mas com a germans. E d'a li restam molt obligats e li prometem, que
tornats en nostra llibertat e acostumada senyoria, de servir-lo en tot lo que ens
manar. E perqu havem coneguda la molta virtut e humanitat de sa excel.lncia, li
volem sser vassalls e servidors.
Aprs Hiplit man a quatre patges que jams no es partissen de la cambra, e que
ab molta reverncia los servissen de tot lo que els fos manat. E ells ho feren. Aprs
orden bones quardes qui la torre guardassen.
Hiplit pres los altres presoners e repart'ls per les altres torres, on foren alleujats
en molt belles cambres, qui eren emparamentades de draps de ras e de seda, ab
sos llits de paraments i ab bons servidors qui els servissen, que ells ne restaven
molt contents; e orden'ls bones guardes en manera que ells estaven ben servits e
ben guardats. E ells tenien gran contentaci de la bona companyia que l'Emperador
los feia fer.
L'Emperador se'n puj alt al palau ab totes les dames e man que no tocassen en
res de la plaa, per o com per Tirant era estat avisat com lo rei de Siclia e lo rei
de Fes ab molts altres grans senyors li devien venir per fer reverncia. E, ms,
man al seu majordom que fes bona provisi de volateries de diverses natures,
com aqu s'esperava lo rei de Siclia e lo rei de Fes ab moltes altres gents; e d'altra
part man a Hiplit que fes aparellar bones posades en la ciutat, e que les fes posar
molt en orde per al rei de Siclia e al rei de Fes e per als altres qui venien ab ells. E
Hiplit, com a virtus e discret, compl molt b tot lo que per l'Emperador li fon
manat.

CDL. Com lo rei de Siclia e lo rei de Fes vingueren a fer reverncia a
l'Emperador.
No passaren molts dies que digueren a l'Emperador com Tirant venia ab lo rei de
Siclia e altres senyors, qui ja eren a una llegua de la ciutat. L'Emperador fu eixir
lo virtus Hiplit ab tots los oficials e regidors de la ciutat, e ab tots los nobles e
cavallers qui dins la ciutat eren, per rebre aquells. E sa majestat cavalc ab molt
pocs e fu la via del portal de la ciutat ab deliber d'aqu esperar-los. L'Emperadriu
ab l'excelsa Princesa e la reina de Fes ab totes les altres dames se posaren molt b
en orde ab singulars abillaments per fer honor als novells hostes, e davallades en la
gran plaa del palau, esperaren la llur alegre venguda. E a poc instant, los
il.lustrssims reis ab lo virtus Tirant foren prop del portal de la ciutat.
Com l'Emperador los vu ja prop de si, passejant ab son cavall an devers ells ab
suaus passos. Lo rei de Siclia, veent-se molt prop de l'Emperador, descavalc ab
tots los altres. Com l'Emperador los vu a peu, que venien devers ell, davall del
cavall. Lo valers Tirant don l'honor al rei de Siclia, lo qual abraant a
l'Emperador, don del genoll en la dura terra per voler-li besar la m; e la majestat
del benigne senyor no ho perms, ans prenent-lo del bra llev'l de terra, bes'l
tres voltes en la boca, mostrant-li amor infinida. Aprs fon lo segon lo virtus
Tirant, qui donant del genoll en terra bes la m de l'Emperador, e l'Emperador lo
llev de terra e bes'l en la boca. E lo rei de Fes fu lo que havia fet Tirant, e
l'Emperador lo bes aix com havia fet a Tirant. Aprs li besaren la m tots los
altres barons e cavallers, e l'Emperador los abra a tots e fu-los molta honor.
E tornats tots a cavall, Tirant se ms primer e aprs venia l'Emperador, qui s'havia
posat lo rei de Siclia a la part dreta e lo rei de Fes a la sinestra, e ell enmig. En tal
forma anaren fins que foren a la porta del palau. Aqu l'Emperador s'atur e
digueren al virtus Tirant com l'Emperadriu e l'excelsa Princesa, la Reina ab totes
les abillades dames eren davallades a la plaa del palau per rebre'ls e fer-los molta
honor.
Entrats dins lo palau, Tirant descavalc, lo rei de Siclia e tots los altres. E
l'Emperador volt a cavall e entr per altra porta. Com fon en la gran plaa, puj alt
en lo cadafal imperial. Com los reis ab lo virtus Tirant descavalcats foren ab tota la
companyia lllur, entrant dins lo palau trobaren, a l'entrant de la plaa, l'Emperadriu
e l'excelsa Princesa ab totes les dames.
Tirant per fer major honor al rei de Siclia lo pos primer, e aprs lo rei de Fes, e
anaren a fer reverncia a l'Emperadriu e a la Princesa, e elles lo reberen ab cara
afable e feren-los molta honor. Aprs abraaren totes les dames, e Tirant ab tots
los altres seguiren aquell mateix orde. Lo rei de Siclia pres de bra, e caminant ab
suaus passos pujaren en lo cadafal on era l'antic Emperador. E feta per tots humil
reverncia, l'Emperador se llev e fu molta honor a tots, fent seure casc segons
son grau, e aix estigueren parlant e solaant ab les dames per bon espai.
Los novells hostes estaven admirats de la molta bellea de les dames e en especial
en aquell espill transcendent e de preclara virtut, l'excelsa Princesa, qui s'era
devisada en la segent forma, o s: de gonella de brocat carmes de fil d'or tirat,
ab la cortapisa llavorada per subtil artefici de perles orientals molt grosses,
mesclades ab robins, safirs e maragdes ab diversos esmalts qui es demostraven
fulles e flors de gesmir; e sobre la gonella portava una roba francesa de set negre
de molt resplandent lluor, oberta a quatre parts, e totes les obertures perfilades
d'amples randes d'orfebreria ab diversos esmalts, ab mnega e mantellina de la
dita roba, e per l'orde mateix perfilades de les dites randes e era tota forrada de
set carmes; e sobre la roba portava la devisada senyora, cenyit, un cint de fil d'or
tirat, tot sembrat de diamants, robins, balaixos, safirs e maragdes molt grossos,
qui llanaven molt gran resplandor. En los seus pits portava un relluent carboncle,
del qual del seu coll una madeixa d'or de fil tirat sostenia, e lligada a la francesa.
Sobre los seus daurats cabells, una manyosa tota plena de batents d'or e
esmaltats, que paria la sua cara que fos d'una deessa.
Havent prou festejades les dames, fon hora que digueren a l'Emperador com lo
dinar era prest. Les taules foren parades, e l'Emperador se pos en taula e fu
seure lo rei de Siclia aprs de l'Emperadriu. Aprs la Princesa e lo rei de Fes al seu
costat, e la Reina sa muller aprs d'ell.
Aquell dia Tirant volgu servir de majordom, si b l'Emperador lo preg molt que es
volgus seure, e ell jams ho volgu fer. Tots los altres barons e cavallers, en un
altre cadafal feren passar, on foren molt noblement servits, e ab molt singular
msica de ministres e d'altres innumerables esturments se dinaren ab gran trimfo.
Llevades les taules, les danses comenaren molt grans. Lo rei de Siclia suplic a
l'Emperadriu que li fes grcia de dansar ab ell, e la virtuosa senyora li reps que
gran temps havia que deixada se n'era, mas que ho faria per contentar-lo. E
dansaren los dos moltes danses, car l'Emperadriu era estada en son temps molt
agraciada e dansadora singular. Dans aprs l'excelsa Princesa ab Tirant e ab lo rei
de Fes, e lo rei de Siclia dans ab l'nclita reina de Fes. Aprs dansaren tots los
altres nobles e cavallers ab les dames.
E la plaa era plena de la popular gent de la ciutat, qui miraven la tan graciosa
festa e altres qui ballaven de diversos balls, que era una admirable cosa de veure
festa de tanta solemnitat per la molta alegria que tenien de la pau e gloriosa
victria que obtesa havien. E d'altra part, per la ciutat se feien d'altres maneres de
solaos de balls e de jocs de gran alegria, per o com la majestat de l'Emperador
havia manat que fos la festa celebrada per huit dies. De mat anaven a l'esglsia,
on se feien solemnes professons e oficis; e aprs dinar, danses e gales e coses
d'alegria.
A la nit, finides les danses, lo sopar fon prest; menjaren en lo mateix lloc ab
multitud d'antorxes e per l'orde mateix. Aprs lo sopar, donaren part a la nit,
prengueren llicncia de l'Emperador e de les dames e anaren a les posades, qui ab
gran magnificncia aparellades eren segons tals senyors eren mereixedors.
E lo virtus Tirant no volgu partir-se jams del rei de Siclia en totes aquestes
festes, ans de continu menjaven e dormien ensems per cobrir la msica que era
passada entre ell e la Princesa. Los altres, cascuns en ses posades, e en l'ordre ja
mencionat, passaren tots los huit dies festejant. E Tirant cascun dia sol.licitava ses
amors, tenint molts parlaments ab la Princesa suplicant a sa altesa dons ordre que
lo llur matrimoni vingus a llur desitjada fi perqu la temor fos apartada, que ab
reps aconseguissen virtuosos delits.
Reps la Princesa en semblant estil.

CDLI. Resposta que fa la princesa a Tirant.
-D'aquells qui ab gratitud als beneficis rebuts satisfer volen, s'espera que no
cercant la intenci de qui els benifica ab grandssima obligaci se'n recorden,
pensant quant s gran la cosa que reben, no solament de vs sobre tots sabent la
corporal vida, mas l'altra per la qual treballam eternament, sempre vivint en
gloriosa fama. Oh ms virtus que tots los mortals! No em supliqueu de cosa que jo
ms desitge en aquest mn, ni em tingau per tan ingrata que notcia no tinga dels
beneficis rebuts de vostra gran noblesa. Feu-me grcia, senyor, no s'enutge la
vostra virtuosa persona d'esperar lo terme de nostra felicitat atnyer, puix haveu
obts de mi gloriosa victria. E considerau ab cuanta glria de vostra senyoria e
dels vostres recobrats haveu tot l'Imperi, e venuts e morts tant reis e senyors
grans del poble morisc. E ara que a la senyoria vostra no resta sin de rebre la
possessi e domini de tot l'Imperi com a patrimoni vostre, e retornat a mi, qui
sou sustentaci de ma vida, vos promet de fer renunciar-vos la corona de l'Imperi,
e dar compliment al nostre desitjat matrimoni, restant vs Emperador, car la
majestat del senyor mon pare m'ho ha proms, per o com la sua edat no s
suficient per a regir
l'Imperi.
No comport lo virtus Tirant que ms parls l'excelsa senyora, sin que la sua
condici afable a tal parlar fu principi:
-De la celsitud de vostra majestat, excelsa senyora, est la mia pensa aix ab la
llengua alterada, que egualment estime difcil acceptar jo pogus vostra graciosa e
liberal oferta. E no sia plasent a la divina Potncia que permets lleixar-me fer tan
gran defalt que en vida de la majestat del senyor Emperador jo rebs la corona de
l'Imperi, ni tal defalt de mi se pogus presumir, car un senyor de tanta virtut e exel
lncia, e complit de tantes perfeccions insignes, no s mereixedor d'sser
desposset en sa vida de tal senyoria. Sol suplic a la majestat sua que em tinga per
fill e servidor, e catiu de sa filla; altra cosa ms en aquest mn no desitge posseir.
Acabant lo virtus Tirant les darreres paraules de tanta afabilitat, a l'excelsa
senyora corregueren dels seus ulls vives llgremes de verdader amor, e llanant los
seus braos sobre lo coll de Tirant, bes aquell moltes voltes. Aprs un poc espai
dix:
-Lo meu senyor e lo meu b, no s llengua mortal pogus explicar les perfeccions e
virtuts singulars que la vostra noble persona posseeix, e ara verdaderament tinc
conegut que sol e singular sou en lo mn entre los vivents. E suplic a la divina
Virtut, qui tal grcia vos ha feta aconseguir, que us guard e us defena de
tots perills, e us done llonga vida perqu el pugau honrar e servir, e fer tals obres
que a la sua Clemncia plasents sien, e us lleixe posseir per llong temps la corona
de l'Imperi grec, lo qual ab ajuda sua e ab vostres honorosos treballs haveu
guanyada, e a mi que
us puga servir en tota la vida vostra ab reps benaventurat, aix com lo vostre cor e
lo meu desitgen.
E aix es partiren ab moltes raons de consolaci.

CDLII. Com Tirant deman llicncia a l'Emperador que pogus anar a
recobrar les terres de l'Imperi, e com l'Emperador, ans que parts, l'espos
ab sa filla Carmesina.
La tenebrosa nit pass lo virtus Tirant en amorosos pensaments, desitjant que
Febo fos ats a les parts orientals demostrant los seus lluminosos raigs sobre lo
nostre horizon. E vista l'hora disposta, lo valers Capit, passejant ab suaus
passos, an davant l'Emperador e ab humil veu li fu principi a semblants paraules:
-Senyor de gran providncia, no ignora la majestat vostra la promesa fe que s
estada dada per lo Sold e lo Turc a vostra excel lncia, o s, de restituir e posar
en domini vostre totes les terres per ells ocupades e detengudes en tot lImperi
grec. Per
qu, magnnim senyor, si a la majestat vostra ser plasent dar-me llicncia, jo
partir molt prest per rebre la possessi per la majestat vostra, e recobrar per
fora o ab grat tot lo qui es pertany a l'Imperi, e ms encara. Si la fortuna nos s
favorable, se tendr tal
orde, senyor, que l'excel lncia vostra benaventuradament vivint, senyorege les
terres totes les quals possea l'emperador Justini, predecessor vostre.
E don fi a son parlar.
Resps l'Emperador en la segent forma.
-Clarament veig, virtus Capit e fill meu, l'inflamat nimo que teniu d'augmentar e
exalar la nostra imperial corona. E tenim coneguts los molts serveis e honors que
fets haveu a ns e a tot l'Imperi, de qu en restam molt obligats a la molta virtut
vostra. Car ns estimam que encara que dat-vos hagussem tot l'Imperi, fos
sufisient premi al merixer vostre, ne en lo que nos haveu servit. Per qu ns de
present vos volem fer donaci de tot l'Imperi en nostra vida a vs e als vostres. E
per tornes, vos volem dar nostra filla Carmesina per muller, si vostra virtut la volr;
car ns som ja en tal edat posat que no som per a regir ni menys defendre l'Imperi.
E tenim de la vostra virtut e cavalleria tal confiana, que ens sereu ms que fill, car
los actes que fets haveu
manifesten la glria e lo premi que sou mereixedor. E prec-vos que en a nos siau
obedient, car fent lo contrari nos enutjareu molt.
Oint lo virtus Tirant les benignes paraules de l'Emperador, llan's als seus peus e
bes aquells ab molta humilitat e amor extrema, e fu principi a semblants
paraules:
-Mon senyor, no sia plasent a la divina Potncia comportar que Tirant lo Blanc,
humil servidor de la majestat vostra, fes tan gran defalt que consents ne permets
que l'altesa vostra fos desposseda de la senyoria de l'Imperi en la vida nostra: ans
permetria pendre la mort. Emper, senyor, si la benignitat de vostra altesa me
volr fer tanta grcia e merc de voler-me dar les tornes, segons vostra majestad
ha ofert, estimaria ms que si que dveu deu imperis; e ms avant d'a no vull al
present, ni tinc creena
que en tota ma vida, servint jo a la majestat vostra, fos mereixedor de tant gran
premi.
L'Emperador lo pres del bra, vista la sua molta gentilesa, al'l de terra e bes'l en
la boca; e Tirant li bes la m. E l'Emperador pres a Tirant per la m e port'l a la
cambra de l'excelsa Princesa, qui estava en lo seu acostumat estrado ab tote les
sues dames davant ella e festejant al rei de Siclia.
Entrant lo magnnanim Emperador, tots se llevaren e feren-li molt gran reverncia.
E asseit l'Emperador en lo reposat estrado, fu seure a la sua part dreta lexcelsa
Princesa, e lo virtus Tirant a la sinestra, e lo rei de Siclia davant ells.
Lemperador, la cara girant devers sa filla, ab gest afable pronunci forma de tals
paraules:
-Ma filla, no ignorau los assenyalats servis e honors excelces que lo virtus Tirant,
que ac s, nos ha fetes, e de quants dans, e treballs, e afliccions nos ha
preservats, i a tot l'Imperi, que ha lliberat de tant mal e de tantes impressions que
ens eren fetes per la gent morisca. E com ns conegam que al seu tan merixer
ns no tingam tant que siam suficients a premiarlo, havem deliberat que ns no
tenim res ms car ne de major estima ne que ms amem que la vostra persona: li
havem feta oferta d'aquella, e us prec e us man, ma cara filla, que el vullau pendre
per marit e senyor, e ser la cosa de qu ms me poreu servir.
E don fi a son parlar. Resps lexcelsa senyora ab graciosa, afable, modesta
continena, e dix ab gran suavitat:
-Senyor de gran clemncia e benignitat, molta glria s per a mi que la majestat
vostra mhaja posada en tanta estima, que la mia persona sia suficient premi als
innumerables serveis e honors que lo valers Tirant ha fets a la majestat vostra e a
tots los de lImperi, com jo no sia mereixedora descalar-li la sabata, ateses les
tantes singularitats e vituts experimentades que per ell sn posedes, mas suplic-lo
que em vulla acceptar com a serventa e cativa sua, car jo s presta de complir tot
lo que per la majestad vostra e per sa virtud me ser manat.
Acabant l'excelsa senyora lo seu parlar, l'Emperador trams per l'arquebisbe de la
ciutad per esposar-los de continent. E pot-se considerar que no fon de poca
consolaci e alegria aquesta graciosa concrdia, que per bon espai estigueren
Tirant e la
Princesa que no es pogueren parlar: tant estaven d'amor verdadera inflamants. E
vengut lo sant arquebisbe, l'Emperador li man que esposs sa filla ab Tirant, e ell
fu son manament.
Fetes les esposalles, grandssima festa e alegria fon feta en lo palau e en la ciutat,
on foren presents lEmperador e lEmperadriu; lo rei Felip de Siclia; lo rei de Fes e
de Bogia, senyor dAgramunt, e la reina Plaerdemavida, muller sua; lAlmirall de
Tirant, marqus de Liana; lo vescomte de Branches; Hiplit, criat de Tirant; lo
cavaller Almedxer; lo cavaller Esprcius, capit de l'armada, senyor de lilla
dEspertina; Melquisedec, senyor de la ciutat de Montgata, e molts altres gran
senyors e dames e infinit poble, on se don meravellosa col laci e real gast, aix
abunds, com se pertanyia a tal esposalici, de pasta real e marsapans e altres
confits de molta estima; lorde, lo servir i los servidors, de molt trimfant e
discreta manera; la veixella dor i la dargent, molt ben obrada desmalts e
delicada forja; la tapisseria, tapits, tlems, estrados i cortines, ab tanta riquea i
pompa com jams se sia vista; la msica, partida en diverses parts per les torres e
finestres de les grans sales: trompetes, anafils, clarons, tamborinos, xaramites e
musetes e tabals, ab tanta remor e magnificncia que no es podien defendre los
trists de molta alegria. En les cambres i retrets, simbols, flautes, mitges viules e
concordades veus humanes que angelicals s'estimaven. En les grans sales, llats,
arpes e altres esturments, qui donaven sentiment e mesura a les danses que
graciosament per les dames i cortesans se ballaven.
Finalment, tanta pompa, tan gran trimfo, tanta excel lncia jams fon vista als de
la terra; e als estranys e a tots generalment fon plasent molt aquest matrimoni, per
tant com tenien singular confiana en l'esforat nimo de cavalleria del virtus
Tirant, que els faria viure ab reps benaventurat; e les grans festes aix en lo palau
com en la ciutat, qui duraren altres huit dies.
E l'Emperador cridar fu per tota la ciutat, ab moltes trompetes e tabals, que tots
tingessen a Tirant per primognit seu a Csar de l'Imperi. E fu-lo jurar que, aprs
son bit, lo tinguessen per Emperador e senyor llur. E aix fon fet, que d'aqu avant
lo novell prncep Tirant fon nomenat Csar de l'Imperi grec. La crida fon del tenor
segent.

CDLIII. La crida que l'Emperador fu fer aprs que hagu esposada sa filla
Carmesina.
Ara ojats qu un fan a saber de part de la sacra majestat de nostre senyor
l'Emperador! Com sia cosa manifesta que a tots los sbdits de la imperial corona les
grans cavalleries e actes dignes de memria de l'anims Capit e estrenu cavaller
Tirant lo Blanc de Roca Salada, per lo qual tot l'Imperi grec ha rebut, no solament
subvenci, socors, favor i contnua defensi i adjutori, mas encara lliberaci e
delliurament de tanta opressi, perill evident e certa captivitat, ha rebut encara
augment i ampliaci la corona, honor i exalament e grandssim reps, pau,
abundncia, riqueses, e finalment inestimable goig e desitjada glria; per les quals
coses, fetes a honor de Du e a til molt gran de la imperial senyoria, com los
treballs e forces de cos e dnima sien estats grandssims sens comparaci, e les
coses de virtut no deuen passar sens deguda remuneraci, havia de liberat la
imperial bondat e lliberal senyoria, de vida sua, renunciar al sobredit fams Capit
e magnnim cavaller lImperi e deguda, remuda per la sua presncia e estuciosa
cavalleria, lo qual no volent-ho acceptar en desert de la benignitat del senyor
Emperador, per honor de lantiga vellea i merixer de la sua gran senyoria, s
estat content acceptar sols la successi, com s notori a vosaltres, pobles
benaventurats, a l'esposalici de la il lustricima e crestianssima Princesa ab aquell
qui s certa esperana de tota prosperitat i glria nostra. E aix ha deliberat e
notifica, mana, intima l'altesa de nostre gran senyor l'emperador, a tots en general
e a casc en especial, que de present hajau, tingau, honreu e reputeu per dignssim
succedor e Csar de limperi grec, i esdevenidor Emperador de vosaltres al present
clarssim prncep i excel lent capit Tirant, aprs los benaventurats dies de la sua
antiga senyoria. E perqu d'a s certa la sua predita grandssima senyoria vos
alegrareu e a la divinal majesta fareu infinides llaors e grcies, ab veu de pblica
crida ne fa present a les vostres generals audiencies, a fi que neg no puga
ignorncia alegar, e aprs no digau que no us ho han notificat.
Respongueren tots a una veu: "Vixca la celestial e anglica bondat de
lEmperador, e vixca lo novell Csar de lImperi grec, honor, manteniment i
glria!"

CDLIV. Com Tirant part de Contestinoble e ab tot son exrcit an per rebre
lo rei Escariano
Publicat lo virtus Tirant novell Csar de la imperial senyoria, la majestat de
lEmperador se retragu en son trimfal palau ab totes les dames, acompanyat de
tots los reis e senyors grans, e ab lo novell Csar, qui multiplicada pena sentia en la
sua atribulada pensa com pensava en los contraris qui el llunyaven de la vista d
aquella on reposava son delit. E per atnyer ms prest lo que desitjava, volguera
partir per anar a cobrar tot lImperi greg e posar en domini de lEmperador, per on
pogus obtenir gloriosa fi en lo seu desitjat matrimoni; e d'altra part lo combatia
inestimable pena pensar en l'absncia de la sua vida, la Princesa, car viure sens ella
era impossible; e no-res-menys, fatigat de la guerra, desitjava tranquil le reps,
dubtant-se de la fortuna, que algunes vegades no permet que hom puga atnyer la
fi de les coses desitjades.
E d'altra part tenia nova com lo magnnim rei Escariano venia ab gent
innumerable, que ja era en la terra dels Pinxenais, qui afronta ab la Grcia, qui s a
deu jornades de Contestinoble, deliber lo virtus Csar deixir a rebrel ans que
ms prop sacosts a Contestinoble, perqu no tingus causa de venir fer
revrencia a lEmperador, ans lo fes anar ab ell a recobrament de limperi; car si
aplegava a la ciutat, ab les grans festes que li haurien de fer, passaria gran temps.
E clos son deliber, lo virtus Csar ensems ab los reis e grans senyors obtingueren
llicncia de la majestat del senyor Emperador e prengueren comiat de lEmperadriu
e de lexcelsa Princesa e de totes les dames, e tornaren a llurs posades per
reposar. E en la nit lo virtus Csar fu fer les lletres de creena al Sold e al Gran
Turc; e explanades en lo nostre vulgar, sn del tenor segent.

CDLV. La lletra de creena del Sold.
Baralinda, en la fe de Mafomet sobiran prncep, qui de nostres bns, tresors e
senyoria no som avars, mas en la potncia nos gloriejam: a tots los alcaids, batles,
alcadis, oficials, feels nostres, als quals presents pervendran, vos deim, notificam e
manam que, com per a la llibertat nostra e per al b de nostres sbdits aix fer-se
dega, al venturs e prsper capit Tirant, novell Csar de l'Imperi grec, degau
honrar e obeir segons que per lo nostre feel cavaller e fill del Gran Caramany,
missatger e nostreprocurador, vos ser manat, e presta execuci. Dada en los
palaus e pres de Contestinoble, en lo mes de Ramand, l'any set del nostre
regiment.
Tal o semblant lletra de la preinserta fu lo Gran Turc, en la qual s'intitulava
subjugador de la Turquia e venjador de la troiana sang; la qual, contenent en
creena al portador, qui era lo valers cavaller e prncep de Sixa, manava la
restituci e honor del grec Imperi faedora al Csar e benaventurat succedor Tirant.
Ab los quals dos cavallers, partint de la noble ciutat contestina havent pres alegre i
dolors comiat de l'Emperador, de l'Emperadriu i de la sua Princesa i esposa, fu la
vida del seu camp acompanyat de grans senyors e noble companyia. E plegant lo
Csar al seu camp, fu tocar les trompetes e man llevar lo camp. E tota la gent se
posaren en orde, que al mat segent partiren del pont e feren aquella via d'aquella
part on sabien que venien lo rei Escariano, suplicant-lo que el volgus esperar en
aquella part on rebria la sua lletra, que el seria molt prest ab ell. Eren les paraules
que contenia la lletra del segent estil.

CDLVI. Lletra tramesa per lo virtus Tirant al rei Escariano.
A lexcel lent Rei i car germ nostre darmes lo rei de Tunis e de Tremicn, prncep
e senyor de tota lEtipia.
Tirant lo Blanc de Roca Salada, Capit, Csar i succedor en tota la Grcia, al nostre
estimat germ e company d'armes, lo rei Escariano, saluts, amor i prosperitat.
Alegrant-nos molt de vostra venguda, tant com si per aquella la victria nos fos
donada, per fer-vos aquella honor i recebiment que a tan gran Rei i senyor com vs
s'esguarda, vos pregam carament que onsevulla lo nostre real estat sia com la
present vos pervendr, maneu atendar e aturar lo camp e cort vostra, e donar
aponsentament a l'excel lentssima persona vostra, com lo reps, honor e victria
dels turcs e infels sia en nostra m i pacfica senyoria. E remetent per a la vista les
altres paraules, plaer e consolaci que de nostre matrimoni e prspera
benaventurana sentireu, com aquell qui d'amor e voluntat me portau virtuosa
afecci.
Rebuda per lo magnnim rei Escariano la lletra del Csar, no fon poca la sua
consolaci, e admir's de la molta virtut e favorable fortuna del gloris cavaller
Tirant, com per la sua grandssima indstria e alta cavalleria havia obtesa trimfal
victria de tants senyors grans del poble morisc. E trobant-se lo magnnim Rei
prop d'una gran e noble ciutat nomenada Estrenes, fu aturar tota la gent sua e
aqu s'atendaren. La qual ciutat s molt delitosa, prop d'un gran riu qui per lo
costat li passa, la qual era cinc jornades de Contestinoble. Lo correu, vist atendat lo
camp, se'n torn prestament a Tirant portant-li plasent nova com lo rei Escariano
s'era aturat, vista la sua lletra, e havia parat son real camp davant la ciutat
d'Estrenes.
Partit lo virtus Tirant del seu camp ab tota la gent sua, fu la via d'una bellssima
ciutat nomenada Sinpoli; e atendat davant la predita ciutat, los dos ambaixadors
moros parlaren ab lo capit de la ciutat e manaren-li, de part del Sold e del Gran
Turc, que lliurs la ciutat e lo domini d'aquella al Csar de l'Imperi grec; e
mostraren-li la lletra de creena. Lo capit pres la lletra, bes-la e ab molta
reverncia fu-la llegir. Com fon llesta, dix que era molt content d'obeir e complir
los manaments de son senyor.
E tornada resposta al Csar, ell entr dins la ciutat acompanyat de tots los reis e
grans senyors; e pres la possessi d'aquella, e los homenatges reb d' aquells qui
eren crestians o eren estats, e los qui renegat havien fu reduir a la santa fe
catlica. Los moros fu eixir tots de la ciutat e pos-hi un bon capit cresti. E
estant lo virtus capit Tirant en la dita ciutat, li portaren les claus de deu castells
ab ses viles, donant-se a ell; Tirant los accept ab cara molt afable e ab gran
benignitat, e trasms-hi sos capitans e lloctinents per pendre los homenatges, e
fu-ne llanar tots los moros.
Partint lo Csar d'aquella ciutat, fu la via d'una altra noble ciutat anomenada
Andrinpol, abundosa de delits innumerables, la qual li fon lliurada per l'orde de
l'altra damunt dita, ab molts castells e viles que venes li eren; e feren de grans
donatius al virtus capit Tirant. E aix caminant lo poders exrcit devers aquella
part on sabien que lo magnnim rei Escariano estava atendat, molts castells e viles
se donaren al Csar, los noms de les quals m'obmet per no causar prolixitat. E tant
per ses contnues jornades caminaren, que pervengueren a mitja llengua prop la
ciutat d'Estrenes, on la host del rei Escariano reposava.
Sabent lo rei Escariano la venguda del seu car amic e germ d'armes, e que era tan
prop, cavalc cuitadament ab tots los grans senyors de la sua host, e fu la sua via,
e a mig cam s'encontraren. Descavalcaren molt prest los dos germans d'armes e
los reis, e abraaren-se de grandssima amor, e es besaren fen-se la major festa
que es pogueren fer.
Com se foren festejats, Tirant dix al rei Escariano com en companyia sua lo rei de
Siclia, lo qual ell tenia en compte de germ, e lo rei Fes, que es fes ab ells. Lo rei
Escarino an devers lo rei de Siclia e lo rei de Fes, e abra'ls e bes'ls ab molta
amor e feren-se moltes carcies. Aprs tornaren tots a cavall e ensems feren la via
de la ciutat. Com foren a les tendes del rei Escarino, lo prncep Tirant e los reis
descavalcaren a la tenda de l'nclita reina d'Etipia, la qual los reb ab cara molt
afable e els abra e bes a tots e fu-los grandssima festa.
Lo virtus prncep Tirant, aprs haver festejada la tan bella Reina, trams los
animosos barons moros ambaixadors del Sold e del Gran Turc a la ciutat, e
man'ls que els diguessen de part sua que si no es volien dar benignament, que a
la batalla s'aparellassen, ab vot que si batalla ni combat esperaven, de no pendre a
merc negun moro, aix gran com poc, que dins la ciutat se trobs.
Aplegant los ambaixadors al portal de la ciutat, demanaren del capit, que volien
parlar ab ell. Les guardes del portal feren venir lo capit a la porta, e obertes les
portes, los moros ambaixadors li presentaren les lletres de creena del Sold e del
Turc; e lo capit les reb ab aquella deguda reverncia que s'hi pertanyia; e llestes
aquelles, que manaven que ell era prest de complir tot lo que per lo Sold e lo Gran
Turc li fos manat, com ell tingus aquella ciutat per les senyories llurs.
Parl lo fill del Gran Caramany e dix:
-Capit, jo us man, per part de la gran senyoria, que vs retau la ciutat e los
homenatges al gran Csar de l'Imperi grec, e ms vos dic, per part del Csar e
capit Tirant, que si benignament no li reteu la ciutat, que no espereu d'ell alguna
merc aconseguir.
Resps lo capit e dix:
-Nobles e virtuosos ambaixadors, direu a la senyoria del Csar com jo s content
d'enseguir los manaments de mos redubtables senyors, e s prest d'obeir al Csar
aix com a persona prpia de la majestat del senyor Emperador.
E man de continent, lo capit de la ciutat, present los ambaixadors, que totes les
portes de la ciutat fossen obertes. E cobrada la resposta, lo virtus capit tirant
cavalc ab lo rei Escariano e ab los altres reis e grans senyors dels dos camps, e ab
gran trimfo, ab multitud de tabals, trompetes, clarons e tamborinos, entraren dins
la ciutat, on los fon feta honor grandssima, e foren repartits en molt ben abillades
posades e molts presents e donatius que foren fets al Csar.
E aposentats los grans senyors dins la ciutat, lo prncep Tirant fu atendar lo seu
camp davant lo rei Escariano, e tantes gents eren de cascun camp, que la tercera
part no cabera dins la ciutat, si b era molt gran e ben ordenada. E foren aqu tan
ben rebuts, que aix los de dins com los de fora foren molt ben servits e provets
abundosament de totes llurs necessitats.
E lo Csar volgu que lo rei Escariano ab la Reina reposassen aqu huit dies, per lo
llong cam que fet havien, car de la terra del rei Escariano fins all havia ms de
cent jornades. E per o com lo rei Escariano tenia grandssim desig de trobar-se en
la batalla que Tirant tenia d'haver ab lo Sold e ab lo Turc, caminava jornades
tirades e trametia correus tots dies a Tirant suplicant-lo que no dons la batalla fins
a tant que ell hi fos. E per aquesta causa lo rei Escariano tenia la gent e los cavalls
molt fatigats e havien mester reps.
E estant ab gran delit lo prncep Tirant en la ciutat d'Estrenes festejant lo
magnnim e virtus rei Escariano e la Reina, passaren entre ells moltes delitoses
paraules entre les quals lo virtus Tirant los recit tots los gloriosos actes per ell
fets aprs que ells foren partits de la Barbaria, e de les grans victries que havia
obteses dels moros, e com l'Emperador per la sua grandssima benignitat li havia
esposada sa filla Carmesina, e fet jurar Prncep e Csar de l'Imperi, e Emperador
aprs mort sua, e los pactes e convinences que tenia fets ad lo Sold e ad lo Turc,
e com li havien proms e jurat de restituir tot l'Imperi, e restaven presos ad tots los
grans senyors del poble morisc, e per aquesta causa partit era de la insigne ciutat
de Contestinoble per recobrar e pendre la possessi de totes les terres, ciutats,
castell e viles que per lo Sold e per lo Turc eren detengudes de tot l'Imperi grec.
-E per o, senyor e germ meu, suplic a la vostra molta virtut e acostumada
liberalitat, de la qual molt confie, que vullau anar ab mi en la fi d'aquesta conquesta
e dels meus treballs, car jo confie que ab l'adjutori de la divina Providncia, e ab lo
poder gran que vs e jo tenim, lo mn tot no ens por resistir, e d'altra part vos
haur a molta grcia que trametre vullau la senyora Reina a la ciutat de
Contestinoble, perqu s cert que la mia Princesa no t altre desig en aquest mn
sin de veure la sua molta gentilea, e ab molt reps estar all fins siam tornats de
la conquesta.
Reps lo rei Escariano ab paraules de semblant estil.

CDLVII. Com lo rei Escariano fon content que la Reina ans a
Contestinoble.
-Senyor de l'Imperi gerc e germ meu, la mia llengua no us podia explicar quanta
s la consolaci que t la mia nima de la vostra prspera fortuna, e podeu sser
cert que a mi la senyora vostra no em cal suplicar, sin com a sbdit, vassall e
servidor vostre me maneu. Car si en los tenebrosos llocs dels inferns volreu
davallar, vos seguir, com vos sia ms obligat que a totes les persones del mn, ni
al pare qui mha engendrat, quant ms ara en les coses tocants a lhonor e excel
lncia de la vostra virtuosa persona. E dac avant vull que maneu de mi e de la
Reina tot lo que plasent vos sia, car no tenim a fer sin obeir e servir-vos.
Lo virtus Tirant, havent odes les cortesies grans del rei Escariano, li regraci la
sua molta amor. E deliberaren de trametre la bella Reina a la ciutat de
Contestinoble, e foren posats en orde cinc-cents hmens d'armes e molts nobles e
cavallers molt ben abillats qui l'acompanyassen. Pres comiat l'nclita Reina de son
senyor lo rei Escariano, de Tirant, dels altres reis e senyors, fon acompanyada una
llegua. E Tirant e los altres, de la Reina prengueren comiat, e ella fu son cam
devers Contestinoble; e Tirant ab los altres senyors se'n tornaren a la ciutat.


CDLVIII. Com Tirant ab tota la host part de la ciutat d'Estrenes.
Partida l'nclita reina d'Etipia de la ciutat d'Estrenes, lo virtus Tirant dix al rei
Escariano:
-Senyor e germ, hora s de partir d'ac, car la gent vostra ja ser prou reposada,
car la mia nima contnuament pena pensant en l'absncia de la vista d'aquella qui
sost ma vida, e desitge sser ja tornat per dar reps e remei a la mia fatigada
pensa. No s fortuna si em comportar aconseguir tanta glria.
Resps lo rei Escariano e dix:
-Senyor germ, plcia a la Majestat divina vos faa grcia de complir-vos lo vostre
bon desig segons s estat per vostra merc ben treballat e mereixcut, e jo s molt
content que l`execuci sia presta.
Manaren de continent los magnnims dos senyors que los camps fossen llevats. E
casc pos en orde la sua gent. Partiren d`aquesta ciutat e feren la via de la
provncia de Trcia e foren en una ciutat qui es nomena Estranges, la cual era
circuda de noble mur ornat de molt belles torres ben altes ab deguda proporci,
que era un gran delit mira-la.
Aplegant lo Csar davant aquesta ciutat, trams los ambaixadors del Sold e del
Turc al capit de la ciutat, si es volia donar o si volia esperar combat. Com lo capit
vu venir los ambaixadors, puj prestament a cavall e ixqu fora la ciutat per
rebre'ls, e encontrant-se ab ells se feren molta honor.
Explicada per los ambaixadors la novella ambaixada, lo capit los dix que ell no
volia qesti ab lo Csar, ans lo volia obeir e servir, e de continent li serien oberts
tots los portals de la ciutat. Lo capit trams a la ciutat e man que tots los portals
fossen oberts. E lo capit se n'an ab los ambaixadors al camp de Tirant, e
presentant-se davant ell davall del cavall e bes-li la m e lo peu, e dix-li paraules
de semblant estil.

CDLIX. Com lo capit de la ciutat d'Estranges ret les claus e la ciutat al
Csar.
-La glria de la tua virtuosa fama, clarssim Prncep i excel lent Capit, augmenta
los nimos dels cavallers en voler-te amar e servir, car la virtut del gran Du, lo
qual tu la sua santa fe creus e defenses, tha tant prosperat que, en lo mn, de
cavalleria e de virtuts tots los altres cavallers e senyors avances. Jo s vassall e
servidor del Gran Turc, lo qual per sa gran bondat e virtut me fu cavaller indigne,
e fu-me capit daquesta ciutat, la qual li he sostenguda en tranquil le pau fins en
lo present dia. Ara la sua senyoria me mana que jo et reta la ciutat en prpia
persona de la majestat imperial, e em t per quiti de la promesa fe e homenatge
que de mi tenia. Per qu, ara de present, te ret e et lliure les claus, e suplic a la tua
gran senyoria que em vulla acceptat per vassall e servidor, car aprs Du, altre
millor senyor no podria servir, e que em vullau dar lo sant baptisme, car jo em vull
batejar ab ma muller e fills, e vull sser fidelssim vassall e servidor, car aprs Du,
altre millor senyor no podia servir, e que em vullau dar lo sant bautisme, car jo em
vull batejar ab ma muller e fills, e vull sser filedssim vassall de la imperial corona.
Reps Tirant en semblant forma:
-Dels savis hmens s`esguarda que ab llur gran discreci vnen a obtenir lo que
desitgen, e reparen los infortunis de l`adversa fortuna, mudant lo mal en major b
que no posseen. E per o, capit, perqu tinc coneguda la tua molta virtut e
discreci, accepte les claus de la ciutat e tu per vassall e servidor afectat, e de
present te conferme la capitania de la ciutat, que la tingues la majestat del senyor
Emperador e dels seus succedors, e promet-te que si la fortuna ms favorable te,
far gran senyor.
Acabant lo Csar les darreres paraules, lo moro capit, qui agenollat estava davant
Tirant, torn-li a besar lo peu e la m, e dix ab esforada veu:
-Mon senyor, infinides grcies fa a la tua gran senyoria de la merc que
matorgues per la tua gran liberalitat, no essent jo ereixedor, mas suplic al gran
Du, que ta virtut defensa, que et done tanta vida que pugues reduir tota
lamorisma a la santa fe catlica, e que jo et veja Emperador benaventuradament
regnant.
Lo virtus Tirant man que tota la gent satends davant la ciutat, e ell ab lo rei
Escariano e ab los altres reis e grans senyors entraren dins la ciutat, on foren
rebuts ab molta alegria per la popular gent grega. E feren de grans presents e
donatius al Csar, e foren dades a tots bones posades, e als de fora del camp,
fornits molt b de vitualles.
Lo mat segent, lo capit de la ciutat se n'an al Csar e suplic'l que fos de sa
merc que el fes bategar, e lo Csar man a un bisbe, que en sa companyia
portava, que torns a consagrar l'esglsia major de la ciutat, qui solia sser de
crestians, e los moros n'havien feta mesquita, e que fonts de batejar hi fossen
fetes. E lo reverent bisbe fu son manament. E consagrada l'esglsia, hi fu parar
un bell altar, on fon posada l'imatge de la sacratssima Mare de Du, senyora
nostra.
Com lo virtus Tirant sab la consagraci de l'esglsia sser feta, en companyia del
rei Escariano e dels altres reis e senyors ab lo capit de la ciutat anaren a l'esglsia,
seguint-los la major part del poble morisc de la ciutat. Com foren dins l'esglsia,
l'ofici se comen molt singular, car aqu eren los xantres de la capella de Tirant e
los de la capella del rei Escariano, e lo bisbe dix la missa, e era tanta la remor de la
plasent msica, que los moros n'estaven molt admirats e tenien notcia de la gran
perfecci de la llei crestiana.
Complit lo divinal ofici, Tirant fu batejar primer lo capit de la ciutat, e fon padr
seu lo rei Escariano, que aix ho volgu Tirant; e fon aprs nomenat mossn Joan
Escariano. Aprs fon batejada la muller, e Tirant fon padr d'aquella, la qual fon
nomenada ngela. Aprs batejaren cinc fills del capit, e Tirant, aprs que foren
batejats, los fu a tots cinc cavallers, car lo menor era de vint anys, e don'ls a tots
cavalls e armes, e foren tots bons cavallers e valentssims. Aprs se batej l'altra
morisma, que en aquell dia foren batejats dos mlia moros, per o com veren
batejar lo capit, que ells tenien per molt savi.
Aprs Tirant fu reconciliar tots los grecs qui renegat havien, e fets tots bons
crestians, juraren lo Csar en persona de l'Emperador. E tots los moros qui no
s'eren volguts batejar foren llanats fora de la ciutat. En aquesta ciutat naixqu lo
gran filsof Aristtil, e tenen-lo en estima d'un gran sant.
E estant lo prncep Tirant en aquesta ciutat atendat e reposant, trams los dos
ambaixadors moros per tota aquella terra entorn, e totes les ciutats e castells e
viles de tota aquella provncia venes trameteren les claus ab llurs sndics, qui feren
homenatge al prncep Tirant, e ell en cascuna ciutat, vila o castell mudava son
capit.
Aprs, partint de la ciutat d'Estranges, feren la via de Macednia e foren en una
ciutat qui es nomena Olmpius. E aquella ciutat pren lo nom d'una muntanya qui
prop d'ella dista, qui s de les altes del mn, qui es nomena Olmpius. Aqu foren
millor acollits e festejats que en deguna de totes les altres on estats eren, perqu
sabien que lo Csar era cosn germ de Diafebus, llur duc e senyor, e per aquesta
causa se donaren molt liberalment e ab molta voluntat. Per o com lo capit era
grec e havia renegat, feren-li molts presents e donaren-li molt gran quantitat de
tresor, per o com aquella graciosa terra era molt rica. E en breus dies tot lo ducat
de Macednia fon redut a la imperial corona.
Partint lo prncep Tirant del ducat de Macednia, feren la via de la ciutat de
Trapasonda, la qual se don de continent, car tant era lo poder que lo Csar
portava que posava espant a tota la morisma del mn, car passats quatre-cents
mlia combatents eren tils; on havia de moltes nacions de gents, que no era ciutat
ni fortalea alguna que tingus atreviment d'esperar combat. E tota la provncia de
Trapasonda, en espai d'un mes, se foren tots donats al Csar.
Aqu foren portats tots los cavallers qui per lo Sold eren detenguts presos, dels
quals era estat capit Diafebus, duc de Macednia, qui foren portats de la ciutat
d'Alexandria, on presos estaven, lo nombre dels quals era cent huitanta-tres
cavallers; tots los altres ab l'altra gent eren morts en la batalla i en la pres, que
n'hi havia morts molts. La causa per qu foren all aportats fon com, aprs que lo
Sold e lo Turc Foren presos, Tirant trams una galiota ab un cavaller del Sold en
Alexandria ab apres manaments de part del Sold als seus alcaids, que prestament
trametessen los cavallers presos, per terra, en aquella part on sabrien que fos lo
Csar; e aix arribaren en la ciutat de Trapasonda, on lo Csar reposava, e foren
per ell molt ben rebuts.
Lo virtus prncep Tirant deman qual era lo duc de Macednia, e fon-li portat
davant; i estava tan desfressat, que jams l'haguera conegut, car venia ab la barba
fins a la cinta e los cabells fins a les espatles, magre, descolorit e tot mudat de la
sua bella fesomia, vestit ab un alborns groc, ab una tovallola al cap blava. E tots
los altres cavallers en semblant forma devisats.
Com lo duc de Macednia fon davant lo Csar, llan's als seus peus per voler-los-
hi besar. E lo Csar al'l de terra e bes'l en la boca, corrent los seus ulls vives
llgremes; e llanant adolorits sospirs, ab veu piadosa pronunci paraules de
semblant estil.

CDLX. Paraules de consolaci e d'amor verdadera que dix Tirant al duc de
Macednia.
-No em comporta la sang ni l'amor que en veure la vostra persona los meus ulls
puguen retenir aquelles llgremes que lo meu piads cor plorar no cessa. Gran
alteraci i moviment de dolor m'ha portat la vostra presncia, per los manifests
senyals de tristor, treballs i afanys que en vostra cara se demostren, los quals, puix
per mi ab tanta virtut i pacincia los haveu sostenguts, humilment vos demane me
vullau perdonar. E ab tot que a Nostre Senyor Du sia estat plasent, per los meus
defalliments a vs e a mi punir e donar penitncia, emper no deconfiant jams de
la sua infinida potncia i misericrdia, ara de novell goig nos alegra, havent-nos
donat gloriosa victria, recuperaci de l'Imperi e llibertat vostra, que per a mi s
molt cara i de major contentaci, ab tot que la lliberaci dels altres ensems no
menys me delita. Alegrau-vos, doncs, cosn germ, que viva s la Duquessa e molt
vos saluda; preniu aquesta lletra que la sua honestat vos envia.
Resps lo Duc, destil lant los seus fondos ulls amarssimes llgremes:
-Senyor Tirant, no s de menor alegria la vostra vista que fon la venguda del nostre
Redemptor als catius presoners e antics pares nostres detenguts en lo baix
purgatori. Tant han cridat les nostres doloroses veus, que han pogut arribar a les
vostres orelles. B siau vengut, cosn germ senyor, novell goig i singular delit de
la nostra plorosa vista! Vs sou l'exalament de la santa fe, vs sou la glria i
reparaci dels crestians, vs sou la nostra vida i lo tresor de nostre rescat. Vs
haveu obertes les nostres fosques presons, i haveu romput les nostres forts i
estretes cadenes. Los treballs i afanys passats no sn alguna cosa en comparaci
de tant descans e consolaci com de present nos haveu presentada. D'ara avant, si
per vs, senyor havem a soferit alguna fatiga, no pot sser que no em delite, puix
al servei vostre s'esguarde, qui sou la fi i terme de nostra benaventurana.
Lleg lo Duc la lletra de sa muller, la qual en la segent forma escrita se mostrava.

CDLXI. Lletra tramesa per la Duquessa de Macednia al Duc, son marit.
Goig i tristor ab tant extrem m'han combatuda que per miracle s viva la vostra
Estafania. Mostrar-vos-ho ha la mia descolorida cara quan per vostra vista lo meu
temers cor haur cobrada la perduda alegria. Escriure-us ara los enuigs, treballs i
pensaments que perdent a vs m'han acompanyada, no s possible, car la fora
gran d'aquests mals deixa turmentada la mia pensa e aix afligit lo meu enteniment
que no s qu us diga. Demane-us de merc, agenollada als vostres peus i besant
les cadenes que ensems a vs e a mi estrenyen, vullau aprs de la rebuda llibertat,
molt prest venir a llibertar la mia perillosa vida, la qual ab un sols tardar poreu de
certa mort fer mereixedora, car ab tot la presncia del novell Csar sia vostra
lliberaci e vida, no s dubte, senyor, que sols la vostra vista s aquella que tendr
propietat de llibertar-me, i al so de la vostra veu eixir de trista pres la mia
ressuscitada vida. No fa menci dels meus afanys perqu els prengau en compte
d'amor, com sia e fra estada contenta soferir-ne de majors per defendre-us dels
vostres, los quals grandssims treballs i dolors vostres sol sn dignes de plnyer i
dsser recitats considerant que la vostra virtuosssima persona de tot b, de tota
glria i prosperitat s mereixedora. I quals ulls porien sser eixuts mirant tan
excel lent Duc i senyor catiu dinfels, subjugat a naci tan baixa? Qual cor tan fort
i dur que fos no es rompria per sobres dolor, atenent que vs, senyor, siau
maltractat i desservit, posat en contnua tribulaci i misria? E com, senyor,
pensau que los ulls del meu poc enteniment no us puguen veure en aquell lloc on la
vostra magnnima persona s detenguda? Jo us veig, senyor, ab los cabells llargs i
desbaratats, la barba cobrint la major part de la vostra bella cara, estesa per los
pits, on diverses vegades ha reposat la vostra Duquessa. Contemple encara,
senyor, que els vostres fondos ulls, i la gran flaquea de la vostra carn, i lo
descoloriment daquella, encara que lo gest no us ha llevat de gran senyor i la
presncia; emper manifestant-se en tal esguard la gran aflicci de vostre nimo,
defall lo meu cor, arrape la mia cara, desbarate i arranque los cabells del meu cap
per sentir part dels treballs vostres, en los quals plnyer i contemplar, lo dolre i
plorar a manera de delits ho estime. La groga e sotil sobrevesta vostra, tacada de
moltes llgremes; la tovallola blava que estreny lo vostre cap, mereixedor
d'imperial corona, han desguarnit i despullat la mia nima de tota glria. Per tenir
conformitat ab vs, senyor, s estada vestida de continu la mia afortunada persona
d'un aspre cilici la carn, i per hbit d'un fort burell a manera de sac, per significar la
veritat del meu gran treball i terrible pena que per vs, senyor, pregant, sospirant i
gemecant comportava. Per les vostres cadenes un nuat e fort cenyil ha estreta la
mia turmentada persona; per los vostres grillons s anada descala; per la vostra
pres he renunciat al mn, ab solemne vot de jams deixar aquesta devota casa e
fort religi, fins que per vs, senyor, sia demanada la vostra Duquessa, de la qual
no sols senyorejau l'nima e les potncies d'aquella, mas encara lo cos: essent
vostre per amor i per obligaci de lcit matrimoni, vos ne ser feta prompta e liberal
restituci. Veniu, doncs, senyor; veniu, esperana mia, clau de les mies presons,
ceptre de la mia senyoria, corona de la mia glria, un sol goig de les mies tristors!
Veniu, duc de Macednia, senyor Diafebus, i sereu lo clar dia que foragitar les
tenebres de la mia escura mit!
Terrible plor e forts gemecs donava lo duc de Macednia, tant per la vista de son
cosn germ Tirant, com encara per la llibertat que cobrava, mas sobretot per lo
contengut en la lletra de la Duquessa, la qual singularment amava.

CDLXII. Com tots los altres presoners vingueren a fer reverncia al prncep
Tirant.
Mas no tard un poc que lo marqus de Sant Jordi se present davant lo virtus
Tirant, e donant del genoll en la dura terra fu infinides grcies a la sua senyoria
com per ell era estat lliberat. E lo prncep Tirant, ab cara afable e ab molta
demostraci d'amor, lo llev de terra e bes'l en la boca.
Aprs del Marqus se present lo duc de Pera, son germ, e lo Prior de Sant Joan, e
tots los altres cavallers per orde. E lo Csar los reb molt benignament e ab
grandssima amor, faent-los aquella honor que coneixia eren mereixedors.
Lo duc de Macednia an a fer reverncia al rei Escariano, e al rei de Siclia, e al rei
de Fes, e tots li feren grandssima honor per lo seu molt merixer e perqu sabien
que era cosn germ del prncep Tirant.
No fon poc sol lcit lo Csar de fer vestir tots los cavallers qui eren venguts en
companyia del duc de Macednia, car molt prest foren vestits e abillats e posats en
orde, casc segons son grau; e els don armes e cavalls dels millors que tenia, que
en restaren tots molt contents. E festej'ls molt aqu per la molta alegria que tenia
de llur lliberaci, donant-los tots aquells delits que podia e fent-los ben pensar, per
la molta flaquea que tenien, perqu prestament fossen tornats en llur bona
disposici.
E lo virtus prncep Tirant trams un correu ab una lletra de consolaci a l'afligida
duquesa de Macednia, qui estava molt adolorida per la pres del Duc, son marit,
car de quantes festes eren estades fetes en la ciutat de Contestinoble, jams era
volguda eixir per sser en les festes; e per o lo virtus Csar la volgu consolar
fent-li present com molt prest li trametria lo Duc, son marit.
E perseverant lo Csar en les delitoses festes, atur en la ciutat damunt
mencionada fins a tant que lo duc de Macednia ab los de sa companyia foren en
disposici de poder partir.


CDLXIII. Com la reina d'Etipia arrib en Contestinoble e l'honor que li fon
feta.
Partida que fon la il lustrssima reina d'Etipia de la ciutat d'Estrenes, camin tant
per ses delitoses jornades fins que fon prevenguda prop de la insigne ciutat de
Contenstinoble.
Sabent la majestat de l'antic Emperador la sua venguda e que era molt prop de la
ciutat, trams a dir a sa filla Carmesina que ixqus defora per a recebir-la. E
l'excelsa Princesa, molt contenta de tal nova, s'abill e pos's molt en ordre,
acompanyada de l'nclita reina de Fes e de la duquessa de Macednia e de cent
dones d'estat e de cent donzelles molt ricament abillades e devisades d'estranya
manera. Acompanyaven l'excelsa senyora molts nobles hmens e gran cavalleria.
Ab tal trimfo ixqu de la noble ciutat per distncia d'una llegua, per o com la
Princesa tenia extrem desig de veure aquesta agraciada Reina, per la molta bellea
que d'ella havia ot mencionar; e per la molta amor que era certa que Tirant
portava al rei Escariano e la Reina, dispongu's en fer-li la la ms honor que fer
pogus.
E ans que l'excelsa senyora ixqus de la ciutat, trams una molt rica tenda, tota de
brocat carmes, brodada e llavorada de diversos animals e ocells per art de molt
singular artifici, que la parassen a una llegua lluny de la ciutat. E plegant l'excelsa
Princesa a la tenda, descavalc e pos's dins ab totes les dames. E podeu
contemplar la singularitat d'aquesta tenda quant era gran, que aprs hi cab la
reina d'Etipia ab totes les sues dones e donzelles.
Restada la Princesa, pass avant la cavalleria fins que foren junts ab la Reina; e per
tots fon feta deguda reverncia a la Reina, e ella salud a tots ab afabilitat honesta;
e cavalcant tots ensems, prevengueren al lloc on la parada tenda estava.
Digueren a l'agraciada Reina com dins aquella tenda era la Princesa; prestament la
Reina descavalc ab totes les dones e donzelles sues, e entr dins la tenda. La
Princesa se llev a ab suaus passos an fins a mitja tenda; e plegant la Reina
davant la Princesa don dels genolls en la dura terra, e l'excelsa senyora la pres per
lo bra, llev-la de terra e bes-la tres voltes en senyal de molta amor; pres-la per
la m e fu-la seure al seu costat.
E per quant la Princesa, perqu era senyora de noble enteniment e discreci, en lo
passat temps havia aprs de molts llenguatges per la prctica dels estrangers qui
per la causa de la guerra eren venguts en la cort de la majestat de l'Emperador,
pare seu, e molt ms que sabia parlar la llengua llatina per haver aprs de
gramtica e poesia, e la reina d'Etipia, quan proms a Tirant que deliber d'anar a
Contentinoble per sser a la solemnitat de les sues bodes ab la Princesa, aprs de
gramtica e parlava ab molta grcia la llengua llatina, la Princesa e la Reina se
parlaren de moltes cortesies segons que entre galants dames s'acostuma.
E la Princesa estava admirada de la molta bellea que la Reina possea, e
considerava en si jams semblant d'aquesta no haver vista ni tenia creena que la
sua bellea fos res en esguard d'aquesta. E d'altra part la reina d' Etipia estava
espantada de l'extrema bellea de la Princesa, e deia que ab veritat se podia dir que
en tot l'univers mn tanta grcia ni bellea no poguera sser trobada en un cos
mortal, car ms paria anglica que humana.
Aprs que per un poc espai hagueren estil de gentils paraules raonat, pujaren a
cavall les dues deesses mirant-se contnuament l'una a l'altra ab delit singular. E
totes les dames cavalcaren aprs d'elles. E l'excelsa Princesa fu son poder que la
Reina d'Etipia ans a la part dreta, e la Reina no ho volgu comportar.
La Princesa la pres per la m, e aix anaren fins a la ciutat, e plegant al portal
trobaren l'Emperador e l'Emperadriu, qui els esperaven a cavall. La Reina s'acost
al l' Emperador, per voler-li besar la m, e la benignitat del valers senyor no ho
volgu consentir, sin que l'abra ab amor a fable. Aprs an la Reina a
l'Emperadriu e volgu-li besar la m, e Emperadriu no ho consent, mas bes-la
tres voltes en la boca per mostrar-li major amor; e per tots fon singularment
reverida.
L'Emperador e L'Emperadriu se posaren primers; aprs, la Princesa e la Reina
d'Etipia, e la Reina de Fes e la duquessa de Macednia; e totes les dames seguien
aprs: ab tal ordre cavalcaren tots fins a l'imperial palau, ab infinit poble qui els
seguien. E descavalcats, pujaren en l'abillat palau, on fon donada a l'nclita Reina
una rica cambra molt singular, emparamentada de draps d'or e de seda perqu
pogus reposar e reparar, segons consuetud de les galants dames. E aqu aquell dia
ab gran magnificncia fon servida de totes coses necessries a la humanal vida, ab
gran magnitud e abundncia. E foren dades singulars posades a tots aquells qui
venguts eren ab la tant agraciada Reina, aix als hmens com a les dames.
Lo segent dia la mejestat de l'Emperador, per millor poder festejar la Reina,
volgu que ixqus a menjar en la gran sala, la qual ixqu molt ben abillada ab totes
les sues dames. E al dinar, l'Emperador la fu seure al costat de l'Emperadriu, e
aprs d'ella sigu la reina de Fes, e aprs la duquessa de Macednia, e davant la
reina d'Etipia seia la Princesa. E davant la taula de l'Emperador, a l'altre cap de la
sala, menjaven los nobles e cavallers qui venguts eren ab la reina; e en l'altra part,
les dones e donzelles, aix les de l'Emperadriu e de la Princesa com les de la reina
d'Etipia. E los ministres, per trones que eixien en la sala, sonaven, e la msica era
tan gran en la sala, de tantes natures d'esturments, que era cosa de gran
admiraci als onts; e ab aquell trimfo se dinaren, servits molt noblement de molts
cavallers e gentilshmens, molt ben abillats ab robes d'estat de xaperia e de
brocat, ab grosses cadenes d'or al coll. E servia de majordom aquell dia lo virtus
Hiplit, ms galant que tots en estranya manera.
Llevades les taules, comenaren a dansar, e la reina d'Etipia se fon molt ben
abillada e devisada ab gonella d'un verd brocat, ab l'ampla cortapisa de robins,
diamants e maragdes, la roba de doms negre, les obres del doms cobertes
d'orfebreria ab esmalts, llavorat per art de subtil artifici; ab una grossa cadena d'or
al coll, tota esmaltada ab grossos robins e diamants engastats en ella; e al cap
sobre los cabells, qui parien prpiament madeixes d'or, portava sol una coroneta
feta de perles molt grosses e de diverses pedres fines que llanaven molt gran
resplendor; e en lo front, un fermall de molt gran estima. E totes les sues
donzelles, molt ben abillades, aix les blanques com les negres, per o com ella en
portava d'unes e d'altres; les blanques eren del regne de Tunis, e les negres eren
del regne d'Etipia; les quals eren totes filles del grans senyors.
A tots los de la cort paria d'inestimable bellea aquesta Reina, e tenien diversos
parlaments los uns ab los altres dient que molta virtut possea Tirant que hagus
rebutjat requesta de tan bellssima senyora com aquesta, com tots eren certs que
la Reina l'havia request que fos son marit e senyor del regne de Tunis e de tota la
Barbaria, e que per amor de la Princesa ho havia deixat.
E venint a notcia de la Princesa aquets parlaments, fu tot son esfor de
manifestar-ne la veritat; car com les veien separades deien que tanta bellea
possea com a Princesa, e com s'estaven prop, la grandssima bellea de la Princesa
apagava la de la Reina en tanta quantitat que tots ne coneixien la gran dife rncia.
E aix totes molt ben abillades, dansaren aquell dia ab losgalants. E estant en lo
millor de les dases entr per la sala uncorreu molt cuitat qui deman la duquessa
de Madecnia, e fon-li mostrada. Lo correu s'agenoll davant ella e don-li la lletra
que portava, e dix-li:
-Senyora, albixeres demane a vostra senyoria, car jo us porte nova com lo senyor
duc de Macednia s posat en llibertat e s ab lo Csar en la ciutat de Trapasonda
ab tots los altres presoners.
La Duquessa en aquell cas, de sobreabundant alegria no li pogu respondre, ans
esmortida caigu; e fon aqu molt gran desbarat en les danses, que tots se
deixaren de dansar, e cuitaren a portar aiguarrs, llanaren-li'n per la cara, e
recobr l'esperit; enper per espai d'una hora estigu que no pogu parlar, tenint
contnuament la lletra estreta en la m. E cobrada la natural coneixena, obr la
lletra que lo Csar li trametia; lleg aquella, qui contenia paraules de semblant estil.


CDLXIV. Lletra tramesa per lo prncep Tirant a la duquessa de Macednia.
Recordant la tristcia vostra, he donat grandssima diligncia en recobrar-vos lo
major goig de vostra vista. Senyora Duquessa, ms cara que germana, despullau e
bandejau del votre cor tota manera d'enutjosos pensaments, i rebeu lo present de
novella alegria. Lo vostre Duc i senyor, cosn germ i ms acostat a la mia amor de
tots los altres, s llibert, s alegre, s en tota sanitat i honor, prosperitat e
convalescncia, e aix per satisfer al desig d'aquell i vostre, ser molt presta la
nostra tornada. Alegrau-vos dons, puix ell s'alegra, que set goigs per aquell deuen
sser causa de vostra molta alegria: goig de la perduda captivitat, goig de la
llibertat e recobrada alegria: goig de la sanitat, goig de lhonor, goig de la presta
tornada, goig de la riquea, i trimfo, goig de la benaventurada e gloriosa vida que
us resta. Ell mateix vos ser lletra, sol jo us he deliberat escriure per guanyar les
estrenes de vostra benevolena. A la majestat imperial ni a altra persona no s
necessari escriure per lletra, com de paraula poc temps passar avisarem la sua
altesa, e alegrarem als qui nostre b i honor afectadament desitgen.
Vist per l'egrgia Duquessa lo contengut en la lletra, fu portar mil ducats i don'ls
al correu, lo qual fu infinides grcies a la Duquessa e se nan molt alegre e
content. La conhortada Duquessa se llev e, agenollant-se devant la majestat de
l'Emperador, dona-li la lletra, e l'Emperador la lleg, e fon molt aconsolat de la bona
e benaventurada nova, e prestament trams per totes les esglesies de la ciutat que
tocassen totes les campanes.
E fon feta molt gran alegria per tota la ciutat, aix per la venguda de la reina
d'Etipia com per la lliberaci dels presoners crestians, car la popular gent
s'esforaven en festejar perqu veien que serien posats en tranquil le reps e vida
benaventurada; emper per llurs pecats no perms la divina Providncia que molt
los durs.
E havent molt festejats lo Csar al duc de Macednia e als altres companyons seus,
dona'ls llicncia, e partint de la ciutat de Trapasonda feren la via devers la insigne
ciutat de Contestinoble. E caminant per llurs jornades pervengueren a la noble
ciutat, on foren rebuts ab honor excelsa per la majestat de l'Emperador e per
lEmperadriu, e per totes les dames, e en especial sobre tots aquell egregi bar duc
de Macednia, qui per la Duquessa, muller sua, font molt festellat, aix com aquella
qui l'amava ms que a la sua vida. E per la venguda dels presoners les festes foren
refrescades en la cort de l'Emperador.
E lleixant-me de recitar les amigables e curials festes que la imperial majestat feia
a la reina d'Etipia e a l'egregi duc de Macednia, e a tots los altres barons e
cavallers, per no tenir prolixitat tornar a recitar los singulars actes de
benanveturat prncep Tirant e del rei Escariano, que van a recobrar les terres qui
solien sser subjectes a l'Imperi grec.

CDLXV. Com lo Csar, aprs que fon partit de Trapasonda, cobr moltes
provncies qui eren de l'Imperi.
Aprs la partida de l' egregi duc de Macednia, ab los altres seus companyons, de
la ciutat de Tapasonda, lo virtus prncep Tirant fu prest llevar los dos camps e
orden e fu ordenar al rei Escariano tota la gent, que cascun capit ab sa
esquadra parts. E aix molt ben ordenats, l'una esquadra aprs l'altra, partiren e
feren llur via devers la terra de Bendn, qui distava d'all sis jornades, en la qual
plegant lo Csar ab tot son exrcit, se donaren per manament del Sold e del Turc.
E rebuts los homenatges per lo Csar e lloctinents seus, e posats capitans en les
ciutats e forces, passaren avant e recobraren tota la provncia de Blagai, e tota la
terra de Brina, e tota la terra de Foixa, e tota la terra de Bocina, car cascuna terra
d'aquestes s una gran provncia ab moltes ciutats, castells e viles, que en cascuna
d'aquestes provncies sn; e totes de bona voluntat se donaren al Csar, perqu
solien sser subjectes a l'Imperi grec e tenien molta voluntat de tornar-hi per la
mala senyoria que tenien dels moros.
E partint lo Csar d'aquelles provncies, recobr moltes altres ciutats, o s, la
ciutat d'Arcdia, e la ciutat de Megea, e la ciutat de Turina.
E d'aqu fu la via del regne de Prsia, e pres-lo tot per fora d'armes, per o com
no era en domini del Sold ni del Turc, ans tenien rei per si. E pres e subjug la
gran ciutat de Tauris, qui s ciutat molt delitosa e de moltes mercaderies; e la
ciutat de Boterna, e la ciutat de Senoreiant, per on passa lo gran flum de Fison.
Moltes altres ciutats pres e subjug en lo regne de Prsia, que lo llibre no
menciona, mas aquestes sn les principals e majors. E moltes altres provncies e
terrres conquist lo virtus princep Tirant, e un al domini e senyoria de lImperi ,ab
molt gran trimfo e victria que seria gran fatiga de recitar, car per sa indstria e
alta cavalleria ell recobr tota la Grcia e l'sia Menor, e tota la Prsia, e tot lo
Salnic (qui s Galpol), la Morea, lArca, lo cap de lArca, Valona. E per semblant,
per mar trams lo seu estol, que tenia en Contestinoble, per pendre les illes, e per
capit lo seu Almirall, lo marqus de Liana, lo qual per sa virtut e saber pres totes
les illes que sser solien de l'Imperi, los noms de les quals sn aquestes: Calistres,
Colcos, Oritige, Tesbrie, Nimocha, Flaxen, Meclotapace, e moltes altres illes que lo
llibre no recita per no tenir prolixitat.

CDLXVI. Com l'Almirall ab trimfo de gran victria torn en Contestinoble,
e l'Emperador per premiar-lo li espos la filla del duc de Pera, nomenada
Elisea.
Complides les honoroses conquestes per lo virtus Almirall de les illes qui solien
sser de la corona de l'Imperi, e subjugades aquelles, qui per fora, qui per grat, ab
gran trimfo se'n torn ab tot l'estol en la ciutat de Contestinoble; e entrant per lo
port llanaren moltes bombardes e ab multiplicades veus saludaren la insigne
ciutat. Los pobles corriren a la muralla per veure l'estol entrar, faent molt grans
alegries. L'Almirall ixqu en terra acompanyat de moltes cavallers e gentilshmens
molt ben abillats e anaren a fer reverncia a la majestat de l'Emperador, lo qual los
reb ab cara molt afable e ab gran humanitat, e tots li besaren lo peu i la m.
E l'Emperador fu grcia a l'Almirall, marqus de Liana, que fos governador de
totes les illes qui eren subjectes e en domini de l'Imperi, e Almirall major seu, a ell i
a tots los succedors seus, e li consignabva sobre totes les illes cent mlia ducats de
renda cascun any; e don-li per muller una singular donzella, criada de
l'Emperadriu, nomenada la bella Elisea, filla del duc de Pera, que no en tenia ms
d'aquesta; lo pare era viudo, que havia treballat gran temps que la Princesa fos sa
muller, e per la venguda de Tirant ell la perd.
Lo virtus Almirall fu infinides grcies a la majestat de l'Emperador, de les grcies
que li havia astorgades, e bes-li lo peu e la m altra volta, e fon ms content de
posseir la bella dama que los cent mlia ducats de renda. La majestat imperial los
fu de continent esposar, e foren renovellades les grans danses e festes, car no
havia molts dies que vengut era l'egregi duc de Macednia e lo duc de Pera, pare
de la donzella, e lo marqus de Sant Jordi, qui li era oncle, e lo Prior de Sant Joan
de Jerusalem, e molts altres nobles i cavallers qui eren eixits de catiu.
E l'excelsa Princesa s'esfor, per amor de les dues reines, sser contnuament en
les danses e festes, per aquelles magnificar. E la majestat de l'Emperador, per voler
premiar a molts nobles e cavallers d'aquells qui eren eixits de pres, los col loc en
honrats matrimonis ab donzelles de gran estima, totes criades de l'Emperadriu e de
la Princesa; e don'ls a casc grans heretats ab qu podien honradament viure. E
festes les esposalles de tots, porrogaren les bodes per haver major honor lo dia que
lo prncep Tirant pendria benedicci ab la Princesa. E fortunada no ho perms, que
a un cos mortal dons tant delit e glria en aquest mn, com natura humana no fon
creada per Du per haver beatitud ni glria en aquest mn, mas per fruir la glria
de parads. E en a neg no pensa, car los hmens virtuosos fan cascun dia actes
insignes e dignes d'immortal recordaci, aix com fu aquest magnnim e virtus
Prncep e estrenu cavaller, Tirant lo Blanc, qui per sa grandssima cavalleria e alt
enginy conquist tants regnes e redu infinits pobles en la Barbaria e en la Grcia a
la santa fe catlica, e no pogu veure la fi del que tant havia desitjat e treballat.


CDLXVII. Com pres a Tirant lo mal del qual pass d'aquesta vida.
No cosent entre tants altres treballs d'aquest sia delliure que puga la cansada m
retraure de pintar en blanc paper la humana desconeixena de fortuna, ab tot ques
el record dels gloriosos actes de Tirant nova dolor me preenten, com premi no han
pogut atnyer; mas perqu sia exemple manifest als esdevenidors, que no confien
en la fortuna per haver grans delits e prosperitats e per aconseguir aquells pedre lo
cos e l'nima, los quals per folla e desordenada ambici caminen ab allenegants e
perillosos passos, d'on se por seguir que los vans, pomposos hmens qui de
continu llur estimada fama molt cerquen, despendran en va l'intil temps de llur
miserable vida.
Com, doncs, lo Csar, havent conquistat e recobrat tot lImperi e subjugades
moltes altres provncies circumvenes, e sen torns ab molt gran trimfo e victria
a la ciutat de Contestinoble ab lo magnnim rei Escariano en sa companyia, e ab lo
rei de Sicila, e lo rei de Fes, e molts altres reis, ducs, comptes e marquesos, e
innumerable cavalleria (qui venien ab ell per ser en les grandssimes festes que es
devien fer per la sua venguda e per amor del rei Escariano, e, ms, per la
celebraci de les bodes de Tirant, neg no el vogu lleixar), lEmperador, avisat de
la sua venguda, li feia aparellar molt grandssima festa, e fu rompre vint passes
del mur de la ciutat perqu pogus lo virtus Prncep entrar ab lo carro trimfal.
E com Tirant fos a una jornada prop de Contestinoble, en una ciutat qui es
nomenava Andrinpol, atur's aqu per ocom l'Emperador li havia trams a dir que
no entrs fins a tant que ell lo hi tramets a dir.
E estant lo virtus Csar en aquella ciutat ab molt gran delit, e cercant deports e
plaers e passejant-se ab lo rei Escariano e ab lo rei de Siclia per la vora d'un riu qui
passava per d'un costat dels murs de la ciutat, pres-lo passejant tan gran mal de
costat e tan poders, que en braos l'hagueren a pendre e portar dins la ciutat.
Com Tirant fon en lo llit, vengueren los sis metges que ell portava, dels singulars
del mn, e quatre del rei Escariano, e feren-li moltes medecines, e no li podien dar
remei neg en la dolor.
Llavors Tirant se tingu per mort e deman confessi. Feren-li venir prestament lo
confessor que ell portava ab si, qui era un bon religis de l'ordre de Sant Francesc,
mestre en la sacra Teologia, home de grandssima cincia. Com lo confessor fon
vengut, Tirant confess b e deligentment tots sos pecats ab molta contrici car
l'extrema dolor que passava era en tanta quantitat que ell se tenia per mort, veent
que, per molt que los metges li fessen, la dolor contnuament augmentava.
E estant lo Csar en la confessi, lo rei de Fes trams un correu molt cuitat a
l'Emperador significant a sa majestat com lo Csar estava molt mal, que los seus
metges no li podien dar remei alg, per qu el suplicava fos de sa merc que hi
tramets molt cuitadament lo seus, que en dubte estava que hi fossen a temps.
Aprs lo Csar haver confessat, fu-ne portar lo precis cos de Jesucrist, lo qual
mirant, ab gran devoci e llgremes, dix moltes oracions, entre les quals ab
grandssima devoci dix les segents paraules.


CDLXVIII. L'oraci que dix Tirant davant lo Corpus Domini.
-Oh Redemptor de l'humanal llinatge, Du infinit sobre natura, pa de vida, tresor
sens preu, joiell incomparable, penyora segura dels pecadors, certa e infal lible
defensa!Oh vera carn i sang del meu Senyor, anyell mansuet i sens mcula ofert a
la mort per donar-nos eterna vida! Oh clar espill on la divina e infinida
mesericrdia se representa! Oh Rei dels reis, a qui totes les creatures obeeixen!
Senyor immens, humil, dol i benigne! I com por jo regraciar a la vostra senyoria
la tanta amor que a mi, frgil creatura, haveu mostrada? No solament, Senyor, per
los meus grans pecats sou vengut del cel en la terra, prenint aqueixa preciosa carn
en lo ventre de la sacratssima Verge Maria, mare vostra, i enaprs nat Du i hom,
subjugant-vos a les mundanes misries per pagar los meus defalliments volgus
comportar aspres turments, cruel passi e dura mort, posant en creu la vostra carn
sacratssima, mas encara aquella mateixa carn m'haveu deixada per medecina
esperitual i salut de la mia infecta e maculada nima. Infinides grcies, Senyor, vos
sien fetes de tals i tants beneficis. Encara, Senyor, vos regracie les grans
prosperietats que en aquest mn m'haveu donades, e us suplique tan humilment
com puc que, puix de tants perills m'haveu delliurat (e ara me donau mort
regoneguda, la qual jo accepte ab molta obedincia, puix aix plau a la vostra
santssima senyoria, en remissi e penitncia dels meus defalliments), me vullau
donar, Senyor, dolor, contrici i penediments dels meus pecats per atnyer de vs
absoluci e misericrdia. Aix mateix, Senyor, m'ajudeu e em conserveu en la fe, en
la qual com a catlic cresti vull viure e morir, i em doneu la gran virtut
d'esperana perqu confiant de la infinida misericrdia vostra encs de caritat,
plorant i planyent los meus pecats, confessant, lloant, beneint e exalant lo vostre
sant nom, esperant i demanant vnia e absoluci, alt en parads pervinga a l'eterna
beatitud e glria.
E dites aquestes paraules, ell reb ab moltes llgremes lo cos precis de Jesucrist,
que tots los qui en la cambra eren deien que aquest no demostrava sser cavaller,
mas un sant home religis, per les moltes oracions que dix davant lo Corpus. Com
hagu donada refecci a l'nima, fu-se venir lo seu secretari e fu e orden son
testament en presncia de tots los qui ab ell eren, lo qual era del tenor segent.

CDLXIX. Lo testament que fu Tirant
Com sia certa cosa lo morir, e a la creatura racional incerta l'hora de la mort, e com
dels savis s'espera proveir a l'esdevenidor per o que, acabat lo peregrinar daquest
miserable mn, tornant al nostre Creador, davant la sua sacratssima Majestat,
pugam donar compte i ra dels bns que ens sn acomanats; e per amor d'a, jo,
Tirant lo Blanc, del llinatge de Roca Salada e de la Casa de Bretanya, cavaller de la
Garrotera i Prncep i Csar de l'imperi grec, detengut de malaltia de la qual tem
morir, emper en mon seny, ferma e ntegra e manifesta paraula; presents mos
senyors e germans meus d'armes lo rei Escariano e lo rei de Sicila, e lo meu cosn
germ, lo rei de Fes, e molts altres reis, ducs, comtes e marquesos; en nom del
meu senyor Jesucrist fa e ordn lo present meu testament e darrera voluntat.
En lo cual pos marmessors meus, e del meu present testament executadors
elegesc, o s la virtuosa exel lent Carmesina, princesa de l'Imperi grec e esposa
mia, e l'egreri e car cosn germ meu Diafebus, duc de Macednia, als quals suplic
carament tinguen la mia nima per recomanada.
E prenc-me per la mia nima, de mos bns, cent mlia ducats, que sien distributs a
coneguda e voluntat dels dits meus marmessors. E, ms, suplic als damunt dits
marmessors, e els done crrec, que facen portar lo meu cos en Bretanya, en
l'esglsia de Nostra Senyora, on jaen tots los del meu parentat de Roca Salada,
com aquesta sia ma voluntat.
E, ms, vull e man que de mos bns sien donats a casc de mon llinatge qui es
trobaran presents en lo meu bit, cent mlia ducats. E, ms, lleix a casc de mos
criats e servidors de casa mia, cincuanta mlia ducats. E de tots los altres bns e
drets, meus, los cuals mitjatant lo divinal adjutori jo m'he sabuts guanyar, e per la
majestat del senyor Emperador m's estada feta grcia, fa e instituesc hereu meu
universal a mon criat e nebot Hiplit de Roca Salada, que aquell en lloc meu sia
posat, e succeesca, aix com la mia persona a fer d'aquells a totes ses voluntats.
Aprs que Tirant hagu fet son testament, dix al secretari que escrivs un breu a la
Princesa en de semblants paraules.


CDLXX. Breu de comiat trams per Tirant a la sua princesa
Puix la mort a mi s vena que ms aturar no puc, no em resta ms, per complir
mon viatge, sin sols pendre de vs, senyora de preclara virtut, mon darrer, trist e
dolors comiat.
Puix la fortuna no vol ni ha perms que jo, com a indigne e no mereixedor, haja
pogut atnyer a vs, qui reu lo premi de mos treballs, e no em dolguera tant la
mort si en los vostres braos hagus finida ma vida trista e dolorosa; mas suplic a
vostra excelsa senyoria que no us deixeu de viure, perqu, en premi de la molta
amor que us he tenguda, siau en record e tingau per recomanda la mia pecadora
nima, la qual ab molta dolor torna al seu Creador, qui la m'havia comanda.
E puix ma fortuna no em consent poder-vos parlar ni veure,qui crec freu estada
remei e estalvi a ma vida, he deliberat escriure-us breu, perqu la mort no em vol
ms porrogar; almenys que siau certa de ma extrema passi, e sser ats al darrer
terme de ma vida. No us puc ms dir, que la molta dolor que tinc no ho consent.
Sol vos suplic e de grcia vos deman, que per recomanats tingau mos parents e
servidors.
Lo vostre Tirant, qui besant peus e mans, la sua nima vos comana.


CDLXXI. Com l'Emperador trams lo duc de Macednia e Hiplit ab los
metges, e com Tirant, fent-se portar a Contestinoble, en lo cam pass
d'aquesta vida.
Aprs que lo prncep Tirant hagu fet son testament, preg molt al rei Escariano, e
al rei de Siclia, e al rei de Fes, que el fessen portar a la ciutat de Contestinoble ans
que passs d'aquesta vida, car la major dolor que tenia era com moria sens veure
la Princesa; e tenia creena e devoci que la sua vista bastava en donar-li salut e
vida.
E per tots fon deliberat de portar-lo-hi, atesa la molta voluntat que li veien. E los
metges ho lloaren, per o com lo tenien per mort, e creien que per la molta
consolaci que hauria de la vista de la Princesa, a qui ell en extrem amava, natura
podia obrar ms que totes les medecines del mn. E prestament lo posaren en unes
andes, e a coll d'hmens lo portaren molt reposadament. E fon acompanyat de tots
los reis e grans senyors, solament ab cinc-cents hmens d'armes. Tota l'altra gent
rest en aquella ciutat.
Com l'Emperador hagu rebuda per lo correu la lletra del rei de Fes, fon posat en
gran agonia e pensament. E lo ms secret que pogu, trams per los seus metges,
e per lo duc de Macednia e per Hiplit, e mostr'ls la lletra del rei de Fes; e
preg'ls que prestament cavalcassen per anar-hi. Lo duc de Macednia e Hiplit,
sens dir res a neg, ixqueren de l'imperial palau e feren llur cam ab los metges,
car l'Emperador tenia dubtes que si la Princesa ne tenia sentiment, que s'esmortiria
e seria molt perillosa.
Com lo duc de Macednia e Hiplit ab los metges foren a mitja jornada de
Contestinoble, encontraren a Tirant en lo cam e descavalcaren, e les andes foren
posades en terra. Lo duc de Macednia s'acost a Tirant e dix-li :
-Cosn germ, senyor, com est vostra senyoria?
Resps Tirant:
-Cosn germ, singular plaer tinc com vos he vist ans de la mia fi, car jo estic al
darrer extrem de la mia vida, e prec-vos que em beseu vs e Hiplit, car aquest
ser lo darrer comiat que de vosaltres pendr.
E lo Duc e Hiplit lo besaren ab moltes llgremes. Aprs los dix Tirant com los
comanava la sua nima e la Princesa, muller sua, que aquella tinguessen ms cara
que la sua prpia persona. Lo Duc li resps:
-Senyor cosn germ, un cavaller tan anims com vostra senyoria s'esmaia tan
fort? Confiau de la misericrdia de Nostre Senyor, que ell per la suau clemncia e
pietat vos ajudar e us dar sanitat presta.
E estant en aquestes paraules, Tirant llan un gran crit dient:
-Jess, fill de David, hages merc de mi! Credo, proteste, confesse, penit-me,
confie, misericrdia reclame. Verge Maria, ngel Custodi, ngel Miquel emparau-
me, defeneu-me! Jess, en les tues mans, Senyor, coman lo meu esperit.
E dites aquestes paraules ret la noble nima, restant lo seu bell cos en los braos
del duc de Macednia.
Los plors e los crits foren aqu molt grans per tots los que all eren, que era una
gran compassi d'oir, per o com per tots era amat lo prncep Tirant.
Com hagueren molt plorat e cridat, lo rei Escariano crid al rei de Siclia, e al rei de
Fes, e al duc de Macednia, e a Hiplit, e alguns altres, e, apartats a una part,
tingueren consell qu era de fer, e foren tots d'acord que lo rei Escariano ab los
altres de la companyia acompanyassen lo cos de Tirant fins a la ciutat, e que no
entrassen dins per o com lo rei Escariano no s'era vist ab l'Emperador, e no era
temps ni lloc, ab la tribulaci, de veure's. E, ms, deliberaren d'embalsamar lo cos
de Tirant per o com lo tenien de portar en Bretanya.
E partiren ab lo cos, del lloc on Tirant era finat, e feren la via de la ciutat de
Contestinoble. Com hi foren arribats, fon ja gran hora de nit. Plegats al portal de la
ciutat, lo rei Escariano pres comiat del rei de Siclia, e del rei Fes, e del duc de
Macednia, e d'Hiplit; e ab la sua gent se'n torn a la ciutat d'on era partit, fent
molt grans lamentacions, car lo rei Escariano amava en extrem a Tirant. E los altres
posaren lo cos de Tirant dins la ciutat, en una casa, on per los metges fon
embalsamat.
Aprs que l'hagueren embalsamat, vestiren-li un gip de brocat e una roba d'estat
de brocat forrada de marts gebelins; e aix el portaren a l'esglsia major de la
ciutat, o s, de Santa Sofia. Aqu li fon fet un cadafal molt alt e gran, tot cobert de
brocat, e sobre lo cadafal, un gran llit de parament molt noblement emparamentat
de draps d'or ab son bell cortinatge del drap mateix; e aqu posaren lo cos de
Tirant, sobre lo llit, gitat, ab espasa cenyida.
E com l'Emperador sab que Tirant era mort, dolent-se de tan ran desaventura
esquin's la imperial sobrevesta, e davallant de la imperial cadira, lamentant-se
per la mort de Tirant, dix les segents paraules.

CDLXXII. Lamentaci que fu l'Emperador per la mort de Tirant.
-Hui s lo jorn que es perd lo nostre ceptre, i del meu cap la trimfant corona
prostrada veig en terra. Del nostre cos lo bra dret nos defall, i lo pilar en lo qual lo
nostre estat segurament recolzava s derrocat per tu, fortuna adversa. Oh injusta
mort, que robant una vida, innumerables guiatges de viure als trists infels
atorgues! Oh enemiga mort, que deixant a mi viure, mortal pena i eterna
m'atorgues! Has mort a Tirant per matar l'emperador de Contestinoble; jo s la
mort, e viva per a sempre de l'estrenu Tirant la glria i la fama. Oh celestials
jerarquies, feu novell goig rebent entre vosaltres i col.locant lo benaventurat
cavaller en lo nombre dels elets mereixedor de premi! I vosaltres, prnceps de
tenebres, alegrau-vos, si alegria vos s atorgada, puix s mort aquell per qui la
santa religi crestiana tan gran argument de cascun jorn prenia. Alegren-se encara,
finalment, totes les enemigues nacions, puix aquell vencedor e invencible Tirant, a
qui la ferocitat e uni de tots los infels sobrar no fon posible, ara sobrat i venut per
la mort, d'extrem goig lo seu morir vos dna causa. Sol jo, desert Emperador, dec
celebrar les exquies de tanta tristcia: doncs perda's lo sol de nostra vista, cobrint
aquella espessa boira i nvols, perqu la clara lluna d'aquell claror no puga pendre,
perqu lo mn restant tot en tenebres sia cobert de negra sobrevesta. Moguen los
vents aquesta ferma terra, i les muntanyes altes caiguen al baix, i els rius corrents
s'aturen, i les clares fonts mesclant-se ab l'arena, tals les beur la terra de gent
grega, com a trista tortra desemparada de l'esps Tirant, per senyalar la dolor del
qual les sobredites coses se segueixquen, i la gran mar als peixos desempare. I en
aquest temps, cantau, belles serenes, los mals tan grans que sentiu en la terra!
Cantau playent la mort d'aquest que entre els vivents un fnix s'estimava! Adulen
los animals, cessen los cants melodiosos dels ocells, e prenguen per habitaci les
desertes silves. Muira jo, e ir als regnes de Plut, de tanta dolor portant
ambaixada; far que Ovidi del meu Tirant dignssims versos esmalte. Despullau a
mi durades robes, i dels palaus lleven les riques porpres, cobriu-me prest d'un
aspre cilici. Visten-se tots de fort i negra mrrega, sonen ensems les campanes
sens orde, dolga's tothom de tanta prdua per a raonar la qual ma llengua s feta
escassa.
En tal plant pass l'Emperador la major part de la nit; e venint lo dia an a
l'esglsia per fer-li l'honor e fer-li molt gran sepultura ab les obsquies
acostumades als grans senyors.
La Princesa, que vu que tota la gent plorava, estava molt admirava. Deman e
volgu saber de qu ploraven los del palau e les sues donzelles. Tingu pensament
que no fos mort son pare l'Emperador, e llev's en camisa molt cuitada: fu-se a la
finestra e vu lo duc de Macednia, qui anava plorant e arrancant-se los cabells del
seu cap, e Hiplit e molts altres, qui ab les mans s'arrapaven la cara e dant del cap
per les parets.
-Per un sol Du vos prec -dix la Princesa- vosaltres me vullau dir la veritat. Quina
s la causa de tanta novitat e tristcia?
Parl la viuda de Montsant e dix:
-Senyora, no s'excusa que no hajau de saber qualque hora. Tirant s passat
d'aquesta present vida en l'altra, e ha pagat son deute a natura. E hora de mitjanit
l'han portat a l'esglsia per donar-li eclesistica sepultura segons ell s mereixedor.
All s l'Emperador, lo qual plora e fa molt gran dol de la sua mort, que deg no el
pot aconsolar.
La Princesa estec sens record neg: ni plor ni pogu parlar, sin que sanglotant e
sospirant, aprs un poc espai dix:
-Dau-me les mies robes que lo meu pare m'havia fetes fer per a la solemnitat de
les mies bodes, que encara no les m'havia vestides, qui eren de molt gran estima.
E foren-li portades prestament. Com les s'hagu vestides, dix-li la viuda de
Montsant:
-E com, senyora, en la mort d'un tan admirable cavaller, mort en servei de la
majestat del senyor Emperador e vostre, vos vestiu e abillau aix com si ansseu a
bodes! Tots los altres van vestits de mrregues de dol e de tristor, que no es neg
qui de plorar abstenir-se puga; e vostra altesa, qui se'n deuria ms sentir e
senyalar, vos sou abillada, cosa que jam viu fer ni he ot dir ni sia estat fet.
-No cureu, na viuda- dix la Princesa-, jo me'n senyalar com ser l'hora.
Com se fon lligada, ab totes les sues dones e donzelles davall de l'imperial palau
l'entristida senyora e ab cuitats passos de dolorosa angstia an-se'n a l'esglsia on
era lo cos del seu Tirant.
E pujada en lo gran cadafal, com vu lo cos de Tirant, lo cor li pens esclatar, e la
ira li esfor l'nimo, que puj sobre lo llit ab tals contrasts, los ulls corrent vives
llgremes, llan's sobre lo cos de Tirant, e ab tals paraules, de contnues llgremes
acompanyades, fu principi a la segent lamentaci.

CDLXXIII. La lamentaci que fu la Princesa sobre lo cos de Tirant.
-Oh fortuna monstruosa, ab variables diverses cares, sens reps, sempre movent
la tua inquieta roda contra los miserables grecs, has poderosament mostrat lo pus
alt grau de la tua iniqua fora, envejosa dels animosos e enemiga als flacs! No
desdenyes venre, e dels forts destruts trimfar te delita! No havia prou durat dol
i tristor del meu germ i de la dolor qui per tot l'Imperi era, e ara ho has volgut tot
aterrar? Aquest era sustentaci de ma vida, aquest era consolaci de tot lo poble e
reps de la vellea de mon pare. Aquest darrer dia amarg de la tua vida, s estat
darrer de tot lo nostre Imperi i de la nostra benaventurada casa. Oh durs fats
cruels e miserables, e com no permets que jo, ab les mies desaventurades mans,
pogus servir aquest gloris cavaller! Deixau-lo'm besar moltes vegades per
contentar la mia adolorida nima!
E besava lo fred cos l'afligida senyora ab tanta fora que es romp lo nas, llanant
abundosa sang, que los ulls e la cara tenia plena de sang. No era neg que la ves
lamentar, que no llans abundoses llgremes de dolor. Aprs torn a dir:
-Puix la fortuna ha ordenat e vol que aix sia, los meus ulls no deuen jams alegrar-
se, sin que vull anar a cercar l'nima d'aquell qui solia sser meu, Tirant, en los
llocs benaventurats on reposa la sua nima, si trobar-la por. E certament ab tu
vull fer companyia en la mort, puix en la vida, que t'he tant amat, no t'he pogut
servir. Oh vosaltres, dones e donzelles mies no ploreu! Estotjau aqueixes
llgremes a ms desitjada fortuna, car molt prest plorareu lo mal present ensems
ab l'esdevenidor: basta que jo plore e lamente, perqu aquests sn mals meus. Ai
trista de mi! Que jo plore e cride: on s lo meu Tirant?, e tinc-lo davant los meus
ulls mort e tot ple de la mia sang. Oh Tirant! Rep los besars e los plors e sospirs
ensems, e pren aquestes llgremes, car tot quant te d m's restat de tu, car
llavors la mort s desitjada com la persona mor sens temor. Lleixa'm la camisa que
et don per consolaci mia, que aprs ser mesa en la tomba tua e mia, llavada ab
les mies prpies llgremes e netejada del rovell de les tues armes.
E dites aquestes paraules, caigu sobre lo cos esmortida. Fon llevada prestament
de sobre lo cos, e per los metges ab aiges cordials e altres coses fon retornada. E
cobrat lo record, no tard sobre lo cos mort la ja quasi morta senyora llanar-se e
la boca freda besar de Tirant; romp los seus cabells, les vestidures ensems ab lo
cuiro dels pits i de la cara, la trista sobre totes les altres adolorida; i estesa sobre lo
cos, besant la boca freda, mesclava les sues llgremes calentes ab les fredes de
Tirant. E volent pronunciar no podia ni sabia tristes paraules a tanta dolor
conformes. I ab les mans tremolant, los ulls de Tirant obria, los quals primer ab la
boca, aprs ab los seus ulls besant, aix d'abundants llgremes omplia, que
semblava Tirant, encara mort, plorant la dolor de la sua Carmesina viva, planyent
deplorava. E sobre totes plorant sang, que d'aigua les llgremes ja tenia despeses,
lamentava sobre lo cos aquella que sola perdia, aquell qui per ella havia perdut la
vida, e ab paraules que les pedrenyeres, los diamants e l'acer bastarien a rompre,
en senblant estil planyent deplorava

CDLXXIV. Altra lamentaci que fa la Princesa sobre lo cos de Tirant.
-Fretura de paraules causa que les dolors no sn raonades segons l`extrem en qu
turmenten, e aquest s lo mal que entre tots a mi ms agudament turmenta, que si
totes les parts de ma persona, deixant llur prpia forma, en llenges se convertien,
no bastarien lo grau de ma dolor, segons que en ma adolorida pensa descansa,
raonar. Car moltes vegades la msera pensa pronosticant adevin los dans que
l'adversa fortuna procura ab tristor que lo meu cor miserable turmenta, no ignorant
de tal dolor la causa, com tinc per cert lo gran infortuni que ma vida assalta, car del
retret de la mia nima dolorosos sospirs expiren, e los meus ulls fonts d`amargues
llgremes brollen, e ab dolor que lo meu cor esquinant travessa. E no et penses,
nima mia, de Tirant llarg espai jo et detinga, comporta al teu cos e meu jo done
sepultura, perqu una glria o una pena aprs la mort sofiren les dues nimes, les
quals un amor havien lligat en vida, aix los cossos morts abraats estaran en un
supulcre, e nosaltres en glria, vivint junts en una mateixa glria.
E aprs dix:
-E qui ser aquell qui grcia em far qui ports la mia nima all on es la de
Tirant? Ai trista de mi, en fort planeta naixqu! Dia era egipciac, lo sol era eclipsi,
les aiges eren trboles e los dies foren caniculars. La mia mare gran dolor sent en
lo dia del meu naixement, e de mort sobtada pens morir. E ja fos jo morta en
aquell dia trist perqu no hagus sentida la grandssima dolor que ara sent la mia
nima adolorida. E tu, regidor del sobiran cel, poders Rei de la cort celestial, suplic
a la tua majestat sacratssima que tots aquells sien defraudats qui m'empediran
que jo era no muira .
LEmperador, afligit de les lamentacions de sa filla, dix:
-Jams hauria fi lo dol e plor de ma filla, car lo seu veure li s eternal vida. Per o,
los meus cavallers, preniu-la e portau-la al meu palau en les sues cambres per
fora o per grat.
E aix fon fet. E lo pare atribulat anava aprs d'ella dient:
-Tothom, trist e miserable, pren gran consolaci en veure plorar e llanar moltes
llgremes e oir grans crits e lamentacions, e porem ben dir: mort s lo pilar qui
sostenia la cavalleria! E vs, ma filla, qui sou senyora de tot quant jo he, no faau
tal capteniment de vs mateixa, car la vostra dolor s mort per a mi, e no vullau
manifestar a tothom la vostra dolor, car moltes vegades cau la pena sobre aquell
qui la tracta. E si us penediu del mar que feu, ignocenta deveu sser de la culpa.
Lleixau-vos de plorar e mostrau a la gent la vostra cara alegre.
Reps la Princesa:
-Ai Emperador, senyor, engendrador d'aquesta miserable de filla! E b pensa
vostra majestat aconhortar la mia dolor! Aquest pensava jo fos consolaci mia. Ai
trista, que no puc retenir les mies llgremes, que aigua bullent par que sien!
Lo mesqu de pare, com vu que sa filla e les altres dones totes estaven fent gran
dol e plant, no pogu aturar en la cambra: de sobres de dolor se n'an. E la
Princesa s'assigu sobre lo llit
e dix:
-Veniu, les mies feels donzelles, ajudau-me a despullar, que prou temps tendreu
per a plorar. Llevau-me primer lo que porte al cap, aprs les robes e tot quant vist.
E compongu lo seu cos en la ms honesta manera que pogu, e dix:
-Jo s Infanta esperant senyorejar tot l'Imperi grec; s forada de moure a tots los
que ac sn a digna dolor e pietat per la mort del virtus e benaventurat cavaller
Tirant lo Blanc, qui ens ha lleixats atribulats, la qual tribulaci tornar tota sobre
mi. Oh lo meu Tirant, per dolor de la tua mort les nostres mans dretes firen los
nostres pits, e rompam les nostres cares per fer major la nostra misria, car tu eres
escut de nosaltres e de tot l'imperi! Oh espasa de virtut, gran era lo nostre mal
que ens estava aparellat! E no penses, Tirant que sies caigut de la mia memria,
car tant com la vida m'acompanyar lamentar la tua mort. Doncs, les mies cares
donzelles, ajudau-me a plorar aquest poc temps que deu durar ma vida, que no puc
molt ab vosaltres aturar.
Los crits e plors foren tan grans, que feien tota la ciutat resonar. Com veien la
princesa quasi ms morta que viva, maleen la fortuna, que en tan gran agonia les
havia condudes, e veien los metges, qui deien que de dona mortal eren tots los
seus senyals, que tanta dolor tingu de la mort de Tirant, que per la boca llanava
viva sang.
Entr per la cambra la dolorosa Emperadriu, sabent que sa filla tan mal estava.
Com la vu en tal punt estar, pres tanta alteraci que no podia parlar, e aprs un
poc espai, cobrats los sentiments, dix semblants paraules:
-Mitigant los treballosos assalts que lo femen coratge desesperades eleccions e
molt greus enuigs procurant infonen grcia en lo turmentat esperit meu, que les
mies justes afliccions que per si piadoses causar deuen en lo teu noble coratge
animoses compassions introduesquen, e acompanyat les mies doloroses llgremes
e aspres sospirs, venuda de la justa petici mia, hages merc de tu e de mi. Oh
filla mia! s aquest lo goig e l'alegria que jo esperava haver de tu? Sn aquestes
les npcies que ab tanta consolaci ton pare e jo e tot lo poble espervem de tu?
Sn aquests los dies assignats de celebrar npcies imperials? Sn aquests los
tlems que acostumen posar a les donzelles lo dia benaventurat de les sues bodes?
Sn aquests los cants que s'acostumen de cantar en tals festes? Digau, ma filla,
sn aquestes aquelles alegres consolacions e benediccions que pare e mare donen
a sa filla en aquell dia del seu reps? Ai trista msera, que en mi no hi ha altre b
sin dol, afany e amargor, e trist comport, e a cascuna part que em gire no veig
sin mals e dolors! Veig lo pobre d'Emperador, qui en terra est gitat: veig les
dones i donzelles, totes escabellonades, ab les cares totes plenes de sang, ab los
pits descoberts e nafrats van cridant per lo palau manifestant a tot lo mn la llur
dolor, e veig los cavallers e grans senyors: tots fan un dol, tots se lamenten,
torcen-se les mans, arranquen-se los cabells del cap. Quin dia s tan amarg e ple
de tanta tristor! Veig tots los rdens dels frares venir ab veus doloroses, e no s
neg puixa cantar. Digau-me, quina festa s aquesta, que tots la colen?
Escassament neg no pot parlar sin ab cara de dolor. Ai, b s trista la mare qui
tal filla pareix! Prec-vos, ma filla, que us alegreu, e dau remei e comport en
aquesta dolor, e dareu consolaci al vell e adolorit de vostre pare e a la trista e
desaventurada de vostra mare, qui ab tanta delicadura vos ha criada.
E no pogu ms parlar: tant la dolor la constrenyia.

CDLXXV. Resposta que fa la Princesa a l`Emperadriu, mare sua.
-Si l'esperana de morir no em detingus - dix la Princesa -, jo em mataria. Com
me pot dir vostra excel.lncia, senyora, que jo m`aconhort e m'alegre, que haja
perdut un tal cavaller, qui m'era marit e senyor, qui en lo mn par no tenia? Aquest
s qui en sa tendra joventut subjug ab la virtut sua terres de pobles molt
separats, la fama del qual ser divulgada en gran duraci de segles o de milenars
d'anys, la virtut del qual comen eixir en grans victries. Aquest s qui no ha
temut escampar la sua prpia sang en camps de batalla. Aquest s lo qui ha
venjades les injries que han rebudes los grecs en los fets de les armes. Aquest s
lo qui encal ardentment los que eren vencedors, e foragit de tota Grcia, qui ha
per nosaltres obteses e venudes tantes batalles. Aquest s qui tragu de catiu de
poder d'infels tants nobles barons, cavallers e gentilshmens, e els restitu en llur
primer estat. Aquest s qui torn a no res nostres treballs, que no era neg qui
tingus gosar de defendre's. Aquest s qui ha esvades les hosts de nostres
contraris, e ha subjugats e presos los majors senyors de tot lo poble morisc. Per
qu em cal tant parlar? Que jo no deig haver temor de morir. ni excusar-me'n dec,
per fer companyia a un tan valers cavaller e entre tots los altres singular, car
aquest ha multiplicat e ajustat temps a la mia misria, e no dec tembre res que de
mal sa. Miserable cosa s haver temor de o que hom no espera haver res. Oh
dolor! Manifesta los meus mals, car no s dona ni donzella en lo mn qui puga
sser dita miserable sin jo. Doncs, donem obra ab acabament al cam que havem
comenat, car la vida se concorda ab la mort. Feu-me venir ac lo meu protector
pare e senyor, perqu veja la mia mort e la fi que far, per o que li reste alguna
cosa de sa filla.
Com lo trist de pare, fou vengut, suplic'l benignament se volgus gitar a la un
costat, e l'Emperadriu a l'altre; e ella estava enmig, e pres-se a dir paraules de
semblant estil.

CDLXXVI. Com la Princesa orden la sua nima e volgu confessar los
pecats pblicament
-No dubtes, coratge temers, de fer lo que tens en la voluntat; umple la boca de
paraules favorables a la tua atribulada pensa en llaor e glria tua e d'aquell fams
cavaller Tirant lo Blanc, qui d'nimo e benignitat passava tots los altres cavallers,
apte e destre ms que tot altre. No li mancava altra cosa, per sser complit de
totes les perfeccions e grcies, sin una poca de sang real que hagus tengut. Ara
deixem les vanitats d'aquest mn e faam lo que tenim de fer; car jo conec que la
mia nima del meu cos partir-se vol per anar all on s la de Tirant. Per qu us
prec a tots que en faau prestament venir lo meu pare confessor. (Qui era lo
guardi del monestir del gloris Sant Francesc, gran doctor en la sacra teologia,
home de santssima vida.)
Com fon vengut, la Princesa li dix :
-Pare, jo vull fer confessi general en presncia de tots los que ac sn, car puix no
he hagut vergonya de cometre los pecats, no vull haver vergonya de confessar-los
pblicament.
E dix en la segent forma :
-Jo, indigna pecadora, me confs a Nostre Senyor Du e a la sacratssima Verge
Maria, mare sua, e a tots los sants e santes de parads, e a vs, pare espiritual, de
tots los meus pecats que contra la majestat del meu senyor Jesucrist he comesos.
E primerament confs que crec b e fermament en tots los sants articles de la
santa fe catlica e en tots los sants sagraments de santa mare Esglsia; e en
aquesta santa fe vull viure e morir, oferint e presentant-los a mon Du e a mon
Creador, protestant ara e en l'hora de la mia mort, que jo no hi consent, ans ara
per llavors, he per revocat e anul.lat tot o que sia contra aquella. E, ms, pare
meu, confs jo, indigna pescadora, haver pecat, car he pres del tresor de mon
pare, sens llicncia e voluntat sua, per dar a Tirant perqu es mostrs, entre los
altres senyors de l'Imperi, ms ric e liberal. E per o, senyor Emperador, suplic a
vostra majestat de voler-me perdonar, e vaja en remuneraci del tot que vostra
altessa m'havia de dar. E deman-ne perd a Nostre Senyor Du, e a vs, pare de
confessi, penitncia, car jo de bon cor me'n penit. E, ms, pare meu, he pecat
greument, car consent que Tirant, marit e esps meu, prengus la despulla de la
mia virginitat ans del temps perms per la santa mare Esglsia, de qu me'n penit
e en deman vnia e perd al meu senyor Jesucrist, e a vs, pare, ne deman
condigna penitncia. E, ms, pare, me confs com no he amat a mon Du e
Creador, ne servit en aquella manera que devia ne s obligada, ans he desps la
major part del meu temps en vanitats i en coses intils a la mia nima, per qu en
deman vnia e perd a Nostre Senyor, e a vs, pare, condigna penitncia. E, ms,
pare, me confs com no he feta ne servada aquella honor, amor e obedincia que
s tenguda al senyor mon pare e a la senyora ma mare, aix com bona filla e
obedient deu fer, ans algunes vegades he passats sos manaments, en gran dan de
la mia nima, de qu en deman vnia e perd a mon Du e Creador e a ells, e a
vs, pare, condigna penitncia. De tots los altres pecats que he fets, cogitats e
obrats, los quals a present no tinc en record, mas tinc en prepsit de confessar-los
si tinc temps ni em vnen a la memria, mas suplic a la misericrdia del meu
senyor Jesucrist que, per la sua clemncia e pietat e per los mrits de la sua
sacratssima passi, los me vulla perdonar. E deman-en ara a vs, pare, penitncia;
car jo me'n penit de bon cor e de bona voluntat, e volguera no haver-los fets.
Llavors lo confessor li fu fer la confessi general, e aprs l'absolgu a pena e a
culpa, car bulla tenien del Papa que tots los emperadors de Contestinoble e llurs
descendents, en l'article de la mort se podien fer absoldre a pena e a culpa. E
aquesta grcia havien obtesa per l'Imperi rom que havien donat a l'Esglsia.
Com l'absoluci fon feta, la Princesa deman li fos portat lo precis cos de Jesucrist,
e ab molta devoci e contricci reb aquell, que tots los que en la cambra eren
estaven admirats de la gran constncia e fermetat d'animo que la Princesa tenia, e
les moltes oracions que dix davant lo Corpus, que no fra cor de ferro en lo mn
qui os semblants paraules, que no abunds en moltes llgremes.
Com la Princesa hagu dada refecci a l'nima, ella se fu venir lo secretari de
l'Emperador, e gir's a son pare e dix-li semblants paraules:
-Pare e senyor, si a la majestat vostra ser plasent, jo voldria dispondre de mos
bns e de la mia nima. (Car la Princesa tenia un gran comdat qui havia nom de
Benaix, e moltes robes e joies qui eren de gran estima.)
L'Emperador li resps:
-Ma filla, jo us done llicncia de fer tot lo que a vs ser plasent, car perdent a vs,
jo perd la vida e tot lo b d'aquest mn.
E la Princesa lo hi regraci e li'n fu infinides grcies. E gir's al secretari e dix-li
que continus lo seu testament en estil de semblants paraules.


CDLXXVII. Lo testament de la Princesa.
Com totes les coses mundanals sien transitries e allenegables, e deg qui sia en
carn posat a la mort escapar no puixa, ans li s certa cosa lo morir, e les persones
svies deuen dispensar e proveir en l'esdevenidor, perqu, complit lo temps del
peregrinar d'aquest miserable mn, tornant al seu Creador ab molta alegria, puixa
dar bon compte de la sua nima; e per amor d'a, jo, Carmesina, filla del
serenssim emperador de Contestinoble e princesa de l'Imperi grec, detenguda en
malaltia de la qual desitge e s certa de morir, emper en mon bon seny, ferma,
entegra e manifesta paraula, en presncia de la majestat del senyor Emperador,
pare meu, e de la serenssima Emperadriu mare e seyora mia, e ab llur lbera
voluntat: en nom del meu senyor Du Jesucrist, fa e ordn lo present meu
testament e darrera voluntat mia.
En lo qual pos marmessor meus, e del meu present testament executadors, l'egregi
Diafeus, duc de Macednia, e l'egrgia Estefania, muller sua, als quals suplic
carament tinguen la mia nima per recomanada.
E suplic als damunt dits marmessors e els man, a crrec de llur nima, que facen
posar lo meu cos ab lo de Tirant ensems en aquell lloc on Tirant ha manat que sia
posat lo seu; car puix en vida no haven pogut estar ensems, almenys que los
cossos en la mort sien units fins a la fi del mn.
E, ms, vull e man que lo comdat meu sia venut, e totes les mies robes e joies, e
los preus que n'eixiran sien repartits en casaments a totes les mies donzelles,
segons l'estat e condici de cascuna, a coneguda de mos marmessors. E que per
l'nima mia distribuesquen de mos bns lo que ells coneixeran que sia faedor.Tots
los altres bns e drets meus, los quals tinc en l'Imperi grec, fa e instituesc heurea
mia universal la preclarissima Emperadriu, mare e senyora mia, que aquella en lloc
meu sia posada e succeesca en tot l'Imperi, com la mia persona, a fer d'aquell e de
tots los drets meus a ses prpies voluntats.
Com la Princesa hagu ordenat de sos bns e de la sua nima, pres comiat de
l'Emperador, pare seu, besant-li les mans e la boca moltes vegades, e per semblant
a l'Emperadriu, sa mare, demanant-los ab molta humilitat perd e a la llur
benedicci.
-Oh trista, msera de mi! -dix la Princesa-. Jo veig l'Emperador ms mort que viu
per ocasi mia. D'una part me tira la mort de Tirant, e de l'altra lo meu pare;
cascuna part me ven.
E lo miserable de pare, trist e ple d'margues llgremes, com vu estar sa filla en
passament, que ab gran pena podia parlar, e li hagu ot dir tantes adolorides
paraules, e vu lo gran plor que era en la cambra e per tot lo palau, ab gran
torbaci e fora de seny, quasi mig mort, se volgu llevar del llit per anar-se'n. E
caigu en terra, car fall-li l'esperit. E aix esmorit, lo prengueren en
braos.Passaren-lo en una altra cambra, e posaren-lo sobre un llit, e aqu fin sos
darrers dies, ans que sa filla la Princesa.
Los crits foren molt grans per la mort de l'Emperador, que fon forat que vingus a
notcia de l'Emperadriu e de la Princesa. L'Emperadriu cuit tant com pogu, e ja
fon passat l'Emperador d'esta vida.
Pensau la miserable senyora quina devia estar: veure morts marit, filla e gendre!
Neg no em demane de semblant dolor com aquell palau era. E tanta tribulaci
venir en un dia!
Dix la Princesa:
-Ajudau-me a seure en lo llit e oireu les mies paraules. B sabeu tots generalment
com, per mort de l'emperador, pare meu, jo s succedora en l'Imperi grec. E per
o, los meus cavallers, jo us man, sots pena de la feeltat que reu tenguts a la
majestat del senyor Emperador, e ara a mi, que em porteu lo cos de mon pare e lo
de Tirant ac.
E aix ho haguerem a fer foradament. E fu-se posar l'Emperador a la part dreta e
Tirant a la sinestra: e ella estava enmig, e sovint besava a son pare e molt ms a
Tirant, e pres-se a dir:
-Ai trista desaventurada, que l'amor extrema que he portat a Tirant s's convertida
en cruel dolor! Oh nima de Tirant, suplic-te que sies present en la nostra festa
imperial, e jo deixar-m'he morir per la tua amor, e ser llunyada de la gran
angstia e dolor en qu s posada! E crit ab veu dbil e miserable: Oh tu, mort
cruel e malvada, pren les tues armes contra mi, puix prop de mi tinc lo qui solia
sser meu, Tirant, e aix caur morta com desitge! E per los mals tan grans que em
tenen afligida s fora de mon seny, e ja haguera dada fi a ma dolor sin que d'una
part me tira amor e d'altra temor. Mirau, cavallers, los qui d'amor sentiu, preneu
espill de mi si s benaventurada! Tinc a l'una part un Emperador e a l'altra lo millor
cavaller del mn! Mirau si me'n dec anar aconsolada en l'altre mn, que tan bona
companya tinga; per b poran dir aprs la mia dolorosa mort que he vixcut en lo
mn com a ignocenta per no voler sentir los delits d'aquell. Ara vinga la mort tota
hora que li plcia, car jo s presta de rebre-la ab bona pacincia. Emper, tu,
Senyor, qui est Du de natura e pots obrar sobre natura, voldria que, mitjanant la
tua misericrdia, fesses en Tirant lo miracle gran que fist a Llzer: mostra ac lo teu
gran e infinit poder, e jo ser guarida de continent si aquest ateny salut e vida. E si
no vols perdonar a aquest, no perdones a mi la mort, car viure sens ell no desitge,
e per a sempre ser en recordaci com s morta per amor a Tirant, e neg d'a no
em pot en res inculpar. Oh Senyor meu Jesucrist! Jo ret les armes, que la mia
nima no em vol fer ms companyia, car en les cames i en los peus no tinc
sentiments neg. E per o, acostau-vos a mi, les mies lleals germanes e
companyones, e besau-me totes d'una en una, e sentireu part de la mia misria.
E aix fon fet. E la primera comen la reina d'Etipia e aprs la reina de Fes, aprs
la Duquesa de Macednia, e aprs totes les altres dones e donzelles sues e de sa
mare li besaren la m e la boca, e prengueren dolors comiat de la Princesa ab
gran multitud de llgrimes que hi foren escanpades
E fet a, ab gran humilitat los deman perd en general, e dix plorant e ab
dolorosos sospirs:
-Vull anar a cercar mon goig e mon reps, aquell qui havia d'sser mon Senyor e
ma vida. E si ell hagus vixcut, cent donzelles de vosaltres havien d'sser nvies ab
mi ensems aquell dia que Tirant e jo teniem a celebrar les festes nupcials, e dar a
cascuna tants de mos bns fins que fsseu ben contentes. Per puix la fortuna ha
ordenat e vol que aix sia, de qui em tinc? E per o jo no crec que lo meu cos
jams s estat batejat en aigua de benedicci, sin de dolor, per o com jo s
estada aquella desaventurada de la casa imperial qui no hagu compasi de mi
mateixa de la dolor que sostenir havia. Per qu, fortuna desigual, no em tingues
tant a noves, fes-me sentir los bns e la glria de l'altre mn, car jo veig l'nima de
Tirant molt resplandent qui m'espera.
E fu-se donar la creu, e mirant e contemplant en aquella dix les segents
paraules, ab molta devoci.

CDLXXVIII. Paraules de b morir les quals dix la Princesa en la sua fi.
-Oh Senyor meu Jesucrist, qui volguist pendre mort e passi en l'arbre de la
veracreu, per rembre natura humana, e a mi, pecadora! Te suplic que en vulles
obrir los teus tresors donant-me una gota de les tues dolors, la qual me faa
plnyer en general totes les injries que jo, pecadora, contra tu he comeses en
aquest present mn. E suplic-te, Senyor, que em vulles donar dolor e compassi en
lo meu cor, la qual me faa planyer les afliccions e penes les quals per mi,
pecadora, volguist passar e sostenir. E fa-te infinides grcies com me fas morir en
hbit e llei crestiana. E em penit de bon cor e de bona voluntat de tots los pecats e
defalliments que he fets contra lo meu Creador e Senyor e contra mon prosme.E
atorg e confs que jams no he viscut ni desps lo meu temps aix com deguera, e
tinc voluntat d`esmenar e de mudar en b la mia vida, si Du me dons espai que
vixqus. E crec que neg no pot sser salvat sin per los mrits de la sacratssima
mort e passi de Jesucrist, e crec que per mi a salvar, e per rembre tot l`humanal
llinatge del poder del diable, s mort lo Fill de Du penjant en la creu, e fa-li llaors
e grcies dels grans beneficis que dell he rebuts en tota la mia vida. Senyor meu,
la mort preciosa del meu senyor Jesucrist pos entre mi e los meus pecats, e entre
tu e lo teu ju; en altra manera no vull entrar en ju ab tu. Senyor meu, la mort
preciosa del meu senyor Jesucrist pos entre mi e la tua ira. Pare meu e Senyor, en
les tues mans precioses coman lo meu esperit, car tu has remuda a mi, qui est
Senyor de pietat e ple de molta misericrdia. Senyor meu gloris, tu has trencats e
solts los meus lligams, emper per amor d`a a tu sacrificar hstia de llaor, e lo
teu sant nom imvocar; aquell de tot mon cor reclam, e la sua ajuda deman. E
vaig-me`n en nom del Pare, qui m`ha creada a imatge e semblana sua, e en nom
de Jesucrist, fill de Du viu, qui per mi a rembre del poder del diable ha sofert cruel
mort e passi, e en nom del Sant Esperit, qui en mi s escampat. E en nom del
sants ngels e arcngels, trons e dominacions, principats e potestats, e en nom
dels sants patriarques e profetes, apstols, mrtirs e confessors, monges, vrgens
e viudes e continents, e de tots los sants e santes de parads. Hui sia lo meu lloc en
reps e en pau, e la mia habitaci sia hui alt en la ciutat gloriosa de parads. Oh
Du misericordis, clement e piads, que segons la multitud de les tues
misericrdies deleis los pecats dels penidents, e lleves per vnia e perd les culpes
dels crims passats! Atn e guarda benignament sobre mi, pecadora serventa tua, e
a per mrits e pregries de tots los sants benaventurats. Senyor, oges a mi,
pecadora, qui ab confessi entrega, e ab tot mon cor demane a tu remissi de tots
mos pecats. Renovella en mi, Pare molt poders, tot o que en mi per frevoltat de
la carn s estat corromput e desitjat, e tot o que per engan del diable s estat
venut e sobrat. Ajuny-me, Senyor, a unitat de la tua santa Esglsia catlica, e sia
remuda de la tua santa redempci. Hages merc, Senyor, dels gemecs de mi,
serventa tua, qui no he haguda confiana en altra cosa sin en la tua pietat e
misericrdia. Delliura, Senyor, la mia nima aix com delliurist No del diluvi de les
aiges; aix delliura, Senyor, la mia nima. Aix com delliurist Elies e Enoc de la
mort comuna del mn, aix vulles delliurar la mia nima de tots los perills d`infern,
e de tots los llaos, penes e turments d`aquell, e de llurs malvats habitadors.
Delliura, Senyor, la mia nima aix com delliurist Isac del sacrifici e del coltell que
Abram, son pare, tenia en les mans; e Lot, de la destrucci de Sodoma e de
Gomorra; e Moiss, de la m de Fara, rei d'Egipte. Delliura, Senyor, la mia nima
aix com delliurist Daniel del lla dels lleons; e los tres infants Sidrac, Misac,
Abdenago, del foc de la fornal; e a Judic, de la m d'Holofernes; e Abram, del foc
dels caldeus; e Job, de les sues passions; e Susanna, del fals crim; e David, rei, de
la m de Sal e de Golies, gigant; e Sant Pere e Sant Pau, apstols, del carre e
dels lligams en qu eren posats; e Santa Tecla, del cruels turments. Aix et plcia,
Senyor, delliurar la mia nima de tot perill infernal, e ab tu la faces alegrar alt en
los goigs perpetual de parads, en los qual se deliten les nimes santes ara e per
tostemps. E coman-te, gloris Senyor, la mia nima, e prec-te que no vulles
menysprear-la, car per la salvaci sua davallist del cel en la terra. E regoneix,
Senyor, la tua creatura no per dus estranys creada, mas per tu sols, Du viu e
verdader, car no hi ha altre Du sin tu, ni no hi ha Du qui puixa fer les tues
obres. Alegra, gloris Senyor, la mia nima de la tua preciosa presncia, e plcia't
que no et recorden les mies iniquitats antigues, ni les follies les quals ha
conmogudes la furor e fervor del seu mal desig. Car jastia, Senyor, que haja fallit e
pecat, emper lo Pare e lo Fill e el Sant Esperit he fermament confessat, e he
tenguda ferma creena que tu est, e he adorat, lloat e glorificat a tu, qui est Du
totpoders, e qui has fetes totes coses ab la tua sola paraula. Molt humilment te
prec, Senyor meu, que no et recorden los pecats de la mia joventut, ne les mies
ignorncies, mas sies recordant de mi, pecadora, segons la tua gran misericrdia. E
en la glria de la tua santa claredat sien-me obert los cels. A tu, Senyor meu
gloris, qui est Du gran e poders coman la mia nima per tal que, morta al mn,
vixca ab tu, e dels pecats que he fets per frevoltat de la conversaci humanal, tu,
Senyor meu, me deneja ab la tua pietat e miserecrdia. E coman, Senyor, en les
tues sagrades mans lo meu esperit, per o de lo prncep de tenebres no em puixa
noure, mas tu, Senyor meu misericordis, lo'n defn, e en ta guarda lo pren. E rep,
Senyor, la mia nima, qui torna a tu, e vist-la de vestidura celetial, e abeura-la de
la font de la vida eternal, per tal que entre los alegrants s'alegre, e entre los
sabents spia, e entre los sants mrtirs corona reba, e entre los patriarques e
profetes s'alegre, e entre los sants apstols Jesucrist seguir puixa, e entre los sants
ngels la claredat tua veja, e entre los edificis de parads goig perpetual posseesca,
e entre los querubins e serafins la majestat tua contemple. E rep, Senyor, l'nima
de la tua serventa, la qual del carre d'aquest mn te plau apellar, e delliura'm dels
llaos e de les penes infernals. Senta, Senyor, la benaventurana del reps del cel e
de la llum eternal, e merite d'haver, ab los teus sants elets, vida e glria
perdurable. Oh Du complit de tota amor e bonea, al qual solament se pertany de
perdonar, medecina de vida aprs la mort! Atorga'm, Senyor, que la mia nima,
llunyada e despullada dels vicis terrenals, sia col.locada entre la companyia per tu
remuda. E coman-me a Du, qui m'ha creada.
E dient aquestes e semblant paraules, la Princesa ret l'esperit al seu Creador. E
fon vista gran claredat d'ngels en la sua fi, qui se'n portaren la sua nima ab la de
Tirant, qui aqu era present en la sua fi, qui l'esperava.


CDLXXIX Lo dol e lo plant que fon fet aprs la mort de la Princesa
Fon complit lo darrer terme de la final destrucci de tot lo llinatge de la casa
imperial de Grcia, que aprs del sosteniment de tantes misries haver passades ab
fatiga, dels passats treballs havien obts benaventurat reps si la fortuna ho
hagus perms: per qu neg fiar no deu en les mundanes prosperitat perqu al
millor punt defallen .
E passada la Princesa d'esta vida, fon apagada tota la llum imperial. Los plors e los
crits foren en lo palau tan grans, que tota la ciutat feien ressonar. E la primera
dolor de Tirant e de l'Emperador fon renovellada e redoblada.
La trista de l'Emperadriu s'esmort per tal manera que los metges no la podien fer
retornar; e Hiplit se batia lo cap e la cara pensant-se que fos morta. A la fi tantes
coses li feren, que aprs espai d'una hora passada, ab gran dificultat ella retorn; e
Hiplit li estava contnuament de prop, molt adolorit, fregant-li los polsos e
llanant-li aiguarrs per la cara. Com fon tornada en son record, prengueren-la en
braos e portaren-la en la sua cambra, e gitaren-la sobre un llit de reps.
E Hiplit sempre al seu costat, aconhortant-la e dient-li moltes paraules de
consolaci e besant-la moltes vegades per dar-li conhort e per reduir-li a memria
les llurs amors, car sempre havien perseverat en aquelles. E l'Emperadriu, qui
l'amava ms que a sa filla ni a si mateixa, per la gran bondat e gentilea que havia
trobada en Hiplit, e li era estat sempre molt obedient en tot lo que per ella li era
manat.
E no us penseu que en aquell cas Hiplit tingus qran dolor; car de continent que
Tirant fon mort, llev son compte que ell seria emperador, e molt ms aprs la
mort de l'Emperador e de sa filla, car tenia confiana de la molta amor que
l'Emperadriu li portava que, tota vergonya a part posada, lo pendria per marit e per
fill; car acostumada cosa s de les velles que volen llurs fills per marits per
esmenar les faltes de llur jovent e volen-ne fer aquella penitncia.
Aprs que l'Emperadriu hagu passades algunes raons ab Hiplit e ab lo besar li
foren remeiades un poc les dolors, dix semblan's paraules a Hiplit:
-Mon fill e senyor, prec-vos que com a senyor vullau manar e dar orde que les
obsquies sien fetes de l'Emperador, de ma filla e de Tirant, perqu aprs se puixa
complir lo desig vostre e meu.
Odes per Hiplit paraules de tant amor, li bes la m i la boca e dix que faria tot lo
que sa majestat li manava.
Hiplit an a la cambra de la Princesa, on jaien los tres cosos morts, e man, de
part de l'Emperadriu, que portassen de continent Tirant en lo seu cadafal en
l'esglsia. E fon fet prestament.
Aprs man als cirurgians que embalsamassen lo cos de l'Emperador e de la
Princesa. E Hiplit fu fer en l'esglsia de Santa Sofia un altre cadafal molt ms bell
e pus alt que lo de Tirant, ab son bell llit encortinat e tot emparamentat de draps
d'or molt singulars segons tal senyor era mereixedor; e fu portar lo cos de
l'Emperador al seu cadafal. E la Princesa fu posar en lo llit de Tirant, al seu costat,
a la part dreta.
E fu fer crida per tota la ciutat que tots aquells qui volguessen portar dol de
l'Emperador o de la Princesa o de Tirant, que anassen en certa casa que ell tenia
consignada en la ciutat, que aqu los darien drap per a mrregues, aix a hmens
com a dones. E dins espai d'un dia, tots los del palau e de la ciutat e tots los
estrangers foren vestits de mrregues. E, ms, lo virtus Hiplit provei que, de dos
jornades entorn de Contestinoble, vinguesses tots los eclessistics, aix frares com
capellans e monges, per fer les obsquies del defunts; e trobaren-s'hi mil e dos-
cents per compte.
E assignaren la sepultura fos feta al quinzn dia aprs la mort de l'Emperador. E
trams per tots los barons de Grcia, aix aquells qui eren ab la gent d'armes com
als altres qui eren en llurs heretats, que fossen presents a les obsquies de llur
senyor l'Emperador.
E ms avant trams ambaixada al rei Escariano, de part de l'Emperadriu e sua, que
li fos plasent venir a fer honor a la sepultura de l'Emperador e de sa filla e de son
car amic e germ Tirant; car puix no els havia pogut fer honor a les bodes, que la
volgus fer a la sepultura. E lo rei Escariano li trams a dir que era content, puix a
Nostre Senyor plasent era: mas que ab alta alegria esperaba ell d'entrar en la
ciutat de Contestinoble. E de continent orden la sua gent d'armes e man als
capitans que no es partissen d'all, que ell seria prest tornat. E ab cent cavallers
part e fu la via de Contestinoble.

CDLXXX. Com los parents de Tirant sajustaren e tingueren consell qual
dells farien Emperador.
En aquest espai de temps que la gent sajustava, Hiplit fu ajustar en una cambra
lo rei de Siclia, e lo rei de Fes, e lo duc de Macednia, e lo marqus de Liana, e lo
vescomte de Branches, e alguns altres del seu parentat, a consell. E dix-los les
paraules segents:
-Senyors e germans meus: no ignoren les senyories vostres lo gran dan que ens s
vengut per la mort de nostre pare e senyor Tirant, car aquest sesperava sser
emperador e haguera exalats e ben heredats a tots los del nostre parentat; per
qu ara som fora daquesta esperana, e per o s de necessitat que ab temps
prengan consell qu s de fer. Car poden pensar les senyories vostres que tot
lImperi resta en poder e senyoria de lEmperadriu. Si b la sua edat s avanada,
algun gran senyor se casar ab ella de bona voluntat, e ho tendr a grcia per
sser emperador. E aprs mort della, restar senyor, e per ventura tractar mal los
estrangers, qui som nosaltres, ac heretats. Per qu sc jo de parer que seria bo
que fssem u de nosaltres emperador e que tots li ajudssem, e aquest tal
heretaria molt b a tots los altres. Per qu us suplic que casc hi diga son paper.
E don fi a son parlar. Aprs parl lo rei de Siclia e dix que ell tenia per bona cosa
que la u dells fos elet per emperador; que elegissen ells qual hi seria ms dispost.
Parl lo rei de Fes, perqu era lo major del parentat, e dix semblants paraules:
-Senyors e germans meus: jo tinc per bon consell que u del nostre parentat sia elet
emperador. Emper, segons mon parer, havem a seguir lorde del testament de
Tirant, aprs lo de la princesa; e sobre aquests testaments veurem qual de tots hi
ser ms suficient.
E tots tingueren per bo lo que lo rei de Fes havia dit. E trameteren per lo secretari
de Tirant e per lo de lEmperador, e feren-se llegir los testaments. Com foren llests,
feren eixir los secretaris defora la cambra, e parl lo duc de Macednia en la
segent forma:
-Senyors e germans meus: segons veig, la elecci s molt clara, que no sofir
disputa, car jo veig que lo nostre bon parent e senyor lleixa hereu seu en tots los
drets que ha guanyats en lImperi grec e tots los que per lEmperador li sn estats
atorgats, de la successi de lImperi, a Hiplit, que ac s present. E ms avant veig
que la Princesa lleixa hereua sa mare, de tot lImperi. Per qu jo no veig que ms
shi puga fer, que atesa lamistat antiga que tots sabem que Hiplit t ab
lEmperadriu, que la prenga per muller, e alar-lo hem emperador, e farem justcia.
E aquest, per sa bondat e virtut, nos conservar casc en son heretatge, car s la
nostra sang.
Aprs parl lo marqus de Liana, e dix :
Senyors jo tinc per bo lo consell del duc de Macednia, e lloe aquell, perqu tots
tenim mullers, e daltre part per la lleixa de Tirant.
E tots los altres ho lloaren e foren dun acord que Hiplit fos elet emperador e marit
de lEmperadriu. Com Hiplit vu la molta gentilesa de sos parents, fu-los infinides
grcies de la molta amor que en ells tenia coneguda; e que votava a Du e a
Nostra Senyora, mare sua, que si Du li feia grcia que ell fos emperador, que ell
los remuneraria en tal guissa que ells ne serien tots contents. E deliberaren que,
aprs fetes les obsquies als defunts, que el llevassen emperador, e farien
matrimoni dell ab lEmperadriu.

CDLXXXI. Com lo rei Escariano entr en Contestinoble e an a fer
reverncia a lEmperadriu.
En semblant conclusi fermant lo llur pensament los virtuosos parents de Tirant
restaren, e la nit vinent entr en Contestinoble lo magnnim rei Escariano, vestit de
mrregues, ab tots los seus, e per Hiplit fon ab molt gran amor rebut, e per la
Reina, sa muller, qui pres sobirana alegria en la sua venguda. E Hiplit aposent lo
rei Escariano en lo palau de lEmperador, en un bell apartament que estava molt b
en orde. E aqu prestament lo vingueren a veure lo rei de Siclia, lo rei de Fes e lo
duc de Macednia, ab molts altres cavallers, e feren-se molt gran festa.
E aprs un poc espai que es foren festejats, lo rei Escariano pren comiat dells, e sol
ab la Reina, sa muller, que pres per la m, e ab Hiplit volgu an a fer reverncia
a lEmperadriu.
Com foren en la cambra, lo rei Escariano fu molt gran honor a lEmperadriu, e ella
labra ab agraciat gest e ab cara molt afable, mostrant molta contentaci de la
sua venguda. Pres-lo per la m e fu-lo seure al seu costat, e lo rei Escariano fu
principi a tals paraules:
-La molta glria que de vostra gloriosa fama se sona per lo mn, senyora de
lImperi grec, mha fet sempre desitjar de venir-vos a fer reverncia, com me tinga
per obligat de servir-vos per lo molt merixer de la majestat vostra a per amor
daquell virtus cavaller, germ meu i senyor, Tirant lo Blanc, qui em tenia tan
cativat ab la sua amor, que jo haguera dat per restauraci de la sua vida tot quant
per Du e per ell tinc en lo mn acomanat, i encara les dues parts dels dies de ma
vida; car per la sua amor era partit de la mia terra per ajudar-li a cobrar tot
lImperi; e la Reina muller mia, no era venguda per pus sin per sser a les bodes
del meu germ Tirant e de la virtuosa Princesa, la mort dels quals s estada a mi
molt greu e enutjosa per la molta virtut que los dos posseen. E tendr a molta
grcia que, en esmena dells, en tota ma vida servir jo us puixa.
Acabant lo rei Escariano, aprs un poc espai lEmperadriu ab veu baixa fu principi
a paraules de semblant estil:
-Molta glria s per a mi que un Rei tan magnnim e virtus me diga paraules de
tanta afabilitat, car sols del dir vos ne reste obligada. E regrecie-us molt la vostra
vista e molt ms los treballs que haveu passat per venir-nos ajudar en dar fi e
compliment a la conquesta, la qual, per grcia de Nostre Senyor, e per los treballs
vostres e del meu benaventurat fill Tirant, s venguda a bona fi. Emper s estada
ben comprada ab la prdua de tres persones, les majors e millors que en tot lo mn
fossen. E dao jo no men puc gens alegrar per haver perdut lo major b que tenia
ni podia tenir en aquest mn; e ser a mi augment de dolor e tristor per a tots els
dies de la mia trista vida.
E ab aquestes paraules lEmperadriu no pogu ms parlar, sin que abund en
vives llgremes. E lo rei Escariano se pres a plorar per fer-li companyia. Com un
poc hagueren plorat, lo rei Escariano aconsol molt a lEmperadriu ab paraules molt
gracioses, e parlaren de moltes coses de consolaci que lEmperadriu rest molt
aconsolada, e prengueren comiat de lEmperadriu perqu gran part de la nit era
passada, e anaren a reposar.
E Hiplit aquella nit an a dormir ab lEmperadriu, e recit-li tot lo parlament que
havia tengut ab sos parents, e com tots havien determenat ab bona concrdia...
-Que us prengus per muller. Jo, senyora, b conec que no s digne de tant de b,
ni mereixedor d'sser-vos marit ni encara servidor; mas confie de la molta amor e
virtut de vostra altesa, que m'accepte per catiu de vostra majestat. E confiau de
mi, senyora e lo meu b, que us ser tan obedient que em poreu millor manar i ab
major senyoria que fins ac fet no haveu, tard no desitg jams res tant com s que
lo meu servir vos fos accepte.
Resps l'Emperadriu en semblant forma:
-Mon fill Hiplit, no ignores la molta amor que jo et porte, e tindr a molta grcia
que tu em vulles pendre per muller. Emper pots pensar, mon fill e senyor, que
encara que jo sia vella, no trobars jams qui tant t'ame. E per mi te ser feta
molta honor, e sers molt prosperat, car per la molta virtut e gentilea que sempre
he coneguda en tu, m'aconhort, per posseir a tu, de totes les altres coses.
Llavors Hiplit li volgu besar los peus e les mans. E l'Emperadriu no ho comport,
sin que l'abra e bes estretament e passaren aquella delitosa nit molt poc
recordants d'aquells que jaen en los cadafals esperant que els fos feta l'honrada
sepultura.
De mat, ans que Febo hagus tramesos los seus lluminosos raigs sobre la terra, se
llev lo sol.lcit cavaller ple de novell goig, Hiplit, que aquella nit havia molt b
festejada la dama, e orden totes les coses qui eren necessries per a la imperial
sepultura.
E lo dia que era estat assignat, tots los barons e cavallers qui eren estats convidats
foren en la ciutat de Contestinoble. Lo primer dia feren la sepultura de l'Emperador,
ab la ms bella lluminria que jams fos feta a prncep del mn. On foren per
magnificar la festa molts reis, ducs, comtes e marquesos e molt noble cavalleria; e
tot lo poble de la ciutata, faent molts grans lamentacions de llur bon senyor, e lo
clero e preveres qui feien l'ofici divinal cantaven ab veus tan adolorides, que no fra
persona en lo mn qui en llgrimes no abunds. E ab aquella tan gran solemnitat
fon feta aquell dia la sepultura de l'Emperador.
Lo segon dia fon feta per la Princesa, per aquell orde mateix. E lo ter dia, per
Tirant.
E en aquells tres dies ploraren tant e lamentaren, que en tot aquell any no en
tingueren desig. E fetes totes les obsquies, posaren lo cos de l'Emperador en una
moltrica e bella tomba de jaspis tota niellada d'or e d'atzur e llavorada de les armes
imperials ab molt subtil artifici obrades, la qual l'Emperador havia feta fer grans
temps havia. E Tirant e la Princesa foren posats dins una caixa de fusta, per o com
los tenien de portar en Bretanya.
E dat compliment a tot lo desss dit, lo rei de Siclia e lo rei de Fes e lu duc de
Macednia anaren al rei Escariano e recitaren-li tot lo consell que havien tengut tots
los parents de Tirant, e com havien deliberat de llevar emperador a Hiplit. Dix lo
rei Escariano:
-Gran plaer tinc de la bona deliberaci que haveu feta, car jo conec que Hiplit s
bon cavaller e virtus, e s mereixedor d'sser emperador.
Aprs lo pregaren volgus anar ab ells a fer l'ambaixada a l'Emperadriu, e ell fon
molt content. Partiren tres reis e lo duc de Macednia ab ells, e fon la ms noble
amabaixada que jams fos feta a home ne a dona. E anaren a la cambra de
l'Emperadriu, on foren rebuts per l'Emperadriu ab grandssima honor, e presos al
rei Escariano e al rei de siclia per les mans, assigueren-se en l'imperial estrado,
l'Emperadriu enmig dels dos reis, e perqu tenien concertat que lo rei Escariano
explics l'ambaixada, ab esfor d'animoses paraules fs tal principi.

CDLXXXII. Com los parents de Tirant trameteren ambaixada a
lEmperadriu que prengus a Hiplit per marit.
- Lexperincia manifesta que tenim de vostra amistat e condici afable, senyora
excel.lentssima, nos dna atreviment de demanar-vos en singular grcia vullau
acceptar la nostra til e delitosa ambaixada. E per alleujar part de vostres treballs e
donar reps e delit a la vostra afligida persona, havem pensat, aquests senyors e
germans meus e jo, que la majestat vostra altesa no hi poria dar ra; e per quant
nosaltres amam molt lhonor vostra e la vostra virtuosa persona, vos suplicam sia
de vostra merc que bullau pendre marit. E nosaltres vos darem cavaller tal e de
tan singular virtut e bondat, que la vostra mina ne ser consolada, e la vostra
excel.lent persona ben servida e venerada. E suplicam a vostra excel.lncia que no
us vullau enotjar del que dir: que no ignora la majestat vostra lo bon estament
que lImperi grec s posat per la virtut e singular cavalleria del bon cavaller Tirant,
e los drets e grcies que per la majestat del senyor Emperador li foren atorgades; e
com daquells drets ell ha fet hereu a Hiplit, nebot seu; e pot pensar vostra
excel.lncia que no poreu regir ne senyorejar tants barons e grans senyors com
sn en lImperi, ne defendre aquells dels enemics infidels qui sn circumvens de
lImperi. Per qu senyora, suplicant e consellant a la majestat vostra que el vullau
pendre per marit e senyor, car aquest s tan virtus cavaller que la majestat vostra
ne ser molt amada e reverida; e s cavaller suficient e molt savi per a regir e
defendre lImperi, qui ab grandssim treball ss recobrat. E a, senyora , vos
haurem a grcia e merc, que de continent hajam vostra graciosa resposta tal com
la vostra altesa confiam.
Plagueren a lEmperadriu les virtuoses paraules del rei Escariano, e un poc espai
tard en donar-li tal resposta.

CDLXXXIII. La resposta que fu lEmperadriu als ambaixadors.
-De la celsitud de la senyoria de vosaltres, magnnims e virtuosos senyors, est la
mia pensa aix ab la llengua alterada, que egualment estime difcil refusar o
acceptar la vostra demanda. Qu far, doncs, ma atribulada pensa, en fortuna
vlida, ab contrasts de tan diversos vents combatuda, que consell sobre cas
necessari no es comporta? Doncs a mi consellar no em fretura, s acceptar la
vostra justa demanda si la necessitat s manifesta als vostres precs desobeir no
puga. Emper, miren les senyories vostres e coneixereu que jo tinc justa causa de
refusar, com la mia disposici no s per a pendre marit, com sia en tal edat
constituda que no s per haver infants, e daria molt mal exemple de mi; per qu
suplic a les senyories vostres que em tingau per excusada.
No pogu ms comportar lo rei de Fes que parls lEmperadriu, sin que ab
esforada veu dix:
-Senyora excellentssima, perdonem la majestat vostra e les senyories daquests
senyors, que lo meu nimo no ha pogut comportar doir paraules de vostra
execellncia qui sn contrries a la vostra nima e no menys a lhonor i fama que
de vostra altesa sespera, car puix a la divina Providncia s estat plasent que
vostra majestat resta senyora e regidora de tot lImperi grec, no s possible poder-
lo vs regir ne conservar, ans de necessitat siria a perdre, o teniu a pendre marit;
per qu, senyora, altra volta vos suplicam e us demanam de grcia que faau lo
que us consellam, e ser til, honor e delit vostre, car nosaltres vos darem tal marit
que ser fet a tot lo plaer e consolaci vostra, e tal cavaller que sabr defendre la
terra e ser parent del gloris Tirant, que tots los de lImperi ne seran molt
contents e aconsolats com oiran nomenar que sia parent e criat de Tirant e nodrit
en los vostres imperials estrados; per o, hajam tal resposta de vostra majestat
que ens nanem aconsolats.
E don fi en son parlar. E no tard un poc espai que, ab vergonya dextrema grcia
acompanyada, fu lEmperadriu resposta de semblants paraules:
-Senyors magnnims e virtuosos: jo us tinc en compte de germans e tinc fe e
creena en les senyories vostres que no em consellareu cosa que fos contrria a
mon b ni a lhonor mia; per qu jo em pose soltament e lbera en les mans de les
senyories vostres, que faau de mi e tot lImperi com de cosa vostra.
E tots feren gran reverncia a lEmperadriu, e feren-li infinides grcies. E anaren-
sen molt contents de la bona resposta que lEmperadriu los havia feta.
E los tres reis ab lo duc de Macednia se nanaren a la cambra dHiplit, lo qual los
reb ab molta amor. E recitaren-li tot lo parlament que havien tengut ab
lEmperadriu e com era contenta de fer tot lo que ells volrien.
Hiplit sagenoll e fu-los infinides grcies, e fon lo ms alegre e content home del
mn. E prestament lo prengueren e portaren-lo a la cambra de lEmperadriu, feren
venir lo bisbe de la ciutat e feren-los esposar en presncia de la reina dEtipia e de
la reina de Fes, de la duquessa de Macednia e de totes les dames de la cort, les
quals hi prengueren molt gran plaer e consolaci per la molta dolor que havien
passada, e dubtaven que no durs gran temps.
La fama an per la ciutat com lEmperadriu sera esposada ab Hiplit. Tot lo poble
ne fon molt aconsolat e feren grcies a Nostre Senyor Du com tan bon senyor los
havia dat, que tots los de la ciutat amaven molt a Hiplit perqu en lo temps de la
necessitat, que ell era Capit, los havia ben contractats.
Lo segent dia feren molt ben abillar a Hiplit e a lEmperadriu. E totes les dames
sabillaren molt b per fer-li companyia e perqu eren enutjades de mal. E feren
emparamentar tot lo palau, de draps dor e de seda, aix b e singularment com
jams fos estat.
E Hiplit man que aquell dia, per millor magnificar la festa, que lo rei de Fes
prengus benedicci, e lo marqus de Liana e lo vescomte de Branches, que era
esposat ab una filla de la viuda de Montsant, e molts altres barons e cavallers, qui
eren tots esposats, en nombre de vint-e-cinc, los noms dels quals m'obmet per no
tenir prolixitat.
Com totes les nvies foren abillades, Hiplit ab bella companyia se pos primer, ab
tots los altres esposats, e aprs venia l'Emperadriu enmig del rei Escariano e del rei
de Siclia; e les altres nvies venien aprs, acompanyades de molts ducs, comtes e
marquesos. E ab gran trimfo anaren a l'esglsia e aqu llevaren emperador a
Hiplit, e fu-los jurament que de tot son poder defendria la santa mare Esglsia,
ab les cirimnies acostumades. E tots los barons e cavallers que aqu present eren,
qui vasalls fossen de l'Imperi, lo juraren per senyor. E fet lo jurament, donaren la
benedicci a l'Emperador ab l'Emperadriu, e aprs a totes les altres nvies.
E fet l'ofici, tornaren-se'n al palau ab aquell orde mateix, ab multitud de trompetes,
clarons e anafils, tamborinos e xaramites e altres diversitats d'esturments que per
escriptura expremir no es poria. Del trimfant, dinar, demesiada cosa seria devisar
l'abundncia que hi era, atesa la condici dels convidats, e de les danses que es
seguiren aprs dinar. E foren fetes singulars festes qui duraren quinze dies, e en
cascun dia hi foren fetes danses, juntes e torneigs e moltes altres coses d'alegria
qui feren oblidar les dolors del temps passat.
E passades totes les festes, lo rei Escariano pres comiat de l'Emperador e de
l'Emperadriu, del rei de Siclia, e del rei de Fes e de la Reina, e del duc de
Macednia e la Duquessa, e de tots los barons e cavallers, e de totes les dames. E
la Reina fu per semblant. E ixqueren de la ciutat ab gran companyia, car
lEmperador, ab tota la sua cavalleria, e los reis qui aqu eren, l'acompanyaren una
llegua, e aqu es partiren.
L'Emperador se'n torn a la ciutat ab la sua cavalleria, e lo rei Escariano, presa la
sua gent d'armes, ab salvament se'n torn en la sua terra, on fon ben rebut per sos
vassalls.


CDLXXXIV. Com lo novell Emperador se fu venir tota la gent darmes e
pagls liberalment, e donls comiat.
Tornat lo novell Emperador en la ciutat de Contestinoble, trams a dir a la gent
darmes que Tirant havia deixada, que vinguessen aqu, que ell volia a tots
contentar. E fon fet son manament, que a pocs dies foren en la ciutat tots los
capitans ab la gent. E pag a tots b e complidament. E fu de molts donatius e
grcies a molts cavallers; e pag a tots los servidors de Tirant los llegats per ells
fets, e don comiat a tota la gent darmes.
E fet tot lo damunt dit, lo rei de Siclia dix a lEmperador:
-Serenssim senyor, jo al present no fa res a; e si a la majestat vostra ser
plaesent, men torne en Siclia ab llicncia vostra.
Resps lEmperador:
-Germ senyor, infinides sn les grcies que fa a la senyoria vostra, de la vostra
bona voluntat e del gran servei e honor que haveu fet a limperi grec, de qu us
reste molt obligat. E promet-vos, a fe demperador, de jams fallir-vos en tot lo que
a mi sia possible.
E don-li de grans donatius e moltes joies per a la Reina, e don molt als seus
cavallers, que tots deien que aquest Emperador era lo ms magnnim senyor e lo
ms liberal del mn.
Aprs lEmperador se fu venir lo seu Almirall, lo marqus de Liana, e dix-li que
fes posar en ordre trenta naus per passar lo rei de Siclia en la sua terra. E lAlmirall
fu son manament, que en dos dies foren armades e avituallades.
Lo rei de Siclia fu recollir tota la sua gent, e lleix gran part dels cavalls, que no
sen volgu portar. E pres comiat de lEmperador e de lEmperadriu, e del rei de Fes
e de la Reina, e del duc de Macednia e de la Duquessa, e de tots los barons e
cavallers, e de totes les dames, e recollits, feren vela e anaren-sen ab bon
salvament.

CDLXXXV.Com l'Emperador trams lo cos de Tirant e de la Princesa en
Bretanya.
Partit que fon lo rei de Siclia, l'Emperador preg molt al rei de Fes e al vescomte de
Branches que volguessen portar lo cos de Tirant e de la Princesa en Bretanya.E ell li
digueren que per amor de sa majestat e de Tirant, que ho farien de bona
voluntat.L'Emperador man a l'Almirall que fes posar en ordre quaranta galeres
perqu anassen a llur honor.E prestament foren armades e posades en ordre.
L'Emperador havia feta fer una caixa de fusta, molt bella, tota coberta de planxes
d'or totes esmaltades e obrades de molt subtil delicadura, que b paria sepultura
de gran senyor.E fu-hi posar lo cos de Tirant e de la Princesa, tots vestits de
brocat fet de fil tirat d'or, perqu jams se pogus podrir; ab la cara descoberta,
que paria que dormissen.
E fu recollir la caixa en una galera, e fu-hi posar totes les armes de Tirant e totes
les banderes e sobrevestes que portava sobre les armes, per o que fossen meses
sobre la sepultura on jauria Tirant, perqu en fos memria per a sempre.E don
l'Emperador el rei de Fes dos-cents mlia ducats perqu es fes fer en Bretanya la
sepultura de Tirant e de la Princesa segons lo llur molt merixer.
Com totes les coses foren en ordre, lo rei de Fes e la Reina, sa muller, prengueren
comiat a l'Emperador e de la Emperadriu, del duc de Macednia e de la Duquessa, e
de tota la cort, e recolliren-se; e lo vescomte de Branches ab ells. E feren vela, e
anaren tant e ab tan bon temps, que en breus dies foren en Bretanya ab bon
salvament.
E lo rei de Fes e la Reina e lo vescomte de Branches, ab molt nobles e cavallers
ixqueren en terra en una ciutat qui es nomena Nantes, e aqu per lo duc de
Bretanya, e per la Duquessa e per tots los del parentat foren molt b rebuts e
fastejats.
E prengueren la caixa de Tirant e de la Princesa, ab gran profess de molts
capellans, frares e monges, lo portaren a l'esglsia major de la ciutat, e fon posada
dins una tomba, que quatre grans lleons sostenien, la qual tomba era obrada d'un
molt clar alabaust, e a l'entorn per los extrems d'aquella, de lletres gregues
buidades de fin or, se llegien tals paraules:

Lo cavaller que en armes fon lo fnix
i la que fon de totes la pus bella,
morts sn ac en esta xica tomba,
dels quals lo mn ressona viva fama :
Tirant lo Blanc i l'alta Carmesina.
Eren los lleons obrats e no menys entretallada la tomba de diverses colors : or,
atzur e altres esmals , ab molta art e delicadura. A la part dreta de la tomba se
mostraven dos ngels , e altres dos a la part sinestra , los quals tenien dos grans
escuts: l'u de les armes de Tirant, e l'altre de les armes de la Princesa. Aquests
lleons e tomba estaven dins una capella de volta , los arcs de la qual eren de porfis
e recolzaven sobre quatre pilars de jaspis, e la clau del creuer era d'or masss
buidada, guarnida de moltes fines pedres, e en aquella se veia un altre ngel qui
tenia en les mans l'espasa de Tirant , tacada de sang de tantes batalles.
Lo pament d'aquesta volta era de marbres , e les parets , cobertes de carmesins
brocats. Sols la tomba estava descoberta. En llarg,de part defora,estaven penjats
los escuts de diversos cavallers venuts en camp de clos batalla,e sobre larc
trimfal,en grans i belles taules,eran pintats alguna part dels meravellosos actes e
nobles victries de Tirant.Mostraven-se all esteses les armes e guarnicions de la
sua excel.lent persona,e la garrotera,de belles perles, balaixos e safirs circuda.
Moltes banderes e penons en lo ms de lesglsia penjaven,de diverses ciutats e
provncies victoriosament guanyades;mas entre totes, los penons e estendars de
les invensions trimfantment se desplegaven.Eren les divises de Tirant,flames o
llenges dor sobre carmes, e flames de foc sobre camper dor; en les flames dor
se cremaven tals lletres:C.C.C.,i en les flames de foc se cremaven
aquestes:T.T.T.;significant per a que lor del seu amor cremat sapurava en les
flames de Carmesina,e no-res-menys estimava que la Princesa ardentment se
mesclava en les apurades flames de son voler.
E sobre la tomba,ab lletres dor estaven esculpits aquests tres versos:
Amor cruel qui als ha units en vida,
i ab greu dolor lo viure els ha fet perdre,
aprs la mort,los tanque en lo sepulcre.

CDLXXXVI. De la molta honor que fon feta al cos de Tirant en Bretanya.
No es poria per llengua expremir les grandssimes solemnitats que foren fetes en
Bretanya en la sepultura de Tirant, car per lo duc de Bretanya, e per la Duquessa, e
per tots los parents e parentes de Tirant fou fet molt gran dol de la sua mort com
saberen los actes dimmortal recordaci que per ell eren estats fets, e la gran
prosperitat en qu pujat era. E en aquell cas ja era mort lo pare e la mare de
Tirant.
E lo rei de Fes molt grans almoines e beneficis per lnima de Tirant fu, e de la
Prinscesa, que desps molt b e copiosament los dos-cents mlia ducats que
lEmperador li havia dats. E festejat molt per lo Duc e per tots sos parents,deliber
de tornar-sen en la sua terra, car sis mesos havia estat en Bretanya per dar bon
compliment a tot lo que lEmperador li havia dat crrec.
Lo rei de Fes e la Reina prengueren comiat del Duc e de la Duquessa e de tots los
parents,qui tenien gran dolor de la llur partida. E lo vescomte de Branches pres, per
semblant, comiat de tots. E recolliren-se en les galeres, e feren llur via devers les
terres del rei de Fes.
E Nostre Senyor los don tan bon temps, que en breus dies foren en lo port de
Tnger. E aqu ixqu lo rei de Fes e la Reina, ab tota la sua gent. E lo vescomte de
Branches, ab les quaranta galeres, sen torn en Contestinoble ab bon salvament ,
e font molt ben rebut per lEmperador, qui desitjava molt saber lo que havien fet en
Bretanya.
Lo vescomte de Branches fu molt discreta relaci a lEmperador de tot lo que
havien fet, aix com per sa majestat era estat manat. LEmperador hi pres molt
gran plaer, e compr de continent lo comdat de Benaix, qui era de la Princesa, per
tres-cents mlia ducats, e don l al vescomte de Branches en premi de sos treballs.
Aprs don a tots aquells qui seren casats ab les criades de lEmperadriu e de la
Princesa bones heretats, que en podien molt b viure a llur honor e casc segons
son grau, que tot nestaven molt contents. E aprs per temps cas totes les altres,
aix com de bon senyor se pertanyia.

CDLXXXVII. Com lEmperador tragu de pres lo Sold e lo Turc, e fu pau
e lliga ab ells.
Lo fortuna prspera favor tant aquest emperador Hiplit, e fon tan virtus cavaller,
que augment, per sa alta cavalleria, molt lImperi grec, e ampli aquell de moltes
provncies que ell conquist, e ajust molt gran tresor per la sua molta diligncia.
Fon molt amat e temut de sos sbdits e encara dels vens senyors qui li estaven
entorn a lImperi.
E aprs pocs dies que ell fon fet Emperador, fu traue de pres lo Sold e lo Gran
Turc e tots los altres reis e grans senyors qui ab ells presos eren, e feren pau e
treva a cent e un any, e festejals molt, que ells ne foren tan contents que li feren
moltes submissions e de grans ofertes tota hora que els hagus mester, de valer-li
contra tot lo mn. Aprs lEmperador, abdues galeres, los fu passar en la Turquia.
Aquest emperador Hiplit vixqu llonc temps. Emper, lEmperadriu no vixqu,
aprs de la mort de sa filla, sin tres anys. E lEmperador, aprs poc temps, pres
una altra muller, la qual fon filla del rei dAnglaterra. Aquesta Emperadriu fon de
grandssima bellea, honesta, humil e molt virtuosa e devotssima crestiana; la qual
gentil dama par de lEmperador Hiplit tres fills e dues filles, los quals fills foren
molt singulars cavallers e valentssims; e lo fill major fon nomenat Hiplit aix com
lo pare, e vixqu tota la sua vida com a magnnim senyor e fu de molts singulars
actes de cavalleria, dels quals lo present llibre no recita, ans ho remet a les
histries qui foren fetes dell. Mas lEmperador, son pare, ans que mors, heret
molt b a tots sos parents e criats e servidors.
E com lEmperador e lEmperadriu passaren desta vida, que foren molt vells,
moriren los dos en un dia e foren posats en una molt rica tomba que lEmperador
shavia feta fer. E podeu creure que per lo bon regiment e per la bona e virtuosa
vida, sn collocats en la glria de parads.